Centenari de la Joana

Raspall

ESCOLA ELS AGOLS

Montferrer, 23 d’abril de 2013

Invitació

He trobat uns quants motsal món de la poesia,no vull quedar-me’ls tots!Si t’agrada llegiret faran companyia,ens els podem partir.

La papallona

Si ve una papallonajo no l’agafaré;que voli, que voli!Al cel hi està més bé.Les flors, com cada dia,voldran fer-li un petó;que hi vagi, que hi vagi,que l’ompliran d’olor!

La rateta

La rateta té uns bigotisllargs i fins com una sedai li agrada presumir;porta un llacet a la cuai vol que se n’enamoriel seu amic ratolí.Però ell, sense fixar-sesi el llaç és rosa o és blau,s’ha menjat tot el formatgeque ella guardava al seu cau.

El cant del grill

Nit estiuenca,nit de calor.

L’herba s’asseca,però jo, no.

Com més fa calda,més bé jo estic;

ella rondina,i jo, ric..., ric...

Margarides?

No li vull pas regalarcap pomell de margarides!Que si preguntés “sí” o “no”i li diguessin mentides!...

Quan el pare no té pa...

Quan el cel està ben clar,salta i ball, salta i balla!Quan el cel està ben clar,a la plaça pots jugar.Quan el cel està plovent,ai, que et mulles, ai, que et mulles!Quan el cel està plovent, cap a dintre vés corrent!Quan el cel està nevant,com tremoles, com tremoles!Quan el cel està nevant,prop del foc vés-te escalfant.Quan al cel s’ha fet de nit,sopa i calla, sopa i calla;Quan al cel s’ha fet de nit,vine i fica’t dins del llit!

L’arbre solitari

Per a l’arbre solitarisomniaré cent ocellsque hi aniran.L’arbre em donarà les gràcies,i les branques,d’alegria floriran!

Canta amb mi

Canta amb mi, llimoner de la fruita daurada,i floreix,mentre passen els núvols, i l’ocell voladorva escrivint en el cel,amb la punta de l’ala,el nom de cada flor.

Els castellers

Torre de muscles,castell de cors!Amunt, els homesi el seu esforç!Si cau la torre,la remuntem.Visca el coratged’un poble ferm!

Amigues

Una formiguetatroba un gra de blatque li pesa massaquan l’ha sospesat.Ha cridat l’amiga:- Ajuda’m, sisplau! –Entre totes duesel porten al cau.En bona avinençael van traginant.En dies de ganase’l repartiran.

La meva estrella

Si pogués comprar una estrella,per petitona que fos,em pensaria ser l’amodel tresor més fabulós.Em faria, per anar-hi,un coet espacial;quan aquí els llums s’encenguessinjo ja seria allà dalt!

La terra viu

Com llisca, el riu!Com brilla, el sol!Com xiula, el vent!Com creix, el blat!L’ocell, com canta!La Terra diuque viure volplàcidament,en llibertat.L’home l’espanta.

La nit

La nit no m’espantaque és com una llana flonja;m’abraça, i em deixacolgat de tebior.Quan el sol apunta,color de taronja,ella s’acomiadatot fent-me un petó.

Els arbres

Veig una branca floridai no sé si és d’ametller;- diuen els ocells que aquestaés la que floreix primer–.Jo només conec els arbresquan el fruit ha madurat;els conec per les cirereso els préssecs que n’he menjat.

La neu

Quan n’hi ha poca, sembla lleu,la neu;és com tèbia, de tan flonja.Si la prems dintre la màes contrau com una esponjai els dits t’envermellirà.

Bombolles

Vine a fer bombolles,que tinc un tassóple d’aigua i sabó.Mira com voleieni brillen al soltot fent tornassol!Si la més bonicaproves d’agafar,se’t fon a la mà…I et quedes en dubtede si l’has bufato ho has somniat!

