7/28/2019 R7 Tori 2feb2

1/1

TEMA DEL DIA32

EL CENTRE DE MANRESA (2) Lefecte divisori de la Muralla del Carme i de Sant Domnec no afavoreix lafludesa entre el centre tradicional de Manresa (plaa de Sant Domnec) i el nou (entorn del Passeig i Guimer). Percapgirar la situaci, arquitectes i urbanistes coincideixen que cal donar ms protagonisme que ara als vianants

4

El desplaament del centre tra-dicional de Manresa de la plaa deSant Domnec al Passeig i Gui-mer sha vist reforat pel fet de te-nir al bell mig la Muralla i, amb ella,una altra barrera tant o ms con-tundent: la dels cotxes circulant-hiamunt i avall constantment.

Si en ledici del 25 de gener pas-sat les opinions dels experts con-

sultats per Regi7 constatavenque la ciutat ha canviat el rovell delou per un centre difs, els matei-

xos experts confirmen ara quedonar ms protagonisme als via-nants podria suavitzar lefecte di-

visori de la Muralla entre el centreantic i el nou. Un exemple: al se-mfor entre Sant Domnec i el Pas-seig els vianants tenen 22 segonsper travessar; els cotxes, 75.

ngels Mas, arquitecta i anteriorregidora dUrbanisme, reconeixque, des de sempre, la connexientre el centre histric i la resta dela ciutat a travs de la plaa de SantDomnec ha estat dificultada peltraat de la Muralla, que suposa untrencament en la continutat dels

recorreguts entre un espai urb ilaltre. Lactual regidor dUrba-nisme i Mobilitat de Manresa, Ra-mon Bacardit, opina que el fetque un recorregut natural quedi in-terromput fsicament desestruc-tura i desorienta la percepci de laciutat i ls que en fem. En el casque ens ocupa, no ajuda gens ladiscontinutat que suposa, a nivelldels vianants, el tall de la Muralla.Com tampoc no ajuda tenir unaplaa de Sant Domnec deses-tructurada, que no t activitat co-mercial en dos dels quatre costats.Ricard Par, arquitecte, consideraque hi ha un problema de conci-liaci entre vianants i vehicles.

El poders efecte divisori de la

Muralla tamb linterpreten com uninconvenient els arquitectes JosepMaria Esquius, Llus Piqu, Joan Ri-bera i Ton Baraut, i Francesc de

Puig, exregidor dUr-banisme i actual ge-rent de lAjuntament.

Hi ha una minoriaque hi discrepa. sel cas de Ruth Guer-rero, consultora enenginyeria, urbanis-me i medi ambient;Quim Garcia, exregi-dor dUrbanisme, i

Jaume Espinal, ar-quitecte. Per a Guer-rero, el problema spensar qu fer per-qu lactivitat comer-cial vagi ms enll dela Plana de lOm tantpel carrer dAlfons XIIcom pel de Sant Mi-quel i propers. Per aGarcia, desaparegut elcoll dampolla que representavalHotel Sant Domingo, es passadun cant a laltre amb gran facili-tat. Espinal s contundent. No po-dem lamentar-nos de com ha cres-cut la ciutat i, per tant, ara dir quela Muralla la parteix.

Les solucionsDonar ms protagonisme als via-nants. s la soluci dels experts pertrencar la discontinutat provo-

cada per la Muralla.Hi aposta Bacardit,per a qui, a banda degarantir la continu-

tat entre el final delPasseig i del carrer deGuimer, caldria

convertir SantDomnec enuna plaa enmajscules.

Mas tambcreu que cal-

dria apostar peroptimitzar aquestacontinutat. Per ex-

emple, fixantuna nova fun-cionalitat dela xarxa viriaque no recol-zi tots els re-

correguts ro-dats sobre aquestes vies i, per tant,en disminueixi la intensitat deltrnsit actual. Tamb coincideixamb Bacardit que caldria millo-rar la formalitzaci de la plaa, queha estat histricament objecte depropostes de millora sobretot adre-

ades a fixar, amb lenderroc de le-difici del Conservatori, un acaba-ment adequat per al Passeig. I afe-geix que el manteniment de la-

tracci daquest espai urb no sali a la necessria dignificacidel nucli antic, que caldria nodescuidar. Per a Par, aquestpunt s bsic. En aquesta lnia, Pi-qu diu que, primer de tot, caldriagenerar suficients elements da-tractivitat a banda i banda da-quest eix i, potser, els caps de set-mana i festius assenyalats, en ho-raris acotats, el tram de la Muralla

per on creuen els vianants hauriade ser un mbit restringit als ve-hicles. Ribera tamb ho t clar.Que el centre comercial shagidesplaat al Passeig i Guimer re-quereix donar un nou tractamenturb al tram de la Muralla, de ma-nera que en comptes de ser un ele-ment separador sigui un nexe du-ni entre els recorreguts de via-nants del nucli antic amb la zonacentral. Esquius valora que se-ria bo que travessar la Muralla esfes sense que el vianant tingus lasensaci de discontinutat, do-nant-li prioritat. Confia que les-tudi de mobilitat que sha din-corporar al POUM indicar lesactuacions que calguin per corre-

gir aquest aspecte i moltes altresdisfuncions viries que pateixManresa. Baraut tamb apostaper prioritzar el pas dels vianantsi, de passada, els aparcaments dedissuasi per treure trnsit de laMuralla. En la mateixa direcci, lade buidar el vial de cotxes, Garciarecorda que no es va fer un apar-cament subterrani a Sant Dom-nec i, en canvi, es va fer el de la Re-forma. Si laparcament de vehiclesprioritari del Barri Antic fos el dela Reforma faria reduir conside-rablement el trnsit per les Mura-lles. Repetint amb unes altresparaules el ja apuntat per Bacarditi per Mas, De Puig assegura quelefecte barrera de la Muralla se so-

lucionar en el moment que SantDomnec sigui la gran plaa quefa de connexi entre la ciutat em-murallada i la resta.

GEMMA CAMPS | MANRESA

Els experts aposten per canviarcotxes per vianants a la MurallaOpinen que lefecte barrera del trnsit perjudica la circulaci cap al centre tradicional de Manresa

g ELS TEMPS DEL SEMFOR

Vista de la Muralla de Sant

Domnec a lalada de la plaa

Vianants esperant-se per travessar al pas zebra a tocar de Can Jorba

SALVADOR RED

22segons

75

segons