Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35...

16
Recull de Premsa

Transcript of Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35...

Page 1: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

Recull de

Premsa

Page 2: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

37

culturaara DIMARTS, 3 DE MARÇ DEL 2015

Eduard Iniesta homenatja el folk laietà a L’Auditoripertori de Lo poder del cant aquest dijous a la sala 2 de L’Auditori, en un concert que forma part del festival Tradicionàrius.

Iniesta, que va quedar “atrapat” pel folk laietà del disc quan era petit, va acceptar amb “il·lusió i respecte” la proposta que li fa ver Jordi Fàbre-gas, el director del Tradicionàrius. “Volíem retre homenatge a un disc que va ser molt atrevit i que va jugar amb la bellesa que ens ha deixat la música popular”, diu Iniesta, que compara Lo poder del cant amb l’àl-bum Smile de Brian Wilson, per la condició de “treball d’investigació” que tenia. Un dels reptes d’aquest homenatge ha sigut passar d’una formació de vint músics a una de set.

Un altre, la decisió de respectar l’ori-ginal. “No era un disc d’autor, sinó de melodies populars, així que vaig te-nir la idea de preservar-ne els arran-jaments”, explica Iniesta. Tanma-teix, s’ha permès “algun atreviment” per relacionar aquelles peces amb el present. En el concert de L’Audito-ri també hi participaran, com a mú-sics convidats, alguns dels que van donar a llum aquell enregistrament insòlit: Joan Albert Amargós, Xavi-er Batllés, Carles Benavent, Pep Ca-bré, Marcel Casellas, Jordi Fàbregas i Saki Guillem. “També serà un ho-menatge a Joan Saura –mort el 2012– i a tota una generació de mú-sics amb molt de talent”, assegura Iniesta.e

L’Harmònica Brava de fa 35 anys en un assaig al Palau de la Música. TRADICIONÀRIUS

MÚSICA

El disc Lo poder del cant (1980) és un d’aquells experiments irrepetibles de la música catalana. Jordi Fàbre-gas, Xavier Batllés i Pep Cabré van trobar un espai de confluència per a la música antiga, la tradicional i la laietana. I amb ells hi havia l’Har-mònica Brava, una vintena de mú-sics vinculats a formacions com Música Urbana, l’Orquestra Mira-sol i Sonora Catalana. És a dir, gent com Joan Albert Amargós, Carles Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d’altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-

BARCELONAXAVIER CERVANTES

Sophie Calle: històries compartides i compassives

llesa absoluta. El relleu era força im-pressionant. Recordo que se li veien els cabells del cap i, al tronc, la sang coagulada. M’agradaria tornar-lo a veure”, diu una altra.

Els textos són fonamentals en les obres de Sophie Calle, i durant el desenvolupament d’una peça sovint en sorgeix una altra. Com que du-rant la preparació de Les aveugles trobava més persones que havien perdut la vista que cecs de naixe-ment, va realitzar L’última imatge, en què demanava als participants que descrivissin l’últim que havien vist: “No hi ha última imatge, ja que vaig perdre la vista lentament, sinó una imatge que persisteix, que tro-bo a faltar: tres nens que no veig, as-seguts l’un al costat de l’altre, da-vant meu, al divan de la sala, on és vostè”. “Estava brodant una catifa d’Isparta amb la meva mare. Una comanda. N’havíem fet la meitat. El fons de la catifa era vermell i blanc, i el motiu estava format de flors amb pètals grocs i blancs. De cop i volta, tot es va ennuvolar. Vaig confondre els colors. El groc i el blanc es van mesclar. Aquell vespre em vaig que-dar cega”, van dir, respectivament, El cec del divan i La cega del brodat.

De l’afecte a la denúncia “Com ens construïm” i “com ens miren” són dues de les claus de l’art de Sophie Calle, explica el comissa-ri de la mostra, Agustín Pérez Ru-bio, que ha volgut reprendre la tra-jectòria de l’artista en el punt on es va aturar l’exposició que la Funda-ció La Caixa li va dedicar a mitjans dels anys 90, Sophie Calle. Relats. La mirada torna a estar present a Voir la mer [Veure el mar], realitzada a Istanbul, on va immortalitzar la re-acció de diversos homes i dones des-prés de veure el mar per primera ve-

gada. A més de les persones cegues, algunes de les imatges de sants des-truïts durant la Guerra Civil que va trobar en un llibre i que va reprodu-ir a Danys col·laterals, estàtues ene-migues, tampoc hi poden veure per-què tenen els ulls arrencats.

El vessant afectiu d’aquestes obres es torna denúncia a Danys col·laterals, centre de diana, una sè-rie de retrats de delinqüents fitxats que la policia d’una ciutat nord-americana va fer servir per fer-hi pràctiques de tir. Sophie Calle els va tapar els ulls per respecte i per por a represàlies, un gest que enca-ra destaca més les senyals de bales que tenen al rostre.es

Cuidi’s molt. Cantant de tango, Débora Russ, de Sophie Calle. SOPHIE CALLE /

ADAGP, PARIS, 2015. CORTESIA GALERIE PERROTIN I PAULA COOPER GALLERY

La Virreina repassa la trajectòria de l’artista francesa

ART

L’artista francesa Sophie Calle va convertir un correu electrònic de ruptura en un dels treballs que li han donat més ressò: va donar la carta a 107 dones que tinguessin la capaci-tat d’interpretar-la, des d’actrius (Victoria Abril, Jeanne Moreau) i cantants (Maria de Medeiros, Chris-tina Rosenvinge) fins a una correc-tora d’estil, una advocada i una psi-coanalista, entre d’altres, perquè li expliquessin la seva versió del text. Aquesta obra, Cuidi’s molt, amb la qual Calle va representar França a la Biennal de Venècia del 2007, està ubicada al centre de Modus vivendi, l’exposició que la Virreina li dedica a partir d’avui i fins al 7 de juny. Amb tot, l’artista resta importància al pes de l’autobiografia en la seva obra. “Hi ha molts moments de la meva vida que no utilitzo en les meves obres perquè no crec que tinguin prou potencial per arribar a l’altre”, diu. I sovint difumina la seva pre-sència amb els mateixos mecanis-mes que ha fet servir per crear ficci-ons autobiogràfiques.

Modus vivendi inclou una dotze-na de sèries de l’artista realitzades des de mitjans dels anys 80. Algunes estan amarades d’humanitat i de compassió cap a les persones que hi participen. A Les aveugles [Els cecs], Calle va demanar a una sèrie de per-sones cegues de naixement quina era la seva idea de bellesa. “El blanc deu ser el color de la puresa. Diuen que el blanc és bonic. Doncs jo tam-bé ho crec. Però si no ho fos, em se-ria igual”, diu una de les persones que va participar en l’obra. “La co-sa més bonica que he vist mai és un buidatge del Crist de Vézelay. La be-

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

Identitat L’artista explora “com ens construïm i com ens miren”, diu el comissari

Biografia “No tots els moments de la meva vida tenen potencial”, diu Calle

La Virreina tindrà noves sales d’exposicióEls espais de la planta baixa del Pa-lau de la Virreina ocupats per ofi-cines i sales de reunions de l’Icub es convertiran en quatre noves sa-les d’exposició, segons van explicar ahir Jaume Ciurana, el tinent d’al-calde de Cultura de l’Ajuntament, i Llucià Homs, el director de La Virreina. El projecte és del despatx AV62 i obrirà el palau a la Rambla. La finalització de les obres, el pres-supost de les quals és de 552.000 euros, està prevista per a l’estiu.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

14121

Diario

252 CM² - 30%

1335 €

37

España

3 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 3: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

martes 3 de marzo de 2015

CATALUÑA [email protected]/espana/catalunya

cat.elpais.com

Oriol Pujol Ferrusola negó ayeren el Parlament el cobro de co-misiones a su nombre o al de suesposa, Anna Vidal, así como laexistencia de cuentas en el ex-tranjero. Durante las casi treshoras y media que duró su com-parecencia en la comisión de in-vestigación, el hijo del expresi-dente de la Generalitat tambiénnegó haber regularizado nuncadinero con Hacienda.

El único de los siete hijos deJordi Pujol que se dedicó a lapolítica se negó en redondo a re-ferirse al supuesto legado fami-liar de su abuelo Florenci y queel expresidente identificó comoel origen de la fortuna oculta du-rante 34 años en el extranjero yconfesada el 25 de julio de 2014.Oriol Pujol argumentó que nohablaría del tema porque ha pro-vocado la imputación de sus pa-dres y de sus hermanos Jordi,Marta, Mireia y Pere.

El que fuera secretario gene-ral de Convergència Democrà-tica (CDC) estaba llamado a serel sucesor de Artur Mas, peroabandonó la política hace ahoraocho meses, cuando dimitió dediputado y de todos los cargosen el partido. Lo hizo 11 días an-tes de la confesión de su padre alintuir que la instrucción iba a

ser larga, según explicó ayer.Oriol Pujol aprovechó su com-

parecencia para realizar una ce-rrada defensa del proyecto nacio-nalista y de la estrategia políticade su partido. Arropado por todala dirección de Convergència enla sala, no dudó en arremeter demanera comedida contra el dipu-tado de Ciutadans, Carlos Carri-zosa, y duramente contra SergioSantamaría (PP), cuando este leacusó de actuar con nepotismo.

En otro momento, Oriol Pujolse refirió también a Mas dicien-do que “es más sólido de lo queen ocasiones se ve en las sesio-nes de control”. Sonó a desquiteporque en 2011, cuando aquelera presidente del grupo parla-mentario, Mas inició su respues-ta a una pregunta que le hizocon esta frase: “De vez en cuan-do también la acierta”.

Oriol Pujol está imputado endos procesos por tráfico de in-fluencias, acusado de mediar pa-ra beneficiar a un amigo empre-sario en el caso de las ITV y porintermediar en deslocalizacio-nes de empresas.

Pese a los informes policialesque le sitúan como el responsa-ble de la trama de las ITV, ayerproclamó con altivez que “enningún momento encontraránen el sumario frases pronuncia-das por mí” de las que se deduz-ca esa responsabilidad ni dando

órdenes a nadie”. Es cierto, peroen las 38 escuchas telefónicas yel centenar de mensajes del su-mario, al exdirigente de CDC sele describe como el intermedia-rio para consumar los interesesempresariales de su amigo, elempresario Sergi Alsina.

El fiscal sostiene que, a cam-bio de ello, Oriol Pujol recibióuna comisión de 46.400 euros através de servicios profesionalesrealizados por su esposa, para laempresa Alta Partners, propie-

dad de Alsina. Como yahizo en abril de 2013 an-te la justicia, Pujol negóayer las comisiones y de-fendió la actividad profe-sional de su mujer, abo-gada y economista, yque ejerce desde el año2000.

“No ha habido nuncaintención de hacermepartícipe de los benefi-cios de una empresa”,insistió, al tiempo quejustificó su intermedia-ción con diversas multi-nacionales. En la mis-ma línea de la dibujadaen la comparecencia deMas del 7 de febrero,Oriol Pujol insistió enque su función de diri-gente político implicaatender intereses de di-veros colectivos y que el

intento de salvar puestos de tra-bajo era prioritario. De ahí suintermediación, explicó.

El diputado de ICV Marc Vi-dal le espetó que era la personaque “abría y cerraba puertas” enla Generalitat y Oriol Pujol serevolvió y le recriminó que haceuna semana le preguntara a sumadre, Marta Ferrusola, si era“una buena madre cristiana”. Vi-dal admitió que fue una pregun-ta “impertinente”.

Pasa a la página 3

Oriol Pujol niega tener cuentas en elextranjero y el cobro de comisionesEl exdirigente de CDC dimitió porque la instrucción del ‘caso ITV’ iba a ser larga

Por Pau Luque

OPINIÓN

De Ciutadansa Ciudadanos

Barcelona amaneció ayer con una espec-tacular vista de las cumbres de la Serra deTramuntana de la isla de Mallorca destacan-do sobre el mar Mediterráneo. Una imagen,

tomada por el meteorólogo de l’ObservatoriFabra Alfons Puertas, solo visible cuandocoinciden determinadas condiciones meteo-rológicas. Estas son, según explicó Puertas,

una atmósfera limpia con “muy buena visibi-lidad, la ausencia de nubes sobre la isla yescasa luz en Barcelona por el amanecer yla presencia de nubes medias”.

alfons puertas (observatori fabra)

Barcelona, con vistas a Mallorca

Lo malode Podemos

El exeurodiputado de Iniciati-va per Catalunya Raül Rome-va anunció ayer que abandonala militancia en la formaciónal no compartir la estrategiadel partido respecto a la cues-tión catalana. Encuadrado enel ala más soberanista de Ini-ciativa, Romeva explicó a tra-vés de su blog que no compar-te el nuevo posicionamientoestratégico del partido, basadoen mantener Cataluña dentrode un Estado plurinacional.

“La Convención de ICV hapuesto rumbo a una Cataluñadentro de España. Mi compásnáutico hace tiempo que mar-ca otro rumbo”, dijo Romevapara justificar su decisión. Elque fuera eurodiputado ecoso-cialista llevaba meses ejercien-do como voz crítica dentro delpartido por los cambios de po-sicionamiento respecto al “de-recho a decidir”.

“Si no resolvemos de formaurgente el debate nacional, po-co podremos hacer en todaslas otras cuestiones”, explicóRomeva, que fue eurodiputa-do entre 2004 y 2014.. La hojade ruta adoptada por ICV nosatisface a Romeva porque en-tiende que no contentará a na-die a largo plazo. “Entiendoque la fórmula encontradabusca ser un compromiso, pe-ro no me siento representadoen él”.

La coordinadora nacionalde ICV, Dolors Camats, explicódesde el Parlament que su for-mación “lamenta y respeta” ladecisión de Romeva. “Respeta-mos su decisión, sólo faltaría,pero lo lamentamos, porquevaloramos mucho el trabajoque ha hecho como militantey como diputado en el Parla-mento Europeo”. Camats ase-guró que no ha podido contac-tar todavía con el exeurodipo-tado, ya que conoció su deci-sión por los medios de comuni-cación. Camats avanzó que es-pera que no se den más bajasen su partido, ya que conside-ra el documento aprobado co-mo una lectura “superadora”del debate interno de ICV. Ladirigente, que votó si-si el 9-N,aseguró “no sentirse sola” den-tro de su partido.

Página 2

Por Lluís Orriols

Romeva dejaIniciativa pordiscrepanciascon el modelode Estado

Oriol Pujol, ayer, en el Parlament.

MIQUEL NOGUER, Barcelona

PERE RÍOSBarcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

148000

25725

Diario

780 CM² - 69%

7320 €

1,3

España

3 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 4: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

EL PAÍS, martes 3 de marzo de 2015 3

CATALUÑA

Marta Pujol Ferrusola, de 55años y arquitecta de profesión,abrió la sesión de la comisión deinvestigación con un dato desco-nocido: entre 1988 y 1997, cuan-do su padre era presidente, reali-zó un total de 12 trabajos paradiversos departamentos de laGeneralitat. Fueron proyectosvariados, entre ellos promocio-nes de viviendas, dos centros deasistencia primaria, la reformade un tercero, otro centro socios-anitario, un hogar de ancianos,o el proyecto de un archivo. Losmunicipios en los que se realiza-ron las obras fueron Calella, Bla-nes, Sant Cugat del Vallès, Vila-franca del Penedès, Llavanereso Manresa, en muchos casos go-bernados por CiU.

La estimación realizada porMarta Pujol es que estos proyec-tos representaron el 20% de laactividad de su despacho enaquella época. “A veces meabren las puertas y a veces melas cierran por ser quien soy”,explicó. En el caso de esa doce-na de proyectos, todo fueron faci-lidades porque se adjudicaronde manera directa, excepto enuna ocasión, que hubo concu-rrencia pública. “Me venían abuscar”, explicó.

La hija mayor de Pujol tam-bién reconoció que actualmentepercibe 2.264 euros brutos men-suales por 15 horas semanalesde trabajo en el Ayuntamientode Sant Vicenç de Montalt (Ma-resme). Justificó esos ingresoscon el argumento de que en elmismo ayuntamiento hay otrostres técnicos en esamisma situa-ción contractual, que se inicióen 1997, en el Ayuntamiento deLlavaneres. En su defensa, dijoque en ambos consistorios ha ha-bido gobiernos de todos los colo-res y que nunca han cuestiona-do su trabajo.

Marta Pujol, junto con sushermanos Jordi, Mireia y Pere,así como sus padres, están impu-tados en un juzgado de Barcelo-na por delito fiscal y blanqueode capitales tras conocerse lafortuna oculta confesada en ju-lio de 2014. La hija reveló que elsupuesto legado que les dejó suabuelo Florenci y que sería elorigen de aquella fortuna, fue re-partido entre los siete hermanosen 1992 y cada uno se llevó 62millones de pesetas de la época(unos 370.000 euros).

El dinero del supuesto legadofue gestionado entre 1990 y 1992por el primogénito, Jordi PujolFerrusola, hasta que se repartió.Al producirse la partición, Mar-ta Pujol abrió una cuenta en An-dorra, que mantuvo hasta el pa-sado mes de julio, cuando tras-cendió que sus padres y varioshermanos tenían depósitos en elpaís vecino.

Fue entonces cuando Martaregularizó 558.000 euros con laAgencia Tributaria y explicóque no se acogió a la amnistíafiscal porque “sentía miedo”. Enotro momento, reconoció queiba una vez al año a Andorra arecoger los intereses que le gene-raba el dinero. En una ocasión,admitió con ironía, viajó con sumadre a esquiar, pero “sin pisto-las" en la maleta, en referencia alos escoltas que les acompaña-

ban en esas salidas.Después de que su hermano

Jordi se declarara “muy amigo”de Artur Mas, ayer se le pregun-tó por ese hecho yMarta declinóvalorarlo. “Yo sí que no soy ami-ga del presidente”, dijo. La se-sión concluyó pasadas las 22,30horas con la declaración de otrohijo, Pere Pujol, quien se saliópoco del guión y evitó dar nue-vos detalles del legado porqueya ha declarado ante la juez. Síque defendió los contratos conla Generalitat de la empresa Er-torn, de la que es socio desde2007 y que anteriormente erauna consultoría medioambien-tal en la que entró a trabajar en1993. Al igual que Marta, alegóque ha trabajado para gobier-nos de varios colores de la Gene-ralitat y de la Diputación de Bar-celona.

Viene de la página 1Las casi tres horas y media decomparecencia acabaron conun alegato de Oriol Pujol sobrelos artes de la política en el quecitó a Juan Carlos Mondedero yFrancisco Nicolás Gómez Igle-sias, El Pequeño Nicolás, del quedijo que le fue a ver con “unacarta de presentación” informalen nombre del Gobierno.

Pujol se tomó poco en serio asu interlocutor, hasta que le con-fesó información muy privadaque solo conocía el exdirigentede Convergència. Entre otros da-tos, “cosas del sumario” de lasITV, conversaciones privadas ysobre la situación política de Ca-taluña. En cuanto al dirigentede Podemos, Oriol Pujol dijo

que “no es casual lo que le pasa”,en lo que sonó a una crítica a losservicios de espionaje y policia-les del Estado y la supuesta “gue-rra sucia”.

En esa estrategia de encen-der el ventilador, Oriol Pujoltambién reveló que en mayo de2011 se reunió en un hotel deBarcelona con la presidenta delPP en Cataluña, Alicia Sánchez-Camacho, y que esta le preguntópor los trabajos que realizaba suesposa y por unas facturas. Lacausa judicial contra él estabaen aquella época bajo secreto desumario y el entonces diputadono tenía conocimiento que esta-ba en el punto demira de la justi-cia ni sabía de qué le hablaban.“No sé si a la señora Camacho se

lo dijo su fiscal amigo”, dejócaer Pujol en alusión a la conver-sación del almuerzo en el restau-rante de La Camarga, en la quela dirigente del PP se alude alcaso Palau y a un “fiscal amigo”

Una hora antes, Oriol Pujol yel diputado del PP Sergio Santa-maría protagonizaron un rifirra-fe dialéctico después de que estele tratara de actuar con nepotis-mo y aquel le recriminara que“no se le cayera la cara de ver-güenza” por realizar esas acusa-ciones. Oriol Pujol le afeó quehiciera esas críticas mientrasSánchez-Camacho “se pasa elParlament por el cogote” y harechazado la convocatoria paraacudir en varias ocasiones paraexplicar el almuerzo de La Car-

marga.Santamaría fue interrumpi-

do por el presidente de la comi-sión, el diputado de la CUP Da-vid Fernández, que le recordóque se había excedido con cre-ces del tiempo permitido y aquelle acusó de discriminarle. Fer-nández le instó a zanjar el deba-te, pero Santamaría insistió yfue entonces cuando el presiden-te de la comisión le sugirió para-lizar la reunión y “tener una con-versación privada”. El diputadoindependentista recordó que hatolerado durante varios días losexcesos de Santamaría en el usode la palabra, pero que tambiénpodía ser autoritario y le requi-rió a no tener que mostrarse así.La tensión se recondujo.

Marta Pujol hizo 12 proyectos para laGeneralitat cuando mandaba su padreCada hermano se llevó 62 millones de pesetas en 1992 por el legado familiar

Pujol explica que ‘El Pequeño Nicolás’acudió a verle con una carta del Gobierno

Esquerra Republicana yAvancem, el partido formadopor críticos del PSC y lidera-do por Joan Ignasi Elena, con-currirán juntos a las eleccio-nesmunicipales del 24 dema-yo en una treintena de muni-cipios. La secretaria generalde Esquerra Republicana,Marta Rovira, anunció ayerel acuerdo, que piensan apli-care por el momento con losmunicipios de Cambrils, SantAdrià, Sant Celoni y Mont-blanc y con otra veintena depoblaciones en las que prosi-guen las conversaciones.

ERC y Avancemconcurriránjuntos en30 municipios

CLARA GIL, Barcelona

La número dos del PSC, As-sumpta Escarp, justificó ayerlas retribuciones que recibióde la Federación de Munici-pios de Cataluña (FMC) entre2004 y 2007, y que la Fiscalíaconsidera irregulares. En sudeclaración como imputadaante el juez del caso Mercurio—sobre corrupción generaliza-da en elAyuntamiento de Saba-dell—, Escarp explicó que loscobros obedecían a las horasde trabajo dedicadas a la Fede-ración y a sus responsabilida-des en el ente municipalista.

“Desconozco el presupues-to de la FMC, pero nunca se haapreciado un comentario deque los cobros fuesen ilegales:ni en el ayuntamiento ni en laFMC nunca nadie advirtió deuna ilegalidad”, señaló Escarpa la salida de los juzgados. Lasecretaria de organización aña-dió que, cuando llegó al entemunicipalista, las retribucio-nes ya estaban instauradaspor el presidente, el tambiénsocialista Manuel Bustos,imputado pormultitud de deli-tos en el caso Mercurio. Y aña-dió que cobró unos 160 eurosal mes.

La exconcejal del Ayunta-miento de Barcelona matizóque los ingresos “figuran enlas declaraciones de la renta”.Además de Escarp declararon,como imputados por elmismomotivo, la exalcaldesa de ElVendrell Helena Arribas y laalcaldesa de Malgrat de Mar,Conchita Campoy.

Anticorrupción indaga lospagos de la Federación a alcal-des de todos los partidos desde2004. Considera que las su-puestas dietas eran, en reali-dad, sueldos encubiertos por-que se trataba de “una canti-dad fija dineraria mensual”que no guardaba relación consu actividad en la entidad.

Escarp defiendelos cobrosrecibidos desdela Federaciónde Municipios

Marta Pujol, durante su comparecencia en la comisión de investigación. / consuelo bautista

J. G. B., BarcelonaPERE RÍOSBarcelona

La arquitecta cobra2.264 euros de SantVicenç de Montalt por15 horas semanales

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

148000

25725

Diario

780 CM² - 69%

7320 €

1,3

España

3 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 5: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

| Apunts | 43EL PUNT AVUIDIMARTS, 3 DE MARÇ DEL 2015

BARCELONA19.00 DEBAT‘El progrés: una il·lu-sió?’ Xerrada a propòsitd’El mite de l’etern re-torn, de Mircea Eliade,amb Francesc Torralba,doctor en filosofia; LluísDuch, doctor en teologia, iVíctor Obiols, traductor, iAnna Punsoda com a mo-deradora. A partir de l’es-tudi del fenomen religiós–el temps i l’espai sagrats,la naturalesa i l’estructu-ra dels ritus i els mites–Eliade extreu un modelinterpretatiu per a la his-tòria. A la Sala Verdaguerde l’Ateneu Barcelonès.

BARCELONA19.00 HOMENATGEHomenatge a Marc Ta-xonera i a Pere Carbo-nell. Arran de la mort deMarc Taxonera i de PereCarbonell, els dies 19 i 18de desembre, respectiva-ment, se’ls homenatjaràamb un acte que consisti-rà en dues conferències:la primera, titulada PereCarbonell, l’exempled’una generació escindi-da, a càrrec d’Agustí Colo-mines i Companys, i la se-gona, titulada Marc Taxo-nera: monjo, Església,cultura i país, a càrrecde Jordi López Camps.A l’auditori del Museud’Història de Catalunya.

BARCELONA19.45 CONCERTDavid, ‘Sam’, i NeirakQuartet. El Jazz Sí Club(c/ Requesens, 2) ofereixun concert i una jam ses-sion de pop i rock aquestanit, a càrrec de David,Sam, i Neirak Quartet.

BARCELONA20.00/22.00CONCERTA la Big Bom Band &convidats. La sonoritatd’una big band és la màxi-ma celebració del jazz, es-pecialment dins una cavade jazz. Els 22 músics dela Big Bom Band de Sa-llent presenten el seu ter-cer disc sota la direcció dePepe F. Balasch i amb untítol molt explícit, Madein Cat, en relació ambl’autoria d’un repertorique signen compositorsde jazz del país com araManel Camp, David Pas-tor, Lluís Vidal, Lluís Ver-gés, Francesc Gener, Vi-cens Martín, Joan Monné

i el mateix Pepe F. Ba-lasch. A la sala Jamboree.

BARCELONA20.15 CONCERT‘La profunditat d’espe-rit de Piazzolla’. Dinsdel cicle de concertsClàssica a la Reial Acadè-mia, la Reial Acadèmiade Belles Arts de SantJordi proposa aquestconcert del Quintet Mardel Plata, format per cincmúsics que, a més delsseus projectes personals,col·laboren habitualmententre ells. En aquest con-cert proposen obres prin-cipalment de Piazzolla itambé d’altres composi-tors que van tenir algunlligam amb ell. Enemicdel tango amb el seu estiloriginal, Piazzolla vacreure que si el món can-viava, la seva músicatambé ho havia de fer.Fruit del seu neguit i del’estudi de la música clàs-sica (sobretot de Bach,Bartók i Stravinsky) i deljazz, troba el seu estil in-novador i revolucionari,que l’ha dut a ser consi-derat com un dels millorsmúsics del segle XX.

BARCELONA20.30 CONCERTFazil Say. En la nova ge-neració de pianistes, elturc Fazil Say presentauna amplitud de miresque l’ha fet destacar en lacomposició i en la inter-pretació més enllà del re-pertori clàssic de piano.Avui actua a L’Auditori.

BARCELONA20.30 / 21.30 / 22.30FLAMENCHugo Sánchez. Sóntres sessions de músicai ball en directe, en untablao a la sala Tarantosde la plaça Reial, queés, des de fa anys, esce-nari de joves talents. Laforça del flamenc s’expe-rimenta quan es viu endirecte, al damunt d’unpetit tablao.

BARCELONA22.00 CONCERT‘Blues Jam Session’.El Harlem Jazz Clubde Ciutat Vella (c/ Com-tessa de Sobradiel, 8)és el marc, un altre di-marts, de les seves cone-gudes blues jam ses-sions, que coordina Her-nán El Chino Senra.

Els Texas recuperen‘80 egunean’

Escena de ‘80 egunean’ ■ ARXIU

Evan Dando, desprésde Lemonheads

Recordant Pablo Neruda

El músic Evan Dando ■ ARXIU

El poeta Pablo Neruda és el centre d’interès de la conferència d’avui ■ MICHEL LIPCHITZ / AFP

BARCELONA21.00 CONCERTEvan Dando actua al Barts amb un concert acústicen què interpreta tant cançons de la seva etapa ensolitari com de la seva antiga banda Lemonheads.

BARCELONA20.00 CINEMADins el cicle Petites joies (quasi) oblidades, els cine-mes Texas recuperen 80 egunean, dels directorsde Loreak, José Mari Goenaga i Jon Garaño.

TARRAGONA19.00 CONFERÈNCIACaixaForum ha organitzat el ciclede conferències Materials de Fic-ció, amb la intenció de descobrirquins llocs, quines circumstànciesi quines persones van inspirar lesgrans obres de la literatura llati-noamericana. Es tracta de llibresque es troben entre els més relle-vants del segle XX i que han per-mès conèixer brillants autors lle-gits arreu del món com ara GabrielGarcía Márquez, Pablo Neruda,

Julio Cortázar i Mario Benedetti.El cicle vol endinsar-se en la vidaque batega rere totes aquestesobres i aquests grans creadors del’Amèrica Llatina per preguntar-seper què segueixen captivant mi-lers de lectors a tot el món.

Així, sota el guiatge de relle-vants escriptors, editors i colum-nistes de parla hispana, es passeja-rà per les obres, les vides i els terri-toris dels més destacats autors lla-tinoamericans, però també es des-cobriran llibres i autors que, sense

ser tan coneguts, també tenen lacapacitat de canviar la vida delslectors i lectores que els troben.

Avui l’escriptor peruà SantiagoRoncagliolo tracta del tema PabloNeruda i l’amistat que va trans-formar la literatura en espanyol.La vida de Neruda va ser rica enviatges, paisatges, amors i amis-tats que el van influir d’una mane-ra determinant, i la xerrada d’avuiparla de la seva decisiva amistatamb Federico García Lorca.

REDACCIÓ

Agenda Joventuts Musicalsde TarragonaConcert alTeatre Metropola les 20.00 h

<<

Alexandre TharaudEl pianistaactua al Palau dela Música Catalanaa les 20.30 h

<<

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

151000

14413

Diario

2146 CM² - 200%

16422 €

43-44

España

3 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 6: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

EL PUNT AVUIDIMARTS, 3 DE MARÇ DEL 201544 | Apunts |

Agenda Lone StarDocumentalsobre el grup alscinemes Gironaa les 20.00 h

<<

Paulinho Lemos TrioNit de músicabrasilera a lacocteleria Milanoa les 21.00 h

<<

BARCELONATEATRE� Almeria Teatre, Sant Lluís, 64.Copi i Ocaña, al purgatori. Estre-na. Horaris: de dimecres a dis-sabtes, 20.00, i diumenges,17.00.

� Apolo Teatre, Paral·lel 59. Cre-mats, fins al 8 de març. Horaris:dimecres, dijous i divendres,20.30; dissabtes, 18.00 i 20.30, idiumenges, 18.00. Maldita fortu-na, de l’11 de març al 6 d’abril.

� Aquitània Teatre, avingudaSarrià, 31-33. Tributo Pepe Ru-bianes. Divendres i dissabtes,20.15, i diumenges, 17.45. Orgas-mos, la comedia. Dijous, 20.30,divendres, 22, dissabte, 18.00 i22.00 i diumenges, 19.30.

� Biblioteca de Catalunya,Hospital, 56. Una giornata parti-colare, a partir de l’10 de març.Dir. Oriol Broggi.

� Círcol Maldà, C. Pi, 5. KabarettProtokoll, amb la Cia. La Baca-nal. Únic concert, Mirando il Ce-lo, dissabte 7.

� Club Capitol, Sala 2, Rambla,138. Doble programació: Ani-mals de companyia. Horaris: dedimecres a divendres, 20.00;dissabtes, 17.30 i 20.00, i di-umenge, 17.30. I David Guapo.Horaris: de dimecres a diven-dres, 22.00, i diumenges, 19.30.

� Club Capitol, sala Pepe Ru-bianes, Rambla, 138. Doble pro-gramació: Smiley. De dimecres adivendres, 20.30; dissabtes,18.00 i 20.30; i diumenges,18.00. I Comedy Zoo Pablo Chia-pella. Divendres i dissabtes,22.30, i diumenges, 20.00.

� Condal, Av. Paral·lel, 91. Pelspèls, de Paul Pörtner, direccióAbel Folk, amb Àlex Casanovas,Mercè Comes, Pep Sais, Pep Pla-nas, Beth Rodergas i Jofre Bor-ràs. Horaris: de dimarts a diven-dres, 20.30; dissabtes, 17.30 i21.00, i diumenges, 18.00. I endoble programació, els dissab-tes, a les 23.30, Las noches delClub de la Comedia.

� Goya, Joaquim Costa, 68. Del5 al 8 de març, Cançons inespe-rades, amb Daniel Anglès i Mi-quel Tejada. De dijous a dissab-te, 20.30, i diumenge, 18.30. Del’11 de març al 6 d’abril, Lasamistades peligrosas, de Cho-derlos de Laclos, direcció Darío

Facal; amb Carme Conesa, EduSoto, Iria del Río, Lucía Díez, Ma-riano Estudillo i Lola Manzano.De dimecres a divendres, 20.30;dissabtes, 18.00 i 21.00, i di-umenges, 18.00. En doble pro-gramació, el divendres 6 demarç, Miguel Noguera a Ultras-how, a les 23.30. I el dissabte, 7de març, Pep Plaza a I ara què?,a les 23.30.

� Gran Teatre del Liceu, laRambla, 51-59. Liceu: Cantantamb el cor, dies 7 i 8 de març, ales 12.30, al Foyer del Gran Tea-tre del Liceu.

� Guasch Teatre, Aragó 140. In-fantil: Les aventures d’Aladí. Ho-raris: dissabtes, 12.30, 17.00 i19.00, i diumenges, 12.30 i 17.00.Adults: Un muerto muy vivo. Ho-raris: dissabtes, 21.00, i diumen-ges, 19.00.

� L’Antic Teatre, Verdaguer i Ca-llis, 12. Del 5 al 8 de març, Guirisgo home, amb Marc Caellas &Compañia La Soledad. Horaris:de dijous a dissabte, 21.00, di-umenge, 20.00.

� La Puntual, Allada Vermell, 15.Patufet, de la Cia. La Puntual.Una versió sorprenent del cone-gut conte popular. Per a majorsde 18 mesos. Horaris: divendres,18.00, dissabtes, 12.00 i 18.00 idiumenges, 12.00 i 17.00.

� La Seca Espai Brossa, c. Flas-saders, 40. Acorar, Sala Brossa,fins al 22 de març. De dimecresa dissabtes, 21.00, i diumenges,19.00. Lucrècia, Sala Fregoli, finsal 15 de març. De dimecres a dis-sabtes, 20.00, i diumenges,18.30. Festival Alcools: LluciaRamis i Andreu Gomila, a la SalaPalau i Fabre. Del 5 al 7 de març.De dijous a dissabte, 21.30.

� La Villarroel, Villarroel, 87. Del4 de març al 29 de març, Petitsmonstres, de Marilia Samper,amb Vanessa Segura, MartaAran / Mireia Piferrer, David Vert/ Jordi Andújar. De dimarts a di-

jous, 20.30; divendres, 21.00;dissabtes, 18.00 i 20.30, i di-umenges, 18.00. En doble pro-gramació; L’OFF Lavillarroel, del4 al 24 de març La pols, drama-túrgia i direcció Llàtzer García,amb Marta Aran, Laura López iGuillem Motos. Dimarts i dime-cres, 22.15. El dissabte 7 demarç, a les 23.00: Pantomimafull, amb Alberto Casado i RoberBodegas. I diumenge 8 de marça les 20.00: Álvaro Carrero a100% natural.

� Luz de Gas, Muntaner 246 .Inèdits Eugenio, a càrrec de Sa-ben aquel que diu... Produccio-nes, de la mà de Gerard Jofra, fillde l’humorista Eugenio.

� Porta 4, Carrer de l’Església,4-10 (barri de Gràcia). L’arbre dela vida, teatre familiar ambAboon Teatre, diumenges 1 i 8de març, 12.00. Gossos salvat-ges, de Raquel Reyes, dissabtesde març, 18.00. System errors,del Col·lectiu Töpalante, dissab-tes 7 i 14 de març, 21.00, i di-umenges 8 i 15 de març, 18.00.Tots s’enamoren, de la Cia. Tips,dissabtes 21 i 28 de març, 21.30,i diumenges 22 i 29 de març,18.00. Assaig obert, de Sergi Ma-nel Alonso, amb la Cia. 11 de no-vembre i Porta 4, diumenges demarç, 20.30. Carrusel, de Diná-mica Teatral, diumenge 22 demarç, 12.00.

� Romea, Hospital, 51. Fins al 15de març, Fedra, de Jean Racine,dir. Sergi Belbel, amb Emma Vi-larasau, Mercè Sampietro, LluísSoler; Xavier Ripoll, Jordi Bana-colocha, Queralt Casasayas iGemma Martínez. De dimarts adissabtes, 20.30; i diumenges,18.00. I en doble programació:prorrogat fins al 15 de març, OFFRomea: El bon lladre, de ConorMcPherson, dir. Xicu Masó, ambJosep Julien. Divendres i dissab-tes, 22.45, i diumenges, 20.30.

� Sala Atrium, Consell de Cent,435. La fórmula de la felicitat,

una comèdia psicoterapèutica,d’Anna Maria Ricart. De dime-cres a dissabtes, 21.00, i di-umenges, 19.00. Hamelín. Di-umenges 8 i 15, 12.00.

� Sala Beckett - Gràcia, Alegrede Dalt 55 bis. L’efecte, de LucyPrebble. Sixto Paz Produccions.De dimecres a dissabtes, 21.30, idiumenges, 18.00. Per taquillainversa. L’espectador decideix elpreu després de veure la funció.Fins al 8 de març, Ricard de 3r,de Gerard Guix, dir. Montse Ro-dríguez. Dissabtes, 19.00, i di-umenges, 21.00.

� Sala Muntaner, Muntaner, 4.L’alè de la vida, dir. Magda Puyo,fins al 7 de març. De dimecres adissabtes, 20.30. I Luis Pardo, aParanoid. De dijous a dissabtes,22.45, i diumenges, 20.30. Del’11 de març al 12 d’abril, Yo matéa mi hija (una història real), deCarmen Domingo, dir. Pep Moli-na. De dimecres a dissabte,20.00, diumenge, 18.30.

� SAT! Teatre, Neopàtria 54. Di-mecres 4 de març, a les 21.00,concert de CyBee. Dins el cicleEnciSAT!

� Teatre Akadèmia, Buenos Ai-res, 47-49. A la burgesa, del 5 al29 de març. Horaris: de dime-cres a diumenges, 20.30. I Lavoix humaine, del 13 al 29 demarç. Horaris: divendres, dis-sabtes i diumenges, 18.00.

� Teatre Borràs, Pl. Urquinaona,9. Doble programació: Dos carasduras en crisis. Horaris: dijous idivendres, 20.30; dissabtes,18.00 i 20.30, i diumenges,18.00. Gisela y el libro mágico.Horaris: dissabtes i diumenges,12.00. Ana Morgade a Morgade-ces, dissabte, 22.45.

� Teatre Coliseum, Gran Via,595. Brodas Bros. Tres úniquessetmanes, fins al 15 de març.Horaris: dijous i divendres,21.00; dissabtes, 18.30 i 21.00, idiumenges, 18.30.

� Teatre del Raval, Sant AntoniAbad, 12. La pasión de Shirley.De dijous a dissabte, 20.30, di-umenge, 18.00. 3, 2, 1, Impro, di-vendres a les 23.00. DetectivesMartínez, dissabtes, 23.00. 50sombras de Andreu, diumenges,20.30. Infantil: Màgia Júnior, dis-sabtes, 17.30, i diumenges,12.00.

� Teatre Lliure: Gràcia, Montse-ny, 47. Dolore sotto chiave,d’Eduardo de Filippo, dir. Fran-cesco Saponaro. Estrena el6/03. Fins al 8/03. 4 úniquesfuncions! Manca solo la domeni-ca, de Silvana Grasso, dir. LiciaMaglietta. Estrena l’11/03. Finsal 15/03. 6 úniques funcions!.

� Teatre Lliure: Montjuïc, pas-seig de Santa Madrona, 40-46 /plaça Margarida Xirgu, 1. Joc demiralls, d’Annie Baker, dir. JuanCarlos Martel. Fins al 15 demarç. El testamento de María, deColm Tóibin, dir. Agustí Villaron-ga. Estrena el 5 de març. Fins al22 de març.

� Teatre Nacional de Catalu-nya. Plaça de les Arts, 1. SalaGran: L’art de la comèdia,d’Eduardo de Filippo. Dimecres,20.00, divendres, 20.00, dissab-te, 17.00 i 21.30, diumenge,18.00. Sala Petita: No feu bro-mes amb l’amor, d’Alfred deMusset. Dijous i divendres,20.00; dissabtes, 17.00 i 21.30, idiumenges, 18.00. Sala Tallers:Tirant lo blanc, de Joanot Marto-rell. Dissabte, 20.00 i diumenge,18.00. Vers a vers Papasseit ambClara Segura. Diumenge, 12.00.

� Teatre Poliorama, La Rambla,115. Minoria Absoluta presentaPolònia, el musical. Horaris: di-mecres i dijous, 20.30; diven-dres, 21.00; dissabtes, 18.00 i21.00, i diumenges, 18.00.

� Teatre Principal, Rambla 27.Sala B-El Latino: Tuppersex. Ho-raris: dijous i divendres, 21.00; idiumenges, 18.00.

� Teatre Victòria, Paral·lel, 67-69. Dagoll Dagom presenta Mar iCel. Dijous, 10.45 i 20.30; diven-dres, 21.30; dissabtes, 17.30 i21.30, i diumenges, 18.00.

� Teatreneu, Terol, 26 (Gràcia).Sala cafè-teatre: monòlegs, mà-gia, teatre... Sala Xavier Fàbre-gas: teatre, màgia, improvisa-ció...

Una escena de l’obra ■ TEATRE CONDAL

Abel Folk dirigeix ‘Pels pèls’ al CondalBARCELONA TEATREEl Teatre Condal obre les portes a la comèdia de Paul Pörtner adaptada per Gui-llem-Jordi Graells Pels pèls, la història d’un assassinat comès en una perruqueria,en què en cada sessió l’assassí pot ser un personatge diferent.

GRANOLLERSEXPOSICIÓ‘Joan Brossa: Escolteuaquest silenci’. Fins al 3de maig al Museu de Gra-nollers es pot veure l’ex-posició itinerant JoanBrossa: Escolteu aquestsilenci. Comissariada perGlòria Bordons i organit-zada per la Fundació JoanBrossa, l’exposició pre-senta l’obra polièdrica deJoan Brossa partint detres eixos: el compromís,la transformació i la mira-da reflexiva. Escolteuaquest silenci és un poe-ma de Joan Brossa escritl’any 1963. Uns mots quesintetitzen tota una tra-jectòria projectada en di-ferents gèneres i discipli-nes, un camí que el poetafa de manera comprome-sa, alhora que transformala realitat màgicament iacondueix el lector o es-pectador cap a una refle-xió crítica i irònica, ambuns elements mínims.

L’HOSPITALET DELLOBREGATEXPOSICIÓ‘El moll de l’os’. Fins al14 de juny, la Tecla Salaofereix aquesta exposició,una revisió de la trajectò-ria de Josep Maria Alco-ver del 1996 al 2014 ambobres tridimensionals, di-buixos i obres viodegràfi-ques que resumeixen elsinteressos de l’artista.L’exposició proposa unavintena d’espais amb pe-ces individuals i d’altresconcebudes com a agru-pacions, amb centenarsde peces. Alcover treballaamb diferents materials,amb preferència pel plom,cordes, benes, filferro gal-vanitzat i paper.

La barrila de l’Avi L’AVI

1167

37-1

1014

92w

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

151000

14413

Diario

2146 CM² - 200%

16422 €

43-44

España

3 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 7: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

DIMARTS, 3 MARÇ 2015 LAVANGUARDIA 37

CARTELLERADirecció

Ex machina ** Alex GarlandFuerza mayor *** Ruben ÖstlundKingsman: Servicio secreto ** Matthew VaughnLa mujer de negro: El ángel de la muerte ** Tom HarperEl país de las maravillas *** Alice RohrwacherSamba *** Eric Toledano i Olivier NakacheEl francotirador *** Clint EastwoodRelatos salvajes * Damián SzifrónRed Army *** Gabe Polsky

DOLENTA c REGULAR * BONA ** MOLT BONA *** OBRA MESTRA ****

Vegeu els tràilers de les pel·lícules d'estrena i les sales de cinema de

Catalunya on es projecten a www.lavanguardia.com/trailers-cine

Alexandre Tharaud

IDEES

PEL·LÍCULES BARCELONA

El Palau de la Música acullAlexandre Tharaud en elmarc del Cicle Palau 100Piano. El pianista, especialis-ta en música de cambra bar-roca, ofereix una vetlladaamb obres de Mozart, Ravel,Satie i una personal versiópianística de l’Adagietto deMahler. 20.30 h. 20 euros.

Evan Dando, exlíder de TheLemonheads, ofereix a lasala Barts un recital en quèinterpretarà tant temes de laseva etapa en solitari com lesmillors cançons del seu grup,com Mrs. Robinson o Intoyour arms. L’acompanyen enla vetllada Sarah Johnston iXebi SF. 21 h. 15 euros.

AAlma salvajeEUA. 2014. DIR.: J.-M. VALLÉE. INT.: REESE WITHERSPOON I LAURA DERN. 16 A

Biopic: Narra l'extraordinària aventura de l'autora Cheryl Strayed. Desprésd'anys d'un comportament irresponsable, una addicció a l'heroïna i la destruc-ció del seu matrimoni, la Cheryl pren una decisió precipitada. 115 min.cRenoir Floridablanca 16.00 22.30cYelmo Cines Icaria 22.20

AnnieEUA. 2014. DIR.: WILL GLUCK. INT.: JAMIE FOXX I QUVENZHANÉ WALLIS. 7 A

Comèdia musical: L'Annie és una nena d'acollida alegre i positiva. Els pares lavan abandonar anys enrere prometent-li que algun dia tornarien a buscar-la. Totcanvia quan el magnat i candidat a l'alcaldia de Nova York Will Stacks decideixaugmentar la seva popularitat entre els votants quan acull la nena. 158 min.

Cinesa Diagonal 16.00 18.15Cinesa Diagonal Mar 17.00Cinesa Maremàgnum 18.05

AutómataESPANYA, BULGÀRIA . 2014. DIR.: G. IBÁÑEZ. INT.: A. BANDERAS. 12 A

Ciència ficció: La Terra. Un futur proper. Jacq Vaucan, agent d'assegurancesde la corporació cibernètica ROC, investiga una sèrie de casos que involucrenautòmats que han transgredit els seus protocols de seguretat. 109 min.cBalmes Multicines 16.00

Avanti popoloBRASIL . 2012. DIR.: M. WAHRMANN. INT.: A. GATTI I C. REICHENBACH. 12 A

Drama: A través de la recuperació d'una pel·lícula en format Super-8 que contéimatges capturades pel seu germà durant la dictadura dels 70, l'André intentareviure els records del seu pare, que ha estat esperant el seu fill desaparegut famés de 30 anys. 72 min.cZumzeig Cinema 18.30

BBirdman (o la inesperada virtud de la ignorancia)EUA. 2014. DIR.: A. GONZÁLEZ IÑÁRRITU. INT.: MICHAEL KEATON. 16 A

Comèdia dramàtica: Riggan Thomson espera que encapçalant una nova i ambi-ciosa obra a Broadway pot aconseguir, entre altres coses, donar una nova vidaa la seva moribunda carrera. En aproximar-se la nit d'estrena de l'obra, l'actorprincipal del Riggan resulta ferit i ha de ser substituït ràpidament. 119 min.

Arenas de Barcelona 15.45 18.45 21.45Aribau Multicines 19.10 22.00

cBalmes Multicines 15.50 20.15 22.30Bosque Multicines 16.15 19.15 22.00Cinesa Diagonal 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Diagonal Mar 16.30 19.10 22.00Cinesa Heron City 3D 16.00 19.00 22.00Cinesa La Maquinista 16.00 19.00 22.00Cinesa Maremàgnum 16.30 19.15 22.15Gran Sarrià Multicines 16.05 19.05 22.05

cRenoir Floridablanca 16.00 18.15 20.30 22.45cVerdi Park HD 16.00 18.10 20.25 22.35cYelmo Cines Icaria 17.30 20.05 22.30

Bob Esponja: Un heroi fora de l'aiguaEUA. 2015. DIR.: P. TIBBITT, M. MITCHELL. INT.: A. BANDERAS I N. LOMAX. APTA

Animació: Bob Esponja i els seus amics han de trobar una recepta robada. Peraixò, s'embarquen en una aventura pel món real, on han d'enfrontar-se al pirataAlameda Jack. 90 min.

Arenas de Barcelona 18.00Bosque Multicines 16.05 18.05Cinesa Diagonal 16.30Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00 20.50Cinesa Heron City 3D 16.00 18.15Cinesa La Maquinista 18.00Glòries Multicines 16.15

C Palau Balaña Multicines 16.00 18.00

Boyhood (Momentos de una vida)EUA. 2014. DIR.: R. LINKLATER. INT.: E. COLTRANE I P. ARQUETTE. 12 A

Drama: La pel·lícula segueix el Mason des dels 6 anys durant una mica mésd'una dècada poblada de canvis, mudances i controvèrsies, relacions que tron-tollen, casaments, diferents escoles, i una barreja constant d'esquinçament i desorpresa. 166 min.cBalmes Multicines 22.00

Cinesa Diagonal 18.25 21.45Cinesa Diagonal Mar 17.00 20.15Cinesa Heron City 3D 16.30 21.00Cinesa La Maquinista 16.00 19.00 22.00Cinesa Maremàgnum 16.00 19.00Gran Sarrià Multicines 22.00

cYelmo Cines Icaria 21.50

Brasserie RomanticBÈLGICA. 2012. DIR.: J. VANHOEBROUK. INT.: S. DE ROO I A. DAESELEIRE . 7 A

Comèdia: És difícil trobar durant l'any un dia més romàntic que Sant Valentí.Per aquest motiu, el restaurant de la Pascaline està preparant per a aquest diatan especial una oferta única i obre les portes exclusivament a reserves per ados. 102 min.cBalmes Multicines 16.00

Gran Sarrià Multicines 19.15 22.15

CCamí a l'escolaFRANÇA. 2013. DIR.: PASCAL PLISSON. APTA

Documental: Documental que explica la història real i extraordinària de quatrenens i nenes, herois quotidians que han d'enfrontar-se diàriament a una multi-tud d'adversitats i perills per arribar a l'escola. 75 min.cBalmes Multicines 16.00 17.40 19.20 21.00cBoliche 16.00C Cinesa Heron City 3D 16.00

Comèdia 16.30 18.10cMéliès 16.00cVerdi Park HD 16.15 20.30

Carmina y aménESPANYA. 2014. DIR.: PACO LEÓN. INT.: CARMINA BARRIOS I MARÍA LEÓN. 12 A

Comèdia: Després de la mort sobtada del marit, la Carmina convenç la filla, laMaría, de no avisar oficialment de la defunció fins que hagin passat dos diesamb l'objectiu de poder cobrar la paga doble que ell tenia pendent. 90 min.

Cinemes Texas 16.00 18.00

Cincuenta sombras de GreyEUA. 2015. DIR.: SAM TAYLOR. INT.: JAMIE DORNAN I DAKOTA JOHNSON. 18 A

Drama romàntic: Anastasia Steele, estudiant universitària a Seattle, queda im-pressionada pel jove i milionari empresari Christian Grey. Quan tots dos comen-cen a intimar, l'Ana se sorprèn en descobrir les pràctiques del Grey. 124 min.

Arenas de Barcelona 16.00 19.00 22.00Arenas de Barcelona 18.00 21.00Aribau Multicines 16.00 19.00 22.00

cBalmes Multicines 16.00 19.00 22.00Bosque Multicines 16.00 19.00 22.00Cinesa Diagonal 17.00 19.40 22.20Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.35 21.15Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.40 22.20Cinesa Heron City 3D 16.00 18.35 21.15Cinesa Heron City 3D 17.00 19.40 22.20Cinesa La Maquinista 16.00 18.35 21.15Cinesa La Maquinista 17.00 19.40 22.20Cinesa Maremàgnum 17.00 19.40 22.20Comèdia 16.30 19.30 22.10Glòries Multicines 16.00 19.00 22.00Glòries Multicines 18.30 21.00Gran Sarrià Multicines 16.00 19.00Palau Balaña Multicines 16.00 19.00 22.00

cRenoir Floridablanca 16.00 18.15 22.00cVerdi HD 22.30cYelmo Cines Icaria 17.30 20.00 22.30

CoherenceEUA. 2013. DIR.: JAMES WARD. INT.: EMILY BALDONI I MAURY STERLING. 12 A

Ciència ficció: Finlàndia, 1923. Un cometa que solcava l'espai va provocar queun poble sencer de Finlàndia quedés totalment desconcertat i desorientat. Dèca-des més tard, un grup d'amics als Estats Units decideix reunir-se per sopar iobservar junts un cometa. 89 min.nCinemes Texas 16.00 20.30

D10.000 kmESPANYA, EUA. 2014. DIR.: C. MARQUES-MARCET. INT.: N. TENA. 12 A

Drama romàntic: L'Álex i el Sergi formen una parella feliç. Després d'anys derelació, s'han decidit a tenir un fill i a formar una família. No obstant això, elsseus plans es trunquen. 98 min.

Cinemes Texas 16.00 20.30

Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho?FRANÇA. 2014. DIR.: PHILIPPE DE CHAUVERON. INT.: C. CLAVIER I C. LAUBY. APTA

Comèdia: Els Verneuil són un matrimoni de províncies, elegant, tradicional,dels de tota la vida. Les parelles de les seves primeres tres filles no són com elsseus pares somiaven. 97 min.

Arenas de Barcelona 15.45 20.00Bosque Multicines 18.00 20.05 22.10

cCinemes Maldà 12.10Cinesa Diagonal 20.30Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00Cinesa Heron City 3D 20.30Cinesa La Maquinista 16.00Cinesa Maremàgnum 20.30Comèdia 20.00 22.00Glòries Multicines 16.00Gran Sarrià Multicines 16.00 18.00

DiplomàciaALEMANYA, FRANÇA. 2014. DIR.: V. . SCHLÖNDORFF. INT.: A. . DUSSOLLIER . 7 A

Thriller: Nit del 24 al 25 d'agost del 1944. Els aliats entren a París. Poc abans del'alba, Dietrich von Choltitz, governador militar alemany, no executa les ordresde Hitler de volar la capital francesa. 84 min.nCinemes Texas 16.00 20.45

EEl destino de JúpiterEUA. 2014. DIR.: A. WACHOWSKI, L. WACHOWSKI. INT.: M. KUNIS I C. TATUM. 12 A

Ciència ficció: Jupiter Jones va néixer sota el cel de la nit i els senyals apunta-

ven que estava cridada a grans coses. Ja gran, la Jupiter somia amb els estels ino comença a ser conscient del destí que l'esperava fins que el Caine, un caça-dor exmilitar, arriba a la Terra per perseguir-la. 127 min.

Arenas de Barcelona 22.10Cinesa Diagonal 22.45Cinesa Diagonal Mar 16.15 19.00 21.45Cinesa Heron City 3D 19.15 22.00Cinesa La Maquinista 20.00

cYelmo Cines Icaria 22.25

El francotiradorEUA. 2014. DIR.: C. EASTWOOD. INT.: BRADLEY COOPER I SIENNA MILLER. 16 A

Acció: Chris Kyle és el franctirador més letal de la història de l'Exèrcit delsEstats Units. Però hi ha alguna cosa més en ell a part de ser un bon tirador. Elmarine és enviat amb una missió: protegir els seus companys. 132 min.

Arenas de Barcelona 16.00 19.00 22.00Arenas de Barcelona 17.00 20.00

cAribau Club 16.30 19.15 22.00Aribau Multicines 16.00 19.00 22.00

cBalmes Multicines 16.00 19.00 22.00cBalmes Multicines 18.10 21.00

Bosque Multicines 16.00 19.00 22.00Cinesa Diagonal 17.10 19.45 21.00 22.30Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.45 22.30Cinesa Diagonal Mar 18.15 21.00Cinesa Heron City 3D 16.00 19.45 22.30Cinesa Heron City 3D 18.45 21.30Cinesa La Maquinista 16.15 19.00 21.45Cinesa La Maquinista 17.00 19.45 22.30Cinesa Maremàgnum 16.30 19.15 22.00Comèdia 16.30 19.20 22.00Glòries Multicines 16.00 19.00 22.00Gran Sarrià Multicines 16.00 19.00 22.00Palau Balaña Multicines 16.00 19.00 22.00

cRenoir Floridablanca 16.05 17.55 20.20 22.40cVerdi HD 16.40 19.20 22.10cYelmo Cines Icaria 18.40 19.40 21.30 22.20

El gran hotel BudapestREGNE UNIT, ALEMANYA. 2014. DIR.: W. ANDERSON. INT.: W. DAFOE. 12 A

Comèdia dramàtica: Narra les aventures de Gustave H., el llegendari conserged'un famós hotel europeu del període d'entreguerres, i de Zero Moustafa, ungrum que esdevé el seu amic més lleial. La història inclou un robatori, unabatalla i l'inici d'una història d'amor. 99 min.

Cinesa Diagonal Mar 22.20Cinesa Heron City 3D 22.40Cinesa Maremàgnum 16.00Lauren Universitat 16.20 18.20 20.20 22.20

El libro de la vidaEUA. 2014. DIR.: JORGE R. GUTIÉRREZ. 7 A

Animació: Narra el viatge del Manolo, un jove torero que es debat entre complirles expectatives de la seva família o seguir el seu cor i dedicar-se a la sevaveritable passió: la música. 95 min.

Arenas de Barcelona 15.45 18.00Bosque Multicines 16.00Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00Cinesa Heron City 3D 16.00 18.00Cinesa La Maquinista 16.00Glòries Multicines 16.00 18.00Palau Balaña Multicines 19.55

El NiñoESPANYA. 2013. DIR.: DANIEL MONZÓN. INT.: LUIS TOSAR I JESÚS CASTRO. 16 A

Thriller: Estret de Gibraltar, la frontera sud d'Europa. Tot just 16 quilòmetresseparen l'Àfrica del Vell Continent. Risc, adrenalina i diners a l'abast de qualse-vol capaç de travessar aquesta distància en una llanxa carregada d'haixix volantsobre les onades i amb la policia trepitjant-li els talons. 130 min.

Cinemes Texas 20.00

El País de las MaravillasITÀLIA. 2014. DIR.: A. ROHRWACHER. INT.: A. LUNGU I S. LOUWICK. 7 A

Drama: Fi de l'estiu en un poble de l'Úmbria italiana. La Gelsomina viu amb elspares i les tres germanes petites en una granja atrotinada en què es dediquen ala producció de mel. Les regles estrictes que mantenen unida la família es fragi-litzen amb l'arribada del Martín, un jove delinqüent enviat per un programa dereinserció. 107 min.cBalmes Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15cBoliche 16.00 17.50 20.00 22.10cVerdi HD 16.00 18.10 20.20 22.30cYelmo Cines Icaria 18.00 20.20 22.35

Ex-machinaREGNE UNIT. 2015. DIR.: ALEX GARLAND. INT.: S. . MIZUNO I O. ISAAC. 12 A

Thriller: Explica la història del Caleb, un programador de 24 anys que treballaen una de les empreses d'Internet més grans del món. Un dia guanya un con-curs que té com a premi una setmana de vacances a la mansió privada delpresident executiu de la companyia. Allà descobreix que ha de participar en unexperiment en el qual interactua amb la primera intel·ligència artificial autènticadel món. 108 min.

Arenas de Barcelona 15.45 18.45 21.45cBalmes Multicines 16.00 18.10 20.20 22.30

Bosque Multicines 16.15 19.15 22.15

Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Heron City 3D 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa La Maquinista 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Maremàgnum 16.10 18.20 20.30 22.40Glòries Multicines 16.20 19.15 22.10Palau Balaña Multicines 16.05 19.05 22.00

cYelmo Cines Icaria 18.15 20.30 22.40

FFred al juliolEUA. 2014. DIR.: JIM MICKLE. INT.: MICHAEL C. HALL I VINESSA SHAW. 16 A

Drama: Explica la història de Richard Dane, un pare de família corrent d'unapetita ciutat de Texas que una nit mata en defensa pròpia un lladre que haviaentrat a casa seva. El pare del lladre, el Russel, arriba a la ciutat disposat a venjarla mort del seu fill. 109 min.nCinemes Texas 22.20

Fuerza mayorSUÈCIA. 2014. DIR.: R. ÖSTLUND. INT.: JOHANNES BAH KUHNKE I LISA LOVEN. 7 A

Drama: Una família va a esquiar als Alps. Mentre dinen en un restaurant, esprodueix una allau i tothom és presa del pànic. L'Ebba, la mare, crida el marit, elTomas, perquè l'ajudi a protegir els fills, però el Tomas ha fugit per salvar lavida. L'allau s'atura sense ocasionar danys. No obstant això, l'univers familiarno torna a ser el mateix. 118 min.cBoliche 15.55 18.00 20.00 22.00

Comèdia 17.00 19.20 22.10Lauren Universitat 16.15 19.00 22.15

cMéliès 16.00 18.05 20.10cVerdi HD 15.55 18.05 20.20 22.30

GGatos y manzanasESPANYA. 2014. DIR.: MARC BOU. INT.: CRISTINA PÉREZ I CHRISTIAN GUIRIGUET.SC

Drama: Després de tenir un accident, l'Alma, de 37 anys, pateix un dany cere-bral que li produeix la pèrdua de la capacitat de parlar i una transformació en laseva personalitat, la qual cosa fa que es comporti com una nena i hagi d'apren-dre de nou. 14 min.

Méliès 21.45

IIdaPOLÒNIA , DINAMARCA. 2013. DIR.: P. PAWLIKOWSKI. INT.: A. KULESZA. 7 A

Drama: Polònia, 1962. L'Anna és una jove novícia de 18 anys a punt de jurar elsvots com a monja al convent on ha viscut des que va quedar òrfena de nena.Tanmateix, descobreix un secret fosc de la seva família que data de la terribleèpoca de l'ocupació nazi. 80 min.cBoliche 18.10cCinemes Maldà 17.00

Cinesa Diagonal Mar 16.15 18.15 20.15 22.15cRenoir Floridablanca 18.30 20.10

Into the woodsEUA. 2014. DIR.: ROB MARSHALL. INT.: ANNA KENDRICK I EMILY BLUNT. 7 A

Comèdia familiar: Una bruixa malvada llança una maledicció sobre un forner ila seva dona que els impedeix tenir fills. Tots dos es veuen obligats a endinsar-se al bosc per tal d'aconseguir objectes màgics de diversos contes clàssics quehan d'ajudar-los a trencar l'encanteri. 124 min.

Cinesa Diagonal 16.00Cinesa Diagonal Mar 19.40Cinesa Heron City 3D 16.30Glòries Multicines 19.00 22.00

cYelmo Cines Icaria 17.20 19.50

KKingsman. Servicio secretoREGNE UNIT. 2015. DIR.: M. VAUGHN. INT.: COLIN FIRTH I MICHAEL CAINE. 16 A

Acció: Explica la història d'una organització d'espies ultrasecreta que recluta unnoi del carrer, poc refinat però molt prometedor, per a un dels seus programesd'entrenament just quan un geni de la tecnologia peculiar i molt perillós posa enperill la seguretat mundial. Immediatament esdevé el protegit d'un agent veteràde l'agència. 129 min.

Arenas de Barcelona 16.00 19.00 22.00Aribau Multicines 16.00 19.00 22.00

cBalmes Multicines 16.20 19.15 22.15Bosque Multicines 16.00 19.00 22.00Cinesa Diagonal 16.30 19.15 22.00Cinesa Diagonal 18.05 20.45Cinesa Diagonal Mar 16.40 19.25 20.50Cinesa Diagonal Mar 18.15 20.00 22.10Cinesa Heron City 3D 16.40 19.25 22.10Cinesa Heron City 3D 18.00 20.45Cinesa La Maquinista 16.40 19.25 22.10Cinesa La Maquinista 18.00 20.45Cinesa Maremàgnum 16.40 19.25 22.10Glòries Multicines 16.10 19.05 22.00Gran Sarrià Multicines 16.05 19.05 22.05Palau Balaña Multicines 15.55 19.00 21.50

cRenoir Floridablanca 16.00 18.05 20.15 22.40cYelmo Cines Icaria 19.15 21.50

Evan Dando

Abreviacions: DL: dilluns, DT: dimarts, DC: dimecres, DJ: dijous, DV: divendres, DS: dissabte, DG: diumenge, F: festius, c: v.o. subtitulada en castellà, n: v.o. subtitulada en català, C: parlada en català, M: matinal, G: golfa, U: en 3D

LA CARTELLERA DE PEL·LÍCULES ESTÀ SUBJECTA A POSSIBLES CANVIS D’ÚLTIMA HORA DELS CINES

NOVETATS

M G M G M G M G

Tel Entrada: 902 10 12 12. Internet: www.telentrada.com x Ticketmaster: 902 15 00 25. Internet: www.ticketmaster.es

Cartellera elaborada per OneData. [email protected]

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2980 €

37

España

3 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 8: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

2 BARCELONA DIMARTS 3 DE MARÇ DEL 2015Ejemplares distribuidos con el patrocinio de

� CIUTAT VELLA Ampliació de la Virreina Centre de la Imatge. La Virreina Centre de la Imat-ge disposarà aviat de qua-tre noves sales per a expo-sicions amb accés directe des de la Rambla. Les obres acabarien a la tardor.

� SANT MARTÍ Proves a la UPF per tre-ballar a elBulliLab. Gaire-bé 100 estudiants de la Uni-versitat Pompeu Fabra (UPF) van participar ahir al campus del Poblenou a la selecció per treballar 6 mesos al projec-te de Ferran Adrià.

� CIUTAT VELLA Una imatge de Can Ri-cart, Premi OpenFoto. Una fotografia del Centre Es-portiu Can Ricart, obra de Marina Fernández, ha estat la guanyadora del premi Open-Foto del festival d’arquitectu-ra 48h Open House BCN.

� EIXAMPLE La Casa Lleó i Morera obrirà els diumenges. L’edifici modernista de la Casa Lleó i Morera, ubicat al Passeig de Gràcia, obrirà les portes al públic també tots els diumenges a par-tir del dia 15 de març.

� HORTA-GUINARDÓ Més operacions de cor a l’hospital Vall d’Hebron. Les intervencions de cor complexes han pujat un 26% als hospitals Vall d’Hebron, Bellvitge i Germans Trias durant el 2014. S’hi van rea-litzar 1.961 operacions.

� EIXAMPLE Oposició a l’alberg cabi-na. El PPC denuncia que l’al-berg cabina que obrirà al car-rer Balmes «és un exemple de turisme de baix cost que no es bo per a la ciutat». Ofe-rirà 120 cabines a preus a partir dels cinc euros.D

IST

RIC

TE

S

Pugen els nens i les dones atesos per atacs masclistesL’Ajuntament alerta que, amb la crisi, les víctimes demanen ajut quan ja és una situació límit. Els serveis d’atenció acullen un 11% més de menors en 1 anyCARLA MERCADER [email protected] / twitter: @20m

20 minutos

El nombre de dones i menors que atén l’Ajuntament de Bar-celona per violència de gènere augmenta. Durant el 2014, el Servei d’Atenció, Recupera-ció i Acollida (SARA) a víctimes de maltractaments masclis-tes va acollir 217 infants i ado-lescents, un 11,28% més que l’any anterior (195). A més, per primera vegada van atendre nou menors que van accedir al SARA sense l’acompanyament

d’adults i que van patir un trac-te violent per part de persones que no formaven part de la se-va família. D’altra banda, les dones que va atendre el SARA van ser 1.356 l’any passat, 11 més que el 2013. D’aquestes, 611 es van dirigir al servei per primera vegada.

Són dades que va presentar ahir la regidora de Dona i Drets Civils, Francina Vila, que va in-dicar que 100 dones i 108 in-fants o adolescents van reque-rir un acolliment de llarga es-tada després de patir algun

tipus de maltractament mas-clista el 2014 i que 84 persones de sexe femení i 88 menors en van necessitar un d’urgència. «Amb la crisi les dones cada cop demanen ajuda quan la situa-ció està més al límit», va apun-tar. També va assenyalar que, l’any passat, un total de 350 bar-celonines –un 13,63% més que el 2013– disposaven del progra-ma estatal ATENPRO, que per-met atendre-les i tenir-les loca-litzades les 24 hores del dia a través d’un telèfon mòbil amb un sistema GPS.

Segons l’Ajuntament, hi ha unes 400 dones que exerceixen la prostitució al carrer, nombre que es manté estable tot i l’enduri-ment de l’ordenança de civisme el 2012. «Hi ha molta mobilitat», va apuntar Vila. El 2014 l’Agèn-cia per a l’abordatge integral del treball sexual en va atendre 389. De les 298 amb expedient actiu al desembre, el 38,92% eren nige-rianes, un 41% més que el 2013.

La prostitució al carrer no baixa

CANT AMB TELÈFONS AL PALAU La Coral Cantiga (foto) ofereix demà al Palau de la Música Catalana (20.30 h) l’espectacle Mobília o La vita è mobile, amb música d’Albert Guinovart, amb direcció teatral de Joan Lluís Bozzo i que dóna protagonisme als telèfons mòbils. FOTO: PALAU DE LA MÚSICA

Les millors imatges del dia, i més fotogaleries, a... 20minutos.es

La chica agredida a la Diagonal ha presentado de-nuncia ante los Mossos, que siguen buscando al agre-sor. La agresión fue grabada con un móvil y el vídeo fue colgado en las redes sociales. El clip, de 32 segundos, empezó a circular el viernes y causó indignación entre los internautas. Las imágenes muestran a un joven riendo, que hace una cuenta atrás antes de agredir a una chica por la espalda a la altura de las piernas. La jo-ven, que espera para cruzar la Diagonal acompañada de otra chica, cae al suelo. Los Mossos piden ayuda ciu-dadana para identificar al agresor.

La víctima denuncia la agresión de la Diagonal

Cifra récord de inversión municipal El Ajuntament de Barcelo-na cerró el ejercicio presu-puestario de 2014 habien-do ejecutado el 98,4% del gasto corriente. La ejecu-ción fue del 97,35% en el apartado de inversiones, una cifra de «récord» y que contrasta con el 83,2% que se alcanzó en el periodo 2008-2011.

Pena de prisión a cuatro pandilleros La Audiencia de Barcelona ha condenado a 14 años de prisión a tres miem-bros de los Ñetas y a siete a otro miembros más, ade-más de al pago de 51.000 euros por intentar matar a dos integrantes de la pan-dilla rival de los Bloods en venganza por una agre-sión previa.

SEGUNDOS

El agresor se acerca por detrás, y golpea y derriba a la chica. ACN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

205000

179919

Lunes a viernes

90 CM² - 10%

1250 €

2

España

3 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 9: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

Miquel

Roca JunyentFundador y presidente de Roca Junyent Abogados Asociados y uno delos padres de la Constitucic6n Espa~ola de 1978

JORDI SACRIST,&N

Miquel Roca Junyent (Burdeos, Francia,1940) dej6 la politica activa hace aSos para crear uno de los despachos de abogados m~s importantes deBarcelona. Fue uno de los siete padres de la Constituci6n espaSola y elescudero de Jordi Pujol durante dos d6cadas. Su experiencia politica yjuridica le convierte en uno de los prohombres de la sociedad civil catalana.

Es usted uno de los padres de la Constitucibn. Ahora muchos partidospoliticos quieren reformarla tanto en Madrid como en Catalu~a. &Estb

usted entre ellos?Yo no soy partidario de una reforma si no se sabe para qu~ es esa reforma.Es muy peligroso sentarse a reformat sin saber curies son los objetivos.

Hombre, un objetivo claro seria dar solucibn al encaje de Catalu~adentro de Espaha, &no?Las criticas fundamentales son m~s por la interpretaci6n que se hace que parel contenido de la Constituci~n de 1978. En realidad, bbsicamente par lasentencia que hizo el Tribunal Constitucional sobre el Estatut de Catalunya.

Pues habr~ que abrir un di~logo politico para cambiar la interpretaci~n. Perono podemos hacer una cosa por otra.

"En Catalunya existe un problema desde hate 200 a~osy no se puede resolver sin sentarse a hablar"

EL ECONOMISTACATALUNYA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

81000

15709

Mensual

4104 CM² - 400%

50400 €

12-15

España

2 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 10: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

Como buen padre defiende a su hijo. Pero ustedes ya fijaron unosmecanismos de reforma dentro de la propia Constituci6n,..Claro, pero dicen que es muy dificil. Yo no conozco ninguna constituci6n quesea f&cil de reformat. Las leyes son f&ciles de reformat y cambian con cadagobierno, pero las constituciones tienen vocaci6n de permanencia. Lanuestra ha permitido la etapa de estabilidad m~s larga de EspaSa.

Pues en Cataluha hay quien ya redacta una nueva Constitucibn.Eso no es una reforma. Eso es otra cosa.

En 1981 una reinterpretacibn de la Constitucibn permitib aprobar el

fuero de Navarra./,Es ese el camino para Catalu~a?Es anecd6tico. La democracia es capacidad de pacto y el pacto es diblogo.~,Si tengo un hijo problem~tico que hago? ~,Lo ignoro? No. Hablo con 61. EnCatalunya existe un problema desde hace, digamos, al menos 200 a~os y no

se puede resolver sin sentarse a hablar. Ignorar el problema es ignorar a lagenre. No es un problema de juristas, es un problema de politicos.

El origen del enfrentamiento actual fue la negativa de Madano Rajoy a lapeticibn de Pacto Fiscal que le hizo Artur Mas,/,Es esa la solucibn?Hay veces que la soluci(~n no es una. Los problemas no son tan sencillos son necesarias m~s herramientas para resolverlo. No una en exclusiva. Ycuanto m~s complicado es un problema, Io mejor es troceado y parcelarlo.

Usted preside un despacho de abogados con un fuerte componentemercantil, &No es verdad que cuando los gestores de las grandesmultinacionales no resuelven un problema se les aparta de la gestibn?/,No deberiamos hacer nosotros Io mismo con nuestros gobernantesactuales?No creo que la multinacionales act~en asi y la decision sobre qui~n nosgobierna est~ exclusivamente en manos de los ciudadanos que votan.

Desde la atalaya que le ofrece su actividad profesional./,Haymultinacionales o empresas catalanas que estbn aplazando susdecisiones de inversibn en Catalu~a por el proceso soberanista?Ninguna empresa estd aplazando sus planes de inversi(~n ahora queestamos en un momento de recuperaci(~n econ(~mica. Lo que es cierto

que los empresarios prefieren gobiernos estables, que sean previsibles y queeliminen las incertidumbres. La clase politica de un pais debe de ser capazde garantizar alas empresas una firme seguridad juridica porque estamos enun mundo global y ante cualquier tipo de inseguridad legal un inversor puedeelegir invedir en Francia en lugar de aqui.

/,Se refiere a casos como Io que ha ocurrido en Espa~a con la reformaenergdtica del PP y su efecto sobre los inversores en renovables?Esa reforma tendr~ un coste econ(~mico para el Estado, porque los arbitrajesacabar~in generando p6rdidas. Pero tambien tiene un coste para nuestro pais

a la hora de atraer inversiones extranjeros. En este momento, nosotrosnecesitamos atraer inversi(~n y para eso el pals debe mantener una imagen.

/.De verdad cree que el soberanismo cataldn o el ascenso de Podemosno afecta a las decisiones de los inversores extranjeros?Estoy profundamente convencido de que ahora estos factores no est~n

EL ECONOMISTACATALUNYA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

81000

15709

Mensual

4104 CM² - 400%

50400 €

12-15

España

2 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 11: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

afectando fuera. En el futuro no se Io puedo asegurar. Depender~ de lasincertidumbres politicas que se generen. &Pero sabe qua?

Creo que a corto plazo el papel de los inversores extranjeros inclusoaumentar~ debido a un incremento de la colaboraci6n peblico privada en~reas como las infraestructuras y la salud pL]blica.

mejor estrocearlo yparcelarlo"

ahora queestamos

creciendo"

previsibles ygaranticen laestabilidad"

&Me Io argumenta?En la coyuntura actual de salida de la crisis, las administraciones p~blicasquerr~n rebajar la presi6n fiscal para incentivar el crecimiento econSmico. Lap#rdida de ingresos de esa rebaja fiscal obligar~ a los gobiernos a apoyarsem~s en la colaboraciSn p~blico privada para construir nuevas infraestructuraso prestar servicios sanitarios.

Y en esa coyuntura es a~n m&s importante la seguridad juridica, &no?Exacto. En el marco comL~n quenos ofrece ahora Bruselas y las facilidadesde comunicaci~n que permite Intemet, el inversor mirar~ con lupa en qu~pals se implanta y Io har~ donde haya seguridad juridic& En esa especie decompeticiSn, las incertidumbres juegan negativamente.

Debo preguntarle por la confesibn de Jordi Pujol sobre el dinero quemantenia en Andorra. &Se siente decepcionado?Es un error del president. Me sabe muy mal y me duele. Entiendo qua muchagenre este indignada. Pero dicho esto, no acepto qua ahora se critique todala acoiSn de gobiemo de Pujol, porque su larga etapa al frente de laGeneralitat ha tenido aspectos muy positivos.

Usted, en su etapa de militancia activa en Converg~ncia, rueresponsable de las finanzas del partido. &Cobraba el partido o algunode sus dirigentes comisiones por adjudicaciones de obras pt~blicas?Jam~s. Quiero que quede muy clam. Es imposible y quien sostiene Iocontrario es fruto del desconocimiento de c5mo funciona el partido.

&Y casos con el del Palau de la Mdsica? El se~or Fdlix Millet haconfesado que se aprovechb de su posicibn.

Las sombras son muy peligrosas y hay que despejarlas con muchatransparencia, porque es cierto que hay gente que se puede aprovechar de

las sombras y les interesa que no salga el sol.

La sensacibn del ciudadano es que la corrupcibn es generalizada...Los tiempos de la instrucciSn judicial son muy lentos. Los casos se arrastrandurante aSos y eso crea una sensaciSn quenos perjudica a todos. No creoqua en Espar~a exista corrupciSn generalizada y reivindico la presunci6n deinocencia que en este pals s6lo se reclama cuando te afecta a ti.

&Pero por qu~ existen tantos politicos corruptos en Espa~a?El franquismo rue un r~gimen bajo el qua hubo un alto nivel de corrupci~n.Cuando hicimos la transick~n, la democracia tuvo qua crear desde cero unEstado. Tuvimos que inventarnos las estmcturas porque no existian. Esa

coyuntura es la que favorece la proliferaciSn de irregularidades.

&Considera que seria necesada una reforma juridica para agilizar laaplicacibn de la justicia?No. En este pals Io que hace falta es que no se cree una nueva ley por lasimple razSn de qua la otra no se aplique. Es el caso del procodimientoabreviado, qua en muchos casos se alarga m&s qua el procedimiento normal.Hemos de simplificar la legislaciSn y, sobre todo, qua se aplique.

Usted dirige uno de los despachos de abogados m&s importantes deBarcelona, Roca Junyent y adem~s es una empresa familiar.No, no queremos que sea una empresa familiar. Es verdad que Joan Rocaforma parte del staff, pero somos un bufeta con 238 abogados y 45 socios.

&No le suceder=~ su hijo cuando se retire?[Primeras risas] iNo me jubile ya! Tengo 74 a5os y seguir~ mientras puedaaportar alguna cosa. Soy un animal muy taro.

&Por qu~ los empresarios catalanes nunca quieren jubilarse?Los empresarios catalanes desean el 6xito y la continuidad de la empresa.Pero yo como mbximo seguir~ otros siete aSos.

Inicialmente su despacho compatibilizb los servicios legales con laconsultoria empresarial. &Por qu~ decidib segregar esta actividad ycrear Ineo Corporate?

Para garantizar nuestra total independencia, no s~lo juddica, que ya estaba

EL ECONOMISTACATALUNYA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

81000

15709

Mensual

4104 CM² - 400%

50400 €

12-15

España

2 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 12: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

garantizada, sino tambi6n la est6tica. Son actividades totalmenteindependientes, aunque es cierto que Joan Roca est& en el consejo de Ineo.

Usted compatibiliza pertenecer a un consejo de administracibn conprestar servicios legales a una empresa. LNo es abarcar demasiado?Ser abogado no deja de ser una actividad econ~mica, pero siempre se debecumplir el c~digo deontolOgico de la profesion. En mi caso yo aplico undeontol~gico todavia robs exigente.

&Pot qud asumib al presidencia de la junta de accionistas de unaempresa tan poldmica como La Seda de Barcelona?

Precisamente por eso, para intentar ejercer de moderador de la junta deaccionistas. Es una figura muy anglosajona, pero no se entendi6 ese cargo yacab~ dej~ndolo. El ya fallecido Pete Duran ejerci6 de presidente de la juntade accionistas de Catalana de Gas, pero ~1 tenia el conocimiento y elreconocimiento de la empresa donde habia sido directivo.

Se habla del ’Estilo Roca’. &Cbmo Io definiria?Yo Io definifia como austeridad con calidad. No queremos lujos, porque elcliente cuando entra en nuestras oficinas no debe pensar "todo esto Io pago

yo". Tambi~n se trata de preservar al m~ximo la confidencialidad. No tenemosuna sala de espera donde se pueden cruzar dos personas. Los hacemospasar a salas individuales donde no hay ningen papel que no sea de esecaso y el tel~fono est~ conectado a un altavoz para que el cliente escuchetodas las conversaciones con terceros. Ese modo de hacer y 19 aSos deservicios define nuestro estilo.

&Qud requisitos pide a los abogados que aspiran a entrar en el bufete?Yo exijo a mis socios que lean el diario cada dia. El cSdigo civil no cambia,

pero el mundo cambia y los abogados debemos estar abiertos al cambio.

Usted, antes de dedicarse a la abogacia, fue candidato a alcalde de

Barcelona por CiU. Ahora con las municipales a la vuelta de la esquina,&qud le pediria o aconsejaria a Xavier Trias?[Risas de nuevo] El que se va de la pofitica se va del todo y yo me heprohibido sugerir consejos a nadie. Barcelona es la mejor ciudad del mundo ymillones de turistas la visitan. Es verdad que existe el peligro de morir de6xito, pero Xavier Trias es el mejor alcalde y sabe gestionarlo.

EL ECONOMISTACATALUNYA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

81000

15709

Mensual

4104 CM² - 400%

50400 €

12-15

España

2 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 13: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

Marzo hincharfi lasvelas econ6micas

El ventoso mes de matzo parece que conseguirA

hinchar las velas de la economia catalana yempujarla hacia los mares de la recuperaci6n. AI

menos eso es Io que asegura el jefe del servicio deestudios de la C~mara de Comercio de Barcelona, JoanRamon Rovira, uno de los economistas m~s prestigiososde Barcelona y colaborador de elEconomista. Lacelebraci6n del Mobile World Congress durante la primerasemana es la mejor forma de empezar el mes. SegL~n elvicepresidente de la Mobile World Capitaly director ~general de Fira de Barcelona, Agustin Cord6n, el impactoeconSmico de esta feria tecnolSgica en la ciudad deBarcelona ser~ de 436 millones de euros, un buen pellizco.

Otro de los motores econSmicos tambi6n se pondr~ al

m~ximo de revoluciones. Isidro Fain~ y Gonzalo Gort~zar, presidente yconsejero delgado de CaixaBank, se desplazan a Londres para presentar elPlan Estrat#gico 2015-2018 de la entidad. Es la primera vez que La Caixasale de Espar~a para dar a conocer sus planes, Io que adelanta una etapade crecimiento y planes de inversiSn tanto en el mercado dom~stico comoen el exterior. Un dia despu~s de este anuncio, el dia 4, Ilega a Barcelona elministro de Economia Lui$ de Guindos, invitado por la agencia Efe yKPMG. Tras pasar aSos de penurias, el ministro Ilegar~ a la capital catalana

para repartir optimismo y colgarse las medallas. Su misiSn es convencer alos catalanes de que la recuperaciSn ya est~ aqu[ y que es mejor vivirladentro de EspaSa que ponerla en peligro fuera de la Uni<~n Europea.

Todo Io contrario busca el coordinador del Pacte Nacional pel Dret aDecidir, el ex presidente del ParlamentJoan Rigol, que ha convocado unareuniSn para que el proceso soberanista catalan no se enfrie. Milagrostendr~ que hacer porque Jordi Pujol Ferrusola declara ante el juez el dia 26y cada vez que habla hay menos independentistas. Suerte que el mismo diael cazatalentos Luis Conde celebra el 25 aniversario de su empresa con unconcierto sinf6nico. Claro que el acto es en el Palau de la M~sica.

-J LO IMPRESCINDIBLEEN EL MES DE

MARZO

2-5 MARZO - MOBILE WORLD CONGRESSLa indu~ia de telefonia m6vil y el sector tecnol6gico se vuelvena dar cita un ar3o m&s en Barcelona en el eventa de referenciadel sector: el Mobile World Congress. El c0ngres0, que reunir&rn~s de 90.000 asistentes y casi 2.000 expositores, Ilenar& denuevo el recinto Gran Via de Rra de Barcelona y parte del deMontju’~’c. Se prev~ un impacto econ~rnico para Barcelona y suentomo de 436 millones de euros.

3 MARZO - PLAN ESTRATI~GICO CAIXABANKCaixaBank presentar~ en Londres su nuevo plan estrat~gico2015-2018 con inversores y analistas. La entidad presidida porIsidro Fain~ sigue los pasos de Abertis, participada del Grupo LaCaixa, que tambi~n eligi~ la capital brit~nica para presentar enoctubre su plan estrat~gico 2015-2017.

6 MARZO - REUNION ’PACTE DRET A DECIDIR’El coordinador del Pacte Nacional pel Oret a Becidir(PNDD),

Joan Rigol, ha convocado una nueva reuni6n de esta plataformade los partidos favorables al derecho de autodeterrninaci(~n deCatalunya para el 6 de matzo en el Parlament

6-8 MARZO - SALON DE LA INMERSIONComell~ se convierte en el rn~ximo exponente del mundodel subrnarinismo con la celebraci~n de la 16 edici~n del SalOnde la InrnersiSn. Catalunya continua liderando el sector con 190centms de inmersi~n autorizados. Marcas corno Cressi, Mares, De Protandis y Frea’dc han confirrnado su presencia.

26 MARZO - PUJOL FERRUSOLA DECLARAEl primog~nito del expresidente catal;~n Jordi Pujol declarar~ enel Juzgado 31 de Barcelona como imputado por la fortuna ocultade la tamilia en el extranjero. Asi Io solicit~ la acusaci6n popularejercida por Manos Lirnpias, ya que Jordi Pujol Ferrusolaadrninistr5 el dinero oculto. Esta irnputaci6n se surna a la que ya’done por blanqueo de capitales en laAudiencia Nacional.

EL ECONOMISTACATALUNYA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

81000

15709

Mensual

1026 CM² - 100%

12600 €

44

España

2 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 14: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TELEVISION

88000

29306

Diario

87 CM² - 10%

307 €

66

España

1 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 15: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

Una flamenca vanguardistaCon esas eses arenosas y eseduende sevillano Io ha soltado:,Es que yo soy una flamenca pro-gre,. Y mira por donde que Ilevaraz6n. A Ana Reverte ni le roba-ron el carro ni es faraona ni sele muri6 un marido torero. Porno ser folcl6rica de casta~uelasde mercadillo ni viste bata decola ni Ileva peineta. Ana Zamo-ra Martin --que asi se llama enrealidad-- es una chica menu-da, de Los Corrales --poblaci6nsituada en el coraz6n de la sie-

rra sur sevillana--, que siendopoco m~s que un pimpollo sevino para Sabadell y descubri6que, cuando se ponia a cantar,la armaba. Su carrera artisticase inici6 en los albores de la d~-cada de los ochenta, cuando vi-.via en Can Deu y se la conociapor el esfuerzo y el trabajo reali-zado en torno al flamenco. Aquicreci6 y madur6 artisticamente.Hasta que en 1989 decidi6 vol-ver a su tierra. Y triunf6 por todoIo alto.

<<En Sabadell mehice como mujery como artista>>

Usted, en reali-dad, se llama AriaZamora Martin./,De d6nde vieneel hombre artis-

Josep tico de Aria Re-Gamell verte?

De familia. Miabuelo y bisa-

buelo eran conocidos como,,Los Reverte.. Y yo Io here-d~. Adem~s, creo que la so-noridad de este apellido ar-t[sti¢o es algo m~s flamencaque la del verdadero.

Imagino que cuando le ha-blan de Sabadeil muchosrecuerdos vuelven a su me-morla.Much~simos. Piensa que yovivf quince afios en Sabadell,

¯ primero con mis abuelos enel Torrent del Capell~, lue-go en la Planada del Pintory finalmente en Can Deu,donde me compre un pisito.Adem&s, tengo mucha fami-lia y amigos.

/,Por qu~ vlno a Catalunya,Ana?La familia de mi madre, co-mo tantos y tantos andalu-ces en aquellos aSos, vino a

¯ Catalunya en busca de traba-

jo. Y se instal6 en Sabadell.Un d~a, un rio m[o les sugi-ri(~ a mis padres --Manuely Ana-- que me viniera paraac& a pasar unos d~as y as(ver a mis abuelos. Acepta-ron. Total, que con 16 aSosme vine para pasar quincedfas y me quede quinceaSos. Asf pues, mi adoles-cencia la pase en Andalucfa,y parte de mi juventud enSabadell, donde me hice co-mo mujer y como artista. YIo digo con la boca muy gran-de, porque me gusta recor-darlo y pienso que es justoque Io reconozca.

/,Cudndo empez6 a cantar?Yo, en Sabadell, primero traba-j~ en una f~brica textil y luegoen una empresa de limpiezascomo supervisora y conducien-do una furgoneta. Hasta queun dfa empiezas a cantar paralos amigos, porque compartescon ellos Io de estar en unatierra que no es la tuya y aSo-ras todo aquello.., y te ponesa estudiar un poco de flamen-co. EIIos me animaron.

/,Recuerda su prlmera actu-acl6n?Perfectamente. Fue en la Ca-sa de Andaluc~a de Terrassa.

Luego vinieron los primeroscontratos, las actuacionesen los palacios de depor-tes, en el cine Victoria, enMontjuic... ~.Quieres que teexplique una an~cdota?

Por favor.Mi casa de discos tuvo unsobresalto la primera vezque me viS. (Risas)

/,Y eso?Yo entonces iDa con gafas y,m~s que de cantante, tenia.pinta. de maestra de escu-ela, .Oiga, ~.y usted cantaflamenco?,,, me preguntaron.Y con todo el desparpajo lesdije que s~.

Apostaron fuerte pot ustedy la cosa sali6 redonda.ST. En el a~o 1986 edit~.Confidencias. (primer discode platino), iQu~ recuerdos!El 6 de enero de 1987, debu-t~ en el Palau de la MdsicaCatalana de Barcelona congran ~xito. Quiero destacarel gran apoyo que recib~ enmis inicios, sobre todo porparte de R~dio Sabadell,emisora donde sonaron miscanciones por primera vez.

En 1989, sin embargo, deci-de volver a su tlerra.

S~, por varias razones. En prFmer lugar, deb~a viajar cons-tantemente a Madrid por mo-tivos profesionales: adem~s,mis padres, mis hermanos,mi familia m~s cercana esta-ban en Sevilla... Las cepasdel flamenco, queramos ono, est~n en Andaluc~a, yaunque aquiya habfa un mo-vimiento de flamenco muyimportante, no era Io mismo.Y para mr, poder vivir con mispadres y cerca de la cepa delflamenco era determinante.Y soy una mujer de rafces.

Su consagraci6n deflnltlvase produjo el 9 de octubrede 1992, cuando gan6 laXXll edicl(~n del Festival dela Canci6n 0TI con el tema.Enamorarse.. /,Qu~ recuer-da de aquella ma~gica nochede Valencia?Recuerdo cosas muy bonitas,mucho.

/,Pot ejemplo?Una de las cosas que hiceantes de salir a actuar fueleer la edici6n de Diari deSabadell de ese mismo d~a,donde aparecra una extensainformaciSn sobre el festi-val.

Sl no me equlvoco, creo queusted tuvo la dlficll papeletade actuar en dltimo lugar.As~ rue, por Io que tan lar-ga espera no hizo otra cosaque aumentar mis nervios.Adem~s, antes de salir a es-cena ten~a que permanecerentre bastidores, segdn lasnuevas reglas de la organiza-ci(~n. &Pot qua? Resulta queotros aSos se encontrabancon que iban al camerino abuscar al cantante de tur-no... y ~ste se hab~a ido adar una vuelta para paliar losnervios. Y no Io encontraban.As~ que ese a~o los artistasest~bamos bien controladosy custodiados por una azafa-ta, VerOnica. Y 45 minutosantes, alff plantados. &Quie-res que te cuente otra an#c-dota muy divertida?

La escucho.Poco antes de salir al es-cenario, el representantede Ecuador, que cantaba enpemiltima posici(~n, o sea,antes que yo, comenz6 adar cabezazos contra la pa-red..iEs que se me olvidala letra!., gritaba el pobre,atacado por los nervios. Pu-es bien, para tranquilizarlo

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

4438

Martes a sábados

1665 CM² - 180%

2160 €

30-31

España

28 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 16: Recull de Premsa - orfeocatala.cat · Benavent, Feliu Gasull i Marcel Ca-sellas, entre d altres. 35 anys des-prés, Eduard Iniesta reviurà el re-BARCELONA XAVIER CERVANTES Sophie

le dije a mi estilista, OliverLuccioni, si podfa traerle unwhisky a escondidas, puesallf no nos dejaban beberalcohol ni nada. Entonces,el bueno de Oliver sali{~ y alos pocos minutos regres6con un vaso largo de whiskyescondido en la chaqueta.Cuando se Io ofrecf, el ecu-atoriano me contest6: .iNa-da me har[a m~s ilusi6n enestos momentos que tomarun poquito de este whisky],,.Y se Io bebi6 entero. Eso sf,all[ escondido, como si estu-viera tomando algo prchibi-do. Cuando termin6 el trago,me dijo: .Si todo sale bien,te prometo que te voy a darun abrazo .... Y asf fue. Cu-ando acab6 su actuaci{~n,el hombre se .agarrS,, a m~Ilorando, hecho una Magda-lena. Mientras, yo le dec[a:.iSueltame ya, que ahorame toca cantar a mr[,,.

gQu~ es Io que mds adentrole ha Ilegado de su experi-encia con el pdblico?No podr~a decirte exacta-mente... Lo que s~ me emo-ciona mucho es ver a lagente Ilorando, emocionada

por Io que canto. A mi meemociona muchfsimo vet ahombres, mayores y jSve-nes, IIorando.

&Es una mujer muy presu-mida?S~, Io soy. Lo que pasa esque ser presumida piensoque no significa tener que ir

siempre excesivamente ar-reglada. A m~’, por ejemplo,me gusta mucho vestir conropa de .sport,,. Con ella mesiento muy c(~moda.

&Sigue la moda?A veces. La sigo cuando Ioque se Ileva me sienta bien.Yo, por ejemplo, seffa inca-

En P~dio Sabadell sonaron sus canciones por primera vez

Ana Reverte vivi6 quince a~os enSabadell, donde trabaj6 eu una empresade limpiezas como supervisora.

Fotos: JOSEP GAMELL

paz de ponerme una minifal-da. Nunca me la he puesto,as~ que iimagfnate ahora!

&Qu~ slgnlflca para usted,exactamente, cantar fla-menco?Es mi rafz, es mi tierra, esmi todo.

&C(~mo los tenemos aquipara escuchar buen flamen-co?Muy bien. Me alegra muc-ho que Catalunya sea unatierra donde se cante tan-to flamenco y, $obre todo,se respete. De esta tierrahan salido cantaores de latalla de Mayte Mart~n, Du-

muy integrado en la socie-dad catalana.

Entonces, &no hay que sernecesariamente andaluzpara tener duende?No. Tenemos que ser consci-entes que el flamenco naceen Andaluc~a, pero tambi~nes verdad que luego empie-za a emigrar. Yo siempre digoque hubo un gran maestro,Juan Barea, que no era an-daluz, sino valenciano.

Lo curioso del flamenco esque, a la vez que grandesseguidores, tiene grandesdetractores.Hay gente que dice que todo

Reverte gan6 el Festival de la OT1 en el a~o 1992

quenda, Poveda... de losque deberfais estar muyorgullosos. Esto demues-tra que el flamenco ya noes s61o un movimiento entorno a los andaluces queviven aqu~, sino que es untipo de m[isica que est~

son panderetas y casta~uelas.., y cuatro palmas y cu-atro voces mal dadas, peroel flamenco es otra cosa. YoIo asocio much/simo con eljazz. El flamenco es el jazzespaSol, una mdsica de im-provisaci6n del pueblo ¯

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

4438

Martes a sábados

1665 CM² - 180%

2160 €

30-31

España

28 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA