Què és una escala de peixos? · d’ubicar el pas de peixos i el canal d’aigües baixes 2...
Transcript of Què és una escala de peixos? · d’ubicar el pas de peixos i el canal d’aigües baixes 2...
Què és una escala de peixos?
Millora de la qualitat biològica
Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge
Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge fe
bre
rd
e2
00
5
La Directiva Marc de l'Aigua
La Unió Europea va iniciar, fa temps, el debat sobre quins havien de ser els objectius i polítiques que calia
seguir a la Comunitat Europea referents a la gestió de l'aigua i dels seus ecosistemes associats. Fruit
d'aquest debat i reflexió, es va elaborar la Directiva marc de l'aigua (2000/60/CE), aprovada el 23 d'octubre
de 2000 (DOCE 22/12/2000).
La Directiva ha introduït el concepte de “estat ecològic” que està destinat
a ser l'element fonamental per a la millora dels ecosistemes aquàtics
La solució a la discontinuïtat fluvial del curs del riu és la creació de passos de fauna que permeten tant el
pas de peixos (ictiofauna) com de fauna terrestre i semi-aquàtica. Per al pas de peixos se solen utilitzar
sistemes d'estanys successius que redueix amb el salt total a diversos salts petits superables per
l'espècie de disseny, juntament amb estanys d'aigua entre salts on els individus poden descansar per
superar el desnivell . D'aquesta forma esglaonada prové el nom comú d'escala de peixos.
Altres solucions passen per translocar manualment els peixos mitjançant la pesca elèctrica i camions
cuba o bé sistemes més sofisticats com ascensors, sínies de catúfols o xucladors, només justificats en
els casos en que la barrera és de grans dimensions, com ara una gran presa.
següent
L’estructura de l’escala de peixos facilita el pas dels peixos al llarg del riu en els punts on una barrera
artificial o natural els suposa un obstacle infranquejable, amb l'objectiu final d'assegurar el moviment
migratori i establir la connectivitat biològica en la conca o bé entre diferents trams de riu.
L’escala de peixos
El pas previ a establir els criteris de disseny d'una escala de peixos és determinar les espècies de
peixos existents en la zona d'estudi. Cal tenir en compte que hi ha diferents tipologies d'escales de
peixos, depenent de les característiques de les espècies, i que no tots els passos de peixos permeten
el pas simultani de totes les espècies ictícoles.
Un cop determinades les espècies presents, s'ha d'establir l'”espècie limitant”, és a dir, l'espècie o
espècies per a les quals es dissenya l'escala de peixos.
Sobretot, cal tenir en compte si es tracta d’una espècie migratòria, autòctona i/o invasiva, el
seu comportament, la distribució existent, així com la seva capacitat natatòria i de salt, la
resistència a les turbulències i velocitats de flux, i els requeriments d'oxigen.elevades
Criteris de disseny
La Directiva europea Marc de l’Aigua (2000/60/CE) origina i condiciona un canvi important en
el concepte de gestió, protecció i planificació dels sistemes aquàtics i de l’ús de l’aigua, i
remarca la rellevància dels aspectes ambientals.
Amb l’objectiu d’assolir un bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics, aquesta Directiva
avalua l’estat dels rius a partir de variables biològiques (comunitat de peixos, invertebrats
aquàtics, connectivitat longitudinal, cabals de manteniment i qualitat del bosc de ribera),
hidromorfològiques i fisicoquímiques.
Els peixos i les migracions
Les barreres
Entre els oceanòdroms s’hi troba la tonyina,
mentre que la truita comuna és l’exemple dels
portamòdroms a les conques catalanes. Entre
els diàdroms es distingeixen els anàdroms,
que es passen la major part de la vida al mar
però entren en aigües dolces per reproduir-se,
com ara el salmó; els catàdroms, que,
contràriament passen la major part de la seva
vida en aigües dolces i migren al mar per
reproduir-s’hi, com és el cas de l’anguila, i
finalment els amfídroms, que es mouen entre
aigües dolces i el mar per motius no
reproductius, com les llisses.
L’alt grau d’explotació i transformació de bona
part dels rius de Catalunya a causa de la
demanda creixent de recursos hídrics, va
sovint acompanyada de la instal·lació de
preses, recloses o obstacles de tot tipus que
suposen una barrera per a moltes de les
espècies de la ictiofauna, que hi moren per
ofegament o bé veuen limitada la seva
migració aigües amunt o avall del riu, afectant
als seus cicles alimentaris i/o reproductius.
Les migracions són desplaçaments periòdics relacionats amb la reproducció, l’alimentació o l’ús de
qualsevol recurs. En el cas dels peixos, els moviments migratoris es localitzen al mar, en aigües dolces
o entre el riu i el mar, de manera que es parla de peixos oceanòdroms, potamòdroms o diàdroms,
respectivament.
salmóllisa
anguiles
Barbs
El riu Ter neix als Pirineus, a una altitud de 2.500 m i flueix al llarg d'uns 208 km fins a desembocar a
Torroella de Montgrí (Baix Empordà), formant una conca de 3.010 km . El cabal del riu està regulat per
tres embassaments, amb una capacitat total de 407 hm , destinats principalment a l'agricultura i a la
indústria de la zona i a l'abastament d'aigua potable tant de la zona com d'altres àmbits del territori.
A l'altura de Torroella de Montgrí, en el pont de la carretera GI-643, s'hi ubica una estació d'aforament
per mesurar els cabals del riu. L'any 2002 amb motiu de les obres de millora, condicionament i
optimització d'aquesta estació d'aforament, l'Agència Catalana de l'Aigua va voler reduir l'impacte
sobre l'ecosistema fluvial, i va integrar una escala de peixos en la mateixa estació.
2
3
El riu Ter a Torroella de Montgrí
El pont, amb una longitud de 125 m i constituït per 7 ulls d'uns 15 m de llum entre pilars de 2,65 m
d'amplària, abans de les obres suposava una barrera per a la continuïtat biològica del curs fluvial. En
condicions normals es formava un salt d'1 m que impedia el pas dels peixos. En no poder superar
aquest salt, la ictiofauna quedava atrapada aigua avall del pont i sovint hi moria per ofegament.
En aquest tram de riu hi habiten diferents espècies de peixos (tant marines com fluvials), com la llissa,
l'anguila, el fartet, la saboga, el carpí vermell, la carpa i, en menys proporció, la gambúsia. Tenint en
compte la densitat de les espècies, la necessitat de migració i el fet que fos una espècie autòctona, es
va concloure que l'espècie que determinaria el disseny de l'escala de peixos seria la llissa vera
(Chelon labrosus).
pont de la
carretera GI-643
Torroella
de Montgrí
riu Ter
La llissa vera és una espècie litoral que migra estacionalment a les aigües continentals
(anàdrom), però que a partir dels 5 anys s'estima més viure al mar i ja no migra cap als rius.
La solució adoptada es basa en un conjunt d'estructures d'aforament que inclouen el pas de peixos, dos
canals d'aigües baixes que desguassen en un bol esmorteïdor submergit d'escullera i un cordó anivellat
per mesurar cabals mitjans i alts a la resta d'ulls del pont.
A l'obra de lloses de formigó per mesurar exactament els cabals en tot el rang fluvial s’hi va afegir
una estructura de pas de peixos sense perdre precisió en cap moment i compatible amb la
determinació del cabal.
11
PROCÉS CONSTRUCTIU
Aquesta actuació combinada sobre l'estació d'aforament havia de permetre:
L'actuació en el riu Ter a Torroella de Montgrí tenia dos objectius principals:
Motivació de l'actuació
Instal·lar
Integrar
una estructura de mesura fiable i precisa per a cabals mínims (fins abans de les obres només es
disposava d'una escala limnimètrica).
a la mateixa estació d'aforament un pas per poder superar el salt d'aproximadament un metre de
desnivell que impedia el pas de la ictiofauna.
Garantir
Automatitzar
Mesurar
el pas ictícola, fins i tot en situacions de sequera extrema determinades per cabdals de 300 l/s en una
secció de 120 m, i així poder donar una continuïtat biològica a aquest tram final del riu.
la presa de dades del punt de control per poder-lo incorporar al SAIH (Sistema Automàtic
d'Informació Hidrològica), ja sigui per a explotació ordinària o l'alerta d'avingudes.
tot el rang de cabals amb prou precisió, des dels cabals de supervivència fins als cabals de riuades
(passant per les situacions ordinàries).
1Esgotament a la zona on s’hand’ubicar el pas de peixos i elcanal d’aigües baixes
Esgotament a la zona on s’hand’ubicar el pas de peixos i elcanal d’aigües baixes
22 Execució de la cimentacióconstrucció de la llosa deformigó armat
Execució de la cimentació,construcció de la llosa deformigó armat
44 Vista de l’ull del pont amb elcanal d’aigües baixes i el pasde peixos
Vista de l’ull del pont amb elcanal d’aigües baixes i el pasde peixos
33Formigonatge de l’ull del pontper al canal d’aigües baixesi per al pas de peixos
Formigonatge de l’ull del pontper al canal d’aigües baixesi per al pas de peixos
0 < Q < 0,5 m / s3
0,5 < Q < 1,0 m / s3
1,0 < Q < 1,5 m / s3
1,5 < Q < 4,0 m / s3
4,0 < Q m / s3
4
5
3
2
1
A
B
C
Dimensions de l’escala
Llargada
Amplada
Desnivell global
21,5 m
1 m
3 m
El disseny hidràulic
L'escala de Torroella té un disseny específic perquè les espècies de la zona, amb
molt poca potència de salt, puguin superar l'obstacle del pont. Aquest disseny
redueix els salts entre estanys successius en un flux continu de ressalts d'aigua fent
ziga-zagues on es generen zones d'espera per al descans dels individus,
juntament amb altres aspectes que consoliden l'estructura i la fan de mínim
manteniment i estable en cas de riuades.
Mesurar tot el rang de cabals
Disposa d'un ràpid perquè actuï
com a reclam d'entrada per als peixos
que migren aigües amunt, just a la zona
on s'ha construït un bol esmorteïdor
d'energia per garantir la durabilitat de la
infraestructura en cas de riuades.
A
Les variables de disseny de
l'escala (amplada dels sectors, alçada,
etc.) s'han dimensionat per generar una
dissipació d'energia sense trencament
de la làmina d'aigua, i assegurar que
l'entrega estigui completament negada i
les velocitats del flux d'aigua no siguin
massa elevades (per permetre la
remuntada). S'ha dissenyat amb la
possibilitat de regulació i modulació de
l'escala, per adaptar-la als diferents
rangs de cabals i necessitats de les
poblacions d'ictiofauna.
B
l'estructura, i posteriorment poden ser reposats per recuperar la funcionalitat
de la construcció. Les característiques de l'escala permeten també
l’autoneteja per eliminar els sòlids acumulats durant les riuades.
En el punt d'aigua amunt s'hi ha
incorporat un tub de pas negat,
actualment cec, que té com a objectiu
reduir les turbulències excessives que
no permetin la sortida dels peixos que
migren riu amunt. Així mateix, alguns
dels components de l'estructura han
estat especialment dissenyats per fer
front a les riuades i avingudes. En cas de
riuada, aquests elements són els
primers que es desprenen, facilitant el
manteniment de la carcassa externa de
C
Garantir el pas de peixos
Cabals de riuada
Cabals extraordinaris que es generen pocs dies l'any i
ocupen tots els ulls del pont amb un nivell alt.
1 Cabals de supervivència (300 l/s)(aigua circulant pel pas de peixos, ull 2)
Cabal que cal concentrar completament dins de l'escala
per tal d'aconseguir la continuïtat del flux necessari per al
pas dels peixos.
3 Cabals baixos(aigua pels dos canals d'aigües baixes, ull 2)
Aquesta és la situació ordinària en la qual es troba
l'aportació del riu Ter a prop de la desembocadura en
èpoques d’estiatge.
5 Cabals alts
Cabals que només es donen en èpoques d'abundància
d'aigua i que ocupen progressivament els diversos ulls del
pont. Aquest sistema facilita el control i la quantificació
visual per part dels inspectors de l'Agència Catalana de
l'Aigua.
4 Cabals mitjans(aigua fins al cordó d'aigües mitjanes, ull 3)
Cabals fluents en les èpoques intermèdies entre les
campanyes de reg i la tardor.
2 Cabals de sequera(aigua circulant fins al canal d'aigües baixes 1, ull 2)
Cabals per sota dels valors ordinaris fruit d’una situació de
sequera hidrològica amb una forta reducció dels recursos.
(aigua circulant per la resta d'ulls d'acord amb les cotes)
ull 2ull 3ull 4ull 5
Escala
de peixos
Canal
d’aigües baixes