1

1- INTRODUCCI

Coincidint amb el canvi de legislatura, com s habitual, revisem les nostres propostes

que, en el seu conjunt, mantenen la seua vigncia com a orientaci general per al

moviment venal.

El desencert de moltes iniciatives dels governs municipals i autonmic que durant

aquesta etapa de 2011 a 2015 s'han vist atrapats en una actitud defensiva de

poltiques de retallades socials i de serveis, constatant a ms problemes de corrupci,

de mala gesti i balafiament en la nostra Comunitat Valenciana, exigeixen aqueixa

revisi.

La crisi econmica ha sacsejat de forma abrupta molts esquemes que semblaven

eterns: la generaci de deute (en la majoria de municipis i en la Generalitat) per a

progressar s'ha elevat a quanties quasi inassumibles (ms d'un bili d'euros en l'Estat)

i el recurs de la construcci com a autofinanament i font massiva d'ocupaci tamb.

Tots dos aspectes creen incerteses en el futur del finanament municipal, autonmic i

estatal per als projectes previstos en totes les administracions. La repercussi dels

ajustos ja s'est veient i sentint, per, en qualsevol cas, la recuperaci ser lenta i pel

que sembla dolorosa.

El moviment venal es va oposar a tanta requalificaci i a l's de la construcci

d'habitatges com a font de finanament municipal. L'estratgia d'anar ms enll de les

competncies municipals obtenint recursos extraordinaris per la construcci, i

l'estratgia de gastar ms del que es pot, s'ha acabat. I avui resulta criticable amb

duresa la irresponsabilitat de les administracions locals i autonmiques, que sempre

usen la possibilitat d'elevar a l'Estat la responsabilitat de la falta de finanament per al

desenvolupament de les seues competncies. La nostra organitzaci sempre s'ha

mostrat partidria d'un major finanament municipal i autonmic lligat a majors

competncies, per, mentre en les corresponents negociacions poltiques no s'arribe a

acords concrets, cada administraci ha de complir els seus compromisos ajustant els

ingressos a les despeses, com fem en cada casa, i no derivar responsabilitats cap a

uns altres creant deutes que desprs hem de pagar i que al final sn llastos al progrs.

Resulta premonitori el que diem en 2007, en la introducci del document que ara

revisem:

En un altre ordre de coses, direm que els problemes greus de finanament dels

ajuntaments estan condicionant fins a graus insostenibles les poltiques urbanstiques,

que es converteixen, al seu torn, en un autntic perill per al territori.

Esment a banda mereix la corrupci que ha saltat per onsevulla en la nostra

Comunitat, lligada, pel que sembla, a esdeveniments, requalificacions i construccions.

L'enlluernament de bona part dels governs locals i del govern autonmic pels fastos,

les actuacions urbanstiques estellars i el balafiament han portat al saqueig indecent

dels organismes pblics per trames corruptes arrelades en l'mbit del poder. La imatge

de la nostra Comunitat Autnoma est per terra en la resta d'Espanya i Europa i a

pot perjudicar notablement la recuperaci econmica i de l'ocupaci. S'imposa una

regeneraci profunda que retorne la imatge que una Comunitat com la nostra ha de

2

tenir i que incloga no solament el canvi de persones, sin l'establiment de controls

transparents i estrictes en tots els nivells administratius per a allunyar la xacra de la

corrupci i dels corruptes i aix evitar que tant luna com els altres s'associen a la

manera de vida valenciana.

Les associacions venals ens hem guanyat el reconeixement en lmbit local: els

mitjans d'informaci solen atendre a les associacions o federacions que plantegen les

seues reivindicacions i fins i tot cerquen la nostra opini com a contrast a les decisions

que els governs municipals van prenent. No obstant a, sn realment curioses les

resistncies que s'han de salvar a mesura que intentem organitzar-nos, tant a escala

autonmica com a escala estatal. Quina s la ra que a siga aix? Pot ser que

trobem diferents respostes, per podrem fer la pregunta a l'inrevs: Qu ocorreria si

CAVE-COVA fora una organitzaci ms forta? Si el moviment venal guanyara en

autoorganitzaci no solament respondrem puntualment als aspectes concrets del

nostre barri, sin que la resposta a l'aplicaci de Lleis estatals i autonmiques, seria

molt ms efica, o els casos de corrupci serien menors, o la democrcia seria ms

participativa. Comptat i debatut, una forta organitzaci social seria la garantia dels

drets de la ciutadania, una garantia del manteniment de l'estat del benestar, la

desaparici del qual persegueixen des de sempre les forces antisocials, desprs del

liberalisme mercantil que ens envaeix. Serem interlocutors socials, amb comproms i

responsabilitat. Contribuirem a un teixit social fort, suport de canvis positius per al

conjunt de la poblaci. I qui s'oposa a aquest plantejament?

Fer Comunitat Valenciana significa potenciar a les organitzacions d'mbit Comunitat, el

fet que permanentment estiguem reivindicant aqueix paper demostra el poc inters

institucional per l'arrelament d'organitzacions d'aquestes caracterstiques. Alguna cosa

hem avanat, per el reconeixement s lent i escs.

No s qesti de responsabilitzar a uns altres de les nostres febleses i

responsabilitats. La idea de reforar el paper de CAVE-COVA en el nostre mbit

autonmic, i de CEAV en l'estatal, s una necessitat social i prioritria que implica

millorar els equips que dirigeixen ambdues entitats amb persones que es dediquen a

a, disposen de temps suficient i tinguen les idees clares. I a s responsabilitat

nostra.

Des del nostre punt de vista, les capacitats de la gent organitzada sn enormes. Quina

quantitat de talent hi ha en la gent que no ha pogut desenvolupar? Quantes vegades

hem observat que el que plantegen les associacions enfront de poltics, tcnics i

assessors solen ser bones solucions que a priori sn rebutjades per a finalment,

passat el temps, donar-nos la ra?

