Quadern Alumne 1rESO 1T

EDUCACIÓ FÍSICAEDUCACIÓ FÍSICAEDUCACIÓ FÍSICAEDUCACIÓ FÍSICA

1r ESO

1r TRIMESTRE

UNITAT DIDÀCTICA 1. Activitat física saludable

UNITAT DIDÀCTICA 2. Jocs i esports col·lectius

Quadern de l’alumnatQuadern de l’alumnatQuadern de l’alumnatQuadern de l’alumnat

UNITAT DIDÀCTICAUNITAT DIDÀCTICAUNITAT DIDÀCTICAUNITAT DIDÀCTICA 1 1 1 1

AAAACTIVITAT FÍSICA CTIVITAT FÍSICA CTIVITAT FÍSICA CTIVITAT FÍSICA SALUDABLESALUDABLESALUDABLESALUDABLE

L’ESCALFAMENT

I

LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES

“escalfament, no cansament”

UNITAT DIDÀCTICA 1: ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLE

1r ESO – EDUCACIÓ FÍSICA – IES MOIXENT – CURS 2011-2012

2

UD. 1 – ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLE

Introducció : l’escalfament i les capacitats físiques bàsiques són dos continguts bàsics en l’etapa de secundària. En aquest primer curs es realitza una introducció breu, senzilla i lúdica per a realitzar activitat física de manera saludable.

Continguts :

Conceptes: Escalfament, i escalfament general. Parts o fases de l’escalfament general. Capacitats físiques bàsiques.

Procediments: Pràctica d’escalfaments generals. Pràctica de les diferents capacitats físiques mitjançant jocs i exercicis analítics.

Actituds: Acceptació i compliment de les normes (assistència, higiene, conducta,etc.). Motivació, esforç, i superació de les pròpies capacitats, respectant les de la resta de companys.

Objectius : al finalitzar la unitat didàctica hauràs de ser capaç de...

- Reconèixer l’escalfament general i diferenciar les seues parts o fases.

- Conèixer les capacitats físiques bàsiques.

- Participar en els exercicis i jocs que utilitzem per millorar les capacitats.

- Incrementar, en la mesura de les possibilitats individuals, el nivell de CF propi.

- Valorar l’escalfament general i l’entrenament físic com a factors imprescindibles en la realització diària d’activitat física saludable.

Criteris d’avaluació i qualificació : els criteris d’avaluació són els mateixos objectius.

Teoria (20%): prova escrita (10%), i fitxes teòrico-pràctiques (10%).

Pràctica (50%): observació directa diària (20%), i proves pràctiques (30%)

Actitud (30%): observació directa diària (30%)



3

TEMPORITZACIÓ DE LES SESSIONS

Sessió 1 : Presentació de la unitat didàctica. Realització de l’escalfament general dirigit pel professor.

Sessió 2 : Realització de l’escalfament general dirigit pel professor. Realització de jocs de carreres i persecució (iniciació a la resistència i velocitat). Realització del treball de flexibilitat.

Sessió 3 : Realització de l’escalfament general dirigit pel professor. Realització de jocs d’escalfament general. Iniciació al control de la intensitat de l’exercici: la pressa de pulsacions. Pràctica de la carrera continua com a forma d’entrenar la resistència aeròbica. Realització de la Fitxa 2.

Sessió 4 : Realització de l’escalfament general dirigit pel professor. Realització de la fitxa d’escalfament general (Fitxa 1). Pràctica lúdica de la força muscular del tren superior (jocs). Pràctica de la carrera continua com a forma d’entrenar la resistència aeròbica: la pressa de pulsacions.

Sessió 5 : Realització de l’escalfament general dirigit per l’ALUMNAT (parelles). Realització del circuit de força-resistència.

Sessió 6 : Realització de l’escalfament general dirigit per l’ALUMNAT (parelles). Pràctica lúdica de la velocitat de reacció (jocs). Treball de flexibilitat.

Sessió 7 : Realització de l’escalfament general dirigit per l’ALUMNAT (parelles). Pràctica lúdica de la força muscular del tren inferior (jocs). Treball de carrera continua.

Sessió 8 : Realització de l’escalfament general dirigit per l’ALUMNAT (parelles). Realització del circuit de força-resistència.

Sessió 9 : Realització de l’escalfament general dirigit per l’ALUMNAT (parelles). Pràctica d’exercicis i jocs amb cordes com a forma d’entrenar la força-resistència. Execució correcta i segura d’exercicis abdominals i lumbars.

Sessió 10 : Realització de l’escalfament general dirigit per l’ALUMNAT (parelles). Pràctica lúdica de la velocitat de reacció (jocs). Treball de flexibilitat.

Sessió 11 : Prova escrita mixta: tipus test i desenvolupar. Avaluació teòrica final.

NOTA: és important destacar que aquests fulls són un resum i, per tant, és el professor qui els té més desenvolupats en la seua programació. Així mateix, i en relació amb açò, aquest resum pot sofrir modificacions amb raons justificades que aniré introduint en les sessions i que vos comentaré de forma anticipada.



4

UNITAT DIDÀCTICA 1. ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLE

Tota sessió d’exercici físic (a la classe d’EF, a l’esport o amb els amics) ha de constar de tres parts: Escalfament; Part Principal; i Tornada a la calma.

L’ESCALFAMENT

Existeixen moltes definicions d’escalfament, però nosaltres destaquem la següent:

És el conjunt d’activitats que es realitzen abans d’un exercici més intens, a fi de posar en marxa tots els òrgans de l’esportista i disposar-lo per a un màxim rendiment.

De la pròpia definició d’escalfament podem deduir que els objectius de la realització d’un escalfament són principalment dos:

- Preveure l’aparició de lesiones, i

- Preparar física i psicològicament l’esportista per al començament d’una activitat diferent a la normal.

PERQUÈ HEM DE REALITZAR UN ESCALFAMENT ?

Abans de realitzar qualsevol activitat física més intensa de la normal (partit de futbol, de raspall, d’handbol, carrera a peu, etc.) hem de fer un escalfament adequat perquè d’aquesta manera aconseguirem efectes positius en l’organisme . Aquests efectes que produïm a l’organisme i que busquem amb l’escalfament són els següents:

−−−− Augmenta la freqüència cardíaca , amb la qual cosa s’aconsegueix una major circulació de sang i, amb això, d’oxigen.

−−−− Augmenta el volum de sang en circulació , la qual cosa permetrà conduir més nutrients i oxigen per als músculs en l'esforç.

−−−− Augmenta la respiració .

−−−− Millora l'elasticitat dels músculs, tendons i llig aments .

− Millora l'atenció, la percepció visual i l'estat de vigília , la qual cosa comporta a la millora de la coordinació i precisió en els moviments.

FASES DE L’ESCALFAMENT

Per a preparar un escalfament general seguirem tota una sèrie de passos i normes generals que anomenarem metodologia de l’escalfament i que es divideixen en diferents fases o parts.



5

Dividirem l’escalfament en quatre parts :

PRIMERA PART – Exercicis de mobilitat articular

En aquesta part es pretén moure les articulacions més importants del cos, preparant-les per una activitat una mica més intensa.

Durant 1 minut es realitzen entre 5-6 exercicis.

SEGONA PART – Carrera continua i exercicis que augmenten les pulsacions

En aquesta part es pretén augmentar les pulsacions i així incrementar la quantitat de sang que arriba al múscul.

Ha de durar, com a mínim, 2 minuts . Durant el primer minut es realitza només la carrera continua i durant el minut següent una carrera combinada amb exercicis de desplaçament (carrera endavant, endarrere, zigzaguejant, amb passes laterals, creuant les cames lateralment, alternant la carrera amb diferents moviments de braços, etc.).

TERCERA PART – Exercicis d’estiraments

En aquesta part es pretén estirar els músculs perquè estiguen més elàstics i treballen millor en les activitats posteriors (més intenses).

Durant 1 minut i mig es realitzen 7-8 exercicis, almenys un estirament per part del cos. Quan estirem, hem de procurar mantenir cada exercici uns 10-15 segons (en posició immòbil, sense “rebots”). Aquests exercicis els farem de peu, mai asseguts a terra perquè això faria disminuir les pulsacions.

QUARTA PART – Exercicis generals

En aquesta part es pretén augmentar les pulsacions, que han disminuït en els estiraments, i acabar de preparar els grups musculars per a l’activitat posterior.

Durarà uns 3 minuts i mig , de 10 a 12 exercicis repetits 10 vegades cadascun.

Els exercicis que fem en primer lloc seran els més suaus i, poc a poc, farem els exercicis més intensos.

