Quatre Consells Per Fer Una Programació De Centre
-
Upload
xavier-sune -
Category
Education
-
view
3.589 -
download
0
description
Transcript of Quatre Consells Per Fer Una Programació De Centre
Quatre consells per fer una programació de centre.
Metodologies
Avaluació
Beatriz Comella Dorda
Programació anual
PROGRAMACIÓ ANUAL DE CENTRE MATÈRIA/-ES: NIVELL: TRIMESTRE: CURS: 20..... – 20...... DEPARTAMENT: OBSERVACIONS: OBJECTIUS DIDÀCTICS
COMPETÈNCIES BÀSIQUES CONTINGUTS/ UNITATS DIDÀCTIQUES O DE PROGRAMACIÓ
CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Cal dissenyar primer les unitats didàctiques i integrar-les a la programació general, a partir dels trets distintius del PEC, segons model d’Educació:
Com s’integren les competències bàsiques a les programacions?
Les possibilitats d’integració de les competències als projectes curriculars poden ser (Escamilla:2008):
Formula implícita i general
Als objectius generals de cicle, etapa o curs. La vinculació a través del número exacte de la competència (Ling, 1, matem, 2…)
Formula explícita i general
A les orientacions metodològiques de cada àrea o matèria, explicant la naturalesa i intensitat dels vincles entre l’àrea i cada competència.
Formula explícita i concreta
Després dels objectius d’àrea , mitjançant un apartat concret de competències bàsiques, indicant la seva relació amb la competència per mostrar el compromís.
Formula concreta
Explicitar, després dels criteris d’avaluació d’àrea o matèria, els vincles directes entre aquests i les competències específiques.
Els objectius:
Distribuïts per cursos o per trimestres. Relacionats amb les competències ( bàsiques i
d’àrea).Formulats amb verbs:
“al final del curs ( o trimestre) l’alumnat ha de ser competent per ( cercar, elaborar, analitzar, valorar…)…”
La formulació ha d’integrar continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals de les competències a assolir, si és possible.
Llistat de verbs per a formular els objectius: (*Orientacions donades per Educació)
Les competències bàsiques: al costat de l’objectiu didàctic concret.
Els continguts: Seleccionats ( no es pot fer tot) i seqüenciats. Sols breument el títol dels grans blocs de contingut i/o de les
diferents unitats didàctiques. Cada unitat es detalla després en la programació de les unitats didàctiques.
Connexions amb altres àrees: Espais, matèries o àrees curriculars, activitats o projectes amb
què es relacionen els continguts de l’apartat anterior.
Criteris d’avaluació: També expressats amb verbs d’acció, però indicant el grau
d’assoliment de competències desitjat. Es poden redactar de manera que se’n puguin derivar activitats, instruments o mètodes d’avaluació.
Les unitats didàctiques.
1.-Títol i justificació de la unitat o projecte. 2.- Durada i distribució temporal. 3.- Objectius d’aprenentatge. 4.- Competències i altres àrees o matèries
relacionades. 5.- Continguts. 6.- Criteris d’avaluació. 7.- Desenvolupament de les activitats
d’aprenentatge i d’avaluació: - metodologia - recursos i materials didàctics - organització d’aula o de grup
8.- Altres (reflexió sobre la pràctica).
Roser Canals: 2008
Roser Canals: 2008
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A ÀREES TÍTOL
OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ 1 2
A.
3 4 5
B.
C.
CONTINGUTS SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DESCRIPCIÓ ACTIVITATS MATERIALS
RECURSOS ORG. TEMPS ATENCIO
DIVERSITAT AVALUACIÓ
EXPLORACIÓ
INTRODUCCIÓ ESTRUCTURACIÓ
APLICACIÓ SÍNTESI
Unitat didàctica
País Basc
Font: Jorba i Caselles (1996)
Activitats de desenvolupament
Activitats inicials
Activitats de síntesi
Un exemple pràctic:
Roser Canals: 2008
Roser Canals: 2008
- Selecció de continguts:
Es parteixi d’un aprenentatgebasat en problemesque incentivinl’interès de l’alumnat
Es treballi sobresituacions possiblesi contextos reals
Enfocaments globalitzadors: ABP Orientacions i estratègies metodològiques:
Treball per projectes: Procés que parteix d’un problema o necessitat que es planteja a
l’alumne o que ell mateix defineix i que continua amb l’anàlisi de la situació, la recerca de solucions vàlides que donin resposta al problema i la construcció de la solució més vàlida de totes.
Treball per projectes: Ciències de la naturalesa. Tecnologies.
Altres metodologies: Mètode del cas o descobriment:
Plantejament d’una situació real que l’alumne, a través d’una sèrie de pistes, ha d’anar resolent.
• Es pot treballar a partir de notícies d’actualitat, etc.
