l’autònoma 174

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA JUNY DE 2004

DIÀLEG SOBRECOMUNICACIÓ AL FÒRUM

L’Institut de laComunicació (Incom) de la UAB va organitzar el Diàleg del Fòrum sobreComunicació i DiversitatCultural, del 24 al 27 demaig, amb una importantxifra de participants. PÀG. 7

EL CLAUSTRE ELEGEIXELS MEMBRES DELCONSELL DE GOVERN

El nou Claustre, sorgit arrande les eleccions del mes demaig, va dur a terme la sevaprimera sessió, en què es vanescollir els representants al Consell de Govern de laUniversitat Autònoma de Barcelona. PÀG. 5

TOT PREPARAT PER ALA UNIVERSITATD’ESTIU DE LA UAB

La Universitat d’Estiu, quetindrà lloc el juliol, ofereixenguany 24 cursos en diferents àrees temàtiques.Una novetat és la creaciód’Els Migdies de la Universitatd’Estiu, unes activitats complementàries. PÀG. 15

El curs vinent la UAB engegarà el pla pilot d’adaptació al model europeu d’educació superior. PÀG. 3

PAR

ETO

ZAM

OR

A

Arrenca l’adaptaciódels estudis al model europeu

En la darrera sessió del Consell deGovern, que va tenir lloc el 26 de maig, elrector va començar el seu informe fentreferència als darrers nomenaments ques’han produït en l’àmbit del Ministerid’Educació i Ciència. Així, explica queCarmen Ruiz-Rivas Hernando ha estatnomenada directora general d’Univer-sitats; Violeta de Monte Barreto, directo-ra general d’Investigació Científica;Antonia García Benau, secretària delConsell de Coordinació Universitària, iCarlos Martínez Alonso, president delCentre Superior d’Investigacions Cientí-fiques (CSIC).

PLA PILOT PER A LA CONVERGÈNCIALluís Ferrer també es va refererir al plapilot per a la convergència europea pro-mogut per la Generalitat de Catalunya,en el qual participa la UAB. El rectorexplica que s’han rebut moltes consultesi peticions d’aclariment a causa de lesdiverses interpretacions que ha generatla informació que va sortir publicada a la

PLACES PER HABILITARS’aprova la relació de places per habilitar, que s’ha de comunicar al Consell de Coordinació Universitària.

REGLAMENTS D’ESTRUCTURESBÀSIQUESEs ratifica l’aprovació dels reglaments de la Facultat de Ciències Econòmiques iEmpresarials, de la Facultat de Traducció

i d’Interpretació, del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia, i del de Matemàtiques.

HONORIS CAUSAS’aprova la normativa de nomenamentde doctors honoris causa.

TÍTOLS DE POSTGRAUS’aprova l’oferta de títols de postgrau.

ANTROPOLOGIA SOCIAL I PREHISTÒRIAS’aprova la divisió del Departamentd’Antropologia Social i de Prehistòria en dos departaments: Departamentd’Antropologia Social i Cultural i Departament de Prehistòria.

AFERS DE TRÀMITPremis extraordinaris de doctorat.

02

CONSELL DE GOVERN

Ferrer defensa l’aposta de futur del model europeuAnuncia que la Festa Major tindrà lloc el 4 de novembre

En la sessió del Consellde Govern, el rector LluísFerrer va analitzar el quesignificarà per a la UAB el model de Bolonya

ACORDS

MÉS INFORMACIÓ: www.uab.es/relacions-institucionals

INFORME DEL RECTOR

premsa, alhora que comenta que la UABfarà una explicació oficial sobre aquestaqüestió. El rector va explicar que aquest pla pilotconsisteix a estructurar dins els plansd’estudis un model educatiu diferent,amb més connexió amb altres títols iamb els màsters, amb comptabilitzacióde crèdits ECTS i en el qual, un copsuperats 180 crèdits, es pugui reconèixerun títol sense deixar alhora de reconèi-

El rector destaca l’esforç que hauran de fer tant els

estudiants com els professorsamb l’adaptació al sistema

europeu d’educació superior

xer el títol oficial un cop superats elscrèdits dels plans d’estudis del Ministerid’Educació i Ciència.

El rector destaca l’esforç que haurande fer tant els estudiants –per aquestnou model d’aprenentatge–, com elsprofessors –que hauran d’impartir unaltre tipus d’ensenyament– i comentaque es promouran cursos de formació,reunions de treball i, fins i tot, unaremodelació d’espais per fomentar elnou model.

Així mateix, Lluís Ferrer va comentarque aquest procés d’adequació de lestitulacions a l’espai europeu serà llarg ique la UAB ha apostat seriosament peraquest nou model participant en el plapilot promogut per la Generalitat deCatalunya amb tretze titulacions.

El rector també fa una reflexió finalsobre la necessitat que la Universitats’impliqui en els nous reptes i anima aseguir discutint i avançant en aquestadirecció.

Finalment, informa que la Gerència iels representants dels estudiants hanarribat a un acord sobre la data de laFesta Major de l’Autònoma, que en-guany se celebrarà el dia 4 de novembre.

A partir del curs 2004-2005, les universi-tats catalanes començaran l’adaptaciód’algunes titulacions als requisits delfutur Espai Europeu d’EnsenyamentSuperior (EEES). La UAB, que des desempre ha considerat fonamental iniciarcom abans millor el procés d’adaptació a Bolonya, ha iniciat un pla d’adaptació aEuropa amb 13 de les seves titulacions.

Aquest procés implicarà més de 1500estudiants de primer el curs 2004-2005,així com els més de 400 professors quetreballen els continguts i la metodologiadocent per adaptar-los a les directriussorgides de la Declaració de Bolonya.

En la trajectòria cap a la titulació oficialhomologada –de 4 o 5 anys, segons elsestudis–, l’estudiant obtindrà, desprésdel tercer any, un títol propi de la UABreconegut per la Generalitat de Cata-lunya, que està en la mateixa línia delsque es donen a la majoria de països euro-peus. Aquest títol propi de la UAB per-metrà un nou accés al mercat laboral, alfinal dels tres anys d’estudi, amb unapreparació lligada a les competènciesacadèmiques i professionals necessàries,i la possibilitat de continuar els estudis

03

CAMPUS

Es posa en marxa l’adaptació al model de BolonyaLa UAB comença el curs vinent amb 13 títols de grau i 3 màsters

És la universtitat que ofereix més titulacions i hiimplica 400 professors i 1500estudiants de primer curs

La UAB ha apostat fermament pel model de Bolonya.

en qualsevol de les universitats que exis-teixen a la Unió Europea.

D’acord amb el Pla d’adaptació, l’any2007 l’Autònoma tindrà els primers estu-diants amb un títol propi i acreditat perla Generalitat de Catalunya. En l’àmbiteuropeu, es preveu que l’any 2010 iseguint les directrius de l’acord deBolonya, haurà de sortir la primera pro-moció oficial de graduats adaptats a lesdirectrius europees. (Continua a la pàg. següent)

PAR

ETO

La UAB vol tenir un paper important en laconstrucció del futur Espai Europeud’Educació Superior (EEES) i vol ser una uni-versitat d’excel·lència d’àmbit europeu. Laconstitució de l’EEES coincideix amb l’arti-culació d’una nova realitat en el nostreentorn més proper, la de l’Europa del conei-xement i de la recerca, una Europa que, d’a-cord amb el nivell de vida dels seus habi-tants i d’acord amb la situació i força delsnous països emergents, ens obliga a serforts en àmbits on es requeriran professio-nals amb un alt nivell de qualificació.La Universitat, com a motor de generació de coneixement i de recerca, és al centre dequalsevol estratègia de transformació. Laqualitat i el dinamisme dels centres acadè-mics són uns dels principals elements quepotenciarà aquesta transformació.La UAB té com a responsabilitat adequar laseva oferta docent i els perfils de formacióde les titulacions a les necessitats de la nos-tra societat. D’altra banda, ens hem d’asse-gurar que els nostres estudiants estaranpreparats per poder treballar o poder conti-nuar estudiant en qualsevol país europeu ique disposaran de les competències acadè-miques i professionals que els facilitin laseva inserció laboral.Aquest plantejament de futur implica unprocés de canvi llarg i de gran envergadura.Serà un procés d’adaptació de tota la UAB,que haurà d’estar més atenta a l’estudiant ial seu procés d’aprenentatge. L’equip degovern vol que sigui un procés de canvi deci-dit, però també vol que sigui un procés decanvi tranquil. Per això, la UAB aposta ja periniciar un procés d’adaptació en tretze titu-lacions i en tres màsters.Hem començat a treballar per tal que lesmetodologies docents s’adeqüin a les novesrealitats; amb l’objectiu que els estudiantspuguin disposar d’un títol propi el tercer anyque els permeti un accés més directe almercat laboral; perquè la UAB té capacitatper «moure fitxa» en l’Espai Europeud’Educació Superior que s’està creant.

