Què hem après

2
Què hem après de l’infant i de l’adult? La consigna d’aquest treball era analitzar l’escriptura d’un o diversos infants a partir del que posessin en un full de paper. La proposta dactivitat havia de ser funcional pels infants, és a dir, que tinguin un significat per ells. Havíem de fer la gravació del procés i després analitzar la ortografia, la grafia, el tipus d’escriptura, en quina part del procés d’aprenentatge es troben, quines preguntes fan, etc. Per dur-ho a terme, nosaltres hem analitzat l’escriptura d’un nen i una nena (l’Iu i l’Aina, que tenen 5 anys) de l’escola Els Encants. Una de les membres del grup, la Cristina, treballa allà i, per tant, no hem tingut cap problema a l’hora de fer la gravació audiovisual . A través daquest treball hem pogut aprendre coses des del punt de vista dobservació de ladult i des del punt de vista dobservació dels infants. Dels infants hem après que sovint ens diuen el què volen però ho diuen amb un llenguatge no verbal i, per tant, hem d’estar atents a aquests petits detalls en els que ens transmeten les seves intencions. L’Aina amb les seves mans tapava el que havia escrit, potser perquè no tenia prou seguretat o perquè es sentia cohibida. També hem après que la funcionalitat de l’escriptura és elemental i, per tant, és el motor de la mateixa. Si els infants veuen la funcionalitat dallò què fan, si té una utilitat, hi posen més interès. Podem notar la diferència de motivació entre l’un i l’altre: el nen pensa el què vol escriure i sadona de la funcionalitat de les seves paraules, fins i tot imagina el què passa quan plou i, per tant, el què vol fer quan això passa. LAina perd linterés ràpidament i es cansa abans. Ens hem adonat de la importància de la observació en el procés de l’escriptura (un procés l ent) per poder reconèixer allò que sap i allò que necessita el nen o la nena. Per exemple, la Cristina coneix els infants i s’interessa per les seves necessitats i interessos i pot connectar més ràpidament amb ells. Creiem que l’infant ha de trobar en l’escriptura una motivació i, per tant, és important que allò que escriu tingui una utilitat per ell, que sigui una escriptura funcional. En aquest cas, perquè l’Aina i l’Iu estiguessin motivats i li trobessin una funcionalitat a l’escriptura, els vam fer escriure una llista de coses que volguessin fer a l’hora d’esbarjo un dia de pluja per poder portar-ho a la pràctica. Hem de ser conscients que el paper de l’adult és motivar i proporcionar entusiasme i hem comprovat que aquesta feina no és fàcil. Per tant, les eines que haurem d’utilitzar quan siguem

Transcript of Què hem après

Page 1: Què hem après

Què hem après de l’infant i de l’adult?

La consigna d’aquest treball era analitzar l’escriptura d’un o diversos infants a partir del que

posessin en un full de paper. La proposta d’activitat havia de ser funcional pels infants, és a dir,

que tinguin un significat per ells. Havíem de fer la gravació del procés i després analitzar la

ortografia, la grafia, el tipus d’escriptura, en quina part del procés d’aprenentatge es troben,

quines preguntes fan, etc.

Per dur-ho a terme, nosaltres hem analitzat l’escriptura d’un nen i una nena (l’Iu i l’Aina, que

tenen 5 anys) de l’escola Els Encants. Una de les membres del grup, la Cristina, treballa allà i,

per tant, no hem tingut cap problema a l’hora de fer la gravació audiovisual.

A través d’aquest treball hem pogut aprendre coses des del punt de vista d’observació de

l’adult i des del punt de vista d’observació dels infants.

Dels infants hem après que sovint ens diuen el què volen però ho diuen amb un llenguatge no

verbal i, per tant, hem d’estar atents a aquests petits detalls en els que ens transmeten les

seves intencions. L’Aina amb les seves mans tapava el que havia escrit, potser perquè no tenia

prou seguretat o perquè es sentia cohibida.

També hem après que la funcionalitat de l’escriptura és elemental i, per tant, és el motor de la

mateixa. Si els infants veuen la funcionalitat d’allò què fan, si té una utilitat, hi posen més

interès.

Podem notar la diferència de motivació entre l’un i l’altre: el nen pensa el què vol escriure i

s’adona de la funcionalitat de les seves paraules, fins i tot imagina el què passa quan plou i, per

tant, el què vol fer quan això passa. L’Aina perd l’interés ràpidament i es cansa abans.

Ens hem adonat de la importància de la observació en el procés de l’escriptura (un procés lent)

per poder reconèixer allò que sap i allò que necessita el nen o la nena. Per exemple, la Cristina

coneix els infants i s’interessa per les seves necessitats i interessos i pot connectar més

ràpidament amb ells.

Creiem que l’infant ha de trobar en l’escriptura una motivació i, per tant, és important que allò

que escriu tingui una utilitat per ell, que sigui una escriptura funcional. En aquest cas, perquè

l’Aina i l’Iu estiguessin motivats i li trobessin una funcionalitat a l’escriptura, els vam fer

escriure una llista de coses que volguessin fer a l’hora d’esbarjo un dia de pluja per poder

portar-ho a la pràctica.

Hem de ser conscients que el paper de l’adult és motivar i proporcionar entusiasme i hem

comprovat que aquesta feina no és fàcil. Per tant, les eines que haurem d’utilitzar quan siguem

Page 2: Què hem après

mestres hem vist que són la paciència i el respecte. També hem vist que l’adult ha d’adaptar-se

a les necessitats i interessos dels infants i respectar el seu ritme de manera individual.

Una altra cosa que hem vist que és important és la confiança en les capacitats dels infants i

deixar a un costat la nostra tècnica de l’escriptura. De vegades, ens inclinem i fixem la nostra

atenció en el so-grafia, deixant de banda les possibilitats que poden ser més atractives com,

per exemple, mirar un conte.

També ens hem adonat de la importància de saber interpretar el tipus de suport que cada

infant necessita. Per exemple, en el cas de l’Aina tenia por al fracàs, no acceptava bé les

frustracions perquè està acostumada a fer-ho tot bé. És la líder de la seva classe i sempre vol

estar a l’altura de les possibles expectatives. L’Iu, en canvi, el què necessitava era temps, ja

que es parava molt a pensar com escriuria cada paraula i quina lletra era la correcta.

Hem vist que treballar els diferents tipus de text també té la seva importància. La Cristina va

començar l’explicació de l’activitat dient com es feia una llista perquè els infants sabessin el

què havien de fer i en tinguessin el format en ment.

Fent aquest treball hem après moltes coses, més de les que ens imaginàvem. Però, sobretot, el

més important que hem après és a aprendre a observar l’escriptura infantil més enllà del

resultat que s’observa al paper. A anar més enllà del que s’observa a simple vista, a preguntar-

nos el perquè de cada detall. Tenir clar que cada petit detall ens pot revelar moltes coses que

l’infant ja sap i amb una mirada superficial no ens n’adonaríem.

I això com a futures mestres és molt important que ho aprenguem a fer, és important que

aprenguem a llegir entre línies i a captar els missatges subliminals, els missatges ocults que els

infants ens deixen damunt del paper i que hem de ser capaces de captar per solucionar futurs

problemes abans de que es facin més grans.