Quadern de secundària

Quadernde

secundària

Creu RojaComunitat Valenciana

Distribució desigualAlgunes àrees tenen massa aigua i pateixen inundacions, com Bangladesh i Mississipi als Estats Units. Altres zones com Àfrica i Àsia occidental, tenen sequeres severes. Si el consum d’aigua continua al ritme actual, al 2025 dos de cada tres persones no tindran prou d’aigua per a les seves necessitats bàsiques.

ContaminacióLa mineria i la indústria contaminen els rius amb produc-tes químics mortals. Els agricultors contaminen els cultius amb pesticides i fertilitzants, els quals es netegen als rius i llacs. En moltes parts del món, la gent utilitza els rius com a clavegueres obertes i llacs. Prop de les costes, quan s’extrau molta aigua dels aqüífers (grans reserves soterrànies d’aigua dolça), l’aigua marina aflora i fa que l’aigua es torne salada i no es puga beure.

SaluT humanaMundialment, les aigües contaminades repercuteixen en la salut de 1.200 milions de persones i contri-bueixen a la mort de 15 milions de xiquets menors de 5 anys cada any. Per exemple, a Àsia, una de cada tres persones no té accés a l’aigua potable, i una de cada dos no té serveis sanitaris.

Més d’una cinquena part de la població no té l’aigua suficient. És probable que durant la teua vida, la gent realitze una guerra per culpa de l’aigua.

Pràcticament tots els éssers humans vivents sobre la Terra necessiten aigua per a viure i, no obstant això, els humans la contaminen i desaprofiten imprudentment.

2

Accions diàriesMinuts

que tarde

Nº vegades

al dia

Litres d’aigua emprats

Nº Total de Litres

Rentar-se la cara 6 L/min

Rentar-se els dents 6 L/min

Rentar-se les mans 6 L/min

Dutxar-se 10 L/min

Prendre un bany 150 L/min

Tirar de la cisterna 9 L/min

Rentadora 60 L/min

Cuinar 1 L/min

Una aixeta que degota 20 L/dia

Rentar els plats d’1 persona a mà 20 L/dia

Rentar els plats d’1 persona en rentaplats 10 L/dia

TOTAL DE LITRES DIARIS

Però no sols gastem l’aigua per a netejar-nos els dents, dutxar-nos, posar la rentadora o beure directament. Tot allò que consumim (béns, produc-tes, serveis) necessita aigua per a produir-se o fabricar-se.

L’empremta hídrica indivi-dual és el volum d’aigua necessària per a la produc-ció dels productes i serveis consumits per una persona al llarg de la seua vida.

Busca informació en Internet sobre l’empremta hídrica. Podràs trobar la quantitat d’aigua que es necessita per a fabricar uns pantalons vaquers o el got de llet que prens al desdejuni.

Saps que fan falta 8.000 litres d’aigua

per a fabricar un parell de sabates

de pell?

Cada vegada és més precís que ens adonem de la importància d’estalviar aigua. En casa, consumim de mitja 171 litres al dia!!

Com podries disminuir el teu consum diari d’aigua?

Calcula la teua empremtaIntenta calcular les accions en les que utilitzes aigua al llarg d’un dia. Pots ajudar-te de la següent graella:

Quadern de l’alumne. Secundària

3

Els boscos, com els oceans, reciclen el diòxid de carboni en oxigen, i proporcionen hàbitats per a la majoria de la biodiversitat mundial. Són també una font vital de materials de construcció i llenya. Però la majoria dels boscos estan amenaçats.

Boscos malaltsMolts boscos estan malalts! La contaminació de l’aire és la causa més important. El fum de les indústries produeix la pluja àcida, la qual ataca als boscos. En parts d’Europa Central i Oriental, pots veure quilòmetres i quilòmetres d’arbres morts o que s’estan morint. A Àfrica, les sequeres, les guerres civils, la crema d’arbustos i les pràctiques agrícoles inapropiades estan degradant els boscos.

Boscos naturalsS’han perdut el 80% dels boscos que cobreixen la terra. Els actuals boscos es localitzen, fonamentalment, a les selves tropicals de l’Amazones, Àfrica Central, sud-est d’Àsia, la Federació Rusa i Ca-nadà, on sobreviuen sota amenaces de la indústria fustera, minera i el desenvo-lupament.

Incendis forestalsEls incendis comencen per accions humanes o causes naturals. A Indonèsia i a molts països d’Amèrica del Sud, els agricultors inicien la majoria dels incendis forestals per tal d’aclarir la terra d’arbres. La major part de la terra aclarida s’utilitza per a past. Els incendis a Indonèsia el 1997 van ser més grans que els incendis al Brasil (1997) i Mongòlia (1996). Els incendis forestals augmenten la quantitat de diòxid de carboni (CO2) en l’atmosfera. D’esta forma, els incendis contribueixen a l’escalfament global i el fum de les indús-tries poden afectar poblats sensers.

DeforestacióEstem perdent els nostres boscos a una velocitat de 375 Km2 per dia, una àrea de la mida de Grècia cada any. Les causes in-clouen: el desenvolupament urbà, l’aclarida de terra per a l’agricultura, l’extracció de fusta per a llenya, l’explotació fustera, incendis i la immersió de boscos en llacs creats per preses hidroelèctriques. La deforestació contribueix a l’escalfament global, a la pobresa i a la pèrdua de belle-sa. Més de la meitat dels boscos tropicals d’Amèrica Central s’han perdut. El riu Amazones no acabarà el segle XXI si els percentatges actuals de tala continuen.

4

T’has imaginat ser alcalde per un dia?

FloraSabies que cada planta que trobem en la natura, en els boscos, té una funció espe-cífica en el món? Relaciona cada planta amb el seu ús.

Dirigeixes un poble i prop d'allí hi ha un bosc amb espècies en perill d’extinció. Deci-deixes prendre accions i necessites el recolzament de tots els habitants del teu po-ble. En 10 línies màxim, heu d’escriure un discurs per tal de convèncer els habitants del poble de la necessitat de protegir eixe bosc.

Cactus

Alfàbega

Ficus

Poto

Espígol

Llima

Violeta

a.

b.

c.

d.

e.

f.

g.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

Absorbeix radiacions de pantalles

Repelent de mosques i mosquits

Absorbeix el fum del tabac

Absorbeix la humitat

Espanta les formigues

Desodorant i condicionador del cabell

Cicatritzant de ferides


5

La destrucció del sòl en Bòsnia

Hercegovina prové de la guerra.

L’agressió ha causat una enorme

onada de migració. Els nous

assentaments s’estan construint sobre

terres principalment agrícoles. On

cultivarem els nostres aliments ara?

Nerina Zagora, Bòsnia

Seguretat d,alimentsLa seguretat alimentària tracta de tenir aliments suficients. La disponibilitat d’aliments a l’Àfrica Sub-Sahariana i al sud-est d’Àsia és un gran problema. Les poblacions d’aquestos països són les que tenen els índex més alts de creixement, la quantitat més gran de gent pobra, la pitjor degradació del sòl, la urbanització més ràpida i els deutes més grans. 38 països en desenvolupament sofriran grans riscos de seguretat alimentària i no podran alimentar ni a la meitat de la seva població amb pràctiques agrícoles tradicionals.

DesertiFicacióLa desertificació ocorre quan la terra no pot sustentar la vegetació i el sòl es torna susceptible d’erosió. La desertificació afecta a més de mil milions de persones i és particularment greu a les sabanes d’Àfrica, les grans planes i pampes de les Amèriques, les estepes del sud-est d’Europa i Àsia, l’interior d’Austràlia i parts de la regió Mediterrània.

