QUA- DERNS - fci.uib.esfci.uib.es/digitalAssets/159/159957_immi.pdf · ABC 15.11.06 NACIONAL Dades...

QUA-

DERNS DE L’OBSERVATORI

Català Castellano

(Pressioni l’idioma que desitgi visualitzar)

Dipòsit legal PM 894-2005

NOV ’06

y

QUA-


Índex

pàg. 2 La immigració a la premsa: les notícies més destacades d’octubre i novembre 2006. pàg. 3 Activitats i esdeveniments: a. Esdeveniments locals b. Altres notícies destacades

c. Convocatòries d’ajudes d. Cursos, jornades i conferències. pàg. 6 Novetats bibliogràfiques. Pàg. 7 Estadístiques breus: estrangers amb targeta o autorització de residència en vigor pàg. 14 En profunditat: entrevista a Helena Herrera, coordinadora de projectes de la CGT. pàg. 17 Annèx: còpia de les notícies de premsa.

NOV ’06

Quaderns de l’Observatori – Juny i Juliol 2006 Observatori Municipal de la Immigració

2

ÁMBIT SECCIÓ TITULAR PERIÓDIC I DATA

INTERNACIONAL Política La UE cerca una legislació comuna que obligaria a retocar la Llei d'Estrangeria. Rubalcaba admet que s'haurà de canviar el reagrupament familiar i qualifica de "raonable" la proposta presentada per Alemanya i França

EL MUNDO 27.10.06

INTERNACIONAL Treball Europa de l'est es queda sense mà d'obra. Romania importa treballadors xinesos. Pobles deserts, fàbriques sense empleats i milers de famílies xapades són la conseqüència de l’èxode laboral cap a la UE

EL PAÍS 11.11.06

INTERNACIONAL Política La UE demana a les regions que no perdin la seva identitat amb la immigració. La comissària europea Danuta Hübner va clausurar l’Assemblea de Regions Europees

DIARIO DE MALLORCA 11.11.06

NACIONAL Treball Amos del seu futur. El mercat laboral viu els primers efectes del procés de regularització, amb un augment del 19% dels autònoms immigrants i una caiguda del 14% del treball domèstic


NACIONAL Economia BBVA calcula que els immigrants han aportat un 0,4% al creixement espanyol

EL MUNDO 03.11.06

NACIONAL Política

El PP vol que el padró deixi de ser l'accés a la sanitat i a l'educació pels irregulars. Ana Pastor assegura que l'objectiu és reformar la llei sense llevar drets als estrangers: "No té sentit inscriure en registres legals als il.legals", es justifica

ABC 15.11.06

NACIONAL Dades i estudis

La immigració explica la meitat del creixement dels cinc darrers anys. Un informe de La Moncloa conclueix que els immigrants, a més d'afavorir l'activitat econòmica i el treball, aporten a les arques públiques més del que reben

ABC 16.11.06

LOCAL Treball

Menorca compta amb una reserva de 67 llocs de feina per immigrants. No hi ha persones a l'atur que responguin actualment al perfil de les ocupacions que es demanen. La demanda de mà d'obra estrangera ha crescut un 19%

EL MUNDO 09.10.06

LOCAL Habitatge La patronal immobiliària alerta de la proliferació de sublloguers a immigrants a Palma. El Col.legi d'Agents de la Propietat afirma que hi ha casos en els que intermediaris sublloguen espais a tercers

ÚLTIMA HORA 15.10.06

LOCAL Política L'arribada de bolivians es dispara al setembre. 13.000 ciutadans d'aquest país varen accedir a Barajas el mes passat davant la por de que se'ls imposi visat

EL MUNDO 16.10.06

LOCAL Dades i estudis

El CES revela que Balears supera per primera vegada la mitjana de pobresa per la immigració. El Consell Econòmic i Social adverteix que el 9% de la població viu per sota el llindar, un punt per sobre del nivell nacional. Atribueixen aquesta repuntada a l'arribada d'estrangers 'en situació precària'

EL MUNDO 27.10.06

LOCAL Sanitat L’atenció sanitària dels estrangers cada any toca els 5 milions d’euros. Un estudi de l’IB-Salut revela que el gruix de la despesa afecta a l'hospitalització


LOCAL Vida quotidiana

La Federació de la Casa d'Argentina a Balears inaugura la nova seu a Palma


LOCAL Educació "El problema és la massificació d'alumnes, no els immigrants" DIARIO DE MALLORCA 10.11.06

LOCAL Opinió "Augmenta la infància immigrant amb problemes". Carme Fuster, Delegada a Mallorca de l’associació Nuevo Futuro


LOCAL Vida quotidiana Jornada sobre la influència de la cultura i l'adaptació social ÚLTIMA HORA

12.11.06

LOCAL Política Pastor advoca per impulsar el paper dels immigrants com a agents de codesenvolupament

EL MUNDO 12.11.06

LOCAL Vida

quotidiana

Colòmbia es diverteix. Unes tres mil persones es reuniren al Poble Espanyol per celebrar el Dia de la Raça i presenciar dos concorreguts concursos, un de disfresses i un altre de bellesa


LOCAL Dades i estudis

Les actes d'invitació a estrangers per venir a Balears creixen un 94%. Els notaris han expedit fins setembre 2.720 documents d'invitació i 782 de reunificació familiar


LOCAL Política Els estrangers disposaran d'una xarxa integral d'atenció a l'immigrant. Les oficines d'informació comptaran amb un servei d'accés a l'habitatge


La immigració a la premsa: les notícies més destacades d’octubre - novembre ’06


3

a. Esdeveniments locals

� “Guia de benvinguda per a la dona immigrant” editada per l’Institut Balear de la Dona del Govern Balear amb la finalitat d’indicar a les dones immigrants el camí perquè la integració es dugui a terme amb total garantia. Es tracta d’una guia per donar a conèixer els drets i obligacions, on dirigir-se per fer-los efectius, els recursos de que disposen i com accedir a ells. Per a més informació, consultar pàgina web http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.ca.jsp?codi=92789&coduo=232.

� “Guia jurídica d’immigració per a la intervenció sindical” editada per la CGT. El 22 de novembre 2006 la

CGT va presentar aquesta guia, que pretèn servir d'eina de consulta per totes les persones que realitzen tasques d'assessorament, defensa i sensibilització sobre la situació de la població immigrant. Per a més informació, consultar pàgina web http://www.cgt.es/.

� Campanya de sensibilització “3 Regions del Món a les Balears. Un exemple d’integració” posat en

marxa per la Direcció de Cooperació del Govern de les Illes Balears. L’objectiu d’aquesta campanya és el de presentar, a través de diversos tallers, la realitat socioeconòmica de les principals zones d’origen dels immigrants que arriben a les Illes Balears, entre elles Àfrica Occidental, Amèrica del Sud i Amèrica Central. A través d’aquesta iniciativa, es vol fer arribar un missatge integrador a la població en general, associacions, grups professionals, responsables educatius, centres socioculturals o qualsevol altre col�lectiu. Per a més informació, consultar la pàgina web: http://dgcooper.caib.es/portal/regions%20del%20mon/index.htm.

� Les Cases regionals d'Argentina a Balears celebren el Dia de la Tradició. Diumenge 12 de novembre va

tenir lloc al Parc de Can Simonet (a la Ctra. de Valldemossa, 15) i al c. Felip II de Palma la diada, en la que no hi faltaren un castell inflable amb monitors, degustacions de plats típics, actuacions de grups folclòrics i dinar.

� Programa d’activitats “Palma, Ciutat del món”, octubre i novembre 2006, de l’Ajuntament de

Palma. Estructurada en diverses activitats (exposicions, cinema, teatre, música, passeigs, debats) aquest programa va constituir un espai per avançar cap a la interculturalitat. Pensat com un programa plural i divers, amb les diverses activitats es va poder dialogar, reflexionar, compartir experiències per tal de millorar el coneixement i la comprensió de les diferents cultures que conflueixen a Ciutat.

b. Altres notícies destacades

• La Web de l’Immigrant, creada per Fundetec. En la seva constant tasca d’apropar les Noves Tecnologies i fomentar el desenvolupament de la Societat de la Informació entre aquells col�lectius amb major risc d’exclusió social i digital, Fundetec ha posat en marxa aquest projecte que pretén ser un espai de formació i informació dirigit al col�lectiu d’immigrants. Es tracta d’una aportació més al procés d’integració social i digital dels immigrants residents a Espanya. A la Web de l’Immigrant hi ha disponibles cursos d’autoformació a través d’Internet i accessibles des d’aquestes mateixes pàgines. Fundetec ha dissenyat per aquest projecte un curs especial denominat "El país en el que vives", un manual per tenir una sèrie de coneixements bàsics sobre Espanya, la seva cultura, política, economia, història, etc. Disposa també d’un curs complet d’espanyol, material sobre salut, ofimàtica i internet. Més informació a: http://inmigrantes.fundetec.es/inmigrantes/pub/info.jsp?id=quees&tpag=1.

• El Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació anuncia l’aplicació provisional de varis convenis

entre el Regne d’Espanya i la República Islàmica de Mauritània, realitzats el 12 de setembre de 2006. Entre aquests convenis figura el Conveni d’extradició ( http://www.boe.es/boe/dias/2006/11/08/pdfs/A38829-38832.pdf ), el Conveni relatiu a l’assistència a persones detingudes i al trasllat de persones condemnades (http://www.boe.es/boe/dias/2006/11/08/pdfs/A38832-38834.pdf ), el Conveni relatiu a la assistència judicial en l’àmbit civil i mercantil ( http://www.boe.es/boe/dias/2006/11/08/pdfs/A38835-38837.pdf ) i el Conveni relatiu a l’assistència judicial en matèria penal ( http://www.boe.es/boe/dias/2006/11/08/pdfs/A38838-38840.pdf ). Tots aquests documents estan disponibles en el BOE n. 267 del dimecres 8 de novembre 2006.

• Celebració del “Dia d’acció pels drets dels migrants”. Les ONG i altres organitzacions socials d’Europa i

Àfrica van convidar a la organització de mobilitzacions massives en ambdós continents per celebrar, el 7 d’octubre, el “Dia d’Acció pels drets dels migrants” com a forma de manifestar la protesta contra les actuals polítiques europees en matèria d’immigració i per demanar el respecte dels drets bàsics dels immigrants. Per a més informació sobre aquesta celebració: http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=1914.

• ORDRE PRE/3108/2006, de 10 de octubre, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell de

Ministres. Es disposa la creació de l’autoritat de coordinació de les actuacions per fer front a la immigració

Activitats i esdeveniments


4

il�legal a Canàries i s’estableixen normes per a l’actuació. Publicat en el BOE n. 243 de dimecres 11 d’octubre de 2006. Per accedir al document: http://www.boe.es/boe/dias/2006/10/11/pdfs/A35160-35162.pdf.

• Bescanvi de Cartes, de 26 de octubre de 2004, constitutiu d’acord entre el Regne d’Espanya i la

República Argeriana Democràtica i Popular sobre el reconeixement recíproc i el bescanvi dels permisos de conduir nacionals. Publicat al BOE n. 237 de dimecres 4 d’octubre de 2006. Per accedir al document: http://www.boe.es/boe/dias/2006/10/04/pdfs/A34485-34487.pdf.

• Sentència de 26 de setembre de 2006, de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, per la que es fixa la

següent doctrina legal: «Sense perjudici de les facilitats que se li han d’atorgar, derivades del disposat en l’article 14 del Tractat General de Cooperació i Amistat entre la República Oriental de Uruguai i el Regne d’Espanya, signat el 23 de juliol de 1992, els nacionals de Uruguai, ni queden equiparats als ciutadans dels Estats membres de la Unió Europea pel que fa al règim jurídic que regula els drets de residència i treball a Espanya, ni deixen d’estar subjectes al règim establert a la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social, i en les seves normes reglamentàries de desenvolupament, essent d’aplicació la norma continguda a l’article 38.1 de l’esmentada Llei, segons la qual: per a la concessió inicial de l’autorització de treball, en el caso de treballadors per compte aliena, es tindrà en compte la situació nacional de treball». Per accedir al document: http://www.boe.es/boe/dias/2006/11/13/pdfs/A39605-39605.pdf.

• El Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació publica l’entrada en vigència dels següents convenis

entre el Regne espanyol i la República Dominicana sobre assistència judicial en matèria civil i mercantil i sobre execució de sentències penals, fets a Madrid el 15 de setembre de 2003. Publicat al BOE n. 279 del dimecres de novembre 2006. Per accedir al document: http://www.boe.es/boe/dias/2006/11/22/pdfs/A40879-40879.pdf.

c. Convocatòries d’ajudes

• II Concurs de fotografia de SOS Racisme: “Dona i Immigració”. En el marc de las activitats organitzades per l’ajuntament de Donostia en el programa "Donostia entre mundos", SOS Racisme de Guipúscoa, convoca a participar al 2n Concurs de fotografia sobre immigració. Per accedir a las bases del concurs veure: http://www.mugak.eu/gunea/sosracismo/eki/foto.

• Concurs de fotografia “Immigrants, treballadors i ciutadans”, organitzat per la Secretaria d’Immigració i Cooperació Internacional a través de l’Observatori d’Immigració CITE. Per accedir a las bases del concurs, veure pàgina web: http://www.observatoriodeltrabajo.org/ftp/Concurso%20de%20fotografía.pdf.

• El Ministeri d’Afers Exteriors i de cooperació publica l’ORDRE AEC/3326/2006, de 20 d’octubre,

per la qual s’estableixen les bases reguladores de la concessió de subvencions del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació per promoure la realització d’encontres iberoamericans. Per a més informació, veure pàgina web: http://www.boe.es/boe/dias/2006/10/31/pdfs/A37841-37843.pdf.

• El Ministeri de Treball i Afers Socials ha posat a disposició del públic interessat l’actualització dels models

oficials de sol�licitud de procediments d’estrangeria, aquests es poden consultar a la pàgina web: http://extranjeros.mtas.es/.