Comptem amb la Llei de Participaci Ciutadana i la nova Llei d'Associacions, i no

ocultem una certa decepci: els escassos exemples participatius no es desenvolupen i

el Consell Consultiu Autonmic, a causa de la seua composici (com en el seu

moment ja advertim), es tradueix en alguna cosa incoherent sense uns objectius

precisos clars. No ens deixen participar en les qestions importants. La participaci

venal i ciutadana queda al criteri i arbitri de la regidoria de torn o del conseller

autonmic, sense que es dispose de dret efectiu propi per a intervenir, debatre o

deliberar els assumptes que legtimament ens concerneixen i involucren en el nostre

3

entorn territorial. Les associacions de vens es perden en el totum revolutum dels

centenars de tipus d'entitats, que tenen els seus drets, que no discutim, per que

tenen poc a veure amb la nostra activitat. La reivindicaci d'una Llei especfica

d'associacions de vens pren cada vegada ms fora i s una necessitat. Ens

comprometem a reprendre la iniciativa i realitzar els esforos necessaris perqu

aquesta llei (estatal i autonmica) siga promulgada.

Un altre dels aspectes que van en la mateixa direcci s l'eixida de la crisi. De quin

costat estem? Del pensament que veu una oportunitat de fer desaparixer l'estat del

benestar o del pensament que vol protegir-lo i aprofundir-lo? En aquests moments tots

contestarien afirmativament a la segona pregunta, per, a continuaci i de forma

oportunista, es diria que sense pagar impostos. A no s possible, els impostos sn

l'expressi de la solidaritat i de la distribuci de la riquesa en forma de serveis tan

importants com l'educaci, la justcia, la sanitat, les infraestructures, l'assistncia

social, la dependncia o les pensions No solament cal exigir una gesti eficient,

transparent i participativa, sin que cal exigir corresponsabilitat social en el seu

manteniment; i a sn els impostos. La concreci daquests ha de ser progressiva,

per la qualitat dels serveis rebuts est en directa relaci amb els impostos que es

paguen i amb una gesti neta, honesta i eficient. Els impostos sn importants i

necessaris, per perqu siguen justs han de ser impostos directes, on s'explicita que

pague ms qui ms t. Les diferncies salarials extremes sn immorals especialment

quan la distribuci de les crregues fiscals s manifestament injusta.

En el mateix sentit, quin paper podem jugar les organitzacions socials en l'eixida de la

crisi? Som entitats sense nim de lucre i estem disposats a desenvolupar iniciatives,

recolzades per les administracions, per a facilitar mitjanant petits projectes la

reinserci laboral, la inclusi social a fi d'evitar segregacions en els nostres barris.

En conseqncia, durant aquesta legislatura hem apostat per la creaci i

desenvolupament de noves activitats, com el Projecte Entrevens/venes que pretn

cobrir l'espai d'acci social de la nostra Confederaci; si b hem avanat en algunes

lnies d'actuaci (Tendes solidries, Banc de Temps), ens queda molt per fer. Tamb

hem llanat recentment el Projecte de Mediaci Venal, en fase de desenvolupament i

seguiment, per amb la particularitat dhaver estat valorat i considerat per la Fundaci

La Caixa.

2- POBLES I CIUTATS PER A VIURE, HUMANS, SOLIDARIS, VERTEBRATS I SEGURS Ciutats i pobles PER A LES PERSONES:

En les ciutats i en els pobles han de donar-se aquells valors que les facen ms

humanes. Qualsevol nucli urb, siga ciutat o poble, el formen les persones i a elles han

d'estar dirigides les poltiques. Per tant, volem ciutats i pobles on les persones siguen

ms iguals en drets i en deures, on es complisca el principi d'igualtat d'oportunitats, on

la ciutadania se senta lliure i solidria. Volem que es construsquen en la tolerncia,

que es respecten els drets humans i que l'honradesa es pose a prova de qualsevol

temptaci.

4

Les ciutats, com els pobles, han de configurar-se accessibles a tot: a les persones

que vnen de fora a la recerca d'una vida millor, a les persones amb discapacitats

que volen circular per la ciutat sense obstacles, a les persones que volen viure en

un ambient sa i saludable; en definitiva, han de facilitar un vertader

desenvolupament hum per als seus habitants.

s evident que en l'apropiaci de l'espai pblic hum no tota la ciutadania

rendibilitza igual aqueix dret teric de la ciutat. Els xiquets i xiquetes, les persones

amb discapacitat i la nostra poblaci entranyable i anciana, al marge de la seua

condici social tenen, en la realitat quotidiana de l's de l'espai pblic urb,

problemes afegits, fins al punt que, sobretot en el cas de la poblaci infantil, el seu

espai en la ciutat es veu redut a l'espai de l'habitatge o a reductes en parcs o

alguns equipaments especfics. Els carrers, les voreres, els passejos, les places, els

jardins, el mobiliari urb incls, impedeixen generalment que aquests sectors

socials exercisquen al 100%, o almenys en igual mesura que la resta de ciutadans,

el seu dret a l'exercici de la llibertat d's de l'espai.

Pobles i Ciutats SOLIDARIS:

Les ciutats i els pobles que aspiren a garantir la qualitat de vida dels seus habitants, en

els parmetres que les associacions de vens proposem, han de ser solidries.

Primer, perqu representen una important despesa social que ha de ser

coberta per impostos.

Segon, exigeix, aix mateix, intervenir en processos de lluita contra la

desocupaci, la pobresa i l'exclusi social.

Tercer, perqu la qualitat de vida no es dna, es conquista i, per tant, exigeix

una participaci activa de la ciutadania.

Pobles i Ciutats VERTEBRATS: La vertebraci que volem es basa en una xarxa ciutadana i venal de persones que

participe en tots els mbits de la gesti quotidiana de la cosa pblica. El repartiment

d'infraestructures socials, culturals i de serveis bsics, i l'accessibilitat a aquestes

contribueix a equilibrar la ciutat i, per tant, la qualitat dels seus habitants.

Pobles i Ciutats SEGURS:

La seguretat ha de construir-se sobre la convivncia tolerant, sobre el teixit social

solidari que done cabuda a la prevenci i a la reinserci, sobre el respecte a les lleis i

sobre la defensa dels ciutadans contra el despotisme i l'arbitrarietat del ms fort. Per a

a s'haur d'apostar pels sistemes pblics enfront dels privats.

Pobles i Ciutats MEDIADORS

L'objectiu de la nostra organitzaci s la cultura de la pau. s a dir, la cultura de la

prevenci del conflicte, la cultura del dileg com a forma d'oferir solucions en positiu a

qualsevol conflicte, tenint en compte un punt molt important com ho s la defensa dels

5

drets humans. Per a, en els nostres barris i ciutats cal caminar per la senda de

l'acord, de la resoluci pacfica del conflicte social o venal.

Les nostres ciutats han de plantejar-se la implementaci d'accions municipals de

mediaci venal que suposen una altra forma d'exercir el poder, amb la m estesa a

les propostes de soluci als diferents conflictes sobre assumptes del govern local que

puguen provenir de la ciutadania, organitzada o no, d'associacions venals o de

collectius socials o sectorials. Suposa una aposta des de lmbit local per la cultura de

l'acord, per la cultura de la pau, la qual cosa comporta una forma de governana local

ms democrtica i ms efica.

Des d'aquesta perspectiva, clau per a generar un teixit social capa de fer les nostres

ciutats ms humanes i confortables, la mediaci sorgeix com una magnfica via per a

fer possible la transformaci dels obstacles en oportunitats sense haver de recrrer als

tribunals de justcia o guanyar una sentncia a costa de la destrucci de l'entorn social.

LES NOSTRES PROPOSTES

Codi tic:

1. Redacci d'un Codi tic Pblic entre els partits poltics amb la finalitat d'acostar

els seus programes, la seua gesti de govern o la seua funci d'oposici als

ciutadans. El codi hauria d'arreplegar l'acostament entre el govern, l'oposici i

els moviments ciutadans, la renncia expressa d'instrumentalitzar les

institucions amb finalitats partidistes, la declaraci de bns dels electes en

accedir a la instituci i el comproms de combatre qualsevol besllum de

corrupci, prevaricaci, etc.

Ciutats i pobles SENSE BARRERES:

2. Programa general d'eliminaci de barreres arquitectniques o de qualsevol

tipus (per exemple, que afecten persones sordes o invidents) que impedeixen

gaudir de les nostres ciutats a diversos sectors de la poblaci, i elaboraci d'un

programa general d'accessibilitat urbana: augment de temps de pas de

vianants en els semfors i de les superfcies per als vianants, elevaci dels

passos de zebra al nivell de voreres a l'interior del nucli urb, dotar d'amplria

suficient a les voreres, privilegiar al vianant enfront de l'autombil, facilitar

l'accessibilitat a edificis pblics, als transports, als espais pblics i als llocs de

treball.

Pobles i Ciutats PER A TOTS/ES:

3. En el disseny de l'espai urb es tindr en compte a la poblaci infantil, mestres

i mestresses de casa (dones i homes) i persones majors: l'espai de joc ser el

ms ampli possible per a la infncia, incloent-hi voreres i passejos; el mobiliari

haur d'adequar-se a aquests collectius; s'impulsaran estudis dels recorreguts

ms habituals que faciliten itineraris per als vianants per a una millor

accessibilitat i habitabilitat. Engegada dels circuits per als vianants urbans.

6

Els ajuntaments han de parar esment al creixent nombre d'animals de

companyia, creant espais especfics que permeten gaudir a les mascotes i als

seus amos i que disminusquen o minimitzen les molsties per a la resta.

Pobles i Ciutats AMB MS BICICLETES I MS VIANANTS:

4. Cal passar de l'estratgia de la mobilitat a l'estratgia de l'accessibilitat.

Significa apostar per una planificaci de les xarxes viries de tal forma que

aquestes es reconfiguren pensant en la preferncia d's del transport pblic, de

la bicicleta i dels espais per a vianants. S'ha d'apostar pel criteri global de

reduir i pacificar el trfic motoritzat creant nous espais de convivncia i

coexistncia, sobretot en lentorn dels equipaments, apostant pels aparcaments

en les zones perifriques de les ciutats amb la consegent connexi d'aquests

al transport pblic. Es fa necessari el comproms d'increments pressupostaris

ostensibles en favor del transport pblic i la construcci d'aparcaments per a

residents evitant l'efecte datracci als centres dels pobles i ciutats, la cerca de

frmules que permeten el transport gratut per a joves i l's de combustibles

baixos quant a contaminaci (biodisel...). El carril-bici per a les ciutats i pobles

i els camins o sendes per a bicis en l'mbit metropolit o prpiament rural sn

iniciatives saludables, sostenibles i contribueixen al benestar general de

qualsevol poblaci.

Salari Social:

5. Elaboraci d'un Pla General de Rendes Mnimes i Programes d'Inserci i

d'Atenci Social garantides (per exemple, desenvolupant la llei de dependncia

en els mbits autonmics i municipals de forma coordinada i que proporcione

recursos per als ajuntaments, que han de ser els principals protagonistes del

Pla) per a assegurar un salari social a totes aquelles persones que tinguen

dificultats de supervivncia o atenci. L'objectiu del pla ha de ser sempre el de

la inserci social i laboral. Especial atenci han de prestar ajuntaments i

Generalitat al treball social que realitzen els/les mestres/mestresses de casa,

no solament en el terreny de les dependncies, sin en el d'una famlia en el

qual mare o pare decideixen fer el treball domstic; la seua labor mereix una

recompensa que al cap dels anys no supose la manca de pensions o altres

prestacions.

Cooperaci descentralitzada:

6. Foment de campanyes que afavorisquen la cooperaci internacional al

desenvolupament des de les institucions bsiques de la poblaci i des de les

mateixes organitzacions socials: de collegi a collegi, de centre de salut a

centre de salut, d'administraci a administraci, de moviments socials a

moviments socials, recuperant la vella essncia de la solidaritat entre pobles.

Generalitzaci de la reserva d'almenys el 0,7% en tots els pressupostos per a

programes solidaris.

Teixit associatiu per a la governabilitat:

7

7. Malgrat els avanos produts ni en la nova llei d'associacions ni en la nova llei

de bases local, ambdues d'mbit local, hem vist reflectida la nostra aspiraci de

ser tractats amb el respecte que mereix el nostre moviment venal. s per a

que mantenim la reivindicaci d'una llei especfica per a les AA.VV. que

garantisca els seus drets i obligacions. D'escandaloses podrem qualificar les

noves mesures que el Ministeri d'Hisenda vol implantar, confonent les nostres

associacions amb empreses mercantils.

Reclamem l'engegada dels Consells Interassociatius en tots els nivells

institucionals a fi daconseguir els segents objectius:

Primer: La participaci daquests en la definici dels pressupostos i la

definici dels plans estratgics de la ciutat o poble.

Segon: La creaci d'una Oficina de Cooperaci Associativa que contemple:

La dotaci anual de recursos econmics a les entitats ciutadanes

mitjanant convenis de legislatura que asseguren el seu funcionament

estructural.

