Fundació Casa Amèrica Catalunyac/Còrsega 299, entresòl08008 BarcelonaTelèfon: 93 238 06 61Fax: 93 218 43 77americat@americat.catwww.americat.cat

Com arribar-hiBus: 6, 7, 15, 16, 22, 24, 27, 28, 31, 32, 33 i 34.Metro: L3 i L5 (Diagonal); Línies 6 i 7 (Provença) dels FGCTren: Passeig de Gràcia (RENFE)

Entrada lliure. Aforament limitat. Per respecte als autors i al públic dels actes, no es permetrà l’accés a l’auditori un cop començada la sessió.Programació subjecta a canvis de darrera hora. -

ENTRADA LiBRE. AFoRo LiMiTADo.

PoR REsPETo A Los AuToREs y AL PúBLiCo DE Los ACTos, No sE PERMiTiRá

EL ACCEso AL AuDiToRio uNA vEz CoMENzADA LA sEsióN.

PRoGRAMACióN sujETA A CAMBios DE úLTiMA hoRA.

B-6701-2012

Consulteu l’agenda actualitzada a www.americat.cat o rebeu el butlletí setmanal escrivint a americat@americat.cat

CoNsuLTEN LA AGENDA ACTuALizADA EN www.AmeriCAt.CAt

o RECiBAN EL BoLETíN sEMANALEsCRiBiENDo A AmeriCAt@AmeriCAt.CAt

La relación entre Amorim y Borges podía resultar francamente pintoresca, sobre todo cuando se asomaban a la vida de la gente normal. Una vez, por ejemplo, asistieron juntos a un partido de fútbol entre Uruguay y Argentina. Jamás habían prestado el menor interés a ese deporte, pero opinaban que debían tratar de entenderlo por razones de cultura general. Lamentablemente, no estaban hechos para esos pasatiempos. Cada uno deseaba que ganase el equipo oponente, para no decepcionar a su amigo. Al final, abandonaron el estadio durante el intermedio, porque ninguno de los dos sabía que faltaba un segundo tiempo.ExTRACTE DE LA NovEL·LA El amantE uruguayo, DE L’EsCRiPToR PERuà

SAntiAgo ronCAgliolo. L’oBRA Es PREsENTARà L’1 DE MARç.

Fer ús de la nostra Biblioteca i endur-te llibres, cinema i música en préstec, gaudir de descomptes especials per a cursos i espectacles que Casa Amèrica Catalunya organitzi amb d’altres entitats, rebre tota la informació de les nostres activitats via e-maili/o correu postal i beneficiar-te de tots aquests descomptes:

5% en llibres a Alibri.5% en els llibres i 10% en els objectes de laie.5% a la Central.40% en els llibres del museu i 10% a la resta de productes de la botiga del museu Barbier mueller d’Art Precolombí.50% a l’entrada de Cosmocaixa (i altres propostes especials que es renovaran cada 4 mesos).5% en llibres, 10% en els objectes i 20% a les edicions de Casa Amèrica Catalunya a les llibreries institucionals de la generalitat de Catalunya a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

noméS neCeSSiteS:Demanar el teu carnet a la nostra Biblioteca, facilitant nom i cognoms, adreça, telèfon, e-mail i DNi.Abonar, el primer cop d’emetre el carnet, 3 euros.

Fes-te amic de Casa Amèrica Catalunya! Donant-te D’alta poDràs:

hoRARi D’ATENCió i PRÉsTEC:DE 10.00h A 14.00h i DE 16:00 h A 20:00 h (LABoRABLEs)

biblioteca@americat.cat

NovETATsBIBLIOTECA

1 2 3 4

PuBLiCACioNs Casa aMÈrICa CatalUnYa

Publicacions disponibles a les llibreries de la Generalitat, Alibri, Laie i La Central. Podeu informar-vos de les novetats i fer els vostres comentaris sobre aquestes i altres publicacions al bloc Llibres GenCatCompra on-line a www.americat.cat

