quatreveus ftfif' Revista de Desembre1995

la Federació Any 32 - Época IV Catalana Número 7 d'Entitats P.VP. quiosc: 300 ptes.

Corals

V I L L A N C I C O S . &

Q V E SE H A N D E CANTAR. , E N LA S A N T A ¡¿lefia Cathedral de L crida,!a Noche del Na­

cimiento del Señor. Eftc A ñ o d e 1 Ó 9 4 .

SIENDO ¿Al A EST HO DE CAT ILLA EL 'l^aáoncro Gabritl Argaby.

Dedicados : A tos m u ) lluíircs Señores Dean,

Canonigos,y Cabildo de eíta Santa Iglcíía-

S ^ a r .^(IPSis ^ ^ « > * f

¡Biiipi

i ? & ST & c & 2F

a.

i? I

i m En Lérida t Por D O M / N G O SIMON. I I V

w i ?

ir ir

Ponencia de l 'ámbit de Música Coral

remis "Catalunya" de Composició Coral 1996

T 'agradar ia cantar el Mess i es?

GRANDES INTÉRPRETES DE LA MÚSICA Una gran selecció dels mestres de la interpretació,

presentada en 6 luxosos volums rigorosament documentais

I DIRECTORS D'ORQUESTRA

II PIANISTES

III ORQUESTRES

IV INSTRUMENTISTES I CONJUNTS DE CORDA

V ALTRES SOLISTES

VI CANTANTS

40 Compact Disc que corresponen a un sélecte repertori représentant les obres mes grans de la musica

DEUTSCHE GRAMOPHON PHILIPS DECCA

4 Grans opères en imatges, presentades en dos estoigs

OFERTA ESPECIAL PER A L S C A N T A I R E S D E L A FCEC

Per a mes informado, truqueu el telèfon 93-339 92 04, preguntant per la senyoreta Laura Miralles.

DINSIC DISTRIBUTIONS

3 PUBLICACIONS MUSICALS Ú

Col-leccio 'Música Coral'

Ambl'inicid'aquesta colleccióla nos­

tra editorial es proposa la publicado

d'obres per a cor mixt, d'autors del

nostre país de tots els temps, i pretén

complementar el repertori coral publi-

cat a casa nostra.

Collecció 'Cantates infantils'

Impulsada per la nostra editorial i el Secreta-

riat de Coráis Infantils de Catalunya, aques­

ta collecció pretén donar a conèixer les

cantates infantils escrites per autors cata-

lans -escriptors i músics- amb la intendo

que el servei queja han fet i seguirán fent

a les coráis infantils del nostre país tingili

una difusió més amplia, fins i tot fora de la nostra terra.

Col-leccio 'Calaix de música'

Aquesta collecció

aspira a complementar la

temática musical del panora­

ma editorial cátala. A mane­

ra de "Calaix de sastre-, está

oberta a pluralitat d'enfoca-

ments i temes musicográfics.

El seu núm. I és el recull de

la columna «Mikrokosmos-

de la Revista Musical Catala­

na, delperíode 1986-1994.

DINSIC Publicacions Musicals - Santa Anna 10 - 08002 BCN - tel.3180605 - fax 4120501

S U M A R !

5 editorial «participació»

^ la veu del lector

7

a q u a t r e v e i

efemérides «coros españoles»

8 10

12

un tema viu «el cant dels goigs»

tema de fons «la música de fons de la ponencia de música coral»

món coral

festivals, cursos, concursos i activitats diverses

^ ^ programaciò coral

22 discografia i bibliografia

agenda

29 el conseil directiu / 30 l'equip tècnic

33 l'equip territorial / 35 les delegacions

39 les corals / 44 europa cantat

45 secretarla / redacció

46 corals de la fcec / calendari de concerts

Dipòsit Legal: B-27093/93 Impressió: Anagràfic - Francese Layret, 7 - Esplugues de Llobregat - Tel. (93) 372 32 62

Mitjà a"intercomunicado de la

Federado Catalana d'Entitats

Corals lliurat gratuïtament a tots els

cantai res de les entitats federades.

Taula de Redacció: Lluís Gómez, Joan Jordana, Josep M. Mas, Enric Navàs, Josep Quintana, Joan Soler. CoMaboradors en aquest numero: Ramon Costa, Carles Llongueras , Lluís Mandado, Josep M. Mas, Enric Navàs , Joan Soler , Jordi Subi rà , Joan-Enric Urpinas, Antoni Vidal. C o o r d i n a c i ó : Jo sep Q u i n t a n a . Secretaries de Redacció: Bàrbara Angli, Fina Tomás. Compaginado: Anagràfic. Dibuix "Nota d'humor": Pilarín Bayès. Portada: Gravât del s. X V . C o M a b o r a d o r s gràf ics : Gemma López, Arxiu Fotografie de la F C E C , Co l - l ecc io Q u i n t a n a -Cortes. Capçalera: Bernât Casso. Estudi de Disseny.

La FCEC i la revista a quatre veus no comparteixen necessàriament el criteri dels articles que vagin signats.

FEDER ACIÓ 1111

C A T A L A N A F = P =

D'ENT ITATS C

C O R A L S

Plaça Víctor Balaguer, 5 08003 Barcelona

Tel i Fax: (93) 268 06 68

Amb el suport de

Generalität de Catalunya Departament de Cultura

B A R C E L O N A 2 0 0 1 C I U T A T E U R O P E A

D E LA C U L T U R A

Membre de

A . P . P . E . C A S S O C I A C I Ó

DE PUBUCACIONS

PERIODIQUES

E N C Á T A L A

O

Cernía ̂ «bitrà o; funbaba i * MttJ Я®

Baixada Llibreteria,7 Q ^ D Tel 3152606

08002 §axttfanü

ESPELMES I CANÇONS FAN NADAL

E D I T O R I A L

Participació

Quan t indrem aquest número de la revista a

les nos t r e s m a n s hau rà passâ t m e s t emps

del p r e v i s t d e s de la d a r r e r a e d i c i ó . L e s

d e s p e s e s d e la F C E C a u g m e n t e n c a d a d i a i e l s

ingressos no es corresponen a m b la mate ixa propor-

ció. Aixô fa que algunes de les activitats previstes a

p r imer s d 'any, en t re e l les l ' ed i c ió t r imes t ra l de "a

quatre veus" no hagin estât possibles . N ' h e m de ser

mol t c o n s c i e n t s : e l s q u e f o r m e m par t de l conse i l

directiu, les entitats i els cantaires , absolu tament tots,

hem de trobar solucions a curt termini! . A m b aqües­

tes paraules vo lem fer avinent el sentit de pert inença

a un m o v i m e n t col-lectiu: el cant coral . Encara son

r ecen t s e ls ac tes ce l eb ra t s a M a n r e s a -una v e g a d a

mes la ciutat on s ' han fet real i tat les fites del cant

coral cá ta la- a m b mot iu del II C o n g r è s de Cul tu ra

Popu la r i Trad ic iona l Ca ta l ana , d ' e n t r e e ls que cal

des taca r la p r e sen t ac ió de la Ponencia de Música

Coral , que podreu trobar transcri ta en aquest exem-

plar, i la real i tzació d ' un anhel l largament treballat i

esperat: la const i tució del Moviment Coral Cátala.

Tot aquest treball i qualsevol activitat que es pugui

g e n e r a r , d e s de les p r ô p i e s f e d e r a c i o n s , t e ñ e n un

futur ben incer t si no son s en t ides i c o m p a r t i d e s -

sigui quin sigui el nivell de la nostra entitat per tots

els que fo rmem part del món coral cátala i del que

tantes vegades , de cara a fora, n ' h e m fet bandera . El

nostre centre d 'act ivi ta t mes proper és , cer tament , la

nostra entitat però , no és menys cert que tot allò que

pe r t any i a fec ta al m ó n cora l t a m b é e n s p e r t a n y i

afecta a nosa l t r es i m o l t e s p e c i a l m e n t en un espa i

geograf ie que , per les sèves carac tér i s t iques , tard o

d 'hora , tots, en v iv im les conseqi iències . Manl levant

les encer tades paraules i roniques de queixa d ' en Pere

Quar t , r e c o r d e m q u e to ts f o r m e m par t d ' " u n p a i s

e m p r e n y a d o r a m e n t p e t i t " . Tot i això activitats c o m

les a n t e r i o r m e n t e s m e n t a d e s i ac tes c o m l ' a u d i c i ó

p a r t i c i p a t i v a d e l " M e s s i e s " - p a t r o c i n a t p e r l a

F u n d a d o "la Caixa"- i la pr imera convocator ia inter­

nacional de la F C E C deis P r e m i s " C a t a l u n y a " d e

C o m p o s i c i ó C o r a l i la pos te r ior convoca to r i a de is

P r e m i s " C a t a l u n y a " d ' I n t e r p r e t a c i ó C o r a l , a m b

l 'enregis t rament de les obres guanyadores a carree de

les entitats t ambé guanyadores , son noves propostes

que ens indiquen el desig inequívoc de seguir t reba-

llant pel cant coral a/i per Cata lunya , un treball al que

cada dia si sumen mes persones entus ias tes , ment re

us d e m a n e m que ens hi seguiu a c o m p a n y a n t d ' u n a

manera part icipativa, crítica i engrescadora a t ravés ,

t a m b é , d e la n o v a c o n v o c a t o r i a d e l p r o g r a m a

"BEQUES a q u a t r e v e u s " .

L A V E U D E L L E C T O R

Carta oberta als cantaires del Barcelonés. /

Barcelona, 22 de setembre del 95 / En tornar de l ' a s sa ig d ' a q u e s t a nit he sentit la

nécessi tât d 'escr iure aqüestes ratlles. N o crée que es

mereixin ser publ icades perô, si mes no, m ' h a n servit

per desfogar-me.

D ' e n ç à que la meva coral es federa he tingut el

goig de part icipar diverses vegades en la cantada de

la F C E C de la Mercè . Aquest any, en arribar al pri­

mer assaig ais Escolapis de Diputac ió , em va caure

l ' an ima ais peus , només una desena de ténors, un xic

mes de baixos i una massa força nombrosa perô molt

inferior a la deis altres anys de contralts i sopranos.

Pràc t icament tots é rem mes grans de 50 anys . T inc

en tés q u e el concer t de la Mercè és un c o m p r o m i s

que té la F C E C a m b l 'Ajuntament . Perô és també una

e x c e l - l e n t o c a s i ó pe r a i s c a n t a i r e s d e B a r c e l o n a

d ' ap l ega r -nos i donar -nos a conèixer . Quina imatge

d o n a r e m aques t any de nosa l t res? Els canta i res no

es tem gaire contents . S 'ha hagut de reduir el progra­

ma i substituir a lguna de les cançons triades per una

altra de mes senzilla. Perô si nosaltres no es tem con­

tents del résul ta t , encara m e n y s poden es tar -ho els

qui han de dirigir i "donar la cara" . Si ningú obliga

els cors a federar-se i malgrat tôt ho hem fet, bé deu

haver-hi algún avantatge. Llavors cal ser conséquent

i acceptar les responsabil i tats que aixô comporta . No

és d e m a n a r gai re un concer t a l ' any! N o sé quines

solucions hi trobaran els responsables de la F C E C . Jo

voldria només fer una crida ais cantaires i, en part icu­

lar ais seus directors , perqué animin els components

del seus cors , especia lment els mes joves , a part icipar

en aquesta tradicional cantada. A m b tot el respecte i

reconeixement per als qui , a m b el somriure ais llavis

i, aparentment sense desanimar-se , ens han dirigit.

^ w A t e n t a m e n t ,

Una cantaire

A la atenció del senyor director de "a quatre veus"

Molt senyor meu: Ha llegit en el número 5 de la

vostra revista l 'art icle del senyor Joan Soler i A m i g ó ,

on diu: "Fa 150 anys: Josep Anse lm Clavé va crear,

el 1 8 4 5 , la p r i m e r a s o c i e t a t c o r a l , " L a A u r o r a " .

Segons les meves referéncies, el dit senyor esta equi -

voca t . E f e c t i v a m e n t , el 1845 , funda " L a A u r o r a " ,

mes no com a g r u p a d o coral, sino una formació ins­

t rumental integrada per guitarres, bandúrr ies , citares,

v io lonce l s , pande ros , ferrets , e tc . Es a m b e l emen t s

procedents de "La Auro ra" que Clavé funda la socie­

tat coral "La Fraternität" , el 2 de febrer de 1850, que

al 1857, pren per n o m " E u t e r p e " . A ix í , d o n e s , e ls

150 anys serán al 2000. No voldria, de cap manera ,

que la meva rectificació pogués fer pensar a l 'ar t icu-

lista que esta feta sense una base , j a que la mate ixa

procedeix d ' un petit llibre "Gent nostra 58 . C l a v é " -

Pere Artís i Benach. Edicions de Nou Art Thor , Gala

P l a c í d i a 1, 0 8 0 0 6 B a r c e l o n a - D i p ö s i t L e g a l

B - 7 . 7 5 0 / 8 8 . P e n s ó q u e la i n f o r m a d o de l s e n y o r

Soler pot ocasionar error historie, sino avui si dintre

d ' uns anys . A m b el prec que faci arr ibar la present al

senyor Soler, agraeixo a vosté la seva a tenció al lle-

gir-la i traslladar-la al senyor Soler i A m i g ó . A m b tot

el respecte per a eil i per a vosté accepti una cordial

salutació.

Josep Gomis Reus, 22 de maig de 1995

M O T A H U M O R

C A L L E U PESGRA CíATS; A FER X» WP> R R í A LA

prsco'n

E L S N E N S (MO V / E U E N

A LCOHbÜ-

Q U E S -

M ...

COROS ESPAÑOLES

El número de coros y masas corales en España sigue siendo muy considerable a pesar de la desaparición de tantos.

Su actividad, básica para el desarrollo de una cultura popular, es importante y digna de tener en cuenta para una valoración últ ima de la consistencia

de nuestra vida musical. Es nuestra intención utilizar estas páginas para dar a conocer

la existencia y actividad de todos los coros españoles. Comenzamos hoy con la descripción de los coros de cuya existencia

tenemos noticia en Cataluña, Baleares y la Región Levantina.

BARCELONA

Orfeón Mataronés.—Calvo Soltelo, 64. MATARO Orfeón Catatonia.—Torres y Bages, 106. CORNELLA DE LLO-

BREGAT Orfeón Atlántida —Consejo de Ciento, 30. BARCELONA-14 Orfeón Patria— Rafael de Casanova, 33. MOLINS DE REY Orfeón de Santos.—Santos, 71-73. BARCELONA-14 Orfeón El Eco de Cataluña.—San Andrés, 146—BARCELONA-16 Orfeón Catalán—Amadeo Vives, 1. BARCELONA-3 Orfeón Canigó.—Premia, 13-15. BARCELONA-14 Orfeón de Santa Lucía.—Dr. Andreu, s/n. BARCELONA-6 Orfeón de las Cortes.—Cabestañ, 12. BARCELONA-14 Orfeón Misericordia.—Eusebio Golart, 16. CANET DE MAR Orfeón Montserrat—BARCELONA Orfeón Radio Barcelona—Caspe, 6. BARCELONA-10 Orfeón Enric Morera.—\% de Julio, 3. SAN JUSTO DESVERN Masa Coral—Unión, 40. TARRASA Orfeón Santa Cecilia.—Ancha, 2. BARCELONA-2 Orf. Social Metropolitano—Juegos Florales, 42. BARCELONA-14 Orfeón Badalonés.—Caudillo, 11. BADALONA Orfeón Montañés.—SANT QUIRZE DE BESORA Orfeón Vigliano.—Dos Solas, 67. VICH Schola Cantorum.—San Pablo, 6. IGUALADA Schola Cantorum Parroquial de Sarrilá.—Cercado S. Francis­

co, 43. BARCELONA-17 Coral Radio Tarrasa.—San Pedro, 38. TARRASA Coral Garbi.—Folgueroles, 18. BARCELONA Coral Faura.—Ba\mes, 399. BARCELONA-6 Centro Excursionista.—Maestro Ríos. 9.—SABADELL Coral C. Excursionista.—Paraíso, 10. BARCELONA-2 Coral Cataluña.—San Pedro Alto, 25. BARCELONA-3 Coral Cantiga.—PI. del Norte, 9. BARCELONA-12 Coral Canigó— Verdaguer, 17. VICH Coral Blanquerna.—República Argentina, 63 bis. BARCELONA-6 Coral Xaloc.—Escorial, 112. BARCELONA-12 Coral Sellares—Av. Sellares, s/n. GAVA Coral Nuria.—Trav. de Gracia, 151. BARCELONA-12 Coro Guitarrista.—LA BISBAL Coral «Antiguos Monaguillos de Montserrat». BARCELONA Coro Montserrat.—Mina, 12. TARRASA Capilla de Música Burés.—CASTELLBELL Y VILAR Coro Madrigal.—Rafael Battile, 26-28. BARCELONA-17 Capilla Música de San Pedro.—Montvellé, 40. TARRASA Capilla de Música.—MONSERRAT Agrupación Polifónica.—21 de Enero, 4. VILLAFRANCA PA-

NADES Coral Santa Cecilia.—Trav. de Gracia, 8. BARCELONA-6 Coral Santa Cecilia— Teatro, 2. TARRASA Orfeón Laudare.—Enrique Granados, 135. BARCELONA-8 Orfeón Grádense.—Asturias, 83. BARCELONA-12 Schola Cantorum Universitaria.—Pl. Universidad, s/n.

BARCELONA-7 Coral Sant Jordi.—J. Girona Salgado, 6.—BARCELONA-17 Capilla Clásica Polifónica.—?.' Gral. Mola, 65. BARCELONA-9 Orfeó Juventud Tarrasenca.—TARRASA. Coro del Gran Teatro del Liceo.—BARCELONA. Escalonia de Montserrat.—MONTSERRAT.

TARRAGONA

Masa Coral Voz del Pueblo.—P. Badía, 29. TORREDEMBARRA Orfeón Ulldeconense.—Sanjurjo, 1. ULLDECONA Orfeón Reusenc.—San Lorenzo, 14. REUS Orfeón del Casal.—ESPLUGA DE FRANCOLI Orfeón Parroquial—Santa Ana, 22. VENDRELL Orfeón Tortosino.—Círculo Artístico. TORTOSA Orfeón Pau Casáis.—SAN CARLOS DE LA RÁPITA Orfeón.—TORTOSA.

LÉRIDA Orfeón «Nova Tárrega».—Plaza del Carmen, I. TARREGA. Orfeó Lleidatá.—Caballeros, 19. LÉRIDA Orfeón Tremp.—España, 7. TREMP Orfeón Gozo de Mayo.—ANGLESOLA Orfeón Balagariense.—Mercadal, 6. BALAGUER Orfeón Voces de España.—SORT Orfeón Voces del Campo.—SOLERAS Coral Clamor.—Portal, 15.—SOSES Coral Estrellas.—TERMENS Coral de Hoy.—San Francisco, 4. AGRAMUNT Orfeón Juventud.—Homenaje a la Vejez, 9. BELLPUIG Cor Joide.—Generalísimo, 14. JUNEDA Coral Sicoris.—Plaza Pahería, 6 pral. LÉRIDA

GERONA Agrupación Polifónica.—San Martirian, 84. BAÑÓLAS Orfeón Cantos Patria.—Ramón Turró, 7. GERONA Capella Polifónica.—Barcelona, 6, 1.° GERONA Orfeón Popular Olotense.—Bellaire, 4. OLOT

BALEARES Coral Parroquial.—POLLENSA Coro Mixto Patronato.—SINEU Capella Mallorquína.—San Bernardo, 3. PALMA DE MALLORCA Coro Parroquial—Padre Bartolomé, 4. BUNYOLA Coro Mixto.—Juan Lliteras, 20. MANACOR Coro Niños Cantores.—Colegio San Francisco. PALMA Coral Polifónica.—BUÑOLA

VALENCIA Orfeón Universitario.—Universidad, 1. VALENCIA Coral Polifónica Valentina—-Pl. Marqués Busianos, 6.

VALENCIA Orfeón «El MicaleH.—Guillen de Castro, 75 bajo. VALENCIA

(Faccimil de la pág. núm. 25 de la Revista Música en España del mes de F E B R E R O - M A R Z O de 1979, núm. 0, edi tada por la

Dirección General del Minister io de Cultura)

U N T E M A V I U

El Cant dels Goigs, una fradicio secular a Catalunya (I)

Introducció

U n g è n e r e d e c a n c ó q u e en a q u e s t s m o m e n t s

mereix l ' a tenció de l ' equip tècnic de la F C E C , i que

pren un Hoc de re l l evànc ia en el nos t re pa t r imon i

artístic t radic ional , és el dels goigs . És prou difícil

imaginar un poblé , una ermita o un santuari sense els

seus propis goigs; n ' é s mes , encara, trobar una expl i­

c a d o a la seva vigencia ininterrompuda de sis centu­

ries. La meva intenció és la de presentar, encara que

sigui superficialment, a lgunes de les constants en qué

es basa aques ta compos ic ió . Per exigències d ' e spa i

dividiré el treball en dues parts: la pr imera dedicada a

temes generáis ; la segona, en una propera revista, al

la seva forma i música .

Sobre el nom i sentit dels goigs

Goigs és una paraula de pronuncia compromesa ;

potser per aquesta rao hom la reemplaça sovint per la

fo rma vu lgar de gotjos. N o ho fem així la gent de

l 'Al ta Ribagorça - o dels Pa l la rs - , que ens escapol im

pel carni del mig i li donem la fonètica dialectal, molt

m é s fácil de dir , de gois . El nom li ve del fet que

a n t i g a m e n t e r e n d e d i c a t s a l loa r l es set a l e g r i e s

(goigs) de la Mare de Déu, en forma poèt ica de set

estrofes, una per cada gaudi .

C a p al segle X V I començà a cantar-se a la Mare

de Déu sota les sèves innombrables advocacions i el

cos tum s 'es tengué més tard a tot el martirologi. N o hi

falta, pe rò , a lgún exemple "fora de ca tegor ia" c o m

els goigs dedicats a l ' a rxiduc d '+ustr ia , proclamât rei

Caries III per Les Corts Catalanes el 1705:

«Vostres goigs amb gran plaer

cantarem sempre tot dia

puix d'està gran monarquía

sou vós Rei, Caries tercer»

C o m v e u r e m , es t racta d ' u n plagi de l ' en t r ada

dels famosos goigs del Roser .

