Recursos educatius infantils.openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/83285/8... ·...

Recursos educatius infantils.

Audiovisual animat La tardor

Memòria de Projecte Final de Grau

Grau de Multimèdia

Narratives visuals, 2D i 3D

Autor: Lorda Belso Pastor

Professor col·laborador: Asun Muñoz Fernández

Professor responsable de l'assignatura: Antoni Marín Amatller

17/6/2018

Crèdits

Aquest projecte correspon al treball final de grau de Lorda Belso Pastor, realitzat

sota la responsabilitat docent del professor Antoni Marín Amatller i la direcció de la

professora Asun Muñoz Fernández.

Compta amb les col·laboracions d'Anna Gutiérrez Belso (orientació pedagògica)

i Júlia Gutiérrez Belso (fotografia).

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-

NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative

Commons

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/



Audiovisual infantil animat. La tardor | Lorda Belso 3

Dedicatòria i cita

A mon pare, treballador, lluitador, creatiu, generós i pacient, i al meus nebots que

amb cada una de les preguntes i respostes espontànies han impulsat la reflexió i la

creativitat.

"El que és important és aprendre amb sentit, no perquè toca, no perquè

està al llibre, sinó aprendre tot allò que és útil per a la vida, allò que és

útil per interpretar el que passa fora de les aules."

Fernando Hernández (2014).


Abstracte

El producte a desenvolupar en aquest treball final de grau és un audiovisual

animat, un recurs educatiu orientat a escolars d'Educació infantil, l'objectiu del qual és

transmetre coneixements bàsics relacionats amb la tardor: clima, medi i aliments de

temporada. Amb ell, es pretén cobrir la demanda d'aquests continguts didàctics

específics en llengua catalana/valenciana i facilitar-ne l'accés als docents.

El desenvolupament del projecte requereix aplicar estratègies de planificació i de

creació, producció i integració de diversos mitjans, per tal d'aconseguir la finalitat

comunicativa que persegueix. Competències i habilitats adquirides que es posen en

pràctica de manera integral i per a un mateix projecte, posant de manifest la capacitat

de reacció i de resolució de les dificultats.

Tècnicament, la composició digital es realitza amb After Effects (AE) i integra

diferents mitjans multimèdia: text, àudio, gràfics i animació 2D. Tots ells són continguts

de nova creació, però la complexitat de l'animació és distinta segons la necessitat. D'una

banda, conferir caràcter dinàmic a la composició mitjançant el moviment d'objectes fent

servir AE. De l'altra, crear i produir les representacions gràfiques i les escenes animades

requerides, aprofitant la versatilitat d'Adobe Animate.

Paraules clau: Recurs educatiu, Educació infantil, Tardor 3-5 anys,

Lectoescriptura, Català-valencià, Animació 2D, After Effects, Adobe Animate,

Multimèdia, TFG, Treball de Fi de Grau.


Abstract

The product to be developed in this final degree project is an animated audio-

visual. An educational resource aimed at school children, whose objective is to transmit

basic knowledge related to autumn: climate, environment and seasonal foods. It is

intended to cover the demand for these specific didactic contents in the Catalan /

Valencian language and facilitate their access to teachers.

The development of the project requires the application of planning strategies.

Also the creation, production and integration of various media, in order to achieve the

communicative purpose that it pursues. Competences and acquired skills that are put

into practice in a comprehensive way and for the same project, showing the ability to

react and solve the difficulties.

Regarding technology, the digital composition is done with After Effects (AE) and

integrates different media: text, audio, graphics and 2D animation. All of them are

recently created content, but the complexity of the animation is different according to the

needs. On the one hand, to confer dynamic character to the composition by moving

objects using AE. On the other hand, create and produce the graphic representations

and animated scenes required, taking advantage of the versatility of Adobe Animate.

Keywords: Educational resources, Childhood Education, Autumn 3-5 years,

Reading-writing, Catalan-Valencian, 2D Animation, After Effects, Adobe Animate,

Multimedia, FDP, Final Degree Project.


Agraïments

Gràcies a tot l’entorn més proper per la vostra comprensió i la vostra ajuda, en

especial a la Carmen, per la seva generositat i paciència, i a la Loli, el descobriment

d’una nova amistat, gràcies per tot el que hem compartit en tot aquest recorregut. Un

recorregut que deixa al darrere moltes experiències viscudes, també amb el Santi, la

Montse i l’Adrià.

Gràcies als docents del Grau de Multimèdia que amb les seves aportacions

m’han ensenyat a aprendre. Un reconeixement especial per a Asun Muñoz, Santiago

Vilanova, Carlos Montoro, Enrique Guaus, Salvador Linares, Llogari Casas, Dídac Gil,

Vicent Moncho, Ricard Escandell, Jaume Gil i Jordi Poveda. Tots ells amb una vocació

admirable, han sabut orientar, encoratjar i motivar. Gràcies pel vostre ajut inestimable.

Per acabar, una menció al treball d’acompanyament dels tutors: Jordi Alberich i

Clàudia Lisseth.


Notacions i convencions

Al llarg d’aquesta memòria es pot fer servir vocabulari tècnic que queda explicat,

bé pel context, bé perquè el terme ho requereixi; però hi ha documents que

convencionalment fan servir tecnicismes, acrònims o anglicismes i que el propi format

impedeix incloure les especificacions oportunes. És per açò que a continuació es fa una

relació de vocabulari tècnic utilitzat a l’apartat de Guions.

Convencions

Baixa a fons (música). Baixa el volum de la música a segon o tercer pla.

Fade in (música). Fosa d'entrada o entrada progressiva del so.

Fade out (música). Fosa de sortida o sortida progressiva del so.

PDI. Pissarra digital interactiva.

SFX. Efecte de so.

Travelling in. La càmera s'aproxima a l'objecte.

Travelling out. La càmera s'allunya de l'objecte.


Índex

1. Introducció ............................................................................................................. 14

2. Descripció .............................................................................................................. 15

2.1. Consideracions psicopedagògiques ................................................................. 15

2.2. Consideracions tècniques ................................................................................ 16

3. Objectius ................................................................................................................ 17

3.1. Principals ......................................................................................................... 17

3.2. Secundaris ....................................................................................................... 17

4. Marc teòric ............................................................................................................. 18

5. Continguts .............................................................................................................. 23

5.1. Mitjans.............................................................................................................. 24

5.2. Dimensió .......................................................................................................... 28

6. Metodologia............................................................................................................ 29

6.1. Fase de disseny ............................................................................................... 29

6.2. Fase de producció ............................................................................................ 29

6.3. Fase de difusió ................................................................................................. 30

7. Plataforma de desenvolupament ............................................................................ 31

8. Planificació ............................................................................................................. 32

8.1. Taula de tasques i fites .................................................................................... 33

8.2. Diagrama de Gantt ........................................................................................... 35

9. Procés de treball o desenvolupament .................................................................... 38

9.1. Primer i segon lliuraments parcials ................................................................... 39

9.2. Tercer lliurament parcial ................................................................................... 41

9.3. Lliurament final ................................................................................................. 52

10. Prototips ........................................................................................................... 58

10.1. Lo-Fi ............................................................................................................. 58

10.2. Hi-Fi .............................................................................................................. 63

11. Guions.............................................................................................................. 64

11.1. Guió literari ................................................................................................... 64

11.2. Guió tècnic ................................................................................................... 66

11.3. Storyboard .................................................................................................... 74

12. Perfils d'usuari .................................................................................................. 81

13. Tests ................................................................................................................ 82

14. Versions del producte ....................................................................................... 86

15. Projecció a futur ............................................................................................... 87

16. Pressupost ...................................................................................................... 88


17. Conclusions ..................................................................................................... 90

Annex 1. Lliurables del projecte ............................................................................... 91

Annex 2. Enllaços externs a imatges ....................................................................... 93

Annex 3. Recursos de tercers .................................................................................. 95

Annex 4. Bibliografia ................................................................................................ 99

Annex 5. Vita .......................................................................................................... 103


Índex de figures

Figura 1: Projectes per infants de 4 anys. Editorial Edelvives Digital (Baula).----------- 19

Figura 2: Vídeo del projecte Todos al Agua. Editorial Casals. ------------------------------ 20

Figura 3: Captura de pantalla del projecte "Trotacamins". Editorial Casals. ------------- 21

Figura 4: Vídeo: La marieta (3 anys). Editorial Casals. Durada: 3' 47" -------------------- 21

Figura 5: Vídeo: La prehistòria (5 anys). Editorial Casals. Durada: 4' 48" ---------------- 21

Figura 6: Paxi - El Sistema Solar. European Space Agency (ESA). Durada: 5' 18" --- 22

Figura 7: Esquema de l'estructura de continguts del producte. ----------------------------- 23

Figura 8: Aplicació de les lleis físiques a l'animació.------------------------------------------- 25

Figura 9: Exemple d'animació IK (Adobe Animate). ------------------------------------------- 25

Figura 10: Comparativa de resultats entre Animate (esquerra) i After Effects (dreta). 25

Figura 11: Efecte de distorsió de malla (After Effects). --------------------------------------- 26

Figura 12: El color rojo – Los colores del arco iris, para niños. Luli TV. Durada: 5'. --- 28

Figura 13: Vídeo del projecte Els castells. Infantil 5 anys (5' 30"). Editorial Casals. --- 28

Figura 14: Diagrama de fites ------------------------------------------------------------------------ 32

Figura 15: Diagrama de Gantt (agrupacions). --------------------------------------------------- 36

Figura 16: Diagrama de Gantt----------------------------------------------------------------------- 37

Figura 17: Capçalera de la presentació en línia realitzada amb Adobe Spark ---------- 38

Figura 18: Secció de la presentació en línia realitzada amb Adobe Spark --------------- 38

Figura 19: Agenda d'activitats PAC1 i PAC2 ---------------------------------------------------- 39

Figura 20: Captura de pantalla d'Audacity. Proves de narració. ---------------------------- 39

Figura 21: Gestor de bibliografia Mendeley (versió escriptori). ----------------------------- 40

Figura 22: Organització de tasques i la seva durada. ----------------------------------------- 40

Figura 23: Vista de la planificació de la PAC2 (Gantt). ---------------------------------------- 40

Figura 24: Banc de música i so de YouTube. --------------------------------------------------- 41

Figura 25: Esquema d'ús del programari --------------------------------------------------------- 42

Figura 26: Esquema del treball amb Adobe Animate. ----------------------------------------- 43

Figura 27: Exemple d'ús d'esbós a ma alçada. ------------------------------------------------- 43

Figura 28: Simulació de dibuix a llapis a Photoshop. ------------------------------------------ 44

Figura 29: Exemple de multiplicació de símbols per facilitar la composició. ------------- 44

Figura 30: Exemple d'ús de símbol tipus clip de pel·lícula. ---------------------------------- 44

Figura 31: Proves i textura final de l'albergínia a Adobe Photoshop ----------------------- 44

Figura 32: Exemple d'aplicació d'interpolació de forma. -------------------------------------- 45

Figura 33: Exemple de combinació d'interpolacions clàssiques i de forma. ------------- 45

Figura 34: Mopdificacions de l'objecte a determinats fotogrames clau. ------------------- 45

Figura 35: Animacions niuades en la simulació del creixement de la planta. ------------ 46


Figura 36: Exemple de canvi del mètode d'interpolació. -------------------------------------- 46

Figura 37: Detall de la superposició de capes: cos sobre braços de l'infant. ------------ 46

Figura 38: Distorsió accentuada del perfilat del muscle dret del personatge. ----------- 47

Figura 39: Detall de la conversió del pel a animació fotograma a fotograma. ----------- 47

Figura 40: Captura de pantalla d’una fallada d'Adobe Animate ----------------------------- 47

Figura 41: Esquema resum del treball amb After Effects. ------------------------------------ 48

Figura 42: Exemple de manipulació del temps d'un arxiu importat. ------------------------ 48

Figura 43: Exemple d'animació en After Effects. ----------------------------------------------- 49

Figura 44: Animació de la pluja a Adobe Animate. --------------------------------------------- 49

Figura 45: Animació de la pluja a After Effects. ------------------------------------------------- 49

Figura 46: Exemple de modificació d'imatge original a After Effects. ---------------------- 50

Figura 47: Part del procés de creació d’una màscara per aplicar filtres. ------------------ 50

Figura 48: Captura de pantalla de la fallada del programari. -------------------------------- 51

Figura 49: Convertint a format MP4 amb Adobe Encoder. ----------------------------------- 51

Figura 50: Captura de pantalla de la publicació a YouTube. -------------------------------- 51

Figura 51: Formulari de Google per recabar opinions sobre el vídeo. --------------------- 52

Figura 52: Comparativa. Objecte deformat a la dreta. ---------------------------------------- 52

Figura 53: Proves d'animació IK. ------------------------------------------------------------------- 53

Figura 54: Canvi de plans estàtics per animats (Animate). ---------------------------------- 53

Figura 55: Arrels de la carxofera. ------------------------------------------------------------------- 53

Figura 56: Efecte Llamp (After Effects).----------------------------------------------------------- 54

Figura 57: Seqüència del creixement de la moniatera. --------------------------------------- 54

Figura 58: Tractament d'àudio amb Adobe Audition. ------------------------------------------ 55

Figura 59: Adobe Media Encoder. ----------------------------------------------------------------- 55

Figura 60: Publicació del màster a YouTube. --------------------------------------------------- 55

Figura 61: Presentació pública, diapositiva 9. --------------------------------------------------- 56

Figura 62: Presentació pública, diapositiva 8. --------------------------------------------------- 56

Figura 63: Fitxes d'esbossos i croquis. ----------------------------------------------------------- 58

Figura 64: Comparativa de les versions 1 i 2 del guió gràfic. -------------------------------- 59

Figura 65: Storyboard versió 1, pàg1/2 ----------------------------------------------------------- 60

Figura 66: Storyboard versió 1, pàg. 2/2. --------------------------------------------------------- 61

Figura 67: Storyboard reestructurat, versió 2, pàg. 1/2. -------------------------------------- 62

Figura 68: Storyboard reestructurat, versió 02, pàg. 2/2. ------------------------------------- 63

Figura 69: Storyboard, pàg. 1 ----------------------------------------------------------------------- 74








Figura 76: Captura de pantalla del qüestionari 1, pregunta 5. ------------------------------- 83





Índex de taules

Taula 1: Usos i beneficis dels mitjans. ------------------------------------------------------------ 24

Taula 2: Tasques inicials ----------------------------------------------------------------------------- 33

Taula 3: Taula de tasques i fites -------------------------------------------------------------------- 35

Taula 4: Guió de la narració ------------------------------------------------------------------------- 66

Taula 5: Guió tècnic ----------------------------------------------------------------------------------- 73

Taula 6: Preguntes i respostes del qüestionari. ------------------------------------------------- 82

Taula 7: Relació d'imatges amb enllaç extern. -------------------------------------------------- 94

Taula 8: Imatges de referència utilitzades a la producció.------------------------------------ 98


1. Introducció

En aquest treball de final de grau, el projecte a desenvolupar és un audiovisual

que s'usarà a l'aula com a recurs educatiu, orientat a d'infants escolaritzats en Educació

infantil. La finalitat del qual és treballar les àrees curriculars de descoberta de l'entorn i

de comunicació i llenguatges, ja que combina narració, efectes de so, text, gràfics i

animació.

La integració de tots aquests elements està justificada. A grans trets, la narració,

sincronitzada amb les imatges i les animacions, ajudarà a la comprensió; la incorporació

de paraules clau servirà per iniciar-los en la lectoescriptura i les il·lustracions aportaran

la faceta lúdica requerida per aquest públic objectiu que està aprenent a aprendre.

Pel que fa a la concepció, la diversitat d'interessos va complicar, en un primer

moment, l'especificació d'un projecte concret. Finalment, però, la idea va sorgir d'una

barreja de circumstàncies: del suport acadèmic rebut, de la relació amb la docència de

bona part de l'entorn familiar i de l'anhel de dur a terme un projecte pràctic i real.

Aquesta idea inicial va començar a prendre forma desprès de la conversa amb

Anna Gutiérrez Belso sobre la utilitat i conveniència de disposar d'un recurs educatiu

d'aquest tipus, atès que acabarà el Grau de Mestre d'Educació infantil en breu. Un fet

que aporta valor afegit, per la possibilitat de disposar d'orientació pedagògica.

Desprès de l'anàlisi de la sèrie de propostes suggerides sobre la matèria a

tractar, es va acordar abordar la temàtica de les estacions de l'any, concretament, la

tardor. D'altra banda, un instrument didàctic que havia trobat a faltar durant la realització

de les seves pràctiques curriculars. Moment a partir del qual, se li atorga el rol de client

del producte.