Ràpida urbanitzacióQuan les àrees urbanes creixen, la terra que alguna vegada pro-dueix aliments desapareix sota el ciment. Això vol dir que la terra restant ha de produir més aliments per a sustentar encara més gent. La pobresa augmenta la pressió, especialment a Àsia, on el 75% de les persones són pobres. La terra disponible per habitant ja és molt baixa a Àsia, amb 182 persones per km2, comparat amb la mitjana mundial de 44 per km2.

Degradació dels sòlsLa degradació del sòl afecta una tercera part de les terres del món i disminueix la nos-tra capacitat de produir aliments per a la població en augment. Està causada per la deforestació, la mala gestió del sòl i de l’aigua, l’excessiu ús de fertilitzants i pesticides, una roïna disposició de deixalles, l’aclarida de terres pobres per al creixement d’aliments i la contaminació de l’aire.

Els bons sòls i les condicions de creixement no estan igualment distribuïts al món i, en alguns llocs, el problema empitjora per uns pocs avars que abusen de la terra, donant com a resultat la pobresa i la fam per a milions de persones.

6

Seguretat AlimentàriaLes persones necessiten suficient aliment per a viure. Això es diu seguretat alimentària: tenir accés a suficient menjar.

A nombroses parts del món (principalment a països del sud, però també a Europa o a països com EE.UU) existeixen persones que no tenen suficient aliment.

Amb un company o companya de classe reflexiona al voltant de la seguretat alimentària i contesta estes dues preguntes:

Per què passa això?Com es connecta amb la terra?

Després d’haver llegit els textos de la pàgina anterior, segons la teva visió: com afecten a la seguretat alimentària i a la terra els problemes d’urbanització, deute, pobresa i les grans poblacions?

Residus / escombrairesQuans anys tarda en descompondre’s una llauna d’alumini?i una botella de plàstic? i el vidre?

Quina és la millor manera de desfer-se d’aquestos residus: tirar, reciclar, reutilitzar...?

a. 400 anys b. Més d’1 milio d’anys c. 2.000 anys d. 300 anys

Una pila Una llauna d’alumini

Un full de paper Un pot de vidre

Una samarreta vellaUn got de plàstic d’utilitzar i tirar


7

CONTAMINACIÓ DE L’AIREEl nostre planeta s’ofega a causa dels gasos tòxics provinents principalment de les nostres activitats diàries, com conduir, escalfar les nostres cases i posar en funcionament centrals tèrmiques. El problema s’agreuja a Llatinoamèrica i Àsia. A ciutats com Seul i Mèxic, l’aire és tan dolent que algunes persones utilitzen màscares per filtrar l’aire que respiren. A ciutats com Beirut i Damasc, tempestes de pols empitjoren les coses. La contaminació de les fàbriques i les centrals tèrmiques a Europa, Amèrica del Nord i Rússia s’acaba localitzant a l’Àrtic.

Aprimament de la capa d,ozó

Durant aquests anys, s’han utilitzat els clorofluorocarburs (CFC) com a refrigerant en congeladors i sistemes d’aire condicionat. Els científics descobriren que els CFC destrueixen la capa d’ozó, la que filtra les radiacions ultraviolades provinents del sol. La radiació ultraviolada causa danys a la vista i càncer de pell. Un acord internacional comunament denominat “Proto-col de Montreal”, signat el 1989, ha ajudat a eliminar la pro-ducció de CFC. Si complim aquest acord, les substàncies que produeixen l’aprimament de la capa d’ozó deixaran de ser produïdes i aquesta es repararà en gran part per ella mateixa en els propers 100 anys.

Salut HumanaLa contaminació de l’aire és el factor principal que fa que els humans emmalalteixin. La tuberculosi, la bronquitis, els problemes del cor i del pit, els trastorns estomacals, l’asma i el càncer poden deure’s a productes químics en l’aire. Els pesticides i fertilitzants alliberen gasos i partícules en l’aire que enverinen les persones i maten els animals.

