ANY III BARCELONA 3 DE FEBRER DE 18~4 Nüm.104-

pB1!J:tMANA~I l[¡u¡S!J:t~A!J:t DE IiI!J:tB1~A!J:tU~A nOVA¡S Y f!NUNGI¡S

Dedicat ab preferencia al desarrollo de la vida teatral de Catalunya ............................

~~~~~~~~_~_: SURT LOS DISSAPTES :~~~~ __ ~~~~~ PliEUS DE SUSCh!PClO: ,··· ........ •••• .. •••• .. •• .... t P.H.EU~ D.b: CADA NÚM.lütO:

+ Director: D, JOAN BRU SANCLEMENT + Número corrent.. . . 0'10 Ptas. Ell BarcAlona. Ptas. 2 trimestre. Fora ciutat.. » 2 » + REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ: + » atra!:i!:iat... 0'15 »

+ Carrer de las Cabrls, 13, seg6n. , » » pera + Bussò li la escala. + los no suscrits. _____ 0'20 »

Extranjer y Ultramar. » 10 l'any.

, .A.V'IS

ots los senyors que yul­guin la eomedia -Los aUCelleL);} enquadernada, poden df'sdf\ avuy p¡:¡s­sar a vel"iii(~ê1r lo enmbi eu 110R1ra Adlllini-tra<..:ió:

Cabras, 13, 2.°11, la. Entrrgant t01s los folle­tins (en hon estat) y 1è1 cautitat de vint eén­tims de pesseta, rebrún al acte l'exemplar de Los aucellets. enquadernat ab sas eorres­pouents eubertas.

Las eubertas solas valen cineh erntims.

(LA CONEIXEN?

Yo voy al «Cordou bleu .. »

LA ('AN"O l\OVA.-Cundro de costums ratalanas. Ull aC'te. en prosa, ° nf;1I1 a I d~ dOlllgll¡'~1 Ig,esJa •. E~ll'(>lJaL la llIL (It! ;:5 del passat (~n 'o J eUll'O (".d'OljVHt..

Pel' I/:lS i[lIinlas relacions que uneix al autúr de aquesta pr'od1lcC1Ó ab aquesta Reducció, ilO cl'ejém c~"el' dp 1I0:,aI11'E-~ los illuh:ats a ellJct['er Illes detallat judici, fent con»tar ~ols com a delle[' de crollbta que aquesta obra ha sigut altre triomf pera lo Sr. Iglesias que tallt bona entrada lla fet en lo temple del art d l'amatich.

La reproducció de un cafeU dels voltants de Barce­lona, ahollt celebran sas reunions ulla de aquestas Societats Corals de Clavó, no pot essel' més fidelment trasportada a las taulas. Aixis mateix tots los tipos de obrers col'istas que prenen pa,·t en l' acai6 de l'obra. nu~ant las representacions que !:ie n' han donat, lo

públieh ha seguit ab marcat gust, los dié.lechs dels personatjes, aplaudint y demanant al final al autor.

En 10 desemp<!nyo han sobl'essurtit los Srs. Oliva, Llibre, SenaeJara y lo nen Oliva que ha conseguit grans aplausos en son b(>nicb paper.

LO MEU cHIAT.-Comedia en un 8el(', (>11 pro~a. de D. Lambert Esca-11'1". BSLI'cnadu la UlL ~!I del pas.ut en lo Teatro Romea.

Qua 11 TlO per altre cualitat y aixó que 'n té algunas més, se recomanar'ia per la e~pontancitat ab que dels joehs de paraula!:i resultau los acudits sempre naturals y demostrant que l' I\utor domina lo gènero ab molta facilitat.

L'acció de l' obra re~uJta U'Il tal1t confosa dAgut sens c1upte a la falta ell practica de la primera obra que s'escriu pera '1 teatro.

La concurrencia aplaudi lo desempellyO, qu' estigué confiat als primerl! actors de la companyia¡ y d'JD~ ta.mbé ab aplauso, al autor.

J. XIMBNO.

42 Lo TEATRO REGiONAL

EN DUSC \ DE LA PAU,- Comrf!ta ,'n 1111 arte, rn prnsa, ol'igillul de /J, Ciu'los Vl lr ' la , !ls ,l'erlH lIlIlo tl dr'l p;l~ ~nt "1\ lo C!'ntl'(' r.malll de l'ul'l'agona,

Conté abundants xb-nes <¡uei'atl pas~at' un uon rato a la concul'rencia, Es abunJ;l,,~ ert il,Cirlents cóltlichs; st br pecan de esser ma,,~a llarga., alguna:oi escenas y la pl'O­.,a es algo incorl'ectc, deu tenir',.¡e ('In comptC' ljU' es la primer'a obl'a de dit senyor,

L'autor fou cr'idat yat'Ía:; vegatlas oute'nint molts apl~u::;os,

R.I ' .

PROSA

¡Ab quilla ansia espel'aba la CinteLa la nit de l'últim ball de mascaras, y quina angunia, al mateix templi pera dj~fl'rssar::;e: Tot perque ú casa seva no ho sabesin, Si per una castlalitat, lo se'l par'e n' lIaguós e~ment Vell Hab lo qu' haul'ia fclt ab ella. Pel'O ta.nt em lo que n' hi ha­viar parlat las amigasde l' ouradOI' , y tant li val'en asse ­gur'ar qUI:! nin>\ú, més qu' l'llas, ho sabr'ia, que acauar'un per convóneel'la , Una l' hi gu¡;r't)¡lria Ú casa lo dOlninó fins a. l' llora dr anar al bn.11. Ella ja pouia fat,;ilrnent en­ganyar a los ::,cus pares, d,henrlos'lli qll' aquell dia tin­dr¡¡rn que vetllar fins molt tar't pera acabar un nuvialje y, ¡qué dimoni! prl' una so!a vegada havia de tenir por!

Feya quinze diaH que en afluell taller' no 's par'lava li' alt.re cosa. t,)u(tnt la mestresa no lri el'a, aril una ar'e l' alt.re, sempr'e sortian ah la mateix.a ('·ans6. ;Quó c,,· bal'rla ets! Animat, clona, anlmat.- Y despr6~-af'egiall­qu' ú las dotse ú lo mós tart ja podém estar totas a casa,­aQu(' son dugas tristns horas~-Ja veur'a.s-deya una al­tre-que mona estal'Íls ab aquell dominó hlau. Y aixis pal'lantne cada dia demaU y tarde, y fentl'hi c lmpen­drer lo molt que ':oi div(ll'tir'ian va arri var lo dia del ball.

~ortiren de l'obrador a lns vuyt del vespre. Una de las amigas que vivia propet de casa de la Cinteta, com de costum, 1< acompanya també aquell vespr'e llns a. la entrd.d,~ de l' (J~c3.la.

-llasta després, eh1 Ja ho sabs, (~ius a casa teva que havem de anar a !revallar' de>;pI'ó:s de sopal', y ci lo ci icho, A ,los quans de deu a. ca"a.

Qlledú ,,0111. la Cuneta y sc 'n puja C'lfl :í (',asa seva No ah aquella agt!it:lt.Y alpg,'i'l que ac:ostumava, SillO que, :sen'iC "al)l~r' ¡h'r' ql1é, vap0-;fJr'sc mit.x tl'ista y casI casi::;(' arTt.¡lC'tltía d' liaucl'"e compr'o llés, pera la p .raula dona­da y rcr altr'e l'a['t, los de,iljos de Veur'el' lo ball pugue ren més (IU e la por que son tlatural temol'.

Il,

lIavian ja tocat las once quant sor'Uan de casa de l' amiga, la Cinteta y dos noya:; més; acompanyadas d'un jove del vehinat.

Deu minuts, eiSC3SS!?S, més tart, estabal1 ja en lo ball. Al arTivat' al saló de (lescans 110 ('alta qui saludés a la

petita comitiva ab frases y paraula:; bastant atrevidas, propiaH del cas y del r.ampla. La que eridú. r.o6s l'atenció fou la Cinteta, Portava un dominó lJlau rIe secla ab ador­no' negl'es, tant escayent (jue ja tenian rahó las amigas quant l'hi deyan quI anu'ia feta una monada.

La Cintcta queda més que sOI'ppe,;a (¡uant se vegó en­tre a(!llella pila rle disfr'c"sas, .Y homes que, d'una al altre ban(h, anavan y venian.

Escampa l' ol'questa ROS primers e ,mpassDs d'un walí': y pOCI1S millut::; després alió no era ni ballar, ni rés que s'hi sembli. Era una pila.'de gent que sense fré, agafats los UI:S ab los altres, s'empenyia y brlncava.

La ClOteta, apretada ell los bra' ·os d'un que l' habia treta a ballar, rodava també, perdudl> entl'e aquella ag!o­m~ractó de parellas. Lo sa ló anava omplintse, per una massa de carn apinyada, fins a. (¡uedar casi atestat. Crit~

y més crits, l' orquesta que retl'llOyia, la po 1 saguera que aixecava tant al'rosega': tic peu;;, tot plegat, acabava p",r mareiar'.

Arr'lvada que l'ou la mifja par'L en un dels pa1cos de primer' pi» s'hi hal,ia mont¡lt Ull v()I'dadf!r R"staurant en petit, ostras, santer'ne. chamrag-ne, jamon, de tot, en fi . Las carelas feyan ja nosa y la Cintcta imitant ú. las ami­llas que l' acompanyavan S' havia també tret la seva, y t'oja, cansada. vermellas las galta::; .)' acarminats los lIabis estaba assentada al co~tat de lo r¡ui'mentres balla van l 'hi pal'la de l'amor y matl'imoni. Y la pobt'e mo· nada, bOl'ratxa de tant. par'lar y sentir cridaria, ó be de lo que f6s, no era ja la mateixa • • \bandonadas sas mans en unaiS altres que las estrenyian, sentia a. ran de galta lo foch d'uns llabis assedegatsj y la Cinteta un glop ara Ull glop després, begué fins li. cinell ó sis copas de cham­pagne mnntres ell, li pn,rlava primer de casaments, des­prlÍs de cotxes, caball!:!, joyas, un piset molt bonich per' ella sola, Servida de moltas cambl'era~. Un cel .Y un amol' sens n ...

III.

Son las tres de la matinada. La Cint.3ta ha arrivat j ~ a casll i>eva.

