TEMA 2

ELS MESTRES DE LA SOSPITA

RELIGIÓ CATÒLICA1r BATXILLERAT

ÍNDEX

0. Introducció: Els humanismes ateus1. LUDWIG FEUERBACH (Humanisme materialista)

1.1. Idees1.1.1. L'home1.1.2. Déu1.1.3. La religió

1.2. Resposta des de la fe2. SIGMUND FREUD (Humanisme psicoanalític)

2.1. Idees2.1.1. Nivells de consciència2.1.2. Instàncies de la personalitat2.1.3. La religió

2.2. Resposta des de la fe3. FRIEDRICH NIETZSCHE (Humanisme vitalista)

3.1. Idees3.2. Resposta des de la fe

4. KARL MARX (Humanisme marxista)4.1. Idees4.2. Resposta des de la fe

Introducció: Els humanismes ateus

L’home que sospita

FRIEDRICH NIETZSCHE Humanisme vitalista

LUDWIG FEUERBACHHumanisme materialista

KARL MARX Humanisme marxista

SIGMUND FREUD Humanisme psicoanalític

LUDWIG FEUERBACHL’humanisme materialista

L’HOME COM ABSOLUT

L’HOME ÉS DÉU PER A L’HOME

L’HUMANISME COM A RELIGIÓ

TEOLOGIA COM A ANTROPOLOGIA

SOSPITA DE LA SOSPITALA RESPOSTA DES DE LA FE

La crítica de Feuerbach ajuda als creients contra la temptacióde la religió i de les persones religioses de fabricar-se un Déu

a la mesura dels seus desitjos i els seus interessos

Déu i l'home, han de ser necessàriament antagonistes?

“El sofisme de Feuerbach”: Hi ha coses que desitgem que no existeixen � Desitgem Déu � Per tant, Déu no existeix

La creença que una vegada suprimit Déu l'home trobarà la felicitat no té cap fonament.

PERÒ…

SIGMUND FREUD Humanisme psicoanalític

TRES NIVELLS DE CONSCIÈNCIA

TRES INSTÀNCIES DE LA PERSONALITAT

EL COMPLEX D’EDIP

DÉU COM A PROJECCIÓ DE LA FIGURA DEL PARE

El jo: És la part conscient que dirigeix la conducta i serveix de

pont entre les necessitats de l'organisme i el món real.

El Súper jo: Representa l'exigència ètica de la persona. Assenyala el

que està bé o malament

L'Allò: És la part instintiva de la personalitat on resideixen els impulsos bàsics (Eros i Thanatos)

Instàncies de la personalitat

EL COMPLEX D’ÈDIP

El nen sent, d'una banda, amor cap al seu pare, ja que representa per a ell la seguretat i la protecció. Però, per altra banda, sent agressivitat i odi perquè ho veu com un rival que li pren l'amor idíl·lic de la mare. L'agressivitat cap al pare comporta un “sentiment de culpa” que obliga al nen a reprimir-lo. La repressió fa que la imatge del pare quedi idealitzada. Aquesta imatge del pare idealitzada és la què dóna lloc a Déu. Per a Freud, la fe en Déu impedeix que es desenvolupi el sentit de la realitat en la persona i fa que romangui sempre en un estadi infantil. Per això la religió és causa de nombrosos conflictes psíquics. Creure en Déu és senzillament una nostàlgia infantil.

SOSPITA DE LA SOSPITALA RESPOSTA DES DE LA FE

La seva crítica a la religió ajuda al creient contra els infantilismes amb els quals pot viure la fe: el refugiar-se en ella per a no haver d'afrontar la maduració

personal o les dificultats de la vida

El fet que la persona busqui seguretat psicològica en quelcom que anomena Déu no diu res a favor o en contra de la seva existència

Freud està influït pel tracte amb els malalts psíquics: el seu estudi es realitza sobre persones “malaltes”, la qual cosa resta valor a les seves conclusions

La Diversos dels seus deixebles (Adler, Jung…) han provat amb els seus estudis psicoanalítics que el sentiment religiós és un factor important per a l'equilibri

psicològic de la persona

PERÒ…

FRIEDRICH NIETZSCHEHumanisme vitalista

Tenim un RESSENTIMENT contra la realitat perquè és massa dura

Inventem un MÓN SUPRAMUNDÀ per a fugir de la realitat

El CRISTIANISME ha consolidat el model apolini, construint una moral de febles i ressentits

En la lluita entre APOL·LÓ i DIONÍS històricament ha guanyat el primer, però ha de vèncer el segon

Déu ha mort, llarga vida al SUPERHOME

APOL·LÓ

DIONÍS

Apol·lo representa l'harmonia, l'ordre i la raó, característiques que contrastaven

amb les de Dionís, déu del vi, que representava l'èxtasi i el desordre. No

obstant això, els dos déus són germans i els grecs pensaven en les dues qualitats

com a complementàries.

SOSPITA DE LA SOSPITALA RESPOSTA DES DE LA FE

La crítica de Nietzsche ajuda als creients a evitar una forma d'entendre el cristianisme que no potencia les energies vitals de la persona, sense captar la força transformadora de l’amor viscut com a lliurament i no com a possessió.

La persona que proposa Nietzsche queda a la mercè dels seus instints vitals i amb tendència a la imposició de la seva voluntat sobre els altres

La interpretació que fa Nietzsche de l'evangeli i de la figura de Jesús deforma clarament el seu contingut objectiu

La moral de Nietzsche condemna l’home a la frustració o a la bogeria, perquèl’aboca a un impossible: l’home no és ni serà mai un superhome

PERÒ…

KARL MARXHumanisme marxista

La societat està dividida en classes: explotadors i explotats. El capitalista explota el treballador perquè es queda amb el benefici

produït per la plusvàlua del seu treball

La revolució és l’única via per a aconseguir la emancipació de l’home oprimit. La dictadura del proletariat és un estadi intermedi,

però necessari per aconseguir la definitiva societat sense classes

L’obrer oprimit projecta la seva pròpia humanitat alienada en un Déu imaginari, ja que en la seva vida real no troba condicions per a

desenvolupar la seva existència dignament

La religió es converteix així en “l’opi del poble”. La religió és com un narcòtic que pren el poble per a calmar el seu dolor

SOSPITA DE LA SOSPITALA RESPOSTA DES DE LA FE

Marx va ser un home preocupat per alliberar a l'home de les seves opressions de tot tipus. També és mèrit seu haver vist amb claredat la importància que els

valors econòmics tenen en la història i en la vida humana.

És fals que la religió sigui “l'opi del poble”. La religió ha estat sempre un antídot molt eficaç contra tot tipus d’alienacions i d’opressions.

La lògica econòmica tota sola no pot explicar el fet religiós. El materialisme històric oblida una part molt important de l’existència humana.

Marx llança a l'home a una lluita prometeica vers la seva realització, tancant-li les portes a tota possibilitat d'esperança i sentit de transcendència

PERÒ…

Prometeu era un tità que va robar el foc sagrat a Zeus per venjar-se d’ell, i el va entregar als homes que acabaven de ser creats. Assabentat Zeus del robatori va castigar Prometeu lligant-lo a una columna i enviant-li un àguila voraç que li devora el fetge. D’una banda, Prometeu és el benefactor de la humanitat, ja que és qui li atorga el foc, entès com a símbol de les habilitats tècniques i de la capacitat de transformar la naturaD’altra banda, representa la desmesura i la imprudència, ja que va desobeir els déus suprems, la qual cosa comporta necessàriament un càstig.

PROMETEU

Prometeu representa la humanitat que amb la seva tècnica pot dominar la natura, però si no té

cura, pot ocasionar desgràcies en forma de pobresa per a molts i riquesa per a pocs, guerres,

desavinences socials, etc.

Prometeu representa la humanitat que amb la seva tècnica pot dominar la natura, però si no té

cura, pot ocasionar desgràcies en forma de pobresa per a molts i riquesa per a pocs, guerres,

desavinences socials, etc.