Recull de

Premsa

abc.es/españa JUEVES, 29 DE OCTUBRE DE 2015 ABC30 ESPAÑA

Publique sus anuncios enABCpor teléfono9 2334556, fa 9132 4629/913399 51 en nuestra eb .tusanuncios.com

Losmejores tarotistasRecuperación inmediata de pare-

ja. Compruébalo. Llámanos

9521 8 99.

TUS ANUNCIOSa b c . e s / t u s a n u n c i o s

MARÍA JESÚS CAÑIZARES BARCELONA

Los partidos políticos catalanes no predican con el ejemplo. La Sindicatura de Cuentas, órga-no fiscalizador de las adminis-

traciones catalanas, ha detectado irre-gularidades en los gastos de personal de estas formaciones en el ejercicio de 2012. En su informe, la sindicatura de-nuncia la falta de provisión contable del concepto de periodificación de las pagas extras en todos los partidos. Fal-tan los requerimientos vinculados a la ley orgánica de protección de datos personal y no consta que se hayan de-sarrollado todos los requerimientos vinculados a prevención de riesgos y salud laborables.

En el caso de Convergència, en seis de los 64 expedientes de personasl no se han localizado los contratos de tra-bajo, tampoco periodificó la parte pro-porcionar de las pagas extras ni reali-zó auditoría para cumplir la ley de pro-tección de datos. No constituyó el Comité de Seguridad y Salud. Ciuda-danos, por su parte, no había segrega-ción de funciones. El órgano fiscaliza-dor ha encontrado facturas de dos so-ciedades con un administrador único a nombre de dos miembros del parti-do. Una factura tiene un importe de

34.200 euros en concepto de aesoría y consultoría en el ámbito de la organi-zació interna del partido, y la otra, por valor de 22.624 euros, en concepto de secretaría general. C,s carece de plan de riesgos laborales y de auditoría so-bre protección de datos.

La CUP, por su parte, carecía asimis-mo de un plan de seguridad laboral y de medidas para garantizar la protec-ción de datos, la misma carencia de-tectada en ERC. Ambas formaciones no periodificaban las pagas extra. En EUiA no había segregación de funcio-nes y el responsable de finanzas tra-bajaba sin contrato y registra algunas

cuentas relativas al IRPF pendientes de regularizar.

En ICV, ocho trabajadores tenían re-tribuciones fuera de convenio y, en cin-co de 24 expedientes de personal, no se han localizado los contratos de tra-bajo. Tampoco tenía plan de preven-ción de riesgos laborales. Los datos aportados por el PSC indican que once trabajadores tenían complementos fuera de convenio por valor de 17 mi-llones en la nómina de mayo de 2012. Tampoco se practicaron retenciones del IRPF en los pagos por dieta y kilo-metraje de sus trabajadores.

En UDC no se han localizado con-tratos de trabajo en doce de los 18 ex-pedientes de trabajo verificados. Gas-tos de personal no contabilizados, au-sencia de un resposnable de seguridad y de medidas de protección de datos son algunas de las irregularidades de-tectadas. Destaca la Sindicatura que, tras reiteradas solicitudes «no se ha obtenido del PP la documentación ne-cesaria y suficiente para poder fisca-lizar sus gastos de personal».

El gasto de personal de los nueve partidos políticos que obtuvieron re-presentación parlamentaria en 2012 se eleva a 11,78 millones, lo que repre-senta un 29,6% del total de gastos con-tabilizados. Esta cifra fue un 9,9% in-ferior a la de 2011. La plantilla total analizada es de 283 personas, de las cuales un 69% tenía un contrato inde-finido y un 31%, contrato temporal.

La Sindicatura de Cuentas detectó irregularidades en la contratación laboral de las formaciones catalanas durante el ejercicio 2012

Los partidos políticos no ciudan a sus empleados

MARTA PÉREZ El Síndic Jaume Amat

La Sindicatura de Cuentas alerta de irregularidades en los recursos públicos del Palau de la Música tras el caso Millet destapado en julio de 2009, según el informe de fiscalización del Consorcio del Palau de la Música Catalana (CPMC) entre 2010 y 2013. El documento recoge la «disolución de facto»

del CPMC –participada por la Generalitat, el Ayuntamiento de Barcelona y el Ministerio de Cultura– en 2012 en favor de la Fundación Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, de carácter privado, lo que va en contra de las normas de régimen jurídico de las administraciones públicas.

Anomalías en el Palau de la Música

LOTUM, S.A.Se convoca a los señores accionistas a la

Junta general extraordinaria que se celebrará

en el domicilio social, calle Jovellanos, núm.

40-52, de Sant Adrià de Besós (Barcelo-

na), en primera convocatoria, el día uno de

diciembre de 2015, a las nueve horas, y, en

segunda convocatoria, en los mismos lugar y

hora, el día siguiente, a 0n de tratar sobre el

siguiente

Orden del día:

Primero.- Propuesta de plan de ahorro

colectivo para directivos.

Segundo.- Adopción, en su caso, de los

acuerdos que procedan.

Tercero.- Ruegos y preguntas.

De conformidad con lo dispuesto en el

artículo 203.1 de la Ley de Sociedades de

Capital, los Administradores requerirán la

presencia de Notario para que levante acta de

la Junta.

A los efectos del artículo 197 de la Ley

de Sociedades de Capital se hace constar el

derecho de todos los accionistas a solicitar

las informaciones o aclaraciones que estimen

precisas acerca de los asuntos comprendidos

en el orden del día.

Sant Adrià de Besós, 21 de octubre de

2015.- Los Administradores mancomunados,

D. Francisco

SuriñáMarín

Dª Eulalia

Barangó Rodríguez

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

8000

3818

Diario

509 CM² - 56%

2076 €

30

España

29 Octubre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

abc.es/culturaABC JUEVES, 29 DE OCTUBRE DE 2015 CULTURA 55

DAVID MORÁN BARCELONA

Están los nombres propios, sí, una lar-ga y reluciente lista de nombres que po-dría cobijar sin demasiados problemas a lo más destacado de la música de las últimas décadas pero, como es bien sa-bido, en el In-Edit lo de menos son los hombres. Incluso se podría decir que lo de menos es la música si no fuera porque estamos hablando de un festi-val de documentales musicales y sin lo segundo lo primera quedaría un tanto cojo. El caso es que se acaba octubre, llega una nueva edición del Festival In-ternacional de Cine Documental Musi-cal y, una vez más, lo relevante no es tanto el quién como todo lo demás.

A saber. ¿Qué se esconde detrás de los cascos bajo los que Guy-Manuel de Homem-Christo y Thomas Bangalter forjaron la identidad de Daft Punk? ¿Quién diablos fue Jimmy Ellis, el hom-bre que intentó apoderarse del cetro de Elvis cuando el cadáver del de Tupelo aún estaba caliente? ¿Qué ocurre con los miembros de las boy bands cuando dejan de ser boys y empiezan a apare-cer las primeras arrugas? ¿Existe al-gún otro lugar capaz de reproducir la atmósfera densa, oscura e hipercreati-va del Berlín de los años 80? ¿Cómo se puede plantar cara a los extremistas is-lámicos cuando las únicas armas dis-ponibles son un puñado de guitarras? ¿Se puede aprender a cantar de nuevo después de sufrir un infarto cerebral?

A todas estas preguntas y a unas cuantas más busca dar respuesta en su XIII edición un festival que, entre este jueves y el 8 de noviembre, proyectará en Barcelona medio centenar de docu-

mentales que recorren desde el carno-so epicentro de la industria musical a sus frondosos alrededores. No faltarán las cintas más o menos canónicas, esos retratos de artista con música de fon-do como los que el documentalista Tony Palmer, invitado estrella de esta edi-ción, realizó para Leonard Cohen, The Beatles o Jimi Hendrix, pero el festival sigue apuntalando sus señas de iden-tidad en las historias poderosas y los relatos capaces de hablar por sí mis-mos.

Infinitas posibilidades Historias como la de «They Will Have To Kill Us First», retrato del exilio en el que viven los músicos de Malí tras la llegada al poder de los extremistas is-lámicos. O también como la de «The Possibilites Are Endless», cinta que se mete en la cabeza del escocés Edywn Collins, líder de los añorados Orange Juice, para tratar de explicar lo que im-plica sufrir un infarto cerebral y tener que aprenderlo todo otra vez de cero. The Jam, los escurridizos Sparks, Ja-mes Brown, Janis Joplin, Mavis Staples,

Miguel Poveda o The Residents tam-bién tendrán su documental, pero aún más interesantes son, si cabe, aquellos títulos que se plantan frente a un esti-lo e intentan explicar su gestación y evolución, Ocurre con el hardcore es-tadounidense de los ochenta en «Salad Days», con el sabroso boogaloo neoyor-quino de los sesenta en «We Like It Like That», y con la efervesencia musical y creativa del Berlín de los ochenta en «B-Movie: Lust & Sound In West Ber-lin».

Son, en cualquier caso, solo unos ejemplos de lo que se podrá ver duran-te los próximos días en los cines Ari-bau y Aribau Club de Barcelona y de las cintas que centrarán buena parte del interés de un festival que, sobrado de reclamos, proyectará también «Mon-tage Of Heck», sobre Kurt Cobain; se meterá en la cabeza de Daft Punk en la inaugural «Daft Punk Unchained» y hurgará a fondo en la historia de Backs-treet Boys. Porque, como se pregunta desde la web del festival, «¿qué haces cuando eres un adulto en una boy

band?».

Los cascos de Daft Punk y otros superpoderes de película (musical) ∑ El festival In-Edit abre

en su XIII edición medio centenar de ventanas al documental musical

Los dos integrantes de Daft Punk, en una imagen de la cinta inaugural del festival

Parra de cámara

Obras de Hèctor Parra. BCN216.

Cicle Intèrprets Catalans. Lugar: Petit Palau de la Música Catalana. Fecha: 27-10-15.

PABLO MELÉNDEZ-HADDAD

El compositor barcelonés Hèctor Pa-rra (1976), uno de los más respetados creadores actuales cuyas obras han ido saliendo del coto privado con-temporáneo para llenar auditorios y teatros, está viviendo «su» año en su ciudad natal. Profeta en su tierra, su ópera «Hypermusic Prologue» llegó al Liceu en 2009, cuando se pensó que el Gran Teatre se abriría por fin a la creación actual. Parra, más ma-duro y entronado en lo más alto, es ahora compositor residente tanto en el Palau de la Música Catalana como en l’Auditori, lo que implica una gran presencia en la programación.

El martes fue el turno para su «opus» camerística en el Petit Palau de la mano del BCN216 e introduci-do por el propio compositor, velada que arrancó con «String Trio» (2006), un ejemplo de esa inspiración que le viene a Parra desde ámbitos diver-sos, como el trabajo con la física Lisa Randall –autora de un modelo uni-versal en cinco dimensiones y que estaba detrás de su antes citada pri-mera ópera–; la obra se abre hacia at-mósferas inquietantes gracias a la electrónica. «Cos de matèria - Anto-ni Tàpies “in memoriam”» (2012) y «Vers le blanc» (2013) –inspirada en el proceso de creación pictórica de Gerhard Richter– se enmarcan en un proyecto de siete años como home-naje a artistas plásticos. La primera, para piano solo, aporta la calidez del piano en un discurso ajeno a una «tombeau» típica, mientras que «Vers le blanc», la obra más reciente y es-crita para piano y violín, mostraba un carácter más fraseado, aunque nunca melódico, pero sí más sensi-ble y asequible, con las partículas más desarrolladas y con un diálogo entre ambos instrumentos en la línea de la tradición. La búsqueda de la dis-torsión sonora vuelve en «L’aube as-saillie» (2004-05); creada para un ba-llet y para chelo solo, la obra explo-ra todas las posibilidades expresivas del instrumento, siempre tamizado de distorsiones electroacústicas mar-ca de la casa (con la caña que propu-so Marc Galobardes no fue extraño que se le rompiera una cuerda).

«Andante sospeso, para flauta y piano» (2003), mostró una obra lle-na de colores y texturas, mientras que la temprana «Abîme-Antígona IV» (2002) apunta más a la explora-ción sonora en su obra como búsque-da organológica del color con la uti-lización de sonidos estridentes, casi electrónicos, todo muy bien ensam-blado por Francesc Prat desde el po-dio. Una pena, pero al Petit Palau se siguen le colando sonidos desde la calle.

Música contemporánea

ÁREA DE GOBIERNODE DESARROLLO URBANOSOSTENIBLE

La Junta de Gobierno de la Ciudad de Madrid, en la sesión celebrada el día 27 de agosto de 2015, y en el expediente adminis-

trativo con RGª.-711/2015/2225, ha adoptado el siguiente acuerdo:

“PRIMERO.- Aprobar el inicio del procedimiento de disolución de la Junta de Compensación de la Unidad de Ejecución 1 del Área

de Planeamiento Remitido 13.02 “Cocherón de la Villa Oeste”, de conformidad con los requisitos y el procedimiento establecido

en el artículo 10.3 de la Ley 4/1984, de 10 de febrero, sobre Medidas de Disciplina Urbanística de la Comunidad de Madrid,

de aplicación según lo dispuesto en la Disposición Transitoria 4ª de la Ley 9/2001, de 17 de julio, del Suelo de la Comunidad

de Madrid, el artículo 30 del Reglamento de Gestión Urbanística, aprobado por Real Decreto 3288/1978, de 25 de agosto, y el

artículo 47 de los Estatutos de la Junta de Compensación, de conformidad con el informe de la Subdirección General de Gestión

Urbanística de 21 de julio de 2015.

SEGUNDO.- Someter el presente Acuerdo a información pública por un plazo de treinta días, mediante su publicación en el “Bo-

letín O]cial de la Comunidad de Madrid” y en un periódico de los de mayor difusión de esta Comunidad, para que los interesadosen el plazo señalado puedan presentar las alegaciones que consideren oportunas en defensa de sus derechos.

Lo que se publica para general conocimiento y con el ]n de que pueda examinarse el expediente en la Sección de InformaciónUrbanística del Área de Gobierno de Desarrollo Urbano Sostenible ubicada en la c/ Ribera del Sena nº 21 – Edi]cio APOT, du-rante el término de treinta días, computables desde el día siguiente a la publicación de este anuncio en el Boletín O]cial de laComunidad de Madrid y formular las alegaciones que consideren oportunas para la defensa de su derecho,

En Madrid, a 7 de Septiembre de 2015

LA SECRETARIA DE LA JUNTA DEGOBIERNO DE LA CIUDAD DE MADRID

Rita Maestre Fernández

ANUNCIO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

8000

3818

Diario

191 CM² - 21%

893 €

55

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

47

passi-hobéara DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2015

Estat d’ESPcepció Unitat dels partits

constitucionalistes per fer front a l’independentisme.

@frandomenech

Reforma sideral Canvis a la Constitució

proposats pel PSOE a anys llum del que desitja i demana Catalunya. @1973annamestres

DUIgital

Quan a les xarxes socials ja ens considerem independents.

@PinartEdgar

Hillary ClintON Ex secretària d’Estat dels EUA que avança amb pas ferm cap a

les primàries demòcrates. @banditcatbdn

Sete GiberPAU

Pilot que intenta posar pau entre Valentino Rossi i Marc

Márquez. @carles_recasens

Envieu la vostra paraula al Twitter @diccionara (hashtag #diccionara),

a facebook.com/diccionara o per e-mail a diccionara@ara.cat

Coordina: Fran Domènech

DICCIONARA

El consell

Que no us sorprengui

Avui i demà seran dies gairebé sense núvols, i el cap de setmana només augmentaran en algunes comarques del sud. La setmana que ve podria començar

amb les pluges abundants i extenses que han faltat aquest mes d’octubre.

diumenge dilluns

MIQUEL BERNIS

La setmana

dissabte dimarts

Dijous, 29

Com si fossin boles de billar, Venus, Júpiter i Mart estan ben junts aquests dies. Cal mirar al cel cap a l’est abans que surti el sol. Busqueu-los si sortiu d’hora de casa.

Si no hi ha canvis d’última hora, la castanyada d’enguany també serà poc freda. El cap de setmana conti-nuarem amb temperatures suaus al migdia i fred només a primera hora.

ELTEMPS

Divendres, 30

AVUI DEMÀ

15 h 21 h 08 h 15 h

Barcelona 20° 16° 14° 20° Lleida 20° 15° 11° 22° Girona 20° 11° 9° 20° Tarragona 20° 17° 15° 19° València 23° 19° 18° 22° Palma 21° 15° 14° 22° Fraga 20° 16° 14° 22° Figueres 21° 12° 10° 21° Cervera 18° 10° 9° 20° Banyoles 20° 10° 8° 20° Sabadell 19° 13° 11° 19° Blanes 19° 15° 14° 19°

Europa

MÀX. MÍN.

Madrid pocs núvols

Londres tapat

París molts núvols

Berlín mig tapat

Roma xàfecs sobtats

Brussel·les pocs núvols

Estocolm mig tapat

Amsterdam pocs núvols

Praga mig tapat

Lisboa mig tapat

17º 8º 15º 11º 16º 11º 13º 6º 20º 13º 15º 10º 9º 4º 16º 11º 12º 5º 20º 16º

El sol La llunaSORTIDA POSTAALBA SORTIDA

06.50 hores 07.19 hores 17.51 hores 18.19 hores 19.45 hores 09.19 hores

POSTA NIT FOSCA

Els nous herois

Una de les accepcions de la paraula heroi que recull el diccionari és “persona que es distingeix pel seu

alt coratge”. El Sense ficció de dimarts, di-rigit per Montserrat Besses i Pere López, el protagonitzaven persones que s’ajusten a aquesta definició. Són els alertadors, tre-balladors que, amb l’única voluntat de fer bé la seva feina i actuar amb honeste-dat, han denunciat casos greus de cor-rupció. Per fer-ho han embargat la se-va vida. Han rebut amenaces i han perdut la feina, l’harmonia familiar i l’estabilitat econòmica.

Amb la precisió quirúrgica a què ens té acostumats Montserrat Besses, vam anar avançant en la història per-sonal i professional de diversos aler-tadors. Stéphanie Gibaud, ex relaci-ons públiques del gegant bancari UBS, és qui serveix d’eix principal en aquest reportatge d’estructura clàssica i nar-ració molt rigorosa. Al seu cas se n’hi sumen d’altres, entre els quals el de Joan Llinares, director del Palau de la Música després de Fèlix Millet, i el d’Itziar Gon-zález, que va destapar el cas de l’hotel del Palau quan era regidora de l’Ajuntament de Barcelona.

críticatvMÒNICA PLANAS - PERIODISTA

que rebia a la bústia, les vegades que s’ha-via trobat la porta de casa oberta quan es lle-vava al matí i com la seva decisió havia afec-tat la quotidianitat dels seus fills (“Mama, ¿als meus amics els puc dir que ets la meva mare?”), el cas prenia una dimensió molt més potent i inquietant si ens situàvem en aquell espai d’intimitat. Va ser una bona

manera de traslladar a l’audiència la pressió psicològica dels protagonistes i provocar empatia amb ells.

Un magnífic treball periodístic per revelador, contundent i inquietant. En la segona part del documental s’abordava quin ha de ser l’engranat-ge polític i periodístic per facilitar les denúncies de corrupció, incrementar la transparència i evitar el frau econò-mic. Aquí el nivell d’especificitat va arribar a ser tan intens que vam pas-sar gairebé de la divulgació a l’acade-micisme. Al final es feia una mica es-pès i un pèl llarg. Però va valer la pe-

na. El diccionari també accepta com a de-finició d’heroi “persona que es distingeix per la seva fortitud en el sofriment”. Els protagonistes negaven ser-ho, però narra-tivament la intensitat de la seva història els hi convertia.

‘Sense ficció’ Vam descobrir el perfil humà

dels alertadors, treballadors que han denunciat casos de corrupció

A través d’ells es va desgranant el perfil humà d’aquests alertadors, però també el cost personal que han pagat. Les pors, les angoixes, el buit social i professional... En el cas de Gibaud les imatges gravades en el seu entorn domèstic explicitaven com l’hostili-tat i la venjança dels corruptes s’acaba infil-trant dins la llar. Quan explicava les cartes

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OTROS

127000

14121

Diario

310 CM² - 37%

1646 €

47

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

10

política DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2015 ara

Els Pujol han buidat els comptes que

tenien a Andorra

es completava amb el presumpte blanqueig de capitals a través de ne-gocis orquestrats per la família. Aquesta comissió rogatòria va des-encadenar l’operació Hades, el nom amb què es va batejar la quinzena d’escorcolls de dimecres, entre els quals hi ha l’oficina de Jordi Pujol Ferrusola al carrer de Ganduxer de Barcelona, el seu domicili i la casa de l’expresident –l’habitació on s’havia instal·lat el primogènit per convalescència–. L’objectiu de l’operació era obtenir informació sobre les activitats econòmiques dels Pujol i conèixer els mecanis-mes de blanqueig de capitals.

Entre la documentació, destaca un manuscrit de l’any 2001 en què Jordi Pujol, llavors president de la Generalitat, comunicava a Andbank que els diners d’un compte de l’en-titat a nom de Jordi Pujol Ferruso-la eren seus –més de dos milions, se-gons fonts d’Europa Press–. Una da-da que contradiu la versió que el mateix Jordi Pujol va exposar al Parlament quan va comparèixer a la comissió d’investigació. Va explicar que l’origen dels diners a l’estranger de la família era una deixa del seu pare, Florenci Pujol, que va ser ges-tionada a partir de la seva mort per persones de confiança de l’expresi-dent. Però no per ell, que havia asse-gurat que no tenia comptes al seu nom a fora. “Jo he estat sempre to-

talment al marge del que s’ha fet”, va dir en la seva compareixença.

La comissió rogatòria correspon a una part de la investigació de la UDEF, ja que són els comptes ban-caris només de dues entitats andor-ranes, mentre que el cas abarca comptes en bancs de Suïssa, Liech-tenstein o Panamá.

Més imputacions Arran dels escorcolls de dimecres, el jutge De la Mata va imputar per blanqueig de capitals dos fills més, Josep i Pere Pujol Ferrusola. Ahir el cercle es va ampliar al president del grup constructor Copisa, José Cor-nadó, i la seva dona en relació amb les presumptes comissions milionà-ries cobrades pel primogènit de l’ex-president de la Generalitat. La hipò-tesi del jutge és que Jordi Pujol fill va cobrar comissions milionàries i

L’expresident Jordi Pujol arribant ahir a casa seva, a Barcelona, l’endemà que la Policia Nacional escorcollés el dormitori del seu fill Jordi Pujol Ferrusola. ALEJANDRO GARCÍA / EFE

il·legals del Grup Copisa “en contra-prestació a gestions” per benefici-ar les seves empreses. En concret, la constructora va pagar 3,2 milions d’euros a Jordi Pujol per intermedi-ar en determinades operacions, en-cara que el magistrat ja va apuntar en un acte del juliol passat que hi ha indicis que aquests serveis “no van existir” i que “encobrien comissi-ons” a Copisa. De fet, el conseller delegat en funcions d’aquest grup empresarial, Xavier Tauler, ja està imputat en aquesta causa.

Paral·lelament, el jutge de Barce-lona que investiga l’origen de la for-tuna de Pujol a l’estranger –arran de la seva confessió– ha demanat a l’Au-diència Nacional documentació so-bre la causa del seu fill Jordi per de-cidir, així, si s’inhibeix del cas. D’aquesta manera, l’expresident se-ria investigat també a Madrid.e

Segons la comissió rogatòria, la família hauria mogut els diners en els últims anys

CORRUPCIÓ

Milers de papers que, l’un sobre l’al-tre, arriben al metre d’altura. Aques-ta és la documentació que les auto-ritats andorranes han enviat al jut-ge José de la Mata, que investiga la causa contra el primogènit dels Pu-jol, Jordi Pujol Ferrusola. El magis-trat de l’Audiència Nacional va de-manar una comissió rogatòria a An-dorra que ha resultat ser reveladora per al cas: aporta informació sobre tots els moviments de diners de la família Pujol des de l’any 1991 fins a l’actualitat de les entitats Andbank i la Banca Privada d’Andorra.

Segons fonts de la investigació, recollides per Europa Press, s’ha pogut acreditar que els comptes bancaris que acumulaven grans quantitats de diners han sigut bui-dats en els últims anys. Res a veure amb el període en què es van arribar a moure quantitats de més de deu milions d’euros. La hipotèsi de la Unitat de Delinqüència Econòmi-ca i Financera (UDEF) és que la fa-mília Pujol actuava com un grup or-ganitzat des de feia dècades: sospi-ten que cobraven comissions d’em-preses aprofitant la seva influència política i posteriorment es reparti-en els guanys entre els diferents membres, un suposat entramat que

BARCELONANÚRIA ORRIOLS

La Sindicatura avisa: ja no hi ha control públic del Palau de la Músicaconveni “ha suposat una disminució del control dels fons públics apor-tats al Palau de la Música”, però no “una millora de la transparència en la gestió dels recursos públics”.

El canvi en la gestió es va decidir arran de l’escorcoll al Palau el juli-ol del 2009 i del procés judicial, amb Millet –llavors president del Con-sorci– i Montull –la seva mà dreta– com a principals imputats. L’infor-me constata un “descobert compta-ble” al Consorci per valor de 3,65 milions d’euros que coincideix amb la presumpta malversació de fons públics d’aquest organisme, tot i que el desfalc, segons els informes de la policia i del jutge del cas, va molt més enllà i implicaria també el fi-nançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya.

El Consorci del Palau de la Músi-ca ha al·legat en contra de l’informe de la Sindicatura de Comptes que, a causa del procés judicial, estan en una situació “excepcional” i que van prendre decisions de manera “ur-gent i empesos per la necessitat im-periosa de solucionar problemes”. El

La Sindicatura alerta que el Palau té menys control públic ara que quan el dirigia Fèlix Millet. PERE TORDERA

Consorci manté que les administra-cions que el formen es van adonar que l’estructura jurídica del Palau havia sigut “un dels elements clau” que van permetre el frau, per això van decidir canviar-la. Tot i que la Sindicatura diu que se substitueix el control públic tan sols “per un codi de conducta”, el Consorci manté que s’auditen els comptes de la fundació, que se’ls informa de la seva activitat i que les administracions la contro-len i hi tenen dret a vet. La Sindicatu-ra de Comptes ha descartat la majo-ria d’explicacions del Consorci per-què “confirmen la situació descrita” o no hi està d’acord.

A més d’altres irregularitats o mancances, l’informe de la Sindica-tura també explica que amb el pro-cés penal contra l’antiga direcció del Palau ja s’han rescabalat 2,42 mili-ons d’euros, però que d’aquests no-més 700.000 haurien tornat al Con-sorci, mentre que la resta són en mans de la Fundació i, sobretot, d’un fons especial del qual aquesta pot disposar “pràcticament per a qualsevol despesa”.e

El Palau de la Música, protagonista d’un dels escàndols de corrupció més importants dels últims anys –encara pendent de judici–, té menys control públic ara que quan el dirigien Fèlix Millet i Jordi Montull, segons es des-prèn d’un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya. Un conve-ni que s’aplica des del gener del 2012 va traspassar la gestió, l’activitat i els edificis del Consorci del Palau de la Música Catalana a la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música. Sembla un canvi poc important, però el Con-sorci el formaven la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el mi-nisteri de Cultura, i la Fundació és una entitat privada.

Aquest canvi, a la pràctica, “dei-xa sense control públic” l’activitat que abans feia el Consorci, que es-tava sota el control de la Intervenció General del Govern, explica l’infor-me. El document, firmat pel síndic major, Jaume Amat, assegura que el

BARCELONA ENRIC BORRÀS

Acusació El jutge va imputar el president de Copisa per presumptes comissions

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

127000

14121

Diario

319 CM² - 38%

1531 €

10

España

29 Octubre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

En el conjunt de tot Catalu-nya existeixen sis conjunts mo-numentals declarats patrimonimundial per la Unesco, de granvalor per a la humanitat, però cappertany a la província de Girona,tot i els diversos projectes ques’han promogut –els últims 30anys– per canviar aquesta ten-dència. A Barcelona, tenenaquesta distinció l’obra d'An-toni Gaudí (atorgat el 1984 i el2005) i el Palau de la Músicai l'Hospital de Sant Pau coma obra de Domènech i Mon-taner (1997); a Tarragona, elconjunt arqueològic de Tàrra-co (2000) i el monestir de Poblet(1991); i a Lleida, les esglésies ro-màniques de la vall de Boí (2000)i les pintures rupestres de l'arcmediterrani a la península Ibèri-ca (Patrimoni Transregional,1998).

En el passat a la província deGirona –a banda de la sevacapital– es van intentar pro-mocionar tres espais més delterritori, projectes que final-ment no van prosperar. Elprimer d’ells va ser el con-junt arqueològic grec de lesRuïnes d’Empúries de l’Escala,la candidatura del qual va tra-mitar la Diputació de Barcelonael 1994, tot i que no va entrar a for-mar part de la llista del Govern es-panyol com a candidat fins al de-sembre de l’any 2000. Finalmentes va retirar però, per la com-plexitat en el procés d’elaborarla documentació necessària.

El segon intent es va fertambé l’any 2000, quan l'AltEmpordà i l'ens País PirineusMediterranis, pel vessant fran-cès, van començar a treballarde forma conjunta en el projectede candidatura de l’Albera, pre-sentat amb el nom de VessantMediterrani dels Pirineus perquèfos declarada com a Patrimoni dela Humanitat en la seva condicióde paisatge cultural i en la cate-goria mixta (patrimoni arqui-tectònic i medi natural). Dinsaquest projecte s’hi va in-cloure el jaciment grecoromàd’Empúries. Tot i que la can-didatura va arribar a la fase fi-nal del llarg procés per serpatrimoni de la Humanitat, fi-nalment es va retirar, un diaabans que l’organisme prenguésla decisió definitiva.

El tercer intent va ser un pro-

jecte impulsat per Figueres l’any2012 i centrat en Salvador Dalí i«El Triangle Dalinià» (Teatre-

Museu de Figueres, casa-museude Portlligat i el castell de Pú-bol). Aquesta proposta, però,es va ajornar el 2013 desprésde la recomanació feta per laGeneralitat de Catalunya deno centrar el projecte en la part

tècnica i artística sinó en la re-percussió social i els vincles de

Dalí amb la comarca altempor-danesa.

Es va prioritzar llavors la can-didatura de la Portalada romà-nica del Monestir de Santa Mariade Ripoll, treballada des de 2011

per l’Ajuntament d’aquesta lo-calitat juntament amb el Pa-tronat del Monestir, els serveisde Cultura de la Generalitat iel Bisbat de Vic. Aquest mo-nument medieval del segle XIIes basa en la «Bíblia de Ri-

poll» –el còdex d’un sol volumprocedent de l’Scriptorium del

monestir– i en escenes de l’AnticTestament. Aquesta candidaturava ser inclosa fa uns mesos a laLlista indicativa del PatrimoniMundial de la Unesco, un requi-sit previ necessari per ser decla-

rat definitivament PatrimoniMundial.

Mirant cap al futurI mentrestant, la iniciativaper declarar Patrimoni de laHumanitat –en la categoria

de paisatge cultural– els ca-mins de ronda de la costa giro-

nina avança a bon pas. Recla-mada des de 1995 per l'Associa-ció d'Amics de la Unesco de Pa-lafrugell, proposa declarar Pa-trimoni Mundial els 130 quilò-metres de camins de ronda que

van des de Portbou fins a Blanes.Aquest projecte compta amb elsuport de Federació Catalanad'Associacions i Clubs de laUnesco (FCACU). «En la ves-sant de Paisatge cultural es va-loren els medis naturals en els

quals es veu que l'home hi hainfluït o hi ha deixat la seva

petjada» explicava la presidentad’Amics de la Unesco de Girona,Dolors Reig, qui va afegir que, enel cas dels Camins de Ronda «nos’ha de crear ni reconvertir res,perquè ja existeix, sinó saber ex-treure’n el suc». De moment, la

gran majoria dels municipisde la zona –17 de 22– ja handonat el seu vistiplau a la pro-posta en els plens, així comtambé els Consells Comarcalsde l’Alt i el Baix Empordà i la

Selva. També s’ha entrat per re-gistre a la Diputació de Girona,

la petició que sigui aquest orga-nisme que s’encarregui de pre-sentar aquesta candidatura.

R.A. | GIRONA

La província gironina, l’única deCatalunya sense cap distinció

lla: una síntesi entre el call jueu i lamuralla carolíngia.

Justament focalitzar la candida-tura únicament en el Call jueu va serla proposta que van fer el 2013,l'excandidat de CDS a l'alcaldia deGirona, Eduard Herrero i l'empre-sari Carles Mallart, a través de di-versos articles d'opinió pu-blicats a Diari de Gi-rona. «Des de 2013i fins ara he can-viat de pensa-ment. Ara noapostaria no-més pel Calljueu, sinóque ho cen-traria en el riu,la muralla i elBarri Vell i ni unmil·límetre més»assegurava Mallart.

Arran d’aquelles pu-blicacions, els Amics de laUnesco de Girona –con-juntament amb els co-lumnistes– van intentarreiniciar el projecte. «Desd’Amics de la Unesco ensvam reunir amb el gerentde l’Ajuntament, AlbertRiera, per proposar la re-activació del procés i ensvan dir que ja s'ho estaven plante-jant però que no era un momentadient a causa de la crisi econòmi-ca» va explicar la presidenta del’entitat, Dolors Reig, qui va la-mentar que, des de llavors «no hemsabut res més de l’Ajuntament».Tot i això, després de conèixer la no-tícia de la intenció del consistori mu-nicipal de promoure de nou la can-didatura, l’organisme va coincidir adir que, respecte al projecte dels

anys 80, caldria «acotar» l’espai albarri vell –no només el call jueu– icentrar-ho en la confluència de lesdiverses cultures que hi han passat,i els vestigis de les quals, a dia d’a-vui, encara són visibles. «No enshem d'inventar res ni muntar unaescenografia» deia Reig, qui afegiaque actualment es juga amb ungran avantatge: «Sense ser Patri-

moni de la Humanitat, Gi-rona ja ha fet molts

dels passos que va-lora la Unesco.

Molta feina jaestà feta» enrelació ambaspectes comla viabilitat,l’accessibilitato la implica-

ció ciutadana.«Tot i això cal

temps i diners.Com a mínim 5

anys» sentenciava Reig.El pròxim pas de l’A-

juntament de Girona,consistirà ara a buscar ex-perts i consultores espe-cialitzades en la prepara-ció de dossiers de candi-datura i preparar un pro-jecte «particular» de laciutat de Girona. «En elspressupostos de 2016 ja

preveurem una partida destinada apoder fer les primeres passes»,avançava Puigdemont. «Cal moltadiscreció i que les persones que hocoordinin, viatgin sovint a París –onhi ha la seu de la Unesco– per ela-borar una candidatura amb op-cions reals» aconsellava Nadal. I totsense oblidar en cap moment quel’objectiu de tot plegat és assolir unrepte històric: ser Patrimoni de laHumanitat.

VE DE LA PÀGINA 6

DIARI DE GIRONA

3 4

5

El territori català comptaamb un total de sisconjunts declaratspatrimoni mundial

RECORDATORI

Empúries

Triangle Dalinià

Portaladade Ripoll

Camins de ronda

El símbol buscatSi Girona

obtingués el títol dePatrimoni Mundialde la Unesco, la fitaquedaria acreditadaarreu de la ciutatamb aquest símbol.

VessantMediterrani dels Pirineus

Diari de Girona ■

CORREU ELECTRÒNICgirona.diaridegirona@epi.es

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GIRONA

36000

5556

Diario

784 CM² - 70%

2058 €

7

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Catalunya

Diari de Girona ■DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DE 201538

El jutge de l'Audiència NacionalJosé de la Mata va imputar el pre-sident del grup constructor Copi-sa, José Cornado, i la seva dona enrelació per les presumptes comis-sions milionàries cobrades perJordi Pujol Ferrusola, primogènitde l'expresident de la Generalitat.

Segons van informar fonts prò-ximes al cas, el jutge els va impu-tar en el marc de la investigacióque es va obrir el 2012 a Jordi Pu-jol fill arran dels diners que portavaa Andorra, en què se sospita que varebre grans sumes d'empresarisper treballs que mai va fer, lesquals van poder respondre a co-missions a canvi d 'obra pública.

Dins d'aquesta peça, De la Matava imputar dimarts per blanqueigde capitals dos dels fills dels Pujol-Ferrusola, Pere i Josep, i va regis-trar una quinzena d'immobles aBarcelona i Madrid, entre ells elshabitatges dels germans.

El jutge sospita que Jordi Pujol fillva cobrar comissions milionàriesi il·legals del Grup Copisa «encontraprestació a gestions» delprimogènit de l'expresident cata-là «o el seu entorn més pròxim» perbeneficiar les seves empreses.

El grup constructor va pagar uns3,2 milions d'euros a Jordi Pujol jú-nior per intermediar en determi-nades operacions, encara que elmagistrat ja va apuntar en un actedel juliol passat que hi ha indicisque aquests serveis «no van exis-tir» i que «encobrien comissions»de Copisa. Paral·lelament, la jutgede Barcelona que investiga la for-tuna oculta per l'expresident de laGeneralitat Jordi Pujol va demanara l'Audiència Nacional que li detalliquins delictes imputa al seu pri-

mogènit Jordi Pujol Ferrusola ien quin estat es troba la causa,abans de decidir si li remet el cas.

En una providència, a què va te-nir accés a Efe, la titular del jutjatd'instrucció número 31 de Barce-lona va enviar aquest requerimental jutge de l'Audiència NacionalJosé de la Mata després que laFiscalia li hagi demanat que s'in-hibeixi a favor seu perquè s'unei-xin les dues causes.

La defensa dels Pujol, exercidaper l'advocat Cristóbal Martell,

s'oposa que sigui l'Audiència Na-cional la que assumeixi les dues in-vestigacions en una causa única iretreu a la Fiscalia Anticorrupcióque plantegi aquesta possibilitat,sense ni tan sols concretar els in-dicis pels quals els dos casos es-tarien relacionats.

Citació pel cas de les ITVLa jutge de Barcelona que inves-tiga la trama de les ITV va citar adeclarar com a testimoni l'exse-cretari d'Ocupació de la Genera-litat Ramon Bonastre per descobrirsi l'exdiputat de CiU Oriol Pujol vaintermediar en operacions de des-localització industrial que benefi-ciaven a un empresari amic.

En una providència, la titular deljutjat d'instrucció número 9 de

Barcelona va citar a declarar per alpròxim 11 de novembre a Bonas-tre i a dos empresaris, el directiu deSeat Miquel Salaer i Manuel Lao,de CIRSA. El propòsit de la jutge ésdescobrir quin paper va tenir el fillde l'expresident de la Generalitaten diverses operacions industrials,algunes d'elles deslocalitzacions,en les quals va fer treballs d'as-sessorament l'empresari i amicíntim seu Sergi Alsina.

La jutge creu que l'exdiputat con-vergent -imputat per suborn, trà-fic d'influències i falsedat docu-mental- va cobrar entre els anys2008 i 2012 un total de 499.060 eu-ros a través de les factures que laseva dona, Anna Vidal, va girar al'empresa d'Alsina per treballsd'assessorament.

BARCELONA | EFE/DdG

El jutge imputa el president de Copisa ila seva dona pel cas de Pujol Ferrusola

El magistrat que investiga l’expresident demana informació de la causa contra el seu fill

Jordi Pujol tracta amb els nombrosos mitjans de comunicació el dia després de l’escorcoll al seu domicili.

EFE

La jutge de Barcelona queinvestiga les ITV va citar a declarar l’exsecretarid’Ocupació, Ramon Bonastre

L'exalcalde de TorredembarraDaniel Masagué va denunciar ahirque mentre era a la presó per laseva presumpta implicació en elcas del 3% va rebre l'amenaça queo dimitia o no sortiria de la presó,encara que no ha volgut revelar quili va fer aquesta advertència.

En una entrevista a l'emissoraRAC1, Masagué, que va dimitir aljuny del 2014 des de la presó arrande la seva imputació per pre-sumpte pagament de comissionsa la constructora Teyco, va defen-sar la seva innocència i ha atribu-ït la causa contra ell a una confa-bulació del secretari municipal, unextreballador acomiadat i l'exre-gidor d'ERC Montse Gassull, queva presentar la denúncia que vadonar peu al cas.

Masagué va explicar que, men-tre era a la presó preventiva per or-dre del jutge, algú li va dir: «si nodimiteixes, no surts», encara queha precisat que no pot dir qui li vafer aquesta amenaça.

«Jo no volia dimitir perquè emsemblava que em feia culpable.Vaig dimitir i vaig sortir», va afegirl'exalcalde de Torredembarra, queva afegir que no va ser CDC qui liva demanar que abandonés elcàrrec.

Daniel Masagué va afirmar queno va parlar ni amb el coordinadorgeneral de CDC, Josep Rull, niamb el president de la Generalitat,Artur Mas, sobre la seva imputació,encara que sí amb dirigents de Tar-ragona i amb altres càrrecs, com eldelegat del Govern al Camp de Tar-ragona, Quim Nin, o el presidentde la Diputació de Tarragona, Jo-sep Poblet.

BARCELONA | EFE/DdG

L’exalcalde deTorredembarra:«Em van avisarque si no dimitiano sortia de presó»

Un informe de la Sindicaturade Comptes adverteix de la falta decontrol sobre els fons públics de laFundació del Palau de la Música il'insta a tornar a les administra-cions les quantitats recuperades del'espoliació, que s'estan destinantal pagament dels advocats de l'en-titat cultural.

En el seu informe sobre el Con-sorci del Palau de la Música, enti-

tat que vehicula les subvencionsque rep la institució, la Sindicatu-ra sosté que les administracionsque formen part de la mateixahaurien de promoure un marc derelacions que garanteixi que elsfons públics tinguin «el mateix ni-vell de control» que si fossin ellesles que els gestionessin.

L'informe, relatiu al períodeque va de l’any 2010 a l’any 2013,analitza el Conveni Tribanda quevan signar el Consorci, la Funda-ció del Palau i l'Orfeó del Palau,que implica el traspàs de la gestióde l'activitat i dels edificis que in-tegren l'entitat cultural a una en-titat privada com és la Fundaciódel Palau.

«El traspàs en la gestió a la Fun-dació deixa sense control públic,en la pràctica, l'activitat que ante-riorment realitzava el Consorci, jaque la Fundació no està sotmesaal control financer de la Interven-ció General de la Generalitat, queés la que, des de fa anys, està ana-litzant de forma exhaustiva» laseva gestió econòmica, concloul'informe.

El conveni, segons la Sindica-tura, «implica la dissolució de fac-to del Consorci, ja que el buida to-talment de contingut i compe-tències», cosa que segons la sevaopinió «va en contra de les normesde règim jurídic de les adminis-tracions públiques».

BARCELONA | EFE/DdG

La Sindicatura alerta de la faltade control en els fons del Palau

L’òrgan insta en uninforme a tornar a lesadministracions els dinersrecuperats de l’espoliació

El Senat francès va paralitzarahir el reconeixement constitu-cional de les llengües regionals,que necessita una majoria de lesdues cambres per quedar inscrit ala Carta Magna. A poques setma-nes de les eleccions regionals, lamajoria conservadora a la Cambraalta va rebutjar la inclusió en laConstitució de la Carta Europea deLlengües Regionals o Minorità-ries, com havien aprovat els dipu-tats. Ho van fer elevant una pre-gunta prèvia a l'Executiu sobre eltext sotmès a votació, el que en lapràctica suposa el rebuig del ma-teix. Durant el mandat de Sarkozy,

es va reconèixer l’euskera, el corsi el bretó com a patrimoni deFrança però no el català. El presi-dent francès, François Hollande,s'havia compromès durant la cam-panya electoral a introduir a laConstitució la Carta Europea deLlengües Regionals o Minorità-ries. «Aquesta carta pretén prote-gir i promoure les llengües regio-nals o minoritàries» i no inclou «niels dialectes del francès ni les llen-gües migratòries», va indicar laPresidència francesa en el mo-ment en què el Govern va pre-sentar el text davant els diputats. Laratificació d'aquest text necessitauna reforma de la Carta Magna.

PARIS | EFE/DdG

El Senat francès paralitza el reconeixement de les llengües regionals

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

36000

5556

Diario

212 CM² - 19%

465 €

38

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

w w w . d i a r i o d e p o n t e v e d r a . e s

DiariodePontevedra

Director: Pedro Antonio Pérez Santiago [pperez@diariodepontevedra.es]Redactores Jefe: Adrián Rodríguez García [adrianrodriguez@diariodepontevedra.es], David Acevedo López [deporte@diariodepontevedra.com]. Coordinadores: Santiago Mosteiro Blanca (Pontevedra) [smosteiro@diariodepontevedra.es] María Varela (Suplementos) [mvarela@diariodepontevedra.es], Rafael Fariña Aboy (Fotografía) [fotografia@diariodepontevedra.com] y Silvina Silva González (Preimpresión) [preimpresion@diariodepontevedra.com]. Informática: César Caldera. Archivo y Documentación: Ramón Rozas.DeLeGACioneSMarín-O Morrazo: Álvaro Agulla. Poio-Sanxenxo: Javier Casal. Comarca de Pontevedra: Águeda Piñeiro. Vilagarcía-Caldas: Fernando Salgado. Deza- Tabeirós- Terra de Montes: Raquel Torres.

Director Comercial: Miguel Ángel Souto Fraga.

LÉReZ eDiCioneS. C/ Lepanto, 5. 36001 Pontevedra. Teléfonos: 986 011 100. Fax Redacción: 986 011 142. Fax Administra-ción: 986 011 144. Fax Publicidad: 986 011 144. e- mail: publicidad@diariodepontevedra.es. Depósito Legal: Po- 31- 1965. Precio Diario de Pontevedra 1,20 €. Con Pronto 2,20 €

Publicación controlada por oJD

GRUPo eL PRoGReSo

Presidenta: Blanca García Montenegro.Director General: José de Cora Paradela. Director de Comunicación y Marketing: José Manuel Pérez-Bouzada

eDiTA: LÉReZ eDiCioneS, S.L.

Presidenta: Blanca García Montenegro. Consejero Ejecutivo: Antonio de Cora García.

H emos llegado a un punto en el que el valor «corporativo» de las mar-

cas, y más aún en el sector turís-tico ha pasado algunos límites. Revisando constantemente la co-municación en el sector turístico, nos damos cuenta de que el senti-do de las Redes sociales (recalco lo de «sociales») ha pasado de ser un nuevo posible canal de comunica-ción e interactuación con nuestros clientes a un escaparate de pura venta constante, perdiendo todo el sentido y por supuesto también efectividad.

actualmente existen grupos hoteleros muy dinámicos, que no solo buscan que el cliente satisfe-cho logre colocar un comentario positivo en la red social del hotel, sino que además se trabajan accio-

nes que complementan y fomen-tan la participación en un tono de humor en las redes sociales de la marca.

Un cliente satisfecho siempre es, ha sido y será el mejor pres-criptor posible, la única diferen-cia actualmente con respecto a años atrás es que antes los posi-

bles prescriptores tenían el boca a boca como único canal de comuni-cación pero sin embargo, la tarea a nivel turístico de los gestores de comunicación es la de fomentar esa participación a nivel on line para sumar visibilidad a nuestra marca, al mismo tiempo de que tenemos a clientes “orgullosos” de mostrar a sus amigos en internet en qué lugar idílico se encuentran y cómo se lo están pasando.