La neu

Prendré un bon grapatde la neu més blancai la guardaré dintre d’una capsa.Quan vingui l’estiu,que fa calorassa,la neu em podrà refrescar la cara!El meu amic diuque la neu no es guarda,que sols trobaréla capsa mullada.Això no m’ho crec!Vés, com s’ho faria?Tancant bé la capsa,com s’escaparia?

Si em feu dir la cosa...

Veig muntanyes de joguines,totes noves i volgudes:cotxes, ninespilotes de tots colors,dolces bestioles peludes,pallassos amb panderetes,trens, cuinetes,capses, capses amb molts jocs...Però si em feu dir la cosaque més feliç em farà,us diré: Conteu-me històries!...Qui me les vol explicar?Apagaríem la telei jo us podria escoltar!

Si el món fos...

Si el món fos escrit en llapis,podria esborrar la lletraque vol ferir;podria esborrar mentidesque no cal dir; n'esborraria l'envejaque porta mals;N'esborraria grandesesde mèrit fals...Però és escrit amb tintade mal color:del color brut de la guerrai del dolorQui voldrà escriure un nou mónmés just i net?Potser que tu i jo provéssim,ben valents, lletra per lletra,des del nostre raconet...

La ballarina

Fa bon dia:la tortugaprou fariaballaruga,més la closcatant feixuga,no li deixamarcar el pas.Una amigasargantana,si que ballala sardana,i la pobrali demanad’ensenya-li’nel compàs.És inútilla lliçó;no progressapoc ni gaire;un difícil salitiról’ha deixadapanxa enlaire.

Xàfec

Gotes, gotes, pluja espessa;jocs de boires als fanals;ball de fulles dalt dels arbres;xip-xap de peus als aiguals...Sento la roba mullada;els cabells, regalimantfils d’aigua sobre les galtes,talment com si anés plorant.Res de plors, que tot és gresca!No hi ha llàgrimes ni dol!Són entremaliaduresde les vacances del sol.

Les sargantanes

Arran del camí,dues sargantanesel sol comparteixencom bones germanes.Els surt un serpentverd com les olives,amb ulls de qui potmenjar-se-les vives.- És meu, aquest lloc! -orgullós els crida.Elles fugen llunyper salvar la vida.I mentre el serpentxiulant les provoca,l'aixafa un tractorcom qui fa una coca.

Volar

Em ficaré dins d’una bombolla.Volaré enlaire, giravoltant,i quan em vegin les orenetesno s’ho creuran!Una bombolla no dura gairei jo ja em temo què passarà:tota la bola de colorainesesclatarà.Jo què faré, que no tinc alesde papallona ni de pardal?Hauré de caure com una pedra?Deixem-ho córrer, au! tant se val!

La finestra

Que tafanera que és, la finestra!Tot el sant dia mira el carrer;sembla que compti la gent que passai que vigili on va i d’on ve.Li ho consenteixo perquè és discretai no té el vici de criticar;i per més coses que vegi o sentimai de la vida no en parlarà.

L’àvia feliç

Mireu la velleta.Passa cada diacaminant amb comptede no ensopegar.És la seva tascapassejar una micai dur, de passada,la bossa del pa.

Han florit les roses;ella se n’adona:- Ai, la primavera!Ja se sent l’olor! –Però, fredolica,encara s’abrigaamb jersei, que a l’ombrafa molta frescor.

Pensa que la taulaja deu ser parada.Ah, quin goig, la taula,quan tothom hi ési tots xerrotegen:- Saps mare...? Saps àvia...? –Per sentir-se ricano li cal res més.

Li sembla una festal’hora d’acotxar-se,quan els néts la besendient “bona nit!”I tan melindrosa,la gateta blancapuja a cargolar-seals peus del seu llit.

La cançó del poeta

Si jo fos un rossinyol,cantant, enamoraria.

Si fos un ocellet del bosc,amb les fades jugaria.

Si jo fos un papalló,totes les flors besaria,

i si fos un nuvolet,pels cels llunyans em perdria.

Si jo fos un floc de neu,al cim més alt lluiria,i si fos una fonteta,

gotes d’argent rajaria.

No sóc núvol ni follet,floc de neu ni papalló,

fonteta ni rossinyol,però tinc un do millor

per sentir-me a cada instanttal com jo desitjaria:

tinc el do de veure el mónamb ulls plens de fantasia.

Adolescents

Amb la cartera a l’esquena,braços plegats sobre el pit,mig noia gran i mig nena,camina amb pas decidit.Passant, de reüll es miraa tots els aparadorsi portes envidriadesamb un esguard neguitós.No veu el cel ni la terra,ni si fa sol o si plou,ni si volen orenetesi els arbres treuen brot nou...Només mira si és prou altai té l’aire prou bonicperquè pugui enamorar-se’nquan la vegi, el seu amic.Però l’amic no s’hi fixa,quan la troba pel camí;està pendent de no caurecorrent amb monopatí.

Nou i vell

És una camisa nova;l’han deixada de racó;és massa polida i blancai la volen de color.Uns pantalons nous de trincatambé estan arraconats,que els texans ara són modadescolorits i gastats.- Què farem? – diu la camisa –per poder-nos valorar?- T’esquitxaré de pintura!- El lleixiu t’aclarirà!Com dos bons amics s’ajuden,“jo per tu i tu per mi”.Ara ja els veuran de modai els trauran a presumir.

El “sí” i el “no”

Quatre lletres enfadadesfugen de l’ordinador;són les dues de dir “sí”i les dues de dir “no”.Ara, tot ho escriu ambigu,sense negar ni afirmar;tot hi queda a mitges tintes,no s’hi posa res en clar.Potser hi ha gent que hi escriuen,amb aquell ordinador...arreu llegim moltes coseson no es diu ni “sí” ni “no”.

Els vells llibres

Al darrer prestatged’una llibreriahi havia dos llibresque ningú llegia;només una aranyaels feia visita,molt respectuosaamb la lletra escrita.

El volum més gros, de coberta blava,d’un tal abandósovint rondinava:- Tantes coses bonesque jo explicaria!Tantes veritats!Tanta fantasia!

L’altre li va dir:- Els llibres fem nosa;ara la gent téuna estranya cosaque parla, que canta,prement un botó.

Ja no ens necessiten.- S’ho pensen, que no!No trigarem gairea tenir-ne prova.Mai no els bastaràcap màquina nova;mirar més enllàsempre els farà falta.

I si un dia arribena la part més altade la llibreriaon nosaltres som,admirats, creurandescobrir un nou món!

Tenia raó...o bé no en tenia?Potser ho sap l’aranya,que hi ve cada dia.

Només...

Només amb un somriureque em facis, tot passant,jo m’omplo d’alegriai veig el món més gran.No em pesa la cartera;si fas el pas lleuger,no em quedaré endarrere,ja t’aconseguiré.

Podries...

Si haguessis nascuten una altra terra,podries ser blanc,podries ser negre...Un altre paísfóra casa teva,i diries "sí"en un altra llengua.

T'hauries criatd'una altra maneramés bona, potserpotser més dolenta.Tindries més sorto potser més pega...

Tindries amicsi jocs d'una altra mena;duries vestitsde sac o de seda,sabates de pello tosca espardenya,o aniries nuperdut per la selva.

Podries llegircontes i poemes,o no tenir llibresni saber de lletra.

Podries menjarcoses llaminereso només crostonseixuts de pa negre.

Podries ....podries...per tot això pensaque importa tenirles mans ben obertesi ajudar qui vefugint de la guerrafugint del dolori de la pobresa.

Si tu fossis nata la seva terrala tristesa d'ellpodria ser teva.

Gràcies per la vostra

assistència!

Sant Jordi 2013