Participaci en programes subvencionats amb bases clares i objectives

que acaben amb els intents de control institucional.

La creaci d'una rea de Recursos Formatius.

La creaci d'una rea de Recursos Tecnolgics.

Seguretat Ciutadana:

8. Promoure i facilitar la corresponsabilitzaci de la ciutadania en la formulaci de

les poltiques de seguretat i el seu posterior seguiment a travs de consells de

participaci ciutadana. Per a a haurien de contemplar-se diverses iniciatives:

Aprofundir en la coordinaci i cooperaci entre els Cossos i Forces de

Seguretat, i en la d'aquests amb la poblaci i les seues associacions. En

aquest sentit ens pronunciem a favor dun canvi de model policial que

incorpore les noves realitats estatutries, i demanem que s'inicie un procs

d'unificaci dels cossos de la Gurdia Civil i la Policia Nacional i que es

done pas a les policies autonmiques aclarint les seues competncies.

Acostar la justcia a les persones i agilitar el seu funcionament. En aquest

sentit no podem sin manifestar el nostre rebuig a la nova Llei de

Seguretat Ciutadana per considerar que s restrictiva, que limita drets

fonamentals, com el dret de manifestaci, i que elimina la tutela

judicial de la ciutadania en alguns casos.

El nou model hauria de potenciar la policia local de proximitat i,

especialment, la de barri.

Dotar de competncies suficients i efectives als Consells de Seguretat

Ciutadana. El nou model hauria d'incrementar el paper dels ajuntaments en

els assumptes relatius a la seguretat local i el de la Generalitat Valenciana

8

pel que fa a la nova policia autonmica que hauria de desplegar-se en el

territori de la Comunitat.

3- POBLES I CIUTATS PARTICIPATIUS I ADMINISTRATS PROPERAMENT

Ciutats i pobles PARTICIPATIUS: La ciutat i el poble sn democrcia: govern des de les necessitats i des de les opcions

de la ciutadania. Una ciutadania activa, solidria i responsable del model de gesti

relacional que volem. Una ciutadania amb objectius comuns i mitjans per a participar

amb independncia.

La comunicaci i la informaci es configuren com a elements fonamentals per al

foment de la participaci de la ciutadania. En aquest sentit, cal fer els esforos

necessaris perqu la mera informaci pblica es convertisca en coneixement i es

puguen aix accionar els mecanismes d'intervenci venal, en un procs de construcci

de desenvolupament local. Els plans d'ampliaci de l's d'internet poden jugar un

paper fonamental en nous models participatius, tant per als vens i venes com per a

les seues organitzacions. s exigible que les organitzacions socials tinguen tot tipus de

facilitats per a la seua implantaci. No obstant a, no podem confondre una resposta

puntual a una demanda personal, via internet, amb la concepci collectiva i solidria

de la nostra activitat com a associacions de vens.

La cultura s, en les ciutats i en els pobles, un factor fonamental de desenvolupament i

participaci. Proposem augmentar l'accs de la ciutadania a qualsevol esdeveniment

cultural, no solament com a espectadors passius, sin com a actors i protagonistes de

la cultura, cosa que implica un canvi important de visi. No es tracta d'impressionar a

les elits, sin de desenvolupar la demanda cultural en tots els sentits evitant la

marginaci cultural, tant econmica com territorial i avui evident, d'una gran part de la

poblaci. La reculada experimentada per la cultura en la nostra vida quotidiana ha

d'acabar. L'excusa de la crisi ha generat una crisi ms profunda entre els treballadors

de la cultura en disminuir drsticament els recursos que s'haurien d'haver emprat.

Els municipis i la Generalitat han de potenciar als nous valors artstics, generar una

xarxa cultural per pobles o districtes i fomentar el carrer com a espai cultural.

LES NOSTRES PROPOSTES

Descentralitzaci:

9. Treballar cap a la descentralitzaci autonmica i municipal a partir de les

segents propostes:

Descentralitzaci de serveis i cessi de competncies als Ajuntaments

juntament amb els recursos econmics proporcionals.

Descentralitzaci dels recursos administratius dels grans pobles i ciutats a

travs d'oficines niques radicades en els districtes i les barriades, a ra

duna per cada 25.000 a 50.000 habitants, segons les caracterstiques

fsiques i sociodemogrfiques del barri, districte, poble o ciutat.

9

Descentralitzaci dels recursos econmics en els grans pobles i ciutats,

destinant una part de l'impost municipal a les Juntes de Districte o Consells

Municipals dels diferents districtes i/o barris.

Potenciar les oficines d'atenci al consumidor, aix com reclamar a la

Conselleria els Tribunals Arbitrals de Consum en les ciutats i pobles

cabdals de comarca, i no solament en el nivell provincial.

Reforma de la nova Llei de Rgim Local, modificada sense el consens

poltic necessari i imprescindible per al seu bon desenvolupament i

perqu elimina molts serveis que avui presten els Ajuntaments. Les

competncies derivades a les Diputacions encobreixen la seua

privatitzaci i suposen una important reculada en la prestaci de

serveis bsics.

Gesti Social:

10. Participaci de les entitats venals socials i de defensa del consumidor/a en la

gesti i planificaci d'equipaments, infraestructures i serveis de carcter pblic.

S'ha de promoure la creaci d'rgans desconcentrats i descentralitzats per a la

gesti de serveis, com poden ser els Patronats, Instituts, Empreses Municipals,

etc., i en les seues juntes rectores han d'estar els/les representants de les

entitats ciutadanes, dels sindicats i dels usuaris/es, amb veu i vot. On la gesti

la realitze directament la regidoria corresponent han d'existir consells o rgans

de participaci que obligatriament dictaminen sobre la Programaci i la

Memria d'Avaluaci a partir d'indicadors de seguiment que faciliten

l'elaboraci dels dictmens.

Noves formes de participar:

11. En aquest sentit, no entenem la interpretaci mesquina que les administracions

pbliques fan del silenci administratiu, que afavoreix la no contestaci de les

institucions tant a les demandes individuals com a les collectives. Sempre ha

d'haver-hi una resposta.

12. Pel que fa als Consells Sectorials i/o municipals dels Ajuntaments, aquests

hauran de comportar memries anuals i indicadors de seguiment que faciliten

el seu control.

Referndum Municipal:

13. Obrir la consulta pblica en els barris, districtes, pobles i ciutats a partir de la

iniciativa dels representants poltics; i de la iniciativa ciutadana quan aquesta

siga del 10% de la poblaci censada. Si la iniciativa municipal afecta a la

definici d'un barri, l'Ajuntament hauria de sotmetre a referndum els diferents

projectes entre la poblaci d'aquest barri.

Consells de Participaci:

14. Institucionalitzar els rgans territorials i sectorials de representaci: de

seguretat, de cultura, de participaci, i que continguen major representaci

10

social que poltica all on la realitat associativa i social ho permeta. No

solament ens calen instruments, ens cal que siguen tils; no acceptem les

simulacions participatives.

Poltiques Sectorials:

15. Sabedors que hi ha sectors de la poblaci que tenen ms dificultats en la

resoluci dels seus problemes, han d'afavorir-se poltiques de discriminaci

positiva a favor de la joventut, la dona, les persones ancianes i els immigrants,

etc. Els dos primers sectors en relaci amb el seu accs al mercat de treball i

l'habitatge, i tots ells quant a la seua necessria incorporaci a la governabilitat

de la ciutat. Per a a s'establiran mecanismes de participaci a travs de

plans integrals que intervinguen en els plnols formatius, d'inserci laboral i de

participaci a travs dels Consells Sectorials respectius.

Comunicaci i informaci:

16. Elaboraci de noves propostes de plans de comunicaci al servei de la

ciutadania:

Informaci individualitzada, amb garanties per a la ciutadania, de les grans

lnies d'acci del municipi.

Establiment d'una lnia 900 d'atenci a la ciutadania.

Informaci sectorial dirigida des dels Consells de Participaci cap als

collectius que poden tenir opini.

Informaci territorialitzada cap a la poblaci, que ha de tenir coneixement

de les accions ms properes que es donen en el seu barri.

Foment de les noves tecnologies de la informaci entre les administracions

i les entitats associatives i foment dels mitjans de comunicaci locals:

televisi, rdio, premsa i noves tecnologies (internet fonamentalment).

La RdioTelevisi Pblica Valenciana

17. Desprs de la desaparici de la RTV valenciana, Canal 9, ens pronunciem per

la seua rpida obertura i per la recuperaci de l'espai televisiu, si b

l'experincia ens diu que conceptes com la participaci, la informaci, la

veracitat, la ciutadania, els drets, el debat, el consens, les propostes... fluirien

molt millor entre els ciutadans i ciutadanes si la RdioTelevisi Pblica

Valenciana complira els objectius del seu Estatut i permetera ser un instrument

ms en l'ampliaci dels drets, tant individuals com collectius. Ens pronunciem

per una televisi de qualitat, participativa, en valenci, no governamental i

dependent de les Corts Valencianes.

Pobles i ciutats IMPULSORS DE CULTURA:

18. s missi dels municipis i de la Generalitat recolzar, amb recursos econmics,

materials i de personal les iniciatives culturals que es donen en la ciutat. Tamb

ho s organitzar, de forma equilibrada, els equipaments i infraestructures

culturals, vetlar pel patrimoni cultural i impulsar poltiques tendents a

proporcionar activitats culturals de qualitat en els barris; i fer que els vens i

11

venes siguen tamb creadors de cultura mitjanant la seua participaci directa.

Finalment, s imprescindible aplicar un IVA redut a les activitats culturals o

compensar des del municipi o la Generalitat perqu la Cultura no es

convertisca en un luxe noms a labast duns pocs. Proposem una reducci

immediata de lIVA cultural.

Finestreta nica per a serveis bsics:

19. Acord entre el Municipi i els subministradors bsics de serveis per a

l'establiment d'una finestreta nica d'atenci als ciutadans referent als consums

d'aigua, telfon, electricitat, gas, impostos municipals, etc.; i accs per internet.

4- POBLES I CIUTATS AMB MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA

Pobles i Ciutats AMB QUALITAT DE VIDA:

Els nostres pobles i ciutats han d'establir un grau de prestacions que garantisca l'accs

a la plena ciutadania: a la salut, a l'educaci, a les pensions, al consum racional de

bns i de serveis, a la igualtat d'oportunitats sense distinci de races, creences, sexe o

edat, a la cultura i a l'oci, al carrer, a l'habitatge, al transport i a la participaci activa en

l'esdevenir de la ciutat.

El benestar social es plasma en la vida dels municipis. La vulnerabilitat dels barris i

districtes ve determinada per la falta d'ocupaci o la precarietat d'aquesta, les

dificultats d'accs a l'habitatge, les males comunicacions, el fracs escolar, la falta de

xarxa sanitria o/i la no existncia de recursos culturals.

Els Ajuntaments i les institucions pbliques autonmiques han d'erigir-se en garants de

la defensa de la ciutadania enfront de la dinmica del mercat. Per aquesta ra, hem

d'advocar perqu els serveis essencials de la ciutat segueixen depenent del municipi i

de les institucions pbliques, i no de poltiques de privatitzaci contrries a la qualitat

del servei.

Es fa necessria una collaboraci institucional estreta entre ajuntaments, diputacions i

Generalitat que evite problemes de descoordinaci que endarrereixen en moltes

ocasions la millora de la qualitat de vida. Rebutgem l's sectari de les institucions, que

castiga a uns pobles enfront d'uns altres en funci del color poltic. De la mateixa

forma s rebutjable continuar amb institucions (determinats consells consultius,

diputacions) que dupliquen o deriven funcions que per Llei li corresponen a la

Generalitat Valenciana i que, per tant, estan allunyades de la ciutadania i serveixen

exclusivament per a la distribuci de crrecs poltics i la planificaci injusta de fons i

subvencions de forma partidista.

s necessari repensar una segona descentralitzaci. En aquest cas seria

convenient que les Comunitats Autnomes es descentralitzaren a favor dels

Municipis, de manera que els recursos econmics de l'Estat es repartiren de

forma proporcional donant un paper ms rellevant als municipis.

12

LES NOSTRES PROPOSTES

Ocupaci:

20. Poltiques actives d'ocupaci capaces de desenvolupar els nous jaciments

d'ocupaci i elaborar pactes d'ocupaci local, en collaboraci amb

l'administraci, on participen tots els agents socials: sindicats, empreses,

associacions de vens i altres organitzacions ciutadanes. L'ocupaci s una

prioritat absoluta; totes les administracions han dimplicar-se directament en el

seu increment. Cada projecte ha de comptar amb el seu estudi d'impacte sobre

l'ocupaci (poblaci, edat, sexe) i han de prioritzar-se aquells que generen

major ocupaci.

21. Creaci del Servei d'Informaci per a l'Ocupaci, radicat en els barris i/o

districtes amb major incidncia de l'atur, on tamb s'assessore i fomente la

creaci d'empreses d'economia social.

Salut:

22. Apostar decididament pel carcter pblic del servei de salut, universal, solidari i

gratut, i completar el mapa sanitari de centres de salut d'atenci primria i

especialitzada. Igualment, implementar estratgies d'implicaci de la ciutadania

en plans de salut comunitria (consells de salut). Rebutgem la privatitzaci de

la sanitat (inclosa la seua gesti total o parcial) com a frmula mgica general.

L'experincia d'altres pasos demostra la greu reculada que suposa en els drets

ciutadans i la qualitat assistencial.

Educaci:

23. Som conscients que l'escola pblica s l'nica que garanteix una educaci de

qualitat per a totes i tots, amb les mateixes oportunitats i sense discriminaci

per motiu de gnere, procedncia o religi. s per a que rebutgem les

poltiques restrictives i, en molts casos, privatitzadores, que s'han estat duent a

terme durant els ltims anys i que l'han deixat sense els recursos adequats per

a poder atendre a l'alumnat en les condicions que es mereix (augment de

rtios, retallada de professorat, menys inversi en educaci).

24. Per part de la Comunitat Autnoma i de l'Estat s'haur de fomentar

l'ensenyament pblic, aix com procurar el major consens poltic i social quant a

les lleis educatives, que hauran de crear-se sota l'essncia d'estabilitat i

durabilitat. Considerem que l'Educaci no s un camp de batalla poltic sin un

lloc de trobada i consens. Rebutgem la idea que cada partit faa la seua llei

d'educaci. Creiem que l'estabilitat del sistema educatiu s essencial per al

desenvolupament ciutad i s exigible l'acord entre els partits i la societat per a

aconseguir-la.

25. S'ha d'aprofitar l'espai educatiu per a saber gestionar les emocions i prevenir

tot tipus de discriminaci, especialment la que es produeix per ra de sexe i de

13

gnere i que s la responsable de la major de les desigualtats que existeixen

entre dones i homes. La reproducci de rols i estereotips de gnere, els

mandats que socialment s'esperen de cada persona en funci del sexe amb el

qual haja nascut, es reprodueixen a travs dels textos i dels espais educatius.

s per a que aquest mbit s el millor dels espais per a prevenir aquesta

discriminaci, que est fortament lligada al maltractament que pateixen avui dia

moltes dones a les mans de les seus parelles masculines.

Marginaci:

26. Elaboraci d'un Pla d'Acci Integral de carcter i gesti local contra la

marginalitat, consensuat amb els governs autonmic i central. Especialment

amb el nou venatge que arriba d'altres pasos, que pot acabar creant guetos i

evolucionant negativament en la convivncia. s important observar

esdeveniments que han ocorregut en altres pasos que, abans que el nostre,

van rebre fortes entrades d'emigrants. S'han de trobar frmules d'integraci

intercultural, de respecte i tolerncia a les identitats i religions diferents, per

sabent que solament una societat laica, permeable i tolerant s capa

d'aconseguir una pacfica convivncia entre tots els sectors ideolgics que la

componen. El recent atemptat contra la llibertat d'expressi a Pars, a la revista

satrica Charlie Hebdo, s un bot de mostra de la conflictivitat no resolta

entre les diferents cultures que conviuen a Occident. I hem d'apostar fort i amb

convicci, segurs que no hi ha ms cam que la integraci en els termes

esmentats.

Dret a una vida sense maltractament

27. Aconseguir acabar amb la violncia de gnere tamb s missi des de la

societat, des dels barris, des de la ciutadania a s clau per a la denncia

d'actituds masclistes que reprodueixen rols que perpetuen aquesta

discriminaci social. Tenim la missi i l'obligaci de prevenir actituds i accions

que eradiquen aquest tipus de maltractament cap a dones i xiquetes. La

societat ha avanat; ara ja no podem mirar cap a un altre costat quan cada any

sn assassinades ms de mig centenar de dones a les mans d'aquells que van

ser les seus parelles; i el que encara s ms preocupant, la majoria de les

dones que pateixen maltractament no denncia la seua situaci, a causa de la

poca confiana en el sistema perqu les ajude a posar fi a aquest sofriment.

Des de les AA.VV. hem d'establir plans, en collaboraci amb les institucions,

per a la informaci, formaci i assessorament de dones en risc de patir

violncia de gnere. Ser una tasca dels punts de referncia venals.

28. Les dones que pateixen maltractament necessiten que la ciutadania es

posicione, que les escolte, que les comprenga. Moltes d'elles estan esperant

que alg els retorne la confiana en si mateixes; i l'espai dels barris, l'espai on

es reuneixen i es troba el venat s el millor dels espais per a escoltar a

aquestes dones. Hem de generar aqueixos espais d'intercanvi d'experincies i

de confiana. Es fa necessari rellanar l'rea de la Dona en totes les AA.VV.

14

Sl:

29. Funci social i equilibradora del sl. Han de donar-se les suficients

competncies i recursos municipals per a la recuperaci dels pobles i les

ciutats existents i trencar aix els esquemes desenvolupistes que atempten

clarament contra la sostenibilitat urbana. En aquest sentit seria necessari

conformar un patrimoni pblic de sl en el qual la ciutadania puga participar

sobre la seua destinaci. Els Ajuntaments tamb hauran de destinar una part

del sl a habitatges de VPO, en rgim de lloguer fonamentalment, per a

garantir l'accs de qualsevol ve o vena a un habitatge. La distribuci de

competncies Ajuntaments-Generalitat-Estat exigeix objectius comuns per a

solucionar els problemes, i no per a confrontacions estrils. La Llei del Sl i la

LUV (Llei Urbanstica Valenciana) han de suposar un marc normatiu de trobada

i no de confrontaci, interpretant l'habitatge com un dret i no com un negoci

especulatiu.

30. No entenem la cessi de sl pblic per a empreses privades amb nim de lucre

-com ha passat en els casos dels Centres d'Iniciativa Social (CIS), on els

ajuntaments cedeixen el terreny gratutament a empreses educatives que

desprs, a ms, gaudiran d'un concert econmic durant 75 anys- mentre hi haja

centres pblics en condicions de precarietat.

Dret a l'habitatge:

31. Garantir des dels consistoris el dret a l'habitatge de la seua poblaci, disposant

d'una oferta, per barris o districtes , diversificada quant a tipologies i

superfcies, i, sobretot, una oferta de lloguer suficient i directa i una altra en

conveni amb les diferents administracions pbliques. Ens mostrem partidaris de

la potenciaci del cooperativisme venal per a la construcci de V.P.O. que

incloga tamb la possibilitat de promocions d'habitatge de lloguer i l'establiment

de convenis i acords, amb entitats pbliques o privades, que permeten

desenvolupar projectes amb marcat carcter social. Els ajuntaments i les

comunitats autnomes han de garantir que no es produsquen ms

desnonaments; per a a s fonamental que els ajuntaments i les

comunitats autnomes disposen d'un parc d'habitatges en rgim de

lloguer SOCIAL per a persones amb dificultats econmiques greus.

Tribunal arbitral de consum:

32. Potenciar els Tribunals Arbitrals de Consum que dirimisquen els conflictes

entre comerciants i consumidors, i reivindicar la seua creaci en totes les

ciutats amb un nucli de poblaci suficientment important (al voltant dels 20.000

habitants).

Comer de proximitat:

33. Potenciar el petit comer de proximitat en virtut de la seua major qualitat i la

seua capacitat vertebradora. Defensem un model econmic i comercial que

siga sostenible, compatible amb la conciliaci familiar de les persones

15

treballadores, equilibrat en l'oferta i que protegisca especialment el model de

comer de proximitat com a element estratgic d'una societat i un urbanisme

vertebrat, sostenible, accessible i igualitari.

34. Proposem una moratria en la concessi de llicncies de nous centres

comercials o en lampliaci dels actuals fins a l'aprovaci i engegada del

PATSECOVA, Llei que estableix com a prioritari facilitar la implantaci racional

d'activitats econmiques en el territori de forma compatible amb la conservaci

i millora dels seus valors ambientals, culturals i paisatgstics.

35. Reforma immediata, tant a escala estatal com a escala autonmica, de la

regulaci de les zones de gran afluncia turstica (ZGAT), en la qual les

comunitats hauran de declarar ZGAT en els municipis del seu respectiu mbit

territorial i conciliar el conflicte d'interessos de les zones de gran afluncia

turstica, amb llibertat d'horaris per a totes les superfcies comercials, i el binomi

comer-turisme en els termes concebuts en el pargraf anterior.

Intervenir en l'economia

36. El moviment venal fa un pas ms en la defensa de l'Estat del Benestar i dels

serveis pblics imprescindibles per al desenvolupament de la dignitat

ciutadana, apostant per la creaci d'un banc pblic estatal. Ens oposem a la

privatitzaci de Bankia. La crisi financera ha recuperat el debat sobre la

propietat privada o pblica de la banca. Els centenars de milions d'euros i

dlars injectats a la banca privada per a evitar el seu desplome no es

corresponen amb la immoralitat que han demostrat els seus directius, abans i

durant la crisi, ni amb la concessi de crdits a les petites i mitjanes empreses,

ni a les famlies, ni als particulars; amb la sagnant conseqncia del pagament

d'ingents quantitats de diners per tota la ciutadania, que molt poc ha tingut a

veure en la gestaci de la crisi. La deterioraci de la convivncia i del teixit

social dels barris est canviant el sentit de proximitat i venatge que sempre els

ha caracteritzat. No s un assumpte al marge dels nostres barris.

5- CIUTATS I POBLES SOSTENIBLES

Ciutats i pobles SOSTENIBLES:

s necessari tendir cap a sistemes econmics compatibles amb el futur dels nostres

pobles i ciutats. Les noves formes de consum i les noves activitats econmiques han

de plegar-se a la sostenibilitat urbana.

Ciutats i pobles que fomenten la convivncia i la salut, que afronten amb fermesa la

millora del medi ambient urb: la contaminaci atmosfrica, acstica, lumnica,

radioelctrica, la qualitat de l'aigua i la gesti dels residus slids urbans.

La sostenibilitat del poble o de la ciutat que volem apunta en una direcci, que s la de

recuperar l'espai existent i no caure en la temptaci del desenvolupisme que destrossa

i hipoteca el territori. En aquest sentit, ens neguem a l's de l'urbanisme com a

16

instrument de finanament municipal, ats que no es dissenya a favor dels vens i

venes, i el seu carcter irreversible allunya als municipis dels ndexs de sostenibilitat

que es requereixen.

La sostenibilitat exigeix apostar pel transport pblic, i, per tant, cal potenciar tots els

sistemes que faciliten aquesta opci: bitllets de consorci, bitllets-hora, carril-bus,

minibusos urbans i interurbans i una satisfactria xarxa ferroviria de trens de rodalia

que abaste tota l'rea metropolitana.

La poltica mediambiental duta a terme per la Generalitat Valenciana, l'absncia de

poltiques de reforestaci -tan necessries pels reiterats incendis que assolen la nostra

Comunitat des de fa dcades i per l'avanat procs de desertificaci- i la nulla neteja

de muntanyes i llits de rius i barrancs, b per deixadesa de les confederacions

hidrogrfiques o dels governs municipals i autonmics, exigeixen respostes

immediates i de prevenci. La irrupci de la Unitat Militar d'Emergncies ha sigut un

avan de primer ordre en la Protecci Civil d'aquest pasper la seua eficcia en la lluita

contra el foc.

LES NOSTRES PROPOSTES

Consum racional:

37. Engegada de campanyes actives i dinamitzadores que afavorisquen el consum

racional evitant el balafiament i comptant amb instruments adequats per a

l'efectiva defensa del consumidor o consumidora.

Energies netes:

38. Afavoriment de lleis que prioritzen l'elecci de projectes d'utilitzaci d'energies

no contaminants en la construcci d'habitatge pblic i privat, en les

intervencions de rehabilitaci, aix com en el redisseny territorial de l'activitat

industrial. Igualment, adopci de mesures de reducci de la contaminaci

lumnica i plans municipals d'enllumenat eficient.

39. L'energia no s el privilegi d'uns pocs, s un dret associat directament a la

nostra qualitat de vida. Les pujades incontrolades dels preus de l'electricitat que

consumim (des de 2010 un 60%) sn un pes insuportable per als sectors

socials ms febles; per a, proposem la reforma del mercat de l'energia

establint els controls necessaris al monopoli establit de les cinc grans

companyies elctriques del nostre pas, oferint major transparncia i millor

gesti en benefici de consumidors/es i usuaris/es. De la mateixa forma, rebuig

total al dficit elctric amb crrec als consumidors/es, doncs ho considerem

una estafa social i un parany financer consentit a unes empreses que ja

obtenen abundants beneficis i, a ms, se'ls reconeixen uns altres de dubtosa

legalitat. s imprescindible plantejar una reducci de l'IVA i l'establiment de

contingents mnims de consum que afavorisquen a les famlies que pitjor ho

estan passant.

Aigua:

17

40. Normalitzaci de les tarifes de l'aigua perqu es reflectisca el cost social

daquestes, contribuint aix a no malgastar un recurs bsic. Generalitzaci de la

nova Cultura de l'Aigua que ha d'aconseguir reduir el consum, reutilitzar les

aiges i potenciar la dessalaci, la qual cosa permetr recuperar els aqfers i

que l'aigua dels rius arribe al mar. Tot a ajudar a recuperar els equilibris

perduts abans que aparega una situaci irreversible. Alhora, cal millorar el

control de la qualitat de l'aigua potable, estudiar profundament els impactes que

poden suposar les tcniques modernes de dessalaci i prendre les mesures

oportunes per a evitar-los. Ens pronunciem perqu l'aigua siga un b com i

pblic i, en conseqncia, proposem un IVA redut i garantir mduls per trams

en funci de la renda.

Les nostres muntanyes

41. Ha de prioritzar-se la prevenci i reforar els dispositius i equips de primera

intervenci en l'extinci d'incendis, retornant les partides pressupostries a les

brigades forestals dedicades a la neteja del bosc i al primer atac al foc, ja que

les retallades que han experimentat durant aquests anys han sigut

demolidores.

42. Sense perjudici del que hem exposat anteriorment, s'ha d'estar obert als

estudis dels grups cientfics medioambientalistas per a aplicar-los en la

reforestaci. La carrasca, per exemple, com a arbre resistent al foc i autcton

s una bona recomanaci, aix com la potenciaci del bestiar capr en les

zones rurals, ja que elimina els arbustos ms susceptibles d'accelerar el foc, i

la utilitzaci del canyar per a tasques agrcoles. Les muntanyes han de ser

protegides fsica i estratgicament per tota la poblaci, i a propsit daquest

tema s rebutjable l'ambigitat legislativa de la Generalitat Valenciana, que

permet la urbanitzaci del terreny cremat encoratjant la crema incontrolada

amb nim de lucre.

Residus slids urbans:

43. Consolidar la recollida selectiva de residus que s obligatria en tots els

municipis, independentment de la seua grandria demogrfica. La poltica de

reducci i de separaci de residus s un element clau, aix com la progressiva

substituci de substncies i compostos txics i no reutilitzables i la

discriminaci dels envasos d'un sol s.

Gesti integral de residus:

44. En les operacions de tractament de residus cal adoptar la jerarquia proposada

per la Uni Europea, fonamentada en la prevenci-reducci de la generaci de

residus, la reutilitzaci i el reciclatge. Resulta preocupant que encara el Pla de

Residus de la Comunitat Valenciana no estiga actuant al cent per cent. El debat

sobre els residus que es generen en les ciutats i en els pobles no est present

entre la ciutadania, cosa que genera una actitud irresponsable cap a aquest

problema. Proposem l's dels mitjans de comunicaci disponibles, la futura

RTV Valenciana i altres mitjans, per a divulgar i conixer els diferents

18

enfocaments prctics que sobre aquesta qesti existeixen (estudis

d'organitzacions ecologistes, informes de sindicats, etc.).

Contaminaci:

45. Reduir la contaminaci acstica, electromagntica, atmosfrica i lumnica.

Proposar-se objectius de disminuci dels nivells d'emissions, adoptar mesures

de reducci: limitaci i pacificaci del trfic urb, conversi en zona de vianants

i potenciaci dels centres histrics, afavorir transports collectius no

contaminants, s de la bicicleta... i mesures estrictes de vigilncia i control:

limitaci per a indstries, reducci de fonts de contaminaci, substituci de

calderes obsoletes i informaci i publicitat dels infractors.

Per un oci responsable i no consumista

46. Exigim el compliment de la legislaci vigent en matria de contaminaci

acstica, drogodependncies i espectacles. Necessitem plans especfics que

aborden l'oci com una activitat natural de la ciutadania, prioritzant l'oci cultural,

esportiu, de valors,... enfront del consumisme irracional afavorit per empreses

emparades en les inrcies socials, provocades especialment entre els joves.

No es tracta de mesures moralistes, sin d'enfocaments entorn dels valors que

ens fan crixer com a ssers humans per oposici a la mala educaci i la

insolidaritat. Per a nosaltres el dret al descans estar sempre per sobre de la

necessitat de diversi. A tal fi s necessari un dileg que propicie acords de

collaboraci entre associacions venals, empreses d'hostaleria i espectacles i

les administracions pbliques (locals, autonmiques i estatal), amb l'objectiu

d'oferir a la joventut la cultura i l'esport com a components del seu oci habitual,

ajustant-los al seu nivell econmic i no al preu prohibitiu i absurd al qual

actualment sofereixen. Per contra, lucrar-se a costa del consum incontrolat

d'alcohol per part de la joventut ha de tenir un lmit, una responsabilitat, no

solament en el seu propi espai d'oci, sin en els problemes adjacents que

genera coneguts colloquialment com a botelln, que entren en conflicte amb

el dret al descans de la resta de la poblaci.

47. Obrir els espais socials i esportius dels collegis pblics i instituts a la demanda

i necessitats de la poblaci adjacent s important per a enfocar d'una altra

forma tant l'activitat social com l'oci juvenil. Les traves burocrtiques, tant

municipals com autonmiques, resulten impediments absurds per a l's social i

esportiu de les installacions, la qual cosa representa la prdua d'oportunitats

per a un nou oci i per a facilitar la creaci de teixit social.