EDITORIAL: Avatars socials de les …

1314

RESSENYES

TRIA DE NOVETATS

16NOTICIARI

(D’HISTÒRIA LOCAL

166

PLECS)2017 JULIOL/AGOST 1

Directors: Ramon Arnabat (URV), Josep Santesmases (CCEPC)Producció: L’AvençDisseny original: CanseixantaTria de novetats: Pineda Vaquer, Carles Barrull (IRMU)Dipòsit legal: B. 47.520-76ISSN 2339-6997

CONTINGUTS

1258

11

TEMES 1: El cooperativisme català …

TEMES 2: Consumidors i productors:…

PATRIMONI: Carn i pedra: el i …

TEMES 3: Solidaritats i conflictivitats…

SUP

LEM

ENT

GR

ATU

ÏT D

E LA

REV

ISTA

L’A

VEN

Ç n

úm. 4

36

Plecs d’Història Local és una revista trimestral que publica articles originals derecerca i reflexió sobre història local i comarcal i en divulga la producció editorial iles activitats en l’àmbit territorial de les terres de parla catalana.

ANTONI GAVALDÀ. Fundació Roca i Galès i URV (Ideologies i societat a la Catalunya contemporània)

AVATARS SOCIALS DE LES RELACIONS DE TREBALL

ls estudis d’aquest Plecs aporten una respostade grup, reeixida o no segons els casos, a unanova manera de responsabilitzar-se en el tre-ball i en la subsistència, des de la cooperació.Una cooperació que històricament sorgí tant

per la incapacitat patronal de donar respostes als treballadorscom per donar-ne fora de to, amb abusos forassenyats. Percontemplar aques ta visió del tre ball s’ha agafat sobretotl’àm bit d’influència de la Barce lona àmplia, que incloutambé el seu radi d’acció, tant per ser l’espai de major densi-tat poblacional com per ser també on sorgiren i arrelaren unseixos solidaris en àmbits diversos de la producció, el treballo el consum.Les relacions de treball entre l’estament patronal i els treba-lladors manuals o fabrils al llarg de la història han estat unalluita semblant a la protagonitzada per David i Goliat. Eldesig de guanys crescuts d’alguns segments empresarials,sumat a la desconsideració pels sous dels treballadors, vasacsejar la qualitat mateixa del treball, degradant-la, cosaque va esperonar i empènyer a la configuració d’unions sin-dicals i de classe, de treball i de subsistència. Aquestes rela-cions de treball generarien uns punts de fricció, constants ipersistents, per motius estructurals diversos (per retribu-cions, per horaris, per condicions de treball, per gènere…)que en la majoria de casos van derivar en lluites sòrdides ovisibles. El sorgiment de societats de resistència, de sindi-cats de classe o d’unions de propietaris o empresaris en seriala conseqüència palpable. Altrament, aquest enfocament de treball cooperatiu generàuna sociabilitat comunal que traspassà els llindars de la feinao de la botiga de queviures. Una sociabilitat que comportà, amés, la intercooperació, que serví per salvar desajustos da -vant les crisis socials o polítiques. També va fer emergir laconsecució d’empreses en edificis construïts amb l’esforç

solidari, a la recerca d’una millora social i relacional. Serienpunts que marcarien la sociabilitat com un fenomen d’alian-ces en què la civilitat d’una col·lectivitat ha pogut aspirar ametes altes superant les individualitats.

Així doncs, els treballs que es presenten intenten traçar unsolc en l’inestable i fràgil món del treball de les personesdel passat en format cooperatiu, en un trajecte capitalí enconstant ebullició i renovació, creixença i defalliment, enperíodes temporals amplis, encara que majoritàriamentencarats a un segle xx ben viu. En alguns casos, a més, arri-ben a tocar el present, demostrant que la història sempre ésfutur.

EQuadre pintat de La Fraternitat, 1913. Font : APB-AMDCV.

2

temes-1)JORDI IBARZ I MARTÍN ITURRALDE. Universitat de Barcelona

EL COOPERATIVISME CATALÀ A LA INDÚSTRIAVIDRIERA. ECONOMIES DE TRANSICIÓ, 1893-2010

La primera cooperativa de fabricació del vidre es va consti-tuir a Cervelló l’any 1893 en el context de la vaga en una deles principals fàbriques de vidre catalanes d’aleshores, la de Cal Mensa. L’empresari va substituir els vaguistes portanttreballadors forans. Els vaguistes decidiren constituir-se encooperativa, aprofitar la seva alta qualificació i els seus co -neixements especialitzats i començar a treballar per comptepropi en una fàbrica de planta nova. La Protectora fou elnom de la nova entitat cooperativa. L’experiència tingué unacurta durada i acabà malament. Malgrat això, encara resultaemocionant veure com aquesta experiència deixà una petjaimportant en els treballadors vidriers del moment i en els de generacions posteriors. Més de trenta anys després deltancament de La Protectora, a la premsa cooperativista deCatalunya encara es parlava de «la primera Cooperativa pro-ductora del vidre, que va ésser ofegada pels patrons d’aque-lla època, no en competència lícita de preus, sinó per lesmales arts emprades per un dels seus assessors, comprat pelspatrons».1

Després d’aquesta experiència cooperativa no fou fins alsanys 1920, dues dècades després, quan aparegueren de nouiniciatives de cooperació en la fabricació del vidre. Alguna,com ara la Fàbrica de Cristal Cooperativa Obrera de l’Hos -pi ta let, malgrat el nom, no era en realitat una cooperativa,sinó una societat anònima controlada pels obrers més espe-cialitzats de l’entitat. D’aquesta època fou també la creacióde la que ha estat la cooperativa de producció més conegudade totes, Cristalleries de Mataró. No existia aleshores unanormativa legal específica que donés cobertura a la constitu-ció d’entitats cooperatives. Aquest fou un dels motius pelsquals a les entitats creades els anys vint, les que hem es -mentat i algunes altres, no se’ls van demanar uns requisitsmínims per garantir-ne el caràcter veritablement cooperatiu.El cooperativisme vidrier va fer eclosió durant els anys 1930.Durant la Segona República espanyola va aparèixer un nom-bre important de cooperatives de fabricació de vidre, la pràc-tica totalitat ubicades a Catalunya. El cooperativisme vidrierfou important en un subsector d’especialització, el de la fa -bricació del vidre blanc i cristall. Aquestes entitats es dedi -caren a la fabricació d’objectes de vidre per a farmàcies ilaboratoris, envasos per a perfums, ampolles en sèries petites,

vidre de taula, cristall artístic, flotadors per a la pesca i vidreper a il·luminació (incloent-hi la fabricació de bombeteselèc triques), entre molts altres objectes. A mitjan anys trenta,pràcticament la meitat de les empreses de fabricació de vidreblanc i cristall eren cooperatives. Una tercera part dels treba-lladors d’aquest subsector feien les seves tasques en règimcooperatiu. En definitiva, representaven aproximadament el36 % de la capacitat productiva respecte al total de la indús-tria vidriera a Catalunya. Les cooperatives del vidre eren lesmés importants i els seus líders eren alhora els organitzadorsde les entitats federatives del cooperativisme de producció.

Malgrat això, només Cristalleries de Mataró havia rebut unaatenció historiogràfica important. És cert que fou la mésemblemàtica de totes les cooperatives de producció vidriera,però n’hi havia moltes altres de les quals sabíem ben pocacosa, per no dir res. L’any 2014 el premi atorgat per laFundació Unió de Cooperadors de Mataró fou concedit alsautors d’aquest article, també redactors del llibre Gent devidre. El cooperativisme vidrier a Catalunya. 1893-2010, enaquests moments en procés d’edició. Aquest treball és unaanàlisi a llarg termini de més d’un segle d’història delcooperativisme vidrier i inclou un relat monogràfic per acadascuna de les 25 cooperatives localitzades.Jo

rdi I

barz

i M

artín

Itur

rald

e. E

l coo

pera

tivi

sme

cata

là a

la in

dúst

ria

vidr

iera

. Eco

nom

ies

de t

rans

ició

, 189

3-20

10

Agrupació Vidriera de Sans, 1988. Font: Arxiu Històric de Sants.Autor: Joan Campañà

