RDT 729 gener-febrer 2013

1 ~

RÐ

T

Revista Roda de Ter / Gener-febrer 2013

2 ~

RÐ

TRevista Roda de Ter / Gener-febrer 2013

Edita Ajuntament de Roda de TerRedacció Ramon Martí, 42. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958Preu 3,15 €

Col·laboradors d’aquesta edicióNúria Aguilar, Núria Alberch, Abel Arderiu, Marta Barniol, Pep Bas, Laura Bayer, Biblioteca Bac de Roda, Ester Camps, Josep Carreras, El Casalot, Ramon Forcada, Joan Fradera, Mercè Franquesa, Fòrum Dona, Quico García, Alícia Gómez, Mariona Grané, Grup Fotogràfic Roda, Sara Jordan Suriñach, Sabina Jufré, Àngela López, Roser Montané, Xavier Montané, Eduard Morató, Maria Ocaña, Eva Orra, Miquel Pradell, Xavier Quirante, Guillem Ramisa, Miquel Rovira, Joan Sala i Pujol, Jaume Salés Gorchs, Anna Sánchez Castro, Pere Serra, Gemma Soldevila, Jordi Sorts, Mercè Viladecàs.

Fotografia de la portada. Àlex Sánchez Montero.La fotografia de portada correspon a la Rua del Car-naval 2013 de Roda de Ter de la comparsa De titelles i mentiders el món n’està ple.

Fotos. J.A. Alonso, Xevi Expósito, Grup Fotogràfic Roda, Mercè Franquesa, Joan Fradera, Sabina Jufré, Maria Ocaña, Osona Camina, Miquel Rovira, M. Àngels Roviró, Àlex Sánchez, Jordi Sorts, Montse Verdaguer.

Disseny inicial. BisgràficCoordinació, redacció i maquetació. Montse Verdaguer i MasImpressió. Gràfiques Roda, SCPAdministració, publicitat i subscripcionsRevista RDT (Telèfon: 93 854 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opinió dels articles signats.

TEmPERATuREs DEs’12/GEN’13

Màxima absoluta / ºC 17,0 (dia 24) / 17,5 (31)Mínima absoluta / ºC -6,9 (d. 9) / -6,2 (d. 25)Mitjana mensual / ºC 5,5 / 4,7Mitjana climàtica / ºC1996-2005 4,9 / 5,4

PlujA I mETEoRs

Precipitació total mensual (lm2) 0,0 / 15,5 Precipitació mitjana 1996-2005 70,6 / 48,8 Jornada més plujosa 0,0 / 8,2 (d. 19)Precipitació acumulada. Any 2012 / 2013 473,7 / 15,5 Precipitació acumulada. Any 2011 / 2012 960,3 / 7,7 Dies de pluja 0 / 5 Dies de boira 11 / 13 Dies de gelada 23 / 25 Dies de rosada 7 / 3 Dies de tempesta 0 / 0 Dies de neu 0 / 2 Vent fort>51 Km/h 2 / 1

VENT

Ràfega màxima Km/h 64 SW / 58 SSW

ACTERAmics de les Ciències de la Terra i de l’Espai

www.acterweb.com

Secció meteorologiahttp://meteoroda.svt.eswww.flickr.com/photos/joanfraderaXOM:Estació OS076

NAIXEmENTs

11/12/2012Inass El Quaissi Msettef, fill de Samir i de Merieme21/12/2012Maraam Bengharda Charroud, filla de Moha-med i d’Imane16/01/2013Gurnoor Kaur Mattu, fill de Lakhvir i Mandeep20/01/2013Oriol Romero Escobar, fill d’Ismael i d’Elisabet22/01/2013Biel Morgado Valls, fill de Carles i d’Úrsula28/01/2013Axel Pérez Mata, fill de Miquel Àngel i d’Eva Maria19/01/2013Giulia Sebastià Aarab, filla d’Alain i de Rhizlane

DEFuNCIoNs

13/12/2012 Juan Carné Baulenas, 96 anys06/12/2012Maria Teresa Sayós Mora, 87 anys25/12/2012Pere Novellas Vila, 86 anys15/01/2013Ramona Freixa Sala, 102 anys22/01/2013 Maria Pradell Vilar, 87 anys21/01/2013Joan Camprubí Soler, 78 anys31/01/2013Concepción Vilamala Codina, 94 anys03/02/2013Agustín Llop Roch, 96 anys07/02/2013 Francesc Roura Estebanell, 85 anys16/02/2013Carmen Pont Arbat, 88 anys

3 ~

RÐ

T


04. EDITORIAL

05. EL TEMA DEL MES

08. NOTÍCIES

21. ESPECIAL CARNAVAL 2013

32. NOTÍCIES

35. COM LA VAIG FER

36. SALUT

37. OPINIó

45. ESPORTS

52. SAPS QUè VULL DIR?

Dissabte 2 de març Jornada de portes obertes a l’Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter. De les 10 del matí a la 1 del migdia.

Diumenge 3 de març Lliga Catalana de Tamborí al pavelló municipal de Roda de Ter. A partir de les 5 de la tarda jor-nada oberta a tothom. Vine a conèixer i a prac-ticar aquest esport.

2/9/16 de marçCicle xerrades del Museu l’Esquerda. Les xer-rades tindran lloc a les 7 de la tarda, a la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda. Divendres 8 de marçXerrada i exposició en motiu del Dia internacio-nal de les dones. Xerrada: “La dona treballadora a Roda de Ter”, a les 8 del vespre, a l’Espai Mi-quel Martí i Pol de la Biblioteca Bac de Roda. I inauguració de l’exposició “La dona i la fàbrica a Roda de Ter”, basada en el llibre del mateix títol de Maria Ocaña i Núria Cabañas, i en l’obra poètica de Miquel Martí Pol, sobre les dones i la fàbrica. Organitzat: la Biblioteca Bac de Roda i l’entitat Fòrum Dona.

Dissabte 16 de març Monogràfic Taller de Gintònics (del programa Espai’s Actius). De 6 de la tarda a 8 del vespre. A L’Espai. Preu: 10 €. Inscripcions a L’Espai. Places limitades

Dimecres 20 de marçXerrada: Consells de seguretat per a la gent gran. A càrrec dels Mossos d’Esquadra. A les 6 de la tarda, a la Porxada de Can Planoles. Or-ganitza: Ajuntament de Roda de Ter i Junta del Casal d’Avis.

Divendres 22 de març Xerrada “Independència és llibertat. Catalunya, nou estat”, a càrrec de Carme Forcadell, presi-denta de l’ANC. A dos quarts de 9 del vespre, al Teatre Eliseu. Organitza: Assemblea local de l’Assemblea Nacional Catalana.

Dissabte 6 d’abrilMarató de donants de sang. Les donacions es podran fer de les 10 del matí a 2 del migdia i de 4 de la tarda a 9 del vespre, al Teatre Eliseu.

Diumenge 7 d’abril Fira de la llavor, a la zona de la Muntanyeta.

Dilluns 8 d’abrilInici de El Raid dels ausetans. Dues categories: de 13-17 anys i de 18-29 anysTermini d’inscripcions: 15 de marçMés informació a L’Espai.

Dissabte 20 d’abrilConcert de l’escola de música “El Faristol” al te-atre Eliseu.

Dissabte 27 d’abril1r Festival d’Audiovisuals Miquel Obiols. Acte en el que s’anunciarà el veredicte del jurat del festivail i lliurament dels premis. Projecció pú-blica d’audiovisuals participants. Teatre Eliseu de Roda de Ter.

4 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Gener-febrer 2013

RĐT

El gener i febrer han estat dos mesos amb moltes informacions per oferir-vos a la revista que teniu a les mans. Però aquesta és una edició especial que li volíem donar el relleu que es mereix el carnaval de Roda de Ter i per això li hem dedi-cat diverses pàgines. Ens agrada la gresca del Carnaval però ens agrada sobretot veure que bé que us ho passeu tots i totes amb les disfresses, les perruques i la disbauxa. I per això, hem intentat que hi hagi un reguitzell de pàgines amb fotos en les que us podeu buscar. L’Àlex Sánchez va tirar més de 300 fotos però ha estat impossible poder-les publicar totes. Hi ha altres informacions que en aquesta edició s’hi ha fet només una petita menció. És el cas, per exemple, de la plantada d’arbres que va tenir lloc els dies 19 i 20 de febrer a la Muntanyeta. En fem només una ressenya perquè en quedi constància. Però serà a la revista d’abril en la que hi publicarem un ampli repor-tatge amb moltes i moltes fotos. També dir-vos que aquesta informació la vam penjar al Facebook i al Twitter de l’ajuntament. Aquestes són dues eines que ens ajuden a mantenir informats els rodencs i rodenques a l’espera que la propera edició de la revista Roda de Ter surti als quioscos i que anem potenciant cada vegada més. Per aquest motiu, hem fet un sorteig de 5 subscripcions d’un any a la revista RDT entre totes les persones que han clicat “m’agrada” a la pàgina de Facebook de l’ajuntament. Esperem, doncs, que el carnaval hagi estat d’allò més divertit i us convidem a repassar-lo a l’especial de la revista. I seguir l’actualitat municipal, també, des de les xarxes socials.

5 ~

El t

ema

del

mes


Text. Ester Camps. Fotos. Àlex Sánchez

En l’edició d’aquest any, les abanderades del passant amb cavalleries van tornar a ser tres dones.

De l’11 al 19 de gener va tenir lloc la Festa dels Tonis de Roda de Ter i Les Masies de

Roda. És una de les poques entitats que inclou els dos pobles. Aquesta és una de les primeres que es celebra a la comarca coincidint, al mateix dia, amb la de Taradell. Enguany el passant amb cavalleries va tenir lloc el diumenge dia 13 i es pot dir que tot va anar bé, tot i que hi va haver algun moment que van caure quatre gotes. Tot seguit va tenir lloc el dinar de Tonis, i a la tarda, com ja és habitual des de fa uns anys, Santí Serra, de Sercam Show, va fer el seu espectacle. Un acte que porta molta gent. Però la festa ja va comen-çar el divendres amb un sopar popu-lar a la Carpa, que segons la Junta dels Tonis va ser “tot un èxit”, ja que s’hi van reunir quasi 200 persones. Com a novetat, aquest any “es va convidar a tots els socis i anunciants per agrair-los la col·laboració de tants anys”. A continuació hi va haver ball country.

El dissabte, dia 12, va ser el torn de la representació teatral que va tenir lloc al Teatre Eliseu i que va anar a càrrec d’un monologuista de Calldetenes. Tot i que l’espectacle va està molt bé, des de la Junta creuen que “potser no és el tipus de teatre que espera veure la gent dels Tonis”. “El públic que ve aquest dia espera una obra còmica”. Però els actes no van acabar aquí. El dimecres 16 va tenir lloc el passant nocturn. Cal destacar que Roda és l’únic poble de la comarca que el ce-lebra. I el dijous, coincidint amb el dia de Sant Antoni Abat, es va celebrar la popular missa de Tonis. I com és tradicional en aquesta festa, no ens podem oblidar dels abanderats. En aquest cas, abanderades. Des de la Junta expliquen que s’intenta que “siguin sempre socis o fills de Tonis de Roda i que tinguin, més o menys, la mateixa edat”. Cal recordar que la figura d’abanderat s’havia perdut i es va recuperar fa 3 anys. Les afortunades

d’enguany van ser tres rodenques que viuen molt de prop el món dels cavalls. La Mireia Serrabassa, la Marta Franch i la Laura Abajo van ser les escollides. Totes tres qualifiquen l’experiència com a positiva ja que va ser “una ma-nera diferent de gaudir del passant i un honor per gent que estima els ca-valls com nosaltres”. Potser a algú li pot semblar estrany veure tres noies al capdavant d’un passant, però això cada vegada és més normal. Com diu la Marta, “aquest és un món on hi té cabuda tothom”. “Cada cop és menys un món d’homes” confirmen la Mire-ia i la Laura. “A més, hi ha disciplines en què són majoria les dones” afegei-xen. De fet, aquí a Roda, ja és el segon any consecutiu que es dóna aquest fet. L’any passat també van ser les dones les encarregades d’obrir la comitiva. Des de la Junta de Tonis volen agrair la col·laboració de socis i anunciants i dels dos ajuntaments, el de Roda de Ter i el de les Masies de Roda.

6 ~

El t

ema

del

mes


7 ~

El t

ema

del

mes


8 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Gener-febrer 2013

L’última sessió plenària de l’Ajunta-ment de Roda de Ter de l’any 2012 es va celebrar el dimarts, 18 de desembre, a les 9 del vespre, a la sala de plens del consistori rodenc. El primer punt de l’ordre del dia va ser la presa de posses-sió d’un nou regidor del grup d’Inde-pendents pel Progrés de Roda (IPR), a l’oposició. Xavier Teixidor va prendre possessió del càrrec en substitució de Miquel Masoliver que va presentar la seva renúncia el ple del mes anterior. Xavier Teixidor ja havia estat regidor en anteriors legislatures, durant un to-tal de 12 anys, dues a l’equip de govern i una a l’oposició, i havia estat regidor d’Esports. Teixidor ocupava el núme-ro 6 de la llista que va presentar IPR a aquestes últimes eleccions municipals i, per tant, era la persona que anava darrera de Miquel Masoliver.El ple va fer l’aprovació inicial de l’or-denança d’intervenció municipal am-biental, de seguretat i de salut pública i també l’aprovació inicial de l’ordenan-ça d’intervenció municipal en especta-cles públics i activitats recreatives. El següent punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la no disponibilitat de crèdit per l’import de la paga extra de desembre de 2012 (import 77.900 euros). Aquest punt va ser aprovat amb el vot a favor de l’equip de govern d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i també del vot a favor de Plata-forma per Catalunya (PxC), a l’oposi-ció. La resta de grups a l’oposició, IPR i Convergència i Unió (CiU) es van abstenir. L’alcalde Jordi Serra (ERC) va explicar que si bé l’Ajuntament tenia pressupostada la paga extra de Nadal aquesta no es podia pagar seguint les instruccions del Ministeri d’Hisenda i que encara que no ho feien de gust per responsabilitat havien de votar a favor d’aquest punt.El ple va aprovar per unanimitat la modificació de la plantilla de perso-nal per tal d’amortitzar dues places de personal laboral (1 conserge d’escola i 1 auxiliar administrativa), totes dues

ocupades interinament.El ple va demanar per unanimitat la continuïtat del compromís econòmic de l’estat amb el servei local de teleas-sistència dels ajuntaments. El ple va refusar una moció presen-tada pel grup d’IPR que demanava la realització d’una diagnosi i posterior pla d’acció dels edificis municipals. La moció va comptar amb els vots a favor d’IPR, l’abstenció de CiU i PxC i els vots en contra d’ERC, que va comptar amb el vot de qualitat de l’alcalde. El regidor Xavier Montané (ERC) va ex-plicar que cada edifici municipal té el seu contracte de manteniment i el seu proveïdor i va considerar “innecessà-ria” la moció.El ple de l’Ajuntament va aprovar una moció presentada del grup municipal PxC per declarar Roda de Ter muni-cipi lliure de desnonaments. La mo-ció va rebre els vots a favors de PxC i IPR-PSC i les abstencions d’ERC i CiU. L’alcalde Jordi Serra (ERC) va explicar que des de Serveis Socials de l’Ajunta-ment de Roda s’ha intentat mediar en casos de desnonament al poble i que els resultats no han estat satisfactoris. També va aportar la dada que 14 famí-lies del poble s’han quedat sense casa o pis al llarg del 2012 o bé per procedi-ment hipotecari, per assenyalament o habitatges pendents de subhasta o per desnonament. Serra va afegir que és “impossible” portar a terme tot el que demana la moció, fent referència al punt número 6 (La retirada per part de

l’Ajuntament dels fons de les entitats financeres que practiquin els desno-naments de la residència habitual de persones empadronades al municipi i tancament de comptes bancaris).El ple de l’ajuntament va aprovar la moció presentada pel grup munici-pal de PxC per demanar la continuïtat d’un registre civil de gestió totalment pública i gratuïta i per defensar les competències municipals en la cele-bració de matrimonis civils. La moció va comptar amb el vot a favor de PxC i les abstencions d’ERC, IPR-PSC i CiU.El ple va donar compte de les resoluci-ons de l’alcalde, dels acords de la jun-ta de govern local, de les subvencions sol·licitades, concedides i rebudes per l’ajuntament, i dels convenis aprovats per la junta de govern local.

Rebuig a la llei WertEl ple de l’Ajuntament de Roda de Ter també va expressar per unanimitat el rebuig a l’avantprojecte de Llei Orgà-nica de millora de la qualitat de l’edu-cació que el ministre d’Educació del govern espanyol, José Ignacio Wert, va donar a conèixer. Segons l’acord es tracada d’“un projecte que representa un nou atac al sistema educatiu cata-là i al model d’immersió lingüística, que ha estat reconegut com un model d’èxit i que ha estat implantat amb un ampli suport social i polític a Catalu-nya”. També es va declarar al ministre Wert persona non-grata i es demana la retirada immediata de l’avantprojecte.

Imatge de l’última sessió plenària de l’Ajuntament de Roda de Ter de l’any 2012.

9 ~

No

tície

s


L’Ajuntament de Roda de Ter va celebrar el 15 de gener el primer ple de l’any 2013 i va ser una sessió de tràmit. Des-prés de l’aprovació de l’acte de la sessió anterior, el consisto-ri rodenc va aprovar la rectificació de l’acord del ple del 27 de novembre d’acceptació de la cessió gratuïta i la constitu-ció de servitud amb l’empresa Estabanell i Pahisa SA. Es va aprovar una rectificació de la minuta de l’escriptura pública aprovada en el ple de novembre per tal d’adequar-ho a la realitat f ísica i també es van introduir altres concordànci-es i millores en el redactat del text. També es va aprovar per unanimitat una moció de rebuig a la llei 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’administració de Justícia. La moció va ser pre-sentada pel grup municipal d’Independents per al Progrés de Roda (IPR). El ple va donar compte de les resolucions de l’alcalde, dels acords de la junta de govern local, i de la con-tractació de personal. Pel que fa a la contractació de perso-nal, enguany en el marc de la convocatòria d’ajuts destinats al ‘Programa de suport al territori amb majors necessitats de reequilibri territorial i social: projecte Treball als barris’, l’ajuntament va sol·licitar diferents projectes. El desembre va arribar a l’ajuntament la resolució per la qual se li ha-via aprovat una subvenció de la Generalitat de Catalunya per poder contractar 5 persones en pla d’ocupació durant 6 mesos. Després de gestionar l’oferta a través de l’Oficina de Treball de la Generalitat de Vic es van contractar les 5 persones, les quals es van incorporar a finals de desembre en els següents plans d’ocupació: 2 agents cívics, 2 dinamit-zadors juvenils, i 1 dinamitzador dona (Formació).

Text. Redacció RDT Text. Redacció RDT

10 ~

No

tície


Prop d’un centenar de persones, convocades per l’Assem-blea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI), van participar el dimecres 23 de gener a la concentració que es va fer a les 7 de la tarda a la plaça Major de Roda de Ter per donar suport a la Decla-ració de Sobirania. La Declaració de Sobirania s’havia votat feia unes hores al Parlament de Catalunya. Aquesta con-centració es va fer paral·lelament arreu del territori català. Pel que fa a Roda, entre els participants a la concentració hi havia representants de l’assemblea local de l’ANC i diver-

Text. Redacció. Foto. Montse Verdaguer

“Si volem un dret a decidir, també hem de decidir sobre una administració més justa, més equitativa i més efi-caç”. Amb aquestes paraules va tancar la xerrada que va impartir a Roda de Ter el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i que va encetar el cicle que ha orga-nitzat l’assemblea local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb el títol “Independència per què?”. Més de 120 persones van assistir a la xerrada ‘Com hauria de ser l’Administració pública de Catalunya’ al Teatre Eliseu del pas-sat 6 de febrer. Ribó va posar èmfasi en els canvis que fan falta a la nostra administració pública començant per una “autèntica” modernització. El Síndic de Greuges va assegurar que a Catalunya “hi ha massa municipis”,

Text i foto. Montse Verdaguer

dels quals un 70% “no tenen capacitat mínima per exercir les competències d’un municipi”. Ribó aposta per una estructura diferent com les vegueries i va apuntar la necessitat de consorciar i agrupar serveis. També considera que l’estructura retributiva funcionarial està “equivocada” i que s’hauria de re-visar la pressumpció de verecitat que fa que la paraula del funcionari valgui més que la del ciutadà. Finalment va reclamar el dret a l’accés a la informa-ció i el dret a la bona administració.

Xerrada de Carme ForcadellLa propera xerrada està prevista pel 22 de març, a dos quarts de 9 del vespre, al Teatre Eliseu, a càrrec de la presi-denta de l’ANC, Carme Forcadell.

sos regidors de l’Ajuntament de Roda de Ter. Durant l’acte, el rodenc Dani Torrents, membre de l’assemblea local de l’ANC, va fer la lectura del manifest elaborat conjuntament per l’ANC i l’AMI. Al finalitzar la lectura, els participants a la concentració van aplaudir amb entusiasme.

Toni Mayans, de l’ANC, i el Síndic de Greuges, Rafael Ribó.

11 ~

No

tície

s


L’Ajuntament de Roda de Ter va con-vocar una reunió amb representants dels Mossos d’Esquadra de la Comis-saria de Vic i veïns de Roda de Ter que les últimes setmanes s’han vist afectats per robatoris a casa seva. La reunió va tenir lloc el divendres 1 de febrer, a les 6 de la tarda, a la sala de plens de l’Ajuntament de Roda de Ter, en la que hi va assistir l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, el regidor Xavier Monta-né, el cap de Seguretat Ciutadana de la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Vic, Rafael Manzano, acompanyat per una patrulla de la policia de proximi-tat, i un vigilant municipal de l’Ajun-tament de Roda de Ter. A la reunió, hi estaven convocats veïns de la zona de l’Atalaia i n’hi van assistir una desena. L’alcalde Jordi Serra va convocar la re-unió després que veïns afectats pels ro-batoris l’havien anat a veure. La reunió va durar al voltant d’una hora durant la qual els veïns van poder transmetre als Mossos d’Esquadra la inquietud que estan vivint. El cap de Seguretat Ciutadana de la Co-missaria del Mossos d’Esquadra a Vic es va comprometre a incrementar el patrullatge i la vigilància a Roda de Ter i sobretot pel barri que s’ha vist més afectat per aquests robatoris. També va dir que “continuarem amb les inves-tigacions que estem duent a terme per intentar identificar els autors i posar-

Text. i foto Montse Verdaguer

los a disposició de la justícia”. Durant la reunió, es va insistir molt amb la col·laboració ciutadana: “Per a nosal-tres és una qüestió fonamental, perquè ens ajuda molt el fet que ens avisin. De fet els veïns són els que coneixen més el seu entorn, el seu barri, les perso-nes que volten, els hàbits que hi ha del carrer”, va assegurar Manzano. I va re-comanar que quan els veïns detectin quelcom estrany que els creï sospites o dubtes que truquin al 112. I va afegir: “Que no tinguin recança d’avisar-nos perquè a nosaltres ens ajuda molt el fet de poder comptar amb la col·laboració de la gent”. La reunió també va servir per establir, entre els veïns que hi van assistir, una persona de contacte, que serà la que mantindrà els Mossos in-

formats sobre la sensació de seguretat o no que es visqui al barri i si les mesu-res que es duen a terme són efectives. Segons les dades estadístiques reco-llides pels Mossos d’Esquadra, s’ha registrat un augment significatiu de robatoris a Roda de Ter el mesos de desembre de 2012 i gener de 2013. Però si es fa la comparativa entre els anys 2011 i 2012, aquest últim any hi va haver menys robatoris que el 2011.

Xerrada a la Porxada Davant la inquietud expressada pels veïns, els Mossos d’Esquadra també es van oferir a impartir una xerrada sobre consells de seguretat per a la gent gran que tindrà lloc el 20 de març, a les 6 de la tarda, a la Porxada de Can Planoles.

Els representants dels Mossos d’Esquadra de la Comissaria de Vic que van assistir a la reunió.

12 ~

No

tície


El diumenge 3 de març es torna a fer el mercat de productes de segona mà i reutilitzables a la zona del polígon del Puig Vell de Roda. Aquest mercat es fa cada primer diumenge de mes en l’ho-rari de 9 del matí a les 2 del migdia. Les persones interessades a posar-hi una parada es poden inscriure el ma-teix dia del mercat o poden trucar al telèfon 620 863 765 (Joan). Cadascú ha de portar les taules o el material que consideri necessari per muntar la parada. Cal pagar una taxa per posar la parada.

Tal com indicaven les previsions, el cap de setmana del 2 i 3 de febrer va estar marcat per les fortes ventades. Un vent de nord que va arribar a su-perar els 100 km/h a molts punts del país. Des del twitter de MeteoRoda s’informava que la ràfega màxima de vent d’aquell cap de setmana a Roda de Ter es va registrar el diumenge i va ser de 76 Km/h NW, a les 10:32 hora ofi-cial. A Roda de Ter no es van registrar incidències a causa del vent. El mercat de productes de segona mà que estava previst pel 3 de febrer es va haver de suspendre ja que les ràfegues de vent dificultaven muntar les parades.

[email protected]

L’Ajuntament de Roda de Ter ha ini-ciat la campanya “Com desfer-te de la teva caca de gos” adreçada a tots els propietaris d’aquests animals de com-panyia. A diversos punts del poble i a comerços del municipi s’han penjat uns cartells en el que molt gràficament s’explica als propietaris de gossos que cal que recullin i llencin els excre-ments del seu animal de companyia a les papereres que ja hi ha expresses. Complementàriament també es gra-fiarà aquesta mateixa silueta a sobre mateix de les voreres, en els punts on més habitualment la gent incívica dei-xa les caques dels seus gossos. Aques-ta és una campanya amb un missatge molt directe i des de l’Ajuntament s’ha decidit tirar-la endavant perquè s’ha detectat un augment de les accions incíviques de molts dels propietaris de gossos.

Un any més, l’Associació Roda de Co-mericants (ARC) va tornar a portar a terme la campanya de Nadal per pre-miar la fidelitat dels clients que com-pren a les botigues associades. Amb l’eslògan Els comericants de l’ARC et donen il·lusió i diners, aquest any s’han regalat un total de 3.500 euros repartits en 2 premis de 750 euros i 4 premis de 500 euros. El sorteig es va fer entre totes les butlletes el diumen-ge 13 de gener, a les 12 del migdia, al Teatre Eliseu i estava obert a tothom. L’acte va ser presentat per Maria Ma-soliver, membre del grup de Teatre Ar-rels, la qual va obsequiar als assistents amb un divertit monòleg. Premis de 750 €: M. Dolors Feu Adro-bau, Anna Parera Boixasa.Premis de 500 €: Anna M. Besalú Fer-nàndez, Josep Juanuix Sallent, Pep Ro-dríguez Gil, Paquita Mas Payàs.

13 ~

No

tície

s


L’Ajuntament de Roda de Ter va presentar una web renova-da, coincidint amb la Festa Major 2012, i ja es va anunciar que una de les noves aplicacions seria la possibilitat de pen-jar edicions antigues de la revista ‘Roda de Ter’ en suport digital. Aquesta tasca s’ha començat a fer i ja és possible consultar les edicions de gener de 2008 a desembre de 2011. La voluntat de l’ajuntament és anar digitalitzant el fons de revistes antigues per tal de posar a disposició de tots els rodencs aquest important llegat. L’adreça del web de l’ajun-tament és www.rodadeter.cat.

El Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciu-tadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona ha elaborat un estudi en què avalua les pàgines web dels ajuntaments. En aquest estudi, també es valora el web de l’Ajuntament de Roda de Ter, el qual rep la tercera millor nota d’entre els 51 municipis de la comarca d’Osona. Roda de Ter queda en la mateixa posició que Torelló, per darre-ra de Vic (que rep una nota d’un 73% de paràmetres com-plets) i Manlleu (amb un 54%). El web del consistori rodenc rep una puntuació del 41%, molt per sobre de la mitjana osonenca que se situa en un 22,4%. Dels paràmetres que s’avaluen a l’estudi, alguns ja van ser incorporats al web de l’Ajuntament de Roda de Ter quan es va fer el redisseny de la pàgina el setembre del 2012 però no s’han tingut en compte a l’hora de puntuar-los a l’estudi. Des de l’Ajuntament de Roda de Ter es valora positivament la iniciativa de la Universitat Autònoma de Barcelona i es tindran en compte els paràmetres que contempla l’estudi per anar millorant la información i la transparència en els propers mesos. L’estudi de la UAB s’inclou dins del mapa de les bones pràctiques de la comunicació pública local a Catalunya.

Roda de Ter formar part dels quinze municipis de la co-marca d’Osona que s’uneixen per dinamitzar els usos de les noves tecnologies. El projecte, impulsat per l’Ajuntament de Manlleu, es basa en una consultoria tècnica subven-cionada per la Diputació de Barcelona a través del Pla de Concertació 2012. La primera sessió de treball per iniciar el projecte de definició del Pla Estratègic d’Infraestructures de Telecomunicacions va tenir lloc el dimarts 29 de gener. A la trobada, hi havia alcalde, regidors i tècnics de diferents ajuntaments i l’empresa que s’encarregarà de realitzar el pla, la consultor “Àggaros”. Com a representant de l’Ajuntament de Roda de Ter, hi va assistir el regidor de Comunicació, Roger Corominas. Aquest és un projecte supramunicipal que té com a objectius la dinamització comarcal amb no-ves aplicacions i usos de les TIC, el complementar l’oferta de telecomunicacions per a garantir nous serveis a la ciu-tadania, disposant d’un model d’actuació que incentivi el desenvolupament de nous operadors al territori, i la poten-ciació del desplegament d’infraestructures de fibra òptica. L’Ajuntament de Manlleu impulsa i gestiona aquest projecte a través de l’Àrea d’Organització, Persones i Administració Electrònica.

Coincidint amb la renovació del web de l’Ajuntament de Roda de Ter, també es va crear el Facebook i el Twitter de l’ajuntament per tal de tenir nous suports per mantenir in-formats els rodencs. Per promocionar la xarxa social del Fa-cebook i anar augmentant les adhesions, es va organitzar un sorteig entre totes les persones que cliquéssin “m’agrada”. Es van sortejar 5 subscripcions d’un any a la revista “Roda de Ter” i aquests han estat els guanyador: Òscar Arumí Ar-deriu, Laura Bori García, Txell Madaula, Laura Carapeto Freixa, Gerard Vergés Nadales.

