11

En aquest número recollim la crònica i les diversesintervencions produïdes durant l'assemblea gene-

ral dels membres de la Germandat de Poblet.Recordem un cop més que aquesta revista és un òrgand'expressió de la Germandat i dels amics de Poblet engeneral. Per això no podem passar per alt tot el que té aveure amb les nostres activitats.

Però hi ha encara alguna cosa més important queaquestes “activitats”. És allò que té d'espiritual Poblet enel món d'avui i el servei que li podem oferir des de laGermandat. L'acte de la darrera assemblea va ser moltconcorregut, però fóra bo, com a testimoni d'aquestaespiritualitat que irradia Poblet, que en la propera trobadaencara fóssim més els germans que ens apleguéssim i,sobretot, que durant tot l´any féssim valer més i millor elnostre privilegi de sentir-nos units a Poblet i a allò que elmonestir representa.

És interessant i encoratjador de llegir, en aquest sentit, un delsarticles centrals d'aquest número, l'escrit per Alexandre Masoliversobre l'espiritualitat cistercenca. És una referència teològica iinstitucional indispensable, però som tots plegats, monjos, germansi cristians, sense diferències, els qui hem de renovar cada dia elsignificat i els avantatges morals de tot ordre de trobar-nos propdels ideals dels monjos i monges cistercencs. Elles i ells ens mostrende la manera més humil les virtuts i les maneres de fer que tantesvegades oblidem: aprofitar el temps, els nostres talents, deixar unespai per al silenci, viure modestament, fer l'esforç de retrobarcada dia el missatge únic del cristianisme original, amb lleialtat i

vocació de servei que no espera cap compensació a lavista.

En temps d'una innegable reculada delcristianisme en les nostres societats

desenvolupades, el repensar aquestamoralitat de la intel·ligència i l´amorcristians ens és indispensable i del toturgent. Poblet és un exemple i unestímul per correspondre a aquestcompromís.

2

CRÒNICA DEL'ASSEMBLEAANUAL

La reunió de l’Assemblea de laGermandat tingué lloc a Poblet eldissabte, vint-i-nou juny de 2002,

festivitat dels apòstols Sant Pere i SantPau. Aquesta tercera trobada, després dela represa d’activitats per part de laGermandat, comptà altre cop amb unagran participació dels germans.

MissaA dos quarts de deu del matí els

germans ens reunírem al locutori gran,sota la imatge de Sant Bernat. Minutsabans de les deu la bandera de laGermandat encapçalava la processó pelclaustre cap a la basílica, una processó ensilenci que tancava la comunitat i el P.Abat. Aquest any, germans i monjoscompartirem el camí cap a la basílica comuna mostra més del vincle de familiaritatque ens uneix. A l’església se celebràl’eucaristia presidida per l' Abat Josep i

els germans ocupàrem els bancs del’església per tal d’evitar molèstiesinnecessàries als membres de lacomunitat.

AssembleaDesprés tingué lloc a la Sala Capitular

la tradicional assemblea general de laGermandat que s’inicià amb una salutaciódel Pare Abat, inclosa en el present nú-mero de la revista. Seguí la lectura de lamemòria anual d’activitats, que tambérecull el present número, i el Sr. AntoniAndreu digué unes breus paraules sobreel projecte de Fundació Monestir dePoblet. Un cop beneïdes, el P. Abat pro-cedí a l’imposició de medalles als nousgermans alhora que els hi lliurava unexemplar de la Regla de Sant Benet,costum aquesta que s’adoptà l’any passat.Clogueren l’acte les paraules del Presidentde la Germandat, Sr. Ramon MariaMullerat, recollides en el present núme-ro, i les del P. Abat que clogueren l'acte.

El País Valencià representat a la Jun-ta de la Germandat

Aquest any s'ha incorporat a la Juntade la germandat el senyor Josep HerreroCabanyes. Amb la seva incorporació ve arepresentar l'especial interès envers el PaísValencià, vinculat històricament a l'antiga

Foto

: BED

MA

R.

3

Corona d'Aragó i molt especialment atraves de la figura del rei Jaume I, figurasenyera de la nostra història comuna.Cada cop són més els germans provinentsd'aquelles terres germanes, especialmentdesprés de la incorporació a la comunitatde Poblet de monjos valencians. El passatnou de juny, i en el marc de la Universitatde València, tingué lloc un acte,organitzat conjuntament per laGermandat i Acció Cultural del PaísValencià, on intervingueren el P. Abat, elP. Alexandre Masoliver i el Secretari dela Germandat. L'assistència moltnombrosa de públic vingué a expressar,un cop més, l'interès dels valencians perPoblet i el seu paper espiritual i culturalcom a pont de comunicació entre elPrincipat i el País Valencià, dins delsterritoris de l'antiga Corona d'Aragó.

Conferència del P. Juan María de laTorre

A la mateixa Sala Capitular tingué llocla conferència del P. Juan María de la To-rre sota el títol “El Cister en el món d’avui”,essent aquesta la part central del seguitde reflexions que al llarg de l’any s’hancentrat en el paper del Cister en el mónactual. La conferència del P. de la Torre,monjo cistercenc de l’estricta observança,i que també recull el present número dela revista, fou molt enriquidora i donà lloca diverses intervencions dels germans. Pera finalitzar el matí, germans i comunitat,realitzàrem plegats la pregària del migdiaa la mateixa Sala Capitular. Després tinguélloc el dinar de germanor al Celler delmonestir, que aquest any sufragaren elsgermans.

Beca d'estudis a un estudiant del'Orde Cistercenc

Enguany la Junta de la Germandat,seguint les propostes i suggeriments fetsper diversos germans, decidí iniciar lafinanciació d'una beca d'estudis d'unmembre de l'Orde Cistercenc a la CasaGeneral a Roma. Així segueix essent fidelals seus orígens ajudant els membres del'Orde Cistercenc que ho necessitin. El

P. Abat féu lliurament a l'Abat General,Maur Esteva, de l'aportació de deu mileuros, tot aprofitant la seva presència alSínode de l'Orde a Roma del 24 al 28 delmes de setembre. D'aquesta meneracreiem ser fidels al nostre paper d'amicsde Poblet, i per això, de tot l'OrdeCistercenc, a fi que algun monjo d'unmonestir amb pocs recursos pugui gaudird'una beca per estudiar a Roma.

Concert-representacióLa cloenda de la jornada fou el

concert-representació, inspirat enl’episodi de l’aparició de Jesús als deixeblesd'Emaús, de Tropos: Seqüències, teatre litúrgicmedieval a càrrec de la Schola GregorianaDomus Aurea encapçalada pel ProfessorLuis Prensa Villegas, Catedràtic de CantGregorià del Conservatori Superior deMúsica de Saragossa i director del II Cursd’iniciació a la interpretació del cantgregorià que es realitzà la setmana tot justanterior a l’assemblea a Poblet amb un altíndex de participació. L’encert d’aquestarepresentació i el marc, davant delpresbiteri, fou un colofó brillant al’assemblea de l’any 2002.

Un any més ens aplegàrem a Poblet,que sigui per molts anys més.

Octavi Vilà

Actuació: Tropos: Seqüències, teatre litúrgic medieval,a càrrec de la Schola Gregoriana Domus Aurea.

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

4

Os quiero dar la bienvenida con estosversos de Rilke de sus poemas “Libro de lavida monástica”.

Y es muy adecuado esto cuando leemosen los Estatutos de la Germandat que en-tre los objetivos de la Germandat están to-dos aquellos que contribuyen a hacer crecer los la-zos espirituales con la Comunidad, así como todasaquellas actividades de tipo espiritual, intelectual ocultural que ayudan a hacer crecer en el aspectoespiritual, individual, familiar y social a los Her-manos, de la misma forma que todas aquellas quepuedan contribuir a dar a conocer más y mejor elmundo monástico cisterciense. (Art 2)

Y todo esto supone un trabajo, un pre-cioso trabajo en donde hay tareas para to-dos, de acuerdo a las condiciones y capa-cidades de los Hermanos que deseen co-laborar. Todos somos operarios, como nos diceRilke. Pero no todos podemos hacer lo mis-mo. Somos operarios, pero unos peones,otros oficiales, otros maestros... Todos conun don y una capacidad que le viene deDios, para edificar esta nave. Vamos edifi-cando la Iglesia. Una Iglesia en la que cadauno tiene su tarea, y esto en virtud de esedon recibido de Dios.

En la Asamblea del año pasado, en lahomilía de la Misa, yo ya dije que una Igle-sia en donde los laicos no tienen unprotagonismo es menos Iglesia; palabraséstas que no son originales mías, sino di-chas en más de una ocasión por la voz másautorizada del mismo Papa Juan Pablo II.

Yo no soy partidario de lanzar palabrasal viento, de manera gratuita. Y sobre tododentro de una homilía, en donde buscan-

Us vull donar la benvinguda ambaquests versos de Rilke dels seus poemes“Llibre de la vida monàstica”.

I va bé quan llegim als estatuts de laGermandat que entre els objectius de laGermandat estan tots aquells que contribueixin afer créixer els llaços espirituals amb la Comunitat,així com totes aquelles activitats de caire espi-ritual, intel·lectual o cultural que ajudin a créixeren l’aspecte espiritual, individual, familiar i so-cial els Germans, així com els que puguin contri-buir a donar a conèixer més i millor el mónmonàstic cistercenc. (Art 2)

Doncs, tot això suposa un treball, unbonic treball, però un treball en el qualpot haver-hi feina per a tots, a l’abast deles condicions i capacitats dels germansque vulguin col·laborar. Tots som operaris,com ens deia el poeta. Però no totspodem fer el mateix. Som operaris, peròuns, peons, d’altres oficials, d’altresmestres... Amb el do i la capacitat decadascú que li ve de Déu, edifiquemaquesta nau. Anem edificant l’Església.Una Església a la qual cadascú té la sevatasca. En virtut, doncs, d’un do rebut deDéu.

Jo, a l’Assemblea de l’any passat, a lahomilia de la Missa, vaig dir que unaEsglésia en la qual el laics no tenen unprotagonisme es menys Església, tot i queaquestes paraules no son originals meves,sinó dites en més d’una ocasió pel mateixPapa Joan Pau II.

A mi no m’agrada llançar paraules al

DISCURS DE P. ABATA L'ASSEMBLEA

Celebrada el dia 29 de juny de 2002

DISCURSO DEL P. ABADEN LA ASAMBLEA

Celebrada el día 29 de junio del 2002

"Som operaris: peons, oficials, mestres,i t’edifiquem, oh tu, nau central enlairada.I més d’una vegada arriba fins aquí molt seriós un pelegrí,passa com una llum a través del nostres cent esperitsi ens ensenya amb tremolor un nou agafall".

"Somos operarios: peones, oficiales, maestros,y te edificamos, oh tú, elevada nave central.

Y más de una vez llega hasta aquí muy serio un peregrino,pasa como un fulgor a través de nuestros cien espíritus

y nos enseña tembloroso un nuevo asidero".

5

do ser fiel al mensaje de la Palabra de Dios,procuro decir aquellas palabras en las queyo creo, que me salen del corazón, y quedeseo sean asimismo verdad y vida paraaquellos que me escuchan.

Y en esto del protagonismo de los lai-cos estoy plenamente convencido. LaGermandat de Poblet puede llevar a caboun gran servicio de Iglesia mediante el Mo-nasterio, siendo peón, oficial, o maestro,es decir edificando más y mejor este her-moso espacio de Poblet. Y no me estoy re-firiendo a continuar una restauración, prác-ticamente hecha, sino a un contribuir a darmás esplendor y luminosidad a este ceno-bio de la antigua Corona de Aragón, demanera que, mediante una serie de activi-dades espirituales, intelectuales, cultura-les o sociales, hagan crecer a Poblet comoun punto de referencia importante en nues-tro país.

Y en todo esto me esfuerzo por serconsecuente. En cualquier caso, podéiscontemplar algunos de sus frutos. En

primer lugar, hemos vuelto a reanimar lavida de la Germandat. Pero más de tres-cientos amigos de Poblet no pueden re-

ducirse a ser un mero escaparate delujo. Y muchos de vosotros, efectiva-mente, no lo sois. Hay un testimonio

evidente de vuestro servicio en la re-vista Poblet, creada e impulsada porvosotros, los Hermanos, y no por losmonjes. Se están dando pasos paraponer en marcha la Fundación, y tam-bién aquí sois vosotros los artíficesprincipales. Y cabe mencionar algu-nos otros pequeños detalles, como larealización del segundo cursillo deCanto Gregoriano; el donativo paracrear unas becas de estudio para es-tudiantes cistercienses de monaste-rios con escasos recursos; el cuidadoen el aspecto físico del Monasterio;la preocupación que siempre se man-tiene por su restauración y conser-vación....Un buen grupo de vosotros está dan-do una gran respuesta de servicio.

Pero en la Germandat tenemosmás de trescientos miembros.

Una gran riqueza de recur-

vent, d’una manera gratuïta. Sobre totquan és dintre una homilia procuro dirparaules en les quals jo crec, que em sur-ten del cor, i que desitjo que siguin tambéveritat i vida per als qui m’escolten.

I en això del protagonisme dels laicsn’estic del tot convençut. La Germandatde Poblet pot fer un gran servei a l’Esglésiaper mitjà el Monestir, essent peó, oficialo mestre, és a dir ajudant a edificar més imillor aquest espai tan bonic de Poblet. Ino em refereixo a continuar unarestauració que pràcticament està feta,sinó a contribuir a què tingui més esplen-dor i lluminositat aquest cenobi del’antiga Corona d’Aragó, de manera quemitjançant una sèrie d’activitatsespirituals, intel·lectuals, culturals osocials facin créixer Poblet com a puntde referència important al nostre país .

I en tot això m’esforço per serconseqüent. En tot cas podeuveure alguns dels seus fruits. Pri-mer de tot ha estat el tornar a revifarla vida de la Germandat. Però trescents amics de Poblet no poden sertant sols una vitrina de luxe. I no hosou molts de vosaltres, una vitrina oun aparador de luxe. Hi ha untestimoniatge molt clar del vostreservei, veient la revista Poblet, im-pulsada sobre tot per vosaltres ino pels monjos. Recentment, laFundació que s’està posant enmarxa on els artífexs sou tambévosaltres, els laics; la realitzacióper segon any del Curset deGregorià; la creació de bequesd’estudi per estudiants cistercencsde monestirs amb escassos recur-sos; la cura en l’aspecte físic delmonestir; la preocupació per laseva restauració i conservació...

Hi ha un bon grup de vosaltresque esteu donant una molt bonaresposta. Però a la Germandat hiha més de tres-cents membres. Iaquí, doncs, tenim una granriquesa de recursos, d’idees, decapacitats que encara no ensés coneguda.

6

sos, de ideas, de capacidades muy diversastodavía muy desconocida.

Considerar, como nos dice el poeta, quecada uno de vosotros sois un peregrino queha llegado al Monasterio como una luzentre cien espíritus. Hoy llegan 26 nuevosperegrinos, 26 nuevos hermanos. Cada unopuede ofrecer algún pequeño e inestima-ble detalle de colaboración. Es decir, cadauno posee una luz, una riqueza personal,que puede ayudar a hacer más grandePoblet. Pequeñas cosas, detalles, pequeñasluces, pero, en definitiva, luz o fuego, parahacer una gran hoguera espiritual dePoblet. Ahora, en breve, por ejemplo, seabrirá otro camino de ayuda o de partici-pación, con la puesta en marcha de la Fun-dación.

Es verdad que un monasterio sin comu-nidad es menos monasterio, pero tambiénes verdad que todo monasterio está hechopara una comunidad concreta. Pero unmonasterio es siempre una obra de Iglesia.Luego, un monasterio, aunque tenga unacomunidad, sin una Germandat de amigoses, también, menos monasterio.

Finalmente, quiero agradecer la presen-cia de la representación de los Amigos deRueda, que están llevando a cabo un exce-lente servicio de concienciación y ayuda,para que se lleve a cabo la restauración deeste antiguo monasterio cisterciense situa-do junto a la población de Escatrón, en laprovincia de Zaragoza.

También están invitados los Amigos deLas Franqueses de Balaguer, que ya el añopasado nos acompañaron en este día, y quea causa de gestiones relacionadas con larestauración de este otro monasterio haretrasado su presencia, que se hará efecti-va por la tarde.

Gracias por vuestra asistencia a esta nue-va Asamblea de la Germandat de Poblet.Que verdaderamente sea un día de frater-nidad entre todos, y que puedan nacer nue-vas ideas, nuevas luces en este nuestro ser-vicio al Monasterio de Poblet.

José Alegre Abad de Poblet.

Considereu, com deia el poeta, quecadascú de vosaltres sou un pelegrí moltseriós que ha arribat al Monestir com unallum entre cent esperits. Avui arriben 26nous pelegrins, 26 nous germans. Icadascú ens pot mostrar un nou agafallde col·laboració. Es a dir, cadascúposseeix una llum que pot ajudar a fermolt més resplendent Poblet. Petites co-ses, petites llums, però en definitiva llumo foc per fer una gran foguera espiritualde Poblet. Ara, per exemple, com deiaabans, s’obrirà un altre camí d’ajuda o departicipació amb la posta en marxa de laFundació.

I si és veritat que un monestir senseuna comunitat monàstica és menysmonestir, és veritat, també, que totmonestir ha estat fet per a una comunitatconcreta. Però un monestir és sempre unaobra d’Església. Llavors un monestir, perbé que tingui una comunitat, sense unaGermandat d’amics és també menysmonestir.

Vull agrair la presencia de larepresentació del Amics de Rueda queestan fent una bona tasca de serveiajudant i conscienciant perquè es porti aterme la restauració del monestircistercenc d’aquest monestir al costatd’Escatron a la província de Saragossa.

També estaven invitats els Amics deLes Franqueses de Balaguer, que l’anypassat ja es van fer presents, però que avuino els ha estat possible venir, fins ara, acausa de gestions relacionades amb larestauració d’aquest monestir cistercencde Balaguer, i que volen posar en relacióamb Poblet. Crec que els tindrem ambnosaltres a la tarda.

Gràcies, per la vostra assistència d’avuia l’Assemblea de la Germandat. Queveritablement sigui un dia de fraternitat,de germandat entre tots, i ques’encenguin noves idees i noves llums peral servei de Poblet.

Josep Alegre Abat de Poblet.

7

Benvolguts membres de la Ger-mandat,

S'han preguntat per què estan aquí,avui? Mentre es vestien o mentreviatjaven per l'autopista aquest matí,s'han preguntat per què estan aquí enaquest antic casalot de pedra, encomptes d'estar descansant o esplaiant-se sota un pi, al costat d'una piscina oa la vora d'una platja? La resposta éssenzilla. Perquè volem estar al costatd'aquesta comunitat d'homes que hantingut la valentia de deixar-ho tot:dona, família, possessions, per retirar-se del món i lliurar-se a Déu. Perquèvolen gaudir de la pau i del'espiritualitat que ells generen i quenosaltres no trobem en el món. Elnostre cor està inquiet fins que no re-posa en el Senyor, deia sant Agustí.

Algú pot pensar que el fi principalque persegueix la Germandat és l'ajutque podem aportar a la Comunitat,quan la realitat és molt altre. Elveritable fi és el benefici que nosaltrestraiem d'estar al costat dels monjos ide participar dels seus valors.

La primera proposició d'aquestparlament és, doncs, la d'agraïment ala Comunitat per haver-nos permès deconstituir la "Fraternitas" i admès en elseu si i de gaudir dels beneficisespirituals que irradia la Comunitat.

L'any passat, en aquesta mateixaAssemblea, recordava que un Món Nouhavia començat amb la caiguda del murde Berlín, com a conseqüència de larevolució tecnològica, la crisi paral·leladel capitalisme i del estatisme i una

Discurs del PresidentDiscurs del President

8

sèrie de fenòmens socio-culturals, comel feminisme, el mediambientalisme iels drets humans.

El Món Nou i la Nova Economiaprometien una era de pau, justícia idistribució equitativa de la riquesa delspobles.

Però l'11 de Setembre i els conflictesd'Afganistan, de Colòmbia, dePalesina, de Paquistà i de l'Índiademostren que el segon genet del'Apocalipsi cavalca com mai.

A més, amb l'excusa de combatre elterrorisme, es violen els dretsfonamentals de moltes persones, sovintpel color de la seva pell o raresa de laseva llengua. A més, amb l'excusad'aquesta l luita, molts governspersegueixen les seves minories i elsseus dissidents.

L'actitud de les potències es limitaa lluitar amb mitjans polítics i militars.Pocs manifesten que, sense perjudici deles mesures de defensa, cal identificar ieliminar les causes del terrorisme, enespecial la pobresa i la ignorància. Comha denunciat la Conferència de la FAO,la misèria creix: dos terços de lahumanitat viu en situació de pobresa(menys de 2 dòlars al dia) i un terç, ensituació d'extrema pobresa (menys d'undòlar). El deute extern dels països endesenvolupament ha passat de 55.000milions de dòlars el 1980 a 2 bilionsde dòlars el 1995. Cada 4 segons, unapersona mor de fam al món.

Des que hem començat la missaaquest matí fins ara han mort 3.600persones de fam.

Un historiador francés, JacquesAttali, ha escrit darrerament un llibre ,"Fraternités", on descriu un grupd'astronautes que l'any 2053 fugen dela Terra, que està a la vora d'uncataclisme final, degut a l'amenaça del

enfrontament bèl·lic entre les duesgrans coalicions mundials amb armesaltament destructives. L'astronau perdtot contacte amb la base al cap d'unany de la seva partida i els astronautescreuen que la Terra ha desaparegut coma conseqüència del cataclisme. Però noés així. Quan tornen, 23 anys més tard,són rebuts per 13 governants que os-tenten el govern de la terra i els hi ex-pliquen que finalment es va firmar lapau i la Terra es governa per les reglesde la justícia, la solidaritat, l'amor i eldesig de fer feliços els altres. Attalidefineix el seu llibre com la darrerautopia. Utopia -diu- és el nom que esdóna a les reformes quan precisen unarevolució per a assolir-les.

Penso que aquesta utopia, que a mésporta el nom de la nostra associació,"Fraternitas", està composada pelsideals cistercencs.

La "Fulgens sicut stella", constitucióemesa pel cistercenc Benet XII el 1335,una de les fites de la història legal del'Orde Cistercenc, destaca els gransideals de l'Orde. Diu així la "Benedic-tina":

"Brillant com l'estrella del matí al bellmig d'un desert cobert de núvols, elSagrat Orde Cistercenc pren part en elscombats de l'Església Militant mit-jançant les seves bones obres i edificantsexemples. Per la dolçor de la santacontemplació i el mèrit d'una via pura,s'esforça com Maria per ascendir a lamuntanya de Déu, mentre que ambactivitats dignes d'elogi i pietós ministeribusca imitar els treballs esforçats deMarta. Gelosos de la adoració divinaper assegurar la salvació, tant dels seusmembres com dels estranys, es dedica al'estudi de les Sagrades Escriptures peraprendre d'elles la ciència de la perfecció;plena de voluntat i generositat amb obresde caritat per acomplir la llei de Crist,aquest Orde s'ha propagat d'un confí a

9

un altre d'Europa. Gradualment, vaascendir fins el cim de les virtuts i en ellaabunda la gràcia de l'Esperit Sant quees complau en inflamar els cors humils".

L'amor és una constant en elsmonjos del Cister. Sant Bernat deia quel'única mesura de l'amor a Déu és esti-mar-lo sense mesura.

Com va posar de manifest elmembre de la Germandat, MiguelSiguán Soler, en la seva tesi "La psico-logía del amor en los cistercienses delsiglo XII", "El único motivo legítimo paraavanzar en el conocimiento de Dios es el deseode acercarse y asemejarse a él y este acerca-miento produce forzosamente una conversión,una nueva forma de vida. Frente a las escuelascatedralicias y luego universitarias que sólopretenden ejercitar las inteligencias, el Monas-terio es una "Escuela de amor".

Fa unes setmanes, el diumenge dePentecosta, el P. Abad ens reiterava enla seva homilia la importància de l'amori ens relatava la història d'aquell homeque va visitar una comunitat de religio-sos i com a la sortida es va convertir.

La Germandat es caracteritzaactualment per una gran activitat.

Voldría només destacar algunes deles activitats extretes de la Memòriaque acaba de llegir el Secretari: En pri-mer lloc, la Revista Poblet, la qualitatde contingut i de presentació de la qualrep constants i merescudes lloances. Elnostre agraïment al Consell deRedacció i al seu director, el professorNorbert Bilbeny. En segon lloc, elsegon Curs d'Iniciació a la Inter-pretació del Cant Gregorià que es vaconcloure ahir i que tant d'èxit hatingut. La nostra felicitació al P. Abatper aquesta excel·lent iniciativa. En ter-cer lloc, el Cicle de Conferencies aValència, Aragó i Catalunya ambl'objectiu de donar a conèixer "El Cisteren el Món d'Avui". Finalment, seguint

la iniciativa proposada a la darreraAssemblea, la Germandat subroga lesdespeses d'un estudiant de l'OrdeCistercenc. La llista podría ser mésgran.