Hemos llegando a un momento en el que la estrategia pasa a ser la parte fuerte de la comunica-ción, el marketing está tomando protagonismo y por supuesto las acciones de este tipo son un verda-dero escaparate para dar a conocer y difundir nuestros productos y servicios en internet. ¿Comenza-mos a trabajar ideas?

AnTOnIO J. PADRón

Consultor de Marketing.sociment@AntonioJPadron

Cliente satisfecho, la mejor publicidad

P eteR Handke, pensa-dor, escritor, dramatur-go y cineasta austriaco,

sostiene, hablando de litera-tura, que «la invención, la fic-ción, son la verdad». enfrenta esa afirmación a la literatura de reportaje, periodística, casi indistinguible del periodismo. Handke dice también que «en ninguna parte hay tanta estupi-dez como entre los políticos occi-dentales» y que «los que dejaron que los pueblos se mataran entre sí son los verdaderos crimina-les». siguen permitiéndolo.

Habla de la ficción en la lite-ratura, pero podría hacerlo de la política y de los políticos que inventan una ficción que se aco-moda a sus intereses y acaban por hacernos creer que es la ver-dad. a la corrupción generali-zada durante años -ahora hay más controles, más miedo a ser descubierto, más coste político que hace unos años- se la pre-senta como una «caza de brujas» o una venganza contra un pro-yecto político, como sucede en Cataluña, desnuda ya la ficción-verdad del soberanismo. otros niegan radicalmente la verdad, aunque cada día crezcan los in-dicios como sucede en el caso de Rodrigo Rato. o la tapan y la esconden, como sucede en los casos de los eRe en andalucía o de la gürtel en madrid y Valen-cia. «Fueron otros, nosotros no sabíamos nada, no estábamos, nunca nos enteramos», como si todos fuéramos tontos y aceptá-ramos cualquier cosa. (a veces, lo hacemos).

la ficción, la invención, que es mentira consentida muchas veces, circula libre y altivamen-te como si fuera verdad. no importan los datos, tercos, rele-vantes, los hechos, los indicios crecientes. se niega la verdad y se construye una ficción. la re-ciente sentencia de la audiencia

nacional contra los directivos de nova Caixa galicia, que se lo lle-varon crudo -«apropiación inde-bida por el cobro de jubilaciones millonarias que ellos mismos se pusieron»-, reconoce que ig-noraron la situación calamitosa de la entidad e incumplieron la normativa sobre retribuciones y que fueron cooperadores impres-cindibles del delito, pero solo les condena a dos años de prisión e inhabilitación y a devolver 14 millones de euros de los casi 19 que recibieron como indemni-zaciones. los indemnizados deberían ser los ciudadanos que hemos pagado con impuestos sus excesos, sus errores, sus sueldos y el hundimiento de las Cajas de ahorro que ellos, du-rante décadas, «administraron deslealmente» como reconoce la propia sentencia.

dice José maría alonso, el abogado presidente de Baker&mckenzie, que hay una inseguridad jurídica tremen-da, que «se debe trabajar sobre la calidad de la Justicia y que los jueces deberían tener ligada su carrera al desempeño, a la cali-dad de sus decisiones». es decir, que deberían ser responsables de sus sentencias. no sólo ellos, también los políticos y los ad-ministradores de los dineros públicos. mientras la Justicia no funcione de forma ágil y efi-ciente, dando seguridad, algu-nos seguirán consiguiendo que la ficción y la invención ganen la batalla a la verdad. sin el perio-dismo, la mayor parte de estos embaucadores de la ficción, en la política o en la economía, se-guirían hoy llevándoselo crudo. de momento, algunos mantie-nen su desafío.

La verdad inventada

Eu agora pregúntome: Terá Artur Mas unha catadura moral similar á destes dous personaxes para encabezar este proceso de desobediencia civil?

fRAnCISCO MuRO DE ISCAR

AnTón xIl

xornalista e politólogo

cousas de ninguressonaxes históricos que encarnan perfectamente o significado da desobediencia civil. o primeiro, un pacifista recoñecido que loi-taba pola independencia do seu pobo, a India, utilizando a protes-ta non violenta e a desobediencia como ferramenta para acadar o seu fin fronte ao Imperio Britá-nico que represaliaba con forza e sin contemplacións á maioría do pobo indio.

outro personaxe que axudou a acruñar este concepto foi o líder negro norteamericano martin lu-ther king (premio nobel da Paz, ao contrario de ghandi que pese a ser proposto nun par de ocasión non o recibiu) que, por certo, mo-rreu asasinado en memphis (ten-nessee) por defender os dereitos civís dos afroamericanos e do movemento negro nun atentado terrorista despois de impulsar a famosa marcha do millón de ho-mes.

eu agora pregúntome: terá artur mas unha catadura moral similar á destes dous personaxes para encabezar este proceso de desobediencia civil? terá algo que ver a repentina conversión sobe-ranista de CiU co caso Palau, o 3% e a «persecución» á familia de Jordi Pujol? obedecerá este novo posicionamento dos conservado-res cataláns á negativa do estado de seguir consentindo privilexios negociadores á chamada minoría Catalana no Congreso? entroulle agora á dereita catalana un afán independentista para agochar os recurtes e as súas políticas re-gresivas contra as clases medias e populares?

non sei. tamén será desobe-diencia civil eludir calquera con-dea dos implicados nos casos Pujo, Palau o no 3%? non sei, estaremos atentos, ou non?

A CIenCIa PolítICa abor-da infinidade de concepto antigos, novos e incluso

acruña neoloxismos novos á hora de tratar diversos fenómenos polí-ticos e sociais. Un dos termos máis analizados é o da «desobediencia pacífica» ou tamén denominada «desobediencia civil», empregada básicamente por mahatma ghan-di e martin luther king, tamén por desmond tutu ou nelson mandela pero nunha segunda etapa da súa vida.

este concepto defínese como o acto de desacatar unha norma da que se ten obriga de cumprimen-to. o precepto que debería obede-cerse é, polo xeral, unha lei, ou en todo caso calquera norma que o grupo no poder considera inves-tida de autoridade no sentido de que o seu transgresión carrexase inevitablemente un castigo, unha sanción.

esta desobediencia pode ser, en todo caso, activa ou pasiva. o término «civil» fai referencia aos deberes xerais que todo cidadán debe recoñecer, lexitimando así a orde legal vixente. noutras pala-bras, «civil» indica que o obxectivo principal da desobediencia é traer cambios na orde social ou políti-co que afectarían a liberdade dos cidadáns.

así a desobediencia civil pode definirse como «calquera acto ou proceso de oposición pública a unha lei ou unha política adop-tada por un goberno establecido, cando o autor ten conciencia de que os seus actos son ilegais ou de discutible legalidade, e é levada a cabo e mantida para conseguir uns fins sociais concretos».

Poñe esto sobre a mesa para que podamos analizar polo miúdo esa proposta que ven desde Cataluña e fala da «desconexión democráti-

ca» do estado español e que utili-zará, ao parecer, a desobediencia civil como método de ir acadando unha folla de ruta que vai rema-tar coa declaración unilateral da independencia e a constitución dunha República Catalana (non sei si con ou sen referendo de por medio) que se dotará dunha Cons-titución propia.

sin querer entrar en valoracións de como se chegou a esta situación de unilateralidade na que todos son responsables eu quero centrar-me na necesidade oou non de em-pregar o recurso da desobediencia civil ao tribunal Constitucional e ao estado español para materiali-za-los obxectivos soberanistas de Junts pel sí e a CUt, as dúas or-ganizacións que abandeiran, en principio, este proceso.

Referíame no principio do meu artigo a mahatma ghandi e mar-tin luther king como dous per-

Mas, o Luther King ou o Ghandi catalán?

24 | OPINIÓN&ANÁLISIS diariodepontevedra|jueves, 29 de octubre de 2015SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

47000

5533

Diario

424 CM² - 43%

841 €

24

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

10 ELPAÍS Jueves 29 de octubre de 2015

OPINIÓN

Jean Clottes, el prehistoriador queautentificó la cueva de Chauveten el sur de Francia, uno de los

mayores hallazgos arqueológicos de lahistoria, asegura que se le saltaron laslágrimas de emoción cuando se topó, alfinal de la gruta, con los paneles quemuestran a un grupo de leones de lascavernas —más grandes que los actua-les aunque los machos no tenían cri-nes— dibujados con carboncillo. La pre-cisión y la viveza, porque parecen estaren movimiento, demuestran que aque-llos lejanos europeos conocían perfecta-mente a los leones y tenían una profun-da relación con ellos. Este dibujo fuerealizado hace unos 36.000 años y setrata de una de las primeras manifesta-ciones del arte figurativo de la humani-dad, de la primera obra maestra de lapintura. Desde entonces, estos impo-nentes felinos nunca han abandonadola imaginación popular, basta con verel éxito que la franquicia musical de Elrey león ha alcanzado en todo el mun-do, empezando por la Gran Víamadrile-ña, o la indignación global que generóla caza del león Cecil en Zimbabue.

Sin embargo, la posibilidad de queestos felinos desaparezcan del mundosalvaje se está convirtiendo en una in-quietante probabilidad. Un estudio de

la National Academy of Sciences, difun-dido el lunes y que ha analizado 47 delas 67 poblaciones de leones existentesen África, mantiene que en un futuropróximo los únicos ejemplares que tie-nen posibilidades de sobrevivir seránlos que se encuentren en territorios va-llados o en los zoos. De hecho, solo gra-cias a la cantidad de leones enjauladosen todo el mundo su supervivencia ge-nética está garantizada.

No se trata de idealizar a los leones:cuando un dentista estadounidense ma-tó a Cecil surgieron voces en África queseñalaron que la caza mayor era unafuente de ingresos importante en algu-nos lugares, como también, por otro la-do, lo es contemplarlos vivos en safarisfotográficos. Fuera de control, sus ata-ques causan grandes daños en la pobla-ción. “Enmi pueblo de Zimbabue, rodea-do de animales salvajes por todos lados,ningún león ha sido objeto de afecto orecibido un apodo cariñoso. Son unafuente de terror”, escribió en The NewYork Times el científico Goodwell Nzou.En el panel de Chauvet se encuentra re-flejado ese mismo temor y respeto haciaunas criaturasmajestuosas pero induda-blemente peligrosas, unos animales conlos que no resulta sencillo compartir elmismo espacio vital.

Los grandes felinos no son solo im-portantes por su imponente belleza, si-no porque reflejan la salud global de losecosistemas. Su presencia refleja que to-davía existen espacios suficientementegrandes como para que puedan vagaren busca de sus presas. En una época lohicieron en Europa y en el Atlas, en elnorte de Marruecos. Ahora han desapa-recido y sus poblaciones siguen men-guando. Un mundo en el que los leonesen libertad sean solo un recuerdo, en elque solo puedan contemplarse detrásde rejas, serámuchomás insano y, para-dójicamente, mucho más peligroso.

Comunicar datos relacionados conla salud no es fácil, y acaba de de-mostrarlo la confusión creada por

un trabajo de la Agencia Internacional pa-ra la Investigación del Cáncer (IARC), de-pendiente de la OMS, que alerta sobre elefecto cancerígeno del consumo excesivode carnes rojas, especialmente de las pro-cesadas y los embutidos. El trabajo noplantea objeciones de rigor ni de oportuni-dad. Hace tiempo que se conoce la rela-ción entre el exceso de carne roja en ladieta y el aumento de algunos tipos decáncer, como el colorrectal. Lo que ha he-cho el IARC es cumplir con su cometido ydeterminar qué evidencia científica hay alrespecto. Para ello ha revisado más de800 estudios de cerca de 450.000 perso-nas realizados entre 1992 y 2009.

El resultado indica que existe esa rela-ción. En el plano individual se estima enun aumento del 18% el riesgo de sufrircáncer a partir de un consumo de 50 gra-mos diarios de forma continuada. La evi-

dencia obtenida ha hecho que la carneprocesada y los embutidos pasen a figuraren el apartado 1 de la lista de productoscancerígenos, en la que se incluyen todosaquellos en los que, como el tabaco o elplutonio, se ha demostrado que puedenllegar a causar cáncer. Pero eso no signifi-ca que comer carne roja y embutidos seatan peligroso como fumar, como se ha in-terpretado. Y aquí reside el problema.

Este tipo de conceptos complejos re-quieren de un trabajo de divulgación quegarantice la adecuada interpretación delos datos y que evite alarmismos infunda-dos. La OMS ha protagonizado ya otrosepisodios de alarma por déficits informati-vos. Debería revisar sus métodos. Se tratade proteger la salud sin causar otros da-ños evitables. En todo caso, los consumido-res tienen que estar informados y saberque si quieren cuidarse, lo apropiado esque tomen las cantidades de carne rojaque las autoridades sanitarias recomien-dan para una dieta saludable.

Pormás que la reacción del presiden-te del Gobierno,Mariano Rajoy, a laresolución rupturista-independen-

tista de dos grupos parlamentarios catala-nes haya sido tardía; por más que su con-tribución al encauzamiento de la cuestióncatalana desde el Estatut de 2006 hayasido insuficiente; por más que su catálogode propuestas y actitudes para engarzaralgún tipo de diálogo sea pobre... Por másque suceda todo eso ymuchomás, nada escomparable ni simétrico al intento de gol-pe insurreccional (aún en ciernes) contrael Estatuto y la Constitución que están pro-tagonizando Artur Mas y sus socios.

Con la firma de la propuesta de resolu-ción parlamentaria pactada con la forma-ción de raigambre abertzale CUP, que lainspiró hasta el último detalle, el líder deConvergència ha firmado el último actade la destrucción de su partido como pro-tagonista del catalanismo moderado.

Mas sabe que esa propuesta es abierta-mente subversiva, porque atenta contrala regulación de la reforma del Estatuto ycontra la integridad territorial que solem-niza la Constitución. Sabe que es ilegíti-ma porque el mandato que Junts pel Sirecibió de las urnas daría para defendersus posiciones desde el ordenamiento, pe-ro nunca para imponerlas desde la quie-bra de la legalidad. Conoce que el plazode 30 días para promulgar las primerasleyes insurreccionales es prácticamenteimposible porque habrá transcurrido sinpresident ni Gobierno en plaza. Y es cons-ciente de que jamás Europa ni el mundotomarán en serio una proclama que re-niega del orden, incita a la desobedienciaa la ley y a los tribunales y ni siquiera

pretende pactar con España y el conjun-to de la UE, sino dar por buenos los he-chos consumados contra más de la mitadde su ciudadanía.

Al asumir tamaños dislates, Mas se haconvertido en sirviente de los antisistemay no en la fragua del business friendly queprometió; en un factor de caos, y no deorden; en coartada de los admiradores deKropotkin y Durruti, y no en representan-te de la burguesía moderada; en creadorde incertidumbre, y no de expectativasracionales de mejora. Se ha suicidado po-líticamente, aunque alguien pueda aúnprestarle una prolongación... a título decoma irreversible. Y quizá así quede todomás claro, porque la capacidad de pactoes función de la credibilidad, no de la apa-riencia física convencional. En su desleal-tad con los catalanes y con los españoles,Mas, como representante ordinario delEstado en su territorio, ha hundido losrestos que de aquella pudiese conservarsin acreditar la virtualidad de esta.

Como jefe de la renqueante Convergèn-cia es también, según se afianzan los indi-cios judiciales, el primer responsable polí-tico del 3%; del caso Palau; del partido dela corrupción catalana, que para nada des-merece la de los casos Gürtel y otros simi-lares. Puede emplearse a fondo en escapis-mos jurídicos, pero ya nadie en Cataluña,ni siquiera quienes aún lo defienden, du-da de su responsabilidad política, por ac-ción, omisión o ambas, en los casos decorrupción. El heredero de Jordi Pujol he-reda también la jefatura de los inmoraleslocales y no debería tardar en seguir sumismo destino político. Ni siquiera los su-yos anhelan de verdad su compañía.

EL ACENTO

El peligro deun mundo sinleones en libertad

Guillermo Altares

Alertas y alarmas sobre la carne

Adiós, Artur MasAl asumir el plan antisistema, el

responsable político del 3% se suicida

FORGES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

1504000

202165

Diario

317 CM² - 28%

11508 €

10

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

2 ELPAÍS Jueves 29 de octubre de 2015

CATALUÑA

Es difícil concebir enun máximodirigente políticotanta capacidad paranegar la evidenciacomo la que hademostrado ArturMas ante losprocesos judicialesque atenazan alpartido que preside

H ace unas semanas, el President Mas,en una entrevista en un canal televisi-vo, se escurría ante las preguntas que

le formulaban sobre el alcance de la corrup-ción en su partido, CDC; alegaba, con tantafrialdad como cinismo, que se trataba de pro-blemas personales o familiares de los implica-dos en dichos delitos. Y ocultaba que en elInforme del Tribunal de Cuentas respecto a2013, el partido y la FundaciónForumBarcelo-na habían recibido ingresos por 1.183.325 Eu-ros por unos supuestos servicios que no esta-ban acreditados. Por supuesto, no reconocióque su autonomía política está gravementelimitada si, en 2013, debía a las entidades decrédito 4.496.631 de euros. Estos días, el Juz-gado de Instrucción nº 1 de El Vendrell conti-núa destapando, mediante registros de sedesdeCDC yde empresas, la tramade corrupciónsobre la que se sostiene el partido dirigentedel proceso soberanista.

Es difícil concebir en unmáximo dirigentepolítico tanta capacidad para negar la eviden-cia de los procesos judiciales que atenazan alpartido que preside. Salvo que esa especie decaudillaje que ahora ejerce le haga creer queestá por encima de las leyes o legitimado paraincumplirlas. Porque el Estatuto vigente leobliga “a servir con objetividad los interesesgenerales y actuar con sumisión plena a lasleyes y el derecho”. La reiterada infracción deeste deber representa, además, una traición ala confianza depositada en CDC por los electo-res. Traiciónque es una constante en la trayec-toria política del partido desde que fue funda-do y dirigido por quien—el expresidente JordiPujol— ahora ha reconocido que ha defrauda-do antes y después de su dedicación política, ypor las constantes “trampas y trapacerías” desus gobiernos, como las calificaba Margarita

Riviere.¿Problemas personales? En absoluto. Bas-

ta citar lo que decía el Tribunal Superior deJusticia (TSJ) en relación a la actividad pre-suntamente delictiva en las adjudicaciones deservicios de ITV por Oriol Pujol: que la llevó acabo “gracias a su peso político, como Secreta-rio General de CDC y, sobre todo, como Presi-dente de su Grupo Parlamentario…” Fue unaexpresión más del “entramado de negocios yrelaciones” que describía con gran aciertoICV en sus conclusiones en la comisión deinvestigación sobre la corrupción del Parla-ment. Ese documento cobra ahora una granactualidad cuando afirma que la corrupción“socava la democracia porque distorsiona elproceso electoral” como, en efecto, está ocu-rriendo. A ello contribuye Raül Romeva —su-bordinado aMas— cuando sustituye a los ciu-dadanos conscientes y libres comoprotagonis-tas del actual proceso por un concepto de raí-ces tan oscuras como la “sociedad moviliza-da”. Porque esa “sociedad” guiada y cegadapor su jefe es difícil que perciba la suciedadque envuelve al principal partido que la diri-ge.

Numerosos dirigentes y altos cargos deCDC han utilizado las instituciones y entida-des públicas para maniobrar y obtener pin-

gües beneficios, mientras Cataluña se sumer-gía en la desigualdad económica y social y enla carencia o debilitamiento de los serviciospúblicos básicos. Ahí están los diversos proce-sos penales en curso que lo atestiguan. El delexpolio del Palaude laMúsica,que ha acredita-do la financiación ilícita de CDC y la impu-tación de su extesorero, por el que este parti-do tiene embargadas sus sedes sociales en ga-rantía de una fianza judicial de 3.297.079 eu-ros. Le siguen los casos Adigsa que instruye elJuzgado de Instrucción nº 3 de Barcelona, elcaso Innova contra ex altos cargos del Depar-tament de Salut, del Ayuntamiento de Reus ycontra el alcalde de Vila-Seca, Josep Poblet—actual Presidente de la Diputación de Tarra-gona—, que investiga el Juzgado de Instruc-ción nº 3 de Reus; el proceso a la AssociacióCatalana de Municipis (ACM) por el Juzgadode Instrucción nº 17 de Barcelona; el del TSJcontra el ex alcalde de Lloret deMar y exdipu-tado, Xavier Crespo, por su relación con em-presarios rusos, pendiente de sentencia; elque se sigue por el caso Iberpotash en el Juz-gado de Instrucción nº 5 deManresa; el que setramita contra dirigentes de laAgencia Catala-na del Agua por el Juzgado de Instrucción nº8 de Barcelona, y ahora, el proceso ya citadodel juzgado de El Vendrell.

Los delitos investigados son los propios dela corrupción, como malversación de cauda-les públicos, prevaricación, tráfico de influen-cias,cohecho, falsedades,etcétera. Estos proce-sos reflejan lo que quiere ocultarse: modos degobernar presididos por la desviación de po-der, la arbitrariedad, el favoritismo y el enri-quecimiento ilícito.

Carlos Jiménez Villarejo fue Fiscal Anticorrup-ción y es miembro de Federalistes d'Esquerres.

¿A la independencia porla corrupción?CARLOS JIMÉNEZ VILLAREJO

Tomoel título de una de lasnovelas de Julià de Jòdar,escritor que noha sido tra-

ducido al español para desventu-ra de tantos buenos lectores queapreciarían el valor y las aporta-ciones literarias de un autor delargo aliento y noble ambición,que escribe para gentes que nopodemos vivir sin leer novelas.Con su trilogía inicial,L’ atzar i lesombres, dio a final del siglo pasa-do renovada carta de naturaleza ypresencia literaria a la emigra-ción y a la conciencia política delas clases populares contemporá-neas desde su Badalona natal,dondenació, en 1942, hijo demur-cianos emigrados.

Autor tardío, se dio a conoceren 1997, al filo de los sesentaaños. De Jòdar ha publicado trasLa Pastoral catalana (2009) otranovela del mismo talento litera-rio y de nuevo con mucha chichadentro, El desertor en el camp debatalla (2013). A diferencia de sutrilogía situada en la segunda mi-tad del siglo pasado, estas dos últi-mas son novelas sobre el presen-te. La primera transcurre duran-te un huracán en el Miami de laera Obama, la segunda en el Ra-val barcelonés de la crisis econó-mica. Como las anteriores, las dosson audaces, de escritura que flu-ye, complejas y a menudoparódicas, siempre cervantinas,llenas de humor, de una sabiacombinación brechtiana del es-perpento de Valle-Inclán y de Es-priu que da la vuelta a los lugarescomunes del tema que tratan, lasdos hablan de tanto que no en-cuentras en otras novelas coetá-neas como no sea en traduccio-nes.

De Jòdar es un autor que llevael habla popular a sus páginascon lamismanaturalidad que ele-va la lengua catalana en sus diver-

sos registros. Por ello en sus li-bros hay capítulos enteros en es-pañol, lo exigen sus personajes.De la misma forma que incluyefotos, reproducciones de prensa,informes policiales.

Cuando apareció en la escenaliteraria la crítica se le rindió (tie-ne todos los premios habidos yporhaber, aunqueno el de laCríti-ca española a obras en otras len-guas) y loó con grandilocuencia elacierto de hacer nacer a su prota-gonista, Gabriel Caballero, en elcruce de las calles Guifré (funda-dor de la dinastía condal deBarce-lona, en el siglo IX) y Cervantes,cual metáfora de no sé qué. Perolo real suele ser literario por simismo. Son las dos calles deBada-

lona así llamadas en cuyo crucenació el autor, en el barrio deGorg. Su última novela vino des-pués del libro co-escrito con Da-vid Fernàndez sobre los orígenesde las CUP (Candidatures d'Uni-tat Popular), de cuya lista electo-ral De Jòdar formó parte comoindependiente el 27-S, siendo ele-gido diputado. El azar le ha hechoel diputado mayor de la cámara,aunque ya se sabe que el azar noes arbitrario ni aleatorio, másbien es una cita que uno no sabeque tenía hasta que los hechos di-cen que ha de tener lugar.

Su último texto es un discursono previsto, que ha sido el prime-ro en abrir la nueva legislaturacatalana y nadie esperaba, pues

no es costumbre. El anterior seremonta al primer parlamentopostfranquista, en 1980, del tam-bién escritor Josep M. Poblet, na-cido en 1897, exiliado retornadoen 1948 que moriría poco des-pués de su intervención en la cá-mara, el 20 de noviembre deaquel mismo año. Julià de Jòdarhabló en el Parlament este lunescomo presidente de la mesa deedad previa a las votaciones cons-titutivas de la nueva asamblea le-gislativa. Fue un discurso noble yde envergadura, como su obra.

Su irónica Pastoral catalana esuna novela sobre el amor adulto,sobre relaciones adultas en elma-trimonio, la política, la amistad.De viajes imposibles según cuán-do, cómo y con quién. Algo asísucede en estos tiempos entre Ca-taluña y España, una historia defalsas ilusiones y encontronazos.Sobre todo entre hombres, que,como Pau y Jack en la novela,han compartido educación senti-mental política, tantos durante ladictadura en nuestro caso, cuan-do eran jóvenes, y de mayoreschocan frontalmente. Y que, aho-ra, en esto de hoy que no es unanovela que una cierra cuando leda la gana, topan sin permitir vis-lumbrar el horizonte de diálogoque, como lectora nada pasiva deestos días, me resisto a creerinexistente.

Julià de Jòdar introdujo el lu-nes en sudiscurso la palabra “alte-ridad”por vezprimera en la orato-ria parlamentaria y evitó la pala-bra “nacional”. Por ahí habrán deir las cosas, por el reconocimien-to del Otro. Si es que los viajesahora emprendidos han de llegara alguna parte, en este momentohuracanado.

Mercè Ibarz es escritora y profe-sora de la UPF.Julià de Jòdar, durante el pleno de constitución del Parlament. / ALBERT GARCIA

La pastoral catalanaMERCÈ IBARZ

El escritor Julià deJòdar (CUP)introdujo en sudiscurso en elParlamento catalánla palabra‘alteridad’. Por ahídeberán ir las cosas

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

129000

25725

Diario

486 CM² - 43%

3844 €

2

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Jueves 29 de octubre de 2015 ELPAÍS 3

CATALUÑA

Juntas de Gobierno: Porasistir a una Junta de Gobier-no, el presidente tenía queingresar 1.500 euros, mien-tras que el resto de integran-tes 907 euros.Se celebran 11 al año.

Comisiones: Por participar enlas distintas comisiones, lapropuesta contemplaba pagosde 113 euros y en el caso delpresidente, 392. Se celebranal menos cinco al año.

Junta de Portavoces: Enestas reuniones no se distin-guía entre la dieta del presi-dente y la del resto de miem-bros: todos ingresaban 293euros por reunión.

Pleno del Consejo. Por asistira cada pleno, el presidente delConsejo Comarcal debíaingresar 1.113 euros y el restodel consejo 226 euros.

Las dietas de ladiscordia

El Consorcio del Palau de la Mú-sica es el encargado de gestio-nar el templo operístico y en élestán representadas las tres ad-ministraciones. El informe cons-tata que en 2010 y 2011 “no seintrodujeron cambios relevan-tes en la gestión y funcionamien-to” respecto a los que existíanantes.

En 2012 y 2013 y “sin ajustar-se a la legislación vigente”, diceel informe, el Consorcio fue va-ciado de contenido y sus funcio-nes fueron traspasadas a la Fun-dación Orfeó Català, propietariadel Palau. La Sindicatura relataque los documentos aprobadospor el comité ejecutivo o el pa-tronato no se adjuntan a las ac-tas para que quedase constanciay que el Consorcio no aplicaba

un plan general de contabilidadpública.

En el área de recursos huma-nos se describe una “confusión”,con personas contratadas pormás de una entidad, retribucio-nes no aprobadas, y “falta de con-trol del gasto”. El alquiler de lassalas del Palau a la Fundaciónse hacía también sin contrato yse aplicaban precios que no ha-bían sido aprobados. A partir deseptiembre de 2010 se dejó defacturar ese alquiler.

El registro contable de lasoperaciones entre el Palau y laFundación también se hacía in-distintamente en cuentas dedeuda y crédito, “hecho que su-pone una dificultad en su segui-miento y en la determinación dela composición de los saldos”.

Del mismo modo se describeuna “falta casi absoluta de con-tratos formalizados con los pro-veedores de bienes y servicios”,con los que existía una relaciónde “acuerdos verbales” en la ma-yoría de los casos.

La Sindicatura recomiendaque las administraciones tomenlas medidas necesarias para queel dinero que reciba la Funda-ción tenga todos los controles,así como que el Palau revoqueuna aportación de 1,17 millonesde euros que hizo a la Funda-ción en 2012. También se recla-ma que se anoten como deuda al

Palau los 1,72 millones de eurosque entregó al Orfeó Català y laFundación.

El Palau emitió ayer un comu-nicado en el que justifica su ac-tuación entre 2010 y 2011 por-que fue una época de confusiónabsoluta en la que se pretendía“limpiar la institución en un con-texto de caos jurídico, organiza-tivo y financiero”. A partir de2012, dice el texto, “se elimina-ron la mayoría de las irregulari-dades existentes que señala laSindicatura” y se considera que“a día de hoy ya se han corregi-do las deficiencias detectadas”.

Otro informe de la Sindica-tura constata que en 2012Unió Democràtica tenía 12de sus 18 empleados sincontrato; en Iniciativa, cin-co de 34, y en CDC, seis de64. Los partidos afectadosesgrimen el mismo argu-mento: los que faltan soncontratos antiguos e indefi-nidos. El PP no presentó ladocumentación requerida.

El punto nueve de la orden deldía del pleno del Consejo Comar-cal se retiró ayer en el últimomomento. La votación de las die-tas tendrá que esperar, al menoshasta diciembre, cuando se cele-bre un nuevo pleno. La propues-ta de la junta de portavoces plan-teaba que por participar en lasreuniones ordinarias los asisten-tes ingresaran unas dietas que,en el caso del presidente, llega-ban a suponer cerca de 20.000euros anuales.

Algunos partidos criticaronla propuesta y, ante el temor deperder la votación, el presidentede la institución, Francesc Jo-sep Belver, decidió retirar el po-lémico punto de la orden deldía. Las dietas de los distintosconsejeros dependen de los car-gos que tengan dentro del Conse-jo Comarcal. De esta manera,por asistir a una Junta de Go-bierno, el presidente debía ingre-sar, según la propuesta retirada,un total de 1.500 euros y el restodemiembros de la Junta 907 eu-ros. Se celebran 11 reuniones deeste tipo al año. Además, tam-

bién se habían previsto dietaspor participar en las distintas co-misiones. En este caso, los pagospropuestos oscilaban entre los392 y los 113 euros. También hayque sumar las dietas de los ple-nos (de hasta 1.113 euros) y de laJunta de Portavoces (293 eu-ros).

El portavoz de ERC en el Con-sejo Comarcal, Jordi Coronas,fue el único que intervino en ladiscusión de este punto. Coro-nas denunció que la propuestaera “una vergüenza”, sobretodoporque los 39 integrantes delConsejo Comarcal son conceja-les de distintos ayuntamientos yya cobran por ello. Según el por-tavoz de ERC, “en ningún casolas dietas tienen que superar elsalario mínimo interprofesio-nal”, que actualmente está fija-do en 648,60 euros al mes. Tam-poco considera correcto que seingresen pagos a los que tienen“dedicación plena” al ser conce-jales de los distintos ayunta-mientos, entendiendo que ya lesentra en el sueldo. La votaciónno llegó a realizarse, pero otrospartidos como la CUP, Ciuta-

dans o la Coalición Entesa noestaban dispuestos a apoyar es-tos sobresueldos.

La propuesta llega en mediodel debate abierto por algunospartidos sobre la utilidad de estainstitución. El Consejo Comar-cal está representado por conce-jales de los ayuntamientos deBarcelona, l'Hospitalet de Llo-bregat, Badalona, Santa Colomade Gramenet y Sant Adrià deBesòs. Tiene competencias so-bre el mantenimiento de las ron-das o el centro comarcal de Aten-ción de Animales de Compañía,entre otras, y algunas formacio-nes consideran que es prescindi-ble y que todas estas tareas sepodrían realizar desde las insti-tuciones ya existentes.

Otra tarea del Consejo Co-marcal es gestionar REGESA,empresa pública que se encargade promociones de viviendas pú-blicas, gestión de equipamien-tos y rehabilitación. Ayer se cele-bró la primera reunión de RE-GESA, durante la cual se aprobóla toma de posesión de los nue-vos cargos, en función de los re-sultados de las pasadas eleccio-

nes municipales. Los nuevos in-tegrantes se estrenaron con otropunto caliente en la orden deldía: se les notificó que una partede la gestión anterior se habíapuesto en manos de la Fiscalía,después de detectar, gracias aun artículo publicado en Econo-mía Digital, que a través de estaempresa se organizaban pagospresuntamente irregulares deconstructoras a la Federaciónde Entidades Culturales Andalu-zas en Cataluña (FECAC), la enti-dad que organiza la Feria deAbril en Barcelona. REGESA en-cargó un informe a principiosde octubre y determinó que lainformación publicada era “vero-símil” y recomendaba “poner lainformación a disposición de lasinstancias judiciales”.

Según los correos interveni-dos, las distintas hermandadesque formaban parte de la Feriade Abril, mandaban correos alresponsable de REGESA duran-te los años 2007 y 2009, FerranJulián (PSC), pidiéndole el nom-bre de las empresas constructo-ras a las que tenían quemandar-les facturas que rondaban sobrelos 6.500 euros. En total, estasempresas pagaron a la FECAC,al menos, 54.810 euros, según elinforme interno. Se desconoceel motivo por el que REGESA or-ganizaba pagos de constructo-ras a la FECAC pero varias deellas eran adjudicatarias deobras que dependían de dichaempresa pública.

Sin contratoen los partidos

PSC y CiU retiran su plan de pagar dietasde 20.000 euros en el Consejo ComarcalVarios partidos consideran exagerado este sobresueldo anual por asistir a reuniones

La Sindicaturadetecta mala gestiónen el Palau de laMúsica hasta 2013

JORDI MUMBRÚ, Barcelona

Fachada del Palau de la Música. / ANTONI BOFILL

PERE RÍOS, BarcelonaEl descubrimiento del saqueo del Palau de la Música tras la entradade los Mossos d'Esquadra en 2009 no sirvió para que la Generalitat,el Ayuntamiento y el Ministerio de Cultura adoptasen las medidasnecesarias para mejorar su gestión económica y su actividad. LaSindicatura de Cuentas de Cataluña hizo público ayer un informe defiscalización sobre el Consorcio de la entidad entre 2010 y 2013 en elque se describen anomalías de todo tipo y se recomienda a lasadministraciones que reaccionen “de manera inmediata” para abor-dar la situación.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

129000

25725

Diario

599 CM² - 53%

5623 €

3

España

29 Octubre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

elpais.cat

Q U A D E R N .

Uns joves ballen sense importar-los la pluja durant una actuació del programa del festival Sónar de l’any passat. / gianluca battista

DIJOUS, 29 D'OCTUBRE DE 2015, NÚM. 1606

Amb la crisi de la indústria disco-gràfica, els concerts van semblar lasortida dels músics per sobreviure,

però l’arribada dels festivals està redefinintla temporada musical. Arraconada la salade concerts a un paper gairebé subsidiari,la tendència general a tot Espanya, i mésencara a Catalunya, és el festival. La sala jano és el paradigma demúsica en directe—aCatalunya van perdre un 10% de públic i

van programar un 13,5% menys el 2014, se-gons l’Anuari de la Música 2015—, paperque ara adopta el festival —segons Onebox,empresa de comercialització d’entrades, laseva ocupació va arribar al 90% a Catalu-nya el 2015—. Amb alguns monstres juganten altres lligues, amb el Sónar en un ter-reny electrònic que capitalitza gairebé sen-se oposició i explicant la seva existènciacom un repàs anual a les novetats enaquest àmbit, i el Primavera Sound, nascutal voltant de la Sala Apolo i impulsant tam-

bé el Primavera Club, un festival de sales,caldria preguntar-se: per què el festivalguanya la partida? Què comporta la sevaproliferació? Sónnomés dues de les pregun-tes que semblen obligatòries davant elsnous temps de la música en directe.

De festivals n’hi ha de tots els tipus, peròels que més proliferen són els d’estiu —totauna ciutat artificial per a la música a l’airelliure, activa durant un breu període dedies i amb activitats en diversos escenaris—i els cicles de concerts, en general també

estivals. Xavi Pascual és director de tres fes-tivals a les comarques de Girona (Strenes,Sons del Món i Acústica), i destaca laimportància d’aquest últimmodel: “Els fes-tivals serveixen, entre altres coses, per fermarca de ciutat. La sevaproliferació ha pro-vocat que moltes empreses hagin passat deser proveïdores de serveis a promotores defestivals, tot establint una col·laboració pú-blico-privada amb un ajuntament, queabans era organitzador en solitari dels ac-tes musicals”. Passa a la pàgina 3

LLIBRES

‘La sega’, postguerra alMaestrat amb les joiesverbals de Domínguez

CLÀSSICA

Cecilia Bartoli cantaal Palau el que triomfàa la Rússia tsarista

La vida és un festivalLa crisi i els nous hàbits socioculturals canvien el consum musical en directe en detriment de les sales

Pàgina 4 Pàgina 7

Luis Hidalgo

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

1504000

202165

Semanal

610 CM² - 54%

5729 €

1,7

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Recomanem...Tots Sants a l’Etnològicper J. Á. Montañés

COMRPAR I BEUREBotiga Gratacósper Carlos Orquín

C harles Moeller, teòleg i críticliterari belga (1912-1986), va es-criure un llibre en diversos vo-

lums, Literatura del siglo XX y cristia-nismo, molt llegit a Catalunya a causade les pròpies arrels cristianes delnostre país —avui relativament desdi-buixades, més pròximes a la fe judai-ca, que espera eternament la salvaciói l’alliberament de les ànimes—, i tam-bé pel fet que va ser editat íntegra-ment, a mesura que apareixien elsoriginals en llengua francesa, a l’edi-torial Gredos. En aquesta sèrie de sisvolums, Moeller va realitzar el mira-cle de convertir al cristianisme escrip-tors i escriptores que no havien estatmai cristians, com ara Kafka, en unaoperació de colonialisme religiósòbviament posada en dubte per totala crítica dels nostres dies. No és quesigui un llibre detestable, ni moltmenys, però és una barreja de cate-quesi i crítica literària: si un és capaçde separar una cosa de l’altra, llavorsel llibre resulta interessant i tot.Aquesta exageració de Moeller, tan-mateix, no ho és gens quan el sacer-dot parla d’autors que han escrit no-vel·les, o han deixat uns diaris, en quèresulta manifesta la seva adscripcióal pensament i la psicologia del cris-tianisme. És el cas, per exemple, deBernanos, Unamuno o CharlesPéguy: són autors declaradament cris-tians, amb una obra clarament vincu-lada al seu credo. I, quasi per damuntd’aquests, en el sentit de la sevaoscil·lació entre el paganisme i el cris-tianisme, és el cas de Julien Green(1900-1998), de qui parlem avui.

Hem rellegit les paraules del belgaarran de la publicació, en castellà, dela novel·la de Green,Moira (traducciói notes de Pablo Moíño Sánchez, Ma-drid, Automática Editorial, 2015), i,posant-les al costat de la novel·la ma-teixa, no podem sinó estar d’acordambMoeller pel que fa a allò substan-cial d’aquest llibre de Green, i de lamajor part de la seva obra. En efecte,Green va ser fill d’una família presbi-teriana, és a dir, tirant al puritanismecalvinista, que va viure quasi tota lavida a París i va escriure gairebé totala seva obra en francès. Va ser educaten el més estricte antisensualisme, ino va conèixer l’experiència del sexe(de caràcter homosexual) fins als vintanys. Llegim al seu Journal: “Enaquell temps, quan jo tenia vint anysi un rabiós desig d’instruir-me, laidea del plaer ni tan sols podia imagi-nar-la. Tenia una tal ignorància de

les coses de la carn, que una monja[l’original diu “mongeta”] m’hauriapogut donar lliçons. Era una cosa queno m’interessava gens ni mica; m’afi-gurava, per exemple, que els homes iles dones només tenien relacions uncop l’any... Aquesta ignorància per-llongada em sembla nefasta en moltsaspectes; es paga gairebé sempre,més endavant, a un preu extrema-ment alt”.

En realitat, allò que va interessartota la vida Green va ser la innocència

de la infància: “Semprehe somiat en una vidaen què la sexualitat hiseria absent; no perefecte d’una disciplinaascètica, sinó per la na-turalesa mateixad’aquesta existènciaideal. Però, ¿no és elmateix, això, que so-miar en la felicitat dela infància?”. Per aixòva poder dir, en un al-tre context, que admi-rava igualment la pul-quèrrima santedat i laluxúria desenfrenada,perquè sabia per ellmateix, i encara va sa-ber-homés quan va lle-gir els textos escassosdels eremites i anacore-tes dels primers tempsdel cristianisme, que lasantedat s’alçava enuna lluita permanentcontra la seducció dela luxúria. (Vegeu comho va entendre Luis Bu-ñuel a la seva pel·lículaSimó del desert.)

Green es féu catòliccap als setze anys, vaperdre la fe al cap d’unquant temps, desprésabraçà el budisme, i alcapdavall va tornar, el1939, més fervorósperò més angoixat quemai, al cristianisme.Fou gràcies a l’obra poè-tica de George Herbert,

que havia escrit a l’inici del XVII: “Men-tre jo tronava, més ferotge i amb ira, /en cada una de les meves paraules, /em va semblar sentir una veu quedeia: ‘Fill’; / I vaig respondre: ‘Senyor’”.

Moira, de Green, parla d’aquestacontradicció: Adam va ser creatadult, però amb una innocència infan-til que va durarmolt poc: tota existèn-cia humana és, des de llavors, unalluita entre la sensualitat visible i lainvisible divinitat, entre santedat i pe-cat, entre infància santa i l’adultesamarcada per un crim original. Jo-seph Day, el protagonista, viurà la vi-da sexual des d’aquesta dualitat; i laconsagració del sexe el portarà, pelque sembla inevitablement, a la mal-dat, en una escena digna de Shakes-peare, al final del llibre. Allà on viu eldilemamoral, allà sembla que viu en-cara l’antiga, gran literatura.

A Bolonya, al segle XV, convivien tres esta-ments principals, el dels universitaris, eldels taverners i el de les putes, i no sembla

que aquesta simbiosi o compenetració fóra obsta-cle als comentaris més exhaustius de textosclàssics i a la més prestigiosa especulació jurídica.“Bologna la dotta, Bologna la grassa”, em deia fapocs anys l’amo d’una trattoria, palpant-se el ven-tre poderós. De manera que va ser allà, o aixòpareix, on van parar esment per primera vegadaen el fet que l’estudi dels escrits no sagrats haviaagafat tal volada que era ja una especialitat a ban-da i tan acreditada com la teologia, la medicina oel dret.

Allò que abans no feia ningú (i que els eruditsmusulmans i els jueus van continuar sense fer)era dedicar el mateix esforç i temps a textos pura-ment humans, no divins, textos de literaturaclàssica, i aconseguir que l’estudi d’aquestes lle-tres profanes tinguera el mateix crèdit i valor quel’estudi sagrat. I així, més o menys, va aparèixer elnom d’humanitats: no per distingir-les de la cièn-cia, com dissortadament fem ara, sinó per distin-gir-les de les divinitats. Hi ha coses que vénen delcel i coses que només són de la terra, i els primersque es van dir expressament humanistes empra-ven aquest nom gairebé com un signe de dedicacióprofessional: el seu tema no era la veritat revelada,l’aplicació dels cànons o la filosofia com a serventade la teologia. El seu tema era la bellesa dels lli-bres antics, l’elegància de la prosa llatina, leshistòries dels déus de l’Olimp i les faules d’Ovidi,l’esperit de Plató, i la moral dels versos horacians.El seu tema podien ser també els llibres de laciència natural antiga, no únicament els versoslírics o els discursos dels oradors romans. Lletreshumanes, doncs, enfront de lletres divines.

En algunes universitats britàniques o nord-americanes (que és on, curiosament, es conservenmés noms i rituals medievals) el que ací en diríemFacultat de Teologia es diu Divinity School, i elsseus professors i alumnes es dediquen a les divini-tats sense el mínim problema. El problema el te-nim els altres, els qui ens ocupem d’humanitats, ique hem perdut de vista el fet que totes les cièn-cies i les lletres són humanes. Jo comprenc quel’humanisme clàssic és ja només un episodi de lahistòria de la cultura europea, i que un llatinistaactual dedicat a la sintaxi d’Horaci no és per aixòmés humanista que un metge o un arquitecte, i nonecessàriamentmés que un economista, un biòlego un físic, titulars de les ciències d’aquest temps.Els únics que veig fora de les humanitats, quèvolen que els diga, són els programadors d’ordina-dors, els informàtics (quin nom!) en general i al-tres especialistes en tècniques posthumanes, pos-teriors al llenguatge i al text. Però això deu sersimple ignorància meua: qui sap si també són hu-mans, tot i que ara com ara es creuen diabòlics idivins. Que Déu ens en guarde, si pot.

Dijous 29Los Planetas. En un bon estat deforma, Los Planetas disposen d’unrepertori variat, estilísticamentobert i intens. No cal més.L’Auditori. 21 h (35 euros).

Divendres 30Songhoy Blues. Expulsats per laguerra de Mali, coprotagonistesd’un documental que ho explica,They Will Have To Kill Us First,aquest grup sona com el blues aldesert. Apolo 2. 20 h (18 euros).

Akua Naru. Dins el cicle de músi-ca negra Say It Loud, lahip-hopera nord-americana Akua

Naru debuta a Barcelona. LaFarinera del Clot. 22 h (10 euros).

Oskorri. La històrica banda defolk basc s’acomiada de Barcelonaa l’hora del seu adéu als escenaris.Centre Artesà Tradicionàrius. 22 h(25 euros).

León Benavente i Sr Chinarro.Excel·lent doble cartell de dossolistes amb marcada personalitati expressivitat. Eixuts. La Capsa.23 h (11 euros).

Dissabte 31Pau Riba, Joan Pons i MauBoada. Dins el cicle Connexions,

Pau Riba interpreta temes inèditsacompanyat per dues lluminàriestan singulars com ell. Apolo 2.20.30 h (14 euros).

Nuria Graham. Una de les veusmés significatives, personals i, toti la seva joventut, madures delpanorama local. Cafè TeatreEscorxador. Lleida. 22.30 h(10 euros).

Dimarts 3Slayer. Acompanyats al cartell perAnthrax i Kvelertak, la míticabanda presenta Repentless. Metallper partida triple. Razzmatazz.18 h (40 euros).

Dimecres 4Joanna Newson. Amb el seupròxim elapé, Divers, l’arpista mésfamosa de l’indie torna a Barcelonaper gronxar-la amb el seu folk.Barts. 21 h (18 euros).

Ezra Furman. Rock-and-roll i espe-rit punk al servei d’un soimpertorbable. El nord-americàpresenta Perpetual Motion People.Sidecar. 21 h (18 euros).

Barrence Whitfield. Soul irhythm-and-blues servit per aquestclàssic amb la seva banda. AmbUnder The Savage Skay de materialnou. Marula Café. 22 h (15 euros).

