R. GASOL Evolució Religiosa i Moral Dels Infants (1)

8/18/2019 R. GASOL Evolució Religiosa i Moral Dels Infants (1)

1/23

l. Evolució religiosa i moral dels infants de 3 a 12 anys

R., Gasol, J. Bestard, A. Quesada, Z. Trenti, L’ensenyament de la Religió a l’escola, Barcelona: Edebé, 1997, 13‐30.

1. Que diem quan diem...

1.1. Els processos evolutius

L'experiència ens parla dels canvis que es van produint en les persones des del seu naixement.

La psicologia usa el terme evolució per a parlar de la capacitat de desplegament de l'individu, en tots els àmbits de desenvolupament personal al llarg de la seva vida.

La psicologia de l'edat evolutiva, en concret, ens ensenya les estructures i els dinamismes psíquics, en continua evolució des de la infància, a nivell intel∙lectual. emotiu, social. etc.

També es produeixen processos evolutius en les dimensions morals i religioses.

Molts estudiosos s'han dedicat a estudiar aquests dos darrers aspectes per comprendre i educar millor els infants. Serà aquest l'objecte principal del present capítol.

1.2. Unitat

de

la

persona

humana

El reconeixement d'aspectes diferenciats en els quals l'infant pot desenvolupar les seves capacitats (d'ordre intel∙lectual i cognitiu, psicomotor, d'equilibri i autonomia personal. de relacions interpersonals, d'inserció social. de caire transcendent i religiós, etc.), el considerem una opció metodològica d'estudi. Aquesta opció ens permet conèixer amb profunditat cadascuna de les dimensions que, simultàniament, són presents en la vida de cada persona.

Afirmem que la persona humana és una unitat i afirmem que la maduresa psicològica s'assoleix amb el creixement harmònic de cadascuna de les dimensions de l'infant.

La psicologia evolutiva afirma que el desenvolupament d'aquestes dimensions no és uniforme i constata, també, que els processos individuals són fon;;a diferents en funció de factors

diversos (de caire físic, ambiental. educacional) i que l'assoliment d'un determinat nivell o estadi de maduresa facilita l'accés a nivells superiors. Parlar, doncs, d'edats concretes ens

1


2/23

servirà de marc general de comprensió; mai d'etiqueta específica per a un infant o jove.

1.3. La dimensió moral

El terme moral té diversos significats.1

Una acció pot ser considerada moral segons la definició que la societat dóna al que és bo o dolent. Segons això, una persona pot tenir un comportament anomenat moral quan evita un cert comportament desaprovat per la societat, tant perquè en tem les conseqüencies com perquè el considera equivocat, encara que sigui agradable.

Moral pot significar, també, el control d'una conducta en referència a models interioritzats. Són morals les accions dutes a terme per prescripcions o prohibicions acceptades com a obligatòries. La interiorització d'aquestes prescripcions o prohibicions representa l'acceptació d'una autoritat externa. Se les considera morals sense una comprensió profunda i sense autèntics motius per a acceptar‐les o rebutjar‐les.

En tercer lloc, moral pot indicar un comportament en funció d'uns models o d'uns principis

acceptats racionalment pel fet que la raó d'aital acceptació ha estat captada i considerada justa. A la base d'aquest judici moral hi ha la regla d'or, per la qual una persona té ben en compte els drets dels altres i aplica a si mateix i a la seva conducta les regles de just i d'equivocat que usa quan jutja la conducta dels altres.

Normalment, és en aquest tercer significat on s'aplica amb més propietat la paraula moral.

EIs altres dos són prerequisits per al desenvolupament de les capacitats de judici moral i del comportament conseqüent.

El terme moral inclou les dimensions que composen cada comportament humà:

‐ l'aspecte cognoscitiu (coneixement de la naturalesa de les regles morals, la possibilitat d'un judici moral, la capacitat de decisió i d'autocrítica basant‐se en principis generals);

‐ l'aspecte afectiu (sensacions experimentades en relació a accions que considerem justes o equivocades, ansietat, sentiment de culpa, remordiment, vergonya, satisfacció);

‐ l'aspecte conductual (fer accions que considerem bones, evitar el que considerem equi‐vocat, reparar el que hem fet malament, confessar la nostra culpa).

No és possible afirmar quins d'aquests tres aspectes citats anteriorment és el més important. Tots tres formen part de cada comportament humà i no poden ésser separats deis altres.

L'aspecte moral de l'estructura de la persona engloba dos aspectes complementaris:

‐ el contingut moral (els codis de normes, regles, valors social s i/o individuals);

‐ les habilitats requerides per a una actuació moral (capacitat de reeixir en les regles, de prendre decisions morals bones, d'actuar en conseqüència) .

Com a contingut, la moral fa referència a la felicitat i al benestar de la persona i se centra en criteris com l'autonomia (afirmació i estima de si, iniciativa, originalitat, autenticitat, llibertat, responsabilitat); el sentit (comprensió, coherència, orientació, confiança, veritat i compromís)

1 A. ARTO, Crescita e maturazione morale. Contributi psicologici per una imposizione evolutiva e applicativa. LAS. Roma. 1984.

2


3/23

i la solidaritat (acceptació de les diferencies, complementarietat, interdependència, igualtat, justícia).

Com a procés, la moral demana una regulació de l'acció en funció tant dels valors i de les normes socioculturals com de les eleccions i l'expressió dels sentiments personals.

Una

persona

que

vol

pensar,

sentir

i

actuar

de

manera

moralment

desitjable

ha

d'adquirir

una

sèrie d'habilitats i de capacitats. El desenvolupament d'un subjecte moralment autònom té en compte les exigències fonamentals de la realitat humana i justícia, llibertat, drets de la persona, etc.) i es basa específicament en les normes i els valors que orienten l'activitat personal i/ o social.

Val la pena tenir clars alguns conceptes: l'ús de les regles (actuació moral), l'avaluació de les situacions (judici moral), la comprensió i la conceptualització (consciencia moral).

En el cas dels infants, l'actuació precedeix el seu judici moral, i aquest, el porta a l'estat de consciencia: és la manera de donar sentit a l'acció humana. Aquest procediment és, alhora,

contingut i procés: és la moral, és a dir, el pas del ser a l'haver‐de‐ser.

Vocabulari

‐ la regla regeix la manera de comportar‐se amb els altres;

‐ la llei prové d'una autoritat legítima que formula exigències i les sanciona;

‐ els deures descriuen el que s'exigeix de cada persona per a dur a terme el seu rol social;

‐ els drets fan referència als aspectes fonamentals que cal respectar per assegurar el desenvolupament i el desplegament d'una persona;

‐el

valor

és un criteri que afavoreix l'elecció. Fa referència a un principi més general

considerat com un postulat de base, que es presenta com una referència (criteris d'elecció) mentre que el valor es presenta com una preferència (objecte d'elecció). Es tradueixen en un sistema normatiu de prescripcions i prohibicions (regles, normes, drets i deures, lleis, etc.) que ordenen els comportaments que cal adoptar o que cal evitar.

