Quadern d’Aram, deM.ÀngelsAnglada · 7 12.Marik recorda el camí cap a Ecmiadzin i matisa...

Guia de lectura

Quadern d’Aram,de M. Àngels Anglada

a càrrec de Francesc Pina

2

Índex

1 Contextualització 31.1 Quadern d’Aram dins la trajectòria literària de l’autora 3

2 Anàlisi formal i de contingut 62.1 Història i trama 62.2 Gènere i temàtica 82.3 Temporalitat i estructura 102.4 Personatges 122.5 Narrador i punt de vista 152.6 Llengua i estil 18

3 Lectura de l’obra 22

4 Guió per al comentari de l’obra 244.1 Ubicació del text en el seu context 244.2 Anàlisi del contingut 244.3 Anàlisi de la forma 26

3Guia de lectura de Quadern d’Aram

1 CONTEXTUALITZACIÓ

1.1 Quadern d’Aram dins la trajectòria literària de l’autora

Maria Àngels Anglada (1930-1999) és autora d’una obra extensa i diversa; va conrearla poesia, la narrativa, la traducció, l’assaig i la crítica literària. Al llarg de la seva tra-jectòria literària va demostrar un interès especial per dos temes: d’una banda, l’anti-guitat clàssica, sobretot el món hel·lènic; d’altra banda, els temes relacionats ambCatalunya, Vic o l’Empordà. El fet que Anglada hagués cursat estudis de filologia clàs-sica explica la primera d’aquestes preferències.

Les obres més rellevants de l’autora són les següents:

Tot i que M. Àngels Anglada va començar a escriure des de ben jove, no va publicarfins a principi dels anys setanta; de fet, fou a partir de 1979, quan va rebre el premiJosep Pla per la novel·la Les Closes, que començà a publicar de manera regular, cosaque continuà fent gairebé fins a l’any de la seva mort. Quadern d’Aram és la darreranovel·la que va publicar.

L’obra de M. Àngels Anglada presenta algunes constants:

· La solidaritat i la tendresa envers els éssers desvalguts.

· La denúncia de les injustícies.

· El compromís.

· L’interès per conservar la memòria històrica.

L’any 1994, a través de la novel·la El violí d’Auschwitz, l’autora introdueix una temàticanova en la seva producció narrativa: el genocidi, concretament el del poble jueu a mansdels nazis. Ara bé, l’interès pel tema li venia de lluny, ja que, més de vint anys abans,Anglada havia incorporat al recull Díptic una traducció al català del poema «Ausch-witz», de l’italià Salvatore Quasimodo.

El mateix any en què publicà El violí d’Auschwitz, l’autora va rebre la Creu de Sant Jordien reconeixement a tota una carrera literària. Tres anys després de l’èxit de públic acon-seguit per aquesta novel·la, que fou traduïda a cinc llengües, Anglada en publicà unaaltra sobre el mateix tema, encara que referida en aquesta ocasió al genocidi del poblearmeni que van dur a terme els turcs.

Anglada va fer arribar, doncs, al gran públic el tema del genocidi armeni, com ja ho ha-vien fet abans altres escriptors, entre els quals destaquem l’escriptor austríac FranzWerfel (1890-1945), autor de Die vierzig tage des Musa Dagh (Els quaranta dies delMusa Dagh, de 1933). Aquesta novel·la narra l’extermini del poble armeni amb un re-

M. ÀNGELS ANGLADA[TiC] · C.14 · P. 266

Poesia Narrativa Assaig i traducció

Díptic (1972)Kyparíssia (1981)Columnes d’hores (1990)Arietta (1996)

Les Closes (1979)No em dic Laura (1981)Viola d’Amore (1983)Sandàlies d’escuma(1985)Artemísia (1989)L’agent del rei (1991)El violí d’Auschwitz (1994)Quadern d’Aram (1997)

Assaig

El mirall de Narcís (1988)Paisatge amb poetes (1988)Paradís amb poetes (1993)Retalls de la vida de Grè-cia i Roma (1997)

Traducció

Les germanes de Safo(1983)DANIEL VARUJAN, Terra por-pra i altres poemes (2001)

4

refons èpic, ja que també explica la resistència heroica que van oposar contra els turcsels cinc mil habitants dels poblets que hi havia prop del Musa Dagh (la muntanya deMoisès, prop de la mar Mediterrània). El protagonista és Gabriel Bagradian, un intel·lec-tual armeni ric que, després d’haver passat molts anys fora del seu país, torna a Ar-mènia per lluitar contra l’invasor. La muntanya esdevindrà una fortalesa per lluitar contrala persecució, la tortura i la fam; en definitiva, contra la negació dels drets fonamentalsde qualsevol persona. Hem citat aquesta obra perquè a Quadern d’Aram hi ha fins atres referències als fets del Musa Dagh: «I si, per un atzar o per voler de Déu, s’ha sal-vat amb els rebels de Musa Dagh?» (pàg. 58),1 «Aram sempre em diu que, d’una ma-nera o altra, ell [Vahé] es devia unir als rebels de Musa Dagh per morir lluitant» (pàg.90) i «... ha estat d’ençà que vivim a Marsella, i ens trobem entre nosaltres, els arme-nis, els uns de Bitlis, altres dels voltants de Van, uns quants fugits de Musa Dagh»(pàg. 94). En un altre moment de la novel·la, Marik recorda el paisatge de la seva terra,concretament la muntanya Ararat: «Em recordo, això sí, de les fonts, amb l’aigua frescai bona de la muntanya, i del cim nevat de l’Ararat» (pàg. 136). Aquesta referència ensdu a una altra novel·la, Els fills de l’Ararat (2008), de Marc Morte. En aquest relat, KevinLongman, un jove escriptor nord-americà, té la intenció d’escriure un llibre que parli delgenocidi armeni. La casualitat li permet de conèixer una de les poques superviventsdel conflicte, la senyora Argopian, que li explica la història d’Araxie, una nena que esva veure obligada a fugir per sempre de casa seva formant part d’una caravana vigiladaper oficials turcs responsables de tot un seguit de crueltats. La mateixa referència geo-gràfica constitueix el títol d’una pel·lícula dirigida per Atom Egoyan l’any 2002, Ararat,que tracta el mateix tema.

Malgrat que les dues últimes novel·les de M. Àngels Anglada tracten un tema difícil idelicat, Maria-Mercè Miró2 hi ha constatat algunes diferències, sobretot quant al to i ala tècnica narrativa. El violi d’Auschwitz manté un altíssim nivell de dramatisme (s’hi ex-pliquen les duríssimes condicions de vida en un camp d’extermini) des de l’inici fins alfinal de la trama, mentre que Quadern d’Aram conté alguns elements que atenuenla tragèdia. Per altra banda, la diversitat de narradors que intervenen en la darreranovel·la és un altre element que cal tenir en compte.

Un dels personatges més importants de Quadern d’Aram, Vahé, va ser construït a par-tir de la figura del poeta armeni Daniel Varujan, de qui Anglada, conjuntament ambMaria Ohannesion, va publicar una selecció de poemes traduïts que va rebre el títol deTerra porpra i altres poemes. És un text directament relacionat amb la novel·la, atès quediversos poemes de Varujan són reproduïts o citats a Quadern d’Aram.

Cal esmentar també altres narracions de l’autora que plantegen temàtiques semblantsa les de Quadern d’Aram. Anna M. Velaz n’explica l’argument:3

· A Artemísia, Anglada també basteix un relat de ficció a partir d’un fet real: l’assassinatde 335 italians innocents a mans de les SS. D’entre les víctimes destaca Sandro, elfill de la protagonista. Aquest episodi novel·lat s’inspira en la mort del fill del poetaitalià Conrado Govoni.

· La narració «També a tu, Cleanorides», del recull No em dic Laura, està ambientadaa Grècia durant l’anomenada «dictadura dels coronels» (1967-1974) i explica la mas-sacre comesa contra un grup d’estudiants.

Guia de lectura de Quadern d’Aram

FRANZWERFEL

[TiC] · C.8 · P. 155

1 Totes les citacions d’aquesta guia corresponen a la següent edició: M. ÀNGELS ANGLADA Quadern d’Aram, Barcelona: Edicions 62, 2008.2 M.-MERCÈ MIRÓ, «Aproximació a l’obra de Maria Àngels Anglada. Notes per a una lectura», dins Ausa, volum XIX, núm. 145, 2000,pàg. 243 s.3 ANNA M. VELAZ, «A propòsit de “Làpida i Afrodita”, poema inèdit de Maria Àngels Anglada», dins Revista de Girona, núm. 199 (març-abril de 2000), pàg. 86-89.

5

Als anys noranta, després de consolidar la seva trajectòria literària, a l’autora li arribenels reconeixements: el 1991 és nomenada membre de la Secció Filològica de l’IEC, el1996 rep el títol de filla adoptiva de Figueres i el 1998 és homenatjada a la Universitatd’Estiu de Vic.

Per celebrar el desè aniversari de la seva mort, l’any 2009 la Fundació Josep Pla de Pa-lafrugell va oferir una exposició dedicada a la vida i l’obra de M. Àngels Anglada. I elmateix any, a propòsit del Dia Internacional de la Dona, es va editar un opuscle sobrel’autora redactat per Montserrat Abelló.4


4 MONTSERRAT ABELLÓ, M. Àngels Anglada, Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2009.

6

2 ANÀLISI FORMAL I DE CONTINGUT

2.1 Història i trama

Quadern d’Aram és un relat que explica vivències i records. D’entrada, convé tenir clarque hi ha una diferència evident entre l’ordre real en què es van esdevenir els fets i l’or-dre en què són narrats. És a dir, és important diferenciar clarament la «història» i la«trama», atès que en aquest text hi ha nombroses alteracions de l’ordre temporal. Acontinuació, oferim un resum dels fets (organitzat en 30 punts), seguint l’ordre en quèestan narrats a la novel·la, o sigui, seguint l’ordre de la trama:

· Capítol 11. La narradora-editora viatja a Rodes, a la darrera dècada del segle XX, i allà de-

cideix que escriurà una novel·la sobre el genocidi del poble armeni.

2. Els lectors són informats de l’existència d’un document manuscrit que explicala història d’Aram i Marik i de quina manera la narradora-editora va arribar aobtenir-ne una còpia.

· Capítol 23. Es presenten dos personatges, Aram i Iorgos (l’un armeni, l’altre grec), mentre

bussegen pel Mediterrani durant els anys vint del segle XX.

4. La narradora-editora proposa fer un salt enrere en el temps per tal que els lec-tors puguem conèixer més coses sobre els dos personatges.

· Capítol 35. Aram i la seva mare, Marik, són a Atenes, sobrevivint amb penes i treballs, com

altres refugiats armenis. Aram té quinze anys i sovint pateix malsons.

6. Aram recorda la plàcida vida familiar de la infantesa a Trebisonda, així com elviatge al monestir de Narek.

7. Aram i Iorgos es coneixen i comença una llarga relació d’amistat.

· Capítol 48. Aram i Marik són al vaixell que els portarà cap a Marsella. Pel camí passen per

Corint, Bríndisi i Gènova.

9. Aram recorda com van arribar a casa de Grigor, un cosí de la seva mare quevivia en un poble a prop del llac Van, i com van haver de marxar-ne poc desprésd’haver-s’hi instal·lat.

10. Aram recorda els preparatius i la fugida cap a Ecmiadzin, de la qual destaca elrobatori dels cavalls per part d’uns lladres kurds i la mort d’Irina, l’esposa deGrigor.

· Capítol 511. Aram i Marik han arribat a Marsella. Aram no pot escriure temporalment i és

Marik qui redacta les seves vivències.


HISTÒRIA I TRAMA

[TiP] · C.1 · P.25 - 26

7

12. Marik recorda el camí cap a Ecmiadzin i matisa algunes de les informacionsque Aram havia exposat anteriorment.

13. Marik presenta els membres de la seva família: el seu marit Vahé, les seves fi-lles i la seva mare.

14. Marik recorda alguns episodis de l’estada a Atenes, com el d’una dona, a qui ha-vien raptat i violat les nétes, que retreu a Marik que plori per les seves filles mor-tes, ja que almenys van tenir una mort ràpida.

15. Marik reflexiona sobre l’extrema duresa dels fets que ha hagut de viure Aram.

16. Marik recorda alguns fets esdevinguts durant el trajecte cap a Ecmiadzin: lamort d’Irina, com els va seguir el gos de Gabriel i com, un cop a la ciutat, vanhaver de marxar-ne gairebé immediatament, donat que les possibilitats de su-pervivència eren ínfimes per la gran quantitat de refugiats que hi havien acudit.

17. Marik recorda l’arribada a Jerevan i el que hi va passar: Grigor aconsegueix feinade forner i demana a Marik si es vol casar amb ell. Ella no pot donar-li una res-posta positiva perquè té esperances que Vahé encara sigui viu. Grigor buscaràuna altra dona i li diu a Marik que, passat un temps, s’haurà d’espavilar totasola.

18. Marik s’assabenta pel doctor Arshag que Vahé és mort. Atès que Vahé i el doc-tor havien estat companys d’estudis, Marik accepta l’ajuda que aquest li ofe-reix, fins que, més endavant, decideix que emigraran cap a Marsella via Atenes.

· Capítol 619. Aram i Marik continuen a Marsella. Es produeixen notícies engrescadores (és

absolt un estudiant armeni que havia estat acusat de la mort d’un dels màximsdirigents de la matança contra els armenis), que la comunitat armènia a Mar-sella celebra amb festes tradicionals.

20. Tant Aram com Marik estan molt ocupats, ja sigui treballant o ajudant altres re-fugiats. Aram sospita que Der Arshavir vol casar-se amb la seva mare, i ell no s’hioposa.

21. Noves notícies que Aram valora positivament: són assassinats diversos respon-sables de la mort de milers d’armenis, entre els quals s’inclouen les nenes i l’à-via.

22. La família de Grigor comença a refer la seva vida a l’Armènia oriental.

23. Aram reflexiona sobre la veritable naturalesa dels perills. És perillós el mar o sónmés perillosos els homes?

24. Aram explica que s’ha promès amb Alèxia, la germana petita de Iorgos, i que totala família de la futura núvia ha rebut la notícia amb alegria.

· Capítol 725a.Marik rep una carta del pare Mesrob, procedent del monestir de Venècia on

havia estudiat Vahé quan era jove.

25b.A partir d’aquesta carta i d’alguns poemes escrits per Vahé, s’explica com eraVahé i quins eren els seus interessos a la vida.

26. Marik explica el seu estat d’ànim, d’enyorament i de solitud, i posteriormentdiu que ha acceptat la petició de mà que li ha ofert Der Arshavir.


8

27. Marik explica a grans trets un accident que Aram ha patit a la feina, les con-seqüències futures i les causes que, segons ella, l’han ocasionat.

28a.Marik explica la visita d’alguns amics de Vahé.

28b.En aquesta visita els donen detalls sobre la mort de Vahé i els lliuren docu-mentació (les declaracions de dos testimonis) relativa al cas.

· Final i epíleg29. La narradora-editora explica que Aram i Alèxia es van casar.

30. Finalment, hi ha un parell de qüestions que desperten l’interès de la narradora-editora. D’una banda, el recorregut que va fer el quadern: com va anar a parara mans de la família Kondos? D’altra banda, els camins vitals que podrien havertriat Aram i la seva família. Sobre aquests temes, la narradora exposa algunessuposicions.

2.2 Gènere i temàtica

Quadern d’Aram és una novel·la a mig camí entre les memòries i el dietari. En un die-tari el narrador explica els fets rellevants que li passen cada dia, durant un períodeconcret. Les divisions que fragmenten el relat són, doncs, els dies a què es refereix elnarrador. A Quadern d’Aram aquesta fórmula només es dóna al capítol 6: la narradora-editora aclareix, però, que Aram només esmenta de manera explícita la data si aquelldia va ser assassinat algun dels causants del genocidi.

La multiplicitat de textos utilitzats (retalls de diari, informes de testimonis, lletres decançons tradicionals i de bressol, cartes i poemes5) també podria fer pensar en el gè-nere de la novel·la reportatge, que pretén recrear uns fets i deixar-ne constància a tra-vés de tècniques de documentació pròpies del reportatge periodístic. Malgrat això,l’objectiu de la novel·la no és només el testimoniatge, sinó que va més enllà.

El mot genocidi 6 no s’esmenta en cap moment del relat, ja que el terme començà a uti-litzar-se després de la Segona Guerra Mundial. Malgrat això, els fets que es relaten ala novel·la corresponen exactament a aquest concepte.


Fets en l’ordre en què són narrats a la novel·la(trama)

1 � 2 � 3 � 4 � 5 � 6 � 7 � 8 � 9 � 10 � 11 � 12 � 13 � 14 � 15 � 16 � 17 �

18 � 19 � 20 � 21 � 22 � 23 � 24 � 25ab � 26 � 27 � 28ab � 29 � 30

Reconstrucció de l’ordre en què es van produir els fets(història)

25b � 6 � 28b � 13 � 9 � 10 � 12 � 15 � 16 � 17 � 18 � 5 � 14 � 7 � 8� 11 � 19 � 20 � 21 � 22 � 23 � 24 � 25a � 26 � 27 � 28a � 29 � 3 � 1� 2 � 4 � 30

5 Maria-Mercè Miró creu que, malgrat que a M. Àngels Anglada se la recorda per la seva obra narrativa, manté una vinculació especialamb el gènere poètic. La poesia sempre té un lloc en les seves obres, fins i tot en aquelles que no estan escrites en vers: «Era sobretotpoeta, i ho era sempre, també quan escrivia en prosa: ja com a novel·lista, o bé exercint de traductora dels clàssics, o fent crítica literà-ria», dins M.-MERCÈ MIRÓ, op. cit., pàg. 238.6 Francesc Espinet, dins l’estudi «Tres articles sobre el genocidi dels armenis», de 2007 (es pot consultar a http://www.acab.es), defi-neix genocidi com la «deliberada i sistemàtica destrucció d’un grup ètnic, religiós o nacional». També hi inclou la definició que en va ferl’ONU, l’any 1948, a la Convenció sobre el càstig i la prevenció del crim de genocici (article 2): «Qualsevol dels següents actes comesosamb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós: a) matar membres del grup, b) causar se-riosos danys corporals o mentals als membres del grup, c) infligir al grup deliberadament condicions de vida calculades per tal d’acon-seguir la seva destrucció física en part o totalment, d) imposar mesures tendents a prevenir naixements en el si del grup, i e) transferirper força infants del grup a un altre grup.»

9

Tot i que l’ONU va reconèixer aquest genocidi l’any 1984, Turquia sempre l’ha negat,adduint que, en realitat, el que va tenir lloc va ser una guerra civil entre turcs i arme-nis i no pas un genocidi planificat i dirigit conscientment des de les esferes de poderturques. Tampoc hi ha acord en les xifres de víctimes, ja que mentre la comunitat ar-mènia insisteix a donar com a vàlida una xifra que s’acosta al milió i mig de morts, Tur-quia només en reconeix entre 250.000 i 500.000.

Actualment, la qüestió del genocidi armeni continua generant polèmica. L’any 2006,l’Assemblea Nacional francesa va aprovar una llei que considera delicte la negació delgenocidi armeni, fet que va provocar una resposta irada per part de les autoritats tur-ques. De fet, no ha estat fins a l’octubre de 2009 que Armènia i Turquia han iniciat lanormalització de les relacions diplomàtiques.

El tema principal de la novel·la de M. Àngels Anglada no és només la denúncia de totsaquests crims (les deportacions, els assassinats massius, la crueltat, les violacions, elsraptes, les amenaces, l’obsessió per destruir un poble i una cultura, l’exili ...), sinó lalluita contra l’oblit («No vull que s’oblidin», pàg. 75; «He pensat que haig d’escriure,que no puc deixar penjada a l’aire la nostra història. Els homes són tan oblidadissos deles dissorts dels altres!», pàg. 87) i contra l’actitud negacionista que encara avui dia hiha qui manifesta. El drama que han hagut de viure els exiliats armenis és mostrat moltde prop; no és estrany que Aram digui que «no cantem pas per oblidar les nostrespenes, ho fem per recordar els nostres cants» (pàg. 59).

Quant als motius (és a dir, les unitats temàtiques més petites que, combinades entresi, configuren el tema general), Maria-Mercè Miró n’ha destacat tres:7

· Les roses. S’esmenten de manera reiterada a la novel·la, sempre en relació ambMarik i els llocs que li recorden la vida anterior perduda per sempre, com ara el jardíde la casa de Trebisonda:

Aram exagerava molt! Parlava, és clar, del jardí de l’església armènia i de la casa on vivimdes d’ahir, que hi és enganxada. Sí, més aviat se’n pot dir un roserar, perquè n’hi ha demoltes menes, roses vermelles, roses de te, també petites roses blanques en els rosersenfiladissos. M’agrada regar els rosers, esporgar-los, fer alguns rams per a les icones, olorarles flors. L’Aram, doncs, m’ha donat, com aquell qui diu, la seva benedicció, perquè diuque un fill no pot estar gelós de les roses. (pàg. 139)

Aquest concepte remet al tòpic literari del collige, virgo, rosas, en què la rosa simbo-litza la bellesa transitòria de la vida humana. Aplicant això a la novel·la, les roses es-tarien directament relacionades amb el fet que la felicitat és temporal. És significatiuque, quan Marik es casa per segon cop, durant la cerimònia es canti un himne queparla de les roses, titulat precisament Foc de roses.

· El mar. És present des del principi fins al final de la novel·la, ja que bona part de lesciutats que se citen estan a la riba del Mediterrani (Atenes, Rodes, Marsella...). Éssímbol de llibertat i l’element que facilita als protagonistes una vida nova. El mar per-met a Aram reflexionar sobre els veritables perills de la vida, no pas causats pel marsinó pels homes:

Comparo el mar amb les dificultats del nostre èxode [...] i encara més amb totes lesmatances i les amenaces dels turcs [...]. L’home és més perillós que els taurons iles morenes. (pàg. 120)


7 M.-MERCÈ MIRÓ, op. cit., pàg. 244.

TEMA I MOTIU[TiP] · C.2 · P. 60

COLLIGE, VIRGO, ROSAS

[TiP] · C.3 · P. 63

10

· La terra porpra. Símbol de la cultura armènia, a la novel·la es concreta en les tradi-cions i en la poesia. Malgrat que els botxins hagin intentat fer callar per sempre elpoble armeni, l’ànima d’aquest poble perviurà sempre en la poesia:

Ja ho sé, mare, que la seva poesia durarà sempre, quan ningú no es recordi dels fastigososnoms dels seus malparits assassins. (pàg. 149)

2.3 Temporalitat i estructura

La novel·la inclou, un cop acabat el relat, un quadre cronològic dedicat a la històriad’Armènia, i dividit en dos grans blocs. D’una banda, el que s’anomena «Alguns an-tecedents històrics», en què es fa un repàs dels fets més rellevants relatius a l’origen il’evolució de la nació armènia, esdevinguts des del segle IX aC fins a ben entrat el segleXX. D’altra banda, el bloc dedicat específicament al genocidi dels armenis. D’aquestarelació de fets destaquem un seguit de matances de la població armènia que van tenirlloc durant els anys 1894-1896 i 1909, i que culminarien amb el genocidi de 1915 i1916.

Analitzem la cronologia en relació amb la novel·la:

Per tant, el temps històric de la narració (és a dir, l’època històrica en què s’emmarcael relat) correspon a les primeres dècades del segle XX; el temps històric és contempo-rani als anys de la Primera Guerra Mundial.

Pel que fa al temps narratiu, és evident que des del moment en què Aram inicia la re-dacció del quadern fins que l’acaba passen aproximadament quatre anys. Ara bé,aquest quadern inclou fets cronològicament anteriors que afecten decisivament lesvides dels dos narradors-protagonistes. Per tant, el temps narratiu seria d’uns vuit anys.

Per donar com a vàlids aquests vuit anys no tenim en compte les suposicions que fa al’epíleg la narradora-editora a propòsit del destí d’Aram i la seva família, ja que aques-tes elucubracions situen uns suposats fills d’Aram lluitant contra els nazis durant la Se-gona Guerra Mundial. Aquesta última part del relat en realitat serveix per deixar el finalobert, ja que els lectors no arribarem a saber mai si Aram va decidir anar a viure a Ca-daqués amb Alèxia o bé si, colpit pels detalls sobre la mort del seu pare, va formar partde la resistència armènia.

Hi ha algun aspecte de l’estructura de la novel·la que afecta l’anàlisi del temps del dis-curs, bàsicament perquè els capítols contenen diversos nivells narratius que, al seutorn, remeten a una temporalitat diferent.


TEMPS HISTÒRIC I TEMPS NARRATIU[TiP] · C.1 · P. 26 - 27

Trebisonda Atenes Marsella

Gairebé immediatamentdesprés que Aram i Marikmarxin cap al monestir, esprodueix la detenció i l’as-sassinat de tots els metges,clergues i professors arme-nis de Trebisonda. Aquestepisodi s’hauria de datarl’any 1915, d’acord amb lacronologia del final.

Quan Aram comença a es-criure el diari és a Atenes idiu que té quinze anys.Per les dades que extraiemde la novel·la, és versem-blant suposar que l’accióté lloc a l’any 1919.

El final de la novel·la, quanAram i Marik s’han esta-blert a Marsella, correspon,segons el text, a l’any1923. En aquell moment,la narradora-editora atri-bueix a Aram l’edat dedinou anys.

TEMPS DEL DISCURS[TiP] · C.1 · P. 27

11

Dit d’una altra manera, el fet que els eixos bàsics de la novel·la consisteixin en l’evo-cació d’uns fets i en la constatació de la capacitat que tenen aquests fets de condicio-nar el futur dels personatges provoca que els capítols presentin múltiples dimensionstemporals. Com que els personatges recorden fets del passat, el relat és ple de re-trospeccions (salts temporals cap al passat). Per exemple, el capítol 3 comença ambAram a Atenes l’any 1919, però immediatament després, atès que Aram recorda fetsdel passat, l’acció es trasllada a l’any 1915. La resta de capítols que narren Marik iAram mantenen la mateixa estructura:

· Aparició inicial del personatge, que evocarà els fets en el lloc i el moment en què estroba (a Atenes, al vaixell de camí cap a França o ja a Marsella).

· Evocació dels fets colpidors del passat (la fugida cap a Ecmiadzin, la vida a Jerevan,les tràgiques notícies que van arribant sobre la mort de les nenes...). Aquestes re-trospeccions són necessàries en una novel·la basada en els records dels fets viscutsi justifiquen l’ús dels diversos nivells narratius que hem esmentat.

A banda de les abundants retrospeccions, la novel·la també ofereix exemples d’antici-pacions (passatges que avancen fets que passaran en el futur). El primer relat queclou el capítol 7, narrat pel professor Odisseas, n’inclou una: un cop Vahé ha estat de-tingut, Odisseas sap perfectament que serà assassinat, i per això diu que «no es feiacap il·lusió sobre com acabaria l’empresonament dels armenis [...] els matarien» (pàg.151). Una altra anticipació apareix després que s’insereixi en el relat un retall de premsaen què s’anuncia l’absolució d’un estudiant armeni acusat d’haver assassinat un delsbotxins turcs; Aram ens anticipa (pàg. 114) com serà la festa per celebrar la notícia.Igualment, hi ha alguns passatges en què s’utilitza el temps simultani (exposar dos fetsque estan passant alhora). Això passa, per exemple, en el relat del professor Odisseasal qual fem referència més amunt, quan s’explica que la detenció de Vahé va tenir llocparal·lelament al viatge que Marik i Aram estaven fent en direcció al monestir de Narek.

La trama ha estat disposada seguint una estructura in medias res, atès que quan Aramcomença a escriure el quadern, a narrar els fets que el marcaran per sempre més, lahistòria ja està iniciada. A més, no és possible atribuir els conceptes d’introducció, nusi desenllaç a alguns capítols en concret, ja que d’uns mateixos fets se’n fa esment endiverses parts del text.

Precisament per això, hom podria considerar que la novel·la segueix una estructurad’amplificació, en el sentit que un mateix fet (la mort de Vahé) és esmentat i assumitper Aram, valorat per Marik i, finalment, narrat amb tota mena de detalls pels testimo-nis directes de l’assassinat. El mateix fet és exposat des de diversos punts de vista alllarg de la trama, de manera cada cop més detallada i commovedora.

Durant tot el relat es manté els lectors pendents de conèixer el destí de Vahé: de lacreença difusa en la mort de Vahé es passa a la dura confirmació per arribar, final-ment, al ple coneixement de les circumstàncies en què va tenir lloc l’assassinat atraïció. Aquesta estratègia narrativa, volguda, en virtut de la qual es reserva per al finalde la novel·la el moment de més dramatisme (els detalls de la mort de Vahé), contri-bueix també a mantenir l’interès del lector pel relat.

En general, el ritme narratiu no es pot qualificar de ràpid, probablement perquè l’ob-jectiu de l’autora no és fer una novel·la d’acció, sinó de reflexió. L’important és trans-metre les conseqüències que l’intent d’extermini de tot un poble pot comportar, tant desd’un punt de vista individual com col·lectiu.


RETROSPECCIÓ[TiP] · C.1 · P. 27

ANTICIPACIÓ[TiP] · C.1 · P. 28

IN MEDIAS RES

[TiP] · C.1 · P. 26

TEMPS SIMULTANI[TiP] · C.1 · P. 29

RITME NARRATIU[TiP] · C.1 · P. 28

12

2.4 Personatges

· Personatges principalsAram. Quan comença el relat, tot just és un adolescent de quinze anys. A mesura quela història avança, el personatge canvia, no només físicament (es diu que canvia laveu), sinó també psicològicament. Es podria dir que els fets que li tocarà veure l’aju-daran a aprendre a viure. Al final del relat, quan viu a Marsella, Aram té uns dinouanys. És clarament un personatge variable.

Físicament, té una gran semblança amb el seu pare; uns ulls negres i profunds que so-vint mostren una mirada trista. Com que és bon nedador (a causa probablement del seuinterès pel mar i del fet que, des que tenia sis anys, el seu pare havia fet que s’acos-tumés a aquesta activitat), li serà fàcil aprendre a bussejar i a utilitzar els senyals im-prescindibles per comunicar-se amb els mariners mentre és a sota l’aigua. La relacióentre aquest personatge i el mar és presentada com a positiva a través de petits detalls,com per exemple que mai no es maregi dalt del vaixell.

Una altra cosa que li agrada molt a Aram, des de ben petit, és la música. Tot i la joventutdel personatge, diverses situacions al llarg de la novel·la fan que demostri ser una per-sona força responsable. Per exemple:

· Durant el trajecte cap a Ecmiadzin, mai no es queixa de gana ni demana més men-jar del que li assignen.

· Malgrat que els corallers grecs li ofereixen una feina immediata que l’il·lusiona, sapque no pot deixar sola la seva mare, ja que ell és l’únic suport que li queda. Segonsl’opinió de Marik, entre Aram i ella hi ha una relació de comunicació total.

L’accident laboral que Aram patirà al final de la novel·la demostra que tot el que hahagut de viure el jove protagonista l’ha afectat més del que semblava. Malgrat que laseva vida torna a tenir al·licients per viure-la amb tranquil·litat, el fet d’haver conegutla cruel mort de Vahé fa que Aram senti odi envers els causants de tanta mort i des-trucció i que pensi en la venjança.

El final de la novel·la planteja, doncs, un interrogant sobre el destí d’Aram i també delsseus descendents: van convertir-se en dashnaks? No hem d’oblidar el que Aram ma-teix escrivia al seu dietari:

Haig de recordar-ho, perquè després tindré altres obligacions i amics nous i potser oblidarémoltes coses [...]. I no vull que s’oblidin, per si vingués el dia de la revenja. (pàg. 75)

Marik. És la mare d’Aram, i des de l’inici de la novel·la el lector té clar que es tractad’una dona profundament religiosa (promet fer un pelegrinatge al monestir de Nareksi el seu fill aconsegueix superar una pneumònia que està a punt de costar-li la vida).Durant el relat, no només apareix resant en diverses ocasions (per exemple, durantl’enterrament d’Irina), sinó que també utilitza de tant en tant l’expressió «si Déu vol».Tot i que Aram opina que és molt valenta, la dura experiència que ha de viure l’afectad’una manera desmesurada; d’aquí que sovint es presenti com una dona trista, queplora (a les nits, per tal que Aram no se n’adoni) pel record dels familiars assassinats.Sap valorar el que la gent ha fet per ella, i per això no dubta a ajudar els altres quan honecessiten. Per això, quan ja és a Marsella, Aram diu d’ella que té molts amics i queés estimada per molta gent, tota aquella a qui ha ajudat. Atès que a Marsella la situa-ció millora notablement per a ells, allà l’aspecte de Marik, que té trenta-vuit anys, es-devé més juvenil; al seu interior, però, sempre sentirà enyorament pel seu país. AMarsella es torna a casar per no sentir-se tan sola. És un personatge rodó, pels múlti-ples matisos amb què és presentat. En qualsevol cas, el principal rol que desenvolupaés el de mare d’Aram. De fet, sembla que el nom Marik és una variant del mot que enllengua armènia es fa servir per referir-se a la mare.


PERSONATGE VARIABLE[TiP] · C.1 · P. 31

PERSONATGE RODÓ[TiP] · C.1 · P. 31

13

Vahé. Aram el descriu com un home prim que semblava fràgil. En recorda la veu, greui bonica però no gaire forta, i explica que portava ulleres. Treballava com a professor degrec (Aram coneix les històries d’Ulisses i d’Hèctor perquè el seu pare les hi havia ex-plicades) i de francès, i havia publicat dos llibres de poesia. La poesia i el seu país, Ar-mènia, eren les seves grans passions. Vahé és un personatge necessari perquè haesdevingut una mena de símbol del poble armeni. Sembla que per crear aquest per-sonatge l’autora va inspirar-se en el poeta armeni Daniel Varujan,8 mort el 1915 en unescircumstàncies molt semblants a les de Vahé (Varujan va ser assassinat pels turcs ambarma blanca enmig del desert, juntament amb altres compatriotes, després d’haverestat quatre mesos empresonat). Un altre punt de contacte entre les dues biografies eltrobem en el fet que tots dos havien estudiat a Venècia amb els monjos de Sant Me-khitar. Vahé n’estava orgullós perquè aquests monjos eren considerats els dipositaris delbo i millor de la cultura armènia. Tant Vahé com Varujan havien continuat els seus es-tudis superiors a Gant. Per si no n’hi hagués prou, cap a la part final de la narració(pàg. 140) s’esmenten els títols d’alguns poemes inèdits de Vahé, entre els quals des-taca «La creu de blat», que és també el títol d’un poema de Daniel Varujan inclòs al re-cull El cant del pa, publicat pòstumament l’any 1921.

La resta de personatges pertanyen a la categoria de secundaris, i poden agrupar-se entres blocs: els familiars dels protagonistes, la família de pescadors grecs i altres repre-saliats.

· Familiars dels protagonistesÀvia. Se l’anomena així perquè és la mare de Marik; els pares de Vahé ja havien mortabans que els turcs comencessin la persecució contra els armenis. Tot i que l’àvia ex-plicava històries de sants al seu nét Aram, tenia una clara predilecció per les duesnenes, Sofia i Iané. És un dels personatges que il·lustren millor l’afany de mantenir elscostums i les tradicions armènies, entesos com a elements que mantenen i preservenla identitat d’un poble; per exemple, Marik explica amb detall la il·lusió que produïen al’àvia els rituals de celebració de la primera dent d’un infant.

Sofia i Iané. Eren les germanes petites d’Aram; la diferència d’edat entre elles nomésera d’un any i mig. Van morir juntament amb l’àvia ofegades al mar Negre. El perso-natge real en què l’autora es va inspirar per crear un d’aquests dos personatges, la fillapetita de Daniel Varujan, en realitat no va morir ofegada, ja que va escriure-li una cartaa l’autora.

Grigor. És el cosí de Marik; treballava com a pagès i ramader en un entorn rural. Deconstitució física forta, no triga gaire a recuperar-se d’una ferida d’arma blanca queuns bandits li fan al braç. Durant els preparatius del viatge cap a Ecmiadzin ja mostraalguns dels trets que el caracteritzaran, com el fet d’actuar de manera discreta per talde no esverar els nens. També demostra tenir una mentalitat pràctica quan, durant eltrajecte, deixa que els nens muntin a cavall de tant en tant per evitar que l’excés de fa-tiga empitjori encara més les coses. Aram presenta aquest personatge com un homeindependent, capaç tant de refer-se dels disgustos i les dificultats com de preveure so-lucions als problemes: per exemple, com que a Jerevan han arribat tants refugiats, esfa evident que la demanda de pa desbordarà les previsions; Grigor se n’adona i acon-segueix trobar feina en aquest sector. Conscient que segurament Vahé no ha sobre-viscut, proposa a Marik de casar-se amb ell, però com que Marik no ho veu clar, alfinal opta per casar-se amb una jove pagesa que viu a prop de Van.

Irina. Esposa de Grigor, mor durant la fugida de Van a Ecmiadzin, probablement peruna barreja de causes físiques i emocionals. Abans, però, ha pogut assistir el part d’unadona, ja que tenia experiència en aquestes tasques.


8 La tria del nom Vahé es justifica pel fet que el traductor dels poemes de Daniel Varujan al francès es deia Vahé Godel.

14

Gabriel. Fill de Grigor i Irina, durant la fugida té una actitud exemplar, igual que Aram.A Jerevan, per sobreviure, es posa a treballar de forner, com el seu pare. Posterior-ment, tornarà a viure a l’Armènia oriental, on treballarà ensenyant els oficis de pagès ide ramader a nois orfes. Durant l’obra s’esmenta una germana de Gabriel, filla tambéde Grigor i d’Irina, però no se’n diu el nom.

· Família de pescadors grecsIorgos. És un pescador d’esponges –originari de l’illa de Simi– que esdevé el gran amicd’Aram. Físicament és ros i més alt que Aram; també sabem que té els ulls d’un colorblauverd que reflecteixen el seu caràcter alegre. Reorientarà la seva activitat profes-sional cap a la recollida de corall. Per crear aquest personatge, l’autora es va inspiraren una família de corallers de Cadaqués, els Kontos.

Iannis. És el pare de Iorgos. Tant eIl com la resta de la família Kondos sempre man-tindran una relació d’amistat sincera amb Aram; per això Aram és convidat al casa-ment de la germana gran de Iorgos, com si fos un membre més de la família.

Kostas. És l’oncle de Iorgos i també el patró del vaixell Dimitrios, on treballarà Aram.Proporciona suport i ajuda econòmica a Aram i a la seva mare quan més ho necessi-ten, a Atenes.

Alèxia. Germana petita de Iorgos, esdevindrà la xicota d’Aram i posteriorment la sevaesposa, amb el vistiplau de tota la família Kondos. Físicament, és una noia alta i gra-ciosa, que té els ulls verds.

· Altres represaliatsDoctor Arshag. És el personatge que confirma a Marik la mort del seu marit, el qual co-neixia perquè havien estudiat junts a Venècia. Apareix de manera providencial a Jere-van, quan Marik porta Aram al seu consultori per un refredat molt fort. En adonar-sede la situació desesperada en què viuen, els ofereix allotjament a casa seva, roba imenjar calent. Passat un temps, però, Marik decideix abandonar Armènia per traslla-dar-se a Marsella. El doctor actua com a personatge col·laborador.

Odisseas. Amic i company de feina de Vahé, és qui explica els detalls de la seva morta Marik i Aram. Odisseas havia pogut comunicar-se amb Vahé mentre va estar detin-gut; subornant l’inspector turc responsable de la presó, va aconseguir que, de maneratemporal, el captiveri resultés menys dolorós a Vahé, evitant-li les tortures i fent-li arri-bar roba neta, fruita i algun llibre.

Der Ashavir. Sacerdot jove que entra en la vida de Marik i Aram un cop són a Marse-lla. Físicament és alt i polit, porta la barba molt ben cuidada i té una bonica veu de baix.És un armeni de la Cilícia, un dels pocs que van sobreviure a la violència dels turcs.Farà editar els poemes inèdits de Vahé, com a regal per a Marik i Aram. Simbolitza lanova vida que està a punt d’iniciar Marik.

· Els botxinsFinalment, cal esmentar un darrer personatge, que és el causant de la catàstrofe, la dis-sort, la matança, la desgràcia i el carnatge contra el poble armeni. Quan el relat ha dereferir-se a aquest personatge col·lectiu l’anomena de les següents maneres: «els nos-tres assassins» (1 vegada), «els maleïts turcs» (5 vegades), «els turcs» (4 vegades),«malvats turcs» (1 vegada), «els turcs, que Déu els confongui» (1 vegada), «criminalsturcs» (1 vegada), «assassins turcs» (1 vegada) i «malparits assassins» (1 vegada).Queda clar que aquest personatge és qui assumeix el paper d’antagonista.


PERSONATGE COL·LABORADOR[TiP] · C.1 · P. 31 I 43

ANTAGONISTA[TiP] · C.1 · P. 31 I 43

15

Tot i que parla dels «turcs» de manera genèrica, la novel·la insinua que no tota la po-blació turca mereix ser posada al sac dels culpables. El testimoni de Hassan, el taxistaque va presenciar l’assassinat de Vahé, és prou il·lustratiu, ja que expressa que l’escena«li va trencar el cor». Els qui van promoure el genocidi contra els armenis van ser lesclasses dirigents turques, les que ostentaven el poder.

2.5 Narrador i punt de vista

La novel·la és contada a través de diverses veus narratives, que tenen una importàn-cia desigual:

· Narradora editoraEs pot considerar una mena d’alter ego de l’autora, atès que explica la gènesi del text(on va decidir que escriuria l’obra i per quins motius, quin interès tenia per la poesiaarmènia...) i les circumstàncies que li van permetre disposar d’una fotocòpia del ma-nuscrit que constituirà la part essencial del relat (el fet de conèixer Konstantinos Kon-dos júnior, el qual li va mostrar el text) i desxifrar-ne alguns enigmes (a quina llenguacorresponia la cal·ligrafia, el tipus de text...).

A més de justificar el títol del primer capítol de la novel·la, al llarg dels dos primers ca-pítols aquest narrador ofereix dades que il·lustren com va ser creat algun dels perso-natges i dóna altres indicacions sobre la història que s’explicarà, alhora que agraeixl’ajuda rebuda per part de terceres persones.

El mateix narrador ofereix als lectors una primera imatge del protagonista de la novel·la,Aram, en plena feina com a submarinista amb un altre dels personatges rellevants deltext, Iorgos. Després de la presentació, aquest narrador desapareix fins al capítol 6.Les seves intervencions es poden distingir fàcilment, ja que apareixen entre parèntesisper tal que els lectors no confonguin els seus comentaris amb la intervenció d’un altrenarrador.

Les darreres pàgines de la novel·la (ubicades després dels dos testimonis escrits queclouen el capítol 7), juntament amb l’epíleg, també corresponen a aquest narrador.Gràcies a aquestes pàgines sabem que la veu narrativa correspon a una dona («Jo noem vaig quedar prou satisfeta», pàg. 157). Tot i això, les informacions que es donen ales darreres pàgines (quin va ser el destí d’Aram i la seva família, per quina raó el ma-nuscrit va acabar en mans de la família Kondos) no deixen de ser suposicions.

Cal tenir en compte que aquest narrador, a diferència dels altres dos, parla sempre delsfets a posteriori, un cop aquests ja s’han esdevingut. A més, els fets als quals fa refe-rència no formen part de la seva història personal, sinó de la d’altres persones, per la qualcosa no ha d’estranyar que majoritàriament empri la tercera persona gramatical.


IAgamaStellio

IIAram iIorgos

IIICarnetd’Aram

ATENES

IVCarnetd’Aram

EN MAR

VMarik

MARSELLA

VICarnetd’Aram

ALÈXIA

VIIMarikVahé

FINALI EPÍLEG

OdisseasHassan

16

· Narrador protagonista: AramEs tracta d’un narrador intern, atès que és un personatge que forma part de la histò-ria. Concretament, es tracta d’un narrador protagonista. Atès que explica vivències au-tobiogràfiques, fa servir la primera persona gramatical.

La seva intervenció se circumscriu als capítols 3, 4 i 6, com indica la primera part delnom amb què es designa cada un dels capítols esmentats («Carnet d’Aram»); aquesttítol no encapçala els capítols en què aquest personatge no actua com a narrador.

Quant al punt de vista d’aquest narrador, cal tenir en compte que l’exposició dels fetsla fa a partir de la informació de què disposa en cada moment, especialment al prin-cipi de la seva narració («No sé quants quedem, ningú no ho sap ben bé, em penso»,pàg. 52; «Només sabem que és a la llista de morts, res més, però qui ho sap del cert?»,pàg. 58), donat que la distància temporal entre el moment en què s’esdevenen els fetsi el moment en què són escrits és notablement curta.

Aram combina tècniques narratives tant dels dietaris com de les memòries. Així, mal-grat que hi ha moments en què Aram deixa constància escrita del que li ha passataquell mateix dia (per exemple, les pàgines en les quals Aram exposa la seva estada aAtenes contenen sovint frases que comencen amb «Avui...»), també és cert que Aramescriu retrospectivament, recordant fets que han passat anteriorment. Al capítol 3 com-para situacions que ha viscut en el passat (la felicitat de l’antiga vida familiar) amb laduresa de la vida com a refugiat.

A l’inici del relat d’aquest narrador (quan té quinze anys) predominen els records, elssomnis, els neguits (el preocupa no saber amb quins diners podrà pagar l’equip debus per poder treballar com a coraller), l’explicació de les coses que li agraden i queno li agraden...; a mesura que va creixent com a persona, però, també ho fa com a nar-rador. Al darrer capítol que narra Aram (6), s’hi continuen exposant fets, encara que lanarració ja no és l’objectiu únic. Aram no només ha madurat individualment, com a per-sona, sinó que a Marsella disposa de molta més informació de la que tenia a Atenes,cosa que li permet valorar els fets, donar la seva opinió, determinar la seva posició.

Hi ha, doncs, una evolució en el rol d’aquest narrador. Al capítol 4, quan Aram narrala vida a bord del vaixell Samos, comenta alguns fets o bé irrellevants o bé obvis:9 esfixa en uns nens orfes que ploren, o indica el temps de viatge que es podrà estalviargràcies al canal de Corint. Per contra, al capítol 6, ja a Marsella, té accés a diversos mit-jans de comunicació (els diaris i la ràdio) que informen sobre el cas armeni. Aram noes limita a exposar uns fets, sinó que els analitza, els compara i en dóna la seva opiniópersonal («l’home és més perillós que els taurons i les morenes», «els homes són moltmés temibles que no pas l’aigua i els peixos»), basada en la pròpia experiència. Enaquest capítol és freqüent l’ús d’expressions com «jo crec que...», «trobo que...», «al-guns diuen que... però a mi no m’ho sembla pas».


NARRADOR INTERN

[TiP] · C.1 · P. 34 - 35

9 Rosa Planas diu: «El procés de com la memòria selecciona determinades vivències i n’esborra d’altres és prou incomprensible comper poder afirmar que aquesta selecció és arbitrària, almenys als ulls de la lògica. De vegades, els records se centren en allò més in-transcendent i banal defugint els esdeveniments solemnes que, per la seva gravetat o importància, haurien d’haver calat profundamenten el subconscient. La memòria es decanta pel petit detall [...]. Aquesta selecció és consubstancial de l’individu que la provoca, i formapart de la seva identitat. La memòria humana és personal i intransferible, única i insubstituïble», dins Literatura i Holoaust. Aproximacióa una escriptura de crisi, Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner Editor, 2006, pàg. 22.

17

Un altre dels trets que caracteritzen aquest narrador és que sovint fa referència al actemateix d’escriure i als obstacles que la vida d’exiliat posa a aquesta activitat: perexemple, el fet que hi hagi mala mar li impedeix de continuar escrivint mentre és abord del vaixell Samos; les exigències de la seva nova activitat professional com a co-raller tampoc no li permeten mantenir el ritme habitual d’escriptura, de manera quecedeix el quadern a Marik per tal que sigui ella qui hi escrigui les seves reflexions. Toti això, el quadern esdevé molt important per a Aram, tenint en compte que havia estatun regal del seu pare. Per això Aram el fa servir per deixar constància dels fets que hanmarcat la seva vida, tant en la dimensió individual (l’amistat, el festeig) com en lacol·lectiva (el destí del poble armeni).

· Narrador protagonista: MarikMalgrat que aquest narrador presenta punts en comú amb l’anterior, es constaten al-gunes diferències importants. Es tracta també d’un narrador intern, ja que és un altrepersonatge protagonista: la mare d’Aram. El seu relat reflecteix elements autobiogràfics(aspectes de la vida familiar, costums del poble armeni...), però donant un èmfasi es-pecial a aspectes que Aram exposa superficialment; com a exemple, el passatge en quèMarik parla detalladament de les seves dues filles i de la relació que tenien amb l’àvia.

Igual que en el relat d’Aram, l’escriptura de Marik rememora moltes escenes dialoga-des, a través de les quals s’exposen els neguits i les preocupacions del personatge. Calno oblidar que, com es diu explícitament, Aram és l’única cosa que li queda a Marik;és lògic que mostri una clara preocupació pels riscos que comporta la seva feina.

La diferència més evident que hi ha entre el narrador Aram i la narradora Marik és queaquesta escriu des de la perspectiva d’un adult que reflexiona gairebé sempre sobre elpassat, des de l’experiència i la perspectiva que dóna el present. D’aquí ve que faci co-mentaris com els següents: «Ni ell ni jo no ens podíem imaginar que s’acostava tan aprop, tan brutal, la desgràcia i el carnatge de tots els armenis de Turquia» (pàg. 89);«Tots els que veníem de Van, vam arribar al caire de l’esgotament, perquè havíem pas-sat a través de Pèrsia; després he sabut que érem uns cinquanta mil» (pàg. 98).

Aquest narrador no es queda mai en una fase de descripció o presentació de fets, sinóque sempre fa un pas més enllà, analitzant-los i/o valorant-los. Després d’explicar lespenoses condicions en què van haver d’emprendre la fugida des de Van, al llarg de laqual va morir la seva cosina Irina, raona l’opinió que té sobre la causa d’aquesta mort(l’esfondrament de l’univers que havia sustentat la vida d’Irina).

En definitiva, la raó última per la qual aquest narrador és necessari rau en el fet que per-met oferir als lectors perspectives diferents o complementàries10 d’uns mateixos fets.L’episodi en què Aram es fa càrrec temporalment d’un nadó després d’haver-lo recollitdels braços de la seva mare moribunda és narrat tant per Aram com per Marik. Encaraque l’episodi és el mateix, les conclusions a què arriben Aram i Marik són diferents.Mentre que per Aram certifica que es va haver de convertir en un home forçosament ien molt poc temps, Marik opina que és una prova més que demostra que Aram ja feiatemps que havia estat madurant de manera gradual i progressiva.


10 És necessari que hi hagi un contrast narratiu respecte de l’aportació d’Aram, ja que «en els infants, la memòria no és estàtica, sinócanviant i turbulenta. La personalitat encara per fer selecciona olors, presències, esgarrapades de realitat que, com en un joc, van edi-ficant espais i situacions. La memòria infantil no és cronològica ni ordenada, vessa imprecisions, buits aclaparadors que no es podenomplir», dins ROSA PLANAS, op. cit, pàg. 23 s.

18

És també gràcies a aquest narrador que ens assabentem que hi ha alguns fets que nohan estat explicats per Aram en el seu relat (per exemple, el temps passat a Ecmiad-zin), probablement perquè, com que la memòria és selectiva, malgrat la seva aparentmaduresa, en el fons Aram no deixa de ser un noi per al qual aquesta experiència haresultat massa dura. En conseqüència, ha intentat oblidar-la. El mateix Aram reconeiximplícitament que el seu relat pot contenir omissions: «Moltes coses, les he oblidades;les he volgudes oblidar expressament, per poder viure» (pàg. 78).

A més, Marik actua com a narrador capaç d’analitzar els perfils de diversos personat-ges. En primer lloc, d’Aram; després que Aram hagi tingut l’accident a la feina, Marikarriba a la conclusió que la causa d’aquest accident es troba en el «passat que sem-pre més portarem al damunt» (pàg. 145). És a dir, el fet de conèixer detalladament lescircumstàncies de la mort del seu pare va provocar que el noi perdés la concentraciói la serenitat necessàries per fer immersions al mar. En segon lloc, de Vahé; Aram sem-pre ens en parla d’ell essencialment com a pare i, en menor mesura, com a poeta; encanvi, Marik n’ofereix altres perspectives: el descriu com a home i com a patriota. Fi-nalment, Marik és capaç de sintetitzar els seus sentiments en un parell de paraulesclau: apàtrida i enyorament.

· Narradors testimonisSón Odisseas, el professor amic de Vahé, i Hassan, el taxista turc. Són narradors in-terns, personatges que intervenen en la trama. La seva aportació com a narradors eslimita als documents que Marik cus al quadern, i amb els quals el quadern s’acaba.Contenen el testimoniatge de les últimes hores de vida de Vahé, «un fill d’Armènia», talcom el defineix Marik.

· Altres narradorsHi ha altres narradors que tenen, no obstant, una intervenció mínima. Únicament caldestacar el paper com a narrador del pare Mesrob, el responsable del monestir vene-cià on havia estudiat Vahé. Aquest religiós envia a Marik una carta que és reproduïdaal principi del darrer capítol. La carta serveix a Mesrob per expressar el condol a lavídua i també per recordar el perfil humà del difunt poeta, cosa que resulta apropiadaperquè el darrer capítol es dedica gairebé íntegrament a la figura de Vahé. El pare Mes-rob és un narrador intern, amb el paper de testimoni.

No es pot afirmar que la novel·la tingui un narratari explícit, tot i que en diversos frag-ments tant Aram com la narradora-editora sembla que s’adrecin a futurs lectors: «Ara,no us penseu que el camí...» (pàg. 81); «No sé si heu observat que Aram...» (pàg.123).

2.6 Llengua i estil

L’estil d’aquesta novel·la ha estat qualificat com a «depurat, contingut, però amarat delirisme».11 Dit d’una altra manera, l’autora rebutja la complexitat expressiva per tal quees pugui assolir un dels principals objectius de la novel·la: donar a conèixer al màximnombre de persones les desgràcies del poble armeni.


NARRADOR TESTIMONI

[TiP] · C.1 · P. 35

NARRATARI

[TiP] · C.1 · P. 34

11 MARIA ÀNGLES VILALLONGA i EUSEBI AYENSA, «Estudi preliminar», dins M. ÀNGLES ANGLADA, Quadern d’Aram, op. cit., pàg. 33.

19

Les principals característiques d’aquest estil són les següents:

· Ús freqüent de locucions i frases fetes, així com de col·loquialismes.

Exemples: «dret com un fus», «és viu com una centella», «no s’hi veia de cap ull»;«senyal que es trobava bé»...

· Abundància de mots pertanyents al camp semàntic del mar i de la navegació. És unfet lògic si es té en compte, d’una banda, la importància que el mar té per a Aram ila seva família i, d’altra banda, el fet que bona part del viatge d’Aram i Marik cap al’exili es realitza en vaixell.

Exemples: salpar, fondejar, llagut, salabror, a bord, escafandre...

· Alternança de temps verbals en formes de present i de pretèrit, ja que el relat esconstrueix a partir del record de fets passats.

Exemple: «Fins avui no he pogut escriure res a la llibreta [...]. Vam sortir del Pireu ales sis del matí, fa dos dies, i primer vam anar en una illa molt bonica, no en recordoel nom.»

· Combinació dels tres principals modes d’expressió narratius, juntament amb la in-clusió de versos. Tot i que la narració és el recurs més important, la descripció (físicai psicològica de personatges, però també de llocs) i el diàleg també hi són presents.

Per exemple, Aram i Iorgos són descrits mentre bussegen, amb l’escafandre i sense.També s’ofereix un retrat força complet d’Arshavir.

Quant als diàlegs, bona part dels que hi ha són força breus, i hi intervé la majoria delspersonatges.

· Inclusió de mots en llengua armènia i, també, de conceptes relacionats amb la cul-tura, la geografia i les tradicions d’aquest poble, que és el protagonista absolut delrelat. A banda dels topònims armenis, també n’hi ha d’altres països (grecs, italians ifrancesos), d’entre els quals destaquen els grecs per l’amistat d’Aram amb la famíliaKondos.

Exemples de mots armenis: sarmà, kadaif, der hair, kiuftas, lavash, dolmà...

Topònims: Trebisonda, Ecmiadzin, Jerevan, Cilícia, Anatòlia, riu Deguimen...

Grups i entitats de suport als exiliats: NER, ANCHA, FRA.

· Ús recurrent de les cometes, sobretot per indicar que el concepte té una significacióafegida o per fer aclariments. També cal destacar l’ús freqüent dels dos punts per in-troduir explicacions, exemples o demostracions.

Exemples: «...nom del robust i esmunyedís “drac” de l’illa del sol» (en realitat no ésun drac sinó un llangardaix); «He sortit “de casa” molt de matí» (en referència al llocon el personatge s’hostatja temporalment)...

· Ús d’adjectius que connoten, que no són neutres. Davant d’un conflicte d’aquestamagnitud és raonable que les víctimes opinin.

Exemples: «dissortats fugitius», «tendres arbrissons», «fins al darrer glop d’aiguaamarga», «ombres odioses que fugien»... Aquest recurs s’utilitza sobretot per quali-ficar els turcs responsables del genocidi.

· Presència de diminutius quan l’acció se centra momentàniament en les germanesd’Aram o en altres nens.

Exemples: «Canta’ns la cançó, mareta», «A la nena ja li apunta una ratlleta blanca»,«Ella els havia cosit els llençolets», «l’antic llitet de fusta dels fills»...


20

· Ús de sinònims per evitar repetir els mateixos mots.

Exemple: «El menjar que portava Grigor del forn [...]. Se n’anaven [...] cap a la fleca.»

· Voluntat aclaridora o justificadora, d’aquí que tinguin molta importància recursoscom els connectors de causa. Amb la finalitat d’aclarir com és una casa, Aram incloual Quadern el dibuix d’un frontó.

Les expressions perquè, per això, per tal que, com que, vull dir i ja que apareixen mésde cent vegades durant la novel·la; és una prova evident d’aquesta obsessió de lesveus narratives per donar raó de gairebé tot.

· Introducció d’expressions amb què els personatges avisen que a continuació s’ini-ciarà un relat (un record, un somni, un desig...), donat que dins del relat s’inserei-xen altres relats.

