Suplement del BOE nm. 74 Dimarts 28 de mar de 2006 3

I. Disposicions generals

MINISTERI DHABITATGE5515 REIAL DECRET 314/2006, de 17 de mar, pel qual

saprova el Codi tcnic de ledificaci. (BOE 74, de 28-3-2006, i BOE 22, de 25-1-2008.)

Durant la segona meitat del segle XX uns processos durbanitzaci i edificaci accelerats han configurat la rea-litat actual duna gran part del patrimoni edificat del nos-tre pas. Aquests grans processos durbanitzaci han generat uns entorns edificats que satisfan de forma rao-nable les necessitats bsiques de la majoria de la poblaci espanyola. Tanmateix, la gran quantitat dedificaci nova construda els ltims anys i en dcades anteriors no sem-pre ha assolit uns parmetres de qualitat adaptats a les noves demandes dels ciutadans. Efectivament, la societat espanyola, com passa als pasos del nostre entorn, reclama cada vegada ms qualitat als edificis i als espais urbans.

Aquesta demanda de ms qualitat de ledificaci res-pon a una concepci ms exigent del que implica la qua-litat de vida per a tots els ciutadans pel que fa a ls del medi construt. Respon tamb a una nova exigncia de sostenibilitat dels processos dedificaci i urbanitzadors en la seva triple dimensi ambiental, social i econmica.

El procs de ledificaci, per la seva incidncia directa en la configuraci dels espais habitats, implica un com-proms de funcionalitat, economia, harmonia i equilibri mediambiental de rellevncia evident des del punt de vista de linters general i, per tant, de les poltiques del Govern. El sector de ledificaci s a ms un dels princi-pals sectors econmics amb repercussions importants en el conjunt de la societat i en els valors culturals i mediam-bientals inherents al patrimoni arquitectnic.

Amb els objectius de millorar la qualitat de ledificaci i promoure la innovaci i la sostenibilitat, el Govern aprova el Codi tcnic de ledificaci. Es tracta dun instru-ment normatiu que fixa les exigncies bsiques de quali-tat dels edificis i les seves installacions. A travs daquesta normativa se satisfan certs requisits bsics de ledificaci relacionats amb la seguretat i el benestar de les persones, que fan referncia tant a la seguretat estructural i de pro-tecci contra incendis com a la salubritat, la protecci contra el soroll, lestalvi energtic o laccessibilitat per a persones amb mobilitat reduda.

Aquesta nova normativa contribueix de manera deci-siva al desplegament de les poltiques del Govern dEspa-nya en matria de sostenibilitat, en particular del Pla dacci de lestratgia destalvi i eficincia energtica, i es converteix en un instrument de compromisos de llarg abast del Govern en matria mediambiental, com sn el Protocol de Kyoto o lEstratgia de Gteborg.

El Codi tcnic de ledificaci dna compliment als requisits bsics de ledificaci que estableix la Llei 38/1999, de 5 de novembre, dordenaci de ledificaci, amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benes-tar de la societat, la sostenibilitat de ledificaci i la pro-tecci del medi ambient. Efectivament, la Llei 38/1999, en

la disposici final segona, autoritza el Govern perqu, mitjanant un reial decret, aprovi un codi tcnic de ledifi-caci en qu sestableixin les exigncies bsiques que shan de complir als edificis, amb relaci als requisits bsics relatius a la seguretat i a lhabitabilitat enumerats als apartats b) i c) de larticle 3.1.

Duna banda, laprovaci del Codi tcnic de ledifica-ci suposa la superaci i modernitzaci del marc norma-tiu vigent de ledificaci a Espanya, regulat pel Reial decret 1650/1977, de 10 de juny, sobre normativa de ledi-ficaci, que va establir les normes bsiques de ledificaci com a disposicions de compliment obligat en el projecte i lexecuci dels edificis. Dins daquest marc jurdic, shan aprovat diverses normes bsiques des del 1979, que han format un conjunt obert de disposicions que ha ats les diverses demandes de la societat per que no ha arribat a constituir en si mateix un conjunt coordinat, en la forma dun codi tcnic de ledificaci, similar als existents en altres pasos ms avanats.

Daltra banda, el Codi tcnic de ledificaci crea un marc normatiu homologable a lexistent als pasos ms avanats i harmonitza la reglamentaci nacional vigent en ledificaci amb les disposicions de la Uni Europea vigents en aquesta matria. En primer lloc, amb les relati-ves a la lliure circulaci de productes de construcci dins del mercat nic europeu i, principalment, amb la Directiva 89/106/CEE del Consell, de 21 de desembre, relativa a laproximaci de les disposicions legals, reglamentries i administratives dels estats membres sobre els productes de construcci, transposada al dret intern mitjanant el Reial decret 1630/1992, de 29 de desembre, sobre disposi-cions per a la lliure circulaci de productes de construc-ci. En segon lloc cal considerar la Directiva 2002/91/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre, relativa a leficincia energtica dels edificis, en virtut de la qual shan incorporat al Codi tcnic de ledificaci les exigncies relatives als requisits deficincia energtica dels edificis que sestableixen als articles 4, 5 i 6 daquesta Directiva.

Al Codi tcnic de ledificaci, a ms dordenar-se i completar-se la reglamentaci bsica de ledificaci rela-cionada amb els requisits bsics de seguretat i habitabili-tat que estableix la Llei 38/1999, es planteja un enfoca-ment orientat cap a exigncies bsiques, en lnia amb ladoptat en lmbit de la Uni Europea per la Resoluci del Consell, de 5 de maig de 1985, del nou enfocament en matria de reglamentaci tcnica.

Igualment, el Codi tcnic de ledificaci salinea amb el denominat enfocament basat en prestacions, pro-pugnat per les principals organitzacions internacionals relacionades amb codis dedificaci, com ara el Consell Internacional de lEdificaci o el Comit Interjurisdiccional de Collaboraci Reglamentria, els dos inspiradors dels codis de pasos avanats. Aquest enfocament, entre altres avantatges, permet lobertura del sector a mercats cada dia ms globals de productes de construcci i dels profes-sionals del sector. A ms, enfront dels tradicionals codis prescriptius, ladopci dun codi basat en prestacions suposa una obertura ms gran a la innovaci que es justi-fica tamb per la consideraci que els coneixements i la

4 Dimarts 28 de mar de 2006 Suplement del BOE nm. 74

tecnologia de ledificaci estan en progrs continu, de tal forma que la normativa promogui la investigaci i no difi-culti el progrs tecnolgic.

El Codi tcnic de ledificaci es divideix en dues parts, totes dues de carcter reglamentari. La primera cont les disposicions de carcter general (mbit daplicaci, estructura, classificaci dusos, etc.) i les exigncies que han de complir els edificis per satisfer els requisits de seguretat i habitabilitat de ledificaci.

La segona part est constituda pels documents bsics, la utilitzaci adequada dels quals garanteix el compliment de les exigncies bsiques. Contenen proce-diments, regles tcniques i exemples de solucions que permeten determinar si ledifici compleix els nivells de prestaci establerts. Els documents esmentats no tenen carcter excloent. Com a complement per a laplicaci del Codi es creen els documents reconeguts com a docu-ments tcnics externs i independents del Codi la utilitza-ci dels quals facilita el compliment de determinades exigncies i que contribueixen al foment de la qualitat de ledificaci.

Per donar la mxima operativitat a aquests documents reconeguts es crea el Registre General del Codi tcnic de ledificaci, en el qual aquests shan dinscriure i fer pblics, aix com els distintius de qualitat o altres avalua-cions tcniques voluntries que contribueixin al compli-ment del Codi. Igualment es poden inscriure en aquest Registre altres avaluacions tcniques dels productes, equips o sistemes referides a la posada en obra correcta o a les seves prestacions finals, certificacions mediambien-tals de lanlisi del cicle de vida dels productes i altres avaluacions mediambientals que fomentin la millora de la qualitat de ledificaci.

Daltra banda, i sens perjudici de lentrada en vigor immediata daquest Reial decret i de la consegent aplica-ci del Codi tcnic de ledificaci, atesa la seva extensi i complexitat, sha considerat necessari establir, duna banda, un rgim transitori que permeti laplicaci tempo-ral de la normativa prvia fins al moment vigent i que s objecte de derogaci en aquest Reial decret i, daltra banda, un rgim transitori per a laplicaci futura de les noves exigncies bsiques contingudes en el Codi tcnic de ledificaci que saprova. A aquest efecte, es preveu en les disposicions transitries segona i tercera lexistncia de dos perodes transitoris, de sis i dotze mesos, aplica-bles amb relaci a les normes que es detallen en cada cas.

Amb relaci a aix, la disposici derogatria detalla la normativa bsica de ledificaci que es deroga, aix com altres disposicions reglamentries que afecten els edifi-cis, com s el cas de les normes bsiques per a les instal-lacions interiors de subministrament daigua i determi-nats preceptes del Reglament general de policia despectacles i activitats recreatives vigent, aprovat pel Reial decret 2816/1982, de 27 dagost, relatius a la protec-ci contra incendis en aquests edificis, ja superats, i que es recullen al Codi tcnic de ledificaci.

En la tramitaci daquest Reial decret shan complert els trmits que estableix la Llei 50/1997, de 27 de novem-bre, del Govern i el Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol, pel qual es regula la remissi dinformaci en matria de normes i reglamentacions tcniques i de les regles relati-ves als serveis de la societat de la informaci, en aplicaci de la Directiva 98/34/CE del Consell, de 28 de mar, per la qual sestableix un procediment dinformaci en matria de les normes i reglamentacions tcniques, i han estat escoltades les comunitats autnomes i la Comissi Tc-nica per a la Qualitat de lEdificaci, aix com les associa-cions professionals i els sectors afectats.

En virtut daix, a proposta de la ministra dHabitatge, dacord amb el Consell dEstat i amb la deliberaci prvia del Consell de Ministres en la reuni del dia 17 de mar de 2006,

D I S P O S O :

Article nic. Aprovaci del Codi tcnic de ledificaci.

Saprova el Codi tcnic de ledificaci, el text del qual sinclou a continuaci.

Disposici transitria primera. Edificacions a les quals no saplica el Codi tcnic de ledificaci.

El Codi tcnic de ledificaci no s aplicable a les obres de nova construcci i a les obres als edificis existents que tinguin sollicitada la llicncia dedificaci a lentrada en vigor daquest Reial decret.

Disposici transitria segona. Rgim daplicaci de la normativa anterior al Codi tcnic de ledificaci.

Sestableix el rgim daplicaci transitria segent per a les disposicions que sesmenten, sens perjudici de la seva derogaci expressa en la disposici derogatria nica daquest Reial decret:

1. Durant els sis mesos posteriors a lentrada en vigor daquest Reial decret es poden continuar aplicant les disposicions segents:

a) Reial decret 2429/1979, de 6 de juliol, pel qual saprova la Norma bsica de ledificaci NBE CT-79 Con-dicions trmiques dels edificis.

b) Reial decret 2177/1996, de 4 doctubre, pel qual saprova la Norma bsica de ledificaci NBE CPI96 Con-dicions de protecci contra incendis dels edificis.

