Què comporten les polítiques d'austeritat?

17
Sergi-Daniel | Employment Policies and Labour Market | 26 de Marzo de 2014 ELS ESTATS BÀLTICS I LA UE AUSTERITAT EXITOSA?

description

Anàlisi de les polítiques d'austeritat implantades als Estats bàltics amb el propòsit de reduir el deute públic. Principal focalització en els efectes secundaris que aquests programes de reducció de la despesa han comportat a la població d'Estònia, Letònia i Lituània.

Transcript of Què comporten les polítiques d'austeritat?

Page 1: Què comporten les polítiques d'austeritat?

Sergi-Daniel | Employment Policies and Labour Market | 26 de Marzo de 2014

ELS ESTATS BÀLTICS I LA UE AUSTERITAT EXITOSA?

Page 2: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 1

1- INTRODUCCIÓ

Estònia, Letònia i Lituània formen el bloc d’Estats anomenat Estats bàltics. Tot havent viscut

fins la dècada final del s. XX sota la influència del comunisme soviètic, arran del col·lapse de

l’antic sistema i la caiguda del mur de Berlin, han experimentat un procés de convergència

amb els Estats occidentals que els ha portat a ser membres de la Unió Europea i potencials

Estats de la Zona Euro. Tot i això, podem dir que l’impacte en termes demogràfics és mínim

ja que entre tots tres països no arriben a l’1,5% de la població del global de la UE.

Actualment, els Estats bàltics han esdevinguts un dels símbols de la Unió Europea en

l’esperança de recuperació de la crisi en tant que entenem la caiguda radical de l’atur com

un símbol de quelcom.

· Gràfic 1: Evolució de l’atur entre 2005 i 2013.

Com podem veure al gràfic, l’atur als països bàltics presenta un increment i una caiguda

pràcticament simultània en tots tres Estats, ritme que no segueix la Zona Euro. La zona euro

segueix una evolució menys radical en tant que l’ascens de la taxa es produeix de manera

més gradual, òbviament per englobar Estats amb evolucions més radicals i Estats on els

efectes de la crisi han sigut menys perceptibles. Tot i això, el cas bàltic xoca amb situacions

com la dels PIGS, Croàcia o Itàlia on la taxa d’atur es manté estable pròxima als 15 punts

percentuals encara a finals de 20131. Aquest fet contrasta amb la tendència dels bàltics,

basada en una la pujada de la taxa d’atur en 10 punts percentuals entre 2008 i 2009 i l’inici

1 Eurostat (2014). Euro área unemployment rate at 12%.

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013Estònia Letònia Lituània Zona Euro

Font: Elaboració pròpia. Dades: Banc Mundial

Page 3: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 2

de la relaxada caiguda de la taxa, encara que sense arribar als nivells del que podríem

anomenar atur sistemàtic de 2007.

En aprofundir, tal com s’insinua en l’anterior gràfic i podem confirmar a partir del següent,

les evolucions dels propis Estats bàltics son desiguals. Letònia i Lituània segueixen patrons

molt comparables i pràcticament iguals. En contra, Estònia segueix una tendència que

podríem qualificar de més pròxima als de la zona euro, de la qual n’és part des de 2011.

Aquest fet s’aprecia amb més claredat en el següent gràfic on podem comprovar com la

evolució del PIB per càpita de la part de la població estoniana ocupada vira durant l’època

de crisi d’igual mode que les seves homòlogues bàltiques, encara que a nivells molt més alts

(més de 10.000$ més). Nivells comparables amb Alemanya i Espanya, la qual justament

segueix una tendència paral·lela a la grega i, en part, oposada a la d’Estònia.

· Gràfic 2: Evolució del PIB per càpita de la població ocupada.

Per tant, podríem dividir el grup d’Estats bàltics en dos subgrups, el format per Estònia el

qual està clarament introduït al sistema europeu, i el que alberga Letònia i Lituània, que tot

i trobar-se geogràficament més pròximes als centres econòmics europeus, com poden ser

Alemanya o Polònia, el seu nivell de vida està un pèl per sota dels estàndards europeus.

Malgrat això, com veurem més endavant, Letònia s’ha incorporat a la zona euro l’1 de Gener

de 2014 i Lituània és candidata per a 2015.

Ara bé, un cop vistes les dades i l’evolució dels Estats bàltics, des d’un punt de vista

explicatiu o politològic la pregunta seria com ho han fet. O per què ha succeït això. Quines

han sigut les polítiques executades pels seus governs en pro de combatre la crisi? Quins han

sigut els factors clau?