Exemples: «va anar així com ara escriuré», «us vull acabar d’explicar alguns records»,«[la carta] m’ha emocionat tant, que vull copiar-la en aquest quadern»...

· Ús d’un lèxic fàcilment comprensible, malgrat que de tant en tant apareix algun cul-tisme o mot especialitzat.

Exemples de cultismes: derelicte, ormeig, plectre...

· Presència d’expressions de dubte, incertesa o desconeixement, atès el caràcter me-morialístic del text.

Exemples: «vam anar en una illa molt bonica, no en recordo el nom», «No m’allar-garé sobre el camí i l’arribada a Ecmiadzin. No ho sabria pas descriure»...

Atès que en més d’una ocasió l’autora havia reconegut públicament que, més que unanovel·lista, es considerava una «poeta que escrivia novel·les»,12 la presència al Quadernd’Aram d’alguns recursos retòrics que habitualment s’utilitzen en el gènere poètic noha de sorprendre. Són els següents:

· Metàfores: «la pell de nen es pot dir que em va caure de cop» (prenent la imatge delsanimals que canvien la pell quan inicien una nova etapa, l’autora vol expressar d’unamanera colpidora que Aram va haver de convertir-se en adult de sobte, per causa deles dures circumstàncies que va haver d’afrontar); «Quin altre bressol, la maramarga!» (com que les nenes van morir ofegades al mar i hi descansaran per sem-pre, Marik l’identifica amb un bressol, un bressol amarg); «aquell grapadet de gransd’or» (en referència als darrers poemes de Vahé, que no havia pogut publicar envida)...

· Comparacions: «els seus ulls riuen, blauverds com l’aigua», «voldria enfonsar [elsrecords] com les llavors a la terra vermella», «la Irina era arrelada a la seva terra comun arbre», «paraules com cops de maça, certesa d’acer», «els seus ulls semblava queestaven imantats pel rostre de Marik»...

· Metonímies: «els grills, amagats, acompanyen les paraules del pare» (en realitat, sónels sons que emeten els grills); «vestits com anem de goma» (no van vestits ambgoma, sinó amb vestits de goma)...

· Sinècdoques: «Tornàvem a tenir un sostre», «dues boques més començàvem a seruna càrrega» (sinècdoques de la part pel tot)...

· Apòstrofes: «Adéu, terra porpra, adéu, Armènia [...]. Adéu per sempre»...

· Interrogacions retòriques: «Només sabem que és a la llista de morts, res més, peròqui ho sap del cert?», «Mai no en tindrien prou, de sang armènia?»...


FIGURES RETÒRIQUES[TiP] · C.2 · P. 50 SS.

12 «La poesia la duu a la novel·la, al conte, a l’assaig. Moltes de les seves obres parteixen de poemes o són l’expansió d’un primer im-puls poètic. I és que l’autèntic epicentre de tota la seva creació és la poesia», dins FRANCESC FOGUET, op. cit., pàg. 153.

21

· Epítets: «nit fosca», «a la geniva rosada», «les magranes vermelles»...

· Eufemismes: «i ja no es va despertar mai més» (en comptes de dir que va morir)...

· Enumeracions amb asíndetons: «la pèrdua de tot el seu món [...]; els prats, els ani-mals manyacs, les ovelles que els donaven llana, les ovelles que ella munyia, la llanaque filava amb les seves mans, incansables, que també feien la mantega, ajudavena desenfornar el pa, bressaven l’antic llitet de fusta dels fills»...

· Aposicions: «som una munió de dones, infants, pocs vells –molts s’han mort pelcamí–, els homes»...

Per tancar aquest apartat, cal tractar una darrera qüestió. Si tenim en compte queAram i Marik són persones diferents, es pot argumentar que l’un i l’altre tenen estils nar-ratius diferents?

De fet, més que en l’estil, les diferències entre ells dos com a narradors es donen enel contingut. Marik és més madura que Aram, i això fa que es plantegi les dificultats demanera diferent de com se les planteja el seu fill (just abans de marxar cap a Ecmiad-zin, Marik i Irina preparen una mena de coques; Aram ho troba divertit: «les ficaven enun sot fet a terra escalfat amb foc, amb les parets d’argila, i era molt divertit perquè que-daven rosses a l’acte», pàg. 76). Tret d’això, no hi ha diferències significatives entre elmode d’expressió d’un i altra.


22

3 LECTURA DE L’OBRA

Quadern d’Aram és una obra de ficció (els personatges d’Aram i de Marik pertanyenestrictament a la ficció) que recrea fets esdevinguts a la realitat (el genocidi armeniforma part de la història contemporània, el viatge a Rodes de què es parla al principide l’obra és real), però no és només això. És literatura feta a partir de la literatura. Abanda de les referències a Dante (Marik opina implícitament que l’èxode és com unviatge a l’infern, com el de la Divina Comèdia) o a la història d’Ulisses (Aram la coneixperquè el seu pare li havia explicat l’Odissea), encapçalant els capítols 3, 4, 5, 6 i 7 tro-bem estrofes, poemes sencers o algun fragment en prosa d’autors vinculats a la histò-ria del poble armeni. En aquest apartat comentarem la relació que s’estableix entreaquests textos i el contingut dels capítols de la novel·la que introdueixen.

· «Els pastors de Van», de Ran NazariantzAquest poema encapçala el tercer capítol. M. Àngels Anglada havia llegit alguns poe-mes d’aquest autor l’any 1970, gràcies a una traducció catalana feta per Alfons Mase-ras i publicada l’any 1921.

L’única estrofa que es reprodueix consta de cinc versos, que presenten un panoramade mort i destrucció. Un membre de la comunitat (una ovella del ramat) s’adreça a lesroses (un dels motius que es reiteren a la novel·la) per informar que la resta de mem-bres de la seva comunitat han mort («no hi són», «la dalla [...] els ha segat»), perquèno van ser capaços de preveure el perill que s’apropava («rius que destil·laven sang»).En la paradoxa que conté el vers final (el fet que algú mori just al costat d’una font) calinterpretar que una matança és sempre un acte sense sentit, un acte irracional.

La relació entre aquest poema i el contingut del capítol és clara: Aram, un membre delpoble armeni, denuncia les matances que ha sofert la seva gent, indefensa com unramat d’ovelles. El títol és simptomàtic: el mes d’abril de l’any 1915 a la província deVan foren exterminats 56.000 armenis.

· «Menyspreeu un estranger?» (primer vers), de Nahabed Kucak

El segon poema, que trobem encapçalant el capítol 4, és d’un poeta del segle XV. Constad’una sola estrofa de set versos que fan referència al viatge cap a la incertesa, cap a laprecarietat material i sentimental que suposa l’exili que han d’emprendre els refugiatsarmenis, entre els quals, òbviament, situem Aram i Marik. El poema remet a una de lescauses del genocidi: el desconeixement i el menyspreu cap a allò que és diferent, capals altres pobles.

El poema s’inicia amb una interrogació retòrica («Menyspreeu un estranger?») adreçadaa un destinatari col·lectiu no concretat. Tot i que aquesta pregunta no obté resposta, laveu poètica llança a continuació una mena de maledicció a tots els que puguin res-pondre afirmativament: el preu que hauria de pagar aquell que menysprea algú dife-rent és el desterrament i la duresa de l’exili. Els tres darrers versos expliquen quel’experiència de l’exili és tan insuportable que ni tan sols el metall més valuós, l’or, po-dria compensar haver-hi de passar.


DANTE ALIGHIERI[TiC] · C.2 · P. 29

23

13 No s’ha d’oblidar que aquell mateix any, el 1909, s’acabaven de produir noves matances: a Cilícia van morir 30.000 armenis.14 FRANCESC FOGUET, M. Àngels Anglada. Passió per la memòria, Barcelona: Pòrtic, 2003, pàg. 227.

· «Terra porpra», de Daniel VarujanEls vint-i-nou versos que encapçalen el capítol 5 només constitueixen una part delpoema, que té més de seixanta versos. Varujan (1884-1915) havia publicat l’any 1909el recull de poemes El cor de la nació, del qual forma part «Terra porpra»; aviat es vadonar a conèixer com a poeta compromès amb el destí del seu poble.

A partir d’un fet aparentment intranscendent (un amic li ha deixat sobre la taula unapetita quantitat de terra d’Armènia), el poeta sent la necessitat de reflexionar sobre lasituació, històrica i actual, del seu país, i el color vermellós d’aquesta terra indefecti-blement el porta a pensar en el vessament de sang.13

Per tal com se sent íntimament lligat al destí del seu país («No en puc separar els ulls–com si hi haguessin arrelat»), es lamenta («sovint ploro») per tots els episodis tràgicsque ha hagut de patir Armènia («xopant-se de totes les ferides») i es conjura per pas-sar a l’acció («dintre de la meva mà, armo el meu puny!»), denunciar les injustícies iaturar d’una vegada les humiliacions contra el seu poble.

Encara que el poema evoca els orígens d’Armènia, el rellevant és que se centra en elsímbol de la terra porpra. Davant d’un país on durant massa temps s’ha vessat sang,la veu poètica diu prou. Francesc Foguet ha qualificat aquesta composició de «poemaèpic».14

La relació entre aquest poema i el capítol és força evident: Marik parla de Vahé pre-sentant-lo com un «enamorat d’Armènia», que va saber transmetre-li a ella la passió pelseu país a través dels poemes que va escriure: «Sort que em resten els poemes deVahé, una part d’ell mateix: moltes vegades poso els seus llibres sota el coixí, a la nit»(pàg. 94).

· Fragment en prosa, de Grigor de NarekEl breu paràgraf de tres línies de Grigor de Narek que encapçala el capítol 6 fa refe-rència a la impossibilitat de ser exhaustiu quan hom recorda fets del passat, ja que lamemòria sempre és selectiva: «diré poques coses i en passaré moltes en silenci»; la se-gona part d’aquesta frase reflecteix perfectament el capteniment d’Aram, quan ometmolts detalls de la tragèdia que ha hagut de viure.

