Propostes de conclusions | Comissió Investigació Sanitat

Grup Mixt

Ref.: 394DFR14101300006

A LA MESA DE LA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE LAGESTIÓ EN L’ÀMBIT SANITARI I LES RELACIONS ENTRE

EL SECTOR PÚBLIC SANITARI I LES EMPRESES

David Fernàndez i Ramos, portaveu, Isabel Vallet Sànchez, diputada del Grup Mixt,

membre de la Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les

Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses, presenten, d’acord amb el

que estableix l’article 58.6 del Reglament del Parlament, les propostes de conclusions

següents per tal que, una vegada debatudes a la Comissió d’Investigació sobre la

Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses,

siguin incloses en el dictamen que ha d’ésser debatut pel Ple del Parlament.

CONCLUSIONS

A. Crítica de la metodologia de funcionament i de treball de la comissió

1. ORIGEN

Després de les informacions aparegudes als mitjans de comunicació relatives asuposats casos de corrupció en l’àmbit de la gestió sanitària a Catalunya, el 9 degener de 2013, els grups parlamentaris del PSC, PP, ICV-EUiA i Ciutadans vansol·licitar la constitució d’una comissió d’investigació “sobre la gestió en l’àmbitsanitari i les relacions entre el sector públic sanitari i les empreses”. EL 13 de febrerde 2013, el Parlament va aprovar la constitució de la citada comissió.

Després de mig any, més de 30 compareixences i examinat un bon gruix d’informació,la conclusió primària és que no hi havia un objectiu concret sobre la feina i que si hihavia no s’ha assolit si tenint en compte que els encarregats de dotar de contingut ivetllar perquè la comissió fos fructífera, són els mateixos partits polítics, en aquestcas, i molt en especial, CiU i PSC, que més beneficis han obtingut de l’opacitat igarbuix organitzatiu que presideix l’anomenat model sanitari català.

Per tant, una comissió d’investigació que res no ha volgut investigar gràcies al pactede silenci entre el PSC i CiU. D’aquesta avaluació genèrica, des de la CUP-AE volemdesgranar-ne un dèficit estructural i d’altres d’específics que avalen aquestposicionament nostre crític.

Model: 394 Propostes de conclusions

Grup Mixt2. DÈFICIT ESTRUCTURAL

Les comissions parlamentàries no gaudeixen de cap potestat investigadora, en elsentit que no obliguen a res ni tampoc gaudeixen de potestat fiscalitzadora, sinó queresten a mercè d’allò que els compareixents vulguin respondre i de la documentacióque vulguin facilitar les institucions a les quals pertanyen. Aquest condicionant ja ésimportant a l’hora de determinar l’efectivitat de la comissió d’investigació, però noés l’únic, sinó que els pactes i acords entre partits polítics a l’hora de vetarcompareixents o informació sol·licitada és la cirereta que acaba de pervertir ianorrear el sentit mateix de les comissions d’investigació.

Massa sovint aquestes comissions queden mediatitzades per estratègies polítiques imediàtiques que en comptes de contribuir a esclarir l’objecte d’investigació, el quepersegueixen és generar un totum revolutum que aboca encara més confusió sobrel’assumpte objecte (de pretesa) investigació, perquè no s’identifiquen responsablesni s’imputen culpes concretes, sinó que les dilueix en un magma confús i genèric enquè ningú no és responsable de res. Un terreny que desemboca en lloc comú del“això ha passat perquè havia de passar”.

La conseqüència directa és que les comissions d’investigació no només no satisfan lesexpectatives generades al moment de constituir-se pel que fa a dilucidarresponsabilitats, sinó que tampoc gaudeixen de l’autoritat per assegurar que escompleixin les mesures proposades per eradicar els vicis que han permès la comissióde les il·legalitats identificades.

3. DÈFICITS ESPECÍFICS

3.1. COMPAREIXENCES VETADES GRÀCIES A LA CONNIVÈNCIA ENTRE EL PSC I CIU

Al moment de constituir-se la comissió d’investigació, la CUP-AE va sol·licitarexpressament que no es vetés ningú a l’hora de comparèixer. Aquesta demanda noes va satisfer, la qual cosa evidencia el caràcter esbiaixat de la comissió i laimpossibilitat d’investigar amb profunditat i sense limitacions el model de gestiósanitària i les relacions entre les empreses públiques i privades. Resulta xocant,però, alhora, també molt revelador, que aquells que defensen urbi et orbi que endemocràcia tot és defensable i que la transparència és un valor inqüestionable,llavors sense rubor ni complexa vetin determinats compareixents que potser “dirienel que no volen sentir”. Un tarannà que es converteix en més sagnat si tenim encompte que s’esdevé en l’àmbit d’una comissió parlamentària.

El vet de determinats compareixents ratifica el que assenyalàvem al paràgrafanterior: l’objectiu de la comissió no és esclarir les irregularitats denunciades pelsmitjans de comunicació en l’àmbit de la gestió sanitària , sinó satisfer de la formamenys perjudicial pels interessos partidistes una obligació legal. Preservar la

2


2

Grup Mixt“dignitat” de la façana de la democràcia parlamentària i, sobretot, impedir que resno canviï en el sistema d’interessos articulat entre els grans partits (CiU i PSC), enaquest cas en l’àmbit sanitari.

Els qui van comparèixer eren els qui no podien no fer-ho; els qui estavendirectament implicats en casos oberts de corrupció en l’àmbit sanitari i que, pertant, la comissió se’ls presentava com una oportunitat d’or per (pretesament)demostrar la seva honestedat i diligent gestió (Ramon Bagó, Xavier Crespo, CarlesManté i Josep Prat, per exemple) i, amb el mateix objectiu també van comparèixerBoi Ruiz i Marina Geli, actual i exconsellera de Sanitat, respectivament.