Pocll a. poquet ha obert la pOI'la y à coere cU.Yta s ha ficat al llit.

POcllS minuts després SOli mia trolTarse encare en lo palco de primer ph;, r'ecordant pl'omesa~ y felicitat...

¡Somia pobre Cinteta! iLo tl'Íst sel'ft cuant tornis a des­reptat' .Y 'I, convensis que ha» sigllt, una pohl'e "Ict,icnn de aixó que se 'n diu un ball cie rnú."caras!

R . BE R'l'R>\.N.

BALL DE MAsCARAS

Los que hi tenen mes teyna

DOLORA Despreriant al seu I>l'OrnÓs Vllll ca'-'a a la Rosalia ab un rich, vell ell excés y '1 mon V1'l di ab ironia: -¡S' hi ha Ci.L::lf.LL pCI' l' interé~!-

Com que no sentla amol' per son m,trit, l'enganya. dant é. un jove son honor, y '1 mon va dir ab furor: -¡Qué li podia falté.!-

IGNASI IGLES/AS,

Lo TEAT!l.O REG TONAL 43

i ES TAN GELÓS!

Dispensim no sia atent y no 'ls presenti la cara. Espero al meu pt etendent y si ho vq!:és, ,ay la mare! me despatxa va al moment.

!!tu rthtt Ò~ c:stu(:ri

1,1' /1,,, : QUI ' I ti tlt'tum.

Com abellas butúnadoras que surten a brolladas de son bllCh, aixis al tocar onse hOt'as surten el' estudi los deixebles del Sl', Tomaset.

14uina gat~:\aT'a! L'ajudant del mestre p1'OU los diu: Niños, silencio,

compostura, órden y r;alJan listec/CIl a ¡UIS caoal! sin entre­tener¡;e

Pero ¡ca! ¡qui detUJ'a la tOl'ren tada d' alep r'oys que la b"i\'alla gual'da en son cos y 's desborda un cop se veu al carré ab la Gramdtica y La Elil!toria Sagrada dins la carler'a!

IAlló es vida! AlIó es la lIiber'taL de l' al,cell Que en­gabiat a la f'i, tl'ClílCa 'Is jonchs de sa pr'es(¡ y vola lliure com lo pen;;ament de dOllcella que cel'ca amOl'S.

Deixculos saltar y corra, be pl'OU quc al local' las du­gas tindlan ci' encaultar~e altl'e v,gada, a vcurer la cara ferlonya del Sr'. Tomaset que may li cantan las llissons a la mida del seu gust, y que ab 10 puntero sota '1 bras !Sembla Ull Capala, d' iru[/lenio que vigila la plan­tació de intdigencia pe 'I porvcnil'. ~Som al c:lrt'é~ donchs lo mell es nostre. Mil'eulo~: tJ es per' aqui, quat! e per" alia s' escampa

la maynada cum lIevó <le blat en camp llaurat, ¡Quin X~I rotcig! -~Juguém a balas, Juanito~ -Oh, no 'n linch cap: lo senyor mestro me l' has ha

!lI'oi:\as. - Qué 'tiS ton to! A mi may me las trovo. encarc quo

m'escorcolli. -Ahont las o.magas? --Al forro de la gorra, ¿véus~ pel' aquet fUl'at. -Noy, que 'ts pillo! -vcs, no t'espavilis, Lo Sr. Tomaset tot ho alxur(t

per donarho al seu nebot. -IQuillJquell ganaJ,ia xato dol nas~ -¡':;i. -¿Pan!Joremlo quan surti rI' estudi~ -,:Qué 'I hat¡; tl'1? .

-SI: l'altre dia li vaig infla 'ls nassos perque va es pia que yo fumava en una escaleta.

-Donchs, ja esta dit: tu l' escumets, y després jo li fa¡'è la treoeta.

-Veuras, calla 2,femnos ajuda per en Qu¡quet y 'n Nando~

-¡Ahont son! -Alia al cantó que jugan (¡, barrisca. -Cr¡dals. - ¡¡Quiii. .. quecet!! -Vina, T,Ú .Y 'n Nando que us dirèm una cosa. -¡Ja vinch! contesta en lo mateix i6 altÏl:;onant, en

Quiquet. tot r'ecullint la barrisca de cartrons. -¡ -\lto! ¡Ep!-Fa 'n Nando que 110 has guanyat. -13aeno, par'tim. -No veus que me 'n deus quatrc~ -Ay mentidé! -¡ .\. qui diras mentidól

A tú, perquè m' estafa-s. -¡Jo t'estafo! tOl'naho a di.

-Estafeta del Portal-Nou cada dia robli un ou, cada dia una re"seta, ¡qui vol veure l'estafeta!