· «Fins a perdre’s de vista», de Daniel VarujanL’autoria del darrer poema, també escrit per Daniel Varujan, s’atribueix dins del capítola Vahé, per bé que no el va poder veure publicat en vida. Per això Der Arshavir rega-larà a Aram una edició de tots aquells poemes de Vahé que no havien estat publicatsfins aleshores. El poema, amb una clara estructura paral·lelística i amb la insistènciaque subratlla l’anàfora del mot que, és la síntesi d’un desig, el de voler viure en un mónmillor, on hi hagi pau, alegria i prosperitat, abundància de productes naturals i, sobre-tot, amor. Justament la vida nova que intentaran iniciar a Marsella Aram i la seva mare.


24

4 GUIÓ PER AL COMENTARI DE L’OBRA

4.1 Ubicació del text en el seu context

· El fragment amb relació a la novel·la. Cal tenir clar quin capítol de la novel·la és elque cal comentar. El relat és, en darrer terme, l’explicació d’un viatge. En funció desi els personatges són a Armènia, a Atenes o a Marsella, haurem d’ubicar-los a lafase inicial, intermèdia o final de la història. D’això també depèn el grau de coneixe-ment dels fets que tenen tant Aram com Marik: al principi de la narració, desconei-xen totalment el que està passant i la repercussió que tindrà en la seva vida, estanperduts, i sort en tindran de Grigor; en canvi, al final de la narració, quan han trobatuna certa estabilitat, disposen de totes les dades que aclareixen el destí dels seus és-sers estimats. La informació que reben sobre Vahé és dura, però per fi els permetràabandonar la incertesa en què havien viscut.

· La novel·la amb relació a la producció de l’autora. Quadern d’Aram va ser escrit ipublicat (1997) a l’última etapa de la vida de M. Àngels Anglada, quan rebia el re-coneixement públic per la seva sòlida trajectòria literària (les primeres obres publi-cades daten de principi dels anys setanta, gairebé trenta anys abans). El fet que lanovel·la inclogui fragments en vers es justifica perquè l’autora sempre es va consi-derar una «poeta que escrivia novel·les». Efectivament, la seva obra abraça diversosàmbits (poesia, narrativa, assaig i traduccions). En aquest apartat és important des-tacar la similitud dels temes de Quadern d’Aram (el genocidi, la lluita per la supervi-vència, la denúncia de les injustícies derivades de la privació dels drets méselementals) amb els d’altres obres de la mateixa escriptora, la més paradigmàtica deles quals és El violí d’Auschwitz (1994), que tracta d’un altre genocidi.

· La producció de l’autora amb relació a l’època. No és rellevant adscriure l’autora acap corrent o moviment estètic específic, sinó que és més profitós relacionar-la ambla necessitat que té qualsevol intel·lectual d’aprofitar la seva capacitat de crear monsde ficció per denunciar injustícies i tornar a posar d’actualitat temes oblidats com elque ens ocupa. Anglada sap que pot fer arribar al gran públic el tema del genocidiarmeni, com ja ho havien fet altres escriptors.

4.2 Anàlisi del contingut

· Narrador. Hi ha diverses veus narratives que exposen els fets. Tot i això, com que encada capítol intervé un únic narrador, no és probable que al fragment que calgui co-mentar n’hi hagi més d’un. A partir de la lectura del fragment cal exposar a qui per-tany la veu narrativa que parla: a Aram, a Marik, a la narradora-editora o bé a algunaltre personatge. Recordem que dins de la narració s’hi inclouen documents: unacarta escrita pel pare Mesrob i els informes oficials que inclouen el testimoni del pro-fessor Odisseas i del taxista turc Hassan. Si el text que cal comentar consisteix enalgun d’aquests documents, els narradors serien, respectivament, el pare Mesrob, elprofessor Odisseas i el taxista turc. En tots els casos, es tracta de narradors interns,atès que són personatges que formen part de la història. L’únic cas més o menys dis-cutible és el de la narradora-editora, ja que es pot entendre com una mena d’alter egode l’autora.


25

· Tema central. Si bé tota la novel·la es basa en el mateix tema (el genocidi armeni per-petrat pels turcs), les diferents parts del relat concreten aquest tema genèric en pe-tits temes més específics. Un exemple: el destí de Vahé (la destrucció física del’individu) és paral·lel al de la nació. Per tant, es pot pensar que Vahé és presentatcom un símbol. Ara bé, el relat també insisteix en el fet que, malgrat que els turcshagin fet callar l’individu per sempre, la seva poesia continuarà viva. En aquest cas,el tema específic consistiria en el poder «eternitzador» que té la literatura. Si avui dia,després de gairebé un segle, encara estem parlant de Vahé (i, per tant, de Daniel Va-rujan), és precisament per la seva dimensió com a poeta, pel fet que va utilitzar la li-teratura per denunciar públicament uns fets. En definitiva, quan haguem de comentarel fragment, no només hem d’esmentar el tema general de la novel·la, sinó que tambéhem d’indicar com es concreta el tema general en aquell fragment particular. Si esdonés el cas que el fragment cités algun dels motius presentats per Maria-MercèMiró (les roses, el mar, la terra porpra), també caldria destacar-ho en aquest apartat.

· Personatges. Cal donar dades rellevants sobre els personatges que apareguin al frag-ment que és objecte del comentari. Atès que la narració oscil·la sempre al voltantd’Aram o de Marik, de ben segur que algun d’aquests dos personatges principals (otots dos) hi apareixeran. És necessari caracteritzar els personatges en funció del paperque desenvolupen dins la trama (principals, secundaris), del grau de complexitat quepresenten (plans, rodons) i de les relacions que mantenen entre ells (familiars, de co-operació, d’amistat...). Per exemple, tots els personatges grecs vinculats a la famíliaKondos tenen una relació molt estreta amb Aram, però no tant amb Marik; per con-tra, el personatge d’Arshavir manté una relació més directa amb Marik.

· Espai i temps. Són dos aspectes que cal comentar de manera conjunta perquè, comja s’ha explicat, trobem Aram i Marik en llocs diferents i en anys diferents (l’inici dela història s’esdevé a Trebisonda l’any 1915, però l’any 1919 els protagonistes són aAtenes i, el 1923, a Marsella). Pel que fa al temps històric, cal comentar que els anysen què es produeixen les matances coincideixen en gran part amb els anys de laPrimera Guerra Mundial (aquest és un dels motius pels quals el genocidi armeni vapassar relativament desapercebut durant molt de temps). Sobre el temps del discurs,és important fixar-se en la presència (o no) d’alteracions temporals, ja que les re-trospeccions són un dels recursos fonamentals que estructuren el relat. Si el frag-ment remet a algun episodi històric específic, s’ha d’explicar. L’últim aspecte relatiual temps susceptible d’anàlisi és el ritme de la narració, si és ràpid o lent, si passenmoltes coses en un breu lapse de temps o si el fragment és ple de reflexions i des-cripcions.

Pel que fa a l’espai, és absolutament real (tots els topònims citats es corresponenamb indrets del món real; a més, en el cas de Jerevan, que és l’actual capital d’Ar-mènia, la funció de l’espai és díctica) i divers (hi ha espais rurals però també urbans,hi ha espais terrestres i espais submarins). Cal indicar quin tipus d’espai apareix alfragment i, també, si es tracta d’un espai protector (per exemple, la casa del doctorArshag, la casa de la família Kondos o el vaixell en què treballa Aram) o opressor (eldesert on Vahé serà assassinat, la presó o el camí que mena a Ecmiadzin), ja que elsdiferents espais d’aquesta novel·la admeten aquesta classificació. D’altra banda, comque els personatges emprenen un viatge i circulen per diversos llocs, els espais dela novel·la configuren l’itinerari que segueixen els personatges principals (Armènia,Grècia, ruta en vaixell pel Mediterrani, Marsella). Cal citar en quin punt de l’itinerari


26

es troben els personatges en el fragment que calgui comentar.

4.3 Anàlisi de la forma

· Estructura. Bàsicament, cal tenir clar quin és el nivell narratiu a què correspon el frag-ment, és a dir, si és una de les evocacions del passat que fan els protagonistes, si ésel desenllaç del relat, o bé si és el darrer fragment de la novel·la, aquell en què la nar-radora-editora planteja algunes hipòtesis sobre el destí d’Aram i la seva família i con-figura, per tant, un final obert. Si el fragment ho permet, hauríem d’explicar lesalteracions en el temps provocades pel fet que la trama i la història no coincideixin.A més, és possible que el fragment ofereixi la possibilitat d’introduir la qüestió de lacohesió entre les diferents parts de la narració. Si dins del fragment apareix algunaomissió en la narració, caldrà explicitar-la: per exemple, al capítol 7, després del pa-ràgraf en què s’explica el segon casament de Marik, es diu directament que «l’Arames troba fora de perill». Els lectors no sabem què és el que li ha passat (un accidentlaboral), ja que s’ha omès una informació que després s’aclarirà.

· Llengua i modes de presentació del discurs narratiu. No cal parlar de tots els as-pectes que s’han indicat en l’apartat corresponent, sinó només d’aquells que es pu-guin observar en el fragment en qüestió. Convé fixar-se si apareixen mots pertanyentsal registre col·loquial, frases fetes, paraules en llengua armènia, sinònims, diminutius,paraules d’un mateix camp semàntic; ja s’ha esmentat l’ús reiterat de mots pertany-ents al camp semàntic del mar, però també n’hi ha vinculats a altres camps semàn-tics, com per exemple al de la religió. Cal definir el mode d’expressió que predominaen el fragment, si és un fragment escrit només en prosa o si s’hi incorporen versos,si s’utilitzen de manera especial els signes de puntuació (cometes o dos punts) o sihi ha algun tipus de recurs retòric.


Quadern d’Aram, deM.ÀngelsAnglada · 7 12.Marik recorda el camí cap a Ecmiadzin i matisa...

Documents

Transcript of Quadern d’Aram, deM.ÀngelsAnglada · 7 12.Marik recorda el camí cap a Ecmiadzin i matisa...