La Guerra Civil i la postguerra van ser probablement elmoment més crític de la història del cooperativisme vidrier,on es van concentrar més tancaments de cooperatives. Peruna banda, el franquisme tractà d’acabar amb qualsevol ini-ciativa que permetés una certa autonomia dels treballadors ique fos un instrument de defensa dels interessos obrers.Després de la guerra, les autoritats franquistes depuraren lescooperatives i hi situaren al capdavant cooperativistes ambles suficients garanties de subordinació al règim, o en tot casde no bel·ligerància. Per exemple, a Cristalleries de Mataró,al començament de la postguerra es nomenà una nova juntadirectiva controlada pel Sindicat Vertical. Tanmateix, aques-ta operació no es va tirar endavant sense conflictes: l’entitatfou escenari de l’enfrontament entre les diverses famíliespolítiques del nou règim. Quan els sindicats verticals perde-ren l’empenta inicial, el governador civil maniobrà per retor-nar la propietat dels béns i la gestió de la cooperativa alscooperadors, cosa que es materialitzà el 29 de novembre de1944.No obstant això, l’amenaça més important per a la conti -nuïtat del cooperativisme de producció vingué d’una altrabanda i es produí durant la Guerra Civil. L’existència de lescooperatives, i molt especialment la de les de producció,sempre havia estat molt discutida des de sectors importantsdel moviment obrer català. Eren acusades de subordinar elsinteressos de classe als d’una minoria de treballadors i de noser una eina per a la transformació social. En tot cas eren vis-tes tan sols com una solució provisional fins que no arribésel moment de l’autèntica emancipació obrera. Aquesta dis-cussió es va resoldre dramàticament el 1936 quan des de l’anarcosindicalisme es plantejà la necessitat de la seva des-aparició. Durant la Guerra Civil es van reproduir, fins i totde forma violenta, les tensions existents des de feia moltsanys entre el sindicalisme i el cooperativisme de producció.La col·lectivització de la indústria i la unificació de les di -verses fàbriques xocà amb la voluntat de moltes cooperati-ves que es negaren a desaparèixer. Tanmateix, només unesquantes cooperatives van poder resistir a l’onada col·lecti-vitzadora.En tot cas, un cop superada la Guerra Civil i la postguerra,es produí un nou cicle de creació de cooperatives durant elsanys cinquanta, en ple franquisme, i encara durant la dècadade 1980. En aquests dos períodes la creació de noves coope-ratives, com havia estat en altres moments, tingué relacióamb el tancament de fàbriques de vidre a causa de crisis alsector. Algunes de les noves entitats cooperatives foren prouimportants pel que fa a la producció i al nombre de treba -lladors. En tot cas, als anys vuitanta a Catalunya, a diferèn-cia de València, s’optà per la creació de societats anònimes

laborals en lloc de cooperatives, atès que les normes legalsfeien que els membres de les SAL tinguessin molta menysresponsabilitat patrimonial davant del possible fracàs del’entitat.

L’estudi del cooperativisme vidrier serveix per mostrar algu-nes circumstàncies que van més enllà d’aquesta indústria, iserveixen per analitzar el món del cooperativisme de pro-ducció en general. Aquest treball ens ha mostrat que estemdavant d’una realitat complexa. Sota el mantell del coopera-tivisme s’amaguen realitats institucionals molt diverses.Mal grat els noms, algunes entitats no eren cooperatives, sinósocietats instrumentals creades per fer caure sobre els treba-lladors el pes de les crisis econòmiques. Una avançada delque ara en diríem subcontractació. L’existència d’un grannombre de treballadors assalariats, la forma de repartir elsretorns cooperatius, o també l’existència o no d’un únicclient, ens donaran pistes importants per identificar les enti-tats autènticament cooperatives.Atenent el procés de creació de les cooperatives, podemveure com la seva aparició es donà gairebé sempre en con-textos de crisi econòmica. Podem rastrejar el paper de lescooperatives en el sentit de ser part de les respostes adapta-tives dels treballadors, però també d’alguns empresaris,davant de situacions de crisi i de dificultat. Hem esmentatalgun cas, però n’hi ha molts altres, en què els treballadorsconstituïren la seva entitat en el context d’una vaga.Aquesta característica, la creació de cooperatives com a res-posta a situacions de crisi, condicionà de forma absoluta elsresultats i l’èxit d’aquestes. En la major part dels casos cone-guts les cooperatives van engegar l’activitat en contextos degrans dificultats econòmiques. Això explica que la majoria

166PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Juliol/Agost 2017 3

131416

1258

11

Jord

i Iba

rz i

Mar

tín It

urra

lde.

El c

oope

rati

vism

e ca

talà

a la

indú

stri

a vi

drie

ra. E

cono

mie

s de

tra

nsic

ió, 1

893-

2010

Agrupació Vidriera de Sans, 1988. Font: Arxiu Històric de Sants.Autor: Joan Campañà

4

temes-1)de les entitats constituïdes no superessin els primers anys devida. Per sobreviure, en moltes cooperatives s’optà, sobretotels primers anys, per vendre la pro-ducció a preus per sota del mercat.Això generà unes condicions d’auto -explotació dels cooperativistes o, cosapitjor, es va fer recaure sobre tercerespersones aquestes càrregues. Aixòex plica l’existència de falses coope-ratives, que en realitat només eren fà -briques dirigides pels treballadorsmés especialitzats. En aquests casosla resta treballaven com a mers assa-lariats. En moltes cooperatives es varecórrer al treball infantil, en el quefou un dels episodis menys gloriososde la història del cooperativisme vi -drier. Sovint les dones i els aprenentsvan quedar exclosos com a coopera-tivistes de ple dret. En tot cas, aques-tes circumstàncies no es donaren entotes les cooperatives i de fet consti-tuïren una elecció estratègica adopta-da per algunes d’elles.De forma més generalitzada, cal des-tacar l’important suport institucionalrebut per les cooperatives mitjançantcrèdits i altres ajuts per garantir-nel’èxit. Això es va produir no nomésdu rant la II República, sinó també du -rant el franquisme. La causa? Lesdificultats financeres cròniques de lescooperatives, determinades per les dificultats dels coopera-dors per acumular capital suficient. Malgrat la intervencióestatal, la precarietat financera generalitzada dificultà larenovació tecnològica i l’increment de la productivitat, i per

tant condemnà al fracàs a mitjà termini d’aquestes cooperati-ves. A més, a partir dels anys vuitanta del segle XX, les coope-

ratives del vidre van haver de ferfront a l’arribada de nous productesimportats, elaborats amb uns costosmolt més reduïts.Però no només el factor tecnològic ila competència estrangera van ope-rar en contra de la supervivència delcooperativisme vidrier a Catalunya.De fet, també el factor treball hi vatenir un paper. En alguns casos lesdificultats en el relleu generacionalvan ser molt clares. La primera ge -neració de cooperativistes, moltsd’ells gent que havia començat moltjove, ens ha deixat nombrosos testi-monis sobre aquest fet. El plante -jament de vida cooperativista im pli -cava una gran dedicació en hores iformació tècnica, sacrifici i, so bre -tot, convenciment. En un mercat la -boral en expansió i amb sectors ambgran demanda de mà d’obra jove isense qualificació, pocs joves esta-ven disposats a treballar en unescon dicions similars a les dels vellscooperativistes, i a assumir riscossem blants. A això cal afegir l’exis-tència d’una certa contradicció entreels valors de l’emancipació social ila realitat molt més prosaica del dia

a dia, on les dures exigències de la producció, del mercat id’una explotació «racional» de l’empresa allunyaven del’òrbita del cooperativisme els seus principals actors: elstreballadors.

Jord

i Iba

rz i

Mar

tín It

urra

lde.

El c

oope

rati

vism

e ca

talà

a la

indú

stri

a vi

drie

ra. E

cono

mie

s de

tra

nsic

ió, 1

893-

2010

Bibliografia

M. GARAU, Entre la utopía y la supervivencia: el desarrollo y la diversidad de las cooperativas de producción y trabajo en laCatalunya urbana e industrial (1864-1936), Barcelona: Universitatde Barcelona, 2016.J. IBARZ; M. ITURRALDE, «Gent de Vidre». El cooperativismevidrier a Catalunya, 1893-2010, Mataró: Fundació Unió deCooperadors de Mataró (en procés d’edició).

J. LLURBA, «La Protectora» Cooperativa vidriera de Cervelló,segle XIX-XX. Recuperat de Cervelló: Marges i vinyes: http://margesivinyes.blogspot.com.es/2017/04/la-protectora-cooperati-va-vidriera-de.html [consulta: maig 2017]

Notes

1. Acción Cooperatista, 23 març 1934, p. 4.

Agrupació Vidriera de Sans, 1988. Font: ArxiuHistòric de Sants. Autor: Joan Campañà

Des dels seus orígens, el cooperativisme de consum va ser lavessant més arrelada del cooperativisme a Catalunya, peròels cooperativistes no es conformaven a vendre més barat que els comerços privats. Durant el I Congrés Nacional deCooperatives el 1913 Joan Salas Anton parlava de la necessi-tat de fomentar el cooperativisme integral: «Cooperaciónintegral, es a lo que deben encaminar sus pasos los actualescooperatistas. Cooperación integral es la que todo lo abarca:consumo, producción, crédito, casas, seguros, educación, enfin, todo cuanto contribuye a satisfacer las necesidades hu -manas».1 En aquest sentit, allà on s’aconseguia estabilitzaruna cooperativa sorgia immediatament el neguit per esdeve-nir productora dels seus propis articles de consum. En leslocalitats agrícoles la relació entre la producció i el consumcooperatiu, a través dels sindicats agrícoles, ha rebut unamajor atenció historiogràfica.2 Tanmateix en entorns urbanscom Barcelona trobarem també cooperatives exemplars en lalínia d’integrar producció i consum. La Flor de Maig, delPoblenou, seria el màxim exponent d’aquesta pràctica. Notan sols crearia seccions de forn de pa, sastreria o pastisseria,com moltes altres, sinó que també posaria en marxa una gran-ja a Cerdanyola i així tancaria el cercle d’economia coopera-tiva basat en la producció i distribució dels articles que sub-ministrava als seus socis. Així mateix, des del començamentde segle, entre algunes cooperatives amb menor desenvolu-pament econòmic van néixer les fusions, que mancomunavenesforços per a l’elaboració o distribució d’algun article bàsic.Així es crearien diversos forns col·lectius de pa; una coope-rativa de producció de lleixiu; una Fusió de Cooperatives peral Subministrament de Carbó o les fusions de cooperativesper a la matança del porc de Sants i de Sant Martí, que elabo-raven embotits per a una desena de cooperatives.Darrere d’aquesta praxi que buscava l’autonomia dels consu-midors conquerint la producció hi havia l’impuls d’una doc-trina econòmica coherent i una visió utòpica de l’avenirsocial que molts cops ha passat inadvertida. Probablementperquè no s’ha aprofundit suficientment en les influènciesteòriques provinents de l’estranger sobre el moviment coope -ratiu de casa nostra.

