7/28/2019 R7 Tori 5jun17Opini

1/1

PROHIBIDA TOTA REPRODUCCI ALS EFECTESDE LARTICLE 32.1, PARGRAF SEGON DE LA LPI.Aquesta publicaci no pot ser reprodudani totalment ni parcialment, ni transmesa per captipus de mitj, sense el perms per escritde la direcci.

Opini

Regi7Director: Marc Marc i Casaponsa.Director adjunt: Xavier Domnech i Sala.Caps drea: Enric Badia (Societat), Salvador Red (Fotografia), Carles Blaya (Economia i Arreu) i Francesc Galindo (Manresa).Caps de secci: David Bricoll (Bages), Xavier Pruns (Esports), Susana Paz (Cultures).Gerent i Director comercial: Flix Noguera i Carrillo. Cap drea dadministraci i distribuci: Sandra Espinal.Cap de secci: Teresa Boladeras (Administraci i finances).

Regi7REDACCI, ADMINISTRACI, DISTRIBUCI I PUBLICITAT

carrer Sant Antoni Maria Claret, 32. 08243. Manresa

http://www.regio7.cat

TELFON

93 877 22 33FAX

93 874 03 52FAX DE PUBLICITAT

93 874 16 12

expressa les seves prpies opinions nicament a lEditorial irespecta, com a publicaci oberta i plural, la dels seus articulistes iclients publicitaris.

BERGA: Font del Ros, 1. 08600. Telfon: 93 822 12 19 . Fax: 93 822 03 99.SOLSONA: Pujada del Seminari s/n - Edifici Seminari, despatx 8 . 25280. Telfon:973 48 30 08.Fax: 973 48 24 93.IGUALADA: Els Esquiladors 23, baixos 08700. Telfon: 93 803 07 55.

ADREA ELECTRNICAregio7@regio7.cat

a plaa de Sant Do-mnec s com s per-qu els diners shanconvertit en la princi-

pal mercaderia comercial.Aquest ha estat un procs hist-ric imparable que a la segonameitat del segle XX va arribar a lapoblaci en general. Abans no-

ms era cosa dels professionalsde les finances, que invertien, es-peculaven, prestaven, i aix feienfortunes o les desfeien; per a lamajoria de la poblaci, en canvi,els diners noms eren un pas in-termedi entre all que venien iall que compraven. Venien leshores treballades a la fbrica oles verdures del seu hort i com-praven queviures, roba, escalfor iuns quants dies ms daixoplucen un habitatge de lloguer. Lamajoria, de diners, en tenia pocs,i els que aconseguia estalviar elsguardava sota el matals. A totestirar, en una llibreta. El con-cepte producte financer noshavia popularitzat, i els bancs

no necessitaven oferir-se agressi-vament a la gran massa de la po-blaci. En canvi, els comerciantss que havien de fer-ho: ells erenels aspirants a capturar els escas-sos diners de qu disposaven elsciutadans ordinaris. Per aix elscarrers i places ms atractius deles ciutats estaven plens doferta

comercial. I tamb lespai de lac-tual plaa de Sant Domnec.Abans de la guerra fins i tot hihavia botigues enganxades almur de lesglsia de Sant PereMrtir. Per, sobretot, hi haviaCal Jorba, amb les seves succes-sives ampliacions. Comparemaquest panorama comercial, l-gica extensi de la vitalitat vene-dora del Born i el carrer Nou,amb el que va passar desprs.Lesglsia va anar a terra, i amb

ella les botigues, per aquestcanvi va ser menor. El canvi msgros va donar-se quan, en dca-des diferents, els dos edificis deCal Jorba van deixar de ser co-mercials i les seves plantes bai-xes es van transformar en sucur-sals bancries. Era part duna di-nmica imparable que afectava

tota la ciutat, i totes les ciutats deCatalunya. Els bancs pagaven elque fos pels millors llocs, aquellsper on passa tothom, i demana-ven molts metres de faana. Te-nien pressa per vendre els seusproductes en una societat cadavegada ms embogida. I aix vaarribar el dia en qu Sant Dom-nec va ser una crulla financera.La que encara s avui en dia. Ara,lesborrany del nou pla generalurbanstic preveu enderrocar elteatre Conservatori per aixecar alseu lloc un centre comercial. Di-namitzaria la plaa, diuen. Comho havia fet cal Jorba. La sopadall. Potser si la crisi fa neteja desucursals bancries, ja no caldr.

L

LA REINVENCI DE CAL JORBA

Quan la concepci dels diners com a mercaderia va passar dels professionals de lesfinances a la poblaci en general, les botigues de productes financers van desplaar elscomeros tradicionals dels carrers i places ms atractius

A TORT I A DRET

Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA.Dipsits legals: Edici Manresa, B-44983-78.ISSN: 1137-5655.

Difusicontrolada per

PERIODISTA xdomenech@regio7.catXavier Domnech

Volen aterrar el Conservatoriper fer al seu lloc un centrecomercial que dinamitzi la plaacom ho havia fet cal Jorba

LA VENDA DECOTXES, A LALA

es dades de matriculacions del mes demaig revelen que el mercat de les qua-tre rodes va a lala, impulsat principal-ment pel pla Pive2, engegat pel governcentral el mes de febrer denguany i queja ha cobert 82.000 subvencions de ve-

hicles de les 150.000 que preveia inicialment. Per

aquest motiu, la dotaci econmica del pla estaria aprop desgotar-se, tot i que es preveia que el projecteestaria vigent fins al febrer de lany que ve. Segons elsterminis amb qu treballa el sector, el proper mes dejuliol ja shauria pogut tancar un pla que est sent de-norme importncia per revifar la venda de turismes. ElPive2, que promou la renovaci del parc automobils-tic amb ajudes de 2.000 euros com a mnim per lacompra dun vehicle eficient energticament a canvidun cotxe de 10 anys dantiguitat, est essent dajudaal sector sobretot a Catalunya, ja que el maig la vendade vehicles es va incrementar el 18% respecte del ma-teix mes de lany anterior. A la Catalunya Central, sen-se dades encara concretes sobre levoluci del mercat,la sensaci s que el maig ha estat tamb un bon mes, icom a smptoma saporta el creixement del 15% en les

reserves fetes durant lExpoBages. El pla dincentiuss, doncs, una bona resposta per incrementar el con-sum intern, una de les potes que coixegen de lecono-mia catalana i estatal. El comer necessita estmuls percompensar la davallada en la capacitat adquisitiva delsparticulars, molt llastats per les exigncies de reduccidel dficit i de la implementaci de ms poltiques res-trictives en salaris i en despesa pblica. El sector delvehicle, clau en la gran indstria catalana i tamb esta-tal, necessita aire per consolidar un ritme que el man-tingui viu. Per hi ha molts altres sectors mancats da-questa injecci de lquid per reflotar-se. La contraccidel consum s una conseqncia afegida duna crisique basa la seva toxicitat en lincrement de latur. I calrevertir les poltiques que no ajuden a expandir lun i areduir laltre.

L

EDITORIAL TERPIA DE XOC PER MANEL PUYAL

CONSELL ASSESSOR: Gonal Mazcun i Boix, Valent Martnez i Espinosa,Jaume Torras i Rodergas, Pere Fons i Vilardell, ngels Freixanet i Picaol, Antoni Dalmau i Ribalta,

Josep Maria Descals i Vilarmau, Albert Rumbo i Soler, Ramon Segus i Coromines,Jordi Vilaseca i Brugueras, Aitor Moll i Sarasola, Ainhoa Moll i Sarasola, Marc Marc i Casaponsa.

EDITA: EDICIONS INTERCOMARCALS (EISA)Administradors: Flix Noguera i Carrillo i Jos Manuel Atinzar Nez

Regi7 DIMECRES, 5 DE JUNY DEL 2013 17