La prác t ica del cant dels goigs , ar re lada en les

c reences més profundes de la nostra gent , expressa

l ' asp i rac ió del poble a cercar i a entrar en contacte

a m b ent i ta t s super io r s p ro tec to res , adés d e m a n a n t ,

adés agraint els seus favors; ara per la colli ta o els

ramats , adés per la pluja o per la pesca. Mere ix fer

menc io , en aquest sentit, que al Maresme es cantaven

goigs a la Mare de Déu de la Cisa (que enguany fa

mi l a n y s d ' e x i s t è n c i a ) p e r c e l e b r a r el r e to rn de l s

m a r i n e r s de l lurs v ia tges a A m e r i c a ( c o s t u m mol t

estés que també seguia la familia del mestre Millet al

Masnou) . No sé pas si, en general , la gent de mar son

massa bons creients, perô recorrer a la Mare de Déu i

a la Divina Providencia sempre és un recurs que hom

fa, c o m si diguéssim, «per si de cas». És un fet a res-

saltar la presencia de mot ius mariners en textos, orles

i e s t ampes de n o m b r o s o s go igs . J o a q u i m Moragas ,

en el l l ibre Coses de marina vistes des de Premià

(1985) , en cita fins a un total de 82 exemples a m b

a d v o c a c i o n s m a r i n e r e s , c o r r e s p o n e n t s a la s e v a

col-lecció.

Una mica d'histôria. Origen i evolució

Els go igs , q u e foren conrea t s a C a t a l u n y a , peí

cap baix des de final del segle XIII , teñen l 'or igen

envol ta t de t énèb re s . H o m ha in tentâ t e sb r ina r les

sèves arrels a m b dues hipótesis: la pr imera és la con-

nexió a m b els h imnodia de l 'Esglés ia crist iana, res­

pecte a la quai cal dir que goigs i h imnes s ' avenen

quan t al sentit pare i l de p rega r í a vers i f icada , perô

molt poc peí que fa a la seva forma poèt ico-musical .

Les caractérist iques dels goigs semblen, perô , delatar

llur procedencia en la forma virelai de la canco tro-

badoresca.

Si bé és cert que es tracta d ' u n genere a m b arrels

mol t ant igües, no es pot dir que els tes t imonis siguin

a b u n d a n t s en el p a s s â t , i m e n y s e n c a r a e l s q u e

inc louen no tac ió mus ica l - e l s ún i c s a is qua l s faré

referencia.

La mostra més antiga a Cata lunya és la Bailada

dels goyts de nostre Dona en vulgar cathallan con­

se rvada al Ll ibre V e r m e i l de M o n t s e r r a t (dar rer ia

segle XIV) i escrita en cátala.

«Los set goyts r ecompta rem

et devotament xantant .

Humi lment sa ludarem

la dolça Verge Mar ia .

Ave Maria gracia plena

Dominus tecum Virgo serena.»

El cant de Los set gotxs fou una práct ica habitual

al Monest i r , potser a m b la p a r t i c i p a d o dels fidels que

responien, mentre dansaven, a les estrofes entonades

per l ' e s c o l a n i a . Pe r t robar el segon d o c u m e n t ens

h e m de remuntar al s. XVI . Es tracta dels Goigs de la

Mare de Déu del Mont:

«En lo m ó n pus sóu dotada

dels set goigs, Mare de Déu,

d 'a l t res set sóu heretada

en los cels com mereixeu»,

K U N T E M A V I U

sobre e ls qua ls Jac in t V e r d a g u e r en féu la pa rod ia

erudita dels Goigs de sant Taló:

«Puix del món , vali de tristor,

vos ne feu vali de tabola,

son, catxaca, vi i garjola

no deixeu a sant Taló.»

Dos aspectes fan rellevants aquests goigs : el seu

estil polifonie, obra de Joan Brudieu (1585) , i el fet

de figurar en el repertori que va cantar l'Orfeo Català

a Montserrat , en l 'ac te de benedicció de la seva sen-

yera el dia 11 d 'oc tubre del 1896.

Del s. XVI (o anteriors) són també els popular is -

s ims G o y g s de la Ve rge del Roser , els qua ls varen

servir de model als dedicats a l 'a rxiduc:

«Vost ros goygs , ab gran plaher,

cantarem Verge Maria,

puixs que vostra senyoria

és la Verge del Roser»

Per bé que la mùs ica del d o c u m e n t que ens ha

arr ibat d ' a q u e s t s go igs és m o n ò d i c a , Llut's R o m e u

opinava que varen néixer pol i fònicament; és a dir: a

veus, tal com es canta avui en alguns indrets . Afegiu

a a q u e s t s g o i g s un a l t r e de l s. X V I I d e d i c a t a la

Miraculosa llum que es canta a Manresa , i un pareli

més dels segles XVIII i X IX , i t indreu, pel que sem-

bla, tot el repertori de goigs a m b notació musical que

ens han arribat dels segles passats .

La producció de goigs , però , ha estat molt més

extensa del que hom podria suposar tenint en compte

els que he citat . Duran t e ls s. XVI I i XVII I el seu

nombre s 'engrandeix i, de mica en mica, en desvet-

llar-se l ' in terès pels assumptes folklòrics a partir de

la segona meitat del s. X I X , el cant dels goigs anà

expand in t - se en la nost ra geograf ia . A m b el m o v i -

ment de la Renaixenca la seva valoració es manifes­

tare, de manera significativa, en l 'obra dels nostres

poetes i miisics, dels quals són exponents : M. Aliò,

J . V e r d a g u e r , M . C o s t a i L l o b e r a , J . M a r a g a l l i

M . A n t o n i a Salva e n t r e e l s p r i m e r s ; F r . A l i ò ,

F r . B a l d e l l ó , L I . R o m e u , J . M a i d e u , C . G e i s ,

I. Segarra o LI. Millet entre els segons.

Altres exponen t s van contr ibuir a fer reviure la

tradició dels goigs: en pr imer Hoc, la Lliga Espiritual

de la Mare de Déu de Montserra t (entitat fundada per

T o r r a s i B a g e s i q u e va teni r el supor t de l ' O r f e o

Català) , decisiva en l 'exigència de publ icar els goigs

a m b la m ù s i c a i n c o r p o r a d a . S e g o n a m e n t la febre

co l l ecc ion i s t a que donaria na ixement a l 'Associac ió

d ' A m i c s dels Goigs , que tant ha contribuii a la seva

c o n s e r v a c i ó i d i fus ió . L ' o b s e s s i ó ar r ibà al punt de

publ icar ca lendar is compler t s , a m b goigs per a tots

els sants del dia, o d 'ed i ta r goigs commemora t iu s per

a na ixements , pr imeres comunions o bodes . Una s im-

ple ressenya de les c o l l e c c i o n s de goigs es faria tan

llarga i enutjosa que no cabria en aquest espai . Potser

n 'h i haurà prou ci tant-ne un pareli : la que hi ha a la

Biblioteca de Catalunya, de 27.128 exemplars , i la de

l ' A b a d i a de Mon t se r r a t a m b un n o m b r e s e m b l a n t .

Mereix atenció el cas de mossèn Pau Parassols i Pi,

que s ignava les seves publ icacions a m b tres " p e s " (o

a m b 11, segons em contava el llibreter A. Batl le que

li havia sentit dir a son pare - c o n e g u t gog i s t a - , per

bé que ell només en recordava 7: Pau Parassols i Pi,

"Presbítero", "Párroco" "Parroquia" del Pi.

S e m b l a , p e r ò , q u e n o hi va e s t a r p a s en a q u e s t a

p a r r o q u i a ) . Fen t r e f e r e n c i a a la f e c u n d a a c t i v i t a t

d ' aques t polígraf, el qual publ ica uns mil go igs , el

Sr. Batlle va deixar anar, a m b tota l 'espontanei ' tat del

món , que Mn. Pau «feia goigs com les cabres caga-

l lons» (s igui t ranscr i t al peu d e la l le t ra i a m b el

major respecte) .

Tot acabant , cal felicitar l ' interès de la F C E C en

un gène re que h o m cons ide ra un de ls s ignes de la

nos t ra ident i ta t . E l s g o i g s foren un i n s t r u m e n t de

conservac ió de la nostra l lengua; convindrà , dones ,

que siguin més coneguts i conrea ts per aquel ls que

teñen en el cant el seu punt de mira.

Ramon Costa i Vicent

" T E M A D E F O N S

La música de fons de la ponencia de música coral

W o r e c o r d o si e ra J o a n O l i v e r - P e r e Q u a r t

q u a n s ignava c o m a p o e t a - q u e un d ia es

que ixava de viure en "un pais emprenyado-

rament petit". Si no era eli, devia ser una altra p loma

p r e s t i g i o s a de la s e v a j e i a . T a n t se va l , en d a r r e r

te rme, si l ' express ió és adient , i a mi m ' h o sembla

per a més d ' u n a i de dues de les situacions endémi­

ques de les que es tem tan avesats a patir que j a ni ens

n ' a d o n e m . Estret, i costa que s 'e ixampl i . Un exemple

a m b va lo r de p a r a d i g m a ser ia la f r agmen tac ió del

movimen t coral a Catalunya: cors de Clavé, orfeons,

coráis infantils, juveni l s , pueri cantores , de persones

adultes. . . Tot té una expl icació, és ciar, només falta­

d a ! R a o n s h i s to r iques , d ' o r í g e n s i pares d i ferents ,

d ' ex t racc ions social d iverses , de l ideratges, d ' eda t s ,

de dèries fins i tot... del que volgueu. Si no germans ,

a lmenys cosins germans tots plegats , que així son les

famílies extenses com la nostra, a m b hereus, fadris-

terns i e s p e r a n ç a d e s f i l lades d ' u n s i d ' a l t r e s . P e r ò

cadascú a casa seva i Déu en la de tots. Tot té una

expl icació de com, per qué i d ' on va sorgir cada brot,

branca o tendencia. Però ¿val l 'expl icació perqué es

man t ingu in e n c a r a aqües t e s d i fe renc ies? N o , si de

conservadors i t radicionals en som de mena! Pel bo i

pel dolent, en som. Abans diu que els cors de Clavé

eren d ' h o m e s sols i, en canvi , els orfeons aviat van

ap legar veus mix t e s . T e m p s a venir , la major ia de

cors de Clavé t ambé ho són, de veus mixtes , i seguim

uns i altres a m b les nostres glorioses identitats dife-

renciades, tal vegada genèt icament . Abans , el reper­

tori d ' uns era d ' un tarannà i el deis altres d ' un altre.

A r a n o e l s d i s t i n g i r i e m : to t é s u , p a m m é s p a m

menys , però cadascú segueix essent cadascú. Raons

d e p e s ? R a o n s d e l c o r d ' a q u e l l e s q u e - s e g o n s

P a s c a l - la r a ó d e s c o n e i x ? R a o n s c l a r e s , o c u l t e s ?

Amors i desamors , temors , excuses , malentesos , p re -

judic is? Anhels i dubtes surant com icebergs entre el

c o n s c i e n t i l ' i n c o n s c i e n t de c a d a c o l l e c t i u . T o t s

volem i do lem, i a ixò ens salva i ens condemna a lho-

ra. Potser més valdria que ens deixéss im d 'his tor iés ,

d 'o r todòxies , d 'a fanys i de recels, de mirar enrere per

saber qui som i de cua d 'ul l per saber qui ens ve al

darrere. Potser més vai mirar endavant plegats , abans

que les c i rcumstàncies - q u e sovint van m a l d a d e s - no

ens tornin a enxampar a mig carni dels sempre invo­

cáis i mai aconsegui t s re t robaments . N o die que hi

hagi moros a la costa, sinô més aviat voltors d ispo-

sats a alçar el vol , cara al sol, alla per la "mese ta" .

Tôt i no gaire avinguts som molts i moites cantaires ,

de totes les edats , de totes les contrades : vint-i-cinc

mil veus, de llevant a ponent , de migjorn a t ramunta-

na , q u e p o d e m c a n t a r j u n t e s un c a n ç o n e r c o m û .

Doncs , vet aqui que la convocatôr ia del II Congrès de

Cultura Popular i Tradicional Cata lana ha esdevingut

una avinentesa que ni uns ni altres hem volgut desa-

profitar. H e m aconsegui t de la comiss iô organi tzado-

ra del Congrès , rec lamant , fent-nos valer, un àmbit

propi per a la Mûs ica Coral . I a ixô ens ha dut a ela-

borar i a presentar conjuntament una mate ixa ponèn-

cia especif ica . A ixô ha c o m p o r t â t - j a us ho podeu

i m a g i n a r - reunions , l largues i denses , construct ives ,

a i x ô s i , q u e la s ince r i t a t s e m p r e h o é s , en d a r r e r

t e rme , c o m totes les t e ràp ies . La vo lun ta t , é s clar ,

s e ' n s suposava. De les reunions n ' h a anat sortint un

tex t , des d ' u n s p r i m e r s e s b o s s o s , av i a t e s m e n a t s ,

c o m p l e t a t s , a f i n a t s , m i l l o r a t s , r e c o n d u i t s , f ins a

avantprojectes j a més a m b cara i ulls, més sospesats i

més es t ruc tura t s . El t e m p s , en cont ra , c o m sempre

que els cansats fan la feina i d 'a l t res la rec lamen en

uns terminis que sempre ens sobten a m b la tasca a

mig fer. Si no fos per les urgèneies , tanmateix , potser

encara hi fôrem, discutint, ajustant, primfilant. . . i més

a r a , a m b e l s o r d i n a d o r s q u e s e m p r e e t s a t e m p s

d ' e smena r la pantalla, per dur que sigui el dise, fins a

mai no acabar. Bé , el fet és que un dia vam haver de

dir prou el t emps i les ex igène ies de l 'o rgan i tzac iô

del C o n g r è s s e ' n s t i r a v e n a s o b r e - , e d i t a r el t ex t

nègre sobre blanc i anar a ll iurar-lo. A cont inuaciô el

t r o b a r e u t r a n s c r i t t a l c o m v a q u e d a r e n a q u e l l

moment , com en una instantània sensé temps per dir

el " l l u i i i i î s " d e r û b r i c a , p e r ô j a p r o u fet i a d r e t .

L ' h e m treballat i présentât conjuntament les diferents

f e d e r a c i o n s : la F C E C , la d e C o r s d e C l a v é , e l

Secrétariat de Corals Infantils, els Cors Juveni ls i la

de Pueri Cantores . Un text comû , força polit, g lobal-

ment consensuat . Es de tots, per més que cada fede-

rac iô hi pod r i a hi ha pogu t , hi pot afegir i t r eure ,

e smenar i retocar. C o m un vestit embasta t a punt per

a l ' i i l t ima emprova . Cada federaciô, us deia, i cada

entitat coral, cada cantaire , to thom que s 'hagi decidit

a p r e n d r e p a r t a l ' à m b i t d e M û s i c a C o r a l d e l

Congrès . Que per a ixô son els congressos : per pre-

IVI A R O N S

sentar ponéncies , propos tes i comunicac ions , i poder­

les debatre, enriquir i consensuar fins a fer-les verita-

blement de tothom i, dones , nostres, o a lmenys d ' una

no tab le , ac t iva i r ep re sen t a t i va major ia . L l eg iu - lo ,

dones , si us p lau , c o m un d o c u m e n t base , c o m un

text no pas definitiu, sino obert a la reflexió, al diá-

leg, a la convenien t c o n f r o n t a d o . C o m un text que

parteix d ' u n a voluntat unitaria que encara vol arribar

a ser-ho mes , com una express ió concreta i significa­

tiva d ' avancar cap a la consol idació d ' un moviment

coral cátala, que sumi, que aplegui totes les identitats

i especificitats d ' una manera generosa i compromesa .

D i s c u t i u - l o , d e b a t e u - l o , d i g u e u - h i la v o s t r a , q u e

aquesta és la manera mes auténtica de compart i r - lo ,

de fer- lo de t o t h o m i c a d a s c ú . A q u e s t é s , p rec i sa -

ment , l ' ú s que s ' h a de fer de les p o n é n c i e s en un

Congrés . Ja que, en definitiva, només la democrac ia

és educadora i rea lment eficac: dones , exercim-la . N o

hem pas entes aquest Congrés c o m aquells altres con-

gressos oficiáis on tot j a és amani t i pactat o imposat

préviament i on tot s ' aprova per unanimita t de males

a pr imeres . Els que j a tenim una certa edat recordem

c o m es t r e b a l l a v a en e l s á m b i t s de l C o n g r é s d e

Cultura Catalana. O, sense anar tan lluny, basta fixar-

se en e ls d e b a t s i les t e n s i o n s q u e s ' o r i g i n a v e n a

1' interior del Concili de l 'Esglés ia Catalana, fa pocs

m e s o s , e n t o r n d e les p o n é n c i e s . R e m a r q u e u - h i ,

dones , en el text, les propostes , les demandes , les cri­

t iques a les ins t i tuc ions , a les admin i s t r ac ions q u e

teñen responsabi l i ta ts i compe ténc i e s en e d u c a d o i

en cultura. Pero t ambé exerciu sanament r au toc r í t i -

ca, necessár ia per comprend re , per construir sólida-

ment, per assumir cadascú la part que ens toca i con-

j u n t a m e n t el tot q u e s o l i d á r i a m e n t e n s és c o m ú i

inexcusable . Si fem la feina c o m cal , ben feta -que

diuen que no té destorb, ni fronteres-, el pas següent,

b o i a p r o v a d a la p o n e n c i a r e su l t an t , c o n s i s t i r á en

avancar en 1 'apl icado i el desenvolupament de tot el

que aqu í s 'hi apunta. I l ' a l t re pas , marcar -nos nous

hori tzons comuns , fites precises, ei! si vo lem a v a d a r

tots i totes jun ts , a la plegada.

Joan Soler i Amigó

a a u a t r e v e u s FEDERACIO CATALANA D'ENTITATS CORALS

Pl. Víctor Balaguer, 5, 3r. - 08003 Barcelona

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIO

Nom i c o g n o m s

Adreça

Població

Profesión

Telefon _

Comarca Dte.

Desitjo subscr iure 'm a partir del número EU Faré efectiu l'import mitjançant

quota anual d e 1.000 ptes . co r responen t s Q Taló bancari adjunt • Domiciliado bancàr ia a 4 números .

BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA Senyors , els agraire q u e a m b carree al meu compte/llibreta atenguin els rebuts q u e els p resen ta rá la FEDERACIO CATA­LANA D'ENTITATS CORALS, pel p a g a m e n t d e la meva subscripció a la revista "a quatre veus".

Núm. Entitat Núm. Agencia Digit control Núm. compte

Titular

Adreça agenc ia

Banc/Caixa

Població

Agencia

Signatura

9

M Ó N O R A L

2n. Congrés de cultura popular i tradicional catalana Ponencia de l'ámbit de música coral

Per pr imera vegada, les diferents federacions

que const i tu ím l ' ámbi t de la música coral a

Cata lunya ens hem decidi t a elaborar i pre­

sentar de comú acord una ponencia sobre la realitat

actual del cant coral al nostre país i les sèves pers­

pect ives de futur. En el marc d 'aques t Congrés de

C u l t u r a P o p u l a r i T r a d i c i o n a l C a t a l a n a , obe r t

t ambé a l ' ámbi t de la música coral, hem cregut opor-

tú d e m a n i f e s t a r p ú b l i c a m e n t la v o l u n t a t c o m u n a

d ' apos ta r per un projecte de futur que abasti la totali-

tat del moviment coral . Les Federacions que presen-

tem i s ignem aquesta ponencia som:

- La Federació de Cors de Clavé, fundada l 'any

1 8 6 0 p e r J o s e p A n s e l m C l a v é a m b el n o m

d 'Assoc i ac ió Euterpense . Partia de la creació, l ' any

1850, de la societat coral La Fraternitat , la pr imera de

C a t a l u n y a i d e Tes tâ t e s p a n y o l , a la qual av ia t en

s e g u i r e n m o i t e s d ' a l t r e s . L a F e d e r a c i ó r e p r e s e n t a

ac tua lment 140 cors mixtos , d ' h o m e s , infantils-juve-

nils i una de noies soles. Integra un total d 'uns 5.000

can taires.

- La Federació Catalana d 'Ent i ta ts Coráis , cont i­

nuadora del Secrétariat d 'Orfeons de Cata lunya i de

la G e r m a n o r d 'Or feons de Cata lunya, va ser creada

l ' a n y 1 9 8 1 , r e p r e s e n t a 3 3 0 cor s adu l t s d ' a r r e u de

C a t a l u n y a a g r u p a d e s en d e l e g a c i o n s c o m a r c á i s , i

integra un total d ' uns 13.200 cantaires .

- La Federació de Coráis Juveni ls de Catalunya,

fundada el curs 1969-70, a m b la finalitat d 'a tendre la

problemát ica específica del cant coral entre el jovent .

L ' a n y 1985 es legal i tza c o m a Fede rac ió i ndepen -

den t . A c t u a l m e n t es tá f o r m a d a pe r 30 corá i s a m b

mes de 800 cantaires de 15 a 25 anys . Ha estât guar-

donada per la General i tat amb el "Premi de Cultura

Popular a la millor d inamització cultural i a la seva

trajectória prop del jovent" .

- El Secrétariat de Coráis Infantils de Catalunya,

fundat l ' any 1967. Actua lment agrupa 112 cors i un

total d ' u n s 6.000 cantaires de 5 a 14/15 anys d 'edat ,

a m b uns 300 directors i un equip directiu de 25 per­

sones . L a seva finalitat és cont r ibu i r a la formació

h u m a n a integral deis nois i noies del nostre país per

mitjà del cant coral .

