Vet aquí una vegada quatre amics que sempre jugaven a futbol a l’hora del pati.

Necessitaven més companys i

companyes, però no en

trobaven perquè ells sempre

guanyaven i eren el únics que

s’ho passaven bé.

Van fer una campanya de

propaganda per trobar més

jugadors entre els nens de

l’escola.

Es van posar en fila i anaven

cridant:

-Ben aviat començarà el partit... qui s’apunta? Ja sabeu que ens ho passem molt bé

jugant a futbol... correm, fem gols i cada vegada en sabem més!!!

És clar que, com ells eren els

millors, haurien de posar-se en

diferents equips perquè així

tothom pogués jugar bé i

guanyar alguna vegada.

De sobte, un nen de P3 va dir: -I si

juguem a futbol sense pilota?

-Sense pilota?!!! –Van preguntar

els altres.

El cas és que van decidir provar-ho i va anar bé!. S’inventaven jugades on hi

participaven tots i seguien una pilota imaginària que feia coses increïbles...

Botava allà on no us podeu ni imaginar i rebotava a llocs superin sòlits sense fer

malbé res...

...i sense que ningú prengués mal.

Al partit s’afegien molts curiosos que es quedaven mirant parats o desconcertats.

Els mestres de l’escola que estaven al

pati no entenien res, però, de mica en

mica es va afegir a animar aquest partit

imaginari.

De cop i volta... la pilota, la pilota!!! On

és??.

-Som tanta colla que l´hem extraviat!

Llavors va sonar el timbre, i el nen de P3 va començar a mirar el cel i va dir: fi del

partit!

-Per què mires el cel? –li va preguntar un mestre.

-No ho veus? –li va dir el nen de P3- comença a ploure... no trobo la pilota i me l’he

d’emportar a la classe...

Un altre nen va dir: -Ha estat el

millor partit que he fet mai. Demà hi

tornarem!

Llavors, una nena de quart es va acostar al nen de P-3 i atansant-li les seves mans

que semblaven que subjectessin alguna cosa, li va dir: -Té, la pilota... ja l´he

trobada!

-Fantàstic!.-Va respondre el nen i va marxar somrient. Acaronà la seva butxaca, se

la va mirar i com si li parlés li va dir: -Fins demà!