Recull de

Premsa

36 LAVANGUARDIA DILLUNS, 6 JUNY 2016

CITES de la setmana

WOJCIECH PACEWICZ / EFE

FESTIVAL JARDINS DEPEDRALBESDE L’11/VI AL 16/VII

La nova edició delFestival Jardins dePedralbes arrencaaquest dissabteamb l’emblemàticgrup del pop irlan-dès The Cranberri-es. Serà el tret desortida d’un certa-men que només undia després acolliràCarlos Núñez &Celtic Legends ique aquest anyrebrà noms tandestacables com elsde JuanDiegoFlórez, JamesMorrison,MiguelBosé, Charles Az-navour, Paolo Con-te, Tom Jones, PattiSmith, Joan Báez iToquinho iMariaCreuza.

SAVALL, PURCELL I SHAKESPEARE. ElSo original, el cicle amb què Jor-di Savall i els seus conjunts fadeu anys que viuen a L’Auditori,culmina dimarts amb la inter-pretació de The Fairy Queen. Enel 400è aniversari de la mort deShakespeare, Savall presentaaquestaòperadePurcell inspira-da en el Somni d’una nit d’estiuamb tota la càrrega humana deldramaturg anglès i la bellesa iemoció de la partitura.L’AUDITORI. 7/VI . 20.30 HORES.

KAUFMANN, QUI PROMET AL PALAUHO DEU. El tenor Jonas Kauf-mann recupera aquest dijousperal públic del Palau el concert queva cancel·lar l’octubre del 2014.Acompanyat de HelmutDeutsch al piano, el seu etern so-ci, l’aclamat cantant alemany esficarà el públic a la butxaca amb

una vetllada de lied, cita indiscu-tible de la temporada. La calide-sa de la seva veu –i la seva pre-sència escènica– al servei d’unprograma romàntic centrat enRichard Strauss, amb algunespeces deMahler i Britten.PALAU DE LA MÚSICA. 9/VI. 20.30 HORES.

VÍCTOR PABLO PÉREZ DIRIGEIX L’OSV.La Simfònica del Vallès clausurala seva vintena temporada al Pa-lau de la Música amb un intensprograma i amb convidats nota-bles. El trompa solista de la Fil-harmònica de Berlín, StefanDohr, interpretarà el Concertnúm. 1per a trompadeR.Straussen un programa dirigit per Víc-tor Pablo Pérez El plat fort delprograma serà la suite Quadresd’una exposició de Mussorgsky.La formaciódeSabadell tindrà elnord-americà James Ross com atitular les pròximes temporades.PALAU DE LA MÚSICA.11/VI. 20.30 HORES.

ClàssicaMARICEL CHAVARRÍA

MÉS AMBROSIA AL LLIURE. El ciclepoètic Tinta d’ambrosia dirigitper Pau Carrió i amb textos se-leccionats perMartí Sales arribaavui al seu tercer i últim lliura-ment al Lliure de Montjuïc ambel recital dedicat als poetes cata-lans, un recorregut que va delRector de Vallfogona a JoanBrossa, de Maria Mercè Marçala J. V. Foix, de Dolors Miquel aJosep Carner i de Joan Vinyoli aEnric Casasses. Reciten JordiBoixaderas, Eduard Farelo, Mí-riam Iscla i Rosa Renom.LLIURE DE MONTJUÏC. DIA 6. 20.30 HORES

HUMORIMÚSICAACAPPELLA.El fes-tival Variety que se celebra alTeatre Condal acull aquesta set-mana al grup b vocal, un quintetvocal espanyol fundat el 1995que ha aconseguit, després de 20anys de camí professional, con-

vertir-se en tot un fenomen acappella en països com la Xina.A l’espectacle Diversiones origi-nales barregen tots els estils mu-sicals ambel seu inconfusible se-gell d’identitat d’humor imúsicaa cappella.TEATRE COMTAL. DEL 9 A L’11/VI

UNA PERFORMANCE ESPERADA. LaHiroshima presenta el nou tre-ball de la perfomer canadencaDana Michel: Mercurial George.L’artista continua explorant laidentitat negra i queens introdu-eix en el seu particular universabsurd i còmicmitjançant un es-cenari cobert d’objectes de tot ti-pus, des de bosses de tela negra auna tetera o una trompeta. Can-tussejant omussitant,manipula idesplaça els artefactes amb unagestualitat inestable que evoca eltempteig del nen i la tremolor del’ancià.SALA HIROSHIMA. 11/VI. 21 HORES

TeatreJUSTO BARRANCO

Emergències ................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat . 012Sanitat respon ................................ 061Policia ............................................ 091Guàrdia civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona .............. 092Bombers de Barcelona .................... 080Informació carretera ......... 900-123-505Gas Natural ...................... 900-750-750Fecsa-Endesa .................... 902-536-536Manyans 24 h ................. 93-446-59-59Serveis Funeraris de BCN ... 902-076-902Áltima Serveis Funeraris..... 902-230-238

Barcelona ciutat

Intel·ligència artificial: avenços idesafiaments. Conferència acàrrec de Ramon López deMántaras (IIIA-CSIC).Residència d’Investigadors.Hospital, 64 (18.30 hores).

Bibliocurts Off. Projecció delscurts guanyadors de Biblio-curts, el festival de curtmetrat-ges de Biblioteques de Barce-lona.Biblioteca Collserola - JosepMiracle. Reis Catòlics, 16 (19 h).

Trobem-nos amb... Dins el ciclede lectures de La Bressola,trobada amb Empar Molinerper parlar dels seus llibres.Llibreria Documenta. Pau Claris,144 (19 hores).

Los Brujos de Chávez. El perio-dista hispanoveneçolà DavidPlacer destapa la relació delchavisme amb les ciènciesocultes.Àmbit Cultural El Corte Inglés dePortal de l’Àngel (19 hores).

La burgesia empresarial catala-na (1814-1923 aprox.). Confe-rència a càrrec d’Àngels SolàParera, doctora en HistòriaModerna, professora de l’Uni-versitat de Barcelona.Ateneu Barcelonès. Canuda, 6(19 hores).

Mindfulness para vivir sinmiedos. Presentació d’aquestllibre d’Helen Flix.Casa del Llibre. Rambla Catalu-nya, 37 (19.30 hores).

Sabors del romanticisme. Rob-indro Nikolic, clarinet, i EfremGarcía Salinas, piano, inter-preten obres de Bassi-Giampe-ri, Donato Lovreglio i Brahms.Gratuït.Centre Sant Pere Apòstol. SantPere més Alt, 25 (20 hores).

Canção d’Amor. Un viatgepoètico-musical a les terresbrasileres amb la cantant líricai musicòloga Patricia Caicedo,i el pianista Nikos Stavlas.Reial Acadèmia Catalana deBelles Arts de Sant Jordi. PasseigIsabel II, 1 (20 hores). 13 euros.

Cicle Jean Dujardin. Dintred’aquest cicle, projecció de lapel·lícula OSS 117: El Cairo,nido de espías, de MichelHazanavicius, França, 2006,VOSE, 1h39, amb Jean Dujar-din, Bérénice Bejo i AureAtika. 4 euros.Institut Francès de Barcelona.Moià, 8 (20 hores).

TELÈFONS ÚTILS

L’AGENDA D’AVUI

SI DESITJA PUBLICAR UNA ACTIVITAT ENAQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITAL

DE LA VANGUARDIA, ENTREUI CREEU-VOS UN COMPTE A:

WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

MENJAR, SOSTENIBILITAT I DISSENY.Una provocadora conferènciaperformativa del duo austríacHoney and Bunny obre avui elFADfest 2016, que torna a reuniral Disseny Hub Barcelona el mi-llor disseny de l’any en una ex-posició ambels 300 treballs fina-listes de les diferents disciplines.Després d’una setmana intensad’activitats i premis (FAD, Laus,ADI), el festival acabarà dissabteamb un gran banquet popularque vol demostrar que sostenibi-litat i alta cuina no estan renyits.DISSENY HUB BARCELONA. DEL 6/VI AL 12/VI

LA MAINADERA FOTÒGRAFA. VivianMaier va treballar granpart de lasevavidacomamainadera,man-tenint la seva passió per la foto-grafia en secret.Quanvamorir el2009, amb 83 anys, sola i gairebésense diners, ningú no sabia que

aquella discreta passió l’haguésportat a formar un corpus foto-gràfic de gairebé 100.000 nega-tius. Els especialistes la situenentre els millors fotògrafs decarrer del segle XX. FotoColec-tania ofereixunamostrade la se-va obra amb Vivian Maier. InHer OwnHands.FOTOCOLECTANIA. DEL 7/VI A L’1/IX

BARCELONA, A LA SELVA GUINEANA.El Museu de les Cultures delMónafrontaelpassat colonial deBarcelona a través d’Ikunde,Barcelona, metròpoli colonial,que indaga enunepisodi conflic-tiu de la seva història: el centreque l’Ajuntament va crear el1959 a Guinea Equatorial i quedurant una dècada va proveir elsfons zoològics, arqueològics ibotànics de la capital catalana,també el Floquet de Neu.MUSEU DE LES CULTURES DEL MÓN. A PARTIRDEL 10/VI

ArtTERESA SESÉ

CALAMARO, ACÚSTIC I PROPER. Elfestival Guitar BCN porta undels grans iconoclastes de lamú-sica en castellà, Andrés Calama-ro, en la seva versió acústica.Presenta el seuRomaphonic Ses-sions i desbrossarà tangos i incu-nables propis en format quartet,enquèdestacaràelpianodeGer-mánWiedemer, amb qui va gra-var aquell disc.PALAU DE LA MÚSICA. 7/VI. 21.30 HORES

L’ESTRANYA BELLESA D’ISAAC ULAM.Hanpassat tres anysdesdeTem-ple d’aigua i llum, magnífic àl-bum interpretat amb José Do-mingo, i ara IsaacUlamha tornatamb un doble, ambiciós i moltrecomanable àlbum titulat Rat-penat. Una obra de gènesi com-plexa i que feia pressuposar unresultat musicalment ombrívol.Més aviat ha resultat ser tot el

contrari: la llum mana a bonapart de la extensa obra.LA [2] DE APOLO. 9/VI. 21 HORES. 8 I 10 €

EL POP ADICTIU DE JAVIERA MENA.L’excel·lent intèrpret xilena Ja-viera Mena, “la reina del pop xi-lè” i elaboradora d’un suggestiuelectro-pop quemai no deixa in-diferent, torna assaborint elsbons rèdits artístics del seuúltimàlbum, Otra era.LA [2] DE APOLO. 10/VI. 20 HORES. 15 I 18 €

EL RETORN D’OS MUTANTES. El glo-riós combo brasiler, un dels gèr-mens del tropicalisme i faedorsd’un rock psicodèlic amb pinze-llades pop, torna a Barcelona. Labanda liderada per Sérgio Dias,únicmembre original, oferirà unrepertori trufat dels seus gransclàssics i delmaterial del seudiscFool Metal Jack, que va veure lallum el 2013.APOLO. 10/VI. 21.45 HORES. 22 I 25 €

MúsicaESTEBAN LINÉS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

131497

Diario

986 CM² - 87%

24360 €

36

España

6 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

14 20MINUTOS

�

CARLOTA CHIARRONI

GUILLERMO SERRA

�7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

213000

78783

Lunes a viernes

90 CM² - 10%

1352 €

14

España

6 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

03

A R A

D I U

M E

N G

E

Mònica Planas

L a Carmela no és una més. La gent li dirigeix la mirada quan hi passa pel costat i pocs segons després afluixa la marxa o s’atura. Dimecres em vaig asseure vint minuts a contemplar-la des d’un banc que hi ha just al davant. És l’escultura de Jaume Plensa que s’ha instal·lat a tocar del Palau de la

Música. El cap d’una noia bonica. El rostre relaxat i els ulls clucs. Al migdia li cau la calorada a sobre i sembla que la Carmela tanqui les parpelles perquè no l’enlluerni el sol. És com si medités.

Tothom, instintivament, té la mateixa reacció. Busquen l’angle perfecte per contemplar-la, fent uns passos a la dreta i uns passos a l’esquerra, per-plexos davant d’un joc de volums i perspectives màgic que enganya la vista. Uns adolescents que-den fascinats davant la Carmela i riuen mentre donen voltes a l’escultura intentant assimilar la percepció d’aquell immens cap. Una de les noies explica als altres el que està veient però li falten paraules. Imita amb les mans el sentit de la pers-pectiva. La majoria d’observadors, quan troben el punt ideal de contemplació de l’escultura, treuen el mòbil per segrestar la Carmela a l’arxiu personal. Una parella es fa petons asseguda a l’ombra de la immensa peça negra de ferro fos. Segons com, sem-bla que la Carmela esbossi un lleu somriure, amb una calmada indulgència sobre tot el brogit que s’esdevé al seu voltant.

Les obres de Jaume Plensa estableixen un diàleg amb l’entorn. Però sobretot provoquen un vincle amb qui les observa. La Crown Fountain de Chicago, al Millennium Park, n’és potser l’exponent més contundent. En una gran plaça

LA BELLESA DE LA CARMELA

de granit s’alcen, davant per davant, dos murs de vidre. A les façanes hi apareixen projectats ros-tres de persones: gent de Chicago de tota mena d’edats i races. De tant en tant, les cares aclu-quen els ulls, arruguen els llavis i un sortidor gruixut d’aigua brolla de la seva boca. Quan fa bon temps, desenes de nens i adults es remullen a la plaça, que està lleument inundada. La cana-lla, diminuta al costat dels rostres immensos projectats, espera amb delit que l’aigua els caigui a sobre. Miren amunt i criden quan veuen que la cara comença a tancar els ulls.

Al lateral, en un enorme pedrís, mares, pares, turistes i via-nants reposen contemplant la meravellosa videoescultura públi-ca. Altres s’hi remullen els peus, divertits per l’esverament dels nens. És l’art que permet que t’integris en el seu espai, que et convida a fer-li cas, que accelera les emocions, que et fa somriure i que juga. Fins i tot a aquells que no s’han plantejat on rau el sentit artístic ni la sensibilitat estètica. Jaume Plensa és l’artista genial que sap demanar-te que t’atu-ris, que observis, que desacceleris. I que pensis en tot allò que, de cop, et ve al cap quan contem-ples la seva obra: en les vacances, en la teva filla perquè els llavis s’hi assemblen, en la sensació de calma sobtada, en algú a qui li agradaria l’escul-tura, en una professora d’art que vas tenir... Fa que pensis que t’has d’aturar més sovint a gaudir de la bellesa.

• Les obres de Plensa

provoquen un vincle

amb qui les observa

•

Lamartarile

K N O C K O U T

Ara Diumenge

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

119000

22976

Semanal

840 CM² - 100%

4800 €

3

España

5 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles 5 DE JUNY DEL 2016 67DIUMENGE

A rticle 487. Avui és una d’aque-lles columnes en què vull par-lar de tres conceptes que em

van aportar tres amics. Són idees que encara no he utilitzat en cap article però que sempre em ronden pel cap perquè crec que defineixen l’origina-litat que ells posseeixen. Un dels meus amics per aquestes èpoques fa dietes esfèriques. Sols men-ja aliments rodons. Diu que l’ajuda a aprimar-se perquè la forma d’aquest menjar l’omple només de veure’l. Un altre amic quan veiem una pel·lícula i surt un gos sempre em pregunta: «¿Creus que un gos sap que està actuant en un film o pensa que és la vida real?». I una tercera amiga pensa que... Val més que us ho expliqui després del millor de la meva setmana.

Dietes esfèriques

ALBERT

Espinosa

deesi

Tercer lloc. Els homes de Lucho (TV-3). Va ser genial veure les entra-nyes del cos tècnic del Barça. La feli-citat que vessaven tots et feia som-riure i desitjar formar part d’aque-lla emoció conjunta. Segon lloc. Vida total d’Arnold Schwarzenegger (Simon & Schus-ter). Schwarzenegger aconsegueix destil·lar tanta veritat que acabes comprenent per què és com és i com podia haver sigut. Primera lloc. La novena simfonia de Beethoven (Palau de la Música). Va ser preciós assistir al brutal concert de l’Orquestra Simfònica del Vallès i poder aplaudir amb passió l’última actuació amb aquell fantàstic direc-tor emocional que és Rubén Gimeno. I la meva amiga sempre diu que els peus són el reflex dels pares. De

vegades em mostra els seus i em diu que l’esquerre és igual que el seu pa-re i el dret és idèntic a la seva mare. L’altre dia vaig conèixer els seus pa-res i us puc assegurar que els seus peus tenen una retirada a l’energia de cada un dels seus progenitors. Crec que un dia he d’unir els meus tres amics perquè la quarta idea que creïn junts tindrà un potencial expo-nencial. Per cert, la dieta esfèrica la vaig provar i funciona, els gossos sa-ben la diferència i el meu peu dret s’assembla a la meva mare... ¡Bon diu-menge! H

A ‘Vida total’, Schwarzenegger destil·la tanta veritat que entens com és

ta Gruveroba rediviva!», va cridar un fan de l’eslovaca admirat després de sentir la descomunal versió de Dam-rau de la peça de Bellini.

EL PÚBLIC A LA BUTXACA / Va ser el gran moment de la nit juntament amb l’exultant ària de Manon de Massenet. No menys brillant va ser l’encertada Mercè dilette amiche d’I vespri siciliani de Verdi, en què va mostrar la bellesa de tot el seu arc vocal. La soprano va co-mençar ficant-se el públic a la butxa-ca amb Una voce poco fa, l’ària de Rosi-na d’El barber de Sevilla. Era una mane-ra de dir «¡Sóc aquí!», i encara que no va ser del millor del seu recital ja va deixar clar que no defraudaria. Deli-cada a Je veux vivre de Romeu i Julieta i segura i sensible en l’ària d’Amelia d’I masnadieri i en el primer duo amb Testé de l’obra de Verdi, va deixar aclaparat el personal amb la seva pro-pina Oh, mio babbino caro de Puccini, però va resultar poc rellevant la seva última actuació amb un inadequat duet del musical Porgy & Bess. I és que la dispersió de compartir amb un altre protagonista de menys entitat no va propiciar el clímax ide-al per a la implicació plena amb l’art d’una intèrpret tan extraordinària. Tampoc hi van ajudar les incursi-ons orquestrals interpretades per una orquestra de cada cop més qua-litat però desorientada aquesta ve-gada per la minimalista direcció de Francesco Ivan Ciampa. H

LAURENT GUERIN

era en absolut la seva història, sinó la de totes les altres Fátimes, aquells milers de dones que han hagut de passar per la seva mateixa situació. Aquesta era la seva principal preocu-pació, i que la pel·lícula servís com a vehicle de denúncia i també de refle-xió. Volia donar veu a totes aquelles dones que a hores d’ara no en tenen a França. H

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

489000

87773

Diario

255 CM² - 24%

9049 €

67

España

5 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Vuits i nousManuel Cuy~s

’Mecag:oencony’

hies seves MemSries, Jordi Pujol

assevera que de tant en tant aCatalunya li faita un mecagoen-

cony, din ell, "corn el que proferia devegades el men avi Saley mentre tre-bai]ava ales feLxes o aparellava els ca-vails a l’era de la masia". Ja s~ que no~s moda citar Jordi Pujol, i que fins itot pot set contraproduent, per5 joro endavant. S~ tamb~ que si Jordi Pu-jol en la seva vida d’activista i politicava set un productor constant de meca-goenconys, perqu~, si no, no s’explica-rien ni els lets de] Paiau, ni ]a presS, nila fundaci5 de CDC, ni ]a nit del 23 defebrer, ni la creaci5 de TV3 ni moiresobres del sen govern, n’hi va faitar un,li va faitar el mecagoencony personal ifamiliar queli hauria evitat la situaci5en qu~ es troba. Els cops a la taula decasa sSn els m6s dificils i, ]a seva con-tenciS, la de conseqti~ncies m~s fatais.

Jo parlo aquests dies arab moltagent, com parlo tamb~ amb mi mateix,i el que la gent din i el que jo em dic 6sque a Catalunya hem arribat al mo-ment politic del mecagoencony, pro-jectat sobre la CUP, la formaci5 queamb les seres exigencies i les seves

ANTHONY GARNER

justificacions dels aldamfils a l’aire ~liu-re far~ fracassar el proc6s, far~ fracas-sar la politica ordenada i ho far~ fra-cassar tot. Converg~ncia i ERC, unitsen el Junts pel Si, van buscar el suportde la CUP perqu~ deien que els unia el"trencament arab Espanya", que eral’objectiu electoral. Devia ser l’finic ob-jectiu comfi, i encara jo el posaria endubte, perqu~ en tots els nitres la di-verg~ncia ~s tan gran i fins i tot con-tradictSria que els electors tant d’ERCcorn de Converg6ncia, que un dins’hauran de tornar a retratar ales ur-nes, no entenen ni accepten conces-sions impossibles que els aiteren elprogran~a politic i el programa de vida

i els posen en rise els b~ns mo-bles i immobles. Jo no s~ si laCUP perdr& o guanyar~ rots.Fins i tot diria que li ~s indife-rent perqu~ ja t~ el carrer, queen aquest temps de set al Parla-ment ha trebailat a forts. Si ques~ que CDC i ERC, i de propinael proems, en poden perdremolts. L’oposici6 s’ho mira ambun silenci i una complaenqaque ho diuen tot.

Primer la CUP va fer gr~cia, sobre-tot entre e]s que ignoraven corn aetna-yen en els ajuntaments on ja tenienpres~ncia: aquelles samarretes, aque-lla manera nova de parlar i comportar-se, aquella "coher~ncia" que tothomvein pertot, aquell "antisistema" quees preveia domesticable. Artur Mas en-cara va arab un document a la butxa-ca, versi5 notarial del lliri a lamh, qued6na credit a la CUP. Alguns van arri-bar a dir que els seus militants i sim-patitzants eren els f’flls de ConvergSn-cia. O d’ERC. Puigdemont i Junqueras,no us deixeu usurpar la primogenitu-ra: un bon mecagoencony com el del’avi So]ey, que comen~a a ser tard.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUNT DE VISTA

131000

23138

Diario

439 CM² - 41%

2805 €

2

España

4 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

LA CONTRA

Tinc 71 anys. Vaig néixer a Castejón (Conca). Sóc compositor i cantant. Sóc casat i tinc dos fills,el Pablo (38) i laMaría (37), i tres néts: a cada un li he compost una cançó. Política?Voto nomésals que fan bondat. Sóc catòlic practicant. No puc deixar de compondre

“Ni gavina, ni veler, ni fullesseques:me’ls tincprohibits”

KIM MANRESA

VÍCTOR-M. AMELA IMA SANCHÍS LLUÍS AMIGUET

A quèdedicael temps lliure?A l’arqueologia. Excavotombes antigues. I faig cerà-mica sigillata, ibèrica i ro-mana. I litofanies.

Litofanies?Tulipes de ceràmica transparent, amb es-malts. Também’agrada compondre cançonssota un arbre.

I si em pregunten: “I com és ell?”, quèels dic?Romàntic. I transparent: sóc en cadascunade les meves cançons.

Quantes en porta compostes?Gairebé mil, 500 de les quals les tinc grava-des, per mi o per d’altres.

Quina barbaritat.És un do, sí. No puc deixar de compondre-les, m’encanta.

I no es repeteix?Cada vegada ésmés difícil, cert, però el rep-te m’estimula. Ara sóc més elaborat. I emtinc prohibides certes paraules...

Quines paraules?Veler. Finestra. Papallona. Colom. Oreneta.Pluja al jardí. Sorra blanca. Fulles seques. Celgris. I, per descomptat, gavina.

Ànim.

Gaudeixo, les lletres em brollen amb melo-dia incorporada. Jo parlaria cantant, comenles òperes.

S’esgotaria, vostè.Doncs tinc la veu cada dia millor. Abans eramés prima, fràgil, ara és més sòlida.

I no es cansa dels escenaris?Em tremolen les cames cada primer concertd’unagira.Peròconstato l’afectedelpúblic...i em tranquil·litzo. I hi continuo.

Vol agradar.Segueixo el consell que em va donar el pro-ductor Trabucchelli, que em va empènyer acantar: “La teva obligació és compartir elque fas!”.

Li van empènyer a cantar, diu?Jo volia ser només compositor, i que d’altresem cantessin. Era tan tímid...

Qui li cantava?Hierbabuena, Basilio, Fórmula V, Juan Bau,Karina, Jeanette (¿Por què te vas?), Raphael,Pantoja... Mai no em va atreure pujar a unescenari, però Trabucchelli, que portavaRaphael, em va empènyer.

Des de quan compon?Tenia 16 anys. Vivia a Sevilla, estudiava a laUniversitat Laboral, lluny del poble... Emsentia molt solet... I vaig compondre Niebla

–què dolenta que era!– pensant en una mo-disteta quem’agradava...

Qui li va ensenyar a compondre?Ningú. Tenia una guitarra, la tocava d’oïda,havia oblidat el poc solfeig que sabia, i vaiginventar un mètode propi per anotar melo-dies. Si un altre músic mira les meves notes,no entendrà res.

D’on li ve la fertilitat creativa?No ho sé. El cas és que lamare cantava sem-pre mentre treballava...

Com era de petit?Inquiet i pedant. “Allà va la plebs”, deia enveure la gent del poble córrer quan arribavael cotxe de línia. Ho devia sentir en algunapel·li de romans. “Tanbocomets, i el queemfas patir...”, em deia la mare.

Per què?Feia trapelleries, i no deixava cap niu sen-cer: pujava fins a lapuntadels arbres... Enca-ra recordo cert ocellet...

Què va passar?Li vaig disparar amb l’escopeta d’aire com-primit i el vaig matar. Fa poc, al mateix ar-bre, hi vaig veure un niu idèntic. I vaig es-campar molles de pa dur al peu de l’arbre,com a reparació...

Què volia ser de gran?Paleta, com el meu pare. Però ell em va ani-mar a estudiar, amb beca. Vaig ser enginyerelèctric: els fanals de la Concha de Sant Se-bastià els vaig posar jo. Allò nom’agradava...

I com va fer el salt?Perunguatequed’unamic, el 1967.Emvadir“porta la guitarra”. Vaig cantar un parell decançons. I les va sentir un productor...

I avui té milions de fans: alguna l’haassetjat?Sónmolt tranquil·les. Una ha creuat l’Atlàn-tic per escoltar-me: l’hi va demanar al seuespòs com a regal després de superar uncàncer. Una radiofonista americana moltfamosa em va demanar relacions, li vaig ex-plicar que estava casat: “Tant de bo el meuespòs fos com tu!”, va sospirar.

Què ha gravat ara?Calma: hi ha una cançó, Tiempo de amor,descartada durant anys, gravada amb unmúsic de Sinatra que emdiu que és lamillorque ha escoltat mai!

I vostè quina cançó seva salvaria?Un velero llamado libertad.

Qui li ha cantat millor?Mocedades.Milloren lesmeves cançons. Entinc pensada una per a ells,Canción del mar.Si volen..., m’encantaria...

Qui voldria que li hagués cantat?Nino Bravo. No va ser possible...

I Julio Iglesias?Li vaig compondre ¿Y cómo es él?, no la vagravar. Un dia li van preguntar per la cançó.

I què va dir, Julio?“Quina cançó? No l’he sentida”.

Fins quan continuarà cantant?Mentre faci feliços d’altres.

VÍCTOR-M. AMELA

José Luis Perales, cantant

‘Calma’M’explica el meu amicArús que en els seus diesde gamberrades radio-fòniques va fer el còm-put de paraules repeti-des en les cançons dePerales: gaviota, lluvia...El cantant va encaixar,van dinar junts, va reco-llir el guant i, des d’ales-hores, Perales descartagaviota (i altres parau-les) de les romàntiqueslletres de l’allau de can-çons que continua com-ponent. Ara en recullalgunes d’inèdites en unnou disc,Calma, quepresenta dimecres vi-nent, 8 de juny, al Palaude laMúsica. Peralesés un home senzill isimpàtic amb un docolossal per compondrecançons, i que s’ha ani-mat també a explicar-seen forma de novel·la:Lamelodía del tiempo

(Plaza & Janés).

$(#(

#

Empresa colaboradora:

Ampliación

de capital

La información aquí contenida no es para su difusión, publicación, ni distribucióndirecta o indirecta en los EstadosUnidos deAmérica, Canadá, Australia, Japóno cualquiera otra jurisdicción en la quedicha distribución, publicación odifusiónsea ilícita. Esta comunicación es un anuncio a los efectos del artículo 15de laDirectiva 2003/71/CEde Folletos y del artículo 28del Real Decreto 1310/2005. Los inversores nodeberían adquirir (o suscribir) ningunade las accionesmencionadasen este anuncio excepto sobre la base del Documento de Registro de la Sociedad y de la Nota deValores y el Resumen (conjuntamente, el Folleto) aprobados y registrados por la CNMV. El Folleto está disponible en la páginaweb de la CNMVy en la página web corporativa de la Sociedad. Consulte con detalle la información sobre riesgos que contiene.

Un gran valorpara todos.

“Súmate anuestro proyecto”

Del 28 de mayo al 11 de junioparticipa en nuestra

ampliación de capital.

Sucursales

914 365 010 @PopularResponde

grupobancopopular.com

DISSABTE, 4 JUNY 2016 SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CONTRAPORTADA

634000

131497

Diario

861 CM² - 76%

21280 €

72

España

4 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

www.diaridegirona.catRECICLEU-ME

DdGDiari controlat Per l’oFicina De juStiFicaciÓ De la DiFuSiÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DEL ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

A més de dirigir diversos tallersd’escriptura, M. Dolors Millatescriu. Acaba de publicar «La filladel Nord», una història de coratge,amors i desamors, que ha vingut apromocionar a Girona

Els Millat tenen res a veure amb elsMillet del Palau de la Música?

Res en absolut, per una sola lletra elsMillat no som milionaris.

Ja que dirigeix tallers d’escriptura:té raó en Mendoza quan diu que lamajoria de llibres són una bírria?

La majoria no, però sí que és veritatque hi ha molta morralla. Hi ha mol-ta gent que escriu –i molta que vol fer-ho– i aleshores, i entre aquesta, forçagent que no té el nivell suficient. Però

vaja, hi ha gent bona. Abans a penes hihavia gent que sabés escriure en catalài avui hi ha autors catalans de bonaqualitat.

Quin és l’error més freqüent de l’es-criptor novell?

Voler escriure la seva pròpia vida,que normalment no interessa ningú,en lloc de buscar una història de debò.Si vols parlar de la mentida, o sobre lacorrupció, munta’t una història que re-flecteixi el que vols explicar. La pròpiavida, per interessant que sigui, no in-teressa el lector, si no és que trans-cendeixi l’anècdota. Les nostres videssón anècdotes.

Per què els catalans llegim més encastellà que en català?

Crec que hi ha una franja de po-R

P

R

P

R

P

R

P

«L’error de l’escriptornovell és escriure lapròpia vida, que no sol interessar ningú»

M. Dolors Millatblació que ha sigut formada en cas-tellà, i li és més còmode. Jo no, a Sortla mestra ens feia classe en català, iquan als sis anys vaig anar a les mon-ges em semblava ser a l’estranger.

Es considera filla del nord?Sí, però no del geogràfic sinó del

meu nord. Tots tenim el nostrenord.

És alguna cosa més que un puntcardinal?

L’acció del llibre passa al nord delCanadà, en una reserva. Però estracta d’un nord no només geogrà-fic, és alguna cosa més.

Comença el llibre amb cita deLeonard Cohen «Hi ha una esclet-xa en totes les coses». Ho creu?

Sota el meu punt de vista sí. Ésuna escletxa que serveix per agafar,si un vol, les regnes de la seva vida.Hi ha coses que ens vénen prede-terminades, però tenim una micad’opció d’agafar alguns trencants.Això són les escletxes que hem d’a-profitar per escapar de la predeter-minació

Hi ha qui escriu per fer diners, hiha qui ho fa per lligar. I vostè?

(Riu) M’agrada fer diners i m’a-grada lligar, però escric perquè sem-pre m’ha agradat. Em dóna vida, emdóna alegria. I sobretot perquèaprenc moltíssim.

P

R

P

R

P

R

P

R

ESCRIPTORA

«Hemd’aprofitar lesescletxes queofereix la vidaper escapar delque estàpredeterminat»

M. Dolors Millatescriu perquè lidóna vida, li dónaalegria i, sobretot,perquè aprèn

CONTRACORRENT

ENTREVISTA DE

albert SolerGIRONA

MA

RC M

ART

Í

9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3

2 3 6 6 5

l PSOE vol apujar més elsimpostos als estalvis. Elpartit que fins el 26 dejuny de matinada encara

liderarà Pedro Sánchez vol guanyarPodem per l’esquerra. L’estalvi és elresultat del que queda al ciutadàdesprés de gastar i pagar impostos,directes i indirectes. En números ro-dons, una persona que guanya25.000 euros l’any paga en impostosdirectes 5.000 euros. De la resta,20.000, suposem que en consumeix18.000, dels quals paga (IVA + IBI +Escombraries + Cotxe + etc) un altre20% de mitjana. En total 3.600 en im-postos indirectes que quasi mai estenen en compte. Sumats als 5.000dels directes; dels seus ingresos pagaen impostos un 34,4%. Això, supo-sant que no ha tingut una herènciaprèvia o té un petit patrimoni. Dels2.000 que –penso que és quasi unmiracle– estalvia,  els pot dedicar aposar-los en dipòsits, que ara ja nogeneren interessos, o a la borsa, di-rectament o indirectament.  Els im-postos a les plusvàlues al capital fi-nancer ja són d’entre el 19% i el 24%depenent de la antiguitat dels valorsi el nivell d’ingressos. El PSOE estu-dia augmentar aquests percentatgesi anivellar-los al marginal dels im-postos al capital. Al pas que anem,Espanya es convertirà en el país delmón on es castiga més el seu ciutadàper treballar, guanyar diners i estal-viar. Al final, sortirà més a compteestar a casa plegat de braços, fer d’o-kupao guardar els diners sota el ma-talàs. Els que s’inflen la boca parlantde combatre el frau fiscal no s’ado-nen que, amb mesures més imposi-tives, el fan créixer. Els 200.000 mi-lionaris que hi ha a l’Estat ja tenenmoltes fórmules per pagar poc. Alpas que anem, la clase mitja acabarádesapareixent. I qui pugui, emi-grant.

EESTALVIS

L’APUNT FINAL

Director aDjunt D’eXPanSiÓn 

Martí Saballs

CUP TELECOMUNICACIONS S.L.

AMB VODAFONE JA NO PAGUES ROAMING!!

Tant si ets empresa com si ets particular. Consulta’ns condicions

TEL. 972 105 105 – MAIL: info@cuptel.es

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CONTRAPORTADA

34000

5517

Diario

683 CM² - 61%

1494 €

56

España

3 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

■ Diari de Girona DIVEnDRES, 3 DE JUny DE 2016 45

MÚSICA I TEATRE

Xoc de trens: Els Claypool (Pri-mus) i Sean Lennon uneixen forcesper confeccionar un disc de spacerock amb generós amaniment psi-codèlic i el resultat és un suggestiuviatge sonor amb escala en els anyssetanta i abundància d'ingredient li-sèrgic. Un divertit exercici d'estilamb més força del que sembla, queseria interessant veure traduït al di-recte, amb Money Mark (BeastieBoys) i Paul Baldi (Fungi Band)completant la formació. Si és que al-gun promotor espanyol s'atreveix,és clar. (SPaCe rOCk) | e.g.

The ClaypoolLennon Delirium

«MOnOliTh Of PhObOS»

ATO RECORDS / PIAS

??? ??

Segon disc del valencià JuanCarlos Sotos, corredor de fons delrock espanyol (La Rocka, JaimeUrrutia) que continua fidel a simateix, grimpant pel mateix arbregenealògic pel qual ho van ferbandes clàssiques de l’escena es-panyola dels setanta i vuitanta,com els Burning o Los Rodríguez,entre moltes d’altres. L'acompa -nyen en el projecte coneguts ve-terans del rock estatal amb classe,com Toni Jurado i Candy Cara-melo, que a més signa la produc-ció. (rOCk eSPanyOl) | e.g.

Sotos«TieMPO al

TieMPO»THE FISH FACTORY

??? ??

Mi & L’Au«fOur Pair Of wingS»

ALTER K

???? ?

Viatge d’anada i tornada

Després d’If beauty is a crime (2012) i H2O (2013), dos interessants treballs en què es van dedicara explorar textures electròniques, Mi and L’Au recuperen el so de tall eminentment acústic que vanconrear en les seves primeres gravacions. El duo format pel francès Laurent Leclère i la finesa MiraRomantschuk, amb la seva base d'operacions a Hèlsinki, on també desenvolupa altres activitatsartístiques (fotografia, escultura, escriptura), torna a utilitzar a Four pair of wings uns recursos que nohavia abandonat, però que ara recuperen el protagonisme perdut fins al punt de convertir-se enprotagonistes gairebé únics. El piano i la guitarra condueixen unes cançons que treuen tot el partit auna veu femenina de qualitats esgarrifoses i misterioses, de vegades es diria que fantasmals. Percontra, es troben a faltar els duets vocals característics de la parella en discos anteriors, que oferienun contrast tímbric molt suggestiu. Four pair of wings és un àlbum auster, gairebé minimalista, quecapbussa l'oient en un somni i és capaç de crear un univers singular a través de les seves cançons, unacaracterística comuna a tota la discografia del duet, producte de l’acusada personalitat d'una parellaque funciona al marge del món, tancat en el seu propi món fantàstic. (dreaM fOlk). | eduardO guillOT.

????? INDISPENSABLE

???? NOTABLE

??? RECOMANABLE

?? INTERESSANT

? FLUIX

DISCOS

EL DUET FORMAT PER MIRA ROMANTSCHUK I LAURENT LÈCLERE TORNA A DONARPROTAGONISME AL PIANO I LA GUITARRA EN UN ÀLBUM AUSTER I SOMNIADOR

PlanningTEATREJOAN PERA ES POSA EN LA PELL DE L’«AVAR» DEMOLIERE EN UNA ADAPTACIÓ DE SERGI BELBEL

Teatre Municipal (girona) � dissabte 4 � 21 h � de 8 € a 28 € � https://gironacultura.koobin.com

Josep Maria Pou dirigeix aquesta adaptació de L’Avar deMolière firmada per Sergi Belbel, amb un elenc encapçalat perJoan Pera i Anna Barrachina. La història de Harpagó, el viduterriblement avar que vol casar la seva filla Elisa amb Anselm,vell i ric, disposat a prendre-la sense dot. Però Elisa vol es casaramb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa del seu parecontractat com a intendent. Al mateix temps, Harpagó i el seu fill,Cleante, rivalitzen per l'amor de Mariana. Per ajudar el seu amo,el criat de Cleante, l'Escletxa, roba l'or d'Harpagó. Acusat en fals,Valeri revela el seu amor per Elisa. Aquest tradicional recurs de laconfessió acabarà desfent el nus de tota la intriga. DdG.

ELS ALUMNES DE L’ESCOLA D’EXPRESSIÓ D’OLOTREPRESENTEN QUATRE IMAGINATIVES OBRES

Teatre Principal (Olot) � dissabte 4 � 18 h � 3 € � http://www.olotcultura.cat

Sota el títol de «Teatre de Collita Pròpia», aquest any elsalumnes del taller de teatre de l’Escola Municipal d’Expressiód’Olot han deixat anar la seva il·limitada imaginació per crear les seves pròpies peces teatrals, amb quatre obres de teatreinspirades en personatges clàssics, però carregades d’humor iamb un toc surrealista, que es representaran aquest dissabte a la tarda al Teatre Principal. Alumnes de diverses edatsinterpretaran Les Caputxetes Forçudes, Els Aladins i lesPrinceses, El Taxi i Sherlock Pop Corn i el misteriós cas de ladesaparició de totes les crispetes del món. DdG.

DANSAMÍRIAM AGUILERA I RITA NOUTEL DUEN LA SEVADANSA INTEGRADA A L’INUND’ART DE GIRONA

Plaça dels Mercaders (girona) � dissabte 4 � 12 h i19.45 h � gratuït � www.inundart.org

Les creadores Míriam Aguilera i Rita Noutel presenten demà,en dues funcions i en el marc de la Mostra i Trobada d’ArtMultidisciplinari de Girona, Inund’art, que se celebra durantaquest cap de setmana, Petit Cyclament, una peça de dansaintegrada en la qual dues dones qüestionen els límits del seucos, prenent les obstruccions com a punt de partida ipossibilitat de creació i expressió. Aquesta peça neix de lanecessitat d’enderrocar estereotips i fer que l’espectador revisiconceptes com la bellesa, allò femení, la dependència i laimportància de la mirada de l’altre. DdG.

MÀGIAEL MENTALISTA JEFF TOUSSAINT EXPLORA ELSPODERS DE LA MENT AL FIMAG DE TORROELLA

Plaça de la Vila (Torroella de Montgrí) � divendres 3 idissabte 4 � 22 h � 15 € � http://fimag-magia.com

El mentalista francès Jeff Toussaint, tot un especialista en l'artde la hipnosi, arriba a la Fira de la Màgia de Torroella de Montgríamb l'espectacle El hipnotista. Una proposta sorprenent icaptivadora que se serveix del poder de la ment per fer gaudir elsespectadors, amb un toc d'humor, sent capaç d'hipnotitzar en unobrir i tancar de boca, desenes de persones. Amb un estil fresc idinàmic propi de l'experiència que dóna l'ofici, aconsegueix crearespectacles sorprenents alhora que divertits. DdG.

MÚSICALOS MAMBO JAMBO PRESENTEN EL SEU«JAMBOLOGY» AL SUNSET JAZZ DE GIRONA

Sunset Jazz Club (girona) � dissabte 4 � 20 h i 23 h � 15 € � http://www.sunsetjazz-club.com

Amb el saxofonista Dani Nel·lo al capdavant, Los MamboJambo, una de les bandes instrumentals més respectades delmoment, presenten en una doble sessió Jambology, el terceràlbum de la seva trajectòria, on continuen mostrant la sevaexplosiva combinació de rock&roll i rhythm&blues, que endirecte guanya encara més energia i puresa. DdG.

El cantant i pianista Michael Feinsteinactuarà en el pròxim Festival Interna-cional de Jazz de Barcelona, el seu de-but a Espanya, segons ha anunciat l’or-ganització del festival. Feinstein pre-sentarà a Barcelona un programa as-sociat a cançons de Frank Sinatra, i queactuarà al Palau de la Música el pròxim19 de novembre. El 48è Festival Inter-nacional de Jazz de Barcelona arrencaràamb una jornada en la qual es barreja

jazz i gastronòmica que està prevista pera l'1 d'octubre al Parc del Centre del Po-blenou, en la qual actuaran una dotze-na de grups i en què s'esperen superarels 25.000 assistents de l'any passat.

El festival també comptarà enguanyamb la presència, una vegada més, delpadrí del pianista cubà Chucho Valdés,que actuarà acompanyat de Joe Lova-no, al capdavant d'un quintet. Repar-tits en les set sales de Barcelona en lesque es programen actuacions, el ca-

lendari d'aquesta edició inclou a altresfigures rellevants com Asaf Avidan,Avishai Cohen, Bill Frisell, Hiromi, JoséJames, Michel Legrand, Madeleine Pey-roux, i Lizz Wright, que ja han confirmatla seva presència a Barcelona.

En l’apartat De Cajón!, que se celebraparal·lelament, de moment s'han con-firmat cinc actuacions destacades, comseran les d'Antonio Lizana, Las MinasPuerto Flamenco, José Mercé, VicenteAmigo i Michel Camilo-Tomatito.

BARCELONA | efe/ddg

Michael Feinstein, al Festival de Jazz de Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

34000

5517

Diario

123 CM² - 11%

323 €

45

España

3 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

E.P. / MADRIDLa Sala Sur del Centro CulturalConde Duque acogerá a partir dehoy de junio la exposición de PHo-toEspaña 2016 ‘¡A las puertas delparaíso! Ensayo fotográfico sobreel migrante, el nómada, el exiliado,el refugiado, el apátrida...’, quepodrá visitarse en el centro hastael 4 de septiembre. Actualmente,en las fronteras de la Unión Euro-pea se reúnen dos colectivos cuyodestino está ligado: los migrantesy los fotógrafos. Los primeros bus-can escapar de la pobreza, la gue-rra o la represión. Los segundosperseveran en su capacidad deproporcionar imágenes significa-tivas o reveladoras.

Los fotógrafos participantes enla muestra son Peter Knapp (1931),Mathieu Pernot (1970), AntoineD'Agata (1961) y John Batho (1931)y desean aportar un testimonio dis-tinto y reconstruir, desde el exterior,la creación de una imagen “com-prometida”. La exposición se com-pone además de una sección histó-rica que pone en relación el trabajode estos artistas contemporáneoscon un conjunto de 20 placas de vi-drio esteroscópicas procedentes dela colección del Musée NicéphoreNiépce (Chalon-Sur-Soane, Fran-cia) de La brigade des Gitans à Di-jon, realizadas entre 1905 y 1910. Lasección histórica incluye ademásuna selección de revistas francesas.

44 CINE

44 EXPOSICIONES

EUROPA PRESS / MADRIDEl cineasta Philippe Faucon reivin-dica el trabajo y el esfuerzo de losinmigrantes por tener una vidamejor en occidente en el filme ‘Fa-tima’, basado en los versos auto-biográficos de Fatima Elayoubi,una inmigrante marroquí queluchó por conseguir una vida me-jor para sus hijos, cuya historia sealzó recientemente con el premioCesar a la mejor película. “Un ár-bol que cae hace más ruido que unbosque que crece, pero hay unanecesidad de hablar del bosqueque va creciendo”, manifestó el di-rector durante una entrevista con-cedida a los medios con motivodel estreno de esta película en Es-paña mañana.

Tal y como explicó, su anteriorpelícula, ‘La désintégration’, abor-da la radicalización del islamismo.Sin embargo, el mensaje que qui-so transmitir a la sociedad fue de-mostrar que se ha hablado muchode las dificultades de los barriossensibles y de problemas como ladroga, la violencia y el yihadismo,pero “muy poco” sobre aquellaspersonas que “se despiertan a lascinco de la mañana para trabajar yofrecer a sus hijos una vida mejorque la que ellos tuvieron”. “Es im-portante darles una presencia quehasta ahora no han tenido”, re-calcó Faucon.

SACRIFICIO Por ello, Faucon hanarrado en este filme el sacrificioy la epopeya de miles de inmi-grantes a partir del dibujo creadobasándose en los textos que la Fa-tima real escribió. Según explicó,su conocimiento del francés erainexistente cuando llegó a Fran-cia y supuso una gran barrera, no

El mensaje que quiere transmitir el director francés Philippe Faucon es sobre las dificultades de los inmigrantes. / E.P.

solo con los vecinos, sino tam-bién con sus propias hijas, naci-das allí, motivo por el que co-menzó a escribir en versos su lu-cha, con el objetivo de expresaren su lengua materna todo aque-llo que no podía pronunciar.

No obstante, y en referencia alyihadismo, Faucon es conscientede la persistencia de aquella reali-dad que narró en su anterior fil-me, que cuenta “la deriva de tresjóvenes nacidos en Francia quetienen la sensación de que no for-

man parte de la sociedad france-sa”. “Es cierto que los que reclutana los posibles yihadistas recupe-ran ese sentimiento que se venentre muchos jóvenes, la idea deque no forman arte de la sociedadfrancesa. Conocen ese sentimien-to muy bien y saben cómo mani-pularlo”, dijo.

Respecto a los retos que tiene lasociedad francesa para conseguirmayores éxitos en la integración deinmigrantes, el cineasta galo señalóque se trata de una historia “llena

El Centro Cultural Conde Duque acogerá la exposición de refugiados de PhotoEspaña

Philippe Faucon refleja el drama de la inmigración en su película ‘Fatima’El cineasta francés reivindica el trabajo y el esfuerzo de las personas que se ven obligadas aabandonar sus hogares para intentar conseguir una vida mejor en los países occidentales

de dificultades y de fracasos”, aun-que también hay “logros”.

“Francia se ha dado cuentapoco a poco de que hay perso-nas que han llegado que formanparte de este país y que han par-ticipado en su historia, y paraque ese país prospere la pobla-ción francesa ha de enriquecersede esas vertientes diferentes”,señaló el cineasta, nacido enMarruecos, hijo de un militarfrancés destinado en Argelia ynieto de andaluces.

VIERNES 3 DE JUNIO DE 2016 EL ADELANTADO DE SEGOVIA

E.P. / MADRIDLa XXI edición del Maratón deMonólogos de la Asociaciónde Autores de Teatro (AAT), enSala Berlanga, se realizará hoycon la colaboración de la Fun-dación SGAE de junio para di-fundir la obra de los drama-turgos españoles y mejorar larelación entre la sociedad y lacreatividad dramática, segúninforma la fundación. En to-tal se reproducirán 17 textosque combinan historias dedrama y comedia y que podrádisfrutar todo el mundo deforma gratuita hasta comple-tar el aforo. Además, en estainiciativa participan directo-res e intérpretes que actuaránen las obras.

La actuación que abrirá alas 19.00 horas esta edición es‘Lady Day’, de Laura Rubio, di-rigida por Carolina África e in-terpretada por Astrid Jones, se-guida por ‘Madera’, de MiguelÁngel Mañas. Después será elturno de ‘Corredores’, de JulioFernández Peláez con DenisRafter y Ruth Gabriel, de ‘Na-vajas’, ‘¿Y tú dónde vives?’ y ‘Megusta todo de ti, menos tú’, unahistoria de amor enfocada enlas relaciones a través de la red.Para terminar, se podrán es-cuchar obras de autores comoElena Belmonte.

La Sala Berlangaacogerá unamaratón demonólogosteatrales

44 TEATRO

CULTURA SOCIEDAD37

El drama de los refugiados centrará la exposición fotográfica. / EUROPA PRESS

E.P. / MADRIDEl compositor español XavierBenguerel recibirá el XIV Pre-mio de Música Iberoameri-cana, ‘Tomás Luis de Victoria’de la SGAE, por la “originali-dad” de sus obras y la asimi-lación de las diferentes co-rrientes musicales, el próxi-mo miércoles 8 de junio,según informó la fundación.El galardón también fue otor-gado al compositor por la “re-levancia” de su trabajo, queha “trascendido” las fronterasdel ámbito iberoamericano.Xavier Benguerel nació enBarcelona pero marchó aSantiago de Chile como exili-dado junto a su familia, re-gresó a España en 1954, añoen el que comenzó a formarparte de la ‘generación del 51’.

La obra por la que Bengue-rel ha pasado a ser conocidointernacionalmente es ‘LlibreVermell’, composición basadaen los cantos y danzas del si-glo XIV y que se estrenó en1988 en el Gran Teatro del Li-ceo de Barcelona en 1988. En2005 fue nombrado Patrón deHonor de la Fundació OrfeóCatalà-Palau y cedió obras a laBiblioteca de Cataluña.

Xavier Benguerelrecibe el PremioSGAE de MúsicaIberoamericana

44 GALARDONES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

21000

2822

Diario

109 CM² - 10%

262 €

37

España

3 Junio, 2016

ORFEO CATALA

IIIII MOs,c~ I Festival de MOsica iVeu IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

II VIRTU6$ U n delsjoves pian istes catalansdestacats, Llu[s Gran , a I’auditori del Berger BalaguerIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIILLU~S G RANI~Auditori del F~rurn BergerBalaguer de VilafrancaDiumenge 5, 19h

3d8Vilafranca

Diumenge a la tarda arriba elpemiltim concert del Festi-val de Mfisica iVeu i darter demtisica cl/~ssica que organit-zen la Fundaci6 Pinnae i lo-ventuts Musicals en aquestasegona edici6. Ser~ de lad’un dels joves pianistes ca-talans m~s destacats del mo-ment, Lluis Gran~, arab la in-terpretaci6 integral de la suiteper a piano Goyescas d’EnricGranados, de qui es comme-mora el centenari de la sevatrggica mort. Probablementl’obra mestra del compositorlleidat/~ de la m~ d’un dels mi-llors interprets actuals i ques’inclou dins els actes com-

Lluis Gran~, un dels pianistes m~s sol licitats I ~D8

memoratius de l’Any Grana-dos. Gran~ ~s considerat perla critica corn un "pianista encami exemplar" i ~s un delsnoms m~s sol’licitats entresles promeses del panoramapianistic actual. Tamb~ inter-pretarfi obres d’Albeniz. Desdel seu debut al Palan de laMtisica amb Ibercamera ha es-tat convidat a formar part defestivals corn el Pan Casals delVendrell o el Festival Intema-cional de Santander. La sevatrajectSria l’ha portat a tocaren alguns dels auditoris m~s

importants de l’Estat corntamb~ en paisos corn Cuba,Alemanya, Tunisia, It~lia iHolanda. Ha estat guardonatamb nou primers premis en-tre els quals es troba l’InfantaCristina i el Concurs Interna-cional de piano d’Andorra Ali-cia de Larrocha. Els menors de14 anys tindran l’acc~s gratuitsempre que vagin acompa-nyats d’un adult. E1 preu del’entrada ~s de 6 euros i al fi-nal del concert hi hanr~ unacopa de cava Lficrima Baccusi un tast de catfinies.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

2696

Semanal

177 CM² - 20%

156 €

48

España

3 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

En el debat sobre el model de gesti6

de L’Atl/~ntida, intervenen tamb6 elspatrons de la Fundaci6 que no osten-ten representaci6 politica. En aquest

article defensen el model actual degesti6. Consideren que el debat no hade ser entre ’pfiblica’ i ’privada’ sin6

entre ’directa’ o ’indirecta’.

La Fundaci6 L’Atlbntida:gesti6 pt)blica o privada?Fauns mesos, l’Ajuntament de Vic va aprovar unamoci6 per promoure un proc6s participatiu ambl’objectiu de revisar el model de gesti6 del serveipflblic de l’Emvic (Escola de Mflsica, Conservatorii Aules associades de Vic) i el CAE (Centre d’ArtsEscSniques d’Osona), que actualment estan gesti-onats per la Fundaci6 L’AtlAntida en r~gim de con-cessi6 administrativa.

Gesti6 eficient i transparent.La Fundaci6 L’AtlAntida 6s una entitat sense Animde lucre, de servei pdblic, que va guanyar el con-curs pdblic convocat per l’Ajuntament de Vic des-pr6s de valorar l’experibncia d’altres ciutats quetamb6 ofereixen aquests serveis. Les decisions dela Fundaci6 es prenen en el Patronat que presideixl’alcaldessa i que t6 coma patrons dos regidors del’equip de govern i un d’un partit de l’oposici6,l’alcalde de Tona (en representaci6 de les escolesassociades), un parr6 nomenat per la presidenta,i set patrons en nom del Patronat d’Estudis Oso-nencs, tots ells escollits per la seva experi~ncia enla gesti6 pOblica i privada, i en els coneixementsdel m6n de la cultura i de la mflsica en particular.Els patrons no reben cap remuneraci6 econbmica is6n els responsables de la gesti6 de la Fundaci6.

Fins avui la gesti6 ha estat ajustada a la llei, abso-lutament transparent, i amb totes les decisionscompartides i preses conjuntament amb l’Ajun-tament, a trav6s dels seus representants al Patro-nat. Recentment, s’ha creat el Consell Assessorde Programaci6 de L’AtlAntida, format per perso-nes dels diversos sectors culturals i esc~nics de lacomarca. Aquest ConselI ajudarA a copsar millorles voluntats i els punts de vista sobre Ia progra-maci6 estable. Tamb6 s’ha iniciat un programa decoproduccions amb companyies locals, regularit-zant i potenciant el que fins ara ja s’ha anat lent demanera puntual.

Resultats econbmics i academics molts satisfac-toris.Els resultats econbmics mai no han presentat d~fi-cit i la Fundaci6 L’AtlAntida sempre ha tingut unavaloraci6 per sobre de la mitjana en els CerclesComparatius, amb altres entitats culturals, de laDiputaci6 de Barcelona. La Fundaci6 es finangaamb un 58,65% d’aportaci6 pflblica, del qual un54,43% correspon a l’Ajuntament, un 37,17% derecursos propis (taquillatge, quotes, lloguers), i 4,18% de patrocinis i mecenatges.

Les dades referents a la qualitat de l’educaci6s6n absolutament satisfactbries i amb indicadorsmillors que els d’altres escoles de mflsica. Podemdir que 6s un centre referent en aspectes basicscom la interrelaci6 amb els d’ensenyament gene-ral de la ciutat. I tamb6 per la seva activitat ambles diverses entitats socials, culturals i educatives.S’hi desenvolupen programes educatius adreqatsa totes les edats i de tots els estils musicals, l~s elcentre m6s gran del pals, amb uns 1.500 alumnes,la qual cosa vol dir que la ratio d’alumnat/poblaci6supera la mitjana europea. La influbncia de l’escolaarriba a una poblaci6 de 75.000 persones. De mitja-ha, el 20% dels alumnes de Conservatori accedei-xen als estudis superiors de mfisica. Actualmenthi ha una vintena d’exalumnes als millors centresd’Europa. Aporta un hombre d’alumnes a la JoveOrquestra National de Catalunya, per sobre de lamitjana. Actualment, un dels principals objectius6s el d’avanqar en els processos d’inclusi6 social

Pel que ja al CAE, la programaci6 6s molt diversa

donat que vol arribar a tots els pdblics possibles.L’ocupaci6 mitjana 6s del 70%, i les activitats detota mena ocupen el 74% del calendari, exclbs elmes d’agost. A part de la programaci6 publicitada,s’ocupa en un percentatge molt alt a trav6s de l’Em-vic i altres activitats com l’Aula de la Gent Gran,les graduacions de la UVic, presentacions, congres-sos, actes de les diverses escoles de la ciutat, de lesescoles de dansa, etc.

Gesti6 pdblica o privada. En qualsevol cas, sem-pre serA un servei pfiblic.El correcte, a l’hora de preguntar-se sobre el modelde gesti6, 6s si ha de ser una gesti6 directa o indi-recta, m6s que si ha de set de gesti6 pfiblica o priva-da. Aquests s6n termes que poden confondre per-qub el servei, tant si es fa d’una maneracorn d’una altra, sempre 6s municipal, i,per tant, sempre 6s p~blic.

La gesti6 indirecta (privada) suposacontinuar com fins ara, 6s a dir, amb lagesti6 a trav6s de la Fundaci6 L’AtlAnti-da, arab uns patrons allunyats de crite-ris politics que prenen decisions estric-tament tbcniques.

La proposta de gesti6 directa (pfibli~

ca) consisteix, en aquest cas, a constitu-ir un organisme autbnom respecte del’Ajuntament. Un ens pdblic municipalamb m6s flexibilitat que el mateix Ajun-tament pel que fa a la contractaci6, i querequereix que els treballadors siguintreballadors pflblics. Les decisions esprendrien en el si de l’brgan rector de[nou organisme, on hi hauria la mateixarepresentaci6 polltica que els regidorsde l’Ajuntament.

Quins efectes t6 el canvi de model degesti6?T6 efectes immediats en la contractaci6de personal pel fet de passar a set unens municipal. El personal de la Funda-ci6 (professorat, personal d’administra-ci6 i serveis, i personal del CAE) hauriade passar uns exAmens que afectarientant els actuals tom els nous. El fet queja tinguin experi~ncia a l’escola no elsgeneraria punts que els beneficiessindavant d’altres professors que es pre-sentessin als exAmens.

T6 efectes immediats en la qualitat del’ensenyament. No tots els cursos s6niguals, per exemple un curs pots neces-sitar m6s violinistes i el curs segfientm6s pianistes, i la funci6 pfiblica no estApreparada per ajustar-se a la flexibilitatque una escola de mflsica necessita.

T6 efectes immediats en els ingressosprocedents d’emitats privades. Si es dei-xa de set una fundaci6 les entitats quepatrocinen o esponsoritzen les activi-tats que s’hi desenvolupen actualment(170.742 euros anuals) deixarien de tenirbeneficis fiscals i perdrien interbs a fer-hi noves aportacions. Tamb6 t6 efec-tes fiscals immediats perqu~ es perd ladeducci6 de I’IVA de l’obra de l’edifici.

L’opini6 del Patronat de la Fundaci6UAtlAntida.Per les raons que s’han explicat en

aquest document, els membres del Patronat de laFundaci6 L’Atl~ntida reiterem la nostra satisfacci6per l’obertura d’aquest debat ciutadA que permetrA,de ben segur, encarar la gesti6 dels serveis pflblicsde la ciutat amb la maxima eficAcia i rigor, alhoraque demanem el vot per l’opci6 "Fundaci6 senseAnim de lucre - gesti6 privada". Tamb6 volem ferconbixer queens posem a disposici6 de tots els ciu-tadans per a qualsevol aclariment -sigui tbcnic o degesti6-- que pugui contribuir a millorar encara m6sla trajectbria de l’equipament.

Enriqueta Anglada. professora i mfisicaLluis Angladc~, bibliotecari i llicenciat en Filosofia(Lbgica), director de l’Area de Biblioteques, lnforma-ci6 i Documentaci6 del CSUCJaume Ayots doctor en Musicologia, director delMuseu de la Mfisica de Barcelona

Joaquim B=d;~ advocat, secretari de la Fundaci6del Gran Teatre del LiceuJoan Oiler, llicenciat en Filosofia i Cibncies del’Educaci6 per la UB. Llicenciat en Administraci6 iDirecci6 d’Empreses per ESAOE, director general dela Fundaci6 0rfe6 Catal~-Palau de la Mfisica Cata-lanaPilar Soldevila, doctora en Administracid i Direcci6d’Empreses i directora de Coordinacid i ProjectesEstratbgics de la Gerbncia Municipal de l’Ajunta-ment de BarcelonaVictor Sunyol, llicenciat en Filologia Catalana,escriptor, editor i professor

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

8675

Bisemanal

726 CM² - 83%

2523 €

33

España

3 Junio, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA