Recull de

Premsa

EL PUNT AVUIDIJOUS, 24 DE NOVEMBRE DEL 201638 | Cultura i Espectacles |

alacantí Ignacio For-nés (1974), conegutcom Nach, és un delsrapers més populars

del panorama musical estatal.Durant la seva trajectòria hapublicat vuit àlbums i ha gua-nyat dos discos d’or. En el seuprimer llibre de poesia, Ham-briento, publicat per l’editorialPlaneta, s’allibera i mostra lesseves emocions més íntimes.

Per què aquesta vegada ha de-cidit fer poesia?Vaig començar amb el llibreperquè vivia sensacions molt in-tenses i vaig sentir que era el

L’moment d’organitzar-les. Sabiaque amb el rap no podria fer-ho ivaig començar a escriure poe-mes. D’aquí n’ha sorgit el llibre,d’una manera molt natural.

Quina diferència hi ha entre laseva poesia i el seu rap?Les temàtiques són diferents.En aquest llibre he plasmat mésnecessitat d’afecte, d’amor, sen-sacions de solitud, d’ansietat,de bellesa. Amb la música tam-bé parlo d’això, però amb la poe-sia m’expresso d’una maneramés intensa i íntima.

Com ha estat el procés d’es-criptura d’‘Hambriento’?Escriure el llibre ha estat anarcaçant sensacions que tenia

dins, trobar paraules i barrejar-ho. Al final ha sortit una creaciómés rica del que esperava quantot estava desorganitzat.

Què hi ha trobat, en vostè?M’he adonat que em sentia méssol i que sóc molt més vulnera-ble del que creia. He sabut do-nar forma a les meves pors, leshe mirades de front i he vist queeren a prop i que moltes vega-des jo mirava cap a un altre cos-tat. També he après a equilibrarla meva part racional amb lapart irracional: he acceptat quela part irracional existeix, peròno et defineix. El llibre m’ha fetcréixer. El títol és Hambrientoper les ganes de viure i d’abas-tar més del que un ésser humà

pot, i aquesta intensitat m’hafet sofrir, aquest sofrimentm’ha fet reflexionar, aquesta re-flexió m’ha fet conèixer-me iaquest coneixement m’ha fetcréixer.

Ha aconseguit saciar la gana?La meva gana no se sacia, peròhe après a conviure amb aquestbuit que tots tenim. És tan sim-ple com conformar-se amb elque es té, encara que soni a tò-pic. M’he adonat que abans vi-via amb les pulsacions accelera-des, volia més i més, i això empodia fer entrar en estats men-tals un xic perillosos. Ara em re-laxo i valoro el que tinc. He vistque, si no alimento tant la mevapart irracional, no morirà. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EntrevistaNach El raper alacantí debuta com a escriptor amb ‘Hambriento’

“He sabut donar forma a les pors”Maria AlemanyBARCELONA

Nach ha publicat un llibre depoemes ■ ÓSCAR FERNÁNDEZ ORENGO

Tres setmanes desprésd’anunciar una sèrie dedotze recitals de comiat almaig al Palau de la Música,Raimon va tornar ahir acomparèixer en públic pera la presentació, al Col·legide Periodistes, de Rai-mon. Paraula i cant (Bro-mera), un llibre de granformat a través del qualAntoni Batista (Barcelo-na, 1952), que des de lapublicació d’un article aDiari de Barcelona l’any1976 ha escrit sobre Rai-mon “en pràcticamenttots els gèneres literaris”,traça la trajectòria de l’au-tor d’Al vent des d’unaperspectiva de “fan, perio-dista, acadèmic i amic”.“Entenc que pugui sem-blar que tot plegat estavaprevist, però aquest llibreno té res a veure amb elmeu comiat”, deixava ahirben clar Raimon.

Tot i assegurar que,simplement, “s’havia dei-xat fer un llibre”, la contri-bució de Raimon i la sevadona Annalisa en el volum

permet veure reproduïdesfotografies poc conegudesdel cantautor, de qui aRaimon. Paraula i cant esrepassa la discografia i elsdiversos llibres que, sobreell, s’han publicat. “És ri-gorós en el que es diu i ambdades exactes”, subratlla-va el cantautor.

Batista, que va quedarimpactat per Raimonquan, a l’escola, un profes-sor francès li va fer escol-tar el disc Raimon al Pa-lau (1967), remarcava laimportància que l’amistathavia tingut en el projecte.“Raimon és com un germàgran a qui demano con-

sells. És lúcid i amb unagran capacitat de síntesi,de manera que, si et dónaconsells, ho fa sempre enforma de subjecte, verb ipredicat.”

La presentació ahir delllibre culmina els actes del30è aniversari de l’edito-rial d’Alzira. ■

Antoni Batista traça en un llibre la trajectòria del cantautor deXàtiva des d’una perspectiva de “fan, periodista, acadèmic i amic”

Guillem VidalBARCELONA

L’amic Raimon

Raimon i Antoni Batista, ahir al Col·legi de Periodistes ■ JOSEP LOSADA

“Si Raimon etdóna consells,ho fa sempre enforma desubjecte, verb ipredicat”

El pianista i director d’or-questra argentí Daniel Ba-renboim presenta aquestvespre al Palau de la Músi-ca el seu piano “somiat”amb una gira per l’Estatespanyol que acabarà diu-menge a Madrid i que l’hadut ja a Saragossa. El con-cert, programat dins elfestival BCN Clàssics, in-clou obres de Schubert,Chopin i Liszt. El seu noupiano, dissenyat per ellmateix al costat del fabri-cant belga Chris Maene,combina els avantatgestècnics moderns amb lapeculiaritat de tenir lescordes paral·leles, com elpiano de Liszt que li haservit de model, en llocde diagonals. Això genera,segons va comentar faun parell de dies en una ro-da de premsa a Madrid,“un so més transparent iclar”.

Sempre compromèsamb l’actualitat, Baren-boim va qualificar de “ca-tàstrofe” l’elecció deTrump “tant si fa el que vadir en campanya com sino”. Respecte a la crisidels refugiats sirians vaadvertir: “No es podrà re-soldre si no es comprènque és un problema uni-versal.” ■

Barenboimpresenta elseu nou pianoal Palau

RedaccióBARCELONA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

130000

23138

Diario

107 CM² - 10%

684 €

38

España

24 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

50 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 24 NOVEMBRE 2016

Barenboimporta al Palau el seunoupianoCLÀSSICA El pianista i direc-tor d’orquestraDaniel Baren-boim lamenta que els políticsen general no siguin “gent degaire cultura” i tendeixin aconsiderar lamúsica comaunacosa “elitista”, i considera “unagran llàstima” que nohi hagieducaciómusical a les escoles.“Lamúsica és de totmenyselitista”, ha subratllat durant lapresentació aMadrid del seuúltim àlbum,Onmynewpiano,i de la seva gira perEspanya,que el portarà aquesta tarda alPalau de laMúsica. El directord’orquestra ha recordat que“quan jo era jove, lamúsicaformava part d’una culturageneral. Avui dia no és el cas: espot sermolt culte sense tenir niidea demúsica. Si no hi hamúsica a casa, no n’hi ha al’escola, vas a laUniversitat i jaés tard. Caldria fer alguna cosaper l’educaciómusical”, haargumentat.El premi Príncep d’Astúries delaConcòrdia ha assenyalat quel’absència d’atenció almóndela cultura està relacionada ambels períodes difícils comels queestà vivint elmón actualment,

fent referència al conflicte siriài les dificultats econòmiquesmundials. “Hi ha coses que sónmés urgents, no pasmés im-portants, que la cultura, i peraixò es tendeix a deixar-la debanda”, ha argumentat. I conti-nuant amb l’anàlisi delmo-ment actual, el pianista argentíha valorat la recent victòria de

DonaldTrumpa les eleccionspresidencials dels EstatsUnitsper assegurar que està “horro-ritzat” amb les propostes queva plantejar el republicà du-rant la campanya electoral. “Sifa el que va dir que faria és unacatàstrofe, i si no ho fa tambého és”.Barenboimactuarà al Palauambel seunoupiano, dis-senyat per ellmateix i el fabri-cant belgaChrisMeane. El nouinstrument que acompanya elmúsic a la gira està basat en laversió restaurada del piano deFranzLiszt queBarenboimvautilitzar en un recital a Siena al2011. Té les cordes rectes iparal·leles en lloc de diagonals,cosa que “genera un soméstransparent i càlid que el queprodueixen els pianosmo-derns”, ha explicat elmúsic.“Nom’havia fascinatmai tantcap piano comel deLiszt”, haconfessat.El pianista ha assegurat queaquest artefacte ésmés sen-sible i cal anar “més ambcompte” a l’hora de tocar-loperquè pot “xisclar” ambmésfacilitat. / Agències

MANE ESPINOSA

Zenet a Barcelona

KIM MANRESA / ARXIU

Daniel Barenboim

PANORAMA

Zenet: “Ja no faig vida nocturna,i això es nota almeu disc”MÚSICA Zenet, un dels can-tautors més originals i icono-clastes del país, presentaaquesta nit a Barcelona elseu esperat nou àlbum Sisucede, conviene (sala Barts,21 h). Una obra on el músicmalagueny aboca uns quantssenyals inequívocs que la sevavida ha canviat considerable-ment. Començant pels hàbits–“La meva vida ja no estàlligada a la nit”– i continuantpel so, amb el qual té molt aveure la presència del brillanti polifacètic músic CarlosNarea com a productor:

“Abans treballàvem ambun so hiperrealista, se sentiafins i tot el lliscar de l’unglasobre la corda, un so gairebébrut, i que tenia molt a veureamb el món on estàvem vi-vint; i ara en canvi, tenim unso net”. Després hi ha leslletres, que destil·len unaalegria de viure plena delluminositat, i, finalment, unestil reformulat que s’acostaals ritmes llatins, cubans icaribenys.

LLEGIU L’ENTREVISTA SENCERAA ZENET ALWEBwww.lavanguardia.com

El SâlmonFest torna amb 22 espectaclesARTS ESCÈNIQUES ElMercatde les Flors i El Graner pre-senten des d’avui la cinquenaedició del Sâlmon Fest, ques’ha convertit en tota una refe-rència de la creació contempo-rània. El programa, que s’allar-garà fins al 4 de desembre,comença avui amb la perfor-mance del coreògraf britànicRobbie Sygne al Mercat de lesFlors. Amb 22 espectacles a lacartellera, fins ara el nombre

més alt d’actuacions en aquestfestival, aquesta edició tindràcom a actuacions destacades ladel ballarí belga JanMartens,que proposa una coreografiamolt física basada en el salt ique va ja per les 100 funcions, ila de Cristian Duarte, quepresenta un espectacle ambcent danses de diverses iconesdel ball. Elena Carmona, direc-tora del festival, destaca que“el Sâlmon és una trobada

entre artistes i espectadors, enquèmantenen un diàleg”.En aquesta cinquena edició, amés, hi col·laboren espaisculturals com l’Antic Teatre,La Poderosa, la sala Hiroshimao elMacba, que acolliran unsquants espectacles. Per la sevabanda, els artistes reclamenel suport de més espais i tea-tres per presentar aqueststreballs dins d’una programa-ció regular. /Celia Alonso

Santi Vila demanaunCoNCAmés eficaç i independentCULTURA ElconsellerdeCul-turade laGeneralitat, SantiVila,vaproposarahira lacomissiódeCulturadelParlamentqueelsparlamentarisdebatin i treba-llinenunareformadelConsellNacionalde laCultura ide lesArts (CoNCA)perdonar-liun“nou impuls” imés indepen-dència.SantiVilavadefensar laneces-sitatderellançaraquestorga-nismecreatelmarçdel2009 i

quedesd’aleshoreshapassatpercrisis comladimissiódelseuprimerpresident,XavierBrudeSala,pocsmesosdesprésdesernomenat, i ladimissiód’11dels 12membresambFrancescGuardansal capdavantel2011.PerVila, “seria importantperalCoNCAdel futurques’ocupidel’avaluació i anàliside lespolíti-quespúbliquesculturalsdelGovern, i alhorade laprescrip-ciódelquehauriendeser les

polítiquesculturalspresents ide futur”.El consellervadeixarenmansdelsgrups lamaneradegarantirla independènciadelCoNCA, lareal i lapercebuda: “Nohihauràresistènciaperquè faciunpaperd’absoluta independència ireporti elParlamentcomaúltim imés important interlo-cutor”.Vilava insistirque laculturahadequedaralmargede lluitespartidistes. /Agències

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

249 CM² - 22%

6160 €

50

España

24 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 24 DE NOVEMBRE DEL 201638 | Cultura i Espectacles |

alacantí Ignacio For-nés (1974), conegutcom Nach, és un delsrapers més populars

del panorama musical estatal.Durant la seva trajectòria hapublicat vuit àlbums i ha gua-nyat dos discos d’or. En el seuprimer llibre de poesia, Ham-briento, publicat per l’editorialPlaneta, s’allibera i mostra lesseves emocions més íntimes.

Per què aquesta vegada ha de-cidit fer poesia?Vaig començar amb el llibreperquè vivia sensacions molt in-tenses i vaig sentir que era el

L’moment d’organitzar-les. Sabiaque amb el rap no podria fer-ho ivaig començar a escriure poe-mes. D’aquí n’ha sorgit el llibre,d’una manera molt natural.

Quina diferència hi ha entre laseva poesia i el seu rap?Les temàtiques són diferents.En aquest llibre he plasmat mésnecessitat d’afecte, d’amor, sen-sacions de solitud, d’ansietat,de bellesa. Amb la música tam-bé parlo d’això, però amb la poe-sia m’expresso d’una maneramés intensa i íntima.

Com ha estat el procés d’es-criptura d’‘Hambriento’?Escriure el llibre ha estat anarcaçant sensacions que tenia

dins, trobar paraules i barrejar-ho. Al final ha sortit una creaciómés rica del que esperava quantot estava desorganitzat.

Què hi ha trobat, en vostè?M’he adonat que em sentia méssol i que sóc molt més vulnera-ble del que creia. He sabut do-nar forma a les meves pors, leshe mirades de front i he vist queeren a prop i que moltes vega-des jo mirava cap a un altre cos-tat. També he après a equilibrarla meva part racional amb lapart irracional: he acceptat quela part irracional existeix, peròno et defineix. El llibre m’ha fetcréixer. El títol és Hambrientoper les ganes de viure i d’abas-tar més del que un ésser humà

pot, i aquesta intensitat m’hafet sofrir, aquest sofrimentm’ha fet reflexionar, aquesta re-flexió m’ha fet conèixer-me iaquest coneixement m’ha fetcréixer.

Ha aconseguit saciar la gana?La meva gana no se sacia, peròhe après a conviure amb aquestbuit que tots tenim. És tan sim-ple com conformar-se amb elque es té, encara que soni a tò-pic. M’he adonat que abans vi-via amb les pulsacions accelera-des, volia més i més, i això empodia fer entrar en estats men-tals un xic perillosos. Ara em re-laxo i valoro el que tinc. He vistque, si no alimento tant la mevapart irracional, no morirà. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EntrevistaNach El raper alacantí debuta com a escriptor amb ‘Hambriento’

“He sabut donar forma a les pors”Maria AlemanyBARCELONA

Nach ha publicat un llibre depoemes ■ ÓSCAR FERNÁNDEZ ORENGO

Tres setmanes desprésd’anunciar una sèrie dedotze recitals de comiat almaig al Palau de la Música,Raimon va tornar ahir acomparèixer en públic pera la presentació, al Col·legide Periodistes, de Rai-mon. Paraula i cant (Bro-mera), un llibre de granformat a través del qualAntoni Batista (Barcelo-na, 1952), que des de lapublicació d’un article aDiari de Barcelona l’any1976 ha escrit sobre Rai-mon “en pràcticamenttots els gèneres literaris”,traça la trajectòria de l’au-tor d’Al vent des d’unaperspectiva de “fan, perio-dista, acadèmic i amic”.“Entenc que pugui sem-blar que tot plegat estavaprevist, però aquest llibreno té res a veure amb elmeu comiat”, deixava ahirben clar Raimon.

Tot i assegurar que,simplement, “s’havia dei-xat fer un llibre”, la contri-bució de Raimon i la sevadona Annalisa en el volum

permet veure reproduïdesfotografies poc conegudesdel cantautor, de qui aRaimon. Paraula i cant esrepassa la discografia i elsdiversos llibres que, sobreell, s’han publicat. “És ri-gorós en el que es diu i ambdades exactes”, subratlla-va el cantautor.

Batista, que va quedarimpactat per Raimonquan, a l’escola, un profes-sor francès li va fer escol-tar el disc Raimon al Pa-lau (1967), remarcava laimportància que l’amistathavia tingut en el projecte.“Raimon és com un germàgran a qui demano con-

sells. És lúcid i amb unagran capacitat de síntesi,de manera que, si et dónaconsells, ho fa sempre enforma de subjecte, verb ipredicat.”

La presentació ahir delllibre culmina els actes del30è aniversari de l’edito-rial d’Alzira. ■

Antoni Batista traça en un llibre la trajectòria del cantautor deXàtiva des d’una perspectiva de “fan, periodista, acadèmic i amic”

Guillem VidalBARCELONA

L’amic Raimon

Raimon i Antoni Batista, ahir al Col·legi de Periodistes ■ JOSEP LOSADA

“Si Raimon etdóna consells,ho fa sempre enforma desubjecte, verb ipredicat”

El pianista i director d’or-questra argentí Daniel Ba-renboim presenta aquestvespre al Palau de la Músi-ca el seu piano “somiat”amb una gira per l’Estatespanyol que acabarà diu-menge a Madrid i que l’hadut ja a Saragossa. El con-cert, programat dins elfestival BCN Clàssics, in-clou obres de Schubert,Chopin i Liszt. El seu noupiano, dissenyat per ellmateix al costat del fabri-cant belga Chris Maene,combina els avantatgestècnics moderns amb lapeculiaritat de tenir lescordes paral·leles, com elpiano de Liszt que li haservit de model, en llocde diagonals. Això genera,segons va comentar faun parell de dies en una ro-da de premsa a Madrid,“un so més transparent iclar”.

Sempre compromèsamb l’actualitat, Baren-boim va qualificar de “ca-tàstrofe” l’elecció deTrump “tant si fa el que vadir en campanya com sino”. Respecte a la crisidels refugiats sirians vaadvertir: “No es podrà re-soldre si no es comprènque és un problema uni-versal.” ■

Barenboimpresenta elseu nou pianoal Palau

RedaccióBARCELONA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

130000

23138

Diario

525 CM² - 49%

3352 €

38

España

24 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

LLL

espectacles 24 DE NOVEMBRE DEL 2016 61DIJOUS

un fitxatge dels 90, el bateria Pat Mastelotto, i tres incorporacions re-cents, els també percussionistes Ga-vin Harrison (exmembre de Porcu-pine Tree) i Jeremy Stacey, i el can-tant i guitarrista Jarkko Jakszyk, a qui fa 12 anys vam poder veure a Luz de Gas al capdavant del projecte de revival 21st Century Schizoid Band. Al centre, la matemàtica guitarra de Fripp, una icona del rock avant-guardista, reclamada al llarg dels anys per artistes com David Bowie (Heroes) i Peter Gabriel (els seus dos primers discos), i enrolada en des-perts tàndems amb Brian Eno, An-dy Summers (The Police) i David Syl-vian.

CANÇONS RECENTS / Per a Levin, «ser part d’aquest grup és sempre un gran desafiament» i, encara que ad-verteix que hi ha «moltes diferènci-es» entre l’actual formació i les de les dècades dels 80 i els 90, s’ho pren amb un cert ànim desafiador. «Trac-to de mantenir-me a to amb els grans músics que tinc al voltant i provar coses noves», subratlla. «Ens divertim molt. Cada vegada dedi-quem més temps a assajar, a apren-dre composicions tant noves com antigues», afegeix. No publiquen un disc d’estudi des de The power to believe (2003), ni tampoc es plantegen fer-ho, però els seus concerts d’aquests dies in-clouen fins a sis cançons de factu-ra recent, cinc d’elles incloses en di-versos treballs en directe publicats els últims tres anys. «La banda està en un moment molt creatiu», sub- ratlla Levin, que destaca la reinter-pretació creativa de peces del pas-sat, tot acostant-s’hi «com si fossin totalment noves».

MATERIAL CLÀSSIC / Aquesta formació interpreta molt més material clàs-sic que de costum: els cims de Larks’ tongues in aspic, Red, Starless, Epitaph, The court of the crimson king i fins i tot el seu primer hit, 21st Century schizoid man, del 1969, una cançó «divertida de tocar» per a Levin. «El repertori en el qual podem triar s’ha fet bas-tant ampli, i quan toquem dues nits en una ciutat solem fem canvis», anuncia. Aquests repertoris antolò-gics, ¿són una forma de dir-nos que la banda entreveu el seu final? «No», respon Levin succintament. King Crimson torna amb un peu en el futur, com sempre, i amb punts d’ancoratge amb la histò-ria: el saxo de Collins, que «apor-ta un sentiment clàssic i bonic» al so, considera Levin. Cinquena visi-ta a Catalunya després del seu com qui diu mític doblet a Granollers, el 1973, i els concerts de 1982, 2000 i 2003. Tot un esdeveniment. Ci-ta amb un grup que ha deixat em-premta en camps tan distants com el post-rock i el metal d’avantguar-da, de Godspeed You! Black Empe-ror a Tool. Malgrat que Levin enca-ra no se sent en posició d’avaluar el seu llegat. «La meva funció és to-car el baix i l’stick tan bé com pugui. Més m’estimo que siguin els altres els que jutgin». H

J El debut del grup és la seva obra més simfònica, amb boniques peces envoltades en el so de mellotron i amb la veu de Greg Lake, pre-Emerson, Lake & Palmer. Peces de capçalera com la melancòlica Epitaph i la crispada, gairebé hard rock, 21st Century schizoid man.

CINC TREBALLS ESSENCIALS

DISCOGRAFIA

‘IN THE COURT OF CRIMSON KING’ 1969

‘ISLANDS’1971

‘LARKS’ TONGUES IN ASPIC’ 1973

‘RED’1974

‘DISCIPLINE’1981

J Un magnètic disc de transició que va obrir espais de contemplació mística amb improvisacions de contorns free-jazz. Inspirat per les estades de Pete Sinfield a les Pitiüses i la Odissea d’Homer. Hipnòtica Formentera lady.

J Un altre canvi: Fripp alça el to i estableix els paràmetres del King Crimson més agrest, assentat en la seva guitarra incòmoda, en peces com la que dóna títol. Exploració aventurera i lliure amb la veu i el baix de John Wetton i la bateria de Bill Bruford.

J El trio Fripp-Wetton-Bruford firma el seu moment àlgid dels anys 70 combinant duresa i tècnica, senderisme progressiu i emotivitat. L’aïrada Red i la majestuosa Starless, de 12 minuts, constitueixen dos pilars en la trajectòria del grup.

J La reencarnació als 80 va portar noves idees de la mà d’Adrian Belew. Un King Crimson obert a ritmes exòtics, combinant tornades obsessives amb exploracions de guitarra, de la tribal Elephant talk a les metamorfosis de Frame by frame.

Orozco inaugura el nou Room Festival3La primera edició també compta amb Manel i Sidonie

ADRIANA VALERO DENGRA BARCELONA

La històr ia musical de Barcelona no consta sola-ment dels capítols escrits al Palau de la Música Catala-

na, l’Auditori i el Gran Teatre del Li-ceu. També té una secció amb nom propi: la sala Razzmatazz, tal com recorda Juli Guiu, el director de la pròxima mostra que s’allotjarà en aquest recinte, el Room Festival. Aquest cicle de concerts neix amb la intenció de tornar la música a un format «més pròxim, com és el d’aquesta sala de rock de les de tota la vida», explica Guiu, amb una pro-gramació que inclogui artistes de la talla d’Antonio Orozo (encarregat d’inaugurar el festival avui), Manel, Suzanne Vega, Macy Gracy, Sidonie i Natalie Imbruglia, entre d’altres. Els organitzadors, també res-ponsables de l’estiuenc Festival de Cap Roig, confessen que no temen la competència. Malgrat l’enorme oferta de festivals que caracteritza la programació musical de la capi-tal catalana, Guiu manté que està totalment equiparada a la deman-da del públic català i, més concreta-ment, barceloní, «un gran consumi-dor de música en directe». Segons apunta el director, «l’èxit del festi-val dependrà de la proposta», és a dir, de com el públic encaixi «aquest format més íntim a la sala Razzma-

tazz amb el conjunt del cartell» que plantegen. La primera edició del Room Festi-val arriba amb el llistó disparat des-prés que aquest estiu el Festival de Cap Roig batés rècords d’assistèn-cia. La 16a edició de la mostra de la Costa Brava va superar per cinquè any consecutiu les xifres de públic, amb 45.011 espectadors repartits en 23 concerts. Encara que el Room Fes-tival compta amb una programació més reduïda, amb només vuit con-certs confirmats, la seva proposta artística és igualment ambiciosa.

Antonio Orozco serà l’encarregat d’inaugurar avui aquest cicle amb una actuació que s’emmarca dins de la gira de presentació de Destino, el seu setè treball d’estudi. Les entra-des per a l’actuació del cantant de l’Hospitalet es van esgotar fa dies. A la seva actuació la seguirà, encara que no de prop, la del grup barcelo-ní Manel, que pujarà a l’escenari de Razzmatazz el pròxim 25 de gener.

L’actuació Manel forma part de la gira de promoció del seu últim disc, Jo competeixo, en què la banda expe-rimenta amb sons més electrònics sense perdre el seu segell intimista.

CLAUSURA AMB SUZANNE VEGA / Amb un mes de diferència respecte de Ma-nel, els concerts de la banda britàni-ca Level 42 i la cantant australiana Natalie Imbruglia, que torna amb Male després de vuit anys absent en el panorama musical, també aterra-ran a Razzmatazz el 24 i 25 de fe-brer, respectivament. El 25 de març serà el torn de Sidonie, que a un pas de celebrar els seus 20 anys de carre-ra portarà El peor grupo del mundo. Amb només una setmana de dife-rència, l’1 d’abril, Macy Gray visita-rà la sala per presentar Stripped al mateix escenari en què cinc dies més tard el barceloní Ramon Mira-bet pujarà el seu segon treball, Home Is Where the Heart Is. I si Orozco inaugura el festival, la clausura del certamen té prepa-rat un altre plat fort: Suzanne Ve-ga. El 10 de juny, la compositora ca-liforniana creuarà l’Atlàntic per de-mostrar a la capital catalana per què se la considera una de les can-tautores més brillants de la seva ge-neració. Les entrades per als con-certs ja estan a la venda a les pàgi-nes web www.roomfestival.com i www.clipperslive.org. H

CICLE MUSICAL A RAZZMATAZZ

33 Antonio Orozco posa per a una entrevista amb EL PERIÓDICO, en un cèntric hotel de Barcelona.

RICARD CUGAT

La finalitat de la cita és tornar la música a un format «pròxim, com el d’aquesta sala de rock de tota la vida»

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

490000

87909

Diario

627 CM² - 59%

14519 €

61

España

24 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Noviembre/201612 ◆ TeTuán 30 días

La Asociación Danza Down quierecelebrar el “Fair Saturday 2016”–un movimiento global de caráctercultural y social para apoyar a unaoenegé o proyecto social–, con unajornada de puertas abiertas en susede del distrito de Tetuán, ubicadaen la calle de Costa Verde, 15. Seráel próximo 26 de noviembre, a las

18 horas, y bajo el lema “Un díapara cambiar el Mundo a través delArte y la Cultura”, los asistentespodrán presenciar ensayos y pro-yecciones de esta asociación, entrecuyos objetivos destaca el conse-guir a través de la danza la integra-ción de las personas con discapa-cidad intelectual.

En Danza Down se integra laCompañía de Danza Elías La-fuente, compuesta por bailarinescon discapacidad intelectual y conuna trayectoria profesional alta-mente valorada, tras haber actuadoen escenarios como el teatro de laZarzuela de Madrid o el Palau dela Música Catalana, entre otros.

EL RINCÓN DE LA DEHESA

www.amigosdehesa.blogspot.com

Estamos sorprendidos por la noti-cia de la existencia de 120 varie-dades de setas contabilizadas enla Dehesa de la Villa. Estamos ha-blando de una extensión de no másde 70 hectáreas y de un terreno detipo ácido, pero que tiene una granimportancia micológica, por suamplia variedad de ejemplares.

Algunas setas son comestibles,otras pueden ser ligeramente tóxi-cas o llegar a ser mortales. Hayotras setas no tan perjudiciales parala salud, pero que pueden produciralgunos trastornos de diferente sin-tomatología, tanto gastrointestinalo, incluso, otras patologías másperjudiciales para la salud.

Al tratarse de una zona verdedentro de una gran urbe, y conabundante contaminación, hay queser precavidos, ya que absorbendel entorno sustancias nocivaspara la salud.

Para no aburrir al lector connombres que no estamos acostum-brados a leer, preferimos que sedirijan al Centro de Informacióny Educación Ambiental de la De-hesa de la Villa, donde encontrarány pueden consultar el libro ‘LasSetas de la Dehesa de la Villa’, deJosé Castillo Pollán.

¿dónde localizamos las setas?

En la Dehesa de la Villa hay doszonas bien definidas, para la re-producción de setas de diferentestipos; están las zonas ajardinadasy las zonas silvestres. En las zonasajardinadas, por estar éstas rega-das, podemos encontrar familiasde hongos de verano. Es curiosover en algunas de estas zonas los

llamados “corros de brujas”. Estoscorros se encuentran en numero-sos sitios, sobre todo en primavera,cuando la hierba está más alta yson fáciles de encontrar y visiblesa gran distancia, si prestamos aten-ción. En las zonas asilvestradastambién existen “corros de bru-jas”, pero bastante más pequeños,de crecimiento notablemente máslento y, por tanto, más difíciles delocalizar.

Tenemos que añadir que elmundo de las setas tiene su propiaforma de vida. Son seres vivos ycomo tales tienen que subsistir, se-gún sean parásitos, saprófitos osimbióticos.

Por la variedad de árboles, im-posible de encontrar en la natura-leza silvestre, se puede decir queen la Dehesa convergen distintoshábitats. Hay zonas de jarales queson muy importantes para las se-tas. Hay encinas, alcornoques, pi-nos, que son muy abundantes,tanto del tipo carrasco como deltipo piñonero. También hay al-mendros, álamos, fresnos, olmos,robles de tipo albar, así como ce-dros con dos especies, tanto delAtlas como del Himalaya, conmucho interés para la micología,pues aportan especies endémicasy hay algunos eucaliptos rojos.

Este año, y en los primeros díasde noviembre, tendrá lugar la pri-mera exposición micológica de se-tas de la Dehesa de la Villa y de laCasa de Campo. Los ejemplaresrecogidos se podrán contemplaren el Centro de Información yEducación Ambiental de la De-hesa de la Villa y tendrá continui-dad en los próximos años.

Las setas de laDehesa de la Villa

Los “Jóvenes científicos” vuelven a Tetuán

Quijotes del siglo XXI, cuyaDulcinea es la Ciencia

LAURA CONDE

En el programa de la decimosexta“Semana de la Ciencia” en Madrid,del 10 al 18 de este mes, hay unacita ineludible en nuestro barrio.“Jóvenes científicos” ha preparado12 charlas de divulgación científica(con debate posterior) y dos talleresexperimentales, porque, como diceuna de las organizadoras: “La cien-cia es para pasárselo bien”.

Es el quinto año que La biothè-que organiza este evento, y tercerode ellos en Tetuán. Esta vez, la citaserá alternativamente en los doscentros culturales más activos deldistrito: el José de Espronceda, enla calle de Almansa, 9, y el EduardoÚrculo, en la Plaza Donoso, 5.

Nuria Serrano Vinagre, una delas fundadoras de La biothèque,nos cuenta que “ya hay gente queacude a la cita todos los años, por-que es atractivo conocer la Cienciadesde el punto de vista de genteque se está iniciando, que te locuenta de manera sencilla y com-prensible. Amamos nuestra profe-sión y queremos compartirla. Los

avances científicos deben estar alalcance de cualquiera, porque enrealidad nos acaban afectando a to-dos”.

Por su lado, Marta Pérez Illana,dice: “Yo tuve suerte con mi becade doctorado, porque lo normal en

España es tener que esperar unosnueve meses la resolución. Las in-versiones en Ciencia están parali-zadas, sólo funcionan los proyectoscon fondos europeos. Los centrosestán funcionando con la mitad delpersonal requerido, y eso es des-aprovechar recursos”. Y por úl-timo, Laura M. Parro comenta que“es interesante encontrar gente jo-ven interesada en investigación ydivulgación científica en España.Aunque en otros países, como porejemplo Francia, hay muchísimoapoyo económico institucionalpara proyectos como éste”.

¿Que todavía no sabéis de quévan las charlas? Pues no dudéis endescargaros el programa en la sec-ción “Jóvenes científicos” de la‘Semana de la Ciencia’. Porque lostalleres para los peques (y no tanpeques) van a estar divertidísimos,y las charlas abarcan desde la crea-ción del Universo hasta “la fisiolo-gía del sexo”. ¡También podéis se-guirles en el blog La biothèque.orgo en Facebook y Twitter! Buscannuevos colaboradores, ¿a qué es-peráis?

Programa completo de las jornadas,en página 14.

manuel Bautista HidalgoPsicólogo y Psicoterapeuta

análisis Bioenergético

Hipnosis Clínica

Medicina Spagyrica

667 30 59 13 • manuelbaut@gmail.com

Nº Col-M-16241

La Asociación Danza Down tiene su sede en la calle de Costa Verde, número 15.

El 26 de noviembre, en su sede

Una tarde para conocerDanza Down

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

24984

Mensual

274 CM² - 45%

1035 €

12

España

1 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

LA DANZA DE JULIO BOOCA

El ex bailar(n argentino Julio Bocca dirige alBallet Nacional Sodre (Uruguay) en "Copp61ia".Barcelona (Liceu, de116 a120 diciembre) y Ma-drid (Teatr~s del Canal, de127dic, al ldeenero)..~

UN MES CON

RITMOAprovecha el descanso navide~o

para exprimir estas citas culturalesque invitan a cantar y bailar.

DIRTY DANCINGBAILE HIPN©TI@©Baby y Johnny se instalan

en el Teatro Alcal& deMadrid (del 1de diciembre

al 5 de febrero) con esteclasico del cine de los

ochenta convertido enmusical, bajo la direcci6n

de Federico Bellone. Elespectaculo se trasladara

despu6s al TeatroTfvolide Barcelona (del 9 de

febrero a112 de marzo).

"El artepot excesorecorre elle~ado,del

poli[ac6,ticocan[an[c vartista de laMovida TinoCasal. En elMusco dcl

Traie, basra el19 de febrero.

Bebe, madurezy experieneiaMas ~’ntima pero con lamisma esencia de susprimeros trabajos,Bebe vuelve aBarcelona con suexitoso cuartoalbum "Cambiode piel" (Palau dela MOsica (22

diciembre).. ¯ .~

ANIVERSARIOBRITPOPLa banda de Bir-mingham OceanColour Scene celebralos veinte aSos desu c@ebre album"Moseley Shoals"(1996), con una giraque visita Madrid (30de noviembre, LaRiviera), Barcelona (1de diciembre, Apolo)y Zaragoza (2 dediciembre, Oasis).

W99

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

215000

121997

Mensual

513 CM² - 100%

17400 €

99

España

1 Diciembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

El Punt Avui TV-English Hour

23-11-2016

Entrevista a Simon Halsey, realitzada per Marcela Topor.

Enllaç:

http://www.elpuntavui.tv/video/192823991.html