Alternarem els exercicis de braços, tronc i cames.



6

LA PART PRINCIPAL

La Part Principal és el temps que es dedica a l’activitat específica que anem a treballar durant la sessió. Conté els exercicis d’aprenentatge o d’entrenament (depenent si és d’EF o d’entrenament esportiu) establerts per a la sessió concreta en que ens trobem. D’aquesta manera, la part principal d’una sessió d’EF, per exemple, pot constar de jocs de resistència, d’exercicis de bàsquet, d’expressió corporal, de pilota valenciana, etc.

LA TORNADA A LA CALMA

La Tornada a la Calma és l’última part de la sessió d’exercici físic, al contrari que l’Escalfament, serveix per ajudar al cos a tornar a l’estat de repòs en que es trobava abans de començar la sessió. Els exercicis són suaus i calmats, amb l’objectiu de relaxar l’organisme. Exemples d’exercicis de la tornada a la calma són, caminar suau, exercicis respiratoris o els estiraments.

CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES: CONCEPTES PREVIS

En primer lloc és important conèixer les definicions dels diferents conceptes que anem a treballar durant aquesta unitat didàctica. D’aquesta manera tenim que:

La condició física és l’estat de forma en què es troba el nostre organisme. Una bona condició física ens permet desenvolupar el treball diari amb energia, eficàcia i sense cansament. Així doncs, prevé de malalties i contribueix a gaudir d’una bona salut.

Quan parlem del concepte salut en relació amb l’activitat física, parlem de "condició física saludable" . Els factors que integren la condició física saludable són:

1. La composició corporal

2. La resistència cardiorespiratòria

3. La flexibilitat i la força

4. La resistència muscular

Per tal de millorar la condició física hem d’entrenar les capacitats físiques bàsiques . Tots els éssers humans naixem amb una sèrie de capacitats que ens permeten desenvolupar-nos com a persones: unes són intel·lectuals i psicomotrius, i les altres són físiques.

Les capacitats físiques bàsiques (resistència , força , velocitat i flexibilitat ) ens permeten fer els moviments més bàsics i senzills. A mesura que creixem, aquestes capacitats també es desenvolupen, i a poc a poc aconseguim ser més resistents, més ràpids i més forts.



7

QUÈ ÉS LA RESISTÈNCIA?

La resistència és “la capacitat del cos que permet mantenir un esforç físic durant un temps prolongat. També permet que el cos es recupere més ràpidament després de fer un exercici”.

La resistència és la base per afrontar amb èxit qualsevol activitat física que farem posteriorment. D’aquesta manera sabem que per entrenar altres capacitats com la força i la velocitat és necessari tenir una base de resistència adequada.

Existeixen diferents tipus de resistència :

−−−− RESISTÈNCIA AERÒBICA

És la capacitat de mantenir un esforç d’intensitat baixa o mitja durant un període llarg de temps. Característiques dels esforços de resistència aeròbica:

- Intensitat baixa o moderada (exemples).

- Duració, dels 3 minuts fins hores.

- Freqüència cardíaca entre 120-140 i 170ppm (Zona d’Activitat Saludable ).

- La fatiga apareix perquè esgotem les reserves energètiques.

−−−− Resistència anaeròbica

És la capacitat de mantenir un esforç d’intensitat elevada durant un curt període de temps.

QUÈ ÉS LA FORÇA?

La força és “la capacitat que té el cos de vèncer o d’oposar-se a una resistència. Per poder desenvolupar el grau de força necessari per vèncer o per oposar-nos a les resistències, utilitzem la tensió produïda per la contracció de les fibres musculars”.

La força també és considerada per alguns autors com la capacitat de base per afrontar amb èxit qualsevol exercici físic, ja que qualsevol esforç requereix la participació del sistema muscular.

Existeixen molts tipus de força :

−−−− Força máxima , és la capacitat de crear la màxima tensió muscular amb una contracció dels músculs.



8

−−−− Força-velocitat o potència , és la capacitat de vèncer resistències o càrregues no gaire grans amb la màxima velocitat de moviment.

−−−− Força-resistència , és la capacitat de fer una activitat de força durant un temps determinat i de resistir el cansament que provoca.

QUÈ ÉS LA VELOCITAT?

La velocitat és “la capacitat que permet executar un o diversos moviments en el menor temps possible”.