Cecilia Bartoli.I Barocchisti i Diego FasolisPalau, 3 de novembre (20.30 h)

E l món de l’òpera podriaviure sense dives, però se-ria, sens dubte, un món

molt més avorrit. I des de fatres dècades, la gran diva italia-na Cecilia Bartoli passeja el seucarisma vocal, la seva simpatiai la seva abassegadora persona-litat en gires internacionalsque, afortunadament, recalen aBarcelona. En molt bona formavocal —a l’estiu va captivar elpúblic del Festival de Salzburgamb la seva personal interpre-tació deNorma, de Vincenzo Be-llini—, la mezzosoprano roma-na protagonitza dimarts vinentuna de les vetllades més espera-des de la temporada del Palaude la Música Catalana de Barce-lona.

Acompanyada pel conjunt IBarocchisti, dirigit pel seu fun-dador, el suís Diego Fasolis, Bar-toli torna al Palau amb un pro-grama ple de sorpreses líriquessota el títol De Venècia a SantPetersburg, fruit de la sevapassió per descobrir tresors bar-rocs oblidats. La selecció combi-na una part consagrada a Anto-nio Vivaldi, un dels seus compo-sitors de capçalera, i una exube-rant mostra dels autors barrocsque van triomfar en la Rússiaimperial al llarg del XVIII. Elconcert és dins la temporada dePalau 100, i els preus, amb loca-litats des de 30 euros, es dispa-ren fins als 175 euros.

Algunes de les joies que

cantarà Bartoli procedeixen delseu últim treball discogràfic,Sant Petersburg (Decca), en elqual, després d’explorar l’arxiu

del Teatre Mariinski, recuperaun bon grapat d’àries que il·lus-tren el repertori d’òperes barro-ques escrites pels compositorsestrangers que van treballarper a la cort imperial russa du-rant el regnat de les grans tsari-nes, Isabel I la Clement, i Cateri-na la Gran.

Hi ha meravelles en el pro-grama lligat a Rússia, com arala desbordant expressivitat del’ària de Demetrio de l’òpera Se-

leuco, de Francesco DomenicoAraia, o l’exuberant coloracióde l’ària de bravura que Laodi-ce canta a Siroe, re di Persia,del compositor alemany Her-mann Rapauch. D’aquest pocconegut autor, Bartoli cantaràa més una sorprenent ària d’Alt-sesta, que il·lustra el millor re-pertori barroc cantat en rus.La selecció inclou àries de Laclemenza di Tito, de JohannAdolf Hasse, i Adelaide, de Nico-la Porpora.

Però parlar d’òpera barrocai parlar de Bartoli és parlar delseu autor fetitxe, Antonio Vival-di, crucial en la seva carrera imotor d’alguns dels seus discosmés famosos. I en el Palaucantarà unes quantes àries delPrette Rosso, pertanyents aòperes com Ottone in Villa, Or-lando furioso, Griselda i Giusti-no i Farnace, l’obertura de laqual obrirà la vetllada.

La temperamental mezzocompta en aquesta gira ambl’absoluta complicitat i el virtuo-sisme del conjunt barroc ambinstruments d’època I Baroc-chisti i Diego Fasolis, col·labora-dor habitual de les formacionsde la Radiotelevisió Suïssa. Ellscompletaran el programa ambobertures, concerts i marxes deVivaldi, Araia, Raupach, Hasse iBaldassare Galuppi.

D’una botiga de teles a un “espaide moda”. Aquest és el canvi queAntonio Gratacós, tercera gene-ració d’amos d’aquesta marca deteixits, defensa en la seva empre-sa. Amb 75 anys, al desembre vamarxar del passeig de Gràcia perobrir al maig a Riera Sant Miquel,9. La nova botiga s’inaugura avui,i el conseller delegat justifica eltrasllat amb la necessitat d’adap-tar-se a una nova realitat: la ven-da al detall és només el 5% delnegoci. Ja no cal tant lloc per

atendre clients. Els guanys estan enles grans firmes i en la venda online.Per això, el nou local dedica la mei-tat de l’espai a intentar ser “un puntde trobada d’estudiants de moda,

dissenyadors i al-tres actors delsector”, expli-quen. No obs-tant això, elsusuaris particu-lars encara te-nen cabuda ambuna gamma depreus des dels 15euros dels retallsmés barats alsgairebé 300 eu-ros per metre

quadrat del teixit més exclusiu. L’ho-rari: de 10 a 19 h entre setmana.

Riera Sant Miquel, 9, Barcelo-na. www.gratacos.com

MARGINALIA

Julien Green: entre la mística i el pecatJordi Llovet

Durant els mesos vinents, ens espe-ren canvis polítics molt difícils depredir; no sabem si Artur Mas es

veurà obligat a abandonar la política coma conseqüència de la corrupció del seupartit. No sabem si a Catalunya hi hauràd’haver noves eleccions; si és així, no sa-bem si els resultats que hem tingut es repe-tiran o no; no sabem si ERC es presentaràsola omal acompanyada. No sabem siMa-riano Rajoy guanyarà les eleccions gene-rals i, tot i que és probable que les guanyi,no sabemni quins pactes podrà fer ni si ellserà el president del govern.

Passi què passi, em pregunto coms’acabarà legislant l’ensenyament i l’ús delcatalà. Sigui quin sigui el sistema que elsguanyadors adoptin, no podem dir quinserà el millor, perquè no és el sistema elque compta sinó la manera com s’aplica.No podemdir, per exemple, que la propos-ta de Ciutadans, el trilingüisme, sigui mi-llor o pitjor que la immersió lingüística.L’eficàcia depèn de si el sistema es realitzad’unamanera racional o no. En la situacióactual, a qualsevol país, quan l’embat deles imatges, els jocs, els mòbils, etc., és tanpotent fins al punt de dominar els alum-

nes de qualsevol nivell, tampoc no podemassegurar que l’aprenentatge d’una solallengua, o de dues, o de tres, s’hagi de con-tinuar fent igual com s’ha fet sempre.

És obvi que, sobretot aquí a Catalunya,el deteriorament lingüístic (sintàctic, lexi-cal i sobretot prosòdic, que és el menysvisible) que podem observar des dels dis-cursos dels polítics fins al llenguatge de lagent del carrer, passant pel dels mitjans,és un senyal inequívoc que l’ensenyamentde la llengua nativa s’hauria de fer d’unaaltra manera, que segur que requeririamés inversions econòmiques en l’edu-cació, en lloc de retallades. I si l’ensenya-ment ha de ser bilingüe, aleshores els mit-jans s’han d’incrementar molt més, sobre-tot en aquelles comunitats que tenen llen-gua pròpia.

A part de no saber, temo el que el futurpot deparar a la llengua. Temo, per exem-ple, que alguns grups continuïn utilitzant-

la políticament per separar i no per unirels ciutadans de Catalunya. Temo l’antipa-tia irracional que no pocs catalans sentenper la llengua castellana (i viceversa). Te-mo que encara hi ha gent que no veu queles llengües, totes, són instruments no-bles, que sobretot constitueixen el mate-rial de la literatura i que, per tant, des delgovern deMadrid, s’han de respectar tam-bé totes les d’Espanya i ajudar sobretotles que mostren el perill d’un deteriora-ment que, si no anem amb compte, seràirreversible.

Al meu article del mes vinent, especifi-caré els errors de la política lingüísticainaugurada per Jordi Pujol, seguida (si noagreujada) pel govern tripartit i pel queha vingut al darrere, liderat per Mas, alqual —ho estem veient— li ha interessatmolt més el finançament del seu partitque no pas el futur de la llengua i la cultu-ra catalanes.

Concerts

CARTES DE MÉS A PROP

PROVOCACIONS

IncògnitesSalvador Oliva

Bartoli, una ‘tsarina’ al Palau

LletreshumanesJoan F. Mira

E l 6 d’agost de 1945, SadaeKasaoka tenia 12 anys i vi-

via amb els seus pares i la sevaàvia, a 3,5 quilòmetres de l’hi-pocentre de la primera bombaatòmica que es llançà al món,a Hiroshima. Sí, se’n va sortir,tot i que ferida. I com a testi-moni d’un dels grans horrorsde la humanitat hodenunciarà (perquèmai s’obli-di) al XXI Saló del Manga deBarcelona, que des d’avui ifins diumenge bat rècordsd’espai i d’assistència: ja són60.000 metres quadrats al re-cinte firal de Montjuïc de Bar-celona (palaus 1, 2 i 4 i plaçade l’Univers), on ja no quedenentrades pel cap de setmana.

La presència de Kasaokademostra com ha evolucionatel saló, cada cop més obert atots els vessants de la culturanipona: de la música al men-jar (i al beure: hi ha tallers so-bre el sake), passant pels jocs(el shogi, el go i el mahjong).

La supervivent reforçaràuna mostra sobre la maneracom el manga ha abordat elsdesastres nuclears, punta dellança d’un seguit de suggeri-dores exposicions:Dracs de pa-per: entre Orient i Occident(curiós veure el significat anti-tètic d’aquesta figura en lesdues cultures: benèvol/ma-lèvol; d’aigua/de foc...) o la in-fluència de l’arquitectura enel món del còmic japonès(amb una particular mirada ala catalana i a l’admirat Gaudí,amb dos convidats de luxe: Et-suro Sotoo, escultor de la Sa-grada Família des de 1978, iHiroya Tanaka, que fa anysque es dedica a elaborar elsplànols de les obres de Gaudí).Curiosa, també, la que està de-dicada a com la cultura nipo-na ha encaixat (i s’ha fet seu, ala seva manera) tot l’universde StarWars. L’il·lustrador ofi-cial al Japó de la marca,Tsuneo Sanda, és un dels con-vidats al saló, on impartirà untaller des del qual es podràcopsar un Darth Vader o unsstormtroopers amb certa flairede samurai. I, per descomptat,concursos i desfilades de cos-play... Banzai!º

Bartoli comptarà amb la complicitat del conjunt barroc I Barochisti.

Allò que va interessar a Julien Green tota la vida vaser la innocència de la infància. / AP

60.000 metresquadrats per almanga i la culturajaponesa

El Museu Etnològic de Barcelona,reobert recentement, celebra unTots Sants mexicà. A partir de les11 del matí del dia 1, l’associacióMexcat instal·larà un altar demuertos —l’element central deles celebracions en record delsdifunts d’aquest país— dedicat alpoeta, educador i museòleg d’ori-gen català Carlos Pellicer. No fal-taran la música i la poesia durantaquesta peculiar jornada.

A. R.

Javier Pérez Senz

La diva romana cantaàries de Vivaldii els barrocs quevan triomfar a Rússia

‘Moira’, ara traduïda, parlade la lluita entre lainfància santa i l’adultesamarcada pel crim original

QUADERN Dijous, 29 d’octubre del 2015 A G E N D A . 7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

1504000

202165

Semanal

610 CM² - 54%

5729 €

1,7

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Palau de la Mdsica Catalana.

La Sindicatura veirresularidades enla 8esti6n delPalau ~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

24000

5853

Lunes a sábados

246 CM² - 23%

1069 €

1,6

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Entrada del Palau de la Mt~sicade Barcelona.

La Sindicaturadetecta faltade controlen los rondosdel PalauExpansi6n. BarcelonaLa Sindicatura de Comptesalerta de irregularidades en lagesti6n de recursos pfiblicosdel Palau de la Mfsica duran-te el periodo 2010-2013, pos-terior al registro de la entidadpor los Mossos d’Esquadra enel marco del casoPalau.

En su informe sobre el con-sorcio del Palau, entidad quevehicula las subvenciones querecibe la instituci6n, la Sindi-catura sostiene que la admi-nistraciones que forman par-te de ella deberian promoverm~ control sobre estos fon-dos.

La nueva estructura legaldel organismo, segfln la Sindi-catura, "implica la disoluci6nde facto del consorcio, ya quelo vacia de competencias", loqueen su opini6n ’~¢a en con-tra de las normas de r6gimenjurldico de las administracio-nes pfiblicas".

Fondos recupemdosE1 informe tambi6n detallaque, entre el perlodo 2010 y2013, el Consorcio del Palaurecuper6 2,42 millones expo-liados. No obstante, indicaque el 91,6% de esos fondos sedesfinaron a pagar factttras dela firma PwC, que defiendesus intereses en la causa delexpolio.

E1 Palau de la Mfisica emi-ti6 tm comunicado en repues-ta al informe. La direcci6n dela entidad asegura que la pre-sente situaci6n es "excepcio-nal" pero, asu vez, defiende laactual estmctura juridica y elcontrol de los fondos.

En este sentido, la actualcfipula afirrna que ha creadouna comisi6n de seguimientode la ejecuci6n del actual con-venio y que introduce todoslos aspectos de mejora quepone de manifiesto el docu-mento de la Sindicamra deComptes.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

24000

5853

Lunes a sábados

246 CM² - 23%

1069 €

1,6

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS, 29 OCTUBRE 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 39

BARCELONA Redacció

Untotalde74estudisd’arquitecturacatalans presenten la seva obraal nou portal d’internet Catalan­Architects, integrat a la plataformaWorld­Architects, que ja incloïa 17llocsestatals.“L’objectiu principal d’aquest

portal és donar visibilitat als arqui­tectes catalans per afavorir la sevaactivitat a l’estranger”, diu JosepFont, coordinador del projectedesdelGrupd’Impulsdel’Arquitec­turaquepromouelDepartamentdeCultura.A Catalan­Architects cadascun

dels estudis éspresentatperunper­fildelsintegrantsiunaselecciódelesobres recents, documentades ambimatges i textos. Val a dir que –du­rant el seu primer any de vida– lapresència dels arquitectes al portalseràgratuïta.Laselecciód’arquitectespresents

enaquestportalinclouprofessionalsde diverses generacions i tendènci­es, desde sèniors comCarlosFerra­ter i la sevaoficinaOABfinsaalgunsde més joves, com Toni Gironès,HarquitectesiEmilianoLopeziMó­nicaRivera,entred’altres.c

WorldArchitectsincorpora unportal català

LaSindicaturadeComptesveu faltadecontrol sobreelsdinerspúblicsdelPalauLes administracions públiques han perdut pes en la gestió de l’emblemàtic edifici

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

LaSindicaturadeComptesvaferpú­blicahiruninformeenelqualcriticala gestió del Palaude laMúsica en elperíodeposterioral’escàndoldelcasFèlix Millet. Ara no s’acusa la novadirectiva d’apropiació indeguda defonspúblics,peròsíqueesconstataelmenor control que exerceixen lesadministracionssobreelsdinersqueaportenalPalau. Segonsl’informe,launificaciódelestresinstitucionsqueformen el Palau –Associació OrfeóCatalà,ConsorciPalaudelaMúsicaiFundacióPalaudelaMúsica–“nohasuposatunamilloraenlatransparèn­ciaenlagestiódelsrecursospúblics”.La Sindicatura afegeix que el conve­nifirmatatresbandesvaincomplirelprocedimentadministratiu,novaserratificatper lesentitatsconsorciadesinohauriadetenirvigència,jaquenoes va arribar a publicar al DOGC. Amés vulnera, diu, la normativa enmatèriadesubvencionspúbliques.Després d’haver revisat els comp­

tesdelPalau–“ambtotaltransparèn­cia per part nostra”, apunta JoanOller, director general de l’entitat–,la Sindicatura veu improcedent queels diners retornats del desfalc quearriben del jutjat els rebi el Fons Es­pecial Voluntari (FEV) creat per al’ocasió, ja que està gestionat per laFundació sense que n’hagi d’infor­marelConsorci.Els2,4milionsd’eu­ros que ja li han estat tornats –dels3,65 que li corresponen pel desfalc–sónelsúnicsqueharebutelFEV, in­

dical’informe,perquèlaFundacióhainvertitelsseus–2,5dels29quelivanser sostrets (24 segons Hisenda)– asufragar lesdespesesderivadesde lasevadefensaenel casMillet, ésadir,advocats,notaris,etcètera.Peròtam­béelshadestinat–vistoselscomptesque facilita el Palau– a tornar sub­vencionsquenoerenjustificables.Al mateix temps, l’informe asse­

nyala també irregularitatscomara laduplicitat d’una subvenció per unamateixafactura; laconfusióenmatè­riaderecursoshumansentre les tresentitats;ellloguerdesalesdelPalaua

la Fundació sense formalitzar con­tracte; compensacions de saldos en­trecomptes; faltadejustificantsenelregistre comptable, o el fet que laFundacióesquedi íntegrament la ta­quilla per vistes turístiques, malgratque l’objecte del Consorci és gestio­narelPalau.Joan Oller assenyala que les irre­

gularitats detectades corresponen aun període excepcional, 2010­2011,enelqualelPalauencaraestavaambl’estructura dividida. “Esclar que hiha irregularitats, hi havia gent quetreballavaperunaentitat iper l’altra,

però el 2012 ja es parteix d’un solpressupost, un sol conveni laboral iun únic òrgan de govern gestionantl’activitat del Palau”. Respecte alFEV, Oller recorda que “és resultat

de l’acord a tres bandes i que laFun­daciónoméspotdestinaraquestsdi­ners a despeses relacionades amb elprocés judicial, a inversions en l’edi­ficioagarantir l’equilibripatrimoni­aldelConsorci.Pertant,siaquesten­trés en situació de perill, el capital elcobriria”.El Palau pot funcionar com a

fundació privada perquè té unama­joria d’ingressos privats –1,7milionsd’un pressupost de 12,9– i perquègestiona un patrimoni privat, recor­da Oller. “Va ser el 1983 quan es vaconstituir el Consorci. Avui, en totcas,elPalautambéestàtutelatperlesadministracions, que no només sónpresents en el patronat del Consorcisinó en el de la Fundació, demaneraquetenenaccésalscomptes”.Elpro­blema seria que aquests comptes noels facilitaelConsorci sinó laFunda­ció, queésqui concentra elpoder.El2014 el Palau va ingressar fins a 2,5milions per la visites a un edifici larestauració del qual es va finançarambfonspúblics.c

JoanOller atribueixles irregularitatsdetectades a unaetapa de transició quedesprés es va resoldre

ELSMEUSQUILÒMETRES CANVIENVIDES

REPTEESPORTIU REPTESOLIDARIRecaptar donatius contra la pobresa 4corredors+2desuport

ENEQUIP

www.oxfamintermon.org/trailwalker

ABRIL 2016GIRONAVIAVERDAGIRONA

OLOT -S. FELIUDEGUÍXOLS

JUNY2016MADRIDVALLEDELOZOYASIERRAGUADARRAMA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

453 CM² - 40%

11920 €

39

España

29 Octubre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Regió7 DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2015 21

CATALUNYA ARREU

La jutge de Barcelona que in-vestiga la fortuna oculta dels PujolFerrusola ha demanat a l'Audièn-cia Nacional que li detalli quins de-lictes imputa al seu primogènit Jor-di Pujol Ferrusola i en quin estat estroba la causa, abans de decidir sili remet el cas.

En una providència, la titular deljutjat d'instrucció 31 de Barcelonaenvia aquest requeriment al jutgede l'Audiència Nacional José de laMata que investiga Pujol Ferruso-la per suposades comissions mi-lionàries, després que la Fiscaliademanés que s'inhibeixi perquès'uneixin les dues causes.

La defensa dels Pujol s'oposa alfet que l'Audiència Nacional as-sumeixi les dues investigacions

en una causa única i retreu a la Fis-calia Anticorrupció que plantegiaquesta possibilitat, sense ni tansols concretar els indicis pels qualsels dos casos estarien relacionats.

La magistrada requereix a De laMata que l'informi de l'objecte dela investigació que es va obrir el2012 contra Jordi Pujol Ferrusola,arran d'una denúncia presentadaper María Victoria Álvarez. Con-cretament, la jutgessa demana«una relació succinta dels fets queestan sent investigats i s'atribuei-xin a Jordi Pujol Ferrusola, i indi-car, a més, els delictes pels qualsaquest figura imputat i l'estat enquè es troba la causa».

Anticorrupció, que té els resul-tats de la comissió rogatòria re-mesa a Andorra sobre els movi-ments bancaris de Pujol Ferruso-la, va demanar a la jutgessa la in-hibició en considerar que hi ha in-dicis que va ser el primogènit quiha gestionat i dirigit els negocis fa-miliars per al «blanqueig» de ca-pitals de procedència il·lícita.

EFE | BARCELONA

Vol saber quins delictesimputa l’Audiència Nacionala Pujol Ferrusola abans dedecidir si li traspassa el cas

La magistrada que investigala fortuna dels Pujol demanainformació del cas contra JPF

La jutge de Barcelona que in-vestiga la trama de les ITV ha citata declarar com a testimoni l'exse-cretari d'Ocupació de la Genera-litat Ramon Bonastre per descobrirsi l'exdiputat de CiU Oriol Pujol vaintermediar en operacions de des-localització industrial que benefi-ciaven un empresari amic.

En una providència, la titular deljutjat d'instrucció número 9 deBarcelona cita a declarar l’11 denovembre Bonastre i dos empre-saris, el directiu de Seat Miquel Sa-laer i Manuel Lao, de CIRSA.

El propòsit de la jutgessa ésdescobrir quin paper va tenir el fillde l'expresident de la Generalitaten diverses operacions industrials,algunes d'elles deslocalitzacions,en les quals va fer treballs d'as-sessorament l'empresari i amicíntim seu Sergi Alsina.

La magistrada creu que l'exdi-putat –imputat per suborn, tràficd'influències i falsedat documen-tal– va cobrar entre 2008 i 2012 un

total de 499.060 euros a través deles factures que la seva dona, AnnaVidal, va girar a l'empresa d'Alsinaper treballs d'assessorament quela magistrada considera eren fic-ticis i que servien per emmascararels pagaments il·legals.

La jutgessa creu que Pujol va co-brar suposadament aquestes co-missions il·legals per fer gestionsdavant càrrecs de la Generali-tat –entre ells el mateix president,Artur Mas, i responsables del de-partament d'Indústria i Ocupa-ció– en benefici d’operacions onintervenia Alsina com a assessor.

Entre les operacions figuren lesnegociacions per a la venda deSharp a Sant Cugat, la creaciód'un parc de proveïdors de Seat aSant Esteve Sesrovires i la deslo-calització de les plantes de Ya-maha i de Sony. Alta Partners,d’Alsina, va guanyar 6,8 milionsd'euros per assessorament en lesoperacions de reconversió indus-trial de Sony-Ficosa, Sharp-Cirsai Yamaha-Grup Sesé.

La jutgessa vol saber si Pujol vausar la seva influència política enrelació amb els directius de les em-preses implicades en aquestesoperacions per afavorir els inte-ressos econòmics d’Alsina, tambéimputat.

EFE | BARCELONA

La instructora voldescobrir si Oriol Pujol vaintermediar en operacionsde deslocalització industrial

La jutgessa cita com atestimoni l’exsecretarid’Ocupació pel cas ITV

El jutge de l'Audiencia NacionalJosé de la Mata ha imputat el pre-sident del grup constructor Copi-sa, José Cornado, i la seva dona enrelació amb les presumptes co-missions milionàries cobrades perJordi Pujol Ferrusola, primogènitde l'expresident de la Generalitat.

Segons fonts pròximes al cas, eljutge els ha imputat en el marc dela investigació que es va obrir el2012 a Jordi Pujol fill arran dels di-ners que portava a Andorra, en quèse sospita que va rebre grans su-mes d'empresaris per treballs quemai va fer, les quals van poder res-pondre a comissions a canvi d’o-bra pública.

En aquesta peça, De la Mata vaimputar dimarts per blanqueigde capitals dos dels fills dels Pujol-Ferrusola, Pere i Josep, i va escor-collar una quinzena d'immobles aBarcelona i Madrid, entre ells elshabitatges dels germans.

El jutge sospita que Jordi Pujolfill va cobrar comissions milio-nàries i il·legals del Grup Copisa«en contraprestació a gestions»del primogènit de l'expresidentcatalà «o el seu entorn més prò-xim» per beneficiar les seves em-preses.

El grup constructor va pagaruns 3,2 milions d'euros a JordiPujol júnior per intermediar en de-terminades operacions, encaraque el magistrat ja va apuntar enun acte del juliol passat que hi haindicis que aquests serveis «novan existir» i que «encobrien co-missions» de Copisa.

El conseller delegat en funcionsd'aquest grup empresarial, XavierTauler, ja estava imputat en la cau-sa i va argumentar que els diners

que va pagar va correspondreefectivament a serveis prestats pelprimogènit dels Pujol en la seva la-bor d'«aconseguidor» de negocis,com va ser el cas d'unes quarantaoperacions a Centreamèrica i Àfri-ca que li va oferir, de les quals úni-cament en van fructificar nou.

Fonts de l'empresa van insistirque els pagaments fets a Jordi Pu-jol Ferrusola obeeixen a informa-ció que aquest els facilitava d'uti-litat per a negocis i inversions,per la qual cosa els treballs estandegudament justificats.

Les fonts van apuntar que la im-putació del president de Copisa eraprevisible, atès que ell i la sevadona són els màxims administra-dors de l'empresa capçalera delgrup i, fins ara, els diferents càrrecsde la firma que havien respostdavant la justícia tenien funcionstècniques i no de direcció.

Cornado està imputat en unaltre cas que porta un jutjat de Bar-celona per aportar fons a un grupempresarial (IMS) per eixugar undeute d’1,1 milions derivada dedesviament de fons de la Funda-ció Catalunya i Territori, uns fetspels quals s'enfronta a una peticiófiscal de 3 anys i un mes com a ad-ministrador de Copisa.

EFE | MADRID

Imputen el president de Copisai la seva dona pel cas PujolEl magistrat sospita que la constructora va pagar comissions

milionàries al primogènit de l’expresident de la Generalitat

Un informe de la sindicaturade comptes adverteix de la falta decontrol sobre els fons públics de laFundació del Palau de la Música il'insta a tornar a les administra-cions les quantitats recuperades del'espoliació, que s'estan destinantal pagament dels advocats de l'en-titat cultural.

En l’informe sobre el Consorcidel Palau de la Música, entitat quevehicula les subvencions que repla institució, la sindicatura sostéque les administracions que en for-men part haurien de promoure unmarc de relacions que garanteixique els fons públics tinguin «el ma-teix nivell de control» que si fossinelles les que els gestionessin.

L'informe, del període 2010-

2013, analitza el Conveni Triban-da signat pel Consorci, la Funda-ció del Palau i l'Orfeó del Palau,que implica el traspàs de la gestióde l'activitat i dels edificis que in-tegren l'entitat cultural a una en-titat privada com és la fundació.

«El traspàs en la gestió a la Fun-dació deixa sense control públic,en la pràctica, l'activitat que ante-riorment realitzava el Consorci, jaque la Fundació no està sotmesaal control financer de la Interven-ció General de la Generalitat, queés la que, des de fa anys, està ana-litzant de forma exhaustiva» lagestió econòmica.

El conveni, segons la Sindica-tura, «implica la dissolució de fac-to del Consorci, ja que el buida to-talment de contingut i compe-tències», cosa que segons la sevaopinió «va en contra de les normesde règim jurídic de les adminis-tracions públiques». El ConveniTribanda va permetre la creaciód'un fons comú de les tres entitatsafectades per l'espoliació del Palau

de la Música perpetrat pel seu ex-responsable Fèlix Millet, que s'hade nodrir dels fons tornats pels sa-quejadors.

L'informe detalla que, entre el2010 i el 2013, el Consorci va re-cuperar 2,42 milions espoliats pelPalau, dels quals 0,7 es van regis-trar com a ingrés de l'entitat elsanys 2010 i 2011. 0,82 van sertransferits a la Fundació i a l'Orfeóel 2011 i 0,90, lliurats a la Funda-ció el 2012 i 2013. Segons la Sin-dicatura, no obstant, el Consorcino pot disposar de les quantitatsaportades al fons comú «atès queel seu control i disposició corres-ponen únicament a la Fundació».

A més, l'informe detalla que el91,6 % de les despeses imputa-des a aquest fons corresponen a lesfactures del despatx d'advocatsPricewaterhouseCoopers, que de-fensa els interessos de la Fundaciódel Palau en la causa de l'espolia-ció, mentre que el Consorci exer-ceix l'acusació a través de l'advo-cacia de la Generalitat.

EFE | BARCELONA

El síndic alerta de poc controlen els diners públics del PalauInsta a tornar a

l’administració els eurosrecuperats de l’espoli, que araes destinen a pagar advocats

SETGE A LA CORRUPCIÓ

Vehicle policial a la seu de Copisa

EFE/ARXIU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

31000

5848

Diario

216 CM² - 24%

669 €

21

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Des de RQssiaambamorCecilia Bartoli ens transportar a SantPetersburg. La Marta Porterja s’abrigaUn concert de Cecilia Bartoli ~ssempre una aposta segura. ElPalau de la Mdsica ho sap, i peraixb el dimarts 3 podremescoltar les seves pirot~cniesvocals en un concert arab laformacid musical I Bamcchistidirigida per Diego Fasolis.

La Bartoli presentar~ el seut~ltim disc, SL Petersburg(2014), on s’endinsa en la 8ensconeEuda mdsica barreca de laRdssia tsarista. Amant deremenar entre biblioteques a larecerca de tresors sonorsesperant ser rescatats deI’oblit, la mezzosopreno romanas’ha submergit en aquestaocasi6 en els arxius de laBiblioteca del Teatre Mari~nskide Sant Petersburg per treure ala Ilum mesica perduda durantm~s de 2qO anys d’una ~pocaen qu~ ROssia va modelar laseva cultura mirant cap aOccident.

&ties en rusEl resultat s~n partitures decompositors russos, perbtamb(~ italians i alemanys quevan treballara les corts fusses

del segle XVlll. Tot i que lamajoria d’aries que interpretar~Bartoli seran en el seu idiomamatern, I’itali~,tamb~ podremescoltar-la per primera vegadacantant en rus,com a I’emotivaIdu na smert, ~ria de I’bparaAitsesta, del compositoralemany Hermann Raupach,que tamb~ va escriure en itali~,corn demostra a 0 p/acido ilmare, de I’bpera Siroe, re diPersia.

Bartoli tamlo~ ens descobrir&Francesco Domenico Araia, ambI’ada ~ ~astor che a notreombrosa, cle I’bpera Seleuco;Johann Adolf Hasse, arab Se maisenti s#irarti sul volto i V6disperato a morte, totes dues deI’bpera La c/emenza diTito, itam b~ I’~ria Nobit onda, deI’bpera Adelaide de NicolaPorpora.

Perb la ~ran Bartoli no potrenunciar al compositor barrocitalia m~s famds de la h istbria,Antonio Vivaldi: li dedicar~ lapdmere part del concert.

Cecilia Bartoli cantata en ruse~ dr. 3 al Palau de la M,tsica.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

197 CM² - 38%

1604 €

47

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Time Out BarcelonaDe129 d’octubre al 4 de novembre de 2015

Reportatges

12. Detota lavidaEug~nia $endra i Marfa Jos~ G6mezbusquen els comerQos que ban resistJtI’embat del temps.

18. La gran castanyaPau Roca, el noi de la portada, vol que nopareu de ballar i passeu la millor castanyada.

Elgran cantautor li explica a Ricard Martrn diumenge el festival mC=s

per qu~ ha tdgat tretze anys a treure disc. petardo, el Festigailesbib

22. Coses per fer

I~. Amb hens

30. Cinema

36.Teatre

42. Mt~sica

47. Clubs

48. LGBT

50. Com~dia

51. Art

53.

58. Menjar i beure

63, Tendencies

66. Top Ten

Candela y Los Supremospresenten el seu esperatsegon disc, Hoy, alminim~isica I~ na 2B

Pau Riba, MauBoada i Joan Ponses confabulen aI’Apolo aquestdissabte per ferEIs princeps deRocamadour

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUMARIO

Semanal

405 CM² - 78%

3293 €

3

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

El privilegi de la intimitatL’~ltirn cop que Joanna Newsomva actuar a Barcelona va ser el203.3.~ al Palau de la Mtlsica, unmcinte que li escau per lasolemnitat de I’entorn i la bellesadaumde de I’arpa quetoca ambdits aeris. Aixb demostra que lagran dama del folk complex t~p~blic, i que ara quetorna, la salaBARTS seli quedar~ petite. ME-Sencara perqu8 desprSs de cincanys de silenci-clue ha dedicatal cine, la moda i a consolider elseu matrfmoni-, Newsom torgaarab un quartdisc espl6ndid,d’arranjaments deliciosos,

melodies que giravolten i temesprofunds que tracten sobreI’amor i la pot de perdre lafelicitat, sobre la mort ques’amaga en qualsevol rac5 de lavida. Oivers tot just ha sortit ara ila Joanna est~ presentant-lo enalgunes ciutats europees: la giraErossa,ens imaEinem, ser~ a laprimavera, per~ ara ~sI’oportunitat de sentir-la abans,en petit comitY, arab el doble dem~Eia. -Javier Bl~nquez

Joanna Newsom, una nlmfa alBARTS el dimecres 4.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

93 CM² - 18%

760 €

43

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

8 | 20MINUTOS DIJOUS, 29 D’OCTUBRE DEL 2015

ACTUALITAT

Los Mossos d’Esquadra en el Ateneu Llibertari de Sants, donde realizaron ayer un registro. MARTA PÉREZ / EFE

BARCELONA MÁS INFORMACIÓN DE TU CIUDAD, EN 20m.es/barcelona

Golpe de los Mossos contra el terrorismo anarquistaLa policía catalana detiene a nueve personas en Barcelona y Manresa a las que se relaciona con atentados con explosivos. Se trata de la segunda fase de la operación Pandora, dirigida por la Audiencia Nacional

R. B. zona20barcelona@20minutos.es / @20m

20minutos

Golpe policial contra bandas anarquistas presuntamente re-lacionadas con el terrorismo. Los Mossos d’Esquadra detu-vieron ayer en Barcelona y Manresa a nueve personas, su-puestamente integrantes de los Grupos Anarquistas Coor-dinados (GAC), a los que se les atribuye diversos actos terro-ristas. La operación, bajo secre-to de sumario y dirigida por la Audiencia Nacional, se enmar-có en el caso Pandora, que ya comportó varios arrestos en di-ciembre del año pasado. La po-licía catalana relaciona a los de-tenidos ayer con la autoría de diversos atentados explosivos e incendiarios a entidades ban-carias, que pusieron en peligro la integridad física de personas,

durante los años 2012 y 2013. A lo largo de la mañana, los

Mossos d’Esquadra realizaron una decena de registros en vi-viendas y locales, ocho en Bar-celona y otros dos en Manresa. En la capital catalana, algunos se llevaron a cabo en el Clot y Sant Andreu y hubo también uno en el Ateneu Llibertari de Sants, situado en el número 10 de Maria Victòria, hasta donde se trasladaron seis dotaciones de la policía autonómica y agentes de su Brigada Mòbil. Cerca de allí, en la calle Mas-nou, los Mossos detuvieron a un joven. Alrededor de 30 per-sonas se concentraron en el mismo lugar en solidaridad con el arrestado, por lo que los antidisturbios acordonaron la vía y su confluencia con la calle Watt para apartarlas. Los con-centrados, con gritos y consig-

nas contra la policía y las de-tenciones de la operación Pan-dora, se refugiaron entonces en las calles de los alrededores y permanecieron allí hasta que los agentes se marcharon con el joven detenido camino de la comisaría.

Los nueve arrestados pa-sarán previsiblemente ma-ñana a disposición del juez de la Audiencia Nacional Juan Pablo González. Según informaron ayer fuentes ju-rídicas, se les atribuyen ac-ciones de terrorismo del ti-

po «anarquista insurreccio-nista».

En diciembre de 2014, durante la primera fase de la operación Pandora, los Mossos d’Esquadra detuvie-ron a 11 personas y realiza-ron 14 registros. En Barce-lona fueron en la Kasa de la Muntanya, en el distrito de Gràcia; en el Ateneu del Pa-lomar, en el barrio de Sant Andreu ; y en el Ateneu Anar-quista del Poble Sec. Tam-bién hubo registros en Saba-dell, Manresa y Madrid.

El juez atribuyó entonces a los detenidos delitos de constitución, promoción, dirección y pertenencia a or-ganización terrorista, en re-lación con otros de tenen-cia y depósito de explosivos y otros de daños y perjuicios con finalidad terrorista.

de los 11 detenidos el año pasado ingresaron en prisión por orden del juez de la Audiencia Nacional Javier Gómez Bermúdez pero quedaron en libertad tras pagar una fianza de 3.000 euros. 7

La CUP pospuso una reunión prevista para ayer con Junts pel Sí por las detenciones de los Mossos. En un comunicado, expuso su rechazo a la operación «contra los movimientos populares del país», a los que mostró su apoyo, y criticó que la policía catalana cumpliera las órdenes de la Audiencia Nacional. «Cualquier proceso de ruptura con el Estado español consideramos que tiene que incluir la desobediencia a los tribunales represores y herederos del TOP franquista», afirmó la formación.

La CUP rechaza la operación

La Vall d’Hebron nega la mort de dos pacients per les retallades La directora assistencial de l’Hospital de la Vall d’He-bron, Ana Ochoa, i el ge-rent del centre, Vicenç Martínez, van negar ahir rotundament les acusa-cions que el cap de cirur-gia cardíaca va fer, atri-buint al tancament de quiròfans de l’estiu, la mort de dos pacients. Ochoa i Martínez, dolguts amb el facultatiu, van as-segurar que de moment continua com a cap de ser-vei però que no es descar-ten accions legals per una denúncia que creuen que ha fet per «motius perso-nals». De fet, van detallar que el mateix doctor havia aturat l’avaluació que se li estava duent a terme per voluntat pròpia, sense sa-ber si l’havia superada. R. B. El CAP d’Horta tanca per un despreniment El CAP d’Horta va haver de suspendre ahir temporalment la seva activitat assistencial després del despreni-ment de part de l’arcada del mur de la seva façana del carrer Lisboa. Un casino menys a BCN World Melco només optarà a una de les dues llicències de casino a què aspirava en el projecte conegut com a BCN World. L’empresa va comunicar el 8 d’octubre a la Generalitat que havia dissolt la societat BCN IR 2, creada conjuntament amb Veremonte, amb la qual cosa el projecte passarà a tenir un màxim de tres casinos en lloc de quatre. La recuperació de l’economia perd força L’economia catalana va créixer un 3,3% intera-nual durant el tercer trimestre del 2015 però «va moderant gradual-ment el ritme d’accelera-ció», segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona. Tres detinguts per 15 robatoris a domicilis Els Mossos d’Esquadra van detenir diumenge tres homes de nacionali-tat albanesa i residents a Lleida com a presumptes membres d’un grup especialitzat que va robar en 15 domicilis.

20’’

La Sindicatura de Comptes va fer públic ahir un dur informe que alerta de noves irregulari-tats al Palau de la Música Ca-

talana i els seus òrgans de go-vern, tot i el procés judicial obert el 2009 i el canvi de ges-tors i de sistema d’organització.

L’estudi considera que el nou sistema organitzatiu, on la Fun-dació concentra molt més pes que el Consorci, format per la

Generalitat, l’Ajuntament i el Ministeri de Cultura, vulnera la legalitat vigent en matèria de contractació i comptabilitat pública i deixa fora de la super-visió pública molts diners pro-cedents de les administracions. Això, per a la Sindicatura, signi-fica «la dissolució de facto del Consorci, ja que el buida total-

ment del seu contingut i com-petències». Per aquest motiu, recomana a les administra-cions que l’integren que esta-bleixin mecanismes de control més efectius sobre l’entitat. En un altre comunicat, el Palau in-dica que la unificació de la ges-tió del 2012 suposa l’eliminació de les irregularitats.R. B.

La Sindicatura de Comptes alerta de noves irregularitats al Palau de la Música

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

211000

78783

Lunes a viernes

153 CM² - 17%

2231 €

8

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Eva RonTeruel

Las duras condiciones de la po-blación civil durante los miles desitios que se han producido a lolargo de la historia durante con-flictos bélicos serán expuestoshoy por el historiador Rubén Sáezen una conferencia titulada Ciu-dades bajo asedio. La experienciade los sitiados, que tendrá lugar alas 20 horas en los Aljibes Medie-vales de la plaza del Torico.La charla, complemento de la

exposición Ciudades bajo asedioque instalada en la Muralla hastael próximo 8 de noviembre, pre-tende servir como “homenaje” ala personas que han sido vícti-mas de esta táctica de guerra quecastiga especialmente a la pobla-ción civil porque se ve confinada,sin alimento ni agua, e incluso enocasiones es utilizada como “es-cudo humano” por los defenso-res, según indicó ayer el historia-dor en la presentación de la acti-vidad.No obstante, advirtió de que

durante los sitios la línea diviso-ria entre civiles y defensores sedifumina, porque “todos tienenque colaborar en tareas como elavituallamiento o el traslado demuniciones”, entre otras.Los asedios causaban multi-

tud de víctimas entre la pobla-ción, porque “cuantos más civi-les morían, antes se rendía unaciudad”, no solo en épocas pasa-das sino también en la etapa con-temporánea. “El lanzamiento debombas atómicas sobre Japón enla II Guerra Mundial no buscabaobjetivos militares, sino matar ci-viles”, comentó Sáez.Entre los asedios históricos

destacó, por su duración, el de

Ceuta, que duró 33 años, entre1694 y 1727. “A lo largo de la his-toria han sido miles y miles lasciudades objeto de asedio. Soloen la península ibérica ha habidomiles, porque la Reconquista serealizó a base de asedios”, indi-có.El historiador detalló que la

ciudad de Teruel ha sido sitiadatres veces a lo largo de la historia,Zaragoza “otras tres o cuatro” yValencia cinco.

AAnnttrrooppooffaaggiiaaAdemás del problema de la faltade alimentos y de agua que pro-vocan los sitios, que en ocasio-nes ha derivado incluso en antro-pofagia como en el caso de Va-

lencia cuando fue asediada porEl Cid, la población se ve someti-da a otras amenazas.Así, en ocasiones se recurría a

métodos de “guerra biológica oquímica”, con el lanzamiento alinterior de las murallas de excre-mentos de animales con peste, obien a prácticas orientadas a mi-nar la moral de los sitiados, comoexponer las cabezas cortadas delos integrantes de un ejército in-terceptado cuando acudía a libe-rar la ciudad o bombardeos noc-turnos para impedir el sueño.Los habitantes de las localida-

des asediadas a veces optabanpor el suicidio colectivo antes deque los invasores tomaran la ciu-dad, porque sabían que su final

sería ser ajusticiados o bien con-vertidos en esclavos.Entre los ejemplos más terri-

bles del trágico fin que aguarda-ba a la población sitiada, RubénSáez mencionó lo ocurrido enBeziers (Francia) en 1209 duran-te la cruzada cátara. “Cuando loscristianos tomaron la ciudad, elobispo Arnaldo Amalric ordenó alas tropas: ‘Matadlos a todos.Dios reconocerá a los suyos’”,explicó el historiador.La conferencia y la exposición

han sido organizadas por el Ayun-tamiento de Teruel con la colabo-ración del Ministerio de Defensa,que aporta una subvención de2.000 euros de la Secretaría Gene-ral de Política de Defensa.

Miércoles, 28 de octubre de 2015CULTURA• Diario eruelTde38

Rubén Sáez recrea la experiencia de lapoblación sitiada en una conferenciaCharla sobre ‘Ciudades bajo asedio’ hoy a las 20 horas en los Aljibes

Rubén Sáez (dcha.) presentó la conferencia con el concejal de Patrimonio Cultural, José Luis Torán

T

El British Museum se adentra en una época inexploradaEn marcha la exposición ‘Egipto: La fe tras los faraones’Beatriz DíazLondres

El Museo Británico de Londres seadentra en una época inexplora-da en la exposición Egipto: La fetras los faraones, que se centra enel intercambio cultural de las reli-giones musulmana, cristiana yjudía a lo largo de más de milaños.La muestra, que se podrá visi-

tar del 29 de octubre al 7 de fe-brero, da cuenta de la grandezade los emperadores y dirigentesque se apoderaron de las tierrasegipcias tras la desaparición delos faraones.La vida religiosa y el día a día

de la convivencia entre las tresculturas queda al descubierto enesta exhibición, que se centra en

un importante periodo de transi-ción de la historia del antiguoEgipto.La comisaria de la exposición,

Elisabeth R. O'Connell, expertaen Historia Antigua, agradeció almuseo “la oportunidad de mos-trar un nuevo punto de vista”.“Gracias por permitir la exhi-

bición de una muestra que po-dría ser considerada controverti-da pero que no lo es. Tan solomuestra la mezcla de culturas yreligiones: la judía, la musulma-na y la cristiana, tal y como lo vi-vimos hoy en día”, manifestó lahistoriadora.Más de doscientos objetos de

inmenso valor histórico y artísti-co dan cuenta de cómo estas co-munidades reinventaron el pasa-do faraónico de Egipto e interac-

tuaron entre ellas. Tres textos co-rrespondientes a la Biblia cristia-na, la hebrea y al Corán abrenuna recopilación artística llenade sorpresas.Los códices, que se encuen-

tran entre las piezas más valio-sas, descansan en grandes vitri-nas apenas iluminadas por unatenue luz y estrictamente contro-ladas por un medidor de tempe-ratura.Junto a ellos se exhiben obje-

tos de menos valor para enfatizarla relación entre el lado institu-cional de la religión y la prácticadiaria. A su vez, los tres librosfundadores representan las simi-litudes de las religiones y la con-tinuidad de la tradición abrahá-mica y las diferencias entre cadauna de ellas.

O'Connell afirmó que me-diante los “tesoros reunidos” pa-ra la ocasión “con la ayuda de laFundación Blavatnik Family”han explorado “la relación entreel estado y la religión”.Avanzando en la exposición,

configurada en pequeñas salas yestrechos pasillos, se encuentrala primera habitación dedicada aRoma y que traslada a los visitan-tes al año 30 a.C., una fecha mar-

cada por la muerte de Cleopatra yMarco Antonio, momento en queEgipto pasó a formar parte delpoderoso Imperio romano.Una gran escultura de bronce

del emperador Augusto, que datadel año 27 a.C., da la bienvenidaa la sala romana que reúne, entreotros objetos, gemas a las que lapoblación atribuía poderes mági-cos, monedas y estatuas de pie-dra caliza.

Detalle del ‘Libro de las Maravillas’, presentado en la exposición. EFE

EstrellaMorenteactuará a favor de laFundaciónVicente FerrerEFEBarcelona

La cantaora Estrella Morenteiniciará mañana, día 29, en elPalau de la Música una girasolidaria de conciertos en fa-vor de la Fundación VicenteFerrer, que le llevará tambiéna las ciudades de San Sebas-tián, Zaragoza y Bilbao.Morente presentó ayer en

Barcelona la gira Tour EstrellaMorente y destacó que paraella la vida sin solidaridad noes nada y que se siente muyafortunada de que hayan con-tado con ella para esta iniciati-va.Aseguró que siempre que

le llaman es incapaz de decirque no a un acto solidario.“Necesito ayudar a los demáspara seguir viviendo”, remar-có, al tiempo que dijo que es-pera que este iniciativa de laFundación Música Solidariasea un proyecto de futuro.La artista, que actuará

acompañada de la OrquestaUnesco Barcelona, dirigidapor Gonçal Comellas, inter-pretará el Amor Brujo, de Ma-nuel de Falla.La Fundación Vicente Fe-

rrer es una ONG que trabajapara transformar una de laszonas más empobrecidas de laIndia, los estados de AndhraPradesh y Telangana, y algunade las comunidades excluidasy marginadas por el sistemade castas. Esta fundación, di-rigida actualmente por JordiFolgado, trabaja en 3.235 pue-blos y beneficia a dos millo-nes y medio de personas

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

16000

Diario

92 CM² - 11%

177 €

38

España

28 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

~,~,~ DIlL CRISTO AL TIBIDABO JUAN M. MACHO

Modernismo: unaexposici6n ’diferente ’

I_.I~dmmdfasme enter6 de que el emblen~ifico edificio modernism de Lahao~ganizadounaexiraordinariaexpasid6ndeobmsmoder-

nistas creadas a finales del g~gloXIXyprindl~os del ~gloXX. Se tmta de obrascreadas pot ebanistas, forjadores, joyems, fabricantes de baldosas, tejedo-res, vidrierosy cemmistas. La filtima exposici6n que se recuerda de este con-tenido tuvo lugar en elPalau de laV’m~ma~ en Las Ramblas, en 1964, con eltitulo Artes suntuarias delModernismo. La muesa’a estar~ allf hasta el mesde febrero y refine m~ de 100 obras propiedad de musees y de coleccio-~tas que actualmente esl~n dlspersas en inslituciones culturales, comoelMuseu NacionaldArt de Catalunya (MNAC) yelMuseu d’Art de Cerda-ny~la (MAC) entre olros, o en manos de coleccionistas pfivadas.

Una de las apormciones de la exposici6n, ~tulada Madernismo:&Ie,Talleres, lndustrias, es tma fotograffain6dita del mismo l~SO de La Pedremde prk~cilf~OS del ~o XX, en la se observan los techos ondulantes que sehanperdido. Otrasignificativa es la aperturade un balc6nque daal paseode Gr~cia, que acostumbm a estar cermdo. La vista desde la sala es una delas m~s bonitas dela ciudad.Tambi6n entran en el juego expositivo/as puer-

tas, columnas, unabarandilladeJosep

S¢ trata de obrascreadas potcbanistas, foqadores,joyeros, fabricantes debaldosas, tejedores...

MariaJujoly pavimentos hidr~ulicosdel edificio de GaudL Miieia Fr~a,catedr~fica de Historia del Arte de laUniversidad de Barcelona, es la comi-safia de una detalladamuesWa que fin-de homenaje alosta~eresyalaspeque-fias industrias que Wabajaron en lasartes aplicadas para la arquitecturamodernista, que tiene en Barcelonaocho edificios declamdos patrimoniouniversalporlaUnesco, segtinrecuer-da MargaViza, directomde Culauade

la Fundaci6 Catalunya-La Pedrem, que es uno de ellos...La exposici6n dispone de delicadas piezas de cristal que se han des-

montado ytmsladado en cajas de m~0droapmtecci6nysel~nvuelto a mon-ta~, como la espectacular viddemDames del grormador (1910), obra de Lud-wig Dietrich yon Beam, yelplecioso biombo con t6cnica doisonn~ elabo-redo en 1903 pot FredericVidal. Gaspar Homar yJoan Busquets son de losarfistas con m~s presencia, por la calidad de sus l~nparas de metal yvlddoemplomadtxAlcemmistaHufs Bmtambi6n sele dedicatmasalaenlaquedestacan los dibujos pl’~os alas coluronas del Palau de la Mfisica, prolYle-dad de la familia Mufioz-Vaml~ La empresa Masrlem aporta algtma de susce’lebresjoyas esmaltadas y tambi6n cat,~logos y cuadem~s ~nginale~

Yalo saben, paisanos, sivienen pot aqu(, no se pierdan un paseo por/aManzanade/aD/scordk~yenlaesquinadela Calle Pmveno con elPaseode Gracia, muy cerca de la Diagonal, tienen una exposici6n realmenteexlraordinaria que vale walmente la pena.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DIA A DIA

21000

3621

Diario

246 CM² - 22%

528 €

3

España

28 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

MIÉRCOLES, 28 DE OCTUBRE DE 2015 LA OPINIÓN - EL CORREO DE ZAMORA|46|

LA GALERÍA Coordina: Tino PertierraBERMILLO 13/7

BENAVENTE13/7

TORO14/8

TÁBARA13/7

ALCAÑICES12/6

FUENTESAÚCO13/7

ZAMORA15/9

VILLALPANDO14/8

FERMOSELLE 14/8

VILLARDECIERVOS12/6

PUEBLA11/4

Predicciones en la provincia

Localidad Cielo Máx. MínAlcañices Chubascos 12º 6ºBenavente Chubascos 13º 7ºBermillo Chubascos 13º 7ºFermoselle Chubascos 14º 8ºFuentesaúco Chubascos 13º 7ºPuebla Lluvioso 11º 4ºTábara Chubascos 13º 7ºToro Chubascos 14º 8ºVillalpando Chubascos 14º 8ºVillardeciervos Chubascos 12º 6ºZamora Chubascos 15º 9º

Precipitaciones ocasionalesNuboso o cubierto con precipitaciones ocasionales. Serán más pro-

bables e intensas en la primera mitad del día. Temperaturas noctur-

nas en ligero descenso, con mínimas entre 3 y 8 grados, y diurnas

sin cambios, con máximas entre 10 y 15. Vientos del suroeste.

UltravioletaÍndice Rango

3 A

Riesgo de incendios

0 1 2 3 4 5

(0=bajo; 5=alto)

Jueves 29

TEMP. MÁX.

16ºTEMP. MÍN.

9ºPOSIB. LLUVIA

5%

Viernes 30

TEMP. MÁX.

17ºTEMP. MÍN

6ºPOSIB. LLUVIA

25%

Sábado 31

Jueves

Viernes 30

Sábado 31

TEMP. MÁX.

16ºTEMP. MÍN.

10ºPOSIB. LLUVIA

85%

Predicción para hoy

Viento fuerte en la costa atlánticay lluvias persistentes en Galicia

Avance para España

Avance próximos días

El TiempoFUENTE: AGENCIA ESTATAL DE METEOROLOGÍA (AEMET)

El SolSale: 06.39 h.Se pone: 17.17 h.

La LunaSale: 18.23 h.Se pone: 07.32 h.

Fases lunares

MENGUANTE Domingo 4

NUEVA Martes 13

CRECIENTEMartes 20

LLENA Martes 27

Los Astros

Hoy en España

❄

Sol

Nubes y claros

Nubes

Claros y lluvia

Poco nuboso

Lluvia

Tormenta

Viento

Niebla

Granizo

Nieve

Intervalos de viento fuerte en costa atlántica, norte de Galicia y

occidente asturiano, así como lluvias persistentes en el oeste de Ga-

licia. Nuboso o cubierto en Galicia, montañas de Asturias y oeste

de Castilla y León, con lluvias, que serán más intensas y persisten-

tes en el oeste de Galicia. Puede producirse alguna tormenta oca-

sional en zonas de montaña. Se podrán extender, con menor pro-

babilidad y de forma más débil y dispersa, al resto de la vertiente

atlántica peninsular. Puede nevar débilmente en las montañas de

León y en Pirineos. Cota de nieve: 1.200 subiendo 1.700 metros

en el norte de León y 1.400 subiendo a 2.000 metros en Pirineos.

Poco nuboso en Andalucía, franja mediterránea, Baleares y valle

del Ebro.

Temperaturas (ayer)

Localidad Máx. MínZamora 12,8º 9,1ºBenavente 13,2º 8,7º Puebla S. 9,8º 3,9º

Precipitación (ayer)

Localidad Litros/m2

Zamora 6,2Benavente 4,6Puebla S. 8,0Desde las 20.00 horas de antea-yer hasta las 20.00 horas de ayer

TemperaturasMáx. Mín

CASTILLA Y LEÓN

Ávila 12º 5º

Burgos 12º 5º

León 12º 5º

Palencia 13º 7º

Salamanca 15º 7º

Segovia 13º 6º

Soria 11º 5º

Valladolid 14º 8º

ESPAÑA

A Coruña 18º 12º

Albacete 17º 8º

Alicante 24º 14º

Almería 23º 15º

Badajoz 19º 11º

Barcelona 22º 15º

Bilbao 20º 11º

Cáceres 18º 10º

Cádiz 21º 15º

Castellón 24º 14º

Ceuta 21º 18º

Ciudad Real 17º 11º

Córdoba 21º 12º

Cuenca 13º 8º

Gerona 22º 11º

Granada 19º 9º

Guadalajara 15º 9º

Huelva 22º 14º

Huesca 16º 8º

Jaén 17º 12º

Las Palmas 25º 21º

Lleida 20º 10º

Logroño 17º 7º

Lugo 15º 8º

Madrid 15º 11º

Málaga 24º 17º

Melilla 24º 17º

Murcia 21º 11º

Ourense 17º 9º

Oviedo 18º 7º

Palma de Mallorca 22º 17º

Pamplona 16º 7º

Pontevedra 17º 12º

San Sebastián 19º 12º

Santa Cruz de T. 25º 20º

Santander 20º 12º

Sevilla 22º 13º

Tarragona 22º 14º

Teruel 13º 6º

Toledo 17º 12º

Valencia 23º 14º

Vitoria 16º 8º

Zaragoza 20º 12º

❄❄

29

La cantaora Estrella Morente iniciará mañana en el Palau de la Música una gira solidaria de con-ciertos en favor de la Fundación Vicente Ferrer, que le llevará tam-bién a las ciudades de San Sebas-tián, Zaragoza y Bilbao. Morente presentó ayer en Barcelona la gi-ra «Tour Estrella Morente» y ha destacado que para ella la vida sin solidaridad no es nada.

Estrella Morente, con la Fundación

Vicente Ferrer

Estrella Morente.

El sevillano José María, del equipo de Manuel Carrasco, ha sido el ganador de la segunda edi-ción del concurso televisivo La Vod Kids, el programa más visto del lunes con 4.944.000 especta-dores y un 31,9 % de share, según ha informado Telecinco.

«Quiero dar las gracias a Ma-nuel por darme esta oportunidad y dar las gracias al público por ha-berme votado», fueron las prime-ras palabras del joven de once años tras ser elegido ganador con los votos del público que acudió a la gala, por delante de sus compañe-ros Toñi, Índigo, Javier, Roger y Carmen, finalistas del programa.

Tras la batalla de cada equipo, Rosario Flores escogió a la benja-mina Índigo, que apostó por el te-ma «funky» «Valerie», de Amy Winhouse, en lugar del joven Toñi Amador; y David Bisbal decidió escoger a Javier y su melódico «Mirrors» de Justin Timberlake, antes que la voz de Roger.

El que más difícil lo tuvo fue Manuel Carrasco, en la batalla más disputada de la noche, que le hizo decantarse por José María y el te-ma «Y cómo es él», de José Luis Perales, en lugar de la venezolana

Carmen que impresionó a todos con «Think» de Aretha Franklin.

Índigo, Javier y José Luis entra-ban en la recta final de la noche pa-ra conseguir alzarse ganadores de un premio dotado con una beca de 10.000 euros para cursar estudios musicales, un trofeo y la posibili-dad de grabar un disco con la dis-cográfica Universal Music.

Con solo nueve años, Índigo fue la encargada de transportar al pú-blico más allá de las paredes del plató con su versión de «Hallelu-jah» de Leonard Cohen, demos-trando que era una «monstrua», como le dijo su coach Rosario al terminar la actuación; mientras que Javier, la apuesta de David Bisbal, demostró la potencia de su voz con un «I surrender» de Céli-ne Dion.

Pero el plató dictó sentencia al son de las primeras notas de la can-ción que subía al escenario el joven José María, y que arrancaba los primeros aplausos de una actua-ción que terminaría en ovación, ni más ni menos que «El sitio de mi recreo» del gran Antonio Vega, que hizo las delicias de un público en-tregado de principio a fin al joven sevillano.

El sevillano José María, durante una actuación.

José María, ganador de La Voz Kids

El sevillano, del equipo de Manuel Carrasco, triunfa con un tema de Antonio Vega

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LA GALERIA

47000

4647

Diario

125 CM² - 10%

266 €

46

España

28 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Modernisme de taller

E1 modemisme d6na nom a un del,spassats recents m6s gloriosos de I artcatalh. Per6 no sempre va ser aiyd. Finsben entrada la d~cada de11950 l’opini6general era que, durant un curt perlodede temps, la burgesia catalana s’haviatocat del bolet i ara calia suportar elsesguerros abominables que atapeien elsnostres carrers. Les campanyes perenderrocar edificis corn el Palau de laMtisica Catalana o la Sagrada Famfliaeren habituals. 1 tan sols extravagants

indocumentats corn Salvador Da]i erencapaqos, v0s a saber per qub, de defensaraquella infhmia kitsch.

Va costar molt tomar a obrir els ulls.Primer van ser els japonesos, despr6s elsffancesos... Encara hi ha m0s estrangersque no pas locals, ales cues per xdsitaredificis corn la Pedrera. Qui ens ha~qa dedir que cobrarien entrada o que desgas-tarien el Parc G~ell!

I vet aci que, ja a12015, en un delsedificis m6s emblemb.tics del modernis-

me, la gaudiniana Pedrera, es mostra elbo i millor d’allb que anomen/~vem "artsdecoratives" del modernisme. L’exposi-ci6 es titula "Modernisme. Arts, tallers,indflstries’~ i no mostra edificis nimaquetes, ni cartells ni pintures rdescuItures; tampoc compon escenografi-es arab dormitoris o menjadors. No.Aqul es mostra el treball realitzat so~inten railers, sense gaires noms en majfls-cuIa, que basteix el gruLx de les realitza-cions modernistes: forja, ebenisteria,motllures de guLx, rajoleria hidr~ulica,orfebreria, sastreria, faiances, catifes...un ventall tan complet que tan sols hitrobo a faltar les arts del llibre.

El modernisme ens recorda que vahaver-hi un temps on la rauxa va vOncerel seny. Un temps que ocupa els dartersquinze anys del segle ~vdX i els quinzeprimers del .x2(, quan cots i cervells vanmirar endins i van ordir el catalanisme,part fenomen politic, cultural i social,part somni. Conjugats o enfrontats, o totalhora, de Puig i Cadafalch al m6s humfldels manobres, a la recerca d’Lm nouordre, mOs enll~ del gremialisme~ elsindicalisme o les tradicions reinventa-des.

La majoria de les realitzacions quetrobarem a la Pedrera foren consumidesper l’alta burgesia, perb la resta delsmortals tambO disposava de mosaicshidrhulics i anava a espais pflblics-cinemes, esgl6sies, cafes, teatres-dissenyats segons l’estil modernista.Somiar, aix6 rio ha canviat, continuasortint gratis.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CINEMA

Semanal

336 CM² - 60%

1038 €

79

España

27 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

BTV

Programa Àrtic

Emissió: 27-10-2105

Espai dedicat a Cecilia Bartoli i al concert de Palau 100 del 3 de novembre.

Enllaç:

http://www.btv.cat/alacarta/rtic-1/42064/

El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC)

MARTA GRASSOT RADRESA

Fou el setembre de 2012 que va començar el projecte del Centre de Documentació

de l’Orfeó Català, un projecte que s’enllaça amb els més de cent anys de trajectòria

de la Biblioteca i Arxiu de l’Orfeó Català. Amb aquesta nova denominació es pretén

aconseguir un tractament més equitatiu i integrat tant dels fons d’arxiu, com de la

Biblioteca. Antigament, l’arxiu i la biblioteca eren dues àrees diferenciades amb el

seu servei i instruments propis. Ara, amb aquest nou projecte, volem integrar més

clarament aquest servei que es troba en un mateix espai, la 5a planta del Palau de la

Música, per sumar esforços en tractament tant del que són les col·leccions de

biblioteca, com dels fons d’arxiu, i afegir-hi a més a més el fons d’arxiu administratiu

que produeix actualment la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.

L’origen d’aquest projecte, els objectius i fonaments principals, i els resultats més

importants que hem obtingut després d’aquests tres anys de vida com a CEDOC són

els punts bàsics que us volem explicar. Primer tot creiem necessari començar aquest

article fent un breu explicació sobre la història del nostre centre i els fons i

col·leccions que custodia.

Els orígens del Centre de documentació de Els orígens del Centre de documentació de Els orígens del Centre de documentació de Els orígens del Centre de documentació de l’Orfeó Català. Els fons i col·leccionsl’Orfeó Català. Els fons i col·leccionsl’Orfeó Català. Els fons i col·leccionsl’Orfeó Català. Els fons i col·leccions

D’ençà de la creació de l’Orfeó Català, el 1891, va sorgir de manera immediata la

necessitat de crear una biblioteca per als socis de l’Orfeó, i alhora també es va anar

creant l’arxiu de partitures, com a conseqüència de l’activitat de l’Orfeó. Les primeres

dades que coneixem de la Biblioteca i Arxiu es troben el 1898 en les primeres

memòries de l’Orfeó, en què es parla de la Biblioteca i de les nombroses donacions

que hi feien els socis, com també del valuós arxiu de partitures (fins i tot es

consignava els diners invertits a mantenir-lo) i també el nombre total de partitures

amb la corresponent classificació, des de música religiosa, catalana, forastera i

també música no coral .

Tot i que els primers arxivers bibliotecaris que van impulsar la creació de la biblioteca

i arxiu foren els Sr. Montguió i el Sr. Roca, segons ens documenten les actes de la

Junta i les primeres memòries, pocs anys després, el 1901, fou nomenat director de

[1]

Pàgina 1 de 12El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) | Revista Sonograma Maga...

29/10/2015http://sonograma.org/2015/10/centre-de-documentacio-de-lorfeo-catala/

Programa de mà de l’any 1924 amb l’actuació

de Maurice Ravel al piano

la Biblioteca i Arxiu Francesc Pujol i Pons, tal com podem constatar en les actes de la

Junta de l’Orfeó d’aquell mateix any. Francesc Pujol, posteriorment, també va ser

director de l’Orfeó a la mort de Lluís Millet i Pagès, el 1941, a més de portar

l’administració de l’Orfeó Català, va tenir un interès important a adquirir un important

fons de literatura musical, com també l’objectiu d’aglutinar, mitjançant donacions i

adquisicions de fons particulars de músics i d’intèrprets, obres musicals d’una

singularitat excepcional i gran interès musicològic. De 1901 a 1945, la biblioteca i

arxiu va adquirir partitures impreses i manuscrites, llibres i diaris especialitzats de

l’àmbit francès, anglosaxó i germànic, i fons documental fruit de la pròpia activitat,

com ara programes de concert, llibres d’actes o correspondència.

Actualment, al Centre hi podem distingir dues parts clarament diferenciades: d’una

banda, la Biblioteca; i, de l’altra, els fons d’arxiu, tant els propis de l’entitat com els

arxius privats de diverses personalitats musicals que hi van cedir el seu fons

documental.

La Biblioteca, des de fa anys especialitzada en

música, consta actualment de més de 10.000

volums, gran part dels quals ja es troben

catalogats. D’ençà de l’any 2011 es va decidir

ordenar-la a partir de signatures temàtiques,

cosa que va produir la classificació següent:

monografies musicals, folklore, història de la

música, catàlegs, diccionaris, organologia,

publicacions en sèrie etc., amb un ventall

cronològic que abasta des de llibres impresos

al segle XVI fins a l’actualitat. Volem destacar

també la singular biblioteca musical amb

publicacions curioses des del final del segle

XIX fins els anys quaranta del segle passat,

que documenta la història de les publicacions

musicals d’aquesta època, amb llibres

procedents tant d’Espanya com d’altres

països. També la Biblioteca testimonia en si

mateixa el que va ser la primera biblioteca de l’Orfeó, creada únicament per als socis,

i que comprenia, a més de biblioteca musical, altres temàtiques com història,

literatura o art.

Una de les col·leccions més valuoses que conservem és la de programes de

concerts del Palau de la Música Catalana i dels concerts de l’Orfeó Català, que

donen una àmplia informació de la història del repertori i dels intèrprets a Catalunya

al llarg del segle XX. Les col·leccions de programes esdevenen un recurs documental

riquíssim per entendre i per donar- fe de les actuacions i del repertori que s’hi va

donar a conèixer per primera vegada, com també de les nombroses associacions que

van programar concerts al Palau, i també dels compositors i dels intèrprets que hi

han actuat.

Pel que fa a l’arxiu, el CEDOC conserva en primer lloc el de partitures, creat per la

pròpia activitat de l’Orfeó Català, amb més de 16.000, que comprenen tot el repertori

de l’Orfeó Català d’ençà que es va crear. Entre aquest arxiu s’hi troben obres de

totes les èpoques, des de la Renaixença fins l’obra coral del modernisme català.

Pàgina 2 de 12El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) | Revista Sonograma Maga...

29/10/2015http://sonograma.org/2015/10/centre-de-documentacio-de-lorfeo-catala/

Imatge del primer inventari de l’arxiu de

partitures de l’Orfeó Català,

realitzat pel bibliotecari i arxiver Francesc

Pujol

Manuscrit nº 1 , f. 1r. (fragment)

També dins l’àmbit de partitures, en custodia una

àmplia col·lecció de partitures manuscrites, a

l’entorn de 1.000 registres que comprenen des

del segle XII fins al segle XX, amb

manuscrits singulars de l’edat mitjana i del

renaixement, alguns dels quals són a l’exposició

virtual Tresors de la Biblioteca i d’accés, també,

a les col·leccions digitals del Centre . Aquesta

col-lecció la conforma una àmplia majoria d’obres

entre els segles XVIII i XX, amb creacions de

compositors, intèrprets i mestres de capella

reconeguts a Catalunya com ara Joan Pau

Pujol, Francesc Valls, Francesc Mariner, Antoni

Soler Ramos, Carles Baguer, Francesc

Tàrrega, Josep Barba, Joan Salvat, Ramón

Vilanova, Ramon Carnicer, Pere Miquel

Marquès, Benet Juncà; com també obra

manuscrita i original de compositors

internacionals com alguns dels quaderns de

la Suite Ibèria d’Isaac Albéniz, obres de Joaquim

Malats, Ferran Sor, Domènec Terradellas i també d’Enric Granados, Vincent

d’Indy, Joseph Canteloube, Wanda Landowska, entre molts d’altres.

A més, entre aquesta col·lecció de manuscrits volem destacar alguns dels més

valuosos que custodiem i que esdevenen documents únics pel que fa a la historia de

la música a Catalunya tant a l’edat mitjana com al renaixement. Per exemple, un dels

manuscrits més importants de la segona meitat del segle XIIII que es conserva a

Catalunya, l’anomenat Manuscrit 1; un manuscrit que barreja repertori internacional i

català, com el n. 5, del final del segle XV, amb composicions de reconeguts

compositors internacionals com Josquin des Prez, Heinrich Issac o Jacob Obrecht; o

el manuscrit n. 7, que conté l’única versió polifònica en llatí que es coneix del Cant de

la Sibil-la. Aquests manuscrits i d’altres de l’edat mitjana (Ars Antiqua i Ars Nova), i

també del Renaixement els podreu veure en tot detall a la nostra exposició virtual.

D’altra banda, el Centre conserva un extens i valuós

arxiu històric i documental creat per la pròpia

activitat de l’Orfeó. Mitjançant aquest fons històric

que encara queda per catalogar de manera

exhaustiva, es poden repassar els moments cabdals

històrics de l’entitat i alhora també el funcionament

administratiu. En destaquem la documentació de la

construcció del Palau amb correspondència entre el

president d’aleshores, Joaquim Cabot, i Lluís

Domènech i Muntaner; correspondència de l’activitat

pròpia de l’entitat i la seva relació tant amb

particulars, com amb socis, cantaires i associacions

musicals; molta documentació relacionada tant amb

les nombroses sortides que va fer l’Orfeó per

Catalunya com amb els viatges a l’estranger (amb

documents dels que va fer a París, Londres o

[2]

[3]

Pàgina 3 de 12El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) | Revista Sonograma Maga...

29/10/2015http://sonograma.org/2015/10/centre-de-documentacio-de-lorfeo-catala/

Roma), llibres de comptabilitat, molta documentació relacionada amb els socis (com

llibres de registres dels socis, reglaments dels cantaires o registres dels primers

cantaires), i també gran quantitat de premsa històrica, a més d’una àmplia

documentació sobre activitats, homenatges i tot tipus de documents que ens

traslladen a la història d’aquesta institució.

Tampoc no podem oblidar el fons fotogràfic de més de 15.000 imatges, en les quans

n’hi ha de l’Orfeó Català i totes les seves activitats i sortides, especialment concerts i

viatges, i un fons fotogràfic de les actuacions del Palau, com també imatges de la

seva construcció. D’aquest gruix en destaquem les que va originar l’activitat dels

concerts organitzats pel Patronat Pro Música, que va esdevenir una entitat molt

activa, que va organitzar nombrosos concerts al Palau entre l’any 1958 i 1984.

Per acabar, el Centre també custodia fons privats de diverses procedències que

documenten l’activitat musical de Catalunya des del segle XIX. Hi destaquen els fons

de música de sardanes, com el fons Pep Ventura i Juli Garreta, i els de músics tan

importants per a la nostra història com Anselm Clavé; com els de directors,

compositors i intèrprets catalans de la primera meitat del segle XX: Josep

Rodoreda, Amadeu Cuscó, Joan Baptista Lambert, Carles Gumersind Vidiella, Emili

Vendrell, Maria Canals, o el del fundador mateix de l’Orfeó, Lluís Millet i Pagès. En

total hi ha 21 fons documentals, la majoria dels quals van ser cedits a l’arxiu durant la

primera meitat del segle XX, encara que aquests dos últims anys el nostre fons ha

crescut mitjançant el donatiu del Fons Maria Canals i Rossend Llatas el 2014 i el

Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet aquest 2015.

El pla director del Centre de Documentació de El pla director del Centre de Documentació de El pla director del Centre de Documentació de El pla director del Centre de Documentació de l’Orfeó Catalàl’Orfeó Catalàl’Orfeó Catalàl’Orfeó Català

Tot i que ja gairebé hem acabat els objectius del primer pla director de l’Orfeó Català,

que es va aprovar al final del 2012, i amb la vista posada ja en el nou pla director,

creiem important informar-vos dels cinc punts bàsics que ens han servit de guia al

llarg d’aquests darrers tres anys, i que molt probablement seran similars en el

següent pla director.

Els principals objectius que hem seguit per desenvolupar la nostra activitat han estat:

1. Normalització del funcionament del Centre de Documentació de l’Orfeó Català

amb una nova normativa i bones pràctiques.

2. Implantació d’un Sistema de Gestió Documental i de l’arxiu administratiu de

l’entitat com a primer pas per millorar l’eficàcia dels processos administratius i

l’eficiència dels recursos d’informació.

3. Impulsar i afavorir el tractament documental, tant bibliogràfic com arxivístic, per

afavorir la investigació, amb la millora dels processos d’implantació de les TIC.

4. Vetllar per la preservació adient del fons documental i, alhora, establir criteris de

conservació preventiva, segons les diferents tipologies documentals, i impulsar els

processos de restauració i digitalització.

5. Afavorir l’accés a la documentació del públic, tant general com especialitzat, i

crear un programa de difusió del ric patrimoni musicològic.

Pàgina 4 de 12El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) | Revista Sonograma Maga...

29/10/2015http://sonograma.org/2015/10/centre-de-documentacio-de-lorfeo-catala/

Tots aquests punts els podreu veure desenvolupats en l’article següent:

L’organització dels fons i col·leccions. L’impuls L’organització dels fons i col·leccions. L’impuls L’organització dels fons i col·leccions. L’impuls L’organització dels fons i col·leccions. L’impuls en el seu tractamenten el seu tractamenten el seu tractamenten el seu tractament

Entre les primeres actuacions del projecte CEDOC va ser analitzar íntegrament quina

era la totalitat de fons i col·leccions del Centre; per això va ser necessari crear un

instrument indispensable i molt útil per poder dibuixar una mapa general de tots els

continguts. Així, doncs, es va fer el que en arxivística s’anomena un quadre de fons i

col·leccions, que permet veure amb un sol cop d’ull què podem trobar al Centre . El

quadre es va desglossar en dues parts importants: d’una banda, la part de biblioteca;

i de, l’altra banda, la part de l’arxiu. La confecció d’aquest quadre ens va fer adonar

de la necessitat de tractar tot el fons d’arxiu, que fins aleshores només disposava

d’inventaris sumaris, que no seguien la normativa pròpia pel que fa a tractament

d’arxius. Per això vam decidir que un dels reptes més importants que teníem en els

propers anys era actualitzar tots els inventaris d’arxiu i redactar-ne alguns de nou,

seguint la normativa, i, el més important, posar-los a disposició del públic d’una

manera més fàcil, per mitjà d’un catàleg en línia.

D’altra banda, pel que fa a la part de biblioteca, l’accés en línia i la catalogació

mitjançant la normativa ja s’aplicava de feia anys. L’any 2010, a més, es va

automatitzar la catalogació del fons, mitjançant un programari informàtica que

permetia accedir en línia al catàleg, que a més es va incorporar al CCUC (Catàleg

col·lectiu de les Universitats de Catalunya).

Així, doncs, si la part de biblioteca quedava a les mans de la tecnologia per facilitar-

ne l’accés, calia doncs el mateix amb tot el fons d’arxiu.

D’aleshores ençà, i tenint en compte l’abast tan important del fons d’arxiu que queda

per tractar i catalogar, podem dir que s’ha desenvolupat una part important de

tractament dels fons privats, de la col·lecció de manuscrits musicals i de l’arxiu

fotogràfic, però encara queda una part molt important per tractar i posar a l’abast del

públic: l’arxiu de partitures de l’Orfeó Català, amb més de 16.000; una part dels

diferents arxius privats que custodiem; i el voluminós arxiu històric de l’entitat, que tot

i està inventariat de manera general, s’ha de catalogar més exhaustivament perquè

conté importants documents que contextualitzen el gran moment musical que vivia

Barcelona i Catalunya a l’entrada del segle XX.

Aprofitant aquest article i seguint el mapa de fons i col·leccions, volem fer-vos esment

de la singularitat i també de la varietat de tipologies documentals que custodiem, que,

amb el temps, i com a fruit del seu tractament, va fent patent la seva importància per

reconstruir la història de la música a Barcelona i a Catalunya al final del segle XIX i

durant tot el segle XX.

[4]

Pàgina 5 de 12El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) | Revista Sonograma Maga...

29/10/2015http://sonograma.org/2015/10/centre-de-documentacio-de-lorfeo-catala/

La conservació i preservació documental. La La conservació i preservació documental. La La conservació i preservació documental. La La conservació i preservació documental. La digitalitzaciódigitalitzaciódigitalitzaciódigitalització

Com tot fons d’arxiu o biblioteca, la preservació i conservació dels documents ha de

ser sempre un dels objectius indispensables a tenir en compte. En les tasques de

preservació s’ha treballat especialment en l’actualització dels contenidors on es

conserven els documents; s’hi ha instal·lat material adequat segons les tipologies

documentals, fossin programes, fotografies o documents de diversos formats. I alhora

cada any s’han restaurat alguns documents que tenien problemes de deteriorament i

que pel seu valor necessiten mantenir-se en un estat òptim. En aquests últims tres

anys hem restaurat, per exemple, un llibre imprès al segle XVI amb obra de Tomás

Luis de Victoria, un processional procedent de Sant Joan de les Abadesses i un llibre

de responsoris procedent de la parròquia de Sant Miquel de Barcelona molt degradat

a causa de les tintes ferrogàl·liques, i altres manuscrits musicals que tenien un

deteriorament similar.

Detall de les instal·lacions d’arxiu

Dins aquest mateix àmbit no podem deixar d’esmentar les digitalitzacions com un

element essencial tant pel que fa la preservació del document, com també per la

possibilitat de facilitar-ne l’accés i la difusió. En aquest sentit, des del 2010, i amb un

impuls encara més important des del 2013, s’està duent a terme les digitalitzacions

de la documentació per preservar-la, per consultar-la fàcilment i també per millorar-ne

l’accés. Pel que fa a la política a l’hora de triar documents, s’ha digitalitzat la

documentació més singular i important que custodia el nostre Centre: avui dia

comptem que s’han digitalitzat més de 100.000 imatges, una bona part de les quals

es troba dipositada a les col·leccions digitals de la Memòria digital de Catalunya, de

les quals us parlarem en el punt següent. Entre les següents col·leccions digitals fem

esment dels programes de concert del Palau i l’Orfeó, a més de cartells, fotografies,

una selecció de partitures manuscrites i impreses, llibres d’actes, una selecció de

Pàgina 6 de 12El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) | Revista Sonograma Maga...

29/10/2015http://sonograma.org/2015/10/centre-de-documentacio-de-lorfeo-catala/

documents històrics i una petita mostra d’obres d’art. Fins aquest moment la tasca de

digitalització ha estat abundant, i la continuarem, cosa que, a més d’afavorir la

preservació dels documents, esdevé un element indispensable per assolir la línia

general dels centres més avançats, que ofereixen una part important dels seus fons

en línia.

Els instruments d’accés al patrimoni Els instruments d’accés al patrimoni Els instruments d’accés al patrimoni Els instruments d’accés al patrimoni documental. Servei a l’usuaridocumental. Servei a l’usuaridocumental. Servei a l’usuaridocumental. Servei a l’usuari

Volem recordar que al nostre Centre l’accés és lliure a tot el públic que estigui

interessat en els nostres fons i col·leccions, sense necessitat de cap autorització

prèvia, tot i que sempre recomanem que contactin amb nosaltres abans de venir a fer

qualsevol consulta.

Ara bé, d’altra banda, com que una part important de la documentació ja l’hem pujada

a Internet, molts usuaris no s’han de desplaçar al nostre Centre, cosa que facilita les

consultes dels usuaris que viuen lluny de Barcelona. En aquest sentit les eines

d’accés en línia es resumeixen en:

El catàleg de biblioteca: hi ha la totalitat de la nostra biblioteca musical.

El catàleg d’arxiu: Integra una part dels fons d’arxiu, i també bona part de música

manuscrita, amb 17 fons d’arxiu en línia. El web del catàleg d’arxiu s’ha creat a través

d’un programari lliure, i la configuració permet fer cerques a diferents àmbits, des de

la cerca general fins a una d’avançada, que permet buscar segons les tipologies

documentals, els autors o els fons documentals. A més, el catàleg permet veure les

llistes d’autors introduïts als inventaris i també els gèneres i formes musicals; en

aquest sentit també hem intentat no només seguir una descripció normativitzada dels

nostres fons, sinó també afegir la informació que considerem que pot ser útil als

nostres usuaris.

Les col·leccions digitals: hi tenim introduïdes una part de les nostres

digitalitzacions. Actualment les nostres col·leccions digitalitzades són al repositori

Memoria Digital de Catalunya i també al repositori internacional Europeana. La

decisió d’incorporar-nos a aquest repositori ha estat molt positiva no només en

l’estalvi en recursos, sinó també pel fet de tenir unes col·leccions molt més visibles al

públic. Som conscients que incorporar-se a qualsevol repertori d’aquest tipus, de

gran consulta i interès per al col·lectiu investigador, dóna com a resultat una difusió

més gran del patrimoni que custodiem. Actualment hem introduït dins el repositori 10

col·leccions documentals.

Pàgina 7 de 12El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) | Revista Sonograma Maga...

29/10/2015http://sonograma.org/2015/10/centre-de-documentacio-de-lorfeo-catala/

Les activitats de difusióLes activitats de difusióLes activitats de difusióLes activitats de difusió

Exposicions

Una de les principals novetats incorporades en el nou pla director va ser la possibilitat

de crear petites exposicions temporals que donessin visibilitat al patrimoni

documental. Així vam començar a la primavera del 2013 la primera exposició

dedicada a Richard Wagner. Aquest va ser l’inici d’una activitat que s’ha mantingut i

millorat en aquests dos últims anys, que hem invertit en nou material per fer més

atractiu el format d’exposició i hem ofert una programació de tres exposicions l’any,

que coincideix amb efemèrides de compositors i que dóna rellevància a determinats

esdeveniments musicals importants per la Fundació.

Des de llavors el Centre de Documentació ha produït vuit exposicions de petit format

que han girat entorn dels següents temes. Richard Wagner, el tenor Gaietà Renom,

El Centenari dels concerts de Sant Esteve, el director Claudio Abbado, La dona i la

música, Richard Strauss, Maria Canals, Amadeu Vives, i properament farem la de

Lluís Millet i Pagès, amb el programa posat en futures exposicions que ja preparem.

Aquestes exposicions han despertat l’interès a molts investigadors, i alhora ens han

portat noves consultes d’investigadors interessants en els documents exposats.

Amb motiu d’aquestes exposicions també vam introduir un apartat al nostre web que

en recull els textos i els documents de cadascuna; és una bona manera de poder

accedir-hi un cop s’ha tancat l’exposició, i alhora esdevé una memòria de totes les

exposicions que hem fet .[5]

Pàgina 8 de 12El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) | Revista Sonograma Maga...

29/10/2015http://sonograma.org/2015/10/centre-de-documentacio-de-lorfeo-catala/

Imatge de l’exposició dedicada a Amadeu Vives durant la primavera d’aquest 2015

Visites guiades

La introducció de les visites guiades neix amb la voluntat de fer el públic sàpiga fer servir totes les nostres instal·lacions i alhora també per informar que a Catalunya som un dels pocs centres especialitzats en documentació musical i en el seu tractament. Per tot això, des del 2013 hem considerat necessari oferir aquesta activitat. En aquest sentit, el total de persones que han gaudit d’aquest servei ha anat augmentant. Destaquem les visites guiades que s’han ofert tant a col·lectius especialitzats com la Universitat de Barcelona o l’Associació d’Arxivers i gestors documentals de Catalunya, com també grups d’interès més general, o bé grups interessats en temàtiques concretes, com el cas del col·lectiu d’Òpera en Ruta del districte de Sarrià, o bé l’Associació d’Amics dels Museus de Catalunya.

La gestió documental dels fons d’arxiu La gestió documental dels fons d’arxiu La gestió documental dels fons d’arxiu La gestió documental dels fons d’arxiu administratiu de la Fundació Orfeó Català – administratiu de la Fundació Orfeó Català – administratiu de la Fundació Orfeó Català – administratiu de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música CatalanaPalau de la Música CatalanaPalau de la Música CatalanaPalau de la Música Catalana

Fa molt de temps, l’actual arxiu històric de l’Orfeó Català va ser un arxiu que es va anar creant com a fruit de l’activitat de l’entitat. Ara, quan l’activitat dels arxius d’oficina i la informació que contenen creix a un ritme vertiginós, es fa del tot indispensable establir uns criteris per a l’adequada gestió i conservació d’aquest fons d’arxiu, amb molts documents que en el futur esdevindran documents històrics.

Ara no volem entrar en detall a l’hora de parlar-vos de les tasques d’aquests anys, però sí que considerem interessant esmentar-vos la importància, per a qualsevol entitat com la Fundació, de gestionar correctament la documentació que genera,

Pàgina 9 de 12El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) | Revista Sonograma Maga...

29/10/2015http://sonograma.org/2015/10/centre-de-documentacio-de-lorfeo-catala/

d’aportar informació a tota la Fundació, un accés millor a la documentació del dia a dia i un control exhaustiu de tot allò que es fa necessari conservar definitivament o bé eliminar. La bona gestió de la informació, ara ja una part molt important en format digital, es fa indispensable perquè en el futur els arxius històrics de l’entitat tinguin un mínim tractament a nivell descriptiu, i que en anys posteriors la documentació que ara ens sembla tant actual es pugui consultar de la millor manera possible als arxius històrics. En aquest sentit el CEDOC també ha dut un impuls important perquè documentació essencial que es crea sigui gestionada segons uns criteris de classificació documental, per seguir el cicle de vida adient segons el seu valor documental. Entre la documentació actual sensible de ser conservada hi trobem: documentació econòmica i jurídica, documents constitutius i de funcionament de la Fundació, actes finals de reunions decisives d’òrgans directius, documentació de l’activitat concertística, programes de concerts, arxius sonors i audiovisuals, fotografies, reculls de premsa i també de l’activitat dels socis i mecenes.

Entre els principals avantatges que produeix implementar la gestió documental hi trobem: contribuir a millorar els processos administratius amb una metodologia comuna pel que fa al tractament documental, gestionar adequadament la documentació que es conserva o elimina, aplicar polítiques d’eliminació i de conservació documental, garantir l’accés a la informació i als documents de manera eficaç i ràpida, i, en definitiva, conservar la memòria de l’organització.

Per a l’ajuda i automatització de tots aquests processos i per a la correcta gestió documental que genera cada departament, s’ha introduït de manera gradual un programari informàtic de gestió d’arxius que contribueix a millorar les tasques de descripció, accés i conservació d’aquests arxius d’oficina.

Tot plegat constitueix un tasca important per a la Fundació, que cal anar gestionar dia a dia per garantir una millora en el funcionament dels processos de gestió, una agilització de les tasques, la millora de la rapidesa en la cerca de documents i un estalvi en el manteniment de la informació.

Els convenis amb institucions i altres Els convenis amb institucions i altres Els convenis amb institucions i altres Els convenis amb institucions i altres col·laboracionscol·laboracionscol·laboracionscol·laboracions

Cal fer esment als convenis que hem signat i que tenim pendents de signar, i que pensem que donaran peu a consolidar i a treballar algun dels punts dels quals hem parlat.

És el cas del conveni signat l’any 2014 amb el departament de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb aquest conveni es vol incentivar tant la difusió dels fons patrimonials pujant els nostres catàlegs a la base de dades del projecte Inventari dels fons musicals de Catalunya (IFMuc) , l’edició de partitures inèdites del nostre fons, les classes pràctiques que es fan a les nostres instal·lacions i la seva col-laboració dels alumnes en la descripció i catalogació de partitures.

[6]

Pàgina 10 de 12El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) | Revista Sonograma Ma...

29/10/2015http://sonograma.org/2015/10/centre-de-documentacio-de-lorfeo-catala/

Trobem que un conveni d’aquest tipus és de gran interès per a la difusió dels fons i el seu tractament i perquè molts futurs musicòlegs coneguin el nostres fons durant la seva estada en pràctiques.

Des de fa molts anys, el Centre també forma part de l’Associació Espanyola de documentació musical (AEDOM). A través d’aquesta associació també té interès a participar i col·laborar a donar a conèixer el nostre fons i treball en l’àmbit espanyol, en què participa en reunions de treball sobre el tractament de la documentació musical. A més, com a membres d’aquesta associació, també formem part de l’IAML (International Association Music Librarys), associació que integra múltiples projectes internacionals, com el projecte internacional Archives Music Association (AMA), del qual formem part. És un projecte que té com a objectiu elaborar un cens de col·leccions i fons musicals a nivell internacional.

ConclusionsConclusionsConclusionsConclusions

En definitiva, si retornem als punts principals dels quals parlàvem al començament, El Centre ha assolit gran part dels objectius que es marcava, des de créixer de manera important en el tractament i preservació, fins a tenir una difusió més gran a través d’exposicions, de visites guiades i de les xarxes socials, amb una millora important en l’accés. El repte per als propers anys és continuar treballant en el tractament per millorar l’accés als nostres fons documentals, una part important dels quals encara queda per tractar, i alhora posar en valor el patrimoni documental amb les activitats de difusió.

Tot això, afegit a la responsabilitat que des del CEDOC es controli la gestió de tota la documentació que genera la Fundació. Fins ara, en la història de l’entitat no hi havia hagut mai cap control sobre els fons documentals administratius; ara, amb aquesta nova funció, pensem que la Fundació tindrà un molt bon suport per gestionar les seves tasques diàries.

Així, al CEDOC, un departament base per al funcionament de l’entitat, considerem també interessant que s’estableixi un feedback constant entre el Centre i el públic general per incentivar la connexió amb el món exterior, tant amb els instruments que oferim, que s’han de millorar constantment amb l’aportació de més documents accessibles en línia, com en la feina constant en el tractament dels documentals per difondre’ls posteriorment. Esperem continuar desenvolupant i ampliant aquest projecte, amb tota la il·lusió de construir un Centre de Documentació de l’Orfeó Català de referència en tot el que implica principalment la conservació de patrimoni i la seva accessibilitat (tractament, digitalització i difusió); tot això com a culminació d’una oferta de millors serveis i una contribució a la recerca del nostre patrimoni musical, que té tant per oferir-nos. Un centre de documentació ha de treballar no només per salvaguardar amb les millors condicions el nostre patrimoni; sinó, a més, ha d’oferir els millor accés possible al públic interessat, a més de donar la rellevància i el valor que es mereix a tot allò que custodiem difonent-ho. En definitiva, fer que la nostra història de la música sigui més viva que mai, i que sigui el pol d’atracció de la musicologia actual en tots els seus àmbits.

Pàgina 11 de 12El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) | Revista Sonograma Ma...

29/10/2015http://sonograma.org/2015/10/centre-de-documentacio-de-lorfeo-catala/

* * *

[1] (…)la nostra Biblioteca, qu’are comensa á formarse y té encara un modest número d’obras catalogadas, es

sumament concorreguda. Es digna de ser consignada la predilecció que per ella desmostren els senyors socis (…)

Mes lo que constituheix nostre principal tresor es l’Arxiu musical. Per son increment hi ha esmersat la Junta Directiva

durant l’any passat 1209’85 pessetas, entre la compra de música nova y copia de particellas(…).

a “Memòria Administrativa y artística corresponent al any 1898”, Estampa “la Catalana” de J. Puigventós, Barcelona

1900. p11-12

[2] http://www.palaumusica.cat/tresorsbiblioteca/

[3] http://mdc1.cbuc.cat/collections.php?show=pmoc

[4] http://www.orfeocatala.cat/ca/els-fons-i-col-leccions-del-centre-de-documentaci%C3%B3_35676

[5] Podeu veure bona part d’elles al següent enllaç: http://www.orfeocatala.cat/ca/exposicions-al-palau_241062

[6] http://ifmuc.uab.cat/

Pàgina 12 de 12El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) | Revista Sonograma Ma...

29/10/2015http://sonograma.org/2015/10/centre-de-documentacio-de-lorfeo-catala/

,EGURETAT

Des de[ Pa[au de [a M sica assegurenque [es irregu[aritatsja estan reso[tesLa Sindicatura de Comptes havia publicat un dur informe en el qual alertava de noves irregularitats

E1 Palau de la Mfisica Catalanava respondre ahir al vespre l’in-forme publicat per la ffmdicatu-ra de Comptes que criticava lagesti6 de l’entitat i del Consorcidespr~s de l’esclat de l’esc~ndolel 2009. Entm comtmicat, el Pa-lauva assegnrar que les irregula-

fitats detectades per la Sindica-tura s6n anteriors a l’any 2o12,quart es van reorganltzar els 6r-gans de govern i gesti6, i que amia esran solucionades. L’informealertava ~¢d’incidbncies~ en Iacomptabilitat entre el Consorci,la Fundaci6 il’Orfe6, i d’una ges-ti6 ~¢confusa,~ de la plantilla, de

les subvencions pfibliques i delsdiners rescabalats per part deIiutjat que invesfiga Fblix Millet i]ordi Montull.

L’eschndol de12009 va sumirl’entitat en una simaci6cepcionab~ dumnt dos anys queha afectat el desenvolupamentde l’enfitat. En aquesta primera

etapa de ~,transici6 i de confusi6absoluta~ ambles tres entitatsesmentades, es va donar priori-tat a la invesfigaci6 per posar adisposici6 del iutge tota lainfor-maci6 necess~ria.

Tamb~ hi havia la principalvoluntat d’endreqar i neteiarla insfituci6, en un context de

~,caos~ juridic, organltzatiu i fi-nancer, amb l’obiectiu de man-tenir l’activitat del Palan de laMfisica Catalana amb la m~ximanormalitat possible, mantenlr lamaior part dels llocs de treba!l iredre~ar Ia imatge de la insfitu-ci6.

Durant aquest pedode, l’en-fitat va prendre decisions decar~cter ,~urgent,, empeses perla necessi~t de solucionar pro-blemes i situacions totalmentimprevistes, sempre amb el vis-tiplau dels 6rgans de govern deles insfitucions afectades, i pertant, de les administracions pfi-bliques representades en aquestorganlsme.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

51000

24010

Lunes a viernes

116 CM² - 10%

390 €

43

España

29 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA