7/28/2019 R7 Tori 12feb16Opini

1/1

PROHIBIDA TOTA REPRODUCCI ALS EFECTESDE LARTICLE 32.1, PARGRAF SEGON DE LA LPI.Aquesta publicaci no pot ser reprodudani totalment ni parcialment, ni transmesa per captipus de mitj, sense el perms per escritde la direcci.

Opini

Regi7Director: Marc Marc i Casaponsa.Director adjunt: Xavier Domnech i Sala.Caps drea: Enric Badia (Societat), Salvador Red (Fotografia), Carles Blaya (Economia i Arreu) i Francesc Galindo (Manresa).Caps de secci: David Bricoll (Bages), Xavier Pruns (Esports), Susana Paz (Cultures).Gerent i Director comercial: Flix Noguera i Carrillo. Cap drea dadministraci i distribuci: Sandra Espinal.Cap de secci: Teresa Boladeras (Administraci i finances).

16DIMARTS, 12 DE FEBRER DEL 2013 | Regi7

Regi7REDACCI, ADMINISTRACI, DISTRIBUCI I PUBLICITAT

carrer Sant Antoni Maria Claret, 32. 08243. Manresa

http://www.regio7.cat

TELFON

93 877 22 33FAX

93 874 03 52FAX DE PUBLICITAT

93 874 16 12

expressa les seves prpies opinions nicament a lEditorial irespecta, com a publicaci oberta i plural, la dels seus articulistes iclients publicitaris.

BERGA: c/Font del Ros, 1. 08600. Telfon: 93 822 12 19 . Fax: 93 822 03 99. SOLSONA: C/ Pujada delSeminari s/n - Edifici Seminari, despatx 8 . 25280. Telfon:973 48 30 08. Fax: 973 48 24 93.IGUALADA:c/dels Esquiladors 23, baixos 08700. Telfon: 93 803 07 55. BARCELONA: ramblaCatalunya, 10, 4t-4a. 08007. Telfon: 93 317 05 14 i 93 317 06 32. Fax: 93 317 07 91.

ADREA ELECTRNICAregio7@regio7.cat

orna la vella idea: en-derrocar el teatreConservatori, elTori.La nova edici de la

vella dria arranca de preguntar-nos on s el centre de Manresa.Llavors diem que hauria de ser a

Sant Domnec, per que no fun-ciona com a tal. I triguem deusegons a decidir que lobstacleque ho impedeix s ledifici delConservatori. Fa nosa, enxiqueixla plaa i destorba la connexiamb el Passeig. Doncs au, a ter-ra. I les activitats que shi fan? AlsCarlins, diuen. Alg ha comparatles mides? Doncs si no, a lantigaesglsia de Sant Francesc. Algsha preguntat per qu, al cap detants anys, encara no sha trans-format en un veritable teatre?Doncs al solar de lAnnima. Deveritat? Alg ha fet quatre nme-ros? Se suposava que la maledacrisi ens havia inoculat la vacunade lausteritat i la proporci.

Somniar s de franc, per elssomnis no han de destorbar lafeina possible. Una gran plaa deSant Domnec ja va ser imagina-

da en les primeres dcades delsegle passat. Per val la pena re-cordar que per aconseguir lamodesta plaa que tenim ara vaser necessari ni ms ni menysque lesclat duna guerra civil iuna revoluci que perseguia ca-

pellans i enderrocava esglsies.Sense aquell episodi fatdic, pot-ser el temple gtic de Sant PereMrtir i el seu campanar octogo-nal encara existirien. El mateixany, 1936, es va decidir tamblenderroc del teatre, per no esva fer per dues raons: loposicide les entitats culturals i la man-ca de diners per pagar la magni-tud de lobra. Potser ara ens hitornarem a trobar.

Des de llavors, el costat oestde la plaa ha estat sempre unaassignatura suspesa. Una paretlletja. Mai no sha plantejat comun repte seris, i la ra sempre

ha estat la mateixa: tard o dho-ra el Torianir a terra.

Ara, quan els tcnics rumienla revisi del Pla General, es re-peteix la canoneta. Elaborenplans que donen per suposat elretorn a les alegries del diner cir-

culant en abundncia. Per cadavegada ms veus diuen queaquells temps no tornaran, i queval ms que no tornin, ateses lesconseqncies.