Dolors RibaVicerectora d’Afers Acadèmics

Opinió

CANVIS MÉS IMPORTANTS• Adopció d'un sistema comprensible icomparable de titulacions mitjançantel suplement europeu al títol.• Adopció d'un sistema basat en doscicles principals (grau i postgrau).• Establiment d'un sistema de crèditscompatible: Sistema Europeu deTransferència de Crèdits (ECTS), unitatde valoració de l'activitat acadèmicaque integra els ensenyaments teòrics ipràctics i el treball personal de l'estu-diant.• Promoció de la mobilitat d'estu-diants, professors i personal d'admi-nistració i serveis.• Promoció de la dimensió europea,dirigida al desenvolupament curricu-lar, la cooperació entre institucions,els esquemes de mobilitat i els plansd'estudi, la integració de la formació ila investigació.• Promoció de la cooperació europea

Es tracta d’una profunda renovació dels mètodes docents

04 CAMPUS

El nou model suposa un canvi en l’estructurai la manera d’ensenyar i d’aprendre

D’acord amb el pla d’estudis vigent, l’es-tructura de les titulacions s’adaptarà alsparàmetres generals següents: per a lestitulacions de 300 crèdits i 4 anys, al finaldel tercer any es rebrà un títol propi de laUAB i acreditat per la Generalitat deCatalunya. Per a les titulacions que sónde quatre o cinc anys, al final del tercerany es rebrà també un títol propi de laUAB.

Aquesta titulació de tres anys ha depermetre un nou accés al mercat laboral,amb una preparació lligada a les com-petències acadèmiques i professionalsnecessàries.

La proposta de la UAB significa un 2 x 1,és a dir, en el marc dels quatre o cincanys previstos per a la titulació oficial,també s’aconseguirà un títol previ.

La UAB ha impulsat una campanya informa-tiva sobre tot el procés d’adaptació al siste-ma europeu d’educació superior per tal quetota la comunitat universitària tingui un pro-fund coneixement d’aquest nou model.

Així, s’ha creat una pàgina web on es pottrobar informació sobre els objectius, lescaracterístiques, la metodologia, els docu-ments, les normatives i la situació de laresta d’estats membres de la Unió Europeasobre el model de Bolonya.

A més, s’ha posat en marxa un telèfon d’in-formació específic sobre tot allò relacionatamb el tema.

Per als estudiants i els professors s’ofereixtota una sèrie de xerrades informatives res-pecte d’aquesta qüestió.

Internet: http://www.uab.es/bolonya

Telèfon d’informació: 93 581 27 16

Per tant, estudiar una carrera del plapilot a la UAB permetrà obtenir el títoloficial i homologat d’acord amb el plad’estudis vigent i, a més, un títol recone-gut per la Generalitat de Catalunya des-prés dels tres primers anys, que estaràen la línia dels futurs títols de totes lesuniversitats europees.

La nova estructura va acompanyadad’una profunda renovació dels mètodesdocents, amb l’aplicació d’un noumodel d’ensenyament i aprenentatge.Es tracta d’aconseguir uns objectius deformació que incloguin tant l’adquisicióde coneixements i competències acadè-miques, com les competències profes-sionals necessàries per a un bon procésd’inserció en el mercat laboral.

A més, cal assenyalar que els futurstitulats hauran de disposar de les einesnecessàries per poder «seguir aprenent»,

ja que en l’actual entorn cada cop hemde ser més conscients que el procés deformació i d’aprenentatge ja no es fanomés un cop a la vida, sinó que estementrant en una situació on estarem enaprenentatge permanent.

ROL MÉS ACTIU DE L’ESTUDIANTEl nou sistema docent que escomençarà a implantar a partir delsegon semestre del proper curs, és unsistema on es redueixen les hores dedocència directa (les classes magistrals)i es dóna més importància a tot el pro-cés d’aprenentatge de l’estudiant, quetindrà un rol més actiu i participatiudurant tot el seu procés de formació.

L’estudiant aprendrà d’una forma dife-rent i amb una avaluació que va mésenllà dels clàssics exàmens, i que tindràen compte el seu esforç (treballs, estudi,seminaris, treballs en equip, tutories...).

Els crèdits ECTS (European CreditTransfer System) són els que es reconei-xen en l’àmbit europeu. La comptabilit-zació d’aquests crèdits està basada en eltreball de l’estudiant, mentre que elscrèdits actuals es basen en les hores dedocència directa.

Les titulacions que formin part del plapilot es comptabilitzaran paral·lelamenten tots dos tipus de crèdits, i garantiranels crèdits necessaris tant per a l’obten-ció del títol propi al cap de tres anys,com els necessaris per obtenir el títoloficial al final del quart o cinquè any.

L’estudiant tindrà un paper més actiu.

PAR

ETO

La proposta de la UAB significaun 2 x 1, és a dir, en el marc

dels 4 o 5 anys previstos per a la titulació oficial, també

s’aconseguirà un títol previ

Les titulacions que formen part del pla dela UAB són les següents:- Ciències Ambientals- Ciències Polítiques i de l'Administració - Enginyeria Informàtica- Física - Geografia- Humanitats- Matemàtiques- Pedagogia- Publicitat i Relacions Públiques- Sociologia- Traducció i Interpretació- Veterinària Encara que la titulació de Veterinària man-tindrà l'estructura actual d'aproximada-ment sis anys, la UAB ha decidit incloure-ladins del pla per a l'aplicació del nou modeldocent de Bolonya en una part important deles matèries previstes.

El pla recull també els màsters següents:- European Studies in Health, Welfare andCommunity Sciences (HWCS)- Màster Europeu en ProcessamentAutomàtic del Llenguatge Natural (PLN)- Mediació Intermediterrània: InversióEconòmica i Interacció Intercultural (MIM).

Titulacions del pla pilot

Campanya informativa sobre tot el procés

DOS TÍTOLS EN UNA SOLA TRAJECTÒRIA

ANYS 1 2 3 4/5Títol propiUAB

Títulacióoficialhomologada

CAMPUS 05

El nou Claustre constituent, després de leseleccions del 20 de maig,va tenir lloc el 2 de juny

ZAM

OR

A

MO

REN

O

BREUS

El conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, va pronunciar la conferènciainaugural de les Jornades Internacionals de Participació i DesenvolupamentSostenible, el dia 20 de maig, a la Facultat deCiències Polítiques i de Sociologia. El rector,Lluís Ferrer, i el degà, Faustino Miguélez, vanremarcar la transcendència de les jornadesen un moment en què s'obre un nou procéspolític de significació constituent. Saura vafer una defensa aferrissada de la participacióciutadana a fi i efecte que l'acció política quotidiana guanyi en autenticitat.

El Fòrum de l’Educació que organitza l’Institutde Ciències de l’Educació ha tingut enguanycom a tema fonamental la laïcitat a l’escola.Les sessions van tenir lloc a la CasaConvalescència els dies 19 i 20 de maig, i van ser-hi presents el destacat escriptor i professor francès Henri Peña-Ruiz i CarmeTolosana, professora de la UAB i directorageneral de Relacions Institucionals de laGeneralitat. Peña-Ruiz va parlar el dia 19 de«La laïcitat de l’estat i de l’escola», i CarmeTolosana sobre «La laïcitat com a espai comú»el dia 20. Peña-Ruiz és un dels professorsmés destacats que van formar part, juntamentamb Alain Tourain i altres intel·lectuals francesos, de la comissió anomenada Stasiper a l’aplicació de la laïcitat a l’escola.

El Fòrum de l’Educació abordael tema de la laïcitat a l’escola

El conseller Joan Saura defensala participació ciutadana

El Claustre tria els representantsal Consell de Govern

Després de constituir-se la mesa d’edat,va tenir lloc la primera elecció del dia,que va ser la mateixa mesa del Claustre,integrada pels professors Gemma Càno-vas i Lluís Tort, els estudiants BeatrizFeràs i Jesús E. Espinoza i els membresdel PAS Beatriz Marín i Teresa Coll.

Abans d’escollir els representants delClaustre al Consell de Govern –dotzeprofessors, sis estudiants i dos membresdel PAS–, alguns dels candidats vanexplicar la seva candidatura i les sevespropostes.

Josep Oliver va fer referència a lanecessitat d’intensificar les relacionsentre els òrgans de govern de la Uni-versitat i també va recordar els seuscompromisos per vertebrar les relacionsentre els escollits i els òrgans de decisió.

Francesc Espinet va parlar de la críticaconstructiva, i Joan Subirats va recordar

que després de deu anys absent delClaustre volia enfortir les relacions entrela societat i la Universitat.

La majoria dels candidats van posar demanifest que la seva candidatura corres-ponia bàsicament a les propostes decompanys que els havien impulsat coma persones més representatives.

Els membres del PAS van consensuarels seus candidats, mentre que els estu-diants només van escollir dos dels seussis representants, ja que la dinàmicaassembleària va fer que s’ajornés l’elec-ció per a una pròxima sessió claustral.

Després de les eleccions dels represen-tants al Consell de Govern, hi va haverun torn obert de paraules on algunsestudiants van demanar més informaciósobre la reforma que haurà de dur aterme la Universitat per a la proposta deBolonya. Van demanar un claustre

El sociòleg John Rex, a la UABEl professor John Rex va participar l’1 de junyen el seminari organitzat pel Grup de Recercasobre Migracions amb una conferència titulada«Multiculturalism and citizenship», i el dia 2va parlar al Centre d’Estudis Demogràfics. El sociòleg John Rex és un dels estudiososmés significatius de la diversitat cultural vinculada als fluxos immigratoris. Nascut a Sud-àfrica, va estudiar a l'antiga Rhodèsia i és professor a Anglaterra. Actualment és un dels analistes més influents de la problemàtica del món de la immigració.

