Aina Maria Gomila Terrasa

1 Batxillerat A

RAMON LLULL, CINCIA I ACCI

ndex

1. Ramon Llull, breu introducci

2. Sobre el documental

3. Intervencions

3.1. Antoni Bonner

3.2. Fernando Domnguez

3.3. Lola Badia

3.4. Jocelyn N. Hillgarth

3.5. Amador Vega

3.6. Charles Lohr

1. Ramon Llull, breu introducci

Ramon Llull va ser un rellevant escriptor, filsof, mstic, teleg, professor i

missioner mallorqu del segle XIII. La seva obra escrita s la ms extensa

produda per un sol autor medieval, la redact en catal, occit, llat i rab. s

considerat el primer autor literari rellevant en catal i el primer autor medieval

en fer servir una llengua romnica per transmetre coneixements filosfics,

teolgics i mstics. Tamb fou el primer a escriure-hi novella moral, i un dels

primers a fer-hi divulgaci cientfica i tcnica.

Ramon Llull s considerat el creador de la prosa literria en catal.

2. Sobre el documental

Ramon Llull, cincia i acci, va s un documental produt per la Fundaci

Videoteca dels Pasos Catalans el 1996.

3. Intervencions

3.1. Antoni Bonner (Maioricensis Schola Lullistica)

Antoni Bonner s un reconegut lullista nascut a Nova York i installat a Mallorca

el 1959.

Destaca la grandesa de Ramon Llull, esmentant les fites aconseguides com per

exemple, ser el primer en escriure novelles en prosa sobre temes de lpoca, aix

com, sobre temes com filosofia i teologia en la llengua materna.

Sobre tot, Bonner, destaca el fet que hagi estat el pare del catal literari i

precursor de la informtica moderna mitjanant la creaci dun sistema

combinatori anomenat ART.

Antoni Bonner tamb parla de la conversi de Ramon Llull al cristianisme. Bonner

explica que Ramon Llull es converteix al cristianisme a ledat de 30 anys i

decideix que la resta de la seva vida ser dedicada a convertir als altres. Antoni

Bonner explica que Ramon Llull decideix no discutir les dems religions sin

cercar els punts en com que aquestes tenen amb el cristianisme, com, per

exemple, lexistncia dun sol Du. Mitjanant aquestes semblances i

coneixements comparatius de diversos mbits de saber, Ramon Llull idea lART,

un sistema combinatori que t les respostes a totes les preguntes.

Bonner acabar parlant sobre la relaci de Llull i lalqumia, destacant que

aquesta s la precursora de la qumica moderna.

3.2. Fernando Domnguez (Raimundus Lullus Institut, Freiburg)

Fernando Domnguez Reboiras s un teleg, historiador i filleg gallec que el

1963 es trasllada a Alemanya on desenvolupa tota la seva carrera professional.

Parla sobre el Llibre de Contemplaci destacant-ne el fet que fos la primera obra

de Ramon Llull i la seva obra mestra. Enfoca el llibre com lessncia del

pensament de Ramon Llull i recalca que la seva posterior obra ve a ser una

ampliaci daquest primer llibre. A ms, tamb parla del llibre com una

enciclopdia lulliana, parlant tant de les costums com de la cultura de lpoca

aix com daspectes cientfics.

Aquesta obra, a diferncia de la regla general en obres medievals, senfoca des

del punt de vista de Llull, expressant queixes i laments, cosa, que els escriptors

de lpoca no feien.

Ramon, creu que el Llibre de Contemplaci, acabar amb tots els problemes dels

cristians.

Domnguez, a ms, tamb parlar de la Illuminaci de Randa, explicant que

degut a la falta destudis que Llull patia, la presentava com el ms difcil dels

doctorats.

Explica, tamb que aquesta illuminaci s la precursora de la seva vasta obra.

Fernando Domnguez diu que la vida de Llull t dues cares que poden semblar

contradictries, el fet de que est contnuament produint literatura i en acci

continuada. Destaca que aquestes dues tendncies normalment no van mai

plegades i que Ramon aconsegueix posar les seves obres per escrit enmig de

travesses o dins ciutats mercantils.

Llull vol arreglar tots els problemes convidant a la gent a pensar amb mtode i

rigor. El seu objectiu s imposar a les persones un esperit curis. Ramon Llull,

creu en el triomf de la ra.

Domnguez, tamb ens explicar que linstitut en qu treballa t el projecte

delaborar una edici impresa, segura i completa, de lobra lulliana conservada

en manuscrits de diferents biblioteques de tot el mn.

3.3.Lola Badia (Universitat de Barcelona)

Lola Badia Pmies, va nixer a Barcelona el 1951 i s doctorada en Filologia

Romnica, actualment, duu a terme investigaci.

Badia destaca lobjectiu de tota lobra de Ramon Llull, que, explica, s fer arribar

un missatge filosfic als lectors, una manera dentendre les coses

espiritualitzada.

Lola Badia tamb parlar de Blanquerna, un relat que pretn fer arribar el seu

missatge als lectors de literatura de lpoca.

Ens explica que el Llibre de Meravelles, relata la histria dun protagonista que

necessita que altres persones, expertes, li expliquin el perqu de les coses.

Badia ens explica que les histries de la literatura catalana transformen a Llull

amb el primer escriptor amb llengua catalana que t ambici artstica, de totes

formes, destaca que Llull no tenia intenci de crear bellesa sin de difondre un

missatge.

3.4. Jocelyn N. Hillgarth (Pontifical Institute of Medieval Studies, Toronto)

Jocelyn Nigel Hillgarth (Londres, 1929) s un historiador britnic especialitzat en

temes dhistria i cultura catalana i hispnica.

Hillgarth parla de les fonts de coneixement de la vida de Ramon Llull i en

destaca, com a ms important, el testimoni duns monjos de Pars. Destacar la

conversi de lislam com a objectiu ms important de Ramon Llull i ens explicar

la importncia que tingueren les escoles de missioners. Ens explicar, tamb,

que necessitar el suport del papat i la monarquia per poder dur a terme la seva

tasca, suport que aconseguir en el Concili de Viena.

Jocelyn N. Hillgarth tamb parla de les obres de Llull mitjanant la relaci dels

escrits sobre les croades i les seves missions.

Jocelyn parlar de laparent bogeria de Llull, destacant que, ms que bogeria, s

una adaptaci a lpoca.

Hillgarth, finalment, exposa la seva visi de Llull com un home realista i, mai,

boig.

3.5. Amador Vega (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona)

Amador Vega Esquerra (Barcelona, 1958). s llicenciat en Filosofia per la

Universitat de Barcelona l'any 1982, doctor en Filosofia per l'Albert-Ludwigs

Universitt de Freiburg, Brisgvia (Alemanya), l'any 1992 i catedrtic d'Esttica i

Teoria de les Arts del Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

Vega ens parla del fet que Ramon Llull agafa els llocs comuns, que abans hem

esmentat i ens explica que el problema filosfic bsic, segons Ramon Llull, s el

llenguatge. Daqu, el fet que desenvolupi i empri lART.

3.6. Charles Lohr (Raimundus Lullus Institut, Freiburg)

Charles Lohr s professor emrit de teologia a la Universitat de Freiburg i un dels

historiadors ms importants del mn de la filosofia medieval i renaixentista.

Lohr ens parlar de la importncia de Llull en el pensament de persones

importants per la histria com Leibniz i Descartes.