Recensió escoltar els infants models educatius

Click here to load reader

  • date post

    26-Oct-2014
  • Category

    Documents

  • view

    110
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Recensió escoltar els infants models educatius

1.

FITXA BIBLIOGRFICA: LCZY, ESCOLTAR ELS INFANTS

-Ttol de lobra: Lczy, escoltar els infants -Autor: Falk, Judit (ed.) -Any de publicaci: 01/07/2008 -Editorial: Associaci de Mestres Rosa Sensat -Collecci: Temes dinfncia, 58 -Lloc de publicaci: Barcelona -Edici (la segona): Labril de 2010 -Idioma: Catal -Nombre de pgines: 100 -Sumari: Presentaci.............................................................................................................9 Els fonaments duna veritable autonomia en els infants petits (Judit Falk)........11 Autonomia i/o dependncia (Anna Tardos).........................................................37 Lestabilitat per la continutat i qualitat de les atencions i relacions(Judit Falk)49 El llenguatge dels gestos en la comunicaci preco (Anna Tardos)....................63 La m de leducadora (Anna Tardos)..................................................................69 Regles i lmits a lescola bressol (Anna Tardos i Anne Vasseur-Paumelle).......79 Les activitats dirigides (Anna Tardos).................................................................91 -Petita presentaci de lobra: Lczy, escoltar els infants s una obra que recull tot un conjunt darticles publicats a la revista Infncia entre el 1998 i el 2008. Aquests articles tenen el propsit de difondre la filosofia i els principis pedaggics de LInstitut Pikler de Budapest (Lczy), inspirats en els principis educatius de la pediatra hongaresa Emmi Pikler. Aquesta pediatra va investigar sobre el paper de ladult i la seva intervenci en el desenvolupament motor del nen. Afirmava que la base estava en permetre iniciatives autnomes, de moviment

lliure i de joc independent als infants, sense la intervenci dels adults. Tot aix des duna perspectiva de desenvolupament global del nen, que far necessari, escoltar-lo.1.

SNTESI DEL LLIBRE: LCZY, ESCOLTAR ELS INFANTS

Una de les idees ms fonamentals que es reflecteix en el transcurs de lobra, s la de saber escoltar els infants petits, encara que no spiguen parlar, ja que la majoria dels adults no en saben descoltar. Daquest aspecte, tamb nhi dna una vital importncia lautor Francesco Tonucci, que en obres com Quan els infants diuen prou! (2004), es planteja constantment la segent interrogaci: Qu es podria fer si escoltssim els infants?. A ms a ms, la Convenci Internacional sobre els Drets de la Infncia, recull un article que diu: Linfant t dret a expressar la seva opini i que lescoltin sempre que es prenguin decisions que lafectin. Lczy, escoltar els infants mostra que ladult ha de saber escoltar els nens i nenes, respondre a les seves interrogacions, adonar-se del moment en qu linfant li demana la seva ajuda, prestar-li atenci quan realment ho necessita, de tal forma que no acabi destorbant el seu progrs cap a lassoliment de lautonomia. Pel que fa aquest ltim aspecte, una de les qestions fonamentals que apareixen constantment a la lectura, s la de si el desenvolupament del nen s autnom o b depn de ladult. Hi ha pares que creuen que linfant petit no pot ser de cap de les maneres autnom, sin que necessita la dependncia de ladult per fer qualsevol tipus dactivitat. En canvi, hi ha famlies que tenen com a objectiu, que linfant pugui arribar el ms aviat possible a lautonomia, fins i tot, traspassant el seu propi procs maduratiu. No obstant, en el llibre, Judit Falk i Anna Tardos, ens parlen de que lideal es trobaria en un equilibri entre autonomia i dependncia. Lactivitat autnoma i lliure de linfant demana un seguiment i aprovaci per part de ladult. Aquest seguiment s necessari perqu proporciona seguretat afectiva a linfant. La relaci clida i tendra amb ladult el fa sentir segur. Per aix, tamb sn molt necessaris els estmuls tctils que es puguin derivar cap els nens. Uns moviments agradables i una manera clida de tocar linfant, en provoca benestar. Segons aquests autors esmentats ms amunt, un infant que disposi de seguretat afectiva i estabilitat emocional, tindr garantida la seva continutat dsser, i a ms a ms, gaudir duna atenci de qualitat, impecable. Tot aix implicar que el nen gaudeixi duna bona salut mental, fsica i moral, aix com duna bona qualitat de vida. A aquests aspectes, si se li suma lescolta i el respecte cap a linfant, pares i fills passaran moments molt agradables en les activitats comunes compartides (bany, vestimenta, alimentaci...) i ser duna gran facilitat dialogar i negociar sobre regles i lmits en lmbit quotidi, de tal manera que lactivitat lliure de linfant no desembocar en el descontrol, i aquest ltim, no estar

massa sobreprotegit per part de ladult. El perqu? sha aconseguit un procs descolta mtua, que s el que ens demana el llibre que fomentem i potenciem.

2. CONCEPTES CLAU MS RELLEVANTS DEL LLIBRE LCZYEls conceptes ms rellevants i de major importncia que apareixen en lobra Lczy, escoltar els infants sn els segents: -El concepte dautonomia. Lautonomia s un dret que adquireix linfant des del seu naixement, una capacitat que li permet assumir la plena responsabilitat dels seus actes, sense la intervenci de ladult, i amb la satisfacci de sortir-sen tot sol. -El concepte de respectar el ritme dels infants. Aquest concepte fa referncia a que ladult ha de tenir en consideraci el propi procs maduratiu del nen, i esperar cadascuna de les seves etapes, atenent al seu propi ritme, mai sense donar-li pressa. -El concepte de dependncia. La dependncia fa referncia a la necessitat de linfant de tenir a la seva disposici un adult, que lajudi a realitzar totes aquelles activitats que no sap fer de manera autnoma. -El concepte de seguretat afectiva. La seguretat afectiva s un concepte de vital importncia en els infants, que els hi ve donat bsicament a lmbit familiar, i s base del seu sentiment de seguretat i de lexpansi de la seva prpia autonomia. -Els estmuls tctils. Els estmuls tctils sn duna extremada importncia en la vida del nad. Sn moviments que li poden generar benestar, o b, experincies desagradables i dangoixa, mostrant una major o menor atenci per part dels adults. -Les activitats comunes compartides. Son activitats que es produeixen de manera conjunta i coordinada entre ladult i linfant en el moment de la seva cura i atenci (bany, alimentaci, vestimenta...), en les quals es desenvolupa un important dileg. -Les activitats dirigides. Sn activitats organitzades i planificades, principalment pels educadors, que intenten millorar el benestar dels infants i que shan de dur a terme en un temps i amb uns recursos determinats. Per exemple: la conversa. -La continutat. s un concepte que fa referncia a lestabilitat de linfant i que li s assegurat pel fet de pertnyer a una famlia. La falta daquesta continutat pot obstaculitzar el seu desenvolupament afectiu, cognitiu i social. -Les atencions de bona qualitat. Sn les disposicions de ladult cap a linfant, que li fan experimentar un sentiment de seguretat i continutat, que afavoreixen el seu desenvolupament de lautonomia i permeten relacions afectives molt agradables. -La negociaci de regles. s un procs que es produeix quan hi ha un bon dileg i escolta mtua entre els adults i els infants, de tal manera que saconsegueixen establir uns lmits i unes normes on totes parts nestan dacord.

3.

REFLEXI PERSONAL: LCZY, ESCOLTAR ELS INFANTS

Amb aquest llibre, he pogut reflexionar sobre molts aspectes que mai no mhavia plantejat i que no considerava de molta rellevncia. No obstant, ara mhe adonat del que realment impliquen per als infants, i de la importncia que els interioritzi per posar a la prctica en el meu futur docent. Estic fent referncia, en primer lloc, a escoltar els infants en tot moment, ja que si sels escolta, aquests gaudeixen duna felicitat immensa per haver pogut expressar el que volen, el que desitgen, el que demanen, el que necessiten, el que senten... i a causa de qu s deguda aquesta felicitat? A causa de que els adults gaireb sempre els ignorem, i quan per fi aconseguim escoltar-los, els infants es senten satisfets, i nosaltres, els adults, avergonyits per no haver-los escoltat abans, ja que ens aporten tot tipus diniciatives i ideals que cap adult hauria set capa de proporcionar. En la meva opini, en la formaci de tot docent, hi hauria dhaver una matria que socups concretament de com escoltar els infants, ja que sens dubte, tenen unes capacitats ocultes i espectaculars que poca vegada saprecien. Qui hauria dit que els nadons comencen el seu procs dautonomia quan a penes acaben dobrir els ulls? Qui hauria pensat que els petits es senten satisfets de fer coses per si sols, quan els adults creuen, que si els hi fan tot, els hi estan donant el millor regal? Segurament, moltes persones s que shan formulat aquestes preguntes, per una altra vegada sembla que la teoria no es correspon amb la prctica. Si realment pensem que lautonomia s un procs que es donar al llarg de tota la vida i que proporciona tot tipus de beneficis i avantatges, per qu continuem tenint por de deixar un sol instant els nadons? No som conscients de que si neguem la seva autonomia, estem restringint una part del seu desenvolupament? Totes aquestes interrogacions, no volen dir per, que sha de passar de linfant dependent a linfant independent, ja que la dependncia tamb s de vital importncia. Simplement mhan fet adonar que cal disminuir una mica el pes al concepte de dependncia i revaloritzar lautonomia, de tal manera que saconsegueixi un equilibri entre totes dues parts. Ser dependent dels adults tamb s fonamental perqu aquests ens aporten seguretat emocional, estabilitat, confiana i afavoreixen les condiciones necessries per a la consecuci de lautonomia. Moltes vegades, un nad que es sent desprotegit, li basta una suau carcia de la mare, un petit estmul exterior per part del pare, per sentir-se rpidament confortat.

En aquest ltim cas, s quan ens adonem de la importncia de la comunicaci no verbal, de la comunicaci gestual, que sovint sol expressar ms que no cent paraules. El problema