Font: Elaboració pròpia a la base de dades del Banc Mundial

Page 4: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 3

En primer lloc, explorarem les característiques d’aquest atur, quins sectors poblacionals i

econòmics l’han sofert més. En segon lloc, l’evolució demogràfica de tots tres països, tot

comparant-la amb els diferents estats de la UE i entre els propis bàltics. A posteriori,

s’exposaran la composició i algunes de les motivacions de les reformes polítiques que han

comportat la “solució” a la crisi als Estats Bàltics.

2- CONSTITUCIÓ DE L’ATUR

L’increment de la taxa d’atur dels tres Estats bàltics ha sigut soferta de manera irregular

pels diferents estrats socials. Aquests, fenomen serà analitzat des de dues òptiques

distintes, la composició de l’atur a partir dels diferents nivells educacionals i l’anàlisi en

funció dels sectors econòmics. A partir d’aquí, podrem extraure algunes conclusions i

intentarem una predicció del futur del mercat laboral dels que durant la primera dècada del

present mil·lenni foren anomenats els tigres bàltics.

2.1- Factor Humà

Tal i com es desprèn del gràfic següent, el nivell educatiu dels ciutadans dels Estats bàltics

és determinant per les seves probabilitats de formar part del sector d’aturats.

· Gràfic 3: Taxa d’atur en funció del nivell educatiu.

Com podem veure, l’atur es reparteix distintament en funció del nivell educatiu.

Concretament, la taxa d’atur s’incrementa a menys nivell educatiu, relació inversament

FONT: Growing inequalities and its impact in the baltics

Page 5: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 4

proporcional gairebé. Una altra característica rellevant és que pateixen gairebé la mateixa

evolució tots tres Estats, els tigres bàltics van veure com les seves dades d’atur es doblaven

de 2008 a 2009 a qualsevol dels tres nivells educatius, ara bé no pot ser avaluada d’igual

mode la taxa lituana d’atur en individus d’educació terciària en 2010 (7,8) amb la seva

homòloga del sector demogràfic amb menys educació que el nivell secundari (41,1). Aquest

fenomen pot ser reacció a una multitud de factors, però com veurem més endavant, és clau

l’impacte del fenomen de la globalització en el mercat laboral, ja que propulsa un sector en

concret que genera una polarització del mercat laboral, a menys que el sistema educatiu

propulsi un tipus concret de capacitats més tècniques.

2.2- Letònia i Lituània

Ambdós Estats presenten evolucions gairebé idèntiques de l’ocupació en funció dels sector

econòmic.

· Gràfic 4: Ocupació en funció del sector econòmic a Letònia:

· Gràfic 5: Ocupació en funció del sector econòmic a Lituània:

0

10

20

30

40

50

60

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012

Latvia IND

Latvia SRV

Latvia AGR

0

10

20

30

40

50

60

1996 1998 2000 2002 2004 20062008 2010 2012

Lithuania IND

Lithuania SRV

Lithuania AGR

FONT: Elaboració pròpia amb dades del BM.

FONT: Elaboració pròpia amb dades del BM.

Page 6: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 5

Podem comprovar que totes dues economies bàltiques tenen una evolució de la ocupació

sectorial pràcticament igual. Podem veure que el sector primari, basat en l’agricultura

evoluciona negativament des de 1996 fins a 2002, d’aquí en endavant pateix una davallada

més accentuada que alhora es tradueix en un increment de tots dos altres sectors. El sector

terciari i el secundari pateixen evolucions inversament proporcionals al sector agrícola de

2002 a 2008. Aquests absorbeixen tota l’ocupació que perd progressivament el camp.

Precisament, és també entre 2002 i 2008 quan en el gràfic podíem identificar que la inversió

estrangera directa s’incrementava en major mesura, tot produint un desenvolupament del

sector industrial i el sector serveis. És a dir, que l’evolució del mercat laboral des de l’òptica

sectorial ens confirma una obvietat, i és que els fluxos de capital estranger inverteixen en

sectors amb més benefici potencial, com son serveis i indústria. Ara bé, quan a partir de

2008 els FDI deixa de fluir per totes dues economies, es produeix una estabilització de la

ocupació al sector agrícola, una clara davallada de l’ocupació industrial que sembla que

quedi absorbida pel sector serveis. Per tant, les polítiques d’austeritat aconsellades per la

UE comporten una minora de l’ocupació en el sector industrial en pro del sector terciari.

