Quin tresor! - edebe.com · Aprens amb Píxel • Les paraules compostes • Les llegendes • El...

Quin tresor!8

122

Heu sentit mai a parlar de la llegenda de Sant Jordi? O de la de la con-questa de València pel rei Jaume I? O de la creació de l’illa de Benidorm? Un món de llegendes us espera! Per començar, aterreu a la comarca de l’Alcoià i descobriu com celebren a la localitat de Banyeres de Mariola un passat llegendari en honor d’un cavaller molt conegut anomenat Jordi!

http://www.youtube.com/watch?v=TE7GA428EC4

104902 LLENGUA VAL 3EP U8.indd 122 01/03/12 14:02

Aprens amb Píxel • Les paraules compostes

• Les llegendes

• El resum

• Contes històries

• Ús de «r» i «rr»

• Els pronoms personals forts

123

Escoltes i parlesEm relacione amb els altres

• Quin tipus de text és? On el podries sentir?

• Sobre què és el programa?

• On s’han de fer les inscripcions?

• T’agradaria participar-hi? Per què?


124

LLIGES

La llegenda del Puig Campana Fa molts i molts anys, a la bella vall del Puig Campana, a la comar-ca de la Marina Baixa situada al sud-est de la Comunitat Valenciana, viva una donzella més bonica que la llum de la Lluna sobre la mar. Es deia Alda. Els seus pares desitjaven que la seua filla es casara amb Cerivert, un jove molt atractiu. El jove, a més, era fill de l’home més ric de la comarca i estava enamorat de la xica. Però a Alda no li feia gràcia el xic.

Va passar que un dia, Alda va anar a recollir aigua a una de les fonts de la serra i va trobar Rotlà, un gegant lleig i mal fet, però pacífic i bondadós. La vida de Rotlà era trista perquè per la zona ja no queda-ven més gegants i la gent li tenia por per culpa del seu aspecte.

Rotlà, en veure la jove, va quedar meravellat amb la seua bellesa i se’n va enamorar perdudament. Alda, al contrari, quan va veure aquell gegant es va espantar. Va córrer i es va amagar dins d’una cova. Rotlà va pensar que com que no l’havia enamorada pel seu aspecte físic, la podia enamorar per la seua bonhomia i sensibilitat.

Per a mostrar-li l’amor que de sobte havia sentit per ella, li va reci-tar uns versos tan bonics que Alda va quedar profundament ena-morada d’aquell grandot tan bo i encisador.

Esta llegenda narra de manera fantàstica com es va formar l’illa de Beni dorm, la qual pareix que siga el tros que falta al Puig Campana.

• Quina relació poden tindre l’illa i el badall del Puig Campana?

• On es troben Benidorm i el Puig Campana? En quina comarca?

Com creus que reaccionarà Cerivert?

bonhomia: condició de qui és bon home o bona dona.

encisador: que atrau per la seua sensibilitat.


8

125

Este fet no va tardar gens a arribar a orelles de Cerivert. El jove va embogir i va jurar venjar-se de la parella. Per tal de complir el seu jura-ment va anar a buscar un bruixot molt malvat perquè formulara un malefici contra els dos enamorats.

Aquell dia, quan Rotlà tornava de caçar es va trobar amb este bruixot que li va anunciar el malefici següent:

—La bella donzella morirà tan bon punt els últims rajos de Sol deixen d’il·luminar-la.

Rotlà es va desesperar. Corrents va anar a buscar la seua estimada. Boig d’impotència, el gegant contemplava com el Sol començava a pondre’s darrere del Puig Campana alhora que la seua amada es torna-va blanca.

Rotlà va córrer cap al cim de la muntanya i li va fer un gran tall d’espasa, tan gran que va obrir l’obertura quadrada que té esta muntanya i d’esta manera facilitar que el Sol il·luminara Alda. Va guanyar així uns instants més de llum al destí. No obstant això, el Sol finalment es va pondre i la donzella va morir als braços de Rotlà.

El tros del cim va fer cap a la mar formant l’illa de Benidorm.

Amb Alda morta als braços, Rotlà va pensar que la llum de la Lluna podria reviure-la. Afligit de dolor es va endinsar a la Mediterrània i va depositar el cos de la xica a l’illa format per la roca arrancada al Puig Campana.

Malauradament aquella nit hi va haver una gran tempesta. El gegant es va abraçar a l’illa, però va morir ofegat al costat de la seua estimada.

Creus que Rotlà podrà salvar

Alda? Per què?

malefici: dany causat per art d’encantament.


126

COMPRENS

1. Respon a les preguntes sobre la lectura.

• Quan va passar la història? On va passar? És un lloc real o fantàstic?

• Quins personatges hi ha? Qui són? Quins són reals i quins fantàstics? Quin és el més impor-tant?

2. Ordena les vinyetes segons el que passa en la llegenda.

—Explica per què són irreals les imatges anteriors.

3. Escriu V o F segons que estes frases siguen vertaderes o falses. Després, corregeix les falses.

Un gegant s’enamora d’una donzella al primer colp d’ull.

El gegant recita versos tan sensibles a la donzella que a la fi ella se n’enamora també.

Un pretendent de la donzella demana a un amic que envie una felicitació als dos amants.

El gegant fa una porta a una cova per a amagar-se de l’últim raig de Sol i la donzella mor.

El tros del puig cau al riu; allà el gegant deposita el cos de l’estimada i se’n torna a casa.

4. Escriu, al costat de cada descripció, el nom del personatge de la lectura que hi correspon.

• Molt malvat. • Lleig i mal fet, però pacífic i bondadós.

• Jove molt atractiu i ric. • Més bonica que la llum de la Lluna sobre la mar.

5. Quina maledicció apareix en la llegenda? Per què es llança? Per què actua malament Cerivert?

— Conta una situació en què t’haja sigut impossible aconseguir alguna cosa. Indica com vas actuar i com es va resoldre. Creus que vas actuar bé o malament? Explica-ho.

a

b

c

d

e


Coneixes paraules compostes

8Penses

6. Rotlà enamora Alda per la seua sensibilitat i bonhomia. Tu, què valores més en els amics, l’aspecte físic, la generositat, el sentit de l’humor…?

panxacontent ploramiques llepafi ls

127

Les paraules compostes són aquelles que s’han format unint dues paraules simples. De vegades, poden portar guionet entre paraula i paraula: nord-est.

7. Observa les imatges i escriu-ne el nom. Són paraules compostes!

La comarca de la Marina Baixa està situada al sud-est de la Comunitat Valenciana. Copia esta brúixola al quadern i completa-la amb els punts cardinals que hi falten.

Per exemple: entre el sud i l’oest es troba el sud-oest.

• Quin punt hi ha entre el nord i l’est?

• I entre el nord i l’oest?

• I entre el sud i l’est?

8. Les paraules compostes també serveixen per a descriure persones. Troba la que hi falta i copia les oracions completes en el quadern.

• Cerivert no pot parar de parlar, és un …

• No ha acabat res del que ha començat, és un …

• El bruixot és molt vanitós, és un …

• Com que és un … s’il·lusiona amb qualsevol fantasia.

9. Busca en el diccionari estes paraules i escriu una oració amb cadascuna.

bocamoll

somiatruites

bufanúvols

tastaolletes


128

ESCRIUS: les llegendes

Hi ha llegendes sobre personatges, momuments, llocs... En coneixes cap?

— Demana ajuda als pares, als iaios i als bibliotecaris, i conta-la als teus companys.

10. L legiu i comenteu en grup esta llegenda.

• De què tracta la llegenda?

D’indrets. De persones. D’éssers fantàstics.

• Què ens conta?

• Penses que és real o inventada? Per què?

• Saps on es troba l’església del Patriarca? Hi has anat mai?

El drac del patriarca El drac del patriarca

Fa molts anys, als afores de València vivia un

drac que s’engolia les persones. Els valencians

vivien aterrits.

Vet ací que un dia un pres es va oferir a les auto-

ritats per tal de matar el drac ell sol. Si ho acon-

seguia, quedaria lliure de la presó. Només va de-

manar una espasa de dues mans i una armadura

feta de diversos cristalls.

Quan el drac es va veure refl ectit i multiplicat als

espills, va quedar bocabadat, fet que va aprofi tar

el pres per a clavar-li l’espasa a la gola.

El pres va quedar lliure i pel que fa al drac encara

hui està exposat a l’església del Patriarca en me-

mòria d’aquell valencià valent.

Les llegendes són narracions que conten tradicions o fets relacionats amb personatges, monu-ments o llocs reals. Barregen elements imaginaris i reals.


129

8 11. Coneixeu la llegenda de La trobà referida a la Mare de Déu del Lledó de Castelló? Si no la

sabeu, consulteu esta pàgina web i observeu les imatges següents.

— Escriviu, en el quadern, què passa en cada imatge de la llegenda amb les vostres paraules.

12. En grups de dos, trieu una imatge i inventeu-vos una llegenda.

— Penseu quina fotografia us pot donar més joc per a la llegenda o us desperta més la imaginació.

— Observeu-la i fixeu-vos en els detalls. Penseu quina llegenda hi pot estar relacionada i escriviu-la.

— Després, amb l’ajuda d’un adult, cerqueu la llegenda en internet i compareu-la amb la que heu escrit. S’assemblen?

http://www.fl ickriver.com/photos/quimgranell/4208698402/

El papa Lluna i el castell de Peníscola L’oroneta i el rei Jaume I


130

APRENS TÈCNIQUES: el resum

Després de la visita a l’Albufera de València, el mestre o la mestra et demana que faces un resum del fullet que has agafat, és a dir, que l’expliques molt breument.

13. Per proposar una eixida a la via verda d’Ojos Negros, has d’explicar breument què és. Prepara el resum en el quadern.

El Parc Natural de l’Albufera de València, situat al sud de l’Horta de València i al nord de la Ribera Baixa i de la Ribera Alta, és la major zona humida de la Comunitat Valenciana. Té una superfície de 21.120 hectàrees i constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants de la Mediter-rània.

El 1986 la Generalitat Valenciana, una insti-tució política, la va declarar Parc Natural per tal de protegir l’espai i preservar l’equilibri entre la riquesa natural i l’activitat humana. El parc natural comprén l’Albufera, el seu entorn humit i el cordó litoral.

Albufera de València, parc natural COM FER UN RESUM?

1. Llig el text entenent el signi-ficat global.

2. Identifica i subratlla les idees principals.

3. Redacta un nou text amb les idees destacades.

Albufera de València, parc natural

El Parc Natural de l’Albufera té 21.120 hectàrees i és un dels hàbitats aquàtics més importants de la Mediterrània.

El 1986, la Generalitat Valenciana la de-clarà parc natural per a protegir-la.

Un resum és un text breu i precís que recull les idees més importants d’un text més llarg.

Via Verda d’Ojos Negros

La Via Verda d’Ojos Negros, de 161 km, inicia el seu recorregut a Ojos Negros, a Terol, i finalitza a Algímia d’Alfara, a Castelló. Es pot fer caminant, en bicicleta o a cavall. La ruta passa per paratges envoltats per dos parcs naturals, la serra Calderona i la serra d’Espadà, així com per importants poblacions monumentals com Sogorb, Xèrica, Sagunt…

Les vies verdes naixen del programa de recuperació de camins ferro-viaris en desús iniciat l’any 1993. Esta iniciativa permet la regeneració d’espais degradats i promou una nova cultura de l’oci respectuosa amb la natura i apta per a tots els públics.


• Llegiu diverses vegades la vostra història: l’heu de conéixer molt bé.

• Conteu-la als altres oralment i sense llegir-la.

131

8PARLEM-NE: contes històries

Les llegendes, les històries, les cançons i les dites formen part de la cultura popular. Moltes les co-neixem perquè la gent les ha anat contant amb el pas del temps.

Llig este conte, respon les preguntes i fes de rondallaire.

Diu que això era un home que, a més a més de vell, era cec.

I tornava a casa de matinada duent una llanterna a la mà.

Un altre que passava per allí, en veure’l, digué:

—Ha, ha, on va este moniato, si és cec i porta una llanterna! Ja em diràs per a què li serveix.

Ah, però és que el que no sabia este home és que si el cec duia la llanter-na, era perquè els altres no entropes-saren amb ell.

http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/11/formules-dinici-dels-contes-formulas-de.html

http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/11/formules-de-fi nal-i-acabament-dels.html

14. Inventeu i narreu històries fantàstiques sobre el vostre barri, poble o ciutat.

• Feu grups de quatre o cinc persones i decidiu sobre què escriureu (una font, una plaça...).

• Redacteu la història (plantejament, nuc i desenllaç). No us oblideu les fórmules d’inici i d’acabament! Són frases màgiques que es diuen per a captar l’atenció. En coneixeu cap de memòria?

• Amb quina frase comencen els contes?

• Com sabem quan parla un personatge? Hi haurà canvis de veu o d’entonació quan es diga en veu alta el conte?

• Hi ha paraules o expressions que només diem quan parlem. Quines trobes en este conte?

• Ara, proveu de fer vosaltres de rondallaire.


132

CONEIXES LA LLENGUA: ús de «r» i «rr»

Què diu un pescador de Benidorm amic de Rotlà?

Sóc un pescador de Benidorm amic de Rotlà. Em diuen Enric. Estime amb bogeria estes coses en la vida: la meua barca, el meu carro i una xica que es diu Rosa, ger-mana de Cerivert.

— Quantes paraules contenen la lletra «r»? Compta-les!

— Torna a llegir la bafarada. La erre sempre sona de la mateixa manera?

15. Classifica les paraules anteriors segons el so de la erre.

16. Estos són alguns peixos que podem trobar a la Mediterrània. Com sona la erre?

mero rap dorada rajada

SONA FORTA SONA FLUIXA

El so de erre forta s’escriu «rr» entre dues vocals, i «r» a principi de paraula i entre consonant i vocal: carro, Rotlà, Enric.

El so de erre fl uixa s’escriu «r» entre dues vocals, entre vocal i consonant i a fi nal de paraula: bogeria, barca, pescador.

17. Endevina endevinalla! Descobreix el peix que s’hi amaga!

Peix petit, fi i allargat, de color blavós i platejat, de gust fort i salat.

El seu nom és una paraula de tres síl·labes amb el so de erre fluixa.


133

8 18. Ets capaç de llegir estos embarbussaments sense entrebancar-te?

19. C ompleta amb «r» o «rr».

co…etja …ema… emba…cació …amat

peixate…ia …eco…egut ma…ítim ca…ossa

— Tot seguit, escriu en cada cas una paraula de la mateixa família.

20. S ’han perdut les erres d’este text. Saps trobar-les?

— Classifica les paraules de l’embarbussament anterior.

• Llig atentament. Com sona la erre i com s’escriu? Has vist que hi ha una paraula composta?

— En quines paraules has tingut més dificultat?

Prepares el dictat

Fort Farrell, conegut com el Gegant del Pi, és un dels personatges més famosos de la mitologia. Conten que va nàixer al maset dels Farrell. Era tan alt i fort que, per a caminar, utilitzava un pi de bastó. Per esta raó rep el sobrenom del Gegant del Pi. A la ciutat, va lluitar i va véncer el Gegant de la Ciutat.

Carrega el carro, carreter, que si tu el carregues, jo ja el descarregaré.

Pere, Peret, pintor, premiat per Portugal, porta pots i potinguetes per a posar pebre picant.

Qui roba una arrova de roba no roba l’arrova, que roba la roba.

La «r» sona forta i s’escriu amb «r».

La «r» sona forta i s’escriu amb «r».

La «r» sona fluixa i s’escriu amb «r».

La llotja és un espai on es …euneixen els me…cade…s i els come…ciants pe… a fe… els seus t…actes.

Si el pescado… de Benido…m vol fe… negoci, quan to…ne a te…a fe…ma ca…egat de peix fresc, ani…à a la Llotja de Santa Pola i posa…à el peix a subhasta.

El comprado… que més dine…s ofe…isca l’adqui…i…à i, a continuació, el du…à a vendre al me…cat.ó l d à d l t


134

CONEIXES LA LLENGUA: els pronoms personals forts

Fixa’t com s’organitza esta obra de teatre.

— Què són les paraules destacades? A què acompanyen?

— Intercanvia els pronoms personals forts i llig el text. Què passa? Per què?

— Quan s’utilitzen els pronoms personals forts vosté/vostés? Del text, en pots substituir cap?

21. C opia la graella en el quadern i completa-la amb els pronoms personals forts.

• … han perdut el text de l’apuntador. • … heu aplaudit de valent.

• … és la tècnica de so? • És … la presidenta del grup de teatre?

• … serem els protagonistes de l’obra. • … tinc les entrades de l’últim espectacle.

22. C opia estes oracions en el quadern i ompli els buits amb els pronoms que hi falten.

1a PERSONA 2a PERSONA 3a PERSONA

SINGULAR

PLURAL

vosaltres vosté ells nosaltres jo ella

Mentre tu poses música de fons, ells acabaran de disfressar-se. A continuació, vosaltres us amagareu a la dreta de l’escenari i nosaltres ens amagarem a l’esquerra.

Quan tots els alumnes estiguen asseguts i en silenci, jo apagaré el llum, tu pujaràs el teló i ell encendrà el focus principal. La representació teatral de La llegenda del Puig Cam-pana haurà començat!

2a persona del singular

1a persona del plural







8 23. S ubstitueix les paraules destacades per un pronom personal fort.

• La meua germana i jo ens vam divertir. • El iaio i la iaia aniran al taller de poesia.

• Dídac i tu viviu prop del Centre Cultural? • Empar és maquilladora.

• Clara i Marta interpreten dues llauradores. • El de la fotografia és Xavier.

24. P assa al plural estes oracions. Recorda que només canvia el nombre.

Per exemple: Jo entraré el primer. Nosaltres entrarem els primers.

— Tu mires la cartellera del cinema. ___ mireu la cartellera del cinema.

— Ell esperava a l’eixida. ___ esperaven a l’eixida.

25. E n quines d’estes situacions s’haurà de dir «vosté»? Justifica la resposta en el quadern.

— A continuació, comenteu en grup altres situacions en les que utilitzaríeu estos pronoms per-sonals forts i escenifiqueu-les.

Els pronoms personals ens indiquen quina persona del verb fa l’acció. Varien en persona (pri-mera, segona, tercera) i nombre (singular, plural).

Utilitzem vosté/vostés en senyal de respecte quan ens adrecem a gent major o a algú que no coneixem.

— Què és el que més t’ha agradat d’esta unitat?

— Ets capaç de recordar alguna de les llegendes? Quina?

— Has participat en les activitats grupals?

Refl exiones

135


POSES EN PRÀCTICA

1. A la bústia de casa t’has trobat este text. Llig-lo atentament.

— Quin tipus de text és?

un fullet informatiu una llista de la compra una recepta de cuina

— Què ofereix?

llista d’entrepans llista d’aliments per a un catering llista de postres

— Qui deu haver enviat aquest text?

una xarcuteria una pastisseria una botiga d’esports

— Per què hi ha dos tipus de safates? Quina diferència hi ha entre les dues?

— Quins colors predominen en el text? Per què hi ha lletres en blanc i més grans?

2. En este text hi ha molts aliments del món. Saps trobar-los? Busca un aliment valencià, un francés, un anglés i un italià.

3. Busca cinc diminutius i fes-ne l’augmentatiu corresponent. Per què hi ha tantes parau-les amb diminutius?

136

Vols celebrar el teu aniversari? Has de convidar amics a ta casa i no tens temps de cuinar? T’abe-lleix convidar els teus companys? T’agradaria sorprendre els teus fills i els amics amb dolços especials. Fixa’t amb les nostres propostes de catering i demana’ns un pressupost sense cap compromís!

SAFATA DOLÇA LLÈPOLA• Brioixos de caramel• Pasta fullada• Bunyols• Floretes de xocolate i caramel• Mossets de pastís de formatge• Rebosteria amb fruita de temporada• Mini cookies de xocolate• Pastissets de moniato• Ensaïmadetes• Magdalenes• Coca de llanda• Pastís d’ametla

SAFATA SALADA CAPRITXOSA• Mossets de focaccia italiana• Mossets de quiche valenciana• Mossets de quiche francesa• Pucetes de pernil ibèric• Pucetes de formatge manxego• Pucetes de salmó amb raves• Pucetes de brie• Tramezzini d’encisam i tonyina• Tramezzini de moixama i canonges• Tramezzini de ceba caramelitzada i foie• Tramezzini de gambes, salmó i ruca• Tramezzini de bacon i formatge

LA FI DE LA FAM LA FI DE LA FAM c/ L’obrador, núm 6, baix

46680, Algemesí (València)tel. atenció al client 96 201 33 33 - wwwlafidelafam.com


4. Separa en síl·labes les paraules i indica’n la síl·laba tònica.

bunyol - convidar - cosa - bona - proposta - pressupost - compromís

— Identifica les «o» tòniques i digues si són obertes o tancades.

5. Fixa’t en l’adreça d’esta passtisseria.

— Identifica-hi un apòstrof i una contracció.

— Quan posem l’apòstrof? Quan fem la contracció?

6. La paraula safata i pressupost es pronuncien amb una esse sorda o una essa sonora?

— Per què una paraula s’escriu amb dues esses i l’altra no?

— Busca en el text una paraula que tinga una essa sonora entre vocals.

7. Digues quines parelles tenen el mateix so de la erre:

ibèric - artesà

rave - pernil

ruca - caramel

obrador - convidar

— Classifica les paraules segons si la erre sona forta o fluixa.

8. Busca un article masculí plural amb el nom que acompanya i transforma’l al femení.

9. En el text diu: «Fixa’t en les nostres propostes de catering». Què és la paraula subratllada?

a) un article b) un adjectiu c) un possessiu d) un verb

10. Imagina’t que et trobes en estes tres situacions. Què triaries de la llista del catering per a cadascuna? Argumenta la teua resposta.

La teua festa d’aniversari

10 persones de la teua família (una és vegetariana).

Vénen uns amics a casa

Els teus 3 millors amics.

Companys de classe

25 companys de classe.

11. Si hagueres de preparar la teua festa d’aniversari, com encarregaries la comanda del catering? Escriu una conversa entre el botiguer i tu.

— Utilitza les formes de salutació i comiat.

— Explica els productes que has seleccionat per a la teua festa d’aniversari.

— Pregunta quant val tot i poseu-vos d’acord.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES I INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

137


Podem dedicar el temps lliure a escoltar música, a jugar amb els amics, a llegir...

— Què us agrada llegir durant el vostre temps lliure?

— Voldríeu compartir i comentar amb els companys les lectures que t’han agradat?

— Sabeu què són els clubs de lectura?

— Penseu que pot ser interessant participar-hi?

PROJECTE

L’OCIUN CLUB DE LECTURA

TRIE

138

www.super3.cat/dequeva/


Feu una llista dels llibres que vulgueu llegir. Cadascú en pot suggerir un i, després, n’heu de consen-suar l’elecció entre tota la classe.

Establiu un calendari a fi de comentar els llibres. Serà la data en què es duran a terme les sessions del club de lec-tura. Tots heu de tindre’l clar, perquè us haurà de servir per a organitzar-vos.

Elaboreu una fitxa en una cartolina o bé amb un proces-sador de textos per a cada llibre que hages llegit. Et serà útil tindre tota la informació clara a l’hora de comentar el llibre en el club de lectura.

Finalment, compartiu les vostres impressions en un bloc. Creeu una entrada per a cada llibre comentat amb:

• Una imatge de la coberta o bé alguna imatge de la sessió del club de lectura.

• La fitxa descriptiva del llibre.

• Els vostres comentaris i opinions. Escriviu-hi els vostres comentaris sobre cada llibre.

DESENVOLUPE

Busqueu informació a...

— La biblioteca

— Internet

— Llibreries especialitzades

— Cases de la joventut

— ...

PLANIFIQUE

139

TÍTOL DEL LLIBRE

DATA D’INICI DE LECTURA

DATA FINAL DE LECTURA

DATA DEL DEBAT

… … … …

FITXA

Títol del llibre: ...

Autor: ...

Gènere: ...

Argument: ...

Opinió personal: ...

TASQUES DEL PROCÉS

1. Investigueu què són els clubs de lectura.

2. Creeu un club de lectura a classe.

3. Organitzeu activitats del club de lectura.

4. Feu un bloc per tal de compartir informació.


Països amb molts grossosEls Estats Units és on més n’hi ha: el 25% de la pobla-

ció és obesa i un 60% té sobrepés. A Europa i a

Espanya, la taxa d’obesitat és del 15%. I a Espanya hi

ha el 17% de xiquets i joves d’entre 12 i 20 anys que té

sobrepés i aproximadament un 4% és obés. Això pre-

ocupa, perquè molts xiquets obesos ho segueixen sent

quan són majors.

Causes i riscosEls canvis en l’estil de vida expliquen el desenvolupa-

ment de l’obesitat. Mengem massa greixos i sucres:

creïlles fregides, pastissos, refrescos... I cada vegada

fem menys exercici físic. L’obesitat porta malalties

serioses, a vegades mortals; malalties cardíaques, càn-

cer, diabetis...

SolucionsEs poden posar avisos en els productes que engreixen

molt i limitar-ne la publicitat. A Espanya, el Govern

estudia mesures com ara prohibir les màquines distri-

buïdores de begudes i aperitius als col·legis o contro-

lar els menjadors escolars. Una altra solució per a l’o-

besitat és fer dieta. Però només es pot fer amb control

mèdic, mai segons el nostre parer perquè pot ser molt

perillós!

140

Compte,mengem malament!

Al món, una de cada sis persones té sobrepés. I la xifra va augmentant.

L’obesitat afecta a Espanya, com quasi tots els països rics.


141

Què hem de fer per evitar l’obesitat?1. Fes exercici

• Intenta caminar de pressa almenys 30 minuts al dia.

• Puja les escales en comptes d’agafar l’ascensor.

• Baixa de l’autobús una parada abans.

• Vés al col·legi a peu o amb bicicleta...

És a dir, mou-te!

2. Menja equilibradament

Has de consumir:• De 2 a 5 porcions de verdura i de 2 a 4 de fruita al dia, això equival, més o menys a 2 plats de

verdura (o ensalada) i 3 peces de fruita. Tenen els elements fonamentals: vitamines, minerals...

• De 3 a 10 porcions diàries de pasta, arròs, creïlles, pa, cereals...

• De 2 a 4 porcions al dia de lactis.

• D’1 a 3 porcions de carn, pollastre, peix o ous.

• Molta aigua: almenys 1,5 litres al dia.

Has de limitar:• Les begudes i els aliments dolços.

• Les matèries greixoses.

Intenta consumir sempre oli d’oliva, és bo per a la salut.

L’IMC

Són les sigles de l’Índex de Massa Corporal, que ens ajuda a saber si el nostre pes és l’adequat. És un índex més fiable per als adults que per als xiquets. Es calcula així:

— Multiplica l’alçada (en metres) per si matei xa, és a dir, calcula l’alçada al quadrat.— Després divideix el pes (en quilos) pel resultat de l’operació anterior. Si la xifra es

troba entre 25 i 30, hi ha sobrepés. Per damunt del 30, ja és obesitat.

IMC = Pes en quilos

------------------- Alçada en metres

al quadrat

Reporter Doc, núm.126


Si férem

un viatge en el

temps i anàrem

convidats a un ban-

quet a l’Anglaterra

del segle XVI,

ens trobaríem a taula, entre els

plats estrela, purés espessos d’arròs i pollastre barre-

jats amb llet d’ametles i acompanyats amb sucre i

mantega de porc fregida, faves cuites amb carns

adobades amb espècies com gingebre, clau i

canella. Tot per a llepar-se’n els dits...

Si

un

t

c

ens trobar

142

Per que mengem el que mengem?P

Doncs en gran mesura és apresa i és deguda a factors de tipus cultural. Si haguérem nascut en un dels llocs on es delecten menjant insectes o ulls de cocodril és més que probable que nosaltres en gaudiríem tant com ara ho fem amb un plat de macar-rons o amb les creïlles fregi-des. La conclusió d’això és que cada cultura té un marc que defineix què és adequat o no de menjar, que assenya-la què és o no comestible.Però les normes culturals van molt més enllà de fer llistes d’aliments desitjables o inde-sitjables. També estableixen regles respecte de com i quan és convenient, o no, menjar.

Francesc J. Fossas, psicòleg, «Per què mengem el que mengem?», dins Cavall

Fort, núm. 1.118. (Adaptació) 2009

`

Això, i mai més ben dit, va de gust del consumidor.

Hi ha moltes persones al món a les quals estos productes

els desperten la fam, mentre que a nosaltres ens desperten...

les ganes d’eixir corrent!! Per què esta extraor-dinària diferència?

Entrepans de cucs,

formiguetes cruixents,

filets de serp,

llom de gos...

Deliciós o fastigós?

Sempre havia volgut anar a la Xina a tastar els escorpins i el

ChupaChups de libèl·lula!

Iago, 11 anys, Algemesí


InvestigaImagina’t que tens un restaurant i fas menjars de tots els països.

Has d’elaborar la carta del res-taurant i vols que els teus clients n’isquen satisfets.

— Quins plats de cuina del món coneixes? Quan els has tas-tat? On?

— Si anares a Itàlia, què menja-ries? I a França?

— Quin és el plat més estrany que has tastat?qqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqq

JeroglíficsQuè hi ha de primer?

Què hi ha de segon?

Ensalada d’

Pollastre amb

+ CS

P + + S

CuriositatsQuè són les estreles Michelin?

Són les valoracions gastronòmiques més reco-negudes i importants a Europa que es publiquen

en la Guia Michelin.

La guia atorga d’una a tres estreles a un reduït nombre de restaurants d’alta qualitat. Les estreles Michelin es prenen molt seriosament en el món de la restauració, on l’increment o la pèrdua d’una estrela pot signifi car una diferència de volum de negoci. En la Guia d’Espanya i Portugal de 2012 hi apareixen 13 restaurants de la Comunitat Valenciana guardonats com a mínim

amb una estrela.

• Quins restaurants de la Comunitat tenen estreles Michelin?

Anomena’n alguns. 143


Quin tresor! - edebe.com · Aprens amb Píxel • Les paraules compostes • Les llegendes • El...

Documents

Transcript of Quin tresor! - edebe.com · Aprens amb Píxel • Les paraules compostes • Les llegendes • El...