• Programa “Encuentro”, d’ajudes per a la interculturalitat, de l’Obra social de la Caja de Ahorros del

Mediterráneo. Aquesta iniciativa està encaminada a recolzar programes i projectes d’organitzacions socials que afavoreixin la integració social i laboral de la població immigrant i la convivència en una societat intercultural. Per a més informació, consultar la pàgina web: http://obrasocial.cam.es/camencuentro/.

• Nova convocatòria d’ajudes de la Fundació Luís Vives i el Fons Social Europeu. Aquesta nova

convocatòria és de caràcter extraordinari, per ajudar a l’enfortiment de les organitzacions no gubernamentals que promouen la inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió, en el marc del Programa Operatiu Plurirregional de Lluita contra la Discriminació. Per a més informació, consultar la pàgina web: http://www.fundacionluisvives.org/convocaextra.htm.

• ORDRE 133/2006, de 10 d’octubre, de la Consejería de Inmigración de la Comunitat de Madrid,

per la qual s’aproven les bases reguladores de la concessió de subvencions destinades a l’atorgament d’ajudes per a la realització de proyectes contra el racisme i la intolerancia a la Comunitat de Madrid, dirigits per institucions sense finalitat de lucre, i es convoquen les esmentades subvencions per a l’any 2006. Per accedir al document, veure pàgina web: http://www.madrid.org/, BOCM n. 249.


5

• Resolució de 9 d’octubre de 2006, de la Direcció General d’Emigració, per la qual es convoquen ajudes per a subscripcions a publicacions amb destinació a centres i associacions d’emigrants. Publicat al BOE n.246 de 14/10/2006. Per accedir al document, veure pàgina web: http://www.boe.es/boe/dias/2006/10/14/pdfs/A35607-35610.pdf.

• III Convocatoria ABC Universitari, ABC solidari per a proyectes solidaris en l’entorn de les

universitats espanyoles. La convocatoria s’estructura en tres modalitats independents: Projecte Solidari, Entitat Solidària i Investigació Solidària. Té l’objectiu de promoure la solidaritat universitària, fomentar el voluntariat i dedicar-se a l’atenció de persones desafavorides, a Espanya i fora d’Espanya, en diverses àrees. Per a més informació, consultar pàgina web: http://www.abcsolidario.com/bases1.asp.

d. Cursos, jornades i conferències

� Fòrum pels objectius del mil.leni. Del 23 al 30 de novembre la Fundació Liorna, Veïns sense Fronteres i CEPAC organitza vàries activitats a distints indrets de Mallorca. Més informació a la pàgina web de l’Observatori Municipal de la Immigració: http://www.observatoripalma.org.

� Curs “Inmigració i culturalisme, desafiaments pel dret”. Impartit el 16 i 17 de novembre a les seus de

la UNED de Mallorca, Menorca i Eivissa. Per accedir al programa: http://www.uned-illesbalears.net/esp/imminovesp.pdf Per a més informació, consultau la pàg web: http://www.uned-illesbalears.net/esp/cursos.html.

� Curs d’especialització en assesorament jurídic i sociolaboral per a la intermediació amb persones

immigrants, Madrid del 16 d’octubre al 20 de desembre. Aquest curs, organitzat per l’Associació AD Los Molinos és gratuït. Per a més informació, consultar la pàgina web: http://www.admolinos.org.

� Curs especialista universitari en Gestió Global de la Immigració, del 22 de novembre 2006 fins el 6

de maig 2007 a Tarragona. Aquest curs és de formació de professionals capacitats en tots els àmbits relacionats amb el tema de la immigració, amb la finalitat de que es pugin incorporar-se al món professional donant resposta tant a les questions pròpiament jurídiques com a les necessitats d’intervenció social i el disseny i l’aplicació de polítiques públiques. Per a més informació, consultar la pàgina web: http://www.fundacio.urv.cat/formacio/ofFrameset?pIdi=CAS.

� Curs INSHALAH: Mediadors contra la Islamofòbia, del 14 al 17 de desembre 2006 a Lorca, Murcia. El

curs es gratuït, i el termini per a la inscripció és el 14 de desembre 2006. Aquest curs, organitzat per la Associació Juvenil de Cazalla es dirigeix a treballadors socials, tècnics de Joventut i líders i voluntaris d’ONG motivats pel canvi social. Per a més informació: 667721857; e-mail: [email protected].

� Taller formatiu sobre mediació intercultural organitzat per Metges del Món. El Taller es celebrà el 27 de

novembre, de 16.00 a 20.00 h al Casal Ong´s-Espai Solidari situat al c. Ramon Berenguer III Nº20-baixos. Més informació a: Metges del Món. Tel.: 971 204 771, Fax: 971 202 161, E-mail: [email protected]; [email protected]; Web: www.medicosdelmundo.es.

� Jornades del Caixa Fòrum sobre Immigració, desde la perspectiva de la identitat, de la

multiculturalitat i de la ciutadania. El 21, 22 i 23 de novembre 2003. Organitzades per la Fundació La Caixa, les jornades volen oferir informació sobre les experiències més importants sobre la multiculturalitat i la integració dels i amb els immigrants que s’han desenvolupat al continent europeu en els darrers decènis. Més informació a la pàgina web: http://www.laCaixa.es/ObraSocial.

� Xerrada "Ramandan, aspectes religiosos i culturals". El 31 d’octubre a les 16,30h va tenir lloc, al Centre

Social Flassaders la xerrada organitzada per l’Equip de Mediació Social Intercultural de l’Ajuntament de Palma.

� Jornades sobre indicadors de ciutadania aplicats a la població inmigrada. El 10 i 11 de novembre 2006 tengueren lloc les Jornades organitzades per la Fundació Gadeso. Per a més informació, veure la pàgina web: http://www.gadeso.org.


6

� AJA, Eliseo y ARANGO, Joaquín (Eds.). Veinte años de inmigración en España: Perspectiva jurídica y sociológica (1985 – 2004) Barcelona. Fundació Cidob, 2006. Aquest treball és una aproximació al fenòmen immigratori a Espanya durant les dues darreres dècades. Més informació sobre la presentació del llibre a la Fundació Cidob, veure http://www.cidob.org/actividades/migraciones/20_anos_de_inmigracion_en_espana.

� EUROPEAN MONITORING CENTRE ON RACISME AND XENOPHOBIA. Migrantes, Experiencias de

Racismo y Xenofobia en 12 estados, miembros de la Comunidad Europea. El treball és un estudi basat en les dades de cada país, que mostra que un significatiu nombre de migrants han patit experiències discriminatòries en la seva vida diària. L’estudi s’ha realitzat entre 2002 i 2005 a Bèlgica, Alemanya, Grècia, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Holanda, Àustria, Portugal i el Regne Unit. Per accedir al document: http://eumc.europa.eu/eumc/material/pub/merx/Migrants-Experiences-web.pdf.

� FONS DE POBLACIÓ DE LES NACIONS UNIDES. Informe Estat de la població mundial 2006. Cap a

l’esperança: les dones i la migració internacional. El UNFPA és una agència de cooperació internacional pel desenvolupament que promou el dret de cada dona, home i infant a tenir una vida sana, amb igualtat d’oportunitats per a tots. La UNFPA recolza als països en la utilització de dades sociodemogràfiques per a la formulació de polítiques i programes de reducció de la pobresa i vetlla per a que dones i nins siguin tractats amb dignitat i respecte. Per a més informació, consultar la pàgina web: http://www.unfpa.org/upload/lib_pub_file/652_filename_sowp06-sp.pdf.

� MARIÑO MENÉNDEZ, Fernando M. (coord.). Un mundo sin desarraigo. El Derecho internacional de las

migraciones. Editorial Los libros de la Catarata, 2006. Entre la recerca de satisfacció i les necessitats d’un “dret” humà a emigrar i els intents, egoistes o solidaris, de regulació jurídica de les migracions, s’expressen els treballs que integren aquest volum. Els treballs que integren aquest volum s’expressen enriquint l’actual debat sobre aquesta problemàtica, amb anàlisi molt autoritzades tant d’acadèmics com de responsables de la formulació de polítiques i normes internacionals, amb un sols denominador comú: la reflexió i l’ànsia d’avançar en un cos de mesures que normalitzi aquest fenòmen des d’una perspectiva internacional.

� LIGA ESPAÑOLA DE LA EDUCACIÓN. Adolescentes latinoamericanos inmigrantes: desafios para su

integración. Aquest treball presenta els resultats d’un estudi dut a terme entre adolescents llatinoamericans, que s’inscriu en la necessitat d’apropar-nos a un millor coneixement de l’emergència de formes alternatives de socialització entre els adolescents llatinoamericans i, al mateix temps, identificar aquells factors que condicionen les formes de la seva inserció a la societat espanyola. Per a més informació consultar la pàgina web: http://www.ligaeducacion.org/noticias.php.

� NASH, Mary. Inmigrantes en nuestro espejo. Inmigración y discursos periodísticos en la prensa española. Barcelona: Icaria Editorial, 2006. Entre els mitjans de comunicació de la nostra Societat de la Informació, cada vegada més interconectada, el discurs de la premsa constitueix un imaginari col.lectiu de gran calat en l’opinió publicada al voltant de les persones immigrants. Aquest llibre té com a propòsit detectar les representacions cultural creades en la cobertura informativa i analitzar el significat dels discursos predominants forjats en aquest vehicle clau de transmissió i de reproducció discursiva d’actituds vers la comunitat immigrant.

� E-MIGRA. Guia per a la cultura digital dels immigrants a Europa. Iniciatives i recomanacions.

Aquesta guia presenta els projectes i activitats que contribueixen a la cultura digital dels immigrants a Alemanya, França i Espanya. La guia proposa un llistat de recomanacions que es varen debatre durant les jornades e-Migra que es celebraren a Viladecans el 2 i 3 de febrer 2006. La versió francesa i espanyola de la guia es pot obtenir a http://www.e-migra.org/fileadmin/EMIGRA/esp_fr_ok_final.pdf.

Novetats bibliogràfiques


7

Aquest mes presentem un resum de l’informe Una aproximació al mercat de treball del municipi de Palma. Any 2005. Es proporcionen dades sobre activitat, afiliació, contractes, atur i demandants. Aquelles persones que vulguin ampliar aquestes dades, poden consulltar l’informe complet a la nostra web www.observatoripalma.org, a l’apartat de Publicacions. Taxa d’activitat i taxa de dependència La mitjana anual de població activa registrada al municipi de Palma l’any 2005 és de 216.763 persones, un increment de 6.041 persones (6,4%) respecte de l’any anterior. El procés de normalització extraordinari realitzat entre febrer i maig de 2005 ha influït sens dubte en aquest increment, tot i que la xifra de 9.516 sol�licituds de regularització al municipi1 (la major part admeses) és superior. Tot i que l’estructura d’edats no és molt diferent entre Palma i les Illes Balears, la taxa de dependència2 és superior a la CA. Així doncs, la taxa d’activitat3 a Palma (81,45) és 15 punts superior a la de les Illes Balears.

Població segons grup d’edat i població activa, taxa d’activitat i de dependència a les Illes Balears i a Palma. 2005

Illes Balears Palma Població de 16-64 anys 690.514 266.146 Població >64 anys 134.696 50.891 Població activa 459.586 216.763 Taxa d’activitat 66,56 81,45 Taxa de dependència 29,31 23,48

Font: Padró a 1-1-2005 (INE), Conselleria de Treball i Formació i elaboració pròpia a partir d’aquestes. Afiliats a la Seguretat Social El 2005 es va registrar una mitjana de 421.246 persones afiliades a la Seguretat Social a les Illes Balears, que suposa un increment del 5,5% respecte de l’any anterior. Quasi la meitat dels afiliats de la CA (el 47,8%) pertanyen a Palma, on els 201.178 afiliats de mitjana suposen un increment del 5,1% respecte de 2004.

Evolució dels afiliats a les Illes Balears i Palma (mitjana anual) Illes Balears Palma % 2000 365.523 175.535 48,0% 2001 374.212 175.732 47,0% 2002 390.576 187.458 48,0% 2003 392.469 188.187 47,9% 2004 399.278 191.353 47,9% 2005 421.246 201.178 47,8%

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Treball i Formació. El procés de normalització de 2005, que rebé entre febrer i maig un total de 9.516 sol�licituds a Palma, s’ha reflectit a les dades, ja que en aquest any s’aprecia un augment generalitzat en la xifra d’afiliats.

1 Font: Diari Última Hora, recollit als Quaderns Mensuals de l’Observatori del mes de maig de 2005. 2 Percentatge de majors de 64 anys sobre el total de la població activa. 3 Percentatge de població activa sobre el total de població entre 16 i 64 anys)

Estadístiques breus: una aproximació al mercat de treball del municipi de palma. Any 2005


8

Evo lució dels afiliats a Palma. Gener 2002-Juny 2006

170.000

180.000

190.000

200.000

210.000

220.000

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Treball i Formació.

83 de cada 100 afiliats a Palma estan inscrits al règim general; 14, al d’autònoms, i 3, al règim de la llar. La diferència més destacable amb les Illes Balears és una major presència de persones afiliades al règim general en detriment dels autònoms, 5 punts per davall. Contractes L’any 2005 es varen registrar un total de 191.422 contractes amb destinació a Palma, poc menys de la meitat dels realitzats a la CA. Dites contractacions supoosen una disminució del 2,8% respecte de l’any anterior. Coincidint amb l’inici de la temporada turística, el mes que més contractacions va registrar va ser maig, amb 19.909. Desembre, en canvi, registrà la xifra menor, amb 12.020 contractacions.

Contractes realitzats a Palma. Gener 2004 - Juny 2006

11.000

13.500

16.000

18.500

21.000


Quasi existeix equitat en la contractació entre homes i dones perquè l’any 2005 el 48,8% dels contractes registrats foren signats per dones. Els serveis foren el sector d’activitat que més contractes va registrar amb destinació a Palma el 2005, amb el 81,1% dels contractes. Molt lluny es troba la construcció (14,2%) i sobretot la indústria (3,1%) i l’agricultura. L’increment de contractes des de 2002, xifrat en un 3,6%, és degut únicament a l’increment del sector serveis (8,9%), ja que es va registrar una disminució tant a la construcció com a la indústria (16,2% i 12,6% respectivament).

Contractes registrats a Palma segons sector d'activitat. Anys 2002-2005 2002 2003 2004 2005 Total 184.829 159.259 195.143 191.422 Agricultura 1.502 1.212 1.323 1.402 Indústria 6.823 5.915 6.461 5.960 Construcció 32.429 25.723 26.565 27.197 Serveis 144.075 126.409 160.794 156.863


Es donen importants diferències entre contractació femenina i masculina. Així com al sector serveis les dones suposen el 57%, a la indústria tot just suposen el 24%, el 17% a l’agricultura i el 6% a la construcció. La taula següent recull el nombre total de contractes registrats a Palma entre 2002 i 2005, classificats segons les activitats econòmiques que estableix el codi CNAE-93.


9

Contractes registrats a Palma segons activitat econòmica (CNAE-93). Anys 2002-2005 2002 2003 2004 2005 Sector Total 184.829 159.259 195.143 191.422

Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura 1.402 1.083 1.184 1.301 Agricultura Pesca 100 129 139 101 Indústries extractives 120 114 111 97 Indústria manufacturera 6.162 5.266 5.750 5.213 Indústria

Electricitat, gas i aigua 541 535 600 650 Construcció Construcció 32.429 25.723 26.565 27.197

Comerç i reparacions 22.918 20.280 24.423 23.820 Hoteleria 34.653 26.589 32.511 27.099 Transport i comunicació 18.439 15.279 22.931 20.745 Intermediació financera 1.478 1.291 1.750 1.935 Immobiliàries, lloguers de maquinària i altres serveis empresarials 38.033 35.007 45.826 48.081 Adm. pública, Defensa i Seguretat Social 2.958 2.208 2.443 1.978 Educació 4.824 5.042 5.766 5.569 Activ. sanit. i serveis socials 8.683 9.526 12.486 14.312 Altres activitats socials 11.794 10.978 12.429 12.610 Personal domèstic 246 206 227 712

Serveis

Organismes extraterritorials 49 3 2 2 Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Treball i Formació.

77 de cada 100 contractes realitzats el 2005 foren signats per espanyols; 6, per europeus comunitaris (UE-25), i els altres 17, per estrangers extracomunitaris. Si es compara aquesta distribució amb la de la població total d’entre 16 i 64 anys, resulta que la contractació dels estrangers és superior a la seva presència: si, com ja s’ha dit, el 77% dels contractes foren per a espanyols, aquests suposen el 86% de la població potencialment activa. Així doncs, el 23% dels contractes foren per a estrangers, els quals suposen tot just el 14% de la població. Aquesta diferència pot ser deguda tant a una major taxa d’activitat de la població estrangera com a una major precarietat de la seva contractació. En xifres, els comunitaris arribaren als 11.294 contractes i els extracomunitaris, als 32.870. D’entre els estrangers destaquen sens dubte els llatinoamericans (10,0% sobre el total). En segon lloc trobam als europeus comunitaris (5,9%), seguits pels africans (4,4%). Els europeus no comunitaris i els asiàtics tenen poc pes en la contractació: 1,6% i 1,0% de la contractació total, respectivament. Les nacionalitats que registren major concentració són, en aquest ordre, l’equatoriana, amb 5.702, l’argentina, amb 4.005, i la colombiana, la marroquina i l’italiana, amb més de 3.000. La resta de nacionalitats amb major contractació des de 2002 es pot consultar al quadre següent.

Contractes a Palma segons continent de nacionalitat dels treballadors. Anys 2002-2005 2002 2003 2004 2005* Total 184.829 159.259 195.143 191.422

Espanyols 153.058 130.385 158.087 147.258 Estrangers 31.771 28.874 37.056 44.164

Unió Europea 10.576 9.040 12.108 11.294 Extracomunitaris 21.195 19.834 24.948 32.870

Europa no comunitària 2.162 2.069 2.468 3.142 Amèrica del Sud i Central 9.882 9.761 13.219 19.123 Àsia 1.279 1.208 1.341 1.989 Àfrica 7.548 6.581 7.754 8.468 Altres 324 215 166 148

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Treball i Formació. (*) A partir de 2005 les dades referents a la Unió Europea fan referència als 25 països que en formen part, tot i

que l’ampliació tingué lloc el maig de 2004.

L’increment de la contractació d’extracomunitaris no ha estat constant, però en conjunt ha resultat molt alta: un augment del 55,1% en tot just 3 anys. L’increment més espectacular ha estat el de llatinoamericans, ja que la xifra quasi s’ha duplicat (93.5%). Respecte a la modalitat de contracte, les dades de modalitat de contracte segons sexe hi ha poques diferències entre homes i dones. El 88,8% dels contractes femenins són temporals; el 10,5%, indefinits, i el 0,7% restant, formatius, uns percentatges molt similars als dels homes.


10

Població aturada Segons la Conselleria de Treball i Formació, la taxa d’atur4 registrat el 2005 a Palma és de 7,2, 1,1 punt més baixa que la de les Illes Balears, comunitat en la qual hi va haver 29.541 aturats de mitjana.

Evolució de la població aturada a les Illes Balears i Palma. Anys 2000-2005 Illes Balears Palma

Total % var. anual Total % var. anual 2000 21.280 - 8.744 - 2001 22.355 5,05 9.412 7,64 2002 25.917 15,94 10.966 16,51 2003 28.734 10,87 12.395 13,03 2004 29.541 2,81 12.455 0,49 2005* 38.340 29,79 15.585 25,13

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Treball. * Nova metodologia a partir de 2005

Si ens fixam en l’evolució de l’atur entre gener de 2005 i juny de 2006 veim que gener, el mes amb menys afiliats, és el que comptabilitza més persones aturades (17.499 a 2006). Coincidint amb el final de la temporada turística, octubre i novembre registren els majors augments. Les reduccions més importants es registren els mesos d’abril i maig. La xifra més baixa del període correspon a juny de 2006, amb 12.103.

Evolució de la població aturada a Palma. Gener 2000 - Juny 2006

5.000

7.500

10.000

12.500

15.000

17.500

20.000

Font: Conselleria de Treball i Formació. Nota: nova metodologia a partir de 2005.

Dels 15.585 aturats registrats de mitjana a Palma, 7.266 (el 46,6%) són homes, i 8.318, dones. Tenint en compte que el nombre de dones actives és menor que el d’homes, resultaria una major taxa d’atur. Hi ha força aturats a tots els trams d’edat. El gruix es concentra entre els 30 i els 44 anys, ja que el 42,7% es troba en aquesta edat. Els més joves (fins a 29 anys) són el 20,6%, i els més majors (45 i més anys), el 36,6%. Les diferències per sexe no són força rellevants, si bé hi ha una concentració major de les dones aturades a la franja d’edat que va dels 30 als 44.

% població aturada per trams d'edat de les Illes Balears i Palma. Any 2005

4,7%

15,6% 15,6%

13,0%

10,4%

8,3% 7,6% 7,9%

0,0%

4,2%

6,4%

10,1%8,3% 8,7% 9,4%

0,4%

11,1%

5,8%

9,8%

12,4%

15,2%15,2%

0%2%

4%

6%8%

10%12%

14%16%

18%

<20 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 >59 Altres

Illes Balears Palma

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Treball.

El 69% dels aturats de Palma (10.612) té certificat d’escolaritat o estudis d’EGB. El 19% té estudis mitjans (16% BUP i 3%, formació professional). Els aturats amb títol universitari són el 5% (912 tenen un títol de grau mitjà o superior). Els aturats sense estudis o amb primària sense certificat representen una petita part sobre el total (7%).

4 Taxa d’atur: percentatge de població aturada sobre població ocupada.


11

% Aturats segons nivell d'estudis de Palma. Any 2005

Sense estudis, Educ. Primària

6%

Analfabets0%

Certificat esco laridat,

EGB68%

Formació Professional

3%

Títo l Grau M itjà o

Superior6%

Sense assignar

0%

BUP17%


Dels 15.585 aturats a Palma, tres de cada quatre (77%) pertanyen al sector serveis. Tenint en compte que el sector serveis és el que més persones ocupa, és lògic que aquest sigui el que comptabilitzi més aturats. A la construcció la xifra puja fins els 2.024 (13%). Només el 5% dels aturats són del sector industrial. L’agricultura en suma 112, una xifra rellevant només si es té en compte que l’any 2004 foren 50 les persones aturades registrades en aquest sector.

% Aturats segons el sector d'activitat de Palma. Any 2005

Serveis77%

Sense ocupació anterior

4%

Construc-ció13%

Agricultura1%

Indústria5%


Les activitats econòmiques que registren més volum d’aturats són també les que tenen una major ocupació. Encapçala la llista de persones en atur la classificació d’immobiliàries, lloguer de maquinària i altres serveis empresarials, amb un total de 3.505 persones aturades, més d’una cinquena part (22,5%). L’hoteleria és la segona activitat amb major nombre d’aturats, amb 2.885 (el 18,5% de la xifra total). La segueixen el comerç i les reparacions, amb 2.464, i la construcció, amb 2.019. De cada 100 persones aturades, 84 són de nacionalitat espanyola, així que tot just 16 són estrangers (4 d’ells de la UE-25 i els 12 restants, de tercers països). D’entre tots els col�lectius estrangers, destaca el llatinoamericà, amb 881 persones aturades, seguit dels europeus comunitaris (605) i dels africans (524). Quant a la distribució per sexe, hi ha un pes diferent de les dones en funció del continent de nacionalitat. D’una banda, entre els llatinoamericans, europeus comunitaris i no comunitaris hi ha un major percentatge de dones aturades que d’homes: al voltant del 58% sobre el total de cadascun dels col�lectius. Succeeix el contrari amb els homes asiàtics i els africans: suposen respectivament el 59,6% i el 73,9% dels aturats d’aquestes nacionalitats. La diferent distribució d’aquests dos col�lectius és sobretot deguda a una major presència masculina entre les persones d’aquests nacionalitats.


12

Aturats de Palma segons continent de nacionalitat (mitjana anual). Any 2005

Homes Dones Total Valor abs. % Valor abs. % Total 15.585 7.266 46,6% 8.318 53,4% Espanyols 13.144 6.051 46,0% 7.093 54,0% Estrangers 2.441 1.215 49,8% 1.226 50,2%

UE-25 605 256 42,3% 349 57,7% Extracomunitaris 1.836 959 52,3% 876 47,7%

Resta d'Europa 142 60 42,4% 82 57,6% Amèrica Llatina 881 363 41,2% 518 58,8% Àsia 47 28 61,1% 18 38,9% Àfrica 524 387 73,9% 137 26,1% Altres 13 9 66,5% 5 33,5%

En blanc 229 111 48,7% 117 51,3% Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Treball.

Demandants actius inscrits Els demandants actius inscrits són la suma de les persones aturades i ocupades que demanen millora d’ocupació, treball a temps parcial o conjuntural, etc. Al mes de juny hi ha a Palma un total de 16.954 demandants actius inscrits, un 5,1% menys que al mateix mes de l’any anterior. En el període descrit als gràfics (gener de 2004 - juny de 2006) la xifra ha fluctuat dels 17.000 als 27.000 demandants actius inscrits, i els màxims i mínims coincideixen amb els mesos de major i menor nombre d’aturats. Si comparam l’evolució dels demandants amb la dels contractes veim que tant a Palma les gràfiques són inverses, és a dir, quan els demandants descendeixen els contractes augmenten i viceversa. En els mesos de maig i juny l’important increment en el nombre de contractes pot fer que aquests superin la població de demandants inscrits.

Comparació de la població demandants i les contractes a Palma. Gener 2004 - Juny 2006

10.000

12.50015.000

17.50020.000

22.50025.000

27.50030.000

Contractes Demandants


Poc més de la meitat de les persones demandants actives inscrites són dones, tant al municipi de Palma (53,3%) com a la comunitat autònoma (56,2%). Es troben a tots els trams d’edat, si bé hi ha una concentració lleugerament major entre els joves de 25 i 34 anys, tant homes com dones. Sobta que si bé un cop sobrepassada aquesta edat el seu nombre tendeix a baixar, al tram d’edat d’entre els 55 i els 59 anys es torna a registrar una pujada important, especialment entre els homes, fet que pot ser degut a la proximitat de la jubilació.


13

% població demandant per trams d'edat de Palma. Any 2005

3,7%

14,6%

12,1%

10,0%8,7% 8,9%

10,2%

6,8%

0,4%

9,9%

14,7%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

<20 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 >59 Altres


Dos de cada tres persones inscrites com a demandants actius del municipi de Palma tenen estudis equivalents a educació secundària obligatòria. La major part de la resta de persones demandants sol tenir un nivell formatiu encara major: el 13,0% del total té acabats estudis equivalents a BUP; el 5%, a FP, i un 7,2%, estudis universitaris. El sector serveis és el que, sens dubte, acapara major volum de demandants actius inscrits: representen el 80% de Palma. La construcció, amb un 11%, i la indústria, amb un 5%, en queden molt lluny. Hi ha sis activitats econòmiques que acaparen més del 80% de persones demandants actives. Són, per aquest ordre, les immobiliàries, lloguer de maquinària i altres serveis empresarials i l’hoteleria, amb més de 4.000 persones inscrites; el comerç i les reparacions i la construcció, amb 2.000-3.000 persones, i altres activitats socials i els transports i la comunicació, amb 1.000-1.500. El 85,7% dels demandants actius inscrits són espanyols; el 3,5%, estrangers comunitaris, i el 10,7% restant, estrangers extracomunitaris. Aquesta és, en línies generals, la mateixa distribució de la població palmesana segons nacionalitat, de manera que aquesta variable no influeix en una major o menor demanda activa de feina.


14

Helena Herrera és coordinadora de projectes d’inserció laboral i responsable de la subsecretaria de gènere de la Confederació General de Treballadors, un sindicat de treballadors, implicat en la reivindicació tant dels drets laborals com dels drets socials. ¿Ens podria explicar quines són les actuacions del sindicat? Dintre de l’àrea de coordinació de projectes, tenim tota una sèrie de projectes dirigits a població jove i població immigrant. Es tracta de projectes tant laborals com socials creats amb l’objectiu de conscienciar a aquests col�lectius sobre la realitat actual del mercat laboral. Sobre tot, l’objectiu i la idea d’aquestes actuacions és proporcionar eines tant als joves com als immigrants per fer front a les característiques del mercat laboral actual, globalitzat, precaritzat i molt fragmentat i saber adaptar-se als canvis que es generen en ell. Els projectes dirigits específicament als immigrants estan més orientats a informar i assessorar. A diferència d’altres entitats, nosaltres no fem cap distinció entre persones regularitzades, i fonamentalment atenem a persones “sense papers”. En aquest sentit, CGT és un sindicat que treballa en xarxa. És un dels objectius que tenim i l’estam desenvolupant. Formam part de la xarxa del grup RIF, en la que hi ha vàries entitats locals com Metges del Món, Stei, Diagrama, Al-Magrib... per tal de treballar i ajudar a organitzar-se a les entitats i organitzacions del nord de Marroc. Allà hi ha una altra xarxa que es diu Balear. Com arriben els immigrants a la CGT, com arriben a conèixer els seus serveis? La majoria venen derivats d’altres serveis estandarditzats per a immigrants regularitzats. Venen d’institucions públiques, com Serveis Socials, que ja coneixen el recurs, i bàsicament el que més funciona és el boca a boca. Així venen la majoria d’usuaris als que atenem. Quin tipus de serveis proporcionau? Des del nostre servei SOAIL tenim dos punts d’atenció. Un està a Palma i l’altre està a S’Arenal. Les característiques dels col�lectius que arriben a cada punt d’atenció són molt diferenciades. El perfil d’usuaris que van al centre de Palma és molt més heterogeni que els que van al centre de S’Arenal, (en la seva majoria senegalesos). Els serveis que proporcionam es centren en l’orientació, informació i assessorament sobre la regularització. Hem treballat bastant aquests dos darrers anys per la regularització. Enguany estam atenent a molta gent amb problemes amb la renovació. També oferim orientació per tramitar reagrupaments familiars o tot el que té a veure amb qüestions legals, de les que se n’ocupa el nostre servei d’assessoria jurídica. Treballam també en el tema de l’orientació laboral. Bàsicament proporcionam informació sobre com fer un CV, com es va a una presentació... tot el que és l’orientació laboral. Així mateix, dins d’aquest àmbit laboral, no sols treballam amb el que es refereix a l’orientació laboral (aconseguir feina) sinó també per donar a conèixer a la gent, una vegada que ja té feina, quin són els seus drets i obligacions. L’arribada d’un considerable volum de població immigrant a les Illes Balears aquests darrers anys, de quina manera està afectant al mercat de treball? Be, això té moltes lectures i segons a qui li demanis et pot dir que bé o malament. Per a nosaltres, com a sindicat, té una doble vessant. Per una part, la gent que ve accedeix a llocs de feina, i això, diríem que seria l’òptim. Però el problema no es queda en aconseguir o no feina. El mercat laboral actual, amb l’entrada de població immigrant, s’ha precaritzat molt més. Això no és que sigui atribuïble a la immigració, sinó que s’han abaratit els costos laborals com a conseqüència de que molta gent s’aprofita de l’excés de demanda. No xerro únicament en termes de precarització salarial, sinó pel que fa a seguretat en el treball i riscos laborals, entre d’altres. Un altre sector crític és el de les treballadores de la llar, que encara que sigui considerat un sector productiu, en realitat no és així. El que ha succeït és que el preu-hora que es paga avui dia per tenir una treballadora de la llar ha baixat. De 9-10 euros s’ha passat en molts de casos, (no dic que a tots) a 3-6 euros l’hora. Això és una explotació pura i dura i està passant en gairebé tots els sectors productius on han entrat a fer feina les persones immigrants. Això precaritza no sols els llocs de feina als que poden accedir ells, sinó a tot el mercat laboral. Però hi ha una normativa que fixa els límits i les condicions salarials. Significa això que no es compleix la normativa? En molts de casos no es compleix la normativa i a més hi ha el tema del treball en negre. De fet, hi ha treballadors en negre en quasi tots els sectors, fins i tot en sectors tan normativitzats com la hoteleria. Tot això fa que les persones

En profunditat: entrevista a Helena Herrera, coordinadora de projectes de la CGT


15

immigrants, que ja venen de situacions precàries als seus països, es trobin que les expectatives que tenien a l’inici del projecte migratori no es poden assolir. Respecte als treballadors immigrants, amb quina altra problemàtica vos trobau al sindicat? Això va per sectors, però evidentment, el tema de la seguretat laboral és un gran problema. La discriminació salarial és un altre dels problemes que està present. La precarietat no és únicament la precarietat dels salaris, sinó abusos en contractacions, coaccions, manca de respecte dels preavisos d’acomiadament, impagament de liquidacions, denegació de vacances, impagament d’hores extres obligant a realitzar jornades laborals que van en contra de la normativa, etc. El sector de les treballadores de la llar és un món a part. Hi ha molts de casos d’explotació i fins i tot hem tengut casos de maltractaments físics a una treballadora. El règim de les treballadores de la llar té una legislació amb moltes llacunes i la gran majoria de la gent desconeix que existeix aquesta legislació. Pel fet d’estar, la relació laboral, dins l’àmbit privat, està subjecte a moltes situacions d’afectivitat que fa que la persona contractant manipuli, moltes vegades, a gent que està en situació de precarietat. A nosaltres mos han vengut bastant de casos d’aquests. Quin grau de coneixement tenen els immigrants dels seus drets laborals? Aquest és el problema, que molts no en tenen de coneixement. No saben quins són els seus drets, no saben on dirigir-se, fins i tot moltes vegades no saben com demanar les coses. Uns per barreres idiomàtiques, altres perque venen de formes de funcionament social diferents de com són aqui. Per exemple, la gent d’Àfrica subsahariana, ve de societats amb sistemes de funcionament molt comunitaris, en els que hi ha una sèrie de persones que són un referent, que són qui orienta, cerca i dona solucions. És clar, en venir a una societat amb un sistema de funcionament diferent al seu (aqui no hi ha un únic interlocutor, per exemple) van com a perduts. Crec que hi ha una gran dispersió dels serveis que ofereixen a l’immigrant, i sobre tot, hi ha un gran desconeixement de formes de funcionament d’altres cultures de les persones que arriben. Això fa que moltes vegades els serveis acabin essent tan rígids que impossibilita a la gent acostar-s’hi. En aquest sentit, som bastant crítics perquè el que s’hauria de fer és oferir serveis o recursos perquè la persona senti que això realment és un país d’acollida. Quin grau de coneixement i afiliació tenen els immigrants dels sindicats? No tenen molt de coneixement, en general. Però nosaltres, per exemple, tenim a bastanta gent immigrant sindicada. També és cert que molts venen per arreglar el tema dels papers, i ho fan evidentment dins el marc del sindicat. Per a nosaltres és bàsic donar a conèixer a la gent on ha anat a sol�licitar ajuda. Després, s’afilien o no. També tenim gent sense papers afiliada, perquè per a nosaltres és una forma de que una persona pugui accedir al dret que tenen tots els treballadors, tenguin o no papers. Hem organitzat un grup de suport per aquest col.lectiu d’immigrants no regularitzats. A la CGT hi ha un grup d’immigració que és el que realitza aquesta tasca d’ajudar-los a aconseguir papers, treballs, etc, i també a ajudar-los a que coneguin què és un sindicat i per a què serveix. També és cert que entre la gent que s’apropa al sindicat hi ha molta diferència en funció de la nacionalitat. Per exemple, els llatinoamericans, sobre tot del sud, estan molt més familiaritzats i conscienciats amb els sindicats. Solen estar políticament més formats que els del nord. Aquests darrers, si bé coneixen què és un sindicat, no hi estan tan familiaritzats. En canvi, la gent d’Europa de l’est sap moure’s bastant bé, fins i tot dins del sindicat i solen venir a demanar coses molt concretes. És cert que una vegada que coneixen el sindicat, s’afilien. En general, s’afilien o no en funció del referent que tenguin. Com actua el sindicat en casos d’abusos o discriminació laboral contra immigrants? El sindicat ha pres posicions i en alguns casos hem intervingut donant un suport a la persona que es troba en situació d’indefensió, com són les persones que no tenen papers. Com a sindicat, nosaltres sí que tenim un suport jurídic que ens permet ajudar als treballadors que es troben en aquesta situació exercint pressió a la persona que contracta o a l’empresa. Fins i tot hem intervingut no sols en temes que tenen a veure amb qüestions sindicals o estrictament laborals, sinó també socials. Per a nosaltres, el social no va deslligat del laboral. No sols hem trobat empreses que abusen dels seus treballadors, sinó d’altre tipus d’empreses, com immobiliàries, advocats, etc, que s’aprofiten de la situació –o de la manca d’informació- de la població immigrant. És clar, serveis d’aquestes característiques, no et donen solucions únicament a l’aspecte laboral sinó que siguin serveis més de tipus comunitari, no n’hi ha tants, sobre tot tenint en compte que gran part de la població immigrant que ve, té un funcionament comunitari molt fort, que xoca aquí. Quines implicacions tendria un procés de regularització o papers per a tots en el mercat de treball? Hi ha estudis –que no són estudis d’organitzacions alternatives o que donen suport als immigrants, sinó organitzacions com BBVA o Caixa de Catalunya- que afirmen que es necessiten al voltant de 4 milions d’immigrants perquè el mercat laboral segueixi funcionant. Per tant, des d’aquesta òptica, tu creus que seria negativa l’entrada de persones immigrants? És negatiu que demanem papers per a tots? És a dir, jo crec que és un contrasentit. Es diu que hi ha llistes d’espera a sanitat per culpa dels immigrants. No és cert. Llistes n’han existit sempre a Espanya i això és el mal funcionament del sistema, no pels immigrants. Es diu que si entra un immigrant em llevarà el meu lloc de treball. Això no és cert. Quin treball farà el que ve de fora? El que l’autòcton no vol fer. Això és un discurs amb l’únic


16

interès de fomentar la xenofòbia, el rebuig al desconegut. En el fons noc rec que sigui més que això. Treball n’hi ha però això també va molt lligat a com s’estructuri el mercat laboral. Si cada vegada el mercat laboral es fragmenta més, doncs sí que pot haver atur, però el problema no vendrà per la població immigrant sinó per la forma de regulació i pel propi funcionament del sistema. El mateix que l’escola. La immigració no és en sí mateixa un problema per a l’escola, és la manca de recursos i la mala gestió de la diversitat el que és negatiu. Al voltant de la immigració hi ha molt de mite, molt de desconeixement i molt de “no voler saber”. El sindicat està fent alguna cosa en l’àmbit de la conscienciació/sensibilització de la població? El que s’està fent no és suficient, i des del sindicat mateix hauriem de fer més coses. Per això nosaltres hem estructurat aquest grup d’immigració, que funciona més a nivell polític, en el sentit de que aquest grup es responsabilitza de reivindicar a les administracions públiques el que està passant. Existeix la discriminació laboral per la nacionalitat? Per a segons quin tipus de sectors sí, però no és una discriminació lligada al país, sinó al color de la pell. Això sí. És un fet real. Per exemple, si has d’estar de cara al públic, una persona amb uns trets físics molts determinats, no l’agafen. Algunes persones –et parlo de dones, que és el que més conec- són conscients d’això, però la majoria no s’han atrevit a donar el pas perquè ho prenen com a alguna cosa que “ho han de patir”. No sols per qüestions culturals, sinó perquè ho conceben com a una cosa innata al mateix procés migratori. Pensen que, quan emigres, has de passar inevitablement, per un període de “dret de pis”. Quina problemàtica específica ha de fer front la dona immigrant en l’àmbit laboral? La situació de les dones immigrants és encara més precària que la dels homes, i en molts de casos, poden patir pèrdues al llarg del procés d’inserció. És a dir, les dones que emigren solen venir amb un projecte migratori diferent: guanyar diners i tornar al seu país. Però en arribar aquí es troben amb el problema de la conciliació, per exemple, que fa que no sigui tan fàcil arribar a estalviar, ja que a més de les despeses que puguin tenir d’habitatge, manutenció, etc. també necessita a algú que cobreixi les necessitats d’assistència dels fills, cura de la casa, etc.


17

S’adjunta una còpia digitalitzada de les notícies ja introduïdes a l’apartat “La immigració a la premsa: les notícies més destacades d’octubre i novembre ‘06.”