1 BetibúCLAuDiA PiñEiRo. ALFAGuARA, 2011

2 el animal sobre la piedraDANiELA TARAzoNA. ALMADíA, 2008

3 el Caribe y sus diásporas: Cartografía de saberes y prácticas culturalesANjA BANDAu; MARThA zAPATA GALiNDo (EDs.). vERBuM, 2011

4 2 Filhos de Francisco (DvD)BRENo siLvEiRA (DiR.) [vERsió EN PoRTuGuès]

EXPOSICIONSCAsA AMèRiCA CATALuNyA

Des de Casa Amèrica Catalunya convoquem totes les persones que un dia van migrar a Catalunya per tal que, de manera individual o través de col·lectius, participin a Penélopes responent a la pregun-ta Qui has deixat enrere? Part d’aquesta exposició es construirà amb la participació oberta a qui ho desitgi.

Com? Porta’ns una foto que respongui a la pregunta Qui has deixat enrere? Farem una còpia en color de la imatge de la persona estima-da, familiar o amic, o d’alguna cosa que evoqui les teves arrels. La teva fotografia s’afegirà a les dels altres participants. Totes juntes s’integraran a l’exposició, per tal de recórrer de forma conjunta els diferents indrets de les imatges i conformar una peça representativa dels processos de separació que comporten les migracions.si bé Penélopes presenta el cas concret de la migració eminent-ment masculina, de Centreamèrica i Mèxic cap els Estats units, té un interès especial observar el fenòmen en relació a la migració lla-tinoamericana a Espanya i Catalunya, la composició de la qual és marcadament diferent.-DEsDE CAsA AMèRiCA CATALuNyA CoNvoCAMos A ToDAs LAs PERsoNAs QuE uN DíA

MiGRARoN A CATALuNyA PARA QuE, DE MANERA iNDiviDuAL o TRAvÉs DE CoLECTivos,

PARTiCiPEN EN PEnÉloPES. BAjo LA PREGuNTA ¿QUién HAS DeJADo AtrÁS?, sE CoNs-

TRuiRá uNA PARTE DE LA ExPosiCióN CoN LA PARTiCiPACióN ABiERTA A QuiÉN Lo DEsEE.

¿CÓmo? TRAE uNA FoTo QuE REsPoNDA A LA PREGuNTA ¿QUién HAS DeJADo AtrÁS? hAREMos uNA CoPiA EN CoLoR DE LA iMAGEN DEL sER QuERiDo, FAMiLiAR o AMiGo,

o DE ALGo QuE EvoQuE Tus RAíCEs. Tu FoToGRAFíA sE suMARá A LAs DE Los oTRos

PARTiCiPANTEs. ToDAs juNTAs sE iNTEGRARáN EN LA ExPosiCióN PARA RECoRRER DE

FoRMA CoNjuNTA Los DiFERENTEs LuGAREs DE LAs iMáGENEs y CoNFoRMAR uNA

PiEzA REPREsENTATivA DE Los PRoCEsos DE sEPARACióN QuE CoMPoRTAN LAs Mi-

GRACioNEs.

si BiEN PEnÉloPES PREsENTA EL CAso CoNCRETo DE LA MiGRACióN EMiNENTEMENTE

MAsCuLiNA, DE CENTRoAMÉRiCA y MÉxiCo hACiA Los EsTADos uNiDos, REsuLTA DE

uN iNTERÉs Muy PARTiCuLAR MiRARLo EN RELACióN A LA MiGRACióN LATiNoAMERiCA-

NA EN EsPAñA y CATALuNyA, CuyA CoMPosiCióN Es MARCADAMENTE DiFERENTE.

PARTiCiPA A LA iNsTAL·LACió QuI hAS dEIXAT ENrErE?

AusenciasFotografíes de Gustavo Germano

ArgentinAinAUgUrACiÓDt19: Casa De la provInCIa De entre ríos CiuDAD AuTóNoMA DE BuENos AiREs Dl20: Casa De la MeMorIa Y la vIDa Del MUnICIpIo De Morón (Ex- CCD MANsióN sERÉ) MoRóN, PRoviNCiA DE BuENos AiREs

PenélopesFotografies d’héctor Mediavilla

BArCelonAFinS el 3 De mAigCAsA AMèRiCA CATALuNyA. BARCELoNA

FoTo

: HÉ

Ct

or

Me

DIa

vIl

laE

xP

os

iCió

au

SE

nc

iaS

A M

ED

ELL

íN. G

EN

ER

201

2

Col·lABorem AmB

18a MosTRA DE CiNEMA LLATiNoAMERiCà DECATALuNyA LLEiDA 201223 Al 30 De mArÇMés informació: www.mostradelleida.com

28-30

ACTiviTAT ADREçADA A LEs EsCoLEs PRèviA soL·LiCiTuD

CoNTEsVA d’ESGLAIS I APArEGuTS

Esperits de l’aigua, la selva i les muntanyes, fenòmens estranys de la naturalesa i invencions de la imaginació es barregen amb bruixes, follets i fantasmes per donar lloc a una rica tradició de contes de por. En aquest taller coneixerem alguns dels fantasmes més populars a l’Amèrica Llatina com la Madremonte de Colòmbia, el Caipora de Brasil o el Sombrerón de Guatemala, i tremolarem amb misteriosos relats que posen els pèls de punta. Taller impartit amb l’il·lustrador i comptacontes colombià Alexis Forero, alekos.-EsPíRiTus DEL AGuA, LA sELvA y LAs MoNTAñAs, FENóMENos EsTRAños DE LA NATuRA-

LEzA E iNvENCioNEs DE LA iMAGiNACióN sE MEzCLAN CoN BRujAs, DuENDEs y FANTAs-

MAs PARA DAR LuGAR A uNA RiCA TRADiCióN DE CuENTos DE MiEDo. EN EsTE TALLER

CoNoCEREMos ALGuNos DE Los FANTAsMAs Más PoPuLAREs DE AMÉRiCA LATiNA

CoMo LA MADREMONTE DE CoLoMBiA, EL CAIPORA DE BRAsiL o EL SOMBRERÓN DE

GuATEMALA, y TEMBLAREMos CoN MisTERiosos RELATos QuE PoNEN Los PELos DE

PuNTA. TALLER iMPARTiDo CoN LA PARTiCiPACióN DEL iLusTRADoR y CuENTACuENTos

CoLoMBiANo ALEXIS FORERO, alEKoS.

CiNEMAi DEBATsMArÇdE TErrOrAquest mes de març és ple de terror a Casa Amèrica Catalunya. A par-tir de taules rodones, lectures de contes i projeccions de pel·lícules, ens apropem a les diverses manifestacions de la por en la cultura llatinoamericana.-EsTE MEs DE MARzo EsTá LLENo DE TERRoR EN CAsA AMèRiCA CATALuNyA. A PARTiR DE

MEsAs REDoNDAs, LECTuRAs DE CuENTos y PRoyECCioNEs DE PELíCuLAs, Nos ACER-

CAMos A LAs DisTiNTAs MANiFEsTACioNEs DEL MiEDo EN LA CuLTuRA LATiNoAMERiCANA.

Dl05 / 19:30h / CiNEMA

Cronosde guillermo del toro (Mèxic, 1992, 95’)

Cronos, primera pel·lícula del director i guionista mexicà guillermo del toro, narra el descobriment d’un objecte amb forma d’escarabat que proporciona vida eterna. Film guardonat per l’Acadèmia Mexicana d’Arts i Ciències Cinematogràfiques amb el Premi Ariel a la millor Pel·lícula i al millor Director (1993).

CronoS, PRiMERA PELíCuLA DEL DiRECToR y GuioNisTA MExiCANo gUillermo Del toro,

NARRA EL DEsCuBRiMiENTo DE uN oBjETo CoN FoRMA DE EsCARABAjo QuE PRoPoR-

CioNA viDA ETERNA. FiLM GALARDoNADo PoR LA ACADEMiA MExiCANA DE ARTEs y

CiENCiAs CiNEMAToGRáFiCAs CoN EL PREMio ARiEL A LA meJor PelÍCUlA y AL meJor DireCtor (1993).

DL12 / 19:30h / CiNEMA

Aparecidosde Paco Cabezas (Argentina-Mèxic-Espanya, 2007, 107’)

Aparecidos, de Paco Cabezas, explica com dos germans de viatge per l’Argentina són testimonis de l’assassinat d’una família comès amb el mateix modus operandi que altres crims succeïts vint anys enrera.

APAreCiDoS, DE PACo CABeZAS ExPLiCA, CoMo Dos hERMANos DE viAjE PoR ARGEN-

TiNA soN TEsTiGos DEL AsEsiNATo DE uNA FAMiLiA CoMETiDo CoN EL MisMo MODUS OPERANDI QuE oTRos CRíMENEs DE hACE 20 Años.

DL19 / 19:30h / CiNEMA

Sudor fríode Adrián garcía Bogliano (Argentina, 2011, 80’)

Sudor frío, de l’argentí Adrián garcía Bogliano, situa a la parella pro-tagonista en una misteriosa casa on els esperen dos homes carregats d’explosius.

SUDor FrÍo, DEL ARGENTiNo ADriÁn gArCÍA BogliAno, siTúA A LA PAREjA PRoTA-

GoNisTA EN uNA MisTERiosA CAsA DoNDE LEs EsPERAN Dos hoMBREs CARGADos DE

ExPLosivos.

DL26 / 19:30h / CiNEMA

la Casa mudade gustavo Hernández (uruguai, 2011, 78’)

la Casa muda, de gustavo Hernández, és un continu i angoixant pla seqüència de la Laura i el seu pare, en Wilson, en una vella casa de camp que volen reformar. En Wilson puja a dalt per investigar uns sorolls estranys, mentre la seva filla es queda sola a baix.

lA CASA mUDA, DE gUStAVo HernÁnDeZ, Es uN CoNTiNuo y AGoBiANTE PLANo sE-

CuENCiA DE LAuRA y su PADRE, WiLsoN, EN uNA viEjA CAsA DE CAMPo QuE QuiEREN

REFoRMAR. WiLsoN suBE A LA PARTE suPERioR PARA iNvEsTiGAR uNos RuiDos ExTRA-

ños, MiENTRAs su hijA sE QuEDA soLA ABAjo.

FoTo

GR

AM

A D

E C

RO

NO

SFo

ToG

RA

MA

DE

LA

CA

SA

MU

DA

Dj29+Dv30 / 20:00h / DEBAT

nous monstres llatinoamericansDues sessions dedicades a reflexionar sobre el terror i els relats ci-nematogràfics, polítics o literaris que genera la por. intervenen l’escriptor mexicà Jorge Volpi; el guionista i escriptor argentí marcelo Figueras; el periodista David Barba, i el poeta i assagista Jorge Fernández gonzalez, autor del llibre Filosofía Zombi. Les sessions es clouran amb la lectura d’alguns dels contes de terror més coneguts de la lite-ratura llatinoamericana.

Dos sEsioNEs DEDiCADAs A REFLExioNAR soBRE EL TERRoR y Los RELATos CiNEMA-

ToGRáFiCos, PoLíTiCos o LiTERARios QuE GENERA EL MiEDo. iNTERviENEN EL EsCRi-

ToR MExiCANo Jorge VolPi; EL GuioNisTA y EsCRiToR ARGENTiNo mArCelo FigUe-rAS; EL PERioDisTA DAViD BArBA, y EL PERioDisTA y ENsAyisTA Jorge FernÁnDeZ gonZÁleZ, AuToR DEL LiBRo FILOSOFÍA ZOMBI. LAs sEsioNEs CoNCLuiRáN CoN LA

LECTuRA DE ALGuNos DE Los CuENTos DE TERRoR Más CoNoCiDos DE LA LiTERATuRA

LATiNoAMERiCANA.

Dj22

Dv23

DT27

19:00 HDoCuMENTAL i DEBAT

19:30 HCoNFERèNCiA i CoL·LoQui

19:30 HMúsiCA. FEsTivAL BARNAsANTs

32 anys després de l’assassinat de Monsenyor óscar Romero al salvador, el realitzador mexicà everardo gonzález reconstrueix a El cielo abierto (Mèxic, 2011, 100’) la història d’aquest país centreamericà en el període anterior a la guerra civil (1980-1992). són els moments més dramàtics del passat recent del salvador, on la figura de Romero és tot un símbol per la seva defensa dels drets humans i com a exponent de la teologia de l’alliberament. Debat posterior a càrrec de Juan José tamayo, teòleg i director de la Càte-dra de Teologia i Ciències de la Religió ignacio Ellacuría de la universidad Carlos iii de Madrid, i el realitzador everardo gonzález.-32 Años DEsPuÉs DEL AsEsiNATo DE MoNsEñoR ósCAR RoMERo EN EL sALvADoR, EL REALizADoR

MExiCANo eVerArDo gonZÁleZ RECoNsTRuyE EN El ciElo aBiErto (MÉxiCo, 2011, 100’) LA his-

ToRiA DE EsTE PAís CENTRoAMERiCANo EN EL PERioDo ANTERioR A LA GuERRA CiviL (1980-1992).

soN Los MoMENTos Más DRAMáTiCos DEL PAsADo RECiENTE DEL sALvADoR, DoNDE LA FiGuRA DE

RoMERo Es ToDo uN síMBoLo PoR su DEFENsA DE Los DEREChos huMANos y CoMo ExPoNENTE

DE LA TEoLoGíA DE LA LiBERACióN.

DEBATE PosTERioR A CARGo DE JUAn JoSé tAmAYo, TEóLoGo y DiRECToR DE LA CáTEDRA DE TEo-

LoGíA y CiENCiAs DE LA RELiGióN iGNACio ELLACuRíA DE LA uNivERsiDAD CARLos iii DE MADRiD, y

EL REALizADoR eVerArDo gonZÁleZ.

Col·labora: Consolat General De MÈxIC a barCelona

En commemoració del cop militar del 24 de març de 1976, en el Dia Nacional de la Memòria per a la veritat i la justícia, sessió per analitzar el present i futur dels judicis contra els responsables dels delictes de lesa humanitat comesos durant la dictadura militar a l’Argentina (1976 -1983). hi participa en videoconferència Ana maría Careaga, directora executiva de l’institut Espai per a la Memòria de Buenos Aires.La convocatòria també ret homenatge a l’exjutge Baltasar Garzón per les seves iniciatives en defensa de la justícia universal en relació als drets humans a l’Amèrica Llatina i a Espanya.-EN CoNMEMoRACióN DEL GoLPE MiLiTAR DEL 24 DE MARzo DE 1976, EN EL DíA NACioNAL DE LA ME-

MoRiA PoR LA vERDAD y LA jusTiCiA, sEsióN soBRE EL PREsENTE y FuTuRo DE Los juiCios CoNTRA

Los REsPoNsABLEs DE Los DELiTos DE LEsA huMANiDAD CoMETiDos DuRANTE LA DiCTADuRA

MiLiTAR EN ARGENTiNA (1976-1983).

PARTiCiPA PoR viDEoCoNFERENCiA AnA mArÍA CAreAgA, DiRECToRA EjECuTivA DEL iNsTiTuTo

EsPACio PARA LA MEMoRiA DE BuENos AiREs.

LA CoNvoCAToRiA TAMBiÉN RiNDE hoMENAjE AL ExjuEz BALTAsAR GARzóN PoR sus iNiCiATivAs

EN DEFENsA DE LA jusTiCiA uNivERsAL EN RELACióN A Los DEREChos huMANos EN AMÉRiCA

LATiNA y EsPAñA.

orGanItza: plataforMa arGentIna Contra la IMpUnItat De barCelona

gerardo Alfonso, nascut a l’havana al 1958, es va iniciar com a trobador als anys vuitanta. Els seus temes incorporen elements de la música llatinoame-ricana, sobretot la brasilera i caribenya, però també poden passar pel rock, el reggae o fins i tot el rap. Guitarra, poesia i cançó en un constant qüestio-nament.-gerArDo AlFonSo, NACiDo EN LA hABANA EN 1958, sE iNiCió CoMo TRovADoR EN Los Años

oChENTA. sus TEMAs iNCoRPoRAN ELEMENTos DE LA MúsiCA LATiNoAMERiCANA, soBRE ToDo

LA BRAsiLEñA y CARiBEñA, PERo TAMBiÉN PuEDEN PAsAR PoR EL RoCK, EL REGGAE o iNCLuso EL

RAP. GuiTARRA, PoEsíA y CANCióN EN uN CoNsTANTE CuEsTioNAMiENTo.

Altres concertsFestival Barnasants

Dv02 / 21:30 h PASCUAlA ilABACA Y FAUnA (Xile)

Dj29 / 21:30 hrolY Berrio (CUBA)

Dv30 / 21:30 hKArel gArCÍA, norBerto roDrÍgUeZ i CArloS lAge (CUBA)

Ds31 21:30hmAStUerZo Y l@S JiJ@S Del mAÍZ (mÈXiC)

Tots els concerts es celebraran a:luz de gasc/ Muntaner, 246. BarcelonaGratis amb carnet Casa Amèrica Catalunya: màxim 100 persones

l’assassinat de monsenyorromero, 32 anys després

Argentina: a 36 anys, justícia

gerardo Alfonso en concert

RE

TRAT

DE

Mo

Ns

EN

yo

R R

oM

ER

o E

N u

N C

AR

RE

R D

EL

sA

LvA

Do

R.

FoTo

: fr

an

CIs

Co

Ca

Mp

os

(DIa

rIo

la

pÁ

GIn

a)

GE

RA

RD

o A

LFo

Ns

o

MÉs iNFoRMACió A

FoTo

DE

sa

nt

IaG

o r

on

Ca

GlI

olo

DE

Lis

BE

Th s

ALA

sJU

an

vIl

lor

o

Dj01

Dv02

DM07

DM21

20:00 HPREsENTACió DE LLiBRE

19:30 HDoCuMENTAL i DEBAT

18:00 HsEMiNARi

19:30 HPREsENTACió DE LLiBRE

L’escriptor peruà Santiago roncagliolo presenta el seu llibre El amante uru-guayo (Alcalá, 2011). Després d’una monumental investigació sobre el Buenos Aires dels anys trenta, la guerra civil espanyola i el París de la postguerra, Roncagliolo desvetlla la intimitat dels grans genis de l’art del segle xx. L’autor exposarà el seu treball, la feina de documentació necessària fins a l’escriptura d’aquesta història real i les troballes d’aquest fascinant viatge.-EL EsCRiToR PERuANo SAntiAgo ronCAgliolo PREsENTA su LiBRo El amantE uruguayo (AL-

CALá, 2011). TRAs uNA MoNuMENTAL iNvEsTiGACióN PoR EL BuENos AiREs DE Los Años TREiNTA,

LA GuERRA CiviL EsPAñoLA y EL PARís DE LA PosGuERRA, RoNCAGLioLo DEsvELA LA iNTiMiDAD DE

Los GRANDEs GENios DEL ARTE DEL siGLo xx. CoN LA PRoyECCióN DE FoToGRAFíAs, EL AuToR

ExPoNDRá su TRABAjo, LA LABoR DE DoCuMENTACióN NECEsARiA hAsTA LA EsCRiTuRA DE EsTA

HISTORIA REAL y Los hALLAzGos ENCoNTRADos EN EsTE viAjE.

El realitzador Arturo Hortas ens mostra en el nou documental yasuní. ElBuen Vivir, la problemàtica de la Reserva de la Biosfera yasuní, a l’Amazònia equatoriana, on es troba el 20% de les reserves de petroli del país. El pro-jecte yasuní iTT sol·licita a la comunitat internacional el 50% dels diners que s’obtindria amb l’extracció de l’or negre, per invertir-los en conservació, investigació i energies alternatives.Posterior taula rodona amb lucía Pazmiño, Cònsol General de l’Equador a Barcelona; Joan martínez Alier, coordinador europeu del projecte EjoLT; leah temper, de l’equip EjoLT, i Arturo Hortas, director del documental.-EL REALizADoR ArtUro HortAS Nos MuEsTRA EN EL NuEvo DoCuMENTAL yaSunÍ. El BuEn ViVir LA PRoBLEMáTiCA DE LA REsERvA DE LA BiosFERA yAsuNí, EN LA AMAzoNiA ECuAToRiANA, QuE

ALBERGA EL 20% DE LAs REsERvAs DE PETRóLEo DEL PAís. LA iNiCiATivA yAsuNí iTT soLiCiTA A LA

CoMuNiDAD iNTERNACioNAL EL 50% DEL DiNERo QuE sE oBTENDRíA CoN LA ExTRACCióN DEL ORO NEGRO, PARA iNvERTiRLo EN CoNsERvACióN, iNvEsTiGACióN y ENERGíAs ALTERNATivAs.

PosTERioR MEsA REDoNDA CoN lUCÍA PAZmiÑo, CóNsuL GENERAL DE ECuADoR EN BARCELoNA;

JoAn mArtÍneZ Alier, CooRDiNADoR EuRoPEo DEL PRoyECTo EjoLT; leAH temPer, DEL EQuiPo

EjoLT, y ArtUro HortAS, DiRECToR DEL DoCuMENTAL

intervenció la participació política transnacional dels immigrants llati-noamericans a Espanya, per Anastasia Bermúdez, de l’observatori Per-manent Andalús de les Migracions (oPAM). Casa Amèrica Catalunya col·labora en aquest cicle de seminaris organitzat pel Grup d’investigació interdisciplinar en immigració (GRiTiM) de la universitat Pompeu Fabra, en què es reflexiona sobre la immigració llatinoamericana a Europa.-iNTERvENCióN la ParticiPaciÓn PolÍtica DE loS inmigrantES latinoamEricanoS En ES-PaÑa, PoR AnAStASiA BermÚDeZ, DEL oBsERvAToRio PERMANENTE ANDALuz DE LAs MiGRACio-

NEs (oPAM). CAsA AMèRiCA CATALuNyA CoLABoRA EN EsTE CiCLo DE sEMiNARios oRGANizADo

PoR EL GRuPo DE iNvEsTiGACióN iNTERDisCiPLiNAR EN iNMiGRACióN (GRiTiM) DE LA uNivERsiDAD

PoMPEu FABRA QuE REFLExioNA soBRE LA iNMiGRACióN LATiNoAMERiCANA EN EuRoPA.

materias dispuestas: Juan Villoro ante la crítica (Candaya, 2011) recull al-gunes de les reflexions que l’obra de l’autor mexicà ha generat en escriptors i crítics literaris. Aquest llibre, coeditat amb Casa Amèrica Catalunya, proposa una aproximació íntima i rigorosa al singular univers literari de juan villoro, un autor que, segons javier Marías, “sempre dóna extraordinàries sorpreses”. intervenen Juan Villoro; l’escriptor Jordi Carrión; l’editor Jorge Herralde, i olga martínez Dasi, de l’editorial Candaya. També es projecta el documen-tal que acompanya el llibre, Villoro en Villoro (31’), de Juan Carlos Colín.-matEriaS DiSPuEStaS: Juan Villoro antE la crÍtica (CANDAyA, 2011) RECoGE ALGuNAs DE

LAs REFLExioNEs QuE LA oBRA DEL AuToR MExiCANo hA susCiTADo EN EsCRiToREs y CRíTiCos

LiTERARios. EsTE LiBRo, CoEDiTADo CoN CAsA AMèRiCA CATALuNyA, PRoPoNE uN ACERCAMiEN-

To íNTiMo y RiGuRoso AL siNGuLAR uNivERso LiTERARio DE juAN viLLoRo, uN AuToR QuE, sEGúN

jAviER MARíAs, “siEMPRE DA ExTRAoRDiNARiAs soRPREsAs”. iNTERviENEN JUAn Villoro, EL

EsCRiToR JorDi CArriÓn; EL EDiToR Jorge HerrAlDe, y olgA mArtÍneZ DASi, DE EDiToRiAL

CANDAyA. TAMBiÉN sE PRoyECTA EL DoCuMENTAL QuE ACoMPAñA AL LiBRo, VILLORO EN VILLORO

(31’), DE jUAn CArloS ColÍn.

el amante uruguayo,de Santiago roncagliolo

Yasuní. el Buen Vivir

Política comparadade les migracions

materias dispuestas:Juan Villoro ante la crítica