Això fa que el nombre de sol·licitudsper ingressar a la Germandat sigui moltelevat. Aquest any hem admès 26 nousgermans. Voldria recordar que la Jun-ta, a l'hora d'admetre nous germans téespecial cura de la vinculació espiritualdel candidat amb Poblet. De maneraque l'ingrés a la Germandat no sigui unreconeixement d'una personalitatprofessional, cultural o política delcandidat, sinó el de donar l'oportunitatde poder identificar-se millor amb elsvalors espirituals de l'Orde Cistercenc.

Com hem sentit també, a fi derecollir contribucions i aportacionsdels amics de Poblet, el P. Abat i laGermandat hem impulsat una Fundacióque pugui actuar de receptacle. Lapreparació dels estatuts ha estat labo-riosa i esperem que la Fundació estiguiconstituïda dintre d'aquest any. Voldriadonar les gràcies al Sr. Antoni Andreuper la seva eficaç i desinteressadacooperació.

Finalment, el nostre oferiment. Hecomençat el meu discurs recordant elsbeneficis que els germans obtenim dela nostra adscripció a la Germandat. Emcorrespon a mi, com a President, ennom de tots els que formem partd'aquesta Germandat, de reiterar elnostre oferiment al P. Abat i a laComunitat de posar a la seva disposicióles nostres persones i tot el que puguemfer per ajudar a les necessitats de laComunitat.

Moltes gràcies.

Ramon M. Mullerat

10

Juan A. Fernández i Matas, de CanovellesRoger Tarragó i Mandaña, de l'Albi

Ramon Pagès i Castells, de Roda de BaràAntoni Garrell i Guiu, de Barcelona

Xabier Añoveros i Trias de Bes, de BarcelonaFrancesc Riera i Cuberes, de MontblancFrederic Torruella i Piñol, de Tarragona

Jordi Portal i Carbonell, de ReusRamon Vendrell i Guasch, de l'Espluga de Francolí

Josep M. Torné i Farré, de TarragonaAntoni Pi i Muntanyola, de Rubí

Llibori Casadellà i Rubiés, de Sant Cugat del VallèsSantiago Balaguer i Albertí, de Palma de Mallorca

Francesc Caballé i Estruel, de TortosaJoan Ribas i Escolar, de Barcelona

Ramon Ribas i Escolar, de RiudecanyesJoan Roig i Sans, de Barcelona

Miquel Martí i Torrents, de BarcelonaJosep M. Sendra i Orpinell, de l'Espluga de Francolí

Lluís Gimeno i Betí, de CastellóRafael Monferrer i Guardiola, de Castelló

Xavier Torra i Sala, de Barcelona

El dia 29 de juny de 2002 van rebre la medalla de laGermandat els següents germans, per ordre d’imposició:

10

ENTREGA DE MEDALLES I REGLADE SANT BENET ALS NOUS GERMANS

11

Estamos acostrumbrados a oír: ¿paraqué sirven los monasterios? ¿Qué

utilidad ofrece el monje al mundocontemporáneo? ¿Vale la pena encerrar-se en una fortaleza o casa más o menosconfortable obedeciendo a una campanay quemado en la inutilidad una vida pre-ciosa en lugar de aislarse en alguna ONGfilantrópica y desinteresada? Estamos ju-gando con la relación útil-inútil, como

nuestros ancestros medievales reflexiona-ban en torno al otium negotiosissimum, reva-lorizando lo que llamamos inútil como unode los componentes imprescindibles dela vida humana. Porque lo útil es términocorrelativo de lo inútil. Lo útil y lo inútilen la conciencia humana despierta una

MONACATO CISTERCIENSE ENLA DIALÉCTICA ÚTIL-INÚTIL

sana tensión. Se vive la vida en un sanocuestionamiento de búsqueda y deprovisionalidad. Pero si a lo útil lo des-membramos de lo inútil, la vida humanasucumbe como un edificio ante un terre-moto. Además, en ese caso, lo útil cae enlas garras lacerantes de un reduccionismoferoz, y se identifica con lo pragmático,centrado en el llamado homo oeconomicus1.Le ocurrió algo así a la Orden cistercien-

se en la época de la Es-colástica con el vivo des-pertar de la cultura urba-na. Pero eso no pasabade ser una amenaza y unabroma de lo que vendríamás adelante. Durantelos embates de la Ilustra-ción y de la RevoluciónFrancesa, cuando la Or-den se jugaba su super-vivencia, el último abadde Cister, FranciscoTrouvé, no tuvo más re-medio que abrir una co-misión, conocida comooficina de utilidad. Una uti-lidad sin referencia a lainutilidad, lanzaba alprecipicio suicida a lavieja Orden cisterciense,rota en su unidad desdeentonces, y todavía des-garrada.

Acabo de leer una delas últimas publicaciones

de Leonardo Boff: El águila y la gallina. Unametáfora de la condición humana. En cien pá-ginas impactantes, el autor plantea la pro-blemática que debe afrontar toda perso-na: cómo conjugar la dimensión delenraizamiento, de lo cotidiano, de lo li-mitado, de lo prosaico, de lo de siempre,

12

de la utilidad en fin, simbolizado en lagallina; con la apertura, la poesía, la no-vedad, lo ilimitado, la aparente inutilidad,propio del águila. Todos nosotros, galli-nas, llevamos una virtualidad de águilaque deberíamos liberar algún día: Que encierto modo el águila asuma a la gallinade la que procede.

La metáfora es adecuadapara la exposición que abor-damos con la consiguiente re-flexión. Ante todo, mirando ala tradición monástica y cis-terciense, inmediatamentecaptamos una tensión, que lle-ga a ser oposición, entre elmundo y el monacato. Entien-do ahora por mundo, no tan-to la dimensión espacial endonde los humanos construi-mos nuestro hábitat, sino elconjunto de categorías y decomportamientos utilitarios ypragmáticos que van configu-rando la vida de los humanosy sus relaciones. El mundo, asíentendido, carece de entidadpropia; es mero producto co-lectivo de conveniencias hu-manas. Sin embargo, estemundo va forjando sus tradi-ciones que, de una u otra for-ma, van atenazando la vida delos hombres, mermando mu-chas veces su libertad aunqueofreciéndoles, en contraparti-da, seguridades. Incluyo tam-bién en la noción de mundo atradiciones institucionaleseclesiásticas, muchas de ellasmundanizadas y adulteradas porel virus del poder y de lo mensu-rablemente práctico y servible. Eso quesan Agustín, y más trarde san Bernardo,bautizarán acertadamente como libidodominardi o erótica del poder, y poder sa-grado.

En este caso, el mundo encierra en símismo a los hombres, como gallinas en

un corral, o quizás más lacerante, en ba-terías, a las que alimenta para que seanproductivas, mientras desvirtúan hasta elextremo su cualidad de águila. Va sin de-cir que la expresión mundo nada tiene quever con la dimensión cósmica, en ciertomodo trascendente e inútil. A menos quese pretenda utópicamente poseer

utilitariamente el cosmos, convirtiéndo-lo en un gallinero productivo, como elhombre de negocios que describe la ima-ginación exuberante de Saint-Exupéry enel Principito. Pero hay más, el mundanollega a perder con la cualidad aguileña lasensibilidad de comunión. El mundo pro-cura siempre retroalimentar a los suyos ensu corral. Aunque es cierto que siempre

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

Abadía de CLERVAUX - Arrivée

13

hubo momentos en los que los humanosdespertaron a su vocación de águila e in-tentaron fugarse del corral. Se repite acáy acullá el fenómeno de la fuga mundi, aveces como contemptus mundi con acentosmás peyorativos. Es entonces cuando apa-rece la tensión, si es que no es oposición,entre mundo y monacato, ciudad y de-sierto. Pero las águilas se van al desierto.Ya, ciudad y desierto, como mundo y mo-nacato, no pueden prescindir uno delotro. La referencia desierto se valoriza des-de el momento en que el cristianismo dejade ser religión de oposición2. Cuando la so-ciedad se va desvirtuando y el cristianis-mo oficial no ofrece ya las garantías ade-cuadas para facilitar una maduración ple-na, la humanidad occidental, en expre-sión de Lukacs, se siente angustiada porfalta de albergue metafísico, y se va ge-neralizando el mecanismo de la huida.Nos podemos preguntar por qué. Creoque sencillamente porque el cristianismoconstantiniano, sobre todo, pierdeglobalmente para siempre su nota inútilde confesión martirial, su característicadesde el comienzo frente al mundo, yahora cae en el eficientismo utilitariocomo el mismo mundo, pero revistién-dolo de sacralidad y de moralismo atroz.

Con su dedicación formal al progre-so, y a la utilidad desbocada el mismomundo huye de sí mismo en sí mismo. Elmundo se ha convertido en una lamenta-ble masa de fugitivos. En cada postura delmundo fugitivo, se aprestan continuacio-nes de fugas. El mundo acelerado del di-nero y de la comunicación absoluta pa-rodia la relación metafísica con lo efíme-ro; no dispone ni de una idea del pleromade la metafísica ni de una concepción delvacío positivo. Las necesidades acósmicasdel hombre en una supuesta y no imposi-ble época sin monjes tendrán que bus-carse otras salidas distintas sin duda delas buscadas constantemente en atracar-se con contenidos que proporcionan elpropio hartazgo ininterrumpido. La fu-gacidad, dilatada hasta hacerse elemen-

to, cierra un compromiso entre lo fluidoy lo muerto3.

No se ve otra salida. Parece que en sutensión y oposición mundo y desierto es-tán llamados a entenderse para dar senti-do a la fuga. Y así fue, porque de hechoen la antigüedad no hacían más que bus-carse para autoidentificarse entre ellos.Vale la pena recordar o estudiar, entreotros, la relación y los comportamientos,a veces tensionales, entre el patriarcaAtanasio y sus sucesores, con Antonio ysus secuaces; entre Alejandría y los de-siertos de Egipto4. Era bueno para am-bos. Lo mismo sucede en la sagagregoriana en torno a la vida de Benitode Nursia, como también a los Orígenesde Cister. Romper esa tensión sería unacatástrofe para ambos polos tensionales.Y, creo yo, que esta es uno de las mayo-res amenazas para nuestra época llamadaposmoderna. La amenaza de la pérdidade tensión induce necesariamente aignorarse o, como se dice hoy en día, aningunearse. Es como afirmar un acta dedefunción. A unos por decrepitud, eláguila que carece ya de vigor en sus alaso que ha perdido una de ellas, y al otropor levedad del ser, en expresión consagra-da por el escritor checo Kundera, comola gallina encerrada en su corral, este pa-tio de vecinos que llamamos mundo. Ytodo porque el águila y la gallina son in-tegrantes de la naturaleza humana.

Hay que entenderse y cuestionarsehasta el logro, utópico si se quiere, deconvertir el mundo en un cosmos, ese lu-gar dilatado casi al infinito, a modo deun inmenso monasterio, como se imagi-nó en algún momento Juan Crisóstomo,esto es, acupado por humanos que com-baten por responder a su vocaciónarquetípica de monjes, en expresión dePanikkar. Entonces se volverán comoáguilas y lograrán remontar su vuelo ha-cia el uni-versum, esto es, el todo volviéndo-se hacia el uno. Porque el universo deberíaser para nosotros una forma de mirarvivencial, y no una cosa, por englobante

14

que sea. Este es, ni más ni menos, el estí-mulo casi único de la fuga mundi, que sefragua en la restauración de la koinoníadespués de indudables tanteoseremíticos. La fuga mundi monástica esen principio una protesta profética antela desvirtuación de la comunidad cristia-na; por eso los monjes pacomianos en eldesierto reinauguran el sentido más ge-nuino de la primitiva koinonía al margende toda ingerencia sacral y orientada ha-cia la confesión inútil, muy atenuada en lacumunidad cristiana. Quizá encontremosen esto la razón de por qué el monacatocristiano pretendía ser en principio re-sueltamente asacerdotal. A nadie escapaen esto un sentido evangélicamente crí-tico del mundo e incluso del mundoinstitucionalmente eclesial. Hay una vuel-ta al cristianismo asacerdotal en la comu-nidad, en cuanto que el poder sagradoen una casta de poder indomable. Y porotra parte, el forcejeo de las institucio-nes eclasiásticas por mundanizar el mo-nacato forzándolo, en determinadosmiembros, a la institución sacerdotal. Enla época de san Benito, con reminiscen-cias en la Regla5, y en el más puro y pri-mitivo carisma cisterciense, aconteceráalgo parecido6. Aunque el contexto in-tensamente estructurado medieval en lasacralidad de sus ministerios impedirá unarecuperación completa de la primigeniacomunidad asacerdotal, pero eso sí, conel más exquisito cuidado de inmiscuirseen castas y privilegios sacerdotales. Aun-que, por desgracia, poco duró.

Pero vayamos a nuestra llamadaposmodernidad. Y constatamos que elmundo y el hombre se hallan instaladosen la fragmentación, consecuencia de undualismo atávico. Y la fragmentación nosvuelve complejos. Pues a nadie se le es-capa que la complejidad es una de las ca-racterísticas más palpables que nos rodea.La complejidad despedaza y aboca alcaos. Ya la cultura dominante de nuestromundo había separado cuerpo, mente yespíritu. Para dilacerar después al ser hu-mano en mil fragmentos y construir so-

bre cada uno de ellos un saber especiali-zado. Los especialistas. Así, con respec-to al cuerpo existen los que saben de ojosy sólo de ojos, otros sólo de oídos, o decorazón, o de cerebro. Con relación a lamente, los que saben sólo de psiquismode niños, o de mujeres, o de matrimo-nios, o de neuróticos, o bien deesquizofrénicos. En lo concerniente alespítiru, los que saben sólo de religión,sólo de cristianismo, sólo de espirituali-dad cisterciense, sólo de oración. En finy para que no quede nada, recordemosno sólo la fragmentación sino la pulveri-zación de la teología encasillada en in-contables fragmentos. Enumeremos unaserie de calificativos teologísticos: sistemá-tica, fundamental, dogmática, moral, es-piritual, ascético-mística, trascendental,natural, bíblica, histórica, patrística,monástica, escolástica, apologética ocontrovertista, positiva, ecuménica, espe-culativa, de la cruz, de la gloria, de la li-beración, feminista, política, africana,asiática, de los pobres, protestante, orto-doxa... ¿Hay quién dé más? Lista inter-minable. Por eso disponemos de tanto es-pecialista en teología y vida espiritual, ex-presión, por cierto, abominable donde sedé. Así nos explicamos el porqué de tan-tos liturgistas, pastoralistas, moralistas,espiritualistas, fundamentalistas, biblistaso escrituristas, dogmatistas, juridicistas,apologistas, ecumenistas y un estcéterasin fin. ¿Exagero? No sé. Pero ¿habéis vis-to alguna vez que un pastoralista concuer-de con un liturgista? o ¿que un biblistaacceda a un moralista? Si fuera verdad,veríamos visiones.

La complejidad fruto de la fragmen-tación, engendra lo que el filósofo italia-no Gianni Vattimo denomina pensamientodébil, siempre epidérmico, con repercu-siones en la fe, en eso que este mismoescritor y profesor llama una fe reducida7,que muchas veces se manifiesta en pro-posiciones ingenuas, cuando no estúpi-das. Claro está, no por la fe en sí, sinopor el sujeto que la expresa a su manera.Muchas veces haciendo de pantalla a sí

15

mismo como expresión de la ignorancia.

Hace pocos meses tuve referencias deun libro titulado El elogio del imbécil. Elimparable ascenso de la estupidez. Su autor, unperiodista y escritor italiano, de nombrePino Aprile. El libro es una reflexión enhumor cáustico sobre el auge actual de laestupidez humana frente a la inteligen-

cia, que acabará por extinguirse. El autorse plantea a lo largo de sus 216 páginaspreguntas como ésta: ¿a qué se debe queel primero en ascender sea invariablemen-te el más idiota de la oficina? Y para de-fender su tesis sobre el final de la inteli-gencia señala en clave de ironía que la

inteligencia, que salvó al ser humano desu extinción ha agotado su función, losinteligentes han construido el mundo,pero quienes lo disfrutan y quienes triun-fan en él son los imbéciles y listillos.

Desde luego que el sentido de la in-teligencia es una versión distorsionada enla sociedad. Suele aplicarse normalmen-te al investigador, al científico, al estu-dioso, al emprendedor, al erudito. Sin em-bargo, la inteligencia se expresa de ma-nera más sencilla, viene a traducirse enun planteamiento de preguntas y respues-tas acerca de la vida y sus connotacionesque apuntan a la integralidad del ser hu-mano. Desde siempre me ha llamado laatención una frase del Exordium Cistercii,aplicada a los iniciadores del carisma cis-terciense: varones sabios sobremanera, profun-damente inteligentes, prefirieron acuparse de lasrealidades celestes que enzarzarse en asuntos mun-danos8. Y volviendo a la saga Boffiana, lainteligencia de estos primeroscistercienses tenía mucho de águila y muypoco de gallina. Aunque la agudeza vi-sual del águila le facilitó la mejor com-prensión de las cosas del corral, los nego-cios mundanos (terrenis negotiis).

Pero la inteligencia está ligada al amor,según la célebre expresión de Guillermode Saint Thierry, aunque no muy origi-nal por cierto: amor ipse intellectus est. Inte-ligencia y amor recrean en el sabio, sen-sible y terreno, la compasión. Una nuevasensibilidad sapiencial brota del seno deuna nueva conciencia que se va fraguan-do. El sabio escucha, porque las situacio-nes y cosas ocasionan hondas resonan-cias a través de una nueva sensibilidad.Sabiduría, dirán los monjes del medievosapiencial, y no tanto inteligencia, por-que se saborea (de sapor) lo que se expe-rimenta. Es una manera de vivir el com-promiso con el don que se saborea; unacontemplación en el quehacer ordinariode la vida humana. Además el sabio estádotado de una admirable capacidad deescucha. Aprender a conectar en la escu-cha lleva a rendirse ante la evidencia. Si

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

16

ahora volvemos por un instante al mun-do fragmentado vemos algo ridículo.Aquí casi nadie escucha. Para asistir a lamejor sesión de sordera acudamos al par-lamento. Aquí todos parlan. Con un alu-vión de palabras se intenta desbancar aladversario, del que sus razones importanun pimiento. El diálogo como comuni-cación de sordos es de risa si no de pena.Aquí valdría la pena mencionar la ya clá-sica novela sartriana que tanta verdad en-cierra: Huis clos. Verdaderamente a puer-ta cerrada no entran ni moscas, porqueel infierno son los otros.

El camino de la escucha es el mejormétodo para unificar el corazón, llegar aser monje arquetípico, o recuperar el ju-daísmo oculto del que habla Orígenes9 yalcanzar niveles universales. La escuchanecesariamente es renuncia al mundo, omejor quizá, liberación a mundos o es-tructuras enajenantes, y ruidosdispersadores e inmersión en el silencio.Siempre para recuperar lazos decomunicón perdidos: el micrcosmos quesomos, en expresión de los viejos Padresecle-siásticos y de Padres cisterciensescomo Guillermo de Saint Thierry. Se tratade reanudar la inseparable relación entreel microcosmos que somos con el macro-cosmos que nos invade en su inmensidad,esos espacios infinitos que nos sugiere Pascal,pero que tan viva y realmente vivían ensu conciencia algunos de los monjes me-dievales. Y con la unificación, elTrascosmos, todo ese conjunto que consti-tuye la dimensión trascendente, hoy per-dida, que "el uno" acerca al mundo, comoservicio fundamental e ineludible. Nues-tros antepasados medievales tenían laconciencia bien dispuesta a todo ese con-junto que constituye la dimensión tras-cendente, y que denominaban mirabilia.Lo maravilloso dilata la realidad contem-plada y familiar hasta los márgenes deluniverso y del alma humana, consolan-do, de sus frustraciones de criatura caídapor el pecado original, al cristiano me-dieval a quien entreabre un tragaluz en

torno a los misterios de Dios y de la crea-ción10.

El monasterio, como lugar de refe-rencia y escuela de un humanismo inte-gral.

La educación integral del monasteriose orienta hacia la autencidaddesfragmentada de su realidad única: sermonje arquetípico, uno, en una unidad sincomplejos ni complicaciones, a modo desancta simplicitas11, en expresión de losmonjes medievales sapienciales. Este ob-jetivo único puede diversificarse en trespuntos, claves de una madurez y de uncompromiso como indviduo, la cognitioviventialis, el homo perfectus y la renovación.

La cognitio viventialis. El monasterio , enprincipio, debe ofrecer una de las mejo-res circunstancias para la toma de con-ciencia existencial como receptáculo dela experiencia en espíritu. Así lo han re-conocido nuestros Padres. Es como elABC de la singladura por este mar tem-pestuoso de la vida. Casi obsesiva es en-tre ellos el versículo del Cantar de losCantares: si no te conoces, la más bella de lashijas de los hombres, vete detrás de tus rebaños(1,7). Se ha dicho con toda razón que elsiglo XII monástico cisterciense es el si-glo del descrubrimiento del individuo12,del individuo como uno y unificado; yen cuanto tal universalidad. Y con todarazón. Desde este perspectiva la vidamonástica es ya, y tiene que ser una críti-ca a un cierto tradicionalismo de la insti-tución eclesiástica precisamente por ca-recer y entorpecer iniciativas que fomen-ten la libertad de las personas. Nada haymás desechable en el monasterio que unllano igualitarismo que allane las concien-cias y las inquietudes en virtud de unasupuesta observancia, como ha ocurridono hace mucho tiempo atrás y sigue ocu-rriendo en algunas partes todavía. El mo-nasterio cisterciense debe ser fuente pe-renne de inspiración vivencial en la me-dida que cada cual despierta el venenode la libertad verdadera y de la vocaciónprofética.

17

El homo perfectus entiendo como tal notanto una supuesta perfección moral ymística imaginable. El homo perfectus es elque recupera su engranaje del cosmos enel que vive, la dimensión comunional, des-pertando en la comunidad cristiana unaconciencia viva a favor de una ecologíasentida, porque nos estamos cargando ala madre tierra, que nos ha engendrado,que nos alimenta y que un díanos acogerá en su seno mater-no. El monje debe criticar ensu silencio los abusos y extor-siones de cada día, mientrasvamos descubriendo la fascina-ción de la sabiduría de la vida,en unos sentimientos acrecen-tados y comprometidos decompasión y de ternura. El cis-terciense de los mejores tiem-pos siempre sintió en ciertamanera como responsable elbuen pulso vital de este grananimal viviente, el macrocos-mos que nos envuelve, desper-tando en sí mismo su sintoníanatural y congénita. Un ritmoy un pulso de las horas y de lasestaciones, la música silencio-sa de las esferas celestes, asu-midas en su matizadopitagoreísmo por Beda el Ve-nerable, función insustituibleen el seno del cristianismo quedebe educar al hombre parahacerlo capaz de asumir el donsalvífico de Dios, aportandouna buena dosis de compasióny ternura, carencias de la so-ciedad y exigencias de la hu-manidad y del conjunto de lascriaturas. Sólo así se lograrádescubrir la fascinación de lasabiduría de la vida. En la vida claustralcisterciense se verifica la confluencia dedos duraciones: una rectilínea, inscrita enel vector de la Historia de la Salvación,marca el progreso de cada uno de losmoradores de la comunidad; la otra, cir-cular, de las horas, de las estaciones del

año, de los ciclos litúrgicos, que siguenel movimiento de las esferas cósmicas yal que se ajusta el ritmo de las activida-des comunitarias13. Y con estas activida-des, los dramas, las crisis, los fastidios,los temores, los fracasos, los logros. Todoen línea recta y circular. Avance y repeti-ción. Tiempo rectilíneo de la confianzahacia un futuro escatológico, eso que los

antiguos llamaban anagogía, encarnada enel corazón del monje. Tiempo circular endonde no caben prisas, inquietudes nisobresaltos. Todo debe llevar la regulari-dad del espíritu, hacia una lenta transfor-mación. Se dan de la mano el comienzoy el fin del mundo en un acontecimiento

Sant Bernat (s. XVIII). Monestir Cistercenc d'Osera (Orense).

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

18

BIBLIOGRAFIA

1. Cf. J.M. MARDONES, El hombre económico: Orígenes culturales, Madrid 1994.

2. P. SLOTERDIJK, Extrañamiento del mundo, Valencia 1998, 93.

3. IBID, 119-120.

4. G.J.M. BARTELINK, Les rapports entre le monachisme égyptien et l'épiscopat d'Alexandrie, en Alejandrina, mélanges offerts à ClaudeMondésert, Paris 1987. 365-381.

5. En cuyo cap. 62 Benito advierte a los sacerdotes pretendientes a incorporarse en el monasterio que han de renunciar asu casta sacral.

6. Precavidos de toda ingerencia sacral los primeros cistercienses pretendieron recuperar la primigenia koinonía en un climanada favorable, en el feudalismo sagrado y cultural del período gregoriano, y que derivará más tarde en una eclesiologíapeculiar colegial y profética, aunque al final no muy efectiva, como recojo en mi libro Presencia cisterciense, 425-503.

7. GIANNI VATTIMO, Creer que se cree, Barcelona 1966, 95-100.

8. EC I,3:...viri nimirum sapientes, altius intelligentes, elegerunt potius studiis coelestibus occupari quam terrenis implicare negotiis.

9. Filocalía sobre las Escrituras 1,30:

10. J.LE GOFF, Merveilleux, en Dictionnaire raisonné de l'Occident Médievale, Pitiers, 1999, 723.

11. Expresión muy familiar a Guillermo de Saint Thierry; para su actualización moderna y ecumérica, véase, R. PANIKKAR,Elogio de la sencillez, Estella 1993.

12. Cf. A. GUREVICH, Los orígenes del individualismo europeo, Barcelona 1997.

13. Cf. G. DUBY, Saint Bernard et l'art cistercien, Paris 1976, 126ss.

14. ExParv XV, 5.

15. U. BERLIERE, Documents inédits pour servir à l'histoire ecclésiastique de la Belgique, Maredsous 1894, 94-102.

incesante. Un "claustro-paraíso" que escampo de batallas, de aventuras indivi-duales y colectivas.

Se renovará tu juventud como las águilas (Sal103,5). Este texto del salmo macha-conamente recitado y cantado, sugiereuna característica fundamental del caris-ma cisterciense: la renovatio, la vera religio14,la nova lex, la nova regula voces que expre-saban para aquellos primitivoscistercienses un recurso serio y críticofrente a las circunstancias sociales yeclesiales del momento, a la luz de lasfuentes de la fe y de la experiencia reli-giosa. Eran conscientes que el evangeliode Jesús de Nazaret es la incesante nove-dad, renovadora de la vetustez y la de-crepitud que amenazan a la humanidad.El monje tiene que ser una persona capa-citada para ello, en su búsqueda, en sudescubrimiento, en su aplicación, y en suconfesión, precisamente por la inutilidadde su vida. Nada tiene y nada teme per-der. Pero no quiero terminar sin aludir auna paradoja. Hay comunidadesmonásticas que viven todavía en la ve-tustez de su más o menos hermoso co-

rral, fiel a sus observancias y a sus tradi-ciones históricas, que de nada deben ser-vir sino para despertar una crítica positi-va y aguzar la claridencia. Corrales de ga-llinas, cuyos horizontes a veces no sobre-pasan los estrechos muros claustrales. Elpecado, latente en el mismo corral, con-siste en engallinar a las águilas. De todosmodos, en esto no quisiera poner mi pun-to final de esta breve exposición en esterasgo algo sombrío, aunque muy real, sinaludir al Ave Fénix, mito egipcio familiar aautores antiguos como Lactancio, quevoló para morir en Occidente; pero eltraslado de sus cenizas a Heliópolis(Oriente) provocaba un resurgir vital.Esto mismo quisiera sugerir aquí mi sim-ple presencia, que viene del Finis terraepeninsular al Oriente catalán: la renova-ción de una vida y de un carisma que, tras-cendiendo los muros de este impotentemonasterio, esclarezca a cuantos se acer-quen a esta comunidad y se comprome-tan con ella.

Juan Mª de la Torre

19

Reverendíssim Pare Abat, SenyorPresident, membres de la comunitat,germans,

Després d'any que ens trobàvem aquíreunits, és bo de fer un repàs a l’activitatde la Comunitat i de la Germandat durantaquests darrers mesos.

ComunitatLa Comunitat ha seguit amb la seva

vida repartida en tres grans blocs:1) L’Opus Dei, que consisteix en

l’activitat litúrgica centrada en l’eucaristiai l’Ofici Diví o Litúrgia de les Hores.

2) La Lectio Divina per aprofundir enl’estudi de la Regla, les Constitucions i laSagrada Escriptura.

3) El treball.Continuen les classes de cant per tal

que, com diuen les Constitucions del’Orde Cistercenc, “l'activitat litúrgica delmonestir sigui una llàntia ardent i vibrantque il·lumini l’església local i inviti elscristians veïns a una participació activa”.En aquesta línia, el mes de febrer el Sr.Luis Prensa impartí un curs de cantgregorià a la comunitat.

Segueixen els estudis de formació deFra Lluc Torcal a la Universitat Gregorianade Roma i de Fra Lluís Solà al Monestirde Montserrat. També Fra Josep MariaCabanyes ha realitzat un curs al monestirde San Pedro de Cardeña, mentre FraRafael Barruè cursa estudis de música al'escola de música de l’Espluga.

La Comunitat va realitzar exercicisespirituals durant la Quaresma. Aquestany, els impartí el membre de laGermandat, Mossèn Josep M. Ballarín.També s’ha impartit al llarg de l’any uncurs sobre “El Crist històric” a càrrec delDr. Mn. Armand Puig i Tàrrech, prevere

de la nostra arxidiòcesi i, darrerament, uncicle de conferències sota el títol “Lajustícia i la pau, com a signes del Regnede Déu”, a càrrec del P. Miguel AngelSánchez, dominic, secretari general deJustícia i Pau.

La comunitat participa també en elsòrgans diocesans, així el P. Jesús M. Oliverés membre del Consell Presbiteral i el P.Francesc Tulla, del Consell PastoralDiocesà.

Com tots vostès s'han pogut informara través de la revista Poblet, durant aquestdarrer any es produí la defunció de FraAnselm Pujiula, després d’una vida detreball i pregària, i vestí l’hàbit de noviciel bolivià Fra Edwin Oblitas.

De totes aquestes i altres activitatsinforma la crònica de la Comunitat de lanostra revista.

Altres activitatsTambé Poblet ha estat escenari d’altres

actes com les jornades sobre “Dansa iReligió” que aplegaren durant els dies 6 i7 d’abril representacions de dansa religiosad’arreu dels Països Catalans.

Com a resum de les investigacionssobre les suposades restes del Príncep deViana fou presentada el 12 de juny unapàgina web que recull els fruits d’aquestsestudis que, a més, seran publicatsproperament en un llibre.

D’entre els visitants d’aquest any almonestir cal destacar la visita privada dela reina Paola de Bèlgica i la de la Duquessade Cardona.

ObresMoltes han estat les obres realitzades

durant aquest any, algunes ja finalitzadesi d'altres en curs. La Casa dels Germansha estat rehabilitada i ja alguns monjos hanpassat a ocupar les seves estances. Lacanalització del barranc de la Pena, elsanejament de les absidioles que permetràevitar humitats i salnitre a l’església, lail·luminació exterior del recinte i laconsolidació de la Torre del Rellotge son

MEMÒRIAANUAL

20

algunes d’elles. Endegades o a punt de fer-ho la finalització de l’accés al Palau Noude l’Abat i l’Hostatgeria que, un copsuperades les darreres dificultatstècniques, s’espera que s’iniciïn les obresperquè Poblet pugui gaudir així d’una deles infrastructures bàsiques per a la sevatasca de projecció espiritual i cultural.

GermandatPel que fa a la Germandat han tingut

lloc les acostumades misses en memòriadels nostres germans traspassats durant eldarrer any, primer a la parròquia de SantaAnna, a Barcelona, i després a Poblet,celebracions en les que tinguérem ocasióde pregar pels que ens han precedit en lafe.

Ahir es va cloure el segon curs de cantgregorià, amb una àmplia participació quesupera la de l’any passat amb escreix.Aquest cop ha estat dirigit pel professor

Luis Prensa, del conservatori de Saragossa,que ja ha col·laborat amb la comunitatdiferents cops i el prestigi del qual hagarantit l ’èxit d’aquesta segonaconvocatòria.

L’ activitat de la Junta s’ha concretat en

sis reunions de Junta al llarg d’aquestsdotze mesos, amb especial atenció al'elaboració dels estatuts de la FundacióMonestir de Poblet per tal que aquestanova entitat sigui una realitat ben aviat ipermeti una projecció de Poblet i d’allòque Poblet representa espiritualment icultural.

A partir d’ aquest any hem endegat laproposta del Pare Abat de centrar la nostraactivitat en un tema de reflexió anual,triant per aquests mesos la reflexió sobreel paper del Cister en el món actual. És enaquest context que la Germandat haorganitzat diversos actes, el primer delsquals tingué lloc a València el passat sisde juny amb la participació del P. Abat, elP. Alexandre Masoliver i el Secretari de laGermandat, tenint com a escenari l’ AulaMagna de la Universitat de València. Calagrair un cop més la col·laboració

totalment oberta idesinteressada d’ AccióCultural del PaísValencià en l’organit-zació d’aquest acte quetingué com a mode-rador al P. Emili Marínadministrador de larevista Saó.

Es tingué l’oportunitatde constatar l’interès dela gent del País Valen-cià envers Poblet,especialment arrel de lafigura del rei Jaume.Actes com aquest enshan de servir per aapropar-nos als terri-toris que formarenl’antiga Coronad’Aragó. L'interès i laparticipació en el torn

obert de paraules del públic assistent noferen sinó demostrar que ens calaprofundir encara més en aquesta línia.

Un acte similar tindrà lloc el dia dosde desembre a la Fundació Joan Maragalla Barcelona. Tindrà, a més, un especial

Actuació de l'Esbart Santa Tecla durant les jornades sobre"Dansa i Religió" a Poblet.

Foto

: Arx

iu E

sbar

t San

ta T

ecla

.

21

Foto

: BED

MA

R.

Dia de difunts. Processó pel claustre.

interès ja que es farà alhora la presentaciód’un llibre dedicat a Poblet l’autor del qualés Mossèn Josep M. Ballarín, que ha ceditels drets de forma totalment desin-teressada perquè es pugui fer l’edició dinsde la col·lecció “Quaderns d'art, història ivida de Poblet”.

Altres actes similars estan previstos defer a Saragossa i a Palma en els propersmesos. És per tot això que l’assemblead’aquest any s’inscriu dins del tema de lareflexió anual que ha tingut i tindràdiferents aportacions també en la revistaPoblet. Com a acte central, avui el P. JuanMaria de la Torre ens aportarà quelcomsobre el paper del Cister en el món actualdes de la perspectiva de la famíliacistercenca, en afortunada expressió delPapa Joan Pau II.

Poblet és un vincle d’unió entreterritoris: Catalunya, El País Valencià, lesIlles i Aragó; ens cal aprofitar aquestaspecte tant a la Germandat com en la

futura activitat de la Fundació.

Avui s’imposarà la medalla i es lliuraràla regla a vint-i-sis nous germans. Totsvostès podran recollir el número quatrede la revista Poblet, en la qual el consellde redacció s’esforça perquè sigui òrgande comunicació i de coneixement delmonestir i de la Germandat. Dos fetspuntuals però que poden significar allòque és i que ha de ser cada cop més laGermandat: un punt de trobada ambl’espiritualitat cistercenca, amb Poblet iamb els seus monjos. Una tasca de totsels membres de la Germandat.

Moltes gràcies. Octavi Vilà

22

El dia 23 de març de 1980 es va dura terme l'acte simbòlic del dipòsiti acceptació del fons documental

del President Tarradellas al monestir dePoblet. Hi eren presents lespersonalitats que representaven elconjunt dels pobles de la Coronad'Aragó i Navarra, un fet trans-cendental, perquè era la primeravegada que, després de segles, esreunien sota el signe d'una noble iferma voluntat d'afirmar encara més lanostra vella i gloriosa història.

El 31 de desembre de 1981, elPresident de la Generalitat deCatalunya des de 1954 fins a 1980,Molt Honorable Sr. Josep Tarradellas iJoan (1899-1988), féu donació efecti-va del seu arxiu personal al monestirde Poblet. Amb la seva esposa, senyoraAntònia Macià, van decidir donar al 'Arxiu el nom de la seva fi l la,Montserrat Tarradellas i Macià (1928-1984).

L'Arxiu "Montserrat Tarradellas iMacià" fou instal·lat a les Torres de les

L'ARXIU "MONSERRATTARRADELLAS I MACIÀ"

Armes i de Sant Esteve, que flanquegenel pas de ronda de la muralla de llevantdel monestir i restaurades per a aquestfi mentre a l 'Arxiu encara no hitinguessin accés els estudiosos.

L'òrgan de govern que vetlla perl 'Arxiu és el Patronat de l 'Arxiu"Montserrat Tarradellas i Macià",integrat per vint-i-dos membres. Onzemembres representants de la famíliaTarradellas, nomenats pel Sr. JosepTarradellas i Macià, i onze per lacomunitat monàstica, designats pel P.Abat.

La totalitat del fons documental foucedida al monestir de Poblet enconcepte de dipòsit mentre visquessinel M. H. Sr. Josep Tarradellas i Joan ila seva esposa Antònia Macià deTarradellas. A la seva mort, lacomunitat monàstica passaria a serpropietària dels béns dipositats, ambles obligacions inherents a dit caràcterde propietari.

L'esmenatat fons documental noFo

to: B

EDM

AR

.

23

podia ser posat a disposició delshistoriadors i estudiosos mentrevisquessin el M.H. Sr. Josep Tarradellaso la seva esposa Antònia Macià deTarradellas. A la mort d'ambdós, caldriaesperar encara quinze anys. De mane-ra personal, el President Tarradellaspodia autoritzar la consulta dedocuments de dit dipòsit alsinvestigadors que li ho sol·licitaven.Aquest dret, tan bon punt va faltar elM. H. Sr. Josep Tarradellas, va recaureen un Consell Executiu format per tresmembres del Patronat de l'Arxiu:l'aleshores president, senyor JosepTarradellas i Macià, l'abat del monestirde Poblet i el Dr. Josep M. Bricall.Durant els tretze anys que vantranscórrer des de la mort del PresidentTarradellas a la de la Sra. Tarradellas,mai no s'ha negat a cap investigador laseva petició.

Actualment, des de la mort de la Sra.Antònia Macià de Tarradellas, elpresident del patronat és l'abat dePoblet, i el Consell Executiu queautoritza les peticions de les consultesestà format per les mateixes personesque hi havia fins ara. Per poder teniraccés a l'Arxiu, els historiadors hand'adreçar-se a l'abat de Poblet, indicantel fons que volen consultar i la finalitatde la seva recerca i, posteriorment, uncop estudiada la seva petició, rebranper escrit la corresponent autoritzacióde consulta.

El mes de desembre de 1993, per unacord de l'abat Maur Esteva i delpresident del Patronat, Sr. JosepTarradellas i Macià amb aprovació delsmembres d'aquest, l 'Arxiu es vatraslladar al primer i segon pis del Palaude l'Abat, a l'angle sudoest de lesmuralles de Pere III, fora de l'antigaclausura monàstica, construït entre elsegle XVI i les darreries del XVIII.L'edifici va ser objecte d'una radicalreconstrucció a finals de l'any 1980 per

la Conselleria de Cultura de laGeneralitat de Catalunya i s'adaptà l'alameridional per conservar l 'Arxiu"Montserrat Tarradellas i Macià" i, méstard, l'Arxiu de la Casa Ducal deMedinaceli a Catalunya. Aquest fet hapermès que actualment l'Arxiu tinguiun més fàcil accés.

Al president Tarradellas li va produiruna immensa satisfacció el fet d'haveraplegat en aquest monestir de Pobletel testimoni escrit d'aquests últimssetanta anys de la seva vida al serveide Catalunya, perquè estava segur queserien un referent simbòlic i de con-sulta per als historiadors interessats enaquesta etapa de la nostra històriarecent.

La seva proposta va fer que almonestir de Poblet fossin guardats totsaquells documents, llibres i manifestsescrits en els quals, d'una manera di-recta o indirecta, ell havia intervinguti que il·lustren aquest període de lanostra història, tractat algunes vegadesamb diferències profundes de criteri ien altres ocasions amb les més noblesambicions, i que desitgem que no tornimai.

El president Tarradellas va guardardurant prop de quaranta anys, ambdevoció, documents de tota mena, queva conservar escrupulosament. Si vapoder realitzar aquest seu propòsit fou,en gran part, gràcies als seus pares, Sal-vador Tarradellas i Rovira i CasildaJoan i Julià que, en els moments en quèEuropa patia els estralls de la SegonaGuerra Mondial, van saber guardar ambgran amor en bidons de benzina i ambmantes, sota les terres de Saint-Martin-le Beau, aquest testimoniatge d'una eta-pa de la nostra història. Em plaudescriure aquests fets com a homenatgea la seva fidelitat a Catalunya i a lanostra primera institució nacional.

Dissortadament, a Catalunya i als

24

altres pobles d'Espanya, la documen-tació personal dels fets que han passaten el trancurs del segle XX, es pot dirque és quasi nul·la. Els homes que méshavien intervingut en la vida de l'estati que més responsabilitats van tenir enel govern del país, generalment no handeixat testimonis ni de les sevesactuacions ni de la dels altres.

El M. H. Sr. Josep Tarradellas i Joan,va creure sempre que els historiadorsde tot arreu trobarien a l 'Arxiu"Montserrat Tarradellas i Macià"aquells documents i aquelles informa-

cions que els permetrien una visió forçaexacta del que va representar sertothora fidel a uns deures, que eren elsde defensar els drets de Catalunya. Peraixò estimava més que res profun-dament aquests anhels, perquè van ferpossible el seu retorn de l'exili i elrestabliment de la Generalitat deCatalunya i sempre deia que "no seràllunyà el dia en què el nostre pobleconeixerà i estimarà l'obra silenciosaque es va fer durant el període 1977-1980".

El fons arxivístic i documental del

president de la Generalitat deCatalunya, Josep Tarradellas i Joan,Arxiu "Montserrat Tarradellas i Macià",disposa d'una base de dades moltrellevant pel que fa als darrers setantaanys de la història contemporània deCatalunya. I és en aquest marc d'impulsa la recerca -pel que fa a l'esforç deconcentració de material de difícillocalització- que aquest Arxiu esdevéun important puntal de suport.

L' Arxiu està classificat d'acord ambels quatre períodes més significatius dela vida del president Tarradellas:

- Sèrie 1: fins a l'any 1939

- Sèrie 2: exili (1939-1977)

- Sèrie 3: President de laGeneralitat (1977-1980)

- Sèrie 4: a partir de 1980

Darrerament hi hem afegittres nous períodes:

-Sèrie 5: Sra. AntòniaMacià de Tarardellas

- Sèrie 6: Arxiu "MontserratTarradellas i Macià"

- Sèrie 7: nous fons auxiliars

Cada sèrie està dividida enles segünts seccions: política,església, personal, hemerote-ca, reproduccions, biblioteca,

donacions i diversos.

L' Arxiu disposa d'una base de dadesmolt rellevant pel que fa referència a:el periode de joventut nacionalista delPresident Tarradellas (La Falç), els anystrenta (la República i la Guerra Civil),l'exili i la recuperació de la nostraInstitució Nacional l'any 1977 fins el1980.

La biblioteca personal que al llargde la seva vida va reunir el presidentTarradellas consta aproximadamentd'onze mil trenta-dos llibres dels quals

Foto

: BED

MA

R.

Palau de l'Abat, seu de l'Arxiu.

25

mil cinc-cents vit-i-set estan dedicatspel seu autor.

Pel que fa a publicacions, la biblio-teca de l'Arxiu en conserva sis miltrenta-cinc, amb sis-cents trenta-settítols diferents, per ordre alfabètic icronològic. Les primeres publicacionsdaten de l'any 1924 i arriben al 2000 i,sense por d'equivocar-nos, podem ci-tar com a única la col·lecció de revis-tes de l'exili.

El fons gràfic de l'Arxiu abraça unperíode molt ampli, que va des de l'any1904 fins les darreres aparicionspúbliques de la Sra. Antonia Macià deTarradellas. Cal remarcar les milvuitanta-dues fotografies de les imatgesde les Indústries de Guerra, pel que fareferència al període 1930-1939, i hiha molt material inèdit que recull elsprincipals esdeveniments de l'època.

De l'exili cal destacar-ne les imatgesde la retira a França, les reunionsd'ERC, viatges del presidentTarradellas a Sudamèrica, escenesquotidianes de la vida privada delpresident a Saint-Martin-le-Beau i, desde la mort del General Franco, visitesde persones de l'interior i un fons inèdit

del seu primer viatge a Madrid el junyde 1977 fins el seu retorn a Catalunya.Del període 1977-1980 hi ha un reculldiari de tots els actes que van tenir llocen aquella etapa.

El total del fons gràfic de l'Arxiu"Montserrat Taradellas i Macià" es detrenta-tres mil vuit-centes quaranta-quatre fotos.

En els darrers anys, l 'Arxiu" M o n t s e r r a tTarradellas i Macià"s'ha vist incrementatamb les següents novesdonacions:

• Fons documentaldel General Domè-nech Batet (1872-1937).

• Fons documentaldel Sr. Andreu Cor-tines (1909-1989),col·laborador personaldel President Tarrade-llas a l'exili.

• Fons documentaldel Sr. Joan RodríguezPapasseit, Delegat de

la Generalitat republicana a Tarragonadurant la guerra civil.

• Fons documental del Sr. LluísGausachs i Raimon, secretari particu-lar de la presidència de la Generalitatde Catalunya a l'exili des del 25 d'agostde 1954 fins el mes de maig de 1980.

• Fons documental del Sr. AntoniAndreu i Abelló, des del 5 d'agost de1938 fins el 12 de desembre de 1956.

• Fons documental del Sr. VíctorTorres i Perenta, secretari general dela presidència de la Generalitat deCatalunya del Govern Irla.

• Fons documental de la Sra. Mariadel Carme Sedó i Vallvé.

Foto

: BED

MA

R.

Sala de l'interior de l'Arxiu.

26

• Fons documental de les activitatsprofessionals i polítiques del Sr. Ma-nuel Ortínez i Murt.

• Fons documental i gràfic del Sr.Romà Planas i Miró.

• Fons documental del PSUC (fins1939).

• Fons documental del Sr. JosepMunté.

• Fons documental del Govern Suís(1942-1945)

• Fons documental del Sr. JosepPuig i Tost.

• Fons gràfic del Sr. Eugeni Castelló(22 d'abril de 1980 - 27 d'octubre de1993).

• Fons documental del Sr. FelipCalvet.

• Fons documental i gràfic de la Sra.Maria Lluïsa Teixidor i Macià.

• Donació del treball d'investigaciófet per la Sra. Phryné Pigenet sobre "Elsnens de la guerra civil espanyola(nascuts entre 1925 i 1940).

• Fons documental sobre la FalangeEspañola del Sr. Llorenç Cuffi iCanadell.

• Fons documental del Sr. JosepPons i Garlandí.

• Fons bibliogràfic del Sr. JoanAntoni Samaranch

• Donació del Sr. Albert Arbós iVillasclaras de les gravacions en formatvideo de les converses amb el MoltHonorable Sr. Josep Tarradellas i Joani de persones coetànies a ell l'any 1985.

• Fons documental del Sr. RamonBarnils i Folguera des de l'any 1959 finsel 201.

• Fons bibliogràfic del Sr. ErnestUdina i Abelló.

• Donació del fons documental, heme-roteca i gràfic del Sr. Carles Sentís iAnfruns des de l'any 1934 fins el 2001.

• Donació del fons de publicacionsdel Sr. Joan Torrents des de l'any 1713fins el 2000.

L'any 1985 el President Tarradellasva fer entrega, en concepte de dipòsit,a la Filmoteca de la Generalitat deCatalunya el següent fons audiovisual:

• "Catalunya Màrtir" (3 rodets).

• "Teruel, jornades de victòria" (1rodet).

• "Au secours des enfants d'Euskadi"(2 rodets).

• "Visita de Sus Majestades los Re-yes a la Abadía cisterciense de Poblet",l'any 1976 (1 còpia de 16 mm. de 1393m.).

• Matrimoni Companys (1937)

• Cervelló (1938)

• Saint-Germain-en-Laye/SaintRaphael (1938)

• Indústries de guerra (1938)

• Indústries de guerra (1938)

• Brusel·les/Saint-Germain-en-Laye/Saint Raphael (1938-1939).

•Saint-Germain-en-Laye/SaintRaphael/Cannes (1938-1939).

• President Irla (1942).

• Boulouris. Saint Raphael (1942).

• Primera Comunió a Cannes (maig1942).

• Retalls (maig 1942 - juny 1948?).

• Dinar d'acomiadament (febrer1946).

• Clos de Mosny (1946).

• Clos de Mosny (1947).

27

• Clos de Mosny (febrer 1947).

• Clos de Mosny (març 1947).

• Clos de Mosny (maig 1947).

• Clos de Mosny (juliol 1947).

• Clos de Mosny (agost 1947).

• Le Baule (agost 1947).

• Clos de Mosny (1947-1950?).

• Londres (juny 1948).

• Paris/Clos de Mosny (junt 1948)

• Clos de Mosny (6 d'agost de1949).

• Mèxic (1952?).

• Clos de Mosny (?).

• Arxiu "Montserrat Tarradellas iMacià" (?).

• RTVE (?).

Aquest fons audiovisual pot serconsultat a la Filmoteca de Catalunyaamb autorització del Sr. JosepTarradellas i Macià o persona que elldelegui.

Fins a la data d'avui l'Arxiu ha publi-cat quatre volums amb textos inèdits delpresident Tarradellas:

1. Conferències pronunciades pelMolt Honorable Sr. Josep Tarradellas iJoan, el dia 10 de juliol de 1981, a laUniversitat Internacional Menéndez

Pelayo de Santander i el dia 9 d'octubredel mateix any a l'Ateneu de Maó.

2. Declaracions de Josep Tarradellasi Joan, des del 19 de juliol de 1936 finsel 3 d'abril de 1937.

3. Articles, pròlegs i discursos deJosep Tarradellas i Joan des del 13d'abril de 1937 al 31 de desembre de1938.

Gràcies a la petició personal de laSra. Antònia Macià de Tarradellas al 'aleshores president de la Caixad'Estalvis i Pensions de Barcelona,l'arxiu disposa des de l'abril de 1993d'un sistema informàtic per a ladescripció i digitalització del seu fonsdocumental i gràfic, amb els programesd'aplicació ArchiDOC i ArchiGÉS.Actualment l'Arxiu està en procésd'informatització amb vista a agilitzar-ne la consulta i a preservar-ne amb méscura els fons documentals, sobretot elsmés antics i en pitjor estat deconservació.

L'objectiu del Molt Honorable Sr.Josep Tarradellas i Joan amb aquestadonació al Monestir de Poblet era queels historiadors de Catalunya i de totsels pobles de la Corona d'Aragó,d'Espanya i d'arreu poguessin consul-tar, comprovar o rectificar tot allò queaquest Arxiu comporta.

Montserrat Catalán Directora de l'Arxiu

"Montserrat Tarradellas i Macià".

28

"SALVEMOS LOS CASTILLOS"

El barón de l'Albi es propietario delcastillo de Montsonís (Lérida), construido en el año 1024 por orden del

conde de Urgell; y es el creador del Insti-tuto de Estudios Nobiliarios y de la fun-dación Castillos Culturales de Cataluña.

En su opinión, ¿qué criterios deberían seguirsepara rehabilitar un castillo?

Yo daría prioridad a los que tenganmás bienes arqueológicos, a los que po-sean mejores piedras. Es, por poner unejemplo, el caso del castillo de Mur, enLérida, que data del siglo XI y se man-tiene tal cual era. A la gente mássensible le gusta visitar castillos,aunque no haya nada dentro.Pero éste es un extremo muy

difícil de encontrar. Si no

existe esa perfección arqueológica, yo va-loraría la historia del castillo, las guerrasque ha soportado y la personalidad de susmoradores.

¿Cuál es el peor enemigo de los castillos: el tiem-po, la economía, la desídia del sueño, sea éste par-ticular o público?

El abandono. En Cataluña, por ejem-plo, había seiscientos y quedan 63. Losotros han ido desapareciendo. Hay pue-blos que presumen de castillo y lo que tie-nen realmente son cuatro murallas des-cuidadas. No velan siquiera por los teja-dos, para evitar su caída.

¿La opinión pública española está concienciadasobre la conveniencia de restaurar castillos?

Hasta ahora, no, aunque se camina enesa dirección. La gente que viaja a Fran-cia, por ejemplo, ve que en cada ciudadhay un castillo visitable y que se ayuda aentrar en él. Al volver, esas personas pre-guntan en los pueblos qué se puede visi-

tar y esto ya ha mentalizado a losalcaldes de que hay que moverse enel terreno del patrimonio cultural. Esun turismo que empieza a despuntarfrente al tradicional de playa, sol y

discoteca.¿La Administración ayuda a la re-

cuperación de los castillos?Cada vez más. En la actuali-

dad, ya ayuda monetariamente aacometer pequeñas obras; comopuede ser subvencionando la mi-tad del proyecto de arreglo de untejado o de unas murallas. EnCatalunña está en vigor una leyde Bienes de Interés Cultural queda al propietario el derecho depedir la mitad de los gastos anua-les. En el ámbito estatal, desdefinales del año 2000 hay una leyque exime del 95% de la baseimponible de un castillo siem-pre que se trasmita de padres a

Carlos de Montoliu, barón del'Albi, es n infatigable impulsor dela recuperación y revitalización delas construcciones fortificadas enEspaña. Hace una década enarbolóla bandera y lema que guía su pa-sión vital: "¡Salvemos los castillos!".Es una lucha que en la actualidadcompleta con otra iniciativa: "¡Des-pertemos los castillos!", para darlosa conocer y para hacer de ellos fo-ros culturales donde se cite la músi-ca, la danza, el teatro o cualquierotra manifestación artística.

Castillo de Montsonís,construido el año 1024

28

Foto

: A. M

illa.

29

hijos y no se venda en diez años. Es unavance sustancial que un hijo que heredaun castillo no tenga que rechazarlo porrazones fiscales.

¿La sociedad española está sensibilizada conla iniciativa de salvar y rehabilitar castillos paraque puedan ser visitados?

Hay tres elementos difíciles de com-paginar al respecto. Cuando el propieta-rio del castillo es una institución pública,un ayuntamiento, por ejemplo, la entra-da al castillo es sencilla; pero cuando esun particular; no se puede ocultar queexisten ciertos recelos a las visitas. La otrapregunta es: ¿le interesa al público ir? Aúnhay pendiente una labor de menta-lización. El tercer factor es la oficialidad,el ente público, cuya ayuda se necesitapara que apoye esa visita mejorando losaccesos, por ejemplo, y para que el casti-llo se mantenga en pie.

Usted vive en un castillo y lo tiene abierto alpúblico para su visita. ¿Cuál sería el modelo aseguir, el francés o el británico?

En Francia se llaman castillos a lasconstrucciones que lo son, pero también

a los palacios y a las casas históricas; to-dos son "châteaux". En España llamamoscastillos a las construcciones defensivashasta el siglo XVI; en adelante los defini-mos como palacios. Nosotros, el prototi-po de castillo que deseamos es el del con-dado de Kent, salpicado de castillos me-dievales y militares para la defensa de In-glaterra que se pueden visitar y están ha-bitados. Es importante que el castillo estévivido. Siempre cuento la anécdota deuno en el que se formaban colas para visi-tarlo. Lo compró una multinacional y lascolas desaparecieron. ¿Por qué? Porque ala gente le gusta que la jaula tenga pájarodentro. Una jaula vacía no tiene interés.Si a un castillo le quita sus antiguos res-tos, sus pergaminos, sus muebles, etcéte-ra, pierde atractivo.

¿Cuáles son los escollos más importantes parael mantenimiento y rehabilitación de los castillos?

El escollo, de verdad, es el dineral quecuesta arreglarlo. Recuperar una muralla,arreglar un tejado, tapar las goteras, man-tenerlo limpio si recibes visitas... todocuesta un dineral.

Se antoja utópico tratar de recuperar las 6.000construcciones defensivas que hay en España. ¿Espreferible reconstruir al libre albedrío o conservarla ruina?

Nosotros nos oponemos mucho a loque llamamos disneylandias, es decir, aarreglar un castillo y modernizarlo po-niendo torres y elementos artificiales queparecen un pastel. Estamos en contra. Esmejor que en un castillo medieval se man-tengan las ruinas como están. A partir deahí se pueden hacer trabajos arqueológi-cos que siempre descubren piedras anti-guas enterradas y que se pueden volver aponer en el lugar que ocuparon origina-riamente. No hay que hacer edificiosmodernos encima de antiguas ruinas; aun-que haya partidarios de ello, personas quedicen que es preferible modernizar paraque se vean dos épocas. Yo soy contrarioa esa idea.(Entrevista realizada por Ignacio Alonso, revista "Ron-da Ibérica", Julio 2002).

30

CINQUANTÈ ANIVERSARI DELRETORN DE LES RESTES REIALS

L'any 1952, aprofitant l'avinentesa que el Cap d'Estati tot el seu govern es trobaven a Barcelona amb motiu

del Congrés Eucarístic Internacional, semblà oportú do-nar compliment al Decret de l'11 de maig de 1942,després ampliat i modificat pel Decret del 25 d'abril de1952, en què es disposava el retorn, amb la majorsolemnitat possible segons els criteris de l'època, detotes les restes reials que després de la destrucció delspanteons reials al segle XIX estaven dipositades a la ca-tedral de Tarragona. Els panteons ja havien estatreconstruïts a mitjans dels anys quaranta del segle passatper l'escultor Frederic Marès en el mateix lloc originali al damunt dels arcs gòtics que havia fet Pere III i quellavors eren pràcticament l'únic que restava de tot elmagnífic monument funerari.

En esmentar aquests dos decrets que autoritzen eltrasllat i que tenen deu anys de diferència, cal assenyalarel gran encert que representà el fet que el Patronat dePoblet insistís en què havien de tornar totes les restesreials -el primer decret n'exclou la mòmia de Jaume I-per tal de tenir els nous panteons complerts com havienestat a l'origen, segons la voluntat pòstuma del reiConqueridor de ser enterrat a Poblet. No costa gaireveure quines haurien estat les dificultats per a retornardesprés el rei Jaume al seu lloc primitiu. Com a simplereferència, pensem que en el monestir de San Pedro deCardeña es conserva el sepulcre del Cid i la seva espo-sa Ximena, però les restes traslladades al segle XIX a lacatedral de Burgos romanen encara allí malgrat les de-mandes que retornin.

Hem de fer una referència, encara que sigui breu, almotiu que obligà a fer que les restes dels reis, reines iprínceps que estaven enterrades al creuer de l'esglésiaabacial del monestir de Poblet fossin traslladades a laseu primada de Tarragona. La causa certament no fougratuïta. Els esdeveniments del juliol de 1835representaren la marxa de la comunitat cistercenca il'inici del saqueig i destrucció del monestir.

Després de la primera embranzida destructora,sembla que els panteons foren profanats fins moltdesprés de 1836. Abans, ni en la primera exclaustracióde 1822 ni en els fets de juliol de 1835, els sepulcresreials no foren oberts. La recerca de tresors imaginaris

Retorn de les restesreials a Poblet, 1952.

Foto

: Bra

ngul

i.

30

31

i la morbositat per veure què hi haviadintre de les tombes portà a rebentar acops de mall les cobertes, les estàtuesjacents foren llençades daltbaix sensecap mena de mirament i desprésseguiren el mateix camí els cossos quefeien nosa per a cercar aquests tresorsque hom creia enterrats amb els difunts.Se n'ha fet, amb imaginació romàntica,molta exageració d'aquests fets -dignesde tota condemna, certament- en quèels sacrílegs no pensaven en altra cosasinó en un guany material, i, per això,només llençaren els cossos queimpedien el seu treball, deixant-losescampats per terra amb els fragmentsde les tombes trencades, mentre altresrestes reials restaren encara al seu llocoriginal. El 1837 el benemèrit rectorde l'Espluga de Francolí, Mn. AntoniSerret, ajudat per cinc veïns del poble,

recollí les restes que trobà a terra i, ambunes borrasses, els portà a l'esglésiaparroquial de Sant Miquel on elsdiposità sota l'escala del cor. Semblaque les restes d'Alfons I, Pere III iFerran I, junt amb els altres il·lustrespersonatges, romangueren als sepulcresja trencats i profanats. Pel que deguéveure Pau Piferrer, a mitjans del segleXIX, els panteons encara es devien con-servar, en conjunt, força sencers, si béja mutilats.

L'any 1840 arribà al govern d'IsabelII, a Madrid, la notícia de la destruccióde panteons reials a Barcelona, Ripoll iPoblet. Llavors, el 18 de gener de 1843,es fa el trasllat de les restes dipositadesa la parròquia de l'Espluga, juntamentamb les que encara romanien a Poblet,a la catedral de Tarragona per

Els panteons abans de 1835 (dibuix de Marià Ribas, 1933)

32

manament de la reina. Es disposà de setcaixes de fusta, una de més gran per ala mòmia de Jaume I, i les altres per atotes les despulles restants, que ja estrobaven molt mutilades i trencades.Portades primer al Govern Civil,després es confiaren al capítolcatedralici. Després de diversesvicissituds pels canvis polítics d'aquellinestable segle XIX, la mòmia de JaumeI trobà lloc el 1856 en un sepulcreconstruït al rerecor de la catedral i quel'arquitecte de la Comissió Provincialde Monuments, Bonaventura Her-nandez Sanahuja, muntà aprofitantfragments dels enterraments de la CasaSogorb-Cardona, que en el segle XVIIhavien posat al dessota de l'arc gòticdels panteons. Les altres restes reialsforen ajuntades en la caixa que haviaservit per al rei Jaume, degudamenteixamplada, i barrejats de manera que,si encara quedava alguna possibilitatd'identificació, aquesta es perdé persempre. A la sagristia de la capella delCorpus Christi del claustre de la cate-dral es diposità aquesta caixa amb totesles restes, tot esperant el dia, que noarribà mai, de fer-hi una tomba defini-tiva com s'havia fet amb elConqueridor. Aquí es trobaven quanarribaren els decrets de 1942 i 1952disposant el seu trasllat definitiu almonestir, on mentrestant s'havien jareconstruït els panteons que els haviende rebre.

En llegir l'acta del reconeixement deles restes reials feta pel capítol de laseu tarragonina el 16 d'octubre de1883, trobem una sèrie d'inexactitudsque, encara que aquí no és el lloc i elmoment d'estudiar-les, cal posar enconsideració perquè en el futur algunestudiós pogués fer llum sobre el pro-blema de quines són exactament lesrestes reials que foren portades aTarragona i quines les que, destruït elpanteó dels Sogorb-Cardona, seguirenun penós itinerari per diversos indrets

del monestir fina a acabar al corral deles cabres, on foren trobades el 1933, id'allí retornades altra vegada a lacambra sepulcral de la dita Casa, queencara es conservava al costat del'epístola, i que avui es troba a la capelladel Santíssim, en la nau lateral del'església abacial. Les restes de Martí Ii les de Carles príncep de Viana ¿forenportades per Hernandez Sanahuja aTarragona, o bé no es mogueren delmonestir juntament amb les altres res-tes que hi havia en la tomba ducal?.

No hi ha dubte que la relació de lespersones que l'acta de 1883 exposasobrepassa amb escreix les que hi haviaen els panteons reials, ja que inclou ungran nombre de membres de la Casaducal de Sogorb-Cardona. Potser elredactor del document es limità a ferla transcripció dels noms de les perso-nes enterrades, sense investigar quinescorresponien al trasllat i quinesromanien encara al monestir. Tampocno tenim clar quin criteri es va seguirper a poder donar noms a unes restesja llavors molt malmeses i de difícil, perno dir impossible, identificació. L'actade la suposada identificació de les res-tes del Príncep de Viana, del 18d'octubre de 1935, dóna per cert queles seves restes arribaren a la catedralde Tarragona l'any 1843, quan semblaque devia ser més tard, en el trasllat queféu Hernandez Sanahuja l'any 1854,com afirma Eduard Toda.

Malgrat tots aquests dubtes, el quesí que és cert és que les restes que hihavia fins al 1835 enterrades alspanteons reials de Poblet, amb lapèrdua segura de molts ossos(recordem que l'arquitecte Elies Rogenten recollí uns quants), varen fer cap ala seu primada de Tarragona, i que,traslladades els dis 3 i 4 de juny de1952, avui es troben al lloc del seurepòs, d'on mai haurien d'haver estattretes.

33

La restauració monàstica de Pobletel 1940 i la progressiva recuperació delmonument, demanava amb una certaurgència la reconstrucció -Marès endeia la recreació- dels panteons reials,perquè esdevinguessin altra vegadapanteó reial de la casa d'Aragó. Eltreball fou encomanat al llavors moltreconegut escultor Frederic Marès, el

qual trobà una granajuda en la feina que,durant els anys deToda, havia fet JoanMestres "Joanet", elqual, amb paciènciamonàstica i molta esti-ma, ajuntà i identificàtots els bocins de lesestàtues reials que hihavia al dipòsit la-pidari. Gràcies a això ials dos dibuixos deLaborde i Parcerisa,juntament amb unamolt detallada descri-pció de les estàtuesreials, la perícia i elbon fer de l'escultorpogué donar nova vidaa un munt de pedresmalmeses i gairebédesfetes. L'escultorMelendres de, Tarra-gona, també aprofitantmolts fragments, re-construí al mateixtemps l'arquitectura deles tombes, de maneraque les grans estàtuestrobessin el seu llocadient. A mitjans delsegle XX hi havia uncriteri de restauracióque avui potser estroba una micaacadèmic i fred, però lapregunta que ens ve alcap quan veiem lesfotografies antigues

dels arcs, o el fragment que d'unaestàtua -¿quina?- es pot veure al museude la restauració, és: ¿què hauria arribata vosaltres de les tombes, sense la sevareconstrucció?, i també, ¿com hauriaestat possible la tornada de les restesreials a Poblet?

Igual consideració ens podem fersobre el fet del trasllat. Avui, mig segle

Els panteons destruïts a principis del segle XX

Foto

: Mas

.

34

després, la nostra societat, començantpel seu règim polític, ha canviatmoltíssim, i en molts aspectespositivament. En els nostres dies hemviscut diversos trasllats de restes reialsque han estat retornades al lloc que elspertocava, del lloc on els fets malauratsde 1835 les havien tret. Les d'AlfonsIII el Benigne a la Seu Vella de Lleida,o les del compte Guifre el pilós aRipoll, o també les d'Alfons II i el libe-ral junt amb les de les reines Constançade Sicília, Maria de Xipre i Sibil·la deFortià a la catedral de Barcelona.Podem dir que, si bé tot a estat fet ambdignitat i encert, només el trasllat deles restes del comte Guifre al nousepulcre de la basílica de Ripoll revestí

una certa solemnitat, com era adient decelebrar.

El temps de 1952, tant en l'aspectepolític com religiós, eren tots uns altresi no podem jutjar els fets històricsanteriors amb uns criteris posteriors idiferents. Avui, ben segur que ho faríemd'una altra manera i que tindríem méspresent la presència catalana, llavorsmarginada. Però això no treu que eltrasllat es portés a terme amb la dignitatque mereixien els personatges, les res-tes dels quals rebien cristiana sepultu-ra al mateix lloc que ells en vida havientriat.

Jesús M. Oliver

Estàtua de Pere III reconstruïda per Marès.

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

35

Elies Rogent i Amat (1821-1897) va ser el primer director de l'Escola

d'Arquitectura de Barcelona, des del seuestabliment per la Diputació Provincial el1871. Arquitecte autor de notables edificiscom la Universitat Literària (1836-1889)o el Seminari Conciliar de Barcelona(1878-1882), escriptor, acadèmic, arqueò-leg i restaurador de monuments.

En aquest camp cal destacar lareconstrucció del monestir de Santa Mariade Ripoll (1886) per encàrrec del bisbe deVic, Josep Morgades i Gili (1826-1901), amés del treball de salvament del claustrede Sant Cugat del Vallès (1852), sobre elqual publicà una interessant monografia1

tal com havia fet en el cas de Ripoll, lacapella de Santa Àgata del palau reialmajor de Barcelona (1856), entre altres.

Pel que respecta a Poblet, va visitarl'arruïnat cenobi diverses vegades essentestudiant i altres ja d'arquitecte i ,especialment, com a professor. Teniapensat que a partir de la seva jubilació, el1891, es dedicaria amb tranquil·litat a re-

dactar un complet estudi sobre els edificis i la història dePoblet, del qual escriví unes notes, inèdites2. Hi relata laprimera visita quan acompanyà a un oncle seu, germà delpare, a prendre les aigües del balneari de l'Espluga deFrancolí, un altra que va fer el 1845 amb el seu col·legaOriol Mestres i Esplugas (1815-1895) i el pintor ClaudiLorenzale i Sugrañes (1816-1889), finalment la que realitzàamb els alumnes de l'escola d'Arquitectura el 1884.

Del primer viatge es coneix l'itinerari per les notesautògrafes de Rogent, on es descriu com el novembre de1841 sortiren de Barcelona pel Portal de l'Àngel, tot justobert a les tres de la matinada i amb una diligència arribarena les nou del matí a Vilafranca del Penedès, a les dues aTarragona i a les quatre a Reus on s'instal·laren a l'Hoteld'Aixemús, havent travessat l'Arbós, Castellet i la Gornal,el Vendrell, passaren per dessota de l'arc romà de Berà, delqual escriu Rogent que havia estat restaurat de mala mà

ELIES ROGENT I ELMONESTIR DE POBLET

Retrat d'Elies Rogent i Amat.Oli de Frederic de Madrazo (1867).

36

descripció solament de caire històric,car no s'atrevia encara, als vint anys, aendinsar-se en especulacions arqui-tectòniques. Va recollir dues figuretesd'alabastre de les tombes reials que varagalar al pintor, i més endavantcunyat, Claudi Lorenzale i un llibre dela biblioteca que oferí al seu amic iil·lustre lletraferit Manuel Milà iFontanals (1818-1884). Lorenzale

per tal de dedicar-lo al generalEspartero, duc de la Victòria, Creixell,Torredembarra, Altafulla, la tomba delsEscipions i la imperial Tarragona. DeReus a Valls muntats en rucs, perAlcover, pujaren al coll de l'Illa i, perMontblanc, arribaren a l'Espluga deFrancolí i s'hostatjaren a la fonda, cafèi fassina del poble. Rogent visità Pobletal llarg de quinze dies i en va fer una

El Poblet que Rogent conegué. La porta barroca de l'església.

Foto

: Arx

iu C

àted

ra G

audí

.

37

lliurà les figures d'alabastre al MuseuArqueològic, passaren després alMuseu d'Art de Catalunya a Barcelo-na, el 1933 foren retornades a Poblet.Lorenzale en tant que director del'Escola de Belles Arts de Barcelona vafer motlles de les figures amb guix.

Una d'elles restà a l'Escola de BellesArts de Sant Jordi fins 1983, en què vaser enviada a Poblet3.

Després d'aquellahistòrica quinzenahidroteràpica a l'Es-pluga anaren elsexcursionistes a Tar-ragona on visitarenels monuments mésnotables i, tot seguit,el 23 de desembre de1841 feren cap a Bar-celona.

El setembre de1845 retornà Rogenta Poblet amb Loren-zale, Mestre i elMestre d'Obres PauMasferrer en unaexcursió que com-prengué també SantesCreus i Tarragona.

La Setmana Santade 1884 va organitzarla primera visita ambels alumnes de l'Es-cola d'Arquitectura ialtra vegada a llomd'ases cavalcaren del'Espluga al monestir.La visita nocturna ales ruïnes impressionàvivament als estu-diants a la llum va-cil·lant de les torxes.De fet Rogent orga-nitzà un sistema d'en-llumenat nocturn al'estil del que Gaudí iJosep Brel havien

muntat dos anys abans en la visita delsescriptors catalans, valencians imallorquins.

Els estudiants aixecaren plànols, vanprendre mides i perfils amb l'ajut delsdos fills de Rogent, Francesc, més tardarquitecte el 1889, i Josep, advocat. Elresultat va ser el plànol complet delmonestir, per desgràcia perdut,confeccionat a l'Escola per Antoni Mª

El claustre de Poblet, abans de la restauració.

Foto

: Arx

iu C

àted

ra G

audí

.

38

BIBLIOGRAFIA

1. ELÍAS ROGENT AMAT, Sant Cugat del Vallès, Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña, Barcelona, 1905,pp. 99-128.

2. Manuscrits conservats a la casa pairal dels Rogent a Collbató (Baix Llobregat).

3. JOAN BASSEGODA I NONELL, Història de la restauració de Poblet. Publicacions de l'Abadia de Poblet, 1983, pp. 54,61, 117 i 203.

4. Buenaventura Bassegoda Amigó. El Arquitecto Elías Rogent. Asociación de Arquitectos de Catalunya. Barcelona, 1929.

Gallisà, Josep Font i Gumà, FrancescRogent i Pedrosa i Claudi Duran i Ven-tosa.

Aquesta va ser la primera de lesexcursions científiques de l'Escolad'Arquitectura que tingueren con-tinuïtat amb Lluís Domènech iMontaner, el qual dirigí l'Escola durantmolts anys.