En resum, els propòsits substancials del producte són: aconseguir com a resultat

final un producte de qualitat, dotat d'eficàcia comunicativa i d'utilitat palpable com a

instrument didàctic, d'una banda. I de l'altra, superar el repte personal d'assolir els

objectius plantejats des d'un punt de vista formal.


2. Descripció

El treball final s'orienta a la consecució d'objectius professionals, els interessos

principals dels quals es concentren en augmentar les competències i les habilitats

envers la il·lustració i l'animació digital 2D. A més del desafiament que suposa el fet de

planificar i gestionar un projecte real i assolir un resultat de qualitat.

Entre els reptes que planteja la realització del producte es troba la gran càrrega

de treball que suposa per a una sola persona l'execució de totes i cada una de les

tasques del projecte. És un altre dels motius pels quals es va decidir aquesta temàtica,

la flexibilitat que permet a l'hora d'escurçar els continguts sense devaluar-ne el conjunt.

L'audiovisual mostra les característiques més importants sobre el clima de la

tardor i les hortalisses i fruites (fresques i seques) més característiques, incloent, a més,

animacions del creixement de les plantes o la maduració dels fruits als arbres. En

concret, quatre aliments de cada.

En conseqüència, resulta fonamental dissenyar un pla de treball ajustat a la

realitat i mantenir-lo actualitzat fins a la consecució del projecte. Més encara, si es té en

compte la dualitat inherent, és a dir, la simultaneïtat en la realització de les tasques

pròpies del producte i de les tasques pròpies del treball final.

L'altre gran repte ha estat trobar la documentació tècnica necessària que

recolzés, més enllà d'aplicar el propi sentit comú, els coneixements de l'assessora

pedagògica. Concretament, la relativa al tractament dels diferents mitjans, del ritme, de

la durada, etc. Puix que el públic objectiu requereix una actuació reflexiva i responsable.

2.1. Consideracions psicopedagògiques

Es pretén dissenyar un producte que abasti degudament no sols els conceptes

a comunicar, sinó també amb una certa elasticitat, dins de les poques possibilitats que

ofereix el format. Tot plegat, amb l'objectiu d'atendre una varietat de processos

d'aprenentatge o, el que és el mateix, les diferents maneres d'aprendre de cada persona.

A falta de la interactivitat que quedava fora de l'abast de l'àrea de

desenvolupament d'aquest treball, és un mitjà i, segons Chomski (2014), "els mitjans

augmenten la potencialitat formativa de les intervencions pedagògiques". El valor com

a suport informatiu està present, i també la seva funcionalitat com a recurs

complementari al treball sensorial (tacte, gust i olfacte) o al desenvolupament d'altres

activitats. Una decisió que formaria part del criteri del docent.


Lluny de pretendre ser un mer transmissor de dades, l'audiovisual ofereix moltes

facultats per treballar un ventall d'aspectes: estimular l'atenció, escoltar veu i sons,

permetre establir relacions entre imatges, animacions i/o text o, aquestes

representacions amb el propi coneixement.

En la mesura que ho permet, el format lineal i els continguts s'adapten al primer

principi del Disseny universal de l'aprenentatge (DUA): "Proporcionar múltiples maneres

de representació" (El disseny universal per a l'aprenentatge). Tot i que està destinat a la

comunitat educativa, es considera pertinent perquè s'està intervenint directament en una

etapa fonamental de l'educació.

2.2. Consideracions tècniques

Tècnicament, el producte a desenvolupar és un audiovisual composat amb

Adobe After Effects, una realització multimèdia que combina animació 2D, imatge,

gràfics, text, música i veu en off. Es fa servir la potencialitat d'aquest programari per

realitzar la composició digital i, alhora, per animar transicions entre pantalles, canvis de

posició dels diferents elements, entrades i sortides d'objectes, etc.

Pel que fa al traçat de dibuixos, les il·lustracions i les animacions de les escenes

inicials i alguns continguts determinats, requereixen l'ús d'un programari específic que

agilitzi el treball, per al qual es fa servir Adobe Animate.

Degut a la seva complexitat, per a dur a terme determinats traçats s'utilitzen

imatges de referència, principalment fotografies de tercers lliures de drets o amb

llicències que permetin l'ús. Com que les primeres escenes són molt concretes, s'ha

comptat amb la col·laboració de Júlia Gutiérrez Belso per a la realització de les

fotografies que es tracten prèviament amb Adobe Photoshop per simplificar la tasca.

En general, el producte pretén respectar els principis bàsics del disseny per tal

de donar-li consistència i interès. Així mateix, s'atenen aspectes com l'organització dels

distints elements, la simplicitat d'elements i colors en els plans, la relació entre els

mitjans i l'ús d'una sola família tipogràfica per al text, entre d'altres.


3. Objectius

Els objectius a assolir són diversos i s'exposen per ordre de rellevància i des de

dos punts de vista: el del treball final pròpiament i el del producte objecte del treball.

3.1. Principals

En primer lloc, s'assenyalen els objectius clau que es pretenen assolir.

Objectius principals del treball final

Demostrar les capacitats, habilitats i competències adquirides al Grau.

Augmentar les habilitats i els hàbits de treball en animació 2D.

Iniciar-se i practicar la il·lustració.

Objectius principals del producte

Realitzar un producte multimèdia professional i de qualitat.

Dotar-lo d'una finalitat útil per permetre la seva aplicació real com a recurs docent

en Educació infantil.

Adaptar el producte al nivell educatiu al qual s'orienta.

Captar l'atenció i l'interès dels alumnes potencials conferint-li un caràcter lúdic.

Augmentar la comprensió sincronitzant la narració i el contingut gràfic i animat.

Satisfer la demanda de continguts didàctics específics sobre la tardor en llengua

catalana/valenciana.

3.2. Secundaris

Els objectius addicionals tenen el propòsit d'enriquir tant la destresa com el

producte final.

Objectius secundaris del treball final

Gestionar un projecte multimèdia en un context real.

Objectius secundaris del producte

Analitzar el text i trobar les paraules més significatives que serviran com una

primera aproximació a la lectoescriptura.


4. Marc teòric

El producte final s'enquadra en l'àmbit educatiu, concretament, en el primer nivell

del sistema educatiu. Per tant, el públic objectiu són, principalment, infants que cursen

segon cicle d'Educació infantil, amb edats de tres a sis anys, segons la legislació; de

tres a cinc, segons l'escolarització efectiva de la majoria d'infants.

Es tracta d'una etapa on la comunicació verbal i la capacitat de representació

mental estan prou desenvolupades com per permetre l'adquisició d'aprenentatges

significatius. I aquí, la percepció sensorial juga un paper fonamental, ja que és el mitjà

a través del qual l'infant coneix el món i conforma un pensament crític (Gallego, 2015).

Entre les capacitats i habilitats del desenvolupament cognitiu per a l'avaluació de

l'alumnat de 3 a 5 anys que proposa Gallego, en destaquen quatre, per la seva relació

directa amb un dels llenguatges del producte que es desenvolupa. Als tres anys la

maduresa cognitiva els permet explicar accions presents a un dibuix; als quatre, explicar

el que veu al dibuix i entendre narracions senzilles i, als cinc, entendre contes i relats.

Des del punt de vista psicopedagògic, el paper del docent s'està transformant.

Ja no és el de transmissor de la informació, sinó el de servir de guia per tal de que

l'alumne sigui capaç de crear el seu propi coneixement. És, a grans trets, la base de la

teoria constructivista aplicada a l'àmbit educatiu, on l'aprenentatge no és conseqüència

de la imitació, sinó "un procés de construcció constant de nous significats" (Triglia).

Per tant, el producte s'enfoca com un instrument complementari, amb un format

i un contingut que ofereix possibilitats d'adaptació prou flexibles per a al franja d'edat al

qual va destinat. I, alhora, com una eina de caràcter transversal que serveixi com un

primer acostament cap a la futura alfabetització audiovisual.

Marc legal dels ensenyaments d'educació infantil

L'ensenyament ve fixat per la normativa estatal i completat per les autonòmiques.

Estatal: R.D. 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s'estableixen els

ensenyaments mínims del segon cicle d'educació infantil.

Catalunya: Decret 101/2010, de 3 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments del

primer cicle de l'educació infantil i Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual

s'estableix l'ordenació del ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil.

Comunitat Valenciana: Decret 37/2008, de 28 de març, pel qual s'estableixen

els continguts educatius del primer cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat


Valenciana.

Illes Balears: Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el currículum

de l'educació infantil a les Illes Balears.

L'aprenentatge o contingut curricular previst per la normativa, es divideix en tres

àrees, amb nomenclatura diferent segons el territori però amb matèries equivalents:

descoberta d'un mateix i dels altres; descoberta de l'entorn i, comunicació i llenguatges.

A grans trets, el projecte harmonitza clarament amb les dues darreres àrees.

D'una banda, pel seu contingut temàtic i la seva relació directa amb l'entorn. I, de l'altra,

pel format i els llenguatges de comunicació que l'integren: l'animació, el vídeo, la veu, el

text i la música.

Recursos didàctics

A Finlàndia, considerada un model de política educativa europea, "els professors

elegeixen el seu propi mètode d'ensenyament i tenen llibertat per elegir el material

escolar" (Chavero, 2016 citant a Eurydice), gratuït, d'altra banda. Mentre que a Espanya,

l'elaboració de textos didàctics ha estat un pràctica tradicionalment lligada a la indústria

editorial que ha seguit les directrius marcades per l'alternança de les diferents ideologies

polítiques al govern (Gallego, 2015).

Tot i haver-se adaptat als nous suports digitals, segons Gallego, desprès de fer

un anàlisi sobre l'oferta de mercat, no acaben de treballar totes les competències

requerides per la normativa.

Figura 1: Projectes per infants de 4 anys. Editorial Edelvives Digital (Baula).

Encara que potser no tota la responsabilitat és seva, Segons Dalmau i Sala "els

currículums estan discapacitats" perquè no contemplen la diversitat dels discents i per

la limitació d'estratègies i d'opcions d'ensenyament. "...Segueixen construint-se, en gran

mesura, al voltant dels mitjans impresos, que (...) no són ideals per a informació que

https://edelvivesdigital.com/#catalogue/0/cat/8d66dd24-e7a4-11e6-8549-0cc47ac4d88c/4


requereix la comprensió de processos dinàmics i relacions, càlculs o procediments"

(Dalmau i Sala, 2015).

Les idees anteriors les confirma el grup d'investigació EDULLAB (Laboratori

d'Educació i Noves Tecnologies) de la Universitat de La Laguna a través d'un estudi

publicat a la revista científica RELATEC. En ell s'analitzen continguts educatius digitals

per a l'etapa de Primària.

Al mateix temps, dona resposta a la dificultat patida durant el procés de

documentació de l'actual treball, ja que, ha resultat inútil trobar orientacions sobre la

creació de vídeos educatius per a Infantil: "En cap de les plataformes analitzades

s'ofereix informació sobre el procés de disseny..." (Cepeda Romero et al., 2017).

També es veu justificada la manca de material audiovisual de qualitat, tant a les

editorials, com al d'accés obert. Cepeda Romero i Gallardo Fernández (2017) afirmen

que "les editorials no sempre promouen el disseny de MDD (referit a materials didàctics

digitals) potencialment innovadors".

Amb la recerca pròpia feta a la Xarxa s'ha observat que la gran majoria

d'instruments didàctics són projectes sencers, alguns contenint audiovisuals. Però,

exceptuant casos com l'editorial Casals, són preferentment continguts literaris, almenys

pel que fa a aquesta etapa educativa. S'ha de dir però, que es tracta d'una cerca

esbiaixada, ja que l'accés al recursos està restringit, per la seva vessant comercial.

Figura 2: Vídeo del projecte Todos al Agua. Editorial Casals.

Lluny de ser una alternativa, el fet de compartir recursos en obert, no permet

trobar fàcilment una oferta específica i de qualitat. Més bé al contrari, fins i tot els portals

de recursos i les eines que els òrgans administratius competents posen a l'abast,

resulten ineficients i insuficients pel que fa a recursos d'Educació infantil.

És una paradoxa: no hi ha participació de la comunitat educativa en la selecció

de materials que ve reglamentada, però alhora, els docents han d'invertir temps en la

https://www.ecasals.net/noticias/2014/05/nuevo-proyecto-todos-al-agua/


cerca de material que completi l'oferta que hi ha al mercat per adaptar-se a la legislació.

Inspiració i productes semblants

Una de les editorials que permet accedir a versions demo dels seus productes,

Casals, s'ajusta en gran mesura al plantejament del projecte a desenvolupar. Malgrat

no haver trobat un producte que reuneixi totes les característiques, s'ha pres aquesta

editorial com a referència, tant pel que fa a la qualitat i tractament de continguts, com

per al temps dels audiovisuals proposats. Dins dels projectes "Trotacamins" per a segon

cicle d'Infantil, proposa diferents vídeos per a edats de tres a cinc anys, la durada

aproximada dels quals és de quatre a cinc minuts. Vídeos que combinen imatge, vídeo,

gràfics i animacions, a banda de text i narració.

Figura 3: Captura de pantalla del projecte "Trotacamins". Editorial Casals.

Figura 4: Vídeo: La marieta (3 anys). Editorial Casals. Durada: 3' 47"

Figura 5: Vídeo: La prehistòria (5 anys). Editorial Casals. Durada: 4' 48"

https://www.ecasals.net/?ps=0be95bd53f2eaf41474f382c32a243d95ebaa14cea57bb254c3ba2af202ae4a03fde46c744d146676162066b2c&l=ca

https://www.ecasals.net/index.php?ps=0be95bd5bf2ae8a3a0af3e4b2d3ca746c359a7ab4af75fa22d413eaf23d25c58453b7075b8df7906

https://www.ecasals.net/index.php?ps=0be95bd5bf2ae8a3a0af3e4b2d3ca746c359a7ab4af75fa22d413eaf23d25c58463f7075b8db7905


Aquest darrer vídeo, La Prehistòria, que va afermar l’ús del fons blanc i va donar

la idea de fer servir les transicions per fosa, s’ha analitzat amb deteniment. La seva

estructura és molt similar a la producció duta a terme en aquest treball: un tema principal

i tres apartats. S’ha observat que la durada de les imatges coincideix amb el

plantejament de 4 a 5 segons.

En general, fa servir qualsevol recurs gràfic que ajudi a recolzar la narració. Així,

combina fotografies, fragments de pel·lícules o documentals, o il·lustracions

inanimades. De vegades, les il·lustracions són grans representacions d’escenes

temàtiques que reprodueixen múltiples activitats o escenes de la vida quotidiana, el

tractament de les quals al muntatge és apropar-se i allunyar-se a parts específiques amb

moviments lents i suaus.

Malgrat que és efectiva, aquesta barreja de recursos li treu coherència al conjunt.

És per açò que la producció plantejada en aquest projecte final no inclou la fotografia,

tot i que es sacrifica l’oportunitat de treballar el discerniment entre realitat i ficció, que,

d’altra banda, es pot realitzar amb una activitat paral·lela.

Pel que fa al so, aquest vídeo de l’editorial va resoldre el dubte inicial sobre la

conveniència o no d’utilitzar música de fons per a un recurs infantil. Al contrari que a

l’audiovisual de La Tardor, el seu propi plantejament no requereix l’ús d’efectes sonors.

I el que sí és molt destacable és l’elevada qualitat d’una locució professional.

En comparació, el vídeo analitzat proporciona narrativament més informació, en

canvi La Tardor ho fa visualment, de manera que deixa al criteri del docent incidir o no

en les dades complementàries, permetent adaptar-se millor al nivell de l’alumnat.

Per acabar aquest apartat, també cal esmentar un projecte de l'Agència Espacial

Europea que encaixa amb la idea de representació del continguts del producte, els quals

es tractaran al següent apartat.

Figura 6: Paxi - El Sistema Solar. European Space Agency (ESA). Durada: 5' 18"

https://www.youtube.com/watch?v=vQIsQK4m7Qk


5. Continguts

El producte inclou una diversitat de mitjans a través dels quals es representen

tots els continguts del producte. Durant el disseny i la producció s’ha intentat aplicar les

bones pràctiques com l’orientació al públic objectiu, el disseny centrat en l’usuari i

l’observació dels principis d’usabilitat. A més de criteris de qualitat en el tractament dels

diversos mitjans, l’ús d’imatges lliures de drets d’autor i la realització de proves, tot i que

aquestes, d’una manera informal i en un entorn reduït i molt proper.

El tema principal dels continguts, clima i aliments de temporada de la tardor, es

tracta de manera senzilla, però amb rigor. Es representen aspectes característics de la

tardor, així com, fruits i hortalisses amb pelló, corfa i pell o sense. També, en determinats

casos, l'animació del cicle evolutiu de la planta o la maduració de fruits.

Estructura

L’estructura segueix les pautes establertes: introducció, desenvolupament i

conclusió.