-¡Vols veure 00m t' cscamorro! -¡Qui! ¡¡tú!! llonga fal'as. -¡Que nó! -No!. .. -.Ja veuras, tocam. -Tocam tli. -Té. -Tocam mes. -Té. -Noy, rehras, -Té, té Y té. Y agafats com dos musclos a la!) l'oca~ rodan los dos

pel' terra repartint mes cops de punyal ayre que no pas ahont van dirigits,

- ¡Que fa aquesta ('analla!-exclama una dona que s' ensopega li pll»a pe 'I carr" ab dos cantis plens d' aypua y un pa de nOli lliul'us sota 'I bra~,-,De::,compartiulos! ~, no veyéu qu' os des¡;l'acil'n~

-Juanito, ell Quiquet y 'n Nando; bal'allas; anemhi. -Arl'i, a cll::,a vostre, ¡garrcro¡;! vaya un modo de

fer'se malbé : ~qué no teníu conciellcia~ -y donchs pe l'qué 'm diu ci;tllfa. -JNo veus que es mcs p!'lit que tú~ -Cuideusc de vos, y de porta aygua y pa per fer

sopas. -Grandíssim desvergonyit' Aixó t' ensen'yan a estudi!

¡Quina canalla mes pOülls modos! -Ja ho pot <li, senyo l'a l'aula, ja-salta una altra dona

quo s' atul'a a aumentar lo grupo de mirons,-Avuy dIa la mayno.da no cl'euhen pas a ning!·!.

-Ja ho diré a ta mare, ja. -Si no la coneixeu. -¡Heu vist quin poch re::;pecte l ¡No 'Is fa pór res! -Allèn. noys, aném: uelxemla (sia ar¡uesta vella re-

ganyoi:ia. -¡bsolenls! ¡Jesús! ¡Jesús! Quin sufoco! -No s' hi enfundi Sra. Paula, no s' hi enfundi SOli cr'ia-

turas, mal va qui si embranca , Las donas :;e 'n van lamentant 'la poca moral que

corra, los curiosos riuhen y dh;pel'Han lo grupo que for­mavan y 'ls xicots cluC ja "s trovan lluny del Ilocll d' acció continuan sa convor'sa.

-¡BC, p.!rqué us bal'allavau?-r1iu en Juanito, -Perquè aqun!\t me deu qU/ltl'c cartrons. -¡Manoy! Iquatl'c! Dema jo te 'n daré cincuouta si

\'o\s La cue"tió es quc jo y aquet "Oltllrrt espln!la al ne­bot del mestr'e, y hot'a~ d' ul'e ja deu havé ~UI'tit de es­ludl.

-Ja ho cI'ecll, si SOll tl'e,; qual'ts dc dolze. -¡Noy, qu' el:' tar't! Jo me 'n vaig li. cais que la mare

'm renyara

44 Lo TEATRO REGIONAL

-Fem campana aquesta tarde'f -No, no: que després si Ilo saben a casa ... -¡Com ho sabl'll.n! -~o ho sé, pera la setmana pas"ada be ho van sabel',

y vaig rebre. -Jo també. - Anj¡'érn a veure 'Is bal'co::>. -No, no. -¡Que sou cobarts! ¡(~uant t; juga s que 'n faig jo tot

sol? -Noy, fes lo que vulguis. Despl'é!i lo senyor Mestre ... -¡Ell ray! Diré que hi C!ltat malalt. -¡Ah, pIllet!-diu un home ficantse de cop entre 'I

grupo dels cualre xicots y agafant per l'orella al incita­dOl'.-¡Aque~tas son las tev:ls maulas~

-¡Noy son pare! -diuhen los altres fugint. -¡Es di que tú fas campana y dius al Mestre que estas

malalt wranvja! ja l' arreglar6 jo! VeuI'as quin orllre donaré al Mestr e pel' d' avuy ell a van t. Passa a casa g'"an pil:astt'e que ta mare fa una hora que t'esta es­perant.

Y d'empenta en empenta fa entt'a a son fill a casa seva, en tant que 'Is demés xicots van carré avall tot dient:

-¡NoYJ l' ha ben atrepat! -Vel<, embolicat li eé campanas. -No, no; cOita massa car Viii mes dina depressa .y

a!xi tindrém temps, per juga devant d'estudi. -Ja esta dit.

-¿QUl' encar no ha» ,~opal, l'ierrol ~ -No, titona; estich pensant que en 1l0ch de fe 'I caramot anessim al Restaurant. -Ja ho saps, me contormo a lOt.

-Tu passam a buscar que aixi la mal'e 'm doixara veni.

-Arulno. Dooehs fluedém flixis ~eb? Sí, no 'm mouré flos que vingas. Jugarém a salta .y

para. - A lIeps, jo portaré una pilota de allò mes botador'(/,. -\1iI16. -Adios. -Adios. lleus afluí tola la fatiga dels menuts. De la collada de

xaval!i, que a copia d' ef<tuJi, de grllffiatica y aritmètica y de juga a. pilota .y bal(lufa, temp!J a venir seran, ¡qui sab lo qu' arl'ibal'an {t süJ'!

Ningú pot dir, al veure la hl'iva1!a surtint d' estudi, aquets capets de~pelltinats que may estan quiets, aquets brassos ¡le molí de vent, aquets peus que espatllan tan­tas sabatas, serant caps, mans y peus d'un home gloria de la pJlria 6 d' un malvat v(wgor.ya de sa familia.

Lo temps, verdader al'fluiteeto flue aixeca y derl'umba edificis, es unícament qui 'ns dira y 'ns presentara dema lo qui avuy no podém sapiguel' y veure a clara viHa.