LAjuntament i els tcnics po-den somniar el que vulguin, pervistos els antecedents i les pers-pectives, val ms que preparintamb un pla alternatiu per a unSant Domnec amb el teatredempeus. Que desenvolupi laseva potncia com a equipamentcultural i que doni una soluciesttica i funcional a la faanaoest de la plaa. El problema dela connexi amb el Passeig es potabordar amb un pas de vianantsesbiaixat, eixamplant voreres,

canviant la circulaci rodada, otot alhora: no cal matar mosquesa canonades. Sobretot quan laplvora va tan cara.

T

tornem-hi amb el conservatori

Somniar s de franc, per vistos els antecedents i les perspectives econmiques, val mstenir un pla per a Sant Domnec que inclogui el teatre Conservatori, desenvolupi laseva potncia com a equipament cultural, i doni soluci a la faana oest de la plaa

A TORT I A DRET

Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA.Dipsits legals: Edici Manresa, B-44983-78.

ISSN: 1137-5655.

Difusicontrolada per

PERIODISTA xdomenech@regio7.catXavier Domnech

Per aconseguir la modestaplaa que tenim ara van sernecessaris lesclat duna guerracivil i una revoluci

LLUMS I OMBRES

DE BENET XVIa renncia de Joseph Ratzinger, fet ex-traordinari que demostra l'honradesapersonal i intellectual d'un pontfex lafe en Du del qual sempre ha anatacompanyada de la confiana en la ra

humana, obre dues incgnites, relacio-nades entre elles: la primera, sobre la causa o causesde la decisi; la segona, sobre el que sesdevindr araa lEsglsia Catlica. Benet XVI ha dit que renunciaperqu el vigor tant del cos com de l'esperit (...) hadisminut en mi de tal manera que he de reconixerla meva incapacitat per exercir b el ministeri que emva ser encomanat. Especialment, diu, en el mnd'avui, subjecte de rpides transformacions i sacsejatper qestions de gran relleu per a la vida de la fe.Sacsejades que es donen en primer lloc al mateix Va-tic, escenari des de fa temps de lluites per situar-seen primera lnia de successi. Teleg substancial-ment acadmic, que va passar de mantenir posicionsreformistes durant el Concili a collaborar activamentamb la reacci de Joan Pau II, se sent ms de gust es-

crivint una biografia de Jess de gran ambiciintellectual, posem per cas, que exercint els aspectespoltics del seu crrec, que sempre ha fet la impressique li anaven grans. Per descomptat, no ha tingut nila m de ferro ni la capacitat comunicativa del seupredecessor. Un dolor del seu pontificat han estat elsescndols de pederstia, la reacci davant la qual, toti que titllada de tbia, lha portat a apartar 70 bisbes icardenals i a marcar una lnia vermella. Els intents depassar lescombra per alguns nius de males prcti-ques i de connivncies terrenals li han generat ene-mics importants i lhan situat en el centre de les cons-piracions. Si la seva renncia s per fatiga per la lluitacontra limmobilisme de les estructures vaticanes, deciments profunds i antics, el futur no apunta cap a uncanvi de rumb. Se sabr aviat: sespera que el nouPapa sigui elegit abans de Pasqua. Per primera vega-da en segles, els cardenals es reuniran en conclaveamb lantecessor encara viu, i aquesta s una novetatcertament important.

L

EDITORIAL TERPIA DE XOC PER MANEL PUYAL

CONSELL ASSESSOR: Gonal Mazcun i Boix, Valent Martnez i Espinosa,Jaume Torras i Rodergas, Pere Fons i Vilardell, ngels Freixanet i Picaol, Antoni Dalmau i Ribalta,

Josep Maria Descals i Vilarmau, Albert Rumbo i Soler, Ramon Segus i Coromines,Jordi Vilaseca i Brugueras, Aitor Moll i Sarasola, Ainhoa Moll i Sarasola, Marc Marc i Casaponsa.

EDITA: EDICIONS INTERCOMARCALS (EISA)

Administradors: Flix Noguera i Carrillo i Jos Manuel Atinzar Nez