Figura 7: Esquema de l'estructura de continguts del producte.

Història

La introducció del vídeo situa a l’espectador a un aula d’Infantil amb la docent

interactuant amb la pissarra digital en la que apareixen les opcions del tema a treballar.

Un infant camina cap al lloc de l’acció amb un pal extensible per seleccionar “La tardor”.


És a partir d’aquests plans de situació que comencen a mostrar-se els continguts

educatius: el clima, l’escurçament dels dies, les fulles que cauen i els aliments de

temporada agrupats en apartats: fuita fresca, hortalisses i fruita seca. Cada un d’aquests

apartats és introduït per anticipar a l’espectador què és el que veurà a continuació.

El final del vídeo és inesperat, ja que acaba amb un símil de punt final,

representat per uns sola fruita seca al mig del pla i dona pas a una cançó popular

catalana “La Castanyera” molt habitual i estesa en aquest àmbit escolar. “Vendre

castanyes a la plaça de la ciutat”, una dedicació ara en desús, però que d’alguna manera

se’n parla sovint, sobretot a les aules catalanes amb contes, escenificacions i altres

activitats. La qual cosa va animar a incloure un tast de com es fa la collida de l’ametlla.

Tot açò no és fruit de la casualitat. L’aula, la mestra i l’infant aporten el context i

faciliten que l’espectador s’identifiqui amb els personatges i el prepari per a una situació

d’aprenentatge, almenys que no l’allunyi ni el distregui.

5.1. Mitjans

La tipologia dels mitjans és variada i cadascun aporta un benefici per

l’aprenentatge cognitiu i el desenvolupament d’habilitats diverses.

Seguint els principis DUA, el producte proporciona distintes opcions

d'aprenentatge i opcions alternatives a la informació visual o auditiva que afavoreixen la

diversitat i la inclusió. A banda de l'ús principal que és la transmissió de coneixements,

cada element multimèdia aporta un valor afegit.

Mitjà Ús principal Benefici

Audiovisual. Augment de la comprensió. Captura l'atenció i afavoreix la introducció d'un nou llenguatge a l'aula.

Animació 2D. Mostra de processos o accions, com el de creixement de les plantes.

Estimula la sensibilitat estètica i captura l'atenció.

Imatge i gràfics. Reforç i alternativa a la informació oral.

Facilita la retenció de la informació i la relaciona amb la realitat.

Narració. Reforç de la informació i introducció de vocabulari nou.

Estimula l'atenció i l'escolta. Ofereix una alternativa a la informació visual.

Música i sons. Reforç de la informació. Estimula l'atenció.

Text i subtítols. Reforç de la informació i alternativa a la informació oral i visual.

Aproxima a la lectoescriptura.

Taula 1: Usos i beneficis dels mitjans.


Animació

Els infants es senten atrets pel moviment. A més del component lúdic, ensenya

i informa. És per açò que les accions que ho requereixen s’animen intentant respectar

al màxim les lleis físiques, com tenir en compte el pes dels objectes. Igualment, es

prenen en consideració els principis bàsics de l’animació i s’apliquen en aquelles

situacions que ho requereixen. Per exemple, els arcs de moviment del braç i de la ma

que cull la carxofa, els moviments secundaris o la reacció de les fulles a la manipulació.

Figura 8: Aplicació de les lleis físiques a l'animació.

Per l’animació s’han fet servir dos programaris. Amb Adobe Animate s’han fet servir

diferents tipus i mètodes d’animació: animació full i intermèdia i animacions IK,

clàssiques i metamorfes. Així com procediments de modificació de posició, rotació i mida

de l’objecte. En general, ha estat el programari de base per a animar.

Figura 9: Exemple d'animació IK (Adobe Animate).

De l’After Effects s’han aprofitat efectes de simulació i distorsió, entre d’altres per

realitzar animacions concretes amb un resultat més realista, natural i eficaç.

Figura 10: Comparativa de resultats entre Animate (esquerra) i After Effects (dreta).


Figura 11: Efecte de distorsió de malla (After Effects).

Imatge

Per a la informació principal, en general, s’ha utilitzat un fons blanc per les

connotacions de puresa, neutralitat i claredat. D’aquesta manera, també es millora el

contrast amb els objectes, centrant-ne l’interès i evitant distraccions. El tractament de la

informació secundària o addicional, també utilitza els fons blanc, però la composició és

més rica en continguts. A la resta d’elements, el color no ha tingut un tractament

especial, llevat el d’obtenir elements amb una aparença natural.

Les representacions, sense deixar de ser dibuixos, són fidels a la realitat

respectant una demanda expressa de l’assessora pedagògica: fugir d’una excessiva

simplicitat o de les habituals imatges icòniques. Així, d’una banda, hi ha representacions

creades a partir de la pròpia experiència personal. En el cas de l’ametlla, rememora

vivències infantils. De l’altra, bé per complexitat, bé per eficiència, s’ha fet servir

fotografies de referència sobre les que s’han traçat els dibuixos o s’han copiat.

Sons i narració

Entre les premisses que ha de complir la narració es troba l’ús d’un llenguatge

natural, ús de frases senzilles i claredat en la pronúncia. Utilitzant un vocabulari explícit

i adaptat al model educatiu. A més, s'ha d'evitar l'ús sexista del llenguatge i els

estereotips. La recomanació de l'assessora pedagògica és que es prioritzi la figura

femenina per tal de compensar la presència majoritària de protagonistes masculins.

La presència de música, a banda de diversió, aporta als infants beneficis

innegables pel que fa a l’atenció, la concentració, la memòria i la imaginació. Però a

més, en relació a l’edició, s’ha procurat sincronitzar-la amb les diferents accions.

Igualment, la narració oral és un complement indispensable per a la narració visual i han


d’anar en sincronia per facilitar la comprensió. Aquesta, d’altra banda, també es veu

augmentada amb l’ús d’efectes de so, enriquint considerablement el contingut.

Text i subtítols

En referència al text inclòs al vídeo, la seva funció és emfatitzar paraules clau,

fent servir la tipografia de pal en majúscules, de color negre i mida gran per facilitar la

llegibilitat. S’utilitza una sola família tipogràfica, apta tant per a llegir en pantalla, com

per a la iniciació en la lectoescriptura.

L’opció de subtitulat compleix dues funcions. En primer lloc, orientar el recurs a

la inclusió, de manera que pugui ser útil en casos de problemes d’audició. En segon lloc,

orientar l’eina als més majors i amb la finalitat d'iniciar-los en la lectura. Açò permetrà

una major flexibilitat al docent per poder adaptar l'instrument educatiu a l'edat i/o les

necessitats dels alumnes.

Llenguatge audiovisual

L’objectiu era centrar la importància en els personatges i eliminar informació

secundària per tal d’evitar distraccions. És per aquest motiu que la composició de la

majoria de plans és austera i concisa mostrant només l’objecte o el conjunt. De tota

manera, per evitar l’avorriment, es combina amb composicions més riques i completes.

Pel que fa a la composició del pla, es combinen plans que segueixen la llei dels

terços i plans amb motius centrats, idonis per atraure l’atenció i l’interès del motiu

principal. En tots ells s’ha tingut cura de l’equilibri visual.

La narració audiovisual és lineal i l’espectador ha d’adaptar-se al ritme marcat,

per tant, com que l'objectiu primordial del vídeo és transmetre informació, seguint els

principis DUA i el sentit comú, la velocitat d’assimilació de la informació s'ha d'adaptar a

l'audiència per tal de facilitar la comprensió.

L’observació de vídeos educatius, els consells de l’experta i les opinions d’altres

docents, ha fet aplicar amb cura un ritme òptim: ni massa ràpid per assegurar el

seguiment dels alumnes, ni massa lent per provocar monotonia o pèrdua de l'interès.

Així, a l’inici ja es va plantejar que la durada del vídeo, tenint en compte el públic

objectiu, no havia de sobrepassar els cinc minuts. Estimació basada en l'anàlisi d'una

sèrie de vídeos educatius i en referències professionals, segons les quals un infant de

3, 4 i 5 anys té un temps de concentració mínim de 6, 8 i 10 minuts, respectivament

(Caraballo; Rodríguez, 2018; Orientación Andújar, 2018). De fet, la durada mitjana de


vídeos de continguts informatius es troba al voltant de 4 minuts. Que és exactament la

durada de la producció definitiva.

Figura 12: El color rojo – Los colores del arco iris, para niños. Luli TV. Durada: 5'.

Figura 13: Vídeo del projecte Els castells. Infantil 5 anys (5' 30"). Editorial Casals.

5.2. Dimensió

El contingut és reduït, un exemple de cada element tractat que serveix de punt

de partida per aportar, ampliar i compartir coneixements i experiències que, a criteri del

docent, ampliaran l’aprenentatge.

Entre les limitacions, es troba la impossibilitat d’afegir interactivitat i el fet de no

formar part de cap projecte, tot i ser complementari amb altres possibles activitats.


6. Metodologia

La gestió de projectes s'ha posat en pràctica en diferents assignatures del grau,

però sempre aplicada a casos hipotètics. És ara, amb el desenvolupament d'un projecte

real on s'evidenciarà la seva eficàcia per dur a terme un projecte de la manera més

eficient possible. Per assolir aquest gran repte, s'aplicarà la metodologia de la divisió del

treball per fases: disseny, producció i difusió.

6.1. Fase de disseny

La fase de disseny és crucial, atès que un disseny acurat evitarà possibles errors

i retards durant la producció. També, és la etapa en la qual l'assessora pedagògica que

actua com a client i usuària del producte, tindrà més presència, ja que es sol·licitarà la

seva aprovació dels avenços.

Planificació del treball.

Exposició dels objectius i del contingut del producte en un brífing, elaborat

juntament amb el client.

Avaluació i decisió del programari a utilitzar, fent proves d'animació i

d'implementació en Adobe After Effects.

Disseny conceptual del producte:

- Estructuració dels continguts.

- Guió gràfic i presentació al client.

- Realització de fotografies de referència dels plans que ho requereixin.

Composició de la maqueta, per comprovar el resultat, i presentació al client.

Planificar la producció.

6.2. Fase de producció

Una vegada concretada i dissenyada la idea, s'ha de desenvolupar el projecte.

Seguiment i control del pla de producció.

Creació dels continguts: animació, àudio, imatge, text i vídeo. Es farà en dos

etapes, la primera versió amb contingut reduït i una segona versió que, desprès

de la validació i les modificacions oportunes es, convertirà en el màster.

Integració de tot el material.

Verificació i control del resultat, i presentació al client.


6.3. Fase de difusió

Implementació a la plataforma de distribució YouTube, mitjançant la creació d'un

canal i incloent la informació necessària, com la descripció, les dades tècniques

i els objectius que es pretenen assolir, entre d'altres.

Estudiar i planificar estratègies de màrqueting i promoció en línia.


7. Plataforma de desenvolupament

Els recursos tecnològics utilitzats han estat bàsicament de dos tipus: el

programari de caire administratiu, per a la composició i gestió documental, i el

programari de disseny, orientat a la producció i desenvolupament creatiu.

Per al primer tipus s’ha triat, principalment, programari de Microsoft per l’hàbit i

la familiarització envers ell i, per al segon tipus, per la idoneïtat i adequació a les activitats

desenvolupades. Tot seguit es fa una llista completa del programari emprat i el seu ús.

Programari Ús principal

Microsoft Word 2013 Redacció de documents.

Microsoft Excel 2013 Treball complementari de planificació i disseny de documents per al seguiment del projecte.

Microsoft Project 2013 Planificació del projecte.

Microsoft Visio 2013 Esquemes i diagrames.

Microsoft OneNote 2013 Anotacions de tot tipus organitzades per temes: idees, tasques pendents, enllaços, guies, etc.

Microsoft Power Point 2013 Presentacions.

Calendari de Microsoft Planificació, realització i recordatori de tasques.

Adobe Acrobat 9 Pro Presentació de documents.

Adobe InDesign CS6 Maquetació de documents.

Adobe Animate CC 2018 Dibuix, il·lustració i animació 2D.

Adobe After Effects CC 2018 Composició i animació d’objectes.

Adobe Media Encoder CC 2018 Codificació d’àudio i vídeo.

Adobe Photoshop CS6 Tractament de fotografies i creació de textures.

Adobe Spark CC Anotacions primeres idees.

Adobe Audition CS6 Tractament d’àudio.

Audacity 2.2.2 Gravació i tractament d’àudio.

Mendeley Desktop 1.18 Gestió de bibliografia.

OBS Studio 21.1.2 Captura de l’escriptori i càmera web.

Taula 1: Programari utilitzat.

Plataforma de difusió

Per a aquesta primera etapa s’ha triat la plataforma YouTube, per considerar que

és la més estesa i per la seva agilitat pel que fa a la reproducció en diferents dispositius.

Tot, malgrat ésser conscients de l’excés de continguts de baixa qualitat i la infoxicació.


8. Planificació

La planificació és una tasca realment complexa que requereix reflexió i

meticulositat. Per a realitzar la taula de tasques ha estat necessari visualitzar les fites

més importants en el context temporal. S'ha creat una línia de temps amb les fites més

destacades que ha servit de guió.

Figura 14: Diagrama de fites

A grans trets, la planificació consta de dues etapes. La primera és la d'una

organització inicial que inclou elements de la fase de disseny, necessaris per redactar i

documentar el primer lliurament parcial. La segona, més rigorosa, correspon a la

planificació de la producció i coincideix amb la segona prova d'avaluació.

Per a l'organització de les tasques inicials, s'han previst jornades de 5 hores/dia

de mitjana. Els dies de treball són 6, per tant, la dedicació setmanal és de 30 hores. La

durada de la tasca es correspon amb la durada real/estimada de l'activitat i les dates

d'inici i de fi, indiquen el període de temps durant el qual es desenvolupa l'activitat. La

taula 2 mostra les tasques realitzades durant la primera etapa que conclou amb el

lliurament de la primera prova d'avaluació continuada.

Nota: S'indiquen les fites amb un rombe "♦" davant del número i les dates clau

amb el text en negreta i fons de cel·la ombrejat en gris.


Nº Tasca/activitat Durada Inici Fi Dependència

1 Pluja d'idees 21/02 28/02

2 Apunts visuals idea 5 h 24/02 25/02

PAC1 21/02 11/03

3 Documentació i redacció 32 h 01/03 10/03 1

4 Avaluació programari 1,5 h 03/03 03/03

♦5 Brífing (Reunió i tasca) 4,5 h 06/03 06/03

6 Estructuració continguts 3,5 h 01/03 01/03 3, 5

7 Proves de narració 1 h 08/03 08/03

♦8 Lliurament PAC1 11/03 11/03 5

Taula 2: Tasques inicials

A partir d'aquest lliurament s'inicia l'estructuració del treball que inclou, tant els

lliurables del projecte i determinades tasques que s'han considerat importants, com les

activitats relacionades directament amb el producte.

8.1. Taula de tasques i fites

Una vegada planificat el treball, el pla de producció comença amb el lliurament

de la segona prova parcial i acaba amb la finalització del projecte. A partir d'aquest

moment, comença el seguiment i control de la producció observant, actualitzant i

documentant l'evolució de l'activitat diària. De cara al tercer lliurament, la taula inclou

dues columnes per a la durada de les tasques, la primera correspon a l’estimació i la

segona a la durada real. També es reflexa la data estimada (ratllada quan ha sofert

algun canvi respecte de la real).

Nota: S'indiquen les fites amb un rombe "♦" davant del número i les dates clau

amb el text en negreta i fons de cel·la ombrejat en gris.

Nº Tasca/activitat Durada D. real Inici Fi Dep.

PAC2 106 h 12-març 8-abr

1 Llista de tasques 15 h 13-març 4-abr

2 Storyboard de nivell baix 4 h 14-març 14-març

3 Narració, fotografia hortalisses i storyboard v1

5 h

17-març 19-març

4 Storyboard v2 i tests 10 h 19-març 21-març

♦5 Fotografies de referència i gravació i tractament de música i cançó

3 h

20-març 21-març



6 Proves de traçat i animació 2D

5 h

21-març 22-març

7 Documentació i redacció PAC2

60 h

22-març 7-abr

8 Diagrama de Gantt 5 h 27-març 4-abr 1, 4

♦9 Lliurament PAC2 8-abr 8-abr 4, 7, 8

10 Seguiment i control del pla de producció

0,5 h/dia

9-abr 1-jul 8

PAC3 147 h 185 h 9-abr 13-maig

11 Gravar narració v2 1 h 0,5 h 10-abr 14-abr

10-abr 14-abr

12 Maqueta (Dibuix, animació i off de plans: 1, 5, 7, 13-16)

20 h

39 h creant +10 h

reparant

10-abr 13-abr

14-abr 21-abr

5, 11

13 Maqueta. Revisió i correccions

6 h 1 h 16-abr 22-abr

18-abr 24-abr

12

14

P1. Inici producció versió 1. Completar animació i/o il·lustració escenes E1-E4. (plans: 2-4, 6 i 8)

20 h 31 h 16-abr 22-abr

20-abr 25-abr

15

P1. Continuar il·lustració 3 aliments/tipus i escenes finals (E5-E7, E9-E10, E12-E13, E14-E16, E18-E20)

35 h 67 h 23-abr 22-abr

30-abr 4-maig

16 P1. Composició vídeo v1 25 h 19,5 h 1-maig 6-maig

5-maig 9-maig

11, 15

♦17 P1. Revisió vídeo v1 i correccions. Validació i proves.

