ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS

Assessorament al professorat

INDEX

1. Definició d’altes capacitats Tipus. Conceptes clarificadors.

2. Característiques dels alumnes amb altes capacitats.3. Necessitats que tenen aquests alumnes4. Mites / Realitats5. Característiques del professor eficaç.

Perfil professional del professor d’alumnes d’Altes Capacitats.

6. Com oferir-los ajuda? Principals estratègies Alguns exemples

7. Avaluació8. Referències bibliogràfiques

1. DEFINICIÓ D’ALTES CAPACITATS

Els nins amb altes capacitats són aquells als quals les seves capacitats són superiors a les normals o a les esperades per a la seva edat o condició en una o diverses àrees de l’activitat humana.

Les altes capacitats són la conjunció de 3 factors:

Ser creatiu Posseir una alta capacitat intel·lectual i, Mostrar una forta motivació cap a les tasques que

empren.

Alta Capacitat: Aquests subjectes presenten un nivell de rendiment intel·lectual superior en una àmplia gamma de capacitats i aprenen amb facilitat qualsevol àrea. Les diferències són fonamentalment qualitatives, és a dir, presenten una manera de funcionament diferent a l’hora d’enfrontar-se i resoldre una tasca. Hi ha autorsque distingeixen els casos de superdotació extrema i així parlen de «superdotació de primer ordre» i «segon ordre» .

En la literatura especialitzada, s’utilitzen diversos termesper a referir-se a les persones amb altes capacitats, se'n distingeixen tres tipus, els més freqüents, per aclarir significats són:

Precocitat: desenvolupament precoç en una o diverses àrees. Podent-ne confirmar o no les característiques que presenta una vegada es consolidi la maduració de la seva capacitat intel·lectual

Talent: alumnes que mostren habilitats específiques en àrees molt concretes. Es pot parlar de talent acadèmic, talent matemàtic, talent verbal, talent motriu, talent social, talent artístic, talent musical, talent creatiu…

Sobredotació: és definit per J. Renzulli (1994), per la possessió de tres conjunts bàsics de característiques estretament relacionades i amb una igual èmfasi en cadascuna d’elles:

Una capacitat intel·lectual superior a la mitjana, en relació tant a habilitats generals com a específiques.

Un alt grau de dedicació a les tasques referint-se a perseverança, resistència, pràctica dedicada, confiança en si mateix, etc.

Alts nivells de creativitat, considerant la creativitat com a capacitat de les persones per respondre amb fluïdesa,flexibilitat i originalitat.

Els Altes Capacitats, tenen una intel·ligència superior a la mitja i constitueixen entre un 15% i un 20% de la població.

Els nens i adolescents amb altes capacitats demostren respostes notablement elevades, o el potencial necessari per a aconseguir-les, comparats amb altres individus de la mateixa edat, experiència o entorn. Tenen alts nivells de capacitat en les àrees cognitives, creatives i/o artístiques, mostren una capacitat excepcional de lideratge o destaquen en matèries acadèmiques específiques. Les altes capacitats es poden trobar en nens i adolescents de tots els grups culturals, en tots els nivells socials i en tots els àmbits de l’activitat humana.

UN NIN INTEL·LIGENT NO HO ÉS SEMPRE, I SI NO REB EL SUPORT ADEQUAT, LA SEVA DOTACIÓ POT ACABAR DESAPAREIXENT.

2. CARACTERÍSTIQUES DELS ALUMNES AMB ALTES CAPACITATSL’alumnat d’altes capacitats intel·lectuals no forma un grup homogeni i, per tant, no podem parlar d’unes característiques comunes. A més, la majoria d’aquests alumnes i alumnes no mostrarà tots els trets definitoris ni ho farà de forma continuada. Partint d’aquestes premisses, a continuació es resumeix la informació més significativa que distingeix a aquest tipus d’alumnat.