La velocitat té un component genètic molt important i, per tant, no podem millorar-la excessivament. A més, els esforços que exigeix l’entrenament de velocitat suposen un risc per a l’organisme en període de creixement i desenvolupament. No obstant açò, deguem conèixer-la i treballar-la dins dels paràmetres de salut.

Els tipus de velocitat que existeixen es classifiquen de la següent manera:

−−−− Velocitat de reacció , és la capacitat d’efectuar una resposta motriu a un estímul en el menor temps possible.



9

−−−− Velocitat gestual o de moviment , és la capacitat de fer un moviment en el mínim temps possible.

−−−− Velocitat de desplaçament , és la capacitat de recórrer una distància (més o menys curta) en el menor temps possible.

QUÈ ÉS LA FLEXIBILITAT ?

La flexibilitat és “la capacitat que ens permet fer moviments amb la màxima extensió possible. En aquests moviments intervenen bàsicament tres estructures corporals: les articulacions, els músculs i els tendons”.

La flexibilitat també la considerem com una capacitat bàsica , ja que és necessària en la pràctica de tota activitat física.

Existeixen diferents tipus de flexibilitat. En funció de la implicació corporal, tenim:

−−−− Flexibilitat general , de tot el cos (músculs i articulacions) en el seu conjunt.

−−−− Flexibilitat específica , d’una articulació i grup muscular determinats.



10

ELS ESTIRAMENTS

Realitzar estiraments musculars és una manera de treballar la flexibilitat. Les persones amb baixa flexibilitat estan més exposades a les lesions esportives o a patir problemes de postura corporal.

La flexibilitat depèn de l'elasticitat muscular , és a dir, de la capacitat que té el múscul d'allargar-se i d’acurtar-se, i de la mobilitat articular , que és el grau de moviment que té cada articulació.

COM S’HAN DE FER ELS ESTIRAMENTS?

- El treball de flexibilitat ha d'anar precedit d'un bon escalfament per evitar lesions.

- Hem d'estar relaxats.

- S'han de fer de forma suau durant uns 20 a 40 segons.

- No s'han de fer rebots.

- La part més important de la flexibilitat és la continuïtat en el treball, ja que es perd ràpidament. És millor fer-ne un poc cada dia que no una estona molt gran un dia o dos a la setmana.

- Cal fer-los abans i després de cada sessió d’exercici físic; abans, com a part final de l’escalfament i després d’haver mobilitzat el cos, i després, com a part primordial de la tornada a la calma, amb l’objectiu de relaxar el múscul i lliurar-lo de les tensions a que l’hem sotmès durant la part principal de la sessió.

- Una de les millors formes d’estirar consisteix en mantenir la posició amb l'ajut d'una altra part del cos o d'un company durant 10 a 30 segons. En aquest estirament el múscul s'estira al màxim, però en cap cas s'ha de sentir dolor.

EFECTES POSITIUS DE FER ESTIRAMENTS:

1.- Redueixen la tensió muscular provocant una sensació de plaer.

2.- Augmenten les capacitats de moviment.

3.- Ajuden a coordinar millor.

4.- Milloren l'equilibri.

5.- Disminueixen el risc de lesions i de malalties musculars o òssies.

6.- Alliberen les tensions mentals produïdes per tensions musculars.



11

LA INTENSITAT DE L’EXERCICI: pressa de pulsacions

En la nostra activitat quotidiana realitzem activitats físiques lleugeres i constants, que són capaços de realitzar durant bastant de temps (caminar un parell d’hores, anar en bicicleta, nedar,...). Es tracta d’activitats que, per poder-les realitzar, exigeixen a l’organisme una aportació d’oxigen continua, i això es possible gràcies als sistema respiratori que inspira l’aire des de l’exterior i permet que l’oxigen penetre a la sang.

Una vegada l’oxigen es troba a la sang, el cor s’encarrega de bombejar i portar-la arreu del cos. Aquestes contraccions del cor s’anomenen “pulsacions o batecs” i la quantitat de batecs per minut s’anomena “freqüència cardíaca” (FC).

COM POTS CONTROLAR LA INTENSITAT DE L’EXERCICI?

Per controlar el teu esforç, o intensitat de l’exercici, has d’aprendre a controlar la teua Freqüència Cardíaca (FC), això és, a prendre’t les pulsacions. Per trobar-te el pols has de posar les puntes dels dits índex i cor (mai el polze) a qualsevol artèria, les que més s’utilitzen per prendre el pols són:

- Artèria caròtida: Al costat del coll.

- Artèria radial: Al canell.

- Sobre la caixa toràcica.

S’ha de comptar les pulsacions per minut. Pots comptar-les de diferent manera:

- Comptar-les durant 30 segons i multiplicar-les per 2.

- Comptar-les 10 segons i multiplicar-les per 6, o

- Comptar-les 6 segons i multiplicar-les per 10.



12

FITXA 1. L’ESCALFAMENT GENERAL Nom i cognoms: Curs i grup: Després d’haver practicat i experimentat diferents escalfaments generals en les sessions d’educació física, i recolzant-te amb els apunts teòrics, és el moment que elabores un escalfament general.

ESCALFAMENT GENERAL EN EDUCACIÓ FÍSICA

Material i lloc :

Temps total :

DESCRIPCIÓ EXERCICIS DIBUIX

Comentaris i reflexions :



13

FITXA 2. EL CONTROL DE LA INTENSITAT DE L’EXERCICI la pressa de pulsacions

Nom i cognoms: Curs i grup: Per realitzar una activitat física saludable hem de conèixer no sols les capacitats físiques bàsiques i el seu entrenament, sinó també aspectes de control d’entrenament.

En aquest sentit, una de les primeres coses que hem d’aprendre és controlar la intensitat de l’esforç mitjançant la pressa de pulsacions. Els valors de la freqüència cardíaca ens indicaran si estem realitzant un esforç saludable o no.

1.- Troba les teues pulsacions en repòs; en el canell, sobre la caixa toràcica (en la zona del cor) o en l’artèria caròtida (al costats del coll) i anota els batecs comptabilitzats en 30, en 10 i en 6 segons. a) Repòs: _____/ 30” x 2 = _______/ 1’

Freqüència cardíaca (Fc) en repòs : ______ b) Repòs: _____/ 10” x 6 = _______/ 1’

Freqüència cardíaca (Fc) en repòs : ______ c) Repòs: _____/ 6” x 10 = _______/ 1’

Freqüència cardíaca (Fc) en repòs : ______

2.- Pren les teues pulsacions després de l’escalfament. FC: _______/ 1’

3.- Pren les teues pulsacions després de córrer durant 12’. FC: _______/ 1’

4.- Pren les teues pulsacions al finalitzar la sessió, després dels estiraments. FC: _______/ 1’

5.- Quina diferència hi ha entre la FC abans i després de realitzar exercici? Explica com han variat les teues pulsacions durant la sessió.



14

FITXA 3. LES PIRÀMIDES DE LA SALUT Nom i cognoms: Curs i grup:

Com veiem a les classes d’educació Física, per a aconseguir un estil de vida beneficiós per a la nostra salut s’ha de realitzar exercici físic de manera regular i seguint principis saludables que preveuen el risc de patir lesions i malalties. És per això que cal conèixer, i seguir, les piràmides de l’activitat física i de l’alimentació que ens guiaran per a l’assoliment d’un estil de vida sà.

1. Observa amb detall els diferents estrats de la piràmide de l’activitat física i

explica quines activitats realitzes més sovint de les que hi apareixen.

2. Segons això, creus que el teu grau de pràctica física és adequada per a un estil de vida actiu i saludable? Per què?



15

LA PIRÀMIDE DE L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE

3. Ara observa la piràmide de l’alimentació saludable. Quin tipus d’aliments ocupen la base de la piràmide? I el segon pis?

4. Quins aliments s’haurien de consumir, només, de manera ocasional?

5. Fes un seguiment aproximat del que menges al llarg d’un dia i explica en quina mesura compleixes el que suggereix la piràmide de l’alimentació saludable.

UNITAT DIDÀCTICAUNITAT DIDÀCTICAUNITAT DIDÀCTICAUNITAT DIDÀCTICA 2 2 2 2

JOCS I ESPORTS COL·LECTIUSJOCS I ESPORTS COL·LECTIUSJOCS I ESPORTS COL·LECTIUSJOCS I ESPORTS COL·LECTIUS

ELS JOCS I ESPORTS COL·LECTIUS

“col·labora en l’acció de joc”

UNITAT DIDÀCTICA 2: ELS JOCS I ESPORTS COL·LECTIUS


2

UD. 2 – ELS JOCS I ESPORTS COL·LECTIUS

Introducció : els jocs i esports són una part fonamental del contingut de l’assignatura d’educació física. En aquest primer curs volem que aprengueu els conceptes generals dels jocs i esports col·lectius que coneixereu millor en els cursos posteriors. És per això que aquesta introducció és genèrica i l’afrontem des d’una visió global, amb l’aplicació dels jocs modificats.

Continguts :

Conceptes: Els jocs i els esports, diferències. Característiques dels esports col·lectius. El pensament durant l’acció (tàctica) per aconseguir l’èxit.

Procediments: Pràctica de jocs modificats de blanc i diana, de bat i camp, de camp dividit i mur, de camp compartit o d’invasió. Pràctica real d’esports col·lectius.

Actituds: Acceptació i compliment de les normes (assistència, higiene, conducta,etc.). Comportament de cooperació front a la competitivitat. Acció amb fair play.

Objectius : al finalitzar la unitat didàctica hauràs de ser capaç de...

- Reconèixer les diferències entre el joc i l’esport.

- Conèixer les característiques comunes dels esports col·lectius.

- Participar en els jocs i esports amb un cert grau d’èxit en l’acció (pensament tàctic).

- Adquirir hàbits de conducta cooperativa i eliminar els comportaments excessivament competitius.

Criteris d’avaluació i qualificació : els criteris d’avaluació són els mateixos objectius.

Teoria (20%): fitxes teòrico-pràctiques (20%).

Pràctica (50%): observació directa diària (20%), i proves pràctiques (30%)

Actitud (30%): observació directa diària (30%)



3

TEMPORITZACIÓ DE LES SESSIONS

Sessió 1 : Presentació de la unitat didàctica. Pràctica de jocs modificats de blanc i diana.

Sessió 2 : Realització de l’escalfament general dirigit per l’ALUMNAT. Pràctica de jocs modificats de blanc i diana.

Sessió 3 : Realització de l’escalfament general dirigit per l’ALUMNAT. Pràctica de jocs modificats de bat i camp.

Sessió 4 : Realització de l’escalfament general dirigit per l’ALUMNAT. Pràctica de jocs modificats de bat i camp. Realització de la Fitxa 1. Recollir la propera sessió.

Sessió 5 : Realització de l’escalfament general dirigit per l’ALUMNAT. Pràctica de jocs modificats de camp dividit i mur.



Sessió 8 : Realització de l’escalfament general dirigit per l’ALUMNAT. Pràctica de jocs modificats de camp compartit o d’invasió. Realització de la Fitxa 2. Recollir la propera sessió.

Sessió 9 : Realització de l’escalfament general dirigit per l’ALUMNAT. Pràctica de jocs modificats de camp compartit o d’invasió.

NOTA: és important destacar que aquests fulls són un resum i, per tant, és el professor qui els té més desenvolupats en la seua programació. Així mateix, i en relació amb açò, aquest resum pot sofrir modificacions amb raons justificades que aniré introduint en les sessions i que vos comentaré de forma anticipada.



4

UNITAT DIDÀCTICA 2. ELS JOCS I ESPORTS COL·LECTIUS

DIFERÈNCIES ENTRE JOC I ESPORT

Els jocs i els esports formen part dels continguts que es desenvolupen en Educació Física, ja que els jocs necessiten unes regles per a establir un ordre en el seu desenvolupament i potencien les qualitats físiques.

Els jocs es poden practicar a totes les edats i en tot el món. Podem dir que els jocs ensenyen i ajuden a viure.

Sabies que…

- Els jocs es diferencien dels esports en què les regles són més flexibles.

- L’origen dels esports resideix en la institucionalització de les regles dels jocs.

- No és el mateix l’esport educatiu que l’esport espectacle, ja que els objectius són diferents.

- Els jocs i els esports tradicionals sempre han format part de la identitat dels pobles. En un moment donat, els jocs populars d’un lloc concret (poble, nació...) s’institucionalitzen i adquireixen el rang d’esport, és a dir, tenen regles fixes, la seua pròpia federació i campionats específics.

- Els jocs olímpics són l’esdeveniment esportiu, social, cultural i econòmic més representatiu a escala mundial. Se celebren cada quatre anys i van començar l’any 776 a. de C.

ELS JOCS I ESPORTS COL·LECTIUS

Són esports de col·laboració-oposició , en què l’acció del joc és el resultat de les interaccions entre els participants, produïdes de manera que un equip coopera entre si per a oposar-se a un altre que també actua en cooperació i que alhora s’oposa a l’anterior.



5

CARACTERÍSTIQUES DELS ESPORTS COL·LECTIUS

Els esports col·lectius posseeixen unes característiques en comú i una filosofia pròpia que els defineix. Entre aquestes característiques es troben el reglament, el mòbil, els jugadors, la meta, la tècnica i la tàctica. La filosofia de l’esport dependrà de si el jugador està en defensa o en atac.

CARACTERÍSTIQUES

- El reglament . És bàsic en l’estructura de qualsevol esport. Determina l’execució tècnica (les parts del cos que poden utilitzar-se, com podem desplaçar-nos), delimitació de l’espai i del temps (espai prohibit o permès, durada d’un encontre, etc.) i la manera de comunicar-se en el camp (entre companys, o amb els oponents). Tots aquests factors condicionen l’estratègia.

- El mòbil . És l’element que defineix dos fases en el joc:

o Fase d’atac: per a l’equip que posseeix el baló.

o Fase de defensa: per a l’equip que no posseeix el baló. - Els jugadors . Entre els jugadors que participen en el joc s’estableixen relacions

de cooperació i d’oposició:

o Xarxes de comunicació : és la relació entre els jugadors d’un mateix equip quan es comuniquen per a aconseguir objectius comuns. Això ocorre tant en atac com en defensa i es coneix com a cooperació.

o Xarxes de contracomunicació : és l’oposició que s’estableix entre jugadors atacants i defensors per a aconseguir la meta.

- La meta . És l’objectiu perseguit per tots els components d’un equip. Marca la

direcció i l’orientació del joc segons el lloc en què es troba la porteria, la cistella, etc.

- La tècnica i la tàctica . La tècnica és un conjunt d’habilitats motrius

específiques, determinades per un reglament concret i diferent per a cada esport. La tàctica és l’ús de les habilitats motrius específiques en un espai i temps concrets.

FILOSOFIA:

- En defensa : ocupació d’espais lliures, que permeta als defensors recuperar el mòbil.

- En atac : creació i ocupació d’espais lliures, amb mòbil o sense, que possibiliten

als atacant aconseguir la meta.



6

ÈXIT EN L’ACCIÓ

Per a desenvolupar qualsevol habilitat motriu relacionada amb els esports col·lectius, la persona necessita seleccionar de l’entorn la informació necessària per a executar amb èxit la resposta.

La resposta motriu està condicionada pel temps en què es pot solucionar el problema motor.

Si es disposa de molt de temps per a realitzar l’acció, no haurem de posar-nos nerviosos; així, podrem controlar l’acció i, per tant, ens semblarà assequible la tasca. Al contrari, si corre pressa, la resposta motriu estarà condicionada per la necessitat de prendre una decisió ràpida, la qual cosa pot provocar que generem un major nombre d’errors en l’execució.

Un procés correcte de selecció de la informació comprèn 3 fases fonamentals:

1. Detectar i identificar els estímuls rellevants, el nombre de defensors i atacants que participen en l’acció, les característiques dels jugadors que hi intervenen, etc.

2. Decidir sobre què s’ha de fer i com fer-ho.

3. Organitzar les ordres motrius necessàries i enviar-les als músculs per a produir el moviment desitjat.

CREACIÓ D’ESPAIS LLIURES

La base fonamental per a aconseguir l’objectiu desitjat en els esports col·lectius és el desplaçament que efectua el jugador , tant estiga en posició d’atac com de defensa. El desplaçament que realitza en atac sempre es veurà condicionat per la creació i ocupació d’espais lliures; al contrari, en defensa, el jugador no crea espais, sinó que tan sols els ocupa.

Els desplaçaments (pensament tàctic) i els gestos tècnics que les persones són capaços d’executar estan estretament vinculats amb el desenvolupament motor i amb les experiències viscudes.

No has d’oblidar que, durant les diferents fases del joc atac-defensa, els jugadors desitgen obtindre sempre un avantatge sobre l’adversari. Si els desplaçaments per a aconseguir crear espais o ocupar-los són efectius, s’aconseguirà que el mòbil arribe a la meta, en atac, o recuperar el mòbil, en defensa.

L’èxit d’un esportista està condicionat per la seua creativitat, ja que aquesta comporta la capacitat de sorprendre l’adversari.



7

PRINCIPIS TÀCTICS

Per posar en pràctica la filosofia de creació i ocupació d’espais lliures en el desenvolupament dels esports col·lectius, hem d’atendre els principis tàctics següents, segons la fase de joc en què ens trobem.

MODE D’EXECUCIÓ / ACTUACIÓ

1.Conservar el mòbil Allunyar el mòbil del defensor si està pròxim.

2. Progressar amb el mòbil, sense passades

Fer-ho si no hi ha un defensor a prop. Fer-ho si no hi ha ajuda clara d’un company o companya.

3. Progressar amb el mòbil, amb passades

Fer-ho si la línia de passada està lliure, el mòbil arriba abans a la meta passant-lo que conduint-lo individualment. Sempre que hi haja un company o una companya amb intenció de rebre, haurà d’estar: Orientat cap a la meta. Situat en el camp, en el lloc que li permeta veure el mòbil i la meta, disposat a desplaçar-se per a rebre en moviment.

AT

AC

4. Finalitzar amb èxit. Obtindre un avantatge sobre els defensors individualment, tenint en compte els principis de conservació, progressió i finalització amb un llançament (tir, xut, rematada, assaig, tir la pal,etc)

1. Impedir que el mòbil avance.

Col·locar-se en la trajectòria de l’atacant, si té el mòbil en el seu poder. Provocar errades en l’atacant: faltes tècniques tipificades en el reglament que tornen el mòbil a l’equip que defensa (passes, jugar fora dels límits, etc.); accions tàctiques incorrectes que retarden l’atac...

2. Recuperar el mòbil.

Ocupar un espai que permeta interceptar el mòbil, si es produeix una passada, o provocar que l’atacant realitze una passada defectuosa. Pressionar en defensa perquè els atacants perden el baló o no finalitzen amb èxit la jugada.

DE

FE

NS

A

3. Evitar que el contrari aconseguisca l’objectiu.

Obtindre un avantatge sobre els atacants, tenint en compte que, si s’obté, es reprén l’atac.



8

FITXA 1. ELS JOCS I ESPORTS COL·LECTIUS Nom i cognoms: Curs i grup:

1. Completa les frases següents: a) Quan el meu company té el baló, jo estic en la fase de______________.

b) Quan l’adversari recupera el baló, jo estic en la fase de_____________.

2. On estan recollides les normes que ens indiquen com podem avançar amb el mòbil per a aconseguir l’objectiu? Descriu les característiques fonamentals.

3. Encercla els esports que compleixen les característiques i la filosofia exposades anteriorment.

- Bàsquet - Futbol - Voleibol

- Tennis - Waterpolo - Patinatge

- Bàdminton - Atletisme - Gimnàstica Rítmica

4. Esmenta tres esports col·lectius, que no apareguen a l’activitat anterior, en què la creació i l’ocupació d’espais siguen factors determinants.

1. _______________________________________________ 2. _______________________________________________ 3. _______________________________________________



9

FITXA 2. LA COOPERACIÓ EN EL JOC Nom i cognoms: Curs i grup: Els esports col·lectius necessiten la col·laboració i l’oposició d’un grup de jugadors que persegueixen un mateix objectiu.

La cooperació entre companys és fonamental, tant en defensa com en atac. Una col·laboració que perseguisca un objectiu comú implica una situació i una orientació espacials correctes.

1. Observa els gràfics següents, en els quals estan representats els atacants, els defensors i la meta.

= Atacant amb baló = Atacant sense baló

= Defensor = Meta

a) Dibuixa una fletxa sobre el símbol dels atacants que reflectisca la seua orientació

sobre el terreny de joc, tenint en compte que l’atacant tinga el mòbil o no.

b) Ara dibuixa els peus del defensor de l’atacant que té el mòbil, sense oblidar que han de dificultar l’avanç cap a la meta.

2. En cadascun dels gràfics següents estan representats tres jugadors atacants, l’objectiu dels quals és aconseguir la meta en el menor temps possible.

a) Dibuixa tres defensors que dificulten l’objectiu dels atacants.

b) Per què has col·locat els defensors en aquest lloc?

Quadern Alumne 1rESO 1T

Documents

Transcript of Quadern Alumne 1rESO 1T