15 h 5-maig 10-maig

8-maig 12-maig

16

18 Informe i repàs redacció PAC3

25 h 18 h 8-maig 10-maig

12-maig

♦19 Lliurament PAC3 1h 1h 13-maig 13-maig 16, 17

PAC4 – Lliurament final 136 h 14-maig 17-juny

21 P2. Correccions i millores versió 1.

11 h 14-maig 17-maig 15-maig

22 P2. Composició vídeo v2 Redacció memòria

17 h 19-maig 16-maig

22-maig 19-maig

21



23

P2. Aplicació correccions feedback docent. Realització noves animacions.

37 h 23-maig 25-maig 30-maig

22

♦24 Presentació pública 19 h 24-maig 9-juny

28-maig 11-juny

25 Màster. Depuració P2 i composició definitiva

9 h 30-maig 1-juny

1-juny 3-juny

23

♦26 Màster. Validació. 1 h 1-juny 6-juny

2-juny 7-juny

25

♦27 Presentació acadèmica 30 h 4-juny 12-juny

9-juny 16-juny

25

♦28 Màster. Implementació 4 h 11-juny 5-juny

12-juny 5-juny

26

29 Repàs redacció PAC4 6 h 12-juny 17-juny

16-juny 17-juny

♦30 Lliurament PAC4 1 h 17-juny 17-juny 24, 25,

27

Defensa 31 h 18-juny 1-jul

♦31 Presentació defensa 25 h 18-juny 22-juny

♦32 Lliurament presentació 1 h 24-juny 24-juny 31

♦33 Lliurament defensa (respostes)

5 h 18-juny 29-juny

Taula 3: Taula de tasques i fites

8.2. Diagrama de Gantt

Malgrat haver donat per acabades algunes de les tasques de la PAC 2 i, sobretot,

de la PAC 1, s'inclouen al diagrama de Gantt per tenir una visió global de tot el projecte

del treball final.

Al diagrama que es mostra tot seguit, s'han depurat les dates per tal que el

seguiment sigui més rigorós. En general, les dates són coincidents, però la disponibilitat

de temps ha obligat a crear un calendari laboral ajustat a la realitat. D'aquesta manera,

les jornades diàries de dilluns a divendres són de quatre hores, les de dissabte, de deu

i s'ha fixat una hora els diumenges per als lliuraments.

De la mateixa manera i per a facilitar el seguiment i la localització de les diferents

tasques, s'han separat visualment les que tenen relació directa amb el producte de les

que corresponen a activitats del projecte. També s'han agrupat aquelles que tenen

relació directa. Per exemple, les diferents iteracions del guió il·lustrat.


Figura 15: Diagrama de Gantt (agrupacions).


Figura 16: Diagrama de Gantt


9. Procés de treball o desenvolupament

El procés de treball del projecte es desenvolupa de forma paral·lela al de la

memòria, a excepció d'algunes activitats prèvies i relatives al lliurament de la PAC 1.

Activitat no avaluable: Pluja d'idees sobre el projecte a treballar.

Proposta i primer contacte (Vegeu secció 1. Introducció).

Apunts visuals sobre els primers conceptes. (Vegeu Annex 1).

Aquests apunts visuals es desenvolupen en paral·lel al procés de gestació de la

idea. És a dir, prèviament a la fase de disseny pròpiament dita i mentre la idea inicial va

prenent forma. Un fet que va facilitar enormement la tasca d’estructuració dels

continguts i que va sorgir de manera espontània, al mateix temps que s'indagava en les

possibles aplicacions d’un programari.

El funcionament del programari en qüestió, l'Adobe Spark, s'assajava per primera

vegada. Es tracta d’una presentació visual en línia que, en aquest cas, va servir de bloc

de notes improvisat per a anotar el cúmul d'idees que anaven sorgint de manera

involuntària. Potser no és el tipus de document més adient, però va resultar crucial, ja

que va permetre organitzar i estructurar tota la informació, de manera que va suposar

un punt de partida sòlid per construir un argument coherent i iniciar el procés de

documentació i recerca d'informació.

Figura 17: Capçalera de la presentació en línia realitzada amb Adobe Spark

Figura 18: Secció de la presentació en línia realitzada amb Adobe Spark

https://spark.adobe.com/page/NrbiExjHMgj6m/



9.1. Primer i segon lliuraments parcials

En la primera prova d'avaluació continuada (PAC 1) s'escull la idea per a

desenvolupar, en aquest cas, com a producte, es descriu i es justifica la decisió. Des del

punt de vista de l'estudiant, es caracteritza per la imprecisió; hi ha molta informació i es

desconeix realment com es desenvoluparà tot el procés.

L'organització encara és incipient, però amb l'ajut de targetons i un improvisat

arxivador casolà es va deixant constància per escrit de totes les idees que sorgeixen.

També, es va anotant en una agenda l'activitat diària i es va intentant planificar tasques

futures.

Figura 19: Agenda d'activitats PAC1 i PAC2

La segona prova d'avaluació es centra en la recollida d'informació per

documentar la memòria i en la planificació escrupolosa del temps i del treball, segons

els objectius a assolir. És ara, quan tot va prenent forma i s'aconsegueix entendre

perfectament la dicotomia projecte/producte i la dedicació que exigeix.

Al començament, s'experimenta un afany per iniciar el desenvolupament del

producte i es realitzen les primeres proves: de dibuix, d'animació, de programari. Es

comença a plasmar la idea en un storyboard de baix nivell, però requereix la música i la

narració per establir la durada del plans.

Figura 20: Captura de pantalla d'Audacity. Proves de narració.


A mesura que s'hi aprofundeix en el projecte, es van detectant les confusions.

La identificació de tasques i lliurables, una tasca de caràcter recursiu, deixa al descobert

noves mancances i es pren consciència que és fonamental seguir una planificació per a

treballar eficaçment.

Així, s'intenten establir prioritats i agilitzar tasques secundàries. Per exemple, per

a l'organització de referències bibliogràfiques, s'utilitza un gestor de codi obert,

Mendeley, en substitució de la ferramenta de Word que resulta poc usable.

Figura 21: Gestor de bibliografia Mendeley (versió escriptori).

Una vegada, alleujades les tasques més rutinàries, l'esforç es concentra en la

organització de la documentació i redacció de la memòria, i en la planificació realista

que ha requerit l'ús de diverses eines per dur-la a terme. Des d'una senzilla agenda,

passant per un full de càlcul per estructurar les tasques, fins a una aplicació per realitzar

el diagrama de tasques i fites.

Figura 22: Organització de tasques i la seva durada.

Figura 23: Vista de la planificació de la PAC2 (Gantt).

https://www.mendeley.com/


Les tasques relacionades amb el producte han estat: la realització de les

fotografies de referència i la gravació de la cançó "La Castanyera", que depenia de la

disponibilitat dels col·laboradors externs, d'una banda. I, de l'altra, s'han treballat els

lliurables del producte, els diferents guions que figuren relacionats a l'annex 1.

A més, per a la versió definitiva del guió tècnic s'ha realitzat una cerca per utilitzar

un fons musical en la peça audiovisual. Finalment, s'ha decidit fer servir una música del

banc de YouTube, que és la plataforma de difusió del vídeo, aprofitant que la música

que comparteix gratuïtament està lliure de drets d'autor.

Figura 24: Banc de música i so de YouTube.

En resum, tot i que es va començar amb una certa desubicació, s'han dut a

terme tant els objectius de l'enunciat, com totes les tasques previstes, a la fase de

disseny, projectades per a aquest lliurament parcial: l'avaluació del programari i les

diverses proves, la realització del brífing, el disseny del pla de treball del projecte i el

disseny conceptual del producte.

9.2. Tercer lliurament parcial

Una etapa molt crítica perquè tot just lliurar la segona prova, l’endemà mateix,

l’ordinador donava la “benvinguda” amb un missatge fatídic: “Preparant reparació

automàtica”. Una pantalla blava, vàries negres i dues hores i mitja més tard ja es va

assumir el desastre. Els intents inicials per obtenir una resposta del sistema operatiu

van ser infructuosos i es va haver de recórrer al servei tècnic que, afortunadament, va

poder recuperar tots els arxius de la UOC que es trobaven a una partició del disc dur.

Gigues d’informació que van necessitar dues dies per bolcar-se, més un dia

esperant el nou disc dur i dues dies més configurant, instal·lant de nou tot el programari

i recuperant part d’informació de les còpies de seguretat. Temps al qual s’ha d’afegir el

trasbals que suposa tot plegat. En total, es ve perdre una setmana sencera de treball

que ha anat en detriment de la dedicació a la memòria en aquest lliurament.

https://www.youtube.com/audiolibrary/music


Una adversitat informàtica que ha repercutit negativament, sobretot durant la

primera setmana, provocant una certa desorientació i augmentant les errades. De

manera que es va haver d’invertir temps reparant, en concret, l’animació del primer pla.

Però la realitat, és que la planificació de les tasques de producció no ha estat realista i

el temps estimat ha quedat gairebé un 60% per sota del que realment s’ha invertit.

No obstant, s’ha aconseguit seguir la programació prevista, amb una setmana

de decalatge, i acabar la producció, tot i que la planificació es presumia prou ajustada

per a aquesta etapa. Concretament, el final de la fase de disseny, amb la creació i revisió

de la maqueta, i el començament de la fase de producció, amb la creació de la resta de

continguts que conformen la primera versió de l’audiovisual.

A grans trets, el procés de creació comença a Adobe Animate amb la realització

dels dibuixos i la incorporació de color o de textura. També s’han animat els personatges

i el creixement o emmusteïment de les plantes. En alguns casos s’ha fet servir la tècnica

de l’sprite, disposant diferents elements a una mateixa pantalla per al posterior

tractament individual durant la composició del vídeo.

Figura 25: Esquema d'ús del programari

Com ja s’ha esmentat, la composició s’ha realitzat amb Adobe After Effects que,

mitjançant l’ús de filtres, efectes i animacions preestablertes, ha permès afegir altres

tipus d’animacions, bé per augmentar la naturalitat del moviment, bé per conferir

dinamisme al diferents objectes creats a Animate o al mateix After Effects. Aquest

programari també s’ha utilitzat per incorporar el so, prèviament gravat i tractat amb

Audacity, i crear el text o l’efecte de la pluja que, finalment, va substituir l’animació

realitzada amb Animate.

Pel que fa a la transferència d’arxius, s’ha optat per l’exportació d’Animate en

format pel·lícula SWF que permet la manipulació de seqüències d’imatges preservant-

ne la transparència i MP3 o WAV per a l’exportació d’àudio.


Treball amb Adobe Animate

El procediment seguit ha estat: traçar els dibuixos, farcir-los de color o de textura

i animar-los fent servir diferents tècniques d’interpolació i animació amb cinemàtica

inversa per als personatges. Per aconseguir una qualitat òptima, es configura la mida a

1920 x 1080 píxels i la velocitat a 25 fotogrames per segon.

Figura 26: Esquema del treball amb Adobe Animate.

Durant el procés de dibuix s’han utilitzat diferents tècniques. De vegades, es

realitzava el dibuix partint de l’esbós realitzat a ma alçada i d’altres, utilitzant la tècnica

de calc a partir d’una fotografia, és a dir realitzant el traçat en una capa superposada a

la imatge real. Segons les necessitats i la destresa, ha estat necessària o no la cerca

addicional d’imatges de referència.

Nota: La relació de fotografies de tercers utilitzades es troba a l’Annex 3.

Figura 27: Exemple d'ús d'esbós a ma alçada.

S’ha intentat utilitzar procediments per augmentar l’eficiència, un d’ells agilitzar

el traçat amb Adobe Illustrator, per exemple realitzant un calc d’una imatge però no ha

donat resultat. El que sí ha estat molt útil en ocasions ha estat l’ús d’Adobe Photoshop

per simular el dibuix a llapis i simplificar així la feina de traçat.


Figura 28: Simulació de dibuix a llapis a Photoshop.

Figura 29: Exemple de multiplicació de símbols per facilitar la composició.

La majoria de casos ha requerit la conversió dels dibuixos a símbols. Així, els

símbols gràfics s’han fet servir per a aquells elements que requerien animacions niuades

i els de clips de pel·lícula, per a elements complexos o per als que requerien tractament

o retoc de color o la inclusió de filtres, desenfocament o ombra, principalment.

Figura 30: Exemple d'ús de símbol tipus clip de pel·lícula.

Relacionat amb el color, s’han creat mapes de bits per al farcit d’objectes.

Figura 31: Proves i textura final de l'albergínia a Adobe Photoshop


Segons les necessitats, per a l’animació s’han fet servir interpolacions clàssiques

o de forma, entre d’altres. Les clàssiques, aplicades a símbols que requerien moviments

de translació i/o rotació. Les interpolacions de forma, aplicades a traçats que

necessitaven un canvi de forma o mida.

Figura 32: Exemple d'aplicació d'interpolació de forma.

Figura 33: Exemple de combinació d'interpolacions clàssiques i de forma.

També s’han realitzat animacions manuals, creant fotogrames clau per a cada canvi

temporal de l’objecte. Com al cas de la imatge següent.

Figura 34: Mopdificacions de l'objecte a determinats fotogrames clau.


Igualment s’han emprat animacions niuades, per exemple, al cas de les plantes.

La línia de temps principal conté el símbol de la planta sencera que disposa d’una línia

de temps pròpia i l’animació corresponent i, a la vegada, conté el símbol de cada flor

amb la seva pròpia animació.

Figura 35: Animacions niuades en la simulació del creixement de la planta.

Algunes animacions han necessitat augmentar la naturalitat del moviment, per a

la qual cosa, s’han aplicat canvis als mètodes d’interpolació. I, pel que fa al moviment

de les extremitats dels personatges, el dibuix s’ha realitzat en capes per tal de mantenir

la continuïtat de les formes amb el moviment.

Figura 36: Exemple de canvi del mètode d'interpolació.

Figura 37: Detall de la superposició de capes: cos sobre braços de l'infant.

Pel que fa a la cinemàtica inversa, facilita la creació de moviments naturals però

s’experimenta una certa manca de control sobre els dibuixos. No és el mateix aplicar la


ferramenta os a una forma plana que a una forma amb perfil. La manca d’experiència

amb l’ús de la ferramenta no va fer la feina fàcil. D’una banda, es desconeixia que una

vegada aplicada l’eina, fer modificacions posteriors implicava el desgavell de l’animació.

Figura 38: Distorsió accentuada del perfilat del muscle dret del personatge.

Una solució per evitar modificacions involuntàries és convertir la capa de posa o

la capa que es crea a la línia de temps en afegir ossos, a una seqüència de fotogrames.

Figura 39: Detall de la conversió del pel a animació fotograma a fotograma.

D’altra banda, el treball amb aquest tipus d’animació va coincidir amb la manca

de concentració provocada per l’accident de l’ordinador que, sumat a la inquietud pel

retard, va ocasionar en més d’una ocasió fallades del programari.

Figura 40: Captura de pantalla d’una fallada d'Adobe Animate


Per facilitar la tasca i la gestió de tots el arxius, s’han agrupat per blocs:

Introducció, Fruites, Hortalisses, Fruita seca i Conclusió. Però, per seguretat, s’ha anat

desant de manera individual cada nova escena que és precisament, l’arxiu que s’ha

exportat, en format SWF, a Adobe After Effects per realitzar la composició del vídeo.

Per acabar, el treball a Adobe Animate s’ha enfocat com la matèria primera que

es farà servir a Adobe After Effects per acabar el producte.

Treball amb Adobe After Effects

Els ajusts de la composició pel que fa les proporcions coincideix amb el d’Adobe

Animate. Una vegada configurada, s’importa la matèria primer”: les escenes d’Animate

i tot l’àudio preparat prèviament. Les tasques que es realitzen són fonamentalment de

composició d’imatge, text i so; d’animació i aplicació d’efectes.

Figura 41: Esquema resum del treball amb After Effects.

La música i la narració serveixen de guia per a ajustar la imatge, la durada de la

qual s’acaba d’acoblar aquí, sincronitzant-la amb el so.

Figura 42: Exemple de manipulació del temps d'un arxiu importat.


En ocasions, el maneig del programari aporta solucions alternatives que poden

millorar les planificades anteriorment. En condicions de treballar amb un equip real,

serien objecte de reunió i discussió per sol·licitar la seva aprovació. Com a exemple, els

grans de la magrana havien d’entrar en escena dins d’un plat arrossegat per una mà.

Una animació que es va revocar en Animate i que es va substituir en After effects pel

gra que cau de la magrana.

Figura 43: Exemple d'animació en After Effects.

O en el cas de la pluja que, tot i tenir l’animació enllestida, l’efecte d’After Effects

permetia, no sols donar continuïtat entre les escenes, sinó millorar-ne el resultat.

Figura 44: Animació de la pluja a Adobe Animate.

Figura 45: Animació de la pluja a After Effects.


Així mateix, si les fotografies de referència previstes inicialment no s’adaptaven

al que realment es buscava, es feia una cerca que aportava noves idees. Si bé una de

les opcions inicials era mostrar la maduració del fruit, finalment, no es va plasmar al

guió. Però la serendipia va motivar un canvi, davant la troballa fotografies que mostraven

diferents punts de maduració de l’ametlla i de la nou. Com que no estava previst, es va

cometre una distracció i no es va preparar correctament el pla a Animate. Es va pensar

que l’opció més ràpida era eliminar les parts sobrants fent servir dues màscares.

Figura 46: Exemple de modificació d'imatge original a After Effects.

L’After Effects també va ser de molta ajuda a l’hora de corregir el color en

determinats casos. En aquest en concret, es va crear una capa d’ajust per utilitzar la

combinació d’equalització, canvi de color i exposició.

Figura 47: Part del procés de creació d’una màscara per aplicar filtres.


Una vegada acabada la composició, s’havien de fer els crèdits. Fins el moment,

no hi havia hagut cap problema amb el programari, però les presses van jugar una mala

passada.

Figura 48: Captura de pantalla de la fallada del programari.

Superat l’incident, es va exportar un arxiu AVI que es va comprimir posteriorment amb

Adobe Encoder i que, una vegada pujat a la plataforma YouTube com a arxiu ocult, es

va adjuntar a un formulari de Google per tractar de recavar les primeres impressions

de l’entorn més proper.

Figura 49: Convertint a format MP4 amb Adobe Encoder.

Figura 50: Captura de pantalla de la publicació a YouTube.


Figura 51: Formulari de Google per recabar opinions sobre el vídeo.

9.3. Lliurament final

En aquest lliurament la planificació va patir canvis importants. Des d’un

començament es va dissenyar el producte amb animacions molt determinades i puntuals

per la limitació de temps. Però les correccions i millores proposades com a resultat del

lliurament de la primera versió van consumir molt més temps del previst, ja que s’incloïen

noves animacions que no estaven previstes.

Algunes de les correccions anaven orientades a deformacions dels aliments que

pretenien anticipar l’acció i conferir-li elasticitat. Es reconeix una excessiva exageració

que va en detriment d’un aspecte professional de l’audiovisual i van ser ràpidament

rectificades perquè es van aplicar amb After Effects.

Figura 52: Comparativa. Objecte deformat a la dreta.

Al contrari, altres propostes de millora implicaven la realització de noves

animacions en Animate. Prèviament a la retroacció docent es tenia prevista la inclusió

de l’animació de l’esquirol i la depuració d’alguns detalls més.


Figura 53: Proves d'animació IK.

L’animació de l’esquirol menjant, en concret el cap, la pupil·la i la galta, es va

realitzar amb Animate, mentre que per al lleu moviment de la cua es va fer servir l’efecte

“Bend” d’After Effects.

Però, la resta d’animacions inesperades van implicar l’augment del temps de

dedicació per assolir els nous objectius. D’aquesta manera, el producte guanyaria en

qualitat, dinamisme i atracció.

Figura 54: Canvi de plans estàtics per animats (Animate).

Per millorar la fluïdesa del creixement de les arrels de la carxofera es va canviar

l’animació FLA per l’aplicació de l’efecte Llamp avançat (AE) i, posteriorment, les ombres

paral·lela i radial per compensar el resplendor i obtenir un color pla.

Figura 55: Arrels de la carxofera.


Figura 56: Efecte Llamp (After Effects).

Entre les animacions noves o les millorades que s’incorporen a la versió final i

que aporten un valor afegit, s’inclouen la de la moniatera, els diferents estadis de la nou,

la castanya que simbolitza el punt final i la de la castanyera.

Figura 57: Seqüència del creixement de la moniatera.


L’àudio també requeria una millora, concretament la narració i la cançó de La

castanyera. La primera es pensava que havia fallat el micròfon, però va resultar ser el

cable allargador que afegia molt soroll i per netejar-lo necessitava valors que acabaven

distorsionant el so. La segona es va duplicar per crear una pista estereofònica, es va fer

una barreja amb un to més alt i se li van aplicar efectes corals amb Adobe Audition.

Figura 58: Tractament d'àudio amb Adobe Audition.

Es reconeix que el resultat és més satisfactori i més professional. Per acabar, es

va convertir a l’estàndard H.264 abans de publicar-lo a la plataforma YouTube.

Figura 59: Adobe Media Encoder.

Figura 60: Publicació del màster a YouTube.

Enllestida la producció, es va abordar la presentació pública que es va treballar

paral·lelament amb la memòria. I, posteriorment, la presentació acadèmica i els informes

de treball i d’autoavaluació.


Presentació pública

S’ha utilitzat una plantilla predeterminada però amb les personalitzacions i

adaptacions que s’han considerat necessàries.

Consta d’un total de vint diapositives que es reprodueixen automàticament

durant 3 minuts i quaranta segons, aproximadament. El contingut és majoritàriament

visual, però també hi ha contingut textual i auditiu. La majoria de dispositives inclouen

animacions dels objectes que pretenen augmentar la eficiència i la claredat informativa,

alhora que es recolza la narració.

Figura 61: Presentació pública, diapositiva 9.

Pel que fa a l’aspecte visual, s’ha cercat un contrast òptim entre el text de color

fosc i el fons, de color clar. Tot i que el to narratiu és formal i amb un llenguatge orientat

al públic en general, l’estil visual conté elements d’aparença infantil, a banda de les

referències a l’audiovisual. Malgrat estar dirigit a un públic adult, sembla ser una

característica comuna a aquest àmbit educatiu, segons s’ha deduït de l’observació de

documents similars.

Figura 62: Presentació pública, diapositiva 8.


Presentació acadèmica

S’ha optat per combinar l’ScreenCast amb la gravació directa d’un Speech inicial.

Aquest primer s’ha editat amb Adobe Premiere per obtenir un clip i poder realitzar la

manipulació amb l’After Effects més ràpida i fluïda.

El vídeo té una durada de 6 minuts i 45 segons, el primer minuts del qual,

aproximadament, és la introducció de la gravació directa. Ni el decorat, ni les condicions

lumíniques ni l’equipament tècnic és professional. S’han patit moltes dificultats amb el

so, ja que l’habitatge en planta baixa deixa passar tot el soroll del carrer, un carrer molt

transitat per persones i vehicles. Això fa que la qualitat de l’àudio es deteriori

notablement, perquè s’ha d’aplicar el filtre amb valors elevats per a la reducció de soroll.

D’una banda, els problemes informàtics estan minvant el rendiment i, de l’altra,

les condicions físiques del final del semestre no son òptimes. La fatiga comença afectar

i no ajuda el fet d’haver de repetir la locució vàries vegades. Però, finalment, s’ha pogut

acabar.

Incidents

Per no endarrerir les tasques de millora de la producció, es van posposar una

sèrie d’actualitzacions de programari, però, concretament el dia 23, s’hi van afegir dues

més que no es podien ometre: la de l’antivirus i la darrera gran actualització del sistema

operatiu Windows 10. Tot plegat, va requerir una dedicació de sis hores i les

conseqüències van afectar negativament la xarxa domèstica, dificultant procediments

habituals i minvant l’agilitat i l’eficiència.

Recentment, la segona setmana de juny, tot just coincidint amb la del lliurament

final, una nova actualització del sistema operatiu va bloquejar tots els navegadors web

d’ús habitual, a excepció de Microsoft Edge. Els trasbals és considerable, ja que es

tenien organitzades totes les adreces d’interès, les personalitzacions, les extensions i

els accessos ràpids a serveis al núvol. Una adversitat que també ha alentit el ritme de

treball.

Per precaució, abans d’iniciar el semestre es va preparar l’ordinador per facilitar

del desenvolupament del treball sense distraccions. Es va organitzar la informació, el

manteniment, es van crear les carpetes corresponents i es va revisar tot el programari

que podria ser necessari. Mai, les falles informàtiques havien afectat tan negativament,

mai s’havia patit aquesta acumulació d’entrebancs i, mai, s’havia tingut la necessitat d’un

funcionament òptim com ara, durant el desenvolupament del treball final.


10. Prototips

Durant la gestació de la idea i, posteriorment a la presentació en línia realitzada

amb Adobe Spark, es van utilitzar una sèrie de fitxes per anar esbossant un primer guió.

Aquest guió va ser el punt de partida del procés de treball que conclou amb els guions

definitius.

10.1. Lo-Fi

Esbossos i croquis. Els primers dibuixos a ma alçada, amb anotacions,

esquemes i idees per a la narració. Una sèrie de fitxes, organitzades i numerades

que van ser la base del primer guió il·lustrat. Van permetre, utilitzant la tècnica

de Card Sorting, assajar i comparar diferents organitzacions dels continguts.

Figura 63: Fitxes d'esbossos i croquis.

Storyboards previs. Amb un primer ordre seqüencial triat, es va realitzar un

primer guió que incloïa les aproximacions inicials a la durada dels plans, la

seqüència, la narració i els efectes de so. Però va posar de manifest la manca

d’un final. Aquest final havia de ser coherent no sols amb el tractament dels

continguts, sinó amb la temàtica i, a més a més, havia de tenir un toc inesperat.

Va ser durant el treball d’investigació que, d’una banda es va detectar la

importància de la música per als infants i, de l’altra, que havia una cançó popular

catalana molt utilitzada a les aules. La seva inclusió va requerir una

reestructuració en l’ordre dels continguts per augmentar-ne la coherència. Així,


la fruita seca va passar al final per tal d’acabar amb les castanyes que introduirien

perfectament la cançó de La Castanyera. A més, també es va eliminar el tercer

pla perquè realment no aportava informació rellevant.

Figura 64: Comparativa de les versions 1 i 2 del guió gràfic.


Figura 65: Storyboard versió 1, pàg1/2


Figura 66: Storyboard versió 1, pàg. 2/2.


Figura 67: Storyboard reestructurat, versió 2, pàg. 1/2.


Figura 68: Storyboard reestructurat, versió 02, pàg. 2/2.

10.2. Hi-Fi

L’elaboració de la maqueta permet valorar si realment s’estan complint les

expectatives del client i, en cas contrari, poder reaccionar a temps per solucionar-ho.

Concretament, es pretenia recavar la valoració sobre els dibuixos i, al mateix temps,

transmetre de manera tangible i concreta un avenç del resultat final.

Maqueta. Es composa d’una sèrie de plans representatius: un exemple de cada

tipus de mitjà present en el producte i tots els plans d'un únic aliment.

- Pla 1: forma part de la introducció i inclou animació (Adobe Animate).

- Pla 5: pertany a l’apartat de clima i entorn i també inclou animació.

- Pla 7: Exemple de tipus de pla de transició entre apartats o temes.

- Plans 13-16: Exemple d’escena sencera sobre els aliments.

Enllaç al clip. Durada: 32 segons. https://www.dropbox.com/s/nkza7hi10tbj6dg/Maqueta01_v57_OK.mp4?dl=0

Versió 1. És una versió preliminar pendent de completar amb un aliment més de

cada tipus que donaria lloc a la versió 2, finalment rebutjada (Vegeu l’apartat 15.

Versions del producte).

Tot aquest procés va permetre reflexionar i analitzar la idea amb una perspectiva

global, concretant-se, finalment, en els guions definitius.

https://www.dropbox.com/s/nkza7hi10tbj6dg/Maqueta01_v57_OK.mp4?dl=0




11. Guions

Els guions estan dirigits als diferents equips tècnics que, en un context de treball

en equip, participarien en la producció.

El guió de la narració està destinat a l'equip de so. Davant l'absència de diàleg,

s'ha personalitzat l'estructura d'un guió de ràdio que inclou la narració i els

efectes de so necessaris en el muntatge del vídeo.

El guió tècnic està previst per a l'equip de producció audiovisual o el muntador.

S'ha de dir però, que per evitar reiteracions, es presenta una personalització de

guió en graella que conté totes les especificacions tècniques necessàries per al

seu desenvolupament.

I, finalment, un storyboard seqüencial que és el guió elaborat específicament per

a l'equip d'animació o l'animador 2D.

11.1. Guió literari

Story-line

Clima i aliments de temporada de la tardor.

Sinopsi

A l'aula, un infant selecciona "La tardor" com a tema de treball i, tot seguit, es

mostren els contingut narrats per una veu femenina. Començant per les característiques

climàtiques i de l'entorn: la pluja, l'escurçament de les dies i la pèrdua de fulles dels

arbres. I continuant per una selecció d'aliments típics d'aquesta estació, agrupats per

fruita fresca, hortalisses i fruita seca que es mostren relacionats amb l'arbre o la planta

que els produeix, així com partits, cuinats o relacionats amb alguna anècdota. El vídeo

conclou amb la cançó popular catalana de "La Castanyera", aportant un final

d'aprenentatge lúdic, i els crèdits.

Tractament

El contingut és informatiu per la seva orientació a l'àmbit educatiu infantil. Conté

escenes animades en 2D i il·lustracions realitzades per l'equip d'animació, amb la

majoria de plans de tipus narratiu i descriptiu.

A excepció de les primeres escenes, el producte es caracteritza per l'absència

de personatges humans, essent els aliments els protagonistes principals, la història dels


quals és explicada per una veu femenina en off. La locució ha de ser pausada, a un

ritme lent però natural, i amb pronunciació clara.

Veu off

P So Temps

1 Fade in – "Bike Rides" 4"

1 Fade in – Sfx: vareta màgica. – Fade out 2"

2 La música es queda de fons

2 Fade in – Sfx: passos infant – fade out 3"

2 Sfx: colp vareta extensible sobre PDI. 1"

3 Locució: veu femenina. La tardor, temps de moniatos i castanyes.

4 Fade in – Sfx: pluja – fade out 3"

4 A la tardor, plou i comença a fer fred.

5 Els dies són més curts.

5 Fade in – Sfx: so ambient interior casa, infants jugant de fons – fade out

1"

6 I les fulles d'arbres i plantes es tornen grogues i marrons, abans de caure.

6 Fade in – Sfx: so ambient exterior jardí, fulles caient – fade out 1"

7-8 Mengem moniatos i castanyes... i moltes coses més.

9 Magranes.

10 La magrana és el fruit del magraner.

12 Fade in – Sfx: arrossegar plat sobre taula de fusta – fade out 1"

13 Raïm.

14 El raïm és el fruit de la parra.

17 Pomes.

18 La poma és el fruit de la pomera.

21 Taronges.

22 La taronja és el fruit del taronger.

25 Quines hortalisses mengem a la tardor?

26 Carxofes.

28 La carxofa és la flor de l'escarxofera.

32 Pebrots... de moltes classes.

33-34 El pebrot és fruit de la pebrotera.

36 Albergínies.

37-38 L'albergínia és el fruit de l'alberginiera.


P So Temps

40 I moniatos, que són tubercles.

41 El moniato és l'arrel de la moniatera.

43 Mengem fruita seca.

44 Nous.

45-46 La nou és el fruit de la noguera.

47 I a l'esquirol li agrada molt.

48 Ametlles

49 L'ametlla és el fruit de l'ametller.

51 Fade in – Sfx: arrossegar plat sobre taula de fusta – fade out 1"

52 Pinyons.

53 El pinyó o pinyonet és el fruit del pi pinyoner.

56 Castanyes.

57 La castanya és el fruit del castanyer.

59 Mira com es menja la castanya l'esquirol!

60 Fade in – Sfx: fu! Apareix quelcom en escena ràpidament (tallant l'aire) – fade out

1"

60 Fade in – "La Castanyera"

Taula 4: Guió de la narració

11.2. Guió tècnic

Sec Esc Pla Dur Indicacions tècniques Imatge So

1 1 1 4"

PD Animat: moviment braç. Fosa de negre i tall.

Fade in: "Bike_Rides.mp3". Sfx: Drrring!

Animació. La mestra mou la mà d’esquerra a dreta sobre la pissarra digital. Comencen a

aparèixer les opcions de selecció.

1 1 2 6"

PC Animat: entrada en escena i acció infant. Travelling in.

Música en primer pla i música baixa a fons. Sfx: Toc!