Aprenen amb rapidesa i facilitat quan estan interessats. Tenen una destresa superior a la mitjana per resoldre problemes. Utilitzen el coneixement adquirit i les destreses de raonament per

resoldre problemes complexos teòrics i pràctics. Incorporen al llenguatge oral un vocabulari avançat, que utilitzen amb

una complexa estructura lingüística. Comprenen de manera excepcional idees complexes i abstractes.

Manipulen notablement símbols i idees abstractes, incloent la percepció i maneig de les relacions entre idees, successos i/o persones.

Formulen principis i generalitzacions gràcies a la transferència d’aprenentatges.

Posseeixen un comportament summament creatiu en la producció d’idees, objectes i solucions.

Tenen un interès profund i, de vegades, apassionat en algun àrea de recerca intel·lectual

Demostren iniciativa per seguir projectes aliens. Poden desenvolupar aficions segons la seva pròpia elecció.

Manifesten una excepcional capacitat per a l’aprenentatge dirigit per ells mateixos, encara que possiblement solament en activitats extraescolars.

Mostren independència en el pensament, una tendència cap a la no conformitat.

Tendeixen a ser perfeccionistes, intensament autocrítics i aspiren a nivells elevats de rendiment; desitgen sobresortir.

Posseeixen una gran sensibilitat i consistència pel que fa a si mateixos i als altres, als problemes del món i a les qüestions morals; poden resultar intolerants amb les febleses humanes.

3. NECESSITATS QUE TENEN AQUESTS ALUMNES

Psicològicament necessiten:

Sentiment d’èxit en un ambient intel·lectual dinàmic (no avorrit).

Flexibilitat en el seu horari i en les seves activitats. Que intervinguin a la planificació i en l’avaluació Reduir al màxim la pressió externa ( tu pots amb tot!, tu

sempre treu excel·lent....)

Socialment necessiten:

Sentir que són acceptats. Poder confiar en els seus professors i companys. Compartir les seves idees, preocupacions i els seus

dubtes sense que els seus companys es burlin o els seus professors els inhibeixin.

Atmosfera de respecte i comprensió (“llibertat i seguretat psicològica”).

Assistir a treballs en grup amb altres companys i intercanviar els seus coneixements

Professors sociables, que mantinguin bones relacions amb professors, pares i alumnes.

Intel·lectualment necessiten:

Ensenyament individualitzat en matèries específiques. Ritme diferent. Accessibilitat a altres recursos. Oportunitat per compartir i desenvolupar amb uns altres els

seus interessos i habilitats. Oportunitat per utilitzar les seves habilitats, per resoldre

problemes i efectuar recerques (creativitat).

Si els docents desitgem ajudar a aquests estudiants a desenvolupar les seves habilitats, a destacar en el col·legi i al fet que no sentin que estan perdent el temps, hem de tractar de conèixer les seves necessitats especials, intentar ajudar-los i compartir les nostres experiències educatives amb ells.

4. MITES / REALITATS Generals:

MITES REALITATS

Sol ser de classe mitjana o alta. Prové de qualsevol classe social.

Té un alt coeficient intel·lectual. El criteri psicomètric no és l’únic, s’ha de complementar amb models que identifiquin el major nombre de factors o variables de les altes capacitats, creativitat, aptituds...

Presenta superioritat física o bé està poc capacitat físicament.

El seu desenvolupament físic és totalment independent de l’alta capacitat.

La superdotació és innata. La biologia juga un paper important en el desenvolupament intel·lectual, però el context on es desenvolupa influeix en la seva capacitat.

Sol ser excessivament seriós i amb poc sentit d’humor.

Té un sentit d’humor més avançat del que s’espera per la seva edat.

Competència escolar

MITES REALITATS

Obté un bon rendiment escolar. Destaca en totes les àrees del currículum.

En ocasions pot obtenir un baix rendiment escolar o destacar només en

les àrees que li interessen. Acostuma a avorrir-se. No més que els altres nens de la seva

edat. Dins l’aula, s’ha d’ajustar la seva resposta educativa a les seves capacitats.

Té ordinàriament una gran motivació per a tots els temes.