2. Durant els dotze mesos posteriors a lentrada en vigor daquest Reial decret es poden continuar aplicant les disposicions segents:

a) Reial decret 1370/1988, d11 de novembre, de modificaci parcial de la Norma MV-1962 Accions en ledificaci, que es passa a denominar NBE AE-88 Acci-ons en ledificaci.

b) Reial decret 1723/1990, de 20 de desembre, pel qual saprova la Norma bsica de ledificaci NBE FL90 Murs resistents de fbrica de totxana aplicat conjunta-ment amb el Reial decret 1370/1988, d11 de novembre, de modificaci parcial de la Norma MV-1962 Accions en ledificaci, que es passa a denominar NBE AE-88 Acci-ons en ledificaci.

c) Reial decret 1829/1995, de 10 de novembre, pel qual saprova la Norma bsica de ledificaci NBE EA-95 Estructures dacer en edificaci aplicat conjuntament amb el Reial decret 1370/1988, d11 de novembre, de modificaci parcial de la Norma MV-1962 Accions en ledificaci, que es passa a denominar NBE AE-88 Acci-ons en ledificaci.

d) Ordre del ministre dIndstria de 9 de desembre de 1975 per la qual saproven les Normes bsiques per a les installacions interiors de subministrament daigua.

3. Durant cadascun dels perodes transitoris esmen-tats es pot optar per aplicar les disposicions normatives a qu aquests fan referncia o les noves previsions que cor-responguin en cada cas contingudes al Codi tcnic de ledificaci que saprova.

Disposici transitria tercera. Rgim daplicaci del Codi tcnic de ledificaci.

Sestableix el rgim transitori segent per a laplicaci de les exigncies bsiques que sesmenten contingudes en el Codi tcnic de ledificaci, sens perjudici del que preveu la disposici final tercera daquest Reial decret sobre la seva entrada en vigor:

Suplement del BOE nm. 74 Dimarts 28 de mar de 2006 5

1. Durant els sis mesos posteriors a lentrada en vigor daquest Reial decret es poden aplicar les exign-cies bsiques previstes en els documents bsics segents:

a) DB SI Seguretat en cas dincendi.b) DB SU Seguretat ds.c) DB HE Estalvi denergia. Lexigncia bsica de

limitaci de la demanda HE 1 sha daplicar obligatria-ment quan no shagi optat per aplicar la disposici esmentada a lapartat 1.a) de la disposici transitria segona.

2. Durant els dotze mesos posteriors a lentrada en vigor daquest Reial decret es poden aplicar les exigncies bsiques desplegades als documents bsics segents:

a) DB SE Seguretat estructural.b) DB SE-AE Accions en ledificaci.c) DB SE-C Fonaments aplicat conjuntament amb

els DB SE Seguretat estructural i DB SE-AE Accions en ledificaci.

d) DB SE-A Acer aplicat conjuntament amb els DB SE Seguretat estructural i DB SE-AE Accions en ledificaci.

e) DB SE-F Fbrica aplicat conjuntament amb els DB SE Seguretat estructural i DB SE-AE Accions en ledificaci.

f) DB SE-M Fusta aplicat conjuntament amb els DB SE Seguretat estructural i DB SE-AE Accions en ledificaci.

g) DB HS Salubritat. Lexigncia bsica de submi-nistrament daigua HS 4 sha daplicar obligatriament quan no shagi optat per aplicar la disposici esmentada en lapartat 2.d) de la disposici transitria segona.

3. Una vegada finalitzats cadascun dels perodes transitoris esmentats s obligatria laplicaci de les dis-posicions normatives contingudes al Codi tcnic de ledi-ficaci a qu aquests fan referncia.

Disposici transitria quarta. Comenament de les obres.

Totes les obres als projectes de les quals sels conce-deixi llicncia dedificaci a lempara de les disposicions transitries anteriors han de comenar en el termini mxim de tres mesos, a comptar de la data de concessi. En cas contrari, els projectes shan dadaptar a les noves exigncies.

Disposici derogatria nica. Derogaci normativa.

1. Queden derogades, a partir de lentrada en vigor daquest Reial decret, les disposicions segents:

a) Reial decret 1650/1977, de 10 de juny, sobre nor-mativa dedificaci.

b) Reial decret 2429/1979, de 6 de juliol, pel qual saprova la Norma bsica de ledificaci NBE CT-79 Con-dicions trmiques dels edificis.

c) Reial decret 1370/1988, d11 de novembre, de modificaci parcial de la Norma MV-1962 Accions en ledificaci, que es passa a denominar NBE AE-88 Acci-ons en ledificaci.

d) Reial decret 1572/1990, de 30 de novembre, pel qual saprova la Norma bsica de ledificaci NBE QB-90 Cobertes amb materials bituminosos i Ordre del Minis-teri de Foment de 5 de juliol de 1996 per la qual sactua-litza lapndix Normes UNE de referncia de la Norma bsica de ledificaci NBE QB-90.

e) Reial decret 1723/1990, de 20 de desembre, pel qual saprova la Norma bsica de ledificaci NBE FL90 Murs resistents de fbrica de totxana.

f) Reial decret 1829/1995, de 10 de novembre, pel qual saprova la Norma bsica de ledificaci NBEEA95 Estructures dacer en edificaci.

g) Reial decret 2177/1996, de 4 doctubre, pel qual saprova la Norma bsica de ledificaci NBE CPI96 Con-dicions de protecci contra incendis dels edificis.

h) Ordre del ministre dIndstria de 9 de desembre de 1975 per la qual saproven les Normes bsiques per a les installacions interiors de subministrament daigua.

i) Articles del 2 al 9, tots dos inclosos, i articles del 20 al 23, tots dos inclosos, excepte lapartat 2 de larticle 20 i lapartat 3 de larticle 22 del Reial decret 2816/1982, de 27 dagost, pel qual saprova el Reglament general de policia despectacles i activitats recreatives.

2. Aix mateix, queden derogades totes les disposici-ons del mateix rang o inferior que soposin al que esta-bleix aquest Reial decret.

Disposici final primera. Ttol competencial.

Aquest Reial decret t carcter bsic i es dicta a lem-para de les competncies que satribueixen a lEstat en els articles 149.1.16a, 23a i 25a de la Constituci espanyola en matria de bases i coordinaci nacional de la sanitat, pro-tecci del medi ambient i bases del rgim miner i energ-tic, respectivament.

Disposici final segona. Normativa de prevenci de ris-cos laborals.

Les exigncies del Codi tcnic de ledificaci sapli-quen sens perjudici de lobligatorietat del compliment de la normativa de prevenci de riscos laborals que sigui aplicable.

Disposici final tercera. Habilitaci per al desenvolupa-ment reglamentari.

Shabilita la ministra dHabitatge perqu aprovi, mit-janant ordre ministerial, les modificacions i revisions peridiques que siguin necessries dels documents bsics del Codi tcnic de ledificaci, aix com lorganitza-ci i el funcionament del Registre General del Codi tcnic de ledificaci, i totes les disposicions que siguin necess-ries per al desenvolupament i el compliment del que esta-bleix aquest Reial decret.

Disposici final quarta. Entrada en vigor.

Aquest Reial decret entra en vigor lendem de la publicaci en el Butllet Oficial de lEstat.

Madrid, 17 de mar de 2006.

JUAN CARLOS R.

La ministra dHabitatge,MARA ANTONIA TRUJILLO RINCN

CODI TCNIC DE LEDIFICACI (CTE)

PART I

ndex

Captol 1. Disposicions generals.Article 1. Objecte.Article 2. mbit daplicaci.Article 3. Contingut del CTE.Article 4. Documents reconeguts i Registre General

del CTE.

6 Dimarts 28 de mar de 2006 Suplement del BOE nm. 74

Captol 2. Condicions tcniques i administratives.Article 5. Condicions generals per al compliment del

CTE.5.1 Generalitats.5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i

materials.

Article 6. Condicions del projecte.6.1 Generalitats.6.2 Control del projecte.

Article 7. Condicions en lexecuci de les obres.7.1 Generalitats.7.2 Control de recepci en obra de productes, equips

i sistemes.7.3 Control dexecuci de lobra.7.4 Control de lobra acabada.

Article 8. Condicions de ledifici.8.1 Documentaci de lobra executada.8.2 s i conservaci de ledifici.Captol 3. Exigncies bsiques.Article 9. Generalitats.Article 10. Exigncies bsiques de seguretat estruc-

tural (SE).10.1 Exigncia bsica SE 1: Resistncia i estabilitat.10.2 Exigncia bsica SE 2: Aptitud al servei.Article 1.1 Exigncies bsiques de seguretat en cas

dincendi (SI).11.1 Exigncia bsica SI 1: Propagaci interior.11.2 Exigncia bsica SI 2: Propagaci exterior.11.3 Exigncia bsica SI 3: Evacuaci docupants.11.4 Exigncia bsica SI 4: Installacions de protecci

contra incendis.11.5 Exigncia bsica SI 5: Intervenci de bombers.11.6 Exigncia bsica SI 6: Resistncia estructural a

lincendi.Article 12. Exigncies bsiques de seguretat ds

(SU).12.1 Exigncia bsica SU 1: Seguretat davant del risc

de caigudes.12.2 Exigncia bsica SU 2: Seguretat davant del risc

dimpacte o datrapament.12.3 Exigncia bsica SU 3: Seguretat davant del risc

dimmobilitzaci.12.4 Exigncia bsica SU 4: Seguretat davant del risc

causat per illuminaci inadequada.12.5 Exigncia bsica SU 5: Seguretat davant del risc

causat per situacions amb alta ocupaci.12.6 Exigncia bsica SU 6: Seguretat davant del risc

dofegament.12.7 Exigncia bsica SU 7: Seguretat davant del risc

causat per vehicles en moviment.12.8 Exigncia bsica SU 8: Seguretat davant del risc

causat per lacci del llamp.

Article 13. Exigncies bsiques de salubritat (HS).13.1 Exigncia bsica HS 1: Protecci contra la humi-

tat.13.2 Exigncia bsica HS 2: Recollida i evacuaci de

residus.13.3 Exigncia bsica HS 3: Qualitat de laire inte-

rior.13.4 Exigncia bsica HS 4: Subministrament dai-

gua.13.5 Exigncia bsica HS 5: Evacuaci daiges.

Article 14. Exigncies bsiques de protecci davant del soroll (HR).

Article 15. Exigncies bsiques destalvi denergia (HE).