Doctrina cooperativa Principalment seria el programa econòmic elaborat pel pro-fessor Charles Gide des de Nimes (França) la doctrina quemés influència tindria sobre els cooperativistes catalans.Segons Gide tots els éssers humans coincideixen en la ne -cessitat de consumir. A partir d’aquesta premissa va desenvo-lupar un model d’organització social harmònic, basat en lescooperatives de consum com a cèl·lules bàsiques del cossocial. La substitució del capitalisme per una utòpica Re -pública Cooperativa tindria tres etapes. La primera comença-ria amb la conquesta del comerç (constituint cooperatives deconsum i magatzems de compravenda a l’engròs), la segonase centraria en la conquesta de la indústria (creant cooperati-ves de producció de segon grau on les sòcies fossin les matei-xes cooperatives de consum) i en la tercera les cooperativesadquiririen terres per a la conquesta de la producció agrícolai ramadera. D’aquesta forma es proposava un model decooperativització total de l’economia i la societat (el coope-rativisme integral), que prenia com a base l’interès generaldels consumidors.3 Aquest horitzó utòpic teoritzat el 1889seria assumit en gran manera per l’Aliança CooperativaInternacional (ACI) des de la seva fundació el 1895 i seria

166PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Juliol/Agost 2017 5

131416

1258

11

Mig

uel G

arau

Rol

andi

. Con

sum

idor

s i p

rodu

ctor

s: u

n pa

s en

dava

nt c

ap a

l coo

pera

tivi

sme

inte

gral

MIGUEL GARAU ROLANDI. Universitat de Barcelona (UB)

CONSUMIDORS I PRODUCTORS: UN PAS ENDAVANT CAP AL COOPERATIVISMEINTEGRAL

Fàbrica de pastes per a sopa. Font: Acción Cooperatista

6

temes-2)una aspiració compartida pels sectors dirigents del cooperati-visme català. Seguint aquest esquema, les coope ratives deproducció no havien de constituir-les treballadors indepen-dents, perquè quedarien atrapats per la dinàmica competitivadel mercat per sobreviure, sinó que havien de restar en mansde les cooperatives de consum. Això garantiria la capacitat deproducció necessària per a oposar-se als trusts industrials.Així mateix, prioritzarien la qualitat dels articles i oferirienproductes no adulterats a preus justos, contràriament al quees considerava que feia la indústria capitalista, que posaval’obtenció de beneficis (l’afany de lucre) per damunt de l’in-terès general dels consumidors. Malgrat les dificultats queimplicava aquesta opció, des de la Federació de Cooperativesde Catalunya es faria una aposta clara per superar la fase dela producció cooperativa a peti ta escala, pensada per a l’autoconsum dels associats, que tenia en la Flor de Maig elseu exponent, i es fomentaria el pas a la creació de gransfàbriques cooperatives de segon grau, formades i finançadesper altres cooperatives de consum, quan les possibilitats hopermeteren.

Les fàbriques cooperatives de pasta desopa, sabó, aigües carbòniques i xocolataLa primera fàbrica cooperativa de producció industrial agran escala creada pel conjunt del moviment cooperatiu vaser la fàbrica de pasta de sopa nascuda el 1920 arran d’unavaga al sector fideuer. Es va situar al número 11bis del carrerAurora, a la populosa barriada del Raval de Barcelona. Enun principi reunia 40 cooperatives sòcies, però al llarg de ladècada del 1920 n’anà eixamplant el nombre fins a arribar a

comptabilitzar 96 cooperatives i una producció de més200.000 kg de pasta. Durant el règim republicà continuariala seva ascensió: va acollir 8 cooperatives més, fins a arribara 104 cooperatives, i va produir més de 300.000 kg de pasta.Aquesta seria l’única cooperativa de segon grau existent finsa la II República.4

Amb el règim republicà, l’entrada de nous actors i partitspolítics en el poder municipal i autonòmic, amb una majorsensibilitat envers el cooperativisme, com ERC i la USC,facilitaria la promoció institucional del cooperativisme.Amb aquest marc favorable, la Federació de Cooperativesva fer un pas endavant cap al cooperativisme integral, enge-gant de forma més decidida la segona etapa del programa de Gide: la conquesta de la indústria per les cooperatives deconsum. Domènec Miracle ho deixava palès només deudies després de la proclamació de la II República a la prem-sa cooperativa: calia que les cooperatives anessin cap al’explotació conjunta d’empreses productores com a armade defensa per la via legal dels treballadors contra elcapital.5

Entre 1933 i 1936 arrencarien tres noves fàbriques coope -ratives de segon grau, totes finançades no tan sols per lescooperatives que s’hi van associar, sinó també per la Caixade Crèdit Agrícola i Cooperatiu creada per la Generalitatde Catalunya amb la finalitat de cofinançar les entitats del’eco nomia social. La primera indústria seria la fàbrica desabons, comprada per la Federació de Cooperatives a l’ini-ci de 1933. Xavier Escobedo, com a delegat de la UnióCooperatista Barcelonesa, en seria el director de formaininterrompuda fins a la Guerra Civil. El seu creixement esva veure afectat per les restriccions en l’adquisició d’oli decoco, matèria primera elemental amb què elaborava elsseus productes, i sovint va patir dificultats per servir sabóa totes les cooperatives associades. Tot i així, poc abans dela guerra tenia 67 cooperatives associades i 13 cooperati-ves consumidores no sòcies. Servia onze tipus diferents desabó a, aproximadament, una tercera part de les cooperati-ves de consum existents a Catalunya, cosa que significavaun èxit considerable.6

Amb els beneficis anuals obtinguts es va decidir invertir enla creació d’una nova fàbrica, dedicada a la producció degasoses i aigües carbòniques. En aquest cas el principal pro-blema de la fàbrica es devia a la seva ubicació, al soterranide la Unió Cooperatista Barcelonesa, on les males condi-cions del local impedien produir begudes de qualitat i en laquantitat requerida. Finalment, el trasllat a l’antic local dela desapareguda cooperativa El Reloj, amb millors condi-cions higièniques, va permetre estabilitzar la situació del’empresa. Gràcies a la inversió en maquinària automatitza-M

igue

l Gar

au R

olan

di. C

onsu

mid

ors

i pro

duct

ors:

un

pas

enda

vant

cap

al c

oope

rati

vism

e in

tegr

al

Obrers treballant a la Fàbrica de sabó Productes Coop. Font: Acción Cooperatista

ren la producció i van poder elaborar, amb la qualitat adient,no tan sols gasoses i sifons sinó també nous productes com ara Naranjada Coop, Fruit Coop i Limonada Coop.L’acceptació de la nova oferta per les cooperatives con -sumidores va ser unànime. En esclatar la Guerra Civil lacoope rativa ja doblava la producció inicial i tenia 37 coope-ratives associades, tot i que totes les cooperatives podienadquirir els seus productes només pel fet d’adherir-se a laFederació de Cooperatives.7

Per últim es va constituir una cooperativa de segon grau d’elaboració de xocolata. Aquesta cooperativa va néixer eljuliol de 1933, primerament com a cooperativa de produccióen mans dels treballadors i tenint les cooperatives de consumcom a úniques clientes. El 1935 se’n va aprovar la transfor-mació en cooperativa de segon grau, la qual es constituiriade forma definitiva l’abril del 1936, sota la marca XocolatesCoop. Tanmateix, només va tenir 19 cooperatives sòcies i 35no sòcies però consumidores de la seva xocolata. Cal teniren compte l’impacte de la guerra, que va sorprendre-la en elmoment d’arrencada, ja que la manca de cacau en va afectarla capacitat d’estabilitzar-se durant la contesa.8

Aquestes tres fàbriques, juntament amb dues cooperativespreexistents (la Fàbrica de Pastes per a Sopa i la Fusió deCooperatives per al Proveïment de Carbó), així com unaincipient cooperativa paperera creada el 1937 per a l’enva-sament dels gèneres expedits per les cooperatives (que vatenir una vida curta), van unir-se durant la Guerra Civil sotala denominació de Productes Coop, segell de garantia de laindústria cooperativa en mans de les cooperatives de con-sum. Les dificultats econòmiques pròpies de la postguerra,la manca de matèries primeres, el mercat negre i la inflació,així com la manca de suport institucional durant el franquis-me, van anar afeblint aquesta experiència única i de primerordre, fins que el 1952 va tancar les portes definitivament.Així doncs, el pas cap al cooperativisme integral tindria elpunt àlgid durant la II República i la Guerra Civil. La creacióde Productes Coop demostraria la intenció dels cooperativis-tes catalans d’aprofundir en la intercooperació com a modeld’autosuficiència econòmica de les classes populars. Seguintel camí marcat per la potent indústria cooperativa estrange-ra, aspirava a generar una economia alternativa al modelimperant, sota principis més democràtics i sostenibles, se -gons l’interès general dels consumidors.

166PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Juliol/Agost 2017 7

131416

1258

11

Mig

uel G

arau

Rol

andi

. Con

sum

idor

s i p

rodu

ctor

s: u

n pa

s en

dava

nt c

ap a

l coo

pera

tivi

sme

inte

gral

Notes

1. «El Congreso español cooperatista», El cooperatista, núm. 56,15 octubre 1913.2. Com a mostra, vegeu Plecs d’Història Local, núm. 159, novem-bre 2015, coordinat pel Dr. A. Gavaldà.3. CH. GIDE, La cooperación como programa económico (progra-ma de la escuela de Nimes), Vilanova i la Geltrú: ediciones AcciónCooperatista, sense data.4. He analitzat amb més detall les iniciatives de producció coope-rativa en M. GARAU ROLANDI, Entre la utopía y la superviven-cia. El desarrollo y la diversidad de las cooperativas de produc-ción y trabajo en la Catalunya urbana e industrial (1864-1936),Universitat de Barcelona, tesi doctoral inèdita, 2016.