S’interessa i destaca en els temes que

desperten la seva curiositat. Competència social i característiques emocionals

MITES REALITATS

Propens als desequilibris psicològics. Acostuma a tenir menys desequilibris que altres companys sense altes capacitats.

Intervencions

MITES REALITATS

Ha de ser atès per professionals superdotats.

No és necessari que el professorat sigui superdotat. Ha de ser madur socialment i emocionalment i especialment ha d’orientar.

El professorat també té els seus estereotips falsos.

• És un individu que sobresurt en totes les àrees del currículum.

• Sobresurt en tots els aspectes del desenvolupament (maduresa, autocontrol,, independent, responsable).

• Sempre obté bons resultats escolars.

• Molts creuen que són extravertits, curiosos, inquiets, actius, participatius.

• Tendeix a identificar al superdotat amb l’alumne “ideal” (aplicat, obedient, submís i compromès amb les indicacions del docent.)

5. CARACTERÍSTIQUES DEL PROFESSOR EFICAÇ

És flexible, mentalment, obert, adaptable, capaç d’alterar el marc de referència.

És sensible, capaç de donar resposta als canvis que es donen en el seu entorn personal i social.

Empàtic, comprensió empàtica. Objectiu. Flexibilitat cognitiva. Autèntic ( tal com és) No és dominant, ni directiu, intenta no influir. Actitud positiva cap al canvi. És acceptat, és afectuós. Té destreses comunicatives.

Perfil professional del professor d’alumnes amb Altes Capacitats

Ha de posseir un coneixement òptim de si mateix. Ha de tenir idees clares sobre el que significa la

personalitat d’un Altes Capacitats. Ha d’estar en condicions de proporcionar estímuls

en lloc de pressió. Ha de proporcionar “feedback” immediat. Ha de proporcionar condicions d'aprenentatge

alternatius. Ha d’estar en condicions de proporcionar un clima a

l’aula que afavoreixi l’autoestima i la seguretat, a on es puguin prendre riscs creatius i cognitius.

6. COM OFERIR-LOS AJUDA.

La majoria dels autors coincideixen en que existeixen tres principals estratègies d’intervenció educativa per a tractar amb alumnes d’Altes Capacitats. ( Khatena, 1982; Genovard, 1982, 1983; Brit, 1988).

Aquestes estratègies són: Acceleració

Consisteix en que un alumne/a realitzi un curs més avançat del que li correspon per a la seva edat. Es tracta d’avançar el curs per ubicar-los en el context educatiu que millor es correspongui al seu nivell de coneixements. Així, aquesta mesura es basa en la

la competència curricular però, s’ ha de tenir en compte, si és adequada també a la resta de facetes del seu desenvolupament personal.

Agrupament:Aquesta mesura facilita l’atenció, per part del

professorat especialitzat mitjançant la formació de grups en diferents moments de l’horari lectiu, sense oblidar un inconvenient: la possibilitat de desintegració o aïllament.

Enriquiment: Tracta de personalitzar l’ensenyament i consisteix en

ajustar el programa a les característiques de cada alumne/a. Per tant, romanen ubicats a l’aula habitual

juntament amb la resta dels seus companys i se’ls ofereix l’atenció educativa que necessiten adaptant el currículum a les seves necessitats.

Aquesta última estratègia esmentada, és la que és considera avui dia, la millor opció. Els professors han d’adaptar el seu currículum subministrant activitats enriquidores que satisfacin les necessitats d’aquest alumnat. L’adaptació curricular individualitzada és una forma d’enriquiment.

Les adaptacions curriculars per aquest tipus d’alumnat estan destinades a promoure el desenvolupament ple i equilibrat els objectius generals de les distintes etapes educatives, contemplant mesures per enriquir els continguts del currículum ordinari i mesures extraordinaris de flexibilització del període d’escolarització.

Es tracta de diversificar, no de sobrecarregar . Per tant, en tot moment s’evitarà que l’alumne hagi de fer un doble currículum que depassi la dedicació horària prevista en els centres educatius i que estigui limitat a un tipus d’aprenentatge curricular.

Dit tot això, cal tenir clar que l’elaboració i aplicació de les adaptacions curriculars serà tasca del professor/a de l’àrea o matèria corresponent, amb l’assessorament de l’equip o departament d’orientació.

Després de realitzar aquest treball d’investigació i de tenir a la disposició els continguts d’algunes assignatures del curs de 3r d’ESO, alguns exemples d’adaptacions curriculars realistes, podrien ser:

• Exemples adaptacions curriculars Català 3r d’ESO:o Unitat 7, pàgina 150.

Activitat 1: Identifica a quin dels registres formals correspon cada un dels fragments següents.

Possible adaptació curricular: Fer una recerca de textos de registres formals

( estàndard, registre científic, registre juridicoadministratiu i registre literari). Un cop les tinguin han de presentar-ho en forma de revista.

o Unitat 7, pàgina 157.

Activitat 5: Cerca en la sopa de lletres set paraules en què sovint no es pronuncia la r.

Possible adaptació curricular: Crear una sopa de lletres ells, introduint-hi set paraules en que sovint no es pronuncia la r, diferents a les que es plantegen a la sopa de lletres de l’activitat del llibre.

Castellà 3r d’ESO:oUnitat 4, pàgina 87.

Activitat 9: “Consulta el diccionario si lo necesitas y di cuáles son los adjetivos en grado positivo de los siguientes adjetivos cultos en grado superlativo: paupérrimo, supremo, ínfimo, fortísimo, crudelísimo, novísimo.”

Possible adaptació curricular:Escribe un texto de un único párrafo que contenga todos estos adjetivos cultos.

o Unitat 4, pàgina 99.

Activitat 19: “Una vez analizado el texto, hay que redactar el comentario. Para ello, sigue estos pasos:

- Inicia tu comentario resumiendo los principales rasgos de la literatura medieval, y el lugar que ocupa el Romancero en la literatura de la época. Explica en qué consiste el género y cuáles son sus rasgos característicos.

- Expón de forma clara y ordenada todos los datos que has obtenido del análisis del texto.”

Possible adaptació curricular: Sobre el primer apartat de la primera pregunta, fer una

recerca mes profunda sobre la literatura medieval ( característiques, principals autores…), que

vagi més enllà de l informació que conté la unitat 4. Sobre la segona part de la pregunta, realitzar un anàlisi més precís, relacionant el contingut del text amb la literatura medieval.

Tecnologia 3r d’ESO:oUnitat: Los materiales de construcción.

Activitat A.1: “Los principales materiales pétreos son la piedra caliza, el mármol y el granito. Busca en Internet algunos monumentos, edificios, esculturas o grandes construcciones de gran relevancia mundial que estén realizados con cada uno de estos materiales.

Possible adaptació curricular:Realitzar una fitxa per cada un d’aquests materials: “piedra caliza, mármol y granito”. Per a realitzar-la

han de cercar informació detallada sobre cada tipus de material. A més, els hi han d’afegir, imatges de monuments, edificis, escultures o grans construccions de gran rellevància, construïts amb aquests materials. Davall de cada imatge, han de posar el nom de la construcció y la data de la seva elaboració.

Ciències Socials 3r d’ESO:oUnitat 10. Les activitats terciàries.

No realitzen les activitats del tema, la metodologia que utilitza la professora per explicar el tema és: que els alumnes facin una primer lectura sols, i es plantegin dubtes. Dels dubtes comença l’explicació.

Possible adaptació curricular:

Tenint en compte que no realitzen les activitats del temari, en finalitzar l’explicació, per veure el que han aprés, és pot dur a terme una activitat estimuladora a nivell de grup. Aquesta pot ser, la realització d’un concurs formant 2 equips d’alumnes. Aquests dos equips estaran liderats per 2 alumnes cada un ( el d’altes capacitat + un altre alumne/a escollit a l’atzar).Tots els alumnes hauran de fer prèviament un mapa conceptual per tenir les idees clares i estructurades i preparar-se el temari per poder resoldre adequadament les preguntes del concurs.

Dues opcions per a la realització de preguntes:

- Les formularà la professora. Poden ser les mateixes que es plantegen en el llibre de text o bé d’altres

semblants, amb la intenció de tractar i aprofundir els continguts d’aquest.

- Cada un dels equips, prepara un llistat de preguntes sobre la unitat estudiada. Serà una manera d’aprendre motivant. Es formularan les preguntes entre equips, és a dir l’equip A formularà les preguntes a l’equip B, i a la inversa. Una altra proposta pot ser, que després de l’estudi del tema, cada alumne/a ha de realitzar una presentació via PowerPoint que inclogui els continguts treballats a classe. Als alumnes d’Altes Capacitats, se’ls pot exigir una mica més, fent-los fer recerques més profundes, sobre algun dels apartats.

Plàstica 3r d’ESO:o Unitat 7: El color i la línea.

Dins el llistat d’activitat programades, n’apareixen 4 , més una d’ampliació, aquesta és una activitat voluntària una mica més elaborada. En aquest cas l’activitat d’ampliació és: “ interpretar los ejercicios hechos en clase y realizar versiones distintas y personales, con otras formas de acabados. Aplicación de los ejercicios anteriores a estampados para cortinas, paneles japoneses, alfombras, papeles pintados para paredes.”

Possible adaptació curricular: Substituir una de les quatre activitats que s’han de dur

a terme dins la unitat, per aquesta d'ampliació. Aquesta activitat, cal que sigui obligatòria per ells, però

substituint-la per una altra, ja que no es tracta de sobrecarregar-los, sinó d’adaptar. Aquesta activitat d’ampliació els dona més llibertat per desenvolupar la seva creativitat, i potenciarà la seva motivació. Al igual que en aquesta unitat, és pot tenir en compte aquest canvi d’activitat, a tota la resta de temes.

Si conec les capacitats, interessos i estil d’aprenentatge dels meus alumnes, podré seleccionar els aspectes metodològics que més s’ajusten a les seves necessitats, i així organitzar...

Concursos, exposicions orals, conferències, projectes d’investigació, realització de materials ( revista, diari, locució de ràdio) , debats en classe, etc.

L’objectiu serà “ despertar + estimular + promoure la seva receptivitat.

7. AVALUACIÓ

No se’ls ha d’exigir més que els altres alumnes de l’aula.

Se’ls avaluarà al igual que la resta del grup - classe.

8. Referències Bibliogràfiquesper saber-ne més...

GENOVARD, C., CASTELLÓ A. (1990). Aspectos psicopedagógicos de la excepcionalidad intelectual. El límite superior. Psicología. PIRÁMIDE, Madrid.

FERNÁNDEZ, M.T., GARCÍA, C., GARCÍA, J., FERNÁNDEZ, M.E. (2001). Guía para la atención a los alumnos y alumnas con sobredotación intelectual. Consejería de Educación y Ciencia. Junta de Andalucía.

MARTÍNEZ, M. (coordinadora) DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (2013). Les altes capacitats: detecció i actuació en l’àmbit educatiu. Materials per a l’atenció a la diversitat. Guia per a mestres i professors. Generalitat de Catalunya.

TORREGO, J.C. (2011). Alumnos con altas capacidades y aprendizaje cooperativo. Un modelo de respuesta educativa. Fundación SM.

BARRERA, A.; DURAN, R.; GONZÁLEZ, J.; REINA, C.L. Manual de atención alumnado con necesidades especificas de apoyo educativo por presentar. Altas Capacidades intelectuales 2. Junta de Andalucía. Consejería de Educación

AROCAS, E.; MARTÍNEZ, P.; MARTÍNEZ, M.D. Experiencias de Atención Educativa con el alumnado de altas capacidades. Generalitat valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Esports.

Recurs elaborat per, Inès Alemany Amer.

Projecte final de la llicenciatura de psicopedagogia.

UOC ( Universitat Oberta de Catalunya)