DONAR LA VIDA PER A DONAR VIDA

Presentem un breu resum de les meditacions que el teleg de Cristianisme i JustciaJ. I. Gonzlez Faus impartir els dies 5, 6 i 7 dabril del 2012, a lEsglsia del SagratCor dels Jesutes (c. Casp, nm. 27, Barcelona).

Dijous SantLEucaristia com a programa dentrega

Podem preparar-nos revivint la dura experincia dhaver passat dies o setmanesesperant una notcia que temem que fos negativa: el diagnstic dalguna malaltia,les notcies sobre algun sser estimat desaparegut o la sentncia dalgun judiciJess viu una experincia semblant els darrers dies de la seva vida: tant, que ha deciditpujar a Jerusalem per veure si les coses saclareixen duna vegada. Laparent xit ini-cial ha estat seguit per quatre dies en qu els fets shan anat complicant i empitjo-rant. Doncs b, en aquest context Jess decideix celebrar un sopar amb els seus. Unsopar s sempre una celebraci festiva: lesperana de Jess segueix tan intacta queest disposat a acceptar qualsevol desenlla que vingui. Perqu el contingut daquestaesperana s la fe en lamor. Diem que el dijous sant s el dia de lamor fratern, perno percebem que, precisament per aix, s tamb el dia de lesperana inamovible.

I, on es fa visible aquest amor? En el gest que fa Jess en aquell sopar. Pren elpa, smbol ancestral de la necessitat humana, el parteix i el reparteix. Desprs prenla copa, smbol avial de lalegria humana, i la passa. En la necessitat compartida i enlalegria comunicada es resumeix tota la vida anterior de Jess i tota la tasca ulteriordels seus seguidors i daquells que volen anunciar-lo. Aquest gest s el seu memo-rial i ha de ser repetit com a actualitzaci del seu record: all estar ell sempre ambnosaltres, en aquest sopar marcat per la necessitat que es comparteix i lalegria quees comunica. I la repetici o actualitzaci daquell sopar que nosaltres anomenemeucaristia (acci de grcies) ha de conduir-nos a convertir en eucaristia tota la nos-tra vida: convertida en signe de la gratutat que comparteix la necessitat i comunicalalegria.

RECS A LA CIUTATSetmana Santa 2012

Leucaristia no s, doncs (no ho pot pas ser!), un mer acte de culte que oferim aDu per tenir-lo content i que ens deixi seguir amb la nostra: s el comproms con-tret de convertir la nostra vida en gestos de necessitat compartida i dalegria comu-nicada. Fer-ho duna altra manera, va avisar sant Pau, ja no s celebrar la Cena delSenyor (1Co 11). Per aix el Vatic II va reclamar molta ms participaci del pobleen la celebraci eucarstica. I en aix (com en moltes altres coses) no lhem obet,com si pretengussim salvaguardar la superioritat duna casta sacerdotal amb accsexclusiu a misteris tan sagrats. A vegades aquesta participaci s ms difcil per lamassificaci de moltes de les nostres misses. Per almenys no haurem doblidar quequan anem a missa anem a reunir-nos al voltant de la taula del Senyor. Molts cat-lics fan la sensaci danar a missa com aquell que va a un banc o a un caixer auto-mtic: primer han de fer una estona de cua o despera i desprs, quan els toca a ells,treuen el capital de grcia que desitjaven i sen tornen a casa seva. No comprenenque s una manca de respecte que, quan Du em convida a asseurem amb ell a taula,em quedi jo en un rac esperant noms el moment dagafar la meva part i anar-men.

Des daqu podem passar una estona a Getseman i veure com aquella esperanaque semblava tan forta defalleix: Jess senfonsa i demana ser alliberat del que les-pera. Tot i aix, no senganya ni busca raons per a fugir; simplement reconeix la se-va debilitat davant Du, i aix surt daquell pou tan profund: no de cop (com Pau enla seva conversi), sin suaument i gaireb sense adonar-sen.

Divendres SantLa creu, resum duna vida entregada

El primer que conv destacar s que a Jess no el maten els dolents sin els (ofi-cialment) bons. No el van condemnar els publicans, ni les prostitutes, ni els samari-tans, ni els leprosos impurs sin els grans sacerdots i el sanedr, amb lajuda delgovernador civil. Tradut en paraules actuals: no el maten els ateus, ni els comunistesni els islamistes, sin la mateixa instituci eclesistica amb la complicitat de limperi.Urs von Balthasar fa la segent descripci del Calvari. El Papa (Pere) lha negat; elsbisbes (els apstols) han fugit; el poble que quatre dies abans cridava hosanna alfill de David, ara crida crucifical. Qui resta al Calvari? Un deixeble com a excep-ci i unes poques dones. Qui lha ajudat a carregar la creu? Un de fora (Sim deCirene). Ara b, la passi de Crist s la passi del mn perqu recapitula totes lescreus de la histria. I hem de preguntar-nos si, en els calvaris davui, no passa exac-tament el mateix.

Desprs daix conv quedar-se una bona estona mirat la creu. Per a molts ullss noms la imatge dun de tants terroristes que eren arrossegats pels carrers de

RECS A LA CIUTATSetmana Santa 2012

Jerusalem cam del Glgota. Nosaltres ens podem preguntar com s que, de tots ells,noms la imatge i el nom daquest ha sobreviscut a lespessor dels temps i ha arri-bat a nosaltres, fins al punt de seguir-nos congregant. I, encara ms, preguntar-nossi de veritat crec que aquell crucificat que cridava: Du meu, per qu mhas aban-donat? era el mateix Du. Adonar-nos de com s de difcil confessar aix i arrelar-nos profundament en aquesta fe. La frase de Tertulli: crec quia absurdum (ho crecperqu s absurd) no s una frase general sobre les relacions entre fe i ra com a ve-gades ens volen fer creure. Aquesta frase s pronunciada davant el Jess anorreat.Crec que aquell crucificat era Du? Ho crec perqu s absurd. I aix significa: hocrec perqu aquella creu revela la increble, labsurda dimensi de lamor de Du alsssers humans que, quan torcem i fem malb la seva creaci, no ens destrueix, sinque ve a nosaltres per compartir amb nosaltres les conseqncies del nostre pecat. Ipodem acabar amb aquest text dun conegut teleg japons (K. Kitamori): el mis-satge que afirma que el Fill de Du ha mort s dels ms inaudits. Si no ens colpeixel fet que Du ha mort, qu podr fer-ho? LEsglsia ha de guardar viva aquesta ad-miraci i sorpresa. No obstant aix, lEsglsia i la teologia han refredat aquesta admi-raci. I en aquest missatge no s admirable noms el fet, sin tamb la manera comDu ha mort. Jess crida: Du meu, per qu mhas abandonat?, per a ms tard, desdaquesta profunda experincia de labandonament de Du, tornar a cridar: Pare, ales teves mans poso la meva vida. Un cristi pot (ha de) pensar senzillament queaquest salt de labandonament de Du a les mans del Pare ha estat el moment msdecisiu de tota la histria humana, i lamentar la banalitzaci que hem fet avui elscristians de la creu, convertint-la en un penjoll (o en una arma!), arrencant-ne elCrucificat.

Dissabte SantUna vida renovada

Podem comenar tamb aquest dia recordant una altra experincia molt humana: ima-ginem que tornem de lenterrament duna persona estimada. Una persona que ha vis-cut una temporada llarga de lluites i temors, amb un tractament pesat, amb momentsdoptimisme, moments de temor, etc., fins a aquest instant darrer en qu diem en elnostre interior: ja est. Tot ha acabat i, desprs de tanta lluita, ha acabat malament.Qui no ha tornat alguna vegada del cementiri amb un estat dnim semblant?

Des daqu mirem un moment com baixen del Glgota Maria, el deixeble esti-mat i les poques dones que estaven al peu de la creu: tot sha acabat. I no sha aca-bat com voldrem.

Nosaltres ens assemblem a aquell petit grup de fidels, per amb una diferncia:sabem que la vida de Jess noms va acabar malament en aparena. No parlarem

RECS A LA CIUTATSetmana Santa 2012

aqu de la resurrecci, per s que cal evocar-la perqu la nostra vida creient se situaen aquest interregne que hi ha entre la mort de Jess i la seva posterior resurrecci.Per aix diu Urs von Balthasar que la vida cristiana necessita duna bona teologia dedissabte sant: una reflexi profunda sobre aquesta situaci que ens constitueix: se-ns nha anat el Senyor i encara no tenim el Ressuscitat Cal acceptar aquesta ab-sncia, desprs de percebre-la en molts aspectes de la nostra vida. Per a la vegadacal reconstruir lesperana perqu sabem que la Pasqua de dem illumina la creuencara que no lelimina. I aquesta esperana s doble: s lesperana duna victriasobre el mal i la injustcia; s tamb una victria sobre la mort.

La resurrecci de Jess, segons repeteix el Nou Testament, inclou, precedeix ianticipa la nostra prpia resurrecci: en primer lloc implica la resurrecci i la rei-vindicaci de totes les vctimes daquesta histria cruel, recapitulades en la mortinjusta de Crist (com deia sant Ireneu en el segle II). Per implica tamb el perd ila transformaci dels botxins: daquells ms directes, responsables ltims de la sevamort, i daquells cmplices indirectes que som tots nosaltres i que sovint fugim delscrucificats de la terra o ens neguem a reconixer-los.

Per, a ms a ms duna victria sobre la injustcia, esperem una victria sobrela mort. La mort ja no t el mateix sentit per a nosaltres i es converteix en un nounaixement. Nixer s un trauma, en el ventre matern estvem cmodes i ben ali-mentats, encara que fssim cecs i desconeixedors de la llum, dels altres i de tot elnostre entorn. Quan ens toca sortir dall plorem perqu temem que ho perdrem tot.Per aquest plor es converteix ms tard en alegria o en promesa. La nostra vida esconverteix aix en un embars conscient i lliure. Est a la nostra m convertir-nos enciutadans de la vida futura. Per aix es canta amb ra que no hi ha resurrecci si(abans) no hi ha in-surrecci. Per en aquest embars comptem amb lexemple delGerm gran que ens ha precedit i creat aquest cam. Per aix ens s donat aquest dis-sabte, mentre esperem la llum del diumenge: Benet el mat que porta la gran not-cia / de la teva presncia jove en la glria i el poder / la serena certesa amb qu eldia proclama / que el sepulcre de Crist s buit.

Cristianisme i JustciaRoger de Llria, 13 (Barcelona)93 317 23 38 - info@fespinal.comwww.cristianismeijusticia.net

ESGLSIA DEL SAGRAT CORJesutes de Barcelona

C/ Casp, 27 de Barcelona

RECS A LA CIUTATSetmana Santa 2012