1. FITXA BIBLIOGRÀFICA: LÓCZY, ESCOLTAR ELS INFANTS

-Títol de l’obra: Lóczy, escoltar els infants

-Autor: Falk, Judit (ed.)

-Any de publicació: 01/07/2008

-Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat

-Col·lecció: “Temes d’infància”, 58

-Lloc de publicació: Barcelona

-Edició (la segona): L’abril de 2010

-Idioma: Català

-Nombre de pàgines: 100

-Sumari:

Presentació.............................................................................................................9

Els fonaments d’una veritable autonomia en els infants petits (Judit Falk)........11

Autonomia i/o dependència (Anna Tardos).........................................................37

L’estabilitat per la continuïtat i qualitat de les atencions i relacions(Judit Falk)49

El llenguatge dels gestos en la comunicació precoç (Anna Tardos)....................63

La mà de l’educadora (Anna Tardos)..................................................................69

Regles i límits a l’escola bressol (Anna Tardos i Anne Vasseur-Paumelle).......79

Les activitats dirigides (Anna Tardos).................................................................91

-Petita presentació de l’obra:

Lóczy, escoltar els infants és una obra que recull tot un conjunt d’articles publicats a la revista Infància entre el 1998 i el 2008. Aquests articles tenen el propòsit de difondre la filosofia i els principis pedagògics de L’Institut Pikler de Budapest (Lóczy), inspirats en els principis educatius de la pediatra hongaresa Emmi Pikler. Aquesta pediatra va investigar sobre el paper de l’adult i la seva intervenció en el desenvolupament motor del nen. Afirmava que la base estava en permetre iniciatives autònomes, de moviment

lliure i de joc independent als infants, sense la intervenció dels adults. Tot això des d’una perspectiva de desenvolupament global del nen, que farà necessari, escoltar-lo.

1. SÍNTESI DEL LLIBRE: LÓCZY, ESCOLTAR ELS INFANTS

Una de les idees més fonamentals que es reflecteix en el transcurs de l’obra, és la de saber escoltar els infants petits, encara que no sàpiguen parlar, ja que la majoria dels adults no en saben d’escoltar. D’aquest aspecte, també n’hi dóna una vital importància l’autor Francesco Tonucci, que en obres com Quan els infants diuen prou! (2004), es planteja constantment la següent interrogació: “Què es podria fer si escoltéssim els infants?”. A més a més, la Convenció Internacional sobre els Drets de la Infància, recull un article que diu: “L’infant té dret a expressar la seva opinió i que l’escoltin sempre que es prenguin decisions que l’afectin”.

Lóczy, escoltar els infants mostra que l’adult ha de saber escoltar els nens i nenes, respondre a les seves interrogacions, adonar-se del moment en què l’infant li demana la seva ajuda, prestar-li atenció quan realment ho necessita, de tal forma que no acabi destorbant el seu progrés cap a l’assoliment de l’autonomia.

Pel que fa aquest últim aspecte, una de les qüestions fonamentals que apareixen constantment a la lectura, és la de si el desenvolupament del nen és autònom o bé depèn de l’adult. Hi ha pares que creuen que l’infant petit no pot ser de cap de les maneres autònom, sinó que necessita la dependència de l’adult per fer qualsevol tipus d’activitat. En canvi, hi ha famílies que tenen com a objectiu, que l’infant pugui arribar el més aviat possible a l’autonomia, fins i tot, traspassant el seu propi procés maduratiu.

No obstant, en el llibre, Judit Falk i Anna Tardos, ens parlen de que l’ideal es trobaria en un equilibri entre autonomia i dependència. L’activitat autònoma i lliure de l’infant demana un seguiment i aprovació per part de l’adult. Aquest seguiment és necessari perquè proporciona seguretat afectiva a l’infant. La relació càlida i tendra amb l’adult el fa sentir segur. Per això, també són molt necessaris els estímuls tàctils que es puguin derivar cap els nens. Uns moviments agradables i una manera càlida de tocar l’infant, en provoca benestar.

