Quant que jugàvem !

De vesprada, quan de l´escola eixíem

a casa anàvem a berenar

i a jugar a frendí o a la pilota

o a buscar nius pels bancals.

Però també teníem vesprades

que a fer brossa havíem d´anar

per a que els conills verd menjaren

com els pares ens havien manat.

Quan a poqueta nit a casa aplegàvem

al mes de maig solíem anar

mentre la mare el sopar feia

per a després de sopar eixir a jugar.

Totes les nits ens ajuntàvem

amics i amigues a jugar

a bous o a botar la corda

per la plaça de l´Oliver o la del Campanar.

Però quan el sereno cantava

corrent ens havíem d´anar

per que els pares ens esperavem

i no ens pogueren castigar.

Aixina és que si no et gitaves prompte

molta son el costava demà passar

perque de bon matí ja et despertàven

per anar a escola aseat i esmorzat.

Enrique Benavent

5-5-1944