Recorregut per la memoria cooperativa del Poblenou

4

description

Amb motiu de la cel·lebracio de l'Any Internacional de les Cooperatives hem dissenyat uns recorreguts per la memoria cooperativa. Barri proletari per excel·lència, el Poblenou ha sigut un viver d'experiències d'autoorganització de la classe treballadora. De societats d'oficis i suport mutu a ateneus, sindicats, mútues, cooperatives, escoles racionalistes, corals o grups esperantistes i excursionistes. Tot i que moltes cooperatives tingueren una vida efímera,n’hi hagué quatre que esdevingueren entitats de referència i que hem escollit com a parts de l’itinerari.

Transcript of Recorregut per la memoria cooperativa del Poblenou

Page 1: Recorregut per la memoria cooperativa del Poblenou

RECORREGUT PER LA HISTÒRIA COOPERATIVA DEL POBLENOU“La barriada del Pueblo Nuevo es en nuestra ciudad, el baluael baluarte de la cooperación” (Revista Cooperativa Catalana)

Page 2: Recorregut per la memoria cooperativa del Poblenou

Barri proletari per excel·lència, el Poblenou ha sigut un viver d'experiències d'autoorganització de la classe treballadora. De societats d'oficis i suport mutu a ateneus, sindicats, mútues, cooperatives, escoles racionalistes, corals o grups esperantistes i excursionistes.

Tot i que moltes cooperatives tingueren una vida efímera, n’hi hagué quatre que esdevingueren entitats de referència i que hem escollit com a parts de l’itinerari:

1. La Cooperativa Pau i Justícia. Carrer Batista amb Pere IV.Creada informalment entre 1895 i 1897, es legalitzà oficialment el juny de 1905. Fou una de les cooperatives més actives i de les més recordades al barecordades al barri. Tant per la seva longevitat; com per la diversitat associativa que oferia (quadre escènic, biblioteca, coral, grup d'escacs, excursionisme). Per la quantitat de persones associades (578 abans de la guerra, 1.250 a la dècada del 1960). Però sobretot, per la construcció d'alternatives en l'àmbit reproductiu com l'escola Pau i Justícia i el grup Civit d'habitatges cooperatius.Altres localitzacions: Habitatges cooperatius Grup Civit: cacarrers Bilbao, Marroc, Castella i Diagonal.

Page 3: Recorregut per la memoria cooperativa del Poblenou

2.Cooperativa L'Artesana Carrer LLull/Marià Aguiló.UUna de les primeres del barri en fundar-se, el 1876 i de les més antigues que es recorden. Durant els primers 45 anys d'existència tingué múltiples seus de lloguer fins que construïren un bonic edifici en propietat. Just abans de la guerra, amb una efervescència cultural impresionant (quadre escènic, coral, excursions) comptava amb 500 associats. Després del cop d'estat feixista entrà en crisi i amb molts deutes canvià el nom per La Fa-miliar. Des de llavors, la cooperativa s’esllanguí fins que el 1995 un acte “acomiad“acomiadava” l'edifici. Una altra mostra de la memòria col·lectiva del barri enderrocada.

3.L'Econòmica del Poblenou. Carrer Taulat, 93.Tot i desconèixer la data exacta, havia de ser força antiga, doncs el 1893 ja la formaven una quarantena d'associats. Al 1920 la societat comptava amb gairebé 200 membres, però atravessà problemes econòmics i fins i tot, es-tigué a punt de desaparèixer. Pogueren salvar la situació gràcies a l'adquisició d'uns terrenys a un preu raonable que els permeté adquirir una seu pròpia. A la planta baixa hi havia la botiga-despatx, el magatzem, un forn i una sala de matança. Al primer pis, una gran sala-cafè i un petit escenari. I al pis de dalt, la sala de juntes i la biblioteca. escenari. I al pis de dalt, la sala de juntes i la biblioteca. No hem trobat els motius exactes de la desaparició però sabem que cap el 1931deixà d’existir.

4.La Flor de maig. Carrer Doctor Trueta/passatge Bori.Creada el 10 de novembre de 1890 per setze treballadors, sobretot jornal-ers i boters, arribà a ser la cooperativa més important de Catalunya amb 1.600 famílies associades. Tenia cinc sucursals a Sant Martí, tres de les quals al Poblenou. Tres més a la resta de la ciutat i una granja a Cerdan-yola que els permetia l’adquisició directa de productes agrícoles, així com la celebració d'excursions, colònies i congressos. Durant la seva existèn-cia destacà per l'organització de tot tipus d'events culturals; per l'oferta educativa (d'infants i adults, d'alfabetització, d'esperanto), per la capaci-tat mutualista (contribuí a fundar una de les mútues més importants de l’època, la Vil·la de Salut L’Aliança, amb la què mantingué relacions con-stants). I en general, per ser sempre a l'avantguarda del moviment, essent la primera que acceptà a la dona com a sòcia de ple dret el 1929. L’expansió es frenà a l’inici dels anys 30, quan els mals resultats econòmics provocaren el principi del declivi del projecte. Després del cop militar, en plena dictadura, entrà en franca decadència fins als anys 50, quan es malvengueren la majoria de propietats i desapareixé.Altres localitzacions d'interès: Sucursal núm. 1: Pellaires/bac de roda; Sucursal núm. 4: Muntanya 60; Sucursal núm. 5: Pere IV, 92

Page 4: Recorregut per la memoria cooperativa del Poblenou