Aquest, té una composició prou singular. El sector serveis és aquell que inclou els sous més

baixos i els més alts fruit de que hi ha serveis que necessiten d’una formació més costosa

en anys i diners com és el sector de la tecnologia i també serveis que no requereixen de

formació com és la neteja o cuidar avis. A partir d’aquí, podem suposar que donada la

devaluació interna que portaren a terme els Estats bàltics, és comprensible que la ocupació

es concentrés en aquells sectors on el salari mínim no es veiés tant afectat, és a dir, en el

sector serveis. L’altre cara de la moneda seria dir que l’atur es concentrà en el sector

industrial, el qual precisa d’una inversió de capital considerable així com d’accés fàcil al

crèdit. D’altra banda, afirmar que en tant que aquests fluxos de capital tornaren i l’accés al

crèdit resultà més fàcil, en 2013 Lituània és el 17º Estat amb més facilitat per fer negocis

mentre que Letònia es troba 7 llocs més avall2.

Així doncs, podem afirmar que la crisi al primer grup d’Estats bàltics va generar un increment

de l’atur en el sector secundari motivat per la manca de fluxos de capital que va comportar

la destrucció de part del teixit industrial. Aquests fets demostren teories d’alguns experts

com Dani Rodrik3 que argumenta que els Estats petits que s’incorporen a l’economia de

mercat competitiu son molt tendenciosos a crear bombolles econòmiques fruit de la

volatilitat del FPI i en menor grau, del FDI. Com podem veure en aquest cas, el teixit

industrial i en conseqüència l’ocupació de Letònia i Lituània depèn del capital econòmic

entrant.

2 WorldBank data: http://data.worldbank.org/indicator/IC.BUS.EASE.XQ?order=wbapi_data_value_2012+wbapi_data_value+wbapi_data_value-first&sort=asc 3 Dani Rodrik (2/14) Death by finance. Project sindicate, the world’s opinión page.

Page 7: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 6

2.3- Estònia

El cas d’Estònia té sensibles diferències si els comparem amb les evolucions dels altres dos

tigres bàltics. És per aquest motiu que la seva comparació la durem a terme amb la evolució

de l’ocupació de la Unió Europea, ja que com podem comprovar en la introducció, l’evolució

d’indicadors com el PIB per càpita és més propera a la d’Estats del centre d’Europa que a la

dels bàltics.

· Gràfic 6: Evolució de l’ocupació per sectors de mode comparat entre Estònia i la UE

.

A partir del gràfic podem comprovar com de 1996 a 2002, la UE i Estònia segueixen

tendències comparables especialment en el sector agrícola, denotant una major

importància dels sectors secundari i terciari en comparació amb Letònia i Lituània. També

afegir que a diferència de Letònia i Lituània el sector serveis tenia una presència creixent

més notable. Ara bé, d’igual mode que les altres dues regions bàltiques, a partir de 2002,

amb l’entrada massiva de capital el sector industrial inicia un creixement de 10 punts

percentuals entre 2002 i 2008, tot superant en importància el sector serveis. A partir d’aquí

comença una fenomen com a mínim curiós, ja que l’ocupació sectorial en el sector serveis i

industrial comença a encadenar-se. Aquesta diferència entre les evolucions d’Estònia i els

altres dos Estats bàltics tindria dues causes interrelacionades entre si. La diferent evolució

dels fluxos entrats de capital i la pertinença a la zona Euro des de 2011. Tal com podem

veure en el gràfic del FDI del punt 4, l’evolució de la caiguda iniciada el 2008 no és en picat,

sinó esglaonada, cosa que ha pogut frenar l’atur en el sector industrial en contrast amb

Letònia i Lituània. Aquesta tendència esglaonada pot donar-se per la inclusió d’Estònia a la

zona Euro tot atraient inversions sense costos de transacció en la divisa i un avantatge

comparatiu en forma de salaris més baixos, i més encara després de les reformes per

combatre la crisi que el govern implantà el 2008.

0

10

20

30

40

50

60

70

199

6

199

7

199

8

199

9

200

0

200

1

200

2

200

3

200

4

200

5

200

6

200

7

200

8

200

9

2010

2011

2012

Estonia IND

Estonia SRV

Estonia AGR

Euro area IND

Euro area SRV

Euro area AGR

FONT: Elaboració pròpia amb dades del WB.

