Recull premsa VIII jornades UPEC 2012

2

Difusió i comunicació

Articles / notícies Inserció anuncis OnLine Ara El Triangle El Triangle El Periódico El Viejo Topo Webs Consell Social El Punt - Avui El Periódico Lluita digital El 9 nou Ara Societat.cat L’Independent Independent de Gràcia La Vanguardia

DIARI EXEMPLARS DATA DE

DISTRIBUCIO ARA 35.000 10/06/2012PUNT -AVUI 19.500 08/06/2012UPEC 1.500TOTAL tirada 56.000 MITJA producte mida mm o px insercio L'independent

divendres 1/2 plana 255x175 01/06/2012divendres 1/2 plana 255x175 08/06/2012divendres 1/2 plana 255x175 15/06/2012divendres 1/2 plana 255x175 22/06/2012divendres 1/2 plana 255x175 29/06/2012

1 mes 1 banner 268p x 60p 29/05/2012El Triangle

divendres 1 plana cartell 240 x 289 15/06/2012divendres 1 plana programa 240 x 289 22/06/2012divendres 1 plana programa 240 x 289 29/06/2012

1 mes 1 banner 140p x 140p 29/05/2012El periodico 1/2plana anunci 281x190 27/05/2012El viejo topo 1 plana anunci 210x280 juny El Punt / Avui 19500 encartar dinA 3 plegat 08/06/2012Ara cap de setmana 35000 encartar dinA 3 plegat 10/06/2012

anunci 125x163 17/06/2012 Article juliol

LLUITA DIGITAL -

CCOO digital banner 285x51 29/05/2012 digital noticia 30 linies courier 12 digital anunci 185x140 paper noticia 15 linies courier 12 01 -15/06/2012

El9nou article opinió 700 paraules 25/06/2012

Banners

Anunci per a El Triangle (22 i 29 de juny)

Anunci per a El viejo Topo (edició juny) – El Triangle (15 de juny)

enigma en un parc municipal

investigadala mort d’ausa la ciutadella

HELENA LÓPEZBARCELONA

Una oca i cinc ànecs sense vida van ser retirats divendres del llac

Divendres al matí l’encar-regat de les barques del parc de la Ciutadella es va trobar amb una des-

agradable sorpresa: una oca i tres ànecs blancs morts, i dos de mori-bunds, flotaven al llac, molt con-corregut per les bones condicions climàtiques del matí. Quan va veu-re els animals morts, l’home va avi-sar els agents rurals, que van proce-dir a retirar-los. Els agents estan analitzant els cossos per investigar la causa de les morts. L’ajuntament està a l’espera dels resultats per prendre les decisi-ons pertinents. En paral·lel, els ser-veis municipals han recollit mos-tres de l’aigua que ara analitzen per descartar que les morts d’aquests animals tinguin cap relació amb

la qualitat de l’aigua del llac artifi-cial, tot i que a priori ho descarten, ja que no ha afectat ni els peixos ni les tortugues, unes altres espècies que el mateix divendres convivien a l’estany sense mostrar cap signe de malaltia. Als llacs amb assortidors i movi-ments d’aigua s’hi fan de manera rutinària dues analítiques a l’any (una de legionel·la i una altra, més completa, amb tots els paràme-tres). Segons assenyalen fonts mu-nicipals, al llac del parc de la Ciuta-della l’última analítica d’aigua es va fer ara fa un mes.

MENJAR FERMENTAT / El setembre del 2007, més d’un centenar d’ànecs d’aquest mateix llac van morir de botulisme del tipus C, una malal-tia que no pot afectar les persones. Els animals van contraure l’afec-

litza en zones humides. Les espo-res del bacteri són molt resistents. Poden durar anys al terra i als se-diments si es donen, entre altres condicions favorables, temperatu-res altes (n’hi ha prou amb uns 23 graus), falta d’oxigen i l’existència d’un substrat adequat, com, per exemple, restes de matèria orgàni-ca i restes d’animals vertebrats o in-vertebrats. H

El 2007 més de 100 animals van ser víctimes d’un brot de botulisme

ció després d’ingerir menjar fer-mentat del fons de l’estany o un tros d’algun animal en descompo-sició. Els serveis sanitaris van arri-bar a la conclusió que es tractava de botulisme després de descartar altres malalties més greus, com la grip aviària, possibilitat que van negar les primeres anàlisis porta-des a terme. També va quedar des-cartat ben aviat que la causa de les

morts fos alguna anomalia de l’ai-gua o l’enverinament, perquè en els dos casos també haurien mort la resta d’animals que conviuen al llac amb els ànecs, com ara les co-torres i els coloms. El botulisme aviari és una malal-tia que els ocells desenvolupen des-prés d’ingerir una toxina neuropa-ralitzant produïda pel Clostridium botulinum, un bacteri que es loca-

33 Un tècnic retira un animal mort a l’illa central del llac de la Ciutadella, divendres.

RICARD CUGAT

DIUMENGE44 27 DE MAIG DEL 2012

Núm. 148 - divendres, 1 de juny de 2012

2

CCOO denuncia la creació a les empreses de pràctiques no laborals per a joves qualifi cats Des de CCOO de Catalunya no estem d’acord amb la nova mesura anunciada pel Govern de la Generalitat de facilitar que les empreses ofe-reixin pràctiques no laborals per a joves. Amb un 34,5% d’atur dels menors de 30 anys, creiem que l’oportunitat d’adquirir experiència en un entorn de treball real exigeix, necessàriament, que es realit- zin pràctiques de caràcter laboral. Per CCOO de Catalunya, no es pot buscar abaratir els sous sense reconèixer la relació laboral, ja que es corre el risc de substituir els treballadors ocu-pats per joves qualifi cats més barats, cosa que pot generar una situació de discriminació i de rotació laboral inefi cient.És per això que demanem que les pràctiques a les empreses es considerin com a relació laboral i que no es busqui afavorir només els empresaris que desitgin estalviar costos salarials sense aportar una veritable experiència laboral per als joves ni una perspectiva certa d’inserció en el mercat de treball.

Neix la Federació Europea de Treballadors de la IndústriaRecentment s’ha celebrat el congrés fundacional de la Federació Europea dels Treballadors de la In-dústria, que neix amb el nom d’IndustriAll, fruit de la fusió de la Federació Europea de Metal·lúrgics (FEM), la Federació Europea dels Treballadors de la Mineria, la Química i l’Energia (EMCEF) i la Federació Sindical del Tèxtil i el Calçat. Aquesta nova Federació representarà més de 7 milions de treballadors i treballadores a Europa i se situa com l’organització sindical més potent a Europa per atendre les necessitats dels treballadors de la indústria. D’aquesta manera, sumen forces en la seva lluita per aconseguir una ocupació estable i unes condi-cions de treball decents, i per defensar amb més garanties els drets del conjunt de treballadors de la indústria a Europa. Alhora, té com a objectiu re-forçar el paper dels sindicats en la defi nició de les polítiques industrials a Europa, en el marc de la necessària carta de drets socials europeus.

La Taula de Ciutadania i Immigració contra el decret que elimina el dret a la sanitat de diferents sectors socials La Taula de Ciutadania i Immigració de la Genera-litat de Catalunya, com a òrgan de participació de sindicats, patronals, entitats d’immigrants, ONG i associacions municipalistes i diferents departa-ments de la Generalitat, ha aprovat per majoria un document en què exigeix al Govern central la reti-rada del decret llei que elimina el dret a la sanitat a diferents sectors i, entre d’altres, a les persones immigrades en situació administrativament irre-gular. La Taula dóna suport a la decisió de la Gene-ralitat de no aplicar aquest decret, en coherència amb l’Estatut de Catalunya i de la Llei catalana de l’accés als serveis de sanitat pública. La Taula també ha demanat a la Generalitat que presenti un recurs al Tribunal Constitucional perquè el decret representa una invasió a les competències execu-tives de la Generalitat.

El passat 22 de maig es va viure una gran vaga general de tots els sectors educatius —per primera vegada a l’Estat espanyol—, en contra de les retallades dels governs central (ministre Wert) i català (conse-llera Rigau).A Catalunya, malgrat els ser-veis mínims dictats pel De-partament d’Ensenyament, el seguiment va ser notable: als centres d’infantil i primària, l’ensenyament secundari, les universitats, les escoles bressol, el sector del lleure educatiu…Aquesta vaga, que afectava tant docents com personal la-boral de l’ensenyament públic, centres concertats, el lleure,

l’educació no reglada…, havia estat convocada pels sindicats de l’ensenyament de CCOO, USTEC-STEs, ASPEPC-SPS, FE-TE-UGT i CGT. I comptava amb el suport dels estudiants, així com de moltes famílies, ja que la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) i la Fede-ració d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Ensenyament Se-cundari de Catalunya (FAPAES) havien fet una gran crida a ex-pressar el rebuig de la comu-nitat educativa a les retallades i el suport al manteniment i la millora de la qualitat del siste-ma educatiu.Es van fer diferents manifes-

tacions, la més multitudinària a Barcelona, amb prop de 150.000 persones recorrent el trajecte entre la plaça de la Universitat i el pla de Palau. La mobilització també va estar present a Internet, amb una apagada en negre a la qual es van sumar els webs de la Fede-ració d’Ensenyament i de CCOO de Catalunya.

Gran vaga a l’ensenyament

Contra l’encariment de l’accés a la formació professional

CCOO considera una greu irresponsabilitat la decisió del Govern català d’encarir l’accés a la formació professional (FP) de grau superior. La Generali-tat ha xifrat en 360 euros, per alumne i any, el preu de la nova matrícula.Cal recordar que, en l’actual context econòmic, amb una

taxa d’atur juvenil de més del 45% a Catalunya, imposar un preu suposa situar limitacions a l’entrada a aquests estudis professionals, que gaudeixen de gran prestigi en l’àmbit de l’empresa i d’un alt nivell d’inserció laboral.Lluny de convertir-se en una aposta de futur, l’FP es veu

afectada per les mesures de retallades en l’àmbit educatiu (augment de ràtios, disminució de plantilles, manca de subs-titucions del professorat…), i pateix, a més a més, la para-lització de les iniciatives pre-vistes per actualitzar i moder-nitzar el sistema, aprovades al juliol del 2011.

S’inicia la inscripció a la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya

Amb el lema “El futur és a les nostres mans”, del 2 al 6 de ju-liol tindrà lloc la 8a edició de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), que en-guany se celebrarà als locals de CCOO de Catalunya, a la Via Laietana, 16, de Barcelona.Les jornades se centraran en els difícils temps que vivim i que alguns aprofi ten per justifi -

car les retallades i l’ofegament social que els permet mantenir una estructura econòmica que fa més grans les diferències socials. A la UPEC d’aquesta edició par-ticiparan Arcadi Oliveres, Mila-gros Pérez Oliva, Josep Maria Terricabras, Muriel Casals, Said el Kadaoui, Gerardo Pisarello, Vicenç Navarro, Xavier Vinader,

Pere Pons i Marina Subirats, entre d’altres, i el termini per apuntar-s’hi és del 29 de maig al 29 de juny.

de Gràcia

7

1 de juny de 2012l’independent

El comerç de Gal·la Placídia denuncia que no ha cobrat els ajuts per les obresEls afectats van presentar la petició a la Generalitat a l’octubre per rebre 1.000 euros

La reforma de la plaça Gal.la Placídia segueix el seu camí, vuit anys després dels primers moviments amb la ubi-cació del mercat provisi-onal de la Llibertat. Un cop centrats els canvis en l’estació de Ferrocar-rils, ara els comerciants han aixecat el dit perquè els ajuts promesos per a obres de llarga durada encara no s’han cobrat.

ALBERT BALANZÀ

El vicepresident de l’Associa-ció de Comerciants Portal de la Llibertat, Vicenç Vilches, ha ex-plicat que ara es compliran set mesos des que un grup de comer-ciants de la vintena total d’afec-tats van presentar tota la paperas-sa que els permetia accedir a un ajut de la Generalitat d’un total de 1.000 euros. La documentació havia de justificar que el comerç sol·licitant havia patit una desvia-ció de vendes del 20% a la baixa.

“Nosaltres hem hagut de des-patxar tres treballadors”, apunta Vilches, que regenta una cafete-ria al carrer de l’Oreneta. No és l’únic que s’ha trobat en aquesta circumstància, al marge de la cai-guda de vendes.Es dóna la circumstància que ara s’ha obert la convocatòria anual

XAVI TEDÓ

LES OBRES A GAL.LA PLACÍDIA AFECTEN ELS COMERCIANTS

d’aquests ajuts però els afectats que es van presentar la primera vegada no ho poden tornar a fer però no tenen cap garantia enca-ra que cobraran la primera sol-licitud. Vilches afegeix, però, que GISA sí que va accedir a atenuar les pèrdues pagant 3.500 euros dels llums de Nadal.

SOCIETAT

Mossèn Lladós fa el pregó de Penitents

REDACCIÓ

La Festa Major de Penitents, Taxonera i Mas Falcó va arren-car oficialment amb les prime-res activitats el passat diumen-ge 20 de maig però el pregó de festes no estava programat fins aquest divendres 1 de juliol i fins ara s’ha mantingut gairebé en secret el nom del pregoner. La personalitat triada aquest cop, després de la polèmica elecció l’any passat del comis-saria de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, ha estat mossèn Francesc Lladós, que va ser ca-pellà de la parròquia de Pius X del barri del Congrés però que en aquesta zona va ajudar a donar empenta al barri i va fomentar l’associacionisme i la participació. El pregó es-tà programat a la plaça de la Vall d’Hebron a partir de les 18.30 hores. Entre la resta d’activitats destaca a la part de Penitents l’aniversari del casal d’avis el proper 7 de juny.

Les obres de l’espectacular seu del Col·legi d’Economistes, que encara han complicat més el pas a la plaça, van patir el març passat un retard de tres setmanes per la fallida d’una de les empreses subcontracta-des. No obstant, TAU ICESA va reaccionar amb rapidesa i va recuperar l’activitat. En un comunicat del degà del Col·legi, hi ha el compromís a “recuperar l’endarreriment” i a complir amb els terminis previstos. Les obres de la seu del Col·legi, que va adquirir el solar on hi havia les atrac-cions Caspolino el 2007, ha-vien d’estar acabades en un primer moment el 2010.

Les obres del Col·legi no s’aturen

de Gràcia

9

8 de juny de 2012l’independent

3

Núm. 149 - divendres, 15 de juny de 2012

Centenars de professionals d’empreses de mitjans de co-municació es van concentrar el passat dia 5 a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant la Generalitat, amb el lema ‘S’ho volen carregar tot, també el dret a la informació’. Van exhibir un gran llaç fet amb paper de dia-ri com a símbol de les seves reivindicacions. Els sindicats convocants, CCOO, UGT, SPC i UPIFC, han volgut evidenciar amb aquesta concentració el mal que la reforma laboral fa als mitjans de comunicació. No és una agressió nova, és la ma-teixa que des de fa uns quants anys es va manifestant i ara, amb la nova formulació de la legislació laboral, esdevé més agressiva que mai.

Els sindicats van llegir un mani-fest on denunciaven que s’han destruït 2.000 llocs de treball a les plantilles dels mitjans de comunicació a Catalunya des de l’inici de la crisi, a fi nals del 2008. Tan sols en els últims sis mesos, al voltant de 200 pro-fessionals del sector han perdut la seva feina a Catalunya. Van lliurar també una carta dirigida al president de la Generalitat, Artur Mas, en què li reclamen, un cop més, la necessitat d’una acció positiva i decidida envers els mitjans de comunicació per evitar la seva degradació pro-fessional i la pèrdua de potèn-cia comunicativa. A la concentració, s’hi van aplegar treballadors de mitjans tant de premsa escrita com

La Fundació Cipriano García – CCOO de Cata-lunya organitza l’acte de lliurament del Premi Aurora Gómez a la lluita feminista en l’àmbit laboral, en la seva tercera edició. L’acte tin-drà lloc el proper dijous 21 de juny, a les 18 hores, a la sala d’actes de CCOO de Cata-lunya. En el transcurs de l’acte es donarà a conèixer la candidatura guanyadora i quin ha estat el projecte que s’ha escollit com a guanyador. Com a reconeixement del premi concedit s’atorgarà una escultura de Mercè Riba. En aquest marc, es realitzarà un home-natge de les dones de CCOO a Montserrat Roig: “Somio que tinc les paraules…”. Tenim les seves paraules, que correrà a càrrec del grup de teatre ATRESSÍ de CCOO del Vallès Occidental, que dramatitzarà alguns frag-ments de la seva obra. S’ha editat un opus-cle, ‘Montserrat Roig, el poder de la paraula’, amb un recull de fragments de l’obra literària i d’articles periodístics de l’escriptora que es donarà a les persones assistents a l’acte.

Lliurament del Premi Aurora Gómez amb un homenatge a Montserrat Roig

Centenars de professionals dels mitjans de comunicació protesten contra les retallades al sector

d’emissores de ràdio i cadenes de televisió, que estan patint els efectes més cruents de la crisi en forma d’acomiadaments i retallades salarials i de drets laborals. A l’acte de protesta, també hi van participar més d’un centenar de treballadors del diari El Punt Avui, que s’enfronten a una proposta de retallada salarial d’un 22%, quan al gener una cinquantena de persones ja van ser acomia-dades fruit d’un expedient de regulació d’ocupació.

El dijous 28 de juny, la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC) de CCOO de Catalunya organitzarà un acte de record per a Mercè Serra, que ens va deixar el 9 de maig passat. La Mercè era l’actual secretària de Comuni-cació i Imatge de la FSC estatal, però tenia un ampli compromís amb CCOO: després de passar per l’Agrupació de Policia Local del sindicat, va ser secretària d’Organització i secretària general de la Federació de Serveis i Administracions Públiques (FSAP) i, més tard, secretària d’Organització estatal de la FSAP.L’homenatge tindrà lloc a la sala d’actes de la seu de CCOO a Barcelona, a les 18 h, i en ell recordarem amb fotografi es i vídeos la seva trajectòria.

Acte de record per a Mercè Serra

de Gràcia

9

15 de juny de 2012l’independent

53esportsfutbolara DIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 2012

Dinamarca

AlemanyaDinamarca: Andersen; Jacobsen, Kjaer, Agger, SimonPoulsen; Zimling o Jacob Poulsen, Kvist; Mikkelsen, Eriks-en, Krohn Dehli; i Bendtner. Entrenador: Morten Olsen.Alemanya: Neuer; Bender, Hummels, Badstuber, Lahm;Khedira, Schweinsteiger; Müller, Özil, Podolski; i Gómez.Entrenador: Joachim Löw.

Grup B: 3a jornada.Estadi: Arena Lviv. A les 20.45 h (Cuatro).Àrbitre: Velasco Carballo (Espanya).

ÀLEX GOZALBOBARCELONA

Després d’un debut acci-dentat amb un difícil Po-lònia-Grècia, Carlos Ve-lasco Carballo arbitraràaquest vespre el partit

entre Holanda i Alemanya, que tan-carà la primera fase del Grup B. LaUEFA va revisar la seva criticada ac-tuació, que va incloure dues expul-sions i un penal, i va considerar quel’àrbitre s’havia ajustat perfecta-ment al reglament.

Després de les victòries contraPortugal i Holanda, Alemanya arri-ba al partit amb confiança, peròtambé és conscient que encara no téassegurada la classificació. La selec-ció que entrena Joachim Löw en téprou amb un empat per accedir als

Prèvia

Portugal busca Cristiano i un bitllet per als quarts

manya perd contra Dinamarca re-bent tres o més gols i per només unde diferència (és a dir, victòria dane-sa per 3-2, 4-3, 5-4... que significa-ria la classificació de tots dos).

A terres portugueses no se’ls haescapat la possibilitat de malpen-sar, però el seleccionador PauloBento va voler ser taxatiu. “No hiha cap motiu per dubtar de qui si-gui. Crec en els esportistes, si no,no seria aquí”, va dir en la prèvia.De fet, l’entrenador té una altrapreocupació molt més important:recuperar la millor versió de Cris-tiano Ronaldo.

Després dels dos primers partits,en què CR7 no ha vist porteria, el da-vanter del Reial Madrid és al centrede totes les crítiques. “És un jugadormolt professional i ambiciós”, asse-gurava Paulo Bento en un intent perdefensar-lo, i qualificant de “genera-litzacions” poc importants les críti-ques al seu davanter estrella. Però elcert és que a l’entorn portuguès pre-ocupa aquesta falta de gol de Cristi-ano durant l’europeu, sobretot perles ocasions que té i que no materi-alitza. De fet, el davanter encapçalala llista de jugadors que més vegades

ha xutat entre els tres pals –vuitcops, igual que el francès KarimBenzema–. I entre aquests tirs queno han acabat en gol, en destaquendos contra Dinamarca, quan no vapoder superar el porter en l’un con-tra un. Errors poc habituals en el ca-pità de la selecció.

En qualsevol cas, el seleccionadorno farà canvis en l’equip titular, en-cara que el combinat també hagi re-but algunes crítiques a la zona de-fensiva, ja que ha encaixat tres golsde cap en aquests dos primers par-tits del torneig.

L’última opció per a HolandaSi Portugal sap que amb un triomfgairebé segur que es classifica, Ho-landa és conscient que necessita unmiracle, i dels grossos, per passarronda. Primer necessita superar elcombinat portuguès per dos o mésgols, i confiar que Alemanya derro-ti Dinamarca.

Conscient d’això, el selecciona-dor Van Marwijk apostarà per unequip més ofensiu, tot i que dema-na “paciència” als seus jugadors per-què “no caiguin en l’ansietat” si el golno arriba en els primers minuts.e

Cristiano Ronaldo durant l’entrenament d’ahir de laselecció portuguesa. MARIO CRUZ / EFE

Als de Paulo Bento els cal guanyar contra una Holanda que necessita un miracle per classificar-se

Portugal

HolandaPortugal: Rui Patrício; Joao Pereira, Pepe, Bruno Alves,Fábio Coentrao; Miguel Veloso, Rául Meireles y Moutin-ho; Nani, Hélder Postiga i Cristiano Ronaldo. Entrena-dor: Paulo Bento.Holanda: Stekelenburg; Van der Wiel, Heitinga, Mathijsen,Van Bommel; Van der Vaart, Strootman, Robben, Sneijder,Van Persie i Huntelaar. Entrenador: Bert van Marwijk.

Grup B: 3a jornada.Estadi: Metalist Stadium. A les 20.45 h (Telecinco).Àrbitre: Nicola Rizzoli (Itàlia).

MARTÍ MOLINA

La selecció portuguesa esjuga aquest vespre ser alsquarts de final de l’Euro-copa, en un partit que elsenfrontarà a una Holanda

que està al límit de l’eliminació.Mentre Portugal acumula una victò-ria i una derrota, els holandesos hanperdut tots dos partits i necessitenun miracle en forma de carambolaper poder accedir a la ronda següent.

Portugal tindria gairebé assegu-rat el pas si guanya, excepte si Ale-

Prèvia

Velasco Carballo torna a escenaamb el Dinamarca-Alemanya

quarts de final com a primera degrup. Dinamarca, en canvi, afrontael partit amb molts més nervis, jaque és possible que tan sols li valguiel triomf per classificar-se.

El combinat que entrena MortenOlsen és conscient de la seva infe-rioritat futbolística contra un delsequips que aspira al títol, peròs’aferra a l’exemple del partit de laprimera jornada, quan va donar lasorpresa contra Holanda, per creu-re en la victòria.

Joachim Löw, que ha de buscarun recanvi per al sancionat JeromeBoateng, seguirà apostant pel ma-teix grup de futbolistes, tot i que po-dria introduir-hi algun petit canvi.Els mitjans de comunicació ale-manys, que destaquen el bon cam-pionat de Mario Gómez, li recordenque a la banqueta té futbolistesútils, com André Schürrle, MarcoReus i Mario Götze.e

Velasco Carballo durant elPolònia-Grècia. LESZEK SZYMANSKI / EFE

Divendres, 22 de juny de 2012

OPINIÓ 32 NOU9EL

UPEC: o socialisme o barbàrie!Jordi Serrano Rector de la UPEC

Quan Karl Marx i Friedrich Engels van fer el Manifest Comunista van escriu-re: “El poder modern de l’Estat no és més que un comitè que administra els afers a tota la classe burgesa”. Ara el afers de la burgesia ja no els administra l’estat, la burgesia s’està proletaritzant

i els estats ja no pinten res, l’autèntic nucli de poder que administra els interessos dels híper rics ludòpates del casino global, un 1% de la població, té un Comitè Central format per individus del BCE, l’FMI, el BM, el Banc d’Espanya, Goldman Sachs, Standard and Poor’s. Són neoliberals inhumans i irracionals molt perniciosos que s’han tornat hegemònics als mitjans de comunica-ció i a les facultats universitàries. Ens manen els bàr-bars només interessats en beneficis a curt termini i que voldrien un món on es pogués fer negocis sense gent.

Ja està be de culpabilitzar-nos de tots els mals del país. Han fet forat frases com “hem estirat més el braç que la màniga”, “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”, etc.

També han fet furor frases com “cal recuperar el valor de l’esforç”, “ens hem de llevar d’hora ben d’ho-ra”, no dels obrers que treballen en polígons industri-als i que s’hi posen a les 6 del matí, sinó de la boca de futbolistes –que treballen 45 minuts al dia i guanyen fortunes– o de banquers –quina barra!

Com deia fa poc en una de les seves cançons Patti Smith, la mítica rockera: “Jesús va morir pels pecats d’algú, però no pels meus”.

Estem anant a la creu pels crims dels banquers, empresaris, constructors i capitalistes sense escrúpols que només pensen en el benefici, i volen aprofitar la cri-si per dur a terme reformes ultraliberals –com l’acomi-adament lliure– que no serien possibles en temps nor-mals. Volen acabar amb les pensions públiques tot i que saben que són les úniques que tenen garantia a mitjà

termini, com ens demostra l’experiència acumulada de Xile, per exemple, o de la mateixa Espanya, on els plans de pensions privats han estat un fiasco. A més, Dimitris Christoulas, el ciutadà grec que es va suïcidar, ho va fer precisament perquè després de pagar durant 35 anys una pensió privada es va quedar sense res.

Els del Fons Monetari Internacional s’han atrevit a fer un estudi encunyant el nou concepte “Risc de lon-gevitat”. Quins cracs! Segons aquests individus hi ha un “risc que la gent visqui més del previst”. L’autor intel-lectual d’aquesta bretolada és un tal José Viñals, que havia estat subgovernador del Banco de España. Dios los cria y ellos se juntan. Bé, no només no el van detenir sinó que l’han premiat nomenant-lo conseller financer i director d’Assumptes Monetaris i Mercats de capitals de l’FMI. La mateixa institució de la qual va ser direc-tor gerent el gran guru dels negocis, el que ha fet el forat econòmic més gran de la història d’Espanya i cap de Bankia, Rodrigo Rato.

Això sí, ningú normal s’escapa d’un error en la decla-ració de la renda, excepte aquells a qui se’ls ha tro-bar diners il·legals a Suïssa. La inspecció mai arriba a aquesta gent. Botín va ser un d’aquests 600, sembla que hi tenia una fortuna allí. Ha fet voluntàriament una liquidació a la hisenda pública de 200 milions d’euros. És a dir, 33.000 milions de pessetes. Sensacional! Equi-val als 30.000 Pirmi de Catalunya, ara l’han exonerat de qualsevol altra responsabilitat penal. Un pobre negre del top manta: dos anys de presó.

I per si mancava alguna cosa ara, en plena campanya de la renda, fan una amnistia fiscal als defraudadors d’Hisenda.

Això sí, hem inspeccionat a tots els receptors de Pir-mi, a 150.000 persones que cobren el subsidi d’atur; fins i tot ara ja multen les putes. Els jueus d’aquesta crisi. Mentrestant, el Millet a casa tranquil·lament.

Com ens va dir l’any passat en la conferència inaugu-ral Concita de Gregorio –l’exdirectora del diari L’unità– “nosaltres ja som tercer món”. O socialisme o barbàrie!

Preinscripcions de P3 a Ripoll: un mestre, 1.000 alumnes

En defensa del sector públic, municipalitzemXavier Generó i Artur Rubinat

Militants de la CUP

Vivim sota un atac permanent als ser-veis públics a favor de la gestió privada d’aquests. S’associa sempre l’administració pública a mecanismes lents, ineficients i poc productius i, en canvi, es diu que l’empresa privada és sempre competiti-va i eficient. Aquest principi neoliberal posat en pràctica per primer cop a la Xile de Pinochet (i continuat amb Thatcher, Reagan, Blair, Zapatero, ei!, el Sr. Mas) ha portat els ajuntaments i l’administració pública en general a privatitzar una sèrie de serveis públics sota la falsa idea que això era sempre el millor i el més normal. Hem de superar aquests mites per avançar cap a la republificació de serveis públics, que garanteixen recordem-ho drets socials bàsics. El punt de partida és clar: qualse-vol servei públic serà més eficient que el mateix servei a càrrec del sector privat. I si això és així és perquè les empreses pri-vades, per definició, busquen el màxim rendiment econòmic; en canvi, el servei públic té per objectiu oferir el servei sen-se obtenir beneficis econòmics i sota el criteri clar de l’equitat. La gestió privada de serveis públics no només significa una visió estrictament econòmica dels serveis públics sinó, entre altres, l’oblit de la res-ponsabilitat social, la reducció de drets laborals i precarització dels treballadors, menys transparència de gestió i pèrdua de control democràtic i popular.

Així doncs, sovint el que es presenta com un benefici per les arques públiques esdevé un llast social. L’empresa privada, al voler fer benefici amb la gestió dels ser-veis públics, acostuma a reduir en altres elements, com en drets laborals, materials o protecció del medi ambient, sense és clar oblidar cànons o altres peatges que sovint el ciutadà ha de pagar a aquests actors privats. En definitiva, les millores que suposadament han de ser beneficioses pels ajuntaments acaben esdevenint un empit-jorament del servei pels ciutadans a més d’un llast social general.

Des de la Candidatura d’Unitat Popular s’aposta fermament per la municipalit-zació dels serveis, com a via per garantir els drets socials però alhora per garantir les condicions de treball dignes per als treballadors d’aquests. Aquests processos han de comportar avantatges directes pels usuaris i usuàries oferint un servei proper, transparent, econòmic, socialment més justos i més democràtics.

Arreu del nostre país, hi ha un munt de casos on és evident la mala gestió i el llast social de la privatització amb incom-pliments flagrants de contractes, bussos, gestió de l’aigua, manteniment d’edificis, recollida de residus, escoles bressols... Però mentre això és així, afortunadament comencem a veure bones pràctiques, ja sigui en gestió d’aigua, escoles bressol o recollida de residus. Som conscients de l’onada centralitzadora i neoliberal de les lleis de Mas i Rajoy, som conscients de l’augment de les dificultats per munici-palitzar, però la llei permet encara certes escletxes que cal aprofitar. No és possible que els drets socials estiguin en mans pri-vades, no es pot fer negoci amb els serveis públics, cal apostar de forma decidida per tornar al poble el que sempre hauria haver sigut del poble.

Àngel Ferrer AMPA de l’escola Joan Maragall de Ripoll

109 són els alumnes preinscrits a P3 a les quatre escoles d’Educació Infantil de Ripoll per al curs 2012-13 que comença-rà previsiblement el 12 de setembre.

Com que l’actual ràtio (ja prou ele-vada) preveu un màxim de 25 alumnes

per classe, cal desdoblar en una de les escoles. Per llei, els pares i mares tenen dret a escollir l’escola que els sembli més adequada a les seves necessitats.

En tancar el període de preinscripció, l’alumnat va quedar distribuït així: 37 alumnes a l’escola Joan Mara-gall, 25 alumnes a l’escola Tomàs Raguer, 22 alumnes a l’escola Salesiana i 25 alumnes a l’escola Vedruna.

L’acord pres per la Comissió de Matriculació el passat 19 d’abril, instava a desdoblar a l’escola Joan Maragall, com a conseqüència d’haver rebut un nombre superi-or de preinscripcions, tot disposant de dues aules, l’una amb 19 alumnes i l’altra amb 18, alliberant l’aglomeració i massificació d’alumnat a les escoles de Ripoll.

28 d’aquests 109 alumnes (el 26%) estan considerats per part de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic del Ripollès alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), per qüestions socials, culturals, econòmiques, etc. Per tal d’atendre aquesta diversitat d’alumnat amb necessitats educatives específiques, cal indiscutible-ment el suport que se’ns nega a tots plegats, tanma-teix, en detriment de la resta d’alumnat, alhora que de l’alumnat en qüestió. Mala cosa.

Ara, el Departament d’Ensenyament, aquell que pri-oritzava la qualitat en educació, el que prometia aca-bar amb el fracàs escolar, el que ens va vendre que aconseguiria l’excel·lència a l’ensenyament, aquell que havia de millorar els resultats acadèmics, el que… Ara, a Ripoll, el Departament d’Ensenyament dictamina salomònicament repartir els 109 nens i nenes entre les quatre escoles, o el que és el mateix, vol enllaunar 28

infants de 2-3 anys en espais confinats de tan sols 50 o 60m2, talment com si fossin gallines ponedores. I ho justifica tot dient que Madrid no paga allò que ens deu, també en matèria educativa. De nou, mala cosa.

Un sol docent haurà d’atendre totes les necessitats d’aquestes 28 petites criatures; vetllar perquè no es barallin, vigilar que no prenguin mal, canviar alguns bol-quers, i potser, si té un moment, intentar fer la feina que dret a llei li pertoca, que no és altra que iniciar el procés d’aprenentatge necessari i començar a treballar en els valors que hauran de formar part de llurs personalitats.

Tanmateix, qui assumirà el cost dels alumnes preins-crits a l’escola pública i que ara hauran d’anar a l’escola concertada? Com es prendran les famílies que han triat una escola que els obliguin a anar a una altra escola?

D’altra banda, com ja és habitual any rere any, s’in-corporaran nous alumnes durant el curs escolar 2012-13 (el que s’anomena matrícula viva), la qual cosa farà augmentar el nombre d’alumnes i consegüentment, empitjorarà, encara més, l’atenció a aquest alumnat. A més, aquests infants corren el risc d’haver de cursar tota la seva etapa d’Educació Infantil i d’Educació Pri-mària ben atapeïts, i aquesta estretor no només res-pon a la vessant física sinó també, i més important, a la pedagògica i curricular.

Cal tenir en compte que les dades d’empadronament de Ripoll ens indiquen que els propers anys no caldrà desdoblar cap P3, per tant, cal que Ensenyament actuï en conseqüència per no ofegar el P3 del curs 2012-13, tot desdoblant allà on toca i atenent les 109 famílies en una de les qüestions més significatives i transcenden-tals de l’educació: la igualtat d’oportunitats.

A Ripoll hi ha aproximadament un miler d’alum-nes d’Educació Infantil i d’Educació Primària i només demanem que el Departament d’Ensenyament no ens prengui aquest mestre. Un mestre per a 1.000 alumnes.

És per tot plegat que sol·licitem al Departament d’En-senyament que rectifiqui la seva postura i tingui en compte les consideracions de les famílies de Ripoll.

de Gràcia

11

22 de juny de 2012l’independent

ETIQUETES

La UPEC (Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya) ha presentat aquest dimecres la VIII edició de les jornades dedebat d'estiu que organitza anualment des del 2005 i que tindran lloc entre els dies 2 i 6 de juliol a la seu de CCOO deCatalunya. A partir de la unió de diverses sensibilitats progressistes dels àmbits acadèmic, polític, social i intel·lectual i sotael lema 'El futur és a les nostres mans', les jornades d'enguany estan dedicades al debat a l'entorn de l'actual context de crisieconòmica i social que està vivint el país.

En un dinar amb presència dels mitjans de comunicació, el rector de la UPEC, Jordi Serrano, ha explicat que les ponènciesorganitzades aquest any busquen "descodificar" la creença que els culpables de la situació de crisi actual són els "últims del'escala social", tal com "se'ns fa creure des del poder" en un context de "desorientació del to, el relat i l'acció" dels partitsprogressistes. En aquest sentit, Serrano ha assegurat que aquestes jornades han de servir per "crear una cultura comunad'esquerres catalanes" que s'enfoqui en el disseny de polítiques públiques socialdemòcrates i per "reinventar les formes departicipació i organització política".

Serrano ha subratllat que cal "denunciar les paradoxes" que neixen de les polítiques econòmiques i socials aplicadesrecentment, com són l'augment de l'edat de jubilació, mentre hi ha un important gruix de joves instal·lats a l'atur o en laprecarietat laboral, o la progressiva privatització dels serveis sanitaris i educatius en contra de la voluntat d'una majoriasocial. És per això que el rector ha afegit que és necessari acabar amb l'"opacitat de les decisions" que es prenen des delsgoverns i combatre el "discurs de la por" creat per un "sistema capitalista embogit".

Al llarg dels cinc dies que durarà l'edició d'enguany, la UPEC ha preparat tot un seguit de xerrades, ponències i taulesrodones al voltant de temes tan diversos com l'estat actual de la democràcia, el pacte fiscal, el discurs de la por, la situacióeconòmica d'Europa i el paper de la immigració a Catalunya. De tots els actes, Serrano ha volgut destacar per la sevaimportància la xerrada sobre alternatives al neoliberalisme encapçalada per Vicenç Navarro (catedràtic de ciènciespolítiques i socials i rector emèrit de la UPEC) i la conferència de cloenda, que comptarà amb la participació dels líders delsprincipals partits d'esquerres de Catalunya: Pere Navarro (PSC), Oriol Junqueras (ERC) i Joan Herrera i Jordi Miralles(ICV-EUiA).

Entre la resta de personalitats protagonistes dels diversos actes previstos, cal destacar la presència de Muriel Casals(presidenta d'Omnium Cultural), Joan Tugores (catedràtic d'economia de la UB), Najat El Hachmi (escriptora), Joan ManelTresserras (professor de la UAB i exconseller de Cultura) i Arcadi Oliveres (economista i president de 'Justícia i Pau'), aixícom dels màxims representants sindicals de Catalunya, Joan Carles Gallego (secretari general de CCOO) i Josep MariaÁlvarez (secretari general d'UGT).

Situació delicada

Serrano ha conclòs la presentació de les jornades fent referència a la delicada situació econòmica per la qual està passant laUPEC. El rector ha explicat que tot i el rècord d'assistència aconseguit a les jornades de l'any passat, la falta de subvencionsrebudes i d'alternatives de finançament fan perillar la celebració de properes edicions de les jornades d'estiu. A més,Serrano ha afegit que si no es troben solucions aviat, la UPEC passarà a convertir-se en un "grup d'opinió" a l'espera de"temps millors".

El rector ha considerat que el fet que no es pugui assegurar l'existència futura de trobades com les que s'organitzen des de laUPEC evidencia la difícil "situació actual de les esquerres". Serrano ha lamentat aquesta situació, ja que ha assegurat queles forces progressistes "representen més de la meitat del país". "Hi hauria d'haver mil UPEC", ha afegit.

La UPEC va néixer l'any 2004 de la necessitat d'omplir un buit en els àmbits de debat plurals i independents dels sectorsprogressistes de Catalunya.

UPEC, JORNADES, DEBAT, CRISI

Joana Ortega viatja alQuebec per conèixer elmodel de consultes

Balmón defensa Eurovegas iposa en qüestió el rebuig delPSC

L'exconsellera Geli rebutjala comissió d'investigaciósobre Sanitat que hademanat el PSC

POLÍTICA

La UPEC presenta la VIII edició de les jornades de debat d'estiuSota el lema 'El futur és a les nostres mans', les trobades d'enguany giren a l'entorn del context actual de crisi econòmica i social i elpaper de les forces d'esquerra de Catalunya

MARC TORO Barcelona | Actualitzada el 27/06/2012 19:27

MÉS CONTINGUTS POLÍTICA

| Política | 7EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE JUNY DEL 2012

a Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya celebraaquest any les vuitenes jornades en el context del setèany de crisi del totxo i el cinquè de la crisi general. La

UPEC és avui una iniciativa modesta i austera que no disposadel finançament d’empreses multinacionals com sí que tenenla majoria dels think tank catalans, ja que som una opció críticaamb moltes d’aquestes: nuclears, financeres, immobiliàries,etc. És l’única plataforma que recull persones de totes lesopcions polítiques d’esquerres catalanes: el PSC, ICV, EUiA,ERC i de l’esquerra més alternativa, de CCOO i la UGT i d’unavintena d’organitzacions i moviments socials.

No sabem què cal fer per aturar aquesta onada neoconser-vadora, reaccionària, fonamentalista, dogmàtica i profunda-ment inhumana en què s’han convertit les polítiques públiquesa Catalunya, Espanya i Europa, fins i tot pretenen expulsar dela UE Grècia, el bressol d’Europa. Però el que sí que sabem ésque cal que les organitzacions que es reclamen de l’esquerraes plantegin una opció nacional per fer front a la crisi provoca-da pels poders de la nomenclatura financera.

Mentrestant, la dreta catalana i espanyola està perplexa, jaque pensava que només ocu-pant ells el poder els proble-mes se solucionarien, la primade risc baixaria i els mercats(BCE, l’FMI, el BM, Moody’s,Goldman Sachs, Standardand Poor’s, etc.) tornarien laconfiança perduda per go-

verns irresponsables i malbaratadors. La prima de risc ha ba-tut rècords i els bons de la Generalitat han baixat a nivell debo escombraria. De veritat son tan il·lusos?

Necessitem una esquerra que espavili, que demani comp-tes, que actuï amb una contundència que estigui d’acord ambla gravetat de la situació. Ada Colau va dir fa uns dies que els li-deratges nous sorgiran en funció de demostrar fins a quinpunt els líders estan disposats a jugar-se-la.

Segurament l’esquerra ha de tornar a esquemes d’abansdel 1917. L’URSS va anar molt bé per a tots aquells que novivien allí, ja que aconseguia ser la força que permetia que elcapitalisme tingués un fre. Era l’amenaça latent i alhora l’es-peronador per demostrar que es vivia millor a occident quea l’est. L’any 1989 aquest fre va desaparèixer i l’esquerra, lesesquerres no van saber llegir que calia una alternativa, unaturador a la barbàrie. I aquesta alternativa humanista al’URSS s’ha de cercar en tres elements. Una gran dosi decultura i capacitat crítica; un gran i complex sistema orga-nitzatiu, com escrivia Gramsci i ens recordava Barnasantsa l’estiu: les idees no viuen sense organització; una grandosi d’indignació i coratge. En definitiva, la solució és méspolítica, la política amb majúscules.

La crisi de l’esquerra no és solament electoral, és fona-mentalment una crisi d’identitat i d’alternativa, també unacrisi del model organitzatiu, la demostració d’aquesta crisiés que no hem trobat la possibilitat de continuar. A partir delsetembre la UPEC es convertirà en una cèl·lula dorment, enun club d’opinió des d’on emetrem les opinions quan enssembli i tornarem a fer les IX Jornades de la UPEC quan lasituació ho permeti. Que ningú s’estranyi si la gent d’es-querres quan vulgui discutir en comptes de fer-ho en elsllocs adequats ho ha de fer a les places del país.

El combat social i el combat nacional van intrínsecamentjunts, els neoliberals volen eliminar les classes treballadores iclasses mitjanes, però també les nostres institucions nacio-nals, les amenaces d’intervenció de la Generalitat fan queaquest fet impensable en altres temps sembli ara versemblanti imminent. Cal que els patriotes catalans lluitem contra elsneocons si no volem veure com desapareixen les conquestesde 200 anys de la classe treballadora i tot rastre d’identitat na-cional. Per construir el futur es necessitaran mil UPEC.

(*) Rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya

L

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

La unitat deles esquerresi la fi de la UPEC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

A partir delsetembre ensconvertirem en unacèl·lula dorment

Jordi Serrano (*)

CiU i el PSC s’allunyen pelpacte fiscal. Mentre lesdues forces intenten tan-car una proposta comunaamb discreció, es llancenacusacions públiques cre-uades que compliquen lavertebració del consens.“Ens costa cada cop mésseguir el PSC”, admetiaahir el portaveu de l’execu-tiu, Francesc Homs, sobrela convicció de Pere Na-varro que Artur Mas portael país cap al “xoc de trens”amb Espanya i provocala “divisió” a Catalunya.Homs va assenyalar queNavarro projecta portesenfora “la situació inter-na” de divisió que viu el seupartit. No va concretar sies referia a les divergèn-cies entre dirigents delPSC per l’abast del pactefiscal o a les tibantors delssocialistes catalans amb elPSOE per la reivindicació.

Homs va denunciar,precisament, que el PSOEs’hauria ofert al PP per ferun front comú per “barrarel pas” a la reclamació ca-talana d’un nou finança-ment. Rubalcaba insistiaahir a reiterar la seva opo-sició a un model català ques’acosti al concert econò-mic basc. El PSOE enténque Catalunya reclami larevisió del sistema, peròaigualeix la demanda en elcafè per a tothom recor-dant que l’actual model derègim comú s’ha de super-visar el 2013. Per Rubalca-ba és “normal” que els ter-ritoris en demanin millo-res. Però rebutja que Cata-lunya reivindiqui un siste-ma en la línia del basc:“Aprofitar el pacte fiscalper anar cap al concerteconòmic és diferent.”

Amb les declaracionsde Rubalcaba, el governva donar per confirmadesles “informacions” quehavia rebut respecte al’aliança del PSOE i el PPcontra un concert català.“Em semblava inversem-blant però veig que sí, lescoses apunten cap aquí”,assenyalava Homs.

El nou pronunciamentde Rubalcaba no ajuda unPSC que hauria de defen-sar al Congrés l’acord quees tanqui a Catalunya, si ésque els de Navarro acabenengreixant la majoria queja formen CiU, ERC i ICV-

EUiA. El primer secretaridels socialistes catalans,de fet, va tornar a carre-gar contra la federació na-cionalista. Navarro va avi-sar del perill que ArturMas es converteixi en “elprimer president que posi

en risc la unitat civil deCatalunya” amb una pro-posta en la línia del con-cert que no tingui el su-port de la “majoria” delspartits catalans. A finalsde juliol, el Parlament do-narà el sí al nou model. ■

Odei A.-EtxearteBARCELONA

a Rubalcaba rebutja que el finançament català sigui com el basc a Navarroacusa Artur Mas de voler “dividir la societat catalana” amb el pacte fiscal

El govern alerta que elPSOE ha ofert una aliançaal PP per frenar el concert

El president de la Generalitat, Artur Mas, en la reunió del consell executiu ■ QUIM PUIG

“Aprofitar el pactefiscal per anar cap alconcert econòmic ésdiferent i [...] ja sabenla nostra posició”

Alfredo Pérez RubalcabaSECRETARI GENERAL DEL PSOE

“M’havia resistit acreure que Rubalcabas’havia ofert al PPper barrar el pasa [...] Catalunya”

Francesc HomsPORTAVEU DEL GOVERN

“El que Mas vol,[...] des d’un punt devista electoralista, ésanar cap a un xoc detrens amb Espanya”

Pere NavarroPRIMER SECRETARI DEL PSC

El president de la Generalitat,Artur Mas, compareixerà lasetmana vinent al ple del Par-lament per explicar la terceraonada de retallades. La mesai la junta de portaveus de lacambra ho van acordar ahir.Mas obrirà un debat que estancarà amb la votació depropostes de resolució quepresentin els grups parla-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

mentaris. Els partits de l’opo-sició ja han avançat ques’aliaran per instar el governa retirar l’euro per recepta.No obstant això, el portaveude l’executiu, FrancescHoms, va assenyalar que lamesura té rang de llei (figuraen la norma d’acompanya-ment dels pressupostos, demesures fiscals i financeres)

i, per tant, hauran de pro-moure una norma equivalentsi volen aturar-ne la implan-tació. El PP, que va negociaramb CiU la mesura i en va fa-cilitar l’aprovació abstenint-se, també s’oposa a la taxa.La raó: els catalans haurand’afrontar un doble copaga-ment farmacèutic quans’apliqui també l’espanyol.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mas explicarà en el pròxim ple la tercera retallada

de Gràcia

9

29 de juny de 2012l’independent

18DIVENDRES, 29 DE JUNY DE 2012 | Diari de Girona

FUNDAT EL 1889

l Tribunal Suprem ha afegit una sisenasentència a la collita de decisions judi-cials adverses que està recollint la im-mersió lingüística a Catalunya, unapluja que s’interpreta com a part d’unainvolució autonòmica. És una conclu-

sió difícil d’evitar: si durant tres dècades el model lin-güístic de l’escola catalana ha viscut sense ensurts i hatingut la protecció d’una exemplificadora sentènciadel Tribunal Constitucional, l’actual acumulació desentències en contra ha de ser l’expressió d’un canvi.En realitat, aquesta proliferació de sentències és el re-sultat de tres fenòmens paral·lels: una nova sensibili-tat que amara l’alta administració de l’Estat en el sen-tit que la diferenciació catalana ha arribat massa lluny; una major activitat d’un grup de famílies dispo-sades a aconseguir a cop de demanda i amb l’ajudadels tribunals de Madrid que el sistema s’adapti a ells,per no haver d’adaptar-se ells a un sistema que té unaaprovació social generalitzada; i un tercer factor –pro-bablement, el més decisiu– que és la inestabilitat queva introduir en aquest tema el nou Estatut, que s’hademostrat que està generosament nodrit de forats ju-rídics, tal vegada per la falta de perícia i de coneixe-ments tècnics dels qui el van redactar i aprovar. Totplegat posa el sistema de la immersió en una situaciódelicada. La Generalitat pot argumentar que una lleidel Parlament (la LEC) regeix ara per tot allò que que-dava poc definit a l’Estatut, però queda el dubte de siun tribunal podria, finalment, esgotats tots els recur-sos, actuar directament contra la conselleria i contraels seus responsables. La immersió és necessària per-què, sent completa com ara, encara són milers elsalumnes que no surten de l’escola amb plena compe-tència en català; si es dilueix la immersió, encara s’a-conseguirà menys l’objectiu, amb el consegüent per-judici per als alumnes que no assoleixin aquesta capa-citat. D’altra banda, un tema que afecta només Catalu-nya i el seu patrimoni cultural, sense efectes a la restade l’Estat, hauria de ser decidit pels representants de-mocràticament elegits pels ciutadans de Catalunya,no en un tribunal. És de sentit comú, perquè la im-mersió és una decisió d’una voluntat política. Tanma-teix, no és això el que s’està imposant. I la Generalitathauria de tenir més arguments per respondre.

E

EDITORIAL

PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALS EFECTESDE L’ARTICLE 32.1, PARÀGRAF SEGON DE LA LPI.Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcialment,ni transmesa per cap tipus de mitjà, sense el permís per escrit de la direcció.

ADAPTAT A LA PROTECCIÓDE DADES PER

OpinióDiari de Girona

DdGCONSELLER DELEGAT: José Manuel VaqueroDIRECTOR GENERAL: J.L. Rodríguez Artime

DIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: José Manuel AtiénzarSUBDIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: Francisco J. Guixá

EDITA DIARI DE GIRONA, S.A.

Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Caps de redacció: Josep Callol (Comarques i Política), David Céspedes (Girona i Suplements), Alfons Petit (Opinió i Dominical). Seccions: Jesús Badenes(Girona), Oriol Puig (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonaventura (Cultura i Espectacles), Adrià Boix (Disseny).Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Distribució i Promocions: Enric Cullell. Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: Grup Logístic Vilarroya, S.L. Telèfon: 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV.

LES VUITENES I ÚLTIMESJORNADES DE LA UPEC

AMB LA V DE BERGÉ

Jordi Serrano

’ha acabat una etapa de l’esquerra i n’ha de començaruna altra. Quan va caure el mur de Berlín el 1989, en undinar amb gent diversa, un comensal va dir: «Que bé,ara s’ha acabat el comunisme al món». En Romà Pla-

nas, un home profundament republicà i socialista, va contestar rà-pidament: «Ara acaben amb el comunisme, a partir d’ara acabaranamb el socialisme». Les paraules van ser profètiques, assistim a labatalla final per acabar amb el socialisme i la socialdemocràcia iamb qualsevol intent de qüestionar el model econòmic que patim.

A finals dels anys seixanta i als setanta l’esquerra era molt dog-màtica i exageradament ideologitzada mentre la dreta era super-pragmàtica. De mica en mica les coses van anar canviant fins allòtan significatiu de Felipe González «gato blanco, gato negro, lo im-portante es que cace ratones». En el llibre No pienses en un elefante,George Lakoff explica precisament la mateixa qüestió als EUA. Ensdiu que als EUA la dreta ha dedicat enormes quantitats de diners ainvestigar i pensar i d’aquí l’èxit de difusió de les idees neoliberals ineoconservadores als darrers 30 anys. Mentrestant, l’esquerra s’hatornat molt pragmàtica –no només els polítics–, la gent d’esquerresno vol col·laborar en llocs on es llegeix, s’escriu i es discuteix, sinóen projectes concrets. Per exemple, col·laborar amb una ONG quefaci una escola en un poblet de Bolívia.

La dreta ha anat fent camí, ha creat innombrables centres de re-flexió, fundacions, editorials, diaris, revistes, jornades, seminaris,etc... Hi han dedicat una quantitat ingent de diners i de mitjans. Ala fi, ha estat més ben valorat a l’esquerra tenir màsters a les escolesde negocis on han format els executius immorals que han gestio-nat les finances, la construcció i l’especulació que no pas tenir unaescala de valors fonamentada en la justícia i la llibertat.

El resultat és que davant d’una gran crisi econòmica, l’esquerrajuga tota l’estona al mateix frame de la dreta, és a dir, juga sempreen camp contrari. Durant molts anys importants líders de l’esquer-ra han anunciat copagaments, repensar les nuclears, reformar l’Es-tat del Benestar, abaixar impostos als rics, desregular, acceptaracríticament la globalització, etc... Joaquín Almunia, per exemple.

Cal que les esquerres creïn el propi frame, un relat en què la pro-pietat privada es qüestioni, en què l’afany de lucre sigui jutjat comun contravalor, en què el que es diu i el que es fa no tingui distàn-cies abismals i en què no s’accepti la mentida.

La UPEC amb el format d’aquests darrers vuit anys s’acomia-da, –es convertirà en un club d’opinió–, tot un símptoma del quediem. A reveure.

S

Ramon Iglesias

ls catalans amb sensi-bilitat d’esquerres es-tan orfes de futur,amb un PSC sense

rumb i agonitzant  a les enques-tes, i amb una ERC puixant peròde forma insuficient i sense tenirl’esquerra com a prioritat. Tambépuja però amb menors possibili-tats IC, que té per davant moltcamí per recórrer però amb cappossibilitat, de moment, de lide-rar una  alternativa.

Davant de tot això hi ha CiU,que experimenta el desgast degestionar misèria però sobretot eldesgast d’exposar la seva novaidentitat estrenada amb ArturMas: la de ser un partit de dretessense matisos. CiU, en el passatun partit que s’havia alimentattambé d’ideals socialdemòcratesi centristes, és actualment un par-tit clarament de dretes. No és nibo ni dolent, sinó una simpleconstatació. El seu líder actual(Artur Mas) així ho ha decidit,col·locant al capdavant de les car-teres que marquen ideologia gentmolt de dretes. És el cas de FelipPuig, conseller d’Interior, garantde l’ordre per davant de tot; o deBoi Ruiz, que possiblement passicom el conseller que va enterrarel model de salut conegut finsara. O del mateix president Mas,que per posar un exemple, i ambindependència de si és bo o nol’Eurovegas, ell ho té tan i tan clarque no dubta a menystenir i ridi-culitzar aquells que s’hi han ma-nifestat en contra.

A CiU s’ha imposat la dretad’ordre i negoci per davant delsindividus, de la història, del pai-satge i del territori. Aspectes quela CiU de Jordi Pujol mai no vaperdre de vista i que sempre vafer dubtar els electors amb sensi-bilitat lleugera d’esquerres quesovint el van votar.

Però malgrat que Convergèn-cia i Unió és ja un partit de dretessense complexos, avui per avui ésl’únic partit capaç –llevat que l’ac-tual terratrèmol es converteixi enel big one– de tornar a revalidar lamajoria. Possiblement amb altresaliats perquè, si una cosa m’atre-veixo a afirmar, és que a Catalu-nya el PP tornarà al seu cau resi-dual.

E

CIU DEDRETES

LA IMMERSIÓ ENEL PUNT DE MIRADELS TRIBUNALS

22 debat DILLUNS, 2 DE JULIOL DEL 2012 ara

Dir-nos adéuOn va a parar Catalunya? El Govern estàen un atzucac. La seva manera habitual degovernar ja no serveix. És el moment deprendredecisionsquenoespodenajornarmés.Elpaísestàempobrit.Elsmovimentssocials no paren de sorgir: els insubmisosamb els peatges de les autopistes, els ob-jectors fiscals amb Espanya i la Platafor-ma d’Afectats per la Hipoteca en són unexemple.Aaquestsmovimentshemdesu-mar-hielscol·lectiussanitariieducatiu.Laretallada de la sisena hora a l’escola públi-ca i la manca de recursos que pateix –queha de ser coberta per les aportacions delspares a les AMPA– fan perillar el futur delpaís, que és en mans d’uns mestres cadavegada més desprotegits i, en conseqüèn-cia, més desmotivats per educar i guiar elsnostresfillscapalsreptesdel’excel·lència.Les prestacions que ens dóna el sistemasanitaridesalutsóncadavegadamésmin-ses i més cares.

La discriminació respecte a Espanyaés evident. A Catalunya, per sobreviure,hem de pagar més que a l’Estat, que,d’una manera o d’una altra, gaudeix dels

impostos sense fi que no li paren d’arri-bar del Principat. Ha arribat el momentde dir prou, d’aturar-se i reflexionar quèens interessa més com a país. És el mo-ment de la concertació nacional, que elspartits que volen defensar la nostra terrai els ciutadans que hi vivim es posind’acord i diguin a Espanya: fins aquí hemarribat plegats. Ara és el moment de dir-nos adéu!

JORDI ACEROVILASSAR DE MAR

Desànim educatiuAhir es va acabar un curs escolar. Moltspetits somriures van marxar cap a casa ino els veurem fins al setembre. Els mes-tres, però, hi serem uns quants dies més. Ientre els preparatius per al que s’atansaun cop passades les vacances, sentiremque som una colla de números per a l’ad-ministració educativa, que s’està perdentla humanitat que tant hem d’inculcarals/les nostres alumnes. I, mentre ens horumiem, haurem perdut altres somriures,els de les persones, mestres, TEIs..., perculpa del desgavell organitzatiu i les re-

tallades que està aplicant Ensenyament.Un autèntic atac a l’escola que només ge-nera rebel·lió i molt, molt desànim entreels professionals docents que no entenemcom es pot aconseguir la tan perseguidaqualitat de l’educació i molt menys aquestconcepte que tant s’està posant de moda,l’excel·lència. El govern dels millors no fa-rà millors persones ni millors alumnesamb aquestes condicions.

ENRIC GARCIA FERRÉCARDEDEU

La zona Fòrum¿Qui se’n recorda del Fòrum Universalde les Cultures? Han passat vuit anys i,en general, la memòria ciutadana el situacom una operació urbanística d’alt costeconòmic, amb dubtosos resultats. Pe-rò va ser molt més que tot això.

En primer lloc, en els seus objectiusprincipals, en les qüestions filosòfiques,en les seves qüestions de fons –els seusdebats de les condicions de la pau i la di-versitat cultural–, els que hi vam partici-par ens adonem ara del seu caràcter pre-monitori, ja que va avançar polèmiques

que avui són de rabiosa actualitat. En se-gon lloc i no menys important, amb elFòrum es va dignificar la llera del Besòsi es va recuperar una llarga zona coste-ra molt degradada, indigna d’un paísd’Europa. Els veïns del districte de SantMartí i de la ciutat de Sant Adrià en somtestimonis agraïts.

Un altre valor que ara, quasi deu anysdesprés, convertirà la zona Fòrum en unapeça d’urbanisme social pràcticamentacabada serà la instal·lació de la Univer-sitat Politècnica de Catalunya en aquestindret. Els milers de joves del BarcelonèsNord que durant un segle han hagut detravessar Barcelona per estudiar tecno-logia tindran les mateixes oportunitatsque els seus companys de la capital. ElFòrum va complint els seus objectius.

JAUME VALLES MUNTADASSANT ADRIÀ DE BESÒS

CARTES I MISSATGES

Les cartes enviades pels lectors han de tenirun màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva

el dret de resumir-les. Els seus autors hi han de ferconstar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,

número de carnet d’identitati un telèfon de contacte.

Les cartes no es respondran.

@diariARA facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.catPodeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:

La UPEC i les cruïlles de l’esquerra catalanaJORDI SERRANO BLANQUERLa crisi cada vegada és més

greu. La gestió que se’n faés pèssima i les conse-qüències que té, socials idemocràtiques, són bes-

tials. La conseqüència és que l’es-querra està en una cruïlla, i precisa-ment, posarem tres exemples demoments en què els tres partitsd’esquerres a Catalunya van passarper una cruïlla.

N’hi va haver una a l’inici de la de-mocràcia. El PSUC va passard’aconseguir 507.000 vots en lesprimeres eleccions al Parlamentl’any 1980 a només 158.000 en leseleccions generals de l’any 1982. Ennomés dos anys els dirigents delPSUC van perdre 350.000 votants.ERC va aconseguir 638.000 votsl’any 2004 al Congrés de Madrid iquatre anys més tard en va rebre298.000. N’havia perdut 340.000.El PSC l’any 2008 va treure1.689.000 vots; l’any 2011 en vaaconseguir 922.000. En quatre anysva perdre 700.000 vots.

És a dir: en qüestió de poc temps,l’any 1982 el PSUC perd 350.000votants, l’any 2008 ERC en perd340.000 i l’any 2011 el PSC en perd700.000.

Són moltes les raons de les tresestavellades i necessitaríem tots elsdiaris d’un any per explicar-ho.

Avui, les grans conseqüències so-cials de la crisi, que afecten fona-mentalment les classes treballado-res, no troben respostes en els par-tits d’esquerres. Els votants de l’es-querra restem perplexos. L’esquerrano està davant d’una gran derrotaelectoral, està davant d’una granderrota ideològica. L’hegemonia deles idees ultraliberals i reaccionàri-es és absoluta. Les idees progressis-tes, a més, estan sent foragitades de

la universitat, de les empreses edi-tores, dels mitjans de comunicació ide qualsevol cosa que s’assembli al’espai públic. Cal, doncs, situar labatalla ideològica com a primeratrinxera del combat. La dreta s’hatornat ideològica mentre l’esquerras’ha aferrat al pragmatisme i la ges-tió per derivar cap al naufragi, peròhi ha alternatives.

En primer lloc cal constatar que,tot i existir una majoria de catalansque sempre que poden s’expressenen clau d’esquerres, avui no trobenuna articulació política adequada.

Una segona idea seria proposardebats públics de totes les forcesd’esquerres centrats en aquesta pa-tent realitat de retallades que afec-ten a tot. Haurien de ser-hi convi-dats sectors universitaris, entitats

xer, tampoc no té un full de ruta. Nopodem deixar que la dreta creï elframe i l’estratègia a seguir i que ensbarri el camí a la plenitud nacional.

En sisè lloc, cal pensar en formesorganitzatives flexibles que perme-tin més implicació de la ciutadaniaamb l’aposta general de les esquer-res, de manera que la indignació estransformi en accions polítiques enpositiu. Necessitem un sistema or-ganitzatiu gran i complex. Com es-crivia Gramsci i ens recordava Bar-nasants a l’estiu: les idees no viuensense organització.

En setè lloc falta un lideratge na-cional i social que, més enllà delspartits, sigui capaç d’aglutinar es-forços, tenir un programa, il·lusio-nar el poble i rearmar-nos ideolò-gicament. Ada Colau va dir fa uns di-es que els lideratges nous sorgiranen funció de fins a quin punt els lí-ders demostrin que estan disposatsa jugar-se-la. Caldrà intel·ligència,molt intel·ligència, com deia CarlesCardó, però també molt caràcter,com deia Batista i Roca.

Calen valors i actituds derivatsd’una ètica civil republicana, quetraslladin a aquesta difícil conjun-tura el llegat del pare de totes les es-querres, Francesc Pi i Margall –sen-se oblidar Narcís Roca Farreras, undels seus deixebles més actuals.

Avui a la Universitat Progressis-ta d’Estiu de Catalunya (UPEC) ini-ciem les nostres vuitenes i, segura-ment, últimes jornades. A partird’ara ens convertirem en un clubd’opinió. Si la il·lusió per les políti-ques d’esquerres reneix, el primersímptoma serà que s’anunciaran lesnovenes jornades de la UPEC.

Les polítiques d’esquerres neces-sitaran les mil flors de les mil UPECque caldrà fer.

i totes les persones interessades enla comunitat. Cal refer un camí par-tint segurament del 1917.

Tercer, caldria començar a pensaren un possible horitzó comú de l’es-querra en la línia de la síntesi que esva fer quan es va crear l’Assemblea deCatalunya: llibertat, amnistia i Esta-tut d’Autonomia. La defensa de l’es-tat del benestar podria ser un bon ob-jectiu. Cal una nova síntesi comuna apartir de la defensa dels serveis pú-blics: educació, salut, pensions, de-pendència, universitat, etc.

En quart lloc, s’imposa una refle-xió específica sobre l’atzucac en lareconstrucció nacional i els perillsevidents de viure’n un retrocés. Elfederalisme entra en crisi amb lasentència del Tribunal Constituci-onal, i l’independentisme, tot i créi-

RECTOR DE LA UNIVERSITAT PROGRESSISTA D’ESTIU DE CATALUNYA

CÈLIA ATSET

L’esquerra had’assolir un

horitzó comúen la defensade l’estat delbenestar i els

serveispúblics

| Política | 5EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 DE JULIOL DEL 2012

8329

93-1

0582

07w

rrenquen les vuite-nes jornades de laUniversitat Progres-sista de Catalunya,la UPEC. I ho fan

amb el dubte sobre la seva conti-nuïtat. El futur és “negre”, comadmet el seu rector, Jordi Serra-no. Sense subvenció pública persegon any consecutiu i haventdesemborsat els últims 60.000euros estalviats al llarg d’aquesttemps, Serrano no descarta que,a partir del setembre, tal comavançava en un article en aquestdiari, la UPEC es converteixien una “cèl·lula dorment”, ungrup d’opinió que es posiciona-rà sobre els diferents temes.Però les jornades, amb totaprobabilitat, es deixaran de fer“esperant temps millors”.

Nascuda fa vuit anys de la màdel tripartit i sectors socials iculturals d’esquerres, sempres’ha considerat la UPEC una al-ternativa progressista a la nacio-nalista Universitat Catalanad’Estiu (UCE) que se celebra aPrada de Conflent. Serrano re-butja taxativament la confronta-ció i considera que els dos fò-rums poden coexistir sense pro-blema. Sobre la universitat quedirigeix, alerta que representa“una majoria” i pensa que “hau-ria de tenir dret a existir“. “Des-prés es queixen que la gent dis-cuteix a les places”, lamenta.

Amb la incertesa planant da-munt la seu barcelonina del sin-dicat CCOO –escenari de les jor-nades–, la universitat s’inaugu-ra aquest migdia amb una con-ferència del catedràtic d’econo-mia i exrector de la Universitat

A

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

VIII Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya

OBERTURA · Comencen les vuitenes jornades amb la incògnita de si són les últimes DINERS · Elrector alerta que, sense ajuts públics, es veuen abocats a transformar-se en un grup d’opinió

El futur “negre” de la UPEC

A.S.BARCELONA

de Barcelona Joan Tugores. I,sota el paraigües del lema El fu-tur és a les nostres mans, finsdivendres abordarà el rumb deCatalunya, la immigració, lesdesigualtats socials, la por ins-tal·lada a la societat arran de lacrisi, els perills que assetgen la

democràcia i el pacte fiscal, en-tre d’altres. El model de finan-çament es debatrà demà en unataula rodona en què participa-ran la presidenta d’ÒmniumCultural, Muriel Casals, la pro-

fessora titular d’hisenda públi-ca de la UB Maite Vilalta i l’ad-vocada Gemma Calvet.

DescodificacióEls sindicats, la crisi de la cultu-ra i les alternatives al neolibera-lisme són altres dels grans te-mes que es repassaran durantaquests cinc dies, en què la pre-tensió és “intentar descodificarel que està passant”, en parau-les del rector. I esdevenir un fò-rum per als sectors d’esquerresen un moment de gran des-orientació, però també quans’ha constatat que “les recep-tes clàssiques han fracassat”.“Cal reinventar les coses”, sostéSerrano i, entre elles, també“les formes de fer política”.

Els partits catalans d’esquer-

res tindran l’oportunitat d’ex-plicar les seves pròpies recep-tes. La UPEC reunirà, diven-dres al migdia, el primer secre-tari del PSC, Pere Navarro, elpresident d’ERC, Oriol Junque-ras, el secretari general d’ICV,Joan Herrera, i el coordinadorgeneral d’EUiA, Joan JosepNuet, en la conferència decloenda que presentarà el pe-riodista d’El Punt Avui JoanRueda. És un dels plats fortsde les jornades, ja que la coin-cidència dels dirigents d’es-querres no és habitual, atèsque només Herrera és diputatal Parlament. No serà un de-bat, ja que intervindran per se-parat. Després de l’acte, laUPEC baixarà la persiana i nose sap si la tornarà a pujar. ■

El rector de la UPEC, Jordi Serrano, en la inauguració de les setenes jornades, el juliol passat ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La cloenda reunirà,divendres al migdia,Navarro, Junqueras,Herrera i Nuet

Dos anys després de la sen-tència contra l’Estatut,l’expresident de la Gene-ralitat, José Montilla,aposta per una reformadel Tribunal Constitucio-nal per evitar que torni aactuar sobre lleis referen-dades, tal com va passaramb la carta catalana. “Vahaver-hi una confrontacióde sobiranies, la que laConstitució atorga al TC ila del poble de Catalunya;va ser un conflicte de legi-timitats, i això va fer moltde mal, al marge de la sen-tència”, va assegurar Mon-tilla en una entrevista al’agència de notícies ACN.

Segons el dirigent socia-lista, aquesta modificaciónecessitaria “un ampliacord”, tot i que va avisarque l’actual correlació deforces al Congrés la fa pocviable. En referència a la re-solució judicial, hi va afegirque el PP “va guanyar elpartit”, perquè va aconse-guir “desqualificar el text ierosionar la seva legitimi-tat”. Malgrat els atacs,Montilla considera que lasentència no ha afectat elspilars bàsics de l’autogo-vern. Pel que fa al pacte fis-cal, va recordar que l’actualsistema de finançamentque s’inclou a l’Estatut vaestar avalat per CiU. Tot iaixò, no es va mostrar tan-cat a negociar-ne una millo-ra: “Seria desitjable que aCatalunya es tingués unaposició àmpliament com-partida, i no només unamajoria parlamentària.”L’expresident, que ara éssenador, també va advocarper reformar la cambra. ■

RedaccióBARCELONA

Montilla volque el TC noactuï en lleisreferendades

CAT-UNIVERSIDAD PROGRESISTA

Álvarez y Gallego defienden la UPEC por ser "un espacio para el pluralismo" 02/07/2012 Noticias EFE

Los secretarios generales de CCOO y UGT de Cataluña, Joan Carles Gallego y Josep Maria Álvarez, respectivamente, han defendido hoy la continuidad de la Universidad Progresista de Verano de Cataluña (UPEC) por ser "un espacio de debate de las izquierdas en Cataluña y de pluralismo".

En la inauguración de la octava edición de las jornadas de la UPEC, Gallego ha explicado que las políticas de austeridad "han recortado también" la subvención para estas jornadas y ha asegurado que estos recortes tienen por objetivo "debilitar aquellas instituciones de pensamiento crítico".

Por su parte, el secretario general de UGT ha sostenido que las administraciones públicas "no tienen argumentos" para no continuar con la UPEC y ha reclamado que "no se escatimen recursos" en este ámbito porque, a su juicio, los espacios de pensamiento de la derecha "están trabajando mucho y los de izquierda deben mantenerse".

Las jornadas de la UPEC se celebrarán entre el 2 y el 6 de julio bajo el título "El futuro está en nuestras manos" y en ellas participarán, entre otros, la presidenta de Òmnium Cultural, Muriel Casals; el secretario general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo; el presidente de Justícia i Pau, Arcadi Oliveras y diversos representantes de los partidos de izquierda como Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV) o Pere Navarro (PSC).

Gallego ha admitido que los valores de la izquierda actual "no son los adecuados" y ha instado a los agentes políticos y sociales a apostar por alternativas a las actuales para abordar la crisis, "que actualmente no permiten reactivar la economía, aumentan las desigualdades y cuestionan los derechos fundamentales".

En la misma línea, Álvarez ha admitido que la izquierda "no acaba de decir qué remedios hay que aportar" en un momento que, en su opinión, "es óptimo para rehacer el capitalismo y situar los derechos fundamentales y la igualdad en el centro de las políticas".

Por su parte, el rector de la UPEC, Jordi Serrano, ha cargado contra las políticas "ultraliberales" que las administraciones públicas están llevando a cabo y ha comparado la situación actual con la que vivían los trabajadores en el siglo XIX.

"Quizás deberíamos ver lo que hicieron entonces estos obreros para mejorar sus condiciones y cogerlo como una hoja de ruta", ha afirmado.

Respecto al recorte de subvenciones a los sindicatos y a propia organización de la UPEC, ha sugerido que a este ritmo, en pocos años, "los espacios de discusión podrían ser las plazas de los pueblos y ciudades".

Breus

La Guàrdia Civil va detenir ahir,vuit persones, d 'origen nigerià i ve-ïns de Santa Coloma de Gramenet,en una operació que va permetredesarticular a Barcelona una xar-xa acusada de clonar més de 300targetes de crèdit per comprar a In-ternet un miler de productes in-formàtics i bitllets d'avió per re-vendre'ls, estafes que els podrienhaver reportat uns guanys d'un mi-lió d'euros.

BARCELONA | EFE/DdG

Desarticulada unaxarxa que realitzavaestafes per Internet

POLICIAL

Els secretaris generals de CCOO i UGT de Catalunya, Joan Carles Ga-llego i Josep Maria Álvarez, respectivament, van defensar ahir, la con-tinuïtat de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) perser «un espai de debat de les esquerres a Catalunya i de pluralisme».

En la inauguració de la vuitena edició de les jornades de la UPEC ti-tolades El futur està a les nostres mans, Gallego va explicar que les po-lítiques d'austeritat «han retallat també» la subvenció per a aquestes jor-nades i va assegurar que aquestes retallades tenen com a objectiu «de-bilitar aquelles institucions de pensament crític». Per la seva banda, elsecretari general d'UGT va sostenir que les administracions públiques«no tenen arguments» per no continuar amb la UPEC.

BARCELONA | EFE/DdG

CCOO i UGT defensen la UPEC perser «un espai per al pluralisme»

UNIVERSITAT PROGRESSISTA

El director general de l'AgènciaCatalana de Cooperació al Des-envolupament de la Generalitat(ACCD), Carles Llorens, va reco-nèixer ahir, que el Govern catalàsegueix sense saber quan podràpagar el deute de 8,9 milions d'eu-ros que té amb les ONG catalanes,el que compromet la continuïtat decentenars de projectes humanita-ris.

Llorens va precisar que l'acordtancat ahir amb l'empresariat ca-talà per aconseguir fons privatspretén obrir noves vies de finan-çament davant de l'escassetat derecursos públics, retallats un 80%en dos anys, i no, calmar les ONG.

BARCELONA | EUROPA PRESS/DdG

El Govern catalàreconeix no poderpagar a les ONG

POLÈMICA

La Generalitat de Catalunya po-dria reduir les bonificacions alspeatges, establertes al comença-ment de l'any, a partir de l'1 de se-tembre si l'Estat no abona el deu-te del 2011 i 2012 per pagar les con-cessions, que és de 41,2 milionsd'euros.

Així ho va anunciar ahir, el se-cretari de Territori i Mobilitat, Da-mià Calvet, després de reunir-se,juntament amb el conseller, LluísRecorder, amb els alcaldes de Ter-rassa, Mollet i Alella, als qui va dirque no s'augmentaran les bonifi-cacions per recurrència com re-clamen i els va avisar que l'actualsistema està «en perill» per l'im-pagament de l'Estat. «O l'Estatpaga immediatament o la Gene-ralitat haurà de replantejar el sis-tema actual de bonificacions», vaalertar Calvet, que no va concretarsi s'eliminarà alguna de les boni-ficacions, com el descompte del30% per a turismes ecològics. Se-

gons la Generalitat, l'Estat incom-pleix un Reial decret del 1999 se-gons el qual ha d'abonar el 7% delsingressos que aconsegueixen lesempreses d'autopistes a cada ter-ritori, i que per tant hauria d’haverpagat a Catalunya 41,2 milions,20,4 milions de 2011 i 20,8 de2012, que el Govern català ha decobrir per si sol. Calvet va criticarque l'Estat sí que ha previst unapartida de 70 milions d'euros perpagar les concessionàries en elcas de les autopistes de la sevacompetència, mentre que ha dei-xat a zero les partides per a les au-topistes competència de la Gene-ralitat.

Calvet no va precisar fins a quinpunt es podria revisar el sistema debonificacions actual, però va ga-rantir que el Govern informarà elgrup de peatges abans de prendreuna decisió, i que no es plantejauna pujada de tarifes dels peatges,sinó una revisió del model de bo-nificacions a partir de l'1 de se-tembre.

L’alcalde de Terrassa, Pere na-varro, que és també primer secre-tari del PSC, va destacar que da-vant aquesta negativa, es reserva-ran l'opció d'adoptar altres ac-cions, que no va precisar.

BARCELONA | EFE/EUROPA PRESS/ DdG

Segons la Generalitat, elGovern espanyol deu enconcessions dels dos últimsanys, 41,2 milions d’euros

El Govern català reduiràbonificacions a peatgessi l’Estat no paga deutes

27Diari de Girona | DIMARTS, 3 DE JULIOL DE 2012

CATALUNYA

El bloc d'en PereEl fil dels dieshttp://blocs.mesvilaweb.cat/pere

Joan Tugores a la darrera UPEC. I potser l'última?política | dilluns, 2 de juliol de 2012 | 21:23h

Jordi Serrano i Blanquer, rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, ha inaugurat aquest matí,acompanyat dels dirigents d'UGT i CCOO, Josep M. Àlvarez i Joan Carles Gallego, la que pot ser la seva últimaedició.Després de vuit anys, la UPEC s'haurà de convertir en un fòrum d'opinió, submergir-se per tal de dur una vidalatent -dorment, en deia el seu rector- tot esperant temps millors.El govern de Catalunya, el govern dels millors, li ha retirat la subvenció. Els ciutadans d'esquerres no somdels seus. I ja se sap que governen només per als qui els voten. I , segurament, ni això. Però no s'han limitat a entonar el cant del cigne; sinó que, combatius i reflexius fins al final, s'han presentatun parell de ponències ben interessants en la jornada d'avui.Després de les presentacions i d'una divertida i incisiva ponència del mateix Jordi Serrano, ha obert foc nimés ni menys que Joan Tugores, economista, professor de la Universitat de Barcelona i exrector d'aquestamateixa universitat. Amb un estil dens i àgil ensems -que difícil que és conciliar tot això; els bolígrafs treien fum i els cervells,encara més- el doctor Tugores titulava la seva conferència igual que el lema de l'edició d'enguany: El futur ésa les nostres mans. No resumiré la conferència. Em limitaré a destacar allò que més m'ha cridat l'atenció.En aquesta crisi, Europa és la baula dèbil, i l'objectiu de molts poderosos, dintre i fora d'Europa, és ferfracassar el model europeu, que ha consistit en una exitosa combinació de democràcia política, estat delbenestar i desenvolupament econòmic. Els problemes europeus són també problemes globals.-Només els mostraré un gràfic- ha dit el conferenciant als assistents; però no podia ser més eloqüent: eldèficit/ superàvit dels països del sud i del nord d'Europa eren molt similars fins cap allà l'any 2000. Amb lacreació de l'euro, moneda forta a imatge i semblança del marc alemany, estableix el punt d'inflexió i obre lavia a l'especulació (recordem com al nostre país el preu dels diaris va passar d'un dia per altre de 100 pts. aun euro!). A partir d'aleshores, la població del sud s'endeuta amb els capitals prestats del nord, ambinteressos nominalment baixos però molt onerosos.Les corbes se separen dramàticament: el dèficit del sud és simètric del superàvit del nord. En conseqüència,rics i pobres, països del nord i del sud europeus, són igualment coresponsables de la crisi, icoresponsablement h'hauran de sortir.Uns s'han endeutat més del compte perquè d'altres els han prestat -i se n'han beneficiat- més del comptetambé.La sortida passa per una fiscalitat més sòlida sobre els rendiments del capital que actuï de mecanismecompensatori global, un deute públic federalitzat (els eurobons!) i una unió bancària europea. Poc amic de maniqueismes, el doctor Tugores ens parla de la necessitat de conciliar els mercats amb lademocràcia -un mercat eficient, que assigna adequadament els recursos, és un bé públic de primer ordre; unmercat desregulat o capturat per determinades elits no és un bon mercat-.La competitivitat i la cohesió tampoc no són contradictòries: els països competitius són també els méscohesionats, on hi ha menys desigualtats. A aquest respecte és decisiva una educació de qualitat que arribi atothom, no pas elitista.L'eficiència i la distribució també són conciliables: els països més desiguals, amb una base fiscal més feble,són menys de fiar. La prima de risc està vinculada a polítiques antisocials.

Moltes altres qüestions ha tocat el professor Tugores: patim d'una irresponsabilitat envers les generacionsfutures, els podem deixar un món pitjor que el que hem trobat, amb deute mediambiental, problemesdemogràfics i sobreendeutament. Transmetre'n el cost a les generacions futures és menysprear-les. Cal unpacte intergeneracional. Hi ha el perill de regressió a un ordre social tancat, en què una elit controla els principals recursos. Unaespècie de neofeudalisme, amb desigualtats i retrocés sociopolític i econòmic. L'època del welfare state,aquesta creació europea, és en aquest aspecte una excepció històrica que alguns volen fer desaparèixer.Cal decidir qui tindrà veu en els àmbits de decisió supranacional, que representi realment, de formademocràtica, la veu dels ciutadans de cada país. Fins ara, aquest àmbit l'han ocupat els membres de l'elitque defensa els interessos més minoritaris però molt poderosos. No cal citar-ne exemples. El món sortirà d'aquesta crisi radicalment diferent. Cal dibuixar una alternativa progressista que retorni alstemps previs a la divisió de les esquerres amb les seves postures enfrontades davant de la primera guerra

mundial.Cal preservar l'estat del benestar i la democràcia, No han estat pas un somni, sinó una afortunada realitat. Elmonstre -el dinosaure- que amenaça les nostres aspiracions encara continua present.

A la tarda, debat sobre les noves formes de protesta i/o representació política. Simona Levi fa aportacionsespecialment interessants, pel gust d'aquest cronista: Sense plaer no hi ha rebel.lió, i sense rebel.lió no hi hacanvi. El model, més que horitzontal, és viral. El propòsit dels ciberactivistes que fan tecnopolítica no ésimposar, sinó compartir. Cal també un reconeixement de les capacitats i aportacions de la feina de cadascúper col.laborar en la xarxa. No és una barreja indistinta, sinó una suma d'inicatives.L'objectiu no és el martiri ni el fracàs. Es tracta de plantejar-se objectius assolibles, d'acord amb les pròpiespossibilitats, per tal de no fracassar. Es pot conjuminar el realisme de les lluites quotidianes amb la radicalitatde fons, com corroboren els sindicalistes presents a la sala.

La UPEC se celebra al local de la CONC i és el fòrum per excel.lència del conjunt de les esquerres catalanessense exclusions, dels més moderats als més radicals. Per a tots hi ha lloc i veu.

Llarga vida a la UPEC! És més necessària que mai.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 20128 | Política |

Ple sindical en l’exigènciadel concert econòmic. ElConsell Nacional de CCOOde Catalunya ha aprovatuna resolució en què es de-clara “ferma partidària”d’un nou sistema de finan-çament per a Catalunyaque superi el “dèficit fiscalhistòric”, però que tambégaranteixi els drets so-cials. El sindicat alerta queel sistema de recaptacióactual no compleix el prin-cipi d’ordinalitat ni dotaCatalunya de prou ingres-sos per gestionar les sevescompetències. Per això

proposa un “concert eco-nòmic solidari” que facipossible la “suficiència fi-nancera” de la Generalitati li permeti alhora fer unacontribució a la “solidari-tat interterritorial”, sem-pre que aquesta no vagi endetriment de Catalunya.

Per fer-ho possible,CCOO defensa una agèn-cia tributària catalanapròpia que s’encarregui derecaptar, gestionar i liqui-dar tots els impostos –no-més creu que s’hauria decoordinar amb l’estatalper les tasques d’inspeccióen la lluita contra el fraufiscal i l’economia submer-gida, en què també posa

molt èmfasi– i que tinguicapacitat normativa perestablir tributs propis.

En aquest punt, això sí,el sindicat alerta que elnou model no servirà “deres” si després la Generali-tat implanta “polítiquesdesfiscalitzadores” i “abai-xa els tributs als més rics”,com va fer en eliminarl’impost de successions.

Per un pacte de paísDe fet, va més enllà i de-nuncia la política de reta-llades dels governs de CiU i

PP, que suposen un “seriósretrocés en els drets nacio-nals i socials” –per CCOOel progrés nacional i el so-cial són “inseparables”– ique “aprofiten de maneraoportunista la crisi per re-duir l’espai públic en bene-fici del sector privat”. Elsindicat, en aquest sentit,aposta per la imposiciód’un nou impost per a lesgrans fortunes i la implan-tació d’un model econò-mic que afavoreixi el crei-xement sostenible. A més,exigeix un “pacte de país”que estipuli que els nousrecursos que s’obtinguines destinin sobretot a ga-rantir l’estat del benestar.

La resolució, feta públi-ca ahir, va ser aprovada pelsindicat divendres passat,i suposa un nou gest de su-port al govern català en lafutura negociació del pac-te fiscal a Madrid, desprésque l’altre gran sindicat, laUGT, ja aprovés una reso-lució similar el 14 de junypel concert econòmic. ■

Ò. PalauBARCELONA

a S’uneix a la UGT en la demanda d’una hisenda pròpia que posi fi al dèficitfiscal històric a Ho vincula a un pacte social que garanteixi l’estat del benestar

CCOO també dóna suporta un “concert econòmicsolidari” per a Catalunya

Els secretaris generals deCCOO i UGT de Catalunya,Joan Carles Gallego i JosepMaria Álvarez respectiva-ment, van defensar ahir, enl’estrena de la vuitena edició,la continuïtat de la Universi-tat Progressista d’Estiu deCatalunya (UPEC), perquè és“un espai de debat de les es-querres a Catalunya i de plu-ralisme”. Gallego lamentavaque les polítiques d’austeri-tat “han retallat també” elsfons per a les jornades, per“debilitar les institucions depensament crític”. Álvarez va

La seu de CCOO va ser el marc ahir de l’estrena de la Universitat Progressista d’Estiu, també amb representants de la UGT ■ J. LOSADA

acusar les administracionsde “no tenir arguments” perno seguir amb la UPEC i vareclamar que “no s’escatiminrecursos” en aquest àmbit.

El rector de la UPEC, Jor-di Serrano, carregava tam-bé contra les polítiques “ul-traliberals” actuals i compa-rava la situació amb la delstreballadors el segle XIX.Serrano també deploravala retallada de subvencions:“A aquest ritme, d’aquí apocs anys els espais de dis-cussió podrien ser les pla-ces dels pobles i ciutats.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Defensen la continuïtat de la UPEC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“De res serviria tenirun millor finançamentsi la recaptació baixaper les polítiquesdesfiscalitzadores”RESOLUCIÓ DEL 29 DE JUNY DELCONSELL NACIONAL DE COMISSIONSOBRERES DE CATALUNYA

es de sempre, elmes de juliol és unmes políticament

destacable pel que fa a no-tícies. L’actual promet.

Rajoy té un to diferentdesprés de l’últim ConsellEuropeu. Ha rebaixat pre-potència davant la resta depaïsos europeus. Fa un dis-curs més alineat amb elsitalians, més pròxim alsfrancesos i menys des-afiant amb els alemanys.Davant les institucions eu-ropees ha moderat el to.

Això vol dir que té inten-ció de complir al peu de lalletra les recomanacionseuropees: pujada de l’IVA,rebaixa de sous dels em-pleats públics i supressióde la deducció per la com-pra d’un habitatge. És adir, tot allò que havia defer a principi de legislaturai que ha anat deixant enespera que escampés lacrisi. Al juliol continuaranels anomenats “divendressants”. Una mena de de-goteig de mesures ques’anuncien divendres reredivendres amb objectiusfinals poc definits, coms’ha vist fins ara.

A Catalunya també hihaurà un juliol intens. Esconstituiran comissionsd’investigació sobre labanca i la sanitat que sa-brem com comencen sen-se saber com s’acabaran.Pot haver-hi un daltabaixentre partits polítics i treu-re els draps bruts o bé ge-nerar una frustració gene-ralitzada en veure que noserveixen per a res.

És curiós que, des de faanys, al juliol els catalanssom més independentistes.Enguany ho confirmen lesdades del Centre d’Estudisd’Opinió (CEO). Les dadesno coincidiran amb el de-bat pel pacte fiscal ques’ha de celebrar a finals demes a la cambra catalana.Tot indica que només CiU,ICV i ERC donaran suporta la proposta nacionalistade pacte fiscal amb l’Estat.

Un suport insuficient ique no té res a veure ambaquella gran i lluïda mani-festació d’ara fa dos anys–el 10 de juliol del 2010–pels carrers de Barcelonaen contra de la retallada al’Estatut per part del Tri-bunal Constitucional.

D

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Juliol

Lluís FalgàsPeriodista

“Un Consell de l’Audiovi-sual de Catalunya (CAC)amb sis exparlamentarisés un CAC malaguanyat.”El periodista Salvador Al-sius, candidat d’ERC i ICV-EUiA com a membre delConsell, va lamentar ahirla politització d’aquest

ens, que ha d’actuar en de-fensa de la llibertat d’ex-pressió i d’informació, delpluralisme, de la neutrali-tat informativa en l’àmbitaudiovisual. Alsius, queprevisiblement quedaràfora del CAC, va comparèi-xer al Parlament amb Ro-ger Loppacher i Daniel Si-rera, que sí que formaranpart de l’organisme com a

president i conseller, res-pectivament, en virtutdel pacte que han segellatCiU i el PP. Durant la sevaintervenció, Loppacherva defensar que el CAC noha de tenir només una“funció defensiva” sinóque “el públic ha de poderintervenir en el debat”que es genera sobre elsmitjans audiovisuals. ■

Salvador Alsius lamentala politització del CACRedaccióBARCELONA

D’esquerra a dreta, Sirera, Loppacher i Alsius, que vancomparèixer ahir al Parlament ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE JULIOL DEL 20126 | Política |

i exigim un concerteconòmic com el fo-ral, quina seria la quo-ta de retorn a l’Estatpels serveis comuns

prestats, com la corona o l’exèr-cit? L’equivalent al pes al PIB,com allà? (És a dir, un 18% de larecaptació?) I si volem conti-nuar sent solidaris –el País Basci Navarra no ho són–, amb quinsistema? Fins i tot, si es plante-gés una consulta per corroborarel suport al concert, quina seriala pregunta? I més: es pot tenirestat del benestar sense tenir

sÒscar PalauBARCELONA

INTERROGANTS · Expertes reunides per la UPEC plantegen les preguntes que floten sobre el pacte fiscal que negocia elgovern CONCLUSIÓ · Creuen que urgeix millorar el model de finançament, però que la realitat empeny cap a l’estat propi

Els dubtes del concert econòmic— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Reflexions al voltant del pacte fiscal

estat? Són només alguns delsinterrogants que floten al vol-tant de la negociació del pactefiscal a Catalunya, que ahir esvan posar sobre la taula en elmarc de la Universitat Progres-sista d’Estiu (UPEC), amb Mai-te Vilalta, professora d’HisendaPública a la UB, Gemma Calvet,advocada i consultora, i MurielCasals, presidenta d’Òmnium.“El problema és que no sabemquè volem”, resumia Calvet. A lamateixa taula, de fet, ja hi haviamatisos. Ella, així, veu “impres-cindible” el concert “el més rà-pid possible”, perquè els ingres-sos ja són “clarament insufi-cients” pels serveis públics exis-

tents, sobretot arran de l’últimaonada migratòria, i amb el siste-ma actual Catalunya es pot veu-re abocada a la intervenció. “Ar-rosseguem un model que no téen consideració els drets histò-rics respecte a altres comuni-tats, i ara en paguem les conse-qüències”, lamentava. Un diag-nòstic similar feia Casals, perqui “fins ara hem estat impru-dents per no reclamar la partd’impostos que ens correspon,però és que ara ja es fa insupor-table”. L’Estat, a més, ha negatles inversions que calien al paísmentre el “diner fàcil” s’ha mal-versat en altres territoris queara “estan condemnats a crear

la seva pròpia riquesa”, cloïa. Vi-lalta es resisteix a apostar per“l’anomalia” que un concert su-posa per a la teoria fiscal clàssi-ca, si bé admet que la progressióde l’actual model hi implicariaun blindatge contra les deslle-ialtats, a més d’improbablescanvis polítics vers un estat fe-deral. “Sóc federalista per ne-cessitat i convicció, però tinc eldesencís de veure que aquí noarribarà a ser la solució”, indica-va, abans de comparar el pactefiscal a les parelles que es plan-tegen tenir un fill per superaruna crisi i topen amb la realitat:“No solucionarà el problema,ens acabarem separant...” ■

Vilalta, Casals i Calvet, durant eldebat a la seu de CCOO ■ J. LOSADA

El govern recela de la pres-sió que Mariano Rajoycontinua fent a les autono-mies per a la reducció deldèficit. L’endemà que elpresident espanyol asse-gurés que en els mesos vi-nents els territoris haurande fer “esforços encaramajors”, el consellerd’Economia, Andreu Mas-Colell, va emplaçar indi-rectament l’Estat a apli-car-se la dieta antidèficitque predica. “Una curad’aprimament li aniriamolt bé”, va etzibar.

Mas-Colell no només vaemplaçar el govern espa-nyol a estrènyer-se el cin-turó sinó que va assegurartenir “idees” sobre com hoha de fer, tenint en compteque disposa d’un “margeconsiderable” per estal-viar. No obstant això, el ti-tular d’Economia va re-butjar concretar-ne cap i

finalment, per tancar eldebat, va respondre taxa-tiu: “Que cadascú aguantiel seu problema, el governcentral no té necessitat deles meves idees, ja li dona-ran directament d’Alema-nya”. La Generalitat haplantejat reiteradament al’Estat que rebaixi el soudels funcionaris, igual queArtur Mas ho ha fet ambels treballadors públics ca-talans, o que impulsi me-sures sanitàries com el pa-gament dels àpats en elshospitals.

Mas-Colell va rebutjarles ingerències de Rajoy en

la batalla catalana contrael dèficit. “Nosaltres tam-bé sabem llegir els missat-ges d’Europa”, va senten-ciar. Segons el consellerd’Economia, caldrà espe-rar per comprovar elsefectes pràctics de la cime-ra europea de la setmanapassada, però consideraun “error” pensar que lapotenciació del creixe-ment passarà per davantde les polítiques de retalla-des. “L’austeritat conti-nuarà. Tots ens hem d’es-trènyer el cinturó”, es vamostrar convençut.

Les paraules de Mas-Co-lell van molestar especial-ment el PP a Catalunya. Elportaveu dels populars,Enric Millo, va censurar“el luxe” que “es permet”la Generalitat “de donarconsells al govern d’Espa-nya” en un “to poc apro-piat” quan és Catalunya laque “arrossega un sectorpúblic sobredimensio-nat”. ■

O.A.-EtxearteBARCELONA

a El conseller d’Economia ofereix les seves “idees” aMariano Rajoy i li recorda que “té marge” per reduir dèficit

Mas-Colell etzibaa l’Estat que s’had’aprimar

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Una curad’aprimament li aniriamolt bé. Podem oferiralgunes idees de comes podria fer”

Andreu Mas-ColellCONSELLER D’ECONOMIA

El conseller d’Economia, An-dreu Mas-Colell, va aconse-llar ahir als grups parlamen-taris que no burxin en la ges-tió de La Caixa en la comissiód’investigació sobre les cai-xes d’estalvi. CiU i el PP re-butgen que les participacionspreferents siguin objecte dela comissió i advoquen per-què s’aprofundeixi, sobretot,en l’actuació de les caixesque han rebut diners públics.

El titular d’Economia va

El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, amb el portaveu Francesc Homs ■ ACN

argumentar que “no tindriacap mena de sentit que elParlament es dediqués no-més a posar el dit a l’ull” aempreses privades que te-nen la seu a Catalunya en unareferència inequívoca a l’enti-tat financera. “Potser algundia ens trobarem que aques-tes empreses prefereixeninstal·lar-se en llocs on el Par-lament no els posa el dit al’ull”, va advertir.

El PSC, ICV-EUiA, Ciuta-

dans i SI van subratllar queen l’enunciat de la comissió,que es va constituir dilluns,s’hi inclouen totes les enti-tats que van vendre produc-tes d’alt risc i van criticar elsavisos de Mas-Colell. La por-taveu adjunta dels socialis-tes, Laia Bonet, va censurarque el conseller parli de lamarxa de La Caixa quan “els300.000 afectats per lespreferents no tenen la matei-xa possibilitat de marxar”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Caixa i el Parlament: “No posem el dit a l’ull”

La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) conclou aquestdivendres la seva vuitena edició sense saber si l'any vinent es podrà tornar acelebrar. I és que la manca de finançament deixa un punt d'incertesa de caraproperes edicions.

Fins i tot el seu rector, Jordi Serrano, admetia durant la presentació de lesjornades d'enguany que la UPEC -creada amb el tripartit- té el futur "negre" iprobablement desapareixerà després de l'estiu. Serrano deia també que si nos'aconsegueixen fons a partir de setembre podria desaparèixer i convertir-se enun grup d'opinió "en espera de temps millors".

Els líder dels dos sindicats majoritaris a Catalunya, Joan Carles Gallego(CCOO) i Josep Maria Álvarez (UGT), van defensar-ne la continuïtat durant laprimera jornada, el passat 2 de juliol, en considerar que és "un espai de debatde les esquerres a Catalunya i de pluralisme".

Les jornades de la UPEC s'han celebrat entre el 2 i el 6 de juliol sota el títol "Elfutur és a les nostres mans" i en hi han participat, entre altres, la presidentad'Òmnium Cultural, Muriel Casals, el secretari general de CCOO, IgnacioFernández Toxo, el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveras i diversosrepresentants dels partits d'esquerra com Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera(ICV) o Pere Navarro (PSC).

La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya no té finançament percontinuar

ETIQUETES

Els quatre líders de l'esquerra catalana han participat aquest divendres en una taula rodona a la Universitat Progressistad'Estiu de Catalunya, en què s'han preguntat quines són les alternatives que, a nivell nacional, ha d'oferir l'esquerra. PereNavarro, primer secretari del PSC, Joan Herrera, secretari general d'ICV, Oriol Junqueras, president d'ERC, i Joan JosepNuet, coordinador general d'EUiA, han repassat l'actual moment de l'esquerra catalana. Herrera i Nuet han estat els mésinsistents sobre la necessitat de fer front comú i edificar una alternativa. Herrera s'ha preguntat “si som capaços deposar-nos d'acord” i ha fet una crida a no renegar de la feina que va fer el tripartit, que ha contraposat a “l'enorme fracturasocial que crea el govern dels millors”, mentre que Nuet ha demandat la necessitat d'un front anticapitalista “ampli” i haposat damunt la taula l'exemple de Syriza.

Navarro ha indicat que ell té clar “qui són els adversaris” i que cal tenir clar el model a defensar malgrat que els accentssiguin “diversos”. El líder del PSC també ha defensat la feina que va fer el tripartit, però sobretot la dels ajuntamentsgovernats per l'esquerra, i ha criticat el “model Eurovegas”. El socialista ha recordat el pacte d'investidura que el PSC va feramb Artur Mas i ha denunciat la manca de voluntat política per complir els acords.

Junqueras s'ha referit al pacte fiscal i a la necessitat de canviar el paradigma en aquest assumpte, perquè deixi de gestionarEspanya, “que ho ha fet fatal”. Ha fet una apel·lació directa al PSC afirmant que els partits d'esquerres han de preguntar-sesi estan, en aquest assumpte, “amb les direccions estatals del PSOE, el PP, Foment i Josep Antoni Duran i Lleida o amb elpoble”. Herrera ha abonat la seva postura recordant que hi ha hagut un moviment tectònic després de la sentència delConstitucional sobre l'Estatut que canvia el paradigma nacional.

UPEC, NAVARRO, JUNQUERAS, HERRERA, NUET

CDC insta el Govern adesobeir l'Estat i incomplirl'objectiu de dèficit

“No girarem l'esquena al80% de la gent del nostrepaís”: la cimera en 18 frases

ERC es mostra consternadaper la detenció d'Ausàs

Els líders de l'esquerra busquen com tornar a ser alternativaNavarro denuncia els incompliments de l'acord d'investidura de Mas per part de CiU

FERRAN CASAS Barcelona | Actualitzada el 06/07/2012 13:26

MÉS CONTINGUTS POLÍTICA

06 política DISSABTE, 7 DE JULIOL DEL 2012 ara

Crònica

FERRAN CASASBARCELONA

Afinals de l’any 2004, per-sones vinculades als par-tits de l’esquerra catala-na fundaven la Universi-tat Progressista d’Estiu

de Catalunya (UPEC). El projecte,amb el catedràtic Vicenç Navarrocom a rector i que evocava les uni-versitats populars de la Segona Re-pública, tenia la vocació d’ajudar adotar de relat comú i coherència po-lítica la gestió que, des de feia mésd’un any, duien a terme el PSC, ERCi ICV-EUiA al Govern. Des d’alesho-res la UPEC ha anat fent, però al Pa-lau de la Generalitat, primer ambPasqual Maragall i després amb Jo-sé Montilla, les esquerres, sacseja-des pel fracàs del procés estatutarii la crisi, es van instal·lar en un mo-nòleg que no va aconseguir dotarmai de coherència política la sevagestió. Ahir les primeres espases del’esquerra, que la UPEC reunia perprimer cop després de la desfetaelectoral del 2010, van demostrarque no han sortit del bucle.

Pere Navarro, del PSC; Joan Her-rera, d’ICV; Oriol Junqueras, d’ERC,i Joan Josep Nuet, d’EUiA no somi-en plegats en un tercer tripartit. Unanova aliança d’esquerres que, tambéés cert, la demoscòpia és lluny d’ava-lar. Tots quatre van clausurar laUPEC amb monòlegs. Per primercop, a la universitat no hi va haverdebat entre ponents ni preguntesdel públic. 20 minuts de discurs pera cadascun d’ells i punt. Res a veureamb els diàlegs que aquests dies hanprotagonitzat Josep Fontana, Muri-el Casals, Vicenç Navarro, Borja deRiquer, Joan Manuel Tresserras iJoan Subirats.

Només Herrera i Nuet van remarbuscant punts d’entesa i aixecar unaalternativa, cosa que també prete-

Tants caps,tants barrets

No hi ha res més semblanta un espanyol de dretesque un espanyol d’es-

querres. Si donem la volta a laconegudíssima frase de JosepPla, trobarem la resposta alfracàs i l’herència del tripartit:no hi ha res més diferent a unmilitant de l’esquerra catala-nista que un altre militant del’altra esquerra catalanista.Tants caps, tants barrets. El di-àleg de sords d’ahir és el millorretrat de la crua realitat pro-gressista. Malgrat l’impossiblepacte fiscal, malgrat el xou d’Eu-rovegas, malgrat les retalladesi malgrat tots els malgrats, elpresident Mas pot dormir tran-quil. No hi ha alternativa políti-ca a la vista. L’única oposicióreal, l’únic pla B, l’única forçaque inquieta el Govern és el so-biranisme popular que agita lasocietat civil i que ja s’ha colatals ajuntaments.

EL BITLLET

IGNASI ARAGAYDIRECTOR ADJUNT

nen sectors del PSC, com ara Avan-cem. Uns sectors als que, per cert,Navarro va esbroncar en declaraci-ons als periodistes abans de l’acterecordant que les resolucions delcongrés no van enterrar la via fede-ral. Junqueras va insistir a obrir-losles portes de la seva ERC.

Diagnòstics diferentsMentre que Junqueras explicava al’auditori –de més de dues-centespersones, entre ells nombrososquadres polítics i sindicals– el seuprojecte i Navarro parlava d’unamanera genèrica de l’“alternativavigent”, els dirigents d’ICV i EUiA,més còmodes, intentaven anar mésenllà. Herrera admetia que els dia-gnòstics “són diferents” i pregunta-va si serien capaços de trobar puntsd’acord i reflexions compartides per

“portar el conflicte del carrer al Par-lament”. Nuet va apel·lar a Syriza ial “front anticapitalista ampli”.

L’un i l’altre van fer-se seu el dis-curs sobiranista, que Herrera jutja-va central després del “moviment deplaques tectòniques” obrat pel pro-cés de l’Estatut, i van abonar el pac-te fiscal. Aquest havia estat el guió deJunqueras, sense concessions a launitat d’acció. ERC basa la seva es-tratègia a oferir pactes a CiU peraguditzar-ne les contradiccions oaccelerar el xoc de trens Catalunya-Espanya. Navarro el vol evitar i, peraixò, i perquè “la gent ho demana”,també ofereix pactes als “adversa-ris” de CiU. Va reivindicar el contin-gut social de l’acord d’investidurad’Artur Mas però va denunciar ambcontundència els incompliments.

El socialista i Herrera sí que vanreivindicar els governs d’esquerres,tot i que amb diferent intensitat. Ellíder d’ICV va instar a “no renegar-ne” i el socialista va incloure’ls “enuna bona feina de trenta anys, tam-bé als ajuntaments”.

La UPEC també s’acabaVan ser monòlegs poc interrelacio-nats. I tot indica que els punts de tro-bada s’extingeixen. Ho van donar aentendre en els seus discursos el rec-tor de la UPEC, Jordi Serrano, i el lí-der de CCOO, Joan Carles Gallego.La UPEC ja no té el suport instituci-onal i la seva continuïtat penja d’unfil. Si abans del 31 de setembre notroba finançament es convertirà enun club d’opinió. I l’esquerra catala-na, per fer pinya, ser alternativa i te-nir relat necessita alguna cosa mésque tertúlies i voluntarisme.e

UNA FOTO INÈDITA I QUE COSTARÀ DE REPETIRJoan Herrera, Pere Navarro, Oriol Junqueras i Joan Josep Nuet ahir a la cloenda de la UPEC, que s’ha fet aquests dies a

l’auditori de CCOO amb una notable assistència de públic i inscrits malgrat que la seva continuïtat no està assegurada. UPEC

ALIANCES DE GOVERN

El tripartit fa el seu últim monòlegEls líders de l’esquerra catalana abaixen la persiana de la UPEC sense exhibir química entre ells

DispersióEls líders delPSC, ICV, ERCi EUiA nomostren unaalternativaconjunta a CiU

PassatNavarroelogiasensepassióeltripartit,HerrerahiposamésfeiJunquerascalla

Pere NavarroPRIMER SECRETARI DEL PSC

“Tinc molt clar l’adversari.Hi ha esquerra i dretamalgrat els accents. Hem dedefensar el nostre model ”

Joan HerreraSECRETARI GENERAL D’ICV

“No vull renegar del passatperquè això no ens situa bé.I menys quan ‘els millors’ataquen l’estat del benestar”

Un diagnòstic semblant sense oferta conjunta

Oriol JunquerasPRESIDENT D’ERC

“En el pacte fiscal hem dedecidir si estem amb el pobleo amb les direccions del PP i elPSOE, la de Foment i Duran”

Joan Josep NuetCOORDINADOR GENERAL D’EUIA

“Cal un bloc alternatiui ser coherents, al Governi a l’oposició. El nexe és elprograma i la mobilització”

DISSABTE22 7 DE JULIOL DEL 2012

Àngel Ros i Montserrat Tura i l’ex-conseller Antoni Castells han ad-vertit els últims dies que el «somni» del federalisme ja està en «via mor-ta». I malgrat aquest accent sobira-nista, la cúpula d’ERC és molt re-fractària a sumar-se a l’embrionà-ria plataforma.

Junts una altra vegada

En una imatge inèdita des de la cai-guda del tripartit, els quatre líders de l’esquerra catalana van coinci-dir ahir en un acte públic, la clau-sura de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya. Els seus res-pectius discursos –van esquivar el debat entre ells– van deixar patent que encara queda molt camí per re-córrer fins a arribar a la unitat. H

33 Quadripartit 8 Els líders dels quatre partits d’esquerra, Joan Herrera (ICV), Pere Navarro (PSC), Oriol Junqueras (ERC) i Joan Josep Nuet (EUiA), ahir en la clausura de la Universitat Progressista d’Estiu.

L’esquerra catalana peca d’enveja. L’èxit del socialisme francès, l’au-ge de les opcions ecologistes a Ho-landa i Dinamarca, i el formidable experiment de Syriza a Grècia con-trasta amb les dificultats de les marques progressistes catalanes d’articular una alternativa a l’he-gemonia de CiU. El procés de re-construcció no és senzill. Cada ve-gada hi ha més sectors convençuts que, donat l’estat catatònic del PSC, l’esquerra només podrà com-petir amb el nacionalisme conser-vador a partir de la unitat. Però aquest projecte haurà d’esquivar l’allargada ombra del tripartit i el seu tempestuós desenllaç. Per aprendre dels errors, els actors im-plicats han començat a moure’s en la més absoluta discreció. Dirigents d’ICV-EUiA (com el seu mateix líder, Joan Herrera), sec-tors del PSC (cas d’Avancem, de Joan Ignasi Elena, fundat recent-ment) i representants de l’antiga cúpula d’ERC (com el seu exsecre-tari general, Joan Ridao) han man-tingut contactes en privat per com-partir reflexions i comprovar si el terreny està o no fèrtil per comen-çar a sembrar la llavor d’una plata-forma que vagi més enllà d’una co-alició de partits. Aquesta seria la condició indispensable: no n’hi ha prou amb una suma de forces polí-tiques, sinó que s’hi ha d’implicar sindicats i col·lectius socials. La premissa seria construir un diagnòstic compartit i un relat co-mú, justament el que el tripartit no va tenir i que el va acabar mi-nant. Més enllà de les converses en privat, ICV i EUiA, per separat, ja han traslladat el debat a l’opinió pública. Ho va fer en primer lloc

Fonts ecosocialistes expliquen que Herrera manté des de fa temps una intensa agenda de trobades per sondejar diferents personalitats de sectors polítics, socials, culturals i acadèmics. ICV celebra aquest cap de setmana la seva escola d’estiu, en què Herrera subratllarà que l’es-querra requereix un «acompanya-ment social», un coixí que sustenti un «nou paradigma social i nacio-nal», que entrellaci la defensa de l’Es-tat del benestar amb un dret a deci-dir sense complexos. El vector sobiranista és el que fa que la direcció del PSC, amb Pere Navarro al capdavant, observi aquest procés a certa distància, encara que l’anomenat sector catalanista del partit i Avancem hi troben punts en comú. Per exemple, dirigents com

JOSE RICOBARCELONA

Cap a la Syriza catalana

JOAN CORTADELLAS

Sectors de l’esquerra mantenen contactes per articular una plataforma política i social alternativa a CiU H La direcció del PSC hi marca distàncies i la d’ERC l’acull amb fredor

LA PREMISSA

Per superar els errors del tripartit, l’objectiu és unir forces polítiques i col·lectius socials sota un relat comú

EUiA, el nou líder de la qual, Joan Josep Nuet, confessa la seva devoció per la fórmula de Syriza: «El nexe d’unió ha de ser el rebuig a les reta-llades i la mobilització social». La di-recció d’ICV, en canvi, considera que «el capítol de Syriza ja s’ha tancat» i és necessari «construir una cosa no-va, d’acord amb la realitat de Catalu- nya, i no una mera còpia».

LA RECONSTRUCCIÓ DEL PROGRESSISME

El PNB s’imposaria amb claredat en les pròximes eleccions autonòmi-ques basques en nombre de vots, pe-rò a penes avantatjaria en un o dos escons la segona força, EH Bildu, si es complís la projecció de resultats avançada ahir per l’Euskobaròme-tre. El sondeig entreveu un panora-ma completament diferent amb la irrupció de la coalició sobiranista, ja que al Parlament basc hi hauria es-pai només per a quatre forces, sense possibilitat que es reediti el pacte PP-PSE i amb complicadíssimes alian-ces per aconseguir la majoria ab-soluta. L’enquesta, elaborada per la Uni-versitat del País Basc, atorga al PNB 23 o 24 escons, amb una mica més de 350.000 vots i el 32% dels vots vàlids.

El PSE patiria un fort retrocés, ja que passaria dels 25 seients actuals a 17, mentre que el PP aguantaria els seus 13 representants. EH Bildu, per la se-va part, se n’aniria fins als 22 parla-mentaris, 280.000 vots i un 25% dels sufragis vàlids. L’estudi deixa Ezker Batua, Ezker Anitza-IU i UPD sense representació. Tret d’un pacte entre EH Bildu i els socialistes, el PNB seria el partit amb més possibilitats de governar després dels comicis, previstos per al març del 2013. El candidat penabis-ta Iñigo Urkullu va treure importàn-cia a l’enquesta i va apostar per bus-car «grans acords». El Govern basc va assegurar que fins a la celebració de les eleccions la situació pot canviar significativament i el PP va alertar davant una possible entesa entre PNB i EH Bildu. H

EUSKOBARÒMETRE

El PNB guanyaria avui els comicis bascos, amb EH Bildu a escassa distància

AITOR UBARRETXENASANT SEBASTIÀ

Els resultats auguren complexes aliances per a un Govern estable

SÁBADO22 7 DE JULIO DEL 2012

Ros y Montserrat Tura y el exconse-ller Antoni Castells han advertido en los últimos días de que el «sue-ño» del federalismo es está ya en «vía muerta». Y a pesar de ese acen-to soberanista, la cúpula de ERC es muy refractaria a sumarse a la em-brionaria plataforma.

Juntos otra vez

En una imagen inédita desde la caí-da del tripartito, los cuatro líderes de la izquierda catalana coincidie-ron ayer en un acto público, la clau-sura de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya. Sus respecti-vos discursos –esquivaron el deba-te entre ellos– dejaron patente que aún queda mucho camino por re-correr en busca de la unidad. H

33 Cuatripartito 8 Los líderes de los cuatro partidos de izquierda, Joan Herrera (ICV), Pere Navarro (PSC), Oriol Junqueras (ERC) y Joan Josep Nuet (EUiA), ayer en la clausura de la Universitat Progressista d’Estiu.

La izquierda catalana peca de envi-dia. El éxito del socialismo francés, el auge de las opciones ecologistas en Holanda y Dinamarca y el formi-dable experimento de Syriza en Grecia contrasta con las dificulta-des de las marcas progresistas cata-lanas de articular una alternativa a la hegemonía de CiU. El proceso de reconstrucción no es sencillo. Ca-da vez hay más sectores convenci-dos de que, dado el estado catatóni-co del PSC, la izquierda solo podrá competir con el nacionalismo con-servador a partir de la unidad. Pero ese proyecto deberá sortear la alar-gada sombra del tripartito y su tor-mentoso desenlace. Para aprender de los errores, los actores implica-dos han empezado a moverse en la más absoluta discreción. Dirigentes de ICV-EUiA (como su propio líder, Joan Herrera), sec-tores del PSC (caso del recién naci-do Avancem, de Joan Ignasi Elena) y representantes de la antigua cú-pula de ERC (como su exsecretario general, Joan Ridao) han manteni-do contactos en privado para com-partir reflexiones y comprobar si el terreno está o no fértil para comen-zar a sembrar la semilla de una pla-taforma que vaya más allá de una coalición de partidos. Esta sería la condición indispensable: no basta con una suma de fuerzas políticas, sino que hay que implicar a sindi-catos y colectivos sociales. La premisa sería construir un diagnóstico compartido y un rela-to común, aquello de lo que care-ció y acabó minando al tripartito. Más allá de las conversaciones en privado, ICV y EUiA, por separado, han trasladado ya el debate a la opi-nión pública. Lo hizo en primer lu-

Fuentes ecosocialistas explican que Herrera mantiene desde hace tiempo una intensa agenda de en-cuentros para sondear a personali-dades de sectores políticos, sociales, culturales y académicos. ICV celebra este fin de semana su escuela de ve-rano, en la que Herrera subrayará que la izquierda requiere un «acom-pañamiento social», un cojín que sustente un «nuevo paradigma so-cial y nacional», que entrelace la de-fensa del Estado del bienestar con un derecho a decidir sin complejos. El vector soberanista es el que ha-ce que la dirección del PSC, con Pere Navarro al frente, observe este pro-ceso a cierta distancia, aunque el lla-mado sector catalanista del partido y Avancem hallan puntos en común. Por ejemplo, dirigentes como Àngel

JOSE RICOBARCELONA

Hacia la Syriza catalana

JOAN CORTADELLAS

Sectores de la izquierda mantienen contactos para articular una plataforma política y social alternativa a CiU H La dirección del PSC marca distancias y la de ERC lo acoge con frialdad

LA PREMISA

Para superar los errores del tripartito, el objetivo es unir a fuerzas políticas y colectivos sociales bajo un relato común

gar EUiA, cuyo nuevo líder, Joan Jo-sep Nuet, confiesa su devoción por la fórmula de Syriza: «El nexo de unión debe ser el rechazo a los recortes y la movilización social». La dirección de ICV, en cambio, considera que «el capítulo de Syriza ya se ha cerrado» y es necesario «construir algo nuevo, acorde con la realidad de Catalunya, y no una mera copia».

LA RECONSTRUCCIÓN DEL PROGRESISMO

El PNV se impondría con claridad en las próximas elecciones autonómi-cas vascas en número de votos, pero apenas aventajaría en uno o dos es-caños a la segunda fuerza, EH Bildu, si se cumpliera la proyección de re-sultados avanzada ayer por el Eusko-barómetro. El sondeo vislumbra un panorama completamente diferen-te con la irrupción de la coalición so-beranista, ya que en Parlamento vas-co habría espacio solo para cuatro fuerzas, sin posibilidad de que se reedite el pacto PP-PSE y con compli-cadísimas alianzas para lograr la mayoría absoluta. La encuesta, elaborada por la Uni-versidad del País Vasco, otorga al PNV 23 o 24 escaños, con algo más de 350.000 votos y el 32% de los votos

válidos. El PSE sufriría un fuerte re-troceso, ya que pasaría de los 25 asientos actuales a 17, mientras el PP aguantaría sus 13 representan-tes. EH Bildu, por su parte, se iría has-ta los 22 parlamentarios, 280.000 vo-tos y un 25% de los sufragios válidos. El estudio deja a Ezker Batua, Ezker Anitza-IU y UPD sin representación. Salvo pacto entre EH Bildu y los socialistas, el PNV sería el partido con más posibilidades de gobernar tras los comicios, previstos para marzo del 2013. El candidato peneu-vista Iñigo Urkullu quitó importan-cia a la encuesta y apostó por buscar «grandes acuerdos». El Gobierno vas-co aseguró que hasta la celebración de las elecciones la situación puede cambiar significativamente y el PP alertó ante un posible entendimien-to entre PNV y EH Bildu. H

EUSKOBARÓMETRO

El PNV ganaría hoy las comicios vascos, con EH Bildu a escasa distancia

AITOR UBARRETXENASAN SEBASTIÁN

Los resultados auguran complejas alianzas para un Gobierno estable

Sáricliez-Carsiaclio y, de espaldas, el notario Juan José López Burniol, ayer, en el Círculo de Economía. IT. ALBIS (EFE)

Homs y el PP catalán apuntan ya un cuarto plan de recortes Sánchez-Camacho rechaza votar un pacto fiscal por bloques

VIENE OC LA PÁGINA 1

El Parlamnent aprobó el jueves por un valor de 1.500 millones de euros el tercer plan de recortes en año y medio, y ya se apunta la posibilidad de que haya un cuar-to. El portavoz del Ejecutivo, Fran-cesc Horns, reconoció en TV-3 esa posibilidad: "Ya lo veremos, nos gustaría que no, pero el panora-rna pinta muy complicado por la evolución dela economía". La pre-sidenta del PP catalán, Alicia Sán-chez-Camnacho, avisó que ese nue-vo plan es casi inevitable porque el del jueves es insuficiente para cumplir el déficit el 1,5% exigido. La líder popular basó su sospecha

en que el recorte de Mas en dos años, de casi 5.000 millones, solo ha servido para reducir el déficit del 4,2% al 3,7%. ",Y ahora vamos a llegar en diciembre al 1,5%?", se preguntó incrédula. Sánchez-Ca-macho apuesta por dejar intactos los servicios del Estado de bienes-tary ahorrar en lo que denomina subvenciones ideológicas (las cal-cula en 600 millones) y en gastos superfluos, para adelgazar la Ad-ministración.

Sánchez-Camacho abrió unas jornadas en el Círculo de Econo-mía por las que desfilarán los líde-res políticos para tratar del pacto fiscal. La popular reiteró su plan

de un modelo fiscal singular y más justo dentro de la LOFCA, co-rno el de Ceuta y Melilla o Cana-rias, y desmontó la teoría de CiU de que todos los males de Catalu-ña proceden de una mala finan-ciación, alegando que otras comu-nidades sin concierto tienen me-nos deuda y deficit. La popular criticó que Cataluña pierda tres posiciones en el ranking de rique-za de las comunidades tras pagar sus impuestos —pasa del cuarto al séptimo lugar— y alertó de que el PP, en contra de lo que había indicado, no aceptará un pacto fis-cal aprobado y votado por blo-ques corno ha propuesto CiU.

EL PAÍS. sábado 7 do julio do 2012

MAIOL ROGER Barcelona

En solo año y medio, las fuerzas de izquierda han pasado de co-parcas¡ todo el poder en Catalu-ña a ver corno Convergéncia i Unió se hacía con el control de todas las Administraciones. En ese periodo los partidos de iz-quierda, desgastados tras el Go-bierno tripartito formado por el Partit deIs Socialistes, Esquerra, e Iniciativa, se han renovado o lo están haciendo para actuali-zar su mensaje y volver a conver-tirse en alternativa. Dieciocho meses después de que perdie-ran el poder en la Generalitat, la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) ha unido por primera veza los cuatro líde-res de la izquierda catalana.

Los discursos de Pere Nava-rro (PSC), lean Herrera (tCV), Oriol Junqueras (ERC) y lean .Josep Nuet (EUiA) evidenciaron que sus partidos todavía están lejos del consenso que les llevó al Gobierno catalán. Lo subrayó Herrera: "No hemos venido a ha-blar solo de nosotros, sino de los espacios de intersección donde podernos encontrarnos".

El tripartito fue defendido con vehemencia por Herrera y también por Navarro, quien no se prodiga habitualmente en ala-banzas al anterior Gobierno. "Me parece trascendental el tra-bajo que hizo la izquierda de es-te país en los últimos años. ¿Qué hizo CiU en 23 años? TV-3, el Eje Transversal.., en siete

años de Gobierno de izquierdas, que ahora dicen que malgasta-mes tanto, se hicieron hospita-les, escuelas, centros de gente mayor, carreteras... se equilibró el país, se equilibró la sociedad", detalló Navarro. El líder del PSC reconoció que el partido está to-davía dividido: "Estarnos vivien-do un largo proceso poscongre-sual".

Iniciativa puede presumir de más placidez interna y por ello Herrera se centró en detallar los "puntos de encuentro" que pueden tener los tres partidos. "Deberíamos intentar encon-trarnos", emplazó el ecosocialis-ta, que reclamó que las izquier-das planteen "un nuevo paradig-

Navarro asume que los socialistas viven "un largo proceso poseo ngresual"

rna social, ecológico y nacional". No se mostró muy por la la-

bor Junqueras, centrado en re-clamar el pacto fiscal y la inde-pendencia, y censuró al PSC por ser un partido dependiente del PSOE.

Nuet sostuvo que los parti-dos de izquierda tienen "más co-sas en común que diferencias" y reiteró su propuesta de crear "un nuevo espacio político de la izquierda transformadora", si-milar al partido griego Syriza.

El tripartito busca la vía para volver a ser alternativa Los líderes del PSC, ERG, ICV y EUiA debaten sus puntos de unión

Los sagrados vecinos Al alcalde Xavier 'trias le tumn-ban en los plenos todos los gran-des proyectos para Barcelona, de manera que, despojado de sus sueños, pone el esfuerzo en la prosaica gestión de la vida coti-diana, del presente estricto. En este campo se nutre de su larga experiencia corno opositor —de oposición política, no funciona-rial— e intenta crear dos ilusio-nes. Una, que siempre atiende a las peticiones de los vecinos; dos, que es cuestión de voluntad aca-bar con los problemas. En el ta-blero de la realidad, ganar la par-tida a ciertas cosas no es fácil, pero en política municipal los gestos se agradecen. Decía hace poco el alcalde que la gente le reconoce que la ciudad ha rne,jo-rado en seguridad y en limpieza. El sistema para lograrlo es apli-car más presión en los puntos calientes.

Sin embargo, hay complejida-des que se resisten a este rnéto-do, muy cartesiano, y sucede que los problemas se desplazan. Léa-se prostitución. Léase carteris-tas, que los expulsan del metro y se van a 'acechar otras colas. Léa-

PA 11 1 ( 1;\ (\ft\NCl lo Las ciudades turísticas se ven abocadas a rebañar a los vecinos el espacio que ocupan los visitantes

se turistas en la Sagrada Familia. Es un contradicción que Barcelo-na se pase la vida buscando turis-tas por el mundo, seduciendo cruceros y magnates de casinos o poniéndoles a los vecinos de la Barceloneta, en los morros, una dársena de lujo, para después quejarse de que no se puede vi-

vir en los aledaños de la Sagrada Familia. Toda ciudad tiene uno o dos objetivos turísticos insoslaya-bIes, no más, y si Barcelona tiene tantos millones de turistas, tan-tos millones caminan por La Rambla y visitan la Sagrada Fa-milia. Así que el modelo de ciu-dad tiene algo que ver con la mo-lestia a los vecinos.

'también es cierto que el baile de los autocares en las calles que ciñen el templo era un escánda-lo absolutamente inaudito. Los turistas tienen asumido que ha-cen colas y que caminan lo que está mandado, para eso están de vacaciones. Era pura sensatez aparcar los autocares más lejos, por más que se traslade la pre-sión a otros vecinos que, ni cor-tos ni perezosos, ya han levanta-do la voz. Los operadores turísti-cos también, porque el nuevo cir-cuito les hace perder 20 minu-tos, contando ida y vuelta.

El nuevo problema es, precisa-mente, este tránsito. Las mana-das humanas desbordan las ace-ras —con sus terracitas de bar de barrio y sus tiendas de carnise-tas del Barça— y no dejan vivir;

sobretodo, dicen, en los días que hay cruceros.

La solución es a todas luces provisional, porque en la Diago-nal no hay aparcamiento de auto-cares y, dicen también, estos pa-quidermos móviles son tantos que no habría nunca sitio sufi-ciente, ni que se desventraran las dos plazas preolímnpicas que, supongo, fueron sopesadas co-mo virtuales víctimas. Si se trata de soluciones provisionales, lo mejor es suprimir los dos carri-les de aparcar de Marina y am-pliar las aceras, djando el resto para circulación, porque hay mu-chos coches. Los vecinos invadi-dos clamarán de rabia: les qui-tan la acera, les quitan el carril de aparcar! Pero así crecen las ciudades turísticas, rebañando a los vecinos lo que ocupan los visi-tantes y diciendo que, para com-pensar, estos se dejan aquí sus monedas y sus recuerdos.

No es ninguna tontería sacrifi-car unos pocos trozos de ciudad para que la mayor parte quede incólume. Es posible que ya no se pueda salvar La Rambla, por más que las estatuas vayan a pa-

rar a las explanadas del Maremágnum, que es donde ten-drían que estar, porque el proble-ma es la densidad humana y su poder de contaminación. Miren en qué se está convirtiendo la Boqueria, que era un mercado genuino, y cómo está el paramnen-to comercial de La Rambla. A ve-ces ha pensado el Ayuntamiento en dispersar a los turistas para que no pesen tanto sobre el cen-tro, pero la gente viene a ver co-sas concretas. Los viajeros descu-bren ciudades y los turistas repi-ten estereotipos. A cambio, la bossa seria más con los turistas que con los viajeros.

Por cierto, la Sagrada Familia está desarrollando una fachada horrible, que debe de ser de pie-dra pero parece hormigón, sobre Mallorca. Justo donde el señor alcalde tendrá que decidir si qui-ta a los vecinos de enfrente para hacerle sitio —los turistas xula-ron— o si mutila el proyecto para que encaje en una ciudad que ha crecido demasiado. Eso sí que es un reto para la doctrina Trías.

Patricia Gabancho es escritora

P,Intea ana øIet,Ibuteø by Nnwnpape,OI,ect --

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 DE JULIOL DEL 20124 |

PolíticaEl president d’Uniós’ha vist aquestasetmana amb Junckeri Barroso, i continuaràla gira passat l’estiu

El president de l’AMI,que avui es reuneix enassemblea a Girona, diuque cal implicar gransciutats, com Barcelona

Josep M. Vilad’Abadal: “Un51% encaraés molt just”

Duran i Lleidadenuncia a laUE el dèficitfiscal català

Enmig dels rumors sobrequè farà o deixarà de ferl’executiu de Mariano Ra-joy amb l’IVA, les presta-cions per desocupació, lespensions o els sous delsfuncionaris, el govern delPP sí que té clar per on co-mençarà la nova onada deretallades. Els primersque sentiran l’alè del Mi-nisteri d’Hisenda seran elsterritoris. Dijous vinent,Cristóbal Montoro convo-carà el Consell de PolíticaFiscal i Financera (CPFF)per exigir als governs au-tonòmics que accelerin lestisorades i, sobretot, quees busquin noves víctimesa les quals poder clavarbons cops de destral.

La vicepresidenta, So-raya Sáenz de Santama-ría, va confirmar ahir elque des dels diversos terri-toris ja se sospitava: quel’Estat mai no en té prou ique per complir l’ambicióslímit de dèficit de l’1,5%caldran “més esforços”. Lanúmero dos de Rajoy elsmarcava un camí: reduirl’administració tancantempreses públiques. Avi-sava que els territoris hau-ran de prendre “mesuresimprescindibles” per arri-bar a final d’any amb elsobjectius complerts. I totplegat acompanyat d’unaretallada de competèn-cies, camuflades sota l’epí-graf de mercat únic, queva arribant a poc a poc.

En el que ara no hi hatanta pressa és a aprovarla retallada de competèn-cies municipals. El Consellde Ministres d’ahir va de-cidir ajornar-la per mésendavant. De moment, di-lluns vinent la vicepresi-denta, Joana Ortega, tras-lladarà al secretari d’estatd’Administracions Públi-ques, Antonio Beteta, elmalestar del govern pelcontingut de la reforma.

Mentrestant, i pel quefa als plans estatals per-

què els territoris es facinun forat més al cinturó, elportaveu del govern, Fran-cesc Homs, ja va admetreahir que “no descarta” quecalgui impulsar un quartpaquet de retallades. “Jaho veurem, ens agradariaque no, però el panoramapinta molt complicat”,va advertir. De seguida elva secundar la presiden-ta del PP català, AlíciaSánchez-Camacho, quees va mostrar convençu-da que caldrà fer-les per-què, si no, la Generalitat“no està capacitada” percomplir el dèficit.

Mentrestant, el presi-dent de la Generalitat, Ar-tur Mas, va assegurar ahir

que el govern mirarà demodificar “per qualsevolvia” l’article 32 de la llei es-panyola d’estabilitat pres-supostària, que, segons elConsell de Garanties Esta-tutàries, vulnera l’autono-mia financera “de maneradesproporcionada”, ja queimposa a la Generalitat eldestí –la reducció del deu-te– d’un suposat superàvitpressupostari, quan elParlament té competèn-cies per elaborar el pres-supost autonòmic.

L’executiu concretarà“en els pròxims dies o set-manes” l’estratègia, peròMas va avançar que estu-diarà “les vies més fàcils,que són les d’aprofitar unreglament, un decret o untràmit parlamentari”. Nova descartar, tot i això, re-córrer al Constitucional,tot i que en aquest cas, re-cordava, la resolució tri-garia anys a arribar. ■

PRESSIÓ Rajoy anuncia que el CPFF exigirà més sacrificis als territoris mentre el govern no descarta fer una quarta onadade retallades FRE Mas vol canviar la llei d’estabilitat estatal sense dur-la al TC, després del dictamen del Consell de Garanties

Un forat més al cinturóM. Oliva / Ò. PalauMADRID/ BARCELONA

Sáenz de Santamaría i Gallardón, ahir a La Moncloa. A baix, un moment de la taula rodona sobre el futur de Catalunya, queva cloure la UPEC. D’esquerra a dreta, Joan Rueda (moderador), Joan Herrera, Pere Navarro i Oriol Junqueras ■ JUANMA RAMOS

El dictamen del Consell deGaranties Estatutàries, quediu que la llei d’estabilitatpressupostària envaeix com-petències de la Generalitat,va encendre ahir els ànimsdels grups d’esquerres (PSC,ERC i ICV-EUiA), que recor-daven que el grup parlamen-tari de CiU al Congrés dels Di-putats va votar a favor de la

llei. Tots van coincidir a recri-minar a la federació naciona-lista que, mentre que d’unabanda pacta a Madrid amb elPP, a Catalunya enlaira labandera de l’independentis-me i l’estat propi. El secretarigeneral d’ICV-EUiA, JoanHerrera, va ser el més dur enles crítiques quan va dema-nar la dimissió del grup parla-

mentari de CiU a Madrid. Amés, segons Herrera, el dic-tamen demostra que CiU“defensa els mercats i elsque estan aplicant les reta-llades en comptes del paísi els ciutadans catalans”.

Pel primer secretari delPSC, Pere Navarro, el dicta-men del consell confirmal’actitud “hipòcrita” de CiU i

va demanar a l’executiu cata-là que voti a favor que el Par-lament enviï la llei d’estabili-tat pressupostària al TC.

El president d’ERC, OriolJunqueras, ja estava con-vençut que la llei vulneravaels drets dels catalans i vainstar el govern a utilitzartotes les eines al seu abastper defensar l’autogovern.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les esquerres retreuen a CiU que voti amb el PP i parli d’estat propi

“Les autonomieshauran de prendrealgunes mesuresimprescindibles percomplir el dèficit”

Soraya S. de SantamaríaVICEP. DEL GOVERN ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

14 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A SÁBADO, 7 JULIO 2012

www.lavanguardia.com

SIGA EL DISCURSO DE RAJOY EN LACLAUSURA DEL CURSO DE LA FAES

DANI DUCH

Rajoy: “Harétodo loposiblecontra la crisis”

Sánchez-Camacho, con López Burniol, en el Cercle d’Economia

Masquiere evitar elTCpara corregir laleydeEstabilidad

PEDRO MADUEÑO

En una nueva jornada de acosoa la deuda española, el presiden-te del Gobierno, Mariano Ra-joy, mostró ayer su firme con-vicción de que España “supera-rá la crisis que estamos pasan-do”. Durante la inauguraciónde la nueva sede europea delBanco Interamericano deDesa-rrollo (BID) en Madrid, el jefedel Gobierno aseguró que “Es-paña hará todo lo posible y su-perará la crisis económica porla que estamos pasando y deque, además, su Gobierno harátodo lo posible para que tam-bién Europa haga todo lo posi-ble para que, entre todos, supe-remos esta crisis”. El Gobiernotrata de ofrecer serenidad enmedio de la tempestad por loque Rajoy evitó extenderse enexplicaciones sobre la situaciónde los mercados.

La izquierda catalanabusca ser alternativa

que ayer se permitió la vicepresi-denta del Gobierno, SorayaSáenz de Santamaría, y que com-pletan la secuencia prevista parala semana que viene. El lunes esla reunión del Eurogrupo, elmar-tes el Ecofin, el miércoles Rajoyen el Congreso, el jueves será elturno de las autonomías y el vier-nes llegarán los primeros decre-tos del Consejo de Ministros quematerializarán los recortes.“Va a ser un mes intenso”, ad-

mitió ayer la vicepresidenta, dan-do a entender que lo que está porllegar la semana que viene no se-rá todo lo que el Gobierno tieneen cartera antes de agosto.Por lo pronto, la semana del 16

el Congreso celebrará el debatesobre el techo de gasto para el2013 y el 2014, lo que marcará lasenda del ajuste para los dospróximos años. Soraya Sáenz deSantamaría también anunció lainminente remisión al Congresode la ley de Transparencia.

Todo apunta a que la prioridades la reestructuración de las ad-ministraciones locales, que ayerestudió el gabinete de Rajoy, pe-ro que quedó en suspenso para lasemana próxima o comomuy tar-de el día 20. La vicepresidentaotorgó ayer gran trascendencia aesa ley, pues, al clarificar las com-petencias que tendrán los enteslocales –desaparición de lasman-comunidades incluida–, permiti-rá esclarecer también las que lecorresponden a las comunidadesautónomas.Sáenz de Santamaría recordó

una vez más la intención del Go-bierno de tasar los sueldos de losalcaldes y concejales y de regular-los en los presupuestos del Esta-do cada año, pero se cuidó mu-cho de referirse a los salarios delos gobiernos autonómicos.Como ya hiciera el jueves, la

número dos del Gobierno exhi-bió los primeros resultados delplan de ahorro en la gestión deinmuebles del Estado, lo que hapermitido reducir el gasto en al-quileres en más de 17 millones.c

JOSEP GISBERTBarcelona

Jarro de agua fría. Si despuésde los contactos de los últimosdías entreCiU y el resto de fuer-zas políticas sobre el pacto fis-cal había ganado enteros la posi-bilidad de establecer tramos deconsenso demodo que cada for-mación pudiera sumarse total oparcialmente a la propuesta, in-cluido el PP, ayer Alicia Sán-chez-Camacho echó agua al vi-no. “El PP no legitimará queCiU pueda trasladar al Gobier-no de España la idea de que haconseguido una propuesta depacto fiscal apoyada mayorita-riamente”, advirtió en una con-ferencia en el Cercle d’Econo-mia dentro de un ciclo sobre lareforma del modelo autonómi-co y su sistema de financiación.La idea de votar la propuesta

por tramos, cuando se celebreel pleno en el Parlament el día25, haría posible en teoría quehasta el PP, aunque se ha fijadola abstención comometa, pudie-ra respaldar el diagnóstico so-bre la necesidad de mejorar la

relación financiera de Catalu-nya conEspaña.Dehecho, fuen-tes de la dirección del partidoseñalaban el jueves que una vo-tación gradual les permitiría“acompañar al Govern” en la in-terlocución con el presidente

del Gobierno español, MarianoRajoy, pero ayer Alicia Sán-chez-Camacho les corregía y de-jaba claro que su formación nopensaba apoyar ningún aparta-do de la propuesta de pacto fis-cal. Dicho de otra forma, subra-

yó que el PP se abstendría en to-dos y cada uno de ellos para evi-tar que CiU los utilizara comocoartada y avisó que si el PSCquería seguir el juego y sumar-se a algunos, “allá ellos”.La presidenta del PP enCata-

lunya defendió, en cualquier ca-

so, que tan sólo su partido eragarantía de que una mejora dela financiación deCatalunya pu-diera prosperar en la negocia-ción con el Gobierno español y,en esta línea, se ofreció para dia-logar “hasta el final” para conse-guirlo, que es el único sentidoque da a la voluntad de “acom-pañar al Govern”. E inclusoapuntó que si de Catalunya sa-liera un acuerdo entre CiU,PSC y PP sería, sin duda, el quetendría más posibilidades deéxito en Madrid. Un acuerdoque pasaría por alcanzar unmo-delo de financiación singular pa-raCatalunya, pero siempre den-tro del régimen común de laLofca –“al estilo del que tienenCanarias, Ceuta oMelilla”, pre-cisó–, que es la línea roja que elPP no está dispuesto a cruzar.Alicia Sánchez-Camacho se

empleó a fondo para explicar supropuesta, que nada tiene quever con la idea de pacto fiscalque propugna CiU y que es, enla práctica, una evolución delsistema de financiación actual,aunque con mejoras notablescomo la de limitar y dar carác-ter finalista a la solidaridad.c

]El presidente de la Ge-neralitat, Artur Mas,apostó ayer por “intentarcorregir por cualquiervía que se nos presenteen Madrid” el artículo dela ley de Estabilidad Pre-supuestaria que el Con-sell de Garanties Estatutà-ries considera inconstitu-cional. El PSC solicitó eldictamen sobre la leyconsecuencia de la refor-ma exprés de la Constitu-ción impulsada por elPSOE y el PP y que CiUfinalmente apoyó en elCongreso. Mas se mostrópartidario de buscar las“vías más fáciles” paramodificar ese artículoargumentando que “sivas al Constitucional lasentencia llegará dentrode unos años”. “Si lo po-demos resolver a cortoplazo, mejor”, zanjó.

La líder popular ve unacuerdo CiU-PSC-PPen Catalunya comoel de más garantíasde éxito en Madrid

]Los líderes del PSC, ICV-EUiA y ERC coincidieronayer en la necesidad de bus-car una alternativa a la polí-tica de recortes para salirde la crisis, por lo que desta-caron la conveniencia debuscar puntos de encuentropara generar un modelobasado en unos “valores deizquierdas”. En el acto declausura de las jornadas dela Universitat Progressistad’Estiu de Catalunya, diri-

gentes de los distintos parti-dos constataron que las polí-ticas de austeridad de losgobiernos de CiU y del PPson un “fracaso” y reivindi-caron su papel como genera-dores de nuevas propuestas.Desde el PSC, el primer se-cretario, Pere Navarro, de-fendió que el modelo deizquierdas sigue siendo unaalternativa vigente, y negóque haya desaparecido ladiferenciación entre izquier-

das y derechas y que, ahora,en política todo se limite agestionar bien los recursos.El secretario general deICV, Joan Herrera, apelótambién a sumar esfuerzosy construir una “hegemoníade valores” que plantee unaalternativa social. El presi-dente de ERC, Oriol Junque-ras, reclamó “dotarse de lasmejores herramientas” parahacer frente a la crisis, en-tre ellas el pacto fiscal.

>> VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR

Camachoadvierte quenoapoyaráni un solo tramodel pacto fiscalEl PP se abstendrá en todos los bloques para no legitimar la estrategia de CiU

14 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A SÁBADO, 7 JULIO 2012

www.lavanguardia.com

SIGA EL DISCURSO DE RAJOY EN LACLAUSURA DEL CURSO DE LA FAES

DANI DUCH

Rajoy: “Harétodo loposiblecontra la crisis”

Sánchez-Camacho, con López Burniol, en el Cercle d’Economia

Masquiere evitar elTCpara corregir laleydeEstabilidad

PEDRO MADUEÑO

En una nueva jornada de acosoa la deuda española, el presiden-te del Gobierno, Mariano Ra-joy, mostró ayer su firme con-vicción de que España “supera-rá la crisis que estamos pasan-do”. Durante la inauguraciónde la nueva sede europea delBanco Interamericano deDesa-rrollo (BID) en Madrid, el jefedel Gobierno aseguró que “Es-paña hará todo lo posible y su-perará la crisis económica porla que estamos pasando y deque, además, su Gobierno harátodo lo posible para que tam-bién Europa haga todo lo posi-ble para que, entre todos, supe-remos esta crisis”. El Gobiernotrata de ofrecer serenidad enmedio de la tempestad por loque Rajoy evitó extenderse enexplicaciones sobre la situaciónde los mercados.

La izquierda catalanabusca ser alternativa

que ayer se permitió la vicepresi-denta del Gobierno, SorayaSáenz de Santamaría, y que com-pletan la secuencia prevista parala semana que viene. El lunes esla reunión del Eurogrupo, elmar-tes el Ecofin, el miércoles Rajoyen el Congreso, el jueves será elturno de las autonomías y el vier-nes llegarán los primeros decre-tos del Consejo de Ministros quematerializarán los recortes.“Va a ser un mes intenso”, ad-

mitió ayer la vicepresidenta, dan-do a entender que lo que está porllegar la semana que viene no se-rá todo lo que el Gobierno tieneen cartera antes de agosto.Por lo pronto, la semana del 16

el Congreso celebrará el debatesobre el techo de gasto para el2013 y el 2014, lo que marcará lasenda del ajuste para los dospróximos años. Soraya Sáenz deSantamaría también anunció lainminente remisión al Congresode la ley de Transparencia.

Todo apunta a que la prioridades la reestructuración de las ad-ministraciones locales, que ayerestudió el gabinete de Rajoy, pe-ro que quedó en suspenso para lasemana próxima o comomuy tar-de el día 20. La vicepresidentaotorgó ayer gran trascendencia aesa ley, pues, al clarificar las com-petencias que tendrán los enteslocales –desaparición de lasman-comunidades incluida–, permiti-rá esclarecer también las que lecorresponden a las comunidadesautónomas.Sáenz de Santamaría recordó

una vez más la intención del Go-bierno de tasar los sueldos de losalcaldes y concejales y de regular-los en los presupuestos del Esta-do cada año, pero se cuidó mu-cho de referirse a los salarios delos gobiernos autonómicos.Como ya hiciera el jueves, la

número dos del Gobierno exhi-bió los primeros resultados delplan de ahorro en la gestión deinmuebles del Estado, lo que hapermitido reducir el gasto en al-quileres en más de 17 millones.c

JOSEP GISBERTBarcelona

Jarro de agua fría. Si despuésde los contactos de los últimosdías entreCiU y el resto de fuer-zas políticas sobre el pacto fis-cal había ganado enteros la posi-bilidad de establecer tramos deconsenso demodo que cada for-mación pudiera sumarse total oparcialmente a la propuesta, in-cluido el PP, ayer Alicia Sán-chez-Camacho echó agua al vi-no. “El PP no legitimará queCiU pueda trasladar al Gobier-no de España la idea de que haconseguido una propuesta depacto fiscal apoyada mayorita-riamente”, advirtió en una con-ferencia en el Cercle d’Econo-mia dentro de un ciclo sobre lareforma del modelo autonómi-co y su sistema de financiación.La idea de votar la propuesta

por tramos, cuando se celebreel pleno en el Parlament el día25, haría posible en teoría quehasta el PP, aunque se ha fijadola abstención comometa, pudie-ra respaldar el diagnóstico so-bre la necesidad de mejorar la

relación financiera de Catalu-nya conEspaña.Dehecho, fuen-tes de la dirección del partidoseñalaban el jueves que una vo-tación gradual les permitiría“acompañar al Govern” en la in-terlocución con el presidente

del Gobierno español, MarianoRajoy, pero ayer Alicia Sán-chez-Camacho les corregía y de-jaba claro que su formación nopensaba apoyar ningún aparta-do de la propuesta de pacto fis-cal. Dicho de otra forma, subra-

yó que el PP se abstendría en to-dos y cada uno de ellos para evi-tar que CiU los utilizara comocoartada y avisó que si el PSCquería seguir el juego y sumar-se a algunos, “allá ellos”.La presidenta del PP enCata-

lunya defendió, en cualquier ca-

so, que tan sólo su partido eragarantía de que una mejora dela financiación deCatalunya pu-diera prosperar en la negocia-ción con el Gobierno español y,en esta línea, se ofreció para dia-logar “hasta el final” para conse-guirlo, que es el único sentidoque da a la voluntad de “acom-pañar al Govern”. E inclusoapuntó que si de Catalunya sa-liera un acuerdo entre CiU,PSC y PP sería, sin duda, el quetendría más posibilidades deéxito en Madrid. Un acuerdoque pasaría por alcanzar unmo-delo de financiación singular pa-raCatalunya, pero siempre den-tro del régimen común de laLofca –“al estilo del que tienenCanarias, Ceuta oMelilla”, pre-cisó–, que es la línea roja que elPP no está dispuesto a cruzar.Alicia Sánchez-Camacho se

empleó a fondo para explicar supropuesta, que nada tiene quever con la idea de pacto fiscalque propugna CiU y que es, enla práctica, una evolución delsistema de financiación actual,aunque con mejoras notablescomo la de limitar y dar carác-ter finalista a la solidaridad.c

]El presidente de la Ge-neralitat, Artur Mas,apostó ayer por “intentarcorregir por cualquiervía que se nos presenteen Madrid” el artículo dela ley de Estabilidad Pre-supuestaria que el Con-sell de Garanties Estatutà-ries considera inconstitu-cional. El PSC solicitó eldictamen sobre la leyconsecuencia de la refor-ma exprés de la Constitu-ción impulsada por elPSOE y el PP y que CiUfinalmente apoyó en elCongreso. Mas se mostrópartidario de buscar las“vías más fáciles” paramodificar ese artículoargumentando que “sivas al Constitucional lasentencia llegará dentrode unos años”. “Si lo po-demos resolver a cortoplazo, mejor”, zanjó.

La líder popular ve unacuerdo CiU-PSC-PPen Catalunya comoel de más garantíasde éxito en Madrid

]Los líderes del PSC, ICV-EUiA y ERC coincidieronayer en la necesidad de bus-car una alternativa a la polí-tica de recortes para salirde la crisis, por lo que desta-caron la conveniencia debuscar puntos de encuentropara generar un modelobasado en unos “valores deizquierdas”. En el acto declausura de las jornadas dela Universitat Progressistad’Estiu de Catalunya, diri-

gentes de los distintos parti-dos constataron que las polí-ticas de austeridad de losgobiernos de CiU y del PPson un “fracaso” y reivindi-caron su papel como genera-dores de nuevas propuestas.Desde el PSC, el primer se-cretario, Pere Navarro, de-fendió que el modelo deizquierdas sigue siendo unaalternativa vigente, y negóque haya desaparecido ladiferenciación entre izquier-

das y derechas y que, ahora,en política todo se limite agestionar bien los recursos.El secretario general deICV, Joan Herrera, apelótambién a sumar esfuerzosy construir una “hegemoníade valores” que plantee unaalternativa social. El presi-dente de ERC, Oriol Junque-ras, reclamó “dotarse de lasmejores herramientas” parahacer frente a la crisis, en-tre ellas el pacto fiscal.

>> VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR

Camachoadvierte quenoapoyaráni un solo tramodel pacto fiscalEl PP se abstendrá en todos los bloques para no legitimar la estrategia de CiU

30DIUMENGE, 8 DE JULIOL DE 2012 | Diari de Girona

ECONOMIA

a profunda crisi eco-nòmica ha aguditzatel debat entre cor-rents de pensament i

d’anàlisis. Res diferent del que vapassar en altres períodes crítics.Hi ha diferents estratègies per a lasortida de la crisi i hi ha també di-ferents aproximacions als proble-mes. Els economistes han enfor-tit la discussió. La primera graniniciativa va sorgir amb l’anome-nat «Manifest dels cent» (maig de2009), promogut per un centenard’economistes de diverses uni-versitats, amb projecció interna-cional, i vinculats a la Fundaciód’Estudis d’Economia Aplicada(Fedea). El «Manifest dels Cent»va liderar la reflexió sobre la ne-cessitat d’una reforma laboral aEspanya. Però en el seu bloc«Nada és gratis» el col·lectiu abor-da altres desafiaments.

Després han sortit altres grupsde pensament. Hi ha el Col·lectiuCívic d’Opinió, Economistes da-vant de la crisi i Fabianos Hoy.Aquest últim és el que s’ha plan-tejat de manera més nítida comuna alternativa antagònica a Fe-dea.

Les posicions són divergents.Els economistes de Fedea s’ali-neen en el que s’ha denominatcom el corrent «mainstream», ésa dir, la tendència dominant. Perals «fabians», «Els Cent» són libe-rals o neoliberals. Però els econo-mistes de Fedea neguen aquestaetiqueta com definició del col·lec-tiu. «Molts no ens sentim així», as-seguren. Els anomenats fabians síes defineixen políticament: s’ads-criuen en la corrent socialdemò-crata i en l’opció keynesiana.

Precisament, «Els Cent» es dis-tingeixen dels «fabians» perquèreneguen de qualsevol identifica-ció partidista o doctrina política i,si van ser crítics amb el Govern deZapatero (PSOE), també ho estansent amb el de Rajoy (PP): tres delsseus qualificats integrants (LuisGaricano, de la LondonSchoolEconomics; Jesús Fernández-Vi-llaverde, de la Universitat dePennsylvania, y Tano Santos, de laUniversitat de Chicago) van de-manar fa un mes un nou Governper a Espanya (de concentració)quan l’actual (PP) a penes portasis mesos i disposa de molt àmplia

majoria absoluta. «La prova mésevident és que la nostra propostade reforma laboral poc té a veureamb la qual s’ha fet», asseguren.Entre els membres primigenisd’«Els Cent» hi va haver José Ma-nuel Campa, després secretarid’Estat d’Economia amb Zapate-ro.

Els «fabians» tenen un origenpolític. Són economistes, advo-cats i inspectors de Treball quevan formar equip al ministeri deTreball.

Ja a l’origen «Els Cent» (entreels quals figura el professor de laUdG Julián Messina, ara en exce-dència, i investigador al BancMundial) va fer gala de l’alt nivellacadèmic, científic i investigadordels seus integrants com suport icredibilitat de la fortalesa de lesseves propostes reformistes.

Els «fabians», encara que ad-meten el seu ideari de centrees-querra, es desvinculen de qualse-vol dependència orgànica de par-tit. El nom l’han pres de la correntque va donar origen al laborismebritànic i que encara avui perdu-ra al Regne Unit amb la SocietatFabiana, sense alineament parti-dista. Fabianos Hoy assevera queno té dependència patronal i que,a diferència d’altres fòrums, in-closos Els Cent, no disposa de fi-nançament empresarial. Els «fa-bians» creuen que la posició deFedea és assimilable a la que sos-té la CEOE.

Però «Els Cent» ho desmentei-xen i ignoren les atribucions delsqui els identifiquen amb els inte-ressos de bancs, elèctriques i mul-tinacionals  que financen a Fedea.«Nosaltres investiguem i diem, enfunció dels resultats, el que con-siderem que seria més beneficiósper a la societat», afirmen.

Els membres de Fedea s’auto-defineixen com un grup d’inves-tigadors especialitzats en diversoscamps de l’economia els resultatsdels quals fan públics «sense ar-guments polítics, només susten-tats en les investigacions realitza-

des».El grup dels «fabians» acaba de

donar suport al manifest difóspels economistes Paul Krugman iRichard Layard, en el que es plan-teja una reducció a mitjà terminidel dèficit però acompanyat d’es-tímuls, perquè «les retalladespressupostàries no infonen con-fiança en el món dels negocis. Lesempreses només inverteixenquan esperen suficients clients iamb suficients ingressos. L’auste-ritat desanima la inversió», asse-nyalen.

Però «Els Cent» també discre-pen de l’ajust com a teràpia única.«Defensem l’austeritat i un altremodel de gestió en molts àmbits,però no els ajustos dràstics i bru-tals que es plantegen, perquè aixòafecta al creixement i endarrereixla sortida de la crisi», afirmen.

Els «fabians» asseguren que lespolítiques restrictives ja van fra-cassar en els anys 30. «Quan en elsEUA es va incrementar la despesaentre 1940 i 1942, el PIB va créixerel 20%». És a dir, que «el problemaen la dècada de 1930 –després del

crac del 29– va ser d’escassetat dedemanda i no d ‘oferta». El mateixpassa amb el mercat de treball, as-senyalen: «Si no hi ha comandes,no hi ha demanda de treballadors,i sense feina, no hi ha consum, is’entra en un cercle viciós que s’a-greuja amb els dràstics retalladesi la falta d’inversió. I si no es tallaaquest cercle, anem al suïcidi».Postulen que «cal recuperar la po-lítica econòmica que sorgeix en elXIX». «Molts s’han allunyat d’aixòi del món real i estem pagant lesconseqüències», asseguren.

L

Els economistes del grup d’«Els Cent», d’orientació liberal,i un nou col·lectiu d’intel·lectuals socialdemòcratescaldegen el debat sobre les estratègies anticrisi

Rivalitat acadèmica entre economistes

«Fedeans» i «Fabians»

EL REPORTATGE

M.MARTÍNEZ / J.CUARTAS | GIRONA

En un ambient molt proper ales tesis que defensen col·lectiuscom Fabianos Hoy o Economis-tes davant la Crisi, la UniversitatProgressista d’Estiu de Catalunya(UPEC), va dedicar aquesta set-mana una jornada a l’anàlisi del«canvi de paradigme econòmic».

Vicenç Navarro. Catedràtic deCiències Polítiques i Socials de laUPF i rector emèrit de la UPEC,va insistir en que hi ha alternati-ves a les retallades. Segons laseva opinió, és fonamental re-ivindicar l'existència de les clas-ses socials, per més que es diguique no. Una prova, explica, és elfet que hi hagi 10 anys de dife-rència d'esperança de vida entrerics i pobres a Espanya. Pel que faa la situació de Portugal, Irlanda,Grècia i Espanya, Navarro asse-gura que és un problema polític.Són països on ha governat la dre-ta durant un període de tempsimportant i ara l'estat està em-pobrit, ja que són dels països del'Europa dels 15 que menys im-postos recapten.

Enric Tello, historiador eco-nòmic i ambiental de la UB ipresident d'Ecologistes en Acció

de Catalunya va plantejar queens trobem davant d'una crisi fi-nancera, energètica i ambientali de la cura. Sobre el sistema fi-nancer, Tello va explicar que elneoliberalisme no ha aconsegu-it augmentar els beneficis mitjansde la inversió real, la que es fa enles empreses, mentre que ha dis-parat els ingressos de l'1% més ric.Pel que fa a les inversions ecolò-giques, el professor va comentarque generen molts més llocs detreball que les tradicionals, men-tre que el capitalisme els destru-eix, i s'ha preguntat si no és pre-cisament per això pel que no esduen a terme.

En una altra taula rodona, l'e-conomista Albert Recio va apun-tar que «els números que qua-dren deixen de quadrar quantens en compte els recursos na-turals, que són limitats» i que«dediquem moltes més hores altreball domèstic que al mercan-til». El professor va fer un repàs adiferents visions crítiques de l'e-conomia i va explicat que «aquestsistema a més d'injust és molt in-estable, periòdicament hi ha cri-sis, i això genera un malestar so-cial».

La jornada la va clourre elCatedràtic d'Economia Aplica-da Antón Costas, que va presen-tar el seu llibre La torre de la ar-rogancia, escrit juntament ambXosé C. Arias.

Costas es va preguntar què vapassar als anys 90 i principis del2000 que expliqui la confiançadesmesurada que es tenia en elfutur. «Fins el 2008 vam creureque els mercats sempre sabrienon posar els nostres diners pertreure'n rendibilitat».

El professor va parlar dels des-equilibris propis del sistema, jaque el superàvit desmesurat d'al-guns països es correspon al dèfi-cit d'altres. Sobre el mercat fi-nancer, va explicar que fi s elsanys 80, «els mercats» teniennoms i cognoms i hi podies arri-bar a «pactes de cavallers», que endiu. La informàtica i les teleco-municacions han permès, però,crear nous tipus de mercat. «Ara,el senyor Emilio Botín tremolamés que abans, perquè els seusbeneficis depenen de les deci-sions d'un jove que fa les inver-sions davant d'una pantalla aqualsevol lloc del món», va con-cloure.

BARCELONA | O.P.

La UPEC analitza el canvide paradigme econòmic

Representants de formacions polítiques també han passat per la Universitat Progressista d’Estiu.

DIARI DE GIRONA

«Fabianos Hoy» neix d’ungrup d’economistes i advocatsque van formar equip enel ministeri de Treball

El grup d’«Els Cent», vinculata la fundació Fedea, va liderarla reflexió sobre la necessitatd’una reforma laboral

119394-1058361C

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 DE JULIOL DEL 20126 | Política |

En vista de la diversitatd’opinions i matisos sor-gits en el si del socialismecatalà, el primer secretari,Pere Navarro, branda elsresultats aprovats per ma-joria en el congrés del par-tit: el PSC és un partit fede-ralista que, a més a més iper primer cop, aposta perrefer les relacions amb elPSOE amb l’objectiu, aixòsí, d’incorporar-lo als ob-jectius que el PSC vol per aCatalunya. No hi ha margeper pensar en una possibleruptura amb el PSOE, queconsideren un immens er-ror que portaria el partit

gairebé a la desaparició.Navarro està acompanyaten el nucli dur de la direc-ció pel secretari d’organit-zació, Daniel Fernández, iel secretari d’acció políticai alcalde de Cornella de Llo-bregat, Antoni Balmón.

Fins ara la direcció éspartidària d’arribar a pac-tes amb CiU, amb Balmóncom el capdavanter d’a-questa posició, per respon-sabilitat institucional i go-vernamental. La direcciótambé ha deixat clar que ahores d’ara no creu priori-tari abordar les relacionsCatalunya-Espanya. “Sen-se cap complex de falta decatalanisme”, adverteixNavarro als seus crítics.

A la política de col·labo-ració amb CiU, el PSC tam-bé contraposa un accentcrític envers la política deretallades que la federaciónacionalista aplica a Cata-lunya i el PP, a tot l’Estat.“És el que realment pre-ocupa el ciutadà”, hi afe-geix Navarro. Millora del fi-nançament? Sí, però tam-bé el retorn i la creaciód’impostos per engreixarla caixa i evitar més retalla-des. I al costat de la direccióemergeixen els diputatsRocío Martínez-Sampere,partidària que el partit tin-gui iniciativa com a princi-pal partit de l’oposició, iJaume Collboni, portaveudel PSC. ■

E. AnsolaBARCELONA

a El líder del PSC branda els resultatsdel congrés per aconseguir la unitata Recorda que per primer cop el partitvol canviar les relacions amb el PSOE

Navarroprioritzael no a lesretallades

Les esquerres catalanes esvan trobar fa tres dies per pri-mer cop en una mateixa taulade debat després de l’era deltripartit. En l’imaginari del’oient es dibuixava la possi-bilitat de crear un front d’es-querres similar a la coalicióde partits d’esquerres que esva constituir a Grècia el 2004i que tants bons resultats vaobtenir a les eleccions hel·lè-niques del 2007 i 2012 fins aconfigurar-se com a segonaforça del país. El primer allançar el guant d’aquesta Syriza catalana va ser el se-cretari general d’ICV-EUiA,

Herrera, Navarro i Junqueras, en la cloenda de la Universitat Progressista d’Estiu, celebrada a la seu de CCOO ■ ANDREU PUIG

Joan Herrera, que va instar elprimer secretari del PSC, Pe-re Navarro, i el presidentd’ERC, Oriol Junqueras, abuscar punts d’acord “perbastir una alternativa al go-vern de CiU”. El dret a decidirde Catalunya i el rebuig a lesretallades formarien part d’a-quest nexe comú que uniriaels partits amb l’objectiu detreure el país de la crisi evi-tant l’exclusió social, sempresegons l’aposta d’Herrera. Alcostat de la taula, la propostade l’ecosocialista va ser gai-rebé obviada. Navarro va in-sistir a refermar i defensar

una política d’esquerres encontraposició a la de dretesde CiU i el PP. “Aquesta pug-na política és ara més vigentque mai”, insistia Navarro,mentre que el republicà OriolJunqueras posava l’accenten la necessitat que Catalu-nya es desfaci de l’Estat iagafi les regnes del seu futura causa dels enganys conti-nus dels governs espanyols.“El futur de Catalunya no potquedar supeditat al d’un es-tat que incompleix i no ensrespecta”, hi va afegir el re-publicà. Així doncs, la Syrizacatalana haurà d’esperar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Syriza impossible

Moviments interns dins el PSC

dora i un 39% classe mitjana; l’altre 1%restant són els caps d’aquest neofeuda-lisme que ens envaeix. El 39% se sentamenaçat i està a punt de desaparèi-xer; els seus fills s’estan proletaritzant.

L’1% vol fer desaparèixer l’aconseguiten les lluites dels darrers 200 anys, tantdes del punt de vista social com nacio-nal. Cal recordar que, a més, el neolibe-ralisme és profundament català. Serneoliberal i català equivaldrà d’aquí apocs dies a ser directament botifler.

Les classes treballadores i les mitja-nes reclamen a crits un projecte. Si noel veuen, alguns d’ells poden anar a l’ex-trema dreta per pura desesperació.

La sortida de la crisi no ens vindrà perl’economia. Borja de Riquer ho deia així:«És la política, estúpids!». No podem,però, esperar solucions màgiques. Jo-sep Fontana ens recordava que al llargde la història «els canvis els fa el poble»i Vicenç Navarro afirmava que «les so-lucions es troben en la mateixa lluita».«El futur està a les nostres mans» era

precisament el lema de la UPEC d’en-guany.

Així, doncs, del pessimisme de la raódavant la crisi hem de passar a l’opti-misme de la voluntat militant.

L’èxit de la UPEC d’aquest any ha es-tat total. Hi han participat quasi 3.000persones en una o altra sessió de les jor-nades, les més nombroses dels vuit anysd’història. S’ha demostrat un cop mésque hi ha molta gent interessada en lapolítica en majúscules, que els agradenl’anàlisi crítica, els raonaments acadè-mics, les aportacions dels líders socials,la preocupació per la comunitat.

Avui no podem garantir que hi haurànovenes jornades de la UPEC. Quan espuguin anunciar, albirarem més espe-rances que es puguin aplicar polítiquesd’esquerres a Catalunya. Però, com vaescriure Lord Byron en la famosa can-çó per als luddistes, «morirem lluitanto viurem lliures, i morin tots els reismenys el rei Ludd». �

cionen a favor del miner, oblidant-seels primers de reclamar majors esfor-ços de reconversió i demanant els se-gons majors ajudes a l’explotació ambcàrrec a fons que havien de destinar-sea la reactivació de les conques.

Som a temps de garantir un futur alminer, però ho hem de fer ara, perquè el2019, quan les explotacions tanquin, seràtard. Des de Greenpeace defensem elminer i ens neguem a ometre els desas-tres comesos amb els 23.000 milionsd’euros destinats a la reconversió i aactuar com si el tancament de les minesno fos imminent. Són aquestes acti-tuds dels anomenats «defensors del mi-ner» les que estan fent un flac favor alstreballadors del sector. �

Per tant, si recaptéssim tots els im-postos i ens féssim càrrec de totes lesinversions i transferències, ens haurí-em hagut d’endeutar per uns 9.000 mi-lions, aproximadament l’endeutamentanual de la Generalitat. Això, sensecomptar-hi la Seguretat Social. Segonsdades de 2009, els catalans vam rebrede la caixa única de l’Estat 1.200 milionsmés del que hi vam aportar.

En aquests moments, el problema noés que paguem massa i ens tornin poc.El problema és que amb els diners quepaguem els catalans no n’hi ha prou percobrir el que gasta o inverteix la Gene-ralitat i l’Estat a Catalunya. Per tant, sitinguéssim Agència Tributària prò-pia, hauríem de recórrer a un alt nivelld’endeutament per finançar totes lesdespeses.

Vol dir això que no existeix el dèficitfiscal? En els darrers tres anys no haexistit. Ara, en els anys de bonança, evi-dentment existia. El 2006 i el 2007, elscatalans vam pagar en impostos a l’Es-tat entre 17.000 i 20.000 milions mésdel que rebíem en inversions i transfe-rències. El 2008 ja es va reduir bastant,fins als 10.000 milions aproximada-ment, perquè vam pagar menys i vamrebre més, però l’any 2009 el dèficitpràcticament va desaparèixer. L’any2009 ja vam rebre tant, o fins i tot més,del que vam aportar. I els dos darrersanys aquesta tendència s’ha agreujat.Per tant, no hem de perdre de vista lasituació econòmica a Catalunya. Ensconvé un nou sistema de finançament?Sens dubte. Ara, segons com negociemel pacte fiscal, el nou sistema pot aca-bar sent el negoci de Robert amb les ca-bres... I, per tenir una cabra negra (i sin-gular), l’Agència Tributària pròpia, elscatalans encara acabarem rebentmenys diners dels que rebem ara. �

La Universitat Progressistad’Estiu de Catalunya ha celebratla vuitena edició. El lemad’enguany era prou explícit: «Elfutur està a les nostres mans»

La UPEC i GramsciAquest any, la UPEC ha tingutuna flaire gramsciana. De fet, si

no som capaços de canviar els signesdels temps, molts dels qui llegiu aques-ta revista tindreu molt de temps perescriure (Antonio Gramsci va ser unhome que va escriure molt des de lapresó).

Com s’aconsegueix l’hegemonia? Noho sabem. Però per la UPEC al llarg d’a-quests vuit anys ha passat el millor dela saviesa i la cultura catalana. D’unamanera o d’una altra, hi han passatNoam Chomsky, Michel Onfray, Conci-ta de Gregorio, Jean Bricmont, més de400 ponents, etc. Són fars potents dinsuna altra mena de foscor.

La UPEC s’ofereix en un projecte queha de tendir a crear, com ens ha dit JoanManuel Tresserras, un nou bloc histò-ric. I, per fer-ho, caldrà crear una orga-nització perquè, com ens recordava PereCamps, moderador d’una taula de debatsobre la cultura, en el cartell de Barna-sants «les idees no viuen sense organit-zació».

Cal que la creació d’un noubloc històric i d’una nova for-ma organitzativa que faci viu-re les idees estigui presidida,com ens deia Xavi Domènech,per una gran humilitat, unagran dosi de pedagogia i una gran gene-rositat. I que parteixi dels valors deri-vats de l’ètica civil republicana i de l’auto-nomia moral dels seus protagonistes.

Tresserras ens deia també que les clas-ses dirigents catalanes desapareixenamb la globalització i que, per tant, calque les classes populars ocupin el llocdel qual ha abdicat, com sempre, la bur-gesia catalana.

Marina Subirats ens explicava –arrandel seu darrer llibre– que a Catalunya hiha efectivament classes socials, però elproblema és que no hi ha consciència declasse treballadora. La classe dirigent,en canvi, sí que en té, com ens explica-va un dels més grans especuladors mun-dials, Warren Buffet: «Existeix la lluitade classes, per descomptat, però és lameva classe la que la dirigeix i la que l’es-tà guanyant».

Tornem a la taula en la qual va partici-par Marina Subirats: avui a Catalunyaun 60% de la població és classe treballa-

Les classes treballadores i lesmitjanes reclamen a crits un projecte.

Si no el veuen, alguns poden anar al’extrema dreta per pura desesperació

JORDISERRANO

RECTOR DE LA UPEC

PIULADES A LA XARXA

‘TWITTS’ DESTACATSSETMANA DEL 23 DE JULIOL

Romualdo Cabañas@romacabanasSr. Rull, criticable és que desde #CDC vulguin fer servir lainstitució Generalitat i el paíscom a escut per no donarexplicacions. #caspalau

Pedro de Alzaga_@palzagaEntiendo las críticas a CándidoMéndez. Después de lamanifestación tenía que haberido a misa, como los ministrosdespués de recortar. #19J

Ignasi Llorente@illorenteEn política, la transparènciamai desprestigia unainstitució. Al contrari, no hi hares de més perjudicial per a lacredibilitat que les ombres.

maus173@maus173Gli spagnoli pochi mesi fasceglievano destra e ricetteneoliberiste. Oggi capisconoche tragico errore hanno fatto.#siamotuttispagnoli

Aina Vidal@AinaVSEls efectes del memoràndumseran fins al 2028, en principiRajoy no hauria de serpresident, tenim dret a#referendumJA#QueseJodaElMemorandum

Albert Duart_@aduartrieraAvui fa 76 anys perdíem eltren del progrés i el mésimportant, el de la nostradignitat com a poble; com acol·lectivitat humana. #18juliol

josep cunill@josepcunillUn gimnàs de Bcn organitzaun concurs per escollir elmillor cul de l’estiu. Aquestaserà la nova cultura senseIVA? #laculturanoesunluxe

John Carlin@JohnCarlin5Hoy hace 76 años, 18/7/1936,Franco se alzó y Mandelacumplió 18 años; Mandela ellíder más grande del siglo XX,Franco el más pequeño.

EUROREGIÓEl Triangle • número 1074 • 27 de juliol de 2012 • 39