EL PERGAMÍ DE POBLET

Un curiós document, reproduït enla biografia de Rogent de B. Bassegodai Amigó (1929)4, és l 'anomenat"Pergamí de Poblet". És una bonamostra de l'arqueologisme romànticque caracteritzà les accions de poetes,arquitectes i escriptors entorn alsaleshores abandonats monumentsmedievals. El document, traduït delcastellà al català diu el següent:

Claudi Lorenzale, Josep Oriol i EliesRogent certifiquem:

Que pel setembre de 1845,acompanyats pel Mestre d'obres PauMasferrer, avui difunt, visitàrem lesrunes del monestir de Poblet i en haververificat un escrupulós reconeixementde les sepultures reials, obertes iprofanades, trobàrem: en la immediataa l'altar major, a la part de l'Evangeli,que acollia les restes de Jaume I elConqueridor, roba i cabells. A l'altrabanda, la de l'Epíscola, pròpia d'AlfonsII d'Aragó i primer de Catalunya, ossosi cabells. En la del centre, a la mateixapart de l'Epístola, que tancava les res-

tes de Joan I, ossos, roba i cabells.

Certifiquem també haver recollitdotze fragments de vidres blaus idaurats que decoraven els panteonsreials, trobàrem dos ossos en unatomba, que corresponia a una de lesmullers de Pere IV. En una altra, en laque segons notes recollides en lalocalitat, reposava un comte de Barce-lona, un os i, en una altra tomba, segonsles notes d'un de Perelló, un altre os.

Els expressats fragments han estatdurant 39 anys embolicats en els papersque es conserven i tot plegat tancat enun mocador en poder del senyor ClaudiLorenzale. I per tal que pugui certifi-car-se la identitat i procedència de ditsobjectes, lliurem el primer a Barcelonael 15 d'octubre de 1864.

Firmat: Rogent, Lorenzale i Mestres.

La tasca més important de Rogent aPoblet va ser l'aixecament de plànolsque dirigí als seus alumnes el 1884.Solament es publicà el mateix 1884 unplànol de la planta general amb el títolde "Plano histórico de Poblet", Barce-lona, 1884. Aquesta importantíssimadocumentació hauria de ser a l'arxiu del'Escola Tècnica Superior d'Arqui-tectura de Barcelona, però en l'or-denació de l'arxiu que es va fer a partirde 1962 no es van trobar. Un joc deplànols d'alumnes de l'Escola fets el1915 baix la direcció del professor PereDomènech i Roura es conserva a l'arxiudel monestir.

Joan Bassegoda

39

La visita de l’Abat de Poblet a València,a banda de ser un desig molts anysperseguit i finalment aconseguit, ha

estat un fita molt important per alreforçament del lligam tan especial queuneix el País Valencià amb el monestir.

El passat 6 de juny va tenir lloc un acteexcepcional en l’Aula Magna de laUniversitat de València. Coorganitzat perAcció Cultural del País Valencià (ACPV)i la Germandat del Monestir Cistercencde Santa Maria de Poblet amb el títol “Elpaper del Cister al món actual”, l’acte vacomptar amb les intervencions d’EmiliMarín, prevere i gerent-administrador dela revista Saó (d’orientació cristiana i na-cionalista); Octavi Vilà, secretari de laGermandat; el Pare Alexandre Masoliver,del Monestir de Santa Maria de Poblet; iel Pare Josep Alegre, Abat del Monestir.Un nombrós públic va respondre a laconvocatòria i va animar el debat poste-rior.

Aquest acte, però, no s’entén per ellmateix. Més enllà del’interès que puga tenir unataula rodona com la descri-ta -que objectiva-ment la té-, per a nosaltres aquest és unacte que s’inscriu en l’estretarelació que hem mantinguti mantenim els valenciansamb Poblet.

Les terres que actual-ment constitueixen el PaísValencià van estar vincu-lades a Poblet des delmoment de la fundació delcenobi. La primera expres-sió d’aquesta vinculació latrobem en el testamentd’Alfons el Cast, en el qualel rei afirma la seua voluntatde conquerir València i

EL LLIGAM DE VALÈNCIAAMB POBLET

construir a Cepolla (població actualmentanomenada el Puig) un monestir cistercencdepenent de Poblet que acolliria la tombareial. Tot i que Alfons el Cast no poguéfer realitat el seu desig, Jaume I sí hi vaedificar el monestir de Santa Maria delPuig.

Però un dels episodis més conegutsd’aquesta relació, existent ja abans de laconquesta de València, és la història desant Bernat d’Alzira. Nascut Ahmet Ibn al-Mansur a l’alqueria de Pintarrafes, al termede Carlet, a la comarca de la Ribera Alta,a la primera meitat del segle XII, visitàBarcelona com a part d’una ambaixadamusulmana i, de retorn, passà per Poblet,es va convertir, i ingressà en la comunitatamb el nom de Bernat en honor a Bernatde Claravall. Posteriorment, marxà al seupoble a predicar, on convertí les seuesgermanes, i va ser finalment mort pel seupropi germà.

Independentment de la dificultat dedistingir entre la llegenda i la història, la

40

biografia de sant Bernat és una metàforad’aquest lligam del qual parlem, i del qualhi ha moltes més referències, aquestes síben documentades. Com ara la creaciód’una abadia cistercenca depenent dePoblet a la comarca del Baix Maestrat, a laTinença de Benifassà, o la donació reialals cistercencs pobletans del monestir deSant Vicent de la Roqueta, a la ciutat deValència, amb les possessions de les vilesde la comarca de l’Horta d’Aldaia, Quartde Poblet (que no té per casualitat aquestnom) i durant uns anys fins i tot Castellóde la Plana i Montornés.

Però, sens dubte, el que fa de Pobletun símbol nacional per als valencians -toti que no només, evidentment-, és el fetque al monestir hi ha la tomba de Jaume I,el rei que va incorporar València a la na-ció catalana i que és un mite col·lectiuassumit per tots els valencians des de laRenaixença, si més no. En aquest sentit, laperegrinació a Poblet a veure la tomba delConqueridor és gairebé una visita obliga-da, per deixar testimoni del nostrehomenatge al rei i al que ell representa desd’un punt de vista nacional.

Cal afegir també la causa de la sorpre-sa de molts valencians en arribar almonestir: la Porta Reial “és igual que lesTorres de Serrans de València”, diuen.Sense saber que és exactament a l’inrevés,ja que l’arquitecte Pere Balaguer va prendreaquesta Porta com a model per a construirles esmentades Torres, un dels monumentsmés emblemàtics i coneguts de la nostraciutat, l’any 1398.

Hi ha moltes altres dades, com quel’autor del retaule de l’altar major de Pobletsiga el valencià Damià Forment; o que elcenobi pobletà acollira els nombrososmonjos dels monestirs cistercencsvalencians de Benifassà i Valldigna desimpaties austracistes que fugien de lestropes de Felip V després de la derrotad’Almansa, l’any 1707.

Lligats en la sort i en la dissort, en els

moments d’expansió de la nació catalanade la mà de Jaume I i en la derrota queacabaria amb la supressió de lesinstitucions d’autogovern i amb laimposició de la Nova Planta borbònica,els valencians i Poblet mantenim aquestlligam encara ara, passats tants anys.

Acció Cultural, entitat nascuda l’any1978 i que va tenir com a primer presidenta Joan Fuster, i que manté a l’EliseuCliment com a secretari general, en la líniadel seu treball per la llengua i la culturacatalanes, pròpies dels valencians, harecollit aquesta tradició. Tots els anys, perexemple, organitzem una Trobada delsCasals Jaume I (centres culturals creats alPaís Valencià, la Franja de Ponent i laCatalunya Nord amb l’objectiu d’impulsarun teixit cívic i associatiu inexistent enaquests territoris), i la fem precisamentprop de Poblet, per a poder visitar elmonestir en un recés de les reunions i, entot cas, per la referència que el monestirrepresenta per a nosaltres. I no és casualitatque cada gener fem la convocatòria totdient “la reunió de Poblet”, i tothom ja hoentén.

A això cal sumar l’organització de visi-tes de valencians al monestir i la seuapopularització com a símbol amb l’edicióde llibrets i opuscles i d’iniciatives com araaquesta darrera que ens serveix d’excusaper escriure aquesta breu nota.

Poblet, per tant, continua tenint unpaper molt important a jugar. I no nomésen clau de passat, de referència històrica,sinó de present i futur, en tant que símbolde la força d’un país que vol continuarexistint i fer-ho de manera renovada, espaide trobada i diàleg, en la cruïlla de caminsque sempre ha definit al nostre poble. Unpaper que passa, entre d’altres coses, perreforçar aquell lligam al qual fa referènciael títol del nostre article.

Toni Gisbert Coordinador d' Acció Cultural del País Valencià

41

Podem preguntar-nos amb elpare Lucien-Marie de SaintJoseph, OCD, "Histoire de la

Spiritualité", DS, IV-1 (París 1960),col. 116-128: "Què és una escolad´espiritualitat, una espiritualitat?".Seria "la manera pròpia amb quècertes col·lectivitats presenten enèpoques determinades l´itinerari es-piritual que duu l'ànima a Déu".

En aquest sentit precís, podem dirque hi ha hagut, que hi ha, una escolad´espiritualitat cistercenca pròpia-ment dita, o bé, cal posar-la dins elmarc més ample del benedictinisme,o àdhuc del monaquisme sense més?

Cal dir que molts autorsbenedictins es pronuncien pel fet queels cistercencs no són sinó una for-ma més -bé que excelsa- de l´espi-ritualitat benedictina del segle XIIençà. Així, p.e., dom Ursmer Berlière,dom Cuthbert Butler, dom Jean-Martial Besse, dom André Wilmart,o àdhuc el propi dom Jean Leclercq,tot i ser un entusiasta enamorat desant Bernat, i el seu millor estudiós ieditor.

Així, dom Ursmer Berlière, L´ascèsebénédictine (Maredsous-París 1927),p.VI, declara que "la formacióascètica de Cister reposa sobre la Re-gla, i sobre la tradició; la literaturaque ha produït és una flor exquisida,un fruit saborós de l´anticensenyament benedictí; els sants queha engendrat són autèntics fills desant Benet". Dom Cuthbert Butler, Lemonachisme bénédictin (París 1924), p.92,diu que "Sant Bernat fou cistercenc,però pel que fa a la vida interior, lacontemplació i el misticisme, nodivergeix pas del monaquisme negre

Foto

: BED

MA

R.

Sant Benet. Situat a la façana barrrocade l'església del Monestir de Poblet (s.XVII)

1L'ESPIRITUALITATCISTERCENCAL'ESPIRITUALITATCISTERCENCA1

42

més antic, de forma quese'l pot prendre com arepresentant de la tradicióbenedictina"; i a la p. 95,després de parlar de la granèpoca benedictina de santGregori el Gran ençà,afegeix que "som feliços detrobar, en la persona desant Bernat un altre sant,un místic benedictí, tambéell un doctor de l´Església".Dom Jean-Martial Besse,per la seva banda, dins Lesmystiques bénédictins des origi-nes au XIIIe siècle (Bruges1922), dedicava igualmenttot un capítol, p.163-183,a sant Bernat. Més encara,és curiós que en el seuarticle posterior "Lescisterciens", DThC, 2.2(1932), col. 2.532-2.550,no cita en absolut entre elsespirituals de Cister elsegon sens dubte enimportància rere Bernat,confonent sota l´autoriad´aquest la seva considera-ble obra.

Més a prop nostre, domJean Leclercq, Histoire de laspiritualité chrétienne, II (Pa-rís 1962), p.271, bé quenegant igualment que hihagi una espiritualitatpròpiament cistercenca,pensa que "gràcies a Cister,existeix una teologia del´espiritualitat. Els bene-dictins" -diu- "han deixatuna teologia dels misteris;els cistercencs han conreatsobretot una teologia de lavida mística i l´han degudaa l´influx de dos grans esperits, sant Bernati Guillem de Saint-Thierry, en especial elprimer... Hom estaria temptat de parlar,no pas d´una espiritualitat, sinó d´unateologia cistercenca".

Semblantment, el qui fouel seu abat, abans dedeixar l´abadiat per la vidaeremítica, dom JacquesWinandy, en el seu article"La spiritualité béné-dictine", dins el llibre Laspiritualité catholique, obracol·lectiva dirigida perJean Gautier (París 1953),p.13-86, afirmava, totincloent-hi els cister-cencs, i dins l´apartat"Cister: el retorn a la Re-gla i a l´escola de caritat",p.24-25, que, en Bernat,"la teologia monàstica,filla de la dels Pares, troba,a la mateixa hora en quèva a estendre´s, el seurepresentant més per-fecte".Si doncs, els cistercencsconstitueixen en més d´unaspecte el cimal mateixdel benedictinisme, sem-bla quasi una pura qüestióbizantina discutir-los queformen una veritableescola espiritual, peremparentada que siguiamb la benedictina. Així,un altre investigadorbenedictí, el citat domAndré Wilmart ha pogutafirmar, nogensmenys,dins un article dins la"Revue d´Ascétique et deMystique", com recull elpare André Fracheboud,Les premiers spirituels cisterciens(Bar-le-Duc 1962), p.10,nota 19 (hi ha traducciócastellana, titulada signifi-cativament Espiritualidad

cisterciense (Viaceli 1970)), que Cisterconstitueix "la floració suprema de l´Ordemonàstic"; i el professor Etienne Gilsonparlava, en el mateix sentit en el seu famósllibre L´esprit de la philosophie médiévale (París

Sant Benet, pare d'Europai dels seus monjos

Foto

: BED

MA

R.

43

Abadia de Sant Miquel de Cuixà. (Claustre s.IX)

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

1930), p.166, d´aquest Orde Cistercenc,"la grandesa del qual, per injustamentdesconeguda que sigui, no és per aixòmenys comparable a les més pures".

L´oratorià francès convertit delprotestantisme calvinista pare LouisBouyer, sense ni tan sols entrar en lapolèmica, fet i fet bastant inútil, ha titulatsense més un dels seus llibres mésconeguts La spiritualité de Cîteaux (París1955). Diu només en començar la sevaobra: "L´espiritualitat del primer Cister,anterior a sant Bernat, contemporani d´elldesprés, mereix una altra cosa que unestudi que es limitaria a classificar-lo en-tre les diferents espiritualitats particularsdesenvolupades pels grans ordes religio-sos. Personalitats excepcionals, tandiverses com nombroses, obres espiritualsi teològiques múltiples, i sovint conside-rables, tant pel que fa a llur originalitatcom a les seves dimensions, li mereixerienun lloc a part".

En efecte, això sol justifica ja que us

en parli avui un monjo de Poblet en aquestpreciós monestir germà, i veí, de SantesCreus.

El propi Bouyer manifesta poc mésendavant, p.6, com "el que distingeixCister, en primer lloc, és un esforç nota-ble per redescobrir la vertadera natura dela vida monàstica". Aquesta redescobertaespecíficament monàstica, amb tot, calsituar-la dins un moviment més ample deretorn a les fonts, l´Escriptura enprimeríssim lloc, i els Pares, el que signi-fica, p.7, "una aspiració bàsicament espi-ritual", i així, "la necessitat d´unaespiritualitat més intensa s´orienta de bellnou cap a una més gran puresa iautenticitat, amb igualment quelcomd´aquesta exigència d´integritat,d´absolut, que és tan frapant entre elsprimers cistercencs".

Dom Anselme Le Bail, el primer, i rered´ell autors com Oton Ducourneau, domDéchanet o el pare Vicenç Hermans, ambla seva important obra, que conservem,

44

degut per desgràcia a la seva real humilitatnomés policopiada, La spiritualité monastique(Roma 1954), han estudiat amb amor,dedicació i profunditat la nostraespiritualitat i, gràcies a Déu, col·leccionscom ara "Sources Chrétiennes", "CorpusChristianorum", la mateixa sèrie francesa"Pain de Cîteaux", o la castellana dels pa-res argentins d´Azul, han fet possible, desde fa uns 40 anys, un millor coneixementde les obres espirituals dels nostres Pares.

Té raó el vallombrosà pare EnricoBaccetti en el seu article "Gli studi recentiintorno alla spiritualità dei cistercensi delsecolo XII", dins Problemi e orientamenti dispiritualità monastica, biblica e liturgica (Roma1961), p.295-323, en dir a p.298, que "sen'ha escrit molt en aquests darrers anyssobre els orígens de Cister. No ensn´ocuparem, però...; volem només donaruna mirada a l´espiritualitat de Cister através dels estudis dels darrers trenta anys.Quan es toca aquest tema, hom creufàcilment que tot comença amb santBernat". És veritat, i hi ha àdhuc, com ellmateix esmenta, qui el creu el fundador,cosa en la qual no deixen de tenir culpahistòricament els propis cistercencs, quanla Congregació de Castella, del XV, perno citar més que un exemple clar, s´auto-titulava, de los "Bernardos de Castilla".

Si és veritat que, d’alguna manera,l´escola cistercenca d´espiritualitat neixamb l´abat de Claravall, cal dir, que aixòho fa sobre les sòlides bases que hi hanposat els pares fundadors, i moltparticularment sant Esteve Harding, l´abatqui rebé Bernat el 112 al Cîteaux que jaexistia des del 1098. Els tres fundadorsde Cister , "los tres monjes rebeldes"popularitzats pel pare Raymond: santRobert de Molesmes, l´abbà carismàtic;sant Alberic, veritable màrtir de lafundació rere d´ell, i el tercer, i autènticfundador de l´Orde, sant Esteve, marcarend´antuvi la fundació amb l´abrandat desigde viure la Regla de sant Benet, que havienprofessat, en tota la seva intergritat, mésque no pas a la lletra (hom els acusa avoltes -així el benedictí negre Orderic

Vital- de fariseisme), secundumrectitudinem Regulae (i vegeu l´articleAlejandro Masoliver, "Secundumrectitudinem Regulae : la interpretacióncisterciense de la Regla", dins Hacia unarelectura de la Regla de san Benito (Silos 1980),p.395-405).

Àdhuc pel que fa a la mateixa Bíblia,trobant sant Esteve que eren massa lesvariants que s´hi trobaven, volgué que hianessin rabins al propi Cister, per a cor-regir l´exemplar de la casa, la Bíblia de santEsteve, per altra banda bellament il·lustrada(amb una llibertat, per cert, de la qualmancarà Bernat, tot i la seva grandesa),segons la veritas hebraica.

I el mateix s'esdevingué sota el geniali sant abat anglès pel que fa al cant litúrgic,quan envià dos dels seus monjos més bendotats musicalment a Milà, per a cercarels himnes ambrosians, o bé, el que elljutjava, equivocadament, d´acord amb laciència del temps, el cant gregorià méspur, entre els canonges de Metz.

No és sols això, però, perquè, amb laseva Carta de Caritat, funda el primer ordedins l´Església de Déu, tot respectant, fidela la Regla, l´autonomia de cada casa, iunint-les anyalment en Capítol General.Cada abat, a més, havia de visitarregularment les seves cases filials, per tald´ajudar-les i corregir fraternalment laseva disciplina en les possibles man-cances. Tan eficaç es revelà això per a lareforma eclesial, que, durant bastanttemps, obligaren els Papes als benedictinsque s´hi reunissin en endavant en capítol,a invitar abats cistercencs per a instruir-los en el funcionament.

Bé que es tracta de documents en pri-mer lloc històrics i jurídics, també elsprimers textos cistercencs ens parlen del´esperit que animava els monjosbenedictins blancs (blancs, per cert, pera ésser fidels a la voluntat de sant Benet, icomprar per llurs hàbits les teles de llanasense tenyir, lògicament més barates(-quam vilius-).

45

L´Exordium Cistercii el primer, ens parlad´alguns barons admirablement savisd´aquella santa congregació (Cister),que... elegiren d´ocupar-se més aviat delstreballs celestials, que no implicar-se enels afers terrenals. Per on començarenimmediatament els amadors de les virtutsa pensar en la fecunda pobresa, notantsense més que, bé que s´hi visqués allí (aMolesme) santament i honesta, s´hiobservava, amb tot, menys del que ellss´havien proposat de fer, i era el seu desig,la Regla que havien professat. I poc després, l´Exordium Parvum parlaencara semblantment, bo i subratllantl´amor de la soledat, i una decididavoluntat de pobresa, penitència isimplicitat de vida.

Com ha dit dom Dechanet en parlarde Guillem de Saint-Thierry, i recullBouyer, op.cit., p.21, "prenia el seu idealde la Regla de sant Benet, de la Regla,però, interpretada, si hom pot parlar així,a la llum de l´Evangeli -i doncs, afegeixojo, no pas com a fariseus, ans amb lallibertat dels fills de Déu-, i de lesinstitucions monàstiques dels primerstemps". Hi ha doncs continuïtat i no pasfractura en el primer Cister respecte del´antiga tradició monàstica, del´espiritualitat monàstica general, bé queconservant la seva específica originalitat(semblantment a com el monjo no vol sersinó un simple cristià, però amb totaexclusivitat i exigència).

Aquest esperit primitiu de Cister l´hanrecollit magistralment, ultra el propiBouyer, el pare Anselme Dimier, "Lesconcepts de moine et de vie monastiquechez les premiers cisterciens", "StudiaMonastica", I, 2 (1959), p.399-418, i elpare Louis Lekai, Los Cistercienses. Ideales yrealidad (Barcelona 1987), capítol XVII,"Espiritualidad y erudición», p.297-323,com abans a Les moines blancs (París 1957),capítol XIII, "Spiritualité et culture".

Podem ara ja, després d´haver parlatdel primer Cister, encetar, ni que siguiràpidament, l´estudi dels principals

espirituals cistercencs, "els gran doctorsde Cister", com els anomena el pareEdmon Mikkers, en el seu exhaustiuestudi, amagat sota l´enganyós títol de«Robert de Molesmes (saint)”, DS, XIII(1989), col. 736-814, de les quals nomésles dues primeres dedicades a sant Robert.

L´autor nota en primer lloc que, en elsegle d´or cistercenc -ço és, parado-xalment, de 1098 a 1250, un segle i migdoncs, ben bé-, predomina llargament laliteratura pròpiament espiritual, és a dir,ascètica i mística, que tracta explícitamentde la teoria i la pràctica de la vida espiri-tual. En les èpoques posteriors, lasubstitueix en bona part la literaturateològica, ja sigui que testimonïi de lapròpia vida monàstica, o bé de lesactivitats pastorals o d´ensenyament delsmonjos. Es dóna, a més, la literaturahomilètica; primer la dels manuscritsgeneralment inèdits amb les homiliescomunitàries dels abats als seus monjos; isegon, la literatura impresa dedicada alsfidels. Cal citar igualment la literaturabiogràfica o hagiogràfica de les legenda idels exemples i miracles, on, a voltes, mésque no pas la historicitat estricta, homcerca l´exemplaritat dels sants monjosestudiats, o els elements d´espiritualitatque s´hi troben en llurs vides.

I, finalment, bé que poc freqüentada,la poesia. A més de personalitatsconegudes, com Melinand de Froidmonto Folc de Tolosa del Llenguadoc, calesmentar aquí dos trobadors provençals,entrats respectivament el 1194 i el 1196,curiosament tots dos al monestircistercenc de Dalon: Ventadorn-Vantadour- "le Courtois" (i penseu en"l´amor cortès"), i Bernat de Born.

Tots els autors cistercencs d´espi-ritualitat (en la mesura que siguin fidels al´espiritualitat purament cistercenca -pensem, p.e., en el cas aberrant delmil·lenarisme joaquimita) mostren, coma principals elements del seu esperit:

1. El culte de la Regla de sant Benet(i cf EP 3, 5; 12, 45; 13, 2; 14; 17, 12,

46

etc.; i ja des del mateix Pròleg).2. L´amor i la recerca de la soledat,

de l´heremum, com a quadre on cal dur aterme, viure, la Regla (així, a EP, caps 3,15 i 179), soledat que ha de servir a laquies monastica, el repòs contemplatiudel monjo (i vegeu EP 11, 4; i 14, 5 i 9).

3. L´amor del Crist, per tal d´ésser"pobres amb el Crist pobre" (EP 12, 8;15, 9 i caps 16 i 17).

Són elements que podem trobarigualment a l´Exordium Cistercii, on elpropositum dels fundadors comporta ladistància respecte del món, la pobresa,l´observança regular, i el culte a la solitud;mentre que a la Carta de Caritat, hominsisteix en la unitat, "Charta caritatis et

unanimitatis", del mateix ideal monàstic:la caritat és constitutiva de la unitat entregermans.