15.1 Exigncia bsica HE 1: Limitaci de demanda energtica.

15.2 Exigncia bsica HE 2: Rendiment de les instal-lacions trmiques.

15.3 Exigncia bsica HE 3: Eficincia energtica de les installacions dilluminaci.

15.4 Exigncia bsica HE 4: Contribuci solar mnima daigua calenta sanitria.

15.5 Exigncia bsica HE 5: Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctrica.

Annex I. Contingut del projecte.Annex II. Documentaci del seguiment de lobra.Annex III. Terminologia.

CAPTOL 1

Disposicions generals

Article 1. Objecte.

1. El Codi tcnic de ledificaci, dara endavant CTE, s el marc normatiu pel qual es regulen les exigncies bsiques de qualitat que han de complir els edificis, incloses les seves installacions, per satisfer els requisits bsics de seguretat i habitabilitat en desplegament del que preveu la disposici final segona de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, dordenaci de ledificaci, dara endavant LOE.

2. El CTE estableix les exigncies bsiques esmenta-des per a cadascun dels requisits bsics de seguretat estructural, seguretat en cas dincendi, seguretat ds, higiene, salut i protecci del medi ambient, pro-tecci contra el soroll i estalvi denergia i allament tr-mic que estableix larticle 3 de la LOE i proporciona pro-cediments que permeten acreditar-ne el compliment amb prou garanties tcniques.

3. Els requisits bsics relatius a la funcionalitat i els aspectes funcionals dels elements constructius es regeixen per la seva normativa especfica.

4. Les exigncies bsiques shan de complir en el projecte, la construcci, el manteniment i la conservaci dels edificis i les seves installacions.

Article 2. mbit daplicaci.

1. El CTE s aplicable, en els termes establerts a la LOE i amb les limitacions que shi determinen, a les edifi-cacions pbliques i privades els projectes de les quals hagin de disposar de la llicncia o autoritzaci correspo-nent legalment exigible.

2. El CTE saplica a les obres dedificaci de nova construcci, excepte a les construccions de senzillesa tc-nica i descassa entitat constructiva, que no tinguin carc-ter residencial o pblic, ja sigui de forma eventual o per-manent, que es duguin a terme en una sola planta i no afectin la seguretat de les persones.

3. Igualment, el CTE saplica a les obres dampliaci, modificaci, reforma o rehabilitaci que es realitzin en edificis existents, sempre que aquestes siguin compati-bles amb la naturalesa de la intervenci i, si sescau, amb el grau de protecci que puguin tenir els edificis afectats. La possible incompatibilitat daplicaci sha de justificar en el projecte i, si sescau, sha de compensar amb mesu-res alternatives que siguin tcnicament i econmicament viables.

Suplement del BOE nm. 74 Dimarts 28 de mar de 2006 7

4. A aquests efectes, sentn per obres de rehabilita-ci les que tinguin per objecte actuacions tendents a aconseguir algun dels resultats segents:

a) Ladequaci estructural, considerant com a tal les obres que proporcionin a ledifici condicions de seguretat constructiva, de forma que quedi garantida la seva estabi-litat i resistncia mecnica.

b) Ladequaci funcional, entenent com a tal la realit-zaci de les obres que proporcionin a ledifici millors con-dicions respecte dels requisits bsics a qu es refereix aquest CTE. Es consideren, en tot cas, obres per a lade-quaci funcional dels edificis les actuacions que tinguin per finalitat la supressi de barreres i la promoci de lac-cessibilitat, de conformitat amb la normativa vigent; o

c) La remodelaci dun edifici amb habitatges que tingui per objecte modificar la superfcie destinada a habitatge o modificar el nombre dhabitatges o la remo-delaci dun edifici sense habitatges que tingui per fina-litat crear-ne.

5. Sentn que una obra s de rehabilitaci integral quan t per objecte actuacions tendents a tots els fins descrits en aquest apartat.

El projectista ha dindicar a la memria del projecte en quin o quins dels supsits esmentats es poden inscriure les obres projectades i si aquestes inclouen o no actuaci-ons en lestructura preexistent; en cas negatiu, sentn que les obres no impliquen el risc de dany esmentat a larticle 17.1.a) de la LOE.

6. En tot cas, cal comprovar el compliment de les exigncies bsiques del CTE quan es vulgui canviar ls caracterstic en edificis existents, encara que aix no impliqui necessriament la realitzaci dobres.

7. La classificaci dels edificis i les seves zones sha datenir al que disposa larticle 2 de la LOE, si b, en deter-minats casos, en els documents bsics daquest CTE es poden classificar els edificis i les seves dependncies dacord amb les caracterstiques especfiques de lactivi-tat a qu estigui previst que es dediquin, amb la finalitat dadequar les exigncies bsiques als possibles riscos associats a les activitats esmentades. Quan lactivitat par-ticular dun edifici o una zona no es trobi entre les classifi-cacions previstes sha dadoptar, per analogia, una de les establertes o b sha de realitzar un estudi especfic del risc associat a aquesta activitat particular basant-se en els factors i criteris davaluaci de risc segents:

a) Les activitats previstes que els usuaris realitzin.b) Les caracterstiques dels usuaris.c) El nombre de persones que habitualment ocupen

ledifici, el visiten, lusen o hi treballen.d) La vulnerabilitat o la necessitat duna protecci

especial per motius dedat, com nens o ancians, per una discapacitat fsica, sensorial o psquica o per altres que puguin afectar la capacitat de prendre decisions, sortir de ledifici sense ajuda daltres o tolerar situacions adver-ses.

e) La familiaritat amb ledifici i els seus mitjans devacuaci.

f) El temps i perode ds habitual.g) Les caracterstiques dels continguts previstos.h) El risc admissible en situacions extraordinries.i) El nivell de protecci de ledifici.

Article 3. Contingut del CTE.

1. Amb la finalitat de facilitar-ne la comprensi, des-envolupament, utilitzaci i actualitzaci, el CTE sordena en dues parts:

a) La primera cont les disposicions i condicions generals daplicaci del CTE i les exigncies bsiques que han de complir els edificis; i

b) La segona est formada pels denominats docu-ments bsics, dara endavant DB, per al compliment de les exigncies bsiques del CTE. Aquests documents, basats en el coneixement consolidat de les diferents tc-niques constructives, shan dactualitzar en funci dels avenos tcnics i les demandes socials i shan daprovar reglamentriament.

2. Els DB contenen:a) La caracteritzaci de les exigncies bsiques i la

seva quantificaci, en la mesura que el desenvolupament cientfic i tcnic de ledificaci ho permet, mitjanant les-tabliment dels nivells o valors lmit de les prestacions dels edificis o les seves parts, enteses com el conjunt de carac-terstiques qualitatives o quantitatives de ledifici, identifi-cables objectivament, que en determinen laptitud per complir les exigncies bsiques corresponents.

b) Uns procediments la utilitzaci dels quals acredita el compliment de les exigncies bsiques, concretats en forma de mtodes de verificaci o solucions sancionades per la prctica. Tamb poden contenir remissi o refern-cia a instruccions, reglaments o altres normes tcniques als efectes despecificaci i control dels materials, mto-des dassaig i dades o procediments de clcul, que shan de tenir en compte en la redacci del projecte de ledifici i la seva construcci.

Article 4. Documents reconeguts i Registre General del CTE.

1. Com a complement dels documents bsics, de carcter reglamentari, inclosos en el CTE i amb la finalitat daconseguir una mxima eficcia en la seva aplicaci, es creen els documents reconeguts del CTE, definits com a documents tcnics, sense carcter reglamentari, que tin-guin el reconeixement del Ministeri dHabitatge, que nha de mantenir un registre pblic.

2. Els documents reconeguts poden tenir el contin-gut segent:

a) Especificacions i guies tcniques o codis de bona prctica que incloguin procediments de disseny, clcul, execuci, manteniment i conservaci de productes, ele-ments i sistemes constructius.

b) Mtodes davaluaci i solucions constructives, programes informtics, dades estadstiques sobre la sinistralitat en ledificaci o altres bases de dades.

c) Comentaris sobre laplicaci del CTE; od) Qualsevol altre document que faciliti laplicaci

del CTE, exclosos els que es refereixin a la utilitzaci dun producte o sistema constructiu particular o sota patent.

3. Es crea, al Ministeri dHabitatge, i adscrit a la Direcci General dArquitectura i Poltica dHabitatge, el Registre General del CTE, que t carcter pblic i informa-tiu.

4. Els documents reconeguts del CTE shan dins-criure en el Registre General esmentat. Tamb shi poden inscriure:

a) Les marques, els segells, les certificacions de con-formitat i altres distintius de qualitat voluntaris de les caracterstiques tcniques dels productes, els equips o els sistemes que sincorporin als edificis i que contribueixin al compliment de les exigncies bsiques.

b) Els sistemes de certificaci de conformitat de les prestacions finals dels edificis, les certificacions de con-formitat que posseeixin els agents que intervenen en lexecuci de les obres, les certificacions mediambientals que considerin lanlisi del cicle de vida dels productes, altres avaluacions mediambientals dedificis i altres certi-ficacions que facilitin el compliment del CTE i fomentin la millora de la qualitat de ledificaci.

8 Dimarts 28 de mar de 2006 Suplement del BOE nm. 74

c) Els organismes autoritzats per les administracions pbliques competents per a la concessi davaluacions tcniques de la idonetat de productes o sistemes innova-dors o altres autoritzacions o acreditacions dorganismes i entitats que avalin la prestaci de serveis que faciliten laplicaci del CTE.

CAPTOL 2

Condicions tcniques i administratives

Article 5. Condicions generals per al compliment del CTE.

5.1 Generalitats.1. Sn responsables de laplicaci del CTE els agents

que participen en el procs de ledificaci, segons el que estableix el captol III de la LOE.

2. Per assegurar que un edifici satisf els requisits bsics de la LOE esmentats a larticle 1 daquest CTE i que compleix les exigncies bsiques corresponents, els agents que intervenen en el procs de ledificaci, en la mesura que afecti la seva intervenci, han de complir les condicions que el CTE estableix per a la redacci del pro-jecte, lexecuci de lobra i el manteniment i la conserva-ci de ledifici.

3. Per justificar que un edifici compleix les exign-cies bsiques que sestableixen en el CTE es pot optar per:

a) Adoptar solucions tcniques basades en els DB, laplicaci en el projecte, en lexecuci de lobra o en el manteniment i la conservaci de ledifici dels quals s suficient per acreditar el compliment de les exigncies bsiques relacionades amb els DB esmentats; o

b) Solucions alternatives, enteses com les que sapartin totalment o parcialment dels DB. El projectista o el director dobra poden adoptar, sota la seva responsabi-litat i amb la conformitat prvia del promotor, solucions alternatives, sempre que justifiquin documentalment que ledifici projectat compleix les exigncies bsiques del CTE perqu les seves prestacions sn, almenys, equiva-lents a les que sobtindrien per laplicaci dels DB.

5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials.

1. Els productes de construcci que sincorporin per-manentment als edificis, en funci del seu s previst, han de portar el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcci, transposada pel Reial decret 1630/1992, de 29 de desembre, modificat pel Reial decret 1329/1995, de 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament o altres directives europees que els siguin aplicables.

2. En determinats casos, i amb la finalitat dassegu-rar la seva suficincia, els DB estableixen les caractersti-ques tcniques de productes, equips i sistemes que sin-corporin als edificis, sens perjudici del marcatge CE que els sigui aplicable dacord amb les directives europees corresponents.

3. Les marques, segells, certificacions de conformi-tat o altres distintius de qualitat voluntaris que facilitin el compliment de les exigncies bsiques del CTE poden ser reconeguts per les administracions pbliques compe-tents.

4. Tamb es poden reconixer, dacord amb el que estableix lapartat anterior, les certificacions de conformi-tat de les prestacions finals dels edificis, les certificacions de conformitat que posseeixin els agents que intervenen en lexecuci de les obres, les certificacions mediambien-tals que considerin lanlisi del cicle de vida dels produc-

tes, altres avaluacions mediambientals dedificis i altres certificacions que facilitin el compliment del CTE.

5. Es consideren conformes al CTE els productes, equips i sistemes innovadors que demostrin el compli-ment de les exigncies bsiques del CTE referents als elements constructius en qu intervenen, mitjanant una avaluaci tcnica favorable de la seva idonetat per a ls previst, concedida, a lentrada en vigor del CTE, per les entitats autoritzades a aquest afecte per les administraci-ons pbliques competents en aplicaci dels criteris segents:

a) Actuar amb imparcialitat, objectivitat i transparn-cia i disposar de lorganitzaci adequada i de personal tcnic competent.

b) Tenir experincia contrastada en la realitzaci dexmens, proves i avaluacions, avalada per la implanta-ci adequada de sistemes de gesti de la qualitat dels procediments dassaig, inspecci i seguiment de les ava-luacions concedides.

c) Disposar dun reglament, expressament aprovat per lAdministraci que autoritzi lentitat, que reguli el procediment de concessi i que garanteixi la participaci en el procs davaluaci duna representaci equilibrada dels diferents agents de ledificaci.

d) Mantenir una informaci permanent al pblic, de lliure disposici, sobre la vigncia de les avaluacions tcni-ques daptitud concedides, aix com sobre el seu abast; i

e) Vigilar el manteniment de les caracterstiques dels productes, equips o sistemes objecte de lavaluaci de la idonetat tcnica favorable.

6. El reconeixement de les administracions pbli-ques competents que sestableix als apartats 5.2.3, 5.2.4 i 5.2.5 es refereix a les marques, segells, certificacions de conformitat o altres distintius de qualitat voluntaris, aix com a les certificacions de conformitat de les prestacions finals dels edificis, les certificacions mediambientals i les autoritzacions de les entitats que concedeixin avaluacions tcniques de la idonetat, legalment concedits en els estats membres de la Uni i en els estats signants de lAcord sobre lEspai Econmic Europeu.

Article 6. Condicions del projecte.

6.1 Generalitats.1. El projecte ha de descriure ledifici i nha de definir

les obres dexecuci amb el detall suficient perqu es puguin valorar i interpretar inequvocament durant la seva execuci.

2. En particular, i amb relaci al CTE, el projecte ha de definir les obres projectades amb el detall adequat a les seves caracterstiques, de manera que es pugui com-provar que les solucions proposades compleixen les exi-gncies bsiques daquest CTE i daltres normatives apli-cables. Aquesta definici inclou, almenys, la informaci segent:

a) Les caracterstiques tcniques mnimes que han de presentar els productes, equips i sistemes que sincor-porin de forma permanent a ledifici projectat, aix com les seves condicions de subministrament, les garanties de qualitat i el control de recepci que shagi de realitzar.

b) Les caracterstiques tcniques de cada unitat dobra, amb indicaci de les condicions per a la seva exe-cuci i les verificacions i controls a realitzar per compro-var-ne la conformitat amb el que indica el projecte. Shan de precisar les mesures a adoptar durant lexecuci de les obres i en ls i manteniment de ledifici per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius.

Suplement del BOE nm. 74 Dimarts 28 de mar de 2006 9

c) Les verificacions i les proves de servei que, si ses-cau, shagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de ledifici; i

d) Les instruccions ds i manteniment de ledifici acabat, de conformitat amb el que preveu el CTE i altres normatives que siguin aplicables.

3. Als efectes de la seva tramitaci administrativa, qualsevol projecte dedificaci es pot dur a terme en dues etapes: la fase de projecte bsic i la fase de projecte dexe-cuci. Cadascuna daquestes fases del projecte ha de complir les condicions segents:

a) El projecte bsic ha de definir les caracterstiques generals de lobra i les seves prestacions mitjanant ladopci i justificaci de solucions concretes. El seu con-tingut ha de ser suficient per sollicitar la llicncia munici-pal dobres, les concessions o altres autoritzacions admi-nistratives, per insuficient per iniciar la construcci de ledifici. Encara que el seu contingut no permeti verificar totes les condicions que exigeix el CTE, ha de definir les prestacions que ledifici projectat ha de proporcionar per complir les exigncies bsiques i, en cap cas, nha dimpe-dir el compliment; i

b) El projecte dexecuci ha de desenvolupar el pro-jecte bsic i definir lobra totalment sense que shi puguin rebaixar les prestacions declarades en el bsic, ni es puguin alterar els usos i les condicions sota les quals, si sescau, es van atorgar la llicncia municipal dobres, les concessions o altres autoritzacions administratives, llevat daspectes legalitzables. El projecte dexecuci ha din-cloure els projectes parcials o altres documents tcnics que, si sescau, lhagin de desenvolupar o completar, els quals shan dintegrar en el projecte com a documents diferenciats sota la coordinaci del projectista.

4. En lannex I figuren els continguts del projecte dedificaci, sens perjudici del que, si sescau, estableixin les administracions competents.

6.2 Control del projecte.1. El control del projecte t per objecte verificar el

compliment del CTE i altres normatives aplicables i com-provar-ne el grau de definici, la qualitat i tots els aspec-tes que puguin tenir incidncia en la qualitat final de ledifici projectat. Aquest control es pot referir a totes o algunes de les exigncies bsiques relatives a un o diver-sos requisits bsics esmentats a larticle 1.

2. Els DB estableixen, si sescau, els aspectes tcnics i formals del projecte que hagin de ser objecte de control per a laplicaci dels procediments necessaris per al com-pliment de les exigncies bsiques.

Article 7. Condicions en lexecuci de les obres.

7.1 Generalitats.1. Les obres de construcci de ledifici shan de por-

tar a terme de conformitat amb el projecte i les seves modificacions autoritzades pel director dobra amb la conformitat prvia del promotor, amb la legislaci aplica-ble, amb les normes de la bona prctica constructiva i amb les instruccions del director dobra i del director de lexecuci de lobra.

2. Durant la construcci de lobra cal elaborar la documentaci reglamentriament exigible. Shi ha din-cloure, sens perjudici del que estableixin altres adminis-tracions pbliques competents, la documentaci del con-trol de qualitat realitzat al llarg de lobra. A lannex II es detalla, amb carcter indicatiu, el contingut de la docu-mentaci del seguiment de lobra.

3. Quan en el desenvolupament de les obres inter-vinguin diversos tcnics per dirigir les obres de projectes parcials, ho han de fer sota la coordinaci del director dobra.

4. Durant la construcci de les obres el director dobra i el director de lexecuci de lobra han de realitzar, segons les seves competncies respectives, els controls segents:

a) Control de recepci en obra dels productes, equips i sistemes que se subministrin a les obres dacord amb larticle 7.2.

b) Control dexecuci de lobra dacord amb larticle 7.3; i

c) Control de lobra acabada dacord amb larticle 7.4.

7.2 Control de recepci en obra de productes, equips i sistemes: el control de recepci t per objecte compro-var que les caracterstiques tcniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que sexigeix en el projecte. Aquest control comprn:

a) El control de la documentaci dels subministra-ments, realitzat dacord amb larticle 7.2.1.

b) El control mitjanant distintius de qualitat o avalu-acions tcniques didonetat, segons larticle 7.2.2; i

c) El control mitjanant assajos, dacord amb larti-cle 7.2.3.

7.2.1 Control de la documentaci dels subministra-ments: els subministradors han de lliurar al constructor, qui alhora els ha de facilitar al director dexecuci de lobra, els documents didentificaci del producte exigits per la normativa de compliment obligat i, si sescau, pel projecte o per la direcci facultativa. Aquesta documenta-ci comprn, almenys, els documents segents:

a) Els documents dorigen, full de subministrament i etiquetatge.

b) El certificat de garantia del fabricant, signat per una persona fsica; i

c) Els documents de conformitat o les autoritzacions administratives exigides reglamentriament, inclosa la documentaci corresponent al marcatge CE dels produc-tes de construcci, quan sigui pertinent, dacord amb les disposicions que siguin transposici de les directives europees que afectin els productes subministrats.

7.2.2 Control de recepci mitjanant distintius de qualitat i avaluacions didonetat tcnica.

1. El subministrador ha de proporcionar la documen-taci necessria sobre:

a) Els distintius de qualitat que posseeixin els pro-ductes, equips o sistemes subministrats que nassegurin les caracterstiques tcniques exigides al projecte i ha de documentar, si sescau, el reconeixement oficial del dis-tintiu dacord amb el que estableix larticle 5.2.3; i

b) Les avaluacions tcniques didonetat per a ls previst de productes, equips i sistemes innovadors, dacord amb el que estableix larticle 5.2.5, i la constncia del manteniment de les seves caracterstiques tcniques.

2. El director de lexecuci de lobra ha de verificar que aquesta documentaci s suficient per a lacceptaci dels productes, equips i sistemes emparats per aquesta.

7.2.3 Control de recepci mitjanant assajos.1. Per verificar el compliment de les exigncies bsi-

ques del CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assajos i proves sobre alguns productes, segons el que estableix la reglamentaci vigent, o b segons el que especifiqui el projecte o el que ordeni la direcci facultativa.

2. La realitzaci daquest control sha defectuar dacord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la direcci facultativa sobre el mostreig del producte,

10 Dimarts 28 de mar de 2006 Suplement del BOE nm. 74

els assajos a realitzar, els criteris dacceptaci i rebuig i les accions a adoptar.

7.3 Control dexecuci de lobra.1. Durant la construcci, el director de lexecuci de

lobra ha de controlar lexecuci de cada unitat dobra i nha de verificar el replantejament, els materials que suti-litzin, lexecuci i disposici correctes dels elements cons-tructius i de les installacions, aix com les verificacions i altres controls a realitzar per comprovar-ne la conformitat amb el que indica al projecte, la legislaci aplicable, les normes de bona prctica constructiva i les instruccions de la direcci facultativa. En la recepci de lobra executada es poden tenir en compte les certificacions de conformitat que posseeixin els agents que intervenen, aix com les verificacions que, si escau, realitzin les entitats de control de qualitat de ledificaci.

2. Cal comprovar que shan adoptat les mesures necessries per assegurar la compatibilitat entre els dife-rents productes, elements i sistemes constructius.

3. En el control dexecuci de lobra shan dadoptar els mtodes i procediments que sincloguin en les avalu-acions tcniques didonetat per a ls previst de produc-tes, equips i sistemes innovadors previstes a larticle 5.2.5.

7.4 Control de lobra acabada: en lobra acabada, b sobre ledifici en el seu conjunt o b sobre les seves dife-rents parts i les seves installacions, parcialment o total-ment acabades, shan de realitzar, a ms de les que es puguin establir voluntriament, les comprovacions i pro-ves de servei previstes al projecte o ordenades per la direcci facultativa i les exigides per la legislaci aplica-ble.

Article 8. Condicions de ledifici.

8.1 Documentaci de lobra executada.1. El contingut del Llibre de ledifici establert a la LOE

i per les administracions pbliques competents sha de completar amb el que estableixin, si sescau, els DB per al compliment de les exigncies bsiques del CTE.

2. Cal incloure al Llibre de ledifici la documentaci indicada a larticle 7.2 dels productes, equips i sistemes que sincorporin a lobra.

3. Ha de contenir, aix mateix, les instruccions ds i manteniment de ledifici acabat de conformitat amb el que estableix aquest CTE i altres normatives aplicables, incloent un pla de manteniment de ledifici amb la planifi-caci de les operacions programades per al manteniment de ledifici i de les seves installacions.

8.2 s i conservaci de ledifici.1. Ledifici i les seves installacions shan dutilitzar

adequadament de conformitat amb les instruccions ds, i cal abstenir-se de fer un s incompatible amb el previst. Els propietaris i els usuaris han de comunicar als respon-sables del manteniment qualsevol anomalia que sobservi en el funcionament normal de ledifici.

2. Ledifici sha de conservar en bon estat mitjanant un manteniment adequat. Aix suposa la realitzaci de les accions segents:

a) Portar a terme el pla de manteniment de ledifici i encarregar a un tcnic competent les operacions progra-mades per al seu manteniment i el de les seves instal-lacions.

b) Realitzar les inspeccions establertes reglamentri-ament i conservar-ne la documentaci corresponent; i

c) Documentar al llarg de la vida til de ledifici totes les intervencions, ja siguin de reparaci, reforma o reha-bilitaci realitzades sobre aquest, i consignar-les al Llibre de ledifici.

CAPTOL 3

Exigncies bsiques

Article 9. Generalitats.

1. Els requisits bsics de seguretat i habitabilitat que la LOE estableix en lapartat 1 b) i c) de larticle 3 com a objectius de qualitat de ledificaci es desenvolupen en aquest CTE, de conformitat amb el que disposa la llei esmentada, mitjanant les exigncies bsiques correspo-nents a cadascun daquests.

2. Als articles segents figuren les exigncies bsi-ques esmentades com a prestacions de carcter qualitatiu que els edificis han de complir per assolir la qualitat que la societat requereix. La seva especificaci i, si sescau, la seva quantificaci establerta als documents bsics que sinclouen a la part II daquest CTE determinen la forma i les condicions en qu shan de complir les exigncies, mitjanant la fixaci de nivells objectius o valors lmit de la prestaci o altres parmetres. Els nivells o valors lmit esmentats sn de compliment obligat quan aix ho esta-bleixin expressament els documents bsics correspo-nents. A ms, els DB inclouen procediments, no exclo-ents, laplicaci dels quals implica el compliment de les exigncies bsiques dacord amb lestat actual dels conei-xements.

3. Els termes que apareixen en lletra cursiva shan dutilitzar dacord amb el significat que sestableix per a cadascun dells a lannex III.

Article 10. Exigncies bsiques de seguretat estructural (SE).

1. Lobjectiu del requisit bsic Seguretat estructu-ral consisteix a assegurar que ledifici t un comporta-ment estructural adequat davant de les accions i influn-cies previsibles a qu pugui estar sotms durant la seva construcci i s previst.

2. Per satisfer aquest objectiu, els edificis shan de projectar, fabricar, construir i mantenir de forma que com-pleixin una fiabilitat adequada a les exigncies bsiques que sestableixen en els apartats segents.

3. Els documents bsics DB SE Seguretat estructu-ral, DB-SE-AE Accions en ledificaci, DB-SE-C Fona-ments, DB-SE-A Acer, DB-SE-F Fbrica i DB-SE-M Fusta especifiquen parmetres objectius i procediments el compliment dels quals assegura la satisfacci de les exigncies bsiques i la superaci dels nivells mnims de qualitat propis del requisit bsic de seguretat estructural.

4. Les estructures de formig estan regulades per la Instrucci de formig estructural vigent.

10.1 Exigncia bsica SE 1: Resistncia i estabilitat: la resistncia i lestabilitat han de ser les adequades per-qu no es generin riscos indeguts, de forma que es man-tingui la resistncia i lestabilitat davant de les accions i influncies previsibles durant les fases de construcci i usos previstos dels edificis, i per tal que un esdeveniment extraordinari no produeixi conseqncies desproporcio-nades respecte a la causa original i es faciliti el manteni-ment previst.

10.2 Exigncia bsica SE 2: Aptitud al servei: lapti-tud al servei ha de ser conforme amb ls previst de ledi-fici, de forma que no es produeixin deformacions inad-missibles, es limiti a un nivell acceptable la probabilitat dun comportament dinmic inadmissible i no es produei-xin degradacions o anomalies inadmissibles.

Article 11. Exigncies bsiques de seguretat en cas din-cendi (SI).

1. Lobjectiu del requisit bsic Seguretat en cas din-cendi consisteix a reduir a lmits acceptables el risc que

Suplement del BOE nm. 74 Dimarts 28 de mar de 2006 11

els usuaris dun edifici pateixin danys derivats dun incendi dorigen accidental, com a conseqncia de les caracterstiques del seu projecte, construcci, s i mante-niment.

2. Per satisfer aquest objectiu, els edificis shan de projectar, construir, mantenir i utilitzar de forma que, en cas dincendi, es compleixin les exigncies bsiques que sestableixen en els apartats segents.

3. El document bsic DB-SI especifica parmetres objectius i procediments el compliment dels quals asse-gura la satisfacci de les exigncies bsiques i la supera-ci dels nivells mnims de qualitat propis del requisit bsic de seguretat en cas dincendi, excepte en el cas dels edificis, establiments i zones ds industrial a qu els sigui aplicable el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, en els quals les exigncies bsi-ques es compleixen mitjanant laplicaci esmentada.

11.1 Exigncia bsica SI 1: Propagaci interior: sha de limitar el risc de propagaci de lincendi per linterior de ledifici, tant al mateix edifici com a altres edificis adja-cents.

11.2 Exigncia bsica SI 2: Propagaci exterior: sha de limitar el risc de propagaci de lincendi per lexterior, tant a ledifici considerat com als altres.

11.3 Exigncia bsica SI 3: Evacuaci docupants: ledifici ha de disposar dels mitjans devacuaci adequats per facilitar que els ocupants el puguin abandonar o puguin arribar a un lloc segur dins daquest en condicions de seguretat.

11.4 Exigncia bsica SI 4: Installacions de protecci contra incendis: ledifici ha de disposar dels equips i les installacions adequades per fer possible la detecci, el control i lextinci de lincendi, aix com la transmissi de lalarma als ocupants.

11.5 Exigncia bsica SI 5: Intervenci de bombers: sha de facilitar la intervenci dels equips de rescat i dex-tinci dincendis.

11.6 Exigncia bsica SI 6: Resistncia estructural a lincendi: lestructura portant ha de mantenir la seva resis-tncia al foc durant el temps necessari perqu es puguin complir les exigncies bsiques anteriors.

Article 12. Exigncies bsiques de seguretat ds (SU).

1. Lobjectiu del requisit bsic Seguretat ds con-sisteix a reduir a lmits acceptables el risc que els usuarispateixin danys immediats durant ls previst dels edificiscom a conseqncia de les caracterstiques del seu pro-jecte, construcci, s i manteniment.

2. Per satisfer aquest objectiu, els edificis shan de projectar, construir, mantenir i utilitzar de forma que es compleixin les exigncies bsiques que sestableixen en els apartats segents.

3. El document bsic DB-SU Seguretat ds espe-cifica parmetres objectius i procediments el compliment dels quals assegura la satisfacci de les exigncies bsi-ques i la superaci dels nivells mnims de qualitat propis del requisit bsic de seguretat ds.

12.1 Exigncia bsica SU 1: Seguretat davant del risc de caigudes: cal limitar el risc que els usuaris pateixincaigudes, per a la qual cosa els sls han de ser adequats per afavorir que les persones no rellisquin o ensopeguin o es dificulti la mobilitat. Aix mateix, cal limitar el risc decaigudes a buits, canvis de nivell i escales i rampes facili-tant la neteja dels envidraments exteriors en condicions de seguretat.

12.2 Exigncia bsica SU 2: Seguretat davant del risc dimpacte o datrapament: cal limitar el risc que els usua-ris puguin patir impacte o atrapament amb elements fixos o mbils de ledifici.

12.3 Exigncia bsica SU 3: Seguretat davant del risc dimmobilitzaci: cal limitar el risc que els usuaris puguinquedar accidentalment immobilitzats en recintes.

12.4 Exigncia bsica SU 4: Seguretat davant del risc causat per illuminaci inadequada: cal limitar el risc dedanys a les persones com a conseqncia duna illuminaci inadequada en zones de circulaci dels edifi-cis, tant interiors com exteriors, fins i tot en cas demer-gncia o de fallada de lenllumenat normal.

12.5 Exigncia bsica SU 5: Seguretat davant del risc causat per situacions amb alta ocupaci: cal limitar el risccausat per situacions amb alta ocupaci facilitant la circu-laci de les persones i la sectoritzaci amb elements de protecci i contenci en previsi del risc desclafament.

12.6 Exigncia bsica SU 6: Seguretat davant del risc dofegament: cal limitar el risc de caigudes que puguin derivar en ofegament en piscines, dipsits, pous i similars mitjanant elements que hi restringeixin laccs.

12.7 Exigncia bsica SU 7: Seguretat davant del risc causat per vehicles en moviment: cal limitar el risc causatper vehicles en moviment tenint en compte els tipus de paviments i la senyalitzaci i protecci de les zones de circulaci rodada i de les persones.