5. «Colectividad», Acción Cooperatista, núm. 416, 24 d’abril de1931, p. 2.6. Fàbrica de sabó Productes Coop. Memòria corresponent al’exer cici de l’any 1935, Barcelona: Editorial Cooperativa Popular[1936].7. «Fàbrica d’aigües carbòniques Productes Coop», AcciónCooperatista, núm. 692, 7 d’agost de 1936, p. 3.8. UNCCUE (1942-2002). 60 años de historia, Madrid: UNCCUE,2002, p. 45.

Propaganda de Xocolates Coop. Font: Acción Cooperatista

8

temes-3)SANTIAGO GOROSTIZA I EMMA ALARI. Memòria Obrera de la Barceloneta

SOLIDARITATS I CONFLICTIVITATS EN LAHISTÒRIA COOPERATIVA DE LA BARCELONETA

Estirant el fil de la història cooperativa dels barris deBarcelona emergeix una àmplia història social obrera, entre-llaçada amb la de la ciutat. Inserides al cor de cada barri, desde la segona meitat del segle XIX les cooperatives de consum–juntament amb els ateneus, les societats de resistència isocors mutu i altres associacions populars– teixiren de formalenta i curosa una xarxa de solidaritats quotidianes entre

veïns i veïnes i esdevingueren espais de comunalització dela vida, de manera que moltes carències passaren a ser assu-mides i resoltes col·lectivament. Alhora, federades arreu delterritori, foren partícips d’un moviment internacional queaspirà a la desaparició del capitalisme a través de la coope-rativització progressiva dels mitjans i les relacions de pro-ducció i aprovisionament. Resseguir la trajectòria que va desde la fundació de les primeres cooperatives de consum aCatalunya fins al seu declivi en la immediata postguerracivil implica necessàriament fer una crònica dels esforços de les classes populars per a l’autogestió col·lectiva de lesnecessitats comunes i per fer més habitable la ciutat, des dela forja solidària del barri. I també, com no podria ser d’al-tra manera, dels conflictes i contradiccions que travessarenaquelles lluites. El cas de la Barceloneta, barri portuari de la ciutat, n’és unbon exemple. Excavar en la seva història cooperativa fa bro-llar les lluites dels estibadors portuaris, que durant l’agitadadècada de 1930 assajaren l’organització de cooperatives detreball per fer-se càrrec del treball als molls prescindint delsintermediaris. I també porta a topar-se de ple amb coopera-tives vinculades a l’activitat pesquera, com ara el CentreCooperatiu de Pescadors (1901-1979) o la Cooperativa deConsums La Joventut Pescadora (1911-1931). El monumen-tal passat industrial del barri irromp amb força, amb els cen-tenars de treballadors de La Maquinista i la Catalana de Gas,entre altres tallers dedicats a la metal·lúrgia i a la construc-ció de vaixells. Moltes famílies obreres foren també assíduesde la cooperativa insígnia del barri, La Fraternitat, fundadael 1879, així com de la Cooperativa Obrera i Popular ElSegle XX, nascuda l’any 1901. Cap a l’any 1920, unes 900famílies del barri participaven en les cooperatives, i arriba-ren a ser més de 1.800 durant els primers mesos de la GuerraCivil. Almenys onze cooperatives diferents existiren a laBarceloneta entre el 1879 i el 1939. L’activitat de les cooperatives de la Barceloneta, però, foumolt desigual, i la participació d’algunes d’elles en el movi-ment cooperativista fou limitada. De fet, les crides a millorarla coordinació entre les cooperatives d’arreu de la ciutat,organitzant les compres en comú i promovent la fusió decooperatives en lloc de la multiplicació, van ser una constantal llarg del primer terç del segle XX. De vegades, les crítiquesSa

ntia

go G

oros

tiza

i Em

ma

Ala

ri. S

olid

arit

ats

i con

flic

tivi

tats

en

la h

istò

ria

coop

erat

iva

de la

Bar

celo

neta

Acte d’inauguració de la cooperativa La Salvació Fraternal, 1913.Es fusionà amb La Fraternitat l’any 1916. Font: Merletti (APB-AMDCV).

a certes entitats podien ser ben incisives. A principis de ladècada de 1920, en un moment d’efervescència de la lluitaobrera, Celestí Ventura, soci de La Fraternitat, criticava mor-daçment aquelles cooperatives que eren només «cantinasabastecedoras de comestibles» establertes dins de compa -nyies industrials, apuntant probablement a altres entitats delbarri com ara La Victòria (formada per treballadors de lafàbrica de gas) o La Modèstia (establerta pels empleats de la Junta d’Obres del Port).Els exemples de la imbricació de les cooperatives de consumen les lluites populars del barri són ben diversos. Els tres epi-sodis que segueixen són només una mostra petita, peròil·lustrativa, de l’activitat de les societats cooperatives a laBarceloneta, que no estigué exempta de conflictes.

«Lluitar a plaer»: les cooperatives com arereguarda del moviment obrerAl llarg de la seva història, i particularment en els momentsmés agitats de protesta social o de persecució política, lescooperatives esdevingueren de facto un espai de rereguardade les lluites obreres, on els fons col·lectius podien ser útilsper enfortir la posició dels treballadors en vaga o en atur for-çós. Aquesta relació de suport es féu especialment palesadurant la segona meitat de la dècada de 1910, amb nombro-sos conflictes obrers que culminaren en la sonada victòria dela vaga de La Canadenca (1919). Després d’aquella vagageneral de quaranta-quatre dies, el recurs patronal al locautesdevingué cada cop més habitual. En aquell context con-vuls, les cooperatives de consum, com tantes altres vegades,van fer un pas endavant obrint crèdit als socis que no podienpagar i a altres obrers en atur forçós. A la Barceloneta, talcom recordava anys després una publicació de La Frater -nitat, la cooperativa «no abandonó a ninguno de sus socios,pudiendo desahogadamente éstos, a placer, luchar por lasreivindicaciones sociales».Anys abans, ja hi ha mostres de bona sintonia entre coope-ratives i societats d’ofici del barri. Bon exemple d’aquestarelació fou l’acolliment temporal de La Fraternitat al localde la Societat d’Obrers Fogoners i Mariners de Barcelona LaNaval, pertanyent a la CNT. Durant les vagues de 1916,aquesta societat obrera s’havia proveït d’aliments a LaFraternitat, que li obrí crèdit. L’any següent, quan el comen-çament de les obres de la nova seu de la cooperativa obligàa cercar un espai on traslladar-se temporalment, les reunionsdels socis, la distribució de productes i el seguit d’activitatsquotidianes de les famílies que formaven La Fraternitat esvan allotjar a La Naval. Les actes de la cooperativa, conser-vades a l’Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella, recu-

llen l’agraïment mostrat a La Naval per l’acollida i la gene-rositat, que «no olvidarán jamás».La tardor de 1918 La Fraternitat inaugurà el seu nou edificial carrer de Sant Carles, en un acte que aplegà representants

de gairebé totes les cooperatives del barri: El Segle XX, LaModèstia, el Centre Cooperatiu de Pescadors, La Victòria iel Casino Republicà, entre altres associacions i personalitatsafins al moviment cooperativista.

Contradiccions i conflictes: el cas del fornde la cooperativa La FraternitatEl reconeixement del paper de les cooperatives de consumper part del sindicalisme més bel·licós, però, no sempre foutan patent. De vegades, les cooperatives també van ser criti-cades com a «adormideres del conflicte» o frens a l’autènti-ca transformació social. I en alguns exemples extrems, quanes van veure implicades en conflictes laborals, fins i totforen combatudes públicament pels sindicats. Un dels exemples més sonats d’aquests conflictes es donà ala Barceloneta. El setembre de 1931 la cooperativa del Montde Pietat i La Fraternitat acordaren tirar endavant un forn depa col·lectiu, que es construí a La Fraternitat i que l’anysegüent ja produïa pa per a totes dues cooperatives. Els pro-blemes, però, començaren poc després. L’estiu de 1932, l’as-semblea de La Fraternitat es féu ressò d’una campanya dedenúncia a la premsa anarcosindicalista per l’acomiadamentdels treballadors del forn cooperatiu, suposadament per unamala qualitat del pa. Solidaridad Obrera defensà els obrersdespatxats, assenyalà que els motius de l’acomiadamenteren simplement econòmics i acusà les dues cooperatives de

166PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Juliol/Agost 2017 9

131416

1258

11

Sant

iago

Gor

ostiz

a i E

mm

a A

lari

. Sol

idar

itat

s i c

onfl

icti

vita

ts e

n la

his

tòri

a co

oper

ativ

a de

la B

arce

lone

ta

Menjador col·lectiu per als vaguistes a la Societat La Naval, 1916.Font: F. Balell, Il·lustració Catalana, 2 de juliol de 1916 (AHCB).Acción Cooperatista

10

temes-3)trair els seus propis principis i de ser «més burgeses que elspatrons», tot i dir-se obreres.Les referències de premsa i les actes de La Fraternitat indi-quen que el conflicte es perllongà durant mesos. A l’octubre,Solidaridad Obrera cridà els «obrers conscients» a no com-prar pa ni pastes de sopa a la cooperativa del Mont de Pietatni a La Fraternitat, i denuncià que els que hi treballaven erenesquirols. Poc després, el president de La Fraternitat dimití.El novembre de 1932 la cooperativa del Mont de Pietat donàla raó als treballadors del forn i es deslligà del projecte. LaFraternitat optà per continuar en solitari, sense readmetre elsobrers, malgrat el to amenaçador dels articles de SolidaridadObrera. El dia 1 de gener de 1933, poc abans de la insurrec-ció anarquista arreu de l’Estat, una bomba esclatà a la portadel forn cooperatiu. Causà desperfectes, però no danys per-sonals.

Les cooperatives i les revoltes de l’estiude 1931 a la BarcelonetaEl juliol de 1931 la vaga de lloguers estava en plena ebulli-ció a la Barceloneta. Després d’un míting massiu celebrat alCasino Republicà del barri, la vaga s’havia estès com la pól-vora. Mentrestant, al port, les protestes dels estibadorshavien revifat i s’assajaven els primers projectes de descàr-rega sense intermediaris de les mercaderies dels vaixells. Enaquest context, una petita espurna va fer esclatar un avalot ala Barceloneta. Des de feia dècades, els tramvies que comunicaven el centrede Barcelona amb els Banys Orientals travessaven en el dar-rer tram el barri de la Barceloneta. Al seu pas pel carrerAlfredo Calderón (actual Almirall Cervera), provocaven re -gu lar ment atropellaments i es guanyaren l’epítet de «guillo-tines ambulants». L’any 1924, la víctima havia estat la mared’un dels dirigents de La Fraternitat, atropellada en sortir decomprar a la cooperativa. Les peticions escrites dirigides al’ajuntament no havien donat cap resultat.La tarda del diumenge 19 de juliol de 1931, dos joves –unobrer i un mariner– van ser atropellats després de baixard’un tramvia per un altre que passava en direcció oposada.

Els veïns ajudaren a treure’ls ràpidament d’entre els dosvehicles i els traslladaren al dispensari. Immediatament, laràbia acumulada esclatà. La creixent massa de gent que s’aplegava al carrer bolcà un primer tramvia. Aviat, dos mésforen destrossats. Segons les cròniques de premsa, ni tansols la intervenció de la guàrdia d’assalt fou suficient percontrolar l’avalot en primera instància. La mateixa tarda es convocà una assemblea en què partici-paren totes les cooperatives del barri i un total de vint-i-sisentitats. Les organitzacions signaren una petició dirigida al’ajuntament perquè anul·lés el ramal del tramvia i queda-ren per dur-la l’endemà al consistori. L’endemà al matí,però, la notícia de la mort d’un dels ferits esperonà de nouels ànims. Dones, homes i nens ocuparen de nou el carrer,aixecaren els rails de les vies i van fer una barricada amb lesllambordes per assegurar-se que el servei de tramvies no esrestabliria. A la tarda s’organitzà una manifestació des del barri fins a laplaça de la República, on els comissionats lliuraren la peti-ció de l’assemblea al tinent d’alcalde. Finalment, les líniesque utilitzaven el ramal van ser anul·lades i cap més tramviano tornà a circular per aquell carrer. Pocs anys després, elvial seria trinxat i esborrat del mapa pels bombardeigs fei-xistes i la posterior reforma de l’ajuntament franquista.

La memòria cooperativa de la BarcelonetaEn els últims anys, un edifici de la Barceloneta ha esdevin-gut símbol de la lluita per la recuperació de la memòriacooperativa del barri. Tancat i barrat des de fa anys, l’edificide l’antiga cooperativa obrera El Segle XX, a la cantonadadel carrer Atlàntida amb Ginebra, és un espai en disputa,després de la dissolució irregular de la cooperativa i la sevaapropiació privada. La recerca de la memòria cooperativadel barri nasqué com una tasca més de la campanya veïnalper recuperar per al barri l’edifici de la cooperativa, i ésaquest esforç col·lectiu el que ha fet possible la publicaciódel llibre La forja solidària d’un barri portuari (La CiutatInvisible, 2016).

Sant

iago

Gor

ostiz

a i E

mm

a A

lari

. Sol

idar

itat

s i c

onfl

icti

vita

ts e

n la

his

tòri

a co

oper

ativ

a de

la B

arce

lone

ta

(pat

Bibliografia

E. ALARI; S. GOROSTIZA; M. DALMAU (ed.), La forja solidà-ria d’un barri portuari, Barcelona: La Ciutat Invisible, 2016.C. EALHAM, Class, Culture and Conflict in Barcelona 1898-1937, Londres i Nova York: Routledge, 2005.

J. IBARZ, Treballar a ciutat. Sindicalisme i relacions laborals delsestibadors del port de Barcelona durant la II República (1931-1936), Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2000.M. TATJER, La Barceloneta: del siglo XVIII al Plan de la Ribera,Barcelona: Los Libros de la Frontera, 1985 [1973].

CARN I PEDRA: EL PATRIMONICOOPERATIUEl desembre passat la UNESCO reconeixia el cooperativis-me com a patrimoni immaterial de la humanitat. Sens dubte,la distinció és una bona notícia per a tots aquells que prete-nem contribuir a generalitzar la pràctica cooperativa a lasocietat i una expressió del fet que, lluny de desaparèixer,segueix vigent en ple segle XXI. Ara bé, tot i que es tractad’un reconeixement nominal important, és un punt de partidanecessari però no suficient per a la salvaguarda i l’extensiódel cooperativisme. Les qüestions del patrimoni sempre hanestat controvertides. Com la memòria, el patrimoni s’ocupadel passat, però es construeix en el present. De fet, és unintent de donar continuïtat al pretèrit, amb la generació deprocessos de reconeixement que dotin les comunitats d’unsentiment d’identificació i continuïtat respecte a les genera-cions precedents. Però la consideració patrimonial no és maineutral, sinó que està imbuïda de relacions conflictives depoder (de classe, culturals, d’ètnia o de gènere), decisives perpoder escatir què és patrimonialitzable o què no. El patrimo-ni, per tant, és un camp de batalla cultural entre grups socialsdiferents per la reproducció dels valors socials que tal pràc-tica vol conservar o encarnar. La contesa, doncs, és tractar derecuperar certes pràctiques emancipadores per incardinar-lesdins l’experiència actual.Aquest article mostra un moviment tàctic actual de recupera-ció del llegat del cooperativisme obrer del primer terç delsegle XX a Barcelona. Un exemple de com la recerca històri-ca, en combinació amb l’autoorganització del teixit associa-tiu, pot suposar l’obertura estratègica de tot un camp de pos-sibilitats de cara la recuperació del patrimoni cooperatiu.

La lluita per la reapropiació del patrimonicooperatiuCom diu Sennett, les ciutats són fetes bàsicament de carn ipedra. La carn és finita, té data de caducitat; però no la pedra,que perdura malgrat els canvis d’ús. Tot i això, la pedranecessita la carn (les persones) per construir-se, usar-se i(re)produir-se. La carn identifica i pot recordar, té memòria,

i per tant perviu, s’encarna, està viva en altres carns (els des-cendents). Ara bé, quan es trenca la transmissió intergenera-cional, el record es difumina, la memòria es vincla, i final-ment, o s’esborra definitivament o es converteix en història.Què en queda, de la florescent Barcelona cooperativa de1930 que agrupà deu mil famílies en una cinquantena d’en-titats amb una seixantena d’edificis cooperatius? A simplevista, aparentment poc o res. Però analitzem-ho detallada-ment, perquè la història pot treballar sobre el present per pro-duir un futur anterior, en què la memòria reviscoli i generinoves experiències de transformació amb vinculacions ambun temps pretèrit que crèiem mort.

A partir de 2008, des de La Ciutat Invisible endegàrem unaprimera exploració sobre el cooperativisme obrer al barri deSants de Barcelona. Una de les coses que aviat vam desco-brir és que sota l’aparença de vells edificis abandonats –quehavíem vist tota la vida al barri– s’amagaven el que havienestat esplendorosos edificis cooperatius. Ja d’antuvi sabíemque les cooperatives consolidaven la seva trajectòria amb laconstrucció d’un edifici, que solia ser fruit de l’estalvi man-comunat i les dures jornades d’autoconstrucció dominical.També sabíem que l’edifici del carrer Premià, 15 (seu de lesfederacions de cooperatives de treball i consum) havia estatuna vella cooperativa, L’Empar de l’Obrer, i que, per tant,representava un digne episodi de recuperació patrimonial.En aquell context, mitjançant la recerca, localitzàrem més

166PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Juliol/Agost 2017 11

131416

1258

11 MARC DALMAU I TORVÀ. Cooperativa La Ciutat Invisible

rimoni

La Flor de Maig (1915). Font: Arxiu Històric del Poblenou

12

patrimoni)(red’una vintena d’edificis històrics cooperatius; la meraidentificació d’aquells vestigis de pedra generà un procésde recuperació que culminà en alguns casos en la «recon-questa» dels mateixos. De la recerca –recuperació intan -gible de memòria– es passà així a la rehabilitació material –presa de possessió tangible– de les infraestructurescooperatives. De la privatització a la comunalització. Purarecerca aplicada.Un dels casos més paradigmàtics fou el de l’edifici de lacooperativa La Lleialtat Santsenca, al número 31 del carrerOlzinelles. Fins aleshores, el saber popular hi rememoravauna fàbrica de torrons i una sala de festes. La recerca(re)descobrí que l’edifici havia estat un dels més imponentsdel cooperativisme català. La reivin-dicació històrica i la necessitat con-temporània d’espais per a entitatsaviat es conjugaren amb la creacióde la Plataforma La Lleialtat Sant -senca. Una plataforma que pressionàl’ajuntament per recuperar l’edifici(en aquell moment abandonat) i queinicià un procés participatiu perdecidir els futurs usos de l’equi -pament. L’engranatge funcionà a la perfecció i el desembre de 2010l’ajuntament es comprometé a ad -qui rir i rehabilitar l’edifici. Sensemoure’ns de Sants, un altre exempled’edifici en procés de recuperació ésel de la cooperativa Model del SegleXX, al carrer Violant d’Hongria,151. En aquest cas, la finca (una dis-coteca) ha estat expropiada fa pocsanys, afectada pel Pla GeneralMetropolità. Tot i que el seu futurencara està en litigi, de moment l’ajuntament ha cedit temporalment l’immoble al Casal deJoves i a la Federació de Carrers de la Festa Major delbarri, mentre s’espera una desafectació urbanística que per-metria salvar-lo de forma definitiva. Un cop acabada la recerca a Sants, vam prosseguir amb lalabor de recuperar la memòria cooperativa de la ciutat, enaquest cas al Poblenou, on també identificàrem una nodri-da xarxa d’entitats i edificis cooperatius. El maig de 2012,de forma paral·lela, l’edifici central de l’emblemàticacooperativa La Flor de Maig quedà buit, després que elconsistori n’expulsés l’històric Ateneu Popular Flor de

Maig. A partir d’aquell moment, una intensa campanya enreclamà l’ús i el teixit associatiu ocupà l’edifici durantl’octubre d’aquell mateix any. Després d’una defensa afer-rissada, el març de 2014 l’ajuntament acabà per cedir l’edifici al veïnat. Un darrer exemple paradigmàtic derecuperació del patrimoni cooperatiu s’ha portat a terme ala Barceloneta, amb el cas de la reivindicació de l’edificide la cooperativa El Segle XX, al número 1-3 del carrerAtlàntida. Un altre cas obert que, malgrat el compromísd’expropiació per part de l’ajuntament, segueix pendent deresolució.Tots aquests exemples ens parlen de la recuperació de lacarn i la pedra o de la victòria de la memòria sobre l’oblit.

Però, en qualsevol cas, més enllà de larecuperació d’edificis, el repte mésdifícil segueix sent la recuperació con-temporània del patrimoni immaterialdel moviment cooperatiu. Les coope-ratives obreres de consum foren ins -titucions del comú que catalitzaren laresolució material col·lectiva de ne -cessitats (econòmiques, polítiques,socials i culturals) d’una bona part dela població treballadora de la ciutat, apartir de l’autogestió solidària i lacooperació social. Foren institucionseminentment comunitàries que servi-ren per obrir espais de trobada ambuna sociabilitat diferencial i també perconstruir identitats localitzades en ter-ritoris concrets, els barris. Les coope-ratives, conjuntament amb tota lamiríada d’institucions proletàries (sin-dicats, ateneus, mutualitats, escoles igrups –teatrals, excursionistes, natu-ristes, esperantistes, corals), formaren

una important cultura obrera, que vertebrà, materialment isimbòlicament, la Barcelona dels barris populars, la ciutatproletària. Com salvaguardar els aprenentatges d’aquestpatrimoni intangible? Com actualitzar aquelles pràctiquesautogestionàries per crear una hegemonia social quotidianaals barris? A tall de conclusió sempre oberta, de momentpodem asseverar que el millor reconeixement possible alcooperativisme, més enllà de la seva consideració com apatrimoni, és la implementació pràctica efectiva, fent queles cooperatives esdevinguin experiències socialment sig-nificatives en l’actualitat.

La Lleialtat Santsenca el dia de la inauguració(20 de maig de 1928). Font: AteneuEnciclopèdic Popular

Els «verticals parterres» són les biblioteques, la histori-citat de les quals l’autora coneix amb detall. Aquestanova recerca analitza la dinàmica d’aquests «focus deformació» i de «construcció nacional» com a referènciade «planificació cultural» en l’àmbit de la vegueria delPenedès. Precedeix l’estudi una completa panoràmicasobre la institucionalització de les biblioteques com acentres (descentralitzats) a través del debat entre Euge -ni d’Ors i el republicà Lluís Zulueta. Ara bé, el moll del’os de la recerca és l’exposició sistemàtica de les vui-tanta-una biblioteques i entitats associatives amb dedi-cació d’espai a la lectura que, per extensió, esdevenencentres pedagògics. Se’n dedueix el fet que, entre elfinal del vuit-cents i la primera meitat dels anys trentadel segle XX, s’articula una xarxa cultural de proximitatque col·labora (indirectament) al bastiment d’una futu-ra ciutadania republicana. Aquest fet es pot concretaramb el seguiment dels llibres que rebien els centres cul-turals penedesencs, la qual cosa equival a conèixer lesorientacions de cada institució cultural que, explícita-ment o implícita, tenia com a funció esdevenir lloc dememòria a través del capital cultural bibliogràfic. L’an -nex és especialment esclaridor del nexe –sense solucióde continuïtat– entre biblioteques i teixit associatiu,alhora que identifica interessos lectors fins al primerterç del segle passat. L’apartat final, de reproducciód’articles i documents sobre la «qüestió bibliotecària»,exposa l’estat del desenvolupament de la implantacióde les biblioteques i la política de remesa de lots de lli-bres que s’hi feia, de la qual destaca l’informe reproduïtde Jordi Rubió i Balaguer (juliol de 1935).La recerca esdevé un model de reflexió i de pragmàticainvestigadora sobre el tema exposat, atès que s’hi ana-litzen factors explicatius i constituents d’institucionsculturals comarcals que, com les biblioteques, tingue-ren un abans i un després arran de la política cultural dela Mancomunitat.

XAVIER FERRÉ TRILL. URV-ISOCAC

Tenim actualitzat el llibre de Joan Garriga i Andreusobre la Guerra Civil a la Garriga, publicat original-ment l’any 1986 i que ha facilitat la creació d’espais dememòria al refugi antiaeri de l’estació o a la fossacomuna del cementiri. En l’aspecte metodològic, des-taca l’ús de les fonts orals, mostrant a les personesentrevistades dades de l’Arxiu Municipal que lesimplicaven. Joan Garriga explica que els assassinats pels comitèsantifeixistes el 1936 eren persones vinculades al’Ajuntament, a la parròquia, al fejocisme o que vanplantar cara al comitè local. Avui, tenim més infor-mació sobre la violència tant dels partidaris del copd’estat com dels comitès antifeixistes. Els enfrontaments dins de les esquerres i les revoltesde la pagesia rabassaire van provocar morts els pri-mers mesos de 1937. Fets com els de la Fatarella s’in-terpreta que són precedents dels Fets de Maig aBarcelona. Les col·lectivitzacions i la imposició demesures econòmiques forçades van ser els detonantsde la confrontació. Sovint, l’exemple de la Garriga espassa per alt perquè la revolta de dos-cents pagesoscontra el comitè local no va provocar víctimes grà-cies a la intervenció de persones ben identificades. Lamediació i la intervenció de la Generalitat durant elsenfrontaments de l’any 1937 mereixerien un espai enels llibres de divulgació. Finalment, la nit del 28 i el matí del 29 de gener de1939 l’exèrcit franquista va ordenar a l’aviació italia-na bombardejar la Garriga pel temor que desvetllaval’acumulació que hi havia de persones i soldats. Avui,unes rajoles encastades a les voreres senyalen on vacaure cada bomba i permeten resseguir la ratlla crimi-nal que travessa el poble en diagonal.La lectura de llibres com el de Joan Garriga i el res-pecte cívic pels llocs de memòria són la manera méslúcida de promoure la cultura de pau.

JORDI LLIMARGAS MARSAL. Historiador i ensenyant

166PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Juliol/Agost 2017 13

131416

1258

11

ssenyesMontserrat COMAS GÜELLVerticals parterres La planificacióbibliotecària a Catalunya.El Penedès com aexempleVilafranca del Penedès: Institutd’Estudis Penedesencs, 2017.290 p., €.

Joan GARRIGA IANDREURevolta i GuerraCivil a la Garriga(Vallès Oriental),1936-1939Argentona: L’Aixernador, 2017.261 i VIII p., 18 €.

14

trianovetats)DE

DD.AA.Dones amb històriaal Maresme X Trobada d’entitats de recerca local icomarcal del MaresmeCol·lectiu pel Museu Arxiud’Arenys de Munt, 2017.111 p.

Publicació que recull les dotze aportacions presentades a la X Trobada d’entitatsde recerca local i comarcal del Maresme de l’any 2016, dedicada a remarcar elpaper de les dones en la història. Alguns dels articles presentats són de cairebiogràfic, com «Maria Francisca Sala una pubilla arenyenca (1707-1789)» o l’es-tudi sobre les pintores vilassarenques Maria Ferrés i Carme Rovira, o el de l’em-prenedora del segle XX Maria Mataró Roma, de Sant Cebrià de Vallalta. D’altrestracten temes concrets com «La primera vegada que van votar les dones aCanet», els valors femenins medievals a partir de les advocacions religioses, oel paper de la dona dins de l’estructura familiar a l’època moderna.

M. IsabelBERENGUER I TOMÀSEl Pontd’ArmenteraUna mica d’història(segles XVII-XX)Valls: Institut d’EstudisVallencs, 2017. 567 p., 19,50 €.

Extensa publicació bona part de la qual es dedica a contemplar les repercus-sions al Pont d’Armentera de la cronologia política de l’Estat espanyol,sobretot durant els segles XIX i XX, des de la Guerra del Francès a la repressiófranquista, que tracta amb profusió de dades personals de les víctimes(d’afu sellaments i presó). Abasta també altres temes més característics dela població, entre ells el passat industrial, que esdevé una excepció entre elspobles de bona part de la comarca de l’Alt Camp. A més es tracten les carac-terístiques religioses, les festes, les epidèmies, la complexitat associativa(mutualista, cooperativa, política, social i obrera) i infraestructures com laconstrucció de la carretera de Tarragona al Pont o la caserna de la guàrdiacivil present a la població des de l’últim terç del segle XIX fins a l’any 2008.

Luis Miguel ROSADOCALATAYUD Consum familiaren la societatpreindustrialvalencianaValència: Institut Alfons elMagnànim, 2017. 340 p., 17 €.

Aquest llibre estudia, en la primera part, l’evolució demogràfica, el creixe-ment econòmic, l’expansió agrària, el comerç interior i l’evolució de la indús-tria a València al llarg del segle XVIII. Es fixa també en l’evolució demogràficai la configuració social, la composició socioprofessional, l’activitat econòmi-ca, la renda i les condicions de vida a Sueca i Xàtiva, com a representantsd’una comunitat rural i una d’urbana. La segona part analitza l’evolució deles pautes de consum familiar, les analogies i diferències d’articles tèxtils iels diferents nivells de consum, com tambe la seva evolució, la introducciód’innovacions, els pioners, la moda, el lloc de residència i la seva relacióamb el consum familiar.

Ramon GRAU; CarmeMONTANER (eds.) Mapes i controldel territori aBarcelona Vuit estudis Barcelona: InstitutCartogràfic de Catalunya iAjuntament de Barcelona,2016. 216 p., 33,65 €

Actes de les Terceres Jornades d’Història de la Cartografia de Barcelona, on esrecullen vuit articles sobre la representació de Barcelona a la cartografia, cen-trats en: els segles X-XVII (R. J. Pujades), el Lever nivelé de la place deBarcelona de 1823-1827 (F. Nadal i C. Montaner), planimetria i altimetria alsmapes d’Ildefons Cerdà (R. Grau), projectes de fortificació de Barcelona elsanys 1854-1869 (L. Urteaga i J. I. Muro), les campanyes de delimitació i repre-sentació del terme municipal el 1880 i el 1917 (J. Capdevila), cartografia muni-cipal i planejament urbanístic a Sarrià els anys 1850-1921 (J. Burgueño), car-tografia monumental i turística entre el 1914 i el 2015 (T. Navas) i la informaciógràfica sobre l’espai urbà en els protocols notarials entre 1735 i 1860 (X.Cazeneuve).

Armand DEFLUVIÀ I ESCORSANobiliariGeneral Català.Volum IBarcelona: InstitucióCatalana de Genealogiai Heràldica, 2017. 160 p.,180 €.

Primer volum del nobiliari general on s’exposa de manera molt gràfica, ambquadres o taules descendents, la genealogia de les famílies que van gover-nar els primitius comtats i vescomtats catalans des de l’època carolíngia.Abasta els comtats de Barcelona, Besalú, Cerdanya, Empúries, Osona, Pa -llars Sobirà i Jussà, Ribagorça, Rosselló, Tarragona i Urgell, amb les famí-lies que se’n deriven: Castellvell, Castellet, Ayerbe, Híxar, Castre, etcètera.També els vescomtats d’Àger, Barcelona, Bas, Berguedà, Cabrera, Cardona,Castellbò, Castellnou, Cerdanya, Conflent, Fenollet, Rocabertí, Tatzó i Vila -mur, així com de les famílies que n’han sorgit, com els Besora, Ribes,Santmartí, Vallferrera i d’altres. A més de la dinastia de Barcelona, inclou lesdinasties que van regir Catalunya fins a la seva annexió a la Corona deCastella: els Trastàmara i els Àustria.

166PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Juliol/Agost 2017 15

131416

1258

11

DD.AA.La Portadora,núm. 1Falset: Centre d’Estudisdel Priorat, 2016. 197 p.,15 €.

Revista on es presenten diferents estudis sobre el Priorat: els Jocs Floralsdel Falset de 1902 (J. Artigues), la violència antireligiosa l’estiu de 1936 (P.Audí), la riquesa a la baronia de Cabacés el 1715 (J. Cáceres), el poder eso-tèric de les campanes a la Vilella Alta (E. Gutiérrez i M. Vinyes), la construc-ció de les escoles de Falset els anys 1909-1916 (M. Pelejà i J. Teixidó) i elsresultats de l’excavació del portal de la Font Vella de Falset (M. D.Yunguanzo, B. Menéndex i M. R. Fabregat), per acabar amb notes i ressenyessobre viatges literaris pel Priorat (E. Perea i J. M. Pujals).

X. CALDERÉ; J. CAMPS;M. RENOM (eds.)La SetmanaTràgica i el seucontext en el BaixLlobregat, 1890-1923Sant Feliu de Llobregat:Centre d’Estudis Comarcalsdel Baix Llobregat, 2016. 392 p., 18 €.

Aplec de treballs on s’analitza les diferents transformacions i conflictes entre el fi -nal del segle XIX i el 1923 al Baix Llobregat, com també l’impacte polític de la Set -ma na Tràgica a la comarca (E. Masjuan i M. Renom). Dividit en quatre parts on espresenten diferents estudis: localitats amb producció industrial com ara SantFeliu de Llobregat (A. G. Larios), Cervelló i Cornellà (J. Ibarz) i Molins de Rei (J.Belmonte); localitats amb agricultura i nova indústria, amb especial atenció a laColònia Güell de Santa Coloma de Cervelló (J. Padró), Sant Just Desvern (J. Amigói R. Masdéu) i Esplugues (R. Vilardell); localitats d’economia eminentment agràriacom Sant Andreu de la Barca (J. Camps), Gavà (J. Campmany), Viladecans (X.Calderé) i el Prat de Llobregat (M. Gómez), i una quarta part amb estudis sobre elsmestres formats a l’Es cola Moderna i arribats a Sant Feliu (M. L. Retuerta), elpaper de diferents di putats republicans (M. Renom) i la Setmana Tràgica al BaixLlobregat segons els informes ministerials (J. M. Pons i M. A. López-Morell).

Joan MARTÍCASTELLÓSocialistes d’unpaís imaginat Una història del PartitSocialista del PaísValencià (1974-1978)València: Institut Alfons elMagnànim, 2017. 264 p., 17 €.

Aquest llibre analitza l’evolució del PSPV i els canvis al País Valencià a partir deldesarrollisme, l’oposició a la dictadura franquista i els primers moviments delvalencianisme dels anys 1960, amb la seva renovació i l’intent d’articulació al vol-tant del Partit Socialista Valencià, precedent del PSPV. També estudia el modelcatalà, la convergència socialista a la catalana, les diferents etapes i la crisi inter-na del PSPV, les aliances i plataformes que van anar sorgint (el Bloc AutonòmicValencià d’Esquerres, la coordinació dels partits valencians autònoms, la Coor -dinadora Socialista dels Països Catalans i la Federació de Partits Socialistes), lareforma de Suárez, la irrupció del PSOE i la confrontació amb el PSPV (que en pro-voca el trencament i la fusió amb el PSOE), les eleccions de 1977 i, finalment, laconstitució del Consell del País Valencià. El llibre acaba amb una valoració delvalencianisme a la Transició.

Jordi ORÓ PUIG Els Tartanys a la terra de la músicaArtesa de Lleida:Associació Cultural laFemosa, 2017. 205 p., 15 €.

Memòries de Jordi Oró d’Artesa de Lleida, un dels representants més significa-tius de la Nova Cançó del Ponent català. Hi explica els seus orígens familiars,els anys de poca formació musical durant la dictadura en el context rurald’Artesa de Lleida, l’evolució musical, de festes, balls i envelats del poble, elsinicis musicals dels Tartanys, de 1969 a 1972, els concerts com a cantautor i elretrobament dels músics de 1994 a 1996.

Ignasi M. MUNTANEREl terme deSitges i la sevarodalia Els noms de lloc.Volums I i IISitges: Grup d’EstudisSitgetans, 2017. 467 p. (Vol.I) i 898 p. (Vol II), 45 € (2volums).

Estudi que compta amb pròleg de Josep Moran i Ocerinjauregui, sobre unarecerca començada fa quaranta anys i que amb aquesta edició ha augmentatconsiderablement. En el primer volum s’analitzen les publicacions i recer-ques de l’autor, els estudis de toponímia de Sitges, les fonts consultades i lamanera de consultar els topònims, per tot seguit iniciar el diccionari detopònims de Sitges, fins a la lletra P, amb la corresponent ubicació i l’evolu-ció històrica documentada. El segon volum continua la llista de topònims delterme de Sitges, de la Q a la Z, i abasta també diferents topònims dels ter-mes de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. Completen l’obraamplis apèndixs sobre classificació temàtica de topònims, significats i eti-mologies, notes i abreviatures, arxius, plànols, documents i l’extensa biblio-grafia consultada.

Consell de redacció: Victòria Almuni (C.E. Seniencs), Joan Busqueta (UdL), David Cao (P. Estudis Osonencs), Joaquim Capdevila (UdL), Enric Garcia Domingo (M. Marítim Barcelona),Narcís Figueras (UOC), Antoni Gavaldà (URV), Oriol Granados (CE. Montjuïc), Carla González Collantes (UIC), Oscar Jané (UAB), M. Carme Jiménez (IRMU), Joan-Lluis Mas (Terra delsAvis, Cat. Nord), Manuel Pastor (Institució Alfons el Magnànim), Antoni Planas (Institut d’Estudis Baleàrics), Joaquim M. Puigvert (UdG), Teresa Reyes (Oficina Patrimoni Cultural -Diputació Barcelona), Enric Saguer (UdG), Carles Santacana (UB), Sebastià Serra (UIB), Ramon Ten (S. Arqueologia i Paleontologia. G.Cat), Francesc Viso (CCEPC).Consell assessor: Agustí Alcoberro (MHC), Ferran Archilés (UV), Josep Casanovas (UVic-UCC), Montserrat Duch (URV), Enric Guinot (UV), Antonieta Jarne (UdL)), Antoni Mas Forners(C.E. Repoblació Mallorquina. UIB), Marina Miquel (MHC), Conxita Mir (UdL), Vicent Olmos (UV), Joan Peytaví (UPVD), Santi Ponce (UVic-UCC), Joan Santacana (UB), Josep M. SansTravé (ANC), Gemma Tribó (UB), Antoni Virgili (UAB)http://www.sre.urv.es/irmu/plecs/.

SUP

LEM

ENT

GR

ATU

ÏTD

E LA

REV

ISTA

L’A

VEN

Ç n

úm. 4

36

Revista editada per:

166PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Juliol/Agost 2017 16

1

Jornada científica: «L’obra pública i els seusprofessionals (s. XVIII-XX). Biografies, projectes,impacte modernitzador»TOSSA DE MAR, 7, 8 I 9 DE JULIOL. ORGANITZEN: CENTRED’ESTUDIS TOSSENCS I AJUNTAMENT DE TOSSA DE MAR.

XXVI Seminari de Romànic: «Besalú i l’artmedieval dispers i desaparegut»BESALÚ, 8 DE JULIOL. ORGANITZA: AMICS DEBESALÚ I EL SEU COMTAT.

Acte final de l’Inventari del PatrimoniCultural Immaterial de les Terres de l’EbreGANDESA, 9 DE JULIOL. ORGANITZA: DEPARTAMENTDE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

Trobada cultural: Aplec de Pere Mauri, caminsd’Occitània fins a l’Ebre, el Maestrat i els PortsSANT MIQUEL D’ESPINALBAR, 29 I 30 DE JULIOL.ORGANITZA: GRAËLLSIA.

VIII Jornada Cultural Coneix la TerretaESPLUGA DE SERRA, 5 D’AGOST. ORGANITZEN:ASSOCIACIÓ CULTURAL LA TERRETA, CENTRED’ESTUDIS RIBAGORÇANS I ESPAI INTEGRAL DENATURA MAS DE BARREDA.

X Col·loqui Internacional d’Estudis Trans -pirinencs: «L’aprofitament dels recursos natu -rals als Pirineus»QUERALBS, 29 I 30 DE SETEMBRE I 1 D’OCTUBRE.ORGANITZEN: CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL

RIPOLLÈS, DIPUTACIÓ DE GIRONA, COORDINADORA DECENTRES D’ESTUDIS DE PARLA CATALANA, INSTITUT DEDESENVOLUPAMENT DE L’ALT PIRINEU I L’ARAN, CENTRED’ESTUDIS RIBAGORÇANS, SOCIETAT ANDORRANA DECIÈNCIES I INSTITUT RAMON MUNTANER.

Exposició «100 anys de la Fraternal»VALLS, A PARTIR DEL 29 DE SETEMBRE. COORDINA:INSTITUT D’ESTUDIS VALLENCS.

Jornades Europees de PatrimoniCATALUNYA, DEL 6 AL 8 D’OCTUBRE. COORDINA:DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI DEL DEPARTAMENTDE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

VIII Jornada d’Estudis Locals i TerritorialsCarmel BiarnésASCÓ, 7 D’OCTUBRE. ORGANITZEN: ASSOCIACIÓ CULTU -RAL LO LLAÜT I CENTRE D’ESTUDIS DE LA RIBERAD’EBRE.

VI Seminari d’Història del Penedès: «Elsconflictes al Penedès històric»VILANOVA I LA GELTRÚ, 20 I 21 D’OCTUBRE.ORGANITZA: INSTITUT D’ESTUDIS PENEDESENCS.

VI Trobada de Centres d’Estudis del Camp deTarragona, la Conca de Barberà i el Priorat,dedicada al bandolerismeALCOVER, 21 D’OCTUBRE. ORGANITZEN: CENTRED’ESTUDIS ALCOVERENCS, COORDINADORA DECENTRES D’ESTUDIS DE PARLA CATALANA I INSTITUTRAMON MUNTANER.

Amb el suport de:

Noticiari 2

UN ESTUDI SOBRE L’ASSOCIACIONISME AL MONTSIÀGUANYA LA BECA DE RECERCA HISTÒRICA TERRAD’ATENEUS 2017L’Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ate -neus de Catalunya han concedit la IV Beca deRecerca Històrica Terra d’Ateneus al treball «Elsateneus en l’àmbit rural. El Centre Obrer, el ClubModerno de la Sénia i l’associacionisme a la co -mar ca del Montsià (1915-2017)», presentat perVictòria Almuni i Eva Garcia. La iniciativa de con-vocar aquesta beca de recerca històrica sorgeixde la col·laboració entre l’IRMU i la FAC i comptaamb el patrocini de l’Obra Social de la Caixa i elsuport de la Direcció General de Cultura Popular,Associacionisme i Acció Cul turals del Depar ta -ment de Cultura de la Generalitat.

L’EXPOSICIÓ «L’ENVELAT. ARQUITECTURA SINGU-LAR I SÍMBOL DE FESTA MAJOR», DISPONIBLE PERA LA ITINERÀNCIAA Catalunya, els envelats han estat, des del seu

naixement durant les primeres dècades del segleXIX, un importat fenomen cultural per la nostrasocietat. Per aquest motiu hem volgut mostrarquè han representat per al país i com s’han con-vertit en un element imprescindible i emblemàticde les festes majors.El Departament de Cultura i l’Institut RamonMuntaner, amb motiu del bicentenari de la FestaMajor de Gràcia, han coorganitzat l’exposició«L’Envelat. Arquitectura singular i símbol defesta major», que es vol fer arribar a tot el terri-tori. D’aquesta manera, s’encoratja les entitats iinstitucions a allotjar-la. Per a més informació igestió de la itinerància: obrea@gencat.cat; 935 671 045.

X COL·LOQUI INTERNACIONAL D’ESTUDISTRANSPIRINENCS. L'APROFITAMENT DELS RECUR-SOS NATURALS ALS PIRINEUS. Queralbs, 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 2017.Organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del

IX Trobada d’estudis per la preservació delpatrimoni de la pedra seca als Països Catalans:«Pedra seca – pedra viva»VALLS DEL MONTCAU, 20, 21 I 22 D’OCTUBRE.ORGANITZEN: COORDINADORA D’ENTITATS DE LAPEDRA SECA I CENTRE D’ESTUDIS DEL BAGES.

X Trobada de Centres d’Estudis i Estudiososd’Eramprunyà: «Llegendes, rondalles i tradicions»CASTELLDEFELS, 21 D’OCTUBRE. ORGANITZA: GRUP DERECERQUES HISTÒRIQUES DE CASTELLDEFELS (GREHIC).

XV Jornada d’Etnologia de les Terres del’Ebre: «Les herbes remeieres. Recol·lecció,distribució i usos populars i tradicionals»RIBA-ROJA, 21 D’OCTUBRE. ORGANITZEN:DEPARTAMENT DE CULTURA, MUSEU DE LESTERRES DE L’EBRE I INSTITUT RAMON MUNTANER;AMB LA COL·LABORACIÓ D’AMICS DE RIBA-ROJA,AJUNTAMENT DE RIBA-ROJA I CENTRE D’ESTUDISDE LA RIBERA D’EBRE.

XIV Trobades Culturals PirinenquesSANTA LLOCÀDIA, 28 D’OCTUBRE. ORGANITZEN:SOCIETAT ANDORRANA DE CIÈNCIES, INSTITUTD’ESTUDIS CERETANS I CENTRES D’ESTUDIS DELPIRINEU.

V Festival Músiques en Terres de CruïllaLA SÉNIA, 27, 28 I 29 D’OCTUBRE. ORGANITZEN:CENTRE D’ESTUDIS SENIENCS, AGRUPACIÓMUSICAL SENIENCA I INSTITUT RAMON MUNTANER.

Ripollès, la Diputació de Girona, la Coordinadorade Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institutde Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, elCentre d’Estudis Ribagorçans, la SocietatAndorrana de Ciències i l’Institut RamonMuntaner. 1.- Recursos naturals i territori. Dinàmiques his-tòriques, socials, econòmiques i culturals. 2.- Recursos naturals, vida quotidiana i tradicions. 3.- Estat de la qüestió i perspectives de futur.El termini per a presentar comunicacions i comu-nicacions-pòster és el 16 de juliol. Cal trametre unprimer resum a l’adreça: pineda@irmu.org. La ins-cripció es pot fer (fent arribat la butlleta per cor-reu o c/e a l’adreça pineda@irmu.org) o per viatelemàtica (mitjançant la butlleta electrònica quetrobareu a www.irmu.org/projects/transpirinencs)abans del 24 de setembre de 2017.

131416

1258

11

Agenda

noticiari)