- La Federació Catalana de Pueri Cantores , cons­

t i tu ida l e g a l m e n t l ' a n y 1993 , tôt i q u e n ' a c t u a v e n

cor s d e s de 1950. Puer i C a n t o r e s és un m o v i m e n t

i n t e r n a c i o n a l e x i s t e n t d e s d e 1 9 4 7 , f u n d a t p e r

Mgr . F . Mail let , que té els seus or ígens a Franca a m b

" L e s p e t i t s c h a n t e u r s à l a c r o i x d e b o i s " . L a

F e d e r a c i ó C a t a l a n a es tà i n t e g r a d a pe r 15 co r s , de

nois, noies o mixtos , un d 'e l l s a Mal lorca , a la ciutat

d e P a l m a . E n el s e u c o n j u n t , l e s d i f e r e n t s

Federac ions ca ta lanes de mús i ca coral r ep re sen tem

un total de 627 cors , a m b una globali tat ap rox imada

de 25.500 cantaires .

Objectius i voluntats. El cultiu i la difusió del cant coral a Catalunya

C o m a o b j e c t i u s c o m u n s i c o m p a r t i t s , v o l e m

remarcar , en pr imer Hoc, el cultiu i la difusió del cant

co ra l a C a t a l u n y a , a m b u n a e s p e c i a l a t e n c i ó a la

cancó catalana, d 'arrel t radicional o con temporàn ia ,

que consti tueix, des de fa més d ' u n segle, una realitat

genu ina i diferencial de la nos t ra ident i ta t cul tura l .

L e s a d m i n i s t r a c i o n s p u b l i q u e s , d ' à m b i t n a c i o n a l ,

provincial , comarcal o local han de valorar especia l -

m e n t el m o v i m e n t co ra l p r é s e n t a r r eu d e p o b l e s ,

viles, barris, ciutats i inst i tucions, en tant que movi ­

m e n t a s soc i a t i u cu l t u r a l , e x p r e s s i ó s i n g u l a r de la

vi ta l i ta t de la soc ie ta t c iv i l c a t a l a n a , tan d e c i s i v a

quan la nostra cultura ha estât amenaçada , repr imida

o menys t inguda -fins al punt que el cant de la senyera

prengués carácter d ' h i m n e de la nació- , i tan signifi­

c a t i v a i i m p r e s c i n d i b l e en t e m p s d e r e n a i x e n ç a i

construcció del país en democrac ia .

El dret cultural a conèixer i practicar el cant coral

En aquest sentit, volem manifestar el dret de tota

persona que viu a Catalunya, de qualsevol edat i con­

dicio, a fruir del cant en cátala - c o m a cantaire o c o m

a o ien t - , en especial en l ' express ió coral , a part icipar

en un cor, a conèixer el rie i variât patr imoni del nos­

tre cant coral i a tenir al seu abast un ampli , variât i

a d é q u a t r e p e r t o r i . L e s i n s t i t u c i o n s p u b l i q u e s q u e

teñen la responsabi l i ta t de l ' educac ió i la cultura al

n o s t r e p a í s t e ñ e n l ' o b l i g a c i ó , d o n e s , d e g a r a n t i r

aques t dret , de senvo lupan t els mit jans i fornint els

r e c u r s o s n e c e s s a r i s pe r al seu a c o m p l i m e n t , mi t -

j a n ç a n t po l i t i ques é d u c a t i v e s i cu l tu rá i s i a t ravés

deis mitjans de comunicac ió i difusió de la cultura.

M O N C O R A L

La funció cultural integradora i oberta de l'activitat coral

Així mateix, volem remarcar el vessant comun i ­

catili i par t ic ipa t iu del can t cora l i el seu ca rác te r

integrador, tant en l ' aspecte cultural c o m en el social

i de relació interpersonal . Les coráis podem ser, hem

de ser - i de fet ho s o m - , per a tothom que hi canta,

un Hoc educatiu de la convivencia i un mitjà privi lé­

giât d ' accès a la cultura catalana per part de les per­

sones procedents d 'a l t res cultures: cadascú segons les

seves condic ions , to thom ha de poder par t ic ipar-hi .

Les coráis t ambé oferim l 'oportuni tat de conèixer , a

t r avés del can t , e x p r e s s i o n s cu l t u r á i s i a r t i s t i ques

d 'a l t res pobles del món i del valuós repertori de poli­

fonia c l à s s i ca i m o d e r n a q u e fo rmen el p a t r i m o n i

comú, historie i actual , de la humanita t .

La presencia de la música coral catalana en l'univers cultural a Catalunya, a Europa i al món

Les ent i tats pe r t anyen t s a l ' àmbi t de la mús ica

coral catalana, a mes de la voluntat de ser présents en

el món cultural de Cata lunya, en un intéressant inter-

canvi de valors, manifes tem el compromis comú de

p r o m o u r e ' n la difusió exter ior , tant pel que fa a la

diversitat del nostre pa t r imoni , c o m a la vitalitat de

l ' ac tuac ió de les corá is i de les respec t ives federa-

c ions . En espec ia l , v o l e m m a n t e n i r un c o m p r o m i s

actiu i una presenc ia p rop ia i a p r imera línia en la

dinami tzac ió de l 'Eu ropa de les cul tures , mes enllà

d ' una Europa deis mercats , de l 'Europa deis pobles ,

mes enllà d ' una Europa deis estats .

Anàlisi de la situació actual, compromisos de présent i apos­tes de futur. L'autonomia de la societat civil i el suport institucional

El cant coral a Cata lunya ha sorgit de la societat

civil, que l 'ha créât, p romogut , organitzat i expandit ,

des d ' una llarga i cont inuada tradició, de la qual totes

les agrupacions coráis som hereus i partícips, fins a

l 'actuali tat . N o sois el passât sino també el présent i

el futur del moviment coral a Cata lunya teñen la seva

rao de ser en aquesta societat civil , Túnica instancia

capaç de garantir el seu esperii genuí i la seva vitali­

tat. És en aquest sentit que el cant coral té una base

popular: en la seva iniciativa, en la dinàmica que el

sosté, en la seva organi tzació associat iva, en el plan­

te r de i s s e u s i l es s e v e s c a n t a i r e s , en e l s s e c t o r s

s o c i a l s q u e hi s i m p a t i t z e n i e n el public a l q u a l

s 'adreça. A part del moviment popular de les ca rame-

lles, en el qual part icipen, per tradició, mol ts cors de

Clavé , el carácter popular del cant coral no li ve pre -

c i s a m e n t del fet q u e s igui e x p r e s s i ó de la cu l tu ra

popular sino, sobretot, i des deis seus or ígens , del seu

compromis de fer arribar al poblé la cultura, a través

de la música i el cant. Per això insistim a les admin is -

t r a c i o n s q u e v a l o r i n a m b m a j o r p r e c i s i ó a q u i n a

i n s t a n c i a e n s c o r r e s p o n de p e r t à n y e r , o en q u i n a

casel la del seu o rgan ig rama h e m de ser ca ta logá is .

P e l q u e fa a la G e n e r a l i t a t : si en el C e n t r e d e

P r o m o c i ó d e la C u l t u r a P o p u l a r i T r a d i c i o n a l

Catalana, per les caractéris t iques del mov imen t coral

i l ' ex t racció i dedicac ió deis seus cantai res ; o en la

D i r e c c i ó G e n e r a l d e M ú s i c a de l D e p a r t a m e n t de

Cul tura , pel con t ingut del seu reper tor i no s imp le ­

ment popular i t radic ional - , per la qualitat interpreta­

tiva deis concerts i per la progressiva professionali t-

z a c i ó - e n c o n e i x e m e n t s , p r e p a r a c i ó , t é c n i c a i

d e d i c a c i ó - deis seus directors i directores. Des de la

soc ie ta t c ivi l a la qual p e r t a n y e m , d e m a n e m a les

adminis t racions , en pr imer Hoc, el respecte a la nos ­

tra au tonomia ; segonament , el r econe ixemen t de la

nostra tasca i la valoració deis objectius i deis projec-

tes que ens p roposem dur a terme; finalment, la seva

c o l l a b o r a c i ó posant a la disposic ió de l ' acompl iment

de la nostra activitat els mitjans i recursos necessaris ,

tant d ' inf ras t ructures i equ ipamen t s , c o m ajuts a la

recerca , a la fo rmac ió , a la c r eac ió i m a n t e n i m e n t

d ' un arxiu, i a la publ icac ió i difusió de la mús i ca

coral . En coherencia al reconeixement que rec lamem,

ens sembla mes adequada una polít ica de convenís a

curt i mitjà termini que no de subvencions puntuáis i

graciables . Els convenís suposen un c o m p r o m i s per

les parts convinents : d ' u n a banda, permeten a l ' admi -

nistració de part icipar en el disseny dels projectes, en

el s egu imen t de la rea l i tzac ió i en l ' ava luac ió de ls

résultats; de l 'altra, garanteixen el desenvolupament i

la continuïtat dels projectes a partir de les prémisses i

dels acords convinguts .

La formació i la práctica del cant coral. La importancia de les coráis infantils i juvenils

D e m a n e m a les insti tucions publ iques el reconei ­

xement de la importancia del cant coral en relació a

l ' educació de la sensibilitat, la creativitat i la f r u i d o

estética, i a la práctica de la convivencia , la part icipa­

d o i el c iv isme, en una societat que guanya progres -

s ivament temps i espais per al Heure, la cultura i la

vida associativa. En aquest sentit, cons iderem priori­

tari el foment i suport de l 'ac t iv i ta t coral en t re e ls

M O N c o R A L

infants i el jovent , a través de l 'escola, de l 'esplai i de

les oportuni tats que ofereix el poblé , la vila, el barri i

la c iu ta t . La c r e a c i ó de co rá i s de gen t gran és un

fenomen nou: cal apreciar- lo c o m una forma de Heu­

re educat iu i cul tural , mere ixedor de suport insti tu­

cional . N o sois cal vetllar per la formació de cantai -

res, intérprets i directors , sino també per l ' educac ió

de recep to r s o o ients de concer t s de cant cora l : és

fonamental garantir un nivell bàsic d ' educac ió mus i ­

cal ais centres d ' ensenyament , en coneixements i en

sensibilitat, dotant els claustres d 'especial is tes prepa­

ráis técnicament i pedagógica . T a m b é convé estendre

la difusió de la música coral a través deis mitjans de

comunicac ió de masses , de l 'edició de discos i de la

p r o m o c i ó d e cic les de concer t s . Calen espais ap ro ­

piáis , mit jans ins t rumenta is i, sobretot , opor tuni ta ts

d e f o r m a c i ó d ' u n m o n i t o r a t g e i d ' e s p e c i a l i s t e s en

e d u c a c i ó i d i recc ió de cors infanti ls i j uven i l s . En

aquest c amp , és de just ic ia reconéixer la labor his tó­

rica i actual de mol ts a juntaments catalans, créant i

sostenint Escoles i Conservator is de Música i p romo-

vent la práct ica del cant coral ais centres d ' ensenya­

m e n t . Es s o b r e t o t d e s de l ' à m b i t loca l q u e c o n v é

impulsa r i subveni r p ropos tes de formació musica l :

per a ixó els ajuntaments han de disposar de recursos

per fer-hi front.

La formació de directors. La for­mació de cantaires

El m o v i m e n t coral a Ca ta lunya va sorgir de la

part ic ipació voluntaria de cantaires d 'ext racció popu­

lar, com també de la dedicació volenterosa deis seus

mestres i directors , sovint de formació musical básica

o mi t jana , m o l t s d ' e l l s au tod idac t e s , c o m p l e t a d a i

perfeccionada a través de cursets i tallers específics i

de la m a t e i x a p rác t i ca i e x p e r i e n c i a en el gu i a tge

musica l . Aques ta constatació no vol ser de cap mane ­

ra una avaluació crítica, en tôt cas una valoració res-

p e c t u o s a d e la vo lun ta t , la tenac i ta t i la ded i cac ió

mer i to r i a i e x e m p l a r deis impulsors i capdavan te r s

del mov imen t coral cátala. El procès historie ha estât

marca t per una lenta pero progress iva exigencia de

f o r m a c i ó mus i ca l i d e capac i t ac ió técnica , tant de

directors com de cantaires, en grau i obl igació dife-

rents . La voluntat de manteni r -se fidel a la vocac ió

d ' educac ió social i conscienciadora de catalanitat de

les nostres societats c/orals les ha mant ingudes ober-

tes a t o t h o m q u e v o l g u é s can t a r -h i , ga i r ebé sense

apl icar cri teris select ius . Preval ía la par t ic ipació, la

f inal i tat soc ia l , sob re la qual i ta t t écn ica . A m b tot ,

l ' ex igénc ia de formació , de mi l lo rament qual i ta t iu ,

de perfeccionament tècnic ha anat avançant , des del

convenc iment que hom també serveix els ideáis que

van crear el mov imen t coral a m b l ' assol iment d ' u n

mes alt nivell . Aixó requereix una major competencia

i Professionalität deis directors i, en segon lloc, una

formació i una preparació mes r igoroses deis cantai­

res. La formació de directors i di rectores de coráis és

u n a d e les f i tes q u e el m o v i m e n t c o r a l c á t a l a ve

imposant-se . Una formació musical i artística i alhora

pedagógica , j a que no basta saber música : cal també,

i sobretot , ser un bon comunicador i un bon educa­

dor . C o n v é , a mes, a s sumi r a m b Profess iona l i t ä t i

responsabil i tat la propia tasca, fent recerca de reper-

tori , es tudiant i p reparant eis assaigs i els concer ts ,

atenent les demandes del grup i les persones que for­

m e n la cora l i man ten in t -h i u n a b o n a r e l ac ió i un

t ráe te p rope r . A c t u a l m e n t , e l s C o n s e r v a t o r i s i l es

Escoles de Mús ica p romouen noves generac ions de

músics i directors a m b una formació técnica de base

mes comple ta i a m b una especia l i tzac ió . P a r a l l e l a -

ment , l 'o rgani tzac ió de reciclatges, cursets d ' in ic ia ­

d o i de perfeccionament , Hicons magistrals de direc­

t o r s i n v i t a t s , t a l l e r s , s e s s i o n s d e d e s c o b e r t a d e

r e p e r t o r i , e t c . , p r o m o g u t s p e r l es f e d e r a c i o n s d e

corá i s a favore ix la fo rmac ió p e r m a n e n t i e l e v a el

nivell musical i la compe tenc ia pract ica deis d i rec­

tors. L 'a l t re objectiu que cal abordar és la formació

musical deis i les cantaires, tenint en compte que els

seus mes immedia ts i eficacos formadors son els pro-

p i s d i r e c t o r s . C a l , d o n e s , p r o m o u r e la f o r m a c i ó

d 'aques ts formadors que son els directors: en técnica

vocal i interpretativa, en solfeig i lectura, en cultura

m u s i c a l , en ac t i tuds i capac i t a t d e c o n c e n t r a c i ó , i

també en didáct ica i en dinámica de grups . T a m b é cal

insis t i r en la seva funció social , en la i mpor t anc i a

d ' una bona relació a m b els cantaires , h o m e s i dones ,

j oves i grans , fomentant la part icipació i el sentit de

grup , la responsabi l i ta t , la di l igencia , el c o m p r o m í s

c o m p a r t i t . El fet q u e ex i s t e ix in a c t u a l m e n t co rá i s

infant i l s i j u v e n i l s i n t eg rades d in s les r e s p e c t i v e s

federacions és penyora ferma d ' u n a major formació i

d ' u n a mes clara sensibili tzació musical de les noves

generacions de cantaires . T a m b é l ' ex tens ió i mil lora

de l ' ensenyament de la música en l 'escolar i ta t p r ima­

ria i secundar ia i la p romoc ió d ' E s c o l e s de M ú s i c a

arreu del país ha de contribuir elevar el nivell i a des -

vetllar la f r u i d o estética de la música . Aixó , t anma-

teix, és sois una oportunitat que convé potenciar i fer

efectiva: no basta legislar, cal ordenar i posar els ins-

t ruments i recursos materials i humans adients perqué

l ' a p l i c a c i ó de les l iéis d ' e d u c a c i ó s igui a d e q u a d a .

Aquesta és una petició que adrecem al Depar tament

d ' E n s e n y a m e n t de la General i tä t , que és l ' admin i s -

tració educat iva a Catalunya.

Creació i descoberta de repertori

Un deis reptes que té el cant coral cátala és el de

la creació de repertori . Cal entonar un m e a culpa peí

IVI Ó N C O R A L

fet de no haver estat capacos d ' in t roduir , d ' i nco rpo ­

rar la música coral con temporàn ia en la nostra p ro ­

g r a m a d o . A q u e s t a m a n c a n c a , a q u e s t a i n c a p a c i t a t

origina un cercle vicios cada vegada mes complex de

r o m p r e : si les c o r á i s no i n t e r p r e t e m m ú s i c a co ra l

con t emporàn i a , eis nostres compos i to r s es re t reuen

de crear c o m p o s i c i o n s corá is , i, si poc se n ' e sc r iu ,

m e s p o c s e ' n c a n t a i m e n y s e n c a r a es d i f o n , se

n 'ed i ta i se 'n grava, pel fet d 'escasse jar -ne la d e m a n ­

da . Si p e c e s d e c o m p o s i t o r s ac tuá i s s ' i n t e r p r e t e n ,

p o q u e s so len ser de l ' a n o m e n a d a m ú s i c a c o n t e m ­

porània: aquest és un afer que ateny la música con­

temporàn ia en genera l , no sois la cora l . Es qües t ió

d ' educac ió , de desve t l lament de noves sensibi l i ta ts .

C a l , d o n e s , o p t a r - h i , e s t i m u l a r a l h o r a e i s n o s t r e s

compos i to r s i les corá is . A ells , formulant - los pro­

pos t e s i n t e r e s s a n t s i ga ran t in t la d i fus ió q u e l lurs

obres i la seva i n c o r p o r a d o ais nostres repertoris . Tal

c o m eis mús ics que part ic iparen en l ' impu l s inicial

del cant coral cátala van esmercar-se a harmoni tzar el

r ie p a t r i m o n i d e la n o s t r a c a n e ó t r a d i c i o n a l , e i s

d 'avui podrien musicar les obres selectes deis nostres

poetes actuáis: a ixò, a més d ' e ixampla r i renovar el

nostre repertori coral , contr ibuir ía a la difusió de la

p o e s i a a t r a v é s de l can t . Ca l t a m b é e s t i m u l a r les

coráis, eis directors i directores, a través de cursets i

s e s s i o n s d e d e s c o b e r t a d ' a q u e s t nou r e p e r t o r i , de

donar un suport específ ic a concer t s que incorporin

música coral cata lana con temporàn ia en el programa.

I aixecar progress ivament el nivell de cultura musical

deis cantaires: a t ravés d 'un major cone ixement de la

historia de la música , deis esti ls, eis autors i les èpo-

ques; treballant la Sensibilität i el gust estèt ic, interes­

sant-los a descobri r nous valors. I, al seu torn, e ixam-

plar l 'abast del cant coral , creant un public: les coráis

hem d ' a s sumi r la responsabil i tat d ' educa r el public ,

de dur-lo a noves descober tes , a noves fru'fcions. Cai

aventurar-nos , apostar per la música contemporània :

ben sovint l ' exper iència és engrescadora , i eis resul­

táis, agráits .

Eis arxius de música coral

E i s a r x i u s d e m ú s i c a c o r a l s o n u n a q ü e s t i ó

d ' impor tànc ia cabdal per al desenvolupament i apro-

fundiment de l ' ac t iv i ta t coral . En tant que d e m e n t

infrastructural , és a l ' admin is t rac ió a qui cor respon

de fer-se 'n carree. Si és impensable , ara com ara, uni­

ficar eis diferents arxius de música coral existents al

pa ís en un de sol , és poss ib le i necessar i d i fondre

quins n 'h i ha a Cata lunya i quin material i documen­

tado con tenen . A més , cal emprend re una tasca de

r e c e r c a de m a t e r i a l no a rx iva t , de l q u a l no hi ha

constancia . L 'object iu ha de ser la creació d 'un arxiu

informatitzat que aplegui tota la i n f o r m a d o dispersa,

que incorpori tot el material descobert o rescatat de

l ' a b a n d ó i l ' o b l i t i q u e p e r m e t i la s e v a c o n s t a n t

ac tua l i t zac ió in t roduin t nous mate r i a l s , s egons una

classificació i c a t a l o g a d o adequades , amb possibi l i ­

tà! d ' a c c é s - a t ravés d ' a u t o p i s t e s d e la in fo rmac ió

com In te rne t - ais principals arxius estrangers .

La coMaboració amb grups instrumentáis

És constatable en l 'act ivi tat coral la mancanca de

concer t s de cant coral a m b a c o m p a n y a m e n t instru­

mental . Això limita el repertori i frena la possibili tat

d ' u n a oferta de concer t s més rica i es t imulant , tant

per ais cantaires com per al public. Convé afavorir i

sov in te ja r la p rác t i ca de t reba l l d e les co ra l s a m b

grups inst rumentáis , tant en vista a concerts conjunts

com actuant les corals en concer ts que incloguin un

cor. En aquest sentit fóra bo d 'es tabl i r intercanvis i

formes de coMaborac ió a m b els Conserva tor i s i les

Escoles de Música , ais quals poden interessar opor tu-

n i ta t s d ' a q u e s t ca i r e per p r o m o u r e aques t v e s s a n t

pràc t ic en t re el seu a lumna t , a di ferents n ive l l s d e

dificultat i de perfeccionament . T a m b é cal requerir el

suport de les adminis t rac ions per tal que facilitin la

pa r t i c ipado de formacions instrumentáis en concer ts

de cant coral .

Sales i infrastructura per a concerts

Con t r a s t a a m b la quan t i t a t i qual i ta t d ' e n t i t a t s

corals de totes les edats que reali tzen una tasca act iva

en l ' aprenenta tge i la práct ica del cant coral , la greu

mancane^ d ' equ ipamen t s i d ' infrastructura adequada

per a la celebració de concer ts . Efect ivament , cal que

les corals tant les formacions d ' adu l t s com les infan-

tils i j u v e n i l s - no haguem de recorrer habi tualment a

esglésies ni a pavel lons esport ius , s ino que puguem

teñir al nostre abast sales i espais (auditoris, teatres,

sales d ' u s o s pol ivalents) a m b una quali tat técnica i

unes condic ions acúst iques i de sonoritat adients per

celebrar-hi concer ts de cant coral . N o podem admetre

la celebració de concer ts en llocs sense unes mín imes

condic ions , ni menys a l 'a ire lliure, llevat d 'ocas ions

excepcionals o d ' u n a significació molt especial . Cal

teñir en compte que cada tipus de música requereix

unes condic ions técniques i de so especif iques, de tal

m a n e r a q u e no és e q u i p a r a b l e - p o s e m per c a s - la

in f ras t ruc tura p rop i a d ' u n c o n c e r t de rock a m b la

d 'un de cant coral : cada tipus de musica , i en especial

el cant, ha de poder arribar al public a m b la seva qua­

l i t a t p r o p i a , a m b les m o d u l a c i o n s e s p e c i f i q u e s .

Convé , dones , en pr imer Hoc, e laborar i publ icar un

di rec tor i de loca l s d ' a r r e u del pa ís a d e q u a t s pe r a

M Ó N O R A L

concer ts de cant coral i accessibles a totes les coráis .

En s e g o n Hoc , ca l c o n s t r u i r n o u s e q u i p a m e n t s i

garant ir que eis que es creïn per a usos polivalents i

eis que es restaurin gaudeixin de condicions apropia-

des per a celebrar-hi concer ts de cant coral. Al costat

de la néces s i t â t de sa les i e spa i s adéqua t s , cal fer

constar t ambé la conveniencia de disposar de piano,

cosa que permet se leccionar un ventali mes ampli i

variât de repertoris . I t ambé de mitjans de enregistra-

ment i reproducció de concer ts , j a en directe, j a utilit-

zant la sala com a estudi de enregis t rament . La nostra

pet ició s ' adreça mes immedia tament als ajuntaments

i a d 'a l t res inst i tucions de carácter public: convé que

t inguin en c o n s i d e r a d o les entitats coráis deis respec-

tius munic ip i s i que afavoreixin i donin suport a la

f u n d ó cultural que desenvolupen en l 'àmbi t local i a

la seva projecció exterior. T a m b é ens adrecem, en el

mateix sentit, a les inst i tucions d ' àmbi t supramunic i -

pal , a les d iputac ions i ais consei ls comarcá i s , c o m

també a la General i tä t de Cata lunya, a la qual p ropo-

sem, a mes , la programació de cicles estables de con­

certs de cant coral arreu del país , a fi de fomentar una

d inàmica expans iva de les coráis i d 'es t imular la seva

qualitat musical i artística.

La música coral i eis mitjans de comunicado

Poques vegades un concert de cant coral és con­

sidérât noticia a destacar, ni tan sols a fer constar , per

part deis mitjans de comunicac ió , i ben rarament és

qualificai d ' e sdeven imen t cultural o artístic. La infor­

m a d o musical sol ignorar, si no menystenir , la mús i ­

ca coral : només es fa referencia a un cor quan aquest

actúa en concer t acompanyan t una orquestra. En rea-

litat, les seccions de cultura de la premsa general del

país fa poc cas de la música anomenada culta i, dins

ella, encara menys de la mús ica coral, ni pel que fa

r e f e r e n c i a a c o n c e r t s ni a d i s c o g r a f i a . L a c r í t i ca ,

d ' a l t ra banda , sol tendir a valorar- la segons criteris

subjectius, a partir del gust personal del comentar is ta ,

que t raeix sovint una fo rmac ió musica l insuficient .

En canvi , la p remsa comarcal i local acos tuma a ser

mes recept iva i a impl icar-s 'h i mes, tal vegada per la

seva proximi ta t a m b el mov imen t coral del territori

respectiu. Si es tenem l 'observac ió a la televisió i la

ràdio, t ambé és palesa l ' absència i la manca de consi ­

d e r a d o envers el cant coral . I no sois en les emisso-

res de carácter general : fins i tot en les dedicades a

re t ransmetre música clàssica, el cant coral ocupa un

ínfim espai en la programació . I no ens referim sols a

les c a d e n e s d e p r e m s a , r àd io i t e l ev i s ió p r i v a d e s :

t a m b é a l e s p u b l i q u e s i i n s t i t u c i o n a l s p e r s i s t e i x

a q u e s t b u i t . N i la r e v i s t a " C u l t u r a " q u e e d i t a e l

Depar tament de Cul tura de la Generali tät es pot con­

siderar una excepció . Semblan tment podem dir de les

e d i t o r i a l s d i s c o g r á f i q u e s : la p r o d u c c i ó de m ú s i c a

c o r a l és m í n i m a , i a q u e s t a m a n c a n c a a f e c t a a la

re t ransmiss ió radiofónica . A lhora , l ' e scas sa difusió

de l c a n t c o r a l té c o m a c o n s e q ü é n c i a un m i g r a t

interés deis oients envers aquest c a m p musical . Una

manera de resoldre el cercle vicios fóra gravar i fil­

mar concer ts de cant coral i re t ransmet re ' l s en directe

o en diferit per les emissores de radio i televisió: és el

cas del tradicional concert de Sant Es teve de l 'Orfeó

C á t a l a , q u e g a u d e i x d ' u n c o n s i d e r a b l e í n d e x

d 'audiéncia . Aques ta acció cont inuada i diversif icada

donar ía a conéixer un ventall de coráis mes divers a

u n a a u d i e n c i a m e s a m p l i a , f o m e n t a r í a i e s t e n d r i a

l ' i n t e r é s e n v e r s e l c a n t c o r a l i c r e a r í a h á b i t s

d 'ass is téncia a concer ts , d ' aud ic ió radiofónica i te le­

visiva, així c o m d 'adquis ic ió de discografia de mús i ­

ca coral . Fins i tot afavoriria l ' a fecció de mol tes per­

s o n e s a f o r m a r p a r t d ' u n a e n t i t a t c o r a l c o m a

cantaire. Reforcant aquesta línia d ' ac tuac ió , la insti-

tucional i tzació de cicles estables de concer ts de cant

coral donar ía ocas ió de per iodif icar les r e t r ansmis -

sions, tant a través de les emissores locáis o comar ­

cáis com a les d ' abas t nacional .

La formació de directius i ges-tors d'entitats coráis

Tot i que la ponencia marc de Dinami tzac ió i for­

mac ió d ' a q u e s t C o n g r é s tracta a b a s t a m e n t el tema,

aquest ámbit considera oportú d ' ins is t i r -hi , des de la

p e r s p e c t i v a m e s espec í f i ca d e l ' a s s o c i a c i o n i s m e a

l ' en torn del cant coral . Mol tes de les enti tats coráis

de Cata lunya, en especial les mes ant igües , per tanyen

al model societari ateneístic o s 'acul len en una entitat

d ' a q u e s t perf i l . La ges t i ó d ' e n t i t a t s d ' a q u e s t t ipus

r e q u e r e i x , tot i la d e d i c a c i ó v o l u n t a r i a d e i s s e u s

d i rec t ius , una capac i t ac ió de ca rác t e r c a d a v e g a d a

mes p ro fe s s iona l : cal no c o n f o n d r e vo lun ta r i a m b

afeccionat . C o n e i x e m e n t s d ' o rgan i t z ac ió i admin i s ­

t r a d o , d ' informát ica , d ' e c o n o m i a i f inances, de már-

quet ing i p romoc ió , de relacions publ iques i insti tu­

c i o n a l s , e t c . e s d e v e n e n i n d i s p e n s a b l e s p e r a un

funcionament d inámic i eficient d ' aques t e s ent i ta ts .

Hi ha tota una serie de tasques técniques i de gest ió

que qualsevol entitat associat iva ha d ' assumir , inde-

pendentment de la seva finalitat i de l 'act ivitat que li

és propia. Convé que hi hagi direct ius o gestors que

s e ' n facin carree per tal que els m e m b r e s act ius de

l 'ent i tat , alleujats de p reocupac ions ex ternes i acci­

dentáis a la seva dedicació , puguin dedicar-se sense

reserves ni noses a la finalitat cultural que li és pro­

p i a . A q u e s t a e x i g e n c i a c r e i x e n t d e c o m p e t e n c i a

explica, en part, el fet que cada vegada costa mes t ro-

bar pe r sones que a s sume ix in ca r rees d i rec t ius , que

les jun tes tendeixin, per manca de relleu, a succeir-se

el les mate ixes , malgrat la renovac ió previs ta en els

I

estatuís ; i que, paral-lelament, es tendeixi a professio-

nali tzar la gestió i a retribuir-la. Es tracta, c o m diem,

d ' u n a gestió al servei de la labor cultural de l 'enti tat ,

u n a f u n c i ó t an e s p e c í f i c a q u e n o c o m p o r t a q u e

aquests gestors en siguin m e m b r e s act ius: en el cas

concret d 'una entitat coral , no cal que la persona que

n ' e x e r c e i x la ges t ió s iguí can ta i re , i m e n y s enca ra

que coincideixi a m b el director del cor. N o obstant ,

un d i rec t iu ha de c o n è i x e r les f inal i ta ts cu l turá i s i

socials que son la rao d 'ex is ténc ia de l 'enti tat , i iden-

t if icar-s 'hi . És a dir, en tota entitat coral ha d 'haver -

hi , a mes d ' un director , un direct iu . D ' a l t r a banda ,

convé que la relació i la comunicac ió entre els d i rec-

tius i els membres actius de l 'enti tat , especia lment el

director o directora, siguí fluida, que es doni una par­

t i c i p a d o real i represen ta t iva en la formulac ió deis

projectes, en el seguiment i en l ' ava luac ió , i que en

tot m o m e n t la d i s t inc ió en t re mi t jans , es t ra tég ies i

finali tats sigui c lara i compar t ida . La ponenc i a vol

insist ir en la conven ienc i a de formac ió i rec ic la tge

deis direct ius i gestors de les entitats coráis: cal que

hi est iguin disposais i que les adminis t rac ions orga-

ni tzin cu r sos d e capac i t ac ió a d i ferents n ive l l s . L a

formació és una cond i c io c a d a cop mes necessà r ia

per al desenvolupament i la reconvers ió i actuali tza-

c ió de les nos t res en t i t a t s cu l tu rá i s i r éc réa t ives . I

mes en la p rospec t iva d ' u n a societa t que tendeix a

e s m e r ç a r mes t e m p s , r e c u r s o s i e x p e c t a t i v e s en el

Heure creat iu i lúd ic , p r o g r e s s i v a m e n t a l ' abas t de

mes pe r sones , d ' u n venta l i m e s ampl i d ' e d a t s i de

sectors socials mes diversos .

El món coral cátala

A mes de la problemàt ica interna de cada federa­

do, hi ha temes i ques t ions que interessen i afecten el

món coral cátala en el seu conjunt i que convé que

siguin tractats conjuntament . N o es tracta pas d ' enu ­

merar en aquesta ponenc ia tots els temes propis del

món coral endins: tan sois most rar que hi son i que

l 'efectivitat de la seva resolució depén de la qualitat

de les relacions i de la coordinac ió entre les federa-

cions . Un d 'aques t s temes pot ser l 'anàlisi de l 'abast

del SCIC en relació a les Coráis Juveni ls : fins ara, el

S C I C a p i e g a v a c a n t a i r e s f ins a l ' e d a t de 14 a n y s ,

te rme d ' acabamen t de l ' E G B , és a dir, de l 'escolari tat

obligatoria. L ' ex tens ió de l 'obl igatorietat del s is tema

e d u c a t i u a i s 16 a n y s - d ' a c o r d a m b la L O G S E - i

l ' es tabl iment de centres de Primària fins als 12 anys i

de Secundar ia Obl igator ia fins als 16, podría mot ivar

un replantejament de l 'abast de les coráis infantils i

j u v e n i l s pe l q u e fa a l e s e d a t s . E n a l t r e s p a ï s o s

d ' E u r o p a tal p r o b l e m à t i c a n o es d o n a , j a q u e les

c o r á i s infant i l s i j u v e n i l s e s t án a g r u p a d e s en u n a

mate ixa f e d e r a d o . U n a altra qües t ió que convindr ia

abordar és la manera de garantir i facilitar el pas deis

cantaires juveni l s a les coráis de cantaires adults, j a

que és un fet que molts cantaires joves , en finalitzar

l ' eda t de pe r t inença a un cor j u v e n i l - p r e c i s a m e n t

quan han comença t a adquirir un nivell de qualitat i

d i s c i p l i n a - , n o c o n t i n ú e n i es p e r d e n p e r al c a n t

coral . N o es deu tractar de prendre inúti ls mesures

d ' in f lex ib i l i t a t : cal r e spec ta r les o p c i o n s de corá i s

joves que volen cont inuar unides , malgrat que a lguns

cantaires sobrepassin el límit d 'edat . Tanmate ix , cal

parar ponts de diàleg entre les federacions de coráis

j u v e n i l s i d ' a d u l t s , i q u e a q u e s t s c o r á i s d a r r e r e s

s 'obrin sensiblement a les generacions j oves , que el

seu espa i s igui a co l l i do r pe r al j o v e n t , q u e el seu

repertori els resulti es t imulant , que es doni una o s m o -

si con t inua : ben segur q u e l ' e s fo rç c o m p r e n s i u de

joves i adults és profitós i gratificant i que la mutua

comunicac ió d ' à n i m il-lusionat i d ' exper iénc ia assen-

yada pot contr ibuir al mi l lorament del nivell de qua­

litat musical i humana del món coral . T a m b é cal con­

t e m p l a r la f o r m a c i ó d e c o r á i s d e g e n t g r a n . L e s

persones jubi lades que no pertanyien a un cor han de

tenir oportuni tat d ' acced i r al món coral c o m a m o d a -

litat de Heure es t imulant de la salut, en tesa aques ta

com "una manera de viure au tónoma, solidaria i j o i o -

sa". El mitjà mes adient deu ser a través de coráis de

gent gran, com les que es formen a l ' en torn de casais

d ' av is o centres cívics . El món coral - pos s ib l emen t a

través de les federacions coráis de cantai res a d u l t s -

les ha d ' a tendré i acollir des de la seva especificitat,

facilitant-los mitjans (repertori , directors , or ientació i

assessorament) , oferint-los vies d ' in tegrac ió i t raçant

canals de p a r t i c i p a d o . Un altre t ema que convé enfo­

car és el de la representació del món coral compos t

per les di ferents f ede rac ions i la seva in t e r locuc ió

envers les adminis t rac ions publiques i les insti tucions

del p a í s , c o m t a m b é d e c a r a e n f o r a , en e s p e c i a l

davant el m ó n coral europeu. Cal most rar una imatge

d 'uni ta t i expressar-nos a m b una sola veu, des d ' una

c o h e s i ó i v e r t e b r a c i ó i n t e r n a q u e d o n i g a r a n t í a i

coherenc ia als projectes g loba ls i a les a l ternat ives

especifiques de cada federació, peí fet mateix de ser

presentades i assumides conjuntament . Hi ha algunes

v ies i n i c i a d e s i m o i t e s mes p e r pe t j a r q u e p o d e n

acostar to thom que forma part del món coral cátala,

infants, j oves i grans , h o m e s i dones , d ' a r reu de les

terres de parla catalana o procedents d 'a l t res terres i

cul tures.

Cap a un moviment coral cátala

Des d ' aques ta ponenc ia vo lem anar mes enllà de

les pa rau les i les bones in tenc ions : en p r imer l loc ,

volem remarcar la impor tancia deis intercanvis i les

c o l l a b o r a c i o n s en t re corá i s de les d ive rses federa­

cions, afavoridors de vivéncies es t imulants i enr iqui-

do res q u e ens han d ' a p r o x i m a r i obr i r a la m u t u a

M Ó N C O R A L .

M Ó N C O R A L

coneixença i es t imació, feta alhora d ' amis ta t i apre­

c i a d o . H e m de tendir a una cul tura musical i coral

comuna , un objectiu assolible a través de l ' educac ió i

de la convivencia , de la f o r m a d o i el cant en comú,

afavorint la c o m u n i c a d o , i compart in t servéis o c re -

an t -ne de c o m u n s . En def in i t iva , cal impu l sa r una

pedagogía i p romoure una praxi de mov imen t coral

cátala, ja que fîtes d ' aques t caire no s ' aconsegueixen

en c imeres d 'a l t nivell s ino des de les bases respect i ­

ves . Tanmate ix , cal que hi hagi una voluntat comuna

de les respect ives di rect ives: una intenció act iva de

tendir-hi , i l ' av inença de posar-h i tots els mitjans i

r e c u r s o s a l ' a b a s t p e r p r o m o u r e ' l i a f e r m a r - l o . I

aquesta voluntat hi és, de fa mol ts anys, una voluntat

l larga i constant , tôt i avançar lentament i en discon-

tinuïtat: el magne concert de "Cata lunya can ta" célé­

brât al Palau Sant Jordi l 'any 1992 en va ser una pen-

y o r a . A c t u a l m e n t t r e b a l l e m en l ' e l a b o r a c i ó d e i s

e s t a tu í s del M o v i m e n t Cora l C á t a l a , q u e p r e n d r i a

fo rma de c o n f e d e r a d o de les diferents federac ions

existents. A diferencia d ' u n a fusió, una confederació

no ha de c o m p o r t a r una pè rdua d ' iden t i t a t , ans un

enfort iment de cada f e d e r a d o , que es fonamenta en

el convenc iment que la unió fa la força. Aques ta és

una aposta de futur: un Mov imen t Coral Cátala pui-

xant, des de la igualtat i la sa lvaguarda de l ' au tono­

mia i l 'especificitat de cada federació, des del respec­

te a la historia i a la biografía de totes el les, fins al

compromis comú i manifest de p romoure i enfortir el

cant coral cátala, i de servir així, des d ' aques t àmbit ,

a la cultura i al poblé de Cata lunya.

Fundació "La Caixa"

Des de fa 9 anys, la Fundac ió "La Caixa" , celebra la Festa de Nadal progra-

mant l 'oratori de Haendel El Messies , que ha anat al ternant les sèves ver­

s ions a m b i n s t r u m e n t s o r i g iná i s o m o d e m s , en i n t e r p r e t a c i o n s d ' u n

interés inqüest ionable , des de la l lunyana versió de Mozar t oferta per la Academy

of Ancient Mus ic a m b E m m a Kirkby i Chris topher H o g w o o d , fins a la darrera de

Les Ar ts F lor i ssan ts i Wi l l i am Chris t ie , passant per la vers ió a m b ins t rumen t s

m o d e m s de l 'Orques t ra de Cambra Holandesa a m b Mar ia Bayo i el mest re Ros

Marbà . En la versió que s 'ofereix aquest any s 'ha desitjat aportar a lguna cosa mes,

aproximar-nos a la idea de Haendel de que la seva obra era una comun ió espiri tual

de la humani ta t . Aques t és l 'esper i t que ha inspirât aquest Mess ies part icipat iu.

Prendre part en El Mess ies , mes que no pas s implement assistir-hi, és dones a lgu­

na cosa mes que una curiosa novetat concertíst ica: és una manera de retornar el

sentit co l l ec t iu primigeni d ' aques ta mena d 'obres . Els esperi ts rel igiosos hi re t ro­

baran el sentit de l 'orac ió comuni tar ia i les sensibil i tats art ist iques el plaer intrín-

sec de la música; el plaer de fer-la mes que no pas fer-se la fer, de ser-hi mes que

no pas d 'es tar-hi , de per tànyer a una co l lec t iv i ta t que vibra a m b nosaltres mes que

no pas de romandre un individu isolât que només escolta i es guarda gas ivament la

fruido d ' un goig privât. Un cicle de gairebé dos mesos d 'assajos ha estât précis

per a preparar les parts coráis , assajos a m b l 'orquest ra i solistes, una distr ibució

adequada entre el public al Palau de la Música i una gran dosis no només d' i l- lusió

i en tus iasme sino també de bon treball. El Mess ies que ens espera el proper dia 20

de desembre inaugura, sens dubte , una nova manera de gaudir aquest oratori en el

que els músics professionals uneixen les sèves veus a les d ' un "pob lé" afeccionat,

iniciant una tradició que ens arriba d 'a l t res punts d 'Europa .

T 'AGRADARIA CANTAR

e l Mess ies? N o s a l t r e s

p o s e m

a l t e u a b a s t

Orquestra, cor, director,

solistes, sala de concert,

dia i hora

Tu només hi has de posar...

lawva veil

Dimecres, 20 de desembre de 1995

a les 21.00 hores

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

tK Fundació "laCaixa"

M Ó N C O R A L

Paraules en l'acte de constitució del "MOVIMENT CORAL CÁTALA"

a carree de Joan Soler i Amigó

A Manresa , 26 de novembre de 1995

El text que ara llegiré va ser pronuncia i el 19 de

g e n e r d e 1992 al P a l a u S a n t J o r d i d e B a r c e l o n a ,

davant d ' una assistència de prop de 10.000 persones:

"Cata lunya és un poblé que canta, que canta de

cor. Gi rem a cop d 'u l l la vista enrera: aviat farà 150

anys de la f o r m a d o dels pr imers cors de Clavé i jus t

fa un segle de l 'esclat del mov imen t orfeonistic que

encapça l à l 'Or feo Cá ta l a i que fa p r o p de 75 anys

s 'aplegà en la G e r m a n o r dels Orfeons de Catalunya.

"Han passat mal tempsades , pero els nostres cants

s 'han alfat mes enlaire . Ja fa 50 anys de la represa

del mov imen t coral , a m b noves veus i noves forma-

cions al costat de les que prosseguien. Fa 30 anys que

e s v a c o n s t i t u i r e l S e c r e t a r i a t d e i s O r f e o n s d e

Ca ta lunya , 10 que la Fede rac ió Ca ta lana d 'En t i t a t s

Coráis en va prendre el relleu, 25 anys del Secretariat

de Coráis Infantils de Cata lunya i mes de 20 de les

Coráis Juvenils de Catalunya: noves generac ions .

"I avui som aquí en un grandiós aplec de cantai -

res d ' a r r e u de C a t a l u n y a , d e to tes les eda t s : de la

Federació de Cors de Clavé , del Secretariat de Coráis

In fan t i l s , de les C o r á i s J u v e n i l s i de la F e d e r a c i ó

Cata lana d 'Ent i ta t s Corá is . Catalunya canta en les

veus de tots, de tots jun t s .

"Mirem, sobretot, endavant : cantar jun t s , per pr i ­

mera vegada , 7.500 can ta i res de les qua t re federa-

c i o n s - i en l ' à m b i t m a g n i f i e d ' a q u e s t P a l a u San t

J o r d i - expressa un t robament de voluntats i anuncia

nous temps en el mov imen t coral cátala: Catalunya

canta.

"Catalunya canta". Palau Sant Jordi, 19/1/92

M Ó N C O R A L .

V a m se r 7 . 5 0 0 c a n t a i r e s , d ' u n e s 2 5 0 c o r á i s ,

interprétant un programa que començava a m b el Cant

a la Senyera i es coronava a m b l 'AMeluia de Hàndel .

A r a , a q u í , a M a n r e s a , r e p r é s e n t a i s p e r la

Fede rac ió de Cor s de Clavé , la F e d e r a d o Ca ta lana

d 'Ent i ta ts Coráis , la de Coráis Juvenils de Catalunya,

el Secré ta r ia t de Corá i s Infanti ls de Ca ta lunya i la

F e d e r a d o Cata lana de Pueri Cantores , som 630 cors i

mes de 25 .000 cantaires . I t ambé una munió de di rec-

tors i d i r e c t o r e s a m b una d e d i c a d o vo lun t a r io sa i

d ' un nivell cada vegada mes exigent de professiona-

l i t a t . D e t o t C a t a l u n y a , d e l S u d i d e l N o r d ,

d 'Andor ra , i t ambé del País Valencia, de les Ules, de

la Franja d ' A r a g ó , i deis casais catalans d 'u l t ramar ,

de Mèxic , de Veneçuela , de Xile , d 'Argent ina . . . Tots

jun t s , consti tuint el Moviment Coral Cátala.

Canta i re s nois i noies , h o m e s i dones , ca ta lans

vel ls , nous catalans, i d 'a l t res - a les A m é r i q u e s - j a

filis i nets de catalans. . . Cantaires de totes les genera-

cions , de totes les edats , de totes les capes i sectors

socials . De muntanya i de la pagesia, de la costa i de

terra endins , de pobles , viles i ciutats, de cada una de

les seves barriades. . .

se i reprendre a m b nous esclats . Avui es tanca un cer­

cle i se n 'ob re un de nou.

El Moviment Coral Cátala que es const i tueix

ara com a C o n f e d e r a d o representa alhora la fidelitat

a uns orígens comuns , el recone ixement d ' un fet ciar

i indiscutible, que és formar part d 'un mateix projec-

te, de tenir eis mateixos objectius, la voluntat de fer

mús ica a t ravés de l ' i n s t rument de les nos t res veus

a m b un repertori comú extensis im, que abraça des de

la nostra canco popular fins a l 'un iversa l de tota la

human i t a t , n o v e s m u s i q u e s i c a n ç o n s t r ad ic iona l s ,

identitat i Universalität, tal c o m es manifesta plàst ica-

ment en la boca d ' e scena r i del Palau de la Mús ica

Catalana.

A m b a q u e s t s r e c o r d s i a q ü e s t e s e s p e r a n c e s ,

dones , en n o m de tots i de to tes , e m plau donar la

benvinguda, i ho faig i l l u s ionadamen t , a cada una de

les F e d e r a c i o n s en a q u e s t fe l iç r e t r o b a m e n t q u e

s 'obre ja al segle XXI , al segon m i l l e n i .

V i s c a la m ú s i c a , v i s ca el can t c o r a l , v i s c a el

Moviment Coral Cátala, i visca Cata lunya .

A v u i , 26 d e n o v e m b r e de l ' any 1995 , als 150

anys de la creació de la pr imera societat coral catala­

na, " L ' A u r o r a " per Josep Anse lm Clavé, l ' any 1845.

Avui es tanca un cercle de 150 anys, d ' un segle i mig

que va des de " L ' A u r o r a " del cant coral català fins a

la da r re ra coral infantil que s ' ha créât . Un cant de

moi tes veus en l 'espai i en el temps que, d ' ençà de

l lavors , no ha deixat de vibrar, que ha t ingut t emps

de silencis i boca closes, però que ha sabut mantenir-

No ta de la R e d a c c i ó : s ignaren el d o c u m e n t de

cons t i tuc ió del M o v i m e n t Cora l Ca t a l à les federa­

c i o n s : F e d e r a c i ó d e C o r s d e C l a v é , F e d e r a c i ó

C a t a l a n a d ' E n t i t a t s C o r á i s , S e c r é t a r i a t d e C o r á i s

I n f a n t i l s d e C a t a l u n y a i l e s C o r á i s J u v e n i l s d e

Catalunya, en presencia de l 'Honorab le senyor Joan

Vidal i Gayolà , président del Centre de Promoció de

la Cul tura Popular i Tradicional Cata lana .

P R O G R A M A C I Ó C O R A L

PALAU DE LA M U S I C A C A T A L A N A

Temporada Musical 1995-96

18 de desembre de 1995 Concert de Nadal Coral Sant Jordi

20 i 21 de desembre de 1995 Concert de Nadal Orquestra Simfònica de Barcelona i

Nacional de Catalunya Coral Cantiga Coral Carmina Orfeó Cátala Polifònica de Puig-reig Solistes vocals Edmon Colomer, director Hâendel: El Messies

26 de desembre de 1995 Tradicional concert de Sant Esteve Cors Infantils i Cor Jove de l'Orfeó

Cátala Cançons de Nadal Orfeó Cátala Orquestra de Cambra Gonçal

Cornelias Jordi Casas, director Fragments coráis de l'Oratori "El

Messies" de Hândel

25 d'abril de 1996 Orquestra i Cor del Gran Teatre del

Liceu Eva Marton, soprano Jyrki Niskanen, tenor Eike Wilm Schulte, bariton David Robertson, director Wagner: Tristany i Isoida (versiö de

concert)

29 d'abril de 1996 Scottish Chamber Orchestra Cor de Cambra del Palau de la Müsica

Catalana Gwendolyn Bradley, soprano Lola Casariego, contralt Francesc Garrigosa, tenor Enrique Baquerizo, bariton Charles Mckerras, director Mozart: Waisenhaus-Messe, K.139

26 de maig de 1996 Berliner Bach Akademie Orfeö Catalä Solistes vocals Heribert Breuer, director Mendelssohn: Elies

B Orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya

V Temporada de Concerts 95/96)

16 d'abril de 1996 Mitteldeutscher Rundfunk Kammer Philharmonie Orfeö Catalä Petra Maria Schnitzer, soprano Christian Banner, tenor Marcos Fink, baix Günther Theuring, director Haydn: Les Estacions

Programado Temporada 1995-96

26, 27 i 28 de gener de 1996 Centenari Robert Gerhard Albert Attenelle, piano Coral Carmina (Cor collaborador de

l'OBC) Franz-Paul Decker, director

13 i 14 d'abril Beethoven-Berio Swingle Singers Edmon Colomer, director

EUROCONCERT

29defebrerde 1996 El gran lied romàntic Krisztina Laki, soprano Julia Hamari, mezzo-soprano Zeger Vanderstene, tenor Marcos Fink, bariton Levente Kende i Heidi Hendrickx,

piano a 4 mans R. Schumann: Spanische Liebeslieder, op. 138 J. Brahms: Liebes-lieder (18 valsos, op. 52) J. Brahms: Neue Liebeslieder (15 valsos, op. 65)

19 de mare de 1996 L'església i l'escena del XVIII italià

Il Giardio Armonico Marta Almajano, soprano Guillemette Laurens, contralt Enzo di Mateo, baix G.B. Pergolesi: Stabat Mater G.B. Pergolesi: La serva padrona

(versió escènica)

16 de maig de 1996 Amor i mitologia a l'opera del

barroc La Grande Ecurie et la Chambre de Roy

James Bowman, contratenor Lynne Dawson, soprano Jean-Claude Malgoire, director C.W. Cluck: Orfeo ed Euridice

(versió concertant)

Cor de Cambra del Palau de la

Mùsica Catalana

14 de desembre de 1995 Sabadell. Teatre de la Faràndula. 21 h.

16 de desembre de 1995 Barcelona Palau de la Mùsica Catalana. 22 h.

Nota: Una prova efectuada en la sala de concerts del Palau de la Musica Catalana demostra que una simple tos, mesurada instrumentalment, equival a la intensitat d'una nota mezzo-forte, emesa per una trompa. Aquest mateix so, pal l iâ t mit-jançant un mocador, és equiparai a un lleuger pianissimo.

F E S T I V A L S , C U R S O S , C O N C U R S O S I A C T I V I T A T S D I V E R S E S

— MAR DEL PLATA (Argentina) America Cantat II Del 29 de mare al 7 d'abril de 1996

— MONTREUX (Suissa) 32es. Rencontres Chorales Internationales Del 9 al 13 d'abril de 1996

— RIGA (Lituània) The 5th Youth-Choir Festival The 1st International Youth-Choir Competition De 111 al 14 d'abril de 1996

— ALMADA (Portugal) "Costa Azul" International Choir Festival Del 8 al 14 d'abril de 1996

— STORD (Noruega) International Choir Festival Del 21 al 24 de juny sw 1996

— PREVEZA (Grècia) 14th International Choir Festival Del 4 al 7 de juliol de 1996

— PECS (Hongria) International Chamber Choir Festival Del 8 al 14 de juliol de 1996

— TABOR (Txèquia) Setmana Cantant Internacional Del 12 al 21 de juliol de 1996

— MELBOURNE (Australia) Internationales Chorfestival Del 26 de juliol al 3 d'agost de 1996

— VIENA (Austria) Schubert Choral Festival Del 8 a I'll de maig de 1997

— TALLIN (Estònia) VI International Choral Festival Tallin'97 Del 18 al 21 de juny de 1997

— RIVA DEL GARDA (Italia) II Festival Internacional Del 25 al 29 de juny de 1997

C O N C U R S O S

— ROTTERDAM (Holanda) 1 st Rotterdam International Choir Contest Marc de 1996

— ROMA I CIUTAT DEL VATICA (Italia) III Festival Coral Internacional "Orlando di Lasso" Del 9 al 13 de mare de 1996

AREZZO (Italia) Concorso Internazionale di Compo­sizione "Guido d'Arezzo" 1996 Data limit 15 de marc de 1996

RIVA DEL GARDA (Italia) 4 Concorso Corale Internazionale Del 31 de marc al 3 d'abril de 1996

DEBRECEN (Hongria) International Béla Bartók Competition Primera setmana de juliol de 1996

PREVEZA (Grècia) 2nd International Competition of Sacred Music Del 4 al 7 de juliol de 1996

HESSEN (Alemanya) 1 st International Choir Competition Del 18 al 21 de juliol de 1996

MAASMECHELEN (Bèlgica) The International Choir Contest of Flanders Del 27 al 29 de setembre de 1996

NETANYA (Israel) 1st International Choir Competition Del 14 al 17 d'octubre de 1996

ATENES (Grècia) International Choir Festival of Athens Del 13 al 17 de novembre de 1996

BUDAPEST (Hongria) 6th Internarional Choir Competition Del 23 al 26 de marc de 1997

GIESSEN (Alemanya) 2nd Children'sand Youth Choir Competition Del 10 al 13 de juliol de 1997

ZWICKAU (Alemanya) 3rd International Robert Schumann Competition Del 29 de maig al 2 de juny de 1998

D I V E R S E S

SYDNEY (Australia) 4th World Symposium on Choral Music & World Choirs Festival Del 7 al 14 d'agost de 1996

Les entitats interessades poden ampliar details d'aquets anunciats a la nostra secretaria.

LANGEL I ELS PASTORS

T R A D I C I O N A L C A T A L A N A D E N A D A L

HARMONITZACIO

JOSEP M. TORRELL (n. 1944)

EDICIONS DE L A

81 S| H

III FEDERACIÖ CATALANA D/ENTITATS

CORALS Setembre1995 NUM. 103

L'ANGEL I ELS PASTORS TRADICIONAL CATALANA DE NADAL

Harm.: Josep M. Torreil (n. 1944)

r j j ' ' r p m 1.-Pas- to - rets de la m u n - ta - n y a q u e vi - viu a m b gran re -

i Mi n - , \ - S—

— « • i — • — j —

m i - -« f i

B

U è »

tí ff jj 7 ^

7 7

a

i

m 7 f»

tí

eel , a m b gran re - eel , ee l , l'an - gel del eel ,

des - per - teu 's , ve - niu de • q u e j t - q u i vine a_a - nun - ci -

i á

a m b 1 an

gran gel

re del

ee l , a eel ,

SO a m b l'an

gran gel

re del

ee l , eel ,

a m b 1 an -

gran gel

re del

ee l , ee l .

tie

*4

près - sa q u e n'es nat el Rei del Ce l , ar - vos q u e ja^és nat el Rei del Ce l ,

d e s - per-que_a- q u i

ÉÉ el Rei del Ce l , a

r I r J ' y r r :ll el Rei del Ce l

el Rei del Ce l

© 1995 Federado Catalana d'Entitats Corals Victor Balaguer 5 • E 08003 Barcelona

FCEC-103

2

io m T o r n a d a

0 0 Cel . C a p al mig - di - a c a n - t a j re - fi - la; t o - c a Pas - qua i , r e -p i -ca_e l tim-

• 1 * 0—m » 0 0 0 I *

C e l . C a p al mig - di - a c a n - t a j re - fi - la; t o - ca Pas - qua i , re-pi-ci i_el tim-

0 0 r PLU Cel . C a p a i m i s - di - a c a n - t a j re - fi - la; t o - c a Pas - qua i , r e - p i - c a e l tim-

te

14

Ü

Cel . C a p a i m i g - di - a c a n - t a j re - fi - la; t o - c a Pas - qua i , r e -p i -ca_e l tim-

m m||: u ' r bal , r a m - p a - t a - p l am. r a m - p a - t a - p l a n i ! Que_en son fes - tes d 'à- le -m. 0 M bal , r a m - p a - t a - p l a m , r a m - p a - t a - p l a m ! Queden son fes - tes d ' à - l e

ba l . r am- pa - ta p l am, r a m - p a - t a - p l a m ! Queden son fes - tes d ' à - l e -

• • "0 mm bal .

18

« 4 I r a m - p a - ta - p l a m r a m - p a - t a - p l a m ! Queden son fes - tes d ' à - l e

0^ g # gri - a, P a s - q i i e s San - tes de N a - d a l !

gri - a, P a s - q i i e s San - tes de N a - d a l ! .

1 h , I ^ .-i • z r ^ — = — ^ * r * 1 P 11

2a. Estrofa i Tornada. 3a. Estrofa, Tornada i Coda

gri - a, P a s - q ü e s San - tes de N a - d a l L

FCEC-103

3

i l h h .... í i

r g» *

i t - y * I T

§ 1 1 1

—fi r r r | | J r * 7

É

r ? •> a a_

S a f PiP pf P 2 . - Q u è é s a -ques t so-rol l q u e sen - to a_a -ques - t a j io - ra_en el c o r - r a l , en el co r - r a l ? E s - p e -

reu ' s q u e si j o bai - xo s a - b r e u qui és en P a s - q u a i , e s - p e - qua i .

2f>

. J 1 1 1

* V

| 2

H —

\i=¥n

• ri-

a a

1

ri-

a

—4

i

U ? — i 1 -

1—

^—

1

a

P'

a

- # J —

•m1 L

F* - - '

^ i a

r p ^ .

i-

l

'—4 a

P * V

1 < U u

l

— r

a a

m-V | t •

4 = 1 a

•

k i

i

! £ 1

i

n £f l

>•

a la

Tornada

Codaj

pp

-ahah m de N a - d a l , de_

M» ,,i j. J Ji j. rj. J j»

N a - da l !

d e -

f'« t i I » -»

N a - dal , d e .

»

N a - da l !

. d e N a - d a l , d e - N a - da l !

mm de N a - d a l , d e - N a - da l !

FCEC-103

D I S C O G R A F I A B I B L I O G R A F I A

M U

U n

C O N S I D E R A C I O N S S O B R E

L A D I R E C C I Ó C O R A L

Enríe Ribo 44 pagines. 400 ptes.

Edicions de la FCEC

Núm. T.2

Barcelona 1995

ENRIC RIBO CONSIDERACIONS

SOBRE LA DIRECCIÓ CORAL

EDICIONS DE LA

•III

mi CATALANA CKEN11 LAI S

Barcslon« 1996

Apunt s teòr ico-pràct ics per a l 'es-

tudi de la D I R E C C I Ó C O R A L , i pr in-

cipis basics per a elevar el nivell de les

corals . Pròleg de R a m o n Vilar i Heras .

" A través d'aquest opusc le el m e s -

tre Enric Ribo desenvolupa de manera

s i n t è t i c a el seu p e n s a m e n t s o b r e la

D i r e c c i ó C o r a l . E s t à d i v i d i t en c i n c

cap í to l s : la i n t e r p r e t a d o ; la po l i fon ia

c l à s s i ca ; la veu ; ac t i tud co rpo ra l de l

d i rec tor i del can ta i re i m e c á n i c a de l

text. Acaba a m b dos annexes , un sobre

pr inc ip is bas ics per a e levar el n ivel l

de les corals i l 'altre sobre l ' ensenya-

m e n t c o m p a r a t i u d e l s i n f a n t s i d e i s

a d u l t s . E l fil c o n d u c t o r d ' a q u e s t e s

" C O N S I D E R A C I O N S " és la in terpre-

t a c i ó m u s i c a l . O b r a i n t é r e s s a n t d e

conèixer j a que és deis pocs d o c u m e n t s

teòrics sobre direcció coral que tenim,

provinents de musics del pa ís" .

Ramon Vilar

Musics i Mestres Si de qualsevol fragment d'una obra musical de les col lecc ions de discos (de la casa Salvat Editores) de:

Musicàl ia (Discos 90 rv.)

Los Grandes Composi tores (Discos de 90 rv.)

Los Grandes Composi tores (Compacts -1a. edicic—)

Los Grandes T e m a s (Discos de 90 rv.)

us intéressa tenir la següent informado:

Disc - Títol - Moviment - Instrument - Durada - Compositor

• Agrupada per col lecc ions (podreu saber, també, a quin dise de les altres co l lecc ions trobareu un déterminât fragment).

• I/o ordenada per: Compositors, Durada i Ordre Alfabètic (dels títols)

M-05.C85

M-054

M-018

M-018.C23

M-035.C25

M-024

C o n c e r t e r ^ c W ^ p l a ^

Concert en S o l M R V 5 3 2 P V 1 3 3 _

^ e ^ a ^ ^

Adagio assai (2n.)

Andante (2n.)

Tñe^ÁndBrtB /AlleíKoass

Allegro (2n.)

Piano+Orquestra

Violí+Orquestra

08'57"

07'43"

Ravel, M.

Vivaldi, A.

Orquestra

Mandolines+Orq.

Violí+Orq

03'38"

03'41"

015'28"

Vivaldi, A.

Vivaldi, A.

Bach, J.S.

Orgue+Orq 03'20" Handel, G.F.

Telefoneu al número 337 14 21 ¡ demaneu per la Carme, o bé deixeu el vostre nom i telèfon al contestador. Ens posarem

en contacte. Gracies.

lili

IUI A G N D A

• Federació Catalana d'Entitats Corals

PI. Victor Balaguer, 5, 3. 08003 Barcelona Tel./Fax 93-268 06 68

Delegació "Terres de Lleida" Castell de Verdu 25340 Verdu Tel./Fax 973-34 72 87

Cap de l'Equip Tècnic Enric Navàs

Pallars, 38 25004 Lleida Tel. 973-23 61 01

Cap de l'Equip Territorial Josep M. Mas

St. Francese Xavier, 8 08540 Centelles Tel. 93-881 27 46

Delegats Comarcáis

Bages-Berguedà Joan Garda

Viladomiu Nou, 62 08680 Gironella Tel. 93-825 07 08

Baix Llobregat Joan-Enric Urpinas

La Plana, 39 08830 Sant Boi de Llobregat Tel. 93-654 55 20

Barcelonés Jordi Subirà

Baixada de la Llibreteria, 7 08002 Barcelona Tel. 93-315 26 06 Fax 93-315 37 57

Comarques de Girona Lluís Mandado

Major, 69 17700 La Jonquera Tel. 972-55 50 09 Fax 972-55 47 94

Comarques Meridionals Jaume Parés

Antoni Gaudi, 2 43151 Els Pallaresos Tel. 977-61 00 79

Maresme Joan Botey

Jacint Verdaguer, 124 08330 Premia de Mar Tel. 93-751 44 60

Osona-Ripollès Josep M. Mas

St. Francese Xavier, 8 08540 Centelles Tel. 93-881 27 46

Penedès-Anoia-Garraf Antoni Vidal

Montblanc, 18, 2.1. 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93-817 15 65

Terres de Lleida Alfons Guiu

Pl. de la Pau, 3 43750 Flix Tel.977-41 10 56

Vallès FCEC-Vallès

Apartat de Correus 838 08220 Terrassa

Caries Llongueras Pantà, 37 08221 Terrassa Tel. 93-788 24 41

Món Coral Cátala

Secretariat de Coráis Infantils de Catalunya (SCIC) Tomás Rosado

Pl. Víctor Balaguer, 5, Ir. 08003 Barcelona Tel. 93-310 47 21

Coráis Juvenils de Catalunya (CJC) Conxita Garda

Arnau d'Oms, 47-53, esc. 3, 4t. 3a. 08016 Barcelona Tel. 93-352 31 52

Federació de Cors de Clavé Pl. Víctor Balaguer, 5 08003 Barcelona Tel. 93-319 97 77

Federació Catalana de Pueri Cantores Josep M. Torrents

Manuel Raspali, 3 08530 La Garriga Tel. i Fax 93-871 49 64

Europa cantat

Secretan General: Gustav Adolf Rabus Kurfürstenstr. 19 D-87616 Marktoberdorf Tel. 07 (49) 8342-961821 (G.A.Rabus) Tel. 07-(49) 8342-961825 (Sonja Greiner) Fax 07-(49) 8342-40370

Federació Internacional

per la Música Coral ( IFCM)

Secretan General: Thomas Rabbow

Konstantinstr. 81 D-53179 Bonn Tel. 07-(49) 228 33 22 32

Vice-president de la IFCM per Europa: Steen Lindholm

Roennebaervej, 82 DK-2840 Holte Tel. 07-(45) 42 42 17 50

Responsable de la IFCM: a) per la Coral Mundial b) peí Centre Internacional de Cant Coral a Namur Joan-Claude Wilkens

Rue des Brasseurs, 175 B-5000 Namur Tel. 07-(32)81 23 13 01 Fax 07-(32) 81 21 11 64

Amies de la Mûsica de Barcelona

Via Laietana, 41 , pral. 08003-Barcelona Tel. 93-302 68 70

Conseil Català de la Mûsica Diputacio, 239, 4, 2, A 08007 Barcelona Tel. 93-487 54 17 Fax. 93-4875416

N O T I C I A R o N S E L L D I R E C T I U

FEDERACIÓ CATALANA D'ENTITATS CORALS

Barcelona 2 d'octubre de 1995

Distingit senyor,

Abans que e s celebrin les properes eleccions al Parlament de Catalunya ¡ com a representant d'un collectiu de m e s de 40 .000 persones, amb una influencia en 240.000 ciutadans del nostre país, m'adreco a vosté per preguntar-li:

-Quin paper reserva a la Cultura el s e u programa electoral, especia lment a la Música i m e s concretament a la Música Coral?.