12.8 Exigncia bsica SU 8: Seguretat davant del risc causat per lacci del llamp: cal limitar el risc delectrocu-ci i dincendi causat per lacci del llamp mitjanant installacions adequades de protecci contra el llamp.

Article 13. Exigncies bsiques de salubritat (HS) Higiene, salut i protecci del medi ambient.

1. Lobjectiu del requisit bsic Higiene, salut i pro-tecci del medi ambient, tractat dara endavant sota el terme salubritat, consisteix a reduir a lmits acceptables el risc que els usuaris, dins dels edificis i en condicions nor-mals dutilitzaci, pateixin molsties o malalties, aix com el risc que els edificis es deteriorin i deteriorin el medi ambient en el seu entorn immediat, com a conseqncia de les caracterstiques del seu projecte, construcci, s i manteniment.

2. Per satisfer aquest objectiu, els edificis shan de projectar, construir, mantenir i utilitzar de tal forma que es compleixin les exigncies bsiques que sestableixen en els apartats segents.

3. El document bsic DB-HS Salubritat especifica parmetres objectius i procediments el compliment dels quals assegura la satisfacci de les exigncies bsiques i la superaci dels nivells mnims de qualitat propis del requisit bsic de salubritat.

13.1 Exigncia bsica HS 1: Protecci contra la humi-tat: sha de limitar el risc previsible de presncia inade-quada daigua o humitat a linterior dels edificis i en els seus tancaments com a conseqncia de laigua proce-dent de precipitacions atmosfriques, descorrenties, del terreny o de condensacions i cal facilitar mitjans que nim-pedeixin la penetraci o, si sescau, en permetin levacua-ci sense producci de danys.

13.2 Exigncia bsica HS 2: Recollida i evacuaci de residus: els edificis han de disposar despais i mitjans per extreure els residus ordinaris que shi generin dacord amb el sistema pblic de recollida, de manera que es faci-liti la separaci adequada en origen dels residus esmen-tats, la seva recollida selectiva i la posterior gesti.

13.3 Exigncia bsica HS 3: Qualitat de laire inte-rior.

1. Els edificis han de disposar de mitjans perqu els seus recintes es puguin ventilar adequadament i eliminar els contaminants que es produeixin de forma habitual durant ls normal dels edificis, de forma que saporti un cabal suficient daire exterior i es garanteixi lextracci i expulsi de laire viciat pels contaminants.

12 Dimarts 28 de mar de 2006 Suplement del BOE nm. 74

2. Per limitar el risc de contaminaci de laire interior dels edificis i de lentorn exterior en faanes i patis, leva-cuaci de productes de combusti de les installacions trmiques sha de dur a terme generalment per la coberta de ledifici, amb independncia del tipus de combustible i de laparell que sutilitzi, i dacord amb la reglamentaci especfica sobre installacions trmiques.

13.4 Exigncia bsica HS 4: Subministrament dai-gua.

1. Els edificis han de disposar de mitjans adequats per subministrar a lequipament higinic previst aigua apta per al consum de forma sostenible, han daportar cabals suficients per al seu funcionament, sense alteraci de les propietats daptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, i han dincorporar mitjans que permetin lestalvi i el control del cabal de laigua.

2. Els equips de producci daigua calenta dotats de sistemes dacumulaci i els punts terminals dutilitzaci han de tenir unes caracterstiques que evitin el desenvolu-pament de grmens patgens.

13.5 Exigncia bsica HS 5: Evacuaci daiges: els edificis han de disposar de mitjans adequats per extreure les aiges residuals que shi generin de forma indepen-dent o conjunta amb les precipitacions atmosfriques i les escorrenties.

Article 14. Exigncies bsiques de protecci davant del soroll (HR).

1. Lobjectiu del requisit bsic Protecci davant del soroll consisteix a limitar dins dels edificis, i en condici-ons normals dutilitzaci, el risc de molsties o malalties que el soroll pugui produir als usuaris com a conseqn-cia de les caracterstiques del seu projecte, construcci, s i manteniment.

2. Per satisfer aquest objectiu, els edificis shan de projectar, construir, utilitzar i mantenir de forma que els elements constructius que formen els seus recintes tin-guin unes caracterstiques acstiques adequades per reduir la transmissi del soroll aeri, del soroll dimpactes i del soroll i les vibracions de les installacions prpies de ledifici i per limitar el soroll reverberant dels recintes.

3. El document bsic DB HR Protecci davant del soroll especifica parmetres objectius i sistemes de veri-ficaci el compliment dels quals assegura la satisfacci de les exigncies bsiques i la superaci dels nivells mnims de qualitat propis del requisit bsic de protecci davant del soroll. Fins que saprovi aquest DB cal aplicar la Norma bsica de ledificaci NBE-CA-88 Condicions acstiques als edificis.

Article 15. Exigncies bsiques destalvi denergia (HE).

1. Lobjectiu del requisit bsic Estalvi denergia consisteix a aconseguir un s racional de lenergia neces-sria per a la utilitzaci dels edificis, reduint a lmits soste-nibles el consum, i aconseguir aix mateix que una part daquest consum procedeixi de fonts denergia renova-ble, com a conseqncia de les caracterstiques del seu projecte, construcci, s i manteniment.

2. Per satisfer aquest objectiu, els edificis shan de projectar, construir, utilitzar i mantenir de forma que es compleixin les exigncies bsiques que sestableixen en els apartats segents.

3. El document bsic DB-HE Estalvi denergia especifica parmetres objectius i procediments el compli-ment dels quals assegura la satisfacci de les exigncies bsiques i la superaci dels nivells mnims de qualitat propis del requisit bsic destalvi denergia.

15.1 Exigncia bsica HE 1: Limitaci de demanda energtica: els edificis han de disposar dun envoltant de caracterstiques tals, que limiti adequadament la demandaenergtica necessria per assolir el benestar trmic en funci del clima de la localitat, de ls de ledifici i del rgim destiu i dhivern, aix com per les seves caracters-tiques dallament i inrcia, permeabilitat a laire i exposi-ci a la radiaci solar, redueixi el risc daparici dhumi-tats de condensaci superficials i intersticials que puguin perjudicar les seves caracterstiques i tracti adequada-ment els ponts trmics per limitar les prdues o els guanys de calor i evitar-hi problemes higrotrmics.

15.2 Exigncia bsica HE 2: Rendiment de les instal-lacions trmiques: els edificis han de disposar dinstal-lacions trmiques apropiades destinades a proporcionar el benestar trmic dels seus ocupants i nhan de regular el seu rendiment i el dels seus equips. Aquesta exigncia es desplega actualment en el Reglament dinstallacions tr-miques als edificis vigent, RITE, i la seva aplicaci ha de quedar definida en el projecte de ledifici.

15.3 Exigncia bsica HE 3: Eficincia energtica de les installacions dilluminaci: els edificis han de dispo-sar dinstallacions dilluminaci adequades a les neces-sitats dels seus usuaris i a la vegada eficaces energtica-ment; aix mateix, han de disposar dun sistema de control que permeti ajustar lencesa a locupaci real de la zona, aix com dun sistema de regulaci que optimitzi laprofi-tament de la llum natural a les zones que presentin unes condicions determinades.

15.4 Exigncia bsica HE 4: Contribuci solar mnima daigua calenta sanitria: als edificis amb previsi de demanda daigua calenta sanitria o de climatitzaci de piscina coberta en qu aix sestableixi en aquest CTE, una part de les necessitats energtiques trmiques derivades daquesta demanda sha de cobrir mitjanant la incorpo-raci de sistemes de captaci, emmagatzematge i utilitza-ci denergia solar de baixa temperatura adequada a la radiaci solar global del seu emplaament i a la demanda daigua calenta de ledifici. Els valors derivats daquesta exigncia bsica tenen la consideraci de mnims, sens perjudici de valors que puguin ser establerts per les admi-nistracions competents i que contribueixin a la sostenibi-litat, tenint en compte les caracterstiques prpies de la seva localitzaci i mbit territorial.

15.5 Exigncia bsica HE 5: Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctrica: als edificis en qu aix sesta-bleixi en aquest CTE cal incorporar sistemes de captaci i transformaci denergia solar en energia elctrica per procediments fotovoltaics per a s propi o subministra-ment a la xarxa. Els valors derivats daquesta exigncia bsica tenen la consideraci de mnims, sens perjudici de valors ms estrictes que puguin ser establerts per les administracions competents i que contribueixin a la sos-tenibilitat, tenint en compte les caracterstiques prpies de la seva localitzaci i mbit territorial.

ANNEX I

Contingut del projecte

1. En aquest annex figuren els continguts del pro-jecte dedificaci, sens perjudici del que, si sescau, esta-bleixin les administracions competents.

2. Els marcats amb asterisc (*) sn els que, almenys, ha de contenir el projecte bsic.

3. Quan el projecte es desenvolupi o completi mit-janant projectes parcials o altres documents tcnics, a la memria del projecte sha de fer referncia a aquests i al seu contingut, i el projectista, sota la seva coordinaci, els ha dintegrar al projecte com a documents diferenciats de forma que no es produeixi duplicitat daquests ni en els honoraris que els autors dels diferents treballs han de percebre.

Suplement del BOE nm. 74 Dimarts 28 de mar de 2006 13

Contingut del projecte Observacions

I. Memria.

1. Memria descriptiva: Descriptiva i justificativa, que contingui la informaci segent:

1.1 Agents.* Promotor, projectista, altres tcnics.1.2 Informaci prvia.* Antecedents i condicionants de partida, dades de lemplaament, entorn fsic, normativa urbanstica, altres normatives, si sescau.

Dades de ledifici en cas de rehabilitaci, reforma o ampliaci. Informes realitzats.1.3 Descripci del projecte.* Descripci general de ledifici, programa de necessitats, s caracterstic de ledifici i altres usos previstos, relaci amb lentorn.

Compliment del CTE i altres normatives especfiques, normes de disciplina urbanstica, ordenances municipals, edificabilitat, funcionalitat, etc.Descripci de la geometria de ledifici, volum, superfcies tils i construdes, accessos i evacuaci.Descripci general dels parmetres que determinen les previsions tcniques que cal considerar en el projecte respecte al sistema estructural (fo-

naments, estructura portant i estructura horitzontal), el sistema de compartimentaci, el sistema envoltant, el sistema dacabats, el sistema de condicionament ambiental i el de serveis.

1.4 Prestacions de ledifici.* Per requisits bsics i amb relaci a les exigncies bsiques del CTE. Shan dindicar en particular les acordades entre promotor i projectista que superin els llindars establerts al CTE.

Shan destablir les limitacions ds de ledifici en el seu conjunt i de cadascuna de les seves dependncies i installacions.