Segons aquests autors esmentats més amunt, un infant que disposi de seguretat afectiva i estabilitat emocional, tindrà garantida la seva continuïtat d’ésser, i a més a més, gaudirà d’una atenció de qualitat, impecable.

Tot això implicarà que el nen gaudeixi d’una bona salut mental, física i moral, així com d’una bona qualitat de vida. A aquests aspectes, si se li suma l’escolta i el respecte cap a l’infant, pares i fills passaran moments molt agradables en les activitats comunes compartides (bany, vestimenta, alimentació...) i serà d’una gran facilitat dialogar i negociar sobre regles i límits en l’àmbit quotidià, de tal manera que l’activitat lliure de l’infant no desembocarà en el descontrol, i aquest últim, no

estarà massa sobreprotegit per part de l’adult. El perquè? s’ha aconseguit un procés d’escolta mútua, que és el que ens demana el llibre que fomentem i potenciem.

2. CONCEPTES CLAU MÉS RELLEVANTS DEL LLIBRE LÓCZY

Els conceptes més rellevants i de major importància que apareixen en l’obra Lóczy, escoltar els infants són els següents:

-El concepte d’autonomia. L’autonomia és un dret que adquireix l’infant des del seu naixement, una capacitat que li permet assumir la plena responsabilitat dels seus actes, sense la intervenció de l’adult, i amb la satisfacció de sortir-se’n tot sol.

-El concepte de respectar el ritme dels infants. Aquest concepte fa referència a que l’adult ha de tenir en consideració el propi procés maduratiu del nen, i esperar cadascuna de les seves etapes, atenent al seu propi ritme, mai sense donar-li pressa.

-El concepte de dependència. La dependència fa referència a la necessitat de l’infant de tenir a la seva disposició un adult, que l’ajudi a realitzar totes aquelles activitats que no sap fer de manera autònoma.

-El concepte de seguretat afectiva. La seguretat afectiva és un concepte de vital importància en els infants, que els hi ve donat bàsicament a l’àmbit familiar, i és base del seu sentiment de seguretat i de l’expansió de la seva pròpia autonomia.

-Els estímuls tàctils. Els estímuls tàctils són d’una extremada importància en la vida del nadó. Són moviments que li poden generar benestar, o bé, experiències desagradables i d’angoixa, mostrant una major o menor atenció per part dels adults.

-Les activitats comunes compartides. Son activitats que es produeixen de manera conjunta i coordinada entre l’adult i l’infant en el moment de la seva cura i atenció (bany, alimentació, vestimenta...), en les quals es desenvolupa un important diàleg.

-Les activitats dirigides. Són activitats organitzades i planificades, principalment pels educadors, que intenten millorar el benestar dels infants i que s’han de dur a terme en un temps i amb uns recursos determinats. Per exemple: la conversa.

-La continuïtat. És un concepte que fa referència a l’estabilitat de l’infant i que li és assegurat pel fet de pertànyer a una família. La falta d’aquesta continuïtat pot obstaculitzar el seu desenvolupament afectiu, cognitiu i social.

-Les atencions de bona qualitat. Són les disposicions de l’adult cap a l’infant, que li fan experimentar un sentiment de seguretat i continuïtat, que afavoreixen el seu desenvolupament de l’autonomia i permeten relacions afectives molt agradables.

-La negociació de regles. És un procés que es produeix quan hi ha un bon diàleg i escolta mútua entre els adults i els infants, de tal manera que s’aconsegueixen establir uns límits i unes normes on totes parts n’estan d’acord.

3. REFLEXIÓ PERSONAL: LÓCZY, ESCOLTAR ELS INFANTS

Amb aquest llibre, he pogut reflexionar sobre molts aspectes que mai no m’havia plantejat i que no considerava de molta rellevància. No obstant, ara m’he adonat del que realment impliquen per als infants, i de la importància que els interioritzi per posar a la pràctica en el meu futur docent.