-Quin lloc doneu a la Música i a la Música Coral, al s e u ensenyament i al s e u desenvolupament?

-Fins a quin punt tindreu en compte el paper dinamitzador cultural de les coráis i orfeons a les viles, ciutats i barris?.

-Quin tipus d'ajuda aportareu a les iniciatives de Música Coral en favor de la Joventut: animado, formado, edició?

El proper 24 de marc de 1996

(diumenge) , t indrà lloc l 'Assemblea

Genera l Ordinàr ia de la Federac ió

C a t a l a n a d ' E n t i t a t s C o r á i s

- F C E C - , al Mare sme .

Ben aviat les corá i s r ebran la

convocator ia a m b l'ordre del dia.

Reserveu-vos però , la data per­

q u é és m o l t i m p o r t a n t q u e to t s i

cadascun deis cantaires facin sentir

l a s e v a v e u i e x p r e s s i n la s e v a

voluntat , a través deis représentants

de les entitats federades.

Tot espérant la vostra resposta, us saludem atentament.

Lluís Gómez i Roldan President

Després de demana r a tots els partits politics par lamentar is quin és el seu progra­

ma respecte al Cant Coral a Catalunya, aquesta és Túnica resposta que hem rebut

en el m o m e n t de tancar l 'edició d'aquest número :

CONVERGENCIA 2®,. -, CONVEMÉNCH

Barcelona, 23 d'octubre de 1995

Sr. Llufs Gómez i Roldan Federació Catalana d'Entitats Coráis Pl. Víctor Balaguer, 5, 3 08003 - BARCELONA

Benvolgut senyor.

En resposta al seu escrit del proppassat dia 2 d'octubre, em plau comunicar-Ii que d'acord amb el programa electoral preparat i aprovat per CiU en els ámbits de música, associacionisme cultural i mecenatge cultural, les propostes per dinamitzar i potenciar un collectiu com el que vosté representa ni queden inclosos:

• Coordinar els diversos deles de concerts i festívals a fi d'estürtular una programado al Uarg de tot l'any.

• Intentar incorporar obres deis compositors catalans i actuacions deis intérprete del país que en fácil i ti la difusió i el treball.

• Potendar les tasques de suport i assessorament continua! a les entitats per tal de resoldre aquelles qüestions que puguin derivar-se tant del seu propi funcionament com de les obligadons legáis que aquest comporta.

• Donar suport a la rehabilitado, millora i creado d'infraestructures culturáis per tal que les entitats populars puguin gaudir deis espais adequats per al desenvolupament de les seves acüvitats i mantenir el seu patrimoni.

• Endegar un pía anual d'actuadó amb especial incidencia en els sectors que en fundó de les seves espedals caracterlstiques requereixin una atendó prioritaria.

• Impulsar la presencia pública i la penetrado social a través de campanyes en els mitjans de comunicado.

• Impulsar aquelles institucions i iniciatives tendents a facilitar i promoure el patrimoni privat de les actívitats culturáis.

Pel que fa al cant coral i l'ensenyament:

1) S'està dotant d'especialistes de música a tots els centres docents de Catalunya. Això comporta:

1.1. Aplicació gradual d'aquesta mesura a mida que s'ajusten les plantilles i que es convoquen oposidons.

1.2. Ais espedalistes de música se'ls demana un bon coneixement de la veu i de la di ree cío coral.

1.3. En els currículums publicáis pel Departament d'Ensenyament es contempla dins de l'area de música, l'apartat de veu, caneó i cant coral d'una manera espedal. Decret 95/1992, de 28.04.92. Es treballa en la correda aplicado d'aquest Decret.

1.4. Properament es publicaran unes orientadons especifiques de cant coral a la primaria.

1.5. Es dona suport i reconeixement a cursos de Formado Permanent del Professo rat en els quals es preveu de forma espedal la formado en el cant coral.

2) A les escoles de música es considera que el cant coral ha de formar part de l'educadó básica musical, per la qua) cosa en el Decret 179/93 es posa la matèria de cant coral com a indispensable en els programes d'ensenyament musical a totes les edats

3) Sense el requisit abans esmentat no s'autoritzen les escoles de música.

4) Ais decrets ja publicáis d'ensenyaments musicals corresponents al grau mitjà i superior, s'ha posat especial émfasi en la dedicado deis alumnes al cant coral dintre de l'aprenentatge reglat de la música.

5) A totes les comissions tècniques que preparen els currículums bàsìcs de música de tot l'Estat, des de Catalunya s'ha insistit prioritàriament sobre la importancia del cant coral com a matèria obligatoria, fins i tot en el cas del grau superior. Malgrat l'oposició d'algunes comunitats autònomes, s'ha aconseguit que aquesta matèria formi part del curriculum del grau superior.

Cree que totes aqüestes línies d'actuadó poden i han d'enfortir encara mes el rie, extens i alhora divers moviment coral del nostre país, que constitueix un deis eixos de vertebrado de Catalunya.

Ben cordialment,

• Promoure la creacio de l'Agenda de Mecenatge juntament amb d'altres institudons i fundadons com a instrument que fadliti els contactes entre

•m

im IM O T I C I A R I D E L E Q U I P T E C I M I C

E D I C I O N S D E L A

I I I I FEDERACI0

P E CATALANA 0 ^ D'ENTITATS

111 CORALS Novetats

(Als anteriore números, no ens va ser possible anunciar-vos les novetats de les edicions de la FCEC. Ara, dones, us informem de totes les edicions fetes des del febrer del 1995. Demanem disculpes pel retard i per l'extensió avui d'aquest apartat).

FCEC-96 INTERCESSIÓ DE STA. MARIA. Cantiga del rei Alfons el Savi 4vm (B2) Adaptació polifònica: Cristòfor Taltabull (1888-1964)

Versió catalana: Josep M.Llobera (1874-1949) (Partitura tramesa a tots els cantaires, amb la revista "A quatre

veus" num. 5, del febrer passât).

FCEC-99 L'ELEGIA D'UNA ROSA 4vm (B1 ) Mùsica: Tomàs Berdier (1910-1979) Text: Josep Carner (1884-1970).

Proposada per l'Agrupació Polifònica de Vilafranca, es tracta d'una partitura fresca i original (de factura molt simple), assequible a la gran majoria de cors, i que interpreta perfectament la despreo-cupació i la ironia de la poesia d'en Josep Carner. Qualitats per les que podria arribar a esdevenir una obra de repertori força habituai.

El marc de 1969 fou interpretada per l'esmentada Agrupació en un concert a Brussel les , on vivia Josep Carner. El director Manuel Cervera, abans de cantar-la, va adreçar unes paraules de salutació al poeta; aquest es posa dret i agrai la invitació al concert tot dient : "Vi l anov ins , cont inueu can tan t . . . que aixî serviu Catalunya".

Tomàs Berdier fou un music polifacètic vilanovî, pianista, director de la Capella de Mùsica, music d'orquestra, concertista d'orgue, director d'una banda, compositor de sardanes, cançons, etc.

Les quatre partitures següents son nádales creades o harmonit-zades per autore catalans contemporanis:

A continuacio iniciem la publicacié de diverses partitures iné­dites, proposades per les corals de la FCEC que van respondre a la crida feta per l'Equip Tècnic el juliol de 1993. Les très primeres ténen els seguents trets comuns: Son obres originals (no harmonit-zacions); escrites per autors catalans; i sobre textos de poètes cata­lans.

FCEC-97 MELANGIA 4vm (B2) Mùsica: Caries Gumî (n.1963) Text: Marius Torres (1910-1942)

(Partitura tramesa a tots eis cantaires, amb la revista "A quatre veus" nùm. 6, del maig passât).

Obra guardonada en el 9è Concurs de Joves Compositore de l'Institut Català de Serveis a la Joventut, 1993. Cedida pel Cor de la Universität de Barcelona i composta pel seu director Carles Gumi i Prat, sobre un text de Marius Torres i Perenya. Són eis ültims ver­sos que aquest insigne poeta lleidatà va escriure abans de la seva prematura mort (als trenta-dos anys), al Sanatori de Puig d'Olena de Sant Quirze de Safaja.

L'obra, d'alt nivell de dificultat interpretativa, té una encertada construcció i tractament harmonie, capaços de crear l'atmosfera de meditació serena i carregada de simbolismes, que ens identificarà amb el text i el seu autor.

FCEC-98 RES NO ÉS MESQUI 4vm (B4) Mùsica: M.Rosa Ribas Text: Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Una altra obra de bona factura i elegant, però de gran dificultat interpretativa, amb una construcció i harmonia molt elaborades i d'estètica contemporània.

La seva compositora és professora de piano del Conservatori Supe r io r M u n i c i p a l de Mus ica de Ba rce lona i m e m b r e de l'Associació Catalana de Compositore.

FCEC-100 MARIA ES SOLA. Tradicional catalana de Nadal 4vm (B2) Harmonització: Ramon Estrada (n. 1952)

Es tracta d'una harmonització senzilla i de gran bellesa sonora, que ens va facilitar la coral "Lorelei" de l'Esquirol, per a la qual va ser escrita.

FCEC-101 NÁDALA PRIMERENCA 4vm (B2) Mùsica: Matilde Salvador (n.1918) Text: Miquel Peris (1917-1987)

Aquesta caneó (proposada pel cor "Alleluia" de Tarragona) forma part de "Betlem de La Pigà", una representació popular que cada Nadal hom fa a Castellò, i correspòn al moment en que la Verge i Sant Josep cerquen hostatge, pròxim el naixement.

De la seva prolifica autora, la FCEC té ja editades tres obres més, les nùms: 12, 46 i 70.

FCEC-102 SANT JOSEP FA BUGADA. Nádala popular del Rosselò 3vm (B1 ) Harmonització: Enric Navàs (n. 1946).

Partitura proposada per la coral "L'Estel", de Lleida. Es tracta d'una obra escrita en clau de divertiment, buscant d'accentuar l'iro­nia del text popular. Està escrita a tres veus, però requereix una certa maduresa del cor i seguretat en l'afinació. Procureu que no sobresurti la veu deis homes entre eis compassos 7 a 10 que és on la tessitura és més alta, i on necessita, en canvi, més suavitat. L'ana-crusa del compás 5 ha de quedar ben clara (observeu que a la part de les dones no és igual que la del compás 1 ).

FCEC-103 L'ÀNGEL I ELS PASTORS. Tradicional catalana de Nadal 4vm (B2) Harmonització: Josep Maria Torrell (n.1944)

Partitura cedida, també, pel Cor Alleluia de Tarragona. Una altra obra fácil i molt adequada per a la gran majoria dels nostres cors, harmonitzada en canvi amb una riquesa i Professionalität remarcables, per un dels nostres directors de cor (tantes vegades anònims), possei'dor d'una gran Sensibilität i preparació musical.

Aquesta partitura arriba a tots eis cantaires, encartada a la pre-sent re vista nùm. 7.

3>

N O T I C I A R E Q U I P C N I C

•

eg III!

Reedicions

D'entre les reedicions de partitures que s'havien anat exhau-rint, destaquem les següents (totes elles reeditades amb el nou for­mat de 190x270 mm.):

FCEC-81 AZULÂO,4vm, de J. Ovalle/R.R.Duarte. Obra editada l 'any 1990, i que, al seu temps va ser molt

sol-licitada.

FCEC-8 BALL RODÓ, 4vm, de Frederic Mompou. Obra editada el maig de 1983.

FCEC-47 MOLT LLUNY D'AQUÍ, sardana, 4vm, de Josep Prenafeta.

Editada l'abril del 1987, es va esgotar molt ràpidament i, a més, ha sigut de Repertori Comú durant el curs 94/95.

FCEC-22 HI HA VIA EN TEMPS, 3vm, de Thomas Weelkes.

FCEC-27 VÉS-TE'N ARA, 4vm, de Robert Jones. Ambdues editades el curs 84/85 dins l'excelent i molt sol-lici­

tada collecció de madrigals anglesos.

FCEC-90 EL POEMA DE NADAL, 4vm, de C. Taltabull. Obra interessantissima, però que només havia estât editada

dins el butlletí d'octubre de 1992. S'han corregit diverses errades que contenia aquella edició.

Insistini una vegada més:

"Per una major dignitat del món coral i en benefìci

de tots, N O F E U F O T O C Ò P I E S D E L E S P A R T I -

T U R E S E D I T A D E S " .

Demaneu a Secretaria els exemplars que us calguin.

Programa comú

L ' E q u i p Tècnic ha proposât c o m a Programa C o m ú per al curs 1995/96 les obres següents :

La sartiami eterna. Sardana J. Viader FCEC -44

L'e legia d 'una rosa T.Berdier FCEC -99

T a n t u m ergo A.Bruckner

M o o n River H.Mancin i /A.Langrée — —

Hem proposât el Tan tum ergo una obra re la t ivament fàcil del composi tor austríac Anton Bruckner ( 1824-1896), que pot

servir per a c o m m e m o r a r el centenari de la seva mort .

L ' ob ra Moon River (melodia de la banda sonora de la pel-licula "Desdejuni a m b d iamants" ) , a m b una adaptació al català

de Xavier Cervera , és proposada també com a homena tge al c inema, en el centenari de la seva invenció. Recordeu que la pr i ­

mera reali tzació c inematogràf ica presentada al public fou Arr ivée du train à La Ciotat , de Louis Lumière , a París el 28 de

desembre de 1895.

lili

ini N O T I C I A R I D E L Q U I P C N I C

Premis "Cata lunya"

de composic ió coral

1996

La F E D E R A C I Ó C A T A L A N A

D'ENTITATS CORALS (FCEC) convo­

ca e ls P R E M I S " C A T A L U N Y A " D E

C O M P O S I C I Ó C O R A L , a m b les

segiients finalitats:

a) E s t i m u l a r la c r e a c i ó d ' o b r e s coráis sobre textos de poetes deis Paísos Catalans.

b) Estimular la creació de noves har-

monitzacions sobre l 'extens repertori de

canco tradicional catalana.

c) Facilitar ais nostres cors la reno-

vació i actual i tzació del seu reper tor i ,

amb aqüestes noves creacions.

d) Divulgar, a nivell internacional, la

l i t e ra tura ca ta lana m u s i c a d a , tant per

autors del país c o m de fora, i donar a

c o n è i x e r a r reu la r i q u e s a de l n o s t r e

cançoner tradicional.

BASES

1. Participants La convocatoria és d 'àmbit interna­

cional, de lliure part icipació i no com­

porta cap tipus de despesa com a drets

d'inserí pció.

2. Modalitats i caractéristiques En la présent convoca tor ia s 'es ta-

bleixen dues modalitats de participació, segons els segiients tipus d 'obres:

A: Composicions de música coral "a

cappella" (per a formacions de veus mix­

tes o iguals), sobre un text en cátala.

B: Harmonitzacions de cançons tra-

dicionals deis paísos catalans per a cor "a

cappella" (per a formacions de veus mix­

tes o iguals).

- Les obres han d ' é s se r or igináis ,

inédites i no premiades amb anterioritat

en cap altre concurs. - La duració máx ima es t imada de

les obres será de sis minuts.

- L ' a c o m p a n y a m e n t ins t rumenta l sera acceptât en qualsevol obra, sempre que no condicioni la seva in te rpre tado "a cappella".

- En les obres de la modal i t a t B , hom valorará especialment les que repre-

o

sentin una renovació del repertori habi­

tual.

3. Presentado 1) Les obres han de presentar-se per

quintuplicat i hauran de ser Ilegibles, cla­

res, sense equívocs ni esmenes, i amb les

pagines numerades.

2) A l 'encapçalament de cada obra

hi ha de figurar el t í tol , un lema (que

substituirá el nom de l'autor) i la modali­

tat a la que es presenta.

3) A part, hom presentará un sobre

tancat a 1'exterior del qual hi figurará el

lema de l'autor. A l'interior hom hi deta­

llará: el lema, el títol i la modalitat de

cada obra presentada; el nom, domicili ,

t e l è fon i b reu " c u r r i c u l u m v i t a e " de

l'autor.

4. Termini i Hoc de presentado Els treballs s 'hauran de presentar o

t rametre a la segùent adreça abans del

dia 31 de gener de 1996:

FEDERACIO CATALANA

D'ENTITATS CORALS

Plaça de Victor Balaguer, 5, 3.

E-08003 BARCELONA

Telèfon/fax per a qualsevol consulta

93/268 06 68

5. Veredicte El jurât emetrà el veredicte la prime­

ra quinzena de marc de 1996, el qual sera

publicat a la revista de la FCEC "a qua­

tre v e u s " , al " M a g a z i n e " d ' E U R O P A

C A N T A T i a l "Tn te rna - t iona l Chora l

Bullet in" de la Federació Internacional

de Música Coral. També sera comunicai

individualment a tots els participants. El

veredicte del jurat sera inapellable.

6. Obres seleccionades El jurat seleccionará les sis millors

obres de cada modalitat, les quais serán

to tes g u a n y a d o r e s "ex a e q u o " . Podrá

declara désert qualsevol del premis , o

se lecc ionar -ne un nombre inferior, si,

segons el seu criteri, la resta d 'obres no

r e u n e i x e n e l s r e q u i s i t s d e q u a l i t a t

mínims per a èsser publicades.

7. Premis Les ob res g u a n y a d o r e s ob t indran

totes per igual els premis següents:

a) S e r á n e d i t a d e s a c a r r e e de la FCEC, publicades en la seva Col ' lecció Coral, i distribu'ídes a tots els cors fede­ráis, i a altres que ho demanin.

b) Serán obres d 'obligada interpreta­

d o a i s P R E M I S " C A T A L U N Y A "

D ' I N T E R P R E T A C I Ó C O R A L , q u e

serán convocats per la FCEC, per l 'any

1996.

c) Serán enregistrades en C D (també

a carree de la FCEC), interpretades pels

co r s g u a n y a d o r s de l ' e s m e n t a t P remi

d'Interpretació Coral.

8. Drets d'edició i d'enregistrament La FCEC es reserva els drets d 'edi­

ció i d'enregistrament de les obres guan­

yadores, per un période de cinc anys a

partir de la data d 'emissió del veredicte.

Aixô no afectara els drets de propietat,

que serán de Fautor , a tots els efectes

restants.

9. Devolució de les obres presentades Els participants podran sol-licitar la

devolució de les obres no premiades. Les

obres no retirades en un termini de tres

mes o s a par t i r de la c o m u n i c a c i ó del

vered ic te queda ran de prop ie ta t de la

FCEC.

10. Acceptació i interpretació de les bases

La p a r t i c i p a c i ó a a q u e s t s p r e m i s

pressuposa 1'acceptació de les présents

bases. La interpretació d 'aqüestes, i qual­

sevol cas no previst en elles, els resoldrà

l 'organització, escoltats els membres del

jurat.

PREMIS CATALUNYA DE COMPOSICIÓ CORAL

ÍÜÜ'J

PRIZES "CATALUNYA" FOR CHORAL COMPOSITIONS 1996

FEDERACI© CATALANA D'ENTITATS

CORALS

m. ¡u¡v\tí i l i

N O T I C I A R I D E L 3 U I R R I T O R I A l_

"Il

lin

El paper de Delegada o Delegat

Tots sabeu que a c a d a s c u n a de

les 10 Delegac ions Terri torials

de la F C E C hi ha un cap visi­

ble , delegat o de legada , que té la res-

p o n s a b i l i t a t de fer f u n c i o n a r la s e v a

D e l e g a d o , de part icipar a les reunions

del Conseil Directiu i de fer de mitjan-

cer entre l ' una i l 'al tre. I en el c a m i de

reflexió sobre la impor tancia de donar

un nou impuis a la vida coral col-lecti­

va, la f igura del D e l e g a t o D e l e g a d a

s e ' n s a p a r e i x a m b un p r o t a g o n i s m e

substancial . Per aixô, pe rmeteu-me que

m' invent i una entrevista en algún punt

del cami entre la realitat i la ficció, i us

t ranscr igui la c o n v e r s a q u e h e m des -

cabdellat entre l 'Entrevis tador (E), que

s o t a - s i g n a , i e l D e l e g a t ( D ) d e l e s

C o m a r q u e s S e p t e n t r i o n a l , el s e n y o r

Arnau Roquesal tes i Espadat :

E — ¿ C o m és que hagi acceptât la

tasca de Delegat de la F C E C a la

seva Delegació?

D — V a i g patir uns momen t s de débi­

litât i ofuscació mental .

E — ¡ S í que em trasbalsa , senyor

D e l e g a t ! ¿ T a n pened i t n 'es ta ,

d'haver acceptât?

D — N o és que m e ' n penedeixi , pero

és que no em pensava que em por­

tés tanta feina.

E — A u , va!, no se'm queixi, que j a

hi va b é , v o s t è , a m b a i x ô del

moviment coral.

D — B é , sí; el món coral e m fascina;

perô segueixo insistint que la feina

q u e t i n c c o m a d e l e g a t , n o m e

l 'esperava.

E — ¡ N o sera tant!

D — P e r començar he d 'es ta r al cas de

t o t e s l e s C o r á i s d e la m e v a

Delegació .

E — I , ¿qué vol dir aixô "d'estar al

cas"?

D — V o l dir que he de vetl lar per la

bona salut de les Coráis federades i

m a n t e n i r c o m u n i c a c i ó a m b l e s

altres no federades per si els inté­

ressa de part icipar en la vida coral

col-lectiva.