Per tal que en quedi constància, detallem les compareixences vetades: (1) CarmeAragonès (regidora de Pineda de Mar pel PSC); (2) Xavier Rius Moyà (regidor deSanta Susana per CiU); (3) Guadalupe Oliva (esposa del diputat Xavier Crespo (CiU) iimputat en el “cas Clotilde” de blanqueig de diners a Lloret de Mar. Personessospitoses d’haver rebut irregularment diners de la Corporació de Salut delMaresme i La Selva (CSMS) quan el Sr. Crespo n’era el màxim dirigent; (4) AgustíColom (síndic de la Sindicatura de Comptes que havia detectat l’ús improcedentd’1.300.000 milions d’euros en l’àmbit de la CSMS); (5) Albano Dante i Marta Sibina(editors de la revista Cafè amb llet, que ha denunciat i destapat diversesirregularitats en la gestió sanitària); (6) Oriol Güell (periodista d’El País, que tambéha investigat la sanitat catalana i ha fet aflorar diferents presumptes casos decorrupció); (7) Carme Pérez, presidenta del comitè d’empresa de l’Hospital SantPau, que ha denunciat diverses irregularitats que podrien explicar la situaciócaòtica en què es troba l’hospital; (8) Albert Folia (expresident de la Junta delPatronat de la Fundació Privada de Gestió Sanitària de Sant Pau; (9) JoaquimEsperalba (expresident del Consorci de Salut del Maresme i La Selva; (10) RobertPujol (director gerent de l’ICS); (11) Joaquim Casanovas (exdirector assistencial dela Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS); (12) Àngels Sabaté (presidentade l’Associació Professional d’Infermeria de l’hospital de Sant Pau; (13) XavierCorbella (gerent de l’hospital Sant Pau); (14) Enric Arguelagués (exdirector del’iCS); (15) Eduard Rius (exconseller de Salut); (16) Ángeles Cabezas (gerent delgrup SERHS); (17) Jaume Padrós (vicepresident del Col·legi de Metges deBarcelona); (18) Miquel Vilardell (president del Col·legi de Metges de Barcelona);(19) Josep Maria Padrosa (director del CatSalut); (20) Celestino Corbacho(expresident del Consorci Sanitari del Baix Llobregat); (21) Jaume Estrany (patró dela Fundació Privada de gestió Sanitària de Sant Pau; (22) Germà Gordó (conseller deJustícia); (23) Joan Carles Ferraté (exgerent d’Innova); (23) Josep Maria Grau(exdirector general de Sant Pau); (24) Josep Solé (gerent d’Innova); i(25) JoanViñas (president de l’ICS).

3.2. DOCUMENTACIÓ APORTADA DE CARÀCTER MENOR, PARCIAL I ESBIAIXADA

El dèficit estructural que apuntàvem irradia les seves conseqüències sobre tots elsàmbits de la comissió. Així, i pel que fa a la documentació aportada, no només noés completa, sinó que té poca transcendència, de manera que l’objectiu quepersegueix no és pas esclarir les irregularitats relatives a la gestió sanitària, sinó

3


3

Grup Mixtrelativitzar-ho tot perquè la responsabilitat de les il·legalitats detectades queditant diluïda que no sigui atribuïble a ningú.

A més la informació ha arribat esbiaixada i parcial cosa que implicava dedicar untemps titànic a endreçar-la cronològicament i poder llegir-ne el fil argumental. Abanda d’això la informació protegida per secret de sumari en els casos que aramateix s’estan instruint també ha contribuït al biax anterior.

3.3. SESSIONS MARATONIANES QUE DESPRESTIGIEN L’OBJECTIU DE LA COMISSIÓ

Fins a cert punt és tediós haver de repetir que fa la sensació (i no només unasensació, sinó, ara closa la comissió) una constatació, que l’objectiu no és dilucidarles irregularitats en l’àmbit de la gestió sanitària, sinó tancar, tant aviat com fospossible la comissió. Aquesta percepció queda avalada per “sessions maratonianes”que es van organitzar; algunes de matí i tarda. És lògic que aquesta metodologiaorganitzativa no contribueix, ni tampoc afavoreix, el treball curós i responsable.

Alhora, és pertinent subratllar la sorpresa i estupefacció que genera lacircumstància de prioritzar, per dir-ho d’alguna manera, les necessitatsburocràtiques per damunt de l’assoliment efectiu i real dels objectius d’investigaciófixats per la comissió. En conseqüència, sembla que la prioritat és no allargar massala comissió per acabar com més aviat millor.

Cal assenyalar la periodicitat setmanal com un element més que ha restatefectivitat al treball de la comissió unit a una mitjana de 4 compareixents persetmana i un volum d’informació ingent necessari per abordar les compareixencesde manera responsable i congruent amb la informació i no orientades a lainformació que apareix als mitjans d’informació, informació tractada d’altra banda.

3.4. OBLIGACIONS DELS COMPAREIXENTS

Els dubtes no estan avalats per fets reals, sinó sobre la base d’interpretacions quealgú hagi pogut fer, declaració de Ramon Cunillera, director general de CSC iexdirector assistencial de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, quesintetitza el posicionament dels compareixents a la comissió d’investigació sobre lagestió en l’àmbit sanitari i les relacions entre el sector públic sanitari i lesempreses.

És ben cert que una comissió parlamentària no és un jutjat ni un tribunal dejustícia, però aquesta premissa no exclou que la compareixença davant delParlament, sobre el paper, el màxim òrgan de la sobirania popular, mereixeria perpart dels compareixents un grau de compromís i respecte, en darrer terme no versla institució, sinó la ciutadania, que no s’ha percebut, ans el contrari. Les actituds

4


4

Grup Mixtprepotents i de suficiència, emparades per la circumstància de saber-seconeixedors que la compareixença a la comissió parlamentària no els suposava capperjudici, ans el contrari, reiterar la seva innocència via estendre una espessa capade confusió sobre l’assumpte; les reiterades respostes de “no ho sé” o no horecordo; la manca de rigor i, encara més exasperant, la recurrent queixa delsuposat excés de control democràtic han constatat que els compareixents no“temen” declarar davant de la comissió.

B. Quatre exemples de gestió que apunten quin serà el model de gestió defutur de la sanitat a Catalunya

1. PRÈVIA: EL MODEL ORGANITZATIU DE LA SANITAT CATALANA

L’Estat espanyol va transferir les competències de sanitat a la Generalitat el 1981, laqual cosa equivalia a gestionar hospitals que representaven el 27% dels llits existentsa Catalunya i el 90% de l’atenció primària, així com exercir competències sobre unbarrija-barreja d’instal·lacions sanitàries sense ànim de lucre propietatd’ajuntaments, diputacions i entitats religioses.

El llavors president Jordi Pujol va ubicar aquesta doble xarxa d’infraestructuressanitàries sota el paraigua de la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública, peròdependents de dues estructures diferenciades: els hospitals transferits per l’Estatespanyol van integrar l’Institut Català de Salut (ICS) i se n’ha mantingut la gestiópública, mentre que la resta de centres de titularitat pública es van agrupar en elConsorci Hospitalitari de Catalunya (CHC), avui conegut com a Consorci de Salut iSocial de Catalunya (CSC), que malgrat tenir caràcter públic, la gestió és privada;això passa a 33 hospitals. En paral·lel a l’ICS, que gestiona vuit grans hospitalspúblics i aproximadament 300 centres d’atenció primària (CAP), i al CHC (CSC),operen els hospitals privats, una part dels quals integrats a la xarxa pública. El 1987es van configurar els primers consorcis hospitalaris (Vic i Sabadell) que presentavenla peculiaritat que no es regien pel dret administratiu.

A més de l’ICS i al CSC opera el Servei Català de Salut (CatSalut), que és l’entitat quecompra els serveis sanitaris tant als proveïdors públics com als privats.

L’eix tranversal d’aquest model és una “mercat relacional” basat en profundes iduradores relacions de confiança i de poder entre els agents responsables de lasanitat a Catalunya: planificadors, finançadors i proveïdors (públics, semipúblics iprivats). No només això, sinó que el CatSalut (creat per la Llei d’Ordenació Sanitàriade Catalunya (LOSC) de 1990, va operar avant la lettre com a metodologia de gestióde la “nova gestió pública” (NGP), popularitzada a partir dels anys noranta. Així,allunyant-se del mandat de la Llei general de sanitat del 1986, que l’obligava aintegrar tots els serveis sanitaris, el CatSalut va assumir el paper exclusiu decomprador i va fomentar la creació d’un extens sector públic empresarial així com lacontractació de la prestació de serveis sanitaris a entitats privades. Un procés que

5


5

Grup Mixtdesemboca en la fugida dels dret administratiu cal al dret privat; és a dir, ladescapitalització pública de la sanitat per tal de privatitzar-la. D’aquesta marea, eldesembre de 2011, CiU va aprovar l’anomenada Llei Òmnibus de reestructuració delsector públic, que, entre d’altres assumptes, planteja la privatització de l’ICS i queels hospitals públics puguin prestar serveis de caràcter privat, com ara, per exemple,el lloguer de quiròfans, la qual cosa ja passa.

Per tant, des de la CUP-AE avaluem que el model organitzatiu i de gestió de lasanitat pública, caracteritzat per la col·laboració público-privada, l’autonomia degestió i la parcel·lació només persegueix privatitzar el sistema sanitari català.

2. RELACIÓ ENTRE EL SERVEI CATALÀ DE SALUT, EL CONSORCI DE SALUT I SOCIAL DECATALUNYA (CSC) I EL GRUP SEHS

2.1. Descripció de l’ens

Originàriament era un ens de caràcter municipalista al qual s’associavenAjuntaments i hospitals. Això era en origen. Avui, el Consorci de Salut i Social deCatalunya (CSC), (abans Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), és un organismepúblic que gestiona multitud de centres sanitaris públics: té 95 associats queregeixen 360 centres sanitaris i de dependència, i agrupa la majoria d’hospitalspúblics que no formen part de l’Institut Català de Salut. Disposa d’un holdingd’empreses que operen com si fossin companyies privades.

El CSC va néixer amb l’objectiu d’agrupar els hospitals locals catalans quan l’Estatespanyol va transferir les competències de sanitat a la Generalitat. Tanmateix, desd’aquest origen, l’entitat s’ha transmutat en un ens amb gran capacitat de gestióhospitalària (ja sigui de forma directe o indirecte) que, alhora, té la potestatd’organitzar les meses de contractació dels centres hospitalaris, una competènciaque s’ha demostrat letal perquè s’ha convertit en l’origen de pràctiques corruptes.

El CSC ha estat un actor clau de la sanitat pública catalana els últims 30 anys i ésl’ens que més ha influït en la definició de l’anomenat model sanitari català, que,com hem assenyalat va avançar-se al programa de “nou model de gestió” en què lacol·laboració públicoprivada, l’autonomia de gestió i la competència entre centresés l’avantsala de la privatització de la sanitat.

El CSC comparteix amb Innova directius i participacions accionarials; empresesfilials d’Innova són accionistes d’empreses filials del CSC. No només això, sinó queentre ambdues societats opera un sistema de basos comunicants pel que fa alsdirectius: per exemple, Josep Prat va ocupar el càrrec de vicepresident del CSC finsel 2011 i durant aquest període exercia de director general d’Innova, igual quel’exalcalde del PSC de Reus, Josep Abelló, que va desenvolupar càrrecs deresponsabilitat a ambdues entitats simultàniament.

6


6

Grup Mixt

2.2. Fets exposats a la CIGAS

Relacions entre el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i el Grup SERHS,que tenen en comú la figura del Sr. Ramon Bagó; president de l’empresa i presidentdel CSC entre 1991 i 2008. Alhora, el Sr. Bagó és exalcalde de Calella i laGeneralitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi. Un encert si tenimpresent que els últims 10 anys les empreses de Bagó han ingressat més de 50,8milions d’euros gràcies a contractes amb hospitals vinculats al CSC. Contractes nosempre formalitzats de manera lícita. Així ho certifica l’Oficina Antifrau deCatalunya (OAC), la qual denúncia que Ramon Bagó va obtenir bona part delscontractes a favor de SERHS gràcies a la seva posició d’alt càrrec del CSC. Perexemple, dos dels contractes per prestar els serveis de cuina de dos hospitals delCSC, el Sr. Bagó els va aconseguir mentre era president del Consorci. És el cas del’hospital de Mataró o el de Badalona, en què un informe del secretari il’interventor d’aquest Ajuntament denúncia que SERHS va guanyar 12 milionsd’euros en contractes irregulars des del 2003 a l’hospital municipal gràcies al CSC.

El cas Bagó exemplifica, com els altres referenciats, les conseqüències d’aquestmodel de gestió impulsat des del Departament de Salut i vertebrat al voltat delsdogmes ideològics de l’autonomia de la gestió i la descentralització territorial que,teòricament, havien de millorar (exponencialment) l’eficiència i l’eficàcia de lagestió sanitària. Els casos relatats demostren el contrari; en comptes d’aquellsobjectius, el nou model de gestió s’ha traduït en més opacitat; més corrupció; i enla consolidació i eixamplament del procés de privatització de la sanitat.

En el cas Bagó (i també en el altres citats en aquest text, com els cas Manté o Prat)es produeix un flagrant violació de la llei d’incompatibilitats per la flagrantconcurrència d’interessos públics i privats alhora amb l’objectiu evident debeneficiar els privats.

3. AJUNTAMENT DE REUS I GRUP INNOVA


El març de 2002, l’Ajuntament de Reus, governat durant més de 30 anys pel PSC,primer de la mà del Sr. Josep Abelló (exdirigent del Consorci Hospitalitari deCatalunya) i després de la del Sr. Lluís Miquel Pérez (el juny de 2011 CiU vaaconseguir l’alcaldia a través de Carles Pellicer), va crear Innova, amb l’aval de ERCi ICV i el vot favorable de l’oposició CIU i PP. Innova són grups d’empresesmunicipals de Reus SA amb l’objectiu de controlar l’entramat empresarial delconsistori i, a través d’acords societaris, Innova es converteix en el gerent jurídicde les 19 empreses municipals:

7


7

Grup Mixt- Grup econòmic: Aparcaments i Mercat Sam (AMERSAM), Reus Transport

Públic SA, Reus Desenvolupament Econòmic SA i Gestió Urbanística Pública SA(GUPSA);

- Grup Aigua: Aigües de Reus Empresa Municipal SA (AREMSA), SanejamentAmbiental SA (SASA) i Gestió Ambiental i Abastament SA (GAIASA);

- Grup Salut: Hospital Universitari de Sant Joan SAM, Centre MQ Reus SA(CMQR), Gestió Comarcal Hospitalitària SA (GECOHSA), Grup d’AssistènciaPrimària de Salut (GAPS), Gestió Integral Assistencial AIE (GINSA SA), AssistènciaSanitària i Social (SAGESSA), Serveis Integrals de Gestió SA (GINSA SA), ImatgeMèdica Intercentres SL (IMI), Laboratori de Referència SUD, Centre Oftalmològicde Reus (COR), Reus Esport i Lleure SA (RELLSA) i Gestió de Serveis Funeraris SA(GERFURSA).

El pressupost d’Innova i el de l’Ajuntament de Reus és de 335 milions, d’aquestsl’Ajuntament de Reus només gestiona 111 milions. El holding empresarial opera dinsdel marc del dret civil i mercantil, mentre l’Ajuntament (en sentit estricte), i comés lògic, ho fa des de l’àmbit del dret administratiu.

D’entre les societats que integra Innova la més important i que forma part del GrupSalut, és SAGESSA, que compte amb 1.613 treballadors i gestiona tots els centresassistencials sanitaris concertats amb el Servei Català de Salut ubicats en l’àmbitgeogràfic que s’estén des del Sènia fins a Reus. Per tant, queda demostrat que elgrup Innova no tenia caràcter merament local, sinó que operava molt més enllà.


L’anomenat cas Innova és el paradigma de basos comunicants entre els interessospúblics i privats amb l’objectiu de beneficiar els privatius. Mentre va ocupar elcàrrec de director general d’Innova, el Sr. Josep Prat també presidia l’ICS (InstitutCatalà de Salut, l’empresa pública més gran de Catalunya que gestiona centres desalut) i, alhora, el Sr. Prat era membre del consell d’administració de l’empresaprivada USP, que a l’Estat espanyol controla 12 hospitals i 23 centres de consultes,diagnòstic i cirurgia ambulatòria, per exemple, a Barcelona, l’Institut UniversitariDexeus o l’Institut Oftalmològic.

Un exemple del avantatges d’ocupar la presidència de l’ICS i la direcció generald’Innova alhora: a Tortosa, l’ICS disposa de l’Hospital Verge de la Cinta que el Sr. Pratcontrolava a través de l’Institut Català de Salut, mentre que també disposava delcontrol, via Innova (SAGESSA),de l’altre hospital de la ciutat; l’Hospital de la SantaCreu de Jesús. Una confusió d’interessos que només jugava a favor del Sr. Prat, queera l’home que feia i desfeia a plaer dins d’Innova. El sou total anual que cobravaera de 280.000€, però un 30% (68.000€ anuals) el percebia en concepte d’incentiussense que constés cap justificació que acredités el dret de cobrar aquests diners. A

8


8

Grup Mixtmés, disposava d’un Audi A6 les vint-i-quatre hores del dia. A part de Josep Prat, lapràctica de pagaments injustificats va beneficiar a quasi una vintena de directiusd’Innova. Josep Prat és autor del projecte de salut que persegueix trossejar l’ICS perd’aquesta manera facilitar-ne l’entrada del capital privat.

Un dels beneficiats pels pagaments injustificats a través d’Innova és el Sr. CarlesManté, director del Servei Català de Salut (CatSalut) entre el gener de 2004 i eldesembre de 2006. Abans havia estat un dels màxims directius del Consorci Salut iSocial de Catalunya. Entre 2007 i 2011, just quan va abandonar la direcció del ServeiCatalà de Salut, va rebre del holding empresarial Innova i de forma injustificada,710.120 €; 13.000 € mensuals en concepte de suposats “honoraris” de “consultoriaestratègica”. Uns pagaments autoritzats un per un per Josep Prat, el màxim executiua aquella època d’Innova i actual president de l’Institut Català de la Salut (ICS) icanalitzats a través de l’empresa CCM Estratègies i Salut, propietat de Manté i laseva esposa. Un empresa que van crear el 7 de març de 2007. Entre aquest any i el2010, la mitjana d’ingressos de la mercantil va ascendir a 200.000 € anuals.

Aquests abusos i il·legalitats els ratifica un informe econòmic realitzat pel secretarigeneral i interventor de l’Ajuntament de Reus, el qual certificava que els pagamentsno estaven justificats ni corresponien a treballs realitzats i en el mateix sentit espronuncia l’auditoria d’Innova duta a terme per l’empresa Faura-Casas, que, percert, no va detectar moltes de les irregularitats que en canvi sí que ha comptabilitzatla fiscalia.

No només això, sinó que Carles Manté, quan era director de CatSalut, i sense concurspúblic, va encarregar al Consorci Salut i Social de Catalunya, mitjançant convenisignat l’1 de juny de 2005, que impulsés els centre sociosanitari de Cotxeres deBorbó a Barcelona a canvi d’un contracte de 348,6 milions d’euros per construir-lo igestionar-lo (durant 30 anys). Una pràctica més que demostra la impunitat en quèactuaven aquests gestors dels sistema sanitari català: contractacions a mida;pagament de sous i incentius a alts càrrecs sense justificació; concessions d’avalsdubtosos; i facturacions irregulars.

Absoluta manca de control sobre el holding Innova: retribucions variables a altsdirectius sense justificar (sobresous); contractacions directes sense concurs públic;renovació ininterrompuda de contractes; diferències entre el que es facturava i elque s’acabava cobrant; falta d’acreditació de serveis prestats i pagats; procedimentsfinancers dubtosos, com ara usar empreses del holding per avalar crèdits d’altrescompanyies municipals o desviació de recursos cap a usos no previstos.

El descontrol radical que imperava a Innova no només queda demostrat (òbviament)per la bateria de pràctiques corruptes detallades, sinó perquè l’actual alcalde deReus ha intervingut Innova, n’ha reformulat l’estructura organitzativa i, el 2012 vadecretar que, primer, les àrees d’intervenció i secretaria municipal s’encarregariende controlar la gestió econòmica, financera i jurídica de les empreses d’Innova, la

9


9

Grup Mixtqual cosa fins llavors no passava. A favor d’aquesta mesura, la CUP de Reus vareclamar que aquelles àrees s’ampliessin perquè aquests nova atribució les haviadesbordat i també que es realitzés una auditoria completa de la gestió de lesempreses i fundacions del grup salut d’Innova, perquè l’auditoria inicial hi dedicavael mateix espai que a la resta d’empreses, tot i que les integrades al grup salut sónles que mouen un major volum de facturació, contractació i activitat.