Page 8: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 7

En suma, podem dir que l’increment de l’atur ha afectat aquells estrats demogràfics amb

menys formació en tots tres Estats bàltics. Ara bé, si ho mirem des de l’òptica sectorial

podem comprovar que arran de 2008 a Letònia i Lituània l’atur es concentra en el sector

secundari, mentre que a Estònia es va repartint periòdicament la ocupació entre el sector

industrial i el serveis. Aquesta diferència podem atribuir-la a les evolucions desiguals de la

inversió estrangera motivades per la estructura industrial, social i política diferents dels

Estats, tot sent Lituània i Letònia considerablement menys estables en aquest sentit.

3- EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

Juny de 2012. La directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde4, presenta a

Riga una lloa a la trajectòria a través de la crisi dels Estats bàltics, els que qualifica com

capaços de reduir la taxa d’atur i generar de nou creixement econòmic per mitjà de les

polítiques d’austeritat en la despesa pública per tal de reduir el deute públic, recomanades

per la Unió Europea. Aquest elogi va ser interpretat per determinats sectors com una

inexacta manera de descriure la situació real per tal d’emmarcar positivament les línies

d’actuació que la UE marcava a tots els països de la seva zona, per tal de legitimar-les. Com

a mínim, d’això se la va criticar des d’alguns sectors de l’economia com el premi Nobel de

2008 Paul Krugman5. Altres, com d’ara Mark Adomanis6 destacaren per sobre de la resta el

factor demogràfic. D’aquest podríem destacar-ne dues dades importants. L’augment del

descens en termes absoluts de la població d’un dels grups d’Estats bàltics i un dels possibles

factors d’això, l’emigració. D’una banda, la balança neta de migracions de Lituània i Letònia.

Com podem veure, aquests dos països que ja de manera sistèmica tenen una tendència a

la emigració, pateixen un creixement en el nombre de població emigrant del país en el

període de crisi, cosa que provoca que la població activa sigui inferior i la taxa d’atur també.

Per tant, la desaparició d’un sector poblacional que en cas de romandre als països originaris,

com son Lituània i Letònia estarien a l’atur, pot ser un important factor a apreciar alhora de

explicar la davallada de la taxa de desocupació. D’altra banda, afegir que en el cas d’Estònia

podem destacar que la tendència de les emigracions és paral·lela a la de la Zona Euro encara

que en positiu.

4 Lagarde, Christine (2012): http://www.imf.org/external/np/speeches/2012/060512.htm 5 Krugman, Paul (2012): http://krugman.blogs.nytimes.com/2013/09/19/latvian-adventures/ i altres articles. 6 Adomanis, Mark (2013): http://www.forbes.com/sites/markadomanis/2013/01/03/latvia-is-a-success-story-if-by-success-story-you-mean-disaster/

Page 9: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 8

· Gràfic 7: % net d’emigracions o balança emigracions-immigracions.

· Gràfic 8: Evolució demogràfica específica en rural i/o urbana.

Tot i això, com podem apreciar en el cas de Letònia, no solament és un fet aïllat de la última

dècada, sinó que la població cau de manera regular des de la caiguda del règim soviètic i

l’apertura de les fronteres. Malgrat tot, del cas letó podem veure un esglaó entre 2010 i

2011 en la població total, però especialment en la fracció de la població resident en nuclis

urbans. Fenòmen no tan destacat en la part rural. Per tant, podríem dir que a Letònia,

l’emigració ha a afectat més el sector urbà que el rural, sector que pressumiblement és més

dedicat a la indústria i com hem vist abans, amb poca formació.

-10

-5

0

5

10

15

20

25

30

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Letònia EM Lituània EM Estònia EM Zona Euro

Font: Elaboració propia. Dades:

Eurostat

Font: Institut Estadístic letó.

Page 10: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 9

La davallada poblacional és un patró que també segueix Lituània. D’igual mode que Letònia,

el decreixement demogràfic es un degoteig constant des de la desaparició del règim

comunista, encara que s’accentua en tant que la població cau més d’un 3% entre 2008 i

2009.

· Gràfic 9: Evolució demogràfica total dels Estats bàltics.