1.4. La dimensió espiritual i religiosa

La Convenció sobre els Drets deIs Infants, aprovada per les Nacions Unides l'any 1989, (ratificada per l'Estat espanyol el 30‐XI‐90 i que va entrar en vigor el 5 de gener del 91) parla

específicament

deis

drets

religiosos

i

espirituals

deis

infants.

tot

precisant

que

els

mots

religiós

i espiritual no són sinònims.

‐ El mot espiritual fa referència a aquells drets relacionats amb la vida ¡que són humana‐ment universals.

‐ El dret espiritual es refereix a l'estimulació i al desenvolupament d'una capacitat humana sensible.

‐ Els drets espirituals fan referència a unes capacitats humanes innates.

‐ Els drets religiosos es refereixen a unes opcions humanes en el marc educatiu.

‐ El dret religiós fa referència a la llibertat d'adoptar i exercir un nivell metafísic (en la

creença, la conducta i el culte).

3


4/23

‐ Els drets religiosos estan relacionats amb la cultura i són específics d'una població.

Els drets espirituals són drets a la protecció i al desenvolupament de les capacitats espiritu‐als. Són els següents:

‐ La possibilitat de meravellar‐se, d'una manera ordinària o intensa.

‐ La possibilitat de viure experiències personals, ordinàries o profundes, de joia.

‐ La possibilitat de gaudir d'un sentiment, normal o excepcionalment profund, de serenitat interior.

‐ La possibilitat d'ésser conscient, en grau normal o ampli, de la relació amb els altres, amb els éssers humans i, fins i tot, amb les coses.

La Convenció parla dels drets religiosos del nen:

El dret a ésser educat en les conviccions religioses dels seus pares.

El dret a expressar la seva religió o les seves conviccions.

El dret a gaudir de la llibertat de pensament, consciència i religió.

Els drets a la seva identitat i als seus valors religiosos, dins dels marcs familiar, educatiu i social.

Aquesta distinció de termes i la concreció dels drets espirituals i religiosos de cada persona subratlla el tema de la seva importància educativa i l’àmbit específic d'ambdós

L'educació religiosa (conviccions, motivacions i praxi) té el suport fonamental de la família i/ o escola i té en la llibertat d'opció un requisit fonamental. L'educació espiritual és

imprescindible per a cada infant i l'escola ha d’incloure‐la necessariament com a instancia d'educació integral de cada alumne. (Al llarg d'aquestes planes usarem indistintament els termes espiritual i religiós considerant que eduquem en els drets espirituals quan enunciem els drets religiosos.)

L'evolució de la religiositat s'enquadra en l'evolució psicològica general de l'individu, des‐envolupant‐se gradualment durant el procés evolutiu. La psicologia de la religió es dedica a conèixer aquesta evolució i estudia la vivència experiencial del subjecte, la manera personal que té l'individu de viure la relació religiosa. La tasca de la psicologia de la religió és donar judicis de valor psicològic sobre la conducta religiosa, manifestar els factors que condicionen

la seva gènesi i la seva estructuració, les motivacions que la travessen, les intencions que l'animen, els aspectes perceptius, emotius, afectius, decisionals que la caracteritzen, els conflictes que bloquegen el seu desenvolupament.

La religiositat, dependència més o menys conscient que una persona té amb una divinitat! Déu i el transcendent, presenta fonamentalment tres nuclis:

‐ la fe (sistema de conviccions i motivacions);

‐ l’experiència religiosa (implicació emotiva);

‐

la

pràctica

religiosa

(ritualitat

i

organització

social).

4


5/23


6/23

La teoria genètica cognitiva i estructural (Jean Piaget)

El desenvolupament és el resultat d'un procés de construcció en virtut del qual l'infant va

edificant i corregint (acomodació) activament, al llarg d'etapes de creixent complexitat,

els esquemes

a través

dels

quals

interpreta

el

medi

ambient

i hi

actua

(assimilació).

La teoria de Piaget s'ocupa de l'evolució del coneixement logicomatemàtic i científic i afirma que, després d'una fase prèvia sensoriomotora que dura des del naixement fins al voltant deis dos anys, els infants van adquirint activament, amb l'edat, una capacitat mental cada cop més reflexiva, més mòbil, més abstracta, més complexa i més lògica.

Piaget presenta l' esquema com l'element basic de les formes de pensament. Quan aquests comencen a organitzar‐se esdevenen reflexos. Més endavant, quan l'infant cerca resposta a les seves necessitats neixen els esquemes d'acció. Quan aquests es fan complexos i integrats es pot començar a parlar d' estructures de coneixement. Es parla d' operacions mentals ‐esquemes d'accions interioritzats i que s'agrupen en totalitats‐ quan

funciona la lògica.

Aquest procés és possible mitjançant el procés d'equilibrament (cada progrés de l'infant en el seu desenvolupament intel∙lectual prové d'un desequilibri que el posa en situació d'iniciar un altre procés d'equilibrament), el qual comporta les funcions d' organització i d' adaptació.

L'adaptació s'articula en els processos d'assimilació (accions incorporatives de nous objectes a les estructures ja existents) i d'acomodació (el procés continuat d'ajustament per a entrar en contacte amb el món que l'envolta).

El procés d'equilibrament va passant des deis esquemes reflexos fins a les estructures d'operacions formals més sofisticades a través d'unes etapes que, integrant‐se les

posteriors amb les anteriors, van configurant tota l'evolució de la intel∙ligència del nen.

‐ Període sensoriomotor (0‐2 anys).

‐ Període preoperatori (2‐6 anys).

‐ Pensament simbòlic i preconceptual (2‐4 anys).

‐ Pensament intuïtiu (4‐6 anys).

‐ Període de les operacions concretes (7 ‐11 anys)

‐ Període de les operacions formals (des dlIs 11‐12 anys).

L 'enfocament cognitiu‐evolutiu de I'educació moral (L. Kohlberg)

La moralitat, per a Kohlberg, és una de les àrees evolutives fonamentals que constitueixen l'ésser humà. L'entén com la capacitat de la persona d'elaborar judicis morals, de com‐

prendre la idea de norma social i de presentar un comportament moral en funció d'aquesta

idea de norma. L 'estudia partint de la idea d'estadi i d'estructura: un estadi moral és una

estructura de pensament que possibilita una manera determinada de raonament i de com‐

portament; aquestes estructures vénen determinades pel que la persona considera valuós

dins d'un problema moral o pels aspectes que la persona té en compte a /'hora d'emetre un judici de valor.

L'obra

de

Lawrence

Kohlberg

és

considerada

com

l'intent

més

profund

de

comprendre

el

desenvolupament moral des de I'enfocament cognitiu‐evolutiu.

6


7/23

Kohlberg distingeix entre judici i acció moral.

‐ El judici moral és el marc lògic, teòric, la guia universal per a entendre la realitat i construir respostes davant els conflictes amb aquesta realitat; és un procés cognitiu a través del qual es reflexiona, es revisen els propis valors i la percepció de la realitat per a, posteriorment, emetre una resposta.

‐ L' acció moral és l'actuació concreta que s'emet davant d'una situació de conflicte moral.

Kohlberg planteja el transit evolutiu de la persona a través de sis estadis que el porten des de la simplicitat a la complexitat de la percepció de la realitat interpersonal. Els estadis s'agrupen en tres nivells que indiquen el posicionament de la persona davant de la realitat social.

‐ Nivell Preconvencional (0‐9 anys)

‐ estadi 1: moralitat heterònoma

‐ estadi 2: individuatisme, propòsit instrumental i intercanvi

‐Nivell

Convencional

(10

‐20

anys)

‐ estadi 3: expectatives interpersonals mútues, relacions i conformitat interpersonal

‐ estadi 4: sistema social i consciència

‐ Nivell Postconvencional (des deIs 20 anys)

‐ estadi 5: contracte social o utilitat i drets individuals

‐ estadi 6: principis ètics universals

L 'adopció de perspectives socials (L. Selman)

L'adopció de perspectives socials o rols és també una capacitat evolutiva. Estudiada per L. Selman,4 ens ofereix pistes per comprendre el desenvolupament sociocognitiu. L'autor ens diu que l'adopció de perspectives socials no és només el resultat de /'acumulació quantita‐tiva de coneixements socials, sinó un indicador dels canvis qualitatius en la comprensió in‐

fantil de la relació entre les perspectives pròpies i alienes.

Les etapes d'adopció de perspectives són les següents:

‐ Perspectiva egocèntrica (3‐6 anys)

‐ Perspectiva socioinformativa (7‐8 anys)

‐ Perspectiva autoreflexiva (9‐10 anys)

‐ Adopció mútua de perspectives (11‐12 anys)

El desenvolupament moral esta estretament lligat a aquestes àrees fonamentals: el desenvolupament lògic (Piaget) i l'adopció de perspectives socials (Selman).

4 R.L. SELMAN, "El desarrollo sociocognitivo. Una guia para la práctica educativa y clinica ‐. en El mundo social en la mente infantil, Alianza, Madrid. 1989.

7


8/23

Heus aquí aquestes relacions expressades en un gràfic globalitzador:

Anys Evolució cognitiva Evolució moral Evolució social Estadis de judici moral

1 Intel∙ligència

2 sensoriomotora

3 NIVELL

4 Intel∙ligència nivell PREMORAL

5 preoperatoria moral perspectiva

6 preconvencional egocèntrica

7 perspectiva ORIENTACIÓ AL

8 Intel∙ligència socioinformativa CASTIG I L’OBEDIÈNCIA

9 operativa ORIENTACIÓ INSTRUMENTAL

10 concreta nivell

perspectiva autoreflexiva

11 adopció mútua EXPECTATIVES

12 Intel∙ligència moral de perspectives MÚTUES

operativa convencional

formal

A continuació, fixant‐nos en les edats, presentarem l'evolució deIs infants en cadascuna de les principals dimensions que incideixen en la seva evolució moral, espiritual i religiosa.

Alguns elements gràfics de 1'esquema abans apuntat es repetiran en els diversos apartats amb la intenció de permetre mantenir la globalitat, tot i aprofundir el concret.

2. L'evolució religiosa i moral de l'infant d'Educació Infantil


1 Intel∙ligència nivell

2 sensoriomotora moral nivell

Intel∙ligència premoral 3 preoperatòria

preconvencional

2.1. Quins nens arriben a la llar d 'infants (0‐3 anys)

L'etapa dels O als 3 anys s'anomena egocòsmica, perquè l'infant se sent una mateixa cosa amb el món. Mitjançant els instints, els impulsos, els desigs i l'afecte fa un procés que li permet establir una línia de continuïtat entre el jo i el no‐ jo. El bebè integra de seguida els seu s di‐versos llenguatges ‐sensacions, percepcions, imatges, emocions‐ i estableix les seves relacions interpersonals mitjançant el seu cos a través de gestos i de paraules significatives.

Segons Piaget, els dos primers anys de la vida estan regits per la regla motriu:

1'infant viu i ex‐

perimenta la regla amb el seu cos i amb les seves manipulacions. Pren consciencia de 1'entorn

8


9/23

i de la regularitat dels esquemes ritualitzats: hores de son, àpats, bany. L'aparició d’hàbits mo‐trius entre els 2 i 5 mesos o el ritual dels esquemes motors ocasionen repeticions i regularitats que li donen confiança;a. No existeixen coaccions ni obligacions. És l' estadi premoral que dura fins als 5‐6 anys.

La seva actitud de fe emergeix per una espècie d'òsmosi, en la mesura que participa de l'expe‐

riència de fe dels seus pares. Interioritzant les seves reaccions, en les interaccions quotidianes, pot descobrir Déu i anar progressant en la seva relació amb Ell.

L'actitud de fe dels infants petits recolza en la imitació dels adults del seu entorn.

L'impacte de les relacions pares‐fills és tal que els seus efectes es manifesten clarament a partir deIs 2 anys i mig. Estudis fets sobre infants formats espiritualment mostren com aquests viuen una felicitat conscient que pot ésser anomenada espiritual. Troben un suport fiable en el seu medi immediat que els procura l'atenció necessària. La imatge de si i la consciència de si la tenen molt valorada.

A l'origen del creixement espiritual hi ha l'aspiració a un desenvolupament interior sempre més complet que dóna serenor. En els infants es manifesta en les seves res postes confiades i en les seves reaccions serenes. La sensibilitat dels pares al desplegament dels fills els procura una certa seguretat i els permet d'arriscarse i gosar anar endavant.

El despertar de la fe, més particularment l'estimulació de les necessitats d'amor i de significat, esdevé una etapa indispensable per a la manifestació de les seves necessitats espirituals. Aquesta s'opera al ritme de les seves relacions amb el medi immediat:

‐ La necessitat d'ésser estimat, experimentada ja des de la vida intrauterina, es manifesta especialment en els 2 primers anys de vida.

‐ La necessitat d'estimar, continuació de la precedent, emergeix entre els 12‐18 mesos.

‐ La necessitat de comprendre neix, al voltant deis 3‐4 anys, amb la curiositat que caracteritza la primera infància.

‐ La necessitat d'esperar arriba abans deis 3 anys, gracies a l'experiència d'amor i d'aten‐cions deis pares que l'alliberen del sentiment d'abandonament o de manca de valor personal.

‐ La necessitat de diferenciació apareix entre els 2‐3 anys quan I'infant descobreix que té la capacitat d'afirmar‐se i oposar‐se enfront de les persones que I'envolten.

Cal assenyalar el rol important dels pares i de la família en general en aquesta etapa de la vida. La relació que els pares estableixen per assegurar la formació espiritual i el despertar de la fe dels petits pot adoptar mitjans diversos:

‐ ajudar a prendre consciencia dels fets viscuts en la vida quotidiana;

‐ afavorir la descoberta i acceptació de si; la confiança en si i en els altres; l'afirmació de si i la descoberta de la vida interior;

‐ presentar Jesús com una persona que ha viscut i experimentat el que ells viuen i experimenten;

‐ fer veure l'actualitat de Jesús com un amic al qual poden parlar i que els parla;

‐

presentar

la

paraula

de

Jesús;

‐ descobrir l'amor entranyable de Déu per a tothom i cadascú, en l’experiència quotidiana;

9


10/23

‐ créixer en l'obertura als altres i en l'aprenentatge de compartir;

‐ allargar les experiències humanes aprofundint‐les en experiència de fe (parlar de Déu en la bellesa d'una posta de sol. de la platja);

‐ recórrer als diversos mitjans d'expressió i de comunicació (llenguatge, joc, dibuix, collage,

dansa,

etc.)

per

facilitar

el

pas

dels

infants

de

l'egocentrisme

a

la

socialització,

de

la

imitació

a

la representació simbòlica, de la descoberta de l'entorn a la vida interior.