E — E m pensava que les Coráis j a

rutilaren per si mateixes, que el

delegat hi tenia ben poca cosa a

fer. . .

D — B é , sí, en certa manera vostè té

rao, senyor entrevistador: cadascú a

casa seva sap mes o m e n y s qu ins

s o n e l s s e u s p r o b l è m e s i h a d e

mirar de donar-hi resposta efícient.

Tot a m b tot, una trucada, una carta

o una visita del delegat pot ser un

es t ímu l i u n a injecció de m o r a l a

l 'hora de fer front a les adversitats i

a l ' h o r a de sent i r -se fo rman t par t

d ' u n m o v i m e n t c o l l e c t i u , d ' u n a

tasca part icular de la coral , que se

s u m a a l e s t a s q u e s d e t o t e s l e s

altres coráis de la Delegació i dona

sentit a la consciència de poble .

E — N o ho havia pensât mai , que

un delegat pogués exercir aques­

ta f u n d ó d'abast coMectiu, mai

¿Vol dir que no desvarieja, sen­

yor delegat?

D — O i ca! De cap manera! ¿Per qui

m ' h a près? Jo cree que això és una

mica força la raó de ser del delegat:

servir de pal de palier o de distr i­

b u i d o r d e j o c o d e c a t a l i t z a d o r

d 'energ ia individual i part icular de

cada Cor per magnificar-la en ener­

g ia col - lec t iva . I a ixí a c o n s e g u i m

de fer créixer les nostres forces, tot

posant en c o m ú els volers, els pen-

saments i les accions.

E — A r a si que no entenc allò dels

"moments de débilitât i ofusca­

ció" de què em parlava al princi­

pi.

D — M i r i , li ho explicaré: ha de pen­

sar que , si el delegat no és capaç de

t r e b a l l a r a m b u n b o n e q u i p d e

c o l l a b o r a d o r e s i c o l l a b o r a d o r s , li

toquen un munt de feines.

E — A h si?

D — I t a n t ! V e u r à : n o m é s d e

començar , ha de convocar totes les

reun ions de ls r eprésen tan t s de les

entitats de la seva Delegació i con-

duir-les i consignar-Íes.

E —Però, ¿no es deuen pas reunir

gaire, oi?

D — H o m e , depèn. Pel cap baix, s 'ha

de preparar la t emporada i el calen­

dari d ' a c t i v i t a t s co l - lec t ives de la

De legac ió ; s 'ha de valorar la tem­

porada i s ' ha de manten i r un con­

t a c t e c o n t i n u â t p e r p r e p a r a r e l s

A p l e c s , e l s C a p s d e S e t m a n a

C a n t a n t , e l s C i c l e s C o r á i s , e l s

Cursets de f o r m a d o , les Xer rades i

Conferencies i altres activitats con­

j u n t e s o r g a n i t z a d e s d e s d e l a

Delegació .

E — I , ¿sempre que han de prendre

alguna decisió, s'han de reunir?

D — P e l que fa a les décisions impor­

tants, sí. De totes maneres , hi ha tot

un s e g u i t d ' i n f o r m a c i o n s q u e es

v e h i c u l e n a t r a v é s d e la c o r r e s ­

pondencia , els telèfon o el fax, c o m

és a r a l e s c o n v o c a t ò r i e s d e r e u ­

nions, les actes , els fulls d ' inscr ip-

ció a les activitats i altres novetats .

E — I , ¿no té ningú que l'ajudi?

D — D e s del punt de vista adminis t ra-

tiu, sempre es t roba algún vo lun tan

0 vo luntar ia que col- labora, tant a

l ' o rd inador , c o m a les fo tocòpies ,

el telefax o la t ramesa de comun i ­

cáis . Des del punt de vista t ècn ic ,

els directors de les Coráis es t roben

p e r d e t e r m i n a r e l s r e p e r t o r i s

c o m u n s i el carác te r i r e s t r u c t u r a

d e l s c o n c e r t s c o l - l e c t i u s i a l t r e s

quest ions musicals . Des del punt de

vista de les relacions, és el Delegat

qui acut a les de l 'Equ ip Territorial

1 del Consei l Directiu de la F C E C .

L a r e l a c i ó a m b e l s C o n s e i l s

Comarcá i s i Ajuntaments , la duen a

t e r m e , a d é s e l d e l e g a t , a d é s l e s

mateixes Coráis , sobretot en el cas

de part icipar ac t ivament en l 'o rga-

nització d 'act ivi ta ts col-lectives a la

seva població o comarca . Val a dir

q u e les C o r á i s o r g a n i t z a d o r e s e s

c o n v e r t e i x e n c o m en S e c r e t a r i a

pe rmanen t de la Delegac ió men t re

dura la seva tasca organitzat iva.

E — I , ¿com decideixen qui organit-

za les activitats?

D — E n general , se segueix un criteri

ro ta t iu , p e r q u é c a d a ent i ta t p u g u i

N O T I C I A R I D E L . E Q U I P T E R R I T O R I A L

I l l l

a s s u m i r la c a p i t a l i t a t v i t a l d e la

D e l e g a c i ó , u n a h o r a o a l t r a .

Acos tumem de partir d ' u n a sol-lici­

tud concreta d ' u n a Coral , o d 'a lgu-

n a e f e m é r i d e s e s p e c i a l e n u n a

p o b l a c i ó d e t e r m i n a d a . I, a ra c o m

a ra , t o t e s les C o r á i s s ' h o p r e ñ e n

a m b molta empen ta i esperit inno­

vador. Es tracta de divertir-se can-

tan t i de c a n t a r d i v e r t i n t i i m p l i -

cant-hi tot un poblé .

E — ¿ L i sembla , senyor Delegat ,

que les coráis participen prou en

la vida coMectiva?

D — P e r l ' e x p e r i è n c i a q u e t i n c , l es

nostres coráis teñen mol t bona pre-

d i s p o s i c i ó a p a r t i c i p a r en a c t e s

co l l ec t i u s . Perô ac tua lment moites

coráis busquen un t ipus d 'act ivi ta t

que, a mes d 'afavor i r la bona con­

v ivenc i a i les r e l a c i o n s h u m a n e s ,

satisfaci també l ' e levac ió artística i

el mil lorament de la fru'íció estética

en base a la renovació de repertoris

i la consecució de mes bons nivells

i n t e r p r e t a t i u s , q u e p e r m e t i n la

d e g u s t a c i ó de s e n s a c i o n s d e m e s

alta volada.

E — ¿ N o li sembla que si s'exigeix

molt nivell, hi poden haver coráis

que es quedin despenjades del

coMectiu?

D — J o cree que to thom ha de cantar

tan bé com pugui , partint de la seva

realitat i fent-la créixer a fi de bé. I

q u e qui mes en sap par t ic ip i a m b

qui no en sap tant i l 'ajudi a trobar

nous camins de superac ió . N o sap

pas on arriba, senyor entrevistador,

el goig de qui pot cantar en un acte

co l l ec t iu al costat de cantaires a m b

mes bon nivell i mes bones apti tuds

d ' emiss ió vocal, i així pot encoma-

nar -se un xic de la seva t écn ica i

facilitât. ¡ Es rea lment emocionant

i, en c e r t s m o m e n t s , f ins i tot fa

v e n i r p e l l d e g a l l i n a ! I a q u e s t a

v ivenc ia no la p o d e m de ixa r per­

dre. Es realment un tast d ' una certa

dosi de benaurança.

E — ¿ I ha de reunir-se moites vega-

des amb els Equips de treball de

la F C E C ?

D — E n t r e l ' E q u i p T e r r i t o r i a l i e l

C o n s e i l , u n e s 10 v e g a d e s l ' a n y .

Això sense comptar altres reunions

c o m p l e m e n t à r i e s pel fet de t reba-

U a r e n a l g u n a c o m i s s i ó , s i g u i

econòmica , executiva, administrat i­

va o de publicacions.

E — ¿ L e s reunions son sempre al

mateix Hoc ?

D — E n general , son it inerants, la qual

cosa voi d i r que et po t s a r r iba r a

c o n è i x e r b o n a par t de les c o m a r ­

q u e s c a t a l a n e s ; t a n m a t e i x , i p e r

raons d 'operat ivi tat , s e ' n fan forca

a Barcelona i rodalies.

E — ¿ Q u i n s pro jec te s té, s e n y o r

Delegat, per a la seva Delegació?

D — M a n t e n i r i augmentar , si és pos-

sible, el bon ambient que es respira

en les nostres trobades i activitats.

A c o n s e g u i r u n m i l l o r a m e n t d e

l 'espectacle musical integrai, tant a

nivell de repertoris, com de técnica

i n t e rp re t a t i va , c o m de m u n t a t g e s

e scén i co -co ra l s , c o m d ' a m p l i a c i ó

de is e spa i s de concer t : fer q u e el

cant cora l s igui necessa r i en m e s

f a c e t e s d e la v i d a q u o t i d i a n a .

F u n c i o n a r m e s en e q u i p . A c o n s ­

eguir una seu estable. Implicar mes

els Ajuntaments i Consel ls Comar­

cáis en la nostra moguda coral . Fer-

n o s mes p r é s e n t s , m e s p u b l i c s i

n o t o r i s . I n o p e r d r e m a i d e v i s t a

que el cant ha de servir per unir-nos

i agermanar -nos i fer-nos mes espi-

r i tuals . El cant q u e neix en nosal -

t r e s i e n s fa v i b r a r to t e l n o s t r e

èsser i que posem en cornu a m b el

cant de tot el Cor pot a judar-nos a

regenerar la nostra salut, espiritual i

fisica, individuai i co l l ec t iva .

E — S e n y o r D e l e g a t , d e s p r é s

d'aquest xàfec de projectes, m'ha

mu liât tots els papers i se m'han

e s b o r r a t to tes les p r e g u n t e s .

M o i t e s g r a c i e s per c o m p a r t i r

amb nosaltres tota aquesta esto­

na de conversa sincera i espontà-

nia. I que tingui Hum i bon oli per

a la seva llàntia.

D —Grac i e s a vostè , senyor entrevis­

tador , que m ' h a pe rmès d ' o b r i r la

f i n e s t r e t a d ' a q u e s t e s C o m a r q u e s

Sep ten t r iona l s a tota la R o s a de ls

Vents del Mon Coral .

Josep M . M a s i Bigas

Cap de l'Equip Territorial de la FCEC

M O T I C I A R I L E S D E L G A G I O N S

L " 1

eg l i l i

DELEGACIÓ DEL BAIX LLOBREGAT

D escober ta de

repertor i -cancons del

p rograma c o m ú

FCEC-Canqons de Nadal

Lloc: Patronat Parroquial

c/Sant Mateu 5-7 V A L L I R A N A

Direcció: Enric Navas

cap de l 'Equip Técnic de la F C E C

Preu: Cantaires F C E C (imprescindible

carnet) 2.000 a m b diñar.

Altres cantaires: 3.500

Día: D iumenge 3 desembre 1995

Horari: de 10 mat í a 2/4 de 2 del mig-

dia de 4 a 6 de la tarda

Inscripcions: Secretaria de la F C E C

Placa Víctor Balaguer , 5

08003 Barcelona

Teléfon: 93-268 06 68

L ' i m p o r t s ' a b o n a r á el m a t e i x d i a al

l l iurament de les parti tures.

T aller musical per

cantaires amb lectura

D I D O & E N E A S -Henry Purcell-

Calendari d 'assajos Cor de Cambra del

Baix Llobregat:

Diumenge 4 defebrer, de 10 a 13 h.

Diumenge 18 defebrer, de 10 a 13 h.

Diumenge 17 de mare, de 10 a 13 h.

Dissabte 23 de mare, de 17 a 20 h.

Diumenge 14 d'abril, de 10 a 13 h.

Diumenge 21 d'abril, de 10 a 13 h.

Dissabte 27 d'abril: Assa ig general a

la tarda (hora i Hoc a determinar) .

Diumenge 28 d'abril: Concer t a

Castelldefels Església parroquial

(hora a determinar) . Abans del

concert es farà una prova acústica.

Diumenge 5 de maig: Concert a

Martorell .

Centre Cultural , a les 19 h

Tots els assajos es faran al local de la

C o r a l R e n a i x e n c a d e S a n t B o i d e

Llobregat .

M • V I usicorals '96 24febrer

Vallirana 10 nit. Centre Cultural

Organitza: Coral L 'Esclat

— A . C . La Lira, Vi ladecans

— C o r a l Elisard Sala, L 'Hospi ta le t

—Orfeó Enric Morera, Sant Just Desvern

— C o r de Cambra de Cornelia, Cornelia

2 marc

Santa Co loma de Cervel lo 10 nit.

Societat Recreativa

Organi tza: Coral Columba

—Cora l Amadeu Vives , Torrelles LI.

— C o r a l l 'Esclat , Vall irana

— C o r a l Montau , Bègues

— O r f e ó Catalonia, Cornel ia

9 marc

Cornel ia 10 nit.

Església Parroquial de Sta. Maria

Organitza: Coral Aura

— C o r a l Pau Casais , Pallejà

—Cora l Ressò , St. Boi de Llobregat

— C o r a l Sant Esteve, St. Esteve

Sesrovires

—Cora l Sellares, Gavà

16 marc

St. Esteve Sesrovires 10 nit.

Església parroquial

Organitza: Coral Sant Esteve

— C o r a l Aura, Cornel ia

—Cora l Diadema, Corbera de Llobregat

— S . C . R . Lo Llobregat de les Flors,

El Prat

— C o r Jove de l 'Orfeó Vicentí ,

St. Vicenç H.

23 marc

L'Hospi ta le t 10 nit.

Església Parroquial de St. Josep

Organi tza: Coral Heura

—Cora l Co lumba , Sta. Co loma

de Cervel lo

—Cora l La Passio, Esparreguera

— C o r a l La Vali , St. Cl iment de

Llobregat

—Cora l Margal ló , Castelldefels

24 mare

Torrelles 6 tarda.

Església Parroquial

Organitza: Coral Amadeu Vives

—Cora l Ars Nova , Martorel l

—Cora l Nova , Cornel ia

—Cora l Renaixenca , St. Boi de

Llobregat

—Orfeó Vicentí , St. Vicenc deis Horts

—Quodl ibe t Grup Coral , Mol ins de Rei

30 mare

Pallejà 10 nit. Església Parroquial

Organitza: Coral Pau Casáis

— C o r a l Contrapunt , Abrera

—Cora l Ferran Sors, St. Andreu de la

Barca

— C o r a l Heura, L 'Hospi ta le t de

Llobregat

—Cora l Olesa de la Passio, Olesa Monts

— S . C . C . La Coloma, Esplugues de

Llobregat

DELEGACIÓ DEL BARCELONÉS

A f l a i g Coral '95

L a fa l ta d ' e s p a i n o va p e r m e t r e

dona r not ic ia del c ic le " M a i g Cora l " ,

tô t j u s t a c a b a t , al p a s s â t " a q u a t r e

veus" . L ' a c u m u l a c i ó de t emes , per al

présent, t ampoc permet fer el comenta -

F= I s ) IM O T I C I A R I D E L E S C O R A L S

l i l i

c

Coral de la Federado Farmacèutica (Albi, Franca, 25 de marc de 1995)

rigor de fer un treball ben fet. Tant de bo el

nostre entusiasme supleixi els nostres detec­

tes que del tot ens son indefugibles.

c oral Espinavessa. Els Xiquets de Valls

Després d'un période de treball inten-

siu, la Coral Espinavessa de Valls ha prépa­

rât per al diumenge 15 d'octubre, a les set

del vespre i al Centre Cultural Municipal, un

concert que a la primera part constará de deu

obres coráis catalanes ben conegudes i a la

segona es presentará la versió a veus mixtes

d" 'Els Xiquets de Val ls" de J.A. Clavé.

Aques t a r ran jament l ' ha escrit el j o v e

vallenc Marc Moncusí i Solé, qui actual-

ment cursa els estudis de Composició amb

el Mestre García Abril i els de Direcció

d'Orquestra amb el Mestre García Asensio,

al Real Conservatori de Madrid, després de

passar pel Conservatori Superior de Música

del Liceu de Barcelona i havent realitzat

t a m b é e s tud i s d e p e r f e c c i o n a m e n t de

Direcció d'Orquestra a Viena, essent també

autor de diverses obres per a piano, cor,

orquestra, quartets de corda, lieds, etc. Per a

la "posada al dia" de l'obra hem tingut en

compte el précèdent historie d'altres peces

del repertori coral cátala que també foren

adaptades de veus d ' home a mixtes. En

quant a la interpretació hem procurât respec­

tar al màxim 1'esti] i l'esperit amb qué fou

escrita després de fer-ne un acurat estudi,

intentant minorar alguns passatges que des­

prés de contrastar-los amb l 'audició deis

enregistraments histories ja existents ens

semblaven porc reeixi ts . A m b aques ta

"posada al dia" volem manifestar la satisfac­

cio per l'assoliment d 'un desig sentit molt

fondament des de llunyans temps, i ho fem

amb la doble condicio de vallencs i cantai-

res , essen t Val ls gènes i i b resso l de is

Xiquets, a quines dues colles vallenques

dediquem especialment el fruit de nostre tre­

ball.

Modest Soler i Batalla

oral Rocafort

(Sant Julia de Loria-Andorra)

Director Daniel Areny Rossell Entitat

creada l'any 1962 que engloba dues altres

formacions coráis: una de juveni l i una

d'infantil.

P E T I T S C A N T A I R E S L A U R E -

DIANS: iniciada l'any 1971, dirigida actual-

ment per Silvia Pastoret Tomas.

CORAL JOVES VEUS: Iniciada l'any

1976 i dirigida actualment per Daniel Areny

Rossell.

A C T I V I T A T S D U R A N T L ' A N Y 95:

Coral Rocafort:

—11/02/95. Organització i participado

al concert del Cor Nacional de Petits Cantors

d'Andorra, dirigit per Catherine Métayer.

Concert que tingué Hoc a l 'Auditori del

Centre Cultural i de Congressos Lauredià de

Sant Julia de Loria

—23/04/95. Tradicional cantada de

Caramelles per tot el poble de Sant Julia de

Loria

—21/05/95. P a r t i c i p a d o a l 'Aplec

Coral de Solsona, organitzat per l'Orfeo

Nova Solsona

—25/05/95. Concert de Canòlich en

motiu de la celebrado de la festivitat de la

Coral Rocafort (Sant Julia de Loria, Andorra)

N O X I C I A R I D E L E S C O R A L S

" I I

gè Mill

Verge de Canòlich, patrona deis lauredians,

a l'Auditori Claror de Sant Julia de Loria. En

aquest concer t , organi tzat per la Coral

Rocafo r t , hi van pa r t i c ipa r e ls Pe t i t s

Cantaires Lauredians, les Joves Veus, la

Coral Rocafort i l 'Orquestra Nacional de

Cambra d'Andorra, dirigida pel violinista

concertino Gerard Claret.

—21/06/95. Par t ic ipado de la Coral

Rocafort i les Joves Veus al concert organit­

zat pel Ministeri d'Afers Socials i Cultura

del Govem d'Andorra, amb motiu del dia de

la Música, a l'Auditori Nacional d'Andorra

(Ordino).

—24/06/95. Organització d'una vetlla-

da musical a l'Auditori Claror amb la parti­

cipado de diversos estudiants de música.

—16/12/95. Tradicional Concert de

Nadal ofert pels Petits Cantaires Lauredians,

les Joves Veus i la Coral Rocafort, a l'esglé-

sia parroquial de Sant Julia de Loria

Coral Rocafort

Miquel Gabriel. Presiden!

c orai Sant Esteve

La Coral Sant Esteve, de Sant Esteve

Sesrovires, comarca del Baix Llobregat, es

va desplacar, deis dies 9 al 21 d'agost, a la

República Argentina

Coral Sant Esteve (Teatre Colon, Buenos Aires)

La Coral Sant Esteve oferi, durant la

seva breu estada a l'Argentina, cine concetts.

El dia 11 d'agost hi va actuar en el "Salón de

los Espejos del Palac io del Honorab le

Concejo Deliberante" de Buenos Aires. El

dia 12 en 1 ' "Aud i to r i um" del C e n t r o

Cultural "Parque España" de Rosario. El 13

en el " T e a t r o R o m a " de la c iuta t

d'Avellaneda i el 14 en l'Anifiteatre de la

"Facultad de Bellas Artes" de la Universität

de La Plata La gira artística es va cloure el

dia 15 d'agost amb un concert ofert en el

teatre "Marga r i t a X i r g u " del Casal de

Catalunya a Buenos Aires.

En el programa dels concerts figuraven,

entre altres, composicions de Ferran Sors,

Joan Cererols, Cristòfol Taltabull, Ricard

Lamote de Grignon, Amadeu Vives, Llufs

Millet i Joan Manen aixi com harmonitza-

cions de les cancons populars "Muntanyes

del C a n i g ó " , " R o s s i n y o l " i "Ciu ta t de

Parella".

La damerà part dels concerts estava inte-

grada per sis obres de compositore argentins.

Entre el complagut auditori hi havia nom-

brosos emigrants espanyols, preferentment

catalanes, que seguiren a m b interès les

diverses interpretacions, especialment de

"L'Emigrant", "El cavaller enamorat" i del

"Cant de la Senyera". El diari "Hoy" de la

Piata va dedicar un ampli reportatge i el diari

"Clarin" es va fer ressò de les esmentades

actuacions. Una vegada finalitzada la gira

artistica els cantaires i els seus acompanyants

aprofitaren la seva estada a l'Argentina per

visitar les atractives Catarates d'Iguacù, una

de les principals meravelles de la naturalesa

del nostre món.

O rfeó Andorra

Orfeo Andorra

Les activitats de l'Orfeo Andorra, del

Comú d'Andorra la Velia, durant el primer

semestre de l'any 1995, han estât marcades

per diferents concerts, la majoria d'ells al

Principat d'Andorra, Catalunya i Franca

l i l i

eg l i l i

N O T I C I A R I D E L E S C O R A L S

Febrer: a Valls (Tarragona) convidáis

per la Coral Espinavessa

Marc: rOrfeó va viatjar fins a Ripoll,

convidáis per la coral Capella de Santa

Maria

Abril: un deis millors concerts d'aques­

ta temporada ha estât el de Sorgues-Avinyó

(Franca). L'Orfeo visita la "Chorale Amista"

per segona vegada. També cal remarcar la

nostra participació al concert efectuat a la

Sala d ' A c t e s de la P laça del Pob lé ,

d'Andorra la Velia, amb motiu de l'apadri-

nament de la Cobla Comunal per la Cobla

La Principal de la Bisbal.

