Rnquing: Els pitjors desastres ecolgics

10

Saps on ha anat a parar el teu vell ordinador? I el teu antic mbil?

Abocador electrnic de Guiyu (Xina) oL'abocador de la mort

La falta de condicions adequades per al correcte tractament d'aquestes deixalles amb substncies perilloses provoca l'enverinament per plom del 88% dels nens de la regi i l'elevaci de la taxa d'avortaments involuntaris.

9

Una illa d'escombraries ms gran que tota Europa enmig del Pacfic?

"ning pot netejar-la i la taca segueix augmentat".

http://www.youtube.com/watch?v=hMPwQQ7PRuo

Algunes meduses consumeixen partcules de plstic i sn desprs consumides per altres depredadors.

Investigadors han demostrat que aquests residus plstics afecten almenys a 267 espcies al voltant del mn

8

Els habitants del poble japons de Minamata van comenar a sofrir un estrany mal...

El mal de Minamata

Minamata era un poble pesquer japons per que comptava amb una gran indstria anomenada Chisso Corporation.

La planta va comenar les seves operacions en els anys 30 per no va ser fins a mitjans dels 50 que es van comenar a detectar degeneracions del sistema nervis.

Inicialment es va veure efectes en els gats que embogien i es tiraven al mar. A ells van seguir altres animals com a aus, porcs, gossos, polps, etc.

Al poc temps es va detectar el primer cas en humans en una nena de 5 anys, perfectament saludable fins llavors.

Molts nens van ser diagnosticats desprs i la pregunta que es feien era: ser contagis?

La Chiso Corporarion era la responsable del problema a causa que havia estat alliberant composts de mercuri des de 1932

Cada vegada ms persones sofrien d'enverinament amb metilmercuri (derivat del mercuri) en consumir peixos contaminats.

La cort va determinar que des de 1932 fins a 1968 l'empresa va alliberar a l'ambient prop de 27 tones de compostos de mercuri en la Badia de Minamata a Jap. Prop de 3000 persones van sofrir directament per l'acci irresponsable de l'empresa.

El pitjor de tot s que desprs de descobrir que les descrregues de l'empresa estaven emmalaltint a la poblaci, aquesta va negar que aix fos (contra tota prova cientfica que indicava el contrari) i va continuar contaminant per diversos anys ms.

7

En 1976 l'explosi en una planta qumica a Itlia va provocar un nvol de Dioxina al poble de Seveso

Sobre dos quarts d'una del mat del dissabte dia 10 juliol de 1976, la brida d'una vlvula de seguretat del tanc com es trenca a resultat d'una sobrepressi. Per la vlvula s'escapa una mescla qumica en forma d'aerosol que cont, entre altres substncies txiques, triclorofenato de sodi, sosa custica i dissolvent.

El nvol txic que s'origina s impulsat pel vent a una velocitat de 18 km/h. Aquest nvol carregat amb la perillosa dioxina s'abat principalment sobre els termes municipals de Seveso, Meda, Cesano Maderno i Desio

Van passar deu dies complets abans que el govern regional declars l'rea de Seveso contaminada per dioxina. I per llavors ja era massa tard.

Quan la veritat va sortir totalment a la llum, 11,000 habitants del poble van fugir de les seves cases, abandonant 40,000 animals de granja i mascotes domstiques a la mort pels efectes del nvol de ver.

En 1984 tota la zona presentava l'aspecte d'un desert, sense construccions, sense vida animal, sense vegetaci i amb tota la superfcie remoguda. Per aix, dins de les mesures de regeneraci del territori, es va determinar la creaci d'un fabuls parc on la contaminaci havia tingut major impacte, anomenat Bosco delle Querce.

Es troben enterrats els dipsits que contenen els 225.000 m3 de restes de sl contaminat per la dioxina, incloent els enderrocs de la fbrica i d'altres edificacions, ms els cadvers dels 77.000 animals sacrificats. Els animals silvestres tamb han tornat a aquestes terres.

6

Com pot desaparixer un mar sencer?

El mar de Aral, entre Kazakhstan i Uzbekistan, era el quart llac ms gran del mn en la dcada dels 60 del segle passat.

Els sistemes de reg per a cultius de cereal i cot van provocar que en l'actualitat la seva superfcie s'hagi redut en un 90%.

Diversos ecosistemes s'han destrut, i grans extensions d'aigua i terra s'han contaminat per la sal i diversos productes qumics abocaments.

Es va acabar la indstria pesquera local i en l'ara sec llac s'originen gegantesques tempestes de sal i sorra que acaben amb la vegetaci fent incontrolable la desertificaci.

5

L' Exxon Valdez

Alaska va viure la pitjor tragdia ecolgica de la seva histria en encallar el petrolier i abocar milions de litres de cru que es van expandir sobre ms de 2.000 quilmetres de costa.

En la nit del 24 de mar de 1989, quan navegava a les ordres del capit Joseph Hazelwood rumb al port californi de Long Beach, a causa d'una srie d'errors i negligncies, l' Exxon Valdez va encallar abocant al mar uns 121 milions de litres de petroli

4

Love Canal ...

o quan va comenar a brollar deixalles de la terra

Als Estats Units existia un poble anomenat Love Canal. All hi havia un canal d'aigua que mai havia estat acabat i que entre els '40 i els '50 va ser utilitzat per una indstria qumica, Hooker Chemical Company, per descarregar els seus residus perillosos (prop de 21.000 tones!!!).

L'armada dels Estats Units i la Ciutat de Niagara Falls tamb van descarregar deixalles i radioactius generant una veritable bomba de temps.

Quan la ciutat va comenar a crixer el canal es va cobrir i el Comit Escolar va sollicitar aquest terreny per a la construcci d'un collegi. En 1977, els problemes de salut entre la poblaci ja eren evidents. Els nens del collegi presentaven problemes en la pell pel contacte amb la terra del pati, les famlies que menjaven vegetals de les seves prpies hortes emmalaltien, la taxa d'avortaments espontanis va augmentar, els defectes de naixement van crixer, etc.

3

Fukushima

L'11 de mar de 2011, el terratrmol i posterior tsunami de Jap va ocasionar seriosos danys en la Central Fukushima I, la qual cosa va implicar fallades tecnolgiques que va acabar per la prdua completa del control sobre la central i els seus reactors, provocant un dels majors desastres nuclears a causa dels alts impactes que va tenir en el mar

El dia 17 de mar, la xifra total de persones afectades directament per l'incident en la central era de vint-i-tres persones ferides i ms de vint afectades per la contaminaci radioactiva. Dues persones que estaven desaparegudes des del dia del terratrmol van ser trobades mortes l'1 d'abril, encara que la seva mort possiblement es va produir per ferides produdes pel sisme submar, i no per la radiaci.22

El divendres 1 d'abril es va comunicar que almenys 21 operaris de Fukushima per intentar controlar els reactors de la planta ja sofrien una acceleraci en el ritme d'alteraci de l'ADN per efecte de la radiaci

2

El cas de Bhopal

En la matinada del 3 de desembre de 1984, la ciutat de Bhopal, en l'estat indi de Madhya Pradesh, es va convertir en l'escenari d'un dels pitjors accidents industrials de la histria

Quan l'aire mata

Entre 6.000 i 8.000 persones van morir en la primera setmana desprs de la pluja txica i almenys altres 12.000 van morir posteriorment com a conseqncia directa de la catstrofe, que va afectar a ms de 600.000 persones, 150.000 de les quals van sofrir greus seqeles

1