2. Memria constructiva: Descripci de les solucions adoptades:2.1 Sustentaci de ledifici.* Justificaci de les caracterstiques del sl i parmetres a considerar per al clcul de la part del sistema estructural corresponent als fonaments.2.2 Sistema estructural (fonaments, estructura

portant i estructura horitzontal).Shan destablir les dades i les hiptesis de partida, el programa de necessitats, les bases de clcul i procediments o els mtodes utilitzats per a tot

el sistema estructural, aix com les caracterstiques dels materials que intervenen.2.3 Sistema envoltant. Definici constructiva dels diferents subsistemes de lenvoltant de ledifici, amb descripci del seu comportament davant de les accions a qu

est sotms (pes propi, vent, sisme, etc.), davant del foc, seguretat ds, evacuaci daigua i comportament davant de la humitat, allament acstic i les seves bases de clcul.

Lallament trmic dels subsistemes esmentats, la demanda energtica mxima prevista de ledifici per a condicions destiu i hivern i la seva eficincia energtica en funci del rendiment energtic de les installacions projectat segons lapartat 2.6.2.

2.4 Sistema de compartimentaci. Definici dels elements de compartimentaci amb especificaci del seu comportament davant del foc i el seu allament acstic i altres caracters-tiques que siguin exigibles, si sescau.

2.5 Sistemes dacabats. Shan dindicar les caracterstiques i prescripcions dels acabats dels paraments a fi de complir els requisits de funcionalitat, seguretat i habitabi-litat.

2.6 Sistemes de condicionament i installacions. Shan dindicar les dades de partida, els objectius a complir, les prestacions i les bases de clcul per a cadascun dels subsistemes segents: 1. Protecci contra incendis, antiintrusi, parallamps, electricitat, enllumenat, ascensors, transport, lampisteria, evacuaci de residus lquids i

slids, ventilaci, telecomunicacions, etc. 2. Installacions trmiques de ledifici projectat i el seu rendiment energtic, subministrament de combustibles, estalvi denergia i incorporaci

denergia solar trmica o fotovoltaica i altres energies renovables.

2.7 Equipament. Definici de banys, cuines i safarejos, equipament industrial, etc.

3. Compliment del CTE: Justificaci de les prestacions de ledifici per requisits bsics i amb relaci a les exigncies bsiques del CTE. La justificaci sha de fer per a les solucions adoptades segons el que indiqui el CTE.

Tamb cal justificar les prestacions de ledifici que millorin els nivells exigits al CTE.3.1 Seguretat estructural. 3.2 Seguretat en cas dincendi.* 3.3 Seguretat ds. 3.4 Salubritat. 3.5 Protecci contra el soroll. 3.6 Estalvi denergia.

Compliment daltres reglaments i disposicions. Justificaci del compliment daltres reglaments obligatoris no realitzada en el punt anterior i justificaci del compliment dels requisits bsics relatius a la funcionalitat dacord amb el que estableix la seva normativa especfica.

Annexos a la memria: El projecte ha de contenir tants annexos com siguin necessaris per a la definici i justificaci de les obres.Informaci geotcnica. Clcul de lestructura. Protecci contra lincendi. Installacions de ledifici. Eficincia energtica. Estudi dimpacte ambiental. Pla de control de qualitat. Estudi de seguretat i salut o estudi bsic, si

sescau.

II. Plans. El projecte ha de contenir tants plans com siguin necessaris per a la definici en detall de les obres.En cas dobres de rehabilitaci shan dincloure plans de ledifici abans de la intervenci.

Pla de situaci.* Referit al planejament vigent, amb referncia a punts localitzables i amb indicaci del nord geogrfic.Pla demplaament.* Justificaci urbanstica, alineacions, reculades, etc.Pla durbanitzaci.* Xarxa viria, empreses, etc.Plantes generals.* Delimitades, amb indicaci descala i dusos, que reflecteixin els elements fixos i els de mobiliari quan sigui necessari per a la comprovaci de

la funcionalitat dels espais.Plans de cobertes.* Pendents, punts de recollida daiges, etc.Alats i seccions.* Delimitats, amb indicaci descala i cotes daltura de plantes, gruixos de forjat, altures totals per comprovar el compliment dels requisits urba-

nstics i funcionals.Plans destructura. Descripci grfica i dimensional de tot el sistema estructural (fonaments, estructura portant i estructura horitzontal). En els relatius als fonaments

cal incloure, a ms, la seva relaci amb lentorn immediat i el conjunt de lobra.Plans dinstallacions. Descripci grfica i dimensional de les xarxes de cada installaci, plantes, seccions i detalls.Plans de definici constructiva. Documentaci grfica de detalls constructius.Memries grfiques. Indicaci de solucions concretes i elements singulars: fusteria, manyeria, etc.

Altres.

III. Plec de condicions.

Plec de clusules administratives. Disposicions generals. Disposicions facultatives. Disposicions econmiques.

14 Dimarts 28 de mar de 2006 Suplement del BOE nm. 74

Contingut del projecte Observacions

Plec de condicions tcniques particulars. Prescripcions sobre els materials. Caracterstiques tcniques mnimes que han de presentar els productes, equips i sistemes que sincorporin a les obres, aix com les seves condi-

cions de subministrament, recepci i conservaci, emmagatzematge i manipulaci, les garanties de qualitat i el control de recepci que shagi de realitzar, incloent el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris dacceptaci i rebuig i les accions a adoptar i els criteris ds, conservaci i manteniment.

Aquestes especificacions es poden fer per referncia a plecs generals que siguin aplicables, documents reconeguts o altres que siguin vlides segons el parer del projectista.

Prescripcions quant a lexecuci per unitats dobra.

Caracterstiques tcniques de cada unitat dobra que indiquin el seu procs dexecuci, normes daplicaci, condicions prvies que shan de complir abans de la seva realitzaci, tolerncies admissibles, condicions de terminaci, conservaci i manteniment, control dexecuci, assajos i proves, garanties de qualitat, criteris dacceptaci i rebuig, criteris de mesurament i valoraci dunitats, etc.

Sn necessries les mesures per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius.Prescripcions sobre verificacions a ledifici acabat. Shan dindicar les verificacions i proves de servei que shagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de ledifici.

IV. Mesuraments. Desenvolupament per partides, agrupades en captols, que contingui totes les descripcions tcniques necessries per a la seva especificaci i va-loraci.

V. Pressupost. Pressupost aproximat.* Valoraci aproximada de lexecuci material de lobra projectada per captols.Pressupost detallat. Quadre de preus agrupat per captols. Resum per captols, amb expressi del valor final dexecuci i contracta. Ha dincloure el pressupost del control de qualitat. Pressupost de lEstudi de seguretat i salut.

ANNEX II

Documentaci del seguiment de lobra

En aquest annex es detalla, amb carcter indicatiu i sens perjudici del que estableixin altres administracions pbliques competents, el contingut de la documentaci del seguiment de lexecuci de lobra, tant lexigida regla-mentriament com la documentaci del control realitzat al llarg de lobra.

II.1 Documentaci obligatria del seguiment de lobra.

1. Les obres dedificaci han de disposar duna docu-mentaci de seguiment que ha destar formada, almenys, pel segent:

a) El Llibre dordres i assistncies, dacord amb el que preveu el Decret 462/1971, d11 de mar.

b) El Llibre dincidncies en matria de seguretat i salut, segons el Reial decret 1627/1997, de 24 doctubre.

c) El projecte i els seus annexos i modificacions degudament autoritzats pel director dobra.

d) La llicncia dobres, lobertura del centre de tre-ball i, si sescau, altres autoritzacions administratives; i

e) El certificat final de lobra dacord amb el Decret 462/1971, d11 de mar, del Ministeri de lHabitatge.

2. Al Llibre dordres i assistncies el director dobra i el director de lexecuci de lobra han de consignar les instruccions prpies de les seves funcions i obligacions respectives.

3. El Llibre dincidncies sha de desenvolupar de conformitat amb la legislaci especfica de seguretat i salut. Hi tenen accs els agents que la legislaci esmen-tada determina.

4. Una vegada finalitzada lobra, el director de lobra ha de dipositar la documentaci del seguiment al collegi professional corresponent o, si sescau, a lAdministraci pblica competent que nasseguri la conservaci i es comprometi a emetre certificacions del seu contingut als qui acreditin un inters legtim.

II.2 Documentaci del control de lobra.1. El control de qualitat de les obres realitzat ha din-

cloure el control de recepci de productes i els controls de lexecuci i de lobra acabada. Per a aix:

a) El director de lexecuci de lobra ha de recopilar la documentaci del control realitzat i ha de verificar que s conforme al que estableix el projecte, els seus annexos i modificacions.

b) El constructor ha de recollir dels subministradors de productes i ha de facilitar al director dobra i al director de lexecuci de lobra la documentaci dels productes assenyalada anteriorment, aix com les seves instruccions ds i manteniment, i les garanties corresponents quan sigui procedent; i

c) La documentaci de qualitat preparada pel cons-tructor sobre cadascuna de les unitats dobra pot servir, si aix ho autoritza el director de lexecuci de lobra, com a part del control de qualitat de lobra.

2. Una vegada finalitzada lobra, el director de lexe-cuci de lobra ha de dipositar la documentaci del segui-ment del control al collegi professional corresponent o, si sescau, a lAdministraci pblica competent que nasse-guri la tutela i es comprometi a emetre certificacions del seu contingut als qui acreditin un inters legtim.

II.3 Certificat final dobra.1. Al certificat final dobra, el director de lexecuci

de lobra ha de certificar haver dirigit lexecuci material de les obres i controlat quantitativament i qualitativament la construcci i la qualitat del que sha edificat dacord amb el projecte, la documentaci tcnica que el desenvo-lupa i les normes de la bona construcci.

2. El director de lobra ha de certificar que ledificaci ha estat realitzada sota la seva direcci, de conformitat amb el projecte objecte de llicncia i la documentaci tc-nica que el complementa, i que es troba disposada per a la seva utilitzaci adequada dacord amb les instruccions ds i manteniment.

3. Al certificat final dobra se li han dafegir com a annexos els documents segents:

a) Descripci de les modificacions que, amb la con-formitat del promotor, shagin introdut durant lobra, fent constar la seva compatibilitat amb les condicions de la llicncia; i

b) Relaci dels controls realitzats durant lexecuci de lobra i els seus resultats.

ANNEX III

Terminologia

Als efectes daplicaci del CTE, els termes que aparei-xen a continuaci shan dutilitzar de conformitat amb el significat i les condicions que sestableixen per a cadas-cun daquests.

Acci previsible: acci que ha de ser tinguda en compte, segons la reglamentaci vigent.

Suplement del BOE nm. 74 Dimarts 28 de mar de 2006 15

Agents de ledificaci: totes les persones fsiques o jurdiques que intervenen en el procs de ledificaci segons estableix la LOE.

Benestar trmic: condicions interiors de temperatura, humitat i velocitat de laire establertes reglamentriament que es considera que produeixen una sensaci de benes-tar adequada i suficient als seus ocupants.