Així doncs, tal com argumenten economistes de prestigi en contra de la teoria de Christine

Lagarde, el creixement del PIB i el descens de l’atur en els casos de Lituània i Letònia no es

deu solament a criteris econòmics, sinó que el factor demogràfic és clau. El descens de la

població lluny de ser provocat per una epidèmia, es deu en una part considerable fruit de

l’augment de les emigracions, tot generant una reducció de la població activa i al seu torn

una caiguda en el percentatge d’aturats, fent que l’atur es redueixi. Això sense entrar a

teoritzar sobre si qui emigrava era perquè no tenia feina, ja que si tenia feina, deixava una

vacant a un altre ciutadà. Aquest fenomen queda més evident pel fet que la caiguda

poblacional es centra en les zones urbanes, on la densitat de llocs de treball és més

abundant que en les rurals.

D’altra banda, també afirmar que en el cas d’Estònia, la població no seria un factor a

significatiu alhora de justificar el increment de la ocupació ja que pràcticament no varia la

seva evolució, com si succeeix als seus veïns bàltics.

GEO/TIME 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Estonia 1.358.451 1.353.854 1.348.608 1.343.461 1.341.199 1.339.329 1.337.666 1.336.107 1.333.788 1.324.814

Latvia 2.276.520 2.249.724 2.227.874 2.208.840 2.191.810 2.162.834 2.120.504 2.074.605 2.044.813 2.023.825

Lithuania 3.398.929 3.355.220 3.289.835 3.249.983 3.212.605 3.183.856 3.141.976 3.052.588 3.003.641 2.971.905

Font: Elaboració propia Dades: Eurostat

Page 11: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 10

4- EVOLUCIÓ POLÍTICA

El panorama polític dels Estats bàltics dels 90 ençà queda marcat pels dos centres

econòmics amb els que és limítrof, la Unió Europea i Rússia. Des de la fi del comunisme rus,

tots tres Estats bàltics han centrat tots els seus esforços polític-econòmics en millorar les

seves relacions amb els nuclis industrials del vell continent. Aquests esforços s’han traduït

en que des de l’any 1998, tots tres son integrants de la UE i que l’any 2011 Estònia adoptés

l’Euro com a moneda. Letònia passà a engrandir la zona Euro el primer dia del present any

i Lituània és candidata oficiosa per fer-ho a inicis de 2015. Integració.

A partir d’aquí ens preguntem què ha suposat per aquests països l’entrada a l’economia de

mercat i com s’ha modificat el seu sistema laboral. D’altra banda, ens preguntem com s’ha

donat aquest procés de convergència dels bàltics respecte a la UE i quins han sigut els

requisits en forma de polítiques públiques en pro d’associar-se amb ells. Quines conclusions

podríem extreure sobre les polítiques imposades i la direcció de les polítiques de la UE?

Amb la caiguda del mur de Berlin, els Estats bàltics varen esdevenir les úniques ex-

repúbliques soviètiques en ser membres de la Comunitat Europea. Durant la dècada dels

90 les economies d’ Estònia, Letònia i Lituània van intentar progressivament orientar el seus

enllaços comercials de Rússia a països occidentals com els Estats nòrdics. Tot i això, amb la

depreciació del ruble de finals dels 90, la competitivitat de les exportacions bàltiques es va

veure més minada, cosa que incrementà els incentius, que de per si eren notables, per obrir

més els seus mercats a les economies occidentals. Tal com podem veure en un estudi del

PISM7, durant la dècada dels 90, la apertura dels mercats a l’exterior i les facilitats que la

legislació proporcionà a l’hora de crear empreses, comportaren que el percentatge del

sector privat en el PIB arribés a de 60% en Letònia, 65% a Lituània i 75% a Estònia. Això va

ser facilitat per l’accés al crèdit i l’alt volum de FDI i FPI que generaren taxes de creixement

del PIB entre 2000 i 2008 de fins el 12% anual. Tot i això, confirmant les teories liberals, les

polítiques expansionistes generaren un sobreescalfament de l’economia que explotà a

partir de 2008. Tal i com afirma Stiglitz8, l’apertura econòmica pot permetre que les

economies petites o dèbils s’inundin de FPI que enlloc de generar ocupació, obre les portes

a la inflació.

7 Marcin Zaborowski et Al (2013) The baltic States’ success story in combating economic crisis. Consequences for regional cooperation within the EU and with Russia. Polish Institute of International Affairs. 8 El País (2011) Stiglitz afirma que las políticas de austeridad condenan a los países a la debilidad.

Page 12: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 11

· Gràfic 10: Evolució del Foreign Direct Investment entre 1997 i 2011

Tal i com podem veure en el gràfic 6, durant 2008 i 2009 va donar-se un descens del FDI

que Lituània i Letònia veien introduït a la seva economia, tot comportant una caiguda de

l’activitat econòmica que quedà plasmada amb la caiguda del PIB que contrasta amb el

creixement prèviament citat que podem visualitzar al gràfic 7. D’altra banda, seria oportú

comentar que un indicador idoni per analitzar aquest fenomen seria l’evolució del FPI, però

malauradament el BM no té publicades aquestes dades o com a mínim d’aquests tres

països.

· Gràfic 11: Evolució del Producte Interior Brut entre 1997 i 2011

Fruit d’aquest accentuat decreixement,

la Unió Europea decidí aconsellar als Estats Bàltics. Estònia era gairebé membre de la

-5E+08

0

500000000

1E+09

1,5E+09

2E+09

2,5E+09

3E+09

3,5E+09

4E+09

1997 1998 19992000 2001 20022003200420052006200720082009 2010 2011

FDI (97-2011)

Estonia Lituania Letonia

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

PIB (97-2011)

Estonia EST Latvia LVA Lithuania LTU

FONT: Elaboració pròpia amb dades del BM

FONT: Elaboració pròpia amb dades del BM

Page 13: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 12

Eurozona, mentre que Letònia i Lituània es trobaven en el camí d’entrada a l’euro. Motiu

suficient per desobeir la primera de les indicacions d’un sector d’experts, la devaluació

externa. Una depreciació de la seva moneda hauria provocat un avantatge comparatiu

respecte als seus competidors al mercat, tot generant un augment en les exportacions així

com esdevenint més atractiu de cara als inversors, és a dir, el capital tornaria a fluir pel seu

teixit industrial i el decreixement es convertiria en creixement del PIB. Aquesta estratègia

va ser menyspreada per Letònia i Lituània per dues raons. D’una banda, perquè molts dels

préstecs signats en l’època de bonança havien estat establerts en euros. D’altra banda, el

seu objectiu a curt termini era entrar en l’Euro, cosa que els impedia devaluar la seva

moneda perquè generaria una inflació que agreujaria la crisi i els impediria cenyir-se a les

xifres de deute establertes per la. Segons ells, el remei a priori lògic hagués sigut pitjor que

la pròpia malaltia. Per aquest motiu van decantar-se pel conjunt de mesures que proposà

la UE, l’austeritat. Tot el que sigui necessari per l’Euro.

La UE implantà en els Estats bàltics el mateix conjunt de mesures que importà a Espanya.

Un programa basat en la devaluació interna, l’increment de les taxes i la reducció de la

despesa pública. Tal i com hem comprovat a la introducció del paper, aquests eixos no

solament tingueren diferents conseqüències a les albergades a Espanya, també van donar

lloc a diferents evolucions entre els propis Estats bàltics justificables si indaguem en els

diferents processos i les connotacions socials que sorgiren de cadascun dels tres casos.

Estònia és el cas on la crisi afectà amb menys determinació dels tres Estats en l’aspecte

polític. Tingué el nivell de PIB per càpita més estable que la resta, amb unes dades més

pròximes a Estats centrals de la UE que als Estats bàltics. La seva situació política té un

denominador comú durant els 4 anys en els que podem emmarcar la crisi, el partit Liberal

al govern des de 2007, tot renovant mandat el 2011, any de la seva entrada a la Zona Euro.

Aquest govern introduí les polítiques prèviament esmenades amb una resposta social

positiva que podem justificar amb la reelecció del mateix govern a les següents eleccions i

la estabilitat demogràfica de la regió, fet que contrasta amb les seves homòlogues bàltiques.

Estònia és l’Estat bàltic amb més vincles occidentals així com menys dependent del capital i

l’energia russa.

A Lituània, la crisis econòmica va dur el partit patriòtic demòcrata-cristià al poder l’any 2008.

Com podem veure al gràfic 7, aquest ha aconseguit que des de la caiguda del 15% del PIB al

2008, l’any 2011 s’experimentés un creixement superior al 5% juntament amb una relaxació

de la taxa d’atur. La recepta es basa en la rebaixa dels salaris públics propera al 40%, al igual

que les pensions. Els salaris del sector privat varen caure de mode comparable. Lituània ha

sigut el paradigma de la devaluació interna. En aquesta línia, l’IVA s’incrementà d’un 18% a

un 21% i l’Impost de Societats s’apujà fins el 20%. Aquestes mesures generaren un

increment de la competitivitat que portà més inversions foranes, com podem veure al gràfic

6. Aquestes receptes contra la crisi passaren factura al govern liberal en les eleccions de

2012 on el partit Social-Democràtic va prendre possessió de la presidència de l’Estat amb la

Page 14: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 13

taxes de suïcidis9 i emigració10 més altes de la UE l’any 2010. El nou primer ministre lituà

s’ha compromès a dur a terme un pla econòmic que el permeti entrar a la zona Euro a inicis

de 2015, tot i això, aquí a Catalunya se’l coneix més per les seves declaracions donant suport

al procés nacionalista català després de l’últim 11 de Setembre amb la Via catalana com a

símbol11.

Malgrat les semblances a nivell estadístic, el cas letó dista prou del cas lituà. D’una banda,

el mapa polític és molt complex com podem veure en la idiosincràsia del govern actual, una

coalició entre 5 partits. Aquest govern ha implantat polítiques d’austeritat sota recomanació

de la Unió Europea amb el pretext de la suma econòmica de 7.5 bilions d’Euros que la UE

envià a Letònia. Aquestes polítiques es basaven en la reducció de la despesa pública, cosa

que va minar les condicions de vida dels ciutadans letons però funcionà en tant que

aconseguiren atraure de nou els fluxos de capital estranger que activaren l’economia i

portaren Letònia pel camí del creixement. Des de l’1 de Gener de 2014, la moneda oficial

de Letònia és l’Euro.

En suma, podem veure com una inflació i un sobreescalfament de l’economia, amb

bombolla immobiliària inclosa, va fer entrar en crisi els Estats bàltics. Sense oblidar que son

economies petites, no deixen de ser Estats demogràficament reduïts, han solucionat la crisi

econòmica per mitjà de les polítiques d’austeritat basades en la reducció del deute públic a

través de la reducció de la despesa pública i l’augment dels ingressos (impostos). Aquestes

polítiques, han tingut conseqüències a nivell polític i social. Políticament podríem dir que

aquests Estats han legitimat altres intervencions de la UE que resultaren fallides. No és igual

cuinar per dos que per dos mil. A escala social, seria important destacar la caiguda de les

garanties socials ofertes per l’Estat i l’increment dels fenòmens que l’economista Albert

Hirschman12 senyala com veu i sortida en un sistema de monopoli, en aquest cas decisori o

legislatiu, i no receptivitat. En aquestes situacions, son comuns emigracions massives,

situació decisiva per entendre l’efecte secundari del model de solució de la crisi marcat des

de Brussel·les.

9 Organització Mundial de la Salut. Website: http://www.euro.who.int/en/health-topics/noncommunicable-diseases/mental-health/data-and-statistics 10 Crude Rates of population change 2009-2011, Eurostat. Website: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/statistics_explained/index.php?title=File:Crude_rates_of_population_change,_2009-2011_(per_1_000_inhabitants).png&filetimestamp=20130129110717 11 La Vanguàrdia (24/09/13). Lituània es suma a Letònia en el seu recolzament al sobiranisme català. Website: http://www.lavanguardia.com/politica/20130914/54383493361/lituania-suma-letonia-apoyo-soberanismo-catalan.html 12 Hirschman, Albert O. (1970) Exit, voice and loyalty: Responses to Decline in Firms, Organizations and States. Cambridge, MA: Harvard University Press.

Page 15: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 14

5- CONCLUSIONS

Per tant, podríem dir que la solució de les economies bàltiques a la crisi s’ha basat en la

implantació d’un model de polítiques comparable a l’implantat a Espanya. Austeritat

fonamentada en l’increment dels impostos i la reducció de la despesa pública. Ara bé, les

condicions demogràfiques, socials i econòmiques han comportat un desenllaç distint.

Aquesta crisi va fer apujar les taxes d’atur als sectors industrials de les urbs lituanes i letones,

afectant principalment a un sector de la població poc qualificat. Aquest fenomen també es

dóna a Estònia encara que aquí la taxa d’atur és absorbida pel sector serveis i l’industrial.

Molts ciutadans letons i lituans d’aquest sector decidiren emigrar a altres països europeus,

mentre que a Estònia aquest fenomen es donà en menor mesura. L’emigració és un factor

clau per explicar el descens de les taxes d’atur, ja que una reducció de la massa de població

activa comporta una reducció del percentatge de desocupats en tant que aquests emigren.

Un altre factor que explica la crisi i el ràpid creixement és la pèrdua de confiança dels

inversors estrangers recuperada amb motiu de la legitimació atorgada per la UE i les seves

polítiques implantades.

Així doncs, quelcom alguns com la Christine Lagarde tal i com hem vist prèviament,

consideren exitós el procés de sortida de la crisi que han seguit els tigres bàltics. Altres

sectors com l’economista Craig Willy13, veuen l’entrada a la Zona Euro com una trampa per

aquestes dèbils economies dependents del capital estranger que les portarà a no ser

sobiranes ni en la política monetària ni en l’àrea fiscal, fruit de l’increment progressiu del

deute. Deixant els governs i una població que majoritàriament s’hi oposava al canvi de

moneda a expenses dels cicles econòmics personificats en el FDI i FPI, així com dels objectius

polítics de les regions poderoses del centre d’Europa. El preu que les societats d’aquests

Estats dèbils econòmicament paguen és molt elevat en comparació amb el potencial

benefici que en poden treure. El preu del “prestigi i l’estabilitat” és molt alt.

13 Willy, Craig (2013) altic “Austerity Successes”: Or, how to easily reduce unemployment by

exiling 10% of your population. Website: http://www.craigwilly.info/2013/04/14/baltic-austerity-

successes-or-how-to-easily-reduce-unemployment-by-exiling-10-of-your-population/

Page 16: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 15

·REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

· Adomanis, Mark (2013): http://www.forbes.com/sites/markadomanis/2013/01/03/latvia-is-a-success-story-if-by-success-story-you-mean-disaster/ · Claudi Pérez en El País (2013) Lituania, una historia de éxito según las estadísticas. Website: http://economia.elpais.com/economia/2013/08/02/actualidad/1375453151_179987.html · Crude Rates of population change 2009-2011, Eurostat. Website: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/statistics_explained/index.php?title=File:Crude_rates_of_population_change,_2009-2011_(per_1_000_inhabitants).png&filetimestamp=20130129110717 · Dani Rodrik (2/14) Death by finance. Project sindicate, the world’s opinión page. Website: http://www.project-syndicate.org/commentary/dani-rodrik-reviews-the-fundamental-lessons-about-emerging-economies-that-economists-have-refused-to-learn · EESC (2012) Economic and social situation in the baltic States: Estonia. · El País (2011) Stiglitz afirma que las políticas de austeridad condenan a los países a la debilidad. Website: http://economia.elpais.com/economia/2011/06/03/actualidad/1307086382_850215.html · Hirschman, Albert O. (1970) Exit, voice and loyalty: Responses to Decline in Firms, Organizations and States. Cambridge, MA: Harvard University Press. · Krugman, Paul (2012): http://krugman.blogs.nytimes.com/2013/09/19/latvian-adventures/ i altres articles. · Lagarde, Christine (2012): http://www.imf.org/external/np/speeches/2012/060512.htm · La Vanguàrdia (24/09/13). Lituània es suma a Letònia en el seu recolzament al sobiranisme català. Website: http://www.lavanguardia.com/politica/20130914/54383493361/lituania-suma-letonia-apoyo-soberanismo-catalan.html

· Marcin Zaborowski et Al (2013) The baltic States’ success story in combating economic

crisis. Consequences for regional cooperation within the EU and with Russia. Polish

Institute of International Affairs.

· Organització Mundial de la Salut. Website: http://www.euro.who.int/en/health-topics/noncommunicable-diseases/mental-health/data-and-statistics · PISM (2013) The baltic’ states success story in combating the economic crisis: Consequences for regional cooperation with UE and Russia.

Page 17: Què comporten les polítiques d'austeritat?

PÁGINA 16

· Willy, Craig (2013) altic “Austerity Successes”: Or, how to easily reduce unemployment by

exiling 10% of your population. Website: http://www.craigwilly.info/2013/04/14/baltic-

austerity-successes-or-how-to-easily-reduce-unemployment-by-exiling-10-of-your-

population/

· WorldBank data: http://data.worldbank.org/indicator/IC.BUS.EASE.XQ?order=wbapi_data_value_2012+wbapi_data_value+wbapi_data_value-first&sort=asc