Realisme

Moviment que es dóna entre 1850-85. Vol presentar una visió subjectiva de l’entorn del pintor sense idealització.

Els temes són escenes de la vida quotidiana de la gent senzilla.

Sorgeix com una reacció als excessos del romanticisme i del Neoclassicisme L‘escola de Barbizon seguirà aquesta manera de pintar i prepararà el camí a l’impressionisme

El port de la Rochelle Camille Corot (1851)

Record de Mortefontaine Camille Corot(1864) M. Louvre

Les espigolaires J.F. Millet(1857) M. Orsay

Àngelus J. F. Millet (1859) M.Orsay

Pallers a la tardor J.F Millet

• Escenes de la vida al camp en les diferents estacions

• Aquest tema el pintarà més tard C.Monet

Camperol J.F Millet (1860)

• L’home senzill que treballa el camp

Autoretrat Gustave Courbet

(1849)

Un vespre a Ornans G. Courbet• Pinta escenes quotidianes del seu poble.

Enterrament a Ornans G. Courbet (1849) (3’15x 6’68) M Orsay

La trobada o bondia Senyor. G.Courbet (1854)

És un dels seus autoretrats

Ram de flors en un gerro

G. Courbet (1862)

• És una natura morta

Platja d’Etretat ( Normandia) G. Courbet (1872)

• Cap als anys 1860 va a passar els estius a les costes de Normandia regió que serà la gran inspiradora dels paisatges marítims.

• Més tard pintarà de memòria aquests paisatges

Marina a Normandia G. Courbet (1873) • Al 1869, torna

a Etretat i a Deauville, i comença a fer gran quantitat de paisatges marítims tant tranquils com violents.

• Estudia el cel marcant els estats del vent i els canvis de llum segons les diferents hores del dia.

Cascada al Jura G. Courbet (1875)

• Amor per la natura que es reflecteix en el tractament de l’aigua: transparència, lleugeresa, moviment.

• Són els records de la seva infantesa

• Aquestes obres es troben al Museu Courbet a Ornans.

L’estudi del pintor G. Courbet ( 1855), (3’95 x 5’98 m) M. d'Orsay

Auroretrats M.Fortuny 1855 1859

Soldat marroquí

M. Fortuny (1860)

• S’especialitza en temes àrabs durant la seva estada al Marroc.

• És com un cronista gràfic de la Guerra del Marroc (1860)

• La Diputació de Barcelona li dóna una beca perquè hi vagi a pintar grans teles de batalles.

• Per fer-les realitza molts esbossos alguns a llapis i altres a l’aquarel·la.

• Cal destacar el dibuix i la llum.

Odalisca Marià Fortuny (1862)• Serà un dels seus temes preferits mentre està a Roma. • Figures femenines de cossos bonics ajagudes en divans coberts amb teles luxoses.• Temes orientals per influència de Delacroix. • Al fons es veu la decoració de rajoles i un mirall on es reflecteix un arc de ferradura i l’esquena

de la dona• Dibuix molt acurat i pinzellada ràpida, tons de clarobscur. Preciosisme en el treball de teles i

objectes. La llum juga un paper important ja que destaca els colors perlats de la carn així com el volum i el moviment.

Odalisca M. Fortuny

Venus del espejo de Velázquez

Dones d’Alger E. Delacroix (1834) M. Louvre

Des que va al Nord d’Àfrica (1832) conserva les influències de la llum i sensualisme d’aquests

països.

Odalisca (1857) E. Delacroix

• Es tracta d’una pintura a l’oli sobre fusta.

Batalla de Wad-Ras M. Fortuny (1860-62)• És la batalla de Wad-Ras (23 de març de 1860) que juntament amb la de

Tetuan van guanyar les tropes espanyoles.• Els catalans s’havien destacat dirigits pel General Prim i és per això que la

Diputació de Barcelona hi envia Fortuny. Prepara sis grans teles però només entregarà la batalla de Tetuan

• Es tracta d’una composició de gran format que ens dóna una visió panoràmica de la lluita.

• Les figures estan treballades de forma miniaturista i donen sensació de moviment. La llum és brillant. La tela va ser comprada per un particular i després va passar al Museo Nacional de pintura y Escultura.

La batalla de Tetuán M. Fortuny (1860) MNAC.• És l’obra que li dóna més problemes És una tela de quasi 30m. de la qual

va fer molts dibuixos preparatoris durant 10 anys ja que no estava acostumat a teles tan grans.

• Al mig hi ha les tropes catalanes dirigides per Prim i O’Donell que ataquen i fan fugir els marroquins

• La composició té dues zones molt clares: a la primera el campament i els marroquins que fugen, al centre un espai buit per la pols dels cavalls i al fons els espanyols que ataquen.. Als laterals la visió es dispersa.

• Sembla que vol captar l’aspecte exòtic . Treballa l’atmosfera i la llum de forma magistral.

Arcs deL’Alhambra

(1870-72)

• Aquarel·la

La Vicaria Marià Fortuny

La vicaria Marià Fortuny (1870) MNAC

Tribunal de l’Alhambra(1871)

• Li interessen temes àrabs. Escena espectacular: en un pati andalús que s’inventa però que està inspirat en l’Alhambra: parets gruixudes, rajoles decoratives, finestra geminada al fons.

• Els acusats en primer plànol, mig despullats, ajaguts per terra i amb els peus lligats són vigilats per dos guàrdies

• Al fons, hi ha els cadís que administraran justícia.

• Cal destacar el contrast de llum entre el primer plànol i el fons. Els tons vius d’alguns vestits. Fortuny utilitza una lluminositat andalusa que marca les diferències entre les diverses zones

• La pinzellada és solta, petita i ràpida i marca tots els detalls. Sap barrejar perfectament la llum i el color i en això hi ha alguns aspectes de l’impressionisme francès.

Cecília de Madrazo

M. Fortuny (1874)

• La seva esposa Cecília és el seu model en nombroses obres durant els 7 anys de matrimoni .

• Esta pintat a Itàlia i és aquarel·la.

• Dibuix molt acurat i detalls preciosistes.

Fills del pintor M. Fortuny(1874) M. Prado

• Deixa veure el gust pel japonisme que s’havia posat de moda a Europa. Els impressionistes també es deixen influir per les estampes japoneses. Manté el seu estil preciosista i minuciós.

Portici M. Fortuny (1874)• L’últim estiu el passa a Portici (Itàlia) i té una gran febre

creadora. Agafa imatges del natural on la llum i l’atmosfera són els protagonistes. S’apropa a l’impressionisme (Monet o Pissarro). Utilitza una pinzellada fluida i empastada amb tons vius

Paisatges de Portici M.Fortuny (1874)