Estic fent referència, en primer lloc, a escoltar els infants en tot moment, ja que si se’ls escolta, aquests gaudeixen d’una felicitat immensa per haver pogut expressar el que volen, el que desitgen, el que demanen, el que necessiten, el que senten... i a causa de què és deguda aquesta felicitat? A causa de que els adults gairebé sempre els ignorem, i quan per fi aconseguim escoltar-los, els infants es senten satisfets, i nosaltres, els adults, avergonyits per no haver-los escoltat abans, ja que ens aporten tot tipus d’iniciatives i ideals que cap adult hauria set capaç de proporcionar.

En la meva opinió, en la formació de tot docent, hi hauria d’haver una matèria que s’ocupés concretament de com escoltar els infants, ja que sens dubte, tenen unes capacitats ocultes i espectaculars que poca vegada s’aprecien.

Qui hauria dit que els nadons comencen el seu procés d’autonomia quan a penes acaben d’obrir els ulls? Qui hauria pensat que els petits es senten satisfets de fer coses per si sols, quan els adults creuen, que si els hi fan tot, els hi estan donant el millor regal?

Segurament, moltes persones sí que s’han formulat aquestes preguntes, però una altra vegada sembla que la teoria no es correspon amb la pràctica. Si realment pensem que l’autonomia és un procés que es donarà al llarg de tota la vida i que proporciona tot tipus de beneficis i avantatges, per què continuem tenint por de deixar un sol instant els nadons? No som conscients de que si neguem la seva autonomia, estem restringint una part del seu desenvolupament?

Totes aquestes interrogacions, no volen dir però, que s’ha de passar de l’infant dependent a l’infant independent, ja que la dependència també és de vital importància. Simplement m’han fet adonar que cal disminuir una mica el pes al concepte de dependència i revaloritzar l’autonomia, de tal manera que s’aconsegueixi un equilibri entre totes dues parts.

Ser dependent dels adults també és fonamental perquè aquests ens aporten seguretat emocional, estabilitat, confiança i afavoreixen les condiciones necessàries per a la consecució de l’autonomia. Moltes vegades, un nadó que es sent desprotegit, li basta una suau carícia de la mare, un petit estímul exterior per part del pare, per sentir-se ràpidament confortat.

En aquest últim cas, és quan ens adonem de la importància de la comunicació no verbal, de la comunicació gestual, que sovint sol expressar més que no cent paraules. El problema està, en què no sabem llegir moltes vegades aquests gestos en els infants. No ens adonem que amb una mirada, amb un simple parpelleig, ens demanen la seva participació.

Per això, en la meva opinió, seria molt interessant que ensenyessin a les educadores a llegir els moviments corporals dels nadons, i a dur a terme els moviments més agradables, i els tactes més adients, per assolir el millor benestar dels infants. Per què realitzar gests que expressen desatenció i indiferència, si la mà de l’adult és per al petit una font molt important d’experiències agradables?

Sens dubte, a partir d’aquests últims estímuls que tanta importància tenen per als infants, seria més fàcil dur a terme activitats comunes compartides i negociar regles i límits de manera conjunta. És important que l’infant també discuteixi, dialogui, es confronti... ja que així es planteja les seves pròpies preguntes i cerca les seves pròpies respostes. Sempre però, respectant el seu propi ritme individual.

Amb tot el que s’ha esmentat, es pot observar que l’infant exigeix als adults, que creguin amb les seves capacitats i possibilitats, que els respectin, que els entenguin, que els escoltin i que els hi tornin la llibertat perduda, l’autonomia.

1. FITXA BIBLIOGRÀFICA: COM ESCOLTAR ELS INFANTS

-Títol de l’obra: Com escoltar els infants.

-Autor: Altimir Sans, David.

-Any de publicació: 2006

-Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat

-Col·lecció: “Temes d’infància”, 53

-Lloc de publicació: Barcelona

-Idioma: Català

-Nombre de pàgines: 136 pàgines

-Sumari:

Nota prèvia.............................................................................................................9

El concepte...........................................................................................................13

Tot apropant-nos al concepte d’escolta...............................................................17

El rol de l’adult....................................................................................................21

Preparant un panell de documentació..................................................................25

Tot preparant les visites a l’exposició..................................................................31

Una reunió de pares.............................................................................................35

Comentari d’un material de documentació..........................................................39

Una sessió per projectar un gran mural...............................................................45

Els infants davant els seus semblants..................................................................49

Estudi d’una conversa..........................................................................................51

Com resta transformada la imatge d’infant..........................................................81

Minihistòries........................................................................................................85

-Petita presentació de l’obra:

En el llibre Com escoltar els infants, l’autor David Altimir reflexiona sobre dos aspectes fonamentals en la pedagogia de Loris Malaguzzi: l’escolta i la importància de documentar la vida dels infants. Per reflexionar-ne, parteix de la seva experiència a les escoles de Reggio Emilia, un gran exemple d’institucions educatives a seguir. Això és així, ja que l’objectiu d’aquestes escoles és crear espais càlids, amables, documentats, comunicatius i actius, llocs on els infants poden aprendre i construir el seu coneixement, àmbits on els infants poden sentir el plaer de ser escoltats i on serà necessari canviar la imatge d’infant dèbil que tenen la gran majoria dels adults.

2. SÍNTESI DEL LLIBRE: COM ESCOLTAR ELS INFANTS

En el llibre Com escoltar els infants, Altimir ens demana i prega als adults que canviem la nostra imatge d’infant, la nostra representació i percepció mental del nen petit, la nostra mirada i actitud cap els ésser més innocents.

Existeixen moltes imatges d’infant en la societat, però gairebé totes, representen una concepció de debilitat, en tots els sentis, respecte dels adults. La imatge que realment s’ha de fomentar és la d’infant potent, capaç, competent, ple de valors, que necessita aprendre, que demana que es respecti el seu propi ritme individual i que gaudeix d’escoltar i ser escoltat.

La qüestió està en si aquesta escolta és la que transforma la imatge de l’infant, o bé, és la pròpia imatge de l’infant la que ens ha portat a considerar l’escolta, ja que sens dubte, aquesta té un paper vital en la vida del nens i nenes.

Segons com ens plasma l’obra de la qual estem fent referència al llarg de tot el discurs, l’escolta no només consisteix en limitar-se a escoltar les paraules que poden proporcionar els infants, els professionals o els pares, sinó que representa un diàleg mutu entre les distintes parts, on la interpretació i significació dels missatges de cadascú hi té un rol fonamental. Principalment destacant el concepte d’escolta cap els infants, que lamentablement, com ens diu Tonucci, els adults no els escoltem.

Cal tenir en compte que hi ha distintes modalitats d’escolta, de tal manera, que els adults no ens podem negar de fer-ho. Tot coneixement que ens aporten els infants, l’hem d’enregistrar i prendre consciència. És necessari, que l’adult, alhora d’escoltar l’infant, es converteixi en un veritable observador. Però no s’ha de tractar d’una observació objectiva, neutra i passiva, sinó d’una observació on el propi individu que observa en forma part. A més a més, haurà de ser una observació que tingui com a component principal, la documentació de la vida dels infants en tot moment. Aquesta documentació és necessària per fer tornar visible a l’infant i acabar amb la invisibilitat que l’envaeix.

Per tant, cal replantejar el paper i el rol de l’adult, que li dóna vida a les interpretacions dels infants. Cal dur a terme, un canvi d’actitud, i obrir els ulls i les orelles davant els nens.

Per aconseguir aquests propòsits, hi haurà d’haver una participació conjunta per tots els elements de la societat, però destacant principalment la veu de l’infant davant el sistema social. Segons Sergio Spaggiari, “Donar veu a la infància, doncs, significa acreditar el seu dret a ser autors primers de la seva vida”.

En conclusió, l’infant ha de poder sentir el plaer de ser escoltat, el plaer de participar i l’alegria de veure que les seves aportacions prenen forma en el món.

3. CONCEPTES CLAU MÉS RELLEVANTS DEL LLIBRE

Els conceptes clau que més rellevància tenen al transcurs de tota l’obra Com escoltar els infants, són els següents:

-La imatge d’infància. Existeixen moltes representacions i percepcions mentals d’infància, tal i com ens diuen Malaguzzi i Rinaldi, però el que s’ha de fomentar és una concepció d’infant escoltat, competent i capaç, i no la d’infant debilitat.

-El concepte d’escolta. L’escolta és un dret que garanteix el diàleg mutu entre els infants, els professionals i els pares. És una capacitat, una actitud i una necessitat que ens permet interaccionar i construir coneixement.

-Les modalitats d’escolta. Hi ha distints instruments que permeten dur a terme l’acte d’escoltar en tot moment. Es pot prendre nota de les coses que semblen interessants, es pot registrar i anotar, o bé, simplement observar.

-L’observació. El concepte d’escolta dóna lloc al d’observació. L’adult, quan escolta, s’ha de convertir en un observador, que no es limita només a prendre notes o fotografiar, sinó que es dedica a interpretar els significats infantils.

-La documentació. És un procés que consisteix en recollir tota la informació necessària sobre els infants, de tal manera que es puguin fer visibles i es puguin comprendre les seves accions i els seus propis processos cognitius.

-El replantejament. És un concepte que fa referència a prendre consciència del paper o rol de l’adult davant de l’infant, modificant la seva actitud i la seva forma d’interpretar els significats que li proporcionen els infants.

-El concepte d’actitud. L’actitud és un terme lligat al concepte d’escolta. No es parla d’escolta com actitud única dels adults, ni tampoc d’una manera de comportar-se passivament.

-La participació. És un terme fonamental que constitueix un dels elements del diàleg i un dels component que fan possible la construcció col·lectiva del coneixement. Principalment cal destacar el dret que té l’infant a participar.

-La metacognició. És un concepte que fa referència a la presa de consciència del propi coneixement, del que un sap. Aquesta consciència de coneixement és el que ajuda els infants a créixer i a aprendre.

-La conflictivitat. És un concepte que fa referència a una situació de discrepància entre l’infant i l’adult, però que és normal en el transcurs d’un diàleg, i necessària per aconseguir un procés d’escolta mútua.

4. REFLEXIÓ PERSONAL: COM ESCOLTAR ELS INFANTS

El llibre Com escoltar els infants m’ha aportat una nova imatge d’infància. Mai hauria pensat que per als nens i nenes petits tingués tanta importància ser escoltats, observats, respectats i interpretats. Mai hauria imaginat que l’acte d’escoltar pogués esdevenir vital per al procés maduratiu i d’aprenentatge de l’infant.

A més a més, m’ha fet reflexionar sobre algunes de les tasques que hauré d’exercir com a docent, i que sempre havia considerat de segon nivell. Estic fent referència a accions com: crear les condicions adequades perquè els infants puguin sentir el plaer de ser escoltats, convertir-me en una gran observadora i psicòloga, on conèixer l’infant en tots els sentis adquireix un paper de primera instància, respectar el ritme individual de cadascú, aprendre a interpretar, creure en les capacitats i possibilitats de cada individu...

Qui hauria dit que la participació té tanta importància per als petits, si la majoria dels adults creuen que no són suficientment autònoms per dur-la a terme? Qui hauria pensat que el diàleg que fomenta la participació, seria una part fonamental per al correcte desenvolupament dels infants? Quina és la causa de que la participació i el diàleg (dos drets fonamentals en l’ésser humà) continuïn sent vulnerats la gran majoria de vegades per als infants, si són drets que apareixen en la Convenció Internacional dels Drets de la Infància? Una possible resposta a aquesta qüestió: es segueix negant, limitant i restringint l’escolta, ja que es creu que el que poden proporcionar els infants, és sempre inferior a la “gran saviesa” dels adults.

En la meva opinió, s’han seguir els principis pedagògics, que ens intenta reflectir aquest llibre, de l’experiència de les escoles de Reggio Emilia i de l’experiència concreta de Loris Malaguzzi. Estic fent referència a principis com: la nova imatge d’infant competent, capaç, energètic i creador de coneixement, la importància de l’escolta, la rellevància de l’observació i la documentació, el gran paper que té considerar i valorar el propi coneixement, el gran rol que possibilita poder participar, dialogar, interaccionar i debatre amb els adults, etc.

Per tant, la meva tasca com a mestra no és negar el parlar dels meus alumnes, restringir les seves converses amb els companys i fer les orelles sordes davant les seves aportacions (considerades inútils per a molts d’adults), sinó tot el contrari. El paper que ha d’exercir una mestra és el de deixar dir les grans veritats als seus alumnes, deixar aportar els seus coneixements i deixar que sentin la felicitat plena de ser escoltats. Això és així, ja que quan una persona sent que no l’escolten, un gran sentiment de frustració i tristesa l’envaeix.

Els infants que escolten i són escoltats poden reflexionar, formular-se preguntes i respondre-les per ells mateixos, debatre i solucionar les situacions conflictives sense problemes. Però aquests processos no els podran realitzar en l’autonomia més absoluta, sinó que hauran d’estar en relació i interacció amb els adults. No obstant, encara que estiguin en interacció, si no se’ls hi dóna temps i oportunitats, no podran dur a terme els procediments esmentats.

En definitiva, escoltem els infants a veure què ens diuen, que les seves converses sempre seran recollidores de nous coneixements per part dels adults.

Des de la meva perspectiva, un infant que és escoltat desenvolupa una felicitat plena. Un infant que és feliç ho té tot, ja que la felicitat sempre serà garantia de benestar psíquic, físic i moral, és a dir, assegurança de salut, i per tant, signe d’absència de problemes. El més important des del meu punt de vista i que no hauria set capaç de reflexionar sense l’ajuda d’aquest llibre.

ASPECTES EN COMÚ EN ELS DOS LLIBRES

Lóczy, escoltar els infants i Com escoltar els infants són dues obres que tenen moltes similituds i aspectes en comú, i que provoquen que els adults es plantegin dos objectius fonamentals.

El primer, fa referència a canviar i transformar la imatge que tenim dels infants per part de la societat adulta. Es tracta de replantejar l’actitud, el paper i el rol que es té cap a les criatures. L’adult ha de mostrar un comportament d’ajuda, de suport, de comprensió i d’escolta cap els nens i nenes.

Per tant, el segon objectiu serà el d’aprendre a escoltar els infants. Els dos llibres que hem esmentat fan una crida i una demanda permanent als adults perquè es posin en situació d’escoltar a les criatures i estiguin disposats a entendre’ls. L’escolta és un acte fonamental per a la pròpia educació i aprenentatge dels nens i nenes.

Quins beneficis i avantatges s’obtindran si s’aconsegueix aprendre a escoltar els infants? Sens dubte, les oportunitats i possibilitats que proporcionarà (tal i com ens expressen les dues obres) seran pràcticament il·limitades:

-L’adult que està atent a les diverses manifestacions infantils, obtindrà un veritable coneixement sobre l’infant.

-L’adult que escolta, crearà sempre les condicions adequades, per assegurar i garantir, el benestar i seguretat afectiva de la criatura, d’acord amb les seves súpliques constants.

-L’adult que ha après a escoltar, creurà en les capacitats i possibilitats dels nens i nenes, i els hi donarà el temps i les oportunitats necessàries perquè puguin exercir les seves competències i participar dins de la societat. Això vol dir, que es respectarà el ritme individual i el procés d’aprenentatge de cadascú, és a dir, que es respectarà el propi fet de ser persona.

-L’escolta implica un procés de diàleg mutu entre l’infant i l’adult. Aquesta interacció provocarà que l’infant es vegi obligat a reflexionar, a plantejar-se

preguntes per ell mateix i a cercar una solució a les distintes situacions conflictives.

-En un procés d’escolta mútua, els infants poden discutir i entrar en conflicte amb els adults, cosa que beneficia el seu procés d’aprenentatge.

-En l’escolta, tindrà molta importància la intervenció de l’adult, però respectant en tot moment l’activitat autònoma de l’infant. S’haurà de fomentar un equilibri entre autonomia i dependència.

En definitiva, escoltem els infants per obtenir beneficis i una felicitat plena.