El 27 de febrer de 2013, la policia va detenir els senyors Josep Prat i Carles Mantéper haver pagat, des de l’empresa municipal Innova, dirigida per Prat, 720.000 € alSr. Manté per una feina que, segons l’ajuntament, mai no es va realitzar.

4. GESTIÓ DE LA FUNDACIÓ SANITÀRIA DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU


L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és propietat de la Generalitat, del’arquebisbat de Barcelona i de l’Ajuntament. L’estructura orgànica s’organitza detres fundacions: (1) la patrimonial, que és privada; controlada per l’església; iintegrada per l’edifici de l’hospital (11 pavellons modernistes) i 1.200 immobles,finques i terrenys, que generen una renda anual de 10 milions d’euros que noreverteixen a l’hospital; (2) la fundació de gestió de l’activitat mèdica (dirigeix eldia a dia de l’hospital); i (3) la científica. Les tres treballen independentment i, pertant, amb recursos separats, la qual cosa significa que no opera una lògica de basoscomunicants entre les tres, en el sentit, per exemple, que els beneficis d’unapuguin eixugar el dèficit d’una altra, que, precisament, és el que passa ara, en lafundació de gestió està descapitalitzada mentre que la patrimonial ingressaanualment, en concepte de rendes, 10 milions d’euros.

Fins el 1990, la direcció de Sant Pau l’assumia una única fundació, però el 1990,Jordi Pujol, Pasqual Maragall i el cardenal Ricard Maria Carles la van separar endues: la patrimonial (immobiliària) i la sanitària. Així, el 1991, els treballadors vandeixar de dependre d’una fundació solvent i amb patrimoni (l’originària; laFundació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau) per passar a fer-ho de lafundació de gestió (la sanitària), descapitalitzada i sense capacitat de maniobra.D’aquesta arquitectura jurídica explica que des del primer any que es va començara aplicar, l’hospital acumuli un dèficit gairebé estructural, la qual cosa sorprèn sitenim en compte que les dues fundacions es van crear perquè el 1991 l’hospitaldevia 100 milions de pessetes a la Seguretat social i, per tant, es va considerarestratègic separar la gestió patrimoni per evitar-ne l’embargament.

L’òrgan de govern de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és el MIA; Molt Il·lustreAdministració de l’Hospital de Sant Pau, on hi ha representats amb dos membrescadascun la Generalitat, l’arquebisbat i l’Ajuntament. Aquest òrgan pren lesdecisions per unanimitat, de manera que la capacitat de bloqueig és elavadíssima.Circumstància que adquireix major rellevància en un context com l’actual en què

10


10

Grup Mixtl’hospital acumula un dèficit econòmic de 57 milions d’euros; resta intervinguttemporalment per la Generalitat per garantir-ne la viabilitat; amb un gerent enfuncions; i un divorci absolut entre la direcció i el comitè d’empresa.


Les irregularitats a l’Hospital de Sant Pau pivoten sobre tres potes: (1) el sobrecostdel nou edifici; (2) la gestió de dues de les tres fundacions (la de gestió, buidada derecursos, segons els treballadors, i la patrimonial), i (3) contractes ficticis a altsdirectius. A tot plegat cal sumar un estatus jurídic enrevessat (denunciat pel comitèd’empresa) que tira un vel de confusió i opacitat sobre la situació de l’hospital.Però alerta, precisament aquests és l’objectiu; impedir que res sigui clar i diàfan,perquè aquesta és la millor estratègia per amagar les pràctiques corruptes.

Una multitud d’irregularitats:

- Al gener de 2012, l’Associació Professional d’Infermeria va denunciar als jutjatsla possible existència d’irregularitats al centre pel que fa a les contractacions dedirectius que encobririen feines fictícies i compra de material valorat en 5,1milions d’euros en què va actuar com intermediari l’empresa Phillips;

- La construcció del nou hospital. El 2001 es va començar a construir un nouedifici que per acollir el nou hospital. Les obres es van acabar el 2006. LaGeneralitat va finançar-les i en va cedir la propietat a la fundació patrimonial del’hospital, en comptes de retenir-la o cedir-la (la propietat) a la fundació degestió. El 2012, la Sindicatura de Comptes denuncia que el cost de facturació deles quatre fases de l’obra va sumar 217 milions d’euros, amb un desviament de38,5 milions, perquè el volum total contractat va ascendir a 178,5 milionsd’euros. Alhora, la Sindicatura va constatar que l’adjudicació de dues fases deles obres es va fer sense acudir a cap procediment de contractació i es vanconcedir obres directes per valor de 106 milions d’euros.

El jutjat d’instrucció que investiga les obres de remodelació de l’Hospital de SantPau assenyala que les tres primeres fases es van atorgar a la Unió Temporald’Empreses (UTE) integrada per Guinovart-Emte i la quarta a una altra UTE formadaper Dragados-Axima. Pel que fa a la primera fase, la UTE es va oferir a cobrar nonomés en diners, sinó també mitjançant l’adquisició de la finca Can Masdeu,propietat de l’hospital. El projecte preveia la requalificació d’aquest terreny rústic,però el llavors director general de l’Hospital, Sr. Jordi Colomer, va tirar enrereperquè dubtava que l’operació beneficiés el centre. La decisió va provocar que elcentre hagués d’indemnitzar la UTE amb dos milions d’euros. En aquesta peçajudicial relativa a l’Hospital de Sant Pau, entre d’altres, hi figura el Sr. Josep Prat(expresident de l’Institut Català de Salut), que apareix també involucrat en el casInnova.

11


11

Grup Mixt5. GESTIÓ DE LA CORPORACIÓ DEL MARESME I LA SELVA


La societat Centres Mèdics Selva Maresme (CMSM) es va constituir l’11 d’abril de2000 en forma de societat limitada unipersonal que tenia com a únic soci a BC GESTSL. La societat CMSM es va crear amb l’objectiu exclusiu d’entrar en el negoci del’atenció sanitària a estrangers. Alhora, BC GEST SL era una societat limitada, quequan es va constituir CMSM estava participada en un 35% per l’organisme autònomlocal Hospital Sant Jaume de Calella; en un 35% pel Consorci Sanitari de la Selva; enun 15% per l’Ajuntament de Blanes i en un 15% per l’Ajuntament de Calella. El 23de setembre de 2003, la Corporació de Salut del Maresme i de la Selva (CSMS) vaadquirir totes les participacions que integraven el capital de BC GEST, excepte lesque posseïa l’Ajuntament de Blanes, de manera que va passar a controlar el 85% delcapital de l’empresa.

La Corporació de Salut del Maresme i de la Selva (CSMS) és un Consorci constituït el19 de novembre de 2001, per tant, un organisme públic, que gestiona els hospitalsde Calella i Blanes i que, des del setembre del 2003, té com a filial la societatCentres Mèdics Selva Maresme (CMSM).


El diputat de CiU i exalcalde de Lloret de Mar, el Sr. Xavier Crespo va ocupar elcàrrec de gerent, que implicava controlar els comptes, de la Societat CentresMèdics Selva Maresme des d’abril del 2000 fins el juliol de 2003, que és quanassumeix l’alcaldia de Lloret de Mar. Malgrat abandonar qualsevol responsabilitat aaquella societat, el diputat de CiU va cobrar un sou de fins a 3.000€ mensuals de laCorporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) mentre era alcalde de Blanes toti que en virtut del càrrec que ocupava, i pel quan percebia 50.000 € anuasl, nopodia cobrar cap retribució més. Durant el 2005, i en concepte d’aquest ingrésil·legal, Crespo va cobrar 52.275 euros, que només és una part dels 209.000 € queell i la seva dona (Guadalupe Oliva) haurien cobrat il·legalment de la CSMS, l’ensque va prendre el control de la societat Centres Mèdics Selva Maresme.

Entre l’abril del 2000 i el juliol del 2003, període durant el qual el Sr. Crespo vaocupar la gerència de la societat CMSM i els cinc anys (de juny del 2000 a maig del2005) en què va prestar serveis a aquest ens la seva esposa, Guadalupe Oliva, laparella va ingressar 335.000 €.

El Sr. Crespo va pretendre justificar els cobraments il·legals adduint que la societatCMSM era una empresa privada creada per 10 socis, entre els quals ell. Unaal·legació sense fonament perquè la Corporació de Salut del Maresme i de la Selva(CSMS) era un consorci públic, que com hem apuntat, es va crear el 19 de novembre

12


12

Grup Mixtde 2001 i del qual penja com a filial la societat Centres Mèdics Selva Maresme(CMSM).

Aquest cas exemplifica la manca de control i la impossibilitat d’exercir-lo, perquèvers el consell rector opera un equip gestor que opera a plaer sense haver de rendircomptes a ningú. Aquest impunitat és el terreny adobat perquè aflorin conductescorruptes com les descrites.

Metàfora del descontrol: En el cas del Sr. Xavier Crespo i els cobraments indeguts através de la societat Centres Mèdics Selva Maresme (CMSM), la Sindicatura deComptes va arxivar un informe que denunciava l’ús indegut d’almenys 1,3 milionsd’euros, que incloïen pagaments injustificats per part de CMSM per valor de350.000€ i el cobrament d’un sou de 3.000 mensuals durant dos anys per part del Sr.Crespo quan ja era alcalde de Lloret de Mar.

C.CONCLUSIONS

Les conclusions més rellevants en el nostre parer són les següents:

1. Indefinició de la personalitat jurídica de l'ens investigats i del modelsanitari català.

El sistema públic de salut de Catalunya es caracteritza per la diferenciació entre latitularitat dels serveis sanitaris els sociosanitaris inclosos en catàleg exercitsmitjançant el Servei Català de la Salut (CatSalut)- proveïts per ens públics – locals ide la Generalitat de Catalunya, entre els quals destaca per la seva importància iimplantació l’Institut Català de la Salut (ICS)- així com, empreses públiques iconsorcis- i entitats privades –sense ànim de lucre, de base associativa o mercantils.

Aquest és un model públic que és caracteritza no per la titularitat dels centres oserveis sinó, en teoria, pretesament, per la garantia de la seva prestació universalper part de l’Administració sanitària. Així doncs, el que dota de caràcter públic alsistema hauria de ser el monopoli de la contractació i adquisició dels serveis de saluti del seu control i avaluació permanent.

Aquest model suposa a la pràctica diària, i no únicament dels ens investigats, unaindefinició sobre la personalitat jurídica en la pluralitat de proveïdors ja que tot ique la titularitat és una, la pràctica jurídica no s'hi adapta a en els casos estudiats.Els compareixents vinculats a l'alta direcció han arribat a contradir-se ells mateixossobre si l'ens que gestionaven era públic o era privat.

13


13

Grup MixtAquesta indefinició és un obstacle per a poder concebre precisament el caràcter depública a la prestació del servei, perquè el que dota de caràcter públic al sistemahauria de ser el monopoli controlat públicament de la contractació i adquisició delsserveis de salut i del seu control i avaluació permanent. La indefinició fa llavors queels ens fugin de l'aplicació de la normativa pública per l'adquisició de serveis, és dirla normativa de contractació públics; la normativa administrativa en matèriad'incompatibilitat d'alts càrrecs; la normativa administrativa general; la normativaper la provisió dels llocs de treballs; i la normativa sobre el control, l'avaluació ifiscalització de les despreses.

Aquesta indefinició constant i notòria és més buscada pels gestors sanitaris que realja que existeix abundant normativa que permet catalogar la natura dels ens i pertant l'obligatorietat o no de subjecció a les lleis anteriorment esmentades.

Aquest marc d'indefinició voluntària permet el desenvolupament d’un seguit depràctiques que es situen en l'esfera d'allò al·legal. Malgrat aquesta conceptualització,són conductes reprovables i, sobretot, s’han de ser corregir i evitar.

2. Les fugides de la normativa administrativa i, per tant, les fugides de lanormativa pública

La indefinició causada per la no titularitat pública dels centres o serveis, per unabanda, i per la voluntat de mantenir-los sense definició clara, per altra fa llavors,deriva en què els ens fugin de l'aplicació de la normativa pública.

Aquestes pràctiques són els efectes col·laterals d’un mar de fons poc perceptibleperò letal, que persegueix la privatització de la sanitat pública a través d’imposarmodels de gestió que trenquen amb la lògica de la funció pública i el dretadministratiu, des de la perspectiva organitzativa, però que, des del punt de vistafinalista, desmantella l’objectiu d’una sanitat pública, universal i gratuïta. La sanitatpública convertida en un sistema proper a la beneficència i allunyat de la salut comun dret fonamental.

En els diferents casos estudiats es produeix una aplicació deficient i voluntària de lessegüents lleis:

2.1. Llei de Contractes del Sector Públic per l'adquisició de serveis

En tots quatre casos s'ha provat l'adquisició o prestació de serveis per part dels enspúblics en alguns casos amb total fugida de la normativa i en altres amb unaplicació irregular dels procediments preceptius en la llei de contractació pública(Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic).

14


14

Grup MixtEn teoria, i segons la definició presentada en l'informe presentat sobre la Moció3/10, el model que fonamenta aquest sistema és la creació d’una xarxa d’hospitalsi centres sanitaris i sociosanitaris que satisfan les necessitats del sistema públicde salut. I una de les característiques fonamentals del model és que malgrat lapluralitat de proveïdors públic i privats, tots reben el mateix tracte sensedistincions en el marc de la concertació pública. Per tant, i partir de l’anàlisi delscasos objecte d’aquesta comissió, podem concloure que si la definició del modelcom públic està condicionada a que tots els ens tots reben el mateix tracte sensedistincions en el marc de la concertació pública estem davant un model que no hoés de públic.

Estem davant una fugida flagrant voluntària i justificada pels responsables per laindefinició de l'ens en relació amb la normativa de contractació pública. Ho palesenles adjudicacions de contractes d’ens públics a favor d’empreses propietat depersones que alhora estaven al capdavant d’aquests ens, com és el cas, perexemple, de les relacions entre el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i elGrup SERHS.

2.2. Normativa administrativa en matèria d'incompatibilitat d'alts càrrecs

L'actuació del personal al servei de les administracions públiques s'ha de subjectar aun seguit de principis. En aquest context, té una rellevància especial el règimd'incompatibilitats, la finalitat del qual és garantir que la seva actuació siguiimparcial i objectiva, i, encara més, el règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs,els quals han de demostrar la imparcialitat de llur actuació mitjançant unadedicació absoluta a les funcions que els han estat encomanades. Això implica quel’exercici de la feina en un ens públic no ha de quedar mediatitzada per altresactivitats o interessos, per tal de servir amb la màxima eficàcia, eficiència iobjectivitat els interessos generals dels ciutadans.

Un exemple evident de la violació de la normativa administrativa en matèriad’incompatibilitat d’alts càrrecs del Sr. Ramon Prat, que va haver de dimitir,malgrat que s’haguessin dut a terme totes les operacions de maquillatge jurídicpossibles per intentar amagar la violació de la citada normativa.

2.3. La normativa per la provisió dels llocs de treballs de les administracions públiques

Accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics satisfent elsrequisits que les lleis assenyalin, és un dret de configuració legal, és a dir, ésexercible en les condicions i amb els requisits que estableixin les lleis que eldespleguin. És un dret que recull la Constitució espanyola, la qual a més estableixque la llei ha de regular l’accés a la funció pública d’acord amb els principis demèrit i capacitat.

15


15

Grup MixtAquests preceptes constitucionals han estat desenvolupats per la normativa bàsicaestatal (EBEP) i per la legislació de la Generalitat de Catalunya que els requisitsdels processos de selecció d'acord amb el contingut del lloc de treball que es vagi aocupar.

Requeriments que no han operat en els casos estudiats en la comissió, ans alcontrari; per la comissió han desfilat contractes a amics i familiars per ocuparcàrrecs públics. Per exemple, el cas de la senyora Guadalupe Oliva, esposa delsenyor Xavier Crespo, contractada per prestar serveis al CSMS. Però també a tots elsnomenats pel senyor Prat en el cas Innova.

2.4. La normativa sobre el control i l'avaluació de les despreses, la fiscalització.

D'extrema gravetat han estat les afirmacions de compareixents que assenyalavenque el problema de la burocratització en el model sanitari s’explica perquè existeixmassa control i avaluació de les despeses. Afirmació, d'altra banda, paradoxal sitenim en compte que entre les despeses sense justificar s’inclouen dietes icomissions per conceptes no justificats; quantitats de diners pagades a dojo sensejustificar; sous luxosos pagats amb diners públics a alts càrrecs; pagament denòmines a directius sense que haguessin realitzat cap feina en contrapartida odesviacions en els preus dels contractes.

Aquestes pràctiques evidencien un problema clau; la necessitat de centralització deles tasques de fiscalització i control; extremar els controls de fiscalització prèvia iposterior i no només per raó de qüestions pressupostaris o comptables, sinó perpoder avaluar quina és la utilitat de la despesa i poder valorar-ne l’oportunitat ono.

Han fallat els mecanismes de control democràtic de la despesa exigibles iobligatoris per a totes les administracions i dèficit no és casual sinó volgut, la qualcosa es deriva de les declaracions d’alguns compareixents, per així poder gestionarde manera laxa i arbitrària els recursos públics.

3. La Nova gestió pública com a sistema mercantilitzador de governança

La nova gestió pública defineix un model de governança basat en el següentsprincipis; eficiència, productivitat, agilitat, desburocratització, autonomia de gestió imercantilització. Teories que literalment copien els principis inspiradors de la gestióempresarial privada en un impossible exercici d'isomorfisme institucional, perquè laprivada té com a objectiu l'ànim de lucre i, per contra, la prestació de serveissanitaris hauria de tenir garantir el dret a la salut i la prestació d'una sanitat pública,universal, de qualitat i sense exclusions.

16


16

Grup MixtA la comissió s’ha defensat la lògica del manegement empresarial per suposadamentacabar amb la burocratització que mina la qualitat dels serveis prestats des del’administració pública a partir d’un model centralista i intervencionista. El suposatantídot és el model de la governança que postula la interpenetració d’interessospúblics i privats, els quals (els privats) són sempre els que surten més beneficiatsalhora que els ciutadans queden més desprotegits que no pas en un sistemaburocràtic. Perquè l’objectiu últim d’aquest model no és oferir un servei públicuniversal i de qualitat, sinó assegurar els beneficis de l’entramat de companyiesprestadores de serveis, cada vegada més poderoses i difícils de controlar.

Una de les destreses més colossal del model de governança (nou model de gestió) ique els casos abordats a la comissió d’investigació sobre la gestió en l’àmbit sanitari iles relacions entre el sector públic sanitari i les empreses ho certifiquen, és que haaconseguit convertir-se en un sistema extremadament opac, característica que elconverteix en gairebé immune a l’hora d’identificar fallades o exigir responsabilitatsvers la perpetració d’abusos.

I quines són les raons d’interès públic que justifiquen la creació d’aquesta miríadad’ens instrumentals que vagin més enllà de justificar la voluntat d’afavorir elsinteressos privats en detriment dels col·lectius? No existeixen.

4. Els alts càrrecs de la sanitat. el que s'ha anomenat "l'endogàmia sanitària"

Al sector sanitari català s’ha consolidat un col·lectiu de gestors, amb capacitatd’influència, que detesten tot allò que dur adherida la funció pública i ho fan ambuna voluntat pretesament liberalitzadora i desburocratitzadora, en què els directiusamb formació empresarial s’han de col·locar al capdavant . D’entre els quals destacaJosep Maria Via, que ha ocupat diferents càrrecs a l’administració catalana vinculatsa la sanitat i compartia cadira amb els Srs. Bagó i Manté als consells d’administraciód’empreses filials del CSC, i que en un article a la premsa advertia que el modelosanitario catalán, basado en la optimización de todos los recursos, tanto públicoscomo privados, se basaba en la racionalidad y en la eficiencia asistencial yeconómica. El modelo empresarial –propio de los centros sanitarios concertados-,basado en la contabilidad analítica, balances, cuentas de resultados y vinculaciónlaboral del personal, tiende a la eficiencia. El modelo de administración pública –por ejemplo el ICS- basado en la contabilidad presupostaria y en la vinculaciónpública del personal se creó para regular el orden social, no para prestar serviciospersonales complejos. Los Gorbiernos deben regular, planificar, contratar, evaluar,sancionar...pero deberían ceder la gestión de servicios (como los sanitarios) aestructuras ideadas para realizar esta función con calidad y eficiencia. [...] Losagentes acríticos de lo público amagan que el tripartito, lejos de aplicar el modelosanitario catalán, evolucionando el ICS hacia el modelo concertado, amplió el sectorpúblico a costa del concertado. [...] Los ajustes presupuestarios y una productividadóptima solo serán posibles con autonomía de gestión e instrumentos de control queno la impidan.

17


17

Grup Mixt5. Confusionisme d'interessos públics i privats

El que adquireix transcendència és dilucidar i constatar si existeix alguna raó o causaque expliqui perquè aquestes conductes il·legals (corruptes) s’han generalitzat enl’àmbit de la gestió sanitària a Catalunya. Una evidència és que en el model sanitaricatalà hi conflueix un revoltim d’ens públics i interessos creuats que ho afavoreix. Elmodel sanitari català, basat en el concert amb proveïdors, permet i afavoreixaquests connivència entre interessos públics i privat. El modus operandi acostuma aser sempre el mateix: una administració pública (CatSalut o un Ajuntament, perexemple, el de Reus) finança ens públics els quals gaudeixen d’una àmplia autonomiaa l’hora de gestionar fundacions o consorcis titulars d’hospitals (Innova, CSC; etc.)que, de retruc, es converteixen en ens que proporcionen sucosos ingressos ocontractes a gestors sanitaris privats.

Per què els interessos privats penetres cada vegada amb més força en àmbits, comara la sanitat, fins ara estrictament de titularitat pública? Ho avançàvem, el modelde gestió del servei català de salut és el facilitador de les pràctiques corruptes i delprocés progressiu de privatització del sistema sanitari català. Un sistema de governque alhora s’ha demostrat ineficaç per articular els mitjans necessaris per corregirles pràctiques corruptes. La proliferació d’ens i organismes instrumentals dependentsde les diferents administracions públiques és el símptoma visible de la fugida del dretpúblic de moltes organitzacions administratives per sotmetre’s al dret privat. Unalògica que assenta les bases en la denominada “nova gestió pública”. Aquestapractica de desenganxament del dret públic és incentivada des de tots els nivellsadministratius amb el pretès objectiu de millorar l’eficència i l’eficàcia gràcies al’especialització organitzativa. Aquest és el gran paraigua ideològic que ha s’hautilitzat per justificar la privatització de serveis públics.

6. Depuració de responsabilitats polítiques

Les comissions d’investigació són particularment indicades per a establir lesresponsabilitats polítiques del govern. D’altra manera la lectura que es pot fer és lad’un simple tràmit per blanquejar gestions i responsabilitat que tingui una finalitatpropagandística i no real d’esclariment dels problemes de gestió i mecanismes decontrol, rectificació i reparació.

D. RECOMANACIONS I PROPOSTES DE MILLORA

1. Identificació de responsables:

1.1. Identificar les següents persones com responsables polítics dels casos

examinats en la comissió;

18


18

Grup Mixt1.2. sol·licitar-ne la dimissió en cas que ocupin un càrrec públic;

1.3. i instar a la jurisdicció contenciós administrativa que tramiti una situaciód'inhabilitació per exercir càrrec públic:

a) Ramón Bagó

b) Josep Prat

c) Carles Manté

d) Xavier Crespo

e) Boi Ruiz

2. Instar al govern de la Generalitat de Catalunya que mitjançant el CatSalut espersoni com acusació particular en relació amb els casos que es troben instruint-se ara mateix i els que puguin aflorar relacionats amb els quatre casos tractats ala comissió amb l’objectiu de sol·licitar un rescabalament del dany.

3. Instar al govern de la Generalitat de Catalunya que mitjançant el CatSalutclarifiqui:

Mapa d'agents proveïdors de la sanitat pública. Públics i Privats.

Personalitat jurídica dels ens.

Volum de transferències dels ens públics als privats relacionats.

4. Fixar la incompatibilitat funcional entre models de gestió dins d’una mateixainfraestructura. La qualificació jurídica d’un hospital no pot ser pública i privadaalhora.

5. Instar a la Junta Consultiva de Contractació Administrativa a determinar el nivellde subjecció a la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP) de tot l'entramatd'ens proveïdors del sistema sanitari català. Aplicar els criteris de màximagarantia per la transparència i la igualtat. Establir el caràcter de vinculantd'aquest informe.

6. Centralitzar la contractació dels serveis essencials en un ens amb categoriad'Administració Pública, per garantir el màxim nivell de subjecció a la Llei deContractes del Sector Públic (TRLCSP).

7. Limitar per contracte la transferència de professionals del sector privat al público viceversa per tal d’evitar les anomenades “portes giratòries”;

8. Modificar d'arrel el model de governança desterrant les teories mercantilistes dela NFP per establir límits en la pràctica gestora, i principis orientats a la prestació

19


19

Grup Mixtd'un servei públic amb garanties i de qualitat que posi en el centre del model elbenestar de les persones tant usuàries com treballadores i treballadors delscentres sanitaris;

9. Garantir el compliment de tota la normativa administrativa assenyalada en lesconclusions respecte a la provisió de llocs de treball, incompatibilitats dels altscàrrecs i normativa administrativa general.

10. Garantir l'estabilitat professional mitjançant llocs de treball dignes garantint laformació i la innovació;

11. Aixecar el deure de sigil del cos Interventor de la Generalitat de Catalunyarespecte a la fiscalització dels ens implicats en els serveis del sistema sanitari;

12. Fixar un sistema clar i centralitzat de fiscalització i control.

13. Determinar com obligatori els controls de fiscalització prèvia i posterior no aefectes únicament pressupostaris o comptables sinó per poder avaluar quina és lautilitat de la despesa i poder valorar la seva oportunitat o no. Per tant instar alparlament a fer les modificacions normatives convenients.

14. Publicar els resultats de fiscalització i control d'una manera entenedora i claracom un exercici de transparència en el control democràtic dels recursos públics.

Palau del Parlament, 14 d’octubre de 2013

David Fernàndez i Ramos Isabel Vallet Sànchez

Portaveu del Grup Mixt Diputada del Grup Mixt

20


20

Propostes de conclusions | Comissió Investigació Sanitat

Documents

Transcript of Propostes de conclusions | Comissió Investigació Sanitat