Mikkers considera quatre períodes pera l´espiritualitat de Cister:

1. 1098-1250, amb el Cister primitiu,els grans doctors, que coincideixen ambels que dom Le Bail anomenava "els quatreevangelistes de Cister" (Bernat, Guillemde Saint-Thierry, Elred de Rievaulx iGuerric d´Igny -Bouyer hi afegeix per laseva banda també Isaac de l´Étoile o deStella-); els claravalencs (Amadeu deLausana, Geoffroy d´Auxerre, Nicolau deClaravall, Enric de Marcy, Garnier deRochefort i Odó de Morimond); elsd´altres monestirs (el citat Isaac de Stella,sant Fastred, Tomàs de Cister, Adam dePerseigne, Helinand de Froidmont, etc.);autors anglesos: el citat Elred de Rievaulx,i rere d´ell Gilbert de Hoyland, Mateu deRievaulx, Esteve de Salley, i Roger, Balduíi Joan de Ford; autors germànics: Otó deFreising, Folcuí de Sittichenbach,Hermann de Reun, Idung de Prüfening,abans benedictí, Cesari de Heisterbach,Conrad d´Eberbach, etc.; els italians,Otger, o Ogleri, de Locedio, i Joaquimde Fiore; i els hispànics, desgraciadamentpoc coneguts, i conservats només enmanuscrit (entre ells, dos monjospobletans, el monjo Guillem, amb unacol·lecció de 60 sermons conservats a ElEscorial, i Ramon de Comenge, autor d´unflorilegi d´exempla, el pròleg dels qualsha estat publicat per dom Leclercq); i lesmonges, entre les quals figuren l´anglesaElisabet de Saint Thomas an der Kyll,Beatriu de Nazareth, flamenca i gran mís-tica, santa Lutgarda, flamenca igualment,etc., i sobretot l´escola alemanya deHelfta, amb santa Matilde de Hackeborn,santa Matilde de Magdeburg i santaGertrudis la Gran, que enceten la devocióal Sagrat Cor de Jesús, dins la línia tancistercenca de l´amor a la Humanitat delCrist (molt abans certament de què lapopularitzessin, amb un accent més sen-timental sant Claudi de la Colombière isanta Margarida Maria Alacoque).Monestir de Cañas - Absis central (s. XIII)

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

47

2. L’espiritualitat sota l´Escolàstica(de 1250 a Trento);

3. De Trento a la Revolució France-sa, on figuren els grans espirituals de laflorent Congregació de Castella: Luis deEstrada, Lorenzo de Zamora, Foilán deUrosa, Ángel Manrique i CrisóstomoHenríquez, bé que aquest autor escriví lamajor part de la seva obra als Països Baixosespanyols; més encara les monges MaríaVela y Cueto, de Santa Ana de Ávila, ambobra publicada per Olegario González deCardedal, Catalina del Espíritu Santo, deArévalo; la fundadora de Lazkao Micaela,de Santa Ana de Valladolid; María Evan-gelista, fundadora de Casarrubios; Mag-dalena de Jesús, de las Huelgas de Valla-dolid; Maria de Llúria i Magarola,abadessa de Vallbona; Gertrudisd´Anglesola, monja de La Saidia, quetingué un famós col·loqui espiritual a laPena amb l´ermità pobletà fra PereMarginet; o encara Ana de Abarca yBolea, monja de Casbas; o Constanza deOssorio, de Las Dueñas.4. El Renaixement dels segles XIX i XX,on ocupen lloc d´honor els autors trapencs(Rancé és del període anterior) des dedom Agustí de Lestrange, passant per domJoan Baptista Chautard i dom VitalLehodey, o dom Anselm Le Bail, fins alvulgaritzador que fou el pare Raymond; il´obra més pregona de Thomas Merton,monjos ambdós del monestir nord-americà de Gethsemani.

Si ens preguntem pel contingutessencial de l´ensenyament d´aquestsautors (allò que els fa escola, que els dónaunitat de criteri i de propòsit), hi trobem:

1. L’ ensenyament sobre l´ànima hu-mana, l´antropologia cistercenca (l´hatractada darrerament de manera excel·lent-com llur espiritualitat en general- elbenedictí italià dom Gregorio Penco, enel seu llibret I cistercensi, suara traduït aMontserrat, 2002, Els cistercencs), ço és laimatge i semblança de Déu, i la doctrinade l´amor i l´amistat espiritual.

2. L' aspecte ascètic, format per

l´element negatiu de la renúncia, i elpositiu de l´adquisició de les virtutsteologals i les específicament monàs-tiques, així com els exercicis típics de lavida del monjo el seu objecte final ésl´ordo, o ordinatio caritatis.

3. L’aspecte sagrat, amb:

La devotio per la Humanitat del Crist.La consideració del Crist com a únic

Mitjancer -li estaria subordinada lamitjanceria de Maria, la devoció de laqual, molt típicament cistercenca com atitular que és de tots els nostres monestirs,és sempre subordinada als aspectesimposats pel Dogma.

La imitació del mateix Crist i el seuexemplum.

4. L’experiència que en resulta de totl´itinerari espiritual del monjo, sigui quese la descrigui com a unió, o com a visió,com a pau i repòs en Ell, com a sàbbat,com a alegria en Ell, o com a jubilació icontemplació.

Anem doncs ja, per acabar, a parlarmolt sintèticament dels quatreevangelistes de Cister, que sintetitzenfeliçment tota la nostra espiritualitat,aquella de la qual, en l´essencial, podemviure encara avui com a monjos i mongesblancs.

Sant BernatCom ja assenyalà en justícia Louis

Bouyer, op. cit., p.28, i repeteix Baccetti,fins ara els estudis cirtercencs li han fet"la part del lleó", deixant a l’ombra elsaltres autors, que ha arribat quasi a eclip-sar (cas aquest, en particular, del seu grani fidel amic i primer biògraf Guillem deSaint-Thierry -a qui ell convencé de fer-se cistercenc deixant l’abadiat i entrantcom a simple monjo a Signy-, del qual lihan estat atribuïdes obres, que no hanestat rescatades sinó contemporàniamentper l’acurada obra crítica de dom Wilmart,i sobretot de dom Jean Déchanet. I és quees tracta -no cal dir- d’una personalitatpoderosa i sobiranament atractiva).

48

"Papa i rei no coronat del seu segle",que domina amb el seu caràcter, el seuinflux i la seva obra, no per famós i repetit,és menys exacte el judici de dom JeanMabillon, un altre benedictí –el més grandels maurins-, enamorat del nostre sant,les obres completes del qual fou el pri-mer en editar, i recull la Patrologia Llatinade Migne (per ell calia citar semprel’obra bernardina, abans de l’obra críti-ca dirigida i duta a terme per dom JeanLeclercq), quan el fa "ultimus interPatres, sed primis certe non impar", eldarrer dels Pares (la seva mentalitat i laseva manera d’escriure feta de laruminació tenaç de la Biblia, les frasesde la qual encadenen la seva obra, amida que la memòria li ho suggereix elritme significatiu dels mots), nocertament, però, inferior a ells.Enamorat de la Sagrada Escriptura i dela tradició patrística i monàstica, en laseva obra, més que no pas laracionalitat, domina l’experiència vital.N’és a més instrument preciós, com avehicle de transmissió, el seu dominimagistral de la llengua, amarada en elconeixement dels clàssics llatins.Humà, però, al cap i a la fi (si els santsno fossin humans, i els més humans delshomes, no ens serien exemple, que,com deia ja Terenci: "homo sum, et ni-hil humanum a me alienum puto":home sóc, i considero que res d’humàno m’és estrany), manca en ell elconeixement dels Pares grecs (con ensant Agustí), i més d’una vegada esdeixà dur en el judici pel seu fort caràcteri per la intemperància de la seva ascesipersonal, cosa que no deixa de fer-nos-elmés proper i accessible, més simpàtic,goso dir...

Tenim en castellà l’antiga edició de lesseves obres del pare Adriano de Huerta, imés modernament, del pare Jaume Ponsjesuïta, superades per la dels parestrapencs espanyols a la BAC (duesedicions ja!), sobre l’esmentada edició crí-tica llatina una traducció i edició perso-nal és la que dóna al llibre San Bernardo. El

hombre de la Iglesia del siglo XII (Santo Do-mingo de la Calzada -Madrid 1990) deltractat “De Consideratione” per a EugeniIII, (p.111-236). Menys afortunats hemestat amb el català, perquè, fins avui,només aquest tractat, altramentinteressantíssim per la seva penetraciópsicològica i la prudència política, i la seva

crítica, quasi diríem actual, de la Cúria Ro-mana, se n’ha fet traducció: la del pareAmbròs Busquets de Montserrat, i l’actualde "Clàssics del Cristianisme".

Rere la biografia, encara insuperada,en dos volums, d’E. Vacandard , Vie de saintBernard (Paris 1895), el magnífic llibred’Étienne Gilson, La théologie mystique de saintBernard (París 1934), i l’article de domAnselme Le Bail, “Bernard (saint)", DS I,1 (1937), col. 1454-1459, cal citaressencialment per a ell els diversos volumsmiscel·lànis sorgits dels anys centenaris, i

Foto

: BED

MA

R.

Sant Benet - Taula s. XVII (Museu de Poblet)

49

molt en especial les diverses obres que liha dedicat dom Jean Leclercq, director iautor principal de l’obra crítica llatina delsant (a més de les versions crítiques cas-tellana dels trapencs espanyols, italianade Feruccio Gastaldelli, i francesa de"Sources Chrétiennes" basades en ella).

Destaquen entre els tractats del santel dedicat a la gràcia i al lliure albir, sobreel qual escriví la seva tesi doctoral l’abatGoffredo Venuta; sobre l’amor de Déu; iel "De Consideratione", veritablecompendi de saviesa i de prudència polí-tica, adreçat al seudeixeble Bernardo deiPaganelli, elegit Papaessent abat de TreFontane. En ell traspuael pregon i críticconeixement que téBernat de la Cúria Ro-mana -com ja heapuntat abans-. Afe-gim-hi el seu riquíssimi extens Epistolari; elsseus Sermons capi-tulars sobre l’AnyLitúrgic, entre els qualspodem escollir elsmeravellosos dedicatsa la Mare de Déu,"Nostra Senyora", enparticular aquell sobreel Missus est; i finalment,la seva darrera obra,inacabada, els Sermons-un vertader i sublim tractat- sobre elCàntic dels Càntics, difícils pel seual·legorisme, penetrats, però, d’unció, iamarats de cites bíbliques que vanencavalcant-se segons la reminiscènciaque cada mot suscita en l’autor, testimonivivent de la ruminació monàstica conti-nuada de la Bíblia en el monjo medieval.

Guillem de Saint-ThierryL’amic íntim i primer biògraf de sant

Bernat, és qui més ha patit de l’omni-presència del sant, fins el punt que, finsarribar als treballs de dom Wilmart, i dom

Déchanet molt especialment, alguna deles seves obres passava per bernardina.

El que d’ell conservem, ens mostra unteòleg que supera en profunditat el propiBernat, més racional, i amb un conei-xement més extens de la Patrística. Lesseves cites, com recorda, amb raó (si bé,com acostuma, amb massa apasionament)el pare Bouyer, no es repeteixen mai (ivegeu op. cit., p.89-90). És un doctorcontemplationis, mestre de la interioritat.

Dins la seva obra, no pas tan extensani de lluny com la de sant Bernat, podem

destacar la famosa Car-ta d’or, és a dir la Lletraals cartoixants de Mon-te Dei; el "De contem-plando Dei", el "Mirallde la fe", i l’"Expositiosuper Cantica", obrestotes, menys la darrera,com també les "Medi-tativae orationes", edita-des a "Sources Chrét-iennes", i bona part,igualment, pels trapencsargentins d’Azul.

Elred de RievaulxSe l’ha anomenat

amb raó doctor chari-tatis, i el pare Hallierpensa d’ell, que és un"educador monàstic", enaquesta escola de caritatque cal que sigui el

monestir. El distingei-xen la sevainnocència de cor, la seva delicada bondati caritat, la seva inimitable dolcesa."Bernardus prope par Aelredus noster",deien d’ell els seus compatriotes: "Quasiigual a Bernat és el nostre Elred".

Aquest simpàtic i sant monjo abat, hatrobat novament en un benedictí el seumillor editor, el pare Anselm Hoste, a"Corpus Christianorum", i a "SourcesChrétiennes". Igualment, un importanteditor de les seves obres, la majoria de lesquals han estat traduïdes al castellà pels

Aparició de la Verge a sant Bernat

50

monjos d’Azul, és l’erudit anglès C.H.Talbot, editor concretament dels sermonsfins llavors (1952) encara inèdits, i del seu"De anima". Importants obres seves sónigualment, el tendre tractadet "Sobre Je-sús quan tenia dotze anys", és a dir, el Je-sús, madur adolescent, discutint en elTemple amb els doctors de la Llei, comqui està essencialment en les coses del seuPare; la "Regla per a les recluses", ço és, latípica institució medieval de les beatesque es recloïen per a dur vida de perfeccióprop d’un monestir; i finalment, el mésfamós sens dubte, i el més sovint traduït ieditat dels seus treballs, el diàleg "Sobrel'amistat espiritual", un tractat neo-ciceronià (que confirma l’humanisme avantla lettre dels nostres Pares cistercencs). SiDéu vol, sortirà pel setembre a "StudiaMonastica" de Montserrat un article meu:"El De spiritali amicitia de san Elredo: de lasamistades particulares a la Filía santa y elÀgape".

I arribarem així al final del nostretreball amb el darrer dels “quatreEvangelistes de Cister”.

Guerric d'IgnySi Bernat meresqué d’ésser anomenat

de dret el citharista Mariae, potser ningúno guanya Guerric, sens dubte el menysconegut dels quatre, en la delicadatendresa amb què parla de Maria. Homed’excelsa humilitat, volgué que homcremés en morir tota la seva obra, cosaen la qual, afortunadament, no fou pasobeït. Mikkers l’anomena el "doctor de laconformació amb el Crist", perquè els seus"Sermons litúrgics", que resumeixen totala seva obra, són centrats pel tema de laimitació del Crist.

L’obra ha estat editada en la col·lecció"Cistercian Fathers" de Kalamazoo, aixícom, en dos volums, a "Sources Chré-tiennes", amb bona introducció del pareLucien Deseille.

Isaac de StellaHi afegiré, però, encara l’esment d’Isasacde Stella, com vol amb raó Bouyer (p.195-

203 del seu repetit llibre).D’origen anglès, poc sabem d’ell, sinó

és, que fou abat del monestir francès deL’Étoile. Els fragments que ens han arribatde la seva obra són prou perquè ensadonem de la seva grandesa i profunditatteològica, ben original. Sap fer-nos unasíntesi admirable de les veritats de la fe ide la vida espiritual dels cistercencs, comsentencia el pare Mikkers, qui s’atreveixa dir encara (col. 750 del seu repetitarticle), que "cal mirar la seva obra comuna de les fonts principals de l’autènticaespiritualitat cistercenca".

"Perquè té", diu Bouyer, "un do de l’estila les antípodes del de sant Bernat, a pe-nes, però, menys esclatant. Les sevesvisions metafísiques i teològiquess’expressen en frases d’antítesisadmirablement equilibrades" (p.195-196).

Han estat editats els seus "Sermons del’any litúrgic" (3 volums de "SourcesChrétiennes", anys 1967, 1974 i 1987; i a"Cistercian Fathers" de Kalamazoo, finsara el primer volum), mentre que el seutractat "Sobre l’ànima" ha estat traduït ala mateixa col·lecció americana dins ThreeTreatises on Man, Tres Tractats sobrel’Home.

Amb això, benvolguts amics tots, nique sigui ben humilment, he acabat. Usofereixo aquest treball de pura iniciació,per a enllaminir-vos una mica, i invitar-vos a tastar els fruits saborosos d’unaespiritualitat medieval bíblica i patrística,que és la nostra, feta d’oració i per al’oració. Ens hi ajudarà, sens dubte, Aquellqui n’és l’inductor i principal objecte, Je-sús, el Crist, i Maria, la seva santíssimaMare, i mare nostra.

Alexandre Masoliver

1 Conferència pronunciada en el curs d'estiude la Universitat Rovira i Virgili, a Santes Creus,el 9de juliol de 2002.

51

LES VINYES DE POBLET

Foto

: BED

MA

R.

51

Va ser a mitjans del Segle XII, so-bre aquesta terra, amb la pols en-cara fresca aixecada pels darrers

sarraïns, que va arribar un grup de monjosde Fontfreda.

Van arribar a l’indret escollit, iobservaren a ponent la corrua de turonsamuntegant-se ordenadament fins a lallunyania: al seu davant l’alzinar espès ila cinglera blanquinosa de la Pena: cap al’interior la plana vermella i argilosa dela Conca, esquitxada de pinedes polsosesi mates de garric... L’aigua brollava,bressant, és clar, alguna filera d’àlbers,l’arbre més refinat i aristocràtic que tenimpels encontorns... i decidiren fer d’aquelllloc el redós de pau i espiritualitat queels calia i que més tard acabaria sent elnucli cabdal en la història del País queavui dia és.

El que no podien intuir en aquellsmoments és que sota els seus peusdescansava, en un repòs mil·lenari,l’element capaç de destil·lar les més ocul-tes essències d’aquella terra i condensar-les en un fruit de petites baies negroses,lluent i apetitós com cap altre, aguaitantque la mà destra d’algun druida l’acabéstransformant en aquest líquid purpuri icàlid, que ens afua l’esperit i que ha estatsempre company de les més altes

manifestacions de la cultura i lacivilització humanes: el vi.

Em refereixo a la llicorella, o pissarra,que des del punt de vista vitícola, és elque fa Poblet més interessant.Efectivament, la llicorella i, en general,els sòls profunds i pedregosos sónsinònims de vins concentrats i d’altaexpressió, com els veïns del Priorat hanrepetit fins a l’extenuació.

Poblet es troba en un punt de grancomplexitat geològica, just en el límit del’extensíssima zona coneguda com laDepressió de l’Ebre, que comença a SantBernat i més o menys delimitada pel riuSec, s’estén Aragó enllà fins més amuntdels Monegros. La Depressió de l’Ebreestà formada per argiles i gresos dediferents classes (roca a la qual pertanyengairebé tots els carreus i el materialconstructiu de Poblet) i origina un sòlhabitualment superficial i molt compacte,que s’enfanga i empapa al mateix tempsque s’asseca amb facilitat. I en aquestaterra eixarreïda, l’embat inclement del sold’estiu recargola i gairebé escanya la plan-ta fins impedir en algunes ocasions lacorrecta i completa maduració del raïm.

Més amunt de Sant Bernat i venint capal muntanyam de Prades, el terreny

52

canvia bruscament degut a una profundaescletxa, coneguda com a falla de Poblet.Aquesta escletxa ha fet aflorar lespissarres soterrades feia milions d’anys,que en els darrers mil·lenis s’han anatbarrejant amb roques calcàries igranítiques provinents de l’erosió de lafalda de les muntanyes, juntament amb

altres elements, amb terra fina, matèriaorgànica, etc.

El resultat és un terreny idoni per alconreu de la vinya i per a l’elaboració degrans vins negres, els quals adquireixenun buquet mineral i una delicadesainigualables.

Al mateix temps que seguramentignoraven els poders d’aquest element,els monjos arribats tampoc podien saberque sota aquest terreny pedregós i frescal,on la vinya pot allargar les seves arrelsmolts metres endins, l’espasa de foc delsmigdies d’estiu es torna una carícia càlidaque prepara el raïm per a la completamaduració, i que més tard, la frescoresmolada de les nits de setembre afinarài carregarà el raïm d’aromes subtils, idurant el dia, el sol radiant de la tardor iel fresc del serè li donarà el punt dedolçor necessari per a arribar a laperfecció.

Així doncs, si Poblet ha estat unaconfluència feliç d’esdevenimentshistòrics, també és una confluència feliçde factors vitícoles.

Però, és clar, si els monjos deFontfreda no podien saber tot això en elmoment de l’elecció, sí que eren en canvidestres druides i perfectes coneixedorsde la viticultura i l’elaboració del vi, coma bons membres de l’Orde del Cister. Elque modernament s’entén com ainvestigació en viticultura va començara l’Edat Mitjana en els closos delsmonestirs cistercencs, i el focusd’aquestes investigacions sempre era elmateix subjecte: el Pinot Noir, la més de-licada, la més exigent, la més elusiva ifugissera de totes les varietats de raïmnegre, capaç de donar el més angelicaldels vins o bé el més anodí i impersonal.

No sabem si aquesta va ser la primeravarietat conreada a Poblet, però ésraonable pensar que així fou, i que va anarsubstituint-se per varietats locals, mésfàcilment cultivables. L’aposta deCodorniu és valenta en restablir el conreude la varietat cistercenca per excel·lència.És valenta i coherent. Coherent en elcontext del Monestir i valenta en elcontext enològic, ja que és una varietattemuda en un país on s’han assolit altescotes de qualitat amb altres raïms. Elnostre gran repte és afegir a la glòriahistòrica i arquitectònica de Poblet unpetit apèndix de glòria enològica.

I per a tal objectiu hem construït, comsabeu, el celler elaborador en l’antic cen-tre d’explotació agrícola de la fincaGirona. El celler està capacitat per ela-borar fins a uns 90.000 kg de raïm, queés quelcom més del que pot produirPoblet en anys de gran collita.

Després de la profunda reestruc-turació del clos de Poblet i del’arrabassament dels antics conreus l’any90, la vinya ha quedat distribuïda en setpetites parcel·les, i el disseny del cellers’ha fet pensant en la vinificació per

Foto

: BED

MA

R.

Baixrelleu amb motiu vinícola. Tomba de laCanònica a Saint Bertrand-de-Comminges (França)

53

separat de cada una d’aquestes parcel·les,en un intent perquè el vi, inicialment,reflecteixi les petites diferències que hipot haver entre elles.

Així tenim el que nosaltres anomenem“La Font del Ferro”, l’única vinya que estroba a l’exterior del recinte emmurallat;“La vinya dels col·legis”, al costat delPalau Nou de l’Abat;“La Granja”, que és laparcel·la de majorextensió, entre l’helio-port i el Cenobi;“L’Hort”, que és lavinya paral·lela albarranc; “La vinya dela muralla”, que ésl’estreta feixa plantadaentre el barranc i lamuralla de llevant i“La Bassa del Molí”,una parcel·la tambéextensa situada da-rrera la Sagristia i ques’estén fins al barranc.

L’orientació de lesfileres és, en la ma-joria de casos, deNord a Sud, perme-tent que el sol il·lu-mini el raïm d’amb-dues bandes del cep ifent que al migdia, quan la temperaturaés més alta, la pròpia vegetació protegeixiel raïm.

D’aquestes parcel·les, les més inte-ressants són les de l’hort i la bassa delmolí, ja que tot i estar tan properes, do-nen vins de característiques gairebé opo-sades. I la raó d’aquestes diferències vemarcada per l’existència del barranc dela Pena. El terreny més proper al barranc(com la vinya de l’hort) és més profund,més llimós i fèrtil i fa que la vegetaciósigui més vigorosa. Així tenim que la ufa-na dels sarments oculta en major mesurael raïm i fa que el vi resultant sigui méspàl·lid de color, amb menys potència i

estructura, però més aromàtic i amb unpaladar afruitat més marcat.

Per contra, a la bassa del molí, mésallunyada i elevada respecte del nivell delbarranc, el terra és pobre i més superfi-cial, la vinya creix poc i el raïm està moltexposat al sol i així tenim un vi amb moltde color, molt tànic i amb molta capacitat

per envellir. Només lifalta la finesa que téel vi de la vinya veïna.

El vi perfecte ésl’ensamblatge de qua-litats que ens oferei-xen una i altra vinya,i que la resta deparcel·les posseeix jadirectament al tenirun terreny barrejadels dos sòls contra-posats que acabem decomentar.

Actualment hi haa la venda el vi de lacollita del 2000, pri-mera anyada al mer-cat després delparèntesi obert l’any93. La venda es fanomés a la botiga delceller i en restaurantsi pastisseries de la

Conca de Barberà, i esperem estendre ladistribució lentament cap a la resta deCatalunya.

El camí és llarg però engrescador, pled’il·lusions i amb consciència de l’honorque ens pertoca amb l’ubicació de lesvinyes. I esperem que, al costat de la feinahumana i la feina de la natura,l’espiritualitat gràvida que irradia elMonestir i que agombola el creixementde la vinya arribi a concretar-se en leslluïssors purpúries d’una copa de vi.

Martí Magriñá Enòleg de Codorniu a Poblet.

El futur raïm apunta ja en plena primavera.

Foto

: BED

MA

R.

54

Maig

Dia 1, dimecres: El P. Abat i el P. Alexandre Masoliver han anat al monestircistercenc aragonès de Rueda. Han estat invitats pels Amics de Rueda. Hi ha hagutuna missa i una conferència del P. Alexandre sobre Rueda i els cistercencs.

Dia 12, diumenge: L'Orfeó la Lira de Sant Andreu de Palomar (Barcelona) hacantat algunes peces a la missa conventual. Després ha fet un concert al Palau del'Abat. Aquest Orfeó celebra aquest any el seu 25è aniversari.

Dia 13, dilluns: Aquest matí ha visitat el monestir la reina Paola de Bèlgica. Ve-nia del Molar (el Priorat) on ha passat uns dies a casa d'uns amics seus belgues.

Dia 23, dijous: Aquest migdia mentre la comunitat era al refetor dinant, unslladres han entrat a les Cases Noves. No sembla que s'hagin emportat res, però síque han forçat les portes de les habitacions i han remenat algunes cambres.