Maig: El mes emotiu ha estât cantar al

monestir de Montserrat. El mateix dia es

canta a Castellbell i el Vilar, convidáis per la

Capel la de Mús ica Burés . "Concer t de

Primavera'' a Andorra la Velia, amb la parti­

cipació del Cor de Caramelles Germandat

de Sant Sebas t i à , de la Seu d ' U r g e l l .

Participació a l'Aplec Zona Nord-Terres de

Lleida a Solsona Concert a la Seu d'Urgell.

Juny: els concerts mes recents han estât

el de la "Festa de la Música" a l'Auditori

Nacional (Ordino) amb la participació de

tots els cors i coráis del Principat d'Andorra,

i el de B o u r g - M a d a m e , conv idá i s pe r

l'Ensemble Vocal de Cerdagne.

Un semestre actiu, de molt treball, però

també amb uns résultats satisfactoris reflec-

tits en els éxits aconseguits.

O rfeó de Sabadell

Un Orfeo ha célébrât el 90è a v v e r ­

sari . L'Orfeo de Sabade l l , fou fundat

l ' a n y 1 9 0 4 i v a fer la s e v a p r i m e r a

actuació en les festes que per a c o m m e ­

morar el Cinquantenar i de la definició

dogmàt ica de la Pur i s s ima Concepc ió

e s c e l e b r a r e n en l ' E s g l é s i a d e S a n t

Feliu de Sabadell .

El Mes t re Josep P lanas i Argemi ,

fou el director fundador i va dirigir fins

l ' any 1948. El Mest re Adolf Cabane i

P i b e r n a t fou el n o u d i r e c t o r d u r a n t

vint- i -set anys . El succeï ren Francese

Olivella i Company , E d m o n Colomer i

So le r , Jo rd i C o l o m e r i -So le r , J o s e p

C o l o m é i Somoza i des del febrer del

1989, G r e g o r i o - S a l v a d o r Rodrfguez i

Orfeo de Sants

Ruiz . Durant tot l ' any passât, es cele­

b r a r e n a c t e s d i v e r s o s : c o n c e r t s ;

Assemblea anual de la F C E C , cursets i

conferencies sobre "la veu ins t rument

de c o m u n i c a d o h u m a n a " ; concert a m b

Ex-cantaires; audicions de petit format;

un curset de cant; i c o m a cloenda del

9 0 A n i v e r s a r i el D i r e c t o r , p r o p o s a i

s ' a c c e p t a i n t e r p r e t a r c a n ç o n s d e les

pel- l icules de W a l t D i sney i oferir la

r e c a p t a c i ó a U N I C E F C o m i t é d e

Catalunya. Hi prengueren part Montse

Guallart , La Cubana , Els Nois de Lluna

de M e i , l ' E s b a r t d a n s a i r e de l ' O r f e o

G r a c i e n c , La B a n d a d e M a t a d e p e r a ,

1 'Orquestra E d u a r d To ld rà , La Cora l

Sant Vicenç de Mollet i tot l 'Orfeo. La

recaptació neta fou d ' un milió de pes-

setes que s 'oferi en mans de la Senyora

Margar ida Escofet, del Comité d ' U N I ­

C E F de Catalunya, i com a final de tots

els actes es celebra una Missa d 'Acc io

de gracies, acabant-se a m b un sopar de

germanor .

O rfeó de Sants

Els d ies 5 i 6 d ' a g o s t d ' e n g u a n y ,

FOrfeó de Sants realitzá dos concerts a

Salzburg dins de la programació del 'Test in

Helibrunn". Es va cantar un programa de

cançons majoritàriament catalanes, en dues

audicions diferents en el marc, magnifie,

dels Jardins de Hellbrunn, sota la direcció de

Montserrat Tous.

La presentació de l'acte va ser a carrée

de la cantaire Ida Wiftelaars que ho feu en

alemany. Al llibret de la programació del

Festival aparegué una pàgina on s'explica la

trajectòria de l'Orfeo en els sues gairebé cent

anys d'història

Fora de p ro g rama s ' improvisà una

selecció del nostre repertori a la Plaça de

Mozart. En cantar la sardana "El cavalier

enamora t" un réduit grup de cantaires i

acompanyants van formar, implacablement

una rotllana i la van dansar, motivant els aus-

triacs présents a interessar-se per conèixer

alguns trets de la singularitat de la cultura

catalana Els deu dies que dura el viatge ser­

virai a més per a visitar altres ciutats i per

refermar l'amistat del grup. I és que l'Orfeo

de Sants avança cap al 2000. . . en autocar!

O rfeó Gracienc

L'Orfeo Gracienc ha célébrât durant

aquest passât mes de maig dues commémo­

rations força importants. Per una banda, el

dia 14 es van cloure els actes de celebració

del 90è Aniversari de l'entitat, fundada el

1904 pel mestre Joan Balcells. Al matf, es va

N O T I C I A R E S C O R A L S gg l i l i

cantar la Missa de Catedrals de Ch. Gounod,

sota la direcció del mestre Poire Vallvé, a la

parròquia de Sant Joan de Gracia, sempre

tan v i n c u l a d a a l'Orfeo. A la ta rda , a

l'Auditori i dirigits pel mestre Perez i Simo,

es van interpretar algunes cançons dins dels

actes preparats per les diferents seccions de

l'Orfeo. D'altra banda, l'Orfeo va participar

en l ' H o m e n a t g e a Purce l l en el 3 0 0

Aniversari de la seva mort, organitzat per

l'Associació Aberastury per a les Arts. Amb

aquest motiu, el dia 27 de maig es va cantar

en versió de concert l'opera més coneguda

del compositor, Dido and Eneas", amb la

participació de l'Orquestra de l 'Acadèmia

de Barcelona i l'Orfeo Gracienc, sota la

direcció de Nestor Eidler. Finalment, cai

esmentar també que l'Orfeo ha participât

aquest any en el Maig Coral amb un concert

a la parròquia de Santa Anna, en què es van

in te rp re ta r e ls V a l s o s A m o r o s o s d e

Johannes Brahms.

O rfeó Vilanoví

Jornades de Cant Coral i cloenda del

25è aniversari. Aquest any l'Orfeo Vilanovî

ha célébrât els seus vint-i-cinc anys cantant.

Cada any, i ja en fa vuit, en arribar el mes de

maig celebrem les Jornades de Cant Coral,

convidant corals d'altres contrades, per anar

coneixent aixf altres formacions corals de les

moites que hi ha a la nostra terra i també de

l'estranger. A Vilanova actualment hi ha

moites formacions corals i musicals, per tant

aquest any del 25è aniversari hem volgut

ce lebrar - lo en famil ia , i per a ixò a les

Jornades hi han participât el Cor i la Jove

O r q u e s t r a E d u a r d T o l d r à , la Cora l

Moixaina, el Grup Instrumental de la Geltni,

els Ministrers de la Vila-Nova, i el Cor

Polifonie del Garraf. Els très primers con­

certs es van fer al local Parroquial "Orfeo

Vilanovf', i el quart, per raons d'espai, es va

fer a l'Església de Santa Maria de la Geltni,

al peu del bonic retaule, que tants cops ens

ha acollit en concerts de Nadal o de Setmana

Santa. En aquest concert, hi van prendre part

d u e s de les C o r a l s pa r t i c i pan t s a les

J o r n a d e s , la C o r a l M o i x a i n a i el C o r

Polifonie del Garraf, que van cantar a la pri­

mera part, seguidament es va llegir un escrit

recordant el que ha estât l'Orfeo durant

aquests 25 anys, l'autor del quai fou el pri­

mer Secretali de l'orfeó Sr. Ventura Orriols,

passant tot seguit a actuar l'Orfeo acompan-

yat per un bon nombre d ' ex-can ta i res .

Després hi va haver un obsequi de record

per eis cinc directors que al llarg d'aquest

anys han fet cantar l'orfeó, ja que creiem que

tots ells hi han deixat alguna cosa. El Sr.

Manel Cervera, també va fer un arborât par-

lament, félicitant i donat ànims a l'Orfeo per

a seguir endavant, i va tenir també unes

paraules per als cantaires com a persones i

també per Catalunya, ja que entre el pöble

que estima la musica i el cant, no hi ha lloc

per enveges ni raneûnies. Després els cantai­

res de les tres corals, acompanyats per la

Jove Orquestra Eduard Toldrà, vam cantar

l'Al-leluia de Haendel. Va ser un acte molt

bonic i emocionant, tant per als que hi vam

participar com per el public assistent, ja que

el fet de compartir la nostra joia amb els

altres cantaires vilanovins va donar a la cele-

bració un sentit de germanor i potser va obrir

les portes a properes collaboracions entre les

diferents corals. Tal com va dir el regidor Sr.

Joan Maro', per cloure l'acte, tant de bo els

cants i la música fessin emmudir el soroll de

la guerra, i algún dia poguéssim entonar una

alleluia joiosa des de tots eis racons de la

terra

M. Masso Orfeo Vilanoví

Orfeo Vilanoví (Cloenda del 25è Aniversari)

lili JK. gg N O T I C I A R I D 'EURORA CAIMTAT l i l i ^

Setmanes Cantants Internacionals

KAPOSVAR (Hongria) EUROPA CANTAT'96 "JUNIOR" Festival Internacional per a Corals Infantils i Juvenils Del 6 al 15 de Juliol de 1996

VESZPREM (Hongria) Europa Cantat In te rna t iona l S ing ing Week & Chora l Conductor's Course Obres per a veus b l a n q u e s : Songs of Heaven and Ear th Hol t s , M e l i n a s , Mendelssohn, Kostiainen, Bardos, Kodaly. (dir.: Bo Johansson)

Obres per a cors mixtes: Music of Faith Kodaly: Missa brevis (dir.: Peter Erdei) Meet America! Clausen, DeCormier , Hayes; Bernstein: Chichester Psalm (dir.: Richard Sparks) Vocal Jazz, Close Harmony (dir.: Harold Lenselink) Del 13 al 20 de juliol de 1996

GANT (Bélgica) Europa Cantat International Singing Week Del 13 al 22 de juliol de 1996

AUTUN (Franca) Europa Cantat Musique en Morvan Del 18 al 28 de juliol de 1996

LOUGHBOROUGH (Gran Bretanya) Europa Cantat International Singing Week Del 21 al 28 de juliol de 1996

MISSING S t t t • LIEGE - BELGIUM

JULIE MELISSA 8 YEARS - lm.28 8 YEARS - lm.30

s . o . s .

BELGIUM - POLICE : 32 (0) 41 - 36 00 13 OR YOUR COUNTRY'S POLICE

Europa Cantat Federaciô Europea de Joves Corals

Nou Président & Europa Cantat

El Comité Directiu d'Europa Cantat, es va reunir a Marktoberdorf, la nova seu del Secrétariat General, del 4 al 7 de maig. Per la inesperada defunciô del Président Gilbert Martens, que tôt just habia estât elegit el darrer novembre, calia coaptar un nou membre del Comité Directiu i elegir un nou Président. Tomaz Faganel d'Esolovènia, que es va encarregar com a secretari gênerai del Simposi Europeu de Mûsica Coral, célébrât el mes de juliol darrer, va ésser coaptat com a nou membre del Comité Directiu d'Europa Cantat. Noël Minet, Président d'A Coeur Joie Belgique, fou elegit Président per unani-mitat. El carrée de Tresorer, que ténia fins llavors, sera assumit per Lore Auerbach d'Alemanya, la Presidenta d'Arbeitskreis Musik in der Jugend.

EUROPA CANTAT és una federaciô d'organismes corals nacionals i regionals, de cors i de membres individuals europeus.

EUROPA CANTAT té per objectiu el desenvolupament del cant coral, especial-ment entre la joventut.

La nova adreça és: Europa Cantat Kurfii rstenstrasse 19 D-87616 Marktoberdorf, Alemanya

Tel. 07-(49)8342-961825 Fax. 07-(49)8342-40370

C R T A R I A I D A C C I Ó

»II

PUBLICACIONS REBUDES

'atàlegs i part i tures

— Harmonía mundi ibèrica:

B o l e t í n N o v e d a d e s , m a i g , j u n y ,

jul iol i se tembre 1995

(evistes li butl letins musicals

— L l u i s o s d e G r à c i a . D e s de l Nord ,

abri l -maig 1995

— L ' O r f e o . ( F u n d a c i ó O r f e o

Gracienc) , n. 29 i 30

— Orfeo Reusenc . Butlleti Informatiu.

n. 42 , desembre-mar9 1994/95

— En clau de sol fa, n. 71 i 72 1995

— Kantuz, n. 25 maig- juny 1995

— Chant Choral Magaz ine , n. 50

— ICB (International Choral Bullet in)

n. 1, octubre 1995

— Konzert . Info amj , n. 13, j uny 1995

— Rotl lana, n. 65 , j u n y 1995

— Oxford music now, n. 5 estiu 1995

— B F y C Newslet ter , n. 23 abril 1995

— Revue Musica le , n. 2 maig 1995

— Boni Pueri /Pueri Cantores

( evistes li butl letins diversos

— Catalònia /Ateneu Cultural , n. 38 .

2n. t r imestre 1995

BREUS

Josep Gaya s 'ofereix per a dirigir

corals Telefon (93) 268 46 8 3 .

Coral d 'Au les Universi täries Per a

Gent Gran ( A U G G ) Si saps solfeig, si

t ' agrada cantar, o has can tat en alguna

coral de j ove , pots cont inuar fent-ho en

la Cora l d ' A u l e s Unive r s i t ä r i e s per a

Gent Gran.

Cantar gregorià, avui

La discografia a l'abast sobre peces gregorianes ofereix un ventali divers quant a la interpretació del repertori tant pel que fa al color de la veu corn a les reverberacions, segons el Hoc on s'ha fet l'enregistrament, amb un comû denominador, però: allò que podem anomenar "monacalisme", consistent en silencis excessius, gracioses interrup-cions del TEMPO i acabaments generosos que perllonguen, encara més, les naus solem-nials de les abadies. El gènere sembla demanar, efectivament, el marc monacal i no ens cansarem d'agrair l'esforç esmerçat per les comunitats que han treballat, i treballen enca­ra, en la recuperació i la dignificació del cant propi del Culte Roma... Però, el que voldria presentar avui als lectors de "a quatre veus" és el projecte d'obrir una Schola Cantorum de caire "urbanità", desmarcada del monacalisme d'abans, gracies a la tria del repertori, amb la fidelitat exquisida al TEMPO i als finals més alleugerits; un aire -en fi- més adient a la sensibilitat d'avui, sensé trair el sentit original del Gregorià, al servei del text sagrat en ordre a la pregària.

-Si creus que aquest projecte pot ser el teu.

Si ets jove, sobretot d'esperit, i vols cantar,

Si no pateixes de nostalgia involucionista,

Ni et mou, ùnicament, una estètica o l'arqueologia,

TRUCA'M: Joan-Josep Monferrer. Tel. 93-8717109 Avda. Catalunya, 6. 08530, La Garriga (Iniciació i treball de repertori en un local cèntric de Barcelona. Horari a conve­nir entre els membres del grup)

Coro Universitario

Universidad de los Andes, San Cristóbal, Estado Tachira, Venezuela

Señores: Departamento de Cultura Barcelona-España

Nos es muy grato saludarles y expresarles por medio de la presente el más caluroso y afectuoso deseo de bienestar y paz. Es bien sabido que las culturas a lo largo de la his­toria se han fortalecido en su intercambio, engrandeciendo el espíritu del hombre y enal­tecido su idiosincrasia. En tal sentido nuestros países que ayer, hace ya más de 500 años, pasaron por un proceso de trasculturación nos permite hoy día afianzarnos sobre un objetivo común como lo es Iberoamérica, sólida y hermana. De allí el interés que hoy nos motiva esta comunicación y la propuesta de poder llevar a cabo un intercambio cultural a través de nuestros grupos corales. La propuesta que hacemos llegar a ustedes se basa en la solicitud de fechas tentativas dentro de las cuales pudiera estar enmarcada la visita de nuestra agrupación coral (Coro Universitario ULA-Nucleo Táchira) a su caluroso país. Así mismo les reiteramos la afirmación de traer posteriormente su presti­gioso grupo coral hasta nuestra casa de estudios, permitiendo estrechar lazos entre 2 pueblos hermanos. Agradeciendo de antemano sus buenos oficios y esperando una muy fructífera respuesta, nos despedimos con el espíritu lleno de esperanzas e ilusiones pró­digas por un muy confraterno hasta luego amigos y colegas. De ustedes atentamente.

Gerardo L.Rondón v. Dir.Coro Universitario ULA

NOTES DE LA TAULA DE REDACCIÓ

Aportacions a les beques a quatre veus

B Teresa Gol Oscar Sagristà Fina Tomás Simon Villagrassa

eques a quatre veus

Tal com us várem anunciar seguim la relació alfabética de les persones i entitats que ja ens han fet arribar 1'aportado de les 600 pessetes -incrementada en molts casos-per tal de poder dotar degudament les beques que permetran la realització d'acti-vitats collectives. La llista queda oberta, i seguirá en la propera edició de la revista, confiant poder relacionar la totalitat de les més de 12.000 persones i entitats que la reben gratui'tament.

Joan Cervera Antoni Monter Xavier Sans Joaquim Vilanó Manuel Vi l legas Us recordem que...

—Sempre que us sigui possible envieu-nos les vostres notes mitjan9ant un disquet informàtic. —També us agrairem la tramesa de fotografies per tal d'illustrar les vostres notes i una còpia dels vostres enregistraments (Cassettes, CD, LP, etc). Penseu que en podem fer una bona difusió. Per a completar l'arxiu de la FCEC us pregariem la tramesa dels vostres programes i de les publi-cacions de la vostra entitat. Aquest és el nùmero telefonie on rebrem les vostres trucades. Si us plau, preneu bona nota:

TELÈFON I FAX: 93-268 06 68

eg Mil

gg CORALS DE LA FC EC / CALENDARI DE CONCERTS

l i l i

Calendari de concerts

Desembre 1995

Ol

02 22.00

02 Nit

03 11.00

03

IO Tarda

IO

15 21 .30

16 17.00

16

16 Nit

17

17 19.00

17 19.00

17 18.00

17

17

17 Tarda

18 18.00

20 Nit

21 Nit

22 21 .00

24 11.30

24 Tarda

24

24 19.00

25

25 Nit

26 18.00

26

26 19.00

26 19.00

26 12.30

26 19.00

Agrupac ió Polifònica de Vilafranca i Cor d ' A m i e s de L ' O p e r a . Teatre de la Faràndula de Sabadell

Coral Cant iga . Cardedeu, Església.

Polifònica de Puig-reig. Barcelona, Casa Batl ló.

Coral N o u Hori tzó de Barcelona. T V 2

Agrupac ió Polifònica de Vilafranca i Cor d ' A m i e s de l'Opera. Teatre la Faràndula de Sabadell

Polifònica de Puig-reig. Menarquens , Pavel ló .

Societat Coral El Val lès de Ripollet i Coral l 'Arpa de Barcelona, Barcelona.

Coral Rocafort , Petits Cantaires Lauder ians i Joves Veus . Andorra , Sant Julia de Loria.

Polifònica de Puig-reig. Lleida.

Societat Coral El Vallès de Ripollet . Ripollet , Teatre Auditor i .

Cor del Tal ler de Músics . Barcelona, Conservator i Municipal .

Cor Madrigal is ta de Mataró i Orquestra Mediterrània . Mataró , Teatre Monumen ta i .

Coral Amies del Cant de La Múnia . La Múnia , Societat Cultural .

Cor Parroquial de Moia. Sant Boi de Llobregat , Sanatori Menta l .

Cor Madrigal is ta de Mataró , Teatre Monumenta i de Mataró .

Polifônica de Puig-reig. Barcelona, Palau, "El Mess ie s"

Polifônica de Puig-reig. Barcelona, Palau, "El Mess i e s "

Cor Ciutat de Tarragona. Tarragona, Caputxins .

Societat Coral El Vallès de Ripollet . Ripollet .

Coral La Pass io d 'Espar reguera . Esparreguera , Sala Petita del Patronat de la Passio.

Coral Sant Sadurn í de Sant Sadurní d ' A n o i a i Orquestra de Cambra Eduard Toldrà. Sant Sadurn i d 'Ano ia ,

Església Parroquial .

Polifònica de Puig-reig. Llivia, Església "El Mess ie s"

Coral Santa Rosal ia de Torredembarra . Torredembarra , Església de Sant Pere .

Cor Parroquial de Moia. Moia, Espiai .

Orfeo Cátala . Palau de la Música Catalana. Concer t de Sant Esteve .

Gêner 96 H H H H H H

8-10 Societat Coral El Vallès de Ripollet . Avril le (Franca)

ELS ORÍGENS

DEL MISTERI DE NADAL,

EL PATRIMONI ETNOGRÀFIC

DE LES TRADICIONS

I ELS COSTUMS,

LES CREENCES I ELS RITUALS

QUE CONSTITUEIXEN

EL NADAL CATALÀ.

UNA OBRA DE

JOAN SOLER I AMIGÓ

NADAL CATALÀ

ì

Segueìxi el compàs

de l'alta tecnologìa

en imatge i so.

Components Alta Fidelitat

Amplificadors A/V

Processadors Pro-Logic

Platines DAT i DAT Portati!

Sistemes Midi i Mini

CD i CD Gravable

LaserDisc i Sistemes Home Cinema

Discos de LaserDisc

Radiocassettes i C D per a automobil

Projectors T V

C D - R O M

Discos Optics

Cube Systems

So Professional

Sistemes de Karaoke

CD-Juke

Autocanviadors C D - P R O

Telefonia Mòbil...

Només amb Pioneer gaudirà

de la més alta tecnologia

en imatge i so.

No perdi el compàs.

CD P I O N E E R The Art of Entertainment