Lo que es jo, sempre y quan veig surtir de estudi la collada de xicots enjogumssals, no puch menos qu' ex­clamar:

-Pas, pas, als fllls del porvenir, a la sava de la mo­derna civilisaci6, als homes del sigle XX.

LLUlS M ILLA.

. "\

"

MARINESCA

Tinell un fill. .. perú ¿<lu6 dichr No só si lo tinch ene9ra Perqué ra mes de "is me~o~ Que marxa en una fragata. No sé si esta bó ó rl'alalt, Si trepitja tel'l'a est.ranya O si rle~cansa ~on c6~ Al fons de la mar salada ~Ahont esta ipobl'c de ml! Lo nUet !le mas eflll'~nyas~

¡Y us he dit que tineh Ull nil! l'el'melau ¡olt Ver'ge Santa! Que sigui cort lo quu he dit, Que no m' cegui la <,spet'ansa, Pel' Ilarch que fos lo carni, ",i 's pogués l'é a l'cu, so mal',), Y molt temps Ca que estaria Caminant cap a l' Hab:lna. 6Ahont esta:5~ Perquè no tornas, Fill de lns mevas entranyas~

.J0S¡¡:PH COR'flT.S Y V1ET~.

Lo TEATRÚ REGIONAL 45

COMI='OSICIO GUANYACORA CEL- I='REMI

PROFESSIÓ DE FÉ

I\. D . ApF.LES MESTRES

¡Suras del Koran jo us sé la. part bonal .. ¡Bihlia! jo 't \legeseh llissons })l'of1tosas ... ¡Confuci, jo liS tineh Ver u., bo y sant home! .To u ~ dceh ¡oh brahmans! vritats sanitosas ... Mes no soch per xó creyent de '1I1homn, ni 'm fa 'I Fill del Cel la impressió mes poca, ni 'm fan baixa 'I cap las ordres de Roma, y no soch tampoch del Ganges, idólatra! .. ¡Bisbes, morabits, y bt'ahmans, si us porta mon cor afecció, no es de ma fé en p1'ova:,;; ¡JQ us vull com gorman s, per'qué tots som homesI ..

¿Quin es donchs mon deu~ ~Davant de qui 's postt'a mostrant son temor mon sér? &a qui adora~

No ho si" ¡ni ho sabré! ¡Que ho diga eixa forsa que II)ÒU per l' espay

SABADELL.-En l'Associació do Católichs se re· presenta diumenge per la tarde, la pessa Vells y boigs.

A.

SANT ANDREU DE PALOMAR.-En lo teatro de la Socielat Centro de Contribuyentes, dissapte passat. la companyia Tutau dona una representació del drama de gran èxit L'E C01'SÓ, original de Ignasi Tglesiai'. fill de aquesta poblaci6. Siguè al igua.l que a Barce ~ ona, rebut ab molts aplausos y fentsc una ovació entus~iasta ab actors y al jove hutor del drama.

Acaba. la replesentació ab la bonica pcssa Gos fi gat, M. X.

TARRAGONA .-Diumenge passat en lo tea tro del Ateneo 8e posa en escena ab tota 1 t pt'opietat llue ¡'e­quereix, la preciosa comp.dia Las Prancesillns obtenint lots los aclors una ovació.

La Societat Lo Renaixament també celebra funció lo mateix dIa, posant ell escena la aplaudida comedia Las carbassal! de Montroia, distingíntshi tots los actors qu~ hi preng,!eren part.

En lo Centre Catala se va posar ell escen::¡. la aplau­dida comedia Lo Cantador y la pessa Lo Pronnnciament.

R. . F.

a tants móns com voltnn, seguint C0nstantment las mateixas órbitas!.. ¡Que ho diga aqueIx sol qu' eternament cóva al foch de sos raigs, esta lerra nostl'a perqué s'obrin flOl'd,

¡perque nC1xin llomes. ¡Qué ho diga l'Amor, la instintiva forsa, que ho genera tot y que tol ho pobla! Si us diuhen llU' es Deu l'autor de eixas cesas la Blblia cI'euró, ¡també an;ré ú. Roma! Si Brahma ho ha fet ¡Obriu la pagoda! Si us dihuen que Ala ¡Jo creuré en Mahoma! ¡Jo seré creyent si us tornan resp~sta! Entretant, jo visch sens simbols n¡ dogmas, l' cfecte adorant, no h causa ignota; puig ni sé son nom, ni conech sa forma ... Jo tinch mon altar pel' tot .Y a tot hora; pet' símbol lo Mon, la Ciencia pCI' rlo'lrna:

\fARIO CAR1NEU~.

CATAL-UNyA P I NTORESOA

SIT lES

CARTA DE MADRID

Dia da prw>ba as lo titol d'un nou drama en tres actes ,ven vers, original dels SI'''. Colol'ado ,v Villegas,

Lo TEATRO REGIONAL

estrenat en l' antich teatro del Principe, avuy Teatro E.pañol.

No es !lque~ta la primera volta Ilue aquella trajica jorna1a del 2 de maig del any 1808, ha inspirat als poe­tas dramatichs de la metl'ópoli espanyola, assumpto per un dl·ama.

Las rancunias del poble madrileny contre l' exércit invassor de Napoleon I y l' hel'oisme dels manolos y chisf!cros dels barris del Lavapiés~' de Maravillal\, ja sab tothom que son dignes de la eropeya. Aquells dias tristlssims pera la pa tl'ia, han quedat senyalats ab lIc­tras de sang en monuments (lue perpelúan sa memoria.

Los autors del 1l0U drama. han presentat una acció senzil1issima y desenrotllada ab pochs personatjes. Lo march de son cuadro, no tanca las esfereidoras escenas dels fusel1ements à l espanyols en el Prado, en la nit del 2 de maig, puig lo 1I0ch, es en la llar d'un acau­dalat propietari y los Cets patriótichs, sols se saben per referencia.

Lo protagonista, victir!!a de son carinyo à la patl'ia, a la fé y de son platónich amor, es un tipo genuina­ment l'l~panyol y el mes acabat de la obra. Sos actes, revelan una virilitat singular y sos hermosos versos, renetran en las regions del sentiment y de la fantasia, ab un prestigi y ab una magica, que logra entussiasmat' al públich, lecordant algun tant l' isui del Duel! de Rivas en son Don Alr:aro per lo vigoro~os y expontanis. Resplandeixen ab gran intensitat, pensaments nobles y enlayrats, ab un esmalt de frases hermosas, ahont hi hrillan las excelencias de la llengua castellana, d'una manera tant clara, neta y robusta, que corrobo­ran lo coneixement que tenen los autors dels recursos del idioma.

No obstant y aixó, he cregut veurer algunas <.leCi­ciencias ftJlas senil dupte de la igexperiencia dels novell s autors. Tals son, la de haber près massa al peu de la 11eh'a, aquell axioma, de que en lo teatro, tot es con­venciúnal, sens mirar que lo convencionalisme no pot arribar 8. vulneral' las 11eys Ilaturals. La potencia y la resistencia son dos l1eys fisicas inmutables y no perque convinga a un antor, pot obrirse una porta tancada y barrada sens cap esfors .

Los espays de temps. també estan mal c .. lcuJats en mes de cuatre passatjes, y l'espectador no pot arribar a. cOllcebir com s' han execu tat cosas fora de la escena ab un intérvalo incompatible ab tots los medis mes ra­pits coneguts hasta el dia.

Mes deixant apart aquestBs petllas deftciencias, es laudable lo propó,¡jt dels autors, de refer l'escola na­cional, puig Dia de prucba, respira espanyolisme per sos cuatre costats y ben vinguts sigan los autors que portin a la nostra escena, tot lo que dtl glorió!i ofel'ei­xi lo camp neutral lIe la tradició.

La obra ha sigut posada ab molt carinyo per In com­panyia y el Sr. Bueno en son papl:lr de l\ndl'és ha ~abut conquistarse las simpatias d'un púb1ich que acut cada nit a. rendir hotJIenatje a son talent, a sas facultats ar­Usticas y a sos afanys pera complaure!.

A. B.

Poeas ~on las novetats d(~ la setmana. Aquesta ha comensat a sentir' la influencia de la present època carnavale!ica, la que ab tút y presentarse ins!pida com de UllS cuan lS anys a. aquesta part, los b~ ' ls de mascaras abundan prou pera domiuar bastant los culisseos.

Per aquest motiu en la re~senya de avu,)' sols nos ocuparém dels que han oft:rt algu­na novetat.

ROMEA.-Aqui continua l'èxit creixent de la bOnIca comedia li Tenorios!!

Pl ra dilluns próxim ~'anuncia lo benefici del Admi­nistrador D. Ramon Ft'anc¡ueza, quc pcr las moltas :simo patias que 's té guanyadas es de suposar que hi haura un plé. Las obras escullidas son lo drama La clLntpana dc la Almudaina y la pal'odia La esquclLa dc la torrat.ra.

TtVOLJ .-Continua ab l'epl'csentaciollS de ópera cco­nómica que 's veuhen molt concorl'eg u(las.

NOVETATS.-Dilluns tingué 110ell lo benellci de la òÍi:;creta artista Sra. Santoncha, ab l' estl'eno del lIle­lodrama arreglo delJranc6s La hija malclica. La obra agradà molt a la concurrencia, distingintse en la exe­cució la beneficiada, que tingué objecte de apreciar las simpalias de que s' ha fet mereixedora.

Termina la funció ab la bonica pessa valenciat a Una broma de saM.

ELDOH.ADO.- -Lo benefiei del Sr. Cel'bón fou una dé-­mostració de lo molt que 'I públich de Barcelona ha sapigut apreciat· las bonas cualitats que adornan al sim­patich artista La numerosa concurrellcia que hi assisti ho demo:str'a Icntli una ovac.ió.

GRANVIA.-De l'estreno de La cans6 nova nos ocu· pém en la secció corresponent al pre>eot n(¡mero.

Diumenge al ve~p)e tingué 1I0cl! ;0 del dr'ama B/ancos !J negros estrenat últimament a Macl,rid. Es un al'l'eglo de Sar'dou, La Haine, estrenat fa uns dinou anys a Par·is.

Aquí obtingué lo mateix éxit, aixó es, regular, com a Madrid, quina ressenya publicarem ja, cn lo últim nú­mero de II any passat, faltantnos sols efeg:r que la execució que li ha donat la compauyla 1'.Iiau ha sigut bona.

Ab molt bona entrada dilluns tingué Jlocll lo benc­(ici del estudiós actor Sr. Parl'ciio.

\

J .ABRUGUERA.

((Mes val se sabi que rich» diu un .-efra \ astant vell; perque '1 rieh, per OI' que tingui, may podra. e,ompra 'I talent.

~\ )

Do LOR<; MONT nE RA LV A nOR.

A MIRAMAR

- ¿No sents quinas olors mes agradables venen de la cuyna?

-¡Ah! ¿Si? Estich encostipat . No hi sento dr nas. - (Ni de hutx(\('(\. )

Lo TEATRO REGIONAL 47

PER LA RUA

¡¡ Y quina broooma!1 "

Ab )0 present númoro acaba la comedia Los actcellets En lo vinent com fl n8arà la comedia ell un acte. en vers, df' O. FI'orlorich Soll'r, La mosca ni ,WH.

-Diumenge passat se presenta a nostra Redacció D. Ma¡'iano E8criu, conegut dintre la literatura pOl' M. Riu!:iech Dit senyol' que anava acompanyat dels senyors M, Bernis y M, Molas, demana. fessim constar Ossor ell l'autor de la composició Professió de .fe, guanyador'a dol pI'emi del Desó Petit Concurs de Lo Toatr'O Rogional, demostrant osser la ll¡'ma de Mario Car'inl~l1s l' anagrama deL seu nom Mal'iano E'Scriu.

-A Madl'id entre la gent de t('at.ro so a!>segura que Mar'ia Ouert'ero deixar'a aviaL de formar part de la com­panyia Mar·jo.

Anyadeixen quo dita actriu fara lo seu benifici ab l'obra de Guimera Maria-Rosa ,

En l' l}ivorn vinent Maria ('.uorr'o[·o formara com­panda aral·t actu 'lnt en lo Toatro .Z l.u'7.uelall y conta­ra ah obras navas de E('hegamy, G;¡ldó;¡, Pal'do Bazan y Clnrin.

-A Nico lm dobu(at ab notable éxit desempenyant la par·t de Fern'll1do de Lr¿ Favorita, un nou tenor', anu­monat Lleó SalomOIl. De sa veu, oS Jola de cant y pre­sen tació escónlca se 'n fan grans ologis.

-S' ha publicat lo CM'tell convocant als .lochs 1"10 rals de aquest any.

-iSols vosté pot apag'ar aquest fochl..

-«Lo Pensament» periódich oficial de )0. Societat Coral "El Erato» de Figueras, convoca:\. un Certamen lilerari a tots los amants de las lIetl'as catalanas.

Son Ui los premis Ilue se ufereixen y lo cartell de cOllvol'atol'ia, Ilue no publiquém ~er 'la extensió, esta. cr¡ nostra Redacció a disposició dels que r] desitjin veUl·er· .

-lla termir at so!> compromisos ab l' Alcà7.ar Espa­¡¡ol lo distingit primel' actor Lluis Milla..

-S' ha posat a la venda lo drama L' Eseorsó. Las demandas deuhen dirijit'se a nostra Administració.

-Ab lo número últimament SOl'tit de L' Avenr; se despedeix del públich aquesta important revista ca­talana.

-1.0 conegut actOt' 1). Cont'at Colomor donJrlÍ. ui­Iluns vinent en lo Teatr'o Novetats son benefici. Las obras escullidas son: Lo que no IJul{}u8 per tu .• , Tot es mal que mata y La jil'ma d'en Rovellat, quin trasplan­tat a la ef'cena catalana es degut al beneficiat .

-La de San Quintini última obra de Perez Galdós estl'enada aquesta setmana a Madl id, ha obtingut un èxit colossal, ses'ons las noti.!ias que 'n publica la pren­sa m:ld ¡·¡[euya.

-Un fet cur'iós pa:.sa diumenge per la nit en lo Tea­tro Grau\'ia.

Ell un dels entreactes se trobavan formant grupo varis escl'iptol":'I, alguns d'ells coneguts com autors, acton; y pel'iodistfl.s. La conversa ¡'eca.igué sobre 'I merit de la obr'a Fantasias Valgars últimament publi­cada y Il'ún autor també se trobava present,

La convcrsa er!l. ami::;tosa, ja que hi havla conCol" mitat de parer's, pero sia perque un dels que duyan la paraula aixequés massa la veu, ó perque Flgun altre xoca sas mans produhint un soroll, que segons digue­ren després algú lIIterpreta per una bofetada, lo cas es quc 'u la .3ala d'espectacles se promogué mcs que l'e­guIat' confusió aixecantse prt3cipitadament y corrent cap al saló, públich, empleats y policia, au sorpre~a de totas cuantas personas se troba van al saló y especial­ment dels del grupo que no sabi!\n avenir'se que sa com­vel'sa fos la causa de aquell tumulto.

Lo cual sols s' esplica per la poca tranquilitat de animo d .. certas pet'sonas.

¡Senyot'S. ni tant lli lant poch! CUL DE BAOH

Entre mf\rit y muller'. -~Sabs qui deu esser aquest Paganini que tant ano­

mcnan~ -~En Paganíni? \11, si, dona; o:; l' inventó rlo una

religió. -êQuina' -La del paganisme.

.. -Aquest cubell podra ferne millor

feyna ...

I

/

48

-¡..,

Lo TEA TRO REGiONAL

GEROGLTFICII

N O ¡ r

I l I

e IM IM

I3ARTUl\lEUHET DE (;RACIA.

¡Ja passa! ... ,Ja passa! ...

.¡. XARADA

I/II-du8, (,8I'rt> en l:!al'cel0nn, Ulll'llJ VElUrBS en mIlO'p-" altrc C~l'l or' la ""(10"" y 'llnlal, Ull plUUOlll és.

ARMANDO D.: DORDA.

MUDANSA Un aucell de tot

q U~ valg agafar y ra molt [Joeh tot ui InI l'I he portat.

.1. nEL (',\~TFI,r nE TI.I 11<>.

Lall .'wlttf'ion,'í ('li lo nltl/U'I'(I /JI'ó .)·jm.

Solucions als enigmas insertats en lo número 103

.tXARADA.-Ma-ri-a-ne-lu. à:. TA ROETA.-Lo plor d~ la madl·usta.-+ OEROOLH' IClI .-Por caplt!lls los capiJalistu~.

Correspondencia i'lo.v Bufó, Paront d'en Carno8tollas, M'

L, Jaumtl ll'las, HuullVeulUl'a LI Fortunat J:w,ira, l ' rauco.ell COllla~, "Cll NU~88rl, Ru' flll E.rodu, J~oy de lora, lt. Cabruja La "gOIH.lU ~ Iai, MlLnl'lch HJihlllS, M , p , Ca~­le"s, .. , TOl'r~nt, AIHOO Faura, Pere Sedó y ({umou Fugas: no han estaI pl'O\l aeol'­lal,s.

M, l'lulvadú, ,J~bpll Caporrós, J. O. P M. Sel'l'a, G,ll,mel AI'cangel, Pom rio ... , Jou­quin M. Moul, Muner UUlIlpanYIl, Ab'ln, Ju,"eplt .\lT'·', .o~(lph lSeLf's, J. Rocu y Sur, Mutlu. I{oln.n y N. O, anil'a ulguna ('oóa.

JalllllP l'ayet'ols, pOL ellviul'll dit'e"IIl­ment. -Manel t{osu~ y C. 11008 l' Oticl'Í1 sl no 'Ilwnsamenl Jo que no vn, - Josellh Vtlll­lus, 110 sel'vel"" --Joan Pep y Cu,lany, es llIal vel'siil('at.-Mauupl Omem: V()UI'~m de compluurel. -AnUl' SUliel', 110 'Il~!lgl'ada.­~'co, VCIIIU l'iIlUS: Iu ¡'ima e~ !lIoll de~cui­dd.rlu,-Anwo HUI'es, IgualmeL1l. OI'UU l,la' nes, pero h Jme demalla Illes qU(l'l govern.

-Ju'''l'h VU';" 11, pracllqui 1Il('~ . ~C, doJ3tl­ll,,'gIlMI, i¡.¡ualment,-.os<lph Eseachs y Vi;ud: o,na 1)('. - ~P.lill'O, Il1laltudoSCJ' i I'C1Ú. T!hiduuu, 110 Ilem <llites lO que lll'olonl.­JUUII lIugueL, Vl'o~ul'ul'em (IUe 111 vuigi, ¡.(l'adUH, lIlu, II .:>olisigual, 10 quo envia SI ljU@- '. dU.UIII ,011. i"Udl.-Josc[Jll l'oasa­'''', es IIJvll poc" bllllp.llieh.-Mariullo Ca­tH.lrHlljUI1U, ~o:l lc:utUL u~ é:J.cuui s.

LAS LLETRAS INVISIBLES Cou»i:;tLix aque:;. joell eu Ull

:;0UI'tl pet't'ectament talleat y lacrat que ~auca una. papeleta al:> t"es lle.ras, las que deulten aclivlnarse, aixis com també l'orde en que estan posadas.

¡Ay que t'agafo! ... ¡A)' que t' agiJfo! ... ¡Ay que t'agafo!. .. Pera aquest objecte lli ha una

papeleta en la úlüma plana de las cuber.a:;.

IApa, agafeulo arel.

Als que ho acer'tin se 'ls rega­lara una colecci6 dels pcr'ióJichs compre»os ell lo segóu any de pu­blicació òe «Lo Teatro H,egional.»

Aquell que llCQ1'Ü las tres 110-tras pe['o no l' O['ue en que estan posad<4s, tl1ldl'a obeló a uua colec­ció C011l¡.>0;,;ta del;,; set VOIÚlllS de la ((Ulbhowca P0pular Catala.na.),

Y pel' l'I, als que de las tros 110. tras I.' aCI:l!·tin dua!> y lo bOU ol'de podral. esculJir lo tomo que desit­Jin de la biblioteca avalis dita.

Hi ha tl!mps pera l'envio do papeletas fins B. .dlsl.lapte viuent y a l'altre número lo 106 se pub1i. cara lo re~ultat. --Imp. Alsltut y-'C""l-ó-s,""M""""u-n-t&-n-e-r-, 1-0-.-