Premi Martí Gasull 8 Pàgina 2

EntrevistaJAUME SALVANYÀ 8 Pàgina 3

Personatge històricMARTÍ GASULL 8 Pàgina 2

Notícies de llengua8 Pàgina 4

el Periòdicd'A

ndo

rra

28dj.

QUADERN DE

LLENGUANÚMERO 1

http://llengua.elperiodic.ad

DIJOUS, 28 DE GENER DEL 2016 el Periòdic d’Andorra2 Quadern mensual

llengua

Martí Gasull i Roig Personatge històric

Martí Gasull i Roig va néixer a Barcelona el 2 d’abril de 1969 i va morir a Manaslu, al Nepal, el 23 de setembre de 2012. El seu amor per les lletres el va dur a llicenciar-se en Filologia Clàssica i en Filoso-fia, posteriorment, va obtenir un postgrau en Direcció d’Empreses. La seva passió per la muntanya el va fer participar activament en el moviment excursionista des de la Unió Excursionista de Catalunya.

Destacà com a activista i defensor incondicional de la llengua ca-talana. La seva tasca com a dinamitzador començà el 21 de febrer de 1991, quan juntament amb un grup de joves de la Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia, van formar el Col·lectiu Esbarzer, entitat en favor de la llengua i la cultura catalanes. D’aquesta associació, dos anys després, el 1993, en sorgiria la Plataforma per la Llengua, del la qual el Martí en fou un dels fundadors.

Durant els gairebé 19 anys en què va formar part de l’entitat va ser una de les cares més visibles. El Martí va introduir nous concep-tes per dinamitzar la llengua, creia que per aconseguir que el català aplegués el nombre més gran de parlants, calia convèncer la pobla-ció que la nostra llengua no era un obstacle, sinó la clau de volta per integrar-se plenament. D’aquesta manera, el català es va promoure conceptualment com un punt de trobada, una llengua comuna que aglutinava tots els nouvinguts vinguessin d’on vinguessin. Assolir aquesta transversalitat cultural ha estat determinant perquè tot-hom, independentment del seu origen, pugui sentir que forma part de la socie-tat catalana.

El Martí fou director adjunt de la Pla-taforma per la Llengua i el motor ideo-lògic de nombroses campanyes de pro-moció del català. Per fer del català una “llengua normal” calia que fos habitu-al en qualsevol àmbit. Probablement molts recordareu la campanya del 1997 creada per Joan Brossa a iniciativa de l’entitat que deia: “Volem viu-re plenament en català”. Un eslògan que malauradament encara és vàlid avui, tot i que ja han passat 19 anys.

La seva passió per la muntanya li venia de petit, ja des dels set anys fou soci de la UEC de Gràcia. Els anys 1991 i 1992 va fer els primers quatre mil als Alps i a partir d’aquest moment va començar a fer ex-pedicions amb les quals va assolir alguns dels principals cims de tot el món. A partir del 2004, la seva fita fou més ambiciosa, la intenció ara era aconseguir un vuit mil. Després de diversos intents, va arri-bar l’expedició fatídica a Manaslu, en la qual una allau va prendre-li la vida juntament amb 10 muntanyencs més.

Però Martí Gasull va deixar petjada, la seva gran tasca en favor de la llengua ha estat reconeguda amb nombrosos guardons a títol pòs-tum. El més rellevant fou poc després de la seva mort, quan la Gene-ralitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.

Finalment, l’any 2013, en memòria de l’empremta de Martí Ga-sull i, al mateix temps, per fer un reconeixement a totes aquelles per-sones i entitats que cada dia promouen el català, va néixer el premi “Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en defensa de la llengua”.

PREMIMARTÍ GASULL

Es diu que hi ha entre 5.000 i 6.000 llengües al món i el català ocupa la posició 88 en la classifica-ció de llengües més parlades a esca-la mundial. Tot i així, a causa dels embats constants i aquest com-plex de llengua minoritària que te-nen els parlants, cal que tingui cer-ta protecció, d’aquí que sigui de vi-tal importància l’existència d’una ONG del català: la Plataforma per la Llengua.

La Plataforma per la Llengua és una entitat que promou la llen-gua catalana a través de campanyes d’acollida lingüística perquè sigui un vehicle de cohesió social, sobre-tot per als nouvinguts. La seva tas-ca s’estén arreu dels territoris de parla catalana, amb una perspecti-va transversal que engloba diversos àmbits. En el terreny més instituci-onal, treballa perquè el català tin-gui un reconeixement internacio-nal. És també fonamental el paper de l’entitat en la conscienciació lin-güística dels ciutadans, mitjançant campanyes o bé amb l’edició de ma-terials diversos.

Així mateix, intervé en l’àmbit empresarial i universitari, en el pri-mer cas per tal de conscienciar les empreses; i en el marc de l’ensenya-ment per promoure la llengua als programes d’estudis superiors. Fi-nalment, també actua perquè el ca-talà sigui una realitat als jocs i al cinema, dues de les assignatures pendents de la nostra llengua, per l’escassetat de productes que po-dem trobar al mercat.

Endemés, la Plataforma per la llengua ofereix serveis de correc-cions i traduccions, així com tam-bé l’elaboració d’eines i materials de sensibilització a mida, en fun-ció de les necessitats. Així mateix, s’imparteixen formacions en temes d’actituds i usos lingüístics en rela-ció amb el marc legal.

Des del gener del 2013, l’enti-tat convoca el premi “Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en defensa de la llengua”. La iniciativa vol atorgar un reconeixement a les persones o entitats que treballen cada dia en favor de la llengua catalana.

Un cop s’obre el termini, els ciu-tadans poden presentar candida-tures per proposar finalistes. En-guany, hi ha hagut 152 candidats, proposats per més de 300 persones. En una segona fase, el jurat, com-

És també fonamental el paper de l’entitat en la conscienciació lingüística dels ciutadans

Text: Maria Cucurull Disseny: Andreu Estapé. Maquetació i fotomecànica: Pako Temprado i Marta Ballús. Fotografia: Tony Lara. ANDORRANA DE PUBLICACIONS Publicitat: Xavier Farran i Elisabeth Machado. Administració: Nona Muñoz. Subscripcions: Imma Foix.

ANDORRANA DE PUBLICACIONS President: Enric Dolsa.Conseller Delegat: Jaume Torres.

EL PERIÒDIC D’ANDORRADirector: Arnau Colominas.Sotsdirector: Joan Ramon Baiges.Cap de redacció: Rafa Mora.

post per 8 membres pertanyents de diversos àmbits culturals, va esco-llir els tres finalistes:

BON PREU-ESCLAT. Aquesta xarxa de supermercats ha demos-trat que és possible fer un ús habi-tual del català en el món empresari-al, un exemple a seguir per les peti-tes i mitjanes empreses del país que sovint aparten el català del món dels negocis.

GRUP FLAIX. Des del 1992 amb dues emissores de ràdio (Flaix FM i Ràdio Flaixbac) adreçades a un pú-blic sobretot juvenil, ha demostrat

que la nostra llengua també es pot utilitzar amb normalitat de manera distesa, informal i desacomplexada.

L’ASSOCIACIÓ DE TREBALLA-DORS PAKISTANESOS. Aquesta en-titat es va crear el 2001 i des de lla-vors ha treballat per fer del català una llengua d’acollida per a la co-munitat pakistanesa.

Fins al 31 de gener serà obert el termini de votació popular per es-collir el guanyador a través del web: www.premimartigasull.cat. El di-lluns 8 de febrer es coneixerà el guanyador a la cerimònia de lliura-ment del Premi al Centre de Cultu-ra Contemporània de Barcelona. El més votat s’endurà 3.000 euros en metàl·lic i un guardó creat per l’or-febre Joaquim Capdevila. En les edi-cions anteriors, van ser premiats l’Assemblea de Docents de les Illes Balears (primera edició) i Escola Va-lenciana (segona edició). H

GUARDÓ CREAT PER JOAQUIM CAPDEVILA

Calia convèncer la població que el català no era un obstacle, sinó la clau de volta per integrar-se plenament

3el Periòdic d’AndorraQuadern mensual DIJOUS, 28 DE GENER DEL 2016

Filòleg de professió i vocació. Actualment treballa a la Secció Filològia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). També ha estat corrector i assessor lingüístic de les emissores de ràdio del Grup Flaix; d’aques-ta etapa, en destaca la publicació del Diccionari del català col·loquial editat per Enciclopèdia Catala-na. A més, ha supervisat diferents programes emesos per Televisió de Catalunya. Ha publicat també diversos articles a Llengua Nacional i és col·laborador de la secció Homo Fabra del Núvol.

Entrevista aJaume Salvanyà

-Quina és la teva tasca a la Sec-ció Filològica?

-La famosa gramàtica de la llen-gua catalana. Quan hi vaig entrar, el projecte s’havia d’enllestir en un parell d’anys, però de seguida em van avisar que allà dins el temps transcorre molt lentament... I efec-tivament, ja han passat sis anys.

