Recull de

Premsa

PABLO MELÉNDEZ-HADDAD

BARCELONA

Con las entradas agotadas para las dos sesiones programadas, esta no-che regresa Plácido Domingo al es-cenario del Gran Teatre del Liceu, esta vez con una novedad importante, para debutar en la cuerda de baríto-no. Lo hará como protagonista de la ópera de Giuseppe Verdi «I due Fos-cari» que hoy y el domingo se ofre-cerá en versión de concierto bajo la dirección musical de Massimo Za-netti, quien se pondrá al mando de la Simfònica y del Cor liceístas y con un reparto en el que se incluyen la ascendente soprano ucraniana Liud-myla Monastyrska, el aclamado te-nor venezolano Aquiles Machado (que reemplaza al previamente anuncia-do Ramón Vargas) y el bajo estadou-nidense Raymond Aceto.

Versión de concierto Para los liceístas este debut local de Domingo como barítono es un tanto agridulce, ya que se trata de una ver-sión de concierto y no de una ópera escenificada, teniendo en cuenta que el cantante madrileño es también un actor pasional, cuyos personajes los acaba de redondear con la actuación

dramática. El de Francesco Foscari es el rol número140 de su catálogo, el cuarto de su repertorio baritonal, un papel que debutó en la Ópera de Los Ángeles en 2012 y al que también ha dado vida en Valencia, Viena y Londres. En declaraciones a «Ober-tura», la revista del Liceu, afirmaba que desde que cambió de repertorio ha estado buscando «obras intere-santes y esta sin duda, lo es. Es una ópera con una gran carga dramáti-ca».

Este regreso del artista madrile-ño a Barcelona, ciudad en la que re-sidió junto a toda su familia duran-te una década en los años 1980, ha estado lleno de nostalgia, como pue-de comprobarse en su página de Fa-cebook, en la que ha colgado más de un «post» con fotos en los que apa-rece junto a su esposa paseando por la ciudad, a la salida de un restorán y frente al portal del edificio en el que vivió. El ahora barítono también afir-maba que se encuentra «feliz» de es-tar de nuevo en el Liceu «y ante su extraordinario público, uno de los mejores que existen. Todo el mundo sabe que mi familia y yo vivimos diez años en Barcelona, una etapa de la que guardo recuerdos entrañables».

Tanta emoción tiene sus razones. Se da la circunstancia de que cuan-do Plácido Domingo regrese el año próximo para interpretar, entonces sí en versión escenificada, la ópera «Simon Boccanegra», se cumplirá medio siglo del debut liceísta de este artista extraordinario e irrepetible.

Plácido Domingo debuta como barítono esta noche en el Liceu∑ El cantante madrileño,

protagonista de la ópera de Verdi «I due Foscari»

Una velada a

la americana

Después del estreno de «I due Foscari», el Liceu mostrará una de sus nuevas maneras de hacer. Contando con la presencia de Plácido Domingo, el Gran Teatre ha organizado en el foyer una cena para 250 mecenas, patroci-nadores, empresarios, profesio-nales del mundo de la cultura y público en general asistente a la función, cuyo cubierto costará 250 euros y cuyos beneficios ayudarán a financiar la restaura-ción de la fachada del Liceu. Se trata, según los arquitectos que asesoran al Gran Teatre, del

único elemento estructural del edificio que quedó fuera de las obras de reconstrucción después del incendio de 1994 y de su reinauguración en 1999. Christi-na Scheppelmann, la nueva directora artística del coliseo de la Rambla, ya sabe de qué va este tipo de encuentros: su paso por la dirección de teatros como la Washington National Opera –sin financiación pública y, precisa-mente, colaborando estrecha-mente con Domingo- y la Royal Opera de Muscate le ha enseñado el valor de cuidar a los mecenas, parte fundamental en Europa de la financiación de las grandes infraestructuras culturales.

ABC Plácido Domingo se estrena como barítono en el Liceu

P. M.-H. BARCELONA

Solistas de la talla de Joshua Bell, Isabel Faust o Lang Lang figuran en la tempo-rada 2015-16 de la Orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya (OBC), una temporada en la que la má-xima novedad se centra en la toma del mando del nuevo director titular para

las próximas cinco temporadas, el ja-ponés Kazushi Ono, quien se estrenará en su cargo en un concierto en la Sagra-da Familia el 20 de septiembre. Para la ocasión se ofrecerán 1.500 localidades gratuitas que se llenarán por sorteo en-tre quienes se apunten a las «webs» de l’Auditori y de la Sagrada Familia con obras de Vivancos, Mozart, Fauré y Ta-kemitsu.

Al maestro Ono se unen en esta nue-va temporada otros responsables de la Orquesta, como Alberto Sampablo, el nuevo director técnico; Valentí Oviedo, el nuevo gerente; y Lisi Andres Palacios, como encargada de prensa: un equipo renovado encabezado por el entusias-mo del director japonés, quien afirmó que su idea es «construir una estructu-ra y una arquitectura sinfónica como

una fuerte base. Habrá muchos direc-tores invitados. También queremos in-sistir en la presencia de compositores catalanes y me ha gustado mucho diri-gir obras de Casablancas. También debo confesar que me he enamorado de la ciudad y de su gente».

En este curso de la OBC se incluyen algunas de las sinfonías fundamenta-les del repertorio, parte de las más de 80 obras programadas que abarcan los últimos 300 años de la historia de la mú-sica: desde el Barroco hasta la actuali-dad. A Mahler, Shostakovich, Beetho-ven, Prokofiev, Brahms, Schumann, Sme-tana, Stravinsky, Rajmáninov, Chaikovski, Sibelius Ravel o Gershwin (a quien se le dedicará un pequeño festival a cargo del pianista Alexei Volodin) se le unirán los locales Sor, Guinovart, Magrané, Montsal-vatge, Guix o Héctor Parra, el nuevo compositor residente de l’Auditori en las próximas dos temporadas, una re-sidencia compartida con el Palau de la Música Catalana.

El pianista chino Lang Lang velve ahora tocando y dirigiendo, un fichaje

que incluye además a los violonchelis-tas Alisa Weilerstein y Gautier Capuçon, los violinistas Isabelle Faust, Joshua Bell y Vadim Repin o el guitarrista Juan Ma-nuel Cañizares. Subirán al podio Jan Wi-llem de Vriend (principal director invi-tado después de Emmanuel Krivine), Jordi Savall (en su debut ante la OBC), Pinchas Steinberg, Clemens Schuldt, Ramon Tébar, Salvador Brotons, Pablo González, Alfons Reverté o Vassily Si-naisky.

Además de los clásicos y contempo-ráneos, también habrá tiempo para ex-plorar el repertorio de la música de cine, continúan los «Afters» los sábados y se quiere incidir especialmente en el com-promiso social y educativo de la OBC repitiendo los proyectos «Et toca a tu», «Tocats per l’OBC» «Apropa Cultura» y «Clàssicament Joves».

El maestro Ono destacó la programa-ción de la «Misa» de Bernstein, una obra «que nos muestra el amor del compo-sitor por la humanidad y que necesita una banda de rock y una de jazz, coros y solistas».

Kazushi Ono debutará con la OBC en la Sagrada Familia

La OBC propone 80 obras para la temporada

Corrección de errores de anuncio de la Notaría de JaimeRecarte Casanova de subasta voluntaria privada de bienes

de la entidad Nuevo Encinar S.A. En LiquidaciónYo, Jaime Recarte Casanova, Notario del Ilustre Colegio deMadrid, con residencia en Madrid.Hago constar: Que en relación con la subasta voluntariaprivada de bienes de la entidad NUEVO ENCINAR, S.A., enLiquidación que se va a celebrar en mi Notaría, y publicadaen el BOE nº 94 y diario ABC de fecha 20 de abril de 2015, lahora de celebración de la tercera subasta el día 19 de Mayode 2015 será las 13:00 horas.

Madrid, a 28 de Abril de 2015. El Notario

abc.es/cultura JUEVES, 30 DE ABRIL DE 2015 ABC58 CULTURA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

11000

3818

Diario

318 CM² - 35%

1297 €

58

España

30 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

34

cultura DIJOUS, 30 D’ABRIL DEL 2015 ara

L’organista Juan de la Rubia serveix un festí

barroc

Juan de la Rubia durant el concert al Palau. LORENZO DI NOZZI

MÚSICA

Kazushi Ono vol enlairar l’arquitectura simfònica de l’OBC

Xostakóvitx tindrà una presència destacada, perquè l’orquestra afrontarà tres simfonies del compo-sitor rus: la Primera, la Setena ‘Le-ningrad’ i la Tretzena. De Beethoven s’interpretaran la Tercera, la Cin-quena i la Novena. El capítol de grans obres es completa amb L’ocell de foc, de Stravinsky, la Quarta de Brahms, la Tercera de Schumann, la Cinquena i una selecció de Romeu i Julieta de Prokófiev i diferents pro-grames dedicats a Gershwin, entre d’altres. Tot plegat, l’OBC interpre-tarà vuitanta peces simfòniques, in-cloent-hi les tres del compositor re-sident, Hèctor Parra. D’autoria ca-talana, la temporada inclou obres del jove Joan Magrané, de Guino-vart, de Guix, de Montsalvatge, de Granados i de Sor. “La feina del di-rector titular és crear un equilibri”, insisteix Ono.

Per tirar endavant aquest reper-tori, l’OBC compta amb directors com Jan Willem de Vriend –direc-tor convidat de la temporada–, Pin-chas Steinberg, Vassily Sinaisky, Clemens Schuldt i el director sor-

tint de l’orquestra, Pablo González. A més, Jordi Savall dirigirà per pri-mera vegada l’OBC amb obres de Mozart, Salieri, Bach i Händel. Lang Lang també actuarà per primer cop amb l’orquestra. Altres solistes que passaran per L’Auditori són els vi-olinistes Isabelle Faust i Joshua Bell, els violoncel·listes Alisa Wei-lerstein i Gautier Capuçon, i el pia-nistes Alexei Volodin i Kristian Be-zuidenhout, entre d’altres.

‘Gladiator’ i Tim Burton Tal com recorda el nou director tèc-nic de l’OBC, Alberto Sampablo, “al públic li agrada” la iniciativa de pro-gramar música de cinema, i aquesta temporada hi haurà concerts dedi-cats a Gladiator, Pirates del Carib i la música de Danny Elfman per a les pel·lícules de Tim Burton. Però no tot són bones notícies: avui el perso-nal d’acomodació, que L’Auditori subcontracta a l’empresa Man-power, comença una vaga indefini-da. Entre les reivindicacions, dema-nen millores en la situació laboral i ser contractats per L’Auditori.e

El japonès Kazushi Ono davant de L’Auditori de Barcelona, on treballarà els pròxims cinc anys com a director titular de l’OBC. MAY/ZIRCUS

La temporada començarà amb un concert a la basílica de la Sagrada Família

Una de les virtuts del nou director de l’Orquestra Simfònica de Barce-lona i Nacional de Catalunya (OBC), Kazushi Ono, és la claredat concep-tual. “Brahms serà un dels eixos de la temporada. Les seves simfonies clàssiques em permetran constru-ir una base sòlida per treballar amb l’orquestra, i a partir d’aquí anirem afegint-hi colors diferents”, va ex-plicar ahir a L’Auditori durant la presentació de la temporada 2015-2016 de l’OBC, la primera de les cinc en què Ono serà director titular. “També he demanat als directors convidats que toquin repertori clàs-sic”, va afegir.

La idea és treballar el múscul per poder enlairar després una arqui-tectura prou sòlida per encabir-hi obres clàssiques i contemporànies i seguir contribuint a la difusió del patrimoni musical català. “Vull co-municar el missatge vital i de fe en l’ésser humà de Bernstein i Xos-takóvitx. Així és com vull marcar la primera temporada”, assegura.

Entre Ravel i Bernstein La temporada tindrà un cost artís-tic de 2,3 milions d’euros, superior a la del 2014-2015, que va ser d’1,8 milions, i presenta 30 programes, dos més que l’anterior. A més a més, hi haurà un pròleg el 20 de setembre a la Sagrada Família, on l’OBC inter-pretarà obres de Vivancos, Mozart, Fauré i Takemitsu. “Volem unir la música simfònica i l’arquitectura de Gaudí, i despertar l’interès interna-cional per l’OBC”, diu el director de L’Auditori, Joaquim Garrigosa. Se-rà un concert gratuït i les 1.500 en-trades se sortejaran entre qui n’ha-gi demanat a través de les webs de L’Auditori i de la Sagrada Família entre el 18 de maig i el 18 de juny.

La inauguració oficial a L’Audito-ri serà el 26 de setembre amb Daphnis et Chloé, de Ravel, dirigida pel mateix Ono i amb la participació del violinista Vadim Repin i els cors Madrigal i Lieder Càmera. El caràc-ter simfònic i coral també serà pro-tagonista en la Tercera de Mahler, la Novena de Beethoven, el poema simfònic Kullervo, de Sibelius (que comptarà amb el Cor Acadèmic Masculí d’Hèlsinki), i la Missa de Berstein, que tancarà la temporada el maig del 2016. “Més que un con-cert, la Missa de Bernstein serà un esdeveniment, perquè hi haurà una banda de rock, un gran cor, jazz, blu-es i música simfònica”, explica Ono, que en aquesta primera temporada dirigirà cinc programes. “La se-güent treballaré vuit setmanes amb l’OBC i dues amb el programa edu-catiu”, precisa el director.

BARCELONAXAVIER CERVANTES

Juan de la Rubia PALAU DE LA MÚSICA 228 D’ABRIL

Els artistes programats a la Constel·lació Palau 100 potser no tenen el ganxo a taquilla dels pre-sentats en el cicle mare,

però això no vol dir que siguin infe-riors en qualitat. Tot el contrari si parlem de l’Orquestra Barroca de Freiburg, un dels conjunts histori-cistes més enlluernadors de l’actu-alitat. La formació alemanya, lide-rada per Gottfried von der Goltz, agombolava ara Juan de la Rubia, l’organista de la Vall d’Uixó que, des del seu triomf al Primer Palau, fa ja onze anys, està menant una carre-ra admirable.

El devessall de notes de la simfo-nia introductòria de la Cantata BWV146 de Bach va ser un bon tes-timoni de l’agilitat de resposta de De la Rubia, un element acompanyat d’un fraseig lliure i expressiu, ideal per defensar dos concerts per a or-gue de Händel, els opus 4 números 1 i 4. Compostos per exhibir el vir-tuosisme de l’autor mentre distreia el personal en els intermedis dels seus oratoris, van rebre del solista castellonenc versions fresques que explotaven amb bon nas (i millor orella) la varietat de registracions de l’orgue positiu Grenzing a la seva disposició. L’efervescència dels mo-viments ràpids i la delicadesa dels temps lents va estar unificada per una joia poc dissimulada: De la Ru-bia gaudia (i feia gaudir) mentre to-cava, en plena sintonia amb l’Or-questra de Freiburg, que va signar acurades lectures del Concerto gros-so opus 6 núm. 2 de Corelli i la Suite núm. 1 de Bach (amb brillants inter-vencions d’oboès i fagot). El movi-ment més cèlebre del concert de Händel conegut com El cucut i el ros-sinyol tancava com a propina aquest deliciós festí barroc.e

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

Debut El pianista Lang Lang actuarà per primera vegada amb l’OBC

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

141000

14121

Diario

210 CM² - 25%

1007 €

34

España

30 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

’Siempre Asi’, el 2 de mayo enconcierto en la plaza de toros

to de la Cran Via de Madrid (don-de colgaron el cartel de no hay

el Palau de la Mdsica de Barcelo-na etc,, y el verano pasado losprestigdosos festivales Internacio-hales Stavlite de Marbella y elFesfival Voces de Mujer de Teo-man (Marruecos) ya hart disfrwtado de 1as miles de emocionesque nos transmiten en directolas canciones de este legendariogr~po que ya son la banda son~ra de infinitas vidas.

NOCHE MAGICA

una fiesta dnica y a la vez unbversal, una fiesta que llena debuena mtisica que invira al batley que llenar~i la n~r:he y los corazones de alegria. Una no:he que,sin duda alguna, sera reahnentealgo m~gico, una noche en laque ptibli¢o y arl.istas se fundirdn en un todo liamado Siem-pre Asi. Una de mW poquisima~ocasiones que nos brinda la vida

concierta ser~ el dos de mayo alas 23 horas en la plaza de torosde Lucena.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

96000

8505

Diario

276 CM² - 26%

800 €

154

España

30 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ve de la pàgina 1L’operació que transformaria perenèsima vegada l’espai únic queavui aplega un espai de recerca iconservació de les col·leccions delMuseu de Ciències Naturals estàclar en el cap del responsablemu-nicipal. “No hi ha un centre sem-blant en tota la ciutat i potser entot Catalunya, on, amés, s’ofereixiuna alternativa d’oci i cultura dife-rent a l’avui convencional que pas-sa per les pantalles de totamena”,planteja Ciurana. Sense esmentar-ho, és conscient de situacions so-ciològiques com les que reflecteixun estudi realitzat pel ConsellCatalà del Llibre Infantil i Juvenil(Clijcat), que, malgrat tenir ja unsanys, reflecteix unes dades que nosemblenhaver variat gaire; al con-trari: l’hàbit lector disminueixamb l’edat... i baixa, en una socie-tat altament tecnificada i on pre-domina l’audiovisual, cada anyquepassa. Així, si tres de cada qua-tre nens de 6è de Primària mani-festaven el 2004 que els agradavamolt la lectura i que la practiquenamb assiduïtat (76,5%), els de 2nd’ESO que així ho confessaveneren poc més de la meitat (57,3%),i quan s’inquiria als de 4t d’ESO,amb prou feines hi arribaven(54,1%). Només quatre anys des-prés, el 2008, les declaracionsd’amor per la lectura seguiencaient a tots els nivells: 75% els dePrimària; 56,3% els de 2n d’ESO iun ja inquietant 51% els de 4td’ESO. Els experts no creuen queels baròmetres hagin millorataquests darrers anys.

“El gust per la lectura decau jaen ple procés educatiu i, a sobre,hi ha una ruptura lectora més no-table a partir dels 12 anys, potser

tot vinculat a l’obligatorietat inevi-table que se’n fa a l’escola; igualcreant una dissociació lectura-obligació hi podem ajudar”, esplanteja Ciurana, a qui no el bellu-ga només un tema estrictamenteducatiu. La Casa del Conte nodeixa de ser, també, una apostaestratègica pel sector editorial, enel marc d’un lideratge estatal quela capital catalana vol seguirman-tenint i que el consistori regentatper CiU ha potenciat al llarg de lalegislatura que ara acaba, tal comratifiquen iniciatives ben recents,com la remodelació de l’antigaVil·la Joana a Vallvidrera (on vamorir Jacint Verdaguer) per con-vertir-la en la Casa de la Literatu-ra l’any vinent. O la candidaturaque Barcelona presentarà a la tar-dor per ser escollida Ciutat Lite-rària per la Unesco, on un projec-te així només faria que incremen-tés les seves possibilitats.

D’altra banda, es donaria unautilitat ciutadana més notable aun edifici singular que ara, com acentre investigador i de conser-vació de fons d’un museu, “fa unús més de portes endins que deportes enfora; el ciutadà hi surtguanyant en aquest sentit”, expo-sa el tinent d’alcalde. És també unfantàstic pretext per atacar larehabilitació de l’edifici, especial-ment de la seva ja històricamentdelicada façana, de la qual es vandesprendre a la tardor de l’any

passat alguns elements decora-tius, cosa que va obligar a cobrir-la amb una densa malla deprotecció per la banda del passeigPicasso i per Pujades.

Moltes coses juguen a favor delCastell dels Tres Dragons per aco-llir la Casa del Conte, epígraf ambel qual de moment ha batejat elprojecte el consistori: “És un espaicèntric de la ciutat i força segur atot nivell”, diu Ciurana, que té clarque serà “un centre cent per centmunicipal i que no serà un mu-seu, perquè no tindrà fons pro-pis”. Fora d’aquestes dues granspremisses, el conte està per escriu-re: un equip de l’Institut de Cultu-ra de Barcelona “ja està treba-llant”, amb força discreció, en elque ha de ser el projecte funcio-nal, un equip en què, de maneradirecta o indirecta, “han d’interve-nirmuseògrafs,mestres i bibliote-caris, i on sector editorial tambéhi tindrà cosa a dir” i que hauriade donar les primeres grans línies“d’aquí sis mesos”.

A l’espera de resultatsmés con-crets, Ciurana parla d’un centre“que pugui acollir nens dels zeroals 14 anys, i que ha de ser moltobert, on hi hagi des de contacon-tes i activitats teatrals fins a biblio-teca, passant per exposicions so-bre il·lustradors o personatges...,tot presentat una mica com fanper als menuts a l’espai interactiupermanent del Clik de Cosmo-Caixa. O, si es vol, amb l’esperitjuganer i de llibertat tan gran querespira el Festival Món Llibre,però això 365 dies de l’any”, resu-meix eufòric a qui de jove no li eraaliè el món dels esplais.

Sobre la taula, per vestir la Ca-sa del Conte (que, sense comptar

soterrani i espai exterior, ocupaunsmil metres quadrats), s’ha do-nat més d’un cop d’ull als modelssimilars que hi pot haver a Euro-pa i els EUA. Tampoc són tants. Alcontinent americà el gran refe-rent són els The Children’s Mu-seum, que van començar el 1899amb el centre de Brooklyn. Pen-sats per difondre la ciència i la na-tura, la interacció dels nens ambel que s’explica és la raó de ser apartir d’una llei no escrita per laqual l’activitat pot ser tan o mésinstructiva que la mateixa edu-cació. En concret, els responsa-bles catalans haurien estudiatl’oferta del centre de West Hart-ford, a Connecticut, on cada anyreben uns 200.000 nens.

Una altra font d’inspiració hanestat els grans finestrals de colorsben llampants delMuséede l’Illus-tration de la Jeunesse a la locali-tat francesa de Moulins, a l’Au-vergne. El que havia estat la seud’unade les impremtesmés presti-gioses de la França del segle XIXper les seves edicions sumptuosa-ment il·lustrades, Desrosiers(1836-1858), i després acollí un ho-tel particular, és, des del 2005, undels centres de lectura i oci méssuggeridors d’Europa per la sevaoferta: des de tallers fins a lloc deconservació d’originals i fons d’es-criptors i il·lustradors, passantper un espai vivencial on els nenspoden ficar-se dins d’un estudi

d’il·lustració recreat o passejarper les grans fites de la història dela literatura infantil i juvenil, abanda d’escoltar el conte que vul-guinnomés prement un botó de lacoberta.

Un esperit similar desprèn Bi-biana, la International House ofArt for Children creada a Bratisla-va el 1987 sota el mantell protec-tor de la Biennal d’Il·lustració dela mateixa capital eslovena, possi-blement la més prestigiosa delcontinent. En amples i lluminosessales de parets blanques i moque-tes en blau elèctric hi manen es-cultures fetes amb llibres que ofe-reixen exemplars per llegir, a ban-da dels que hi ha a la bibliotecaespecialitzada.

Muntar un cavall blanc amb ta-ques negres, baixar per un tobo-gan, fer farinetes a la cuina o di-nar més formalment amb els pa-res al restaurant són algunes deles possibilitats que, a Estocolm,tenen els visitants d’entre 2 i 15anys que entren a Villa Villekulla,la casa on viu Pippi Langstrump,la forçuda i trapella heroïna crea-da per Astrid Lindgren (18a auto-ra més traduïda al món, terceraen l’àmbit infantil després d’An-dersen i els germans Grimm: 144milions d’exemplars venuts). Laque també és, però,museu i teatrei la biblioteca infantil més gran deSuècia té un lema ben escaient ala personalitat del personatge:“Aquí ets lliure de jugar tan salvat-gement com vulguis”. Però dins elmón del llibre...

“Que hi hagi un edifici físic,

una presència constant i tangibledel món de la literatura infantil ijuvenil a Barcelona i a Catalunya,és molt positiu perquè, d’algunamanera, a banda de visibilització,potser ajudi a evitar una certadispersió de recursos en el sector,que ésundels nostresmals”, apun-ta sobre la iniciativa de la Casa delConte la directora de publicacionsdel potent segell de literatura pera joves Edebé i presidenta del Clij-cat Reina Duarte. La veterana edi-tora, però, alerta d’unmal que cal-dria que el futur centre no patís:“Sé de la iniciativa, però en desco-nec els detalls. Caldria que no esconvertís en un parc temàtic o unmer espai on els pares poguessinaparcar els seus fills; si no, ésigual que s’acabi dient la Casa delConte com el Tren de la Bruixa...Cal ser unamica ambiciosos i quesigui un lloc des d’on irradiar unafilosofia i unes iniciatives potentssobre elmónde la literatura infan-til i juvenil per tot el territori”. Iapunta una segona dificultat: “Noserà fàcil compaginar activitatsen un mateix centre per a unafranja tan ampla de nens dels zeroals 14 anys”.

Ciurana diu que és prematurparlar de pressupostos, de lagratuïtat o no i del personal neces-sari per tirar endavant la Casa delConte. Només hi ha una cosa cla-ra: “L’edifici és extraordinari, ambaquest punt irreal, fantasmagòric,ni fet expressament per encabir-hi una activitat així”. Una veritatcom un castell. Un particularWunderkammer.

Q ueno, que enaquelles con-dicions els investigadorsde les col·leccions de zoo-

logia no podien treballar: a laplanta baixa ja hi havia el ServeiMunicipal de Matrícules per aEscoles Primàries. I com queamb aquella àrea allà la nova janohi cabia, algunes de les depen-dències de la flamant Borsa deTreball Municipal, una menad’oficines d’atur, van ocupar par-cialment el 22 de juny de 1932també la primera planta, a tocarde les col·leccions dels exquisitscientífics. La Junta de CiènciesNaturals va queixar-se a l’Ajunta-ment, doncs, per “las molestiasque la clientela de dicha Bolsaocasiona por su carácter extre-mista, entorpeciendolos trabajos de investi-gación del peligro quesupone para las valio-sas colecciones delmismo y las amenazasreiteradas de incen-diar el local”.

Com, en plena Re-pública, va arribar aproduir-se aquest con-flictiu overbooking enun dels pocs edificisque quedaven dem-peus de l’ExposicióUniversal de 1888, ésunamostra de les mol-tes peripècies en laconvulsa vida de la quehavia de ser una de lesedificacions més mo-destes d’aquella fita deBarcelona, el seu prin-cipal Cafè-Restaurant.

Lluís Domènech iMontaner, el seu crea-dor, no era llavors ni delluny l’arquitecte queacabaria sent (Hospitalde Sant Pau, Palau dela Música…), tot i queapuntava maneres,com tot just dos anysabansmostrà amb l’edi-fici de l’editorialMonta-ner i Simón, avuiFundació Tàpies. Allà, com al fu-tur cafè, ja faria servir la trenca-dora i industrial totxana verme-lla, a imatge del que havia fetGaudí a Barcelona a la casa Vi-cens del carrer Carolines o esta-va acabant a l’edifici de les Tere-sianes de Ganduxer. Tambéjugarà amb el ferro, com fa Eiffela París… L’encàrrec, fruit del’amic i director de l’Escola d’Ar-quitectura de Barcelona on feiaclasses, Elias Rogent, anava jus-tet (picabaralles per veure qui elpagava entre l’Ajuntament i lacomissió organitzadora), però esva comprometre a enllestir-lo envuitmesos, per quan s’inaugurésl’Exposició, el 20 d’abril de 1888.

Quanel projected’aquellame-na de castell amb torres i di-buixos blaus en escuts blancsd’artistes com Josep Llimona oAlexandre de Riquer va veure lalluma la premsa, els barceloninsno van dubtar a fer un símil ambels decorats d’una obra del popu-lar Frederic Soler, Pitarra, enaquella època en dansa, El Cas-

tell dels Tres Dragons.Així quedàbatejat un edifici que una vagade manobres va endarrerir tantque el 12 de juny va fer dimitirDomènech perquè se l’obligà aentregar l’edifici sense estar aca-bat, com recorda Rossend Casa-nova en el seu imprescindible ElCastell dels Tres Dragons (2009),fruit de la seva tesi doctoral.

Un any i mig després, el ge-ner de 1891, el consistori va ofe-rir aDomènech l’oportunitat d’a-cabar l’obra. L’arquitecte apostàper enllestir les torres i l’orna-ment interior i exterior, per a ellcabdal. No dubtà, obsedit a unirarquitectura i arts decorativesen temps ja industrials, a ins-tal·lar en el mateix edifici quatreobradors que veieren passargent com l’escultor Eusebi Ar-

nau. Els tallers no estiguerenexempts de polèmica, i per parti-da doble: per si d’ells va sorgirtot el brou que va nodrir laconsolidació del Modernisme, iper si l’arquitecte utilitzà els es-pais i els diners públics per alsseus treballs privats a Comillas.

Les presses tornarien un any imig després. Calia l’edifici per en-cabir-hi el nouMuseu d’Història,que obrirà l’octubre de 1892,però que les mancances farientornar a tancar fins tres mesosdesprés. Com que els objectiusno s’assoliren, l’Ajuntament deci-dí donar el tercer ús a l’edifici,ara com a Escola i ConservatoriMunicipal de Música (1896), una

adequació que comportarà la pri-mera destrucció de part de l’obraoriginal. Les classes conviuran alprimer pis amb una exposició depiscicultura i pesca de gran èxit,la primera a Barcelona (desem-bre 1912) i altres activitats, ques’aturaran quan el 1917 es vulguifer el Museu de Catalunya d’His-tòria Natural. Aquest havia decomportar una quantitat tal dereformes que acabaria amb mol-tes particularitats de l’edifici,una desgràcia que només aturàel pronunciament de la Dictadu-ra de Primo de Rivera de 1923,que el 1924 decidí traslladar-hi lasecció zoològica del veí MuseuMartorell.

Una exposició de 220 espè-cies diferents de bolets enceta elperíode republicà del Castell, i

serà quan acollirà lesmatrícules de les esco-les primàries i la famo-saBorsa deTreballMu-nicipal. Pitjor serà enels primers temps de ladictadura franquista:malmèspels bombarde-jos (amb ells es per-dran els darrers rics vi-tralls d’Antoni Rigalt),la Falange hi instal·laràals baixos menjadorsdel seu Auxilio Social,que funcionaran fins a1945, quan l’espai foucedit alMuseudeZoolo-gia.

Més a prop de l’estatruïnós que d’una altracosa, l’edifici va trampe-jant les dècades (alsseixanta, les humitatsensorren part dels ter-res; fins a 1971 no es vaadequar l’edifici al vol-tatge elèctric modern;fins a 1980 no es va po-der treure la veïna Aca-demiaÁlvarez, que ocu-pava els terrenys ambun camp de futbol i queutilitzava la torre del’Homenatge de l’edificicom a vestidor i dutxesmasculines). Fins ben

entrada la democràcia, el 1982,no es faria la primera granrehabilitació, amb la construc-ció d’un edifici subterrani.

Potser el Castell dels TresDra-gons ha estat destinat sempre aser la Casa del Conte. Si més no,des de 1892: les obres acullen so-vint la visita de gent com JosepPuig i Cadafalch i Enric Prat dela Riba. No vénen a veure tant elresultat final de l’edifici com elseu creador, Domènech i Monta-ner, membre de la Lliga de Cata-lunya i president de laUnióCata-lanista. Amb els obradors a totamàquina, l’arquitecte no tétemps per assistir a les reunionspolítiques d’aquell bulliciós anyque ha de donar com a fruit lesBases de Manresa. Sí, d’això endeurien parlar entre maons idracs i galls de ferro forjat, peròallí no s’hi redactà el projecte deles Bases de Manresa, com es vaarribar adir i comCasanova tam-bé rebutja clarament. És fanta-sia, mite... la base dels millorscontes.

Escala d’accés al primer pis del Castell. / g. b.

A nna Omedes, directora delMuseu de Ciències Natu-

rals de Barcelona (NAT), és l’ac-tual llogatera del Castell delsTres Dragons. Ella i tres mili-ons i mig d’objectes de lescol·leccions del museu i migcentenar de persones que treba-llen a l’edifici, que allotja els la-boratoris d’investigació, elsmagatzems, la biblioteca espe-cialitzada, la fonoteca i, en re-

sum, tota la part científica delNAT, la seu principal del qual,amb la sala d’exposicions públi-ca, es troba al Museu Blau, alFòrum, des del 2011. Omedes ésben conscient que ocupen elCastell de manera provisional.“Sabem que no és per a nosal-tres, i em sembla molt bé que esfacin plans, però no ens en po-dem anar fins que no disposemde lloc per a tot el que tenim ifem aquí. Així que, de moment,ens reorganitzem, ens reinstal·-

lem tan bé com podem per se-guir fins que se’ns faci un llocdefinitiu”. La directora preveuun termini d’anys fins que aban-donin per sempre l’edifici delparc de la Ciutadella. En qualse-vol cas, se n’aniran. “El Castellm’encanta, però no resol elsnostres problemes de futur”.En principi se’ls destina un so-lar a un pas del Museu Blau,però no hi ha calendari. És bensabut que Omedes és partidàriade recuperar d’alguna maneral’esperit científic del parc de laCiutadella. Un altre dels edifi-cis del parc, el Museu Marto-rell, segueix lligat al NAT.

Bolets, aturats, falangistes i elrelat de les Bases de Manresa

Els barcelonins no vandubtar a fer un símil del’edifici amb els decoratsd’una obra de Pitarra

Els inquilins actuals

Com l’escola, els cosins o lesvacances, els contes són patri-moni de la infància. D’aquellescoses que deixen petjada. Side petit has caigut a la marmi-ta dels contes estàs perdut;de gran, et desdineraràs cadavegada que posis un peu enuna llibreria.Com que la idea és incipient,espero ser a temps de fer al-guns suggeriments. Obriu-la ales escoles entre setmana,que es converteixi en un refe-rent per als alumnes de la ciu-tat. El sudoku logístic familiarde dilluns a divendres és proucomplicat per baixar a la Ciuta-della a les tardes. Ja costa en-caixar una visita setmanal oquinzenal a la bíblio del barri.En canvi, entre setmana, la Ca-sa del Conte es podria nodrird’escoles i instituts. Amb acti-vitats potents. Així, a casa, de-manaran repetir: als petits elshi acompanyarem i els xavalsque hi vagin sols.

M’imagino mil activitats itallers, visites d’autors, cicles(de contes de balenes, de ma-riners, de nens amb ulleres,de princeses que no ho volenser, de contes de dolents do-lentíssims o contes sense do-lent), exposicions, concursos,un espai amb disfresses, unabossa de famílies voluntàriesper explicar contes que com-plementés una plantilla mairetallada… I si us plau, obriu-la els caps de setmana, dissab-te i diumenge, matí i tarda.Perquè en puguem gaudirtots. — Clara Blanchar

Carles Geli

Interior del gran saló dels TresDragons en l’actualitat, en quèes pot veure l’arquitectura deDomènech i Montaner. A sota,interior del complex al voltantde Villa Lillekulla, la casa onviu Pippi Langstrump, aEstocolm, un exemple a seguirper als responsablesmunicipals de Barcelona./ gianluca battista / joan sánchez

J. Antón

És també un fantàstic pretext per atacar larehabilitaciió de l’edifici, especialment dela seva ja històricament delicada façana,de la qual es van desprendre alguns elements

Obriu els capsde setmana!

QUADERN Dijous, 30 d‘abril del 2015 R E P O R T A T G E . 3SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

148000

25725

Semanal

689 CM² - 61%

6472 €

3

España

30 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

cultura / espectacles 30 D’ABRIL DEL 2015 57DIJOUS

C omprovo que, com cada any per aquestes dates, els comen-taristes esportius treuen de

nou a la llum la xifra màgica dels 42 punts. Segons sembla, se suposa que és la quantitat de punts a partir de la qual un equip de la primera divisió de futbol espanyola pot respirar alleujat i donar per fet que ja no des-cendirà. Se m’acut que en assumptes morals i polítics ens seria molt útil te-nir també una xifra concreta que a l’aconseguir-la justifiqués l’alleuja-ment. Sento per la ràdio que un de ca-da dos nens nepalesos pateix desnu-trició, en fase aguda el 15% d’ells, pe-

Sotamínims

ENRIQUE

de Hériz

deesi

rò de seguida entra un altre especialista per advertir que, durant les setmanes immediates després del terratrèmol, el pitjor perill que cor-ren no és la fam, sinó la possibilitat que, aprofitant-se del seu desempara-ment transitori, s’apoderin d’ells les màfies de tràfic de blanques. Veig, sense atrevir-me ni tan sols a creure el que estic veient, un vídeo filmat des d’un cotxe que recorre una platja siciliana i, en un tràveling in-fernal, va mostrant els cadàvers di-positats a la sorra. ¿700 morts? ¿900? ¿Mil i escaig? ¿I si en lloc d’en un vai-xell es repartissin al llarg de l’any

en cent pasteres disperses, amb deu morts a cadascuna? Els benintenci-onats recorren corrents a les xarxes socials per recordar-nos que no són xifres, sinó persones. Ens escandalit-zem tots. Encara que desconec quin és exac-tament, entenc que hi ha un llindar, uns 42 punts simbòlics que perme-ten a les nostres esfilagarsades cons-ciències seguir creient que compe-tim en la primera divisió de la moral mundial. A la Champions de la justí-cia. A sobre, sembla que el PIB gaire-bé creixerà el 3%, cosa que ens per-metrà generar un munt monumen-

tal de llocs de treball i llavors, amb la panxa plena, segur que veiem les co-ses d’una altra manera. Total, pel que s’ha vist durant molts anys hi ha al-gun equip que aconsegueix salvar-se amb 41 punts, o fins i tot amb 40. És a dir, tampoc cal posar-se tan exigents. Sempre podem abaixar el llistó del que és inadmissible una miqueta més, i després una altra mica i en-cara una altra més, fins que l’hàgim enterrat en el subsòl i no ens quedi més remei que acceptar que els nos-tres criteris morals no mereixeran aquest nom mentre s’assentin sobre valors quantitatius. H

CÉSAR LÓPEZ ROSELLBARCELONA

«¡Quina bellesa!». L’espontània ex-clamació dels espectadors que havi-en acudit a la cita de Palau 100 amb Juan de la Rubia (Vall d’Uixó, 1982) i la Freiburger Barockorchester es va sentir reiteradament dimarts en el recinte modernista. Un dia després de tocar a la Sagrada Família en la ce-rimònia en memòria de les víctimes de l’accident de Germanwings, l’or-ganista titular de la basílica canvia-va de terç per enfrontar-se amb gran èxit a un concert amb obres de Bach i Händel, a més de participar en una de Corelli. El repte del castellonenc era im-portant, no solament per estar a l’altura d’un prestigi ja acreditat en concerts en catedrals i auditoris europeus sinó per fer-ho al costat d’una de les formacions barroques més prestigioses i per això domina-dores d’un repertori que interpre-ten contínuament per tot el món. Però fos quina fos la dificultat d’aco-blament amb aquests excel·lents in-tèrprets va ser superada amb mes-tria, seguretat i una desimboltura pletòrica de virtuosisme. Només cal dir que els mateixos components de l’orquestra van ser els primers d’aplaudir De la Rubia al final de les seves interpretacions conjuntes.

LIRISME / L’organista ja va captivar en la seva primera recreació amb la for-mació de la Simfonia de la cantata Wir müssen durch viel Trübsal de Bach, però on va lluir el seu domini de l’instrument, capaç per si sol de su-plir una orquestra, va ser amb les du-es peces escrites per Händel per a or-gue de caràcter no litúrgic: els con-certs en fa major, opus 6/2 i opus 4/4. La desbordant agilitat dels seus dits sobre el teclat i el lirisme desprès van inundar de màgia la sala. Va ser una magnífica i aclamada vetllada, que va obligar l’instrumen-tista i l’orquestra, que va interpretar sola una suite de Bach, a oferir una victorejada propina. H

La màgia de l’organistaCRÒNICA Juan de la Rubia sedueix al Palau amb Bach i Händel

RETORN DEL CANTAUTOR BRITÀNIC

dels Stones però van a veure’ls a un concert», reflexiona. Per això, diu que se sent més identificat amb el perfil del cantautor, que li permet retrobar les seves arrels en el folk. «Tot i que vaig tocar música elèc-trica amb The Soft Boys, les meves cançons són senzilles, veu i har-monies, no sóc un rocker. Posats a ser antiquats, més m’estimo el for-mat de cantautor», assegura. Es mostra encantat amb la pro-posta de Jamboree d’oferir dos reci-tals seguits, pràctica poc habtiual en el rock. «Seran dues actuacions completament diferents, amb re-pertoris diferents», anuncia. H

El cantant i guitarrista que, a finals dels 70 i principis dels 80, va estar al capdavant d’una bulliciosa ban-da pos-punk, The Soft Boys, renun-cia a l’electricitat i es mostra com a cantautor acústic a The man ups-tairs, un disc en què cita peces ori-ginals i versions, de Grant Lee Phi-lips a The Doors passant per Roxy Music. Un Robyn Hitchcock cres-cut com a trobador narratiu, que proclama un distanciament amb el passat. «El rock s’ha convertit en un objecte de museu», sentencia el músic britànic, que ofereix avui dos concerts a Jamboree (20.00 i 22.00 hores). The man upstairs intrigarà els co-neixedors del folk-rock i la psicodè-lia dels anys 60 i 70 perquè està pro-duït per Joe Boyd, responsable del single Arnold Layne, de Pink Floyd, i d’àlbums clàssics de The Incredi-ble String Band, Fairport Conven-tion i Nick Drake. «Quan jo en tenia 14 o 15 vaig començar a fixar-me en el seu nom en els crèdits d’al-guns àlbums que m’agradaven. Per a mi, el seu treball amb The In-credible String Band va ser tan im-portant com el de George Martin amb els Beatles o Bob Johnston amb Bob Dylan», recorda.

De REM a Joe Boyd

Hitchcock va fitxar Boyd, que va conèixer fa 30 anys (quan el seu amic Peter Buck, de REM, el va in-vitar a assistir a les sessions de Fa-bles of the reconstruction), perquè li va agradar el seu concepte de disc. «La idea de barrejar peces meves i versions. El Joe té molt bona oï-da, opinions contundents i capa-citat d’adaptar-se», explica. En les sessions van comptar amb un al-tre veterà, Jerry Boys, enginyer de so que va treballar amb Billy Bragg als 80 i, més tard, amb Buena Vis-ta Social Club. «Vam voler fer un disc simple, amb guitarra, violon-cel, harmonies i poca cosa més»,

assenyala Hitchcock, a qui, en la se-va última visita a Barcelona, fa gai-rebé dos anys a Apolo, vam veure en un context molt diferent: la banda rockera Venus 3, amb Buck a les fi-les. «Allò ja s’ha acabat. Va ser una bona banda, però també està al mu-seu», ironitza. Hitchcock és rotund en el seu distanciament del rock. «El gène-re s’ha convertit en una música per a vells, com els Rolling Stones, Paul McCartney o jo mateix. És història, artistes que la gent va a veure com si es tractés d’un quadro del Prado o el Louvre. Com si anessin a veure la Monna Lisa. No compren discos

JORDI BIANCIOTTOBARCELONA

«El rock s’ha convertit en música per a vells, com els Stones, McCartney o jo mateix», assegura

Hitchcock, el trobadorEl cantant i guitarrista ofereix dues actuacions a Jamboree en què repassarà el seu disc acústic ‘The man upstairs’ H L’exlíder de The Soft Boys anuncia el seu distanciament del rock

33 El cantant i guitarrista Robyn Hitchcock, en una foto promocional.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

545000

89305

Diario

148 CM² - 14%

3445 €

57

España

30 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS, 30 ABRIL 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 39

CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

L’orquestra encara la temporada 2015­16 amb 80 obres simfòniques i amb tot un Lang Lang entre els solistes estrella

KazushiOno, entusiasmea l’OBCMARICEL CHAVARRÍABarcelona

Kazushi Ono està queno hi cap a la pell da­vantlaimminentarri­bada a l’OBC. Ahir vapresentarlatempora­

da de l’orquestra 2015­16 i es vamostrar “orgullós de compartir lacreativitat que caracteritza Barce­lona”. El director japonès al∙lucinaambla imatgeescollidapera lapor­tadadelprograma,enlaqualellma­teix surt a les finestres d’un edificide Gràcia amb la resta de l’orques­tra. “És original, plena d’emoció isensibilitat”, diu. “Heu aconseguitdesprésdelsJocsOlímpicscrearunmoviment cultural; el meu entusi­asmeserà fàcilde l’encomanar”.Musicalment, Kazushi Ono ha

escollitBrahmscomabasesimfòni­cade lescinc temporadesque tépeldavant ambl’OBC.Ésimportantto­car el nucli del repertori, recorda, iencara que podria haver optat perBeethoven,el fetqueBrahmstinguinomés quatre simfonies ho feia totmés coherent: el seu pla és fer­neunapertemporada.“Ésunamanerade compensar el repertori contem­porani, que serà un terç. Per acon­seguir l’equilibri, les simfonies hande ser realment simfòniques, hande funcionarcomunaarquitectura,comunabasegaudiniana”.Com ja va anunciar La Vanguar­

dia del 19/4/2015, Ono debutaràcom a titular de l’OBC de manerainsòlita,ambelconcertdel20dese­tembre a la SagradaFamília, on so­narà el Rèquiem de Fauré. Un acte

obertalaciutadaniaalqualespodràoptar mitjançant sorteig (regis­trant­se del 18 demaig al 18 de junyals webs Auditori.cat, SagradaFa­milia.cat o LaVanguardia.com). Elconcert inaugural a L’Auditori seràla setmana següent, amb una de lespeces del simfonisme francès queOno tendeix a brodar: Daphnis etChloé, de Ravel, en la versió com­pletaperaorquestraicor(Madrigali Lieder Càmera) i amb Vadim Re­pinalviolí. Isonaràtambélaprime­

ra de les obres que Hèctor Parraoferiràcomacompositor resident.Ono dirigirà quatre programes

més–“ésexcepcionalquenoméssi­gui cinc setmanes, a partir de latemporada següent seran sis mésdos del projecte educatiu”, s’excu­sa–, i ho farà amb la 4a de Brahms ielManfreddeMontsalvatge–“con­tinuaré amb l’estreta relació ambelrepertori català”–; la 5a de Prokó­fiev i el concert per a violoncel deDvorák amb Gautier Capuçon; la

Lang s’estrena també com a solistade la formació, dirigint alhora. Al­tressolistesseranJoshuaBell (Sim­foniaespanyoladeLalo),AlisaWei­lerstein (Concert per a violoncelnúm. 2 de Xostakóvitx); IsabelleFaust (Concert núm. 1 per a violí deProkófiev) o Cañizares (Conciertode Aranjuez). Hi haurà ballets, comelRomeo i Julieta de Prokófiev quedirigiràelmestreBrotons,L’ocelldefoc,ambeljoveLionelBringuieralabatuta o El amor brujo, amb AlbertGuinovart al piano.També al pianoAleksei Volodin oferirà un FestivalGershwin iperNadalhihauràunes­pecialBroadway.Ulla lesmúsiquesdepel∙lícules:aquestcops’escoltaràla de Gladiator (de Hans Zimmer iLisaGerrard),Pirates delCarib i lesmúsiques de Danny Elfman per alsfilmsdeTimBurton.c

L'AUDITORI

Kazushi Ono inaugurarà temporada ambDaphnis et Chloé després del concert a la Sagrada Família

Recerca interiorArkadiVolodós

Lloc idata:Palaude laMúsica(25/IV/2015)

JORGE DE PERSIA

Buscavaainternet ladatadel’últi­ma presentació d’Arkadi Volodósal Palau de la Música Catalana,que recordo com una bona sor­presa en constatar que el pianistarus avançava en la seva carrera

amb un canvi important: del vir­tuosisme sense més ni més, haviapassat aunaestètica interior, sen­sible, en la qual la recerca era evi­dent. Iemvasorprendreentrobaren pantalla un comentari propi­ciatori d’Elsa Álvarez, d’abril del2013, quedeia “Volodósésunpia­nistade raça, potser el Pollini delsnostres dies (que esperem tornara veure algun dia a Barcelona)”.Curiosacoincidència, jaquearaelmític mestre italià era a punt deser reemplaçat per Volodós amb

un programa compromès i dei­xant­nosun recital d’alt calibre.En actitud d’assenyalar coinci­

dències, resulta curiós queaquests dos grans veterans (Polli­ni i Zimmermann) programats endies successius, vancancel∙larpermotius de salut. És cert que hi hauna sensació de fi del món quanveiem poc recanvi en marxar del’escena pianistes com Larrocha,Brendel, Pollini, Argerich, Pires...però aquest recital de Volodós, ifins i tot no famolt un Paul Lewisbastant madur, i el formidablepianismedePerianesi finsi totdeltambécanviantIvanMartin,asse­nyala que hi ha possibilitats enca­ra en la nova generació. Aquests, i

altres que estan en una etapa in­termèdia en la seva carrera, enssorprenen amb una actitud de re­cerca constant. I en aquest sentitArkadi Volodós ha presentat tanten el disseny del seu programa–ben ratificat per lespropines, to­tes d’un caràcter íntim i interior(Mompou, Schumann...)– comenel tractament de les Sis Peces Op.118 de Brahms i molt particular­ment en la monumental Sonatanúm. 21, D. 960 de Schubert (pe­dra de toc, i curiosa i feliçmentmoltpresenta l’escenaridelPalauen els últims mesos), un treballmolt sensible, de contrastos ac­centuats per elaborats matisos,d’interioritat.

El recital va començar amb unexcessiu pedal i ressonància en elTema i Variacions en re menor deBrahms,enunaversiómésprope­ra a la sonoritat deRakhmàninov,però aviat es va encarrilar en laconcentració, en la subratlladadel malenconiós de les primerespecesde l’op. 118 i alhora en la bri­llantor en les tonalitatsmenorsdepur romanticisme. Finalment,l’últimaSonatadeSchubertva seruna rúbrica per pensar, sensible,amb subtil joc de contrastos, maiamb amanerament, i amb un pre­ciosisme interior que constituïauna litúrgiamolt pensada (i senti­da), mantenint un ritme interiorquevadonarunitat a l’obra.c

L E S X I F R E S

El pressupost artísticdela temporada2015­16del’OBCésde2.373.000euros,300.000mésque l’anyanterior,pelsprojectesqueinclouencorsoorquestresmésgrans.

El nou abonament desisconcertshaatret, la tempo­radaencurs, 900persones.

Menors de 35 anys.Ambl’ampliaciódelpreude18eurosvanacudir 1.500per­sonesmenorsde35anys.

39a de Mozart i la 13a de Xostakó­vitx (en llocdel programatL’enfantet les sortilèges de Ravel), i el con­cert de clausura amb la Missa deBernstein, una traca final que mainos’haescoltataBarcelonaiquein­clou instruments de rock, les veusde quatre cors i la del baríton Wi­lliamDazeley.“Éselmissatgedevi­daquevull enviar”,diuOno.Unaaltranovetat:JordiSavalldi­

rigirà per primera vegada l’OBC, alservei de la música antiga. I Lang

Organitza Amb el suport de Patrocina

Fira activa de la bicicletai del cicloturisme

WWW.GIRONABIKEWORLD.COM

1-3 MAIG’15PALAU DE FIRES DE GIRONA DE 10:00 A 20:00 H

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

718000

141874

Diario

294 CM² - 26%

7748 €

39

España

30 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ClbssicaEIs joves mQsics catalansLa pianista argentina Martha Argedch serb la solista en unconcert amb la novell Orquestra Da Camera. Per Marta Porter

Ibemamem ens proposa unconcert de primera. Que hi actu~la gmn Martha Argerich esjamotiu suficient per anar-hi, perbsi a m~s la pianista argentinaofereix un concert arabI’Orquestra Da Camera, la novaformaciO que Ibemamera vacrear fa dos anys -i que vadebutar amb ~xit la temporadapassada- amb musics catalansde primer nivell, es converteixen una tmbada imprescindible.

El concert ~s el resultatd’anys d’aposta d’lbercamerapelsjoves m,’,sics del nostmpals; una aposta feta enmoment de cdsi, retallades a la

cultura i enmig d’un sistemaeducatiu molt Ilunya del delspaisos europeus. Malgrat totsels obstacles, aquests jovesmdsics ban sabut fense unacarmra en el diffcil bmbitnacional i intemaciona[ de lamOsice clSssice i avui es podenrelacionar arab mdsics de tot elm(~n. La Da Camera mcull lapulsi5 i estructura d’unaOrquestra formada perinstrumentistes sorgits deformacions tan prestigiosescom el Quartet Casals, elQuartet Gerhard, el QuartetQuimga i altres mdsicscatalans que col.laboren amb

les mil]ors orquestresinternacionals corn la MahlerChamber Orchestra, I’orquestrade Rbdio Frankfurt, la LucerneFestival Orchestra, Les ArtsRorissants, l’Aced~mia de laFilharmbnica de Barl~n, laSimfbnice de Bamberg, etc.

L’Orquestra Da Camera rep elnom en homenatge aI’Associacid MQsice da Camera,fundada el 1913 i que, dirigidaartl’sticament per Pau Casals, vacrear una potent tradici~filharmbnica que va situar

Argedchcontdbuelx a ferinternacionalI’OrquestraDa CameraCatalunya al centre de I’activitatmusical internacional, i que vaconvidar int6rprets de la talla deStravinski, Falla, Prokdfiev,Rubinstein o Strauss. El concert~s tambd un tribut a Pau Casals,I’Associack~ Da Camera itota lahistbda musical del Palau. Aixf,Martha Argerich obrir8 elconcert acompanyada de latrompetista cetalana MireiaFart, s arab el Concertperapiano i trompeta ndm. i deXostak~vitx; seguir~ la Simfoniandm. 4 de Beethoven i tancarb lanitel Concett per a vioi[ en lamenor, BWV1041de Bach. Lapres~ncia d’Argerich significetamb(~ un pas endavant en lainternacionalitzaci6 deI’Orquestra Da Camera, que t~previst fer gires per Espanya,Alemanya i Portugal.

MatUre Argedch ser~ el do. 6el Palau arnb la Da Camera.

441Compra entrades i mserva taula a ",aw~.flmeo~.cet

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OCIO

Semanal

520 CM² - 100%

3672 €

44

España

30 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

AOpinióA5Diari d’Andorra Dimecres, 29 d’abril del 2015

Parlar davant de tanta gent queconeixia i estimava la Mamissa, laSra. Elisa Boronat, podria sem-blar poc necessari. Perquè no calque la majoria dels que heu vin-gut a acompanyar el seu comiatpugueu sentir res de nou, res queno tingueu prou clar als vostrescors.

Per això miraré de trobar el tomés assemblat a les paraules de

Miquel Martí i Pol quan diu, comsi parlés d’ella, que:

“Em costa imaginar-te absentper sempre,tants records de tu se m’acumu-len,que ni deixen espai a la tristesa.Et visc intensament, sense tenir-te.”

Moltes vegades he sentit el quees diu en aquests actes, i sempre

hi he trobat a faltar més referèn-cies a tot el que queda en cadas-cun de nosaltres, quan marxa al-gú tan bo com la Mamissa.

La nostra Mamissa és d’aquellamena de gent que et fa creure enla natura noble de la humanitat,a partir d’avui, el món serà unamica pitjor sense ella, però els va-lors que sempre ens ha tramèsens han d’animar a tots a creure

en la gent i ajudar-nos entre nos -altres a ser una mica millors.

És bo parlar del que ens quedaper seguir aquesta vida amb l’e-xemple dels qui, com la Mamissa,han dedicat la seva als altres, hanajudat tant com han pogut, hanfet de mare a gent de casa nostraque potser la tenien molt lluny. Itot això sense deixar mai de ban-da la pròpia família. Sense deixar

mai de ser un privilegi per als quivam tenir la sort de saber que ensestimava, de vegades sense capmèrit.

Molts de nosaltres ens hemsorprès molt en saber que ja no laveuríem més anant, amb la sevanatural elegància, cap a la piscinaon nedava sota l’aigua cada dia…que ja no podria anar més a fercompanyia a la gent gran de Cla-ra Rabassa… ni a fer de magníficaambaixadora d’Andorra, a lestantes de la matinada, quan inter-venia a La nit dels ignorants, sem-pre defensant la seva Andorra…

Perquè això, i moltes altres co-ses, són les que ens queden d’ella.

Caldria que a cadascun delsqui hem tingut la sort d’estimar-la, ens quedés un petit bocí de laseva bondat. Gràcies Mamissa,gràcies per haver estat tan bonaamb tots.

El món serà una mica pitjor sense ella

Comiat d’Elisa Boronat Joaquínpunt de mira

MARC FORNÉ MOLNÉ I GUILLEM FORNÉ GISPERT

L’actualitat ha agermanat doscantants catalans. El primer, Ovi-di Montllor, arran dels vint anysde la seva mort. I la segona, Tere-sa Rebull, perquè acaba de morirals 95 anys. Tots dos són cantantsreferents de la cançó catalanadels anys del final del franquisme.Això ens dóna peu a parlar d’un ide l’altra.

Ovidi Montllor i Mengual vanéixer al País Valencià, a Alcoi,l’any 1942, en el si d’una famíliatreballadora, i va morir a Barcelo-na, el 1995, a l’edat de 53 anysd’un càncer d’esòfag. Va ser, tam-bé, actor de teatre i de cinema,però, sobretot, cantautor de laNova Cançó Valenciana, amb uninteressant currículum en el qualhi ha 12 àlbums editats i haventparticipat a mig centenar defilms, muntatges teatrals i progra-mes televisius.

Es traslladà a Barcelona l’any1959, amb 17 anys, i al cap de pocja militava en un partit d’esquer -res, el PSUC, i posteriorment espassaria al Partit dels Comunistesde Catalunya. S’inicia com actorde teatre l’any 1965 i aprèn a tocarla guitarra de forma autodidacta iel 1968 (l’any del Maig francès)comença a actuar professional-ment com a cantant i edita el seuprimer disc, La fera ferotge (títold’una cançó seva emblemàtica),que es faria molt popular. I entraa formar part del moviment delsSetze Jutges. Musica poemes deVicent Andrés Estallés, Joan Sal-vat-Papasseit, Pere Quart, Salva-dor Espriu i Josep Maria de Sagar -ra, entre d’altres. El seu accentvalencià i l’entonació, amb unaveu potent, profunda, clara, quedonava a les seves cançons una

dimensió especial, es va guanyarel públic, que aleshores emplena-va els recitals que feien els ele-ments dels Setze Jutges, on tambéhi havia Raimon, un altre valen-cià, aquest de Xàtiva, que va ferfortuna fora de la seva terra d’ori-gen.

Ell amb Raimon, Lluís Llach oFrancesc Pi de la Serra van ser elsmàxims exponents de canalitzarl’esperit de protesta, d’inconfor-misme latent, contra la dictadurafranquista. Aquesta actitud vaprovocar –ja en democràcia– lareacció del govern autonòmic del

PP, que li barrà el pas a la televisióautonòmica, a Canal 9, mentreaquesta va existir. Els mateixosque ara, vint anys després de laseva mort, li neguen el pa i la sal il’acusen de catalanista i d’antiva-lencià.

Els que vam tenir la sort de sen-tir-lo cantar i –sobretot– vibraramb les seves cançons punyentsel tenim ben present i ens sumemals actes que es fan en homenatgeseu a Alcoi, la seva estimada i pe-tita pàtria.

Teresa Soler i Pi (Teresa Rebull)és un altre exponent de cantant

catalana marcada per la seva mi-litància política i sobretot per laguerra civil, que la portà a exiliar-se al sud de França, on s’hi va es-tablir i on hi ha mort, als 95 anys.

Le Teresa Rebull va néixer a Sa-badell (Vallès Occidental) l’any1919, filla d’un matrimoni d’arrelsesquerranes, i companya de Jo-sep Rebull, va militar al partitmarxista del POUM. Quan s’aca-ba la guerra civil (gener del 1939)s’exilia –com ja hem avançat– alsud de França a Banyuls de laMarenda (Rosselló) on participa-rà en la resistència contra l’ocu-

pació nazi. S’havia escapat del to-talitarisme franquista i no estavadisposada que un altre totalitaris-me, el nazi, contaminés la vida deFrança i la seva.

Després de la Segona GuerraMundial (1939-1945) es relacionaamb l’esquerra francesa i es va in-tegrar en el moviment de la NovaCançó a la Catalunya Nord. Elmes de febrer de l’any 1969 orga-nitza una setmana de cançó a laGuingueta d’Ix. En aquest festivalactuaria amb un jove principiantque es deia Ovidi Montllor, LluísLlach i Francesc Pi de la Serra.Molts anys després, el 2006, la Te-resa Rebull rep un merescut ho-menatge al Palau de la Música deBarcelona, on hi participarienl’esmentat Lluís Llach i Josep Te-ro, Joan Isaac, Gerard Jacquet iMarina Rossell, entre d’altres.L’Ovidi Montllor ja feia anys quehavia mort i ben segur que d’estarviu també hi hauria participat.

La Teresa Rebull al llarg de laseva prolongada vida artística vainterpretar cançons de la sevapròpia collita, però també d’altresamb lletra de Miquel Martí i Pol,Josep Sebastià Gual, Papasseit id’altres.

La seva mort a Banyuls de laMarenda ha posat el punt final auna vida d’activista d’esquerres itambé en defensa de la seva esti-mada llengua materna: el català.Una llengua que ens agermana atots siguem catalans, valencians,de la Catalunya Nord, d’Andorrao de les Illes Balears.

Un record per a l’Ovidi Montl-lor, als vint anys de la seva mort, itambé per a la Teresa Rebull. Elsseus testimonis són un referentper a tots nosaltres.

Tots dos són cantants de la cançó catalana que van patir els anys del franquisme

la tribuna

MANUEL CUSACHS

Ovidi Montllor i Teresa Rebull, cantants referents

DIARI D'ANDORRA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

Diario

646 CM² - 77%

766 €

5

España

29 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

6 Flitcroft Street, London WC2H 8DJ T +44 (0)20 3077 4930 www.albion-media.com

The Times

28 April 2015

6 Flitcroft Street, London WC2H 8DJ T +44 (0)20 3077 4930 www.albion-media.com

Financial Times

27 April 2015

1/2

6 Flitcroft Street, London WC2H 8DJ T +44 (0)20 3077 4930 www.albion-media.com

2/2

6 Flitcroft Street, London WC2H 8DJ T +44 (0)20 3077 4930 www.albion-media.com

Classical Source

25 April 2015

6 Flitcroft Street, London WC2H 8DJ T +44 (0)20 3077 4930 www.albion-media.com

Seen and Heard International

27 April 2015

1/2

6 Flitcroft Street, London WC2H 8DJ T +44 (0)20 3077 4930 www.albion-media.com

2/2

6 Flitcroft Street, London WC2H 8DJ T +44 (0)20 3077 4930 www.albion-media.com

Bachtrack

26 April 2015

1/2

6 Flitcroft Street, London WC2H 8DJ T +44 (0)20 3077 4930 www.albion-media.com

2/2