Siguin els que siguin els mitjans educatius usats, la relació deis pares i educadors amb els infants demana sempre unes actituds que podem resumir en el següent decàleg:

‐ acceptació incondicional i positiva manifestada, en el dia a dia, en l'amor incondicional que estimula i encoratja;

‐ ajuda no moralitzadora per fer explotar les seves capacitats cognitives i afectives i per a donar‐li el gust del sentit moral i religiós;

‐

atenció

valoritzant

que

ofereix

suport;

‐ escolta confiada per identificar les seves disposicions morals i espirituals;

‐ obertura afectuosa que els asseguri una presencia constant i acollidora;

‐ disponibilitat constant per respondre a les seves preguntes;

‐ presència atenta que responsabilitza progressivament;

‐ relació personal que fa prendre consciencia de la relació també personal a establir amb l'Altre.

‐ suport, fiable i estable, expressat en un clima de diàlegs freqüents, de compartir, de servei;

‐ testimoni convençut per donar exemple de l'amor i del diàlegs autèntics.

Com en el despertar espiritual. el desvetllament religiós consisteix primer de tot en actuar amb l'infant, a través del seu cos, a través dels seus gestos significatius; després, en parlar clarament a partir dels diversos esdeveniments de la vida quotidiana. Déu es manifesta en tot el que viu el subjecte i, per a l'infant, el marc familiar és l'espai on fa les seves primeres experiències religioses. D'aquí la importància dels pares en els primers anys de la vida

2.2. Els processos evolutius que s'han de realitzar entre els 3‐6 anys


3

4 (2.2.1) (2.2.2) (2.2.1) nivell

5 Intel∙ligència nivell moral perspectiva

6 preoperatòria preconvencional egocèntrica

premoral

10


11/23

2.2.1. Evolució cognitiva

Anys Evolució cognitiva

3 (2.2.1)

4 intel∙ligència

5 preoperatòria

6

La intel ∙ligència preoperatòria (2‐6 anys)

L'infant és capaç de processos mentals basats en esquemes d'acció interns i simbòlics i, per tant, representatius: signes, símbols, imatges, conceptes. Les assimilacions i acomodacions

que

va

fent

no

recolzen

solament

sobre

esquemes

pràctics

d'acció,

sinó

sobre

aquests

esquemes representatius. Aquestes funcions mentals preparen les operacions concretes que començarà a realitzar cap als 6‐7 anys.

A aquesta edat l'infant és depenent. El caracteritza l'heteronomia. La seva moralitat és cau‐sada per un pensament prelògic o preconceptual i per un respecte unilateral respecte els adults. Emergeix amb el naixement de la consciència moral (entre els 3 i 5 anys) i es desenvolupa en estreta relació amb el desenvolupament de l'afectivitat.

Rep de l'exterior les lleis i les regles que regeixen i sancionen la seva conducta. El seu egocentrisme l'impulsa a imitar els adults. Respecta la lletra més que l'esperit. Com que no

entén les regles no les pot intertoritzar.

El realisme moral resultant és anàleg al realisme intel∙lectual: pren consciència de les regles sagrades o intocables (però sense coerció entre els 2‐4 anys). No s'acontenta del que percep, hi afegeix el seu punt de vista: creu en l’existència real d'una energia intel∙lectual. Considera els valors, les regles i els deures com subsistint en ell, independentment de la consciència, i imposant ‐se obligatòriament des de l'exterior.

Aquest realisme es concreta en la necessitat que experimenta d'obeir la lIei o els adults: obediència a la lletra; en l'objectivitat de la responsabilitat: un acte és jutjat pels seus

efectes

materials

més

que

per

les

intencions

deis

subjecte;

en

la

necessitat

de

la

sanció

recompensa/càstig: una acció permesa és una acció no castigada.

Abans dels dos anys la constitució sensoriomotora del Jo no revela cap interferència amb la consciència. Les regles són simples regularitats individuals.

Entre els 3 i 6 anys, el prestigi dels adults fa que es donin actitud s de dependència, de res‐pecte i de submissió o de deure.

En aquesta època té més valor l'autoritat que la justícia, l’obediència que la igualtat, l'expiació que la reparació de la falta comesa. L'infant determina el que és bo o dolent segons la recompensa o càstig que rep. Quan el seu interès personal esta satisfet, experimenta un cert plaer moral. Les regles són els exemples rebuts dels més grans.

11


12/23

La manera d'actuar moral o la pràctica de la regla està notablement tenyida d'egocentrisme durant aquests anys d’infància. Dels 3 als 5‐6 anys l'infant se sent el centre de l'entorn pròxim. Apareix la crisi amb el món exterior i fa un procés d'aprenentatge que l’ajudarà a superar l'egocentrisme.

Els infants de 3‐4 anys, en confondre amb els altres els propis punts de vista, desigs o

necessitats, difícilment poden voler conductes de col∙laboració amb els altres. Aquestes conductes apareixen cap als 5 anys i estan farcides de freqüents conflictes. La cohesió dels grups s'estableix relativament en la mesura que és possible controlar els impulsos individuals.

Fins al voltant dels 5 anys els nens i les nenes canvien les normes de joc segons el seu caprici. Quan juga solo amb d'altres, imita les regles que l'interessen, adaptant‐les als seu s desigs o a les seves percepcions egocèntriques. Predominen els plaers psicomotrius o musculars. La consciència de la regla o la seva comprensió és determinada per la regularitat més que per l'obligació. Serà al voltant dels 6 anys quan apareixerà la consciència de les regles que obliguen.

2.2.2. Evolució del judici moral

Anys Evolució moral

3 (2.2.2)

4 nivell

5 moral

6 preconvencional

El nivell

moral

preconvencional

( 0‐9 anys) es caracteritza pel fet que la persona se sent fora

de la realitat social. L'individu no comprèn realment les regles i les expectatives convencionals o socials, ni les defensa. És el nivell de la majoria dels menors de 9 anys, d'alguns adolescents i de molts delinqüents.

Es poden distingir dos estadis:

‐ Estadi 1: moralitat heterònoma

L'individu està enganxat a l'egocentrisme que actua des del punt de vista del subjecte concret, que entén els problemes com una qüestió interpersonal i que veu les normes socials com

alguna cosa externa al jo. Les normes, capricis d'aquell que posseeix el poder, s'han de complir per a evitar els càstigs. L'orientació d'aquest estadi esta basada en el càstig i l’obediència: és identificat en termes de càstig/recompensa: tot acte és bo si és acceptat per l'adult. Per això cal obeir les ordres i evitar els càstigs, més aviat que respectar l'ordre moral.

‐ Estadi 2: individualisme, intenció instrumental i intercanvi

L'individu comença a considerar altres posicionaments diferents als propis i té dificultats per assumir altres punts de vista. Té consciència que tothom ha de cercar els seus propis interessos i que és possible el conflicte d'interessos. Orientació hedonista ingènua: els primers plantejaments de joc net depenen de la utilitat que se n'obté. Aquest estadi es caracteritza, en funció de la satisfacció dels desitjos personals, per un pragmatisme funcional: les relacions

humanes

s'hi

organitzen

d'una

manera

funcional.

Els

problemes

se

solucionen

sobre

la

base

de la idea d'intercanvi o de resposta a l'altra persona amb un criteri semblant al que l'altra

12


13/23

persona ha usat: ull per ull i dent per dent.

2.2.3. Evolució deIs estadis d'adopció de perspectives

Anys Evolució social

3 (2.2.3)

4 perspectiva

5

6 egocèntrica

‐ ESTADI 0: Perspectiva egocèntrica (3‐6 anys)

L'infant distingeix entre ell mateix i els altres; no distingeix entre la perspectiva social

(pensaments i sentiments) pròpia i aliena. Pot descriure els sentiments observables dels altres; no capta la relació causa‐efecte entre motius i accions socials.

2.2.4. Evolució deIs estadis de judici moral

Anys Estadis de judici moral

3 (2.2.4)

4 nivell

5 premoral

6

ESTADI 0: nivell premoral (3‐6 anys)

Els judicis sobre el que és bo i dolent es basen en les conseqüències positives o negatives, no en les intencions. Les eleccions o decisions morals neixen del desig que el nen té que li passin coses bones. Les seves raons afirmen l'elecció que ha fet, no la justifiquen.

2.3. El desplegament de la dimensió espiritual i religiosa

Ja dèiem en l'edat de 0‐3 anys que la manifestació de les necessitats espirituals s'opera al

ritme de les seves relacions amb el medi immediat.

Les necessitats d'aquesta edat són:

‐ La necessitat de comprendre neix, al voltant deis 3‐4 anys, amb la curiositat que caracte‐ritza la primera infància.

‐ La necessitat de creure apareix entre els 3‐6 anys, gracies a la imitació dels adults i a l'atracció del meravellós.

‐

La

necessitat

de

pregar

comença

a

manifestar‐

se;

abans

d'aquesta

edat

els

pensaments

i

els actes deis infants estan impregnats per les actituds deis seus pares, però quan la

13


14/23

consciència es va desvetllant, les actituds interiors del subjecte deixen sortir la pregaria espontània.

‐ La necessitat de donar un sentit a la vida es començ a a manifestar entre els 5‐6 anys, quan l'infant qüestiona el sofriment o el dolor, s'interroga sobre la mort, comença a diferir l'expressió deis seus sentiments.

Fins als 6 anys aproximadament, les úniques experiències religioses que l'infant pot tenir són la familiar (si la família és creient) i l'escolar (si l'escola és cristiana o, en el cas d'escola no confessional, si el professor o la professora són creients o els pares han optat per l'àrea de Religió). Quan els pares porten els fills a l'església, aquesta experiència és familiar. Així és com s'inicia el seu procés de socialització cristiana.

És a partir de l’experiència relacional i afectiva, especialment amb els pares, que durant els primers anys de vida es forma una idea de Déu, de la seva presència i d'una possible trobada amb Ell.

La religiositat que en resulta està profundament marcada per l'ambient, especialment fa‐miliar, i per això té una forta tendència imitativa.

En aquesta edat no es pot esperar una capacitat de relació gratuïta. L'infant fa gestos reli‐giosos a partir de les pròpies necessitats d'acollida i de creixement. És una religiositat egocèntrica que, tanmateix, pot compartir també formes comunitàries i intuir un cert significat àdhuc en els ritus.

L' egocentrisme és una de les característiques fonamentals de la intel∙ligència d'aquesta etapa. És la incapacitat de posar‐se en el punt de vista de l'altre: totes les coses funcionen tal com el nen les percep o pensa que són.

La religiositat del nen és simbòlica i contemplativa: posa en joc la fantasia i recrea les figures religioses d'una manera clarament antropomòrfica. Les primeres sorpreses i sentiments d'admiració davant les coses, els éssers vius, les persones, són les primeres ocasions d'aproximació al sentit religiós.

L' antropomorfisme és una conseqüència de l'artificialisme: l'infant atribueix qualitats huma‐

nes a totes les coses. Déu, en concret, és com un home molt perfecte amb tots els poders.

Va adquirint consciencia d'ell mateix, dels altres i de Déu com quelcom ben diferenciat de tot el que l'envolta. La seva idea de Déu, com hem dit, pot semblar, a primera vista, molt antropomòrfica, essent la forma normal d'expressar‐se d'aquesta època.

És l'etapa del pensament simbòlic, per la qual cosa és capaç d'acollir imatges religioses. La imatge de Déu, de Jesús, de la Mare de Déu poden ésser ben acollides amb la simplicitat de les narracions evangèliques. Les accions de Déu, en Jesús, són expressió de la grandesa i de

l'amor

de

Déu.

L’experiència religiosa és viscuda encara per imitació abans d'esdevenir elecció personal.

14


15/23

L'actitud religiosa entre els 4‐6 anys reflecteix l'atmosfera religiosa en la qual ha crescut. En aquesta edat, la vida espiritual quasi no s'ha desvetllat: la consciència moral comença a emergir (3‐5 anys), la intel∙ligència afina la seva sensibilitat per expressar el Jo (2‐3 anys) i el sentit de la realitat. La voluntat és encara molt fràgil.

Fins als 4 anys l'infant adquireix un conjunt d'actituds i d’hàbits que adopta particularment en

el si de la família. Es tradueixen en pràctiques i comportaments imitats dels adults. S'expliquen per l'egocentrisme que encara preval,en el funcionament de les seves estructures cognitives i afectives. Es prolonguen a través d'un animisme que el porta a actuar per omnipotència sobre el que és real. Aquest animisme permet atribuir una eficàcia intrínseca a les coses i al sagrat, independentment de la intenció dels subjectes implicats. Això provoca una actitud magicofenomenista, caracteritzada per l'atracció d’allò màgic i pel predomini dels fenòmens concrets. Per això es manifesta l’ambivalència (respecte acompanyat de temor) dels infants, a partir dels 4 anys, davant la presència de l'univers sagrat i de Déu.

L'animisme consisteix a atribuir vida a les coses. D'entrada, a totes les coses; posteriorment,

a les que es mouen. L'infant condiciona l'animisme a les seves necessitats i a la seva omnipotència.

S'entén per màgia l'atribució de certs efectes a una causa inadequada o desproporcionada. L'artificialisme i l'animisme fan que el nen esperi resultats a partir deis seus rituals. La màgia esta sota el control de la seva omnipotència.

Entre els 4 i 6 anys, els infants adopten generalment una actitud ambivalent respecte al Déu‐creador: el temen i l'admiren. Els omple de por i els dóna seguretat el fet que sigui totpode‐rós. Jesús, en canvi, és el seu amic i hi parlen, l'escolten i el fan present en la seva vida.

Fascinats pel meravellós, se senten atrets per l'univers religiós i es representen Déu, totpo‐derós i omniscient, com perceben llurs pares, sobretot el pare. Aquesta representació, imaginària i afectiva, es concreta a partir dels sentiments experimentats en relació als pares: dependència, confiança, por, seguretat, respecte. La indiferenciació és tal que el diví d'alguna manera es paternitza. A partir de la descoberta dels límits dels pares la intuïció de l'univers sagrat es va modificant.

L'interès pel ritual religiós no justifica necessàriament l’emergència del sentit religiós.

Al voltant dels 5 anys l'infant comença a diferenciar Déu deIs seus pares. Aquests, reconeguts ja com a limitats i sense poder absolut; Déu, el que tot ho pot.

Cap als 6 anys la comparació entre Déu i els pares ja no interessa perquè l'important ara és la

concepció d'un Déu universal, creador de tot el que existeix. L'infant es fa una idea antropomòrfica de Déu, un Pare fort i totpoderós. La seva creença en Déu s'arrela en la confiança que té en els seus pares. Aquesta il∙lusió desapareixerà a mesura que desenvolupi la consciencia de si, la voluntat i les relacions amb els altres.

Més que tenir conceptes religiosos i espirituals, els infants els viuen i els imaginen: juguen, dibuixen o interpreten el que troben difícil de dir amb paraules.

Abans deis 6 anys, comença a despuntar la consciencia, la síntesi que una persona realitza, en un moment donat o en una situació precisa, del conjunt de les seves activitats i que les

supera

i

les

integra

en

un

comportament

estructurat

i

jerarquitzat.

15


16/23

Com que l'evolució espiritual esta en funció del desenvolupament de la consciencia, el des‐pertar espiritual es realitza efectivament durant aquest període de la vida. Paral∙lelament, essent la fe una manera positiva de percebre la vida i d'estructurar la realitat, la seva emergència té molt a veure amb el desenvolupament moral deIs més petits; el despertar de la consciència moral provoca l'afirmació d'una fe en la vida, per imitació dels pares, per

interiorització

dels

seus

valors,

per

seguiment

del

seu

exemple.

2.4. El paper de pares i mestres

Calen uns factors ambientals i educatius per fer evolucionar, de manera positiva, els gèrmens prereligiosos que aquestes experiències sembren en la personalitat del nen o la nena, o per afavorir‐les si no s'han donat en la família.

El clima educatiu podríem definir‐lo com el conjunt de coses grans i petites, encontres, relacions, paraules, silencis i gestos que afavoreixen la llibertat, la comunicació i les

experiències religioses. Sense experiència de felicitat i d'ambient agradable, sa i equilibrat és molt difícil que s'esdevingui el desig religiós.

L'infant necessita sentir‐se estimat, respectat, escoltat, valorat. Les relacions afectives que viu, les transfereix simbòlicament a Déu. I, al contrari, la frustració de les necessitats principals es transforma en un obstacle seriós per a la iniciació religiosa.

És primordial deixar fer experiències de fe als infants abans de parlar‐los de religió: respondre les seves preguntes sobre la creació, la mort, etc., facilitar una atmosfera positiva, motivar‐los i estimular‐los a les relacions interpersonals més que parlar‐los només de Déu o de Jesús, aprofitar celebracions socials o fets importants per fer present la presència de Déu. En viure

l'edat dels perquès, cal donar‐li resposta, de forma senzilla, a les preguntes religioses que formuli.

On posar l'accent

La presència de Déu és quotidiana en la vida de l'infant: des d'aquesta percepció general i vaga es pot anar fent captar la presència transcendent i el món sobrenatural; també és el camí per iniciar el diàleg amb Aquell que és extraordinàriament gran i potent i, a l'ensems, acollidor i entranyable.

Els símbols són expressius per als infants. Ja pot captar un món de bellesa, la joia de trobar

els qui estima i l'estimen, la confiança d'aquells que no el deixen mai abandonat. Aquest és el camí natural als símbols, als ritus cristians i als primers aprenentatges de la pregària com a expressió de demanda, de confiança i de satisfacció.

La descoberta curiosa de la natura i de la creació pot ésser l'ocasió d'iniciar‐Io a percebre la presència d'Aquell que anima, des de sempre, l'univers.

L' expressió de la joia o del disgust, mitjançant la seva corporalitat feta paraula, silenci, música, dansa, dibuix, etc., és la via natural per a cercar‐trobar significat en la vida.

Els contes ¡aventures bíbliques són un altre element facilitador de les primeres trobades amb Déu o amb Jesús, pel que signifiquen d'oferta de personatges a imitar.

16


17/23

3. L'evolució religiosa i moral del nen/a d'Educació Primaria (6‐12 anys)

3.1. Els processos evolutius que s'han de realitzar entre els 6‐12 anys


6 nivell

7 moral perspectiva orientació al càstig

8 Intel∙ligència preconvencional socioinformativa i obediència

9 operativa (2.2.2) perspectiva orientació instrumental

10 concreta nivell auto reflexiva

11 moral adopció mútua

12 Intel∙ligència convencional de perspectives expectatives mútues

operativa (3.1.4)

formal (3.1.2) (3.1.3)

(3.1.1)

3.1.1. Evolució cognitiva

Anys Evolució cognitiva

6

7

8 Intel∙ligència

9 operativa

10 concreta

11

12 Intel∙ligència

operativa

formal

(3.1.1 )

La intel ∙ligència operativa concreta (7 ‐11 anys)

L'infant és capaç de coordinar en el seu pensament diverses perspectives, tornar al punt de partença de les seves operacions mentals (reversibilitat) i d'extreure conclusions lògiques, encara que només respecte a tasques concretes; no pot seguir el discurs si se substitueixen els nombres per lletres. En la perspectiva del coneixement social i de la psicologia moral, Piaget opina que és en aquesta fase quan l'infant ja pot veure les coses des del punt de vista de l'altre i ser capaç d'una moral de la reciprocitat i de la cooperació, en substitució de l'anterior moral heterònoma de la dependència.

17


18/23

La consciència de les regles que obliguen, apareguda al voltant dels 6 anys, coincideix amb el final de l'estadi 2 de Kohlberg (Estadi 2: individualisme, intenció instrumental i intercanvi) referida a l'actuació moral i que dura fins els 9‐10 anys amb un respecte provisional de les

regles.

Després

d'aquest

període

la

regla

és

interioritzada.

Esdevé

digne

de

respecte

en

la

mesura que és mútuament acceptada. Pel fet que sigui assumida col∙lectivament posseeix el respecte mutu amb la possibilitat d'ésser modificada per consens.

A partir dels 6 anys, la cooperació amb els iguals i la socialització progressiva reemplacen l'egocentrisme funcional. Tanmateix, l'infant continua heterònom si es té present que la consciència de la regla es produeix cap als 11 anys, quan els preadolescents comencen a construir llurs pròpies regles de joc. Mentrestant, el respecte mutu entre els infants de la mateixa edat afavoreix la col∙laboració i la reciprocitat necessàries per a l'afirmació de l'autonomia. La solidaritat entre els infants esdevé un fenomen essencial per a la presa de consciencia de les normes ideals de conducta.

Per tot això, segons Piaget, l'autonomia deriva de la cooperació i del procés democràtic que s'estableix entre iguals. Això suposa la reciprocitat necessària per a la comprensió d'una moral universal i d'una responsabilitat personal.

Les relacions entre els infants poden ésser considerades com un factor determinant: la relació d'igualtat que impliquen permet a cada subjecte regular personalment els seu s comportaments i ajustar‐los a la vida col∙lectiva, per un compromís conscient i lliure.

Havent adoptat i interioritzat el sistema parental de regles, l'infant és capar; de sancionar la seva conducta: la pròpia consciencia li exigeix una conducta acceptable socialment i desitjable moralment. Aquesta moral d’obediència a una figura respectada va donant pas a una moral de la reciprocitat i de l'autonomia. Complementant la noció de deure apareix el concepte de bé. És la presa de consciència de la primera condició de la vida moral: la necessitat d'afecte

recíproc.

La intel ∙ligència operativa formal, capaç de deduccions hipotètiques (des dels 11‐12 anys)

L'adolescent, en alguns camps concrets, pot dur a terme els anteriors processos mentals en el marc de les regles universals de la lògica formal i tenint en compte diversos punts de vista, basant‐se ja en conceptes més abstractes, sotmesos a la comprovació de les regles més generals de la lògica formal i de les matemàtiques i prescindint de la realitat visible, material. Així pot perfilar ideals i teories, pot confrontar‐los amb els fets i exposar principis morals generals.

A partir del moment que la regla ja no és coercitiva i exterior, comença a formar part de la consciència de cadascú. La regla de la cooperació permet la universalitat moral; esdevé una llei moral efectiva.

A partir dels 11‐12 anys, els subjectes prenen consciència de la raó de ser de les lleis: tota proposició personal és valida si és acceptada per tothom. Es va donant el pas de l'heteronomia a l'autonomia.

18


19/23

3.1.2. Evolució del judici moral

Anys Evolució moral

6 nivell

7 moral

8 preconvencional

9 (2.2.2)

10 nivell

11 moral

12 convencional

(3.1.2)

Val la pena no oblidar tot el que s'ha dit en l'apartat 2.2.2 referent al nivell moral preconvencional (O‐9 anys)

‐ El nivell moral convencional (que es desplega entre els 10 i els 20 anys) correspon a la majoria d'adolescents i adults. (La paraula convencional significa conformar‐se a les nor‐mes, les regles o les expectatives socials i respectar‐les perquè són convencions socials.) Es caracteritza perquè la persona se sent immersa en el marc social i considera necessàries les normes socials. Se sotmet a les regles, expectatives i convencions de la societat i de l'autoritat i les defensa perquè, encara, que el limitin, li garanteixen el seu espai vital. L'interès se centra en el grup social considerat en la seva totalitat. La persona dóna valor a

la seva acció en funció de les expectatives del medi familiar o social, més per lleialtat que per conformisme.

Es presenta en dos estadis:

‐ Estadi 3: expectatives interpersonals, mútues relacions i conformitat interpersonal.

L'altre ja existeix. Els problemes afecten tot el grup i superen el marc interpersonal. Es possible tenir en compte punts de vista diferents i comparar‐los simultàniament. L’individu es preocupa per l'aprovació social i actua com s'espera que actuï en la legalitat i l'ordre establert, encara que no sempre és capar; d'entendre el perquè de les normes, les quals són inamovibles. Orientació basada en l'aprovació de les persones de l'entorn: la moral del bon nen. S'inicia la interiorització de les normes. És bona tota acció que agrada, que és útil

als altres o que els altres aproven.

‐ Estadi 4: sistemes socials i consciència.

L'individu assumeix plenament la idea de grup social i entén el valor de les normes. Actua adoptant el punt de vista del sistema que defineix els rols i les regles; d'aquesta manera col labora a mantenir l'equilibri del sistema social, el qual demana el concurs de tothom. Orientació basada en el dret i l'ordre. El noi cerca l'aprovació dels més grans: la intenció d'un acte és tinguda en compte. El respecte de l'ordre, de la llei i de l'autoritat esdevenen un fi en si mateixos. Tot acte és bo si permet al subjecte complir el seu deure, mantenir l'ordre social i respectar l'autoritat. Aquesta manera de pensar és en l'origen d'un cert relativisme moral gracies al qual són valorades les preferències o les opcions personals.

19


20/23

3.1.3. Evolució deis estadis d'adopció de perspectives

Anys Evolució social

6

7 perspectiva

8 socioinformativa

9

10 perspectiva autoreflexiva

11 perspectiva auto reflexiva

12 adopció mútua

de perspectives

(3.1.3)

‐ ESTADI 1: Adopció de perspectives socioinformatives (6‐8 anys)

L'infant compren que la perspectiva social de l'altre es basa en les seves raons i motius parti‐culars, els quals poden o no ésser semblants als seus. Se centra en una sola perspectiva, essent incapaç de coordinar diversos punts de vista.

‐ ESTADI 2: Adopció autoreflexiva de perspectives (8‐10 anys)

El nen és conscient que cada individu compren que l'altre té la seva pròpia perspectiva i que aquesta comprensió influeix en la percepció que cadascú té de l'altre. Posar‐se en el lloc de l'altre és una manera de jutjar les seves intencions, propòsits i accions. L'infant pot construir una cadena coordinada de perspectives i no té encara l'habilitat d'abstreure la noció de

mutualitat simultània.

‐ ESTADI 3: Adopció mútua de perspectives (10‐12 anys)

El subjecte pren consciència que tant ell com l'altre poden percebre's com a subjectes mútuament i simultàniament. Supera la relació diàdica i pot començar a percebre la interacció des de la perspectiva d'una tercera persona.

3.1.4. Evolució deis estadis de judici moral

Anys

Estadis de

judici

moral

6

7 orientació al càstig

8 i obediència

9 orientació instrumental

10

11 expectatives mútues

12

(3.1.4)

20


21/23

‐ ESTADI 1: orientació al càstig i a l’obediència (6‐8 anys)

Tanmateix, compren que les accions bones es basen en intencions bones. L'estadi representa el començament de la noció de justícia entesa com a igualtat.

‐ ESTADI 2: Orientació instrumental (8‐10 anys)

La reciprocitat moral es basa en l'intercanvi igualitari entre dues persones: bé per bé i mal per mal. Els drets es defineixen segons el que estima o vol el subjecte.

‐ ESTADI 3: Tendència a mantenir les expectatives mútues (10‐12 anys)

Els drets es defineixen per la regla d'or: Fes als altres el que vols que et facin. L'infant té en compte tots els punts de vista i és capaç de reflexionar els motius de cada persona en el seu esforç per aconseguir l'acord entre tots els participants.

3.2. El desplegament de la dimensió espiritual i religiosa

El concepte de Déu

Entre els 6 i 15 anys retrocedeixen les tendències a las concepcions antropomorfes de Déu i a una intel∙lecció literal i no simbòlica de sentencies metafòriques sobre Déu.

Molts infants de 6‐8 anys manifesten un artificialisme i un antropomoiflSme massiu. Déu ha fet amb les seves mans les coses, viu al cel en una casa com les nostres, mira la gent amb telescopi i baixa els vespres al costat deis petits que resen.

Dels 9 als 12 anys es dóna un antropomorf isme de transició (Déu té qualitats humanes, corpòries i aquestes són sobrehumanes) que culmina en afirmacions de la immaterialitat i espiritualitat de Déu, en expressions metafòriques i en una comprensió simbòlica de les re‐presentacions humanes de Déu. En superar definitivament l'animisme i l'antropocentrisme l'infant assoleix un concepte de Déu menys pueril i augmenta el seu sentit de resposta a l'amor incondicional de Déu. El seu pensament religiós és concret i operacional.

Entre els 9‐10 anys apareix l’època de l' atributivitat. L'infant, quan pensa en Déu, li aplica a‐tributs objectius (grandesa, omnisciència, omnipresència, espiritualitat), atributs subjectius (bondat, misericòrdia) i atributs afectius (forc,;a, bellesa).

Encara no té clar el concepte de Déu Creador, però comença a sorgir el concepte de causali ‐tat. Potser l'antropomorfisme físic es converteix en un antropomorfisme moral que consisteix en el fet d'atribuir a Déu les qualitats que jo no tinc, però que voldria tenir.

Els trets màgics que poden perdurar en aquesta fase són:

‐ Sentiments de justícia immanent (vinculació del mal comes a un càstig imminent), amb el perill de vincular el càstig imminent a Déu.

‐ Intencionalisme protector. A mesura que decreix I'intencionalisme punitiu augmenta el protector.

‐ L'infant veu l’omnipotència i protecció divines des d'una perspectiva egocèntrica: la pregària és omnipotent, perquè Déu esta al seu servei.

‐ Caràcter màgic deis sagraments.

‐ L'aspecte animista és tan fort que condiciona la relació amb Déu i I'omple de gestos i fórmules màgiques: Déu s'hauria de comportar segons unes determinades actituds o pregàries.

21


22/23

De totes maneres, la referència a la presencia i a la intervenció de Déu hi és present i, pro‐gressivament, van essent superats els elements màgics en benefici d'una religiositat més espiritualitzada.

El

sobrenatural

Fins als 6‐7 anys (nivell intel∙lectual preoperatori) els infants conceben el sobrenatural com una intuïció global i molt a imatge dels seus pares. En el nivell operatori concret (7‐11 /12 anys) ja són capaços d'entendre‐ho de manera analítica causal mitjançant senzills raonaments. En el nivell operatori formal poden passar, per conclusions lògiques, del condicionat a l'incondicional i comprendre‐ho com a divers del món i de l'home, transcendent, transocial.

Intimitat i socialització

Dels 5‐6 als 8‐9 anys l'infant estableix relació amb els altres, voluntàriament, intel∙lectualment i afectivament. Intenta adaptar el seu món a la realitat que l'envolta. És l'etapa anomenada de projecció.

A partir dels 6‐7 anys els infants poden entrar en contacte amb el cristianisme en aspectes més institucionalitzats com ara la catequesi, etc. És una descoberta que coincideix amb aquesta etapa en que van deixant gradualment l'egocentrisme per començar a centrar‐se en el grup.

Dels 8‐9 als 11‐12 el nen i la nena intenten apropiar‐se de tots els coneixements al seu abast, tant sobre ells mateixos com sobre el món, en un afany de fer‐los seus, d'introduir‐los en la seva intimitat. Etapa d'introjecció.

Cap a la preadolescencia

‐

Els infants de 10‐11 anys reclamen respostes definides i coherents sobre l'origen i el destí

dels

éssers

humans.

‐

Déu té pes existencial tot i que minva el caràcter afectiu de la seva relació amb Ell.

‐ Pot donar‐se un cert escepticisme religiós, perquè el noi i la noia refusen tot el meravellós de la religió.

‐

Si abans no van aprendre a pregar, a reconèixer Déu en les coses, a escoltar la veu de la seva consciència, ara els costarà molt.

‐

Prefereixen les obres de caritat a les oracions.

‐ És l'edat en que apareixen els ídols.

3.3. El paper de pares i mestres

A partir dels 6‐7 anys l'infant deixa d'atribuir als pares poders i capacitats de caràcter absolut que una bona pedagogia de la Religió Catòlica farà convergir cada cop més en Déu. Déu és, doncs, el totpoderós, el que protegeix, el que fa créixer. I com que l'infant té un gran afany d'esbrinar la causa de tot, s'interessa per Déu no sols com a Pare, sinó com a autor de totes les coses.

Al llarg d'aquest període la idea del Déu justicier anirà cedint davant la idea del Déu que estima tothom i sempre. L'entorn familiar, cultural i eclesial certament hi influirà molt

22


23/23

On posar l'accent

L'horitzó educatiu dels infants d'Educació Primària s'obre més enllà de la família. L'escola esdevé un lloc educatiu privilegiat tan pel temps que l'infant hi passa com per I'oportunitat de trobar‐se amb nous coneixements, amb nous amics, amb diversos educadors.

És

un

moment

molt

oportú

per

a

aprendre

bé

els

continguts

conceptuals

de

l'àrea

de

Religió.

Com que l'alumne no copsa plenament les idees abstractes convé presentar el missatge cristià a través de fets (bíblics, litúrgics, eclesials). La seva progressiva maduresa l'obre a aprofundir els coneixements religiosos, l'ajuda a prendre'n consciència i el convida a donar una resposta suficientment personalitzada.

La religió és encara antropomòrfica, tot i que va deixant de banda les formes més materials i simplistes. Els relats religiosos, alimentats per la imaginació, l'emoció i la fantasia, deixen una profunda impressió i susciten una participació emotivoafectiva de gran importància per a futures experiències religioses personals. A partir deis relats, ja és possible una primera síntesi elemental del fet religiós i de la proposta cristiana, no fonamentada racionalment però suficientment articulada i coherent. El llenguatge evocatiu facilita la comprensió del

tema deis símbols i deis sagraments.

És el moment de parlar de la historia de la salvació i de les figures religiosament significatives. Actuen com a models a imitar i suggereixen respostes a la recerca de sentit vital.

Bibliografia

M.W, La educación moral en Primaria y Secundaria, Aula Reforma, 19, MEC‐Edelvives, Madrid‐Zaragoza, 1995.

M. ALETTI, La religiosita del bambino. Approccio psicopedagogico per insegnanti di religione e catechisti, Elle Di Ci, Leumann (Torino), 1993.

A. ARTO, Psicología evolutiva. Una propuesta educativa, CCS, Madrid, 1993.

P. CASTELLVI, Teories i models. lntroducció a la psicologia evolutiva i educatica. Biblioteca Universitaria, Barcelona, 1994.

E. FIZZOTTI, Verso una psicologia della religione. 2. Il Cammino della religiosita, Studi e richerche di catechetica, 17, Elle Di Ci, Leumann (Torino), 1995.

H. MAKHOUL‐MIRZA, Pédagogie de l'éveil et croissance spirituelle des tout ‐ petits, Paulines Médiaspaul, Montréal, 1992.

J.M. PUIG, La construcción de la personalidad moral, Paidós, Barcelona, 1996.

E. TURIEL, I. ENESCO, J. LINAZA, El mundo social en la mente infantil, Alianza, Madrid, 1989,

R. GASOL Evolució Religiosa i Moral Dels Infants (1)

Documents

Transcript of R. GASOL Evolució Religiosa i Moral Dels Infants (1)