La Secció Filològica de l’IEC la formen una quarantena de mem-bres. Tota la feina que es fa s’ha de mesurar molt bé: si ja costa posar d’acord dues persones en segons què, imagina’t quaranta! De vega-des, darrere d’una decisió que es pren hi ha un munt de mesos de fei-na, tant dels tècnics lingüístics com dels membres. I són aquests últims els que al final, després de debatre-ho i discutir-ho tant com cal, aca-ben consensuant una redacció en la qual qui més qui menys ha ha-gut de fer concessions. Aquesta és la gràcia –o la desgràcia– d’una aca-dèmia de la llengua.

-La gramàtica està en la fase fi-nal, ara sí. Serà una obra amb un remarcable component descriptiu que inclourà moltes referències als diferents registres i dialectes de la llengua.

-Del català col·loquial més trans-gressor de Flaix FM i Ràdio Flaixbac a la normativa més estricta. Ha fet un gir important la teva trajectòria professional?

-Em vaig fotre una patacada im-portant! Un mitjà de comunica-ció és immediatesa, intuïció i so-vint improvisació. L’acadèmia de la llengua és tot el contrari: ponde-ració, anàlisi, reflexió. El canvi em va costar molt, però vaig trobar uns companys molt comprensius, gent molt ben preparada i amb més ex-periència que no pas jo que em van ajudar moltíssim.

-De tota manera, continuo molt interessat en la llengua col·loquial. Els últims anys he anat recollint un munt de paraules i expressions, i ara les estic acabant d’ordenar en un blog que espero obrir aviat.

-Creus que hi ha un abisme entre la normativa i el català que es par-la al carrer?

-Depèn del que entenguem per normativa. A mi m’agrada distingir entre “normativa oficial”, és a dir la de l’IEC (i la de l’Acadèmia Valenci-ana de la Llengua per al valencià), i “normativa de referència”, és a dir, la de la tradició prescriptiva, en la qual podem incloure l’obra d’au-tors com Badia, Solà o Ruaix, dicci-onaris com el de l’Enciclopèdia o el d’Edicions 62 i també guies lingüís-tiques com l’ésAdir de la Corpora-ció Catalana de Mitjans Audiovisu-als, que precisament aquests dies fa deu anys.

-Pel que fa al lèxic, per exemple, si ens cenyim a la normativa ofici-al de l’IEC, sí que hi ha un abisme.

EL PERIÒDICESCALDES-ENGORDANY

@PeriodicAND

Al DIEC2 hi falten moltes coses que sí que trobem en la normativa de referència: des de flipar, quiròfan, paparazzi o sisplau fins a absènci-es paradoxals com mòbil (‘telèfon mòbil’) o relax passant per expres-sions com anar al gra o no haver-hi color. El blog que estic ultimant, a banda de col·loquialismes, tam-bé inclourà molts d’aquests silen-cis del DIEC.

-Creus que es pot aconseguir que els joves utilitzin un català col-loquial genuí, desacomplexat, sen-se caure ens els calcs del castellà?

-No. La influència del castellà di-fícilment ens la traurem de sobre. Això sí, crec que hi ha un català col-loquial genuí que està desaprofi-tat. Uns girs que moltes vegades no hi caiem que existeixen. Per exem-ple, podem dir que algú s’està de-sinflant en comptes de dir que li es-tà agafant una “pàjara”. O que està fotent a parir una professora i no que està “rajant” d’ella. És això el que s’ha d’aconseguir fer aflorar. Però, tot i així, difícilment deixa-rem de banda la “pàjares” i les “ra-jades”.

I ja no és només el castellà; l’an-glès també s’està estenent molt rà-pid, tant en el terreny del col·loquial com, sobretot, en el camp de les ten-dències i les noves tecnologies: els selfies, les tablets i els hipsters es-tan on fire!

-Podríem dir que “cal normalitzar el català col·loquial”?

-És la idea que tenia al cap men-tre preparava el Diccionari del ca-talà col·loquial. Evidentment, no es pot regular l’espontaneïtat, però sí que es pot treballar un model de “col·loquial mediatitzat”, és a dir, de la llengua col·loquial que s’uti-litza sobretot en els mitjans de co-municació, però també en novel-les, obres de teatre, pel·lícules, etc. I aquí sí que hi ha feina per fer. Justa-ment l’Institut Universitari de Lin-güística Aplicada de la UPF ha pro-gramat per a l’11 de febrer un semi-nari amb en Pau Vidal titulat “Es necessita Col·locat urgent”. O sigui, una eina semblant al Termcat pe-rò no per a la terminologia especi-alitzada, sinó per a la llengua col-loquial.

No es tracta d’inventar-se coses, sinó de tenir ben treballat el reper-tori lèxic i expressiu de què ja dispo-sa la llengua. Per exemple, és proba-ble que algú defensi que l’expressió sortir pitant ja és bona en un regis-tre informal (perquè la trobem uti-litzada per diferents autors, per-què pitar és un verb que ve de lluny, etc.). Però els professionals que tre-ballen diàriament amb la llengua (i són molts: escriptors, guionistes, actors, publicistes, professors, tra-ductors, periodistes, tertulians...) han de saber que hi ha un fotimer d’expressions que poden servir per dir el mateix: sortir disparat, com un llamp, fletxat, a tota castanya, com un coet, amb el coet al cul, com

«Crec que hi ha un català col·loquial genuí que està desaprofitat»

una bala, etc. I després, si volen dir pitant, que ho diguin, però que tin-guin les alternatives a mà. Ja hi ha alguna obra que recull molta infor-mació d’aquest tipus, com el Dic-cionari de sinònims de frases fe-tes de M. Teresa Espinal, però real-ment aniria molt bé tenir una eina en línia que s’actualitzés contínu-ament.

-Enguany ha tingut molt d’èxit entre els joves la sèrie Merlí. Hi ha hagut defensors i detractors del llenguage col·loquial que empraven

els personatges. Els actors joves de la sèrie defensen que sense aquests castellanismes no seria un lleguat-ge natural, però no són els mitjans justament els encarregats de nor-malitzar la llengua?

-El debat de Merlí és el mateix que ja vam tenir fa quinze o vint anys amb en Buenafuente o amb Plats bruts. Simplificant-ho molt, podríem fer un símil amb els plats d’unes balances: en un hi ha la llen-gua depurada i modèlica; en l’altre hi ha la llengua del carrer tal com raja, impura o com es vulgui qua-lificar. Jo crec que en el joc d’equi-libris entre els dos plats que es fa des de TV3, té més pes el de la llen-gua depurada. Però en determinats casos l’altre plat ha pesat més. Pels motius que sigui. I ja està. No cal ser apocalíptic. ¿Que es podria ha-ver estat una mica més curós? Pot-ser sí, però també s’hauria pogut ti-rar molt més pel dret!

El corrector no sempre té la pae-lla pel mànec. Quan jo treballava a Ràdio Flaixbac, per exemple, s’eme-tia el Prohibit als pares, un progra-ma nocturn per a adolescents que va durar unes quantes temporades. Va tenir dues èpoques, amb presen-tadors i equips diferents. Lingüísti-cament parlant, la primera època va ser un desastre i, en canvi, la se-

gona va ser una delícia. Per què? Per qüestions de (falta de) voluntat dels presentadors, ras i curt.

-Com veus el català d’aquí a 50 anys?

-Diferent de com és ara, de la ma-teixa manera que el català d’avui ha canviat respecte a fa 50 anys. Penso que la llengua oral i la llengua in-formal cada vegada aniran tenint més rellevància i que, per tant, cal-drà aprendre a distingir bé els regis-tres i els canals de comunicació (no és el mateix escriure un whatsapp que un tuit, per exemple). Potser ai-xò també farà que s’hagin d’anar adaptant o flexibilitzant certes nor-mes.

És possible que encara anem de-manant que incorporin al diccio-nari el quiròfan i el sisplau, però aleshores ja hi haurà altres debats. M’atreveixo a aventurar que un serà si s’ha de donar per bo l’ús pronomi-nal de caure. Avui dia la canalla cos-ta que caigui, i cada vegada són més els que es cauen. A molts això ens fa venir mal de ventre (els filòlegs som així), però al 2066 ja no queda-rà ningú que comparteixi aquest malestar perquè, si es continua es-tenent com fins ara, el caure no pro-nominal haurà quedat anorreat en l’ús. I una cosa que no s’usa no ser-veix. Tant de bo m’equivoqui! H

DIJOUS, 28 DE GENER DEL 2016 el Periòdic d’Andorra4 Quadern mensual

NOTÍCIES700 ANIVERSARI DE LA MORT DE RAMON LLULL

El Govern de la Generalitat de Catalu-nya ha declarat el 2016 Any Llull en com-memoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull i amb l’objectiu de divul-gar la seva vida i obra.

Per aquest motiu, l’Arxiu Nacio-nal d’Andorra en la seva secció digital “La peça del mes” ha escollit una pe-tita mostra de Doctrina pueril, de Ra-mon Llull, per sumar-se a les activitats amb motiu d’aquesta commemoració. El fragment, que es pot consultar en su-port digital, es recull en el Còdex miscel-lani que es conserva a l’Arxiu Nacional.

El Còdex miscel·lani és un volum fac-tici format per còpies de documents i

MIGJORN REP UN NOU IMPULSL’associació Xarxa de Mots, a partir del

12 de gener, ha assumit l’administració del butlletí digital de llengua InfoMigjorn.

El butlletí, que va ser impulsat fa 10 anys per Eugeni S. Reig, recull retalls de notícies de premsa, articles, ressenyes de llibres, informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, pre-sentacions de llibres, publicacions i temes relacionats amb la sociolingüística, gra-màtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.

Un dels canvis més rellevants que im-plica la nova orientació és que passarà a ser competència d’un equip amb una xar-xa de corresponsals arreu dels territoris de parla catalana.

fragment de llibres d’orígens diversos i amb continguts força heterogenis, que daten entre els segles XIII i XV. Es des-coneix el moment concret en què es va constituir aquest volum; tot i que es creu que podria haver estat a finals del se-gle XVII, quan el Consell General va ini-ciar una política de recollida, transcrip-ció i conservació dels privilegis confe-rits anteriorment pels consenyors. Tot i així, sembla que l’agrupació de docu-ments podria haver estat a càrrec del notari Miquel Ribot d’Aixirivall, a finals del segle XV.

El fragment de la Doctrina pueril és el 16è document del Còdex miscel·lani. Es tracta d’un text amb contingut doctrinal escrit a Mallorca entre el 1274 i el 1276.

MAPA DIALECTAL

MOTS ENCREUATSPer Pau Vidal / AMIC

La paraula del mes

(de cap i de tenir)Quan obrem d’una manera determinada en unes circumstàncies concretes envers una persona o una cosa, ens po-dem captenir correctament o de mala manera. El capteniment, en llenguatge planer, és el comportament o la conducta.Hem escollit aquesta paraula perquè va ser pronunciada per Carles Puigdemont en el seu discurs d’investidura i va ge-nerar certs comentaris a la xarxa: @mariusserra Puigdemont ha dit capteniment, Rabell a bastament i Arrimadas Másdelomismo @emparmoliner Ha dit “capteniment”, tia.

CAPTENIMENT

HORITZONTALS: 1. L’àpat cel·lular de cada dia. Asta i bandera / 2. Massa petita per comportar-se com un animal. Confereix propietats magnètiques i au!, a la carretera / 3. Col isolada. Que viu als boscos, com la nena de cals Moral. En plena sega / 4. Que sigui digne de crèdit no vol dir que li deixin quartos. Colorant en biodegradació / 5. Era de qual-sevol manera. Qüestionar l’oportunitat de la inversió / 6. Quan deixa de ser exquisit perd continuïtat i guanya putrefacció. Sopa mancada de fòsfor / 7. Dialecte grec que es par-la amb ventositats. Pressupostos no sotmesos a consell d’administració / 8. Senyal que la batalla deu ser per aquí a prop. Allò que fou el Xino vist des del Poble Sec / 9. En plena vida. Observo amb atenció i tal vegada suspens. Quan decau la brama / 10. Moria entre convulsions, com un indígena polinesi. Massa encantat per trobar feina / 11. Trident des-manegat. Representar que es tracta d’aparentar. Mil menys u / 12. Si a sobre és mares-menc ja cal que vigili on aparca. Nucli argumental de la querella / 13. El sector sobiranista de la banca. Últim crit en silicona femenina?: no, secreció gelatinosa de les aus.

VERTICALS: 1. Vint segons de ràdio sota la pota de la taula. Exposició tan moderna que avui hi és i demà no / 2. Al centre del camp. Visualitza aquella corda doble que s’em-prava abans. En llatí / 3. Toc de corneta per formar, que ve la quefa. Bloqueig econò-mic amb repercussions al·lèrgiques / 4. Cregué sens fe. Assimilar sense necessitat de comprendre / 5. Habitació reservada a en Sixte. Tan bé que va a la intempèrie i tan inútil com és a l’aigua / 6. Pilar prim. És com una garrafa de Borges sense envàs ni res. Neu remenada a les dunes / 7. Viu de les esgarrinxades d’altri. Dedico el gol a l’Enric, el fan-tasista dels camps nazis / 8. L’arbressa de la calma. Era el que veien els gitanos del So-morrostro quan miraven al cel. Muda rèptil / 9. L’únic arbust amb llei pròpia. Obertures llargues, estretes i de vegades temptadores / 10. Encara en llatí. Quan s’acaba la cos-tellada comença el seu dinar. Rival inútil / 11. Que avorrida, amb aquesta murga que té una divinitat d’importació… Diu que sí, que tot li va bé (especialment lo religiós) / 12. Jar-dí d’en Jordà. Fa de mal tallar perquè no és convenient de passar.

1

1

2

2

3

3

4

4

5

5

6

6

7

7

8

8

9

9

10

10

11

11

12

12

13

1

1

1

2

2

2

1

3

3

4

4

5

5

5

1 - Vegada: Andorra, Catalunya, Menorca i nord del País Valencià (vegà)2 - Cop: Catalunya, Andorra i Catalunya del nord3 - Pic: Mallorca i Camp de Tarragona4 - Camí: Camp de Tarragona, Pallars i Franja de Ponent 5 - Volta: Eivissa, l’Alguer i País Valencià

#TERMPROPÒSIT Normalment, amb l’arribada del nou any tenim força bons propòsits per acom-

plir. El TERMCAT ens convida a participar en un joc ben divertit per compartir a les xarxes socials els nostres propòsits.

La idea és fer una piulada que inclogui un terme amb l’etiqueta #TermPropòsit.

El jurat, compost per diversos membres del TERMCAT, escollirà la millor pro-posta tenint en compte l’enginy, l’originalitat, la capacitat d’inventiva i, evident-ment, que el terme utilitzat sigui ben especialitzat. Ja has pensat quin és el teu propòsit?

#TermPropòsit Anar al gimnàs a fer ciclisme de sala (mentre tothom es pensa que faig spinning).

EL NEOLOGISME DEL 2015 Atès l’èxit de l’edició anterior, l’Ob-

servatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Cata-lans, en col·laboració amb el programa “La tribu de Catalunya Ràdio, han con-vocat novament una crida oberta a tota la població per escollir el neologisme de l’any. Malgrat que altres llengües fa anys que fan aquesta tria, en el cas del cata-là aquesta iniciativa ha tingut lloc per 2a vegada.

La proposta es fa en base a parau-les que utilitzem sovint, però que encara no s’han inclòs al Diccionari de la llengua catalana, o bé hi són, però amb un sig-nificat diferent. Per tant, la paraula esco-llida és candidata a formar part del diccionari norma-tiu de l’IEC. Enguany hi han participat 1.500 persones i les deu paraules finalistes eren: cupaire, dron, gihadisme, geolocalització, in-depe, mem, núvol, sobiranisme, tac-ticisme i viral.

El dia 15 de gener es va anunciar “La

paraula nova del 2015: dron”. Judith Frei-xa, directora de l’Observatori de Neolo-gia, va explicar que dron té una probabi-litat alta d’entrar en el diccionari perquè és un paraula necessària “no en tenim cap altra que designi aquest aparell”, afir-mava.

En l’edició anterior, el neologisme del 2014 va ser “estelada”, substantiu que designa la bandera que simbolitza la in-dependència de Catalunya. Malgrat que l’origen d’aquesta bande-ra es re- munta al 1908, la parau- la no s’in-cloïa al diccio- nari en aquest sentit.

LA VIQUIPÈDIA EN CATALÀ TORNA A DESPUNTAR

Viquipèdia fa una classificació de les diverses llengües que podem trobar en aquesta enciclopèdia segons la cober-tura que tenen dels 1.000 articles con-siderats més importants. Aquest mes de gener, la versió catalana s’ha situat al capdavant d’aquest llistat. Però no és la primera vegada que s’hi posiciona, de fet, el 2010 ja va ocupar la primera po-sició (d’edició no anglesa) en aquesta classificació. Posteriorment, el 2013 el mèrit fou assolir una puntuació perfec-te, del 100%, juntament amb la versió russa. I és que la nostra llengua ja va ar-ribar trepitjant fort a l’encliclopèdia més gran del món, ja que va ser la segona llen-gua, després de l’anglès, de tenir un em-plaçament a la viquipèdia, gràcies a l’en-trada “àbac”, publicada per un andor-rà. I d’aquí a només tres mesos, estarem d’aniversari: 15 anys de Viquipèdia en català!