Al vespre el P. Abat ha assistit a l'homenatge del P. Miquel Batllori, jesuïta, que s'hafet a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Dia 25, dissabte: El P. Abat i el P. Alexandre Masoliver han anat a Saragossa a lacelebració del 800 aniversari de la fundació del monestir de monges cistercenquesde Santa Lucía.

Dia 27, dilluns: Aquesta tarda han visitat el monestir els abats benedictins deLigugé i de Leyre. Venien de Montserrat i anaven de retorn a Leyre.

Dia 30, dijous: Avui han començat unes xerrades que dóna el P. Miguel ÁngelSánchez, dominic de València, Secretari General de Justícia i Pau d'Espanya. Du-raran fins el proper dia 1 de juny i tractaran sobre la justícia, la pau, els dretshumans i la situació dels immigrants a Espanya.

Per la nit ha arribat Mons. Alberto Inesta, bisbe auxiliar emèrit de Madrid, quepassarà uns dies a Poblet.

Juny

Dia 4, dimarts: Després de Laudes ha marxat Mons. Alberto Iniesta.

Dia 6, dijous: El P. Abat i el P. Alexandre Masoliver, acompanyats pel Sr. OctaviVilà, secretari de la Junta de la Germandat de Poblet, han anat a València. Allí, al'aula magna de la Universitat de València, ha tingut lloc una taula rodona on s'haparlat de l'actualitat de la vida monàstica cistercenca i també de la Germandat dePoblet. Han assistit a l'acte unes 120 persones.

Crònica de la Comunitat de Maig a Octubre de 2002

55

Dia 9, diumenge: El P. Abat, acompanyat de Fra Josep Aliaga i Fra Rafel Barruèhan anat al monestir trapenc navarrès de la Oliva, on s'han celebrat els 75 anys dela restauració monàstica.

Dia 12, dimecres: A les 12 h. del migdia ha tingut lloc al palau de l'Abat lapresentació d'una pàgina web sobre l'estudi que s'ha fet de les suposades restes delPríncep de Viana i de les dels membres de la casa ducal de Sogorb. Han intervinguten l'acte la Sra. Mariona Ibars, que és la corrdinadora de l'estudi i altres estudiosos.Ha clausurat l'acte al P. Abat.

Dia 14, dilluns: El P. Abat ha anat a Barcelona per assistir a l'enterrament de SorNeus Gimó, priora del monestir de Valldonzella.

Dia 25, dimarts: Avui ha començat el Segon Curs d'Iniciació a la interpretaciódel cant gregorià dirigit pel Sr. Luis Prensa. Durarà fins el proper dia 28 i tindràlloc al Palau de l'Abat. Hi assistiran unes 25 persones entre monjos i altres.

Dia 26, dimecres: Després de Laudes i en presència de la comunitat Fra Fructuósha rebut el sagrament de la unció dels malalts.

Dia 29, dissabte: Festa de la Germandat de Poblet. Després de la missa conven-tual, presidida pel P. Abat, ha tingut lloc l'Assemblea Plenària anual de la Germandata la sala capitular. Després, i al mateix lloc, hi ha hagut una conferència del P. JuanM. de la Torre, trapenc, sobre el tema: "El Cister en el món d'avui". A continuacióel dinar al celler. Finalment a l'església hi ha hagut un concert de cant gregoriàamb la interpretació de l'Schola Gregoriana Domus Aurea de Saragossa, dirigidapel Sr. Luis Prensa. Han interpretat diverses obres gregorianes i un drama litúrgicmedieval sobre el passatge evangèlic dels deixebles d'Emaús. També tres participantsal curset de gregorià han interpretat la Salve montserratina. Eren Raül Fernández,Ricard Rovirosa i a l'orgue Albert Pàmies.

Dia 30, diumenge: A la tarda el P. Abat ha anat a Saragossa per assistir al jubileude 25 anys d'episcopat i 50 de sacerdoci de l'arquebisbe Mons. Elías Yañes.

Juliol

Dia 1, dilluns: A la tarda ha mort Fra Fructuós Molas i Salvat. Tenia 89 anys i feia42 anys que havia fet la professió. Ha mort després de bastants anys d'estarimpossibilitat per la vellesa.

Dia 2, dimarts: A la tarda hi ha hagut l'enterrament de Fra Fructuós.

Dia 28, diumenge: Ha arribat al monestir Mons. Ramon Torrella, arquebisbeemèrit de Tarragona, per passar uns dies a Poblet.

Agost

Dia 9, divendres: Aquest matí ha visitat el monestir Carles Hug de Borbó-Parma.

Dia 15, dijous: A les 9:30 h. del vespres hi ha hagut a l'església un concert acàrrec del grup vocal Psallite i del conjunt instrumental Lympha. Han interpretat

56

obres d'autors dels S. XVI i XVII i del Llibre Vermell de Montserrat.

Dia 21, dimecres: Fra Xavier Guanter i Fra Lluc Torcal han anat a Roma perparticipar en el curs per a formadors que s'hi desenvoluparà a la Casa General del'Orde.

Dia 28, dimecres: El P. Abat i Fra Lluís Solà han anat a Vallbona a l'enterramentde Sor Núria Torres, que va morir ahir.

Setembre

Dia 10, dimarts: Han dinat al menjador, junt amb la comunitat, quatre mongesbenedictines del monestir de Sant Benet de Montserrat, dues de les quals han estatdurant vuit dies als pisos.

També ha dinat amb la comunitat Fra Rafel Forès, de Valdediós. Ha anat a Solivellaper inaugurar-hi una exposició de dibuixos seus feta en ocasió de les festes delSagrat Cor.

Dia 14, dissabte: Fra Lluís Solà i Fra Rafel Barruè han anat al monestir de SantBenet de Montserrat per assistir a la professió solmne de la germana Olga Nicolau.

Dia 19, dijous: Avui han operat amb raigs làser la retina de Fra Josep M. Cabañes,ja que hi havia perill que es produís un despreniment.

Dia 20, divendres: A la matinada ha marxat cap a Roma el P. Abat per participara la reunió del Sínode de l'Orde.

Pel matí ha arribat al monestir el jove Josep Antoni Peramos amb la intenció decomençar pròximament el postulantat. Té 25 anys i és fill de Salobreña, poble dela província de Granada.

Dia 21, dissabte: El P. Jesús M. Oliver i Fra Rafel Barruè han anat a Vallbona deles Monges per assistir a la restauració eclesiàstica de la parròquia del poble. Presidiala cerimònia Mons. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Tarragona. L'acte haconsistit en una missa, sermó i piscolabis.

Dia 25, dimecres: El P. Prior, el P. Jesús M. Oliver, el P. Josep M. Recasens i FraRafel Barruè han anat a Tarragona a visitar una exposició sobre Auguste Rodin,organitzada per la Fundació "La Caixa".

Dia 26, dijous: Avui han operat la retina de l'altre ull a Fra Josep M. Cabañes.

Octubre

Dia 2, dimecres: El prepostulant Josep Antoni Peramos ha caigut i s'ha fet unesquinç al peu dret.

Dia 3, dijous: A la tarda han arribat de Roma el P. Abat i Fra Xavier Guanter.

Dia 6, diumenge: El P. Jesús M.Oliver ha anat a Buenafuente per predicar-hi a lesmonges cistercenques d'aquest monestir una setmana d'exercicis espirituals.

57

Fra Fructuós (Francesc, com a nom civil)Molas i Salvat, ens va deixar a la tarda de l'1de juliol del 2002. Es digué l'Ofici de difuntsi l'endemà se li féu la missa funeral i sel'enterrà. Havia nascut a la ciutat deTarragona el 25 d'abril del 1913, pel que te-nia 89 anys d'edat i n'havia fet 42 de monjo.S'estimava molt Tarragona i sempre enparlava bé a quants el visitaven. Va venir aPoblet el 9 d'agost del 1958 i vestí l'hàbit l'1de març de 1959 de mans del llavors abatEdmon Garreta. Professà el 13 de març de1960. Durant molts anys va treballar de"caixista" a la impremta del monestir, és a dir,feia la compossició manual de les pàgines que s'havien d'imprimir, i d'entreelles van ser notables les de les obres de l'edició crítica de sant Bernat, que vanser impreses a Poblet. Després feia de porter suplent, fins que la salut li ho vapermetre, i passà bastants anys a l'infermeria per les seves xacres, fins que unatur cardíac se'l va emportar. ACS.

Francesc M. Tulla

NECROLÒGICA

Dia 10, dijous: Avui han operat d'un ull al P. Prior. Es tracta d'una operació decataractes.

Dia 15, dimarts: Fra Josep M. Cabañes ha anat al monestir trapenc de La Olivaper participar-hi a un curset de formació filosòfica i teològica.

Dia 16, dimecres: A la tarda hi ha hagut Capítol conventual. En ell el P. Abat hadonat informació sobre el desenvolupament del darrer Sínode de l'Orde.

Dia 25, divendres: El P. Abat ha assistit a Barcelona a una reunió del grup "Diàleg",grup que vol millorar les relacions entre Espanya i França, i que està dirigit pel Sr.Carles Sentís. En aquesta reunió s'han presentat un parell de llibres que tracten del'Orde Cistercenc.

Dia 26, dissabte: Reunió del Patronat de l'Arxiu del President Tarradellas.

Dia 28, dilluns: Han començat les obres de l'hostatgeria externa que s'ha deconstruir on hi havia hagut la Bosseria, al costat de la Capella de Santa Caterina.

Dia 30, divendres: El P. Abat ha anat al monestir de La Oliva per anar a buscarFra Josep M.Cabañes.

58

Alfonso Comín va escriure La soledad de la fe arafa aproximadament vint-i-cinc anys. L'interèsde l'escrit -per la llibertat i lucidesa amb què

s'expressa l'autor i per la permanent actualitat deltema tractat, l'expressió pública de la fe- m'ha dut afer-ne una nova lectura.

Comín -per aquells qui no el recordin o non'hagin tingut notícia- va ser un cristià compromès-marxista, intel·lectual, home d'Església i de la cul-tura- que morí a Barcelona el 1980, poc abans decomplir quaranta-set anys. La seva trajectòria vitall'ha convertit en un referent del seu momenthistòric, exemple dels cristians que van fer el pasendavant, de la militància política d'esquerres i delcompromís social, per accelerar la fi de la dictadu-ra, aconseguir una societat justa i una Església fidelal missatge de Jesús.

Es dóna el cas que entre els aspectes que confi-guren el cristianisme d'Alfonso Comín hi ha, deforma destacada, la seva relació amb el Monestirde Poblet. Va ser el primer lloc que va visitar ambla seva esposa, Maria-Lluïsa, només casar-se; sovintva ser l'indret on trobar pau, silenci i un espai per ala pregària. Encara avui la seva família manté elcostum d'anar-hi sovint. Aquest lligam íntim entreComín i Poblet fa potser més adient el present escriten aquestes planes.

La soledad de la feLa soledad de la fe és un text breu -d'unes deu pla-

nes- que Alfonso Comín va presentar com acomunicació en les "II Jornades Catalanes delMoviment Internacional d'Intel·lectuals Catòlics"celebrades a Barcelona l'abril de 1978. Va serpublicat aquell any a "Qüestions de vida cristiana" ia la revista "El Ciervo", i, posteriorment, al volumIII de les Obras de Comín1.

El context d'aquest escrit és el debat a l'entornde la privatització de la fe. Aquesta qüestió arribavaamb retard a l'Espanya de la transició. Cal recordarque era un moment de canvis ràpids que provocavadesorientació en molts. L'Església, que tot just sortiade l'etapa nacional-catòlica, perdia alguns dels seusprivilegis i veia, impotent, com s'iniciava undegoteig de cristians que abandonaven, decebuts,la institució.

Tres proposicions per a la reflexióL'escrit comença amb una cita de l'Evangeli de

58

SOLITUDI UTOPIA

59

Joan (14, 4-6). Tomàs li pregunta a Je-sús com saber el camí per seguir-lo iEll li contesta: "Jo sóc el camí, la veritati la vida". Comín derivarà d'aquests trestermes -camí, veri tat i vida- tresproposicions per reflexionar sobre la fei la seva expressió pública.

a) CAMÍ: viure com si Déu no existís

El primer que afirma Comín és quela versió de la fe cristiana que ens pre-senta l'Església oficial és insatisfactòriaper a l'home contemporani. La raó,segons Comín, és que aquestaexplicació no s'adiu amb la figuraautèntica de Jesús en el seu comiat al'últim sopar o amb les experiènciesdels primers cristians, perseguits per laseva fe, o amb tants altres passatges dela Bíblia on la fe és lluita i alliberament-el fil roig que l'atravessa, en paraulesd'Ernst Bloch.

Quina és l'alternativa al discurs ofi-cial? En haver-se d'expressar, Comín re-corre a les paraules de DietrichBonhoeffer, teòleg i pastor protestantperseguit pel nazisme: el cristià ha deviure la seva fe amb honestedat a larecerca del Déu amagat (Deusabsconditus) de la mateixa manera coml'home contemporani camina en lafoscor a la recerca del seu ésserprofund, també ocult (Homo absconditus).El cristià -que, com Jesús, és abanshome que no pas home religiós- had'acceptar viure sense avantatges, com siDéu no existís (Etsi Deus non daretur).Només d'aquesta manera la sevaparaula, l'expressió de la seva fe, seràcreïble i, per tant, significativa per al'home contemporani.

Aquest caminar en la foscor,temptejant i mesurant cada nou pas,acosta el cristià a l'experiència delsprimers cristians que van patir tres diesd'angoixa i dubtes abans de laresurrecció. I l 'apropa, també, al'experiència del mateix Jesús que, a lacreu, sentí solitud i absència de Déu.

b) VERITAT: El Temple ha d'esvair-se perpoder recuperar l'expressió de la fe

La segona proposició relaciona fe iveritat. A finals dels anys setanta hihavia consciència de la dificultat de ferentenedora la fe en el móncontemporani. Comín recull un dobleinterrogant: quin valor té la fe?, quècanvia el fet de tenir-la?, i, d'altra ban-da, es pregunta, com trobar paraulesadients per mostrar la nostra fe al'home contemporani.

Comín descarta algunes possiblesrespostes abans d'iniciar la que ell trobaadequada. En primer lloc, no és nomésun problema del món actual: sempre hacalgut trobar el lloc adient a la Paraulaen cada societat i moment històric. Ensegon, no és culpa del món actual, delscanvis que s'estan produint. El cristià,tal com expressava Mounier a La petitapor del segle XX, no ha de tenir por delmón present que no és, comparat ambaltres èpoques, especialment abjecte nipervers.

El problema no ve de fora, diuComín, sinó que cal buscar-lo dins.L'eclipsi de l'Església i el progressiuabandó d'ella per part dels creients, calcercar-lo en el fet que l 'Esglésiainstitucional (el Temple) té segrestada laParaula. Des dels temps de l'emperadorConstantí -quan el cristianisme es con-vertí en la religió oficial de l'Imperi- lajerarquia eclesiàstica té pànic de perdreel control de la fe, l'expressió de la qualvol mantenir en els límits del seudomini i interès. Que lluny aquesta fe,afirma Comín, d'aquella recerca, dèbili permanent, de la veritat. El Temple,visible i triomfant, és contradictori ambuna existència on -segons la primeraproposició- cal viure com si Déu no exis-tís.

La relació fe-poder ha anat buidant laparaula del seu contingut. Noméspodrem recuperar la veritat de la fe, laseva expressió autèntica, si l'alliberem

60

del l last del Temple. Per tald'aconseguir-ho, Comín proposa duesvies complementàties. Primera: el Tem-ple s'ha d'esvair. Res de restaurar la"cultura catòlica" a la recerca d'unanova cristiandat. No és el Temple -elculte anquilosat i ritualista- el llocd'adoració, sinó l'esperit. Segona: calviure la fe com a testimoni en aquestaúnica història que ens ha tocat viure,creients i no creients. Viure-la potseren una petita comunitat. "No envair,doncs -diu Comín-, i menys encaraasservir gràcies al poder del Temple,sinó simplement testimoniar [...] I tes-timoniar allí on sembla més difícil ihostil de fer-ho".

En aquesta segona via, Comín trobaexemples de com viure la fe. Cita elsgermanets i les germanetes deFoucauld, per la presència pobre isol·lícita entre els més desemparats,Leonel Rugama i Camilo Torres com aexemples d'encarnació del cristianismeen situacions l ímits, i DietrichBonfoeffer, colpit per la seva persona

-testimoni en el seu captiveri en uncamp de concentració-, la seva fedespullada i la paraula profètica.

La fe no s'esgota en el món, però ésa través d'aquest -de l'esdevenimentmounerià- com s'expressa. No hi hareduccionisme: la fe no s'identifica ambles obres, però sense elles no existeix.

c) VIDA: la fe ens transforma la vida i ensdu a la transformació de la humanitat

Aquesta és la proposició que menysdesenvolupa Comín en el seu text, siatenem a l'extensió que li dedica.Tanmateix, bona part de l'obra i de lapraxi de Comín, a Cristians pelSocialisme o en els diversos partitspolítics on milità -morí sent diputat delPSUC al Parlament de Catalunya- vaser aplicació vital d'aquesta fe.

El que Comín afirma és quel'acceptació de la fe ens allibera i,sacsejats per una mena de vertigen, enstransforma la vida. Aquesta mutaciópersonal ens empeny cap a la

61

transformació de l'univers, és a dir, dela humanitat.

En canvi, viure una fe previsible idomesticada ens deixa sense esperança,al marge de la utopia, fossilitzats envivències rituals i estèrils. Una fe quees proposi transformar la humanitat idestruir el Temple és perillosa, contraella, per frenar-la, s'alien els poderseclesials i del món. I Comín cita, coma exemple, la campanya de persecuciói desprestigi d'aleshores contra lateologia de l'alliberament llatinoa-mericana.

En qualsevol cas, assenyala Comín,per a la fe és pitjor l'asfixia burocràticaque no la persecució, la qual, diuexplícitament, no desitja per a ningú.

Conclusió: solitud i utopia

A la darrera part del seu text, Alfon-so Comín resumeix, emprant una citadel filòsof alemany Ernst Bloch, allòque ha volgut dir-nos: el cristià ha deviure la seva fe a partir de la solitud ien la perspectiva de construir la granutopia. Solitud i utopia, doncs.

Des d'una fe que és solitud iabsència, per al creient la utopia no ésun "encara no", sinó un "ja sí", és, enparaules de Paulo Freire, l'inèdit viable.L'esperança permet el creient veure els

petits avenços que s'estan produint i licomunica l'energia per caminar vers lagran utopia del triple alliberament: dela veritat, de l'ésser humà i de lahumanitat en el seu conjunt.

Davant de l'interrogant fe pública-feprivada, hom parlava, en les Jornades onComín presentà la seva Soledad de la fe,d'una fe responsable. Comín, penso, sensenegar això, afirma en el seu text que elque ens cal és una fe autèntica -és a dir,honesta, sense avantatges, cercant-nela veritat sense gaudir de la protecciódel Temple- i transformadora de la realitathumana junt amb altres homes i donesque optin, des de punts de vista diver-sos, per la lluita a favor de l'home enaquesta història que compartim.

Vint-i-cinc anys després, en moltssentits la reflexió d'Alfons Comín con-tinua vigent. Esvaïts força punts dereferència, desorientats i amb dubtes,el record de la seva persona i la lecturade la seva obra -en concret, d'aquestpetit text- poden ser-nos útils enaquesta recerca incessant que és la vidapròpia de cadascú i en l'aventura delnostre itinerari col·lectiu.

Albert Marzà Professor de Filosofia i autor d'una tesi de

llicenciatura sobre A. Comín.

BIBLIOGRAFIA

1. Per a les cites utilitzo la versió catalana de l'escrit publicat a "Qüestions de vida Cristiana", n. 94, novembre 1978. El text de"El Ciervo" va aparèixer al n. 334, d'aquell mateix any. Pel que fa a les obres completes de Comín, el text es troba a COMÍN,A. Obras III (1977-1979), Fundació Alfons Comín. Barcelona, 1987, pp. 219-230.

62

El Dr. Ramon Torrella i Cascantenasqué a Olesa de Montserrat, diò-

cesi de Barcelona, el dia 30 d’abril de 1923.Un cop finalitzats els seus estudis d’enginyer tèxtila Terrassa ingressà al Seminari de Barcelona i vaser ordenat sacerdot el 25 de juliol de 1953 a Olesade Montserrat. Es doctorà en Teologia l’any 1958per la Universitat Gregoriana de Roma. Fouconsiliari de la Joventut Obrera Catòlica a Barce-lona i consiliari nacional de 1960 a 1964 i de laJACE de 1964 a 1966. Rector del Seminari de Bar-celona de 1966 a 1968.

Fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona a l’edatde 45 anys, per Pau VI, el 25 d’octubre de 1968, irebé l’ordenació episcopal a la basílica de SantaMaria del Mar el 14 de desembre d’aquell mateixany.

Fou vicepresident del Pontifici Consell per alsLaics i de la Pontifícia Comissió Justícia i Pau, vice-president del Consell Cor Unum i vicepresident delSecretariat per a la Unitat dels Cristians.

El 12 d’abril de 1983 Joan Pau II el nomenàarquebisbe de Tarragona.

Ha estat representant de la ConferènciaEpiscopal Espanyola en el Consell de lesConferències Episcopals d’Europa, vicepresidentd’aquest Consell, membre del Comitè mixt entreaquest Consell i la Conferència d’EsglésiesEuropees (KEK) i president de la ComissióEpiscopal de Relacions Interconfessionals.

L'any 1984 fou nomenat membre del Secretariatper a la Unitat dels Cristians, càrrec que encaraavui ocupa.

Convocà i presidí el Concili Provincial Tarra-conense celebrat del 21 de gener al 4 de juny de1995, fet que ha portat a definir-lo com a“l’arquebisbe del concili”.

El 20 de febrer de 1997 es publicà l’acceptacióde la seva renúncia a la Seu de Tarragona.

Tot passant uns dies de repòs a Poblet, el Dr.

Foto

: Arx

iu R

. Tor

rella

.

ENTREVISTA A RAMON TORRELLA,ARQUEBISBE EMÈRIT DE TARRAGONAENTREVISTA A RAMON TORRELLA,ARQUEBISBE EMÈRIT DE TARRAGONA

63

Torrella accedí a respondre a les nostrespreguntes.

El 4 de maig de 1992, a Poblet, durant latrobada del clergat de la Tarraconense amb motiudel IX Centenari de la Restauració de la Seu Me-tropolitana de Tarragona, anunciava laconvocatòria del Concili Tarraconense. Aquestanunci no fou casual. Per què a Poblet?

"L’ocasió era idònia, hi havia reunitgran part del clergat de Catalunya, unsnou-cents preveres, i vaig aprofitar aque-lla ocasió privilegiada".

En l’homilia d’aquell 4 de maig de 1992 vostèdeia “aquest monestir cistercenc és un testimonivivent de vida cristiana renovada i de la força es-piritual de l’evangeli”. Aquí i avui, com valora eltestimoni dels monjos?

"Els monjos donen testimoni detranscendència, són ells els qui ensensenyen que no hem vingut a aquestmón per a estar-hi arrelats sinó que hi hauna altra vida, que existeix una perspecti-va de vida eterna. Aquest és el testimonidels monjos".

L’arquebisbe Torrella presidí a Pobletl’Aplec de religiosos de Catalunya ambmotiu de la celebració del Mil·lenari deCatalunya, era el 15 d’abril de 1989.Aquell dia deia als religiosos catalans: “Elsreligiosos i les religioses, vosaltres que perla vostra castedat consagrada viviu ja«com a fills de la resurrecció», trobeu enel misteri de l’Església, la presènciad’aquell que, per la seva crida, fa del’obediència religiosa una fidelitat amo-rosa a la sobirania de la seva Paraula i dela pobresa religiosa en fa un honor al cosdel Senyor”. També amb motiu de labenedicció del Monestir de Clarisses deReus s‘adreçava així: ”Vosaltres religioses,«separades» del món per les parets delmonestir, doneu a l’Església i al món lesenergies espirituals que més falta ens fan.Les energies de la pregària i de la lloança,l’exemple del silenci que ajuda a trobarDéu en la nostra vida, l’exemple de l’amor

a Jesucrist sense condicions, amb totagenerositat”.

Vostè és nascut a la vora de Montserrat, aOlesa, per això, i com a bisbe auxiliar de Barce-lona, la seva relació amb Montserrat ha estat in-tensa; a més ha sovintejat la cartoixa deMontalegre i ha regit durant 14 anys l’arxidiòceside Tarragona, on està el monestir de Poblet on bensovint hi ha fet estada. Com veu cada un d’aquestsmonestirs, el seu paper testimonial, la seva tascadins de l’Església?

"La Cartoixa és el testimoni més radi-cal que avui ens ofereix la vidacontemplativa, és aquell lema de Sant Brureflexat en l’escut cartoixà: la creupermaneix i el món dóna voltes. És la vidamés ascètica i més rigorosa. En unacartoixa no hi entra ni el pernil ni lacansalada. La meva relació amb la cartoixade Montalegre es remunta als meus anysde consiliari de la HOAC (HermandadObrera de Acción Católica), en aquelltemps m’hagués estat impossible fer untemps de recés a Montserrat, hi haviamassa companys capellans de Barcelona iper això vaig triar Montalegre per a po-der gaudir de pau. Allí hi coneixia el P.Ramon, fill d’Ulldemolins, i Marià Roig,un amic del seminari de Barcelona, deVilanova i músic a més. A ell li vaig haverde dir un dia: «mira jo a tu no et veig decapellà diocesà» i així va acabar a lacartoixa amb el nom de P. Agustí.Actualment a Montalegre deuen ser deuo dotze, la seva vida és dura i jo hi passavauna setmana a l’any i tan sols el diumengees menja en comunitat tres plats, la restade la setmana fa vida cadascú a la sevacel·la. Coneixia també tres germans deGirona, tots tres varen deixar la cartoixaun rere l’altre, i un d’ells és ara capellàdiocesà a Anglaterra. També recordo lahistòria d’un sacerdot, a qui jo haviaordenat, que sense poder aguantar-ho vamarxar un dia sense dir res a les tres delmatí. Un dels priors dels darrers anys, unmallorquí que era arquitecte, recordo queva morir intoxicat. Un dia passejant per

64

l’hort amb un cartoixà li deia que la solucióa la vostra vida de solitud és un any dinsla cartoixa i un any fora".

Sembla inevitable la comparança entre Pobleti Montserrat, dos monestirs amb carismes diferents,amb personalitats molt marcades. Com veu aquestadiferent interpretació entre benedictins i cistercencsde la vida contemplativa?

"Montserrat és un santuari, Poblet no,aquesta és la diferència principal. Com asantuari Montserrat és un lloc de trobadai devoció. Allí hi vaig celebrar la mevaprimera missa, l’endemà hi va haverl’accident del cremallera; s’hi han casattots els meus germans. Són duesespiritualitats diferents".

L’abat Sebastià Bardolet reflexava aixíla relació del Dr. Torrella amb Montserrat:“Sempre ha demostrat una estimació pro-funda i sincera envers Montserrat. Sónmolts els aspectes que han fet possibleaquesta relació, des de la seva convicióde pertinença a la realitat eclesial catala-na fins al fet del veïnatge entre Olesa, elseu poble, i Montserrat, cosa - aquesta úl-tima - que pot semblar banal i no ho és, ique ell sempre ha tingut present. Per alsolesans, la presència de la Muntanya mar-ca d’una manera especial l’horitzó. No ésestrany, doncs, que aquesta realitat hagiestat present en el cor del Dr. Torrelladurant tota la seva vida, amb tot el queaixò vol dir de punt de referència espiri-tual i de catalanitat”. El Dr. Torrella pre-sidí l’obertura del IV Centenari de ladedicació de la basílica a Montserrat elfebrer de 1992 i resumí així el queMontserrat significa: “Quants depensaments no suscita la nostracelebració! La basílica de Montserrat ésuna ofrena a la societat catalana. Laintenció del culte cristià, per voler deCrist, és el camí cap als homes. Aquí hitroben recer tots els creients; però tambéhi entren tots els qui, en les diversescircumstàncies de la vida, cerquen algu-na llum de consol o de fe. Aquesta basíli-ca, perquè és Temple dedicat a Déu, ha

d’ésser reclam de la urgència del’evangelització dels nostres contem-poranis, cridats, com Zaqueu, a tenir elgoig de veure Jesús id’organitzar llur vidasegons el valor de l’Evan-geli. També ha d’éssercompromís d’uns cristiansdelerosos de reflectir, per laparaula i les obres, la llumde Crist en la nostra esti-mada terra catalana”.

Durant aquest any a laGermandat hem intentat reflexio-nar, per suggeriment del P. Abat,sobre el paper del Cister al mónactual. Vostè quin creu que potser aquest paper avui?

"Això ho han de dir elsmonjos quin és el paper delCister. El paper del mona-quisme és el de ser unacrida a la contemplació,sempre".

L'onze de novembre de1990 el Dr. Torrella de-dicava la seva glossa domi-nical a sant Bernat: “Bernatfou monjo en la vida i en ladoctrina. Va escriureàmpliament sobre la vidamonàstica. Per a ell la per-sona monàstica fa partd’una existència comu-nitària i és un «ésser enrelació» que se santificaamb els altres i per mitjàdels altres. Fou el «líder es-piritual incontestable» dels. XII. L’actualitat de santBernat creix quan consi-derem que en el seu tempsl’Església va viure una granrenovació. Bernat vaentendre, amb clara visió de la realitat,que la reforma que necessitava l’Esglésiaera de tipus religiós i espiritual. També elnostre temps té necessitat de renovar

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

65

l’home interior conforme al Concili VaticàII. Aquesta setmana, Poblet celebra elscinquanta anys del retorn de la comunitat

de monjos al nostre estimat Monestircistercenc. Gràcies a aquella comunitat,Poblet torna a ser ara una comunitat demonjos que preguen, treballen i estimen.

Sant Bernat recordava sovint que si elsmonjos s’uneixen a Déu en l’Església, noho fan pas únicament pel seu propi bé,sinó que se senten solidaris de tots elsmembres de l’Església i del món. Bernatcomparava el paper dels monjos a lafunció que tenen les dents: "masteguenper a tot el cos perquè existeixen perpregar per a tot el cos de l’Església".

La seva trajectòria dins l’Església és prouimportant: consiliari de la JOC, rector delSeminari i bisbe auxiliar a Barcelona, la seva tascaa Roma al Consell per als Laics i al Secretariatper a la Unitat dels Cristians i finalmentArquebisbe de Tarragona. Podríem dir que és unmolt bon coneixedor de l’Església des de molts di-versos punts de vista. Cap a on va l’Església?

"El meu pas com a consiliari per la JOCestà marcat per un fet. Vàrem publicar unsfulls d’adhesió a les famílies obreresd’Astúries, allí s’hi havia produït una vagageneral, per a poder-ho publicar el vice-president hi feu posar que allò espublicava amb censura eclesiàstica i noera cert. El Dr. Pla i Deniel, arquebisbede Toledo, ho havia vist sí, però no hihavia donat pas autorització oficial. Emvan treure les llicencies, no podiaconfessar, ni predicar ni celebrarl’eucaristia, i recordo que anava a unamissa al vespre on combregava vestit desacerdot. Deuria tenir jo trenta-cinc otrenta-sis anys llavors.

L’assumpte es va arreglar ja quemonsenyor Cardin, fundador de laHOAC, va parlar del tema a monsenyorde l’Acqua que estava al Vaticà i ellsobligaren al Patriarca i bisbe de Madrid,Elijo Garay, que em tornés les llicències.M’explicaren que monsenyor Elijo Garayanava els divendres a la sessió de la RealAcademia de la Lengua, n’era membre, ique aquell dia havia dit «es el dia mas tris-te de mi vida», perquè havia tingut querectificar la seva actuació. El cas va sertan famós que un dia em vaig anar aconfessar i el sacerdot em digué en sen-tir-me «¿Le puedo hacer una pregunta?

El Dr. Torrella durant l'entrevista a Poblet.

66

¿Es usted Torrella?». Vaig veure que nopodia ni anar-me a confessar ambtranquil·litat. Un amic meu, conegut delministre Solís, em digué: «Torrella, siquieres, esto se puede arreglar ensegui-da». Jo m’imaginava tornar a Barcelona iser destinat a Cabretes de Dalt, però elmeu bisbe, el Dr. Modrego, va venir aveure’m i em preguntà: «Torrella, dime,a ti ¿quién te defiende?» Jo li respongué:«el cardenal de Toledo y Dios nuestroSeñor».

Recordo que quan em van fer bisbe,el Dr. Montserrat, d’Olesa, canonge a laseu de Barcelona, em digué «a tu t’hanfet bisbe, però pensa que els problemesseriosos te'ls portaran sempre elscapellans».

Cap a on va l’Església? L’Església és unabarca que no s’enfonsa mai però que permarejar-nos en tenim per a estona".

I finalment arriba a Ta-rragona. El paper de la metropo-litana s’ha reforçat amb el seupontificat. Segueix sent Ta-rragona el cap de l’Església cata-lana?

"Barcelona té molt depes i a més ara té un carde-nal, un valencià amb quivaig treballar a la HOACquan ell estava a Tavernesde la Valldigna".

L’any 1991 es lliurava alDr. Torrella el premi “ElBalcó”, atorgat per ÒmniumCultural. En aquella ocasiódeia: “És adient recordarque si Barcelona és, enl’ordre civil, social i cultu-ral el “cap i casal” de Catalunya, la SeuMetropolitana de Tarragona té lacapitalitat eclesial amb capacitat deconvocatòria i de coordinació de lesdiòcesis catalanes, sigui per mitjà de lestrobades periòdiques dels bisbes o a tra-vés dels diferents secretariats

interdiocessans que estan al servei de lavida pastoral de Catalunya. L’Arquebisbatde Barcelona, tot i essent-ne exempt, estài se sent vinculat a la ConferènciaEpiscopal Tarraconense.” Tot just quatreanys després l’arquebisbe metropolitàconvocava el Concili Provincial el quals’adheriria l’arxidiòcesi de Barcelona.

Sens dubte el seu nom restarà lligat al Concili.Amb el pas del temps, què digué l’Esperit a l’EsglésiaTarraconense?

"El Concili serà una referència. Moltdifícil, ja que teològicament parlant nohi ha una Església Tarraconense, sinódiferents esglésies amb el seu bisbecadascuna. Valia la pena haver-lo fet".

En l’homilia de la clausura del ConciliProvincial, el Dr. Torrella tornava a ferreferència a l’Esperit, en la festivitat de laPentecosta: “És arribada l’hora que la veu

de l’Esperit, escoltada en el diàleg d’amord’aquesta assemblea conciliar tarraconen-se, guiï les nostres Esglésies, i tambécadascun de nosaltres, a una renovadaexperiència pasqual. Què serien totes lespropostes sobre com anunciar l’evangelia la nostra societat, sobre la paraula i els

La primera missa a Olesa de Montserrat. Era el 25 de juliol de 1953.

Foto

: Arx

iu R

. Tor

rel la

.

67

sagraments, sobre la sol·licitud amb elsmés pobres i marginats i sobre la comuniói la coordinació interdiocesana de lesnostres Esglésies, si no ens portessin aviure millor en l’Església i a donar alsgermans el rostrepasqual del nostreMestre i Senyor?.”

La polèmica sobre laConferència Episcopal Ca-talana sembla que ha arribata un punt d’espera ambl’aprovació i posada enmarxa de la Regió Ecle-siàstica. Aquesta solució ésdefinitiva o un pas en unllarg camí?

"La ConferènciaEpiscopal és la Tarraco-nense, catalana ja hosabem que no ho seràmai. Fer una regióeclesiàstica potser no témassa sentit. Barcelonafins l’any 1964 era diòcesis sufragània,llavors fou feta arxidiòcesi. La subdivisióde Barcelona en diòcesis més petites crecque no es farà mai, ara no implicaria capproblema afegit. El terme regióeclesiàstica és un terme més jurídic quepastoral".

Sembla que l’actuació de l’episcopat és segui-da amb atenció molt sovint, per exemple al PaísBasc; ¿com veu el paper de l’Església en conflictesque divideixen les societats d’un país en dos frontsdifícilment reconciliables?

"L’Església basca té un paper difícil toti que ara molts no poden dir res ja que hiha bisbes que no són bascos. Jo crec quehaurien de ser bisbes bascos cosa que aCatalunya s’ha aconseguit que tots siguinbisbes catalans. Són els mateixos bisbesbascos els que s’han de pronunciar sobreels problemes de les seves diòcesis".

Tot i ser múltiples les declaracions delDr. Torrella sobre el problema delterrorisme val a fer referència a la seva

homilia en la festivitat de Corpus de 1987,dies després de l’atemptat d’ETA contrael rack d’ENPETROL a Tarragona: “Si totaEucaristia és acció de gràcies, el Corpusde 1987 té encara una especial dimensió.

Acció de gràcies perquè la nit del’atemptat terrorista, nit de flames, nitd’angoixa i de por, no va haver-hivíctimes. Avui és dia indicat d’acció degràcies al bon Déu, en nom de tots elstarragonins. Si aquella nit fou nit de foc ide flames, sigui aquest capvespremanifestació del nostre agraïment a Déui del nostre reconeixement a totes les per-sones que amb generositat i decisióajudaren a evitar mals pitjors. Que l’amora l’Eucaristia ens ajudi a superar tota classed’egoismes. Que s’acabi el càncer delterrorisme. Que no ens deixem dominarper la por i pel pànic que ens podrienportar desesperança. Condemnem laviolència perquè sols engendra violència.El camí cristià és el camí de l’amor, és elcamí que s’alimenta de l’Eucaristia. L’amorés la força transformadora de les perso-nes i de tota societat. Hem d’arrancar lescauses dels egoismes i dels odis”.

Quan vostè fou substituït per l’arquebisbe Lluísla revista Església de Tarragona titulà

El Dr. Torrella amb Joan Pau II

Foto

: Arx

iu R

. Tor

rella

.

68

“L’arquebisbe del Concili se’n va”. Diuen que vostèva postil·lar en veure-ho: “donem-ne gràcies aDéu”. Com valora de forma personal el seu pasper la seu tarragonina ara ja més enllà del frec afrec diari?

"No em toca a mi dir-ho, jo no puc jutjar lameva actuació".

Amb el Dr. Torrellarecordem la seva carta decomiat a finals de 1996,quan ja havia presentat larenúncia i la sevasuccessió estava propera:"Els aires que arriben dellevant fan pensar quedurant el mes de generpodria ser nomenat elmeu successor. És peraixò, tractant-se del’última vegada que usescric, em sento mogut aexpressar els meussentiments i algunesrecomanacions o bonsdesigs. Enumero lesrecomanacions, perquèaixí seran més entene-dores:

1) Intenteu ser humils,cosa que no és fàcil.

2) Llegiu cada dia un trosde Bíblia.

3) Confesseu-vos com amínim quatre vegadesl’any.

4) No prediqueu més decinc minuts.

5) Escolteu amb interèsles persones grans.

6) Confieu amb since-ritat en els joves.

7) Mantingueu contactes freqüents ambels vostres familiars.

8) Tingueu algun amic que ho sigui de debò.

9) Sigueu sobris en el menjar i en elbeure.

10) Feu uns dies de vacances cada any.

Pregueu de tant en tant per mi. Jo

Funeral de Mn. Francesc Viñes a la Parròquia de Santa Tecla,desembre de 1986 i visita pastoral l'any 1984.

també ho faré per vosaltres.”

El pontificat de Joan Pau II arriba a la sevafi, vostè que ha col·laborat molt directament ambPau VI i Joan Pau II, com veu al futur papa?

Foto

s: A

rxiu

R. T

orre

lla.

69

"El futur papa ha de ser un italià, és elbisbe de Roma. Això és ser menys que unprimer entre iguals tot i que té elementsdistintius com el col·legi cardenalici pera ajudar-lo. Ell nomena els bisbes peròno els coneix, són d’altres els qui li pre-senten, són els bisbes i els nuncis.

El papa ha de ser un italià, no pot serun estranger. Ell és el bisbe de Roma; vanelegir un polonès i la culpa la va tenir elDr. Jubany que va dir «vull til·la, vulltil·la» i tothom va entendre Wojtyla.

Són bastants les referències que ha fetel Dr. Torrella a la seva tasca a Roma,potser la més important fou la conferènciaal Club Siglo XXI el març de 1987 sota eltítol “Dotze anys al servei de tres papesdels nous temps”. Definí a Pau VI com“El Papa providencial per a concloure elConcili Vaticà II i dirigir-ne l’aplicacióamb humilitat i fortalesa, amb prudènciai coratge”, comentari que ve d’un bonconeixedor de Pau VI, que el cridà aRoma per a col·laborar a la Cúria. Delbreu pontificat de Joan Pau I diria: “Almeu entendre aquest temps tan breu fousuficient per a indicar, una vegada més, al’Església i al món el camí de la simplicitati l’estil de l’Evangeli”. De Joan Pau II: “Ésel Papa que camina cap endavantsolament amb les alforges de la veritat ide l’amor a Crist".

Creu que caldria limitar per edat el seupontificat?

"No s’hauria de jubilar, a qui hauria depresentar la renúncia? Potser hauria detrucar a la porta del sagrari? No técomparació amb els altres bisbes, els

papes no dimiteixen. Jo vaig conèixer aJoan Pau II quan era arquebisbe deCracòvia, participava en diferentsreunions del Consell per als Laics que jopresidia. Ell em va imposar el pal·li, el pri-mer cop que ho féu de forma personal;recordo l’anècdota ja que em van citaramb certa pressa de temps i m’hi vaig pre-sentar vestit de clergiman, i el seusecretari el P. Stanis em digué: «Torrella,qué elegante!».

L’any 1998 vostè presidí la celebració de SantFructuós a la Catedral de Tarragona en absènciade l’arquebisbe Lluís que acompanyava el SantPare en la seva visita a Cuba. La seva homiliafinalitzava amb aquestes paraules: “Què més uspot dir el vostre arquebisbe emèrit”. Dr. Torrellaque més ens pot dir avui als membres de laGermandat de Poblet?

"Mireu la vida dels monjos que donentestimoni de transcendència, queensenyen que no hem vingut a aquestmón per a estar-hi, que hi som de pasperquè hi ha una altra vida".

L’arquebisbe Torrella presidial’ordenació presbiteral de fra Jesús M.Oliver i fra Josep M. Recasens, la sevadarrera ordenació com a arquebisbe deTarragona, a Poblet el 26 de gener de1997. Finalitzava la seva homilia ambaquestes paraules: “Seguiu germans,l’exemple del bon Pastor que no vingué afer-se servir, sinó a servir i a buscar i asalvar allò que era perdut. Que SantaMaria de Poblet us hi ajudi”. Unesparaules que ens serveixen a tots.

Xavier Guinovart i Octavi Vilà

70

Aquest segon Curs d’Iniciació a laInterpretació del Cant Gregorià aPoblet, que tingué lloc del 25 al

28 de juny, fou dirigit pel professor LuisPrensa, Catedràtic de Cant Gregorià delConservatori Superior de Música deSaragossa. El currículum d’aquestprofessor presagiava ja un curs seriós idonat amb competència. L’àmplia difusiódel curs a través dels mitjans decomunicació, permeté que hi hagués unnombre d’inscrits molt superior al del pri-mer curs. El professor Prensa ja eraconegut pels monjos, donat que ja fatemps que s’acosta al monestir a donar-los classes de gregorià. Entre monjos iexterns foren una trentena els participantsen aquesta segona edició. La presènciad’un nen de dotze anys, el Bartomeu Jané,de Montferri, acompanyat del seu pare,donà un aire juvenil a les jornades. Calnotar també entre els inscrits laparticipació de dues senyores, una d’elles

professora del Conservatori de Música deTarragona.

Les classes tingueren lloc en la sala deconferències del Palau de l’Abat. Des dela primera classe tots els participantspogueren adonar-se de la magníficapedagogia del professor Luis Prensa, elqual exposà amb gran claredat tantl’origen i l’evolució històrica del cantgregorià, com l’aprenentatge dels signes,claus, notes, ritme, modes... per tal depoder llegir i cantar correctament engregorià. Els participants no es limitarena una escolta passiva de les classes del’eminent professor, sinó que poguereninterpretar, ells mateixos, diferents pecesque el professor Prensa havia preparat enun dossier distribuït des del primer dia atots els participants. També poguerenescoltar diverses gravacions escollides dediferents intèrprets a través de les qualspogueren fer-se càrrec de la riquesa i de

SEGON CURSDE CANT GREGORIÀ

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

71

la varietat d’interpretacions del cantgregorià en distintes comunitatsmonàstiques, àdhuc femenines, que en-cara conserven viu aquest cant eclesiàsticmultisecular.

L’endemà de la cloenda del curs, 29de juny, dia de l’Assemblea de laGermandat de Poblet, el professor LuisPrensa i un grup format per ellescenificaren amb text llatí i cant gregorià

diferents peces així com el relat delsdeixebles d’Emaús, de l’evangeli segonssant Lluc. Els Germans que hi assistirenquedaren meravellats de la bellesa i de lapulcritud de la representació d’aquesta es-cena bíblica que fou ovacionadaefusivament i comentada amb els millorselogis.

Tant el professor Luis Prensa com elsparticipants en el segon Curs d’Iniciacióa la Interpretació del Cant Gregorià,tenen la voluntat ferma de continuar eltreball començat. Pensem que aquesttreball iniciat en aquest curset intensiu nopot ser suficient per a una comprensió i

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

interpretació plausible d’aquest cant tanversàtil. El mateix professor Prensa s’haofert per anar mantenint contactesperiòdics amb les persones interessadesper tal de mantenir viu el caliu que s’hacreat al llarg d’aquest curset d’enguany.

Confiem comptar de nou, doncs, ambel professor Luis Prensa en el tercer Cursd’Iniciació a la Interpretació del CantGregorià, organitzat com cada any per

la Germandat de Poblet, i que, volentDéu, es programarà pel juny vinent. Desd’ara augurem també que la tercera ediciótingui una participació nombrosa i entu-siasta, amb una decidida capacitat deprojecció, per tal que aquests cursos creïnescola i esdevinguin un càlid encontredels amants d’un cant que, a més de sereminentment religiós, contagia pau, edu-ca la veu i eleva l’esperit.

Josep M. Recasens

72

La relació amb el món monàstic deMossèn Josep Maria Ballarín la vàrem

descobrir, els qui no la coneixem, en elnúmero anterior de la revista Poblet, arrelde la conversa mantinguda amb ell durantla seva estada a Poblet per fer les xerradesquaresmals a la comunitat.

Ara tenim l’oportunitat d’aprofundir, dela seva mà, en la vida dels monjos. El títoles senzill, però alhora ben clarificador:“Poblet: Monjos”, perquè Poblet no tésentit sense els monjos, no té sentit senseel seu testimoni de pregària, de silencis.Sense aquesta presència seria com unaobra inacabada, com una llar sense famíliaque l’habiti; perquè la llar no és un edificibuit sinó aquell que conté el foc de l’amordels qui hi viuen.

Fa anys l’abat Maur encarregà a MossènBallarín que fes un llibre amb les sevesreflexions sobre el món monàstic. L’abatJosep li reiterà aquesta petició, i avui totsla podem compartir. És la reflexió d'algúque, tenint vocació monàstica, no la poguédur a terme, però és el testimoni de quiha compartit hores de pregàries i desilencis amb els monjos de Poblet. D’altrabanda, és ben bé l’obra de Mossèn Ballarínamb el seu to alhora desenfadat i planerque, poc a poc, ens diu les veritats i ens fareflexionar sobre aquestes.

Els pensaments, les reflexions de l’autorsobre el monaquisme, sobre els seusorígens, sobre la seva evolució, sobre elseu sentit aquí i avui ens ajudarà a conèixermillor, mai no en tindrem prou, aquestmón que a molts de nosaltres no ens ésdesconegut però del qual ens cal aprendremés cada dia. “Pas a pas, pas a pas, en elventre de Déu. El monjo és sempre unpelegrí”, una frase de les moltes quepodríem triar on l’autor s’endinsa enl’espiritualitat del monaquisme, que no ésuna fita, sinó un camí. Coses com aquestes

només ens les podia dir un bon coneixedordels monjos, un bon coneixedor de Poblet.

El passat dia 2 de desembre a l’auditoride la Fundació Joan Maragall de Barcelo-na es presentà aquest nou títol de lacol·lecció “Quaderns d’art, història i vidade Poblet”, que dirigeix el P. Jesús M.Oliver. En l’acte prengueren la paraulaAntoni Matabosc, president de laFundació Maragall, el P. AlexandreMasoliver, Norbert Bilbeny, director de lanostra revista, el P. abat Josep Alegre il’autor.

En pocs mesos han aparegut dues obresque ens endinsen en la història i la vidade Poblet. Enprimer lloc elllibre del P.Jordi M. Bou,que recull eltestimoni pri-vilegiat del P.Rosavini i queens permet co-nèixer com va-ren ser de dursaquells primersanys del retro-bament delsmonjos ambPoblet. AraMossèn Balla-rin ens permetd'endinsar-nosen el mona-quisme; apro-fitem-ho i per-metem-li queens acompanyi en aquest camí. Notrobarem massa guies tan planers i alhoratan profunds; tan bon coneixedors i alhoratan didàctics. A Mossèn Ballarín li agradaparlar de la “teologia d’espardenya”, i pera molts és d'agrair que amb aquest estilpuguem acompanyar-lo a conèixer millorla vida dels monjos i el seu sentit.

Octavi Vilà

"POBLET: MONJOS",DE JOSEP MARIA BALLARÍN