Escalfament globalEl món s’escalfa degut a que el diòxid de carboni (CO2) del fum i dels tubs d’escapament dels cotxes s’acumula a l’atmosfera i atrapa part del calor que va de tornada a l’espai, com un hivernacle. S’espera que el CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle eleven la temperatura global una mitjana de 2ºC per l’any 2100, el que provocarà que es fonguen els casquets polars, que augmente el nivell del mar i que es produisquen fenòmens atmosfèrics que podrien ocasionar milions de morts.

Fins que es va formar l’atmosfera que protegeix la Terra, sols hi havia vida al mar. Ara, les grans ciutats, els cotxes i les fàbriques contaminen tant l’aire que molt prompte estaríem millor de tornada a la mar. S’han fet algunes millores, però no suficientment ràpides.

8

Contaminació atmosfèricaQuins d’aquests elements contaminen directament l’aire que respirem?

1. un cotxe 2. un avió 3. un pebrot 4. un bolígraf 5. una moto6. cremar escombraries 7. una pinça 8. un cigar 9. un arbre 10. una empresa sucrera 11. un ordinador

a. Llençar a les escombrariesb. Utilitzar piles recarregablesc. Retornar les piles usadesd. Demanar-les al veí

a. Afavorir el transport públicb. Mantenir l’aire condicionat, ja que ens ajuda a estar més

frescos dins de casac. Augmentar el nombre de zones verdesd. Allunyar les indústries de les ciutatse. Anar de vacances a la serra, que allà es respira millor

Assenyaleu quines solucions de les següents per reduir la contaminació atmosfèrica considereu encertades i per què:

EnergiaQuè podem fer per evitar la contaminació que produeix l’ús de piles?

Imagineu que vivim en una casa on no hi ha electricitat ni aigua corrent, i sou cinc persones. Expliqueu com us organitzaríeu per cuinar, il·luminar, rentar, etc, en un dia qualsevol de la vostra vida.


9

Posa les teves respostes a la primera columna a la dreta. A la segona columna anota els teus punts per a cada resposta:

Preguntes 1 | 2 | 4 | 5 | 7 | 10 | 11 | 12 | 13 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20A = 5 B = 4 C = 3 D = 2 E = 0

Preguntes 3 | 6 | 8 | 9 | 14 A = 0 B = 2 C = 3 D = 4 E = 5

20 preguntesAlguna vegada has...

RESPOSTA PUNTS

1. separat rebuig en orgànic, inorgànic, paper i plàstic?2. portat els teus papers, metall, etc. per ser reciclats? 3. deixat els llums encesos després d’haver sortit d’una habitació?

4. organitzat un grup ambientalista de joves a la teva escola o àrea?

5. tractat d’educar a la gent del teu barri sobre temes ecològics? 6. permès que el teu gos defeque en una àrea publica?

7. vist als teus pares utilitzant productes químics perillosos a terra i no ho has aturat?

8. cremat escombraries en el teu jardí en un dia assolellat?

9. demanat als teus pares que et portin en cotxe a l’escola o a veure un amic, a menys d’1 km?

10. fet campanya de neteja als llacs o rius de la teva àrea local? 11. construït hàbitats per a animals silvestres en el teu jardí o parc local? 12. estat soci d’alguna organització ecologista? 13. plantat arbres, flors o plantes comestibles a la teva comunitat? 14. participat en campanyes en contra de la crueltat cap als animals?

15. organitzat una reunió sobre medi ambient a la teva escola? 16. assistit a una manifestació sobre un tema ambiental?17. conversat amb el teu consell local sobre temes ambientals?18. utilitzat la bicicleta, o les teues cames, en lloc del cotxe? 19. persuadit els teus pares per millorar l’aïllament tèrmic de ta casa?

20. fet que els teus pares compressin làmpades de baix consum o equips d’alta eficiència?

TOTAL

A. SEMPRE C. DE VEGADES D. GAIREBÉ MAI E. MAIB. FREQÜENTMENT

10

resultatsSuma els teus punts i descobreix com d’ecologista eres:

80 A 100 PUNTS

Felicitats! És clar que estàs vivint sense perjudici per al planeta. Continua amb la bona feina i transmet el missatge.

20 A 39 PUNTS

Està molt clar que el medi ambient no és una de les teves prioritats. Recorda la importància que té el planeta on

vius. Revisa aquest quadern i pren mesures.

60 A 79 PUNTS

No està malament! Probablement encara pots millorar en la teva vida personal i en la teva escola, poble o ciutat.

0 A 19 PUNTS

Has pensat alguna vegada com viuries sense aigua? sense menjar en el teu plat cada dia? Llig aquest quadern de nou i pensa en el que

pots fer tu per canviar les coses.

40 A 59 PUNTS

Moltes i molts caiem en aquesta categoria. És l’hora de prendre mesures i de canviar els nostres costums. Busca

els canvis que pots fer tu.


11

Cal escollir aquells aliments amb el menor empaquetat possible. Compra si és possible els productes a granel o aquells que no vénen empaquetats en petites quantitats.

Tria envasos retornables i reciclables.

Redueix l’ús del plàstic i aposta per

la utilització d’envasos de vidre o

cartró.

Recicla l’aigua que no continga deter-gents per regar les plantes o fregar sòls. Apaga els llums i els aparells elèctrics quan no els estigues utilitzant o quan no siguen necessaris.

Utilitza les deixalleries del

teu municipi. Diposita olis,

roba, pintura, piles, bate-

ries, làmpades, fluorescents

halògens, productes quí-

mics, medicaments, mobles,

electrodomèstics, ordinadors,

cintes de vídeo o casset, CD,

telèfons, mòbils, cartrons,

paper, fustes, plàstics, etc.

Racionalitza el consum d’aigua.

No deixes les aixetes obertes inú-

tilment (al rentat, a l’afaitat o el

raspallat de dents).

Tancar persianes i córrer cortines són sistemes eficaços per reduir l’escalfament de la llar a l’estiu i per evitar que s’escape la calor a l’hivern.

Utilitza el paper per les dues cares.

12

Per a l’elaboració d’aquest producte es necessita paper usat, un gibrell, ai-gua i dos bastions o marcs de fusta: un amb malla metàl·lica i un altre sense. En primer lloc, cal trencar el paper en petits trossos i, després, deixar-los en el recipient en remull durant almenys dues hores. Una vegada transcorregut aquest temps, s’ha de liquar amb una batedora fins que es convertisca en una pasta homogènia.

A continuació s’introdueix de nou dins el gibrell, que ha de tenir uns 10 cm. d’aigua. En quart lloc, es posa la barreja sobre els bastidors. Després cal es-córrer l’aigua a través de la malla, separar els marcs i deixar assecar la pasta en un lloc a part. Finalment, el paper reciclat resultant es retira amb ajuda d’una espàtula.

COM FER PAPER RECICLAT

Text: Carmen Cardoso

Les escombraries generades a les nostres llars i per la producció industrial de les fàbriques augmenten any rere any de forma verti-ginosa i causen problemes de salut i higiene. Només l’orgànica és biodegradable, per això cal reciclar i reutilitzar els productes que consumim si volem viure en un món més net. A Espanya, totes les ciutats tenen un sistema de classificació de residus per al seu pos-terior reciclatge o eliminació, només cal apropar-se als contenidors o punts nets i dipositar-los.

EL RECICLATGESEPARACIÓ D’ESCOMBRARIESQuan consumim productes que ja no anem a utilitzar, generem residus dels que ens hem de des-prendre. Alguns són considerats no perillosos, com els envasos, el vidre, el paper o el cartró i la fus-ta. En canvi, altres sí que ho són, com les piles, els olis de motor i els medicaments. Les diferents comunitats autònomes fomen-ten la separació dels residus per matèries per tal de reciclar-los o eliminar-los.

PILESA les ciutats hi ha contenidors per dipositar-les. Les deteriorades es tracten per reduir el contingut de materials pesants, i les que estan en bon estat es poden tornar a recarregar.

ESCOMBRARIES ORGÀNIQUESSón biodegradables. S’introduei-xen en les bosses d’escombraries i contenidors comuns que hi ha al costat de les nostres cases, per a posteriorment fer “compost”, un tipus d’abonament orgànic.

VIDREEls envasos i gairebé tots els pro-ductes derivats del vidre poden utilitzar-se moltes vegades amb un bon rentat i desinfecció. Els d’un sol ús són processats nova-ment com a matèria primera.

PLASTICS I METALLSEls envasos de plàstic es poden reciclar per a la fabricació de bosses, mobiliari urbà, senyals de trànsit o, fins i tot, caixes de detergents. Les LAST de ferro o d’alumini són reciclables al 100%.

CARTRÓ I PAPEREs recicla a partir de la fibra del paper i el cartró usat, amb el que s’estalvien recursos naturals i es contamina menys. És indispensa-ble que no es barrege amb altres residus, sinó el procés no és vàlid.

REDUIRUna de les formes que tenim de preservar el medi ambient és reduir la quantitat de residus que es generen a les nostres llars. Hi ha diverses coses que podem fer, com consumir els produc-tes amb envasos més petits, els productes concentrats i sense substàncies tòxiques.

REUTILITZARAquests són alguns consells que us serien útils per tornar a utilit-zar els articles de consum: és millor comprar productes duradors, i no aquells d’usar i llençar. Sempre que siga possible, heu de reparar i no desfer-se d’ells: les borses, pots i caixes es poden utilitzar diverses vegades.

RECICLARSi allò que heu consumit no ho podeu tornar a utilitzar, llavors cal reciclar-ho. Perquè el procés done bon resultat, convé separar els residus i dipositar-los en els contenidors adequats. És millor triar productes i envasos reciclables fabricats amb materials reci-clats. Recordeu que depèn de tots.

DEIXALLERIESSón instal·lacions que s’han construït en diverses ciutats espanyoles on es reben, prèviament seleccionats, certs tipus de residus domèstics, com oli de motor, oli vegetal, medicaments, piles, pintures, plàstics, radiografies, termòmetres, ordinadors, vidres, paper i cartró, enderrocs electrodomèstics, aerosols, etc. El seu objectiu és reduir la quantitat de residus, evitar aboca-ments il·legals i separar les deixalles perilloses.

COMPOSTATGEÉs un procés biològic natural amb l’objectiu de convertir la matèria orgàni-ca en un producte d’abonament semblant a l’humus d’un bosc. El resultat s’anomena “compost” i s’aconsegueix a través de microorganismes com fongs i bacteris, que a través d’oxigen transformen el producte orgànic en altres substàncies més simples.

RRR


13

ECO ETIQUETES

Has vist aquestes etiquetes abans? Busca-la la propera vegada que vages de compres.

Què poden significar?

Busquen identificar aquells productes o serveis, els efectes mediambientals dels quals, durant tot el seu cicle de vida, siguen menors que els de la seva mateixa categoria que no poden obtenir el distintiu.

L’ecoetiquetatge és un distintiu que informa i estimula els consumidors a escollir productes i serveis amb menors repercussions sobre el medi ambient. Mitjançant la compra de productes amb ecoetiquetes s’estimula als fabricants a produir aquest tipus de productes i serveis.

Què són les eco-etiquetes?

A

b

c

d

14


15

Creu RojaComunitat Valenciana

Quadern de secundària

Documents

Transcript of Quadern de secundària