Annex: còpia de les notícies de premsa


18

INTERNACIONAL POLÍTICA 27.10.06 EL MUNDO


19

TREBALL 11.11.06 EL PAÍS


20


21

POLÍTICA 11.11.06 DIARIO DE MALLORCA


22

NACIONAL TREBALL 25.10.06 DIARIO DE MALLORCA


23

ECONOMIA 03.11.06 ABC


24

POLÍTICA 15.11.06 ABC


25

DADES I ESTUDIS 16.11.06 ABC


26

LOCAL TREBALL 09.10.06 EL MUNDO


27

HABITATGE 15.10.06 ÚLTIMA HORA


28

POLÍTICA 16.10.06 EL MUNDO


29

DADES I ESTUDIS 27.10.06 EL MUNDO


30

SANITAT 02.11.06 ÚLTIMA HORA


31

VIDA QUOTIDIANA 09.11.06 DIARIO DE MALLORCA


32

EDUCACIÓ 10.11.06 DIARIO DE MALLORCA


33

OPINIÓ 12.11.06 DIARIO DE MALLORCA


34



35



36


37

VIDA QUOTIDIANA 12.11.06 ÚLTIMA HORA


38

DADES I ESTUDIS 14.11.06 ÚLTIMA HORA


39

POLÍTICA 14.11.06 ÚLTIMA HORA

QUA-


Índice

pg. 2 La inmigración en la prensa: las noticias más destacadas de octubre y noviembre 2006. pg. 3 Actividades y acontecimientos: a. Acontecimientos locales b. Otras noticias destacadas

c. Convocatorias de ayuda d. Cursos, jornadas y conferencias. pg. 6 Novedades bibliográficas. pg. 7 Estadísticas breves: extranjeros con tarjeta o autorización de residencia en vigor. pg. 14 En profundidad: entrevista a Helena Herrera, coordinadora de proyectos de la CGT. pg. 17 Anexo: copia de las noticias de prensa.

NOV ’06


2

ÁMBITO SECCIÓN TITULAR PERIÓDICO Y FECHA

INTERNACIONAL Política

La UE busca una legislación común que obligaría a retocar la Ley de Extranjería. Rubalcaba admite que se tendrá que cambiar la reagrupación familiar y califica de "razonable" la propuesta presentada por Alemania y Francia.

EL MUNDO 27.10.06

INTERNACIONAL Trabajo Europa del este se queda sin mano de obra. Rumanía importa trabajadores chinos. Pueblos desiertos, fábricas sin empleados y millares de familias partidas son la consecuencia del éxodo laboral hacia la UE.

EL PAÍS 11.11.06

INTERNACIONAL Política La UE pide a las regiones que no pierdan su identidad con la inmigración. La comisaria europea Danuta Hübner clausuró la Asamblea de Regiones Europeas.


NACIONAL Trabajo Dueños de su futuro. El mercado laboral vive los primeros efectos del proceso de regularización, con un aumento del 19% de los autónomos inmigrantes y una caída del 14% del empleo en el hogar.


NACIONAL Economia BBVA calcula que los inmigrantes han aportado un 0,4% al crecimiento español.

EL MUNDO 03.11.06

NACIONAL Política

El PP quiere que el padrón deje de ser el acceso a la sanidad y a la educación para los irregulares. Ana Pastor asegura que el objetivo es reformar la ley sin quitar derechos a los extranjeros "No tiene sentido inscribir en registros legales a los ilegales", se justifica.

ABC 15.11.06

NACIONAL Datos y

estadísticas

La inmigración explica la mitad del crecimiento de los cinco últimos años. Un informe de La Moncloa concluye que los inmigrantes, además de favorecer la actividad económica y el empleo, aportan a las arcas públicas más de lo que reciben.

ABC 16.11.06

LOCAL Trabajo

Menorca cuenta con una reserva de 67 puestos de trabajo para inmigrantes. No hay personas en el paro que respondan actualmente al perfil de las ocupaciones que se demandan. La demanda de mano de obra extranjera ha crecido un 19%.

EL MUNDO 09.10.06

LOCAL Vivienda La patronal inmobiliaria alerta de la proliferación de subalquileres a inmigrantes en Palma. El Colegio de Agentes de la Propiedad afirma que hay casos en los que los intermediarios subalquilan espacios a terceros.


LOCAL Vida Cotidiana La llegada de bolivianos se dispara el septiembre. 13.000 ciudadanos de esta país accedieron a Barajas el mes pasado ante el miedo de que se les imponga visado.

EL MUNDO 16.10.06

LOCAL Datos y estadísticas

El CES revela que Balears supera por primera vez la media de pobreza por la inmigración. El Consejo Económico y Social advierte que el 9% de la población vive por debajo del umbral, un punto por encima que a nivel nacional. Atribuyen esta repuntada a la llegada de extranjeros 'en situación precaria'.

EL MUNDO 27.10.06

LOCAL Sanidad La atención sanitaria de los extranjeros cada año toca los 5 millones de euros. Un estudio del IB-Salut revela que el grueso del gasto afecta a la hospitalización.


LOCAL Vida Cotidiana La Federación de la Casa de Argentina en Baleares inaugura la nueva sede en Palma.


LOCAL Educación "El problema es la masificación de alumnos, no los inmigrantes". DIARIO DE MALLORCA 10.11.06

LOCAL Opinión "Aumenta la infancia inmigrante con problemas". Carme Fuster, Delegada en Mallorca de la asociación Nuevo Futuro.


LOCAL Cultura Jornada sobre la influencia de la cultura y la adaptación social. ÚLTIMA HORA 12.11.06

LOCAL Política Pastor aboga por impulsar el papel de los inmigrantes como agentes de codesarrollo.

EL MUNDO 12.11.06

LOCAL Cultura Colombia se divierte. Unas tres mil personas se reunieron en el Poble Espanyol para celebrar el Dia de la Raza y presenciar dos concurridos concursos, uno de disfraces y otro de belleza.


LOCAL Datos y

estadísticas

Las actas de invitación a extranjeros para venir a Baleares crecen un 94%. Los notarios han expedido hasta septiembre 2.720 documentos de invitación y 782 de reunificación familiar.


LOCAL Política Los extranjeros dispondrán de una red integral de atención al inmigrante. Las oficinas de información contarán con un servicio de acceso a la vivienda.


La inmigración en la prensa: noticias más destacadas de octubre - noviembre '06


3

a. Acontecimientos locales

� “Guía de bienvenida para la mujer inmigrante” editada por el Institut Balear de la Dona del Govern Balear con la finalidad de indicar a las mujeres inmigrantes el camino para que la integración se lleve a cabo con total garantía. Se trata de una guía para dar a conocer los derechos y obligaciones, donde dirigirse para hacerlos efectivos, los recursos de que disponen y cómo acceder a ellos. Para más información, consultar la página web: http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.ca.jsp?codi=92789&coduo=232.

� “Guia jurídica de inmigración para la intervención sindical” editada por la CGT. El 22 de noviembre

2006 la CGT presentó esta Guía, que pretende servir de instrumento de consulta para todas las personas que realicen trabajos de asesoramiento, defensa y sensibilización sobre la situación de la población inmigrante. Para más información, consultar página web http://www.cgt.es/.

� Campaña de sensibilización “3 Regiones del Mundo en Baleares. Un ejemplo de integración” puesto

en marcha por la Direcció de Cooperació del Govern de las Illes Balears. El objetivo de esta campaña es el de presentar, a través de diversos talleres, la realidad socioeconómica de las principales zonas de origen de los inmigrantes que llegan a las Islas Baleares; entre ellas, África Occidental, América del Sur y América Central. A través de esta iniciativa, se quiere hacer llegar un mensaje integrador a la población en general, asociaciones, grupos profesionales, responsables educativos, centros socioculturales o cualquier otro colectivo. Para más información, consultar la página web: http://dgcooper.caib.es/portal/regions%20del20%mon/index.htm.

� Las Casas regionales de Argentina en Baleares celebran el Día de la Tradición. Domingo 12 de

noviembre 2006 tuvo lugar en el Parque de can Simonet (en la Ctra. de Valldemossa, 15 y en la c. Felip II de Palma) la diada, en la que no faltaron un castillo inflable con monitores, degustaciones de platos típicos, actuaciones de grupos folclóricos y almuerzo.

� Programa de actividades “Palma, Ciutat del món”, octubre y noviembre 2006, del Ayuntamiento

de Palma. Estructurada en diversas actividades (exposiciones, cine, teatro, música, paseos, debates) este programa constituyó un espacio para avanzar hacia la interculturalidad. Pensado como un programa plural y diverso, con las diversas actividades se pudo dialogar, reflexionar i compartir experiencias para mejorar el conocimiento y la comprensión de las diferentes culturas que confluyen en Palma.

b. Otras noticias destacadas

� La web del inmigrante. Creada por Fundetec. En su constante labor de acercar las Nuevas Tecnologías y

fomentar el desarrollo de la Sociedad de la Información entre aquellos colectivos con mayor riesgo de exclusión social y digital, Fundetec ha puesto en marcha este proyecto que pretende ser un espacio de formación e información dirigido al colectivo de inmigrantes. Se trata de una aportación más en el proceso integración social y digital de los inmigrantes residentes en España. En la Web del Inmigrante hay disponibles cursos de auto formación a través de Internet y accesibles desde estas mismas páginas. Fundetec ha diseñado para este proyecto un curso especial denominado "El país en el que vives", un manual imprescindible para tener una serie de conocimientos básicos sobre España, su cultura, política, economía, historia, etc. Dispone también, de un curso completo de español, material sobre Salud, Ofimática e Internet. Más información en: http://inmigrantes.fundetec.es/inmigrantes/pub/info.jsp?id=quees&tpag=1.

� El Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación anuncia la aplicación provisional de varios convenios

entre el Reino de Espanya y la República Islàmica de Mauritania, realizados el 12 de septiembre de 2006. Entre dichos convenios figuran el Convenio de extradición (http://www.boe.es/boe/dias/2006/11/08/pdfs/A38829-38832.pdf), el Convenio realivo a la asistencia a personas detenidas y al traslado de personas condenadas (http://www.boe.es/boe/dias/2006/11/08/pdfs/A38832-38834.pdf), el Convenio relativo a la asistencia judicial en el ámbito civil y mercantil ( http://www.boe.es/boe/dias/2006/11/08/pdfs/A38835-38837.pdf ) y el Convenio relativo a la asistencia judicial en materia penal (http://www.boe.es/boe/dias/2006/11/08/pdfs/A38838-38840.pdf). Todos estos documentos estan disponibles en el BOE nº 267 del miércoles 8 de noviembre 2006.

� Celebración del “Día de Acción por los derechos de los migrantes”. Las ONG y otras organizaciones

sociales de Europa y África invitaron a la organización de movilizaciones masivas en ambos continentes para celebrar, el 7 de octubre, el “Día de Acción por los derechos de los migrantes” como forma de manifestar la protesta contra las actuales políticas europeas en materia de inmigración y para pedir el respeto de los

Actividades y acontecimientos


4

derechos básicos de los inmigrantes. Para más información sobre esta celebración: http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=1914.

� ORDEN PRE/3108/2006, de 10 de octubre, por la que se da publicidad al Acuerdo de Consejo de

Ministros por el que se dispone la creación de la autoridad de coordinación de las actuaciones para hacer frente a la inmigración ilegal en Canarias y se establecen normas para su actuación. Publicado en BOE nº 243 de miércoles 11 de octubre de 2006. Para acceder al documento: http://www.boe.es/boe/dias/2006/10/11/pdfs/A35160-35162.pdf.

� CANJE de Cartas, de 26 de octubre de 2004, constitutivo de Acuerdo entre el Reino de España y la

República Argelina Democrática y Popular sobre el reconocimiento recíproco y el canje de los permisos de conducción nacionales. Publicado en BOE nº 237 de miércoles 4 de octubre de 2006. Para acceder al documento: http://www.boe.es/boe/dias/2006/10/04/pdfs/A34485-34487.pdf.

� SENTENCIA de 26 de septiembre de 2006, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, por la que se fija

la siguiente doctrina legal: «Sin perjuicio de las facilidades que han de otorgárseles, derivadas de lo dispuesto en el artículo 14 del Tratado General de Cooperación y Amistad entre la República Oriental de Uruguay y el Reino de España, firmado el 23 de julio de 1992, los nacionales de Uruguay, ni quedan equiparados a los ciudadanos de los Estados miembros de la Unión Europea en lo que hace al régimen jurídico que regula los derechos de residencia y trabajo en España, ni dejan de estar sujetos al régimen establecido en la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre Derechos y Libertades de los Extranjeros en España su Integración Social, y en sus normas reglamentarias de desarrollo, siéndoles de aplicación, por ende, la norma contenida en el artículo 38.1 de dicha Ley, según la cual: para concesión inicial de la autorización de trabajo, en el caso de trabajadores por cuenta ajena, se tendrá en cuenta la situación nacional de empleo». Para acceder al documento: http://www.boe.es/boe/dias/2006/11/13/pdfs/A39605-39605.pdf.

� El Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación publica la entrada en vigencia de los siguientes convenois entre el Reino español y la República Dominicana sobre asistencia judicial en materia civil y mercantil y sobre ejecución de sentencias penales, hechos en Madrid el 15 de septembre de 2003. Publicado en el BOE nº 279 del miércoles de noviembre 2006. Para acceder al documento: http://www.boe.es/boe/dias/2006/11/22/pdfs/A40879-40879.pdf.

c. Convocatorias de ayudas

� II Concurso de fotografía de SOS Racismo: “Mujer e Inmigración”. En el marco de las actividades organizadas por el ayuntamiento de Donostia de "Donostia entre mundos" desde SOS Racismo de Gipuzkoa, convocamos a participar en el 2º Concurso de fotografía sobre Inmigración. Para acceder a las bases del concurso ver: http://www.mugak.eu/gunea/sosracismo/eki/foto

� Concurso de fotografía “Inmigrantes, trabajadores y ciudadanos”, organizado por la Secretaria de Inmigración y Cooperación Internacional a través del Observatorio de Inmigración CITE. Para acceder a las bases del concurso, consultar la página web: http://www.observatoriodeltrabajo.org/ftp/Concurso%20de%20fotografía.pdf

� El Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación publica la ORDEN AEC/3326/2006, de 20

de octubre, por la que se establecen las bases reguladoras de la concesión de subvenciones del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación para promover la realización de encuentros iberoamericanos. Ver documento: http://www.boe.es/boe/dias/2006/10/31/pdfs/A37841-37843.pdf

� El Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales ha puesto a disposición del público interesado la

actualización de los modelos oficiales de solicitud de procedimientos de extranjería, estos pueden consultarse en la Url http://extranjeros.mtas.es/.