Tancament: element constructiu de ledifici que el separa de lexterior, ja sigui aire, terreny o altres edificis.

Comportament estructural adequat: comportament duna estructura i de les diferents parts que la formen, que no suposa efectes indeguts.

Comportament dinmic inadmissible: nivell de vibra-cions o oscillacions duna estructura que no compleix el que estableix la reglamentaci vigent.

Construcci: conjunt de les activitats per a la realitza-ci fsica de lobra.

El terme cobreix la construcci in situ, per tamb la fabricaci de parts en taller i el seu muntatge posterior in situ.

Constructor: s lagent que assumeix, contractual-ment davant el promotor, el comproms dexecutar amb mitjans humans i materials, propis o aliens, les obres o part de les obres de conformitat amb el projecte i el con-tracte i seguint les instruccions del director dobra i del director de lexecuci de lobra.

Demanda energtica: s lenergia necessria per man-tenir a linterior de ledifici unes condicions de confort definides reglamentriament en funci de ls de ledifici i de la zona climtica en qu subiqui. Es compon de la demanda energtica de calefacci i refrigeraci, correspo-nents als mesos de la temporada de calefacci i refrigera-ci, respectivament.

Deformaci inadmissible: nivell de deformaci que supera els lmits de deformaci admissibles establerts a la reglamentaci vigent.

Degradaci inadmissible: nivell de degradaci que no compleix les exigncies establertes a la reglamentaci vigent.

Direcci facultativa: est constituda pel director dobra i el director de lexecuci de lobra.

Director de lexecuci de lobra: s lagent que, for-mant part de la direcci facultativa, assumeix la funci tcnica de dirigir lexecuci material de lobra i de contro-lar qualitativament i quantitativament la construcci i la qualitat del que sha edificat.

Director dobra: s lagent que, formant part de la direcci facultativa, dirigeix el desenvolupament de lobra en els aspectes tcnics, esttics, urbanstics i mediambi-entals, de conformitat amb el projecte que la defineix, la llicncia dedificaci i altres autoritzacions preceptives i les condicions del contracte, per assegurar-ne ladequaci al fi proposat.

Edifici: construcci fixa, feta amb materials resistents, per a habitaci humana o per albergar altres usos.

Execuci de lobra: vegeu Construcci.Elements estructurals: part duna estructura distingi-

ble fsicament. Per exemple: pilar, biga, llosa, sabata, etc.Estructura: conjunt delements, connectats entre si, la

missi dels quals consisteix a resistir les accions previsi-bles i a proporcionar rigidesa.

Exigncies bsiques de qualitat dels edificis: caracte-rstiques genriques, funcionals i tcniques dels edificis que permeten satisfer els requisits bsics de ledificaci.

Influncia:a) Influncia qumica, fsica o biolgica que incideix

en una estructura, en les parts que la componen o en els elements resistents no estructurals i que pot afectar de manera desfavorable el seu comportament en servei i la seva resistncia i estabilitat.

b) Causa [que no pertanyi a les categories de les accions o de les esmentades a a)] defectes desfavorables

en el comportament en servei, o en la resistncia i estabi-litat duna estructura, de les parts que la componen o dels elements resistents no estructurals. Per exemple: imper-feccions geomtriques, defectes induts pels processos de fabricaci o muntatge, errors humans, etc.

Influncia previsible: influncia que ha de ser tinguda en compte, segons la reglamentaci vigent.

Llicncia municipal dobres: acte administratiu pel qual lAjuntament competent autoritza lexecuci de lobra projectada, una vegada comprovada la seva conformitat amb la legalitat aplicable.

Manteniment: conjunt dactivitats destinades a con-servar ledifici o les parts que el componen perqu, amb una fiabilitat adequada, compleixin les exigncies esta-blertes.

Manteniment previst: manteniment que, per a cada edifici, consisteix en el compliment de les instruccions ds i manteniment contingudes al Llibre de ledifici.

Marcatge CE: marcatge que han de portar els pro-ductes de construcci per a la seva lliure circulaci en el territori dels estats membres de la Uni Europea i pasos part de lEspai Econmic Europeu, de conformitat amb les condicions establertes a la Directiva 89/106/CEE o altres directives que els siguin aplicables.

Particions interiors: element constructiu de ledifici que divideix el seu interior en recintes independents. Poden ser verticals o horitzontals (sls i sostres).

Producte de construcci: el que es fabrica per a la seva incorporaci permanent en una obra, incloent materials, elements semielaborats, components i obres o part dobres, tant acabades com en procs dexecuci.

Promotor: s lagent de ledificaci que decideix, impulsa, programa i finana les obres dedificaci.

Projectista: s lagent que redacta el projecte per encrrec del promotor i de conformitat amb la normativa tcnica i urbanstica corresponent.

Projecte: s el conjunt de documents mitjanant els quals es defineixen i determinen les exigncies tcniques de les obres previstes a larticle 2 de la LOE i en qu es justifiquen tcnicament les solucions proposades dacord amb les especificacions requerides per la normativa tc-nica aplicable.

Projecte bsic: fase del treball en qu es defineixen de manera precisa les caracterstiques generals de lobra, mitjanant ladopci i justificaci de solucions concretes. El seu contingut s suficient per sollicitar, una vegada obtingut el visat collegial preceptiu, la llicncia municipal o altres autoritzacions administratives, per insuficient per iniciar la construcci.

Projecte dexecuci: fase del treball en qu es desen-volupa el projecte bsic, amb la determinaci completa de detalls i especificacions de tots els materials, elements, sistemes constructius i equips i que defineix lobra total-ment. El seu contingut ha de ser el necessari per a la rea-litzaci de les obres i ha de disposar del visat collegial preceptiu i la llicncia corresponent.

Projectes parcials: els que desenvolupen o completen el projecte en aspectes concrets referents a tecnologies especfiques o installacions de ledifici i que defineixen amb suficient detall per a la seva execuci les seves carac-terstiques constructives. El seu contingut ha de ser el necessari per a la realitzaci de les obres que shi preve-uen i ha de disposar del visat collegial preceptiu.

Ponts trmics: part de lenvoltant trmic dun edifici on la resistncia trmica normalment uniforme canvia signi-ficativament a causa de:

a) Penetracions completes o parcials en el tanca-ment dun edifici de materials amb diferent conductivitat trmica.

b) Un canvi en lespessor de la fbrica; oc) Una diferncia entre les rees internes o externes,

com ara juntures entre parets, sls o sostres.

16 Dimarts 28 de mar de 2006 Suplement del BOE nm. 74

Recinte: espai de ledifici limitat per tancaments, parti-cions o qualsevol altre element separador.

Recinte habitable: recinte interior destinat a ls de persones la densitat docupaci i el temps destada del qual exigeixen unes condicions acstiques, trmiques i de salubritat adequades. Es consideren recintes habita-bles els segents:

a) Habitacions i estances (dormitoris, menjadors, biblioteques, salons, etc.) en edificis residencials.

b) Aules, biblioteques, despatxos en edificis ds docent.

c) Quirfans, habitacions, sales despera en edificis ds sanitari.

d) Oficines, despatxos, sales de reuni en edificis ds administratiu.

e) Cuines, banys, lavabos, passadissos i distribu-dors en edificis de qualsevol s.

f) Zones comunes de circulaci a linterior dels edifi-cis.

g) Qualsevol altre amb un s assimilable als anteri-ors.

Es consideren recintes no habitables els no destinats a ls permanent de persones o locupaci dels quals, pel fet de ser ocasional o excepcional i de ser baix el temps destada, noms justifica unes condicions de salubritat adequades. En aquesta categoria sinclouen explcitament com a no habitables els garatges, trasters, cambres tcni-ques i golfes no condicionats i les seves zones comunes.

Recinte protegit: recinte incls en la categoria de recinte habitable per que t caracterstiques acstiques ms restrictives que prevalen sobre les exigncies dels recintes habitables convencionals. Es consideren en tot cas recintes protegits els recintes habitables esmentats en els pargrafs a), b), c) i d).

Requisits bsics de ledificaci: objectius derivats de la demanda social de qualitat dels edificis i la consecuci dels quals sha de procurar tant en el projecte com en la seva construcci, manteniment i conservaci.

Residus ordinaris: part dels residus urbans generada als edificis, amb excepci del segent:

a) Animals domstics morts, mobles i bns; ib) Residus i runa procedents dobres menors de

construcci i reparaci domiciliria.

Resistncia al foc: capacitat dun element de construc-ci per mantenir durant un perode de temps determinat la funci portant que li sigui exigible, aix com la integritat i lallament trmic en els termes especificats en lassaig normalitzat corresponent.

Risc: mesura de labast del perill que representa un esdeveniment no desitjat per a les persones. Un risc sex-pressa en termes de la probabilitat vinculada a les conse-qncies dun esdeveniment no desitjat.

Soluci alternativa: qualsevol soluci que difereixi totalment o parcialment de les establertes als DB.

Subministradors de productes: sn totes les persones fsiques o jurdiques que proporcionen productes de construcci a les obres: fabricants, encarregats de magat-zem, importadors o venedors de productes de construc-ci.

s de ledifici: activitats que es realitzen en un edifici, o determinades zones dun edifici, desprs de la seva posada en servei.

s previst: s especfic per a qu es projecta i realitza un edifici i que sha de reflectir documentalment. Ls pre-vist es caracteritza per les activitats que shan de desenvo-lupar a ledifici i pel tipus dusuari.

Usuari: s lagent que, mitjanant qualsevol ttol, gau-deix del dret ds de ledifici de forma continuada. Est obligat a fer-ne un s adequat de conformitat amb les ins-truccions ds i manteniment contingudes al Llibre de ledifici.

Altres accepcions utilitzades:

a) Persona que habitualment entra a un edifici amb la finalitat de realitzar una activitat determinada segons ls previst.

b) La propietat o el seu representant, encara que no entri habitualment a ledifici.

c) Persona que ocasionalment entra a un edifici amb la finalitat de realitzar una activitat determinada dacord amb ls previst. Per exemple: visitant, provedor, client, etc.; o

d) Persones que no entren a ledifici, per que es poden trobar, habitualment o ocasionalment, en la seva zona dinfluncia. Per exemple: vens, transents, etc.

Suplement del BOE nm. 74 Dimarts 28 de mar de 2006 17

Document bsic HEEstalvi d'energia HE 1 Limitaci de demanda energtica HE 2 Rendiment de les installacions trmiques HE 3 Eficincia energtica de les installacions d'illuminaci HE 4 Contribuci solar mnima d'aigua calenta sanitria HE 5 Contribuci fotovoltaica mnima d'energia elctrica

18 Dimarts 28 de mar de 2006 Suplement del BOE nm. 74

Document bsic HE Estalvi denergia

HE - i

Introducci

I Objecte Aquest Document bsic (DB) t per objecte establir regles i procediments que permetin complir les exigncies bsiques destalvi de