14 ~

No

tície


Espai’s Actius, més actius que mai! A L’Espai estem molt contentes i contents de l’acollida del programa Espai’s Ac-tius, que una edició més ha superat el nombre de partici-pants. Són 178 persones i un total de 201 inscripcions (hi ha 22 persones apuntades a més d’un taller) per a un ventall d’11 tallers diferents: patchwork, restauració de mobles, pi-lates, ioga kundalini (matí i tarda), running, dansa del ven-tre, balls llatins en línia (dos dies), iniciació a la salsa II, edu-cació de gossos, cuina per solters i anglès de supervivència (dos nivells), a més del monogràfic de gintònics que es durà a terme el dissabte 16 de març. A mig fer els tallers de l’edició d’hivern (del 14 de gener al 23 de març), ja estem pensant en el programa de primavera, i tenim idees però estem completament oberts a suggeri-ments i propostes que ens pogueu fer arribar (t. 938540457 / [email protected] o bé personalment, les tardes de dimarts a divendres de 17h a 21.30h a l’Av. Diputació, 7); si penses que pots oferir algun tipus de formació de qualsevol disci-plina, o bé tens ganes de fer i aprendre alguna cosa, o conei-xes algú que ho podria fer, ja ho saps!

Text. Laura Bayer

Ja fa 7 anys que a la comarca es celebra El Raid dels Ause-tans, una sana competició per a joves a partir de 13 anys, que contempla un seguit de proves de tota mena, pel desen-volupament de totes les capacitats (proves f ísiques, d’orien-tació, d’atenció, de memòria, artístiques, de gestió, de co-municació, etc.), i amb diferent nivell de dificultat. Roda de Ter és l’únic municipi de la comarca que ha participat des dels inicis del programa i que ha contribuït a millorar-lo any rere any, junt amb Anigami Aventura, l’empresa promotora i qui dissenya el raid, i el Consell Comarcal, qui coordina el programa. Des del 2009, la participació de joves al raid es va ampliar fins a 30 anys, establint dues categories: de 13 a

17 anys i de 18 a 29 anys i, conseqüentment, dos premis per a cada equip guanyador a la final comarcal, un per catego-ria: un dia a Portaventura (entrada + transport) i un viatge de cap de setmana a una ciutat europea (transport + allot-jament). Enguany, doncs, torna El Raid dels Ausetans i ja tenim dates: el termini per a les inscripcions és el divendres 15 de març, per tal d’iniciar el raid la setmana del 8 d’abril. En cas que les inscripcions no superin a la desena d’equips, el raid passarà a realitzar-se el 27 o 28 d’abril, directament a Les Comes, el mateix lloc on es realitzarà la final comarcal a principis de maig. El paintball, l’escalada amb caixes o la tirolina, són algunes de les proves estrella d’El Raid, però el millor de tot són els lligams que s’estableixen entre els joves participants, i la competició sana que molts saben manifes-tar. Per a més informació podeu adreçar-vos a L’Espai.

El 15 de febrer va acabar el termini per presentar els mun-tatges audiovisuals per participar el concurs del 1r Festival Audiovisual Miquel Obiols de Roda i Les Masies de Roda, una iniciativa del Grup Fotogràfic Roda (GFR). Havien de muntatges audiovisuals consistents en una successió de fotografies amb fons musical, amb temàtica lliure. D’entre tots els muntatges presentats, un total de 18, el jurat farà la tria dels 12 finalistes, els quals optaran als dos premis que s’atorgaran: el del jurat i el del públic. L’acte del veredicte i lliurament dels premis tindrà lloc en el decurs d’una pro-jecció pública al Teatre Eliseu de Roda de Ter el dissabte 27 d’abril de 2013. El Jurat d’aquesta 1a edició està presidit per Miquel Obiols. Aquest festival també és una manera d’ho-menatjar Miquel Obiols, rodenc i artista internacionalment reconegut. El 1r Festival Audiovisual Miquel Obiols comp-ta amb la col·laboració dels ajuntaments de Roda de Ter i Les Masies de Roda. Amb les 12 obres finalistes s’editarà un DVD commemoratiu que es posarà a la venda. Els be-neficis es destinaran íntegrament a la consolidació d’aquest festival.

Text. Redacció

15 ~

No

tície

s


L’Ajuntament de Roda de Ter orga-nitza la I Fira de la Llavor Tradicio-nal, que se celebrarà el diumenge 7 d’abril de 10 del matí a 7 de la tarda, a la zona de la Muntanyeta i que co-incidirà, aquest any, amb el mercat de productes de segona mà. Aquesta iniciativa té per objectiu contribuir a la recuperació, difusió i revalorització de les llavors locals, o tradicionals, un patrimoni que forma part de la nostra identitat local. La Fira ha estat pensada com un espai d’intercanvi i venda de llavors de va-rietats locals, amb una àmplia oferta d’activitats relacionades amb aquesta temàtica. Més enllà, també és una ini-ciativa que vol contribuir al desenvo-lupament cultural, social i econòmic de la població de Roda de Ter. La idea sorgeix a partir de la posada en marxa dels Horts socials de la Muntanyeta i amb l’horitzó de desenvolupar tot un projecte a l’entorn d’aquest espai verd de Roda de Ter. En aquesta línia, tro-bem un referent ja existent a l’Esquer-da de Roda, jaciment on s’han trobat varietats de llavors que daten de l’Edat Mitjana i des d’on fa temps es treballa en la recerca dels orígens dels cultius i les formes de conreu precedents. La Fira pretén consolidar-se al llarg dels anys i esdevenir un punt de tro-

Text. Mariona Grané, Ramon Forcada, Xavier Quirante, Marta Barniol, Xavier Montané, Àngela López, Roser Montané

bada del sector agroecològic local, que permeti a petits pagesos i artesans do-nar-se a conèixer i ajudar a dinamitzar el nostre món rural, a més d’impulsar un Banc de Llavors Tradicionals de la comarca d’Osona. A la I Fira de la Llavor Tradicional hi trobarem diferents espais relacionats amb els productes agroecològics, arte-sanals i de proximitat:Espai d’Intercanvi de llavor i plan-ter: Aquest espai, que fa honor a la fira, està dedicat a l’intercanvi i venda de llavors locals, així com de planter hortícola i plançons de fruiters tradici-onals. Dins el mateix espai s’ha reser-vat una zona per a professionals i una per a hortolans que vulguin intercan-viar les llavors que conservin. Aquest espai també compta amb la partici-pació activa de la població, posant a l’abast de tothom la possibilitat d’in-tercanviar productes propis elaborats artesanalment.mercat de productes ecològics, na-turals i artesanals: En aquesta zona s’hi oferirà una àmplia gama de pro-ductes agroalimentaris de qualitat. Té per objecte afavorir el contacte directe entre productors i consumidors, a més de fomentar la cooperació entre page-sos i artesans que produeixen aliments ecològics, artesanals i de proximitat.

Espai Difusió: Aquest és un espai destinat a la informació i difusió, no a la venda. Va orientat als pagesos, arte-sans, així com a entitats relacionades amb l’agroecologia que volen donar a conèixer de primera mà la seva acti-vitat. Espai Aprèn: En aquesta zona s’hi portaran a terme xerrades, exposici-ons i tallers sobre la temàtica de la fira i també sobre l’entorn rural i la història de Roda de Ter. Espai Tasta’m: Espai amb servei de bar, destinat al tast de productes de la mateixa Fira, gestionat per hortalans dels horts urbans de Roda de Ter.Si hi estàs interessat i vols participar, o si vols conèixer més detalls sobre el projecte, entra al web www.rodadeter.cat o contacta amb el Punt d’atenció ambiental de l’ajuntament, al telèfon 93 850 00 75 o també a [email protected].

Els dies 19 i 20 de febrer l’Ajuntament de Roda de Ter va organitzar una plantada d’arbres amb la col·laboració dels nens i nenes d’infantil i de primària de les dues escoles del poble. En total van participar 538 nens, incloent els 20 nens de l’institut que també participaren. Com a part d’un projecte que pretén que la Muntanyeta torni a ser un es-pai trepitjat i estimat pels rodencs, un grup de voluntaris va treballar durant mesos per preparar i organitzar-ho tot. En les jornades, als nens i nenes se’ls explicava la impor-

Text. Àngela López. Tècnica de Medi Ambient. Ajuntament de Roda

tància de la plantada i després d’esmorzar, anaven pujant per grups d’edat a la part de dalt de la Muntanyeta, on se’ls lliuraven els arbrets que ells mateixos plantaven. Després, s’explicava el conte de L’Home que plantava arbres i s’oferia una dinamització de caire festiu a càrrec d’en Joan Petit. Es van plantar un total de 250 arbres (roures, alzines, aurons blancs, moixeres de pastor i nogueres) i 150 arbustos (boi-xos, saücs, sanguinyols i rosers de bosc). Els nens de 3 a 7 anys van plantar un arbre per parella i la resta, van poder plantar un arbre o arbust cada un. Al final de la jornada, es va lliurar un carnet de col·laborador a cada nen, que ells podien completar amb el nom de l’arbre que havien plantat i la signatura, i es comprometien per als propers dos anys a regar l’arbret si mai passaven més de dos mesos sense ploure.

16 ~

No

tície


Roda de Ter ha tancat l’any 2012 amb una taxa d’atur que ha superat la franja dels 500 aturats. Concretament, l’any acaba amb 509 persones a l’atur, de les quals 230 són homes i 279 dones. Aquestes dades representen una taxa d’atur del 15,99 %, un percentatge que està per sota del registrat a Osona, que es situa en un 16,78%, i del de Catalunya, que es situa en el 16,24%. A Roda de Ter, l’any 2012 va començar amb una taxa d’atur del 15,77%. El febrer va ser el mes amb l’índex més baix (un 15,21%) mentre que l’agost la taxa va pujar fins el 16,02%. Si fem la comparativa amb l’any anteri-or, en xifres absolutes, l’any 2011 s’acabava amb 492 a l’atur i l’any 2012 aquest xifra ha arribat fins a les 509. Aquestes són dades facilitada des de l’Observatori del Mercat de Treball a través del Servei d’Ocupació de Roda de Ter.El Servei d’Ocupació de Roda de Ter està situat a l’edifici de Can Vinyets, a la plaça Major, 10, des d’on es dóna suport i s’acompanya en la recerca de feina a través de diverses eines com el Club de la feina.

Text. Redacció. Gràfic. Servei de Promoció Econòmica - Roda de Ter

El desembre va finalitzar el programa Clara, que es va iniciar l’octubre de 2012, amb la participació d’un total de 27 dones. Del total de dones que hi van participar, 10 han aconseguit una feina, ja sigui en la primera fase del programa, durant el desenvolupament d’aquest, o en el cas de tres persones, just en finalitzar-lo. L’Ajuntament de Roda de Ter, conscient i compromès amb la nostra realitat, on augmenten les xifres d’atur dia a dia, promou la realització d’aquest programa. Aquest any ha estat el sisè que ha signat un conveni amb l’Instituto de la Mujer, que financia juntament amb Fons Socials Europeus el programa Clara,

Text. Eva Orra. Foto. Montse Verdaguer

adreçat a millorar l’ocupabilitat i facili-tar la inserció laboral de dones del mu-nicipi que es trobin en situació d’atur o de precarietat laboral. De les 27 do-nes que hi han participat, 25 estaven a l’atur, i només dues tenien feina en iniciar el programa, però volien millo-rar la seva situació laboral. D’aquestes, una vintena han assistit a la formació

Alumnes i professorat del programa Clara.

que s’ha ofert i la resta han comptat amb un suport individual en la recer-ca de feina. Tant des de la regidoria de Serveis Socials i Promoció Econòmi-ca, com el professorat i coordinadores, així com l’alumnat, han valorat positi-vament el programa, amb l’única críti-ca de la curta durada que ha tingut.

17 ~

No

tície

s


Davant l’actual context econòmic desfavorable el Servei de Promoció Econòmica de Roda de Ter continua treballant per millorar les possibilitats d’ocupació de les persones di-namitzant l’activitat econòmica existent i fomentant la cre-ació de nous projectes econòmics.

El Servei de Promoció Econòmica ofereix un suport directe a la gent de Roda, així com també a les empreses a través dels diferents recursos:

• Dadessocioeconòmiques• Serveilocald’ocupació• Ofertesdefeina• Clubdefeina• Ofertaformativa• Suportaemprenedors,comerçosiempreses• Dinamitzacióturística• Directorid’empreses• Mercatsetmanal• Oficinamunicipald’informacióalconsumidor• Informaciósobreelpolígonindustrial.

Als quadres adjunts podeu consultar les dades del servei l’any passat.

El servei de promoció econòmica rep el suport econòmic de la Xarxa de municipis de la Diputació de Barcelona, i del Servei d’Ocupació de Catalunya del Departament de Tre-ball de la Generalitat de Catalunya.

Sabem que en aquests moments és molt dif ícil trobar feina i engegar nous projectes empresarials però també sabem que teniu iniciativa, bones idees i algunes competències que ni us imagineu per això us convidem a aprofitar el nostre ser-vei i els nostres recursos per descobrir-ho...

Text. N. Alberch i G. Soldevila. Foto. Àlex Sánchez

El Servei de Promoció Econòmica de l’ajuntament està situat a la plaça Major.

18 ~

No

tície


Les dones del Fòrum esperem que l’entrada del 2013 hagi estat positiva i desitgem que la resta del any tinguem tots plegats la suficient paciència per aguantar la que ens cau damunt. Tots ens entenem, no cal allargar-nos. Davant el gran èxit que varen tenir els tallers de cuina i decoració que es varen fer per Nadal, ens hem animat i a finals de fe-brer n’hem organitzat un de cupcakes, una tècnica molt de moda, per decorar i guarnir magdalenes. A banda d’aquest, ja n’estem preparant d’iniciació al patchwork i altres dels quals ja us anirem informant.Ara, tenim davant una data molt important, el 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Des de Fòrum Dona estem treballant en les activitats d’aquesta jornada. Enguany, com en tots els àmbits ens ha tocat posar imaginació per organit-zar uns actes amb un pressupost més que ajustat. Però com diuen, les situacions extremes aguditzen la imaginació, i la veritat és que estem convençudes que quedaran fantàstics. Enguany, l’acte principal serà el dia 8 en el que volem fer un reconeixement a dones de Roda que són un exemple de superació, treball i de compromís amb el poble. El dia 8 de març, en motiu del Dia internacional de les dones, la Biblio-teca Bac de Roda i l’entitat Fòrum Dona organitzem aquest acte que començarà a les 8 del vespre, a l’Espai Miquel Mar-tí i Pol de la Biblioteca Bac de Roda i que començarà amb la inauguració de l’exposició La dona i la fàbrica a Roda de Ter, basada en el llibre del mateix títol de Maria Ocaña i Núria Cabañas, i en l’obra poètica de Miquel Martí Pol, sobre les dones i la fàbrica. La presentació anirà a càrrec de Maria Ocaña. A continuació, comptarem amb la parti-cipació de tres rodenques que ens parlaran de com elles, en una època molt dif ícil, varen conciliar la seva vida familiar i professional. Ens parlaran de la seva vida i la seva història, que és, certament també història de Roda. Són Emília Ca-sacuberta, Carme Armengol i Coloma Majordom. Aquest acte l’hem anomenat Gran dones de Roda i estarà conduït per Cesca Costa i Maria Ocaña. L’exposició es podrà visitar fins el 28 de març.

Text. Fòrum Dona. Fotos. Josep Alonso

Tenint en compte que enguany commemorem el desè aniversari de la mort del nostre poeta Miquel Martí i Pol, aprofitarem l’avinentesa per fer aquest acte conjunt amb la biblioteca dedicat a la dona i a la fàbrica, a qui Martí i Pol va dedicar tants poemes. Tot plegat amb un suport fotogràfic i d’enregistraments que ens permetran acostar-nos a una època del passat més recent del nostre poble.Us hi esperem.

19 ~

No

tície

s


FIRA X NADAl, AmB 600 NENs I NENEsEl pavelló d’esports de Roda de Ter va tornar a ser l’escenari de la Fira x Nadal, adreçada a nens i nenes de 3 a 12 anys. L’activitat es va portar a terme durant els dies 2, 3 i 4 de ge-ner, de 5 a 8 de la tarda. Més de 580 nens i nenes van poder gaudir de tallers de manualitats, d’inflables, tirolina, espai de la petita infància, zona wii i d’activitats esportives com bàsquet, bàdminton, futbol i d’altres activitats relacionades amb l’esport. Un dels grans èxits d’aquesta edició va ser la tirolina. Aquestes activitats d’aventura, el muntatge dels in-flables i els tallers de manualitats, van anar a càrrec de l’em-presa Anigami. També es va comptar amb la participació del Club Bàsquet Roda i del Club Bàdminton Roda.

ComENÇA “l’HoRA DE lA TERTÚlIA”El grup municipal d’IPR ha engegat un cicle de xerrades so-bre diferents temes sota el títol “L’hora de la tertúlia”. La primera d’aquestes xerrades va lloc el 17 de gener i va om-plir la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda. Diferents rodencs i rodenques vinculats al món de l’esport van parlar de la seva experiència a nivell professional o d’aficionats. L’acte va constar d’una presentació individual de cadascun d’ells, un debat i al final es va obrir un torn de preguntes. L’objectiu és organitzar una xerrada cada 3 o 4 mesos sobre diferents temàtiques on hi puguin participar gent del poble. A la foto, Berta Noguera, Toni Colomo, Pere Gurt, Ma-nel Amor, Dani Bayés i la moderadora Ester Rovira. Foto. Montse Verdaguer

lA PANERA DEls PEssEBRIsTEsCom cada any, l’Agrupació Pessebrista de Roda de Ter va sortejar una panera entre totes les persones que van visitar l’exposició de diorames i que van comprar números. El nú-mero guanyador havia de coincidir amb el de l’ONCE del 14 de gener i va ser el 1.373. La panera va ser per Josep Sala i Teresa Caja, a qui el president de l’entitat, Josep Carreras, els va fer entrega. Els premiats volen fer arribar el seu agra-ïments als pessebristes: “Moltes gràcies als pessebristes de Roda de Ter per l’esforç que fan tots junts per alegrar-nos i emocionar-nos amb els seus diorames, tots els ho agraïm molt i aquest any especialment nosaltres que ens ha tocat la panera... Moltes gràcies i que per molts anys”. Més de 2.000 persones i diverses escoles han visitat l’exposició de diora-mes d’aquesta edició. Foto. Montse Verdaguer

mARATÓ DE sANG, El 6 D’ABRIlComencem l’any i ja estem preparant la pròxima Marató de Donació de Sang de Roda de Ter i Les Masies de Roda que serà el proper dissabte 6 d’abril, de 10 del matí a 2 del migdia i de 4 de la tarda a 9 del vespre, al Teatre Eliseu. Esperem poder passar dels 200 donants. Confiem en tots vosaltres. Ara ja ens estem posant amb contacte amb les entitats del poble per tal que la Marató sigui una festa per a tots els do-nants i tot el poble en general. A la de l’any passat, 196 per-sonas es van acostar al Teatre Eliseu per donar sang. Però ho van poder fer 183 persones, i d’aquestes, 32 donants va ser la primera vegada que ho feien. Com a dada curiosa, el resultats per sexes, per primera vegada els homes van supe-rar el nombre de dones donants, amb 114 homes i 82 dones. Us anirem informant. Us esperem per poder passar les 200 donacions. Recordeu que la sang encara no es pot fabricarGràcies a tots. Us informem que a l’acapte de sang del dia 29 de gener vam recaptar (47 bosses - 2 oferiments - i 4 nous donants). Text. Associació de Donants de Sang d’Osona.Delegacions locals de Roda i Les Masies

ACTE DE PRoTEsTA D’AlumNEs DE l’INsTITuTDiversos alumnes de l’Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter van fer un acte de protesta el matí del dimarts 5 de febrer a favor de l’educació. Portaven diverses pancartes i en una d’elles es feia referència al fet que “L’educació és la solu-ció”. A la foto, un moment del seu pas per la plaça Major de Roda. Foto. M. Àngels Roviró

20 ~

No

tície


Fotos. Àlex Sánchez i Montero

21 ~

Car

nava

l 201

3


22 ~

Car

nava

l 201

3Revista Roda de Ter / Gener-febrer 2013

Text. Eduard Morató i Redacció RDT. Fotos. Àlex Sánchez

La 30ª edició del Carnaval va arribar aquest any a Roda de Ter sense fer soroll. Són temps difícils per tot el que ens envolta: crisi, corrupció, un futur incert..,

però tot i així, i potser amb més motiu, hi han hagut les ga-nes de sortir al carrer per celebrar la festa més esbojarrada de l’any. El mercat de la disfressa, celebrat el passat diumen-ge 27 de gener, va ser l’avís que el rei Carnestoltes estava de camí: la plaça Major es va omplir d’una vintena de parades de roba, complements i disfresses de 2a mà, que junt amb un taller de maquillatge per els més petits, van fer aflorar, de ben segur, a uns quants, alguna idea.El cap de setmana del 15 i 16 de febrer, va arribar la gran cita. Divendres a la nit, va tenir lloc la tradicional baixada de carretons, que enguany recuperava la situació de la línia de meta al pàrquing de darrera l’Ajuntament, i que va finalitzar amb l’actuació del grup local de música La Gallina Afònica. La participació va ser de 10 carretons inscrits a la categoria júnior i 7 de sèniors. I dissabte, la gran cita: la rua amb les carrosses, les compar-ses, les músiques a tot drap, les disfresses de tots els colors i per a tots els gustos, i el ritme de tots els participants, con-vençuts que per una vegada l’any tot s’hi val. Una rua que va estar encapçalda, per segon any, pel grup local de batucada Batutukè. Arribada a la plaça Major, entrepans de botifar-ra per alguns i atenció posada al personatge Carnestoltes. Enguany, el pregó va ser ben diferent i original. Montero,

Ramisa & Montané van ser els mestres de cerimònia. Men-tre Josep Montero (del grup Oques Grasses) posava veu i guitarra al rei Carnestoltes, Guillem Ramisa i Maiol Mon-tané (del grup Obeses) l’acompanyaven amb la guitarra i el caixó, respectivament. El pregó va precedir el veredicte del jurat, que un any més ho va tenir molt difícil per escollir les millors carrosses i millors comparses. La participació va ser de 14 carrosses inscrites i 17 comparses. La festa, però, des de sempre que no acaba aquí per a molts: el ball a la carpa va ser l’acte que va concloure, com ja és habitual, aquesta 30a edició del Carnestoltes. Que ja són 30 anys d’història carnavalesca al municipi i esperem que ho sigui per molts més. La regidor de cultura, Petra Martín-Pero, fa una valoració positiva del Carnaval 2013: “Tot i que també hi ha hagut carnavals a altres poblacions com Ta-radell, a Roda hi ha hagut una bona participació”. I també va afegir que, tot i la crisi, “la gent ho ha posat tot”. I com a membre del jurat va reconèixer la dificultat de fer la tria: “Hi havia algun empat però finalment has de triar. Va ser molt difícil per al jurat”. La regidora també va voler destacar l’original pregó que es va fer en aquesta trentena edició: “Va ser divertit, diferent. Estic contenta del canvi. Ha estat una bona iniciativa”. Gràcies a tots i totes per fer-ho possible i gràcies sobretot a la Comissió de Carnestoltes i altres col·laboradors, sense els quals no hauria estat tan fàcil.

23 ~

Car

nava

l 201

3


CARROSSES

La + marxosa - El Saloon del TerLa + treballada - Roda PoppinsLa + original - Es-Kardats

COMPARSES

La + marxosa - Els fugitiusLa + treballada - De titelles i mentiders el món n’està pleLa + original - Els Encaixats

Els membres del jurat de la rua del Carnaval 2013.

En categoria Júnior:

Carretó més original: OvniCarretó més accidentat: Cacaolat lightCarretó més ràpid: Cosmet

En categoria Sènior:

Carretó més original: L’escarbatCarretó més accidentat: La banyera d’en GandiCarretó més ràpid: Els ambulanciers

Un dels participants de la baixada de carretons d’aquesta edició.

24 ~

Car

nava

l 201


25 ~

Car

nava

l 201

3


26 ~

Car

nava

l 201


27 ~

Car

nava

l 201

3


28 ~

Car

nava

l 201


29 ~

Car

nava

l 201

3


30 ~

Car

nava

l 201


31 ~

Car

nava

l 201

3


32 ~

No

tície


Dos anys després del seu debut, el grup de música Obeses, format per Arnau Tordera, Jaume Coll, Arnau Burdó, i el rodenc Maiol Montané, presenten el segon disc: Zel. Onze peces d’autoria pròpia on música i lletra s’agafen de la mà per tal d’aconseguir el preuat bes artístic entre el món de la tradició musical acadèmica europea i la músi-ca moderna. Una confluència d’estils clàssics i contemporanis, on l’equilibri formal i la riquesa tímbrica transcen-deixen la limitació d’aquella creació que té el límit de les seves mires en el present, i naturalment, en catapulten la seva obra cap a la història. Obeses fa un pas endavant en la seva breu però intensa carrera, aconseguint que presumibles impossibles esdevinguin veritats irrefutables, i ho fa sense re-nunciar als seus principis; a través del gust, la sofisticació, la ironia i el savoir faire que ja són marca de la casa.

El passat novembre del 2012 Oques Grasses va treure el seu primer disc Un dia no sé com el qual es pot des-carregar de forma gratuïta a la seva web www.oquesgrasses.com. El grup, format per Arnau Altimir, Joan Bor-ràs, Guillem Realp, Miquel Rojo, Josep Valldeneu i el rodenc Josep Montero ens mostra un conjunt de deu cançons amb personalitat pròpia, on l’humor i la sinceritat s’entrellacen de forma natural. El disc conté “un seguit de re-flexions després d’haver parlat amb els cargols sobre la vida i el cantar, la qual ens porta a caminar per aquests camins tan insospitats” comenta el seu cantant i guitarrista Josep Montero. Pel que fa a l’estil “és bàsicament reggae barrejat amb escalopendres i tota mena d’in-fluències ancestrals, tot això guardat, carinyosament, dins una carmanyola”. La presentació d’Un dia no sé com es farà a la sala El Moscou de Torelló el 16 de març, i el disc es podrà adquirir en format f ísic per primer cop.

El saxofonista Pep Poblet està treba-llant en un nou projecte que arriba al costat del company amb qui ja va comptar en el disc Viatge. Es tracta del pianista Nito Figueras amb qui Pep Poblet ha compartit el reconegut Di-versions Sonores. V.O.-Versió Original es el títol del concert i nou disc. Com a novetat desctaca l’enregistrament que es farà en directe del concert del dia 5 d’abril a l’Auditori de l’Atlàntida de Vic i que serà el nou disc. La presentació i enregistrament en directe del nou disc V.O. tindrà lloc a la sala Joaquim Maideu, a dos quarts de 9 del vespre. Pep Poblet i Nito Figueras oferiran un concert amb una tria de temes pop de totes les èpoques. L’espectacle comp-tarà amb la participació d’altres artis-tes, amics convidats. Per a més infor-mació, podeu consultar la pàgina web de Pep Poblet: http://www.peppoblet.com. També podeu comprar les entra-des al preu de 16 euros a: http://www.latlantidavic.cat.

33 ~

No

tície

s


Aquest any 2013 es commemoren els 10 anys de la mort del poeta i la bibli-oteca ha planificat per a cada mes un seguit d’actes i exposicions relaciona-des amb la figura de Miquel Martí i Pol. Alguns dels actes comptaran amb la col·laboració de diferents entitats i associacions de Roda de Ter. Durant el mes de febrer, a l’espai Miquel Martí i Pol de la biblioteca hi ha una exposi-ció dedicada al nomenament del poeta l’any 1992 com a “Escriptor del mes”. El material que s’exposa prové del Llegat Miquel Martí i Pol i mostra un recull de notícies, publicacions, invitacions i cartells que fan referència a l’activitat de Miquel Martí i Pol com a “Escriptor del mes” de l’any 1992. La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) va ini-ciar la campanya «L’escriptor del mes»

Text. Mercè Franquesa

(1989-1997), un programa que tenia per finalitat donar a conèixer els es-criptors catalans i divulgar-ne l’obra. L’escriptor que acceptava la proposta protagonitzava, durant un mes, una intensa campanya de promoció: xerra-des, conferències, taules rodones, etc., a escoles, universitats, ateneus, llibre-ries. El mes de febrer de 1992, Miquel Martí i Pol va ser “L’escriptor del mes” i va participar en diversos actes per tot Catalunya. El poeta va tenir l’oportu-nitat de promoure les seves obres i la literatura en general a biblioteques, as-sociacions, universitats, mitjans de co-municació i centres culturals. L’Ajun-tament de Roda de Ter, aprofitant que se’l va nomenar escriptor del mes, va acordar en un ple extraordinari nome-nar el poeta fill il·lustre de Roda.

La sessió del Club de Lectura de la Bi-blioteca Bac de Roda va comptar amb la presència de Rosa Cabré, Doctora en Filologia Catalana i professora titular de Filologia Catalana de la Universi-tat de Barcelona, que ens va comentar l’obra Olympia a mitjanit, de Baltasar Porcel. Cabré va ser amiga de l’escrip-tor i va ser la correctora i editora de les seves obres completes. Segons Rosa Cabré, la novel·la és una radiografia de la Mallorca actual que, a la vegada, funciona com a metàfora del món. O d’un determinat món, almenys: el món de les societats capitalistes occidentals. I a la novel·la, que abasta els últims cinquanta anys d’història mallorquina, hi veiem reflectits tots els canvis que s’han hagut de produir a l’illa a fi de deixar de ser la societat rural, tancada i pobra del passat, però que ha arribat actualment a convertir-se en un espai superpoblat, en què la construcció i el turisme, entesos com a font immedia-ta i irracional de diners, són els nous tòtems intocables, als quals tothom serveix i ret culte. Servint-se d’un pai-satge conegut, el de Mallorca i, concre-tament Andratx, de la seva geografia, de la seva gent i de les seves històries, Porcel fa que esdevinguin reflexos uni-versals de les il·lusions i passions de tot ésser humà, de les seves grandeses i de les seves misèries. També reivindica les arrels, qui perd les arrels perd la iden-titat i cal conservar els orígens mallor-quins i no vendre-ho tot per tal de fer diners ràpids. Text. Mercè Franquesa

34 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda


Enguany el cicle de conferències de l’Esquerda arriba a la seva vintena edició. L’any 1993, quan es iniciar, el format era diferent: el cicle tenia cinc conferències de temàtica variada: antropologia f ísica, història, geologia, paisatge i arqueologia. A partir de 1996 es van començar a fer els cicles amb caràcter monogràfic, el primer va girar entorn a la dona i el treball al llarg de la història. S’hi van dedicar quatre sessions. Des de llavors han estat molts els temes que s’han desenvolupat, però tots elles tenen com a fil conductor la història i l’arqueologia. El 2009 varem tornar a variar lleugerament el format, substituint una conferència per una visita comentada relacionada amb el tema proposat. En tots aquest anys hem aconseguit un públic que s’ha fidelitzat amb aquesta activitat i al qual agraïm profundament el seu interès, que ens esperona a trobar nous temes.

El cicle de 2013 dedicat al Bach de Roda

Com ja deveu saber, aquest any es commemoren els 300 anys de la mort del Bach de Roda (hem mantingut el nom amb què apareix als documents de l’època). El 28 de maig de 1658 naixia Francesc Macià i Ambert que després serà conegut per Bach de Roda. El 2 de novembre de 1713 va ser penjat a la Rambla de les Davallades de Vic acusat de traïció. Roda enceta amb aquest cicle els actes commemoratius que s’aniran desenvolupant fins el 2 de novembre. Així doncs, a banda de comptar amb el suport de l’Ajuntament de Roda, també comptem amb la col•laboració de l’Ajuntament deMasies de Roda, d’Unnim, del Consell Comarcal i d’Òmnium Cultural.Els conferenciants d’enguany són de luxe. Inicia el cicle el dia 2 de març

Text i foto. Maria Ocaña. Museu de l’Esquerda

el Catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra, el Dr. Joaquim Albareda i Salvadó. Ell ens parlarà de la figura del Bach en el context de la guerra de Successió i també de les claus del conflicte bèl·lic. A continuació el dia 9, el Dr. Agustí Alcoberro i Pericay, director del Museu d’Història de Catalunya ens situarà els exiliats d’aquesta guerra, entre els quals hi ha els descendents del Bach. La darrera de les conferències, que anirà a càrrec del Dr. Xavier Rubio i Campillo , abordarà l’estudi

lEs oBREs DEl musEu VAN AVANÇANT.- Continuen les obres de rehabi-litació de l’antiga caserna per tal d’emplaçar-hi el nou Museu de l’Esquerda. Poc a poc l’obra va prenent forma.

dels camps de batalla de la Guerra de Successió des de l’arqueologia. Finalment la visita que tanca el cicle, ens portarà a recórrer diversos indrets relacionats amb Francesc Macià, per Roda i les Masies de Roda. En aquest cas els encarregats de fer el guiatge seran Florenci Barniol, filòleg i Jordi Vilamala, historiador, autors del llibre: Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Família i trajectòria d’un dirigent de la Guerra de Successió, publicat per l’Ajuntament de Masies de Roda el 2007, juntament amb Maria Ocaña.

35 ~

Co

m la

vai

g fe

r


uNA FoToGRAFIA DE joRDI VIllEN RosEll

Aquesta és una imatge de paciència! A la vida se n’ha de tenir molta de paci-ència, i en la fotografia, si l’objecte és un ésser animal, més! Tot va succeir en el nostre viatge a Islàndia d’aquest estiu. Teníem clar quins objectius fo-togràfics plasmar, natura i més natura. Semblava dif ícil trobar-los... es diuen “Frararets” i són típics d’allà, viuen en penya-segats de dif ícil accés i són molt petitons.El dia que vam decidir anar-los a cer-car era un dia molt ennuvolat i a mitja tarda, la qual cosa disminuïa la possi-bilitat de fer una gran fotografia, però el resultat va ser prou bo. Estirat a ter-ra a uns 3 metres d’ell, amb el diafrag-ma obert per captar el màxim de llum i quiet com un estaquirot, vaig esperar que sortís del niu i es posés una mica

uNA FoToGRAFIA DE josEP AloNso sÁNCHEZ

Per vacances a Menorca em varen par-lar d’una cova que valia la pena de veu-re-la, tant per gaudir de la cova mateixa com de L’indret on està situada. Així surt la foto de la que parlarem, després de fer-ne potser una vintena,tant de fora cap dins com de dins cap fora.Aquesta foto és de “sa cova des Co-loms” al Migjorn gran de Menorca. És una foto que a mi personalment m’agrada molt doncs ens permet de descobrir les meravelles de la natura.Està tirada amb una obertura de 3,2,un temps d’ exposició de 1/60 seg, i un ISO 100. L’únic retoc que he fet és bai-xar una mica la llum que entra de fora per tenir una mica més de detall a les parets, ja veieu com es poden apreciar força bé. Com a pauta per copsar les mides de la cova, penseu que la figura que es veu (ma germana) està a 64,5 metres del punt de captura i jo estava

al centre de la cova, per tant darrera meu encara quedava si fa o no fa la mateixa distància.Per tant, imagineu-vos una cova més llarga que un camp de futbol i tan alta

com el pont de Roda, aquestes serien més o menys les seves mides.També la gent del Migjorn en diuen “La Catedral”.

bé i clac! El “Frararet” fotografiat. A la foto no s’hi ha fet cap modifica-

ció, excepte la transformació a blanc i negre.

36 ~

Sal

utRevista Roda de Ter / Gener-febrer 2013

La gran majoria de la població porta o ha portat a la seva boca alguna obturació amb base de plata (empast amb amalgama de plata). Fins fa uns anys

era l’únic material disponible per fer-ho. En l’actualitat ha passat a un segon pla essent substituït per les noves resines compostes, que a més de ser molt més estètiques són més estables i durables en el temps.

La composició de l’aliatge de l’amalgama dental és una barreja de diferents metalls i en unes determinades proporcions, que habitualment solen ser: Un primer grup de metalls compost per un 50% a 75% de Plata (Ag), i un petit percentatge d’alguns elements (que no tots) com Coure (Cu), Zinc (Zn), Estany (Sn), Pal·ladi (Pd), Indi (In), Seleni (Se), Níquel (Ni)... I un segon grup en el que hi trobem el metall Mercuri (Hg) com element en proporció menor sempre d’un 50%. L’ús habitual d’aquesta al·leació en les obturacions dentals sol ser en un percentatge ric amb plata (sobre un 65-70%) i baix en els altres metalls (es recomana que el Ni no hi sigui present o que sigui el més baix possible).

La toxicitat d’aquesta al·leació en el cos humà tant sols s’ha pogut evidenciar en els treballs científics realitzats, algunes reaccions d’al·lèrgiques específiques a algun dels seus components. No hi ha evidència en cap estudi científic que demostri la toxicitat pel pacient del mercuri usat en aliatge dental, (exclosa la mencionada al·lèrgia específica); un cop feta la preparació correcta, l’amalgama és altament estable davant dels fluids bucals.Els efectes locals en determinades ocasions, si és que es poden apreciar, poden ser un enfosquiment del color de les dents, rarament una tinció de la mucosa en contacte amb el compost i en alguns casos un efecte de galvanisme (corrents puntuals) al contactar el material amb altres metalls i amb la saliva (sol donar-se en estadis inicials). Cal saber que els més exposats als efectes del mercuri

Text. Dra. Anna Sánchez Castro. – Odontòloga - Clínica Dental Danoran

d’aquesta amalgama són els professionals sanitaris (Odontòleg, infermeria...) que són els qui els manipulen. Per aquest motiu són els principals interessats en vetllar i protegir-se d’aquesta possibilitat, mitjançant mesures i tècniques adequades com mascaretes, guants, ulleres, barret... durant la manipulació. No hi ha, en els estudis realitzats, evidències d’efectes sistèmics sobre l’organisme.

La toxicitat en el medi ambient és un factor que els professionals tenen totalment controlat mitjançant controls en la manipulació i en el seu tractament residual.

En l’actualitat hem de mencionar que rarament es fan servir amalgames dentals metàl·liques, ja que han estat substituïts quasi al 100% per nous materials com els compostos orgànics, que a més són molt més estètics i estables. No hem d’oblidar que els materials compostos que actualment s’estan fent servir també poden produir efectes específics d’al·lèrgia a algun dels seus components.

Les conclusions fetes al respecte per entitats científiques de consolidada reputació mundial són: Tant pel “Scientific Committee on Health and Environmental Risks - Comitè científic dels riscos sanitaris i mediambientals (SCHER)” com pel “Council of European Dentists - Consell de Dentistes Europeus (CED)” conclouen que: “...no està justificada en l’actualitat la restricció de l’ús de l’amalgama dental com a material restaurador i que no té riscos per a la salut dels pacients excepte algunes petites reaccions al·lèrgiques específiques”. Per tant, “...no hi ha justificació clínica per extreure restauracions d’amalgama clínicament satisfactòries, excepte en pacients al·lèrgics als components de les mateixes”.

Davant de qualsevol dubte, consulteu amb el vostre Odontòleg que és qui millor us informarà sobre el vostre cas específic.

paella per encàrrec els caps de setmana

37 ~

Op

inió


idees de innovació. Però en Moliné no se sentia content, ni de bon tros. Aquells panorames que havia contemplat a pagès, quan es recuperava de la malaltia i que tenia gravats a la memòria, no els podia representar amb els materials de que disposava. Ell volia la plasmació d’un quadre en tres dimensions i perspectiva, que fos no sols creïble, sinó con-corde amb les seves realitats-veritats.

En Molié visitava cada any molts pessebres i enlloc veia el pessebre somiat, que per ell s’havia convertit en una autèn-tica angoixa vital. I, de sobte, arribà el primer dia d’una nova era del pessebrisme arreu del mòn. L’any 1913 volia repre-sentar l’anunciació als pastors. Veia nítidament a la imagi-nació un panorama que no li acabava de sortir. Ho provà amb tots els materials de que disposava però en va. Mentre feia el pessebre , hi havia també al convent fent adobs un paleta que en acabar la seva jornada, passà a acomiadar-se. En girar-se en Moliné per correspondre, se li ocorregué una idea nova: “Escolteu -li va dir- ¿que em deixeu la gaveta, les eines i aquell mig sac de guix?”. Acabà per modelar aquell paissatge, que conservava a la seva imaginació, amb el guix, trossos de suro per donar consistència i arpillera xopada de guix que conformava dòcilment les formes que li demanava el pessebrista. Acabava de néixer el primer diorama amb tres dimensions i perspectiva. I acabava de néixer també el sistema de construcció de pessebres que des de alesho-res s’ha utilitzat a tot el món i que es coneix com “Escola Barcelona”. Antoni Moliné i Sibil, un home senzill que va saber reproduir en un petit espai la immensitat de la natura que contemplaven els seus ulls. Tota la resta ja és història. Glòria i Pau.

Aquest any 2013 la Federació Catalana de Pessebristes te dues dates dignes de celebració. La primera és els 150 anys de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, que va crear-se al 1863. Els actes sinicien coincidint amb el centenari de la invenció a Catalunya de la tècnica del diorama en tres di-mensions tal i com el coneixem actualment. D’aquest segon fet tan determinant, a les hores, pel futur de la construcció de pessebres , és del que us vull fer un petit anecdotari.

La història ens il·lustra que al món hi ha hagut grans i petits inventors, als quals no s’ha retut el reconeixement que pels seus mereixements els hi pertocava. És aquest em sembla el cas d’Antoni Moliner (1881-1963). Som davant un home que va tenir una espurna de genialitat que revifà el món del pessebre amb una forta empenta creativa, que cristal·litzà en la invenció d’un pessebre fet tot de guix d’escaiola i que culminà, sota el seu lideratge, en la refundació de la pri-mitiva “Sociedad de Pesebristas” de Barcelona, amb el nom d”Associació de Pessebristes de Barcelona”. Anem, peró, a pams.Antoni Moliné i Sibil neix el 1881 a la Vila de Gràcia. Els pares, comerciants botiguers de tradició i arrelam de classe mitjana catalana, comformada amb el que tenia i defugint les emocios desproporcionades. Als vuit anys, s’inicià en el muntatge del pessebre a casa, seguin fidelment l’ús i costum de l’època. Així es va començar a gestar un lent i progressiu model de construcció que no acabava mai de satisfer l’An-toni. Dues coses sí que tenía molt clares: per a ell, el pesse-bre era primordialment paissatge, i, en segon lloc, havia de reflectir la realitat. En paraules seves, havia de representar la veritat. Als dotze anys, va haver de deixar-ho tot: pessebre, estudis i vida en família, afectat d’una greu malaltía. Els metges no li donaven més de quatre o cins anys de vida. Sortosament es varen equivocar. La seva vocació d’arquitecte es va estron-car, però no la seva insaciable sed de coneixements. Conti-nuava pertanyent a l’ordre pessebrista, continuava sent un fill obedient que no volia disgustar els pares, i haver quedat fill únic, puig que la Francesca, la seva germana, havia pro-fesat de carmelita al convent del carrer Montseny de Grà-cia, li va fer prometra als pares que ell sempre restaria al seu costat.Passaren els anys: la Setmana Tràgica es saldà amb la crema-da del convent carmelità. Aquesta comunitat muntava cada any un pessebre i aquell Nadal es presentava complicat. El responsable habitual era a París, la tramoia havia quedat destruïda i faltaven pocs dies per les festes. La germana d’en Moliné el crida, li explica el cas, el compromet i li dóna via lliure. Resorgí el pessebrista nat dels anys de la infantesa i construí un pessebre el més aproximat possible a les seves

Text. Josep Carreras. Agrupació Pessebrista de Roda de Ter

38 ~

Op

inió


Començar l’article d’avui m’ha creat un dubte. Què comentarem? No és que no n’hi hagin de temes per referir-nos i malauradament quasi cap de bo. L’actualitat és angoixant no solament al nostre país sinó també a la resta del món sigui de caire polític, econòmic o moral. Quina opinió podem donar si l’entrellat és tan espès que no sabem per on agafar-lo o a què o a qui atribuir-lo ni solució adequada que ens resolgui el problema?

L’experiència de l’edat m’ha indicat una sortida. Parlar del temps o del futbol. Ni amb un ni amb l’altre hi entenc gaire però en el primer podríem trobar-hi indicis, encara que esotèrics, d’allò que potser ens passa i ens perjudica a tots.Des d’èpoques immemorials la humanitat s’ha adaptat, de grat o per força, a les inclemències del temps. Ara degut als avanços científics, els homes hem cregut que d’una manera o altra comencem a dominar la natura i amb la nostra intel·ligència, pobra davant l’univers però acceptable al nostre criteri, ens hem fet amos del món. La terra sap de la nostra petja, l’explotem, en traiem beneficis i tenim a l’abast tota mena de materials, sòlids, líquids i gasosos. Gaudim de l’energia i això ens permet crear una moderna civilització de dimensions impensables i xarxes de comunicacions f ísiques i també d’intangibles.

Ens hem adonat, però, que produïm molta contaminació i a l’ensems que les temperatures pugen i s’endevinen canvis. Ignorem exactament a què es deu però sospitem que ho fan a causa de les nostres manipulacions. En una paraula que encara que no ho fem prou bé fem el que hem de fer perquè

Text. Joan Sala i Pujols

per alguna cosa som propietaris del nostre terreny. I amb veu baixa acceptem que si que nosaltres possiblement, som els que provoquem desoris en la natura.

Si llegim cròniques de l’antigor, veurem que sempre hi ha hagut inundacions, tempestes, terratrèmols, incendis i secades, períodes glacials i altres de bonança. Alguns d’aquests fets han estat origen de migracions de pobles enters, de revolucions, de tornar àrides regions abans fèrtils i al revés. I aleshores no hi havia ni petrolis, ni cotxes, avions, coets, armes químiques, insecticides i res del que culpem ara com a provocadors d’inestabilitat.

El nostre planeta és un astre viu que segueix impertorbable les lleis del cosmos i amb els elements que dan possible la seva existència, aire, cos, foc i aigua. Nosaltres sentim urc dels nostres assoliments i també temor d’allò que en diem vulgarment passar-nos de la ratlla amb possibles conseqüències reals o imaginàries. Seria prudent que penséssim, a part de les legítimes creences espirituals, que som tan poca cosa que a l’univers material no se’ns hi sap ni se’ns hi espera. I que amb moments tan confusos com els actuals seria bo que ens preguntéssim: “Som nosaltres quins esvalotem el temps o és ell qui ens esvalota a nosaltres?”.

Text. Mercè Viladecàs

La gent, tots plegats, sembla que ens hem tornat boigs, sembla que estiguem com descontrolats. Algú es compren perquè la desesperació ha entrat a casa seva. D’altres, amb la follia, emprenen qualsevol robo o tiroteig. Fan caure a la gent per agafar el bolso. No tenim res segur, la seguretat social la paguem cara, les cures alternatives més... Tot tendeix a anar pel cantó privat i si no hi ha diners per fer front a aquests desidoris de pagaments, i el que no sabem.Sí, sí, hem perdut la cordura i a voltes, el seny. No ens ha afavorit gens tanta gent forana, jo penso que fins ara hem estat molt desafortunats en escollir els presidents que ens han governat. També sé que res és fàcil, i ens costarà molt poc el jutjar, però fillets, tants diputats amb la cartera plena, ministres, el mateix govern, la casa reial, i a més, amb gent poc neta... I la justícia, que és justa?Està amb un bon nivellet de benestar a tothom fa goig, tan sols amb poder cobrir

les necessitats, la gent treballadora ja estem contents. Però ara tot és un desgavell, només proliferen els bars, i les discoteques, i per tot se’ns engresca el jovent a provar sexe barat i fàcil. I llavors la llei de l’avortament, que per mi és una cosa nefasta. Que no penseu, noies, que en sortiu vosaltres les perjudicades? Teniu pastilles per no quedar en estat, si fos així, la de després, i per uns minuts de plaer us sacrifiqueu tant per un home? Què fan ells per vosaltres? La meitat i els altres se les piren, i vosaltres burres. Els problemes us fan perdre la joventut, i l’alegria. Ull viu, que segons quins ambients és tot una farsa.

39 ~

Op

inió


època de festa i de disbauxa, i com no, el Casalot ens sumem a la rauxa! Remuntant-nos a l’origen del Carnestoltes, al Casalot també en som conscients que indica l’inici d’una època de reflexió i penitència; la Quaresma. Així doncs, el Casalot ha decidit celebrar aquesta festa tan seguida per tothom; disfressats de productes de la terra: Pagesos i Espantaocells! Ja fa molts anys que el Casalot participem d’aquesta festa amb gran il·lusió. Si feu un clic a la nostra pàgina web (www.casalot.cat), veureu un munt de fotos d’aquests carnavals passats i d’altres moments inoblidables, que tot hi ser instantànies genials, no mostren tot el que hem viscut junts. És genial poder mirar enrere i veure en el que s’ha convertit aquell infant que un dia va entrar al Casalot; ara és un adolescent madur que ha après a prendre seves pròpies decisions i que un dia tu el vas ensenyar a aixecar-se sol. Una altra festivitat celebrada recentment al Casalot va ser el Nadal, com ja us vam explicar al darrer numero de la revista Roda de Ter. Ho vam fer a través dels Pastorets, la Cantada de Nadales i el sorteig d’una magnífica panera. Així doncs, ens plau anunciar que la guanyadora de la panera gegant va estar Pilar Fortet!

Text. Monitors i monitores d’El Casalot

Un grup de mares voluntàries han participat en la realitza-ció dels decorats del Carnestoltes de l’escola. S’han trobat a les tardes, al llarg de quatre dilluns.Durant aquestes quatre sessions, han elaborat el material que engalana els dos vestíbuls dels dos edificis. El tema, en-guany, està dedicat al “Far West”.Des d’aquí el nostre agraïment a totes aquestes mares que s’han implicat altruísticament en el treball fet.

Text i foto. Marta Serra. Mestra Escola Mare de Déu del Sòl del Pont

40 ~

Op

inió


Em sembla que em repeteixo però és que, com més va, menys mandra em fa fer-me gran, i això que tot plegat és molt més còmode i senzill ara. Per exemple, anys enrere, els “compromesos” havíem de tenir ideals i els havíem de fonamentar en unes filosofies, unes doctrines socials... una feinada, actualment tot això s’ha simplificat molt: amb quatre obvietats en format de manuals d’autoajuda en tenim prou per muntar-nos uns “estils de vida” que fan el fet de sobres, anem amb unes motos, ballem hip hop o fem surf i ja en tenim de sobres per adscriure’ns a sectes que t’arreglen la vida.Les sectes són el que són mentre no es desmarxen. El problema ve a partir d’un cert nombre de practicants i, sobretot, de la capacitat de manipulació que hi vegi el poder. Llavors es converteixen en religions i aquí ja hem begut oli. Tot això ha passat amb l’esport, a veure, d’esport se n’ha practicat sempre, fins i tot en la seva modalitat d’espectacle i com a exèrcits desermats que no em recordo qui, va qualificar els equips representatius de pobles sencers han permès una certa higiene social. Tot i que, de vegades, se’n fa un gra massa i pot convertir-se en l’opi del poble que també es deia però és, sobretot, a partir de quatre collonades sobre creixements personals que ens ho han venut com a “estil de vida”. Hem begut oli quan admetem que saltar marges el més aproximadament possible a les cabres ens apuja l’autoestima, quan, en lloc de caminar per anar als llocs anem a caminar o fins i tot anem amb cotxe a corre sobre unes cintes sense fi que no porten enlloc, quan, per assolir la plenitud, anem amb bicicleta guarnits amb mallots psicodèlics que, a partir de certa edat, ens fan semblar lloms embotxats per qualsevol carretera a qualsevol hora

Text. Miquel Pradell

per desesperació dels qui hi treballem... Quan, en fi, se’ns convenç de bombejar tota la sang als muscles en detriment de la irrigació del cervell ja estem apunt per deixant-se de cultura que ens podria fer lliures. Quan l’esport ens fa tant “guapos” així com també per creure’ns que necessitem els bancs que ens arruïnen per progressà, que, perquè les pàtries vagin bé, els que hi viuen ens hem d’ofegar en la misèria que, en fi, no hi ha cap més manera de viure que aquesta porqueria que ens proposen. Què voleu que us digui, jo, com a estil de vida, m’estimo més el que ens proposa aquests dies el carnaval: donar al cos totes les satisfaccions possibles enlloc de massacrar-lo amb esforços estúpids, al cap i a la fi, el “carpe diem” es fonamenta en la filosofia dels epicuris i no pas en cap maleït manual d’autoajuda.

Text. Abel Arderiu i Surinyac

Els diaris esportius de tot el país informen abastament sobre l’esport del futbol de totes les categories i de gairebé tots els equips. He de dir que aquesta qüestió em sembla perfectament raonable, i considerant el país on vivim i la importància tan clara que té el futbol en la nostra època potser no és tema per debatre. A més, sé que hi ha molta gent que viu d’això, d’aquest esport, i potser és més bo que dolent.A part d’això, us volia preguntar: seria possible que diaris més especialitzats en la temàtica esportiva tinguessin el bon gust i el bon aire de posar alguna imatge sobre les competicions

no futbolístiques i més informació al respecte?Per exemple: ja que som un país que té una considerable quantitat de quilòmetres de costa i tenim molta afició per l’esport de la vela, i el fet que una persona faci la volta al món en solitari –i que també llueix la seva publicitat per cert- motiva més d’un aficionat a la consulta de diaris i altres mitjans on procurar saber una mica més, i més, també d’altres esports que de vegades no tenen el ressò que els correspon, seria tot un detall per part d’aquests presumptes diaris especialitzats en temàtiques esportives que tinguessin un puntet d’atenció cap a nosaltres. Seria de bon agrair.

41 ~

Op

inió


FE D’ERRATEs

Sobre la notícia publicada a la pàgina 8 de la revista RDT de desembre de 2012, referent a la inuguració dels pessebres, volem aclarir que l’escola pública estava regentada per Fèlix Álvarez i que el seu fill Sebastià va crear una escola privada al carrer Bac, número 4, que va funcionar del 1931 al 1939.

Serveis de: ODONTOLOGIA GENERAL, ODONTOPEDIATRIA, ODONTOLOGIA

PREVENTIVA, ORTODÒNCIA per a nens i adults, IMPLANTOLOGIA, CIRURGIA BUCAL,

PRÒTESI fixa i removible, PERIODÒNCIA

Plaça Major, 15, 2n - Tel. 93 854 04 53

Perquè avui és Carnaval, tenim dret a fer l’animal.A anar a contracorrent, a significar cosesque ens facin els dies més dolços, no tant transcendents.

El febrer ens ha portat el Carnaval, aquest any ben d’hora, i Roda, com tants altres pobles i ciutats, s’ha transformat. Hem omplert els carrers de festa, música, disfresses i carrosses ( perquè potser si que el Carnaval ho capgira tot, Roda durant l’any és més aviat un poble tirant a mort últimament, però per Carnaval la gent s’hi bolca). I és que és una festa especial que ens permet amagar-nos darrera una màscara i poder passejar de manera inadvertida, ballar de qualsevol manera i fer veure que aquell pas tan estrany era una invenció per fer riure i no pas la prova que ballem fatal, pintar-nos i vestir-nos per un dia com el que ens agradaria

Text. Sara Jordan Suriñach

ser. El dia de Carnaval ens oblidem dels problemes, de la crisi i ens deixem anar de veritat, gaudint com pocs dies a l’any, suant tot i estar a temperatures fregant al zero, rient amb persones amb qui potser ja fa molt que no riem. Però com tot, el dia passa i la nit també acaba, aleshores tot torna a ser com abans: la vida, la feina (els que tenen sort de tenir-ne), els amics, la rutina. Ens queda el regust, això sí, d’haver estat per un dia, algú tan diferent que ens ha permès mostrar-nos pel poble de maneres, a vegades, ben ridícules. I també ens hauria de quedar el fet de saber que som qui som, i com que Carnaval només és un dia a l’any, els altres 364 hem d’aprendre a viure com nosaltres mateixos.

L’endemà t’aixeques cansat però content.Un diumenge s’afronta, a poc a poc i anar fent.Et mires al mirall i tornes a ser tu.I creus que és injust però no ho dius a ningú.

(La cançó és Carnaval, dels Amics de les Arts).

RECTIFICACIÓ.- El telèfon de la perruqueria d’home Andreu Boix, del carrer Pep Ventura nº 3 baixos de Roda de Ter, apareix equivocat en la guia comercial Tot el que necessites ho tens molt a prop que ha editat l’Ajuntament de Roda de Ter. El número correcte és 636 91 53 78.

42 ~

Op

inió


Per aquest equip de govern l’Educació sempre serà una prioritat i la voluntat és poder anar mantenint una oferta educativa. Des de la regidoria d’Educació s’està

fent una tasca important per aconseguir que els rodencs i rodenques majors de divuit anys que ho vulguin, puguin accedir a la titulació del graduat en secundaria a través de l’IOC (institut obert de Catalunya) i amb la col·laboració de l’Escola d’adults de Vic. Cal dir que ja varem tenir matriculats en el primer trimestre i que fins al 22 de febrer està oberta la matricula per al segon trimestre. La formació es fa on-line, i els alumnes disposen d’un tutor presencial per resoldre els dubtes o problemes que hi pugui haver. S’han organitzat cursos de Formació d’Adults a nivell de informàtica d’iniciació: nivells 1 i 2 i de llengua catalana a nivell bàsic:curs A1 i nivell intermedi curs B i cal dir que funcionen amb normalitat. També hi ha un curs de preparació de l’ACTIC.

Aquest curs en que algunes subvencions han deixat de ser-hi, cal dir que, gràcies a la creació de la borsa de voluntariat, conjuntament amb el personal de plans d’ ocupació es podrà continuar fent l’estudi assistit per ajudar a aquells alumnes que necessitin reforç i econòmicament no s’ho puguin permetre. Dir que properament presentarem aquesta nova iniciativa que és la borsa de voluntariat, que se’ns dubte serà una eina molt important pel poble.

El compromís amb educació hi és en tots els àmbits i a nivell de centres educatius hem establert una col·laboració amb Medi Ambient amb la plantada d’arbres de la “Muntanyeta” on hi participaran els centres educatius del poble amb un fet tan meravellós com apadrinar un arbre

Hem volgut millorar el servei de menjador de l’escola Emili Teixidor, fent possible que el segon plat es pugui cuinar a l’escola. Per això s’ha rehabilitat l’espai dedicat a la cuina, reforçant la paret, col·locant una planxa i un sistema de ventilació–extracció de fums adequat.

Recordem que aquest any tenim dues efemèrides a celebrar i que a nivell educatiu hem organitzat diferents comissions per treballar-hi. La participació dels nois i noies en la vida del poble és important. Cal dir que tenim també el suport i la col·laboració de les AMPAS.

En aquest apartat informatiu no volen entrar en discussions partidistes sinó explicar la feina que anem fent i estar atents per anar encertant l’acció de govern. Però arran de la darrera publicació del grup de l’oposició Independents

Text. Grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya de l’Ajuntament de Roda de Ter

per al Progrés de Roda-Progrés Municipal – Partit dels Socialistes de Catalunya (IPR-PM) creiem que cal donar explicacions perquè el nostre silenci no suposi que donem per vàlides unes afirmacions que s’hi fan.

Entre d’altres, s’eludeixi que la regidoria d’Urbanisme des de l’any 2003 fins l’any 2011 ha estat en mans exclusivament del grup IPR-PM, període en que tenim una reclamació per obres a la biblioteca, l’execució de les obres del carrer de baix, o haver tardat 6 anys a fer uns tràmits urbanístics per cedir els terrenys de la futura escola. No es pot atribuir sempre els errors als altres i fer veure que tot el que no s’ha fet bé durant aquest darrers anys és atribuïble exclusivament del juny del 2005 al juny del 2007 quan Esquerra va ocupar l’alcaldia.

També com es diu en aquesta publicació és totalment fals que l’Alcalde cobri tres sous. L’Alcalde cobra de l’ajuntament per una dedicació parcial, totalment declarada de 15.438,44 euros anuals, (en aquest import també s’inclou les quotes SS del treballador i de l’empresa). Informació pública, aprovada per Ple i consultable a la web de l’ajuntament. L’altra dedicació parcial per completar el sou prové de les funcions de vicepresident del Consell Comarcal i no cobra cap sou per representació a cap entitat municipalista ni de cap partit.

Ja està prou desprestigiada la política que no cal afegir-hi demagògia. Sempre hem dit que el que ara cal és més participació de tothom, i que cal recobrar la confiança dels veïns en els afers públics. Entrar en batalletes partidistes no porta enlloc. I escampar el dubte i la mentida és una irresponsabilitat que no beneficia a ningú. Ens toca treballar amb responsabilitat i esforç, demostrar que els que estem en política municipal ho fem per fer un servei al poble. Això és el que ens demana la gent.

“Sempre hem dit que el que ara cal és més participació de tothom, i que cal recobrar la confiança dels veïns en els afers públics”

43 ~

Op

inió


A Roda hi ha problemes importants que al nostre grup d’IPR ens preocupen especialment i que lluny de resoldre’s tenim la percepció que van a

més, estem parlant de la seguretat ciutadana o, millor dit, de la inseguretat ciutadana. Ara fa uns dies, nous episodis de violència van aparèixer al centre històric, o robatoris a vivendes de diferents barris, episodis que no són aïllats i que fa massa temps que duren. L’equip de govern d’ERC fa gairebé dos anys que fa volar coloms parlant que ho resoldrà mancomunant el servei de policia. Primer l’equip de govern feia declaracions als mitjans de comunicació sobre mancomunar el servei de policia amb Vic i Manlleu. Després, i degut a uns episodis de violència succeïts a Roda, l’equip de govern llançava un altre cortina de fum als mitjans plantejant mancomunar el servei de policia amb Manlleu i les Masies, però ja no parlava de Vic. Segons aquests comunicats, el conveni amb Manlleu s’havia de començar a redactar al setembre de l’any passat, a dia d’avui el més calent està a l’aigüera.Tenim la percepció doncs, que l’equip de govern no sap com resoldre el problema greu d’inseguretat i violència que existeix a Roda. Cada cop que apareix un episodi d’inseguretat en el nostre municipi, l’equip de govern no fa res efectiu, més enllà de llençar cortines de fum als mitjans de comunicació, i així es pretén amagar la realitat. L’equip de govern d’ERC no pot continuar amagant la realitat, exigim una solució real i efectiva als greus problemes de violència, robatoris i en general d’inseguretat. Això sí, més enllà de resoldre els greus problemes d’inseguretat l’equip de govern no s’ha estat de posar en entredit una i altra vegada les càmeres de seguretat.Un altre tema que preocupa especialment IPR és la participació ciutadana i el respecte que ha de tenir un govern seriós i responsable en les decisions preses en aquests processos. L’aprovació inicial del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) incorporava propostes fruit del procés de participació ciutadana: enquestes, tallers monogràfics de participació, reunions amb veïns i entitats, etc. Ara l’equip de govern ha modificat el POUM de forma unilateral, sense tenir en compte la veu de la ciutadania i els acords presos amb els veïns i sense comunicar aquests canvis als veïns afectats. IPR com a grup responsable, i abans no sigui massa tard, ens estem reunint amb els veïns afectats (feina que hauria de fer el govern), els informem sobre els canvis que ha realitzat el govern i sobre la retallada de drets urbanístics que els suposa i posem a la seva disposició tota la informació i les eines per tal de rescabalar la retallada de drets abans de la seva aprovació. On queda doncs la participació ciutadana de l’equip de govern?

Text. Grup Municipal d’Independents per al Progrés de Roda

Un altre exemple de participació ciutadana el tenim en el ple de desembre, quan el nostre grup va esperonar el procés de participació ciutadana per escollir el projecte d’enjardinament de la rotonda de la creu. Quatre dies després del ple i després de més de 3 mesos en què l’equip de govern va tenir els projectes d’enjardinament de la rotonda de la creu al calaix, s’iniciava el procés per escollir el projecte guanyador. Finalment el projecte escollit va ser el del rodenc Jaume Soler, projecte recolzat des de la passada legislatura pel nostre grup, tal i com vàrem publicar en el butlletí de 10 de desembre que vàrem distribuir per tot el poble. Aquest butlletí de desembre tractava temes importants com el POUM, les finances municipals, el pressupost, l’Impost de Béns Immobles (IBI), la nova escola Emili Teixidor, la pujada de la taxa de la llar d’infants etc. De tots els temes tractats, l’equip de govern ha posat l’accent en un tema menor, les retribucions de l’alcalde (Ajuntament, Consell Comarcal, ACM), publicant a la pàgina web de l’ajuntament un comunicat atribuint falsedats a aquest fet. Un comunicat on l’important no és el que diu, sinó el que deliberadament es deixa de dir. Un comunicat que utilitza els mitjans locals i l’institució de tots, l’Ajuntament per fer partidisme, cosa inaudita d’un govern seriós i responsable. Volem, per tant, des d’aquest mitjà i per última vegada –entenent que hi ha temes més importants a tractar en el municipi– constatar que tot el que diu IPR en el butlletí és cert i contrastat.Mentre l’equip de govern desvia l’atenció dels assumptes importants i es dedica a fer oposició de l’oposició, deixa de fer la seva feina, governar. Constatem que, per desídia de l’equip de govern, es perden subvencions per fomentar l’ocupabilitat en el nostre municipi, subvencions del programa Clara i del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Tenim pendent l’aprovació del pressupost 2013, o es fan plens de tràmit com el de gener d’enguany que va durar 6 minuts, això sí, sense retallar 1 € el cost del mateix. Això és el que hauria de preocupar al govern d’ERC i sobre això, entre d’altres coses, s’hauria de treballar.

Des del grup municipal d’IPR hem iniciat també un cicle de xerrades de diferent temàtica anomenades “L’Hora de la Tertúlia”. La primera xerrada va tenir lloc el 17 de gener a la sala polivalent de la Biblioteca i va tractar sobre el món de l’esport. Diferents rodencs i rodenques vinculats al món de l’esport van parlar al llarg de 2 hores de la seva experiència tant a nivell professional com d’aficionats. Pròximament hi haurà noves tertúlies i us animem a què ens presenteu propostes sobre temes a tractar en noves edicions a:[email protected]

44 ~

Op

inió


En la sessió del ple del dia 21 de març de 2006, entre d’altres punts, hi sortia l’adquisició de La Blava. “Aquest Ajuntament ha instruït l’expedient relatiu a

l’adquisició directa de la propietat de l’immoble situat als núms. 9, 11, 13 i 15 del carrer Costa del Ter. Mitjançant l’informe de l’arquitecte municipal s’ha acreditat que l’import de la taxació pericial del bé és superior al preu de venda ofert pel propietari, com també que es donen les causes justificatives per a procedir a l’adquisició directa, relatives a les peculiaritats del bé per a l’adequada prestació del servei i a les limitacions del mercat immobiliari, d’acord amb l’article 30.1.a) del Reglament de patrimoni dels ens locals, aprovat pel Decret 336/1988, de 17 d’octubre.S’ha sol·licitat així mateix l’informe preceptiu del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, que ha resultat favorable a l’adquisició directa de l’immoble.Consta acreditat en l’expedient, segons informe de l’interventor municipal, que hi ha dotació suficient per atendre el pagament del preu del contracte i les despeses d’escriptura i inscripció registral.La competència per decidir sobre l’adquisició del bé en qüestió correspon al Ple municipal, a tenor de l’article 22.2.o) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.Atesa la conveniència per als interessos municipals de procedir a l’esmentada adquisició.”

Així consta en l’acta corresponent a l’esmentat ple, de res no va servir que per part de Convergència es digués, es tornés a dir i insistir en el fet que aquesta compra era un error, un regal enverinat i que Roda no ho podia assumir.Per part de l’equip de govern es va insistir en què era una actuació emblemàtica, que era una oportunitat única i que calia fer totes les gestions necessàries per fer possible la compra i que al seu moment, ja es parlarà del projecte.Dit això, s’acorda adquirir al Fondo de Garantía Salarial (FOGASA) per 1.201.137,88 € la fábrica de La Blava, amb càrrec a la partida 14 121 600001 del pressupost municipal vigent, apart de les despeses d’escripturació i inscripció registral de la compra venda i seriem en els, números rodons, 1.300.000,00 €.No varen servir de res les exposicions fetes fins a llavors per Convergència, com tampoc els vots en contra en aquest ple. Ja teníem La Blava, ja teníem el problema a sobre, un edifici d’unes dimensions exagerades per fer-hi front un Ajuntament com el nostre i com era més que previsible, se’ns ha escapat de les mans.La sortida que hi volia donar, d’entrada l’equip de govern,

Text. Antoni Escarrabill Creus. Portaveu del Grup de Convergència i Unió

requalificar-ho i vendre-ho per promocions d’habitatges, era una operació més que complicada i quan a principis del 2007, des del Grup de Convergència em varen demanar l’opinió personal, vaig dir que era inviable i la prova és que de pretendents interessats en el projecte, hi havia la mateixa quantitat que de gent fent cua a la subhasta. L’aspecte que presenta La Blava, des de fa temps, és molt lamentable, impossible de controlar, mantenir, protegir, etc..., s’ha de trobar una sortida molt especial i concreta, cosa que és dif ícil i més en els temps que corren i l’única realitat és que mensualment, des de l’Ajuntament s’ha d’anar fent front a la despesa de compra, al pagament del crédit, en aquets moments 7.241,95 € mensuals, sense poder fer-hi més que anar contemplant com es deteriora dia a dia.Però la sorpresa ve quan el passat mes de desembre, en una de les darreres juntes de govern, l’equip de govern decideix donar via lliure al projecte de “Adequació i millora dels jardins “La Blava”, aquest projecte, que ja s’està portant a terme i que consisteix en la col·locació d’unes tanques i proteccions i la instal·lació d’unes lluminàries, té un cost de 28.289,76 € per obrir al públic els jardins.Francament, no entenem res. Tenim els jardins municipals la majoria sota mínims, s’ha d’estalviar, apaguem els llums del poble, no podem gastar i resulta que donem via lliure a la imaginació fent aquesta despesa a La Blava. Què vindrà desprès? Segur que hi ha una segona part i potser més. Ens ho podem permetre? Era necessari en aquests moments? De debò que calia?La Blava 1.300.000,00 €, suma que es reprèn.

“L’equip de govern decideix donar via lliure al projecte de “Adequació i millora dels jardins “La Blava”. Un projecte que té un cost de 28.289,76 € per obrir al públic els jardins”

45 ~

Esp

ort

s


Text. Redacció RDT. Foto. Miquel Rovira

Els jugadors de l’equip juvenil del CE Roda van voler tenir un detall molt especial al seu capità Joan González després que el passat mes de febrer fos atacat per un gos i quedés molt mal ferit. Dissabte, abans de disputar-se el partit de Lliga contra el Caldes, els jugadors van saltar damunt el terreny de joc amb una samarreta on es llegia “Ànims Juanito” i una pilota amb la bandera d’Uruguai d’on té els orígens el capità. A ell se li va regalar una sa-marreta amb el número 10 a l’esquena. Tot i que queda tota una segona volta, és molt dif ícil que el capità del juvenil pugui reaparèixer aquesta temporada damunt els terrenys de joc per la gra-vetat de les ferides. Tot i això, ell no descarta fer-ho.

El CE Roda, juntament amb la Federació Catalana de Futbol, està organitzant un curset de monitors de futbol al local de l’Espai de Roda i que s’ha obert a tots aquells interessats que es vulguin treure el títol. L’interès del club és perquè de cara la propera temporada la major part dels seus entrenadors siguin titulats, ja que cada any la Federació ho exigeix més als clubs. Aquest títol es vàlid per entrenar fins a Quarta Catalana i tot el futbol base menys les categories nacionals. En total s’hi han inscrit 19 alumnes, la majoria de Roda, i el curset tindrà una durada de 4 mesos, tots els dilluns de 7 a 11 del vespre. En total s’imparteixen 12 assignatures.

Text. Redacció. Foto. Pere Serra

El juvenil del CE Roda.

Un any més, el CE Roda organitza una Quina Popular amb tots els jugadors i socis del club que a més obre a tot el poble que hi vulgui participar. Una quina amb setze anys d’història que coincideix amb deu anys que es fa un sopar popular i es dóna un fair play als jugadors del club. Hi haurà molts regals i més sortejos que mai. Els més destacats seran un viatge sorpresa, i samarretes i pilotes signades per jugadors del primer equip del Barça, a més d’un quota gratis del futbol base de cara la propera temporada i la participació gratuïta al campus d’estiu. La festa es farà a la Carpa Permanent el dia 9 de març i tot plegat començarà a dos quarts de 9 del vespre.

Text. Redacció. Foto. Joan Parera

46 ~

Esp

ort


Text. Redacció RDT

Quan ja s’han disputat tres partits de la segona volta, el Roda continua al capdavant de la classificació de Ter-cera Catalana, seguit molt de prop pel Sant Feliu de Codines. Una segona volta que ha començat amb una vic-tòria al camp del Gurb, una dolorosa derrota a casa amb el Caldes i un valu-ós empat al camp del sempre temible Campdevànol que s’ha col·locat tercer a la classificació empatat de punts amb el VicRiuprimer. Ara el calendari dels rodencs és força accesible si tenim en compte la classificació dels rivals. Se-gons el mister del primer equip, David Cano: “Ara és un moment òptim per donar un cop d’efecte i no fallar i in-tentar agafar una mica més d’avantat-ge respecte els nostres perseguidors”.

El dimecres 1 de maig, el CE Roda torna a organitzar una Trobada d’escoles de futbol després de la bona acollida que va tenir l’any passat. Ja s’han obert les inscripcions i es preveu que es pugui superar la participació de l’any passat que va ser de 13 equips. La trobada començarà de bon matí amb una desfilada i durant tota la jornada s’aniran jugant partits sense classificació. Es farà un dinar popular per tots els jugadors, i a la tarda es donarà un record de la trobada a tots els jugadors participants. A la foto, l’escola del CE Roda.

Text. Redacció. Foto. Joan Parera

Del 25 de juny al 26 de juliol, el Camp Municipal de Roda serà escenari del 1r Campus de Futbol que organitza el CE Roda. L’objectiu bàsic del campus serà la tecnificació segons l’edat del nen/nena i aprendre i perfeccionar la tècnica individual del futbol. També es faran altres activitats lúdiques i tallers i es volen donar valors de tolerància i respecte cap a un mateix i els companys. L’horari serà de les 9 del matí a dos quarts de dues del migdia i s’acabrà cada jornada a les piscines municipals. Els responsables del campus són Xevi Melero, coordinador del fubtol base del CE Roda, i Xell Marín. Tothom qui desitgi més informació es pot adreçar els dilluns, dimecres i divendres, de les 6 de la tarda a dos quarts de 8 del vespre, a les oficines del camp de futbol.

Destacar de nou la titularitat del da-vanter Javi Pérez, després de perdre’s cinc partits per sanció, i marcar dos gols que van ser decisius al camp del Campdevànol.

El Quarta Catalana es mantéPel que fa a l’equip de Quarta Catalana, no es despenja de les primeres posicions, tot i que tant l’ascens directe com la promoció està encara molt lluny. El Sant Vicenç i el Ripoll van molt forts i quan es porten 18 partits del campionat només han perdut un partit de Lliga. La promoció està a set punts, però l’equip té ambició i no es rendeix i intentarà esperar una relliscada dels dos equips que té per sobre per tenir l’opció d’escalar posicions.

47 ~

Esp

ort

s


Text. Jordi Sorts. Foto. Xevi Expósito

Des de l’última victòria a casa davant del UE Seva han pas-sat ja set jornades de lliga. I de les quals l’Atlètic Rodenc només ha aconseguit sumar 1 punt de 21 possibles. Amb aquest bagatge l’Atlètic Rodenc s’ha situat penúltim en la classificació amb només 13 punts. Tot i això continua estant a només 5 punts de les places de salvació. Que actualment la marca el UE Sant Quirze de Besora amb 18 punts.Durant aquests partits el Rodenc ha rebut la visita de 4 equips de la part alta de la classificació com són el líder CF Sant Feliu de Codines, el FC Vic Riuprimer, el UE Sant Vi-cenç de Torelló i s’ha visitat el camp del JE Santa Eugènia. D’aquests quatre partits només l’últim ha set el qual el Ro-denc ha rebut un fort correctiu, perdent per un contundent 5 a 1. La resta de partits el Rodenc ha donat la cara en cada un d’ells i contra el UE Sant Vicenç de Torelló es va acon-seguir un bon punt empatant el partit a 1 gol. Els altres dos partits, contra el CF Sant Feliu i el FC Vic Riuprimer, l’equip va fer un esforç molt gran però no va aconseguir la recom-pensa. Els altres tres partits van ser contra equips teòrica-ment de la lliga del Rodenc, com són el CF Sant Bartomeu, el UE Tona i la UE Santperenca. En tots ells el resultat va ser de derrota. Els partits contra la UE Tona i la UE Santperen-ca el Rodenc no va estar massa afortunat i el rival es va en-

dur els tres punts merescudament. En canvi el partit contra el CF Sant Bartomeu, el Rodenc va tornar de buit fruit de la mala fortuna. El Rodenc va fer un partit molt correcte i no-més la mala punteria en els metres finals i un gol en contra en els darrers minuts del partit ens va privar de tornar amb algun punt cap a Roda.Després del partit contra CF Sant Feliu de Codines, Marc Escarrabill i Jordi Serra varen posar el seu càrrec a dispo-sició de la junta de l’Atlètic Rodenc. Els dos tècnics varen ser rellevats en el seu càrrec per l’Adrià Balagué, un home del club, i el qual ha agafat les regnes del equip i intentarà aconseguir l’objectiu de salvar la categoria.Podeu seguir tota l’actualitat del Rodenc, així com també totes les cròniques, resultats, classificació i estadístiques de tots els jugadors en la nostre web: www.atleticrodenc.com També us fem saber que si desitgeu col·laborar amb l’Atlètic Rodenc us oferim la possibilitat de fer-vos socis a uns preu realment espectacular, només us heu de posar en contacte amb nosaltres qualsevol dia de partit o si preferiu ens podeu enviar un correu electrònic a [email protected].

Text. Montse Verdaguer. Foto. Àlex Sánchez

La rodenca Judit Sánchez, de 25 anys, ha quedat campi-ona de Catalunya de patinatge artístic en la modalitat de quartets. En aquesta ocasió, el Campionat de Catalunya de Grups Xou es va disputar el cap de setmana del 9 i 10 de febrer al pavelló de Fontajau, a Girona, en el que hi van participar gairebé 700 patinadores i 57 grups. La rodenca va competir amb el CPA El Masnou. En quartets, el CPA El Masnou va aconseguir la victòria amb la interpretació Nosaltres ho sentim?, mentre que el conjunt del Reus De-portiu es van adjudicar el segon lloc, amb Sang llatina. El tercer lloc se’l va endur el CPA Llagostera amb la coreogra-fia Carmen. En els quartets cal destacar que Catalunya és pionera a l’Estat, i de quatre equips participants en la tem-porada anterior, en aquest campionat s’ha passat a dotze, tal

Un moment del partit amb el Sant Bartomeu.

i com ens explica la mateixa Judit: “No ens esperàvem tanta participació. I tampoc guanyar. Vaig veure molt nivell però ens va anar bé”. La rodenca ens va fer aquestes declaracions mentre estava tramitant la compra dels bitllets per viatjar a Vigo, el 5 d’abril, per competir al Campionat d’Espanya. Sánchez es va formar al club de Roda, on va començar a patinar amb 3 anys, i en el que ha tornat des de finals del 2012 com entrenadora. Ha participat en campionats mun-dials i europeus. Ha format part durant diversos anys del CPA Tona i ha entrenat per diferents entitats.

48 ~

Esp

ort


En el número anterior de la revista ja des-tacàvem el bon nivell que els equips del Club Patí Roda estaven mostrant en els darrers mesos de l’any. Doncs l’inici del 2013 està sent espectacular, amb quatre equips al capdavant de les respectives classificacions i que fan preveure una temporada molt positiva per l’entitat ro-denca. En destaquen els dos equips sèni-or, sobretot el femení de 1a catalana que aquesta temporada ho està fent molt bé i es manté al lideratge de la categoria amb resultats que no fan sinó consolidar, set-mana rere setmana, la bona trajectòria de les noies rodenques, les quals ja van iniciar la temporada 2012-13 amb el tri-omf a la Copa de la lliga femenina. També les integrants de l’equip de 2a ca-talana estan en les posicions capdavan-teres, amb clares opcions de lluitar per les posicions d’honor. Sens dubte, els dos equips femenins del Club Patí Roda tenen davant seu la possibilitat d’escriu-re una de les pàgines històriques de l’en-titat, si mantenen aquest exceŀlent nivell fins a la fi de la temporada. Com hem recordat moltes vegades en aquestes mateixes pàgines, la competitivitat i exi-gència del grup de 1a catalana en la qual competeix l’equip sènior masculí és molt alta. Per aquest motiu és molt meritòria la posició de l’equip rodenc que té clares opcions de ficar-se entre els llocs d’ascens de mantenir el bon nivell i competitivi-tat mostrat fins ara. Dels equips base del Club Patí Roda en destaquen els juvenils, els infantils i els alevins A, equips que actualment ocupen el lideratge dels seus respectius grups, amb especial esment de l’aleví que lluita per aconseguir una de les places d’accés a les finals dels Campionats de Catalunya. Igualment, tant l’equip ju-venil, com l’infantil també volen ser pre-sents a la fase final de la Copa Federació. Tots els equips es troben en la part alta de la classificació, com el cas del júnior, en el quart lloc, l’aleví B, el benjamí i el comarcal A, són cinquens, mentre que el pre-benjamí i el comarcal B, són sisens i setens, respectivament.

Text i foto. Miquel Rovira

49 ~

Esp

ort

s


Text. Redacció. Foto. Club Tennis Taula de Roda de Ter

Des de fa 4 mesos el gimnàs de l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont és la seu d’entrenament del futur Club Tennis Taula de Roda de Ter i està sent tot un èxit! Així ho demos-tren, en aquests últims mesos els membres, coordinadors i jugadors/es de l’activitat, que últimament estan tenint bons resultats en diferents competicions: En categoria benjamina, l’equip format pels rodencs Jaume Blancafort, Alex Romero i Eduard Prat, han guanyat els seus dos primers partits a la Lliga Intecomarcal escolar (TTI), contra el segon equip del Fotoprix Vic i l’equip de Els 8 de la Garriga respectivament, començant així el seu debut en competició, invictes, i al capdamunt de la classificació. Per altre banda, el jove rodenc Albert Oliva també és invicta en lliga intercomarcal escolar, competint en el primer equip del Fotoprix Vic. A nivell individual, el rodenc Marc Lara, actual jugador de l’escola del Fotoprix Vic, quedar campió en categoria alevina de l’Open de Nadal de tennis taula, a Vic. Va vèncer, a la final, a la també rodenca i companya de club, Noa Muñoz, en un partit molt disputat. En categoria benjamina, destacar la posició del rodenc Albert Oliva (Fo-toprix Vic) que quedà 3r, i Eduard Prat (CTT. Roda de Ter), que va quedar 5è. En categoria alevina, Júlia Arumí (Foto-prix Vic) va quedar 6a, i Alex Romero (CTT Roda de Ter) va aconseguir la 10a posició.Pel que fa els campionats estatals d’Espanya celebrats el pas-sat 8-11 de febrer a Valladolid, Noa Muñoz va quedar de les 16 millors, perdent a octaus de final contra la campiona del torneig Ana García (actual nº1 al rànquing Espanyol de la seva categoria). Destacar també la participació de la roden-ca Júlia Arumí, que no va poder passar de grup. Tot i així, va demostrar un gran nivell de joc i millora, i puja a la 37a

posició al rànquing Espanyol actual. Noa Muñoz és 19a.Segons paraules de l’actual entrenador Eduard Morató, “els nens i nenes de l’activitat estan aprenent molt ràpidament, hi posen moltes ganes, i això s’està demostrant en els resul-tats”. També afirma que “són grans jugadors/es. És qüestió de temps i entrenar molt, però són joves i els hi queda molt camí per fer”. Ara, l’objectiu és crear de nou un club al municipi, i que sigui obert i accessible per tothom. Això està sent possible gràci-es als rodencs Albert Oliva i Arcadi Romero (futurs mem-bres del club de tennis taula de Roda de Ter i coordinadors de l’activitat), Sabina Jufré (cordinadora d’esports a Roda), Jordi Bonilla (actual regidor d’esports de l’Ajuntament) i Eduard Morató (actual entrenador i coordinador d’aquesta activitat). També, destacar la col·laboració de Jordi Forcada i Josep Hernández (actuals entrenadors del Fotoprix Vic) en la formació d’aquesta escola, i la importància que han tingut a l’inici d’aquestes activitats, la formació i aprenentatge dels jugadors/es actuals. L’objectiu de l’any vinent és començar a competir a les lligues federades catalanes i a les lligues del Tennis Taula Intercomarcal, i aconseguir tornar a ser un club de tennis taula, com fa deu anys enrere havia hagut. Hi ha ganes de jugar i competir!Si et vols apuntar, només cal que et presentis al gimnàs de l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont un dilluns, a partir de les 6 de la tarda. A la fotografia, d’esquerra a dreta: Eduard Morató, Alex Prat, Jaume Marsal, Jaume Blancafort, Òscar Lara, Eduard Prat, Albert Oliva (pare), Albert Oliva (fill), Alex Romero, Arcadi Romero, Noa Muñoz, Alba Marsal, Júlia Arumí, Felip Lara i Marc Lara, actuals membres del futur club de tennis taula de Roda de Ter.

50 ~

Esp

ort


Text. Sabina Jufré. Fotos. M. Àngels Roviró

El 26 de desembre de 2012 més de 360 atletes varen parti-cipar a la 8a Cursa Entre Ponts. A les 10:15h es va donar el tret de sortida a la cursa aleví, amb un recorregut de 250m pel carrer Bac. Hi van prendre part 21 petits atletes de fins a 7 anys, on el guanyador va ser en Martí Guerrero de Roda de Ter. Seguidament es va disputar la cursa infantil, de 8 a 11 anys, amb un recorregut de 750m pel mateix carrer Bac. En aquest cas la guanyadora va ser la Maria Anglada del Club Atlètic Vic. Finalment a les 10:30h es va iniciar la cursa sènior, on es feien dues voltes d’un circuit urbà de 5 km. El primer corredor en finalitzar va ser l’atleta David Marsol, del Club Atlètic Vic, amb un temps de 16’36”, i la primera noia va ser la Verònica Aveni del Club Natació Vic- Etb amb un temps de 19’43”. Com és tradicional en la cursa s’entrega una panera a la disfressa més original i va ser pel grup de corredors disfressat de nens i nenes de Sant Ildefonso. L’or-ganització agraeix la col·laboració de tots els voluntaris que varen fer possible la cursa i a tots els participants.

Text. Redacció. Fotos. Osona Camina

Osona Camina es va estrenar el 20 de gener amb una caminada a Viladrau i que va ser tot un èxit ja que va comptar amb una participació de 90 camina-dors. Osona Camina és un moviment excursionista que sorgeix de Caminem pels voltants de Roda i que a partir del 2013 aplega 12 municipis. Neix amb l’objectiu de fomentar l’excursionisme per a totes les edats, descobrir nous indrets de casa nostra, fer estimar i respectar la natura i fer salut tot cami-nant amb amics i amigues sense ànim competitiu. Cada mes, ofereix una ca-minada a un poble diferent. No cal cap inscripció prèvia. Totes les caminades tenen un recorregut que oscil·la entre els 13km i els 15km –amb escasses va-riacions. Podeu consultar el calendari de les caminades prevista el blog de l’entitat: http://osonacamina.word-press.com/

51 ~

RÐ

T


52 ~

RÐ

TRevista Roda de Ter / Gener-febrer 2013

Potser, en un armari escriptori del mil cinc-cents. És una peça de les que n’hi ha molt poques, i també pel treball que té. La primera raó per comprar una peça és perquè em fa bullir la sang! També he tingut algunes frustracions: unes deu, amb antiguitats; i amb col-leccions de vidre, una o dues molt im-portants. I me’n penedeixo cada dia.Què té el vidre català?És escàs per la seva fragilitat. Hi ha peces que ni amb diners les trobes. Hi ha peces del XVI i XVII que les com-pren a París o als Estats Units perquè són rares. Hi ha copes per les quals se n’han pagat més de divuit mil euros! Ho solen comprar col·leccionistes. Si jo ara tingués diners no dubtaria a comprar-ne. De quines èpoques tens vidre?De totes les èpoques. Tinc vidre ar-queològic, d’abans de Crist, que té dos o tres mil anys; però sobretot tinc vi-dre català. Vidre que comença al XIV. La col·lecció més important del món de vidre català del XVII i XVIII la tinc aquí. El vidre català gairebé està més valorat a fora que aquí. Hi ha qui diu que el criteri del col-leccionista no se centra en l’alegria d’allò que té sinó en l’ansietat del que li falta.En el meu cas hi hauríeu d’afegir un tercer criteri: que no es perdi la peça, que no marxi de Catalunya, tot i que aquí no s’aprecia prou. Jo he invertit

museu d’Història del vidre català. Realment un pro-jecte ambiciós.

I barat, perquè allò més car és el vidre i ja el tenim. De fet, la feina principal, que és disposar de peces per exposar i redactar-ne la història, està pràctica-ment feta. Es pot apreciar en les dues mil peces de vidre que tinc aquí i, ben aviat, en el llibre que publicarem. El llibre serà la història del vidre cata-là paral·lel a la història de Catalunya, perquè vidre i història van lligats. Aquesta dedicació pel col·leccionisme és afició, inversió, bogeria...? És una tara de naixement! Jo diria que el col·leccionisme és un vici, però el vidre és com si el portés dintre, com si em parlés. Jo em miro aquestes peces de vidre i crec que les puc classificar totes amb un marge d’error de vint anys del seu recorregut de fabricació. M’interessa també esbrinar què es feia a cada època i el raonament de perquè es feia.Vidre, moble, pintura... arts decora-tives en general. D’on prové?El noranta-nou coma nou per cent de les tres mil peces que tinc prové d’an-tiquaris. I són peces d’aquí, catalanes. És molt més fàcil comprar en un anti-quari que en un particular. Si compres en un particular tota la vida t’hauràs de sentir que el vas enredar!Tres mil peces! En quines ens reco-manes que parem més atenció? No us ho sabria dir. N’hi ha diverses.

molt en art i no m’han ajudat, al con-trari, només m’han posat pegues. Falta de sensibilitat?Digueu-ne com vulgueu: falta d’amor a la terra, falta d’amor al patrimoni. Els polítics jo els deixo a part: tot i que n’hi ha de bons, generalment estan per al-tres temes... Em refereixo més als re-presentants del món cultural o empre-sarial de Catalunya, que generalment tampoc no estan al nivell que han d’es-tar. Molts dels d’aquí tenen molts di-ners però molt poca sensibilitat. Amb major sensibilitat Catalunya podria te-nir un patrimoni molt més important. Han marxat molts mobles importants cap a Itàlia i monestirs sencers cap a Estats Units. Jo diria que, en general, l’empresari català no està sensibilitzat ni educat culturalment. Tens alguna col·lecció pendent?No, tot i que m’agrada tot. El que jo voldria és trobar col·laboració d’una gran empresa, fer una fundació i, si fos possible, amb tres museus diferents: un de vidre, un dels millors mobles catalans i un de ceràmica. I no estem parlant de molts calés!Ho deixem aquí, tot i que en seguim parlant: de futurs llibres, de mor-ters, d’aram, de talles, de fargues, d’olles gòtiques i d’olles del renai-xement, de marededéus... de tantes coses que li interessen i l’apassio-nen! saps què vull dir?

Text. Pep Bas i Quico García. Foto. Quico i Pep

Àngel Masmitjà i Colomer / Col·leccionista d’ArtVaig néixer el 12 de juny del 1956 a Manlleu / Fa dotze anys que el vam comprar i set que vivim aquí, al Bac / Estic casat amb l’Antònia i tenim tres fills: en Gerard, l’Ariadna i la Raquel / Sempre he fet de paleta / Com a primer projecte, pensem obrir com a museu privat a visites concertades i, per al futur, m’agradaria fer el museu més important de la història del vidre català

RDT 729 gener-febrer 2013

Documents

Transcript of RDT 729 gener-febrer 2013