El nou Claustre és el primer sorgit dels nous estatuts. Aquí, en un moment del recompte.

Dotze professors, sis estudiants idos membres del PAS són els

claustrals en el Consell de Govern

monogràfic sobre aquesta qüestió.També van criticar el Fòrum i les vincu-lacions de la UAB amb l’esdeveniment, ifinalment van criticar el funcionamentdel servei de menjadors.

El rector Lluís Ferrer va dir que s’haposat en marxa un web que informa deles propostes de Bolonya, i va afirmarque era essencial fer un debat sobre laqüestió. Respecte al Fòrum, va dir que elsuport al Fòrum s’ha fet no de manerainstitucional sinó a títol personal o bé dedepartaments o grups que hi participen.

Professorat: Sector A: Josep Oliver, LluísTort, Joan Subirats, Gemma Cànovas, EduardEscrich, M. Eulàlia Fuentes i Oriol Guasch.Sector B: Juan Antonio Baeza, JordiBartolomé, Núria Casellas, Seán Golden iPere Masqué.

PAS: Jordi Prieto i Juan Manuel Gómiz.

Estudiants: Pere Alberola i Lleïr Daban.

Membres al Consell de Govern

CAMPUS06

L’Any de Mediterrània ha arribat al seupunt final amb un concert de Maria delMar Bonet a la Rambla Nord del campus.La cantant mallorquina va interpretartemes dels seus últims treballs i vademostrar la seva capacitat per unir elmestissatge i la modernització de lesarrels tradicionals de la música medi-terrània.

Jaume Terradas, catedràtic d’Ecologiade la UAB, va ser l’encarregat de la lliçóinaugural de l’Any de la Mediterrània,que va tenir lloc el 29 de setembre coinci-dint amb l’acte d’inici del curs 2003-2004.

L’activitat principal de l’Any de laMediterrània ha estat el cicle de con-ferències La Mediterrània: Pobles, Recur-sos i Cultures. El primer trimestre del

Maria del Mar Bonet tanca l’Any de laMediterrània amb un concert a la Rambla Nord

curs es va dedicar a dialogar sobre polí-tica, societat i relacions entre els poblesmediterranis, centrant-se en el fenomende les migracions. A més de la professo-ra Àngels Pascual de Sans, Juan Goyti-solo va participar activament en el marcd’aquest cicle de conferències aportant-hi la seva experiència com a emigrant iimmigrant. Un altre tema que es va ana-litzar va ser els conflictes del PròximOrient, on les intervencions de GérardChaliand, Gema Martín i Joan Roura vanser de gran importància.

RECURSOS NATURALSEl segon trimestre del cicle va tractar lapreservació i l’aprofitament dels recur-sos naturals de la Mediterrània. Tot i quees va centrar en el mar, amb conferèn-cies sobre la pesca i l’aqüicultura, tambées va analitzar el clima amb TomàsMolina, l’abastiment d’aigua potable, acàrrec de Jean Margat, vicepresident del’Institut Mediterrani de l’Aigua, i elsrecursos energètics disponibles.

L’activitat central ha estat el cicle de conferències sobre pobles,recursos i cultures

PAR

ETO

ZAM

OR

A

Les cultures mediterrànies, especial-ment l’àrab, van centrar el tercer semes-tre, amb la participació d’especialistescom Julio Samsó, Mikel de Epalza o OlegGrabar. També ha destacat la conferèn-cia del restaurador Santi Santamariasobre «Les cuines mediterrànies». Is’han fet altres activitats organitzadespels departaments, centres i serveis de laUniversitat, com la Jornada sobre elPoble Amazic o alguna conferència delcicle Les Estacions Científiques.

III Dinar a la CasaConvalescència

El conseller del Departament d’Uni-versitats, Recerca i Societat de la Infor-mació de la Generalitat de Catalunya,Carles Solà, va assistir al III Dinar a laCasa Convalescència, que va tenir lloc el25 de maig. Aquest és un fòrum de debatsobre salut, sanitat i ciència que periòdi-cament organitza la Fundació BibliotecaJosep Laporte amb la col·laboració deDe Pfizer i la Fundació UAB. D’esquerraa dreta, Miguel de Frutos, De Pfizer, elconseller Solà, el rector Ferrer i Albert J.Jovell, de la FBJL.

La UAB organitza la cloenda de les Aulesde Formació Permanent per a la Gent Gran

Les Aules de Formació Permanent per ala Gent Gran de Catalunya van celebrarel final de curs en un acte organitzat perla UAB en el marc del Fòrum de lesCultures que té lloc a Barcelona. A l’acte,presidit pel rector Lluís Ferrer, també hivan participar Rosa Virós, rectora de laUniversitat Pompeu Fabra; MàriusRodríguez, president de l’organisme que

agrupa les deu mil persones de les Aulesper a Gent Gran; Núria Carrera, presi-denta delegada de l’Àrea de BenestarSocial de la Diputació de Barcelona, iRicard Gomà, regidor de Benestar Socialde l’Ajuntament de Barcelona.

El professor de la UAB Joan Subirats vaparlar sobre «Valors i gent gran: quinasocietat volem?».

Representants de la Diputació, l’Ajuntament i les universitats van ser-hi presents.

CAMPUS 07

Després de quatre dies de debat, el Diàleg«Comunicació i diversitat cultural», delFòrum Universal de les Cultures, que vatenir lloc del 24 al 27 de maig i va ser orga-nitzat per l’Institut de la Comunicació(Incom) de la UAB, es proposa deixarcom a llegat una plataforma educativa aInternet oberta a tots els sectors impli-cats en la comunicació i la diversitat cul-tural, responsables i professionals delsmitjans, educadors i investigadors.

Aquesta plataforma també es consti-tuirà com una font de recursos que recu-lli les experiències més destacades delsmitjans i de les tecnologies de la comu-nicació en relació amb la diversitat

Coordinat per l’Incomde la UAB, el diàleg va tenirmés de 400 participants i 125 ponències

El diàleg «Comunicació i diversitat cultural» delFòrum deixa com a llegat una plataforma educativa

cultural. Aquesta va ser una de les consi-deracions finals presentades en l’acte decloenda del Diàleg, en què van partici-par els directors del Diàleg, Miquel deMoragas i Maria Corominas; la directorade la Divisió Societat de la Informació dela UNESCO, Elizabeth Longworth, i ladirectora de Diàlegs del Fòrum Barce-lona 2004, Mireia Belil.

INC

OM

PREMIS

La «Dolça Neus», judici a les aules

ZAM

OR

A

Alumnes de primer curs de batxillerat de l’Institut d’Ensenyament Secundari deCastellar del Vallès (Ingrid Boadella, Míriam Teruel, Marta Delgado i Marc Sáez, a lafoto) van ser els guanyadors del judici simulat que va tenir lloc a la Facultat de Dretel dia 18 de maig. El magistrat Enric Rovira va donar fe de la serietat del procés, enquè alumnes dels instituts de Castellar del Vallès i l’IES Llobregat de l’Hospitalet deLlobregat van debatre en torns d’acusació i defensa i en grups de quatre el judici perassassinat del cas conegut com el de la «Dolça Neus». Primer van veure el film Crimenen familia, que reprodueix el cas, i després van participar en el judici simulat ambl’assessorament dels professors E. Casañas, N. Casellas, C. Oró i J. Suquet, coordinatspels professors M. Gerpe i J. M. de Dios.

Les conclusions d’aquest diàleg tambévan recollir recomanacions a les institu-cions acadèmiques, a les organitzacionsprofessionals i als ens reguladors de lacomunicació, perquè mantinguin «unaactitud crítica i de denúncia respecte detots els tractes discriminatoris, exclo-ents, deformadors o, senzillament, sim-plificadors en el tractament de la diver-sitat cultural».

Les consideracions finals afegeixenque els professionals i responsables delsmitjans de comunicació han de saberafrontar la complexitat de la diversitatcultural i tenen el compromís d’explicar-la, respectar-la i fomentar-la, sensecaure en simplificacions del llenguatge,banalitzacions i l’ús d’estereotips.

El document també reivindica el paperdels mitjans com a vertader serveipúblic, el pluralisme dels mitjans i elfoment de la lectura crítica com a mesu-res potenciadores de la diversitat.

BONES PRÀCTIQUESEn el Diàleg s’han presentat nombrosesexperiències de bones pràctiques, comper exemple les facilitats que les tecno-logies de la comunicació i la informacióofereixen a col·lectius socials diversos, laimportància dels mitjans comunitaris ilocals o les diverses formes de participa-ció ciutadana, iniciatives i projectes enl’àmbit educatiu, entre d’altres.

Els professors Moragas i Corominashan demanat, a més, que es consideri «lacomunicació com una clau de les políti-ques culturals del nou segle», reivindica-ció que el Diàleg «Comunicació i diversi-tat cultural» fa extensible als organitza-dors del pròxim Fòrum Universal de lesCultures.

El professor Miquel de Moragas, durant el diàleg.

CAMPUS08

El ple constituent del Consell Social de laUniversitat Autònoma de Barcelona vatenir lloc el 24 de maig, a la sala de juntesde l’Edifici del Rectorat. A més de ser elprimer Consell Social que va presidir ladelegada d’Edicions 62, Rosa Cullell,també hi van participar els nous repre-sentants d’aquest òrgan una vegadarenovada la seva composició.

A més de la constitució com a tal, enaquesta sessió també es van debatreqüestions relacionades amb la posada en

El ple constituentd’aquest òrgan es va fer amb l’assistència dels nous membres

Ple constituentdel nou Consell Social

marxa i el funcionament d’aquest òrgan.Els membres del nou Consell Social són:Jesús Acebillo, Joaquim Maria Puyal,Antoni Llardén, Moisès Amorós, AntoniMorral, Vicent Tirado, Mireia Belil, LluísFerrer, Rafael Grasa, Miquel Espinosa,Francesca Puigpelat i Juan ManuelGómiz. Tots ells estan convocats a la prò-xima sessió, que tindrà lloc el 22 de juliol.

El Consell Social és l’òrgan de partici-pació de la societat en la Universitat. Estàformat per una representació dels inte-ressos socials i una representació de lacomunitat universitària. Funciona en plei en comissions. Entre altres funcions,aprova el pressupost anual de laUniversitat, la creació o supressió decentres docents i la implantació osupressió d’ensenyaments.

http://laxarxa.uab.es

Els estudiants de la UAB disposen d’un nou espai digital: La Xarxa.L’objectiu d’aquest web és fomentar la participació i l’associacionismeentre els alumnes per tal de crear un sentiment de pertinença alcol·lectiu d’estudiants de la UAB.Per això a les diferents planes es recullen aquelles qüestions que mésels preocupen: els recursos per a l’estudi, les diferents activitats que esduen a terme al campus, els seus òrgans de representació, l’habitatge,etcètera.A més, la Xarxa inclou un alt component interactiu i ofereix la possibi-litat de participar en diferents fòrums d’opinió i enquestes i de dir-hila teva sobre els diferents continguts publicats.

EL WEB

Enric Marín, nou secretarigeneral de Comunicació

BREUS

Enric Marín va ser nomenat, el dia 25 demaig, secretari general de Comunicació dela Generalitat de Catalunya en substitucióde Miquel Sellarés. Marín, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació, ha estat degà de l’esmentada facultat i secretari general de la UniversitatAutònoma de Barcelona (1998-2002) i ésespecialista en història de la comunicació i cultura popular i ha estudiat les relacionsentre el poder i els mitjans de comunicació.Enric Marín es va afiliar a EsquerraRepublicana de Catalunya el 2000 i arahaurà de reorganitzar i dirigir l'Àrea de Comunicació del Govern tripartit de laGeneralitat de Catalunya.

Nou director a l’InstitutUniversitari d’Estudis Europeus

El catedràtic Francesc Morata Tierra va ser nomenat, el dia 14 de maig, directordel Centre de Documentació Europea i del'Institut Universitari d’Estudis Europeus.D’altra banda, el rector ha nomenat també,amb data d’1 de juny, directors en funcionsdels nous departaments de Prehistòria i d’Antropologia Social i Cultural els professors Vicenç Lull Santiago i Maria Valdés Gázquez, respectivament.

El rector Lluís Ferrer, la presidenta Rosa Cullell i la secretària executiva, Sònia Hernández.

ZAM

OR

A

09

RECERCA

Inaugurat el viver d’empreses de la Masia Can FatjóEl nou espai acull cinc de les tretze empreses creades a la UAB

Situada al ParcTecnològic del Vallès, la Masia Can Fatjó va serinaugurada pel consellerdel DURSI, Carles Solà

La Universitat Autònoma de Barcelonava inaugurar, el 10 de juny passat, el pri-mer espai per a la incubació d’empresesderivades de qualsevol àmbit del conei-xement: el Viver d’Empreses Masia CanFatjó, al Parc Tecnològic del Vallès.

L’edifici ja és la seu de cinc de les tretzeempreses creades en el si de l’esfera UAB(comprèn la mateixa Universitat i totsels centres, instituts de recerca i hospi-tals vinculats), amb activitats tan diver-ses com la comunicació, la creació dematerial audiovisual, la bioinformàtica,la creació de sistemes de vot electrònic oel desenvolupament d’eines d’optimit-zació del rendiment esportiu.

La Masia estarà complementada pro-perament per la bioincubadora que laUAB instal·larà dins el campus de Bella-terra per a la creació d’empreses del’àmbit biomèdic i biotecnològic.

QUALSEVOL ÀREA DE CONEIXEMENTA diferència d’altres programes de crea-ció d’empreses, més focalitzats en l’àm-bit de la biomedicina o exclusivamenttecnològic, el Programa de Creaciód’Empreses de la UAB impulsa la creacióde companyies que tenen com a basequalsevol àrea del coneixement.

El Programa identifica els projectes idóna suport a les iniciatives per tal d’a-judar a la seva estructuració des delsseus inicis, amb l’elaboració del projecteempresarial, la cerca de capital, la cons-titució de l’empresa fins al seu creixe-ment i consolidació, en col·laboracióamb el CIDEM.

Les activitats d’aquestes empreses sónde caràcter aplicat: van des del desenvo-lupament de sistemes de lectura auto-màtica de documents, com ara els utilit-

zats al Casino de Barcelona; l’animacióper ordinador per a caretes de TV, comés el cas del programa Històries deCatalunya (TV3), fins als sistemes dediagnosi i tractament d’al·lèrgies ani-mals, emprats en set-centes clíniquesveterinàries. A l’acte d’inauguració del

La Masia Can Fatjó es troba al Parc Tecnològic del Vallès.

PAR

ETO

Les empreses treballen encamps com la bioinformàtica,

el vot electrònic o l’optimitzaciódel rendiment esportiu

Viver d’Empreses Masia Can Fatjó, vanparticipar-hi el vicerector de ProjectesEstratègics de la UAB, Francesc Gòdia; eldirector del CIDEM i president delConsell d’Administració del Parc Tecno-lògic del Vallès, Agustí Segarra; l’alcaldede Cerdanyola del Vallès, Antoni Morral;el rector de la Universitat Autònoma deBarcelona, Lluís Ferrer; i el consellerd’Universitats, Recerca i Societat de laInformació, Carles Solà.

El conseller va destacar la importànciade la transferència tecnològica i la crea-ció d’empreses a les universitats, junta-ment amb la docència i la recerca, i varecordar el paper de l’Administració:«Catalunya necessita un incrementanual del 15% en la inversió en R + D,mentre que enguany el DURSI ha arribata un increment del 13%, un pas enda-vant però no suficient».

Tretze empreses derivades

AB-BIÒTICS: producció de micro-organismes fermentadors per a pro-ductes alimentaris.ACTIVERY: nanotecnologia aplicada al’alliberament dels principis actiusdels fàrmacs.AQUALAB: assessorament i anàlisid’aigües i especialització en legio-nel·losi.D + T MICROELECTRÒNICA: tècni-ques microelectròniques per al pro-ductes industrials.E-BIOINTEL: bioinformàtica per altractament de grans volums dedades. FIT-FUNDACIÓ: foment i investigaciódel tennis.HISTERESYS: consultoria en recerca idesenvolupament.I2M-DESIGN: solucions de subcon-tractació per al desenvolupament deproductes d’alta tecnologia.ICAR: visió per computador per a lalectura i interpretació de documentsd’identificació personal.INSPECTA: desenvolupament de sis-temes de visió artificial.MUF: creació, producció i distribucióde productes audiovisuals.SCYTL: desenvolupament de siste-mes de votació electrònica.UNIVET: estudi i tractament de pro-cessos al·lèrgics i inflamatoris enanimals de companyia.

El grup de recerca MIET

GRUP DE RECERCA

Aquest grup es dedica a la modelització i la interpretació d’estructures tectòniques

10 RECERCA

modelització per a la interpretació de lesestructures reals. És un grup reconeguten l’àmbit internacional i vinculat ambaltres grups de recerca en tectònica,entre els quals destaquen els de les uni-versitats de Mainz i Tübingen (Alema-nya), de Minnesota (EUA) i de St. An-drews (Regne Unit).

Actualment, el grup desenvolupa unprojecte amb l’objectiu d’aprofundir enel coneixement dels processos que donenlloc a la localització de la deformació.

La recerca se centra en estructures deplegament, de boudinage i en les zonesde cisalla, així com en les interaccionsentre tectònica i magmatisme. La meto-dologia de treball es fonamenta en laintegració de mètodes d’anàlisi estructu-ral detallada d’estructures reals i tècni-ques de modelització.

Alguns dels membres del grup: Yoshi-Taka Takeda, Jordi Carreras, Elena Druguet i Albert Griera.

deformació de les roques, té dues ves-sants (analògica i numèrica) que s’utilit-zen de forma complementària.

L’experimentació analògica es du aterme amb un sofisticat prototip (BCNStage), que permet fer assaigs en tot l’es-pectre de deformacions amb propor-cions variables d’aixafament i cisalla

El Grup de recerca MIET (Modelització iInterpretació d’Estructures Tectòni-ques), del Departament de Geologia dela UAB, treballa en la caracteritzacióestructural i mecànica de l’escorça mit-jana i inferior. Creat l’any 2001 i integraten l’SGR en deformació i metamor-fisme, té els seus precedents en projec-tes anteriors liderats pels doctors M. Julivert i J. Carreras, en els quals ja esfeia èmfasi en la conveniència de la

És un grup reconegut internacionalment i vinculatamb altres grups de recerca

en tectònica

ZAM

OR

A

La combinació dels estudis de camp amb lestècniques de modelització física (analògica) i virtual (numèrica) s’ha revelat en els darrersanys l’eina més poderosa per entendre i predir la dinàmica de la litosfera. En aquestsentit, el grup MIET se situa a l’avantguardaen el camp de la deformació dúctil. Entre lesestructures de deformació dúctil destaquenels plecs, els quals resulten d’inestabilitatsmecàniques per escurçament paral·lel acapes amb diferents propietats reològiques. Pel que fa a l’estudi de plecs reals, el grupdisposa d’una àrea de referència mundialamb estructures de deformació de gran qualitat: el massís del cap de Creus. Al laboratori, l’aparell BCN Stage permet lamodelització física a escala dels plecs. Elsmaterials analògics són parafines i plastilines.Aquests materials, sotmesos durant 8-10hores a deformació en condicions ambientals,presenten unes propietats reològiques semblants a les de les roques en profunditat.

SIMULACIÓ NUMÈRICALa modelització analògica dels plecs es complementa amb la simulació numèrica,que permet una millor sistemàtica, repetibilitati control de les propietats dels models. La integració dels resultats d’aquesta doblemodelització permet determinar els paràmetresmés idonis per aplicar als plecs reals i interpretar les condicions mecàniques icinemàtiques de les roques durant el plegament.

Modelització al laboratori i estudis de camp

(vorticitat cinemàtica). L’aparell treballaamb una gran varietat de materials,encara que els més utilitzats són la para-fina, la plastilina i els polímers. Lamodelització numèrica amb ordinadores basa en els mètodes de diferènciesfinites i elements finits aplicats a tresdimensions.

Els resultats d’aquesta recerca estancomportant un avenç substancial en elconeixement dels controls dinàmics,cinemàtics i reològics que condicionenla formació i l’evolució de les estructu-res tectòniques.

Per a més informació:u.geotectonica@uab.eshttp://einstein.uab.es/c_geotectonica/MIET/

Actualment el grup treballa al cap de Creus (hercinià

del Pirineu) i al Quetico Belt (escut arqueà del Canadà)

El treball de camp es localitza en àreesgeogràfiques específiques on el contextgeodinàmic és ben conegut. Actual-ment, el grup treballa al cap de Creus(hercinià del Pirineu) i al Quetico Belt(escut arqueà del Canadà). La modelit-zació al laboratori, basada en l’aplicacióde la mecànica de medis continus a la

11RECERCA

La malaltia d’Alzheimer podria estar pro-vocada per la inactivació dels anomenats«gens de les presenilines». Utilitzantratolins que serveixen com a model per al’estudi de l’Alzheimer en humans, unequip de científics encapçalats per l’in-vestigador de la UAB Carlos Saura hadescobert que, quan aquests dos gensmuten i perden la seva funció, desenca-denen neurodegeneració i pèrdua de lamemòria, i donen lloc al que en les per-sones seria la malaltia d’Alzheimer.

La descoberta, publicada a Neuron elmes d’abril passat, és totalment inespe-rada, ja que fins ara se suposava que l’al-teració que provocava l’Alzheimer eraprecisament la contrària, és a dir, unexcés d’activitat dels gens de les preseni-lines.

Des de l’any 1995 se sap quel’Alzheimer familiar hereditari és causatmajoritàriament per mutacions en elsgens de les presenilines, però se suposa-va que l’alteració d’aquests gens causa-ven l’Alzheimer per un augment de laseva funció. Les investigacions del doc-tor Carlos Saura, de l’Institut de Neuro-ciències (IN) de la Universitat Autònomade Barcelona, utilitzant ratolins modifi-

cats genèticament per tal de disminuirl’activitat dels gens de les presenilines,han demostrat que aquests gens inter-venen en el procés de consolidació de lamemòria i en la supervivència neuro-nal, però de manera diferent a l’espera-da.

Troben una possible causa de la malaltia d’AlzheimerLa inactivació d’un parell de gens podria ser-ne el causant

La recerca, publicadaa Neuron, obre noves perspectives per al tractament de la malaltia

ZAM

OR

A

progressiva de memòria i neurodegene-ració. Els autors suggereixen que muta-cions en les presenilines podrien causarl’Alzheimer, en bona part a causa de lapèrdua de la seva funció.

Els investigadors també han identificatels mecanismes moleculars pels quals lainactivació d’aquests gens en el cervellprodueix una pèrdua de la memòria i lamort neuronal.

En les primeres etapes de la malaltia esprodueix una davallada en l’activitat deles presenilines que provoca un desequi-libri en els processos cel·lulars que con-trolen la memòria i que desencadenen lamort neuronal.

La descoberta obre noves perspectivesper a la teràpia i la prevenció del mald’Alzheimer, una malaltia neurodegene-rativa amb quatre-cents mil afectats aEspanya sense tractament efectiu.

La descoberta és inesperada, ja que fins ara se suposava

que l’alteració que provocaval’Alzheimer era la contrària

Investigadors de l’IFAE confirmen la massa dels neutrins

Una col·laboració internacional defísics, en què participa l’Institut de Físicad’Altes Energies de la UAB, porta a termeun projecte –anomenat K2K– per estu-diar les propietats de les partícules sub-atòmiques anomenades neutrins. Elsinvestigadors generen un feix d’aquestespartícules al Laboratori Nacional Japo-nès KEK, a Tsukuba, al nord de Tòquio, il’envien per l’interior de la Terra cap aldetector de neutrins Super-Kamiokan-de, a una distància de 250 quilòmetres. A

partir de la comparació entre el nombrede neutrins enviats i els detectats, elsinvestigadors han obtingut una confir-mació experimental d’un fenomen ano-menat «oscil·lació dels neutrins», segonsel qual els neutrins d’una classe espoden transformar, pel camí, en unaaltra classe.

Aquest fenomen, descobert el 1998 enestudiar els neutrins procedents de lainteracció dels raigs còsmics amb l’at-mosfera, i confirmat ara pels investiga-

dors del K2K, implica que els neutrinstenen massa. Els científics han observatuna disminució en el nombre de detec-cions respecte de les esperades, la qualcosa confirma el fenomen de l’oscil·lació;però, a més, han vist que això succeeix demanera preferent per a certes energies.

Aquesta variació segons l’energia des-carta hipòtesis alternatives que s’havienformulat per explicar les dades observa-des sense necessitat d’acceptar el feno-men de l’oscil·lació dels neutrins.

L’equip de Carlos Saura ha dut a terme aquesta important investigació.

Els resultats demostren que l’absènciad’activitat d’aquests gens en els ratolins,utilitzats com a model per a l’estudi del’Alzheimer en humans, provoca símp-tomes molt similars als observats en lespersones malaltes d’Alzheimer: pèrdua

12 RECERCA

Un estudi amb 2060 infants, fills dedones amb diabetis gestacional (la quees pateix durant l’embaràs), ha revelatque l’obesitat de la mare és un dels fac-tors més decisius que contribueixen al’aparició de malformacions congènitesen els fills. La recerca, publicada a larevista Diabetologia, l’ha dut a terme unequip d’investigadors de la UAB i del’Hospital de Sant Pau encapçalat per ladoctora Rosa Corcoy.

DIABETIS GESTACIONALL’equip ha arribat a una conclusió ines-perada en analitzar la relació entre elsnivells de glucosa de la mare i les malfor-macions congènites en els seus fills, endones amb diabetis gestacional.

Els científics van tenir present l’índexde massa corporal com a variable de l’es-tudi i, sorprenentment, aquest índex,indicador del grau d’obesitat, ha esde-vingut una variable predictora de lesmalformacions de l’embrió més impor-tant que les que indiquen la gravetat dela diabetis mellitus materna.

Segons els resultats de l’estudi, el graud’obesitat de la mare és el principal fac-

Investigadors de la UABi de l’Hospital de Sant Pauhan fet un estudi amb 2060fills de dones diabètiques

L’obesitat de la mare pot provocarmalformacions en l’embrió

BREUS

Una de les aplicacions més destacades delsincrotró que s’està construint a prop de laUniversitat Autònoma de Barcelona és lamedicina. Tant en l’àmbit de la recercabàsica com en el de les aplicacions clíniquesen teràpia i diagnòstic, la llum de sincrotróofereix grans possibilitats. El 7 de juny passat, experts internacionals en les aplicacions mèdiques de la llum de sincrotróes van reunir a la UAB per explicar elsúltims avenços en aquesta àrea, en el marcde la segona edició de les Jornades sobreles Aplicacions Científiques de la Llum deSincrotró. S’hi va tractar l’obtenció d’imatgesde l’interior del cos humà i els avenços enles tècniques més recents de radioteràpiade precisió. A la clausura de les jornades va ser-hi present Carles Solà, consellerd’Universitats, Recerca i Societat de laInformació.

L’Escola de Prevenció i Seguretat Integral(EPSI), a través de l’Observatori de laSeguretat Alimentària, ha presentat un nouinforme tècnic de seguretat alimentària:«Estudi d’intervenció d’una microempresaalimentària: proposta d’anàlisi de formació,anàlisis de perills i punts crítics de control».L’estudi d’Ángeles Yllescas, alumna del cursde Postgrau de Seguretat Alimentària, analitza la manca de recursos econòmics i tècnics de les microempreses per invertiren seguretat alimentària i defineix unametodologia adequada a les seves necessitats per tal que aquestes assumeixinla seguretat alimentària com a part important de la producció.Els informes tècnics de seguretat alimentària de l’EPSI volen ser una eina útil per als responsables de la seguretat alimentària i per a totes aquelles personesamb càrrecs directius o responsabilitats en aquesta àrea.

La seguretat alimentària enla microempresa, a l’EPSI

Segona Jornada del Sincrotró

tor predictor de les malformacions car-díaques i malformacions menors, i l’ú-nic predictor de les malformacionsrenals i de les vies urinàries en l’embrió.La gravetat de la diabetis gestacional dela mare, en canvi, va ser l’únic predictortan sols en les malformacions esquelèti-ques. Es tracta del primer cop que s’i-dentifica el grau d’obesitat amb el riscde malformacions cardíaques en els fills de dones amb diabetis gestacional.

Els autors de l’estudi apunten duespossibles explicacions del paper de l’o-besitat en l’aparició de malformacionscongènites: tant l’excés de nutrients engeneral, no tan sols de glucosa, com l’ex-cés d’insulina, ambdós associats a l’obe-sitat, poden provocar aquest tipus demalformacions.

Els investigadors de la recerca.

ZAM

OR

A

CAU

FAP

É

Els neurocientífics Changeux i Grodzinskyvisiten la Universitat Autònoma de BarcelonaL’expert en models neuronals de laconsciència Jean-Pierre Changeux vavisitar la UAB a mitjan maig, convidatper l’Institut de Neurociències. El pro-fessor del Collège de France i del’Institut Pasteur va impartir dos cursosen el programa de doctorat de Neuro-ciències. Changeux és autor d’unaextensa obra de divulgació científica, dela qual destaca el llibre L’homme neuro-nal (1983) sobre la biologia del cervell iel funcionament del pensament.

D’altra banda, el neurolingüista israeliàYosef Grodzinsky va participar en el doc-torat interuniversitari en CiènciaCognitiva i Llenguatge, convidat pelGrup de Gramàtica Teòrica, per impartirun curs. Professor de la Universitat McGill(Canadà) i de la Universitat de Tel Aviv(Israel), és especialista en l’estudi de larelació entre cervell i llenguatge, i de lesrepresentacions neuronals de les estruc-tures gramaticals.

13

COMUNITAT

La UAB lidera els serveis de secretaria virtual a Espanya

Un estudi elaborat per la Universitat d’Oviedo, en col·laboració amb la CRUE,estudia l’ús de les TIC

La UAB és una de les universitats de l’Es-tat espanyol que treu més profit de lesnoves tecnologies de la comunicació.Així es desprèn de l’estudi elaborat per laUniversitat d’Oviedo, en col·laboracióamb la Conferència de Rectors de lesUniversitats Espanyoles (CRUE), titulat«Penetració de les TIC en les universitatsespanyoles».

Segons aquest estudi, la UAB és la prime-ra universitat de l’Estat en l’aplicació de lesnoves tecnologies de la informació i lacomunicació, tant en l’entorn acadèmiccom en l’administratiu. El Departamentd’Economia Aplicada de la Universitatd’Oviedo ha realitzat aquest estudi a partirde l’anàlisi de 48 universitats públiques.

La universitat asturiana ha fonamentatel seu treball basant-se en tres indicadors:l’existència de titulacions amb orientaciótecnològica i relacionades amb les habili-tats de les TIC (com enginyeria informàti-ca, telecomunicacions, comunicacióaudiovisual o documentació, etc.), la dis-posició de serveis de secretaria virtual(informació en línia, automatrícula, accésa dades personalitzades, etc.), i la partici-pació de la universitat en experiènciesd’aprenentatge virtual (existència d’un

campus virtual, nombre d’assignaturesdisponibles i l’accés a campus virtualscompartits). A partir d’aquests tres indi-cadors, la universitat asturiana ha elabo-rat un Índex Sintètic TIC.

Respecte dels tres indicadors, la UABés la primera universitat pel que fa a lasecretaria virtual, la segona en l’aplica-ció d’experiències d’aprenentatge vir-tual i la sisena en la qualificació TIC.Aquestes dades fan que l’Autònomasigui la universitat més ben posicionadaa escala global, ja que ha obtingut lamillor puntuació de les 48 universitatsen l’Índex Sintètic TIC.

L’estudi s’ha elaborat a partir de lesdades dels webs de les universitats i deles facilitades per Universia, el Ministerid’Educació, Cultura i Esport; els campusvirtuals i el Laboratori d’Educació iNoves Tecnologies de la Universitat de laLaguna.

BREUS

Exposició virtualLa Biblioteca de Ciències Socials ha organitzat una exposició virtual sobre el llegat bibliogràfic de Josep-Joan Piquer i Jover. Els visitants poden consultar un ampli recull de documents d’aquestautor centrats en el camp de la pedagogia i la protecció dels infants. L’exposició hasorgit amb motiu de la incorporació del fonsPiquer i Jover a la Biblioteca de CiènciesSocials: www.bib.uab.es/socials/bjpiquer.htm

Un grup de treball coordinat des delVicerectorat de Doctorat i de FormacióContinuada, l’Institut de Ciències del’Educació i l’Oficina Autònoma InteractivaDocent ha elaborat una proposta sobre un model propi d’ensenyament de postgraubimodal. El document «La formació e-learning en programes de postgrau: delimitació d’un model propi de la UAB», és provisional i és obert als comentaris isuggeriments de la comunitat universitàriaabans de tancar-lo. Podeu consultar-lo al’adreça http://oaid.uab.es/recursos.htm.

La formació e-learningen programes de postgrau

Adhesió al Fòrum Social per l’Educació a Catalunya

Entre les reflexions finals del docu-ment, destaca l’avantatge compara-tiu de quatre universitats respecte dela resta: la UAB, la Universitat delPaís Basc, la Universitat d’Oviedo i laUniversitat Carlos III de Madrid. Desde la investigació s’accentua tambéla necessitat de donar a conèixer lapenetració de les TIC a les universi-tats espanyoles, sobretot arran delprocés de convergència europea.

Quatre universitats

La UAB s’ha adherit al debat social sobrel’educació a Catalunya que planteja elFòrum Social per l’Educació, una iniciativaque pretén servir d’espai de debat i reflexióobert a tots els àmbits de la societat catalana interessats a millorar el sistemaeducatiu actual. El Fòrum, que tindrà llocel mes de febrer de 2005, ja ha iniciat elprocés d’organització. Durant els mesosvinents, ha convocat diversos actes per tald’analitzar diferents aspectes del sistemaeducatiu, com el concepte d’educació pública o les participacions pressupostàries.El 22 de juny va tenir lloc a l’Associació de Mestres Rosa Sensat una reunió de laSecretaria Tècnica. La crida al debat socialja té l’adhesió de 190 entitats.

Les principals propostes de Cultura enViu han finalitzat recentment coincidintamb l’acabament del curs 2003-2004.L’oferta cultural del Centre de les Arts dela UAB ha tingut una gran acollida i s’hadoblat el nombre d’assistents als actesorganitzats a les tres sales (cinema, tea-tre i exposicions).

Un total de 16.349 persones han parti-cipat en el seu pla d’activitats, i prop decinc-centes, en variats projectes enge-gats per Cultura en Viu. El curs anteriorels participants van ser 9.097.

Cultura en Viu s’ha involucrat a fons enel camp de la formació acadèmicaposant al servei de la docència tots elsseus recursos.

La Sala Cinema ha doblatel nombre d’assistents gràcies a iniciatives com les preestrenes

Balanç positiu de les activitatsculturals organitzades a la UAB

BREUS

COMUNITAT14

Oferta d’assignatures de lliure elecció d’Intercampus

Intercampus ha fet pública la nova ofertad’assignatures de lliure elecció per Internetque s’ofereixen per al primer trimestre delcurs 2004-2005. Enguany, la preinscripcióromandrà oberta de l’1 de juny al 2 de juliolde 2004. Intercampus és un projecte conjuntd’universitats catalanes, que es coordina a través de l’Oficina Autònoma InteractivaDocent (OAID), i que té com a objectiu l’intercanvi d’assignatures de lliure eleccióque s’imparteixen a través d’Internet. El projecte es va iniciar el curs 1999-2000 ija hi han participat més de 4.500 estudiantsd’arreu de Catalunya. Per a més informació,consulteu l’adreça web d’Intercampus:http://www.catcampus.org

Seminari de Rehabilitació deCamins i Turisme de Senders

L’Escola Universitària de Turisme i DireccióHotelera (EUTDH), juntament amb el ParcNacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici i el Departament de Medi Ambient,organitzen el seminari Rehabilitació de Camins i Turisme de Senders, durant els dies 1 i 2 de juliol, a la Torre deCabdella (Pallars Jussà). En el seminaris’exposaran algunes de les experiènciesmés significatives, a escala nacional i internacional, realitzades en el camp de la conservació de camins i la gestióturística del senderisme. Des de l'any 2001,la Lliga per a la Defensa del PatrimoniNatural (Depana) i l'EUTDH, amb el suportdel Parc Nacional d’Aigüestortes, a travésdel projecte Camins Vius, col·laboren en el disseny d’un sender partint de la recuperació dels camins històrics.

La UAB acull prop de cinc milestudiants que fan les PAU

Els dies 15, 16 i 17 de juny van tenir lloc les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) a Catalunya. La UAB va ser l’escenari de les Proves per a 4.978 estudiants, d’un total de 24.773 alumnes que es van examinar a tot Catalunya.Tot i que estava programat que aquest curs fos el penúltim de la sevaaplicació, la moratòria decretada pel nouGovern Central en garanteix l’existènciasense modificacions fins al curs 2007-2008.

Sense paraules, un espectacle de dansa que ha tingut lloc aquest curs.

o el Cicle Imatges del Dret al Cinema, sor-git del treball en grup del Centre de les Artsi el Departament de Dret Públic i deCiències Historicojurídiques.

Cultura en Viu també ha dirigit els seusesforços al suport a la creació amb l’or-ganització de tallers. La feina dels alum-nes d’aquests tallers ha pres forma dediferents espectacles oberts al públic,com les peces de dansa Arigató i Senseparaules, o l’escenificació teatral perSant Jordi Escenes d’amor i desamor.

PROGRAMACIÓ INTERNATot i que la programació externa ha tin-gut el suport de l’alumnat, l’oferta inter-na de Cultura en Viu ha estat la que hatingut un paper més important en l’aug-ment de participants.

Així, la Sala Cinema ha estat la mésbeneficiada. La col·laboració amb elsCinemes Verdi, que ha permès el canvide periodicitat de les preestrenes depel·lícules alternatives d’una vegada almes a una projecció setmanal, ha signi-ficat doblar el nombre d’assistents enrelació amb l’any passat.

L’alt dinamisme de l’Aula de Dansa i laseva involucració en tots els àmbits de laprogramació del Centre de les Arts expli-quen aquest augment en el nombred’assistents a les activitats programadesen aquest espai.

La sala d’exposicions ha gaudit d’unbon any en relació amb el nombre demostres que ha acollit. Les més destaca-des han estat l’exposició dedicada a laBauhaus i les mostres nascudes de lacol·laboració amb els centres associats ala UAB: l’Escola Massana, Eina i l’Escolade Disseny i Art.

Un total de 16.349 personeshan participat durant aquest curs acadèmic

en les activitats culturals

A més d’oferir cursos amb crèdits de lliureelecció, dues mencions i tres cursos depostgrau en col·laboració amb algunesfacultats de la UAB, l’organització ha faci-litat als centres docents les seves instal-lacions i materials. Així, han tingut lloccicles com la III Settimana della Linguaitaliana, en associació amb el Depar-tament de Filologia Francesa i Romànica,

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

EL SEXISME A LA UAB. Grup d’Estudissobre Sentiments, Emocions i Societat.Departament de Sociologia. 2004. Serveide PublicacionsEls autors d’aquest estudi van advertirabans d’iniciar-lo que aquest no seria unestudi per tranquil·litzar les consciències. I com a tal, els resultats són contundents i,malauradament, estan en la línia d’ante-riors estudis. El llibre és un bon diagnòsticsobre la situació del sexisme a la UAB, alqual ara li cal –com assenyalen els autors iel mateix rector, que en fa la presentació–un bon tractament. N’existeix una versiódigital que es pot consultar a la pàgina depublicacions digitals del Servei de Biblio-teques: www.bib.uab.es/pub

INMIGRACIÓN Y MESTIZAJE HOY. DanRodríguez García. 2004. Publicacionsd’Antropologia Cultural. UABAquest llibre –centrat en els matrimonismixtos, les dinàmiques intergeneracionalsde canvi i retenció sociocultural, la situacióde transnacionalitat, glocalització i la for-mació d’identitats bi/transculturals depoblació d’origen africà a Catalunya– esdirigeix tant a especialistes com a estu-diants, tècnics i professionals de l’adminis-tració o d’entitats que treballin directa-ment amb població immigrada.

El mes de juliol es posa en marxa unanova edició de la Universitat d’Estiu.Enguany, l’oferta formativa aposta per lacontinuïtat de les activitats amb mésacceptació i per la renovació, amb nouscursos, la creació de l’espai obert ElsMigdies de la Universitat d’Estiu, i eltrasllat de la major part de les propostesa la Facultat de Traducció i d’Interpreta-ció.

La Universitat d’Estiu 2004 aposta perla creació d’un nou espai de trobada, Els

La Universitat d’Estiu de la UABarrenca el juliol amb 24 cursos

Una de les novetats de l’edició d’enguany és la creació d’Els Migdiesde la Universitat d’Estiu

Migdies de la Universitat d’Estiu, quetindrà lloc cada dia a les 13 h. Es tractad’un conjunt d’activitats obertes a tot-hom, on els estudiants podran intercan-viar els seus coneixements i que tambéels servirà com a complement de la sevaformació específica.

En aquest nou àmbit, s’hi podran tro-bar des de «tasts» d’alguns dels cursosprogramats fins a xerrades d’orientaciólaboral, passant per projeccions i audi-cions.

D’altra banda, la Universitat d’Estiumanté els grans àmbits formatius de lesedicions anteriors però hi incorporaimportants novetats, com l’ampliació del’oferta de les àrees temàtiques, espe-cialment la de Cultura i Societat i la deMedi Ambient.

Els cursos totalment nous que posa enmarxa la Universitat d’Estiu són elssegüents:-Arqueologia i Nacionalisme -Sons, Imatges, Paraules: Un Recorregutper l’Edat Mitjana -Taller d’Escriptura Creativa -Cinema, Ciència i la Construcció de laCultura -Medi Ambient: Estratègies per a l’Educaciói la Participació Social -El Canvi Climàtic: Introducció a l’Avaluaciói la Gestió Integrades -La Cuina del Món i el Viatge dels Aliments -El Món dels Cavalls. La Doma Natural -La Conservació de la Pedra: Descobrir un Univers Ocult-Introducció al Flash

Cursos de nova creació

Els cursos de la Universitat d’Estiu estaninclosos en l’oferta de crèdits de lliureelecció de la UAB. Els estudiants quesuperin el curs on s’han inscrit podransol·licitar les convalidacions oportunespresentant el certificat que li atorgaràl’Institut de Ciències de l’Educació (ICE).Aquests cursos també es poden convali-dar com a crèdits de lliure elecció a lesuniversitats que formen part de l’InstitutJoan Lluís Vives. En aquest darrer cas,l’estudiant haurà d’aclarir els termes dela convalidació a la seva universitat d’o-rigen.

S’amplia l’oferta de les àreestemàtiques de Cultura

i Societat i de Medi Ambient

L’ENTREVISTA16

Santi Santamaria va cloure les activitatsde l’Any de la Mediterrània el dia 1 dejuny parlant de «Les cuines mediterrà-nies». Va ser presentat pel secretari gene-ral, Rafael Grasa, el qual va glossar tota lacàrrega de creativitat que porta la cuina ila seva vinculació amb les manifesta-cions culturals que durant tot el cursacadèmic s’han debatut a la UniversitatAutònoma de Barcelona.

Com va arribar als fogons?Va ser una arribada molt natural i d’unaforma molt fàcil. Ve de família, aquellscigrons i aquelles mongetes del meu avi ila meva mare són presents en certamanera a Can Fabes.

L’AUTÒNOMA ha parlatamb el restaurador que hacomplert deu anys amb tresestrelles a la guia Michelin

Santi Santamaria

El cuiner de Sant Celoni SantiSantamaria es va formar com a mestreindustrial i dibuixant tècnic. L’any 1981,la seva afició per la cuina, el va impulsara inaugurar, juntament amb la sevaesposa Àngels, el restaurant El Racó deCan Fabes, situat a la mateixa casa on ellhavia nascut. De formació totalmentautodidacta, va rebre la primera estrellade la Guia Michelin l’any 1988. El 1994 va ser el primer cuiner català arebre les tres estrelles de la GuiaMichelin. Ha publicat diversos llibres: La cuina de Santi Santamaria, L’ètica del gust,guardonat amb diverses distincions, i La cuina és bella, entre d’altres. El juny de 2004 ha apadrinat el manifestinternacional en defensa de la cuinade qualitat en el marc del Fòrum.

l’autònoma L’AUTÒNOMAPublicació de la Universitat Autònomade BarcelonaEDICIÓ I PRODUCCIÓ:Universitat Autònoma de BarcelonaÀrea de Comunicació i de Promoció

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora,Jordi Pareto i Pierre Caufapé

Juny de 2004. Núm. 174Les opinions expressades pels entrevistats reflecteixen únicament les seves idees.Està prohibida la reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta revista sense l’autorització escrita de l’editor.L’AUTÒNOMA es pot imprimir en formatAcrobat via Internet a: www.uab.es

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.esg.premsa@uab.es

Què és per a vostè la cuina?De tot cor, per a mi, la cuina és una per-fecta combinació de plaer i cultura.

Hi ha una cuina mediterrània?El blat, el vi i l’oli són a l’origen de la cul-tura mediterrània i han conformat lahistòria de la gastronomia als païsosmediterranis. No tinc cap dubte que hiha una cuina mediterrània. Una cuinaaustera i sensual alhora.

Com ha aconseguit mantenir-se deuanys amb tres estrelles a la guiaMichelin?Amb una matèria primera de qualitat,cuidant els detalls, amb passió per latasca ben feta i amb una mica de sort.

A vostè que li agrada viatjar i veuremón. Ens podria dir on es menja millor?Els francesos encara mantenen la cuinacasolana i al País Basc hi ha llocs ambcuines memorables. Ara bé, a mi, a més

a més d’anar al restaurants, quan visitouna ciutat, m’agrada sobretot endinsar-me en els mercats. Els mercats ja ensdonen la mesura de la cuina que hipodem trobar.

Hi ha algun secret per a la bona cuina?La cuina ha d’anar lligada als productesde temporada.

En el decurs de la seva xerrada ens haparlat de Josep Pla i ens ha llegit el seuelogi de la sardina. Avui són els cuinersels qui ens glossen la seva mateixacreativitat. No hi ha massa literatura al voltant de la cuina?La literatura sempre s’ha ocupat delsplaers i patiments de la vida. Que escrip-tors de la qualitat de Pla, Cunqueiro,Camba o Vázquez Montalbán hagin par-lat a bastament de la cuina no fa més quereafirmar les aspiracions de l’home degaudir de la vida i de transformar lesnecessitats en plaers.

«La cuina és una perfecta combinació de plaer i cultura»

CAU

FAÉ

l’autònoma

RESULTATS DE LES ELECCIONS AL CLAUSTRE DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA JUNY DE 2004

Escola Tècnica Superior d'EnginyeriaEnric Martí GòdiaJoan Oliver MalageladaFrancesc Gòdia CasablancasJuan José Ramos GonzálezGlòria González Anadón

Escola Universitària d'EstudisEmpresarials de SabadellFrancesc Gómez VallsSantiago Guerrero Boned

Escola Universitària d'Informàtica de SabadellJordi Roig de Zárate

Facultat de CiènciesAssumpció Malgosa MoreraLluís Tort BardoletJosep M. Lluch LópezJoan Solà CasadevallJordi Marquet CortésIluminada Gallardo GarcíaJosep Santaló PedroOriol Cabré FabréJordi Barbé GarcíaJoan Torregrosa ArúsÀlvar Sánchez MorenoJordi Gené TorrabadellaManuel Valiente MalmagroJosep Lluís Solé Clivilles

Facultat de Ciències de la ComunicacióManuel López LópezDavid Roca CorreaM. Eulàlia Fuentes PujolDaniel Tena PareraPere Oriol Costa Badia

Facultat de Ciències Econòmiques i EmpresarialsJosep Oliver AlonsoXavier Martínez GiraltEmili Grifell TatjéFrancisco Javier Vilà CarniceroJordi Massó Carreras

Facultat de Ciències de l'EducacióMontserrat Antón RoseraMontserrat Casas VilaltaMàrius Martínez MuñozJoan Rué DomingoJoaquín Gairín Sallán

Facultat de Ciències Polítiques i de SociologiaJoan Subirats HumetTomás García GonzálezTeresa Torns MartínJesús M. Rodés Gracia

Facultat de DretMaría Dolores Arias AbellánMaria Jesús Espuny TomásJosep Maria de Dios MarcerBlanca Vilà CostaMercè Barceló SerramaleraFrancisco Pérez Amorós

Facultat de Filosofia i LletresHelena Estalella BoadellaJoan Gómez PallarèsAntoni Francesc Tulla PujolPere Ysàs SolanesJoan Carbonell ManilsAnna Bartra KaufmannMelissa G. MoyerBorja de Riquer PermanyerLorraine Baqué MilletRossend Arqués CorominasJuan Carlos Rubio MartínezJosep Antoni Iglesias FonsecaFrancesc Vilanova Vila-Abadal

Facultat de MedicinaVicent Fonollosa PlaJoaquim Coll DarocaMercedes Unzeta LópezJosep M. Grau VecianaPere Casán ClaràBerta González de MingoXavier Navarro AcebesJosep Vaqué RafartEduard Escrich EscricheJaume Fernández-Llamazares Rodríguez

Alberto de Leiva HidalgoPedro Quesada Marín

Facultat de Traducció i d’InterpretacióMarisa Presas CorbellaJaume Solà Pujols

Facultat de PsicologiaTeresa Gutiérrez RosadoM. Dolors Riba LloretJoan Pujol TarrésElena Añaños Carrasco

José Luis Lalueza Sazatornil

Facultat de VeterinàriaManel López BejarAlfred Ferret QuesadaTeresa Rigau MasJosepa Plaixats BoixaderaM. Teresa Paramio NietoArmand Sánchez Bonastre

Professorat per centresSector A

Sector BEscola Tècnica Superior d'EnginyeriaCarles Pedret FerréJuan Antonio Baeza Labat

Escola Universitària d’Informàticade SabadellMercè Coll Alfonso

Facultat de CiènciesPere Masqué BarriM.Carme Espunya PratÁngel Raúl Castaño García

Facultat de Ciències de la ComunicacióPere Font GrasaAntoni Reig Malla

Facultat de Ciències Econòmiques iEmpresarialsMontserrat Llonch CasanovasFrancesc Trillas Jané

Facultat de Ciències de l’EducacióMiquel Àngel Essomba GelabertRafael Merino Pareja

Facultat de Ciències Polítiques i de SociologiaSònia Parella Rubio

Facultat de DretNúria Casellas CaraltJosé Cañabate Pérez

Facultat de Filosofia i LletresÀngel Cebollada FronteraFrancisco Javier Villalba Nicolás

Eleccions

claustre

Facultat de MedicinaAntonio Paya PanadésCarlos Martín CanteraRamón Vicente Romero GonzálezGuillermo Gómez Sebastián

Facultat de PsicologiaMiquel Torregrosa Álvarez

Facultat de Traducció i d’InterpretacióAlbert Branchadell GalloSeán Golden

Facultat de VeterinàriaJordi Bartolomé FilellaM. Dolors Izquierdo Tugas

02 RESULTATS DE LES ELECCIONS AL CLAUSTRE

MÉS INFORMACIÓ: www.uab.es/relacions-institucionals

Laura Delgado MartínezCarme Díaz CorralMartí Humet Ribas

Facultat de Ciències de l’EducacióCristina Giménez BarrreraAlba Barbe i SerraAlguer Vendrel i XixonsSílvia Lobera SerranoMaite Larroy SánchezBeatriz Feás Bergaz

Facultat de Ciències Polítiquesi de Sociologia

Lleïr Daban i HurtósLaura Bunyol BartrinaTomàs Carandell BaruzziOriol Mestre VallMarc Grau i Solés

Facultat de DretRubén Villaseca CarmonaPilar Rodríguez SuárezElena Alcázar CasasMarga Engra ValenciaJordi Albert Fernández ComasXavier Muñoz SorianoÀngel García i Rosique

Facultat de Filosofia i LletresJudit Borràs PlanagumàJoan Carbonell i SolsonaGemma Castanyer i BenaventMarta Bernaldo GuardiolaAlbert Comas i NoèAndrea Balaguer AmerJesús E. Espinoza RiveraDeborah Ceballos ZelayaGuillem Fuster i Usas

Facultat de MedicinaEulàlia Vives RodríguezMarta Soriano ArolaLluís Francesc Badó BarberàÁngela Moreno GutiérrezLola Naranjo Hans

Facultat de PsicologiaBernat Carreras MarcosXavier Capdevila UrbanejaVíctor Pacual López

Estudiantsde graui postgrauSector C

Personal d’ administraciói serveisSector D

Escola de PostgrauGerard Ascensi SalaMª José López MartínezPere Alberola GarcíaMaria del Mar Griera i LlonchMarc Martí CostaMontse Cuadrado LafozJordi Collet SabéSarai Samper Sierra

Facultat de CiènciesMarc Olomí i SolàXavier Pellicer ParejaMarta Cabré RobertRodrigo Laviña SiemsenNícola Duran GurnseyArnau Monterde MateoSara Marín MarcerGuillem Herrera MasabeuCaterina Pijuan Folguera

Facultat de Ciènciesde la ComunicacióMarc Almodóvar MartínezAnder Ruíz MartínGeorgina Ferri TorderaMarc Mercadé MeanaAndrés Mourenza UrbinaMarina López Pérez

Facultat de Ciències Econòmiquesi EmpresarialsInaldo Seixas CruzJordi Valls OlivéJordi Berbis ManonellasMíriam Castañé Alonso

PAS FuncionariMaite Chordà SerranoLluís Perarnau ReyesPaco Quesada MartosAugust Garcia AlberoMercè Alborch LópezJosé Antonio Trigo CarballoErnest Verdura MilianSusana Gabardós IturraldeNacho Beneite DíazTeresa Coll TorrellasMarta Garsaball PujolMiquel Anguera LasherasJoaquim Bernabé RódenasM. Reyes Montes Rodríguez

PAS LaboralJulián Lluís CórdobaJuan José Bravo San JoséJordi Prieto FeliuJordi Hernández SánchezImma Gamo NietoAntonio Cadevall BelleraLola Aguilar RudaBeatriz Marín FranconettiCarlos Alonso MorenoJuan Manuel Gómiz RodríguezJuan Montesinos AndradeFrancisco Javier Casas BarragánNeus Rubinat TarragonaManuel Ferran Sostres BordasPedro Chaves TalaveraFrancisco Uriel Gargallo

Facultat de Traducció i d’InterpretacióIvan Bella Barba

Facultat de VeterinàriaPol Llonch i ObiolsEva Mainau BrunsóPaula Hernando MontalbánNeus Roig i Montserrat