� Programa Encuentro, ayudas para la interculturalidad, de la Obra social de la Caja de Ahorros del

Mediterráneo. Esta iniciativa está encaminada a apoyar programas y proyectos de organizaciones sociales que favorezcan la integración social y laboral de la población inmigrante y la convivencia en una sociedad intercultural. Para más información consultar la pàgina web: http://obrasocial.cam.es/camencuentro/

� Nueva convocatoria de ayudas Fundación Luís Vives con el Fondo Social Europeo. Esta nueva

convocatoria es de caràcter extraordinario, para ayudar al fortalecimiento de las organizaciones no gubernamentales que promuevan la inserción sociolaboral de personas en riesgo de exclusión, en el marco del Programa Operativo Plurirregional de Lucha contra la Discriminación. Para más información, consultar la pàgina web: http://www.fundacionluisvives.org/convocaextra.htm


5

� ORDEN 133/2006, de 10 de octubre, de la Consejería de Inmigración, por la que se aprueban las bases reguladoras de la concesión de subvenciones destinadas al otorgamiento de ayudas para la realización de Proyectos contra el Racismo y la Intolerancia en la Comunidad de Madrid, dirigidos por Instituciones sin fines de lucro, y se convocan dichas subvenciones para el año 2006. Para acceder al documento, ver página web: http://www.madrid.org/ BOCM nº 249

� Resolución del 9 de octubre de 2006, de la Dirección General de Emigración, por la que se convocan

ayudas para suscripciones a publicaciones con destino a centros y asociaciones de emigrantes. Publicado en BOE 246 de 14/10/2006. Para acceder al documento: http://www.boe.es/boe/dias/2006/10/14/pdfs/A35607-35610.pdf

• III Convocatoria ABC Universitario, ABC solidario para proyectos solidarios en el entorno de las

universidades españolas. La convocatoria se estructura en tres modalidades independientes: Proyecto Solidario, Entidad Solidaria e Investigación Solidaria y tiene como objetivo promover la solidaridad universitaria, fomentar el voluntariado y dedicarse a la atención de personas desfavorecidas, en España y fuera de España, en diversas áreas. Para más información, consultar la pàgina web: http://www.abcsolidario.com/bases1.asp

d. Cursos, jornadas y conferencias

� Fórum por los objetivos del milenio, del 23 al 30 de noviembre la Fundación Liorna, Veïns sense Fronteres y CEPAC organizan varias actividades en distintos lugares de Mallorca. Má información en la pàgina web del Observatorio municipal de la Inmigración: http://www.observatoripalma.org

� Curso “Inmigración y culturalismo, desafíos para el derecho” 16 y 17 de noviembre en las sedes de la UNED de Mallorca, Menorca e Ibiza. Para acceder al programa y boletín de inscripción: http://www.uned-illesbalears.net/esp/imminovesp.pdf; http://www.uned-illesbalears.net/esp/boletinesp.doc Para más información: http://www.uned-illesbalears.net/esp/cursos.html

� Curso de especialización en asesoramiento jurídico y sociolaboral para intermediación con

personas inmigrantes, Madrid del 16 de octubre 2006 al 20 de diciembre 2006. Este curso, organizado por la Asociación AD Los Molinos es gratuito. La fecha límite de inscripción és el 09.10.2006. Para más información, consultar la pàgina web: http://www.admolinos.org

� Curso especialista universitario en Gestión Global de la Inmigración, del 22 de noviembre2006

hasta el 6 de mayo 2007 en Tarragona. Este curso pretende formar profesionales capacitados en todos los ámbitos relacionados con el tema de la inmigración, con el fin de que puedan incorporarse al mundo profesional dando respuesta tanto a las cuestiones propiamente jurídicas como a las necesidades de intervención social y el diseño y la aplicación de políticas públicas. Para más información, consultar la pàgina web: http://www.fundacio.urv.cat/formacio/ofFrameset?pIdi=CAS

� Curso INSHALAH: Mediadores contra la Islamofobia, del 14 al 17 de diciembre 2006 en Lorca, Murcia. El

curso es gratuito, y la fecha límite de inscripción es el 14 de diciembre 2006. Este curso, organizado por la Asociación Juvenil de Cazalla se dirige a trabajadores sociales, técnicos de Juventud y líderes y voluntarios de ONG motivados por el cambio social. Para más información: 667721857; email: [email protected]

� Taller formativo sobre mediación intercultural organizado por Médicos del Mundo. El Taller se celebra el

27 de noviembre, de 16.00 a 20.00 h en el Casal Ong´s-Espai Solidari situado en la c. Ramón Berenguer III Nº20-bajos. Es necesario realizar ínscripción previa a Médicos del Mundo. Tel.: 971 204 771 Fax: 971 202 161, E-mail: [email protected]; [email protected]; Web: www.medicosdelmundo.es

� Jornadas del Caixa Fórum sobre Inmigración, desde la perspectiva de la identidad, de la

multiculturalidad y de la ciudadanía. El 21, 22 y 23 de noviembre 2006. Organizadas por la Fundación La Caixa, las Jornadas pretenden ofrecer información sobre las experiencias más importantes sobre la multiculturalidad y la integración de los y con los inmigrantes que se han desarrollado en el continente europeo en las últimas décadas. Para más información, consultar la pàgina web: http://www.laCaixa.es/ObraSocial

� Charla “Ramadán, aspectos religiosos y culturales”. El 31 de octubre a las 16,30 tuvo lugar, en el Centre

Social Flassaders, la charla organizada por el Equipo de Mediación Social Intercultural del Ayuntamiento de Palma

� Jornadas sobre indicadores de ciudadanía aplicados a la población inmigrada. El 10 y 11 de

noviembre 2006 tuvieron lugar las Jornadas organizadas por el la Fundación Gadeso. Para más información, ver la pàgina web: http://www.gadeso.org


6

� AJA, Eliseo y ARANGO, Joaquín (Eds.) Veinte años de inmigración en España: Perspectiva jurídica y

sociológica (1985 – 2004) Barcelona. Fundació Cidob, 2006. Este trabajo es una aproximación al fenómeno inmigratorio en España durante las dos últimas décadas. Más información sobre la presentación del libro en Fundación Cidob, ver pàgina web: http://www.cidob.org/actividades/migraciones/20_anos_de_inmigracion_en_espana

� EUROPEAN MONITORING CENTRE ON RACISME AND XENOPHOBIA. Migrantes, Experiencias de

Racismo y Xenofobia en 12 estados, miembros de la Comunidad Europea. El trabajo es un estudio basado en los datos de cada país, que muestra que un significativo número de migrantes han sufrido experiencias discriminatorias en su vida diaria. El estudio se ha realizado entre 2002 y 2005 en Bélgica, Alemania, Grecia, España, Francia, Irlanda, Italia, Luxemburgo, Holanda, Austria, Portugal y el Reino Unido. Para su acceder al documento: http://eumc.europa.eu/eumc/material/pub/merx/Migrants-Experiences-web.pdf

� FONDO DE POBLACIÓN DE LAS NACIONES UNIDAS Informe Estado de la población mundial 2006. Hacia

la esperanza: las mujeres y la migración internacional. El UNFPA es una agencia de cooperación internacional para el desarrollo que promueve el derecho de cada mujer, hombre y niño a tener una vida sana, con igualtat de oportunidades para todos. La UNFPA apoya a los países en la utilización de datos sociodemográficos para la formulación de políticas y programas de reducción de la pobreza y vela para que mujeres y niños sean tratados con dignidad y respeto. Para más información: http://www.unfpa.org/upload/lib_pub_file/652_filename_sowp06-sp.pdf

� MARIÑO MENÉNDEZ, Fernando M. (COORD.) Un mundo sin desarraigo. El Derecho internacional de las

migraciones. Editorial Los libros de la Catarata, 2006. Entre esa búsqueda de satisfacción a las necesidades de un “derecho” humano a emigrar y los intentos, egoístas o solidarios, de regulación jurídica de las migraciones, se expresan los trabajos que integran este volumen, enriquecedores del actual debate sobre esta problemática, con análisis muy autorizados tanto de académicos como de responsables de la formulación de políticas y normas internacionales, siendo la reflexión y el ansia de avanzar en un cuerpo de medidas que normalice este fenómeno desde una perspectiva internacional el denominador común de todos ellos.

� LIGA ESPAÑOLA DE LA EDUCACIÓN Adolescentes latinoamericanos inmigrantes: desafios para su

integración. Este trabajo presenta los resultados de un estudio llevado a cabo entre adolescentes latinoamericanos, que se inscribe en la necesidad de aproximarnos a un mejor conocimiento de la emergencia de las formas alternativas de socialización entre los adolescentes latinoamericanos y, al mismo tiempo, identificar aquellos factores que condicionan las formas de su inserción en la sociedad española. Más información en: http://www.ligaeducacion.org/noticias.php

� NASH, Mary. Inmigrantes en nuestro espejo. Inmigración y discursos periodísticos en la prensa española. Icaria Editorial 2006. Entre los medios de comunicación de nuestra sociedad de la información, cada vez más interconectada, el discurso de la prensa constituye un imaginario colectivo de gran calado en la opinión publicada alrededor de las personas inmigrantes. Este libro tiene como propósito detectar las representaciones culturales creadas en la cobertura informativa y analizar el significado de los discursos predominantes forjados en este vehículo clave de transmisión y de reproducción discursiva de actitudes hacia la comunidad inmigrante.

� E-MIGRA Guía para la cultura digital de los inmigrantes en Europa. Iniciativas y recomendaciones.

Esta guía presenta los proyectos y actividades que contribuyen a la cultura digital de los inmigrantes en Alemania, Francia y España. La guía propone un listado de recomendaciones que se debatieron durante las jornadas e-Migra que se celebraron en Viladecans el 2 y 3 de febrero 2006. La versión francesa y española de la guía puede obtenerse en: http://www.e-migra.org/fileadmin/EMIGRA/esp_fr_ok_final.pdf

Novedades bibliográficas

Quaderns de l’Observatori – Junio y Julio 2006 Observatori Municipal de la Immigració

7

Este mes presentamos un resumen del informe Una aproximación al mercado de trabajo del municipio de Palma. Año 2005. Se proporcionan datos sobre actividad, afiliación, contratos, paro y demandantes. Aquellas personas que quieran ampliar estos datos, pueden consulltar el informe completo en nuestra web www.observatoripalma.org, en el apartado de Publicaciones. Tasa d’actividad y tasa de dependencia La media anual de población activa registrada en el municipio de Palma en el año 2005 es de 216.763 personas, un incremento de 6.041 personas (6,4%) respecto del año anterior. El proceso de normalización extraordinario realizado entre febrero y mayo de 2005 ha influido sin duda en este incremento, aun cuando la cifra de 9.516 solicitudes de regularización en el municipio5 (la mayor parte admitidas) es superior. Aun cuando la estructura de edades no es muy diferente entre Palma y las Illes Baleras, la tasa de dependencia es superior a la CA. Asi pues, la tasa de actividad6 en Palma (81,45) es 15 puntos superior a la de las Illes Balears.

Población según grupo de edad y población activa, tasa de actividad y de dependencia en Illes Balears y en Palma. 2005.

Illes Balears Palma Población de 16-64 años 690.514 266.146 Población >64 años 134.696 50.891 Población activa 459.586 216.763 Tasa de actividad 66,56 81,45 Tasa de dependencia 29,31 23,48

Fuente: Padrón a 1-1-2005 (INE), Consejería de Trabajo y Formación y elaboración propia a partir de éstos.

Afiliados a la Seguridad Social En 2005 se va registrar una media de 421.246 personas afiliadas a la Seguredad Social en las Illes Balears, que supone un incremento del 5,5% respecto del año anterior. Casi la mitad de los afiliados de la CA (el 47,8%) pertenecen a Palma, donde los 201.178 afiliados de media suponen un incremento del 5,1% respecto al 2004.

Evolución de los afiliados en Illes Balears y Palma. (Media anual) Illes Balears Palma % 2000 365.523 175.535 48,0% 2001 374.212 175.732 47,0% 2002 390.576 187.458 48,0% 2003 392.469 188.187 47,9% 2004 399.278 191.353 47,9% 2005 421.246 201.178 47,8%

Fuente: elaboración propia a partir de datos de la Consejería de Trabajo i Formació. El proceso de normalización de 2005, que recibió entre febrero y mayo un total de 9.516 solicitudes en Palma, se ha reflejado en los datos, pues en este año se aprecia un aumento generalizado en la cifra de afiliados/as.

5 Font: Diari Última Hora, recollit als Quaderns Mensuals de l’Observatori del mes de maig de 2005. 6 Percentatge de població activa sobre el total de població entre 16 i 64 anys)

Estadísticas breves: una aproximación al mercado de trabajo del municipio de palma. Año 2005


8

Evolución de los afiliados en Palma. Enero 2002-Junio 2006

170.000

180.000

190.000

200.000

210.000

220.000

Fuente: elaboración propia a partir de datos de la Consejería de Trabajo i Formació.

83 de cada 100 afiliados en Palma están inscritos en el régimen general, 14 en el de autónomos y 3 al régimen del hogar. La diferencia más destacable con Illes Balears es una mayor presencia de personas afiliadas al régimen general en detrimento de los autónomos, 5 puntos por debajo. Contratos En el año 2005 se van a registrae un total de 191.422 contratos con destinación en Palma,poco menos de la mitad de los realizados en la CA. Dichas contrataciones suponen una disminución del 2,8% respecto del año anterior. Coincidiendo con el inicio de la temporada turística, el mes que más contrataciones registró fue mayo, con 19.909. Diciembre, en cambio, registró la cifra menor, con 12.020 contrataciones.

Contratos realizados en Palma. Enero 2004 - Junio 2006

11.000

13.500

16.000

18.500

21.000


Prácticamente existe igualdad en la contratación entre hombres y mujeres: el 48,8% de los contratos registrados fueron firmados por mujeres. Servicios fue el sector de actividad que más contratos registró con destino Palma en 2005, con el 81,1% de los contratos. Muy lejos se encuentra la construcción (14,2%) y, sobre todo, la industria (3,1%) y la agricultura. El incremento de contratos desde 2002, cifrado en un 3,6%, es debido únicamente al incremento del sector servicios (8,9%), puesto que se registró una disminución tanto en la construcción como en la industria (16,2% y 12,6% respectivamente).

Contratos registrados en Palma según sector de actividad. Años 2002-2005

2002 2003 2004 2005

Total 184.829 159.259 195.143 191.422

Agricultura 1.502 1.212 1.323 1.402

Industria 6.823 5.915 6.461 5.960

Construcción 32.429 25.723 26.565 27.197

Servicios 144.075 126.409 160.794 156.863

Fuente: elaboración propia a partir de datos de la Consejería de Trabajo i Formació. Se dan importantes diferencias entre contratación femenina y masculina. Así como en el sector servicios las mujeres suponen el 57%, en la industria apenas son el 24%, el 17% en la agricultura y el 6% en la construcción. La tabla que viene a continuación recoge el número total de contratos registrados entre 2002 y 2005, clasificados según las actividades económicas que establece el código CNAE-93.


9

Contratos registrados en Palma según actividad económica (CNAE-93). Años 2002-2005

2002 2003 2004 2005 Sector Total 184.829 159.259 195.143 191.422

Agricultura, ganadería, caza y selvicultura 1.402 1.083 1.184 1.301 Agricultura Pesca 100 129 139 101 Industrias extractivas 120 114 111 97 Industria manufacturera 6.162 5.266 5.750 5.213 Industria

Electricidad, gas y agua 541 535 600 650 Construcción Construcción 32.429 25.723 26.565 27.197

Comercio y reparaciones 22.918 20.280 24.423 23.820 Hostelería 34.653 26.589 32.511 27.099 Transporte y comunicación 18.439 15.279 22.931 20.745 Intermediación financiera 1.478 1.291 1.750 1.935 Inmobiliarias, alquileres de maquinaria y otros servicios empresariales 38.033 35.007 45.826 48.081 Adm. Pública, Defensa y S.S. 2.958 2.208 2.443 1.978 Educación 4.824 5.042 5.766 5.569 Activ. sanit. y servicios sociales 8.683 9.526 12.486 14.312 Otras actividades sociales 11.794 10.978 12.429 12.610 Personal doméstico 246 206 227 712

Servicios

Organismos extraterritoriales 49 3 2 2 Fuente: elaboración propia a partir de datos de la Consejería de Trabajo i Formació.

77 de cada 100 contratos realizados en 2005 fueran firmados por españoles, 6 por europeos comunitarios (UE-25) y los otros 17, por extranjeros extracomunitarios. Si se compara esta distribución con la de la población total de entre 16 y 64 años, resulta que la contratación de los extranjeros es superior a su presencia: si, como ya se ha dicho, el 77% de los contratos serían para españoles, estos suponen el 86% de la población potencialmente activa. Por lo tanto el 23% de los contratos serían para extranjeros, cuando suponen apenas el 14% de la población. Esta diferencia puede ser debida tanto a una mayor tasa de actividad de la población extranjera como una mayor precariedad de su contratación. En cifras, los comunitarios llegaron a los 11.294 contratos y los extracomunitarios, a los 32.870. De entre los extranjeros, destacan sin duda los latinoamericanos (10,0% sobre el total). En segundo lugar encontramos a los europeos comunitarios (5,9%), seguidos por los africanos (4,4%). Los europeos no comunitarios y los asiáticos tienen poco peso en la contratación: 1,6% y 1,0% de la contratación total, respectivamente. Las nacionalidades que registran mayor concentración son, en este orden, la ecuatoriana, con 5.702, la argentina, con 4.005, y la colombiana, marroquí y la italiana, con más de 3.000. El resto de nacionalidades con mayor contratación desde 2002 puede ser consultada en el cuadro siguiente.

Contratos en Palma según continente de nacionalidad del trabajador/a. Años 2002-2005

2002 2003 2004 2005*

Total 184.829 159.259 195.143 191.422

Españoles 153.058 130.385 158.087 147.258

Extranjeros 31.771 28.874 37.056 44.164

Unión Europea 10.576 9.040 12.108 11.294

Extracomunitarios 21.195 19.834 24.948 32.870

Europa no comunitaria 2.162 2.069 2.468 3.142

América del Sur y Central 9.882 9.761 13.219 19.123

Asia 1.279 1.208 1.341 1.989

África 7.548 6.581 7.754 8.468

Otros 324 215 166 148

Fuente: elaboración propia a partir de datos de la Consejería de Trabajo i Formació. (*) A partir de 2005, los datos referentes a la Unión Europea hacen referencia a los 25 países que forman parte,

aunque la ampliación tuvo lugar en mayo de 2004.

El incremento de la contratación de extracomunitarios no ha sido constante, pero en conjunto ha resultado muy alta: un aumento del 55,1% en apenas 3 años. El incremento más espectacular ha sido el de latinoamericanos, pues la cifra casi se ha duplicado (93.5%). Respecto a la modalidad de los contratos segons sexe hay pocas diferencias entre hombres y mujeres. El 88,8% de los contratos femeninos son temporales; el 10,5%, indefinidos, y el 0,7% restante, formativos, unos porcentajes muy silmilares a los de los hombres.


10

Población parada Según la Consejería de Trabajo y Formación, la tasa de paro registrado en 2005 en Palma es de 7,2, 1,1 punto más baja que la de Illes Balears, comunidad en la que hubo 29.541 desempleados por término medio.

Evolución de la población parada en Illes Balears y Palma. Años 2000-2005

Illes Balears Palma

Total % Var. anual Total % Var. anual

2000 21.280 - 8.744 -

2001 22.355 5,05 9.412 7,64

2002 25.917 15,94 10.966 16,51

2003 28.734 10,87 12.395 13,03

2004 29.541 2,81 12.455 0,49

2005* 38.340 29,79 15.585 25,13


*: nueva metodología a partir de 2005

Si ens fixam en l’evolució de l’atur entre gener de 2005 i juny de 2006 veim que gener, el mes amb menys afiliats, és el que comptabilitza més persones aturades (17.499 a 2006). Coincidint amb el final de la temporada turística, octubre i novembre registren els majors augments. Les reduccions més importants es registren els mesos d’abril i maig. La xifra més baixa del període correspon a juny de 2006, amb 12.103.

Evolución de la población parada de Palma. Enero 2000 - Junio 2006

5.000

7.500

10.000

12.500

15.000

17.500

20.000


De los 15.585 desempleados registrados por término medio en Palma, 7.266 (el 46,6%) son hombres, y 8.318, mujeres. Teniendo en cuenta que el número de mujeres activas es menor que el de hombres, resultaría una mayor tasa de paro. Hay bastantes desempleados en todos los tramos de edad. El grueso se concentra entre los 30 y los 44 años, pues el 42,7% es encuentra en esta edad. Los más jóvenes (hasta 29 años) son el 20,6%, y los más mayores (45 y más años), el 36,6%. Los diferencias por género no son muy relevantes, si bien hay una concentración mayor de las mujeres desempleadas en la franja de edad de los 30 a los 44 años.

% población parada por tramos de edad de las Illes Balears y Palma. Año 2005

4,7%

15,6% 15,6%

13,0%

10,4%

8,3% 7,6% 7,9%

0,0%

4,2%

6,4%

10,1%8,3% 8,7% 9,4%

0,4%

11,1%

5,8%

9,8%

12,4%

15,2%15,2%

0%2%

4%

6%8%

10%12%

14%16%

18%

<20 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 >59 Otras

Illes Balears Palma


El 69% de los desempleados de Palma (10.612) tienen certificado de escolaridad o estudios de EGB. El 19% tiene estudios medianos (16% BUP y 3%, formación profesional). Los desempleados con título universitario son el 5% (912 tienen un título de grado mediano o superior). Los desempleados sin estudios o con primaria sin certificado representan una pequeña parte sobre el total (7%).


11

% parados según nivel de estudios de Palma. Año 2005

Sin estudios, Educ. Primaria

6%

Analfabetos0%

Certificado esco laridad,

EGB68%

Formación Profesional

3%

T.G. M edio o Superior

6%

Sin asignar0%

BUP17%


De los 15.585 desempleados en Palma, tres de cada cuatro (77%) pertenecen al sector servicios. Teniendo en cuenta que dicho sector es el que más personas ocupa, es lógico que sea el que contabilice más desempleados/as. En la construcción la cifra sube hasta los 2.024 (13%). Sólo el 5% de los desempleados son del sector industrial. La agricultura suma 112, una cifra relevante si se tiene en cuenta que el año 2004 fueron 50 las personas paradas registradas en el sector.

% parados según el sector de actividad de Palma.

Any 2005

Servicios77%

Sin ocupación

anterior4%

Construc-ción13%

Agricultura1%

Industria5%


Las actividades económicas que registran más volumen de parados/as son también las que tienen una mayor ocupación. Encabeza la lista de personas en paro la clasificación de inmobiliarias, alquiler de maquinaria y otros servicios empresariales, con un total de 3.505 personas paradas, más de una quinta parte (22,5%). La hostelería es la segunda actividad con mayor número de parados, con 2.885 (el 18,5% de la cifra total). Le siguen el comercio y las reparaciones, con 2.464, y la construcción, con 2.019. De cada 100 personas paradas, 84 son de nacionalidad española, así que apenas 16 son extranjeros (4 de ellos de la UE-25 y los 12 restantes, de terceros países). De entre todos los colectivos extranjeros, destaca el latinoamericano, con 881 personas paradas, seguido de los europeos comunitarios (605) y de los africanos (524). En cuanto a la distribución por género, hay un peso diferente de las mujeres en función del continente de nacionalidad. Por una parte, entre los latinoamericanos, europeos comunitarios y no comunitarios hay un mayor porcentaje de mujeres paradas que de hombres, alrededor del 58% sobre el total de cada uno de los colectivos. Sucede lo contrario con los hombres asiáticos y los africanos: suponen respectivamente el 59,6% y el 73,9% de los parados/as de estas nacionalidades. La diferente distribución de estos dos colectivos es debida principalmente a una mayor presencia masculina entre las personas de estas nacionalidades.


12

Parados de Palma según continente de nacionalidad (media anual). Año 2005

Hombres Mujeres Total Valor abs. % Valor abs. %

Total 15.585 7.266 46,6% 8.318 53,4%

Españoles 13.144 6.051 46,0% 7.093 54,0%

Extranjeros 2.441 1.215 49,8% 1.226 50,2%

UE-25 605 256 42,3% 349 57,7%

Extracomunitarios 1.836 959 52,3% 876 47,7%

Resto de Europa 142 60 42,4% 82 57,6%

América Latina 881 363 41,2% 518 58,8%

Asia 47 28 61,1% 18 38,9%

África 524 387 73,9% 137 26,1%

Otros 13 9 66,5% 5 33,5%

En blanco 229 111 48,7% 117 51,3%

Fuente: elaboración propia a partir de datos de la Consejería de Trabajo i Formació. Demandantes activos inscritos Los demandantes activos inscritos son la suma de las personas paradas y ocupadas que piden mejora de ocupación, trabajo a tiempo parcial o coyuntural, etc. Al mes de junio hay en Palma un total de 16.954 demandantes activos inscritos, un 5,1% menos que al mismo mes del año anterior. En Illes Balears las 37.692 personas demandantes activas inscritas de junio de 2006 también supusieron un descenso similar respecto al año anterior, concretamente del 6,3%. En el periodo contemplado en los gráficos (enero de 2004 - junio de 2006), la cifra ha fluctuado de los 17.000 a los 27.000 demandantes activos inscritos, coincidiendo los máximos y los mínimos con los meses de mayor y menor número de parados. Si comparamos la evolución de los/las demandantes y la de los contratos, vemos que tanto en Palma como en Illes Balears los gráficos son inversos, es decir, cuando los demandantes descienden los contratos aumentan, y viceversa. En los meses de mayo y junio, el importante incremento en el número de contratos puede hacer que éstos superen la población de demandantes inscritos.

Comparación de la población demandantes y los contratos en Palma. Enero 2004 - Junio 2006

10.000

12.50015.000

17.50020.000

22.50025.00027.50030.000

Contratos Demandantes


Poco más de la mitad de las personas demandantes activas inscritas son mujeres, tanto en el municipio de Palma (53,3%) como en la Comunidad Autónoma (56,2%). Se encuentran en todos los tramos de edad, si bien hay una concentración ligeramente mayor entre los jóvenes de 25 y 34 años, tanto hombres como mujeres. Sorprende que, si bien una vez sobrepasada esta edad su número tiende a bajar, en el tramo de edad entre los 55 y los 59 años se vuelve a registrar una subida importante, especialmente entre los hombres, hecho que puede ser debido a la proximidad de la jubilación.


13

% población demandante por tramos de edad de Palma. Año 2005

3,7%

14,6%

12,1%

10,0%8,7% 8,9%

10,2%

6,8%

0,4%

9,9%

14,7%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

<20 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 >59 Altres


Dos de cada tres personas inscritas como demandantes activos del municipio de Palma tienen estudios equivalentes a Educación Secundaria Obligatoria. La mayor parte del resto de personas demandantes suele tener un nivel formativo todavía mayor: el 13,0% del total tiene acabados estudios equivalentes a BUP, el 5%, a FP, y un 7,2%, estudios universitarios. El sector servicios es el que, sin duda, acapara mayor volumen de demandantes activos inscritos: representan el 80% de Palma y el 81% de Illes Balears. La construcción, con un 11%, y la industria, con un 5%, quedan muy lejos. Hay seis actividades económicas que acaparan más del 80% de personas demandantes activas. Son, por este orden, las inmobiliarias, alquiler de maquinaria y otros servicios empresariales y la hostelería, con más de 4.000 personas inscritas, el comercio y las reparaciones y la construcción, con 2.000-3.000 personas, y otras actividades sociales y los transportes y la comunicación, con 1.000-1.500. El 85,7% de los demandantes activos inscritos son españoles, el 3,5%, extranjeros comunitarios, y el 10,7% restante, extranjeros extracomunitarios. Esta es, en líneas generales, la misma distribución de la población palmesana según nacionalidad, de forma que esta variable no influye en una mayor o menor demanda activa de trabajo.


14

Helena Herrera es coordinadora de proyectos de inserción laboral y responsable de la subsecretaría de género de la Confederación General de Trabajadores, un sindicato de trabajadores, implicado en la reivindicación tanto de los derechos laborales como de los derechos sociales. ¿Nos podría explicar cuales son las actuaciones del sindicato? Dentro del área de la coordinación de proyectos, tenemos una serie de proyectos dirigidos a población joven y población inmigrante. Se trata de proyectos tanto laborales como sociales creados con el objetivo de concienciar a estos colectivos sobre la realidad actual del mercado laboral. Sobre todo, el objetivo y la idea de estas actuaciones es proporcionar herramientas tanto a los jóvenes como a los inmigrantes para hacer frente a las características del mercado laboral actual, globalizado, precarizado y muy fragmentado y saber adaptarse a los cambios que se generan en él. Los proyectos dirigidos específicamente a los inmigrantes están más orientados a informar y asesorar. A diferencia de otras entidades, nosotros no hacemos ninguna distinción entre personas regularizadas y personas no regularizadas, y fundamentalmente atendemos a personas “sin papeles”. En este sentido, CGT es un sindicato que trabaja en red. Es uno de los objetivos que tenemos y lo estamos desarrollando. Formamos parte de la red del grupo RIF, donde hay varias entidades locales como Médicos del Mundo, Stei, Diagrama, Al-Magrib... para trabajar y ayudar a organizarse a las entidades y organizaciones que estan en el norte de Marruecos. Y allí hay otra red que se llama Balear. ¿Como llegan los inmigrantes a la CGT, cómo llegan a conocer sus servicios? La mayoría llegan derivados de otros servicios estandarizados para inmigrantes regularizados. Vienen de instituciones públicas, como Servicios Sociales, que ya conocen el recurso, y básicamente lo que funciona más es el boca a boca. Así viene la mayoría de los usuarios a los que atendemos ¿Qué tipo de servicios proporcionan? Desde nuestro servicio SOAIL tenemos dos puntos de atención. Uno está en Palma y el otro en el Arenal. Las características de los colectivos que llegan a cada punto de atención son muy diferenciadas. El perfil de usuarios que van al centro de Palma es mucho más heterogéneo que los que van al centro de s’Arenal, (en su mayoría senegaleses). Los servicios que proporcionamos se centran en la orientación, información y asesoramiento en el tema de la regularización. Hemos trabajado bastante estos dos últimos años para la regularización. Este año estamos atendiendo a mucha gente que tiene problemas con la renovación. También ofrecemos orientación para tramitar el reagrupamiento familiar o todo lo que tenga que ver con la parte legal, de la que ocupa nuestro servicio de asesoría jurídica. Trabajamos también el tema de la orientación laboral. Ahí, básicamente proporcionamos información sobre cómo hacer un CV, como se va a una presentación... todo lo que es orientación laboral. Sin embargo, dentro de este ámbito laboral, no solo trabajamos con todo lo que se refiere a la orientación laboral (conseguir trabajo) sino para dar a conocer a la gente, una vez que ya tiene el trabajo, cuales son sus derechos y sus obligaciones. La llegada del gran volumen de población inmigrante en las Islas Baleares estos últimos años, como está afectando al mercado de trabajo? Bueno, esto tiene muchas lecturas y según a quien le preguntes te puede decir que bien o mal. Para nosotros, como sindicato tiene una vertiente doble. Por una parte la gente que viene accede a puestos de trabajo, y esto, digamos, podría ser lo óptimo. Pero el problema no está en conseguir o no trabajo. El mercado laboral actual, con la entrada de población inmigrante se ha precarizado mucho más. Esto no es que sea achacable a la inmigración, sino que se han abaratado los costes laborales como consecuencia de que mucha gente se aprovecha del exceso de demanda. Y no sólo hablo en términos de precarización salarial, sino en cuanto a seguridad en el trabajo y riesgos laborales entre otros. Otro sector crítico es el de las empleadas del hogar, que aunque sea considerado un sector productivo, en realidad no es así. Lo que ha sucedido es que el precio-hora que se paga hoy en día por tener una empleada de hogar, ha bajado. De 9-10 euros se ha pasado (en muchos casos, no digo que en todos) a 3-6 euros la hora. Esto es una explotación pura y dura y está pasando en casi todos los sectores productivos donde han entrado a trabajar las personas inmigrantes. Esto precariza no sólo los puestos de trabajo a los que pueden acceder ellos, sino a todo el mercado laboral.

En profundidad: entrevista a Helena Herrera, coordinadora de proyectos de CGT


15

Pero hay una normativa que fija los límites y condiciones salariales. ¿significa esto que no se cumple la normativa? En muchos casos no se cumple la normativa y además está el tema del trabajo en negro. De hecho, hay trabajadores en negro en casi todos los sectores, incluso en sectores tan normativizados como en la hostelería. Todo esto hace que las personas inmigrantes, que ya vienen de situaciones precarias en sus países, se encuentran que las expectativas que tenían al inicio del proyecto migratorio no se pueden cumplir. Respecto a los trabajadores inmigrantes, ¿con que otra problemática se encuentra el sindicato? Esto va por sectores, pero evidentemente, el tema de la seguridad laboral es un gran problema. La discriminación salarial, es otro de los problemas que está presente. La precariedad no es sólo la precariedad de los salarios, sino abusos en contrataciones, coacciones, falta de respeto de los preavisos de despido, impago de finiquitos, denegación de vacaciones, impago de horas extras, obligando a realizar jornadas laborales que van contra la normativa, etc. El sector de las empleadas de hogar es un mundo a parte. Hay muchos casos de explotación e incluso hemos tenido casos de maltratos físicos a una trabajadora. El régimen de las empleadas de hogar tiene una legislación con muchas lagunas y la gran mayoría de la gente desconoce que existe esta legislación. Al estar la relación laboral en el ámbito privado, esta sujeta a muchas situaciones de afectividad que hace que el empleador manipule, muchas veces, a gente que está en situación de precariedad. A nosotros nos han venido bastantes casos de éstos. ¿Qué grado de conocimiento tienen los inmigrantes de sus derechos laborales? Este es el problema, que muchos no tienen conocimiento. No saben cuales son sus derechos, no saben donde dirigirse, no saben, incluso muchas veces, cómo preguntar las cosas. Unos por barreras idiomáticas, otros porque vienen de formas de funcionamiento social diferentes de como son aquí. Por ejemplo, la gente de África subsahariana, viene de sociedades con sistemas de funcionamiento muy comunitarios, en los que hay una serie de personas que son un referente, que son las que orientan, buscan, dan soluciones. Claro, al venir a una sociedad con un sistema de funcionamiento muy diferente a la suya (no hay un único interlocutor, por ejemplo) van como perdidos. Creo que hay una gran dispersión de los servicios que se ofrecen al inmigrante, y sobre todo hay un gran desconocimiento de formas de funcionamiento de otras culturas de las personas que llegan. Esto hace que muchas veces los servicios se conviertan en algo tan rígido que imposibilita a que la gente se acerque. En este sentido, somos bastante críticos porque lo que se tendría que hacer es ofrecer servicios o recursos para que la persona sienta que esto realmente es un pais de acogida. ¿Qué grado de conocimiento y afiliación tienen los inmigrantes de los sindicatos? No tienen mucho conocimiento, en general. Pero nosotros, por ejemplo, tenemos bastante gente inmigrada que está sindicada. También es cierto que muchos vienen para arreglar el tema de los papeles, y lo hacen evidentemente en el marco del sindicato. Para nosotros es básico dar a conocer a la gente dónde ha ido a solicitar ayuda. Después se afilian o no. También tenemos a gente sin papeles afiliada, porque para nosotros es una forma de que una persona pueda acceder al derecho que tienen todos los trabajadores, tengan o no papeles. Hemos organizado un grupo de apoyo para este colectivo de inmigrantes no regularizados. En la CGT hay un grupo de inmigración que es el que realiza esta tarea de ayudarles a conseguir papeles, trabajos, etc, y también ayudarles a que conozcan qué es un sindicato, para que sirve. También es cierto que entre la gente que se acerca al sindicato hay mucha diferencia en función de la nacionalidad. Por ejemplo, los latinoamericanos, sobretodo del sur, están más familiarizados y concienciados con los sindicatos. Suelen estar más formados políticamente que los del norte. Éstos conocen lo que es un sindicato, pero no están tan familiarizados. En cambio, la gente de Europa del este sabe moverse bastante bien, incluso dentro del sindicato y suelen venir a pedir cosas muy concretas. Es cierto que un vez que conocen el sindicato, se afilian. En general, se afilian o no en función del referente que tengan. ¿Cómo actúa el sindicato en caso de abusos o discriminación laboral contra inmigrantes? El sindicato se ha posicionado y en algunos casos hemos intervenido dando un respaldo a la persona que se encuentra en situación de indefensión, como son las personas que no tienen papeles. Como sindicato, nosotros sí tenemos un respaldo jurídico que nos permite ayudar a los trabajadores en estas situaciones ejerciendo presión al empleador o a la empresa. Incluso hemos intervenido no solo en temas que tienen que ver con lo sindical o con lo estrictamente laboral, sino también con lo social. Para nosotros lo social no va desligado de lo laboral. No sólo hemos encontrado empresas que abusan de sus trabajadores sino también otro tipo de empresas, como inmobiliarias, abogados, etc. que se aprovechan de la situación –o de la falta de información- de la población inmigrante. Claro, servicios de estas características, que no te den soluciones únicamente al aspecto laboral sino que sean servicios más de tipo comunitario, no hay tantos, sobre todo, teniendo en cuenta que gran parte de la población inmigrante que viene, tiene un funcionamiento comunitario muy fuerte, que choca aquí. ¿Qué implicaciones tendría un proceso de regularización o papeles para todos en el mercado de trabajo?


16

Hay estudios -que no son estudios de organizaciones alternativas o que apoyan a inmigrantes sino organizaciones como BBVA o Caixa de Catalunya- que afirman que se necesitan alrededor de 4 millones de inmigrantes para que el mercado laboral siga funcionando. Por lo tanto, desde esta óptica, tu crees que es negativa la entrada de personas inmigrantes? Es negativo el que pidamos papeles para todos? Es decir, yo creo que es un contrasentido. Se dice que hay listas de espera en sanidad por culpa de los inmigrantes. No es cierto. Las listas de espera han existido siempre en España y esto es por el mal funcionamiento del sistema, no por los inmigrantes. Se dice que si entra un inmigrante me quitará el puesto de trabajo. Esto no es cierto. Qué trabajo hará el que viene? El que el autóctono no quiere hacer. Esto es un discurso con el único interés de fomentar la xenofobia, el rechazo al desconocido. En el fondo no creo que sea más que esto. Trabajo hay, pero esto también va muy ligado con cómo se estructure el mercado laboral. Si cada vez el mercado laboral se fragmenta más, entonces sí que puede haber paro, pero el problema no vendrá dado por la población inmigrante sino por la forma de regulación y el propio funcionamiento del sistema. Lo mismo que la escuela. La inmigración no es en sí misma un problema para la escuela, és la falta de recursos y la mala gestión de la diversidad lo que es negativo. Alrededor a la inmigración hay mucho mito, mucho desconocimiento y mucho no querer saber. ¿El sindicato está haciendo algo en el ámbito de la concienciación/sensibilización de la población? Lo que se está haciendo no es suficiente, y desde el sindicato mismo tendríamos que hacer más cosas. Por eso nosotros hemos estructurado este grupo de inmigración, que funciona más a nivel político, en el sentido de que este grupo se responsabiliza de reivindicar a las instituciones públicas lo que está pasando. ¿Existe la discriminación laboral por la nacionalidad? Para según qué tipo de sectores sí, pero no es una discriminación ligada al país sino al color de la piel. Esto si. Es un hecho real. Por ejemplo, si vas a estar de cara al público, una persona con unos rasgos muy determinados, no la van a coger. Algunas personas –te hablo de mujeres, que es lo que más conozco- son conscientes de ello, pero la mayoría no se ha atrevido a dar el paso por que lo toman como algo que “lo tienen que sufrir”. No sólo por cuestiones culturales, sino porque lo conciben como algo innato al mismo proceso migratorio. Piensan que, cuando emigras, tienes inevitablemente que pasar por un periodo de “derecho de piso”. ¿Qué problemática específica debe afrontar la mujer inmigrante en el ámbito laboral? La situación de las mujeres inmigrantes es todavía más precaria que la de los hombres, y en muchos casos, pueden sufrir pérdidas a lo largo del proceso de insersión. Es decir, las mujeres que emigran suelen venir con un proyecto migratorio diferente: ganar dinero y volverse a su país. Pero al llegar aquí se encuentran con el problema de la conciliación, por ejemplo, que hace que no sea tan fácil llegar a ahorrar, puesto que además de los gastos que pueda tener de vivienda, manutención, etc., también necesita a alguien que cubra sus necesidades de cuidado de los hijos, cuidado de la casa, etc.


17

Se adjunta una copia digitalizada de las noticias ya introducidas en el apartado “La inmigración en la prensa: las noticias más destacadas de octubre y noviembre ‘06”.

Anexo: copia de las noticias de prensa