Petites investigacions i treball de camp: Enquestes, petites recerques…
Activitats de dramatització, jocs de rol i simulació… Aprenentatge en acció: en contextos reals, sovint
amb la col·laboració d’entitats locals…
La gestió de l’aula: Agrupaments flexibles: variats.
Treball individual. Treball per parelles. Treball cooperatiu.
Atenció a la diversitat. L’alumnat ha de ser el centre de l’activitat docent, i el
professorat ajudar-lo en el seu procés d’aprenentatge.
L’aprenentatge cooperatiu pot ser una bona eina per a assolir la competència lingüística intercultural
( vàries llengües) fomentant la consciència lingüística a l’aula, a qualsevol àrea.
(Cercle de Lingüística aplicada de la Univ. de Lleida: 2007) Grups amb habilitats diferenciades i rols diferents assignats pel
professor. Aprenentatge significatiu, basat en les teories sobre la ZDP ( Zona de Desenvolupament Proper: distància que separa el
nivell de competència real – el que l’alumne sol sap fer – del nivell de competència proper – el que pot fer amb l’ajut d’algú altre - ) , desenvolupades per Vigotsky (1978).
Els alumnes s’han d’esforçar per posar en comú els seus aprenentatges, i amb la resta de grups i el grup-classe===consciència ling. i millora en la competència.
L’avaluació
A Catalunya, la proposta és avaluar el grau d’assoliment de les competències bàsiques i de les competències d’àrees.
L’avaluació es formula amb verbs d’acció que indiquin aquest grau.
També es poden indicar els instruments d’avaluació que es faran servir, tant a les unitats didàctiques com a les programacions generals d’àrea.
Al País Basc les competències s’avaluen seguint aquest esquema conceptual: Les competències:
Es reflecteixen en els objectius generals o competències de les matèries.
S’avaluen a través dels criteris d’avaluació.
Són observables mitjançant els indicadors d’avaluació, asenyalats per a cadascuna de les subcompetències que corresponen a les dimensions en què s’estructura cada competència.
Desglossament de la competència al País Basc.
Cada competència s’estructura en grans blocs o dimensions.
Cada dimensió es concreta en una sèrie de subcompetències.
Per a cadascuna de les subcompetències s’assenyalen uns indicadors d’avaluació, que són les tasques o operacions observables que cada alumne hauria de ser capaç de desenvolupar per demostrar el domini de la competència.
Propostes a Catalunya
Modalitats d’avaluació: Autoavaluació: l’alumne ha de poder avaluar el
grau d’assoliment dels objectius plantejats a l’inici de l’activitat/unitat didàctica, mitjançant instruments diversos: graelles d’autoavaluació, qüestionaris KPSI, comentaris, valoracions orals…
És molt important que es faci de manera sistemàtica, per tal que l’alumne sigui conscient del seu procés d’aprenentatge.
Coavaluació. El professor i l’alumne plegats avaluen el progrés i l’assoliment dels objectius competencials.
Heteroavaluació: un company avalua la feina d’un altre mitajnçant diferents eines.
És fonamental: 1.-Contextualització de l’avaluació. 2.-Diversificació d’eines i metodologies d’avaluació. 3.-Autoconsciència de l’alumnat i coneixement previ dels sistemes i
criteris d’avaluació.
Els instruments d’avaluació són també instruments d’aprenentatge.
Alguns models d’eines d’avaluació: Formularis KPSI ( Knowledge and Prior Study Inventory) ,
sobretot com a eines d’avaluacions inicials o diagnòstiques.
KPSI per a tecnologies:
Altres
instruments:
Un exercici d’autoavaluació i coavaluació ( N. Sanmartí)Auto i co-avaluació: LES RESPONSABI LI TATS DI NS L’EQUI P Càrrec: SECRETARI / A Curs : Nom : ………………………………………………….. Nivell: ...... / Equip nº :........ Tasques a avaluar :
Com ho he f et?
Com ho ha f et?
. Ha anotat tots els acords presos i els resultats obtinguts per l’equip?
. Ha revisat la llista de material que ens calia utilitzar, tant a l’aula com al laboratori?
. Ha anotat de manera acurada la bibliografia dels llibres o revistes que f èiem servir?
. Ha ordenat i revisat molt bé el treball en esborrany, abans de donar-lo al professor/ a?
. Ha concertat i recordat a tots el membres de l’equip el dia i hora de correcció de l’esborr.
. Ha recollit els treballs finals dels dif erents components i els ha revisat, abans de lliurar- los definitivament.
Comentari personal : . * Quins aspectes m'han costat més ? Per què ? * Què m'hagués ajudat a millorar la meva f eina ?
Propostes del
Govern Basc: Plantilla de
Coavaluació
sobre la proposta
presentada a la
realització d’un
treball en grup
Quatre consells per fer una programació de centre.
Metodologies
Avaluació
Beatriz Comella Dorda