Animació: L’infant apareix en escena, camina cap a la PDI i selecciona “La

Tardor”.



1 1 3 3"

PP Fosa a pla següent mentre s'inicia la sortida del títol amb efecte AE

Veu off: La tardor, temps de moniatos i castanyes. Música de fons.

2 2 4 6"

PC Animat: pluja. Fosa a pla següent.

Veu off: Plou i comença a fer fred. Música de fons. Sfx: Pluja.

Infants miren com plou just abans de berenar.

2 2 5 4"

PC Animat: Posta sol. Travelling in a arbre, mentre entra per fosa el pla següent.

Veu off: Els dies són més curts. Música de fons. Sfx: So ambient.

Infants s’han acabat el berenar i ja comença a fer-se de nit.

2 3 6 7" PD Animat: caiguda fulles. Fosa a blanc.

Veu off: I les fulles d'arbres i plantes es tornen grogues i marrons abans de caure. Música de fons. Sfx: So ambient.

3 4 7 4" PP Fosa de blanc. Travelling out.

Veu off: Mengem moniatos i castanyes... Música de fons.

3 4 8 4" PC Tall.

Veu off: I moltes coses més. Música de fons.

3 5 9 3" PC Travelling out i fosa a pla següent.

Veu off: Magranes Música de fons.



3 5 10 3"

PP Panoràmica vertical descendent en escombratge.

Veu off: La magrana és el fruit del magraner. Música de fons.

3 5 11 5"

PP Entrada i sortida rètol amb animació AE. Travelling out.

Música de fons.

3 5 12 3"

PC Animat: Apareix el plat (empès per un dit). Fosa a blanc.

Sfx: arrossegar plat. Música de fons.

3 6 13 3"

PD Fosa de blanc. Travelling out i fosa a pla següent.

Veu off: Raïm. Música de fons.

3 6 14 3"


Veu off: El raïm és el fruit de la parra. Música de fons.

3 6 15 5"

PP Entrada i sortida rètol amb animació AE. Panoràmica horitzontal a la dreta en escombratge.

Música de fons.

3 6 16 3" PP Fosa a blanc.

Música de fons.

3 7 17 3"


Veu off: Pomes. Música de fons.

3 7 18 3"


Veu off: La poma és el fruit de la pomera. Música de fons.



3 7 19 5"


Música de fons.


Música de fons.

3 8 21 3"


Veu off: Taronges. Música de fons.

3 8 22 3"


Veu off: La taronja és el fruit del taronger. Música de fons.

3 8 23 5"


Música de fons.


Música de fons.

4 9 25 3" PP Fosa de blanc. Travelling in a carxofa.

Veu off: Quines hortalisses mengem a la tardor? Música de fons.

4 10 26 3" PD Animat: creixement planta.

Música de fons.

4 10 27 5"

PC Entrada i sortida rètol amb animació AE. Panoràmica horitzontal a la dreta en escombratge.

Veu off: Carxofes. Música de fons.



4 10 28 3"

PD Panoràmica horitzontal a la dreta en escombratge.

Veu off: La carxofa és la flor de l'escarxofera. Música de fons.

4 10 29 2"

PC Animat: evolució de carxofa a flor.

Puja música a segon pla.

4 10 30 3"

PD Animat: evolució de flor a planta mustigada.

Música en segon pla.

4 10 31 3" PD Fosa a blanc.

Música en segon pla i baixa a fons.

4 11 32 3"

PC Fosa de blanc. Animació AE: Desapareixen d'escena un a un. Fosa a pla següent.

Veu off: Pebrots, de moltes classes. Música en primer pla.

4 11 33 3"

PP Panoràmica horitzontal a la dreta en escombratge.

Veu off: El pebrot és el fruit.... Música de fons.

4 11 34 3"

PD Animat: creixement planta. Travelling out.

Veu off: de la pebrotera. Música de fons.

4 11 35 5"

PP Animació AE: Entrada i sortida rètol i entrada fletxa. Fosa a blanc.

Música de fons.

4 12 36 3" PC Fosa de blanc. Fosa a pla següent.

Veu off: Albergínies. Música de fons.



4 12 37 5"

PP Animació AE: Entrada i sortida rètol. Panoràmica horitzontal a la dreta en escombratge.

Veu off: L'albergínia és el fruit.... Música de fons.

4 12 38 3" PD Animat: creixement planta.

Veu off: de l'alberginiera. Música de fons.


Música de fons.

4 13 40 3" PD Fosa de blanc. Travelling out.

Veu off: I moniatos que són tubercles. Música de fons.

4 13 41 4"

PC Panoràmica horitzontal a la dreta en escombratge.

Veu off: El moniato és l'arrel de la moniatera. Música de fons.

4 13 42 4"

PP Animació AE: Entrada rètol Fosa a blanc.

Música de fons.

5 14 43 3"

PP Fosa de blanc. Travelling in a nous i fosa a pla següent.

Mengem fruita seca. Música de fons.

5 15 44 3" PP Fosa a pla següent.

Veu off: Nous, Música de fons.

5 15 45 5"

PD Animació AE: entrada rètol. Travelling out i fosa a pla següent.

Veu off: La nou és el fruit.... Música de fons.



5 15 46 3"

PP Panoràmica horitzontal a la dreta en escombratge.

Veu off: ...de la noguera. Música de fons.


Veu off: I a l'esquirol li agrada molt. Música de fons.

5 16 48 3"


Veu off: Ametlles. Música de fons.

5 16 49 3"


Veu off: L'ametlla és el fruit de l'ametller. Música de fons.

5 16 50 5"

PC Animació AE: entrada rètol. Travelling out.

Música de fons.

5 16 51 3"

PC Animat: plat arrossegat. Fosa a blanc.

Sfx: arrossegar plat Música de fons.

5 17 52 3"

PC Fosa de blanc. Travelling out i fosa a pla següent.

Veu off: Pinyons o pinyonets. Música de fons.

5 17 53 3"


Veu off: El pinyó és el fruit del pi pinyoner. Música de fons.

5 17 54 4"

PP Animació AE: entrada rètol. Travelling out i fosa a pla següent.

Música a segon pla.

5 17 55 3" PC Fosa a blanc.

Música en segon pla i baixa a fons.



5 18 56 3"


Veu off: Castanyes. Música de fons.

5 18 57 3"


Veu off: La castanya és el fruit del castanyer. Música de fons.

5 18 58 5"

PP Animació AE: entrada rètol. Panoràmica horitzontal a la dreta en escombratge.

Música de fons i fade out.


Veu off: Mira com es menja la castanya l'esquirol!

6 19 60 4"

PD Animat: mà entra en escena. Panoràmica horitzontal a la dreta en escombratge.

Sfx: sss! Fade in cançó de "La Castanyera" que es manté en primer pla.

6 20 61 10" PC Fosa a negre.

Cançó de "La Castanyera" en primer pla.

7 21 62 14" Animació AE: entrada rètols i desplaçament vertical cap amunt.

Cançó de "La Castanyera" en primer pla i fade out.

7 21 63 14" Animació AE: entrada rètols i desplaçament vertical cap amunt.

(Si cal, fade in "Bike_Rides.mp3" i fade out).

Taula 5: Guió tècnic


11.3. Storyboard

El que es mostra a continuació és la tercera iteració del guió il·lustrat de baix

nivell. Està destinat a l'animador, juntament amb la resta de documentació, és per açò

que s'ha pres la decisió de fer un guió narratiu-seqüencial, sobretot, amb la funcionalitat

de que serveixi com a guia de treball dels traçats.

Figura 69: Storyboard, pàg. 1



Lògicament, al llarg d’aquesta fase de disseny s’ha tingut en compte tant al

consumidor que decidirà sobre la utilitat del producte com a l’usuari final, l’infant.


12. Perfils d'usuari

El producte està enfocat com a recurs complementari per al treball curricular en

l’aula, però també es pot fer servir a la llar si els responsables de l’infant ho consideren

adequat com a un producte educatiu i d’entreteniment.

L’usuari final del producte és un infant d’ambdós sexes d’edat compresa entre

els quatre i els sis anys. Una franja d’edat que pot variar en dos o tres anys en infants

amb diversitats funcionals.

Però, degut a la minoria d’edat de l’usuari, el producte s’adreça principalment a

joves i adults d’ambdós sexes implicats o amb responsabilitats en educació infantil, ja

sigui com a docents, pedagogs o com a tutors o pares.

Perfil geogràfic

La versió actual es lliura en llengua catalana, fet que condiciona i restringeix

l’orientació al públic infantil de les Comunitats Catalana, Valenciana i Balear. Sense

descartar aquella audiència potencial que vulgui treballar amb aquesta llengua.

Perfil demogràfic

No hi ha restriccions pel que fa a sexe, família o ingressos, ja que aquesta difusió

es fa en obert i de forma totalment gratuïta.


13. Tests

Donada la sensibilitat de l’usuari final, s’ha decidit realitzar proves per obtenir-ne

una valoració més objectiva. Aquestes proves no han estat metòdiques. Pel caràcter de

minoria d’edat del públic objectiu, s’havia de gestionar i autoritzar la presència d’un adult

aliè a l’entorn escolar i, amb la limitació temporal del projecte, ha resultat impossible.

La primera versió del recurs es va compartir juntament amb un qüestionari

adreçat als docents de l’entorn més pròxim. Amb la segona versió es va repetir l’operació

amb mares, observadores de la resposta de l’infant davant l’audiovisual.

Mostra

Onze adults d’ambdós sexes i d’edats compreses entre 22 i 60 anys, tots ells

amb competències digitals més o menys desenvolupades. Dels quals, quatre són

docents d’Infantil, tres docents de Secundària i quatre mares.

Preguntes, escales i resultats

Hi ha dos tipus d’escala, la numèrica de l’1 al 5 i una de caselles de selecció.

Nº Pregunta Escala 1-5 Resultats

1 Capta l'atenció i/o l'interès dels alumnes?

Res Molt Molt: 64% Bastant: 36%

2 La narració ajuda a la comprensió?


3 La locució és clara? Poc Molt Molt: 73% Bastant: 27%

4 Els dibuixos són adequats per a l'edat dels alumnes?


5 La quantitat d'informació és... Insuficient Excessiva Correcta: 82% Elevada: 18%

6 La velocitat del vídeo és adequada?

Massa lent

Massa ràpid

Lent: 18% Correcte: 64% Ràpid: 18%

7 En resum, el contingut és de qualitat?

Poca Molta Molta: 90% Bastant: 10%

8 En general, s'adapta al nivell educatiu infantil?

Res Molt Molt: 100%

9 Penses que és útil com a primera aproximació a la lectoescriptura?

Res Molt Molt: 100%

Caselles de selecció

10 Podria ser útil per a altres nivells?

Sí, tal i com està: 36%

Sí, afegint més text: 64%

No: 0%

Taula 6: Preguntes i respostes del qüestionari.


Anàlisi i conclusions

En general, la conclusió és que la valoració ha estat molt positiva. El recurs

educatiu ha agradat, resulta útil i l’utilitzarien tant per a l’aula, com per a consum

d’entreteniment i aprenentatge a l’àmbit familiar.

Als resultats conjunts dels dos qüestionaris s’observa una diferència segons

l’edat dels enquestats. Els adults majors de 45 anys pensen que la quantitat d’informació

és elevada per a l’edat del públic objectiu i que la velocitat és ràpida, mentre que els

adults més joves tendeixen a opinar el contrari. És la diferència entre els nadius digitals

i aquells que s’han alfabetitzat posteriorment.

Figura 76: Captura de pantalla del qüestionari 1, pregunta 5.



Un dels resultats confirma la sospita inicial de l’absència de recursos de qualitat

en obert. El 100% dels docents van coincidir, a més a més, tots l’utilitzarien com a recurs

educatiu a l’aula. Aquestes preguntes es van eliminar del segon qüestionari.

Per acabar aquest apartat, agrair la col·laboració de tots els participants, en

particular la de Julia Pérez-Adsuar Belso, Professora de Secundària, per les seves

valoracions addicionals durant una breu entrevista.


14. Versions del producte

La inseguretat inherent a la manca d'experiència en el desenvolupament d'un

projecte d'aquestes característiques fa augmentar la prudència a l'hora de preveure el

temps de dedicació a cada una de les tasques. És per açò que es va preveure una

segona versió com a alternativa per proporcionar un coixí de temps d'una setmana, en

el cas d'una errada en la planificació o de falta de previsió.

Aquesta segona versió incloïa tots els continguts planificats al guió il·lustrat, com

a resultat de la consecució de les tasques 23 i 24. Finalment, tot i que la disponibilitat de

temps ho permetia, l’anàlisi del resultat de la primera versió del vídeo va fer prescindir

de la realització de la versió completa.

Vídeo 1: Tardor v12. És la primera versió funcional del producte corresponent

a les tasques 16, 17 i 18, però amb continguts reduïts: tres aliments de cada,

amb la intenció inicial de deixar el quart per a la següent versió. Aquesta primera

requereix millores, com per exemple l’àudio de la locució i algunes animacions.

Enllaç al clip. Durada: 4 minuts i 16 segons. https://www.youtube.com/watch?v=sAhpxDQP12U

Vídeo 2: La tardor v2_720. Conservant els mateixos continguts, es tracta de la

primera versió amb les rectificacions previstes i les correccions i millores

proposades per la professora. S’incorporen noves animacions que no estaven

previstes inicialment per la limitació de temps. La millora és notable.

Enllaç al clip. Durada: 4 minuts i 1 segon. https://www.youtube.com/watch?v=ESIPlYwnfd8

Màster: La tardor. Recurs educatiu infantil (4-6 anys). És la segona versió

depurada i preparada per la seva difusió, per tant, la versió definitiva del producte

que es publicarà i es lliurarà al client. Aquesta versió incorpora subtítols.

Enllaç al clip. Durada: 4 minuts i 1 segon. https://www.youtube.com/watch?v=El-JoRO9ixY

https://www.youtube.com/watch?v=sAhpxDQP12U

https://www.youtube.com/watch?v=ESIPlYwnfd8

https://www.youtube.com/watch?v=El-JoRO9ixY

https://www.youtube.com/watch?v=sAhpxDQP12U

https://www.youtube.com/watch?v=ESIPlYwnfd8


15. Projecció a futur

El futur immediat és millorar les primeres il·lustracions per augmentar la

coherència i traduïr i adaptar el projecte al castellà. Posteriorment, la intenció és

emprendre la realització de la resta d’estacions de l’any, en versions castellà i català,

per tal d’oferir un paquet complet a la comunitat educativa. També anar desenvolupant

altres temàtiques, com la del cos humà amb dibuixos realistes, una proposta de

l’assessora pedagògica.

Depenent de l’acollida del producte, es podria contemplar la possibilitat d’incloure

altres llengües, però caldria comptar amb col·laboracions externes per a la traducció del

text i per a la locució.

Si s’aconsegueix algun tipus de finançament, totes les produccions podrien

oferir-se conjuntament a un lloc web que inclouria diversos mitjans, sense descartar la

implementació d’interactivitat a cada un dels productes que ho requereixin.


16. Pressupost

El cost de desenvolupar un projecte anàleg és relativament elevat. Fugint d’una

situació ideal, una ambició que seria poc realista, un equip humà acceptable estaria

composat per una selecció de membres especialistes en contingut, art i explotació. Les

possibilitats de formació dels equips de treball per desenvolupar un producte multimèdia

és molt diversa, i depèn de molts factors, entre els quals es troba el sistema de treball

imposat pel context o les necessitats de l’empresa.

Deixant al marge aquest fet, en la realitat, és freqüent la priorització de

l’economia, com el fet de que una mateixa persona desenvolupi tasques corresponents

a més d’un perfil professional. És per açò que es plantejarà un pressupost proporcionat

i en consonància a la situació descrita.

Per la mateixa raó, cada professional disposaria d’un equipament tècnic en

correspondència a la seva activitat, independentment del sistema de treball. El mínim

raonable seria un equip informàtic professional per cada membre o tasca a realitzar més

una unitat de reserva per reduir riscos, amb els perifèrics i el programari necessari,

incloent, fins i tot, l’organització documental.

El pressupost següent es basa en el supòsit de que el projecte s’encarrega a una

petita empresa que desenvolupa recursos educatius multimèdia amb una plantilla

interna reduïda, personal col·laborador extern i, requereix subcontractar tasques

específiques de forma ocasional. Els preus s’han estimat si el personal pertany a

l’empresa i s’han consultat en el cas de la externalització de la tasca.

Externalitzacions:

- Locució: subcontractació.

- Gravació peça musical: subcontractació

- Manteniment informàtic: subcontractació. Escandallat al preu dels

serveis.

- Usabilitat: col·laboració externa.

- Assessorament pedagògic: col·laboració externa.

- Fotografia específica: col·laboració externa.

Interdisciplinarietat:

- Il·lustració i animació 2D.

- Promoció en línia i màrqueting.

- Realització audiovisual i tècnic de so.


Pressupost desglossat del projecte

Descripció Preu Quantitat Import

Estructuració de continguts i guionatge 25 €/h 20 h 500,00

Il·lustració i animació 2D 35 €/h 90 h 3.150,00

Realització audiovisual 30 €/h 30 h 1.170,00

Locució i gravació peça musical 150 €/h 2 h 300,00

Assessorament i verificació usabilitat 15 €/h 3 h 45,00

Assessorament pedagògic 15 €/h 5 h 75,00

Disseny de promoció en línia i màrqueting 20 €/h 6 h 120,00

Total 5.360,00 €


17. Conclusions

Al moment actual, a punt de donar per acabat el procés, es constata que el treball

final és un projecte d’un abast considerable i que la planificació és fonamental per assolir

l’èxit. Èxit entès com la consecució, tant del projecte global, com la de la producció en

particular. És a dir, l’acompliment dels objectius plantejats inicialment.

El resultat queda plasmat en aquesta memòria i, també, al producte final. El

desconcert i la incertesa inicials s’han anat esvaint a mida que s’avançava. S’ha passat

de l’inesperat excés d’informació i la manca de seguretat en les pròpies capacitats i

habilitats, a la materialització del treball i, fins i tot, a una solució satisfactòria.

Sobre l’audiovisual, va ser un encert descartar la segona versió que incloïa més

quantitat d’informació. Per força, s’hagués trencat l’equilibri que transmet l’actual i, el

més important, hagués impedit l’aplicació de les millores. Essencialment, la inclusió

imprevista de noves animacions que han enriquit d’avantatge la producció.

L’orientació i la retroacció docent han estat fonamentals al llarg del procés. Però

l’impacte més evident ha estat el relacionat amb la qualitat de l’audiovisual. Ha fet

augmentar la capacitat crítica amb el treball propi i aprendre a aguditzar la diferència

entre un resultat professional i un que li manquen detalls per acabar de ser-ho.

Tant és així que la temptació de millorar el producte és recurrent, però també

s’ha de saber posar límits. El seu estat actual és suficient: té un aspecte professional,

és útil, s’adapta al nivell educatiu, capta l’atenció i entreté els infants, entre d’altres

objectius formulats al començament.

Quant a les habilitats en animació 2D, s’ha observat un progrés manifest, per

l’augment de la destresa fent servir el programari i pel resultat. Al vídeo es pot observar

una diferència evolutiva entre les il·lustracions inicials i les finals que la limitació temporal

ha impedit solucionar. És una de les millores pendents.

En relació a la gestió del projecte, es podria destacar que la planificació

realitzada va permetre rebaixar l’impacte dels riscs, concretament, els informàtics. En

primer lloc, l’inesperat espatllament del disc dur de l’ordinador i, més recentment, les

conseqüències nefastes de la darrera actualització del sistema operatiu.

En conclusió, es lliura un treball de caire professional amb un resultat satisfactori

que, tot i necessitar petites depuracions, ja compleix la funció per a la qual va estar

dissenyat.


Annex 1. Lliurables del projecte

Tal i com s'ha fet al llarg del document, es distingeixen dos tipus de lliurables,

aquells relacionats amb la documentació de la memòria i els que estan directament

relacionats amb el producte. Pel que fa a aquest darrer, la producció de gràfics i

animacions es realitza en blocs de tasques, les agrupacions dels quals van conformant

els lliurables.

Projecte

La tardor, temps de moniatos i castanyes. Apunts sobre les primeres idees del

projecte en suport visual. Pàgina d'Adobe Spark. Enllaç:


Mandat del projecte. Document que recull informació sobre el projecte.

PAC2_rec_Belso_Lorda_MandatProjecte.pdf

Diagrama de fites. Document que va servir de punt de partida per iniciar la

planificació. PAC2_rec8_Belso_Lorda_diagramaFites.pdf

Diagrama de Gantt. Planificació i gestió conjunta del projecte i del producte.

PAC2_rec8-2_Belso_Lorda_gantt.mpp

Informe de treball PAC3. Es lliura adjunt al aquest document.

Informe de treball PAC4. Es lliura adjunt al aquest document.

Diagrama de Gantt v3. Actualització de la planificació.

Presentació pública. Presentació Power Point lliurada adjunta a aquest

document.

Presentació acadèmica. Lliurada a la plataforma Present@.

Producte

Brífing. Recollida d'informació del client. PAC2_rec_Belso_Lorda_brífing_v2.pdf

Guió literari. Inclòs al document i annex amb un PDF. Està destinat

principalment a l'equip d'àudio i al locutor. Nom de l'arxiu: PAC2_rec11-

1_Belso_Lorda_guioLiterari.pdf

Guió tècnic. Inclòs al document i annex amb un PDF. Està destinat

principalment a l'equip de producció audiovisual. Nom de l'arxiu: PAC2_rec11-

2_Belso_Lorda_guioTecnic.pdf

Guió il·lustrat. Inclòs al document i annex amb un PDF. És una tercera versió

de l'Storyboard i està destinat principalment a l'equip d'animació. Nom de l'arxiu:

PAC2_rec11-3_Belso_Lorda_storyboard_v3.pdf



Maqueta. Accés al clip a través d’un enllaç extern inclòs a l’apartat 10.2.

Audiovisual La tardor, v1. Publicat a la plataforma YouTube, amb accés a

través de l’enllaç extern situat a l’apartat 14. Versions del producte.

Audiovisual La tardor, v2. Publicat a la plataforma YouTube, amb accés a

través de l’enllaç extern situat a l’apartat 14. Versions del producte.

Audiovisual La tardor, master. Publicat a la plataforma YouTube, amb accés

a través de l’enllaç extern situat a l’apartat 14. Versions del producte.


Annex 2. Enllaços externs a imatges

El document conté una sèrie d'imatges corresponents a captures de pantalla de

diferents llocs web o de fotografies de tercers emprades en la producció. En aquest

apartat es relacionen totes elles amb l'enllaç extern corresponent.

Pàgina Figura Enllaç

38


38


19


20


21


21


21


¡Error!

Marcador no

definido.

https://www.pictosonidos.com/categoria/el-otono/39



















22


28

http://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoescuela/recursosdigitales/2015/03/03/el-color-rojo-los-colores-del-arco-iris-para-ninos/

28

https://www.ecasals.net/index.php?ps=0be95bd5bf2ae8a3a0af3e4b2d3ca746c359a7ab4af75fa22d413eaf23d25c58453d7075b8d97905

40


41


Taula 7: Relació d'imatges amb enllaç extern.













Annex 3. Recursos de tercers

A la producció de l’audiovisual es van fer servir recursos de tercers lliures de

drets d’autor. En concret, imatges, música i efectes de so.

Imatges de referència

Emprades com a model per realitzar les il·lustracions.

Miniatura Descripció i enllaç extern

Autumn Chestnut Food Season per Pexels. (Pixabay, CC0). https://pixabay.com/en/autumn chestnut food season 1867265/

Carrots Carrot Tops Vegetable per Candace Towner. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/carrots carrot tops vegetable 1112020/

Cauliflower Heads Agriculture Ripe per Skeeze. (Pixabay, CC0). https://pixabay.com/en/cauliflower heads agriculture ripe 805414/

Bananas Fruit Delicious Sweet per Alexas_Fotos. (Pixabay, CC0). https://pixabay.com/en/bananas fruit delicious sweet 3117509/

Fig Ficus Carica Fruit Fresh per Jason Goh. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/fig ficus carica fruit fresh 1356770/

Granado Grenades Magrana Fruit per Marc Pascual. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/granado grenades magrana fruit 984809/

Grenade Strawberry Wood Fruit Red per VanessaWN. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/grenade strawberry wood fruit red 1843384/

Pomegranate Fruit Red One Minus per Engin Akyurt. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/pomegranate fruit red one minus 2350545/

https://pixabay.com/en/autumn-chestnut-food-season-1867265/

https://pixabay.com/en/autumn-chestnut-food-season-1867265/

https://pixabay.com/en/carrots-carrot-tops-vegetable-1112020/

https://pixabay.com/en/carrots-carrot-tops-vegetable-1112020/

https://pixabay.com/en/cauliflower-heads-agriculture-ripe-805414/

https://pixabay.com/en/cauliflower-heads-agriculture-ripe-805414/

https://pixabay.com/en/bananas-fruit-delicious-sweet-3117509/

https://pixabay.com/en/bananas-fruit-delicious-sweet-3117509/

https://pixabay.com/en/fig-ficus-carica-fruit-fresh-1356770/

https://pixabay.com/en/granado-grenades-magrana-fruit-984809/

https://pixabay.com/en/granado-grenades-magrana-fruit-984809/

https://pixabay.com/en/grenade-strawberry-wood-fruit-red-1843384/

https://pixabay.com/en/grenade-strawberry-wood-fruit-red-1843384/

https://pixabay.com/en/pomegranate-fruit-red-one-minus-2350545/

https://pixabay.com/en/pomegranate-fruit-red-one-minus-2350545/


Grapes Vine Parra Vineyard Harvest per Donations_are_appreciated. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/grapes vine parra vineyard harvest 1618306/

Fruit Grow Food Sweet Healthy per Ogutier. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/fruit grow food sweet healthy 3149176/

Apple Bio Apple Cut Cut In Half per Pezibear. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/apple bio apple cut cut in half 1248829/

Field Arable Cultivation Artichoke per Hans Braxmeier. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/field arable cultivation artichoke 1117360/

Artichoke Flower Purple Nature per Ben Scherjon. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/artichoke flower purple nature 591685/

Aubergine Bio Diet Dinner Eat per PublicDomainPictures. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/aubergine bio diet dinner eat 1809/

Eggplant Vegetables Cook Healthy per Petra Göschel. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/eggplant vegetables cook healthy 3247609/

Solanum Melongena per Kit O'Connell. (Wikimedia Commons, Domini públic). https://es.wikipedia.org/wiki/Solanum_melongena#/media/File:Eggplant sliced.jpg

Brinjal Flower Purple Flower per Sandeep Handa. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/brinjal flower purple flower 2853180/

Sweet Potato Garden Plot Thu Harvest per Chang Min SHIN. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/sweet potato garden plot thu harvest 1241696/

https://pixabay.com/en/grapes-vine-parra-vineyard-harvest-1618306/

https://pixabay.com/en/grapes-vine-parra-vineyard-harvest-1618306/

https://pixabay.com/en/fruit-grow-food-sweet-healthy-3149176/

https://pixabay.com/en/fruit-grow-food-sweet-healthy-3149176/

https://pixabay.com/en/apple-bio-apple-cut-cut-in-half-1248829/

https://pixabay.com/en/apple-bio-apple-cut-cut-in-half-1248829/

https://pixabay.com/en/field-arable-cultivation-artichoke-1117360/

https://pixabay.com/en/field-arable-cultivation-artichoke-1117360/

https://pixabay.com/en/artichoke-flower-purple-nature-591685/

https://pixabay.com/en/aubergine-bio-diet-dinner-eat-1809/

https://pixabay.com/en/eggplant-vegetables-cook-healthy-3247609/

https://pixabay.com/en/eggplant-vegetables-cook-healthy-3247609/

https://es.wikipedia.org/wiki/Solanum_melongena#/media/File:Eggplant-sliced.jpg

https://es.wikipedia.org/wiki/Solanum_melongena#/media/File:Eggplant-sliced.jpg

https://pixabay.com/en/brinjal-flower-purple-flower-2853180/

https://pixabay.com/en/sweet-potato-garden-plot-thu-harvest-1241696/

https://pixabay.com/en/sweet-potato-garden-plot-thu-harvest-1241696/


Ipomoea Batatas per H. Zell (Wikimedia Commons CC BY SA 3.0). https://es.wikipedia.org/wiki/Ipomoea_batatas#/media/File:Ipomoea_batatas_002.JPG

English Walnuts per AndonicO (Wikimedia Commons CC BY 2.5). https://commons.wikimedia.org/wiki/File:English_Walnuts.jpg

Sheet Nature Plant Outdoors Tree per Catnamejoe. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/sheet nature plant outdoors tree 3119395/

Walnut Tree Nature Autumn Forest per Miroslav Sárkozy. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/walnut tree nature autumn forest 2796963/

The Squirrel Animal Ruda Nature per Kerttu Northman. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/the squirrel animal ruda nature 2708805/

Almonds Tree Growing Branch per Skeeze. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/almonds tree growing branch 989529/

Almonds Maturation Dried Fruits per Angeles Balaguer. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/almonds maturation dried fruits 2667060/

Almond Fruit Cultivation Maturation per Antonio José Céspedes. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/almond fruit cultivation maturation 1632237/

Almonds Nuts Nibble Food Delicious per Felix Wolf. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/almonds nuts nibble food delicious 2988400/

Almond Almonds Nuts Nut Food per PublicDomainPictures. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/almond almonds nuts nut food 13673/

https://es.wikipedia.org/wiki/Ipomoea_batatas#/media/File:Ipomoea_batatas_002.JPG

https://es.wikipedia.org/wiki/Ipomoea_batatas#/media/File:Ipomoea_batatas_002.JPG

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:English_Walnuts.jpg

https://pixabay.com/en/sheet-nature-plant-outdoors-tree-3119395/

https://pixabay.com/en/sheet-nature-plant-outdoors-tree-3119395/

https://pixabay.com/en/walnut-tree-nature-autumn-forest-2796963/

https://pixabay.com/en/walnut-tree-nature-autumn-forest-2796963/

https://pixabay.com/en/the-squirrel-animal-ruda-nature-2708805/

https://pixabay.com/en/the-squirrel-animal-ruda-nature-2708805/

https://pixabay.com/en/almonds-tree-growing-branch-989529/

https://pixabay.com/en/almonds-maturation-dried-fruits-2667060/

https://pixabay.com/en/almonds-maturation-dried-fruits-2667060/

https://pixabay.com/en/almond-fruit-cultivation-maturation-1632237/

https://pixabay.com/en/almond-fruit-cultivation-maturation-1632237/

https://pixabay.com/en/almonds-nuts-nibble-food-delicious-2988400/

https://pixabay.com/en/almonds-nuts-nibble-food-delicious-2988400/

https://pixabay.com/en/almond-almonds-nuts-nut-food-13673/


Chestnuts Curly Autumn per Alex1965. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/chestnuts curly autumn 2852315/

Portrait Outdoors Scarf Women Nice per Aaron Cabrera. (Pixabay CC0). https://pixabay.com/en/portrait outdoors scarf women nice 3264676/

Taula 8: Imatges de referència utilitzades a la producció.

Àudio de la biblioteca de YouTube

Títol Descripció i enllaç extern

Dancing on Green Grass Per The Green Orbs (Atribució no obligatòria). https://www.youtube.com/audiolibrary/music Bike Rides

Magic Chime Sense dades. https://www.youtube.com/audiolibrary/soundeffects

https://pixabay.com/en/chestnuts-curly-autumn-2852315/

https://pixabay.com/en/portrait-outdoors-scarf-women-nice-3264676/

https://pixabay.com/en/portrait-outdoors-scarf-women-nice-3264676/


https://www.youtube.com/audiolibrary/soundeffects


Annex 4. Bibliografia

5 al dia. (2008). Els superpoders de les fruites i les hortalisses [en línia]. Barcelona:

Mercabarna i l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses

de Barcelona i Província (AGEM). [Consulta: 9 març 2018]. <

http://www.5aldia.es/5-al-dia-a-casa/els-superpoders-de-les-fruites-i-hortalisses/ >

ADOBE AFTER EFFECTS CC (2018, versió 15.0.1) [programari]. Adobe Systems

Incorporated. [Consulta: 11 març 2018].

<https://www.adobe.com/es/products/aftereffects.html>

ADOBE ANIMATE CC (2018, versió 18.0.1) [programari]. Adobe Systems

Incorporated. [Consulta: 11 març 2018].

<https://www.adobe.com/es/products/animate.html>

ADOBE ANIMATE. Animate tutorials. [en línia]. [Consulta: 15 març 2018].

<https://helpx.adobe.com/animate/tutorials.html >

CARABALLO, A. El tiempo de concentración de los niños según su edad. [en línia].

Guía Infantil. [Consulta: 29 març 2018].

<https://www.guiainfantil.com/blog/educacion/aprendizaje/el-tiempo-de-

concentracion-de-los-ninos-segun-su-edad/ >

CASANOVAS I MUSSONS, N.; CARRASCO RUEDA, C.; HARO NIETO, D. et al. Didàctica

de l’educació infantil [en línia]. Institut Obert de Catalunya. [Consulta: 27 març

2018].

<http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/Web

Content/u1/a3/continguts.html >

CHAVERO MÉNDEZ, A. (2016). Estudio comparativo de los sistemas educativos y de

los programas de formación del profesorado de lenguas modernas de España y

finlandia: desafíos y propuestas de mejora para la enseñanza de lenguas

modernas en el siglo XXI. [en línia]. Universidad de Extremadura. Badajoz, 2016.

[Consulta: 23 març 2018].

<http://dehesa.unex.es/bitstream/handle/10662/4544/TFMUEX_2016_Chavero_Me

ndez.pdf?sequence=1 >

CHOMSKI, D. (2012). L’ús didàctic dels mitjans de comunicació i les TIC a

l’educació infantil [en línia]. Editorial UOC, 2012. [Consulta: 30 març 2018].

<https://0-ebookcentral-proquest-com.cataleg.uoc.edu/lib/bibliouocsp-

ebooks/detail.action?docID=3208143 >

CLARISÓ VILADROSA, R. (2013). Introducció al treball final. UOC, Universitat Oberta

de Catalunya.

DALMAU MONTALÀ, M. i SALA BARS, I. (2015). Pautes sobre el Disseny Universal per

a l’Aprenentatge (DUA) [en línia]. Universitat Ramon Llull Barcelona, 2015.

[Consulta: 27 març 2018]. < http://www.udlcenter.org/sites/udlcenter.org/files/guia-

dua-accessible-10-31-16.pdf >

El disseny universal per a l’aprenentatge. [en línia]. [Consulta: 27 març 2018].

<http://mariamacia.wixsite.com/dissenyaprenentatge/recursostac >

FERRER, A. i GÓMEZ, D. (2014). Imatge i llenguatge visual. [en línia]. 2a. Barcelona:

FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. [Consulta: 13 març

http://www.5aldia.es/5-al-dia-a-casa/els-superpoders-de-les-fruites-i-hortalisses/

https://www.adobe.com/es/products/aftereffects.html

https://www.adobe.com/es/products/animate.html

https://helpx.adobe.com/animate/tutorials.html

https://www.guiainfantil.com/blog/educacion/aprendizaje/el-tiempo-de-concentracion-de-los-ninos-segun-su-edad/

https://www.guiainfantil.com/blog/educacion/aprendizaje/el-tiempo-de-concentracion-de-los-ninos-segun-su-edad/

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/WebContent/u1/a3/continguts.html

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/WebContent/u1/a3/continguts.html

http://dehesa.unex.es/bitstream/handle/10662/4544/TFMUEX_2016_Chavero_Mendez.pdf?sequence=1

http://dehesa.unex.es/bitstream/handle/10662/4544/TFMUEX_2016_Chavero_Mendez.pdf?sequence=1

https://0-ebookcentral-proquest-com.cataleg.uoc.edu/lib/bibliouocsp-ebooks/detail.action?docID=3208143

https://0-ebookcentral-proquest-com.cataleg.uoc.edu/lib/bibliouocsp-ebooks/detail.action?docID=3208143

http://www.udlcenter.org/sites/udlcenter.org/files/guia-dua-accessible-10-31-16.pdf

http://www.udlcenter.org/sites/udlcenter.org/files/guia-dua-accessible-10-31-16.pdf

http://mariamacia.wixsite.com/dissenyaprenentatge/recursostac


2018].

<http://cv.uoc.edu/annotation/b53d40983c16377ff7780876c3f69dea/572747/PID_0

0214984/index.html >

GALLEGO GARCÍA, C.I. (2015). Análisis comparativo de proyectos editoriales

nacionales respecto al desarrollo de las enseñanzas mínimas de música y

conocimiento del entorno en el segundo ciclo de Educación infantil. [en línia].

Málaga. Tesi doctoral. Universidad de Málaga. Málaga, 2015. [Consulta: 23 març

2018].

<https://riuma.uma.es/xmlui/bitstream/handle/10630/10351/TD_Gallego_Garcia.pdf

?sequence=1&isAllowed=y >

GENERALITAT DE CATALUNYA. XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya.

[en línia]. [Consulta: 23 març 2018]. < http://xtec.gencat.cat/ca/inici/ >

GENERALITAT VALENCIANA. "Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual

s'estableix el currículum del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat

Valenciana" [PDF en línia]. València: DOGV (3 abril 2008), núm. 5734. [Consulta: 5

març 2018]. <https://www.dogv.gva.es/datos/2008/04/03/pdf/2008_3838.pdf>

GÓRRIZ, NEUS; ULLDEMOLINS, A. L’expressió del moviment [en línia]. FUOC. DOI

PID_00210888. [Consulta: 11 març 2018].

<http://cvapp.uoc.edu/autors/MostraPDFMaterialAction.do?id=210888 >

JIMÉNEZ VEGA, D. (2017). El guión radiofónico [en línia]. [Consulta: 7 abril 2018].

<https://www.slideshare.net/DanielJimnezVega/el-guion-radiofonico-72438881 >

ORIENTACIÓN ANDÚJAR. (2018). #TDAH Tabla con el tiempo de concentración de

los niños según su edad. [en línia]. Orientación Andújar. [Consulta: 29 març 2018].

< https://www.orientacionandujar.es/2018/01/09/tdah-tabla-tiempo-concentracion-

los-ninos-segun-edad/ >

ORTEGA, J.; CELEIRO, M. (2014). La castanyera [en línia]. Calaix de música 2.0. (8

desembre 2014). [Consulta: 10 març 2018].

<https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/calaix-de-music/cantar/repertori-

infantil/tradicionalscatalanes/lacastanyera>

OSORO PÉREZ-PUCHAL, I. (2014). Propuesta de alfabetización audiovisual para

Educación Infantil desde una perspectiva constructivista [en línia]. Universidad

Internacional de la Rioja. [Consulta: 30 març 2018].

<https://reunir.unir.net/bitstream/handle/123456789/2306/Osoro-Perez-

Puchal.pdf?sequence=1 >

PALACETOMAX. (2013). Guión radiofónico 01 [en línia]. [Consulta: 7 abril 2018].

<https://es.slideshare.net/palacetomax/guion-radiofonico-01-22864810 >

PÉREZ TORNERO, J.M.; MARTÍNEZ-CERDÁ, J.F.; PORTALÉS OLIVA, M. et al. (2015).

Showing films and other audiovisual content in European Schools. Obstacles and

best practices [en línia]. Luxembourg: European Commission, Directorate-General

of Communications Networks, Content & Technology. ISBN 978-92-79-45295-6.

DOI 10.2759/038024. [Consulta: 30 març 2018].

<http://www.gabinetecomunicacionyeducacion.com/sites/default/files/field/publicaci

on-adjuntos/report_filmed.pdf >

RAMÓN RODRÍGUEZ, J. (2013). El treball final com a projecte. UOC, Universitat

Oberta de Catalunya.

http://cv.uoc.edu/annotation/b53d40983c16377ff7780876c3f69dea/572747/PID_00214984/index.html

http://cv.uoc.edu/annotation/b53d40983c16377ff7780876c3f69dea/572747/PID_00214984/index.html

https://riuma.uma.es/xmlui/bitstream/handle/10630/10351/TD_Gallego_Garcia.pdf?sequence=1&isAllowed=y

https://riuma.uma.es/xmlui/bitstream/handle/10630/10351/TD_Gallego_Garcia.pdf?sequence=1&isAllowed=y

http://xtec.gencat.cat/ca/inici/

https://www.dogv.gva.es/datos/2008/04/03/pdf/2008_3838.pdf

http://cvapp.uoc.edu/autors/MostraPDFMaterialAction.do?id=210888

https://www.slideshare.net/DanielJimnezVega/el-guion-radiofonico-72438881

https://www.orientacionandujar.es/2018/01/09/tdah-tabla-tiempo-concentracion-los-ninos-segun-edad/

https://www.orientacionandujar.es/2018/01/09/tdah-tabla-tiempo-concentracion-los-ninos-segun-edad/

https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/calaix-de-music/cantar/repertori-infantil/tradicionalscatalanes/lacastanyera

https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/calaix-de-music/cantar/repertori-infantil/tradicionalscatalanes/lacastanyera

https://reunir.unir.net/bitstream/handle/123456789/2306/Osoro-Perez-Puchal.pdf?sequence=1

https://reunir.unir.net/bitstream/handle/123456789/2306/Osoro-Perez-Puchal.pdf?sequence=1

https://es.slideshare.net/palacetomax/guion-radiofonico-01-22864810

http://www.gabinetecomunicacionyeducacion.com/sites/default/files/field/publicacion-adjuntos/report_filmed.pdf

http://www.gabinetecomunicacionyeducacion.com/sites/default/files/field/publicacion-adjuntos/report_filmed.pdf


RAMÓN RODRÍGUEZ, J. (2013). La gestió del projecte al llarg del treball final. UOC,

Universitat Oberta de Catalunya.

RODRÍGUEZ RUIZ, C. (2018). Capacidad de concentración según la edad de los

niños. [en línia]. Educapeques. [Consulta: 29 març 2018].

<https://www.educapeques.com/escuela-de-padres/capacidad-de-concentracion-

ninos.html >

ROMERO, O.C.; FERNÁNDEZ, I.M.G. i RODRÍGUEZ, J.R. (2017). La evaluación de los

materiales didácticos / The evaluation of digital didactic materials. Revista

Latinoamericana de Tecnología Educativa - RELATEC [en línia]. Vol. 16, núm. 2, p.

79-95. DOI 10.17398/1695-288X.16.2.79. [Consulta: 30 març 2018].

<https://relatec.unex.es/article/view/3055 >

ROVIRA SLAVADOR, I. 9 beneficios del uso de las TIC en la educación. [en línia].

[Consulta: 24 març 2018]. <https://psicologiaymente.net/desarrollo/beneficios-uso-

de-tic-en-educacion >

SÁENZ HIGUERAS, N. i VIDAL OLTRA, R. (2008). Redacció de textos cientificotècnics.

UOC, Universitat Oberta de Catalunya.

TRIGLIA, A. Las 4 etapas del desarrollo cognitivo de Jean Piaget. [en línia].

[Consulta: 24 març 2018]. < https://psicologiaymente.net/desarrollo/etapas-

desarrollo-cognitivo-jean-piaget >

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. (2015). La Comissió Europa publica

Filmed, una anàlisi sobrel’alfabetització audiovisual a Europa. [en línia]. [Consulta:

30 març 2018]. <http://www.uab.cat/PDF/PDF_1345684672312_ca.pdf >

UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA. Design Toolkit [en línia]. [Consulta: 13 març

2018]. <http://design-toolkit.uoc.edu/ >

VÁZQUEZ, A. (2009). Didactica, innovación y multimedia. [en línia]. Universidad

Autònoma de Barcelona, Facultad de Educación, Departamento de Pedagogía

Aplicada. [Consulta: 30 març 2018].

<http://www.raco.cat/index.php/DIM/article/view/138936/189981 >

Recursos educatius

Didactalia: material educativo. [en línia]. [Consulta: 27 març 2018].

<https://didactalia.net/comunidad/materialeducativo >

eCasals - Recursos educativos digitales de Editorial Casals. [en línia]. [Consulta:

22 març 2018]. < https://www.ecasals.net/infantil-2o-ciclo >

Editorial Edelvives. [en línia]. [Consulta: 22 març 2018].

<https://www.edelvives.com/es/index >

Edu3.cat. [en línia]. [Consulta: 27 març 2018]. < http://www.edu3.cat/ >

Educación Infantil Colegio José Calderón. [en línia]. [Consulta: 22 març 2018].

<http://educacioninfantilcolegiojosecalderon.blogspot.com.es/view/flipcard >

Educación 3.0. [en línia]. [Consulta: 23 març 2018].

<https://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/infantil >

https://www.educapeques.com/escuela-de-padres/capacidad-de-concentracion-ninos.html

https://www.educapeques.com/escuela-de-padres/capacidad-de-concentracion-ninos.html

https://relatec.unex.es/article/view/3055

https://psicologiaymente.net/desarrollo/beneficios-uso-de-tic-en-educacion

https://psicologiaymente.net/desarrollo/beneficios-uso-de-tic-en-educacion

https://psicologiaymente.net/desarrollo/etapas-desarrollo-cognitivo-jean-piaget

https://psicologiaymente.net/desarrollo/etapas-desarrollo-cognitivo-jean-piaget

http://www.uab.cat/PDF/PDF_1345684672312_ca.pdf

http://design-toolkit.uoc.edu/

http://www.raco.cat/index.php/DIM/article/view/138936/189981

https://didactalia.net/comunidad/materialeducativo

https://www.ecasals.net/infantil-2o-ciclo

https://www.edelvives.com/es/index

http://www.edu3.cat/

http://educacioninfantilcolegiojosecalderon.blogspot.com.es/view/flipcard

https://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/infantil


GOBIERNO DE CANARIAS. Ecoescuela. Recursos educativos digitales [en línia].

[Consulta: 23 març 2018].

<http://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoescuela/recursosdigitales/catego

ry/educacion-infantil/ >

Graó, especialistes en educació. [en línia]. [Consulta: 22 març 2018].

<http://www.grao.cat/ca >

Merlí. Catàleg de recursos educatius. [en línia]. [Consulta: 29 març 2018].

<http://merli.xtec.cat/merli/cerca/directoriInicial.jsp >

Mestre a casa. [en línia]. Generalitat Valenciana. [Consulta: 27 març 2018].

<http://mestreacasa.gva.es/web/guest/inicio >

Pictosonidos: El Otoño. [en línia]. [Consulta: 29 març 2018].

<https://www.pictosonidos.com/ >

Portal Agrega. [en línia]. [Consulta: 22 març 2018]. < http://www.agrega2.es/web/ >

Procomún. Red de Recursos Educativos en Abierto. [en línia]. [Consulta: 23 març

2018]. < https://procomun.educalab.es/es >

Recursos Educativos Abiertos (REA) gratis para todos. [en línia]. [Consulta: 23

març 2018]. <https://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/recursos-

educativos-abiertos-rea-gratis-para-todos/30610.html >

Santillana - santillana.es - santillana.es. [en línia]. [Consulta: 22 març 2018].

<http://www.santillana.es/ca/ >

Vídeos educativos online. [en línia]. [Consulta: 22 març 2018].

<http://videoseducativosonline.blogspot.com.es/ >

Eines de consulta

ALCOVER, A. M.; MOLL, F. de B. (2002). Diccionari català-valencià-balear [en línia].

Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: març 2018].

<http://dcvb.iec.cat/inici.asp>

JANÉ, A. (2015). Diccionari de sinònims [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis

Catalans, 3a edic. [Consulta: març 2018]. <https://sinonims.iec.cat/>

RIERA-EURES, M. i SANJAUME, M. (2010). Diccionari d’onomatopeies i altres

interjeccions : amb equivalències en anglès, espanyol i francès [en línia]. Vic :

Eumo. ISBN 9788497663304. [Consulta: 17 març 2018].

TERMCAT, Centre de terminologia (2009). Bibliografia. Criteris de presentació en els

treballs terminològics [PDF en línia]. Barcelona: Termcat, Centre de terminologia.

[Consulta: 9 març 2018]. <http://www.termcat.cat/docs/docs/Bibliografia.pdf>

Universitat Oberta de Catalunya. Referències bibliogràfiques [en línia]. Barcelona:

UOC. [Consulta: 9 març 2018]. <https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-

linguistic/convencions/referencies-bibliografiques/criteris/index.html>

http://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoescuela/recursosdigitales/category/educacion-infantil/

http://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoescuela/recursosdigitales/category/educacion-infantil/

http://www.grao.cat/ca

http://merli.xtec.cat/merli/cerca/directoriInicial.jsp

http://mestreacasa.gva.es/web/guest/inicio

https://www.pictosonidos.com/

http://www.agrega2.es/web/

https://procomun.educalab.es/es

https://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/recursos-educativos-abiertos-rea-gratis-para-todos/30610.html

https://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/recursos-educativos-abiertos-rea-gratis-para-todos/30610.html

http://www.santillana.es/ca/

http://videoseducativosonline.blogspot.com.es/

http://dcvb.iec.cat/inici.asp

https://sinonims.iec.cat/

http://www.termcat.cat/docs/docs/Bibliografia.pdf

https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/convencions/referencies-bibliografiques/criteris/index.html

https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/convencions/referencies-bibliografiques/criteris/index.html


Annex 5. Vita

Més tècnica que humanística, la meva formació i els meus interessos reuneixen

dos extrems tecnològics: uns inacabats estudis de Prehistòria i les incansables

incursions al món de la Informàtica. Professionalment, he exercit diferents funcions en

dues empreses de televisió d'àmbit local, entre d'altres. A l'actualitat sóc Tècnic en

disseny i creació multimèdia, formadora FP i, en breu, espero graduar-me en Multimèdia.

Recursos educatius infantils.openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/83285/8... ·...

Documents

Transcript of Recursos educatius infantils.openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/83285/8... ·...