Recursos en la prevenció de l'estrès. - xtec.cat · Recursos en la prevenció de l'estrès docent...

Recursos en la prevenció de l'estrès docent Disseny d’estratègies d’intervenció dels serveis educatius en situacions d’estrès docent

Jordi Casals i Saguer Llicència d’estudis – Departament d’Educació – curs 2006/2007

Recursos en la prevenció de l'estrès docent - Llicència d'estudis - Jordi Casals i Saguer.

i

Recursos en la prevenció de l'estrès docent.

Disseny d’estratègies d’intervenció dels serveis educatius en situacions d’estrès docent.

Autor: Jordi Casals i Saguer.

Supervisor: Dr. Joaquim Pèlach i Busom (Universitat de Girona).

Aquest treball és fruit d’una llicència d’estudis concedida pel Departament d’Educació durant el curs 2006/2007.

Els elements més significatius per a la intervenció psicopedagògica i recursos d’afrontament de l’estrès d’aquest treball han estat publicats al següent espai web.

http://www.xtec.cat/~jcasals/


ii

Agraïments

Voldria deixar constància de l’ajut rebut per molts professionals de diferents àmbits que han

contribuït a fer possible aquest estudi. Als professionals que m’han dedicat molt del seu temps, en

converses i entrevistes realitzades.

Sempre i, sobretot, en moments de dubtes m’han animat a continuar endavant i a facilitar-me les

eines i instruments més adients. Ben segur que aquestes orientacions han estat del tot cabdal per

la recerca portada a terme.

De manera especial voldria esmentar a la persona que ha portat la supervisió de l’estudi, Dr.

Joaquim Pèlach i Busom de la Universitat de Girona, que en totes les fases de la recerca m’ha

orientat i assessorat de manera excepcional.


iii

índex

PRIMERA PART ................................................................................................................................... 1 1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................ 2 1.1. Antecedents.............................................................................................................................. 2 1.2. Explicació del tema................................................................................................................... 4 1.3. Objectius i resultats proposats.................................................................................................. 6 1.3.1. Objectius ............................................................................................................................... 6 1.3.2. Resultats proposats .............................................................................................................. 8 2. TREBALL DUT A TERME ...................................................................................................... 11 2.1. Pla de treball........................................................................................................................... 11 2.1.1. Fases i Cronograma temporal............................................................................................. 11 2.1.2. Assessorament i Seguiment del treball de recerca............................................................. 12 2.2. Metodologia emprada. ............................................................................................................ 12 2.2.1. Esquema d’hipòtesis ........................................................................................................... 12 2.2.2. Tècnica qualitativa .............................................................................................................. 13 2.2.3. Tècnica quantitativa ............................................................................................................ 14 2.3. Descripció de l’estudi.............................................................................................................. 15 2.3.1. Presentació ......................................................................................................................... 16 2.3.2. Conceptes bàsics................................................................................................................ 17 2.3.3. L’entorn ............................................................................................................................... 18 2.3.4. Qüestionaris i escales ......................................................................................................... 19 2.3.5. L’alumnat immigrant i l’estrès docent.................................................................................. 20 2.3.6. Fitxer de recursos i estratègies en l’afrontament de l’estrès............................................... 22 2.4. Descripció dels recursos utilitzats........................................................................................... 25 3. RESULTATS OBTINGUTS..................................................................................................... 26 3.1. Presentació dels resultats obtinguts. ...................................................................................... 26 3.2. Anàlisi dels resultats. .............................................................................................................. 26 4. CONCLUSIONS ..................................................................................................................... 29 5. RELACIÓ DELS MATERIALS CONTINGUTS EN ELS ANNEXOS ....................................... 32

SEGONA PART .............................................................................................................................. 35 1. PRESENTACIÓ. OBJECTIUS I METODOLOGIA .................................................................. 36 1.1. Objectius................................................................................................................................. 37 1.2. Metodologia ............................................................................................................................ 37 2. CONCEPTES BÀSICS ........................................................................................................... 39 2.1. Elements més rellevants......................................................................................................... 39 2.2. Salut i estrès........................................................................................................................... 40 2.3. Aportacions d’autors ............................................................................................................... 43 2.4. Intervenció psicopedagògica .................................................................................................. 47 2.5. La prevenció en l’afrontament de l’estrès. .............................................................................. 50 3. L’ENTORN.............................................................................................................................. 53 3.1. El medi i els serveis educatius................................................................................................ 53 3.2. Direcció i prevenció ................................................................................................................ 56 4. QÜESTIONARIS I ESCALES................................................................................................. 58 4.1. Mesura del nivell d’estrès ....................................................................................................... 58 4.2. Instruments estandarditzats.................................................................................................... 58 4.3. Entrevistes i qüestionaris a professionals............................................................................... 59 5. L’ALUMNAT IMMIGRANT I L’ESTRÈS DOCENT.................................................................. 67 5.1. Anàlisi de la realitat................................................................................................................. 67 5.1.1. El Fet migratori .................................................................................................................... 67 5.1.2. Exploració de dades............................................................................................................ 67 5.1.3. Conclusions......................................................................................................................... 72 5.2. Estudi de l’alumnat llatinoamericà. ......................................................................................... 72 5.2.1. Descripció de la mostra....................................................................................................... 72 5.2.2. Proves psicopedagògiques utilitzades ................................................................................ 74 5.3. Anàlisi dels resultats ............................................................................................................... 76


iv

5.3.1. Fitxa tècnica núm. 1 ............................................................................................................ 76 5.3.2. Fitxa tècnica núm. 2 ............................................................................................................ 78 5.3.3. Fitxa tècnica núm. 3 ............................................................................................................ 81 5.3.4. Fitxa tècnica núm. 4 ............................................................................................................ 82 5.3.5. Fitxa tècnica núm. 5 ............................................................................................................ 83 5.3.6. Fitxa tècnica núm. 6 ............................................................................................................ 85 5.3.7. Indicacions a nivell curricular .............................................................................................. 86 6. FITXER DE RECURSOS I ESTRATÈGIES EN L’AFRONTAMENT DE L’ESTRÈS .............. 87 6.1. Estratègies en l’afrontament de l’estrès.................................................................................. 87 6.1.1. Procés de detecció.............................................................................................................. 87 6.1.2. Intervenció i assessorament ............................................................................................... 90 6.2. Guia d’utilització dels recursos ............................................................................................... 96 6.2.1. Indicacions prèvies.............................................................................................................. 96 6.2.2. Orientacions per a l’aplicació en grup ................................................................................. 97 6.2.3. Conceptes que conformen el recurs ................................................................................... 97 6.2.4. Quadre de simptomatologies .............................................................................................. 98 6.2.5. Fases en la intervenció ....................................................................................................... 99 6.2.6. Quadre de recursos i simptomatologia ............................................................................. 100 6.3. Fitxer de recursos................................................................................................................. 102 6.3.1. Respiració i relaxació ........................................................................................................ 102 6.3.2. La meditació...................................................................................................................... 106 6.3.3. Tècniques cognitives......................................................................................................... 109 6.3.4. Alimentació........................................................................................................................ 113 6.3.5. Musicoteràpia.................................................................................................................... 117 6.3.6. Massatge terapèutic.......................................................................................................... 122 6.3.7. Teràpies complementàries: Aromateràpia, Hidroteràpia, i Fitoteràpia.............................. 125

TERCERA PART .............................................................................................................................. 131 1. BIBLIOGRAFIA..................................................................................................................... 132 1.1. Obres de consulta genèrica.................................................................................................. 132 1.2. Obres de consulta específica ............................................................................................... 135 1.2.1. Alimentació........................................................................................................................ 135 1.2.2. Massatge........................................................................................................................... 136 1.2.3. Musicoterapia.................................................................................................................... 136 1.2.4. Terapies complementaries................................................................................................ 136 1.2.5. Tècniques cognitives......................................................................................................... 136 1.2.6. Meditació........................................................................................................................... 137 1.2.7. Relaxació .......................................................................................................................... 137 1.3. Obres de consulta específica pels serveis educatius ........................................................... 138 2. ENLLAÇOS........................................................................................................................... 139 2.1. Enllaços genèrics.................................................................................................................. 139 2.2. Enllaços específics ............................................................................................................... 139 2.2.1. Relaxació .......................................................................................................................... 139 2.2.2. Meditació........................................................................................................................... 140 2.2.3. Tècniques Cognitives........................................................................................................ 140 2.2.4. Teràpies Complementàries ............................................................................................... 140 2.2.5. Musicoteràpia.................................................................................................................... 140 2.2.6. Massatge........................................................................................................................... 140 2.2.7. Alimentació........................................................................................................................ 140

QUARTA PART ................................................................................................................................ 142 1. MATERIALS ......................................................................................................................... 143 1.1. Instruments estandarditzats de mesura del nivell d’estrès ................................................... 143 1.2. Models de qüestionaris i entrevistes a professionals ........................................................... 144 1.3. Exploració de dades d’immigració ........................................................................................ 148 1.4. Bateria de proves psicopedagògiques.................................................................................. 151 1.5. Indicadors del nivell d’estrès................................................................................................. 152 1.6. Concreció, anàlisi i diagnòstic de situacions laborals........................................................... 153


v

1.7. Fitxa tècnica de conceptes del recurs .................................................................................. 154 1.8. Fases de la intervenció......................................................................................................... 155 1.9. Simptomatologia de l’estrès.................................................................................................. 156 1.10. Fitxer de recursos ............................................................................................................. 158 1.10.1. Respiració i relaxació ................................................................................................... 158 1.10.2. La meditació................................................................................................................. 162 1.10.3. Tècniques cognitives.................................................................................................... 165 1.10.4. L’alimentació ................................................................................................................ 169 1.10.5. Musicoteràpia............................................................................................................... 172 1.10.6. Massatge terapèutic..................................................................................................... 176 1.10.7. Teràpies complementàries........................................................................................... 179


1

PRIMERA PART


2

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Antecedents

L’estudi portat a terme parteix de la consideració del fet d’estrès com a fenomen inherent a la

condició d’ensenyar. Les diverses condicions tant personals com professionals i de tipus social

determinen l’abast de la possible afectació en el desenvolupament personal i professional del

professorat.

En tot el procés d’ensenyament – aprenentatge les condicions de salut i els recursos personals

inherents a la pròpia persona, derivats del seu estil de vida, comporten unes implicacions

fonamentals que, amb més o menys grau, determina l’èxit o el fracàs en la tasca docent i l’atenció

adequada a l’alumnat des de la vessant de la diversitat i l’atenció a les necessitats educatives que

requereixen.

L’estrès com a resposta a certs requeriments professionals i personals. El coneixement personal

sobre l’estadi en què es troba cada persona, en relació al procés d’estrès, ajuda a la recerca de

solucions. La identificació, a partir de manifestacions quotidianes, ens portarà a la recerca de

l’equilibri. És fonamental partir de la prevenció com a funció essencial per evitar estats de

sofriment i restablir la salut com més aviat possible.

És així com el control de l’estat de l’estrès, bàsicament en el coneixement i atenció pel que fa a la

simptomatologia que se’n deriva, i la prevenció davant les conseqüències del fet de patir un grau

d’estrès més enllà del que seria assumible per la persona - docent, fan que el poder disposar de

recursos i estratègies d’afrontament sigui un dels pilars bàsics en la millora de les condicions

laborals del professorat.

El poder comptar amb la implicació efectiva i real del professorat al llarg del procés d’ajut davant

les situacions de l’estrès és del tot rellevant. Per a poder establir estratègies de prevenció i control

cal el factor de la motivació com a font de comportament voluntari amb habilitats d’autocontrol i

l’autoeficàcia, en la perspectiva de la recerca i el canvi necessari en tot el procés educatiu.

El model ecològic d’intervenció facilita el poder comprendre la importància que té per a la persona

i pel col·lectiu docent totes les interaccions que es donen a partir de les variables que es descriuen

com a fonamentals en la tasca diària, tant siguin de l’àmbit personal, social, de l’entorn...L’estil de

vida i la salut esdevenen els eixos vertebradors de tot el conjunt de sistemes de relació.

La pràctica diària docent comporta un seguit de reptes que cal analitzar, reflexionar i proposar

elements que facilitin la superació tant de les dificultats que es poden detectar en l’àrea personal,

com del mateix col·lectiu docent i l’alumnat: l’evolució personal en els diferents cicles vitals; els

variants nivells de motivació, interès i satisfacció; la capacitat per afrontar nous reptes i

transformacions socials en l’àmbit professional; la pràctica diària interactiva amb l’alumnat, la

capacitat de resolució de conflictes, el domini i la pròpia seguretat personal.


3

El que anomenem “societat” ha sofert en els darrers anys un seguit de canvis que comporten de

manera ineludible l’assumpció de noves maneres de fer i entendre els diversos col·lectius presents

a l’escola. La cohesió social esdevé element bàsic en l’acció de propostes. La participació de la

comunitat educativa és un dels elements claus en el benestar de les persones i en la consecució

de millores en l’ensenyament.

Aquesta nova situació de tipus social comporta als centres docents l’adopció de canvis en les

estratègies d’atenció a l’alumnat tant a nivell curricular com personal. El fenomen de la

globalització en aquest món canviant implica l’apropament de models fins ara desconeguts o poc

presents als centres.

L’arribada a Catalunya de persones procedents de diferents indrets, amb arrels culturals i

lingüístiques diferenciades a la llengua del país representa un gran repte pels centres educatius i,

al mateix temps, comporta el coneixement de la realitat viscuda per l’alumnat que immigra i

s’incorpora, encara que tardanament, al sistema educatiu a Catalunya.

El sistema educatiu garanteix, o ha de possibilitar, donar respostes adequades a les necessitats

que presenta l’alumnat que atén. L’aparició recent de molts nous reptes fa necessari dotar d’eines

i estratègies per fer possible aquesta atenció en una societat que en els darrers anys ha sofert un

canvi estructural important. I és, en aquest procés, on el professorat es troba més vulnerable i

exposat a patir situacions d’estrès amb simptomatologies més o menys recurrents.

El currículum, tot i ser un element de cohesió per l’alumnat, donades les circumstàncies de

presència de col·lectius amb històries acadèmiques molt diferenciades, comporta la seva

adaptació al moment evolutiu que viu l’alumnat que s’incorpora al sistema. El professorat ha de

valorar les condicions de l’entorn, les possibilitats de la comunitat educativa i fer una primera

valoració de les necessitats que l’alumnat presenta de manera global. Caldrà una bona dosi

d’adequació en la seva pràctica docent.

Aquests canvis en el fet d’ensenyar i, també d’aprendre, impliquen unes condicions diferenciades

a les que fins fa ben poc teníem com a indicadors a partir dels quals planificar les actuacions

educatives. És així com caldrà fer present en tot el procés la situació de desenvolupament

professional, personal i emocional del professorat. La prevenció davant fenòmens que comporten

estrès, el seu control i la proposta, suggeriments i estratègies hauran de ser un dels eixos

principals d’actuació dels serveis educatius.

La intervenció dels serveis educatius a partir dels grans àmbits d’acció (centres educatius,

professorat, famílies i entorn) possibilita un marc idoni, no solament per proposar i suggerir

mesures de prevenció i control de l’estrès, sinó, també, per dur a terme el seguiment del procés

educatiu pel que fa a les variables que poden condicionar la millora i la qualitat educativa.


4

El paper dels serveis educatius en el treball en xarxa amb d’altres professionals i serveis d’àmbits

diversos però complementaris possibiliten el tractament de la salut des d’una variant integral de la

persona fent especial èmfasi en aquells aspectes personals i socials que sovint no emergeixen del

tot en l’estudi de la casuística escolar. Així la planificació adreçada a la millora de les condicions

laborals dels docents parteix de la globalitat de la persona i no solament de l’esfera més

professional de la docència.

La direcció del centre educatiu exerceix un paper fonamental i irreemplaçable en tota la dinàmica

tant del punt de vista de la planificació i programació educativa com en totes les implicacions de la

comunitat educativa i, de manera molt remarcable, presenta un paper excepcional en el

seguiment i guia de les condicions de vida personals del professorat del centre.

1.2. Explicació del tema

La recerca que es presenta vol fer possible l’adopció d’un seguit d’estils de vida que millorin

considerablement la salut dels docents i comportin estratègies vàlides en l’afrontament de les

situacions d’estrès. La dotació d’instruments i estratègies adreçades als professionals dels serveis

educatius és una premissa bàsica en tota la proposta.

L’estudi del tema parteix de l’anàlisi dels blocs i elements que tendeixen a provocar l’estrès:

La pràctica docent quotidiana. Els moments en les relacions docent – alumnat i les

relacions alumnat – alumnat comporten un seguit d’incidències en la pràctica

d’ensenyament - aprenentatge i unes implicacions a nivell curricular. Se’n deriven, en

algunes situacions, importants conseqüències en la persona.

Les interrelacions entre els docents que es donen en qualsevol de les múltiples accions

educatives. Poden comportar la presència de situacions de tensió i de confrontació a

partir dels mecanismes de participació previstos en l’organització i funcionament del curs

escolar. Aquestes relacions esdevenen, sovint, de caire personal i presenten

repercussions educatives més o menys greus.

La funció de la comunitat educativa. S’estableixen moltes interaccions dels seus

components i membres de l’entorn. Apareixen aliances, enfrontaments, debilitats i

fortaleses. Aquests factors condicionen les situacions que cal resoldre i incideixen en el

procés de mediació.

L’estudi de la millora de les condicions del professorat a partir de l’aportació d’estratègies i

recursos d’afrontament de l’estrès docent parteix d’un seguit de referències presents en la vida

educativa actual:

El paper del professorat ha sofert un canvi molt considerable i la intervenció educativa

actual es sustenta de manera implícita en la capacitat que es manifesta davant l’entorn i

la interacció dels diversos components educatius.


5

Els agents presents en el sistema educatiu són, moltes vegades, font i causes

d’enriquiment en la tasca docent però poden comportar situacions d’alteracions i

dificultats greus que faciliten l’aparició de situacions d’estrès.

Els canvis en la societat i l’entorn comporten elements susceptibles de variacions en el

benestar personal i col·lectiu els quals tenen conseqüències en el procés d’ensenyament

i aprenentatge.

La prevenció incideix directament en les causes de l’estrès docent i, conseqüentment en

la millora de l’entorn educatiu. És del tot necessari tenir en compte: els components

d’ordre personal i la qualitat en l’establiment de les relacions personals, afectives, i de

grup; la capacitat d’inserció en la societat i la participació efectiva per millorar-la i

transformar-la.

El paper de la direcció com a dinamitzadora d’estratègies de prevenció en situacions

d’estrès i les implicacions organitzatives per al centre docent a partir d’un nou disseny

d’estratègies.

El procés d’estudi comporta la detecció de necessitats i els factors que condicionen i poden ajudar

a l’aparició de símptomes. En definitiva comporten l’acumulació personal que fa que aparegui

l’estrès. En tot l’anàlisi és important la descripció de situacions que es produeixen en l’àmbit

educatiu amb la finalitat de proposar estratègies i recursos que facilitin:

El reequilibri en les habilitats socials.

La prevenció global en la salut.

L’equilibri i control de la persona.

A partir de l’estudi d’aquests elements d’incidència es procedeix a la recerca de les aportacions i

suggeriments que facilitin l’adopció d’estils de vida saludables i facin possible que la persona i el

col·lectiu compti amb recursos i eines que li facilitin la prevenció i el control de les situacions que

pot arribar a sofrir directament en la persona.

L’afrontament de l’estrès des de la perspectiva ecològica que possibiliti que la mateixa persona

disposi d’eines per afrontar l’estrès incipient o més consolidat. És en aquesta perspectiva que la

intervenció dels serveis educatius en les tasques d’assessorament i orientació pren rellevància: en

l’aportació d’instruments que ajudin a l’adopció de mesures de canvi i millora professional.

Cal assenyalar que en aquesta proposta de recursos i estratègies cal una visió i aportació global

sobre diversos conceptes fonamentals en la comprensió posterior del que es proposa, com a

recurs de millora de la salut del docent, les implicacions actuals en els centres educatius i l’entorn i

els mecanismes que configuren situacions d’estrès. Així també com l’anàlisi de les possibles

conseqüències que aquest estat comporta en la pràctica educativa.

Tot l’estudi es sustenta en el paper dels serveis educatius en la seva intervenció als centres i

professorat. En la possibilitat de proposar, fer l’anàlisi de la situació i l’avaluació de processos que

comportin la disminució de l’estrès. I, sobretot, oferir orientació en les demandes concretes que es


6

presenten. Els instruments de diagnòstic i valoració que s’ofereixen són més específics de la tasca

dels professionals dels serveis educatius.

Tot i així l’estudi contempla la possibilitat de fer ús dels recursos i estratègies mitjançant un format

àgil i entenedor adreçat al professorat de manera indicativa. Es tracta d’acostar de manera

efectiva les eines necessàries perquè sigui el mateix professorat que en pugui fer ús. Si bé, és

cert, que en molts dels casos caldrà partir d’unes orientacions i un assessorament directa per part

de professionals.

1.3. Objectius i resultats proposats.

1.3.1. Objectius

La relació d’objectius que es presenta, a partir de l’agrupament en tres grans àmbits (general,

específic i sectorial), posa de manifest la necessitat de planificar acuradament allò que es vol

proposar. Partir de les finalitats a realitzar per tal de fer possible uns resultats objectivament

descrits.

A. Objectiu general Fer possible el disseny d’aportacions des de la vessant dels serveis educatius que ajudin a la millora de la pràctica educativa.

En un primer bloc es ressalten aquells elements que afecten a tot el sistema educatiu, tant els

components del centre docent com els diversos professionals que intervenen en l’atenció de les

necessitats educatives, bé siguin detectades o per a fer el diagnòstic i proposta de tractament en

la diversitat.

En un segon bloc es concreta la importància del suport i de la prevenció professional i els

mecanismes de control de l’estrès tant per la persona docent com per al fet educatiu en general.

En un tercer bloc s’estudien els mecanismes que comporten l’estrès en el docent a partir de

diverses situacions descrites i es proposen accions envers la salut personal i professional així com

les repercussions en el sistema educatiu.

B. Objectius específics Desenvolupar competències personals i col·lectives per a poder millorar el benestar i la salut.

Elaborar i proposar recursos i estratègies per a gestionar la vida quotidiana i escolar de forma més saludable.

Dissenyar i proposar estratègies tant d’assessorament, orientació i formació a nivell dels serveis educatius.

Facilitar estratègies d’intervenció a la direcció del centre com element de cohesió.


7

Millorar les propostes d’actuació a nivell d’entorn i pel que fa al procés d’ensenyament i aprenentatge.

La importància que té el poder disposar de recursos d’aplicació individual i grupal per l’afrontament

de l’estrès comporta la necessitat d’elaborar propostes detallades que facin possible tant la seva

pràctica immediata com que possibilitin la reflexió i anàlisi a partir de l’estudi del recurs.

La intervenció dels serveis educatius es fonamenta en diversos àmbits d’actuació. El poder

comptar amb estratègies descrites, recursos d’intervenció, propostes de diagnòstic ajuda de

manera eficaç la pràctica diària en l’assessorament educatiu.

El fet de dissenyar un seguit de recursos d’afrontament de l’estrès ajuda a la direcció del centre

en la disposició d’estratègies que facin possible l’assumpció d’hàbits i estils de vida més saludable

els quals comporten una millora en la resolució positiva dels conflictes que tant de manera

individualitzada, com col·lectiva, es produeixen en totes les interaccions de la comunitat educativa.

C. Objectius sectorials C.1. Nivell general: direcció i docents de centres educatius


S’indica de manera explícita el fet de desenvolupar competències personals que ajudin al grup i a

l’equip en la seva tasca docent. La perspectiva de funcionament parteix de la importància cabdal

al col·lectiu i la millora en el benestar i la salut. Així es porta a terme la prevenció de l’estrès en la

tasca docent i en la persona. Facilitarà també la tasca de direcció en el sentit de cohesió de grup.

C.2. Nivell serveis educatius Dissenyar i proposar estratègies tant d’assessorament, orientació i formació a nivell dels serveis educatius.

Adreçat de manera específica als serveis educatius i en referència a les tasques de

psicopedagogia. Comporta l’anàlisi d’instruments i eines d’aplicació en diverses situacions

escolars. Tant pel que fa a factors de l’estrès com a la prevenció i reequilibri d’algun dels factors

que per diverses circumstàncies cal un tractament o bé individualitzat o de grup.

C.3. Nivell de la comunitat educativa Millorar les propostes d’actuació a nivell d’entorn en referència al procés d’ensenyament i aprenentatge.

Implica l’assumpció de que hi ha varis factors que intervenen en la resolució positiva del procés

d’ensenyament i aprenentatge. Les fortaleses i debilitats del sistema es troben moltes vegades en

el si del mateix entorn. La prevenció i afrontament de l’estrès en els components de la comunitat

esdevé essencial per adoptar mesures adequades en la correcta planificació educativa.


8

1.3.2. Resultats proposats

En la planificació de l’estudi es parteix d’un context concret a partir del qual es dissenyen els

recursos i estratègies d’intervenció en qualsevol de les situacions d’afectació que tenen com a

indicador l’afrontament de l’estrès. Crec que és rellevant esmentar els elements que configuren

aquest context i que donen valor a la justificació de la proposta de resultats.

Elements de configuració presents en el disseny d’estratègies i recursos:

La salut com a component integrat per diferents aspectes personals i socials.

La intervenció dels serveis educatius en el treball en xarxa.

El paper dels serveis educatius en el suport al docent, a l’alumnat, a les famílies i a

l’entorn.

La valoració de la importància de la cohesió social en l’àmbit de l’aprenentatge.

Els factors que generen estrès i que incideixen en el model d’ensenyament.

La demanda d’atenció per part dels docents en quant a les fonts d’estrès.

La participació de la comunitat educativa en el benestar de les persones i en la

planificació de millores per l’ensenyament.

La intervenció de la direcció en el funcionament del centre i les implicacions a nivell de

comunitat educativa.

D. Resultats a nivell general Concretització de les situacions que comporten l’estrès i guia de salut d’afrontament

individual i col·lectiu.

Elaboració d’estratègies i recursos de salut en l’afrontament de l’estrès.

Elaboració d’estratègies i recursos; disseny d’assessorament i proves de diagnòstic i

screening.

Un dels elements rellevants en l’estudi és l’anàlisi de les situacions susceptibles de comportar

estrès en el professorat. Així és del tot imprescindible concretar en quins dels espais de relació es

produeixen més fortament les contradiccions amb la persona i el grup. I, de manera força

immediata, pot aparèixer la sensació d’estrès que, s’agreuja amb simptomatologia i quadres de

possible alteració de la salut.

Per afrontar amb més èxit les demandes que provenen d’entorns de patiment personal amb estrès

cal planificar la intervenció a partir de recursos i estratègies elaborades. Al mateix temps, el

professional dels serveis educatius necessita, també, les fonts de reflexió per poder analitzar i

concretar l’orientació més adient a cadascuna de les demandes personals i/o col·lectives.

E. Resultats a nivell específic El treball de suport a la tasca docent que realitzen els serveis educatius comporta la realització

d’accions planificades a partir de les demandes dels centres educatius i, també, de la valoració i

anàlisi de la situació i de l’entorn per part dels agents que treballen en xarxa.


9

E.1. Sistema educatiu en general El poder disposar d’un material sobre la temàtica de l’estrès i la prevenció que faci

possible l’aplicació de les propostes a nivell individualitzat i col·lectiu.

L’aplicació de les mesures de prevenció de l’estrès s’adrecen a la millora de tot el procés

educatiu donat que conformen un seguit de conflictes i problemàtiques presents a

l’entorn.

La disminució del trastorn, malalties i alteracions de tipus psicosomàtic ajuda

notablement en la concepció de la dimensió d’una educació qualitativa.

La utilitat de les propostes descrites van encaminades a enfortir les actuacions en cadascuna de

les situacions en que es poden donar símptomes d’estrès produïts per causes variables tant a dins

el mateix entorn educatiu com social i de relació. La prevenció esdevé cabdal en tot el procés de

superació de les dificultats. Es facilita el control d’aquells aspectes que fan minvà les defenses de

la persona i comporten l’aparició de l’estrès.

Al mateix temps cal incidir en la vessant de millora de les condicions de treball del professorat que

a curt termini implica una major dedicació qualitativa a l’alumnat. No solament de millora personal,

que en si mateix ja seria un resultat molt acceptable, sinó també en l’optimització dels recursos

col·lectius que es donen en els centres docents.

E.2. Serveis educatius El recull de material de proves de diagnòstic, screening facilita la tasca de diagnòstic i

valoració dels casos d’intervenció.

La guia de salut contribueix a la formació dels professionals com a font de consulta i

reflexió.

El poder disposar de propostes, estratègies, eines, recursos, suggeriments adreçats als

centres educatius i al professorat crea el medi adequat i la disposició d’intervenció

qualitativa en el marc dels serveis educatius.

El disseny de mesures referides a les demandes en situacions d’estrès facilita el poder

intervenir a partir d’una planificació proposada.

Els serveis educatius contribueixen a facilitar canvis qualitatius i moltes de les seves contribucions

es donen a partir de la funció de treball en xarxa. Tot i així poder comptar amb professionals que

disposin d’eines, recursos i estratègies adequades per fer front a possibles situacions d’alteració

en la persona, dificultats i aparició de conflictes en el grup... implica el poder disposar d’elements

objectius d’aplicació i tractament.

La planificació més enllà del professional que intervé en un centre docent i la capacitació de

l’equip és del tot necessària per poder assolir els reptes actuals que es produeixen en el si de la

institució educativa. Les demandes del professorat, direcció i comunitat educativa han anat variant

molt considerablement en els darrers temps, tot passant d’aspectes de tipus curricular i atenció a

la diversitat a d’altres inquietuds de millora de la salut personal i col·lectiva per fer possible una

millora real en la pràctica docent i, per tant, d’atenció molt més qualitativa a l’alumnat.


10

E.3. Direcció i professorat La possibilitat d’acceptació de les demandes relacionades amb situacions de conflicte i

estrès.

El fer possible concretar les mesures adients des dels serveis educatius de la zona

facilita l’afrontament en les situacions d’estrès.

Es compta amb la possibilitat d’assessorar en la diversitat i en la millora i benestar de les

persones del medi educatiu.

Es disposen d’estratègies i recursos de consulta detallats.

El paper de la direcció vist com a element aglutinador del grup humà que composa un centre

docent amb tots els seus components i estaments és una de les tasques més delicades que té

encomanada la direcció del centre. És en aquesta perspectiva que es demanda eines d’atenció a

situacions que, aparentment, van molt més enllà de la planificació curricular i l’organització

educativa.

La direcció necessita, també, un espai d’atenció personalitzat on poder reflexionar i analitzar totes

les interrelacions que es produeixen a l’entorn del centre educatiu. Per poder plantejar propostes

enriquidores a l’equip educatiu cal un treball previ d’assessorament i orientació. És des d’aquesta

perspectiva que es faciliten estratègies i recursos per afrontar aquelles situacions d’estrès, amb

més o menys intensitat, amb més o menys simptomatologia, amb més o menys alteracions, però

que en la pràctica diària podrien distorsionar qualsevol de les dinàmiques proposades per la

direcció i afectaria els objectius essencials d’atenció a l’alumnat.


11

2. TREBALL DUT A TERME

2.1. Pla de treball

2.1.1. Fases i Cronograma temporal

Fase prèvia: Intervenció psicopedagògica i Formador Programa de Salut a l’Escola,

durant el període 1991-2006.

Fase planificació de l’acció (setembre 06): treball conjunt amb el supervisor de la recerca

amb l’objectiu de definir i establir les línies d’actuació, les fases de recerca i investigació

així com les accions a partir de la metodologia definida.

Fase inicial d’investigació (setembre - desembre 06): Consulta d’experts de la universitat;

Consulta bibliogràfica i de les fonts de coneixement sobre la temàtica de l’estudi;

Consulta a professorat com a docent – persona; Consulta específica a Direccions de

centres educatius; Sessions individualitzades de recerca envers la detecció de situacions

d’estrès; Incorporació al format de l’estudi d’experiències portades a terme en la fase

prèvia en grups de docents i seminaris de formació; recerca quantitativa d’alumnat

immigrant.

Fase de sistematització (gener - març 07): Recollida de dades i investigació envers els

eixos descrits com a fonts possibles de l’estrès; Iniciació a la síntesis de les experiències

de recerca, envers el professorat i direcció educativa; Intensificació de la tècnica

qualitativa; Elaboració del marc d’utilització d’estratègies i recursos i investigació de les

fonts de coneixement de cadascun d’ells, adreçats al professorat i direcció; anàlisi de

dades.

Fase d’aplicació a la intervenció dels serveis educatius (abril - juny 07): Elaboració

d’estratègies adreçades a l’assessorament i estratègies per a consulta del professorat i

direcció; elaboració d’estratègies i recursos d’afrontament de l’estrès per a la utilització

individual i col·lectiva; determinació de les fonts de coneixement més adients; estudi

sobre proves de diagnòstic i screening per utilització dels serveis educatius; recerca

quantitativa sobre l’alumnat immigrant; anàlisi de dades; planificació tècnica de la plana

web.

Fase de conclusió (juny – setembre 07): Elaboració de la síntesis dels apartats descrits;

Valoració i anàlisi de les dades quantitatives i qualitatives; Concreció de resultats;

Confecció del fitxer de recursos d’afrontament de l’estrès docent; disseny de propostes

d’intervenció i assessorament; recollida de proves contrastades de diagnòstic i screening;

elaboració i confecció de la plana web; elaboració de la documentació final i memòria.


12

2.1.2. Assessorament i Seguiment del treball de recerca

L’estudi s’ha portat a terme sota la supervisió del Dr. Joaquim Pèlach de la Universitat de Girona.

La seva participació en l’assessorament en totes les fases descrites ha estat decisiva. Cal

esmentar que he comptat en tot moment amb la seva dedicació plena i excel·lent. L’orientació

portada a terme ha estat definitiva en l’elaboració de tota la recerca.

Pel que fa al seguiment del treball ha estat continuat al llarg de tot el curs. Les sessions de treball

programades que s’han mantingut amb el supervisor tenien caràcter inicial periòdic mensual com

a planificació fixada. Tot i que cal indicar que s’han portat a terme altres reunions de treball

esporàdiques mensualment. La qual cosa ha comportat que moltes de les reunions de treball

tenien una periodicitat quinzenal.

La metodologia emprada en aquestes reunions feia referència a l’enviament dels temes i aspectes

d’assessorament i orientació de manera prèvia. Posteriorment en la trobada presencial es

procedia al debat, orientació, consulta sobre els temes previstos, seguiment i anàlisi dels resultats

de la recerca. Les conclusions i criteris per a la continuïtat de la recerca constituïen un apartat

d’especial importància pel seguiment i elaboració de l’estudi.

La seva tasca orientadora en la configuració de la metodologia a emprar ha fet possible avançar

en totes les fases planificades de la recerca. L’assessorament sobre les fonts bibliogràfiques i de

consulta ha permès comptar amb un alt nivell de fonts de coneixement sobre la temàtica a

desenvolupar. I la possibilitat de consultar diverses fonts i experts en la matèria.

L’elaboració dels informes de seguiment i informe final han estat, també, motiu per debatre

conjuntament sobre la recerca i planificar la seva continuïtat més idònia. Especialment cabdal ha

estat l’assessorament del supervisor a partir del document final elaborat. La documentació final de

la recerca i la memòria final han comptat, també, amb el seu assessorament així com el disseny i

contingut del text per a la plana web elaborada.

2.2. Metodologia emprada.

2.2.1. Esquema d’hipòtesis

La consideració del marc escolar com una forma de relació sistèmica entre els diferents

components de la comunitat educativa.

El fet d’ensenyar comporta un seguit d’implicacions a partir dels comportaments humans

que es manifesten.

L’estrès s’integra en la mateixa persona, és intrínsec a la seva condició emocional i

afectiva.

La concepció global de la persona: les diverses situacions percebudes i viscudes de

manera evident es complementen amb els factors ocults de cadascun.


13

És cabdal la importància que té en tota la recerca les aportacions dels docents i el recull

de les demandes per determinar les estratègies més adients.

Les funcions i el paper dels serveis educatius en l’anàlisi de les situacions d’estrès, el

diagnòstic i la intervenció comporten millores qualitatives en tot el procés.

Per a la realització d’aquesta recerca ha estat necessari combinar diverses tècniques

d’investigació. Per una banda la recerca de dades i documentació per tal de conèixer quina és la

realitat general entorn la temàtica de l’estrès i els components que condicionen en el marc

educatiu. A més ha estat necessària la recerca de dades específiques en referència a les

possibilitats d’afrontament de l’estrès així com els mecanismes d’ús emprats.

Ambdues recerques han estat molt útils des de la vessant d’obtenir documents de referència de

molta qualitat i precisió. Tot i així també ha estat útil per descobrir la dificultat per obtenir dades i

documents en referència específica al món educatiu i adreçats al professorat. Al mateix temps cal

precisar que les dificultats han estat molt importants davant la recerca d’elements concrets

adreçats als professionals dels serveis educatius en la seva tasca d’orientació i intervenció.

Aquest fet ha esperonat la recerca en el sentit de pensar i dissenyar fonts alternatives que

s’aproximin molt més a les necessitats que es detecten. I, portar a terme una recerca intensa, en

les fonts de coneixement per tal d’obtenir instruments estandarditzats que fossin útils als

professionals dels serveis educatius en el procés de diagnòstic. A partir d’aquesta documentació

s’han dissenyat, també, materials per a la recollida de demandes; recollida de fets observables i

d’orientació en el procés de la demanda d’intervenció.

És del tot necessari ressaltar l’enriquiment produït a partir del treball interdisciplinari en moments

de seguiment i reordenació de la recerca i la consulta de professionals d’entorn divers. El paper

fonamental desenvolupat en la supervisió de tot el procés d’estudi.

Per a realitzar la diagnosi de la realitat situacional de l’estrès en el professorat i l’entorn educatiu

s’han emprat tècniques qualitatives i quantitatives.

2.2.2. Tècnica qualitativa

Com a tècnica qualitativa s’ha escollit l’entrevista a professionals amb un guió tancat per recollir de

manera espontània i lliure les opinions i valoracions a l’entorn del tema. I l’entrevista oberta amb

un guió per temes amplis per a poder analitzar el discurs de cadascun dels professionals tot

observant el grau de les respostes i la seva intensitat.

Les entrevistes dissenyades han servit per conèixer de manera general la realitat de les situacions

d’estrès en els centres educatius i de manera específica les entrevistes obertes han ajudat a

especificar-ne les demandes més rellevants que calia donar resposta.

Els qüestionaris s’han estructurat en dos grans blocs per facilitar les aportacions dels

professionals entrevistats: les entrevistes obertes entorn la dinàmica del centre educatiu, les


14

relacions amb el professorat i la comunitat i els moments que poden generar estrès així com les

seves conseqüències en el procés d’ensenyament aprenentatge; la part del qüestionari tancat ha

servit perquè els professionals analitzessin en conjunt el fenomen de l’estrès i fessin les

aportacions i suggerències més adients per poder prevenir i controlar l’estrès.

Els objectius que es pretenien amb aquestes entrevistes i qüestionaris a professionals es poden

concretar en els següents: Facilitar l’aportació dels professionals docents per poder elaborar estratègies i recursos

per cadascuna de les situacions susceptibles de provocar estrès: Pràctica docent

quotidiana; Interrelacions entre els docents i en la mateixa comunitat.

Aconseguir la detecció de necessitats professionals envers l’estrès.

Concretar les necessitats més immediates i proposar elements de suport i orientació.

Pel que fa al perfil dels professionals he utilitzat unes variables que acostessin uns resultats el

més objectius possible i la riquesa en les respostes: àmplia experiència docent més de 10 anys;

àmplia experiència en direcció més de 10 anys; docents de diferents etapes educatives (PRI i

SEC); realitats socials contrastades.

L’anàlisi qualitatiu mostra el problema a través de la participació activa i oberta dels protagonistes:

coneixement d’experiències a través de la interacció; comprensió de la realitat; observació de la

persona en situacions de vida real i quotidiana. Aquests components fan que es disposi de molta

informació en profunditat.

2.2.3. Tècnica quantitativa

Un dels elements presents en totes les respostes als qüestionaris i entrevistes realitzades ha estat

la preocupació enorme pel fet que comporta la presència d’alumnat immigrant a les aules de les

etapes educatives a Catalunya. Més enllà de les qüestions de caràcter curricular i de tipus social

s’ha mostrat la preocupació davant aquest fet com un dels indicadors més punyents d’estrès en el

professorat.

Com a indicadors precisos del fet immigratori al centre educatiu s’assenyalen el nivell de

competències de l’alumnat; el nivell en les habilitats i aptituds escolars; el grau d’intel·ligència; el

procés i la història acadèmica viscuda anteriorment per l’alumnat immigrant. Aquestes demandes

han comportat la recerca objectiva per intentar donar resposta a aquest fet que, previsiblement,

implica augment de l’estrès en el professorat.

Com a tècnica quantitativa s’han utilitzat dades significatives aportades a partir de les proves

psicopedagògiques a una població àmplia i significativa d’alumnat de primària i secundària.

L’anàlisi detallat dels resultats ha permès aproximar-se al perfil que presenta l’alumnat provinent

de la immigració, a la seva arribada a les escoles de Catalunya.


15

S’ha portat a terme, en primer lloc la recerca de documentació sobre la temàtica d’immigració

educativa. En segon lloc l’exploració de dades de població més indicatives per poder comprendre

la dimensió actual sobre la presència de persones estrangeres al país. L’objectiu immediat és

basar-nos en referents contrastats a partir d’organismes diferents per tal d’extreure conclusions

objectives.

En totes les dades més significatives sobre la immigració, d’organismes oficials, es constata

l’augment considerable de la població estrangera a Catalunya en els darrers anys. L’anàlisi a partir

de les fonts oficials ens permet observar tant el nombre com els col·lectius a que pertanyen així

com l’evolució en els darrers anys.

L’anàlisi de les dades conclou que la immigració ha crescut notablement els darrers anys i de

manera molt significativa a partir del 2000. El col·lectiu que més sobresurt pel nombre de persones

és el llatinoamericà. Aquest ha estat el col·lectiu considerat com a referent en l’estudi quantitatiu.

La mostra objecte d’estudi és del tot diversa tant en la seva procedència (rural, urbana) com en les

situacions familiars (més o menys normalitzades) com en les condicions d’escolarització i

professorat que atén les seves necessitats educatives. La seva escolarització es porta a terme en

centres estatals.

Les dades de concreció de la mostra utilitzada són: 420 alumnes; etapes educatives: educació

infantil, 5 anys; educació primària 2n i 6è curs; educació secundària, 2n curs; alumnat

llatinoamericà; zona d’aplicació Red educativa Región nord oriental del Marañón - Perú;

Universitat de referència: Cajamarca.

Les proves aplicades fan referència a la mesura de diferents factors d’importància cabdal en

l’apreciació de les condicions de l’aprenentatge i les capacitats. Així es seleccionen proves que

mesuren la intel·ligència, les aptituds escolars, els conceptes bàsics previs. L’objectiu és la

comprovació de l’estat actual i les capacitats de l’alumnat susceptible d’immigrar al país. I la

comprovació referent a l’estat en què el professorat troba aquests alumnes a les aules de

Catalunya.

Les proves estandarditzades aplicades a la població escolar descrita han estat les següents:

WISC; PMA; TEA 1, TEA 2, TEA 3; CARAS; FROSTIG; Proves psicopedagògiques

individualitzades de Montesinos.

2.3. Descripció de l’estudi.

La recerca que es presenta vol fer possible l’adopció d’un seguit d’estils de vida que millorin





16

El format pretén ser àgil i que faci possible la reflexió de cadascun dels apartats de manera

individual tot i que conserva la seva globalitat en tot el document. Es presenta el document

redactat en format dossier i en aplicació web. Considero imprescindible, en l’actualitat, que la

informació estigui disponible en la xarxa donades les característiques actuals d’ús.

L’elaboració dossier s’ha portat a terme a partir de l’objectiu de facilitar la seva lectura i

de procurar que el lector interessat en la temàtica que es descriu es trobi elements

d’anàlisi i, també, de conceptualització. És en aquest format on s’introdueixen materials

amb la finalitat de que els serveis educatius puguin disposar d’instruments adreçats a la

diagnosi i tractament de les situacions que es demanen.

Es destaca l’elaboració i presentació en format web en el marc actual de les tecnologies

de la informació, si bé cal anotar que la seva elaboració ha estat dificultosa tant en la part

més tècnica de construcció web com en la composició dels textos que pretenia

s’inscrivissin en escrits de compilació. La dificultat en aquest format esdevé en redactar

el coneixement de manera concisa que facilita una lectura comprensiva més ràpida que

en d’altres formats.

L’estudi s’estructura en diferents blocs que es complementen per fer possible la seva comprensió i

aplicació en les situacions que es descriuen com a més pròpies de la vida quotidiana escolar.

2.3.1. Presentació

Aquest és un apartat que centra el tema i presenta els antecedents bàsics a partir dels quals es

dissenya tota la recerca. La importància del concepte de salut integral en la persona s’intueix com

a premissa bàsica de tota l’acció.

Els objectius de la recerca es presenten a partir de tres grans nivells: docents i direcció de centres

educatius; serveis educatius; comunitat educativa. Si bé de manera conceptualitzada més que

fraccionada. La intenció és la d’assenyalar que en tota intervenció és convenient l’anàlisi

individualitzat d’alguns aspectes sense obviar la generalitat en tot el procés. És a dir, els objectius

redactats conformen tots ells la visió global del procés educatiu en el seu conjunt.

Pel que fa a la metodologia es descriuen les principals tècniques emprades: qualitativa i

quantitativa. I la recerca d’instruments adreçats als serveis educatius.

Es precisa la manera com s’ha portat a terme la recollida de dades a partir del perfil dels

professionals i les entrevistes i qüestionaris utilitzats per tal de fer el tractament de la

informació i l’anàlisi d’aquestes dades. És així com es parteix de l’aportació de

professionals envers els moments, situacions i demandes sobre la temàtica d’estrès.

Es detallen els instruments seleccionats per fer possible l’anàlisi de dades a partir de

proves psicopedagògiques a l’alumnat immigrant. Una de les causes assenyalades amb

més preocupació i intensitat pels professionals en les situacions d’estrès docent.


17

Es proposa la utilització de materials de recollida de dades davant les demandes dels

centres educatius als professionals dels serveis educatius i s’analitzen eines

estandarditzades d’ús més recomanable.

Es confecciona la guia de salut amb materials específics per a l’afrontament de l’estrès i

la seva aplicació i ús més eficient. Es faciliten elements per a l’anàlisi, reflexió i ampliació

del recurs.

2.3.2. Conceptes bàsics

Elements més rellevants

Salut i estrès

Aportacions d’autors

Intervenció psicopedagògica

La prevenció

La recerca s’adreça a l’estudi de diferents aspectes considerats essencials en el

desenvolupament d’estratègies d’afrontament de l’estrès docent: Salut i estils de vida; condicions

d’intervenció docent; intervenció psicopedagògica dels EAPs en matèria d’assessorament;

prevenció com a model de control de l’estrès.

El marc conceptual és bàsic per a la comprensió de tota la proposta d’aplicació en tot el sistema

educatiu. Cal partir d’aquells aspectes de comprensió teòrica per fer possible l’aplicació adequada

dels recursos i eines que es detallen. És important la lectura prèvia d’aquests conceptes que

conformen l’eix a parir dels quals s’elaboren les propostes d’intervenció.

En aquesta apartat es descriuen els conceptes de salut i estils de vida saludables i la seva relació

en les situacions d’estrès. Així mateix es parteix del fet d’estrès com a element present en la

societat actual i que imprimeix, en certes dosis, positivació en la vida quotidiana.

S’analitzen els factors i les conseqüències que poden tenir els estats viscuts d’estrès en aquelles

persones susceptibles de patiment. La implicació en certs estats emocionals i afectius. I la

importància que se’n deriva pel col·lectiu docent.

Les aportacions d’autors diversos ajuden a l’anàlisi i comprensió del fet mateix de l’estrès.

S’indiquen autors procedents de diversos àmbits d’actuació, no solament l’educatiu, per fer palesa

la importància que el terme té en la societat actual. S’aporten les referències per analitzar amb

més profunditat la temàtica.

La intervenció psicopedagògica dels serveis educatius comporta l’actuació en diferents àmbits

(alumnat, docents, entorn, família) es fa referència a les implicacions que comporta la mateixa

actuació. La infància i adolescència com a possibles font i subjectes d’estrès.

La necessitat de control davant la simptomatologia de l’estrès comporta plantejar i descriure la

prevenció com a aspecte bàsic d’actuació. Així es poden establir un seguit de fonaments i principis


18

a partir dels quals la persona crea les seves pròpies condicions saludables. En aquesta

perspectiva el disseny d’estratègies parteix de l’anàlisi i reflexió de les habilitats i recursos

personals i de les fonts externes generadores d’estrès.

El tractament de l’estrès comporta disposar de recursos i estratègies per afrontar-lo amb

possibilitats d’èxit. Es proposen elements per fer possible el disseny d’actuacions en la intervenció

individual i col·lectiva davant el patiment de l’estrès.

2.3.3. L’entorn

El medi i els serveis educatius

Direcció i prevenció

La importància del medi en tot el procés d’ensenyament – aprenentatge és, avui en dia, cabdal, en

la definició del model educatiu i en l’aplicació de mesures rellevants que actuïn de vertaders

compensadors en el tractament de la diversitat i en la resposta a les necessitats educatives, de tot

caire, que es presenten en el centre educatiu. El paper de la direcció és fonamental i la intervenció

dels serveis educatius de zona conformen un seguit de possibilitats en la millora de la qualitat

educativa.

La situació en la societat actual comporta l’establiment de molts canvis en els centres educatius i

molts reptes en el mateix sistema educatiu. Entre els elements que incideixen de manera notable

en la pràctica diària i en la vida quotidiana de la societat es poden considerar les relacions entre

els seus components, les demandes que sorgeixen dels col·lectius de recent incorporació al país i,

sobretot, el paper de la direcció.

Elements d’incidència en la vida quotidiana de l’entorn el configuren alguns indicadors de recent

incorporació: l’arribada forta de la immigració; l’augment de relacions de caràcter dificultós; la

globalització en un món canviant; les desigualtats socials, econòmiques i personals; les eines de

comunicació i informació, entre d’altres.

El centre educatiu planifica les actuacions més adients per donar la resposta més adequada a les

necessitats educatives que presenta l’alumnat. Els instruments i recursos disponibles en el centre

seran cabdals en la consecució dels objectius proposats per l’equip. És, en aquest context, que la

realitat de l’entorn fa palesa la necessitat de disposar d’eines i serveis que recolzin la tasca

didàctica i educativa del professorat.

El professorat en els centres educatius viu, actualment, situacions molt diverses pel que fa a la

professionalitat de les seves actuacions: no solament l’aplicació curricular dels coneixements

programats és la seva tasca única: les relacions de tipus social i personal i l’acolliment d’alumnat

molt divers amb necessitats diferents comporta, de vegades, una alta dosi d’ansietat que, si no és

tracta esdevé amb simptomatologia per estrès.


19

La tasca dels serveis educatius ha anat canviant de manera semblant a la del professorat. Al llarg

del temps s’ha passat d’una atenció al voltant de la diversitat i necessitats educatives més greus a

un ampli ventall d’intervencions en diferents àmbits i sectors. L’atenció a les necessitats

professionals i personals del professorat és del tot necessària donades les circumstàncies dels

centres educatius. El poder facilitar elements de reequilibri personal influeix de forma directa en

l’aplicació de la metodologia didàctica a les aules.

La descripció d’uns eixos en la perspectiva de poder apreciar el grau i intensitat de l’estrès ajuda a

proposar la metodologia d’anàlisi, diagnòstic i tractament que caldria planificar. Els serveis

educatius poden intervenir de manera col·lectiva o individual davant aquelles situacions paleses

d’estrès. Si bé de manera organitzada a partir d’instruments d’anàlisi i valoració.

El paper de la direcció del centre educatiu esdevé cabdal per la bona marxa del sistema educatiu,

del procés d’aprenentatge de l’alumnat i sobretot, en la cohesió positiva de l’equip de docents que

configuren una part de la comunitat educativa.

Les funcions de la direcció poden ser molt variades i més o menys complexes. Tot i així el facilitar

elements que ajudin al grup de professorat en la seva tasca docent és un dels elements cabdals.

Al mateix temps és un referent en totes les situacions que comporten comportaments i conductes

irruptives, tant per part dels components del centre educatiu com per elements de l’entorn mateix.

Cal una atenció acurada i precisa a la direcció del centre donades les circumstàncies que es viuen

en el si mateix de la institució escolar. El recolzament personal i emocional facilita que la persona

de la direcció es senti recolzada i atesa en aquells aspectes de preocupació i dubtes en

alternatives. El recolzament professional en eines i instruments que coajudin a la dinàmica de grup

tant en el professorat, alumnat com a les famílies presenta una necessitat d’immediatesa.

En aquest sentit és imprescindible l’estudi elaborat per l’equip del Dr. Joan Teixidor, 2004 (UdG),

“Àmbits d’actuació dels directius”: referent a les actuacions atribuïdes a la direcció en què es

posen de manifest els grans àmbits d’incisió per part de la direcció.

La prevenció del possible estrès docent que manifesta el professorat seria una de les altres

tasques que es proposa en l’estudi com a referent a la direcció del centre amb l’assessorament

dels serveis educatius. Es tracta de facilitar eines a la direcció del centre per fer possible la

intervenció en alguns casos individuals i col·lectius que apareixen al llarg del curs escolar. Ben

segur que la prevenció incidirà en el control de la simptomatologia de l’estrès i, per tant, en la

millora de la tasca docent a les aules.

2.3.4. Qüestionaris i escales

Mesura del nivell d’estrès

Instruments estandarditzats

Entrevistes i qüestionaris


20

Metodologia qualitativa

Concrecions

Model de qüestionaris

Aproximació a resultats

Per a mesurar el nivell d’estrès laboral es fa necessari l’avaluació en els docents a partir de dades

i instruments que valorin el seu estat actual, les possibles causes de l’estrès i els efectes que

provoca. Amb la finalitat de que vagin dirigides a proposar un seguit de mesures d’ajut individual

per a la superació de les dificultats.

En aquesta tasca els serveis educatius poden intervenir de manera directa en la valoració i

exploració a partir d’instruments d’avaluació inicial indicats per conformar el perfil i el nivell d’estat

saludable d’una persona. El recull que es presenta, d’instruments estandarditzats, vol contribuir a

la tasca de facilitar la recerca d’aquestes eines.

La utilització de qüestionaris facilita l’anàlisi qualitatiu a partir de les entrevistes a professionals

fent possible la concreció de les necessitats i problemàtiques que cadascun percep com a font

d’estrès. L’objectiu primordial és comprendre la realitat present en l’àmbit docent a partir de les

idees, suggeriments, actituds de les persones com a mostra.

S’especifica el perfil dels professionals, situacions descrites susceptibles d’estrès i demandes i

valoracions a l’entorn de la temàtica. Tot, al voltant del model obert i tancat dels qüestionaris que

es presenten.

Cal esmentar que en l’anàlisi de les respostes s’obté gran quantitat d’informació: relativa a la

temàtica d’estrès però també a d’altres temàtiques presents al centre educatiu i que preocupen de

manera important als professionals. Es comprova la necessitat constant de poder disposar

d’espais que facilitin la intervenció dels serveis educatius directament amb el professorat a partir

de demandes que s’interfereixen en l’àmbit que anomenaríem de vida personal.

2.3.5. L’alumnat immigrant i l’estrès docent

Anàlisi de la realitat

El fet migratori

Exploració de dades

Conclusions.

Estudi de l’alumnat llatinoamericà

Descripció de la mostra

Proves psicopedagògiques utilitzades

Anàlisi de resultats

L’atenció educativa i les mesures que cal adoptar per atendre l’alumnat immigrant és un dels

aspectes més rellevants que manifesten els docents en les causes d’estrès. L’arribada important


21

d’alumnat immigrant als centres docents ha comportat diverses situacions que han d’afrontar els

docents i que suposa adoptar maneres de fer molt diverses. Al mateix temps la comprensió del

mateix fet immigratori i dels trets rellevants de l’alumnat nouvingut condiciona els resultats

obtinguts.

En l’anàlisi dels qüestionaris i entrevistes es descriuen fets lligats a la immigració i que denoten

voluntat d’atenció adequada a l’infant i adolescent present a les aules però desconeixement de la

història d’aprenentatge prèvia a l’arribada al país. I, sobretot, desconeixement de les condicions

psicopedagògiques adquirides que presenten aquests alumnes una vegada entren a les aules.

L’estudi del fet migratori facilita la comprensió de la situació actual davant la temàtica immigratòria

al país. L’anàlisi de dades objectives mostra la importància que aquest fet té en la societat actual.

L’augment considerable de la incorporació d’alumnat immigrant a les aules de les diferents etapes

educatives, esdevé per les dades disponibles actuals, amb caràcter irreversible. Si bé cal

esmentar que, moltes vegades, incideixen en zones geogràfiques concretes i en sectors de

població determinats.

L’evolució de la presència d’alumnat immigrant es concreta, de manera constant en un major

nombre de persones procedents del col·lectiu llatinoamericà, el qual representa més del 50% de la

immigració actual en la població general i educativa.

El poder disposar de dades vàlides en relació a les capacitats actuals d’aquests alumnes i les

condicions d’aprenentatge en el seu origen possibilita la prevenció i control de l’estrès docent

davant l’alumnat immigrant. Aquest fet comporta una major disponibilitat dels recursos actuals pel

fet de poder adequar l’ajut a les necessitats educatives reals que presenten. L’estudi que es

presenta analitza un col·lectiu tipus d’alumnat immigrant, en la perspectiva de millorar el seu

procés però també de contribuir a la disminució de l’estrès docent producte d’aquest fet.

Es presenta la concreció de la mostra d’alumnat a partir de la utilització de la tècnica quantitativa

en un grup diana d’alumnat llatinoamericà. Es descriuen les situacions tant socials, econòmiques

de la realitat d’origen que faciliti la comprensió del professorat que els atén a Catalunya.

Es descriuen, també les proves estandarditzades objecte de l’estudi del grup d’alumnat escollit,

per fer possible un tractament estadístic científic que aporti dades de valoració inicial d’aquest

alumnat, en el moment d’incorporació tardana al sistema educatiu a Catalunya.

L’anàlisi dels resultats conforma la realitat en què el col·lectiu arriba a Catalunya. Facilita el poder

disposar d’elements de planificació que ajudin tant la intervenció dels serveis educatius en el seu

tractament com la planificació curricular acurada dels recursos que es necessitin.


22

2.3.6. Fitxer de recursos i estratègies en l’afrontament de l’estrès

A. Estratègies en l’afrontament de l’estrès Els recursos i tècniques proposats volen accentuar l’actuació davant les respostes de l’organisme

tant a nivell fisiològic com emocional. Es concreten el paper i funció de l’assessorament.

Conformen una guia d’ús per a l’assessor-a que intervé a partir de demandes descrites tant en un

centre docent, equip o docent:

Fases recomanables en la superació de les diverses situacions d’estrès

Hàbits saludables en la vida quotidiana

Comprovació de simptomatologia

Anàlisi de factors que desencadenen situacions d’estrès

Factors de risc

Concrecions en l’àmbit personal

Intervenció i assessorament

Els materials que es proposen s’adrecen als professionals dels serveis educatius en la seva

pràctica d’intervenció tant a nivell de centre educatiu com de professorat. Es parteix de la

demanda d’assessorament davant situacions i símptomes d’estrès que pot presentar el col·lectiu o

a nivell individual.

Es presenten en format d’ús per fer possible la seva aplicació immediata davant les necessitats

que es detecten. Es guia a l’assessor-a en el procés d’anàlisi, del fet mateix, com en la

determinació d’aquells factors de risc que condicionen l’actuació del professorat. S’incideix, també,

en l’àmbit més personal donades les implicacions de caràcter emocional, afectiu i de relació que

tota dinàmica humana presenta. Es ressalta la importància de diagnosticar de manera objectiva i

de contrastar les informacions rebudes sobretot en la comprovació de símptomes que es

descriuen.

Pel que fa a la intervenció psicopedagògica per part dels serveis educatius, es concreten les fases

més adients d’execució així com es faciliten, en format de guia, els elements de reflexió bàsics per

l’ús previ a la determinació i concreció de propostes vers les demandes que sorgeixen envers la

temàtica.

S’analitzen els components elementals que conformen l’aparició de l’estrès en les etapes

evolutives de la infància i l’adolescència. I es descriuen pautes i orientacions perquè l’assessor

compti amb elements d’anàlisi davant les demandes dels centres educatius o les famílies davant

l’estrès en aquestes edats i es facilitin eines i recursos en el seu afrontament.

B. Guia d’utilització dels recursos L’objectiu del fitxer de recursos és posar a l’abast un seguit de tècniques que poden facilitar

l’afrontament de l’estrès en aquelles situacions més quotidianes i a partir de demandes

d’assessorament. La intervenció en qualsevol dels casos que es plantegi ha de partir, de manera


23

sistemàtica, d’una anàlisi acurada tant pel que fa els factors que es poden sospitar com a

desencadenats de l’estrès com l’estat actual de la persona:

Indicacions prèvies

Orientacions per a l’aplicació en grup

Conceptes que conformen el recurs

Quadre de simptomatologies

Fases en la intervenció

Quadre de recursos i simptomatologia

Les indicacions prèvies a tota intervenció psicopedagògica per part dels serveis educatius i les

orientacions que es precisen no solament en la seva aplicació individual sinó també col·lectiva

parteixen de la importància de controlar l’estrès i de possibilitar la seva prevenció de forma el més

efectiva possible. Cal partir d’elements objectius i d’anàlisi contrastats.

S’especifiquen els conceptes que conformen cadascun dels recursos que es presenten per fer

possible de manera més àmplia la comprensió de cada un dels apartats dissenyats en les fitxes

d’afrontament de l’estrès.

Moltes de les situacions de patiment d’estrès deriven en quadres simptomàtics de diversa índole

que afecten al professorat en la seva tasca docent i com a persona. S’analitzen les diverses àrees

de simptomatologia concreta i s’orienta per la seva concreció en cada un dels casos que es

demanen intervenció. Per facilitar la tasca d’assessorament es proposa, en format de doble

entrada, la relació entre símptomes patits per la persona o el col·lectiu i les possibles alternatives

d’afrontament a partir dels recursos i estratègies dissenyades.

Pels professionals dels serveis educatius es presenta un material on es detallen les fases de la

intervenció en les demandes d’estrès docent que facilita notablement la concreció de les

actuacions que es planifiquin.

C. Fitxer de recursos Es presenten tècniques efectives per ordenar les tensions de la vida quotidiana i aconseguir un

bon funcionament del nostre organisme. La seva aplicació ajuda a mantenir el nivell de salut i els

estils de vida saludables. El fitxer de recursos es presenta per facilitar el tractament individual i

col·lectiu del professorat afectat per estrès i que necessita un afrontament que revitalitzi les seves

defenses.

Alimentació

Massatge terapèutic

Meditació

Musicoteràpia

Relaxació i respiració

Teràpies complementàries


24

Tècniques cognitives

Cadascun dels recursos incorpora diferents apartats per fer possible el seu ús i aplicació:

La descripció detalla aquells conceptes previs necessaris a nivell de conceptualització.

Les orientacions didàctiques faciliten el determinar en quins dels casos es més apropiat

utilitzar un recurs o altre i, també, elements de caràcter didàctic.

L’exemplificació del procés d’aplicació de la tècnica a partir d’exercicis poc complexes

per tal de que l’assessorament doni fruits el més ràpid possible.

Les aplicacions més adients del recurs, les contraindicacions i els possibles efectes de

caràcter secundari en el tractament de la simptomatologia concreta que es vol prevenir.

Les observacions ens concreten aquells elements més rellevants que cal tenir present de

manera específica en cada un dels recursos descrits.

Les fonts d’informació en format bibliogràfic i els enllaços faciliten la consulta i l’ampliació

al voltant de cada una de les tècniques; es facilita, així, l’autoajuda de cada docent

afectat i, sobretot, les possibilitats de capacitació i formació personal dels professionals

dels serveis educatius. S’indiquen les fonts bàsiques en la consulta.

El material de suport s’incorpora de manera indicativa per mostrar una font de

coneixement en relació al recurs en la mesura que cal, de totes maneres, analitzar-lo de

manera prèvia a la determinació de quin serà el recurs més adient a emprar, davant una

problemàtica descrita, tant a nivell individual com col·lectiu.

La presentació de cadascun dels recursos reflecteix tant la investigació portada a terme de les

fonts i sabers culturals a l’entorn de les diverses tècniques que es presenten, com la necessària

recerca de l’aplicació, algunes vegades, diverses, que un mateix recurs pot presentar. Moltes de

les tècniques que es ressenyen són d’aplicació terapèutica en entorns clínics i de medicina

alternativa i natural, la recerca ha estat molt satisfactòria en aquests àmbits.

Tot i que cal esmentar de manera molt clarificadora que els recursos i tècniques que es presenten

s’adrecen al professorat de qualsevol etapa educativa per fer possible l’afrontament de l’estrès

existent de manera intrínseca als centres docents. Cal especificar que en cap cas es presenta el

format actual de les tècniques i recursos per adreçar-los a una situació de crisis amb alteracions

greus de la salut. No és objectiu de la recerca el tractament de caràcter clínic.

El format en què es detallen els recursos va adreçat, per tant, als professionals dels serveis

educatius en la seva tasca orientadora i d’assessorament en la intervenció als centres docents. A

la direcció dels centres educatius en la seva tasca de cohesió del grup i de sensibilització envers

les persones de l’equip. I al professorat interessat en afrontar l’estrès de manera preventiva per fer

possible el seu propi control.


25

2.4. Descripció dels recursos utilitzats.

Els recursos utilitzats són amplis i de diversa índole. Al mateix temps cal esmentar que la

dedicació tant pel que fa a la seva consulta, reflexió i estudi ha estat molt intensa. Les fonts de

coneixement, avui en dia, estan presents en diferents mitjans de consulta. Destriar allò que

realment és d’utilitat vital per l’estudi era, algunes vegades, molt complicat. L’ajut de la supervisió

ha estat cabdal en aquest aspecte.

Assessorament i orientació per part del supervisor de l’estudi.

Àmplia bibliografia que s’adjunta

Recerques fe tes a la xarxa

Documentació pròpia d’experiències recollides en diversos àmbits professionals:

Formador Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola i professional dels serveis

educatius Psicopedagogia. Reflexió i anàlisi individual i en equip.

Assessorament i orientació d’experts de la Universitat i de la psicopedagogia.

Utilització de mitjans i programes informàtics.

Enquestes a professionals , tècnica qualitativa.

Proves estandarditzades a l’alumnat, tècnica quantitativa.


26

3. RESULTATS OBTINGUTS

3.1. Presentació dels resultats obtinguts.

Es concreten les situacions que comporten l’estrès.

Es proposa la reflexió a partir del marc teòric sobre els conceptes rellevants en l’estrès i

la prevenció.

Es presenta una guia de salut d’afrontament individual i col·lectiu. Es facilita la formació

dels professionals com a font de consulta i reflexió.

S’elaboren estratègies i recursos de salut en l’afrontament de l’estrès. Es presenta un

material sobre la temàtica de l’estrès i la prevenció que faci possible l’aplicació de les

propostes a nivell individual i col·lectiu.

Es dissenyen i presenten proves de diagnòstic i screening per a les tasques

d’assessorament. Es facilita la tasca de diagnòstic i valoració dels casos d’intervenció. El

disseny de mesures referides a les demandes en situacions d’estrès facilita el poder

intervenir a partir d’una planificació prèvia.

Millora en la prevenció de l’estrès. Les mesures que es presenten ajuden a la disminució

del trastorn, malalties i alteracions de tipus psicosomàtic.

La direcció del centre educatiu compta amb mesures per atendre la diversitat, disposa de

mitjans en la millora i benestar del professorat del centre educatiu i té a l’abast

estratègies i recursos de consulta detallats.

Es presenten els indicadors d’estrès a partir de la recerca qualitativa amb professionals.

S’analitza l’actual situació de la immigració en el sistema educatiu a partir de dades

fiables i contrastades, com a possible font d’estrès del professional docent.

Es concreten els grups susceptibles d’incorporació tardana al sistema educatiu.

S’elabora una recerca quantitativa l’objectiu de la qual és disposar de dades fiables sobre

les capacitats i aptituds que presenta l’alumnat.

Es proposen diversos canals i fonts de coneixement per facilitar la reflexió i anàlisi de les

possibles demandes d’intervenció.

S’elabora la plana web per facilitar l’accés més àgil al contingut de l’estudi.

3.2. Anàlisi dels resultats.

Els conceptes definits i exposats en el marc teòric fan possible la reflexió sobre la

temàtica objecte de l’estudi. Al mateix temps facilita l’acostament de dades bàsiques. Un

dels altres elements a destacar en aquest apartat és el de facilitar la possible ampliació

dels conceptes a partir d’assenyalar fonts de coneixement de consulta a l’abast. Es

ressalta la importància de la prevenció en tot el procés d’afrontament de l’estrès. El


27

format garanteix a qualsevol professional tant la informació necessària per a la

intervenció com la possible derivació a altres formats i fonts.

La tècnica qualitativa que s’utilitza a l’estudi parteix de les enquestes en format obert i

tancat. Cal destacar l’enorme predisposició dels professionals per debatre el tema i, al

mateix temps l’interès en la recerca de possibles solucions encarades al benestar de la

persona. Es reafirma la necessitat de recolzament en situacions de patiment d’estrès i el

poder comptar amb recursos i estratègies àgils i d’aplicació immediata.

La necessitat de comptar amb elements que facilitin la resolució de conflictes i la

mediació en el marc escolar és un dels punts forts que assenyalen els professionals i les

fonts consultades.

S’assenyala al llarg de l’estudi la importància de recolzar la tasca de direcció en els

centres educatius. Aquesta funció ha sofert canvis molt importants al llarg dels darrers

temps i la persona - directora necessita ajut, recursos i eines per fer front a molts dels

esdeveniments diaris tant a nivell d’alumnat com de professorat, famílies i entorn. Cal

assenyalar la necessitat que es detecta d’assessorament formal i continuat a la direcció

per part dels serveis educatius de psicopedagogia. La reflexió i l’anàlisi sobre el que

succeeix al centre educatiu i el disposar d’eines per a l’afrontament davant diverses

situacions és element recurrent en tots els professionals.

Apareix la incorporació tardana d’alumnat com un dels factor d’alta preocupació per part

dels docents que genera estats d’estrès. La possibilitat d’accedir a fonts fiables sobre

l’estat de la immigració actual ajuda a contextualitzar la planificació escolar més adient.

Les nul·les dades per realitzar un anàlisi sobre les capacitats i aptituds que presenten a

l’arribada a l’escola aquests col·lectius és font d’enorme ansietat en molts docents. El

desconeixement sobre el fet d’immigració tendeix a augmentar els estats d’estrès.

La tècnica quantitativa utilitzada en l’estudi ajuda al coneixement previ del col·lectiu

immigrant a l’arribada a l’escola a Catalunya. Dona resposta a la necessitat de saber

com són cadascun del grup d’alumnat. La presentació de resultats globals per capacitats,

per nivell d’intel·ligència i factors d’aptituds escolars ajuda a obtenir dades a partir de les

quals poder programar mesures d’atenció a l’alumnat eficients i adients.

El fitxer de recursos conforma un seguit d’estratègies d’afrontament de l’estrès que pot

ser consultat de manera àgil i eficaç. S’adreça als professionals, direccions i a la persona

docent. La seva utilització des de la perspectiva de la prevenció comporta l’assoliment

d’hàbits i estils de vida saludables. El fet de presentar diferents opcions d’afrontament

ajuda a la decisió d’ús per part de la persona afectada a partir de les afeccions que

presenti.

Es facilita la utilització per part dels serveis educatius de psicopedagogia en la seva

intervenció, assessorament i orientació als diferents àmbits d’actuació. El fet de disposar


28

d’eines i instruments seleccionats per fer front a les demandes sobre l’estrès comporta

millores en la funció de diagnòstic.

La plana web facilita la consulta de manera molt ràpida i àgil. Els materials, documents i

eines d’ús per a l’assessorament i diagnòstic hi són presents i permeten la seva

utilització per part dels professionals. Al mateix temps es facilita la consulta sobre

recursos d’afrontament d’estrès en un format que es posa a l’abast el més simplificat

possible per facilitar la comprensió d’allò que és realment imprescindible.

La bibliografia que es proposa presenta els mínims de consulta sobre la temàtica

d’estudi. Es classifiquen en diversos apartats i s’indiquen els més rellevants i

imprescindibles. Tant pel que fa a la utilització de les eines i recursos com per les

persones que desitgen obtenir informació addicional sobre alguna de les temàtiques que

es presenten. Es facilita la reflexió individual i dels serveis educatius de psicopedagogia

en la seva pràctica d’intervenció.


29

4. CONCLUSIONS L’estrès com a fenomen “natural” de l’estat de la persona professional. El seu estat ajuda en el

creixement en l’àmbit personal i professional. L’atenció eficaç en els moments d’estrès i la seva

prevenció, millora de manera sensible la pràctica educativa. Es preveu un augment positiu dels

resultats acadèmics a partir de la millora dels professionals i l’afrontament davant l’estrès.

La necessitat de rebre una formació i capacitació bàsica adreçada als professionals dels

serveis educatius en la temàtica de l’estrès i la seva prevenció. Facilitaria el tractament

individualitzat i col·lectiu i l’aplicació de les propostes dissenyades.

Els directors i directores dels centres educatius de qualsevol etapa tenen un paper

fonamental envers la cohesió del grup de professorat i en l’atenció individualitzada de

necessitats de caire personal - professional dels docents. Aquesta premissa comporta la

necessitat d’atenció personalitzada a la direcció del centre per part dels serveis educatius

que permeti sessions individualitzades en un marc de forçosa confidencialitat.

Posar a l’abast de la direcció del centre educatiu, prèvia formació personalitzada, el fitxer

de recursos comporta la possibilitat de disposar d’eines per contrastar situacions de

conflictes en l’equip docent del centre.

L’aplicació dels recursos i estratègies dissenyades en l’estudi s’ha de portar a terme a

partir de l’anàlisi de la situació psicoeducativa i social del centre docent concret que

demanda la intervenció. I, escollir el recurs més adient en funció de la diversitat que es

presenta i els trets del professorat existent.

Elaborar dades de contrast a partir del quadre que es proposa de relació entre la

simptomatologia i els recursos que es recomanen com a més adients desprès de l’anàlisi

personalitzat.

Els resultats de la recerca envers el grup d’alumnat immigrant suggereix que caldria

portar a terme una valoració dels resultats, a partir de les proves psicopedagògiques

utilitzades, en les fases següents:

Durant el primer any d’incorporació al sistema educatiu a Catalunya.

A finals del segon any, després de la planificació curricular adient a la situació

d’aprenentatge prèvia detectada.

En un grup diana d’alumnat que ha iniciat l’escolarització de manera regular a

Catalunya a l’educació infantil, 3 anys.

Aquest estudi permetria contrastar els resultats obtinguts, que es presenten en aquest

estudi, amb un període més llarg i, sobretot, permetria avaluar el grup d’alumnat i

l’eficàcia de les mesures aplicades en l’atenció a les necessitats educatives que

presenten a l’arribada.

Els resultats que es presenten en la utilització de la tècnica quantitativa mostren de

manera significativa l’estat acadèmic, els nivells de capacitat intel·lectual i les aptituds


30

escolars que presenten els immigrants a l’arribada a Catalunya. Proposar un currículum

de readaptació a l’escola adreçat als nouvinguts a partir dels dèficits en capacitats i

aptituds escolars detectats en la recerca comportaria una millora considerable en el

tractament de la diversitat d’aquest col·lectiu d’alumnat.

El professorat que rep alumnat immigrant mostra un alt índex de preocupació davant la

manca de dades prèvies en la història escolar d’aquests alumnes. Poder disposar de

dades sobre les capacitats i aptituds de l’alumnat comporta una millora en les condicions

d’escolarització i, sobretot, una disminució en l’ansietat que pateixen els docents. Alguns

dels quals presenten simptomatologia d’estrès derivada de les condicions en el

tractament de les necessitats educatives que l’alumnat presenta.

Intensificar la intervenció dels serveis educatius de psicopedagogia en l’assessorament

en situacions i àmbits d’afectació d’estrès dels docents i a nivell personal.

Fer possible disposar d’atenció dels serveis educatius de psicopedagogia als centres

docents per poder orientar de manera adequada davant les situacions d’estrès dels

components educatius. Necessitat d’especificar els diferents àmbits d’actuació a partir

d’horari d’atenció específic per les demandes actuals que sorgeixen. El fet de disposar

d’horaris d’atenció amplis comportaria millores substancials pel sistema educatiu en

general: atenció més individualitzada i en equip, atenció a la direcció i els altres àmbits.

El tractament de l’entorn a partir del treballen en xarxa comporta la intervenció de

professionals de diferents sectors. L’aplicació d’eines i instruments de prevenció de

l’estrès en la consideració del concepte de persona i persona en el grup, millora la

pràctica i la intervenció educativa

L’atenció dels serveis educatius de psicopedagogia envers el professorat, els centres

educatius, les famílies, l’alumnat i l’entorn és, cada vegada més, àmplia i molt complexa.

La necessària assignació de funcions noves haurà de portar a la reflexió i debat pel que

fa a la pròpia capacitat dels professionals per poder atendre i donar respostes de qualitat

a les múltiples demandes que sorgeixen. L’atenció del professional dels serveis

educatius de psicopedagogia a les situacions d’estrès es considera com a necessària i

urgent en molts centres educatius. Seria convenient un anàlisi en la necessària

readequació de les funcions a realitzar i la dedicació necessària per una intervenció

possible i de qualitat. La finalitat immediata seria l’eficàcia en el servei que comporti la

millora del sistema educatiu.

Les enquestes de valoració utilitzades com a tècnica qualitativa indiquen la necessitat

creixent dels professionals de disposar d’un espai de reflexió i contrast de les actuacions

que s’implanten tant a nivell grupal com en l’atenció “personal” del professional –

director/a.

El fet de l’afectació de l’estrès ha augmentat de manera molt considerable en els darrers

anys. La simptomatologia d’estrès forma part dels trets d’ensenyar. Cal donar ajut,


31

acompanyament, suport als professionals per poder dissenyar mesures adients d’atenció

a les múltiples necessitats educatives que presenta l’alumnat avui en dia. Una de les

funcions dels serveis educatius de psicopedagogia és la de proposar estratègies i

recursos que millorin els estats d’estrès. I, així, millorar la pràctica educativa i el

rendiment de l’alumnat.


32

5. RELACIÓ DELS MATERIALS CONTINGUTS EN ELS ANNEXOS

La següent relació conforma un seguit de fitxes tècniques l’objectiu de les quals és el de facilitar

als diferents professionals el seu ús i aplicació. Es troben dissenyades en un únic format

independent per fer possible la seva elecció. De manera indicativa s’assenyala a qui va adreçat tot

i que no de manera exclusiva i excloent.

Es destaquen les fitxes referents a les tècniques d’afrontament de l’estrès, les quals estan

dissenyades de manera el més esquemàtica possible per aconseguir una projecció àgil i, al mateix

temps, científica. Permet la seva ampliació en els coneixements que es proposen i l’estudi acurat

de cadascuna de les tècniques.

Instruments estandarditzats de mesura del nivell d’estrès.

Descripció S’indica la procedència de l’eina a utilitzar així com les orientacions per

determinar l’ús més adient.

Destinatari Professionals dels serveis educatius.

Models de qüestionaris i entrevistes a professionals.

Descripció Fer possible l’obtenció de dades qualitatives envers la temàtica de l’estrès en

diferents àmbits.

Destinatari Direcció i Professionals dels serveis educatius.

Exploració de dades d’immigració.

Descripció Anàlisi de les dades disponibles en diversos organismes i estaments oficials

sobre la presència al país de població i escolars de procedència immigrada.

Destinatari Direcció i docents .Professionals dels serveis educatius.

Bateria de proves psicopedagògiques.

Descripció Relació dels instruments i tests més adients en la valoració psicopedagògica

de les habilitats, aptituds i capacitats inicials que presenta l’alumnat immigrant.



33

Indicadors del nivell d’estrès.

Descripció Elements que caldrà analitzar per poder diagnosticar el nivell d’afectació

d’estrès de la persona.

Destinatari Professionals dels serveis educatius i Direcció.

Concreció, anàlisi i diagnòstic de situacions laborals.

Descripció Concreció de la situació personal existent per fer possible l’adopció de

respostes adequades i afrontar de manera saludable la resposta de

l’organisme a l’estrès.

Destinatari Professionals dels serveis educatius i Direcció.

Fitxa tècnica de conceptes del recurs.

Descripció Comprensió dels apartats en què es divideix cada tècnica.

Destinatari Professionals dels serveis educatius, Direcció i docents.

Fases de la intervenció.

Descripció S’indica el procés per dur a terme la intervenció a partir de les demandes en

relació a tractament de l’estrès docent.


Simptomatologia de l’estrès.

Descripció Es relacionen els principals símptomes i afectacions en la persona i el col·lectiu

i es proposa l’adopció de la tècnica d’afrontament.


Fitxer de recursos.

Descripció Es tracta d’una fitxa per cadascuna de les tècniques proposades pel tractament

d’aquelles situacions d’estrès tant a nivell individual com de grup.

Destinatari Professionals dels serveis educatius, direcció i docents.


34


35

SEGONA PART


36

1. PRESENTACIÓ. OBJECTIUS I METODOLOGIA La recerca que es presenta vol fer possible l’adopció d’un seguit d’estils de vida que millorin




L’adopció d’un estil de vida a partir d’estratègies d’afrontament de l’estrès és un fet que millora la

salut des docents. En el benentès que de la manera en què es plantegen molts dels àmbits

quotidians faran possible una millora en la qualitat educativa, tant pel que fa a l’alumnat, com a la

pròpia comunitat educativa. Així, si la salut dels docents millora, augmenta la qualitat i la

diversificació de mesures que faran possible l’atenció adequada de les necessitats educatives que

presenten tots i cadascun dels alumnes d’un centre educatiu.

Per poder complir aquest objectiu ens calen docents amb una bona salut i amb possibilitats

d’aplicar estratègies adequades en l’afrontament de l’estrès, present de manera inqüestionable, en

les accions professionals.

La recerca portada a terme parteix d’uns plantejaments previs i d’unes qüestions concretes

analitzades:

El paper del docent ha anat canviat de manera considerable. La intervenció educativa es

sustenta en la capacitat que manifesta en la interacció amb l’entorn.

Els agents presents en el sistema educatiu són, moltes vegades, font i causes

d’enriquiment en la tasca docent però poden comportar situacions d’alteracions i

dificultats greus, que comporta l’aparició de símptomes d’estrès.

Els canvis en la societat i l’entorn comporten elements susceptibles de variacions en el

benestar personal i col·lectiu els quals tenen conseqüències en el procés educatiu.

El fenomen de la immigració en el conjunt de la societat i, en concret en l’escola, fa que

el docent visqui el tractament de la diversitat com a font d’estrès.

El paper de la direcció com a dinamitzadora d’estratègies de prevenció en situacions

d’estrès.

La prevenció incideix directament en les causes de l’estrès docent i, conseqüentment en

la millora de l’entorn educatiu: capacitat d’autonomia, establiment de xarxes de relacions

personals i afectives, inserció en la societat i l’augment de la participació per millorar-la i

transformar-la.

El centre educatiu s’implica en l’adopció de mesures organitzatives que facin possible un

disseny d’estratègies individuals i col·lectives en l’afrontament de l’estrès.


37

1.1. Objectius

Pel que fa a nivell general i adreçat a docents i direcció de centres educatius:


Aquest objectiu comporta de manera explícita el fet de desenvolupar competències personals que

ajudin al grup i a l’equip en la seva tasca docent. La perspectiva de funcionament parteix de la

importància cabdal al col·lectiu i la millora en el benestar i la salut. Així es porta a terme la

prevenció de l’estrès en la tasca docent i en la persona. Facilitarà també la tasca de direcció en el

sentit de cohesió de grup.

Pel que fa a nivell dels serveis educatius:

Dissenyar i proposar estratègies tant d’assessorament, orientació i formació a nivell dels serveis educatius.

Aquest objectiu podríem dir que és més específic pels serveis educatius i referent a les tasques de

psicopedagogia. Comporta l’anàlisi d’instruments i eines d’aplicació en diverses situacions

escolars. Tant pel que fa a factors de l’estrès com a prevenció i reequilibri d’algun factor.

Pel que fa a nivell de la comunitat educativa:

Millorar les propostes d’actuació a nivell d’entorn en referència al procés d’ensenyament i aprenentatge.

Aquest objectiu implica l’assumpció de que hi ha varis factors que intervenen en la resolució

positiva del procés d’ensenyament i aprenentatge. Les fortaleses i debilitats del sistema es troben

moltes vegades en el si del mateix entorn. La prevenció i afrontament de l’estrès en els

components de la comunitat esdevé essencial per adoptar mesures adequades en la correcta

planificació educativa.

1.2. Metodologia

En primer lloc cal considerar el marc escolar com una forma de relacionar-se entre els diferents

components de la comunitat educativa: percebre aquesta relació des d’una perspectiva sistèmica

de les relacions.

Moltes de les implicacions que es deriven del fet d’ensenyar tenen molt a veure amb el fet

d’intercanviar, les reaccions, comportaments determinats. Cal descobrir les situacions que

provoquen l’estrès des del punt de vista dels factors percebuts i evidents, des de l’entorn, com

també els factors ocults. L’estrès es troba molt més integrat en la mateixa persona, és més

intrínsec a la seva condició de persona. Cal tenir en compte elements de caire emocional i

personal.


38

En la reducció de l’estrès s’ha de tenir en compte els fets més evidents i coneguts com també els

fets més ocults que fan possible generar situacions d’estrès amb les conseqüències pel sistema

educatiu. La consideració de persona global que té cadascun dels docents.

Metodologia qualitativa: un element a considerar té molt a veure en les funcions i el paper dels

serveis educatius en l’anàlisi de les situacions descrites, la valoració i l’avaluació de tot el procés.

La importància que té en tota la recerca les aportacions dels docents i els suggeriments i

recomanacions que plantegen. L’anàlisi qualitatiu mostra el problema a través de la participació

activa i oberta dels protagonistes: coneixement d’experiències a través de la interacció;

comprensió de la realitat; observació de la persona en situacions de vida real i quotidiana;

disposar d’informació en profunditat.

Pel que fa als instruments de recollida de dades cal precisar a partir d’entrevistes personals i

proves psicopedagògiques. S’aconsegueixen, així, una recollida d’informació i unes dades a partir

de les quals construir els recursos i estratègies més adients en la prevenció de l’estrès. Un dels

altres elements de recollida es concentra en el contrast i enriquiment a partir del treball

interdisciplinari en moments de seguiment i reordenació de la recerca i de la supervisió amb la

participació de professionals d’entorn divers. Consulta d’experts de la universitat. Consulta

bibliogràfica i de la literatura a partir de canals diversos d’informació i comunicació.

Així, concretant la metodologia emprada es basa en:

Recollida d’informacions científiques a partir de canals diversos.

Entrevistes individualitzades a professionals de diversos àmbits.

Investigació de camp a partir de proves psicopedagògiques

Anàlisi d’instruments i eines d’ús en la detecció i prevenció de l’estrès

Elaboració de la guia de salut amb el fitxer de recursos de prevenció i control de l’estrès.


39

2. CONCEPTES BÀSICS La recerca s’adreça a l’estudi de diferents aspectes considerats essencials en el

desenvolupament d’estratègies d’afrontament de l’estrès docent: Salut i estils de vida; condicions

d’intervenció docent; intervenció psicopedagògica dels EAPs en matèria d’assessorament;

prevenció com a model de control de l’estrès.

2.1. Elements més rellevants.

Es parteix d’elements metodològics concrets: perspectiva sistèmica de la intervenció; elements

evidents i ocults; consideració de la persona com a eix central; mètode qualitatiu; recerca – acció i

model etnogràfic; treball interdisciplinari i en xarxa. Model ecològic.

Una de les referències a tenir en compte és el model d’assessorament i orientació dels Equips

d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) les funcions i les instruccions de funcionament

establertes i la dinàmica de les actuacions al llarg del curs escolar. Al mateix temps el paper en la

intervenció en diferents entorns d’actuació: docents, alumnat i centres educatius.

En la intervenció psicopedagògica dues són les idees que podríem remarcar com a referents

específics:

la consideració del centre educatiu com a unitat dinàmica en constant evolució per la

mateixa naturalesa de l’estructura educativa com es desprèn d’una perspectiva

sistèmica.

la presència d’agents facilitadors del fet educatiu els quals estableixen un seguit de

canvis que cal valorar de manera prèvia.

Aquests agents imprimeixen un seguit d’intercanvis: el professorat com a nucli del procés

d’ensenyament i la pròpia organització d’aula; les famílies com a portadores d’una estructura

social i transmissora de valors i actituds, i, l’alumnat com un dels objectius preferents de tot el

procés educatiu. Per copsar aquesta complexitat el model etnogràfic ens permet posar - nos dins.

Cal que les actuacions i intervencions psicopedagògiques parteixin d’un marc comú però és

essencial que s’adaptin a la tipologia intrínseca que presenta un centre docent, i, pel que fa el

tema d’estudi, que s’adeqüi a les necessitats de la persona - docent. Aquesta realitat esdevé, per

tant, única per la seva mateixa configuració de l’entorn i els agents esmentats els quals

confereixen uns trets singulars.

L’anàlisi de variables i factors inherents al procés educatiu i al voltant de la realitat concreta del

centre educatiu i la persona docent és un dels primers elements d’estudi com a marc referencial

de tot el procés de canvi.

Voldria esmentar un altre dels aspectes que ajusten la intervenció psicopedagògica i es situen en

l’àmbit dels elements fonamentals que incideixen en els centres educatius a partir de l’anàlisi


40

personalitzat: el procés de treball en xarxa dels professionals i sectors que incideixen en el marc

escolar i en el tractament de les situacions en els àmbits d’actuació que donen una certa

perspectiva de recerca - acció a tot procés d’innovació.

Pel que fa el paper del professional de l’EAP en la intervenció, tot i que cal partir del marc

d’actuació establert, cal tenir en compte i esmentar aquelles inquietuds que s’insereixen més en

l’esfera personal i emocional dels docents. Així, cal canalitzar les qüestions que ens manifesten i

proposar estratègies per prevenir les situacions d’estrès professional.

D’aquesta manera la pràctica de l’assessorament psicopedagògic des d’una perspectiva àmplia

comporta un procés d’innovació compartit amb les tasques pròpies definides. I ajuda a planificar

actuacions vers el control de l’estrès en les seves manifestacions més habituals.

2.2. Salut i estrès

El concepte de salut ha anat variant de manera molt considerable al llarg dels darrers anys. Hem

passat d’entendre la salut en termes fisiològics a comprendre que hi ha tres grans blocs que

condicionen l’estat saludable d’una persona: l’estat fisiològic, l’estat anímic i l’estat relacional.

Actualment es fa palesa la consciència de que la salut és un estat de benestar que va molt més

enllà de l’absència de malaltia amb simptomatologia de caràcter físic: benestar físic, psíquic i

social.1

Un dels altres aspectes a tenir molt en compte fa referència a les enormes diferències entre les

societats de l’anomenat món del Nord amb el Sud. Així en el sud s’agreugen les malalties,

infeccions, epidèmies...i en el Nord augmenten els problemes de salut associats a trastorns

d’ansietat, comportaments d’addicció, trastorns d’alimentació...i sobretot les diverses patologies

relacionades amb l’estrès.2

Així podem definir que l’estat de benestar personal, la salut que un mateix manifesta parteix

d’elements socials, mentals i físics. S’incorpora un seguit d’elements afectius, socials , de relació...

però no solament es té en consideració aquest estat sinó que cal establir la capacitat que la

persona té d’interactuar amb els demés a partir de desenvolupar el seu propi potencial.

La salut ve, també, definida a partir de la pròpia capacitat de dinamisme i sobretot d’interacció

amb els demés. El saber respondre positivament als reptes que la societat planteja ens indicarà el

grau de salut personal que una persona mostra. Una de les qüestions que cal esbrinar és el grau

de felicitat que la persona manifesta. I, un dels aspectes que cal concretar és el grau d’autonomia

que cadascú és capaç de desenvolupar.

1 Organització Mundial de la Salut (OMS), 1947. 2 Organització Mundial de la Salut (OMS)


41

L’estat de benestar personal, és a dir, el nivell de salut que cadascú gaudeix ve condicionat per

tres grans dimensions: emocional, cognitiva i conductual:3

“Les emocions són mecanismes de regulació i adaptació per viure. Repercuteixen en tota la

persona, representen la resposta personal, a nosaltres mateixos, als altres i a l’entorn en funció

del vincle acceptació – rebuig que establim. L’ajustament entre el que desitgem i la vivència

produeix satisfacció i nou impuls pel canvi. El desajustament es manifesta en malestar que si no

es replanteja pot donar lloc a l’agressivitat o pot repercutir en el camp de la salut.

La funció adaptativa de les emocions depèn de l’habilitat per apercebre-les, de l’habilitat per

experienciar-les conscientment. L’efecte de les emocions serà organitzador o desorganitzador

segons com se sentin, siguin diferenciades, reflexionades i expressades. Ser conscient de

l’emoció i tenir les habilitats suficients per integrar l’acció amb la comprensió de l’emoció ens fa

més intel·ligents.

Donat que a la nostra cultura s’ha estat incidint sempre en l’educació de la raó i de la conducta

fent poca incidència en l’educació emocional, avui dia és ineludible iniciar la descoberta de la

vivència emocional, sense deixar de banda les altres dimensions, cognitives i conductuals de la

persona, el que seria una contradicció ja que des de la neurociència s’ha mostrat la seva

interdependència”

La persona en si mateix és capaç d’assolir fites molt més enllà del que en un primer moment

semblaria possible. La capacitat de construir la pròpia salut es troba totalment enllaçada amb les

possibilitats de dinamisme del ésser humà. Les contradiccions que moltes vegades es sofreixen

en la vida quotidiana i la baixa habilitat per respondre fan que apareixien símptomes d’estrès.

L’estrès és una resposta general de l’organisme davant qualsevol estímul estressor o situació

estressant. La resposta de l’organisme es pot caracteritzar per:

- Una resposta automàtica davant qualsevol canvi ambiental, extern o intern.

- Un augment de l’activitat fisiològica de manera desproporcionada

- El saber aturar la resposta davant l’estrès una vegada desapareixen les demandes

d’augment d’activitat.

L’estrès en si mateix no comporta una situació negativa per si mateixa.4 En un primer moment

facilita el poder disposar de molt més recursos per fer front les situacions excepcionals: s’activen

una gran quantitat de recursos extraordinaris per fer front. El que si que cal esmentar és un

desgast important per l’organisme, la capacitat de recuperació del qual és el que defineix la

situació d’estrès. Si l’organisme ha de respondre de manera habitual a aquestes demandes es

quan es produeix l’estrès per manca de temps per recuperar-se. Apareixen els trastorns

psicofisiològics.

3 CARPENA, Anna; GONZÁLEZ, M Pau (2006) Seguritat i Salut dels i les docents. Prevenció i Afrontament

de l’estrès. Departament d’Educació 4 MEC. Consejo Escolar Estado.


42

El que comporta respostes d’estrès desajustades i que afecten el nivell de salut de la persona

s’insereix en tres grans dimensions: la mateixa situació que es produeix (les demandes objectives

del medi) ; la percepció que en fa la mateixa persona (la idea que es fa dels esdeveniments) i les

habilitats o recursos que la mateixa persona té per afrontar la situació de manera saludable.

Actualment es fa palesa la situació de professionals de l’ensenyament que porten a terme el seu

treball docent amb una simptomatologia que fa pensar en una possible situació d’estrès docent,

entre d’altres esmento els següents indicadors:

cansament, irritació, desànim,

desvinculació del centre docent,

superació per les tasques pròpies de la feina a l’aula,

sense estratègies per fer front la diversitat creixent a les aules,

Si analitzem els factors que incideixen de manera clara i directa en el risc de patir una situació

d’estrès podem establir els següents elements:

canvis en els rols de relació alumnat i docents,

variabilitat en l’entorn i la comunitat educativa,

desproporció de demandes de tot tipus per part de la societat als docents,

intensificació de tasques i ritmes de treball variables,

mancances en el reconeixement social,

incorporació d’elements curriculars nous, noves tecnologies,

problemàtica de tipus social, canvis i pèrdua de valors,

incorporació a les aules d’alumnat que provenen de situacions socials noves com la

immigració actual,

Ens trobem doncs en un moment on la resposta educativa davant les necessitats que presenta

l’alumnat és del tot molt variable. No podem establir mesures d’atenció homogènies ni, en el

temps, duradores. Cal una dosi i una voluntat d’adaptació als canvis.

S’han portat a terme molts estudis, en les àrees de riscos laborals, on es precisa que el col·lectiu

docent és un dels principals grups laborals amb risc de patir malalties de tipus psicosocial i

psicosomàtiques. Una d’elles és l’estrès, el qual desequilibra de manera molt important al docent

que la pateix, com a persona, com a membre de la comunitat social i com a participant de l’equip

educatiu del centre.

És des d’aquesta perspectiva de proposta de mesures que ajudin a reelaborar els esquemes

personals del docent que s’inscriuen les estratègies i recursos envers la prevenció i el risc social

de l’estrès.

Els factors de risc de tipus psicosocial han estat definits per l’Organització Internacional del Treball

com “ interaccions entre el contingut, l’organització i la gestió del treball i les condicions

ambientals, d’una banda, i les funcions i necessitats dels treballadors, per l’altra”. Així es constata


43

que en aquestes relacions es poden donar elements que posin en perill la salut del treballador.

Quant ens trobem davant d’una situació com aquesta es poden presentar greus repercussions

sobre la salut, en aquest cas d’estudi, del docent.

2.3. Aportacions d’autors

Però, com podríem definir l’estrès? En la recerca sobre el terme ens trobem amb una quantitat

molt important d’estudis científics sobre aquest concepte, els factors i les conseqüències que

poden provocar a l’estat anímic de la persona i les repercussions pel mateix sistema educatiu. No

és gens fàcil de recollir totes les aportacions en aquest camp. La literatura envers aquest risc

social és molt enriquidora.

A partir de la recerca d’aquest terme presento un recull d’aportacions de diferents autors. Al

mateix temps són interessants les anotacions per poder tenir una visió àmplia que ens ajudi a

centrar el tema. L’aportació a partir de la documentació treballada crec que aporta llum en la

conceptualització del terme i les conseqüències que se’n deriven. Al mateix temps fa possible el

lligam entre l’estrès i el risc social.

Les referències que presento ho són des de visions i camps de coneixement diferents per facilitar

les interaccions que es donen en aquests estudis:

Especialista en riscos laborals

Confederació d’associacions de pares i mares

Direcció de Departament de recursos Humans

Càtedra de teoria de l’educació

Psicologia de l’educació i el desenvolupament

Acadèmia de psiquiatria d’adolescents

Psicologia de la infància

Psicoteràpia i teràpia de la conducta

S’observen coincidències molt rellevants entre ells. Salut i estrès docent són dos conceptes que

tenen molts lligams entre ells:

Riscs psicosocials a l’àmbit educatiu (2005). Maria Isabel Lujan Sureda. Psicòloga i professora d’ensenyament secundari. Especialista en

prevenció de riscos laborals. Presenta un estudi sobre els riscos psicosocials en el docent i

analitza els conceptes d’estrès, burnout, mobbing, bullyng.

“Identificació de l’estrès com un dels riscos emergents més importants en l’actualitat. L’estrès

laboral pot definir-se com un conjunt de reaccions emocionals, cognitives, fisiològiques i del

comportament, davant certs aspectes nocius del contingut, l’organització o l’entorn de treball. És

un estat que es caracteritza per alts nivells d’excitació i angoixa, amb una freqüent sensació de

no poder plantar cara a la situació. Però l’estrès no només està en funció de les demandes de


44

l’entorn, sinó que depèn en gran mesura de la percepció que la persona té d’aquestes demandes

i de la seva capacitat per adaptar-se a elles”

El estrès en los docentes (2005). Eulalia Vaquero. Presidenta de la Confederació espanyola d’associacions de pares i mares

d’alumnes. Fa una aportació des de fora del centre educatiu i des de la visió de les famílies enfront

moltes de les situacions actuals de l’estrès docent.

“La profesión docente está sometida con frecuencia a una situación de estrés que en ocasiones

va más allá, convirtiéndose en crónica. Los padres y las madres estamos interesados en una

adecuada salud laboral del profesorado además de por razones de solidaridad obvias, porque la

ansiedad, el agotamiento emocional, el nerviosismo y la irritabilidad se traducen en falta de

concentración y absentismo que tienen su repercusión sobre la organización escolar, lo que

afecta fundamentalmente a los alumnos. Estamos informados de que los profesores afectados

pueden sentirse insatisfechos, la autoestima se ve mermada y con sentimientos negativos

acerca de su competencia laboral”

¿Por qué sufrimos estrés laboral? (2005). Gorka Murcia. Director del Departamento de Recursos Humanos Infojoas. Presenta una reflexió

sobre les possibles situacions que es poden derivar en el anomenat estrès laboral.

“El estés seria la confrontación de fuerzas que desemboca en un desequilibrio del cuerpo a nivel

físico y mental. Es un círculo vicioso que se alimenta o bien porque el individuo se plantea hacer

mucho mas para mejorar su rendimiento hasta que llega un momento en que la dependencia del

trabajo es muy alta y absorbe a la persona a nivel mental y físico. La resolución de este choque

interno de fuerzas no depende directamente del sujeto y aunque parte de la resolución del

conflicto interno lo tenga la persona, el locus de control o el efecto del problema es externo. Se

puede plantear cómo orientar a cada profesional hacia sus metas y cómo ayudarle a salir de esta

situación de decaimiento, apatía, desgana o falta de moral. El tratamiento de este tipo de estrés

es más complicado que el derivado por el trabajo diario.”

La salud de los profesores: influjo del trabajo profesional en la personalidad del educador (2005).

José Manuel Esteve Zarazaga. Catedrático de teoria de l’educació. Universidad de Málaga.

Presenta la incidència de les situacions en què s’enfronta el professor i la influència del treball

professional en la personalitat dels educadors.

“Al valorar la influencia de los efectos producidos por estas fuentes de tensión profesionales

habría que distinguir, cualitativamente, diferentes grados que van desde el desánimo y el

pesimismo sobre el sentido de la propia labor profesional, hasta los desajustes serios que

afectan a la salud mental del profesor. Lo característico de las situaciones de desajuste serias,

con hondas repercusiones sobre la personalidad de los profesores seria la dicotomía entre las

situaciones de tensión objetivas, tal como se dan en la realidad y una percepción subjetiva de

esas fuentes de tensión, interpretándolas desproporcionadamente como amenazantes o


45

personalmente peligrosas. Hay que distinguir desde el problema objetivo que produce una

situación de tensión normal, hasta la interpretación desproporcionada de esas fuentes de

tensión, llegando a un estado de ansiedad permanente y patológico con serias consecuencias

sobre la salud mental del educador.”

Profesionales sumergidos en situaciones provocadoras de estrés (2001). Mariona Dalmau Montala. Professora de psicología educativa i del desenvolupament. Universitat

Ramon Llull. Presenta un recull dels termes sobre salut i estrès des de la perspectiva de diversos

autors i professionals. Analitza el concepte des d’una perspectiva àmplia.

“ Valoramos la importancia que tiene pensar, reflexionar e indagar sobre la salud de los

profesores. Es un ejercicio necesario para todos los que, de una u otra manera, estamos

comprometidos con nuestra sociedad actual y futura. La meta es conseguir una educación de

calidad para todos. Es una meta ambiciosa y a la que podremos llegar si unimos esfuerzos. Es

importante compartir nuestras dificultades y aquellos aspectos que nos impiden aproximarnos a

la meta. Uno de los temas es la salud de los profesores. El enseñante también es persona. Se

hace necesario contemplar la individualidad dentro del colectivo de profesores. Cada profesor

vive sus experiencias según el momento de su propio ciclo vital, al que hay que añadir su ciclo

como profesor. Estas experiencias están matrizadas por las influencias del sistema en el cual el

profesor esté inmerso.”

Com es pot ajudar els adolescents amb estrès (2005). American Academy of child adolescent psychiatry. Presenta un estudi sobre les diverses

situacions d’estrès, els mecanismes que desencadenen i les possibilitats d’ajut i recursos i

estratègies que es poden emprar.

“Els adolescents, igual que els adults, poden experimentar estrès i es poden beneficiar

d’aprendre les destreses per afrontar l’estrès. Aquestes situacions amb conseqüències

inadequades poden portar a l’ansietat, inhibició, agressió, malalties físiques, destreses amb alt

risc per la salut com les drogodependències. Els mecanismes que creen respostes a l’estrès es

poden utilitzar per combatre’l. Els adolescents que desenvolupen estratègies i destreses per

afrontar l’estrès es senten menys indefensos i tenen més alternatives per respondre a les

situacions d’estrès. Utilitzar comportaments i tècniques adequades pot disminuir l’estrès.

L’elaboració d’estratègies ajuda a millorar la salut mental.”

El estrés y los niños pequeños (2002). Jan Jewet i Karen Peterson. Presenten un estudi realitzat sobre la relació de l’estrès docent i els

infants, les repercussions que té, les incidències per l’alumnat i estratègies i recursos per

combatre aquesta situació.

“El estrés se experimenta de muchas formas y varia según el individuo, su nivel de desarrollo y

su experiencia previa en la vida. La adaptación o el manejo del estrés parece depender mucho

de las capacidades de desarrollo y su inventario de habilidades para poder aguantar situaciones

difíciles (de manejo). El estrés puede influir tanto positiva como negativamente. Cierta cantidad


46

de estrés forma una parte normal de la vida cotidiana y puede tener influencias positivas. No

obstante el estrés excesivo puede tener efectos tanto inmediatos como de largo plazo en la

adaptabilidad a situaciones nuevas, hasta a eventos que no parecen tener relación alguna con el

evento estresante específico.”

El estrés infantil (2006). Dr. Eduardo Hernández González. Pediatra y Terapeuta de la conducta infantil. Presenta un

anàlisi sobre el concepte de l’estrès i els factors més rellevants.

“En los últimos tiempos se ha hecho evidente el uso y abuso de la palabra estrés, que forma

parte del vocabulario cotidiano. Debemos abordar esta definición desde tres perspectivas: A/ El

estrés como estímulo o acontecimiento B/ estrés como respuesta adaptada por el organismo C/

estrés como interacción entre un organismo y su entorno. No se puede establecer una relación

fija entre el evento estresante y la respuesta que éste provoca, ya que ésta puede ir desde el

extremo de la adecuación-adaptación hasta el polo opuesto de la inadecuación-desadaptación a

los requerimientos del medio. Con esto se pueden establecer diferencias no solo

interindividuales, sino también, intra individuales entre diferentes situaciones y momentos en la

vida del niño.”

Visión introductoria al estrés (2000). César Merino Soto. Psicòleg i psicoterapeuta ens presenta una visió sobre l’estrès i els fenòmens

descrits per observar les conseqüències possibles, pautes de conducta i mecanismes de defensa.

“Se describen unos patrones de respuestas para enfrentar las situaciones estresantes: A-

aceptación resignada: aceptar la situación tal como ocurre. Hay un sentimiento de sometimiento

al destino o que nada puede hacerse. B- descarga emocional: las respuestas de este tipo

involucran una carencia de control en las emociones, dejando que se exterioricen de manera

intensa. C- desarrollo de recompensas alternativas: para compensar la frustración o la pérdida

experimentada, la persona puede recurrir a buscar metas sustitutas, creando fuentes alternativas

para buscar satisfacción. Implica una conducta autónoma. d- evitación cognitiva: se escapa en

las fantasías, en el soñar despierto y en negar la situación estresante. Ciertos patrones de

reacción al estrés pueden ser predecibles, sea que estén vinculados a etapas del desarrollo o a

conocidas clasificaciones clínicas de la conducta.”

Les situacions d’estrès poden provocar alteracions molt importants i de caràcter greu als docents

que les pateixen. S’està convertint en un dels riscos més rellevants de la societat actual. Tot i que

cal analitzar acuradament cadascuna de les situacions donat que existeixen diferències individuals

que comporten reaccions o maneres de comportar-se molt diferenciades davant el mateix estímul

o fet.

La majoria dels autors consultats analitza els factors i conseqüències de l’estrès docent a partir de

la conceptualització del terme de manera àmplia. Així podem afirmar que patir estrès laboral

comporta reaccions tant en l’aspecte emocional com cognitiu de la persona i manifesta també

episodis de caràcter fisiològic i del comportament.


47

Moltes vegades ens trobem davant de docents amb reaccions fruit de la seva angoixa en una

situació o fet que no poden o no saben donar resposta en aquest moment. Aquest fet comporta

sensacions negatives tant en l’àrea educativa com personal i de relació social. Cal estar atents per

evitar que aquesta situació es converteixi en crònica.

Alguns dels trets que es manifesten en l’àmbit educatiu i pel que fa a l’estrès del docent es poden

concretar en els següents: sentiments negatius envers la seva pròpia competència laboral;

esgotament emocional; baix nivell d’autoestima; desequilibris a nivell fisiològica amb aparicions de

malalties; repercussions en la personalitat.

És important analitzar l’entorn del docent afectat per l’estrès laboral, la seva inserció en el món

personal, familiar, la utilització que fa dels recursos i les habilitats socials... en la perspectiva que

les reaccions poden ser diferents donades les diferencies de caràcter individual existents. La

capacitat d’acceptació de recursos i eines que li facilitin la seva superació serà un dels altres

elements importants a l’hora d’oferir l’ajut i les estratègies per equilibrar el seu estat. L’objectiu és

fer possible el retorn de l’estat saludable.

2.4. Intervenció psicopedagògica

A. Intervenció en docents El treball de recerca, per una banda, es centra en la dimensió dels problemes que afecten al

docent com a persona i en la seva comprensió per poder proposar alternatives i estratègies de

prevenció.5

És innegable la importància cabdal que representa el treball conjunt, l’equip docent i les funcions

dels professionals de l’educació com a col·lectiu. Però, també cal tenir en compte que cada docent

és també persona. Així cal contemplar la individualitat dintre del col·lectiu del professorat. Cada

persona - docent viu les seves experiències a partir del seu estat social i anímic concret. Al mateix

temps cal afegir les diverses influències i interaccions del que anomenem sistema educatiu.6

Aquesta visió s’insereix en l’anomenat model ecològic7 el qual ens permet comprendre la

importància de la interacció entre variables personals, col·lectives i socials dels docents. La salut

mental esdevé un dels eixos vertebradors de tot el conjunt de sistemes relacionats amb els

professionals de l’ensenyament.

L’estudi fa referència al paper dels docents des del punt de vista de la dona i l’home que

exerceixen tasques docents en un entorn concret escolar. Així caldrà tenir en compte:

la seva evolució personal en els diferents cicles vitals.

els variants nivells de motivació, interès i satisfacció.

la capacitat per afrontar els nous reptes i transformacions socials en l’àmbit professional.

5 ABRAHAM, A. (1986) El enseñante también es una persona. Barcelona: Gedisa 6 ESTEVE, J.M. (1994) El malestar docente Barcelona: Paidós 7 BRONFENBRENNER, U. (1987) La ecologia del desarrollo humano. Barcelona: Paidós


48

la pràctica diària interactiva amb l’alumnat, la capacitat de resolució de situacions

diverses, el domini i la pròpia seguretat personal.

La presència de l’estrès com a resposta a certs requeriments professionals i personals. El

coneixement personal sobre l’estadi en que cada persona es troba en relació al procés d’estrès

ajuda a la recerca de solucions.8 La identificació a partir de les manifestacions quotidianes ens

portarà a la recerca de l’equilibri. Així és fonamental partir de la prevenció com a funció essencial

per poder evitar sofriments innecessaris i restablir la salut com més aviat millor.

Si assenyalava, al principi, de que cal accentuar l’estudi a partir de la consideració del docent com

a persona també cal tenir en compte que les reaccions davant l’estrès depenen de la pròpia

capacitat de resistència de la persona. L’estudi parteix de la metodologia qualitativa per tal

d’inserir-se en aquest plantejament de considerar l’existència de respostes individuals.

Tot i que tenim diverses fonts i estudis de caràcter col·lectiu que s’inscriuen en la generalització de

les causes de l’estrès crec que cal anar en compte i valorar molt les característiques individuals

del docent, les circumstàncies socials, familiars, culturals, ambientals concretes de l’entorn de

l’exercici de la professió.9

És des d’aquesta perspectiva que plantejo l’assessorament i la orientació psicopedagògica vers

els docents des de les funcions pròpies dels servies educatius i pel que fa al propi docent en el

seu marc escolar propi i, per ell, únic.10

B. Intervenció en l’alumnat Els mecanismes de defensa utilitzats en les situacions d’estrès poden ser molt variables. La seva

funció és la protecció de la persona davant els efectes de les situacions d’estrès. Així les defenses

són adaptatives i permeten que la persona pugui continuar funcionant en situacions que li generin

ansietat. Aquestes defenses utilitzades són activades per mantenir l’equilibri psicològic.

Els mecanismes de defensa segueixen una seqüència previsible en el desenvolupament de la

persona. Des de la infància fins a l’edat adulta la persona utilitza diferents defenses davant les

situacions estressants en consonància els diferents moments de desenvolupament.

És així com un dels eixos fonamentals de la intervenció psicopedagògica que proposo cal que

s’adeqüi a les diverses situacions que es donen en el període de la infància (etapa educativa

infantil i primària) i l’adolescència (etapa educativa de secundària): serà a partir de l’adequació del

docent al seu entorn immediat d’aula i de grup on es poden plantejar estratègies per enfrontar-se

amb les situacions d’estrès.

8 PEIRO, LUQUE (1991) El estrés de enseñar Sevilla : Ed. Alfar 9 PEIRO, J.M. (2000) Desendadenantes del estrés laboral. Editorial Pirámide. Madrid 10 POLAINO-LORENTE, A. (1982) El estrés de los profesores: estratègias psiocològicas de intervención.

Revista Española de Pedagogia, 40, 157, pp 17-45


49

L’assessorament en referència a les situacions d’estrès infantil i adolescent obre una nova vessant

en les funcions dels serveis educatius. Sovint ens trobem en situacions noves de demandes del

professorat en referència a alumnat que pateix algunes circumstàncies, mostra senyals i

simptomatologia que, a partir de la valoració específica, esdevé font d’estrès.

Els elements de relació relacionats amb l’estrès infantil11 parteixen de les variables anteriors

descrites, entre elles, i en relació a la infància cal assenyalar les següents:

l’estrès s’experimenta de moltes formes diferents.

Varia de manera important segons l’infant, com a individualitat, el seu nivell de

desenvolupament i la seva experiència en la vida.

L’afrontament de l’estrès depèn molt de les capacitats de desenvolupament d’un infant i

les seves habilitats.

Els infants experimenten i presenten manifestacions diverses davant l’estrès produït per causes

que, en bona part, poden ser previsibles en un marc general i col·lectiu de la infància. Caldrà estar

atén als senyals i a les circumstàncies personals de l’infant al marc escolar. Així el tutor/a esdevé

un dels principals protagonistes de la intervenció dirigida al control , prevenció i model d’adaptació

d’un infant a l’estrès. El marc escolar pot impedir i reduir l’estrès en l’infant que el pateix a partir de

la intervenció psicopedagògica.

L’EAP pot respondre a la demanda d’assessorament dels mestres de l’etapa d’infantil i primària a

partir d’estratègies, recursos i eines encarades a la prevenció de les situacions d’estrès així com a

mostrar l’ajut a l’infant:

Per poder anticipar els esdeveniments estressants.

Implementació d’ambients didàctics de recolzament a les preocupacions infantils.

Reconeixement i treball amb els sentiments i les emocions.

Pràctica de tècniques de relaxació, habilitats positives i estratègies.

L’adolescència és un cicle vital en el que, de la mateixa manera que en l’etapa adulta, es pot

experimentar l’estrès. La possible conducció de situacions per part del professorat acompanyant

l’aprenentatge de les destreses i habilitats per afrontar l’estrès comporta, ben segur, una millora i

beneficis en la salut personal.

Un dels indicadors freqüents en els centres de secundària és la manca de recursos per afrontar i

abordar l’estrès per part del professorat i tutor-a de l’alumnat adolescent. Quant l’adolescent

percep una situació com a perillosa, plena de dificultats, amb inquietud greu emocional i afectiva i

no té assolit els recursos necessaris per afrontar-la, li cal ajut.

Els mecanismes de resposta de l’adolescent davant les situacions estressants poden comportar

pel que fa a la conducta en el centre educatiu, entre moltes d’altres:

Comportament inadequat personal i de grup.

11 TRINAES, MV. (1999) Estrés en la infancia. Su prevención y tratamiento. Madrid: Gedisa.


50

Ansietat, inhibició, inquietud, malaltia física...

Tendència a comportament agressiu.

Utilització de destreses inadequades (drogues, alcohol).

L’etapa de l’adolescència es troba molt lligada als trets característics de la mateixa a nivell

psicològic, fisiològic i social. Caldrà tenir en compte aquests factors al proposar mesures,

comportaments i tècniques d’afrontament específiques.

L’EAP pot respondre a la demanda d’assessorament dels mestres de l’etapa de secundària a

partir d’estratègies, recursos i eines encarades a la prevenció de les situacions d’estrès però

també a la resolució de les situacions concretes en què es manifesta l’estrès.

2.5. La prevenció en l’afrontament de l’estrès.

Cada persona presenta uns trets característics i unes circumstàncies que han de ser valorades i

analitzades de manera prèvia a l’aplicació de qualsevol tipus de tractament. Tot i això es poden

descriure un seguit de recursos, eines i estratègies que facin possible l’afrontament de l’estrès.

Una bona salut afavoreix l’educació en l’infant i en l’adolescent. Al mateix temps el docent rep els

beneficis inherents al fet saludable. El tractament educatiu dels estils de vida per a una salut

saludable ens proporciona una perspectiva adequada: plantejament molt més global dels elements

i factors que de manera interactiva afavoreixen l’assumpció de patrons de salut en la persona.

Promoció dels estils de vida saludable en la salut de les persones:

Poden modificar-se i millorar-se.

Són educables.

Educació com a eina per augmentar el nivell de salut i la qualitat de vida.

Per poder establir estratègies de prevenció ens calen dos factors més: la motivació com a font de

comportament voluntari amb habilitats de autocontrol i autoeficàcia. En la perspectiva del canvi, és

a dir la possibilitat real de cadascú de fer possible modificacions en la conducta que ajuden a la

prevenció de l’estrès.

Així es poden establir un seguit de fonaments i principis a partir dels quals la persona crea les

seves pròpies condicions saludables:

Autonomia: saber estar sol amb un mateix, capacitat de fer-se càrrec de la pròpia vida,

obert a noves maneres de pensar i viure, crear-les.

Solidaritat: establir relacions amistoses i afectives, capacitat d’escoltar i comprendre

l’altre, integrar-se en la societat, treballar col·lectivament per a transformar-la.

Joia: fruir de l’acceptació realista de les pròpies capacitats i potencialitats, benestar per

sentir-se autònom amb l’entorn.

En aquesta perspectiva el disseny d’estratègies parteix de l’anàlisi i reflexió dels apartats següents:


51

A. Habilitats i recursos personals Assertivitat com a capacitat d’expressar els propis sentiments i drets. Les persones que

mostren menys capacitat d’assertivitat presenten més predisposició a l’estrès.

Autoestima, en la perspectiva de que a major nivell positiu de confiança en un mateix més

possibilitats per a resoldre òptimament les situacions estressants.

Autoconeixement com a possibilitat de conèixer les nostres reaccions tant a nivell fisiològic,

cognitiu, conductual...facilita fer front als estímuls estressors.

Estils de vida com a foment dels hàbits saludables els quals redueixen o eliminen les causes

d’estrès autogenerades.

B. Fonts externes generadores d’estrès Situacions de tipus familiar i/o social: Valoració a partir de les diverses situacions generadores

d’estrès. Escala de Holmes – Rahe.

Agents estressors. Institut Internacional de l’estrès.

Generals: necessitats bàsiques, com l’alimentació.

Físics: soroll, temperatura.

Psíquics: ansietat, emocions, dol.

Psicosocials: referència l’entorn.

C. Tècniques d’afrontament de l’estrès El massatge terapèutic: un agradable camí de salut. Experiència que evidencia els beneficis

que comporta tant per la salut del nostre cos com de la nostra ment. Automanipulació.

La meditació com a tècnica efectiva per ordenar les tensions de la vida quotidiana i aconseguir

un bon funcionament del nostre organisme, ajuda a mantenir el nivell de salut i els estils de

vida saludables.

La Resposta cognitiva a partir dels beneficis del pensament positiu com a suport a l’acció

positiva la qual millora les situacions externes de la persona.

Tècniques de relaxació com a estratègies de control de l’estrès. Experimentació de tècniques

de respiració, visualització, relaxació progressiva.

Les teràpies complementàries, aromateràpia, fitoteràpia, hidroteràpia. Utilització de diferents

recursos amb finalitats terapèutiques i d’afrontament de l’estrès.

La musicoteràpia. L’afavoriment dels recursos fonamentats amb la música com a millora

personal i preventiva.

L’alimentació natural. Els beneficis de la utilització de productes naturals. Dietes alimentàries

per afrontar l’estrès. Aliments que afavoreixen el control de l’estrès.


52

Uns dels elements a tenir en compte són el fet de considerar la metodologia educativa en el marc

escolar com una forma de relacionar-se amb el grup destinatari de la investigació i el fet de

percebre aquesta relació des d’una perspectiva sistèmica de les relacions.

Moltes de les implicacions que es deriven del fet d’ensenyar i aprendre tenen a veure molt més en

l’intercanvi en les relacions docent - alumnat - grup classe i la manera com es perceben i la

qualitat de la mateixa relació. Allò que es diu, com es diu... provoca unes reaccions i uns

comportaments determinats que tenen més a veure en la concepció sistèmica de la relació que en

els instruments i recursos didàctics concrets emprats a l’escola.

Es fa necessari descobrir les situacions que provoquen l’estrès des del punt de vista de factors

més percebuts i evidents (barri, famílies, necessitats educatives detectades...) i amb els més

ocults (inseguretat metodològica , manca de criteris clars sobre el que s’espera del professorat...).

Així establim situacions d’estrès més percebudes i evidents i altres més de tipus ocult. Aquestes,

provinents de situacions més ocultes comporten moltes més implicacions i presenten un caràcter

més dificultós en la seva resolució. Hi trobem elements més de caire personal, emocional... que no

pas de procedència del sistema educatiu i de l’administració educativa. L’estrès es troba molt més

integrat en la mateixa persona, és molt més intrínsec a la seva condició de persona.

Al llarg de molt temps les propostes d’actuació escolar i les possibles mesures de reducció de

l’estrès laboral docent s’han centrat més en les situacions percebudes com a més conegudes i

evidents (incorporació d’alumnat, nombre d’alumnat, recursos didàctics...) que no pas en la

condició de la persona i la seva capacitat de reflexió, emoció, afectivitat, relació...

La metodologia de la recerca parteix d’aquest supòsit i consideració de la persona. I es parteix

dels dos àmbits: Determinar les situacions de recerca i proposar estratègies d’acció preventiva. En

la perspectiva de que si vetllem aquestes situacions i proposem un seguit d’estratègies adients

podem reduir l’estrès.


53

3. L’ENTORN La importància del medi en tot el procés d’ensenyament – aprenentatge és, avui en dia, cabdal, en

la definició del model educatiu i en l’aplicació de mesures rellevants que actuïn de vertaders

compensadors en el tractament de la diversitat i en la resposta a les necessitats educatives, de tot

caire, que es presenten en el centre educatiu. El paper de la direcció és fonamental i la intervenció

dels serveis educatius de zona conformen un seguit de possibilitats en la millora de la qualitat

educativa.

3.1. El medi i els serveis educatius

La situació en la societat actual comporta l’establiment de molts canvis en els centres educatius i

molts reptes en el mateix sistema educatiu. Entre els elements que incideixen de manera notable

en la pràctica diària i en la vida quotidiana de la societat podem esmentar els següents:

L’arribada a Catalunya de persones procedents de diferents indrets, amb arrels culturals i

lingüístiques molt diferenciades a la llengua del país. Entre aquests el col·lectiu més

nombrós és el llatinoamericà. Representa al voltant del 50% del total.

L’increment notable de relacions de tipus social, personal i col·lectiu que tendeixen a

crear situacions d’empatia; de bloqueig; de risc social; de comportaments irruptius...

entre d’altres circumstàncies.

El fenomen de la globalització en un món canviant amb clares incidències pel

coneixement i els sabers culturals.

La tendència progressiva a fer emergir diferents tipus de desigualtats socials,

econòmiques i personals tant en el si de la mateixa societat com en el món escolar.

La necessitat actual de fer palesa la necessitat de conèixer, d’usar i ser competents en

les eines de la comunicació i la informació.

El sistema educatiu garanteix, o ha de possibilitar, donar respostes adequades a les necessitats

que presenta l’alumnat que atén. Al mateix temps es fa necessari dotar d’eines i estratègies per fer

possible aquesta atenció en una societat que en els darrers anys ha sofert un canvi estructural

important. Els centres educatius esdevenen, en la majoria dels casos, un dels únics referents per

molts col·lectius, entre d’altres els nouvinguts. L’escola es converteix, així, en el punt central de les

accions de reequilibri tant cultural, educatiu com personal, social i emocional per molts dels infants

i joves.

La comunitat educativa està immersa en unes noves relacions entre els diferents estaments. El

professorat dels centres educatius de les diferents etapes ha de donar resposta no solament els

continguts previstos en el currículum en les àrees d’aprenentatge sinó que ha de tenir en compte

la realitat social de l’entorn on es troba ubicada l’escola i les condicions rellevants en les relacions


54

entre ambdues parts. Així cal que esdevingui una unitat planificada el tenir present les necessitats

que l’entorn planteja.

Al mateix temps cal esmentar que aquestes noves situacions tenen implicacions molt importants

en el fet educatiu. El professorat ha de valorar les condicions de l’entorn, les possibilitats de la

comunitat educativa i fer una primera valoració de les necessitats que l’alumnat presenta de

manera global; caldrà una bona dosi d’adequació en la seva pràctica docent.

Les condicions tant personals com de preparació científica, coneixement de metodologies

diferents i un procés d’ensenyament proper al que la societat demanda actualment comporta un

esforç important tant als centres educatius com al professorat.

Aquests canvis en el fet d’ensenyar i, també d’aprendre, impliquen unes condicions diferenciades

a les que fins fa ben poc teníem com a indicadors a partir dels quals planificar les actuacions

educatives. És així com caldrà fer present en tot el procés la situació de desenvolupament

professional, personal i emocional del professorat. La prevenció davant fenòmens que comporten

estrès, el seu control i la proposta, suggeriments i estratègies han de ser un dels eixos principals

d’actuació dels serveis educatius.

Els serveis educatius es defineixen com a òrgans de suport a la tasca docent del professorat.

També com a intervenció directa amb l’alumnat, les seves famílies en la perspectiva de l’entorn.

Aquest és un element més recent d’actuació per part dels serveis educatius que comporta un

lligam molt estret amb la realitat que envolta els centres educatius. Així les actuacions s’insereixen

en un entorn determinat, en el qual hi és present el centre educatiu. Entronquem amb els elements

més de caràcter global que es definien anteriorment.

El fet social present en els centres, les condicions d’escolarització de molts col·lectius, les

capacitats i grau de necessitats educatives específiques presents a les aules, la demanda

d’atenció de les famílies, els plans d’entorn...comporten l’establiment d’accions de caràcter unitari

per part dels serveis educatius de la zona.

A nivell de serveis educatius les actuacions que es planifiquen donen atenció a les condicions

pròpies dels centres i fan possible donar resposta al desenvolupament professional i personal del

professorat. Proposar respostes de prevenció i control de l’estrès com a serveis educatius amb

incidència diversa però de manera unitària i global, comporta un enriquiment en l’actuació i

intervenció.

El marc d’actuació parteix de les finalitats i funcions dels serveis educatius i la intervenció en

situacions d’estrès en la comunitat educativa. Si bé es poden assenyalar uns eixos, la descripció

dels quals comporta l’apreciació de diverses possibles situacions d’estrès.

Cadascun d’aquests eixos fa possible un seguit d’aportacions, de suggeriments, propostes

d’intervenció, estratègies, recursos i eines que possibiliten tant el treball de prevenció com el

control de les situacions descrites generadores d’estrès en el docent. En la perspectiva de l’àmbit


55

global d’actuació dels serveis educatius. Els recursos que es descriuen en la guia de salut i el

fitxer fan possible accions en la perspectiva de canvi i millora professional dels docents.

Eix Indicadors

Pràctica docent quotidiana

- Moments en la relació docent – alumnat. - Situacions en les relacions alumnat – alumnat. - Incidències pràctica d’ensenyament. - Implicacions curriculars. - Repercussions en la pròpia persona.

Situacions d’accidents i d’impacte social

- Trets propis del moment de l’impacte. - Possibilitats de planificació i prevenció. - Protocols actuació en l’àmbit escolar. - Seqüeles personals. - Afectació del grup.

Interrelacions entre els docents

- Situacions d’incomoditat, tensió. - Confrontació en els mecanismes de participació. - La persona, estat anímic i repercussions educatives. - Situació i reequilibri en les habilitats socials. - Estat de prevenció en la salut. - Equilibri i control de la persona.

Comunitat educativa

- Nivell d’interacció dels components. - Situacions que demanden resolució. - La mediació com a eina de resolució. - Els trets de l’entorn en concret. - Sectors, serveis presents en l’entorn

A partir de cadascun dels eixos es descriuen possibles situacions que afecten a la persona i a la

institució. És possible l’aparició de l’estrès en la comunitat i en la persona. Cal partir de l’anàlisi de

situació:

1. Determinar l’eix ( eixos) que comporta l’aparició de símptomes d’estrès.

2. Anàlisi dels factors que condiciones i comporten l’acumulació de l’estrès.

3. Elements que possibiliten la superació de l’estrès.

4. Descripció clara i concisa de les situacions presents en l’àmbit educatiu i escolar.

5. Propostes d’afrontament de l’estrès.

6. Planificació dels recursos i eines metodològiques més apropiades per a la situació descrita.

7. Treball en xarxa a nivell de zona, sector, entorn.

Els serveis educatius possibiliten tant l’anàlisi i reflexió del fet i situació com l’avaluació dels

processos que comporten la disminució de l’estrès. Una de les tasques és la selecció dels

recursos més adients en l’afrontament de l’estrès. Al mateix temps que fa possible la pràctica de

les diferents eines que conformen la guia de salut en el fitxer de recursos detallats.

Davant de qualsevol fet que comporti impactes de diversa índole, el paper dels serveis educatius i,

en concret pel que fa a la intervenció de l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica

(EAP), és fonamental partir de l’anàlisi de la situació i del fet d’intervenir des d’una perspectiva


56

sistèmica d’acció psicosocial. Les fases que cal tenir en compte concreta l’actuació dels

professionals:

En el moment del fet, pel que fa a l’ajut i acompanyament. Assessorament de

possibilitats i ajut de tipus emocional.

En els moments de seguiment: ajut psicològica en les habilitats socials i emocionals que

han estat fràgils; valorar els comportaments que comporten un cert grau de risc en la

salut global de la persona. Propostes d’orientació d’ajut en serveis de salut.

En els moments de revaloració dels fets: anàlisi de la situació, control d’indicadors

d’afecció, revisió d’aspectes de salut.

3.2. Direcció i prevenció

El paper de la direcció del centre educatiu esdevé cabdal per la bona marxa del sistema educatiu,

del procés d’aprenentatge de l’alumnat i sobretot, en la cohesió positiva de l’equip de docents que

configuren una part de la comunitat educativa.

El que anomenem bon ambient, bon clima escolar ve totalment determinat per la manera d’actuar

de la direcció del centre. Si més no, a partir de la seva intervenció se’n deriven múltiples accions

pel conjunt de l’equip docent. La direcció ha d’actuar a partir d’un equip aleatori que es troba al

centre. Les persones que el formen són de totes les condicions, creences, opinions, maneres de

fer i interactuar molt diverses.

És per això que la direcció del centre es troba totalment implicada en la construcció d’una

convivència que facilita la tasca docent i les òptimes relacions entre els docents. Així es

possibiliten les mesures d’atenció adequades a les necessitats que presenten els col·lectius

d’alumnes diferents.

Les tasques de la direcció són molt variades i distintes. Des d’aspectes curriculars i didàctics

passant per l’administració general i concreta del centre a la possible medicació en conflictes i la

cohesió de l’equip docent i la comunitat educativa. No cal obviar tots els temes provinents de

l’administració i la gestió diària que comporta.

És del tot necessari esmentar i referenciar l’estudi fet per l’equip del Dr. Joan Teixidor , 2004

(UdG), “Àmbits d’actuació dels directius”: referent a les actuacions atribuïdes a la direcció en què

es posaven de manifest els grans àmbits: Pedagògic; Organitzatiu; Administració i gestió de

recursos; Relacions humanes; Projecció exterior; Innovació i desenvolupament de l’organització;

Direcció d’hom mateix; Contingències.

Pel que fa al paper de la prevenció en quant a les situacions d’estrès que poden patir els docents

del centre educatiu, la direcció té un paper primordial. I bàsic en la construcció de la cultura de la

mediació i resolució positiva dels conflictes. El docent com a persona necessita el recolzament en

alguns moments per reafirmar la seva actuació: la direcció mostra ajut en el desenvolupament de

les habilitats personals, emocionals i socials. És molt important assenyalar que aquesta situació té


57

una canalització semblant a nivell de l’equip de docents que conformen el centre. És a dir calen

mesures individuals d’atenció i suport, però, també amb caràcter col·lectiu.

Molts dels docents manifesten situacions de bloqueig davant la tasca diària professional, dificultats

en les relacions amb l’equip, mancances en la interacció amb l’alumnat... fets que acumulen tensió

personal i pot derivar en l’aparició de l’estrès. La direcció pot acompanyar els docents que

manifesten els símptomes ja descrits. Tot i que cal assenyalar que la direcció pot recolzar se en

professionals dels serveis educatius per afrontar algunes d’aquestes conseqüències.

En aquesta consideració es proposa un treball intens, però clar i concís, entre la direcció del

centre i el professional de l’EAP que intervé en ell. De manera conjunta es poden preveure

algunes situacions d’estrès que derivaran en dificultats en la convivència escolar. I, sobretot, es

pot proposar i orientar com afrontar l’estrès en el col·lectiu a partir del fitxer de recursos i la seva

guia de salut.

Algunes de les fases d’acció de la direcció es podria resumir en:

Anàlisi de situació: està alerta en tot el que succeeixi al centre. Tan a nivell personal com

col·lectiu.

Reflexió dels fets: a partir de fortaleses i debilitats del sistema del centre educatiu amb

objectivitat manifesta.

Proposar mesures per restablir la situació: de manera conjunta a través de professionals

interns del centre com assessors externs.

Establir mecanismes d’acció grupals: fer possible la pràctica participativa en la resolució

de conflictes.

Més enllà de les atribucions a la direcció referents a l’administració i gestió del centre educatiu; a

tot el procés d’ensenyament i aprenentatge i les mesures de caràcter curricular una de les

funcions que comporten millores molt importants en tot el procés educatiu fa referència a

l’acompanyament de tipus emocional envers el professorat. La direcció esdevé així una de les

eines més eficaces en la prevenció de qualsevol situació que comporta estrès. Ajuda a canalitzar

aquells aspectes quotidians que acumulen tensió i poden fer aparèixer simptomatologia d’estrès.

L’acció de la direcció del centre es fonamenta en el grup docent i en el col·lectiu de la comunitat

escolar. Procurar l’establiment de mesures de participació comporta una bona dosi de prevenció

en tots i cadascun dels fets que succeeixen en l’àmbit educatiu. La convivència positiva en el si

mateix de la institució i l’adopció de mesures de mediació i de resolució de conflictes comporta,

ben segur, una disminució de l’estrès docent. I, en aquestes mesures, la funció de la direcció del

centre esdevé una figura cabdal.


58

4. QÜESTIONARIS I ESCALES Per a mesurar el nivell d’estrès laboral es fa necessari l’avaluació en els docents a partir de dades

i instruments que valorin el seu estat actual, les possibles causes de l’estrès i els efectes que

provoca. Amb la finalitat de que vagin dirigides a proposar un seguit de mesures d’ajut individual i

col·lectiu per a la superació de les dificultats.

4.1. Mesura del nivell d’estrès

Quan ens trobem davant de situacions de caràcter social i/o laboral que comporten factors de risc

(descrits anteriorment) pot donar a l’aparició d’estrès: simptomatologia i efectes nocius per a la

salut. Les reaccions a l’estrès depenen de cada persona, però es pot afirmar que comporta unes

respostes de l’organisme nocives per a la salut.

Aquestes respostes s’engloben en diversos àmbits de la persona: reaccions de caràcter

emocional, cognitiu, de conducta, fisiològiques...però sempre amb conseqüències adverses per la

continuïtat d’accions en el món laboral docent. Sovint provoquen estats d’angúnia i por davant

l’entorn educatiu.

Es fa necessari l’avaluació de l’estrès laboral en els docents a partir de dades i instruments que

valorin l’estat actual, les possibles causes de l’estrès, els efectes que provoca i vagin dirigides a

proposar un seguit de mesures d’ajut individual per a la superació de les dificultats.

Instruments d’avaluació indicats per la valoració inicial de l’estat saludable d’una persona:

Entrevistes individualitzades a partir de professionals i en situació de confidencialitat.

Ajuden de manera considerable en el coneixement del comportament observat i en

l’anàlisi dels resultats de proves estandarditzades.

Les llistes de control son un instrument que permet l’autoavaluació de la pròpia persona

amb l’objectiu d’identificar els riscos que poden comportar estrès laboral docent.

Documentació diversa de caràcter administratiu que ens ajuden a avaluar la situació

davant l’estrès: absències laborals, accidents, baixes mèdiques, dificultats en interacció,

canvis d’humor i de conducta...

Tècniques pròpiament dites d’avaluació per la mesura del nivell d’estrès: bàsicament

qüestionaris , escales (àmbit del test).

4.2. Instruments estandarditzats

Algunes de les propostes d’ús científic en la mesura de l’estrès en l’àmbit laboral docent parteixen

dels instruments de mesura estandarditzats:


59

Instrument Orientacions

EAE Escala de apreciación de estrés J.L Fernández Seara

Avaluació a partir de les situacions que generen estrès, de la incidència i la intensitat que afecten la vida.

• Escala general d’estrès • Escales d’estrès socio-laboral • Aplicació individual i col·lectiva

EBP Escala Bienestar psicológico J. Sánchez Cánovas

Avaluació del grau en què una persona percebeix la seva pròpia satisfacció: benestar subjectiu, material, laboral i relació parella.

• Aplicació individual i col·lectiva • Adults i adolescents

ISRA Inventario Situaciones Respuestas Ansiedad J.J. Miguel Tobal

Avaluació des de la perspectiva neo conductual i interactiva. S’adjunten situacions i respostes possibles. Anàlisi individual sobre la freqüència de manifestacions d’ansietat.

• Individual • Adults i adolescents

TST Test de salud total T.S. Langer

Identifica possibles alteracions psicofisiològiques. Permet conèixer l’estat general de salut , sobretot aspectes psicosomàtics i relacionats amb l’estrès i les possibles interaccions amb el medi laboral.

• Individual i col·lectiu • Adults

JAS Inventari d’activitat de Jenkins (forma c) C.D. Jenkins

Mesura el patró de conducta. Mesures d’escales que valoren comportaments: rapidesa i impaciència; implicació i conducta competitiva. Risc i conseqüències de l’estrès


Escala de estrés psicosocial Holmes i Rahe

Determina les possibilitats reals que la persona presenta per patir estrès. Utilitat alta per la facilitat en què apareixen dades considerables.

• Individual • Adults

EFEP Escala de fuentes de estrés en profesores Instituto nacional Higiene y Seguridad en el trabajo

Aspectes que poden constituir fonts d’estrès en la persona. S’obté informació sobre els aspectes relacionats amb el desenvolupament del treball que són font d’estrès en els docents.

• Individual • Adults, professorat

4.3. Entrevistes i qüestionaris a professionals

A. Metodologia qualitativa. L’anàlisi qualitatiu utilitzat parteix d’entrevistes obertes a professionals fent possible la concreció

de les necessitats i problemàtiques que cadascun percebeix com a font d’estrès. L’objectiu

primordial és comprendre la realitat present en l’àmbit docent a partir de les idees, suggeriments,

actituds de les persones com a mostra.

La informació que es recull és àmplia i té a veure amb les situacions reals de caràcter

experimental, donat que parteix d’un grup reduït de persones. Es parteix d’un guió que facilita la


60

conversa. S’identifiquen els temes més rellevants objecte de l’estudi. S’estructuren les causes i

propostes d’acció.

Cal esmentar que en l’anàlisi de les respostes s’obté gran quantitat d’informació. Algunes vegades

tot i partir d’un tema central de recerca (l’estrès docent) apareixen altres elements de preocupació

en l’entorn immediat. Es generen gran quantitat de transcripcions d’observacions i es recopilen

dades significatives.

En aquest tipus de metodologia i pel que fa a la recerca amb persones el perfil del qual es descriu,

es fa necessari la dedicació de molt de temps per processar les dades obtingudes. Importància del

registre sistemàtic i anotacions diverses. La fase d’anàlisi esdevé una font rellevant per elaborar

les propostes d’afrontament de l’estrès.

B. Concrecions sobre el model d’entrevistes L’objectiu que es pretén amb les entrevistes i els qüestionaris a professionals es poden concretar

en els següents:

1. Facilitar l’aportació dels professionals docents per poder elaborar estratègies i recursos per

cadascun dels eixos descrits:

Pràctica docent quotidiana.

Situacions d’accidents d’impacte social.

Interrelacions entre els docents.

Comunitat educativa.

2. Aconseguir la detecció de necessitats professionals envers cadascun dels eixos.

3. Anàlisi de les aportacions i valoració de les estratègies i recursos.

4. Concretar les necessitats més immediates i proposar elements de suport i orientació.

La metodologia utilitzada parteix de l’anàlisi a partir de les respostes i interaccions dels

professionals. L’aplicació de la recerca s’ha previst a partir de diferents fases que en conjunt

atorga un procediment de qualitat als resultats.

En la fase inicial:

Recull de valoracions a l’entorn de tres professionals.

L’objectiu primer és fer possible una certa validació dels qüestionaris i fiabilitat a partir

dels objectius descrits.

Anàlisi de les qüestions proposades; comprensió dels ítems; adequació a l’objectiu de la

recerca; variables en les opcions de resposta.

En la fase de revaloració:

Introducció de possibles modificacions en el redactat a partir de les valoracions fetes i

apreciades en el procés anterior.


61

Elaboració del qüestionari definitiu.

En la fase d’elecció dels docents:

Perfil: àmplia experiència docent (+ de 10 anys)

Perfil àmplia experiència en direcció (+10 anys).

Perfil: docents de diferents etapes educatives (4- PRI i 4- SEC).

Perfil: docents en realitats socials contrastades.

En la fase d’entrevista:

Model obert, per mantenir en conversació (eix 1 i 2),

Model tancat, reflexió personal del docent (eix 3 i 4)

En la fase de resultats:

Fase de buidatge del qüestionari i entrevistes.

Anàlisis de les dades com a metodologia qualitativa.

Aproximació als resultats i propostes a l’entorn dels docents entrevistats.

Orientacions pel que fa a la recollida d’opinions dels professionals:

Anotació de manera clara sobre el que destaquen més a dins de cada eix.

Es fa esment a les respostes que concreten més.

Es concreten les estratègies i recursos que demanen amb més intensitat.

S’especifica les possibles valoracions a l’entorn de la intervenció dels serveis educatius.

C. Model dels qüestionaris emprats Es parteix dels eixos d’incidència escolar que poden ser font de situacions d’estrès per al docent.

Són models oberts i semidirigits que faciliten la interacció en les diverses respostes, fan de guia.

Al mateix temps no hi ha limitació en quant a suggeriments i propostes d’altres entorns que els

professionals valoren com a significatius.

Eix 1. Pràctica docent quotidiana: en les relacions que s’estableixen en el marc escolar i en el procés d’ensenyament - aprenentatge entre els docents i l’alumnat.

a. Moments en les relacions docent - alumnat que comporten un més alt grau de preocupació: b. Moments en les relacions entre l’alumnat que comporten un més alt grau de preocupació: c. Assenyala incidències en la pràctica diària que impliquin un important desgast emocional i físic per

part del docent: d. Assenyala elements pel que fa al procés d’aprenentatge i en relació al currículum:

a. Matèries, àrees que poden suposar un més alt grau de dificultats personals en el docent: b. Situacions de concreció del currículum a l’alumnat: c. Continguts i estils d’aprenentatge:

e. Quins serien els símptomes o indicadors que, al teu entendre, poden mostrar una situació d’estrès en el docent:

Eix 2. Situacions d’accidents d’impacte social: accident imprevist, situacions difícils que demanen una actuació ràpida, succés imprevist amb danys i alteracions en les persones o bens, emergències.


62

a. Assenyala algunes situacions conegudes o viscudes al centre educatiu: b. Descriu elements que consideres bàsics en la prevenció d’aquestes situacions i que ajudin a la

millora de l’actuació docent: c. Concreta si en el centre educatiu hi ha algun protocol d’actuació en aquestes situacions (accidents,

rescat, crisis...): a. Informació del que han de fer els docents: b. Assistència pràctica, sanitària, emocional: c. Coordinació amb altres serveis de la zona:

d. Serveis, ajuts, elements que consideres essencials per a recolzar al docent que viu aquestes situacions:

e. Pel que fa els afectats directes quin ajut, assessorament, intervenció directa creus que seria necessària de disposar:

Eix 3. Interrelacions en els docents: en les relacions que s’estableixen entre els docents del centre educatiu tant en situacions d’ensenyament com de caire més personal.

a. Assenyala algunes situacions presents en el centre que comporten moments de tensió i/o confrontació en els mecanismes de pràctica participativa:

Reunions de cicle/equip docent: Claustre de Professorat: Reunions de Pares i Mares: Comissions, Departaments...: Planificació / Avaluació del curs escolar: Altres:

b. Indica algunes repercussions educatives fruit d’aquests moments: Entre els mateixos docents: Docents i equip directiu: Repercussions en l’alumnat: A nivell de currículum i aprenentatge: Altres:

c. Moments de caire personal entre docents que esmentaria amb més repercussions positives per la pràctica educativa:

Estones d’esbarjo, pati: Sopars, dinars fora del centre: Celebracions de festes, aniversaris...: En coordinació d’àrees, cicles, cursos...: Altres moments:

d. Elements que ajudarien en la prevenció de tensions i millora de les relacions personals: Assessorament i orientació externa en el mateix centre Formació i Cursos Tècniques adreçades a l’equip directiu Formació inicial Altres:

e. Ajuts, serveis, recolzament que creus convenient per poder equilibrar situacions de possible tensió:


63

Eix 4. Comunitat educativa: referència a la participació i implicacions que provenen d’altres sectors de l’entorn, interns com la família i administració o bé més externs com el medi.

a. Interaccions dels components de la comunitat educativa que poden comportar situacions estressants pel docent:

• Famílies molt alt alt baix molt baix • Administració molt alt alt baix molt baix • Municipi molt alt alt baix molt baix • Serveis socials molt alt alt baix molt baix • Barri, Poble molt alt alt baix molt baix • Immigració molt alt alt baix molt baix • Altres:

b. Accions de mediació practicades en la interacció d’aquests components, per part de la Direcció: • Famílies habitualment molt sovint algunes vegades • Administració habitualment molt sovint algunes vegades • Municipi habitualment molt sovint algunes vegades • Serveis socials habitualment molt sovint algunes vegades • Barri, Poble habitualment molt sovint algunes vegades • Immigració habitualment molt sovint algunes vegades • Altres:

c. Elements de l’entorn que possibiliten accions d’equilibri personal: • Coordinació amb serveis Sempre Algunes Poques vegades • Pla d’entorn Sempre Algunes vegades Poques vegades • Comissions de matriculació Sempre Algunes vegades Poques • Burocràcia Sempre Algunes vegades Poques vegades • Formació al centre Sempre Algunes vegades Poques vegades • Altres:

d. Aspectes més rellevants pel que fa a la direcció com a dinamitzadora d’estratègies de prevenció en situacions d’estrès:

Formació adient i específica Assessorament i orientació Seguiment i supervisió Marc normatiu de competències més definit Major nombre de recursos i materials Dedicació horària Altres:

e. Aportacions, pel que fa a la prevenció de les situacions d’estrès, que ajudin a la millora de la

pràctica educativa:

D. Aproximació als resultats Un dels elements a considerar fa referència a l’atenció rebuda per part dels professionals

entrevistats. En tots ells s’hi denota l’alt interès davant la tasca educativa. Aquest fet comporta una

preocupació molt rellevant per tots els factors que es proposen en els qüestionaris.

L’objectiu de les enquestes és copsar l’estat actual de les institucions educatives a partir de

professionals molt qualificats amb comandament directe als centres educatius, en relació a factors

que comporten estrès docent i en la proposta d’elements d’afrontament i control.

La importància de la reflexió sobre la pràctica educativa en termes d’acció - reflexió és comú

denominador en totes les converses i contestacions rebudes.


64

Es contrasta la valoració i recolzament sobre la tasca dels serveis educatius de psicopedagogia en

el marc escolar tot i que es ressalta de manera unànime la voluntat i necessitat de comptar amb

una atenció molt més amplia.

La voluntat inequívoca de contrastar sobre fets i esdeveniments que es donen en el marc escolar i

que comporten alteracions del mateix procés d’ensenyament aprenentatge.

El paper de la direcció és cabdal i molt significatiu en la determinació del procés de cohesió en el

grup docent.

Es desprèn de tots els qüestionaris la necessitat d’atenció a la direcció dels centres pel que fa a

establir mecanismes de comunicació i, al mateix temps, confidencialitat de molts fets que tenen

presència al centre educatiu i repercussions greus en el procés.

Tot i que hi ha presència de possibles i múltiples dificultats en les relacions entre el professorat,

direcció, alumnat i comunitat educativa, els professionals detecten de manera molt precisa aquells

elements veritablement bàsics en la planificació escolar.

En el contrast d’opinions es constaten elements molt unificadors en aquells aspectes que

provoquen un estat major d’estrès en el professorat. Tot i que les variables podrien ser moltes la

coincidència és molt alta en tots ells.

Pel que fa a la pràctica docent quotidiana:

Les relacions entre els docents s’estableixen en el marc escolar a partir de paràmetres

d’afinitat més personal que no professional.

Es ressalten considerablement les situacions de preocupació fruit de conductes

inadequades

El paper directa de la direcció en intervencions de caràcter conductual

Demandes, potser excessives, per part del professorat a la direcció del centre en

intervenció sobre l’alumnat.

Incidències en el rol més “repressor” de la direcció en problemàtiques de grup classe no

assumides pel docent d’aula.

La resolució diària de conflictes comporta risc d’estrès a la direcció.

Les situacions de comportaments grupals irruptius comporten situacions d’estrès en el

docent.

Pel que fa a les situacions d’accidents d’impacte social:

Es constata un baix índex de freqüència.

Unanimitat en desconeixement dels mecanismes d’acció i actuació davant qualsevol

d’aquests fets.

Alta preocupació per les situacions de malalties i accidents que es produeixen en el

recinte escolar.


65

Coincidència en poder comptar amb adequats plans de riscos, d’evacuació,

d’emergència, de prevenció...

Calen accions compartides amb l’entorn i la comunitat educativa, sobretot amb les

famílies.

Necessitat de disposar de manera directa i immediata de serveis d’atenció adreçats a

l’alumnat, professorat i famílies.

Pel que fa a les interrelacions directes amb els docents:

Els components de dificultats es troben en les reunions més àmplies en quant a

components, tipus claustre de professorat.

Les dificultats personals entre l’equip docent tenen relació directe a nivell de currículum i

aprenentatge.

El poder gaudir d’activitats de temps lliure compartit amb l’equip docent comporta

millores positives en el fet educatiu.

Es proposen accions de recolzament personal i de grup que ajudin en la cohesió de

l’equip.

Necessitat de comptar amb recolzament personal en el centre a partir d’assessors

externs.

Recursos i tècniques adreçades a la direcció en l’adopció d’estratègies de prevenció i de

salut.

Pel que fa a la comunitat educativa:

Les interaccions amb els diferents components de la comunitat educativa es valoren molt

positives.

Les situacions que es descriuen com a possibilitadores d’alteració es relacionen amb les

famílies.

Les accions de mediació que la direcció ha de dedicar més temps i energies es

refereixen a la família.

Es valoren les accions d’equilibri personal i de grup a partir de dinamitzar estratègies i

recursos adients.

Necessitat de disposar de temps i formació adient per dinamitzar els elements d’entorn.

Pel que fa al fenomen de la immigració:

La immigració es descriu com a primer factor greu d’estrès docent.

En tots els professionals es denota la preocupació molt greu de l’atenció a l’alumnat

immigrant que els darrers anys ha incidit de manera molt notable en els centres

educatius.

Presència d’elements confusos en la valoració prèvia que es fa de l’arribada d’alumnat

immigrant.


66

Desconeixement de la situació real de l’immigrant en quant a el seu bagatge acadèmic

adquirit en el seu país d’origen.

Tendència a mostrar angoixa i ansietat davant l’arribada de l’alumnat immigrant.

Tendència a patir inseguretat personal davant els hàbits i rols diversos que presenta

l’alumnat immigrant als centres escolars.

Tots els professionals descriuen moltes situacions dels centres educatius en referència a la

presència de l’alumnat immigrant. En tots els casos aquesta preocupació va lligada a l’augment

considerable de l’estrès en el docent en les darrers anys. També es descriuen fets lligats a la

immigració i que denoten voluntat d’atenció adequada a l’infant i adolescent present a les aules

però desconeixement de la història d’aprenentatge prèvia a l’arribada al país. I, sobretot,

desconeixement de les condicions psicopedagògiques adquirides que presenten aquests alumnes

una vegada entren a les aules.

Possibilitaria la prevenció i control de l’estrès docent davant l’alumnat immigrant si es disposessin

de dades vàlides en relació a les capacitats actuals d’aquests alumnes i les condicions

d’aprenentatge en el seu origen. Aquest fet comporta una major disponibilitat dels recursos actuals

pel fet de poder adequar l’ajut a les necessitats educatives reals que presenten. L’estudi que es

presenta en l’apartat següent analitza un col·lectiu d’immigrants en la perspectiva de millorar el

seu procés però també de contribuir a la disminució de l’estrès docent producte d’aquest fet.


67

5. L’ALUMNAT IMMIGRANT I L’ESTRÈS DOCENT L’atenció educativa i les mesures que cal adoptar per atendre l’alumnat immigrant és un dels

aspectes més rellevants que manifesten els docents en les causes d’estrès.

L’arribada d’alumnat immigrant als centres docents, en els darrers anys, ha comportat un seguit

d’accions vers l’acolliment i mesures de caràcter curricular en l’organització escolar. Les diverses

situacions que han d’afrontar els docents suposa adoptar maneres de fer molt diverses. Al mateix

temps la comprensió del mateix fet immigratori i dels trets rellevants de l’alumnat nouvingut

condiciona els resultats obtinguts.

5.1. Anàlisi de la realitat

5.1.1. El Fet migratori

Els últims anys s’han incorporat a les poblacions del país col·lectius procedents de diversos

indrets. Alguns d’ells amb cultures, llengües i religions ben diferents. Moltes són les causes que

comporten aquest flux migratori. Algunes d’elles es poden apuntar a partir dels indicadors

següents:

Econòmic: viure en entorns d’extrema pobresa, sense possibilitats de subsistència, amb

condicions de precarietat en tots els sectors. Cerca de millores laborals, treballs que

dignifiquen a la persona, ajut a la família a l’origen, salari digne.

Polític: situacions de refugiats polítics, perseguits, condicions ideològiques contràries als

drets humans, establiment de mesures al país d’origen de caràcter alienador per a la

persona, conflictes armats, violència generalitzada, persecució per motius personals i de

ideologia.

La persona que migra ho fa per algun motiu o una complexitat de motius. Moltes vegades hi cal

afegir la separació física d’alguns components de la família. En aquests casos cal esmentar la

possible tendència a patiment personal.

Un dels altres aspectes a tenir més en compte són les condicions de la mateixa migració: situació

legalitzada, papers i documents d’identificació, situacions irregulars, causes que motiven el

procés,... Molts d’aquests elements condicionen l’estada de l’immigrant i poden confluir en

l’aparició de símptomes emocionals, físics, malalties psicosomàtiques que dificulten encara més la

incorporació positiva a la societat que acull. Aparició de factors generadors d’estrès.

5.1.2. Exploració de dades

Per comprendre la dimensió actual sobre la presència de persones estrangeres al país cal fer una

breu referència i anàlisi sobre les dades de població més indicatives. L’objectiu immediat és basar-

nos en referents contrastats a partir d’organismes diferents per tal d’extreure conclusions

objectives.


68

En totes les dades més significatives sobre la immigració, provinents d’organismes oficials es

constata l’augment considerable de la població estrangera a Catalunya en els darrers anys.

L’anàlisi a partir de les fonts oficials ens permet observar tant el nombre com els col·lectius a que

pertanyen així com l’evolució en els darrers anys.

En les dades i gràfics que es mostren a continuació es conclou que la immigració ha crescut

notablement els darrers anys i de manera molt significativa a partir del 2000. El col·lectiu que més

sobresurt pel nombre de persones és el llatinoamericà, Amèrica llatina. Aquest serà el col·lectiu

que considerem com a referent en l’estudi.

El següent gràfic mostra l’evolució de la població llatinoamericana en referència a la població total:

Catalunya i per províncies a partir del 2000 i fins a 2006. S’observa l’alt creixement que presenta

la població de nacionalitat llatinoamericana d’Amèrica del sud : del 2000 al 2006 hi ha un augment

al voltant del 5% en referència a la població en general.

Evolució de la població i nacionalitat sudamericana

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

4,5%

5,0%

2006200520042003200220012000

Catalunya Girona Barcelona Lleida Tarragona

Font: IDESCAT

Pel que fa a la procedència de la població immigrada es detecta que la procedent d’Amèrica llatina

sobresurt de manera molt considerable en referència a tots els col·lectius i àrees geogràfiques. Al

2000 representa al voltant del 15% i al 2006 representa al voltant del 40% respecte a la totalitat de

la població immigrada. Amb cinc anys ha pujat 20 punts.


69

Evolució de la distribució de la nacionalitat immigrant.

0%

5%

10%15%

20%

25%

30%35%

40%

45%

2006200520042003200220012000

Unió Europea Resta d'Europa

Àfrica Amèrica del Nord i Central

Amèrica del Sud Oceania

Font: IDESCAT

En el següent gràfic es mostra de manera més detallada la distribució de les nacionalitats de la

població immigrada aquest any 2006. S’observa fàcilment que el col·lectiu més nombrós és el

procedent d’Amèrica del Sud.

Distribució de la nacionalitat de la immigració a Catalunya. 2006

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Catalunya

Resta UEResta EuropaÀfricaAmèrica del nord i centralAmèrica del sudOceania

Font: IDESCAT

En el període del 2000 al 2006, la població sud-americana ha passat de suposar el 14,83% de la

població immigrada total, a una tercera part d'aquesta. Mentre a Catalunya l'índex de creixement

anual per a aquest període és del 2,32% per a la població general, per la immigrada aquest índex

és del 67,2%. De fet, ha passat de suposar poc menys del 3% de la població total, a un 12,81%

d'aquesta. Si ens centrem en el col·lectiu sud-americà, aquest té un índex de creixement anual del

164,53%; unes 80 vegades el creixement de la població total catalana. En el gràfic s'observa

l'evolució de la distribució de la nacionalitat immigrant, la població sud-americana ja fa uns anys

que és la predominant. Tot i que en aquest gràfic s'hi noti una lleugera estabilització relativa en els

últims dos anys, aquest col·lectiu encara continua creixent en valors absoluts.


70

Catalunya 2000 2006 índex de creixement

6.261.999 7.134.697 2,32% Població total

181.590 913.757 67,20% Població immigrada

2,90% 12,81%

26.930 292.784 164,53% Població sud-americana

14,83% 32,04% Font: IDESCAT

Pel que fa a les dades disponibles de l’Estat i en referència als totals de la població immigrada

s’assenyalen els percentatges significatius dels col·lectius presents en el territori. El col·lectiu

d’Amèrica llatina es situa en el primer lloc i molt per sobre dels altres.

Amèrica Llatina 32,13 %

Àfrica 25,42 %

Comunitat Europea 24,24 %

Altres Països Europeus 10,10 %

Àsia 7,12 €

Amèrica del Nord 0,93 %

Font: Ministerio del Interior.

En relació a les dades de procedència de l’alumnat escolaritzat a Catalunya i per col·lectius,

l’alumnat que prové de l’Amèrica llatina representa al voltant del 50% del total (curs 2004-2005).


Magreb 27,2 %

Europa no comunitària 9,1 %

Unió Europea 6 %

Àsia i Oceania 5,7 %

Àfrica Subsahariana 4,1 %

Font: Departament d’Educació

Aquesta població immigrada i pel que fa a l’alumnat llatinoamericà representa uns percentatges

molt alts i predominen en les diferents etapes educatives i en referència a la població total

d’estrangers a Catalunya (2005).


71

Total estrangers Amèrica llatina Infantil 22.297 7.701 34,6 %

Primària 47.020 21.229 45,15 %

Secundària 23.532 10.887 46,27 % Font: Departament d’Educació

La presència de l’alumnat d’Amèrica llatina a l’Estat representa una situació predominant en

referència a la població estrangera escolaritzada durant el curs 2003-2004.


Àfrica 18,9 %




Font: Ministerio de Educación

Cal esmentar que a més de les dades estadístiques mostrades i que indiquen la presència del

col·lectiu d’Amèrica llatina a la població catalana i en el sistema educatiu en les diferents etapes

educatives, cal considerar un seguit d’aspectes en el fet d’escolaritzar a l’alumnat immigrant:

Dret a l’educació bàsica i gratuïta per a tots els infants i joves.

La situació social i cultural de molts immigrants els dificulta el progrés normal dels cicles

educatius.

Establiment de mesures per compensar les dificultats i tendents a la igualtat real i

efectiva.

Concentració d’alumnat immigrant en centres docents i poblacions.

Incorporació tardana al sistema educatiu.

Llengua materna i cultura d’origen. Desig d’aprendre la llengua, utilitzar - la i interactuar

amb el grup.

Indicadors causa de la migració, especial èmfasi en: exclusió social, condicions

d’escolarització d’origen

La incorporació d’adolescents al sistema educatiu: contradiccions socials, familiars,

personals. Adopció de rols d’adolescent desconeguts al seu país. Xoc cultural i

emocional.

Estereotips, prejudicis, drets ciutadans en la societat d’acollida.

La complexitat és del tot àmplia i comporta un plantejament global previ i en el moment

d’escolaritzar-se per tal de fer possibles les mesures d’atenció educatives escaients i adequades a

les necessitats que presenten.


72

5.1.3. Conclusions

Augment considerable de la població estrangera a partir de l’any 2000.

El col·lectiu d’Amèrica del sud és el més nombrós.

L’alumnat llatinoamericà esdevé el col·lectiu més nombrós a l’escola

Aquesta incorporació tardana d’alumnat comporta l’adopció de mesures educatives

específiques.

No hi ha coincidència en el calendari escolar temporal d’Amèrica llatina i Catalunya.

Presència de dificultats per seguir el curs escolar complert.

Els docents viuen com a font d’estrès la incorporació de l’alumnat immigrant als centres

docents.

5.2. Estudi de l’alumnat llatinoamericà.

5.2.1. Descripció de la mostra

El grup d’alumnes que conforma la mostra estudiada és del tot divers tant en la seva procedència

(rural, urbana) com en les situacions familiars (més o menys normalitzades - desestructuració)

com en les condicions d’escolarització i professorat que atén les seves necessitats educatives.

Tot i que tots els alumnes pertanyen a la zona de la Regió Nord oriental del Marañón a Perú i

assisteixen a “Centros Estatales”, crec que és imprescindible assenyalà uns trets situacionals tant

pel que fa a aspectes de territori com de caràcter més pedagògic.

L’objectiu és poder copsar en quin ambient escolar aprenen l’alumnat objecte de la mostra.

Trets fonamentals referents a la situació de la població de la regió del Departament de Cajamarca-

Perú :

Situació de pobresa de la major part de la població

Dèficit i baixa qualitat en els serveis públics

Dèbil presència de l’Estat

Dificultats de mobilitat per distàncies llargues i mancances greus en la xarxa de

comunicacions

Dispersió i escala menor en l’activitat econòmica

Mancances greus en la protecció i defensa dels Drets Humans

Greu situació de la dona: abandonament i baixa autoestima; violència familiar; abús; baix

nivell de protecció legal; manca de drets.

Situació d’equipaments escolars molt fràgils.

Baix nivell de formació inicial i permanent dels docents

Absència de recursos i eines de psicopedagogia i a nivell tecnològic

Alt índex de fracàs escolar i abandonament primerenc de l’escolarització

Baix concepte social de la tasca docent


73

Elements imprescindibles per a la comprensió de les condicions escolars de l’alumnat de la

mostra:

Presència d’alumnat divers atès de manera conjunta, alguns presenten trastorns i

dificultats d’aprenentatge.

Baix nivell de formació docent.

Inexistència de professionals de la psicologia escolar.

Dificultats greus en les condicions d’escolarització.

Manca de resposta educativa específica davant la diversitat de l’alumnat.

Materials d’aprenentatge molt precaris i del tot insuficients.

Famílies amb mancances greus econòmiques per a l’escolarització

Existència de professorat empíric amb baixos recursos pedagògics.

Alt nivell d’abandonament dels estudis a primària, sobretot noies.

Baix nivell d’assistència a secundària

Elements de descripció del col·lectiu d’escoles: l’alumnat que forma part de l’estudi en la mostra

descrita pertany a “Colegios estatales” de diferents localitats. Aquests centres docents

s’organitzen de manera conjunta en la planificació i organització escolar a través de la “Red

educativa”. Alguns dels aspectes de situació es poden concretar en:

L’educació formal al Perú revesteix greus dificultats en l’estructura general a nivell

nacional.

Aquesta zona esdevé de major precarietat donada la seva situació geogràfica

d’allunyament de la capital del país.

Els centres educatius es troben en zones urbanes i rurals.

Extrema pobresa de les famílies, la qual cosa incideix en els resultats acadèmics

Insuficiència d’escoles; espais escolars molt precaris i existència d’escoles en situació de

marginalitat.

Diversitat molt accentuada de professorat: mestres empírics conviuen amb mestres

titulats. Baix nivell de referències pedagògiques.

Recursos materials per a l’aprenentatge : elements clàssics. Sense aportació de noves

tecnologies ni instal·lacions per a les pràctiques d’àrees curriculars.

L’equip de docents de la “Red educativa” es mostra motivat, amb dedicació i reflexió per

donar millores en les condicions escolars actuals.

Trets essencials i diferencials de l’alumnat de la mostra:

L’alumnat pertany a zones urbanes i rurals.

Situacions econòmiques i socials molt equidistants i variades entre l’alumnat.

Poques possibilitats d’aportació per tasques i recursos escolars

Molts dels alumnes han de recórrer a peu distàncies llargues per arribar a l’escola.

Diversitat en l’alimentació: situació equilibrada, insuficient alimentació en grups

d’alumnes, precarietat en d’altres.


74

Greu discriminació de gènere: dificultats importants per la continuïtat dels estudis de

secundària per part de les noies.

Famílies molt diverses: en front d’alumnes que tenen una estabilitat en la llar familiar

trobem múltiples situacions de desestructuració greu. Presència d’alcoholisme social i

món de la droga.

Concreció de la mostra, 420 alumnes:

Alumnat d’educació infantil, 5 anys.

Alumnat d’educació primària, 2n curs, 6è curs.

Alumnat d’educació secundària, 2n curs.

Zona d’aplicació, províncies de Jaén i San Ignacio.

Tipologia de centres educatius: Colegios estatales, Red educativa.

Universitat de referència: Cajamarca

5.2.2. Proves psicopedagògiques utilitzades

Les proves aplicades fan referència a la mesura de diferents factors d’importància cabdal en

l’apreciació de les condicions de l’aprenentatge i les capacitats. Així es seleccionen proves que

mesuren la intel·ligència, les aptituds escolars, els conceptes bàsics previs.

L’objectiu és la comprovació de l’estat actual i les capacitats de l’alumnat susceptible d’immigrar al

país. I la comprovació referent a l’estat en què el professorat troba aquests alumnes a les aules de

Catalunya.

En concret la descripció de les proves emprades és:

WISC- PMA-TEA 1- TEA 2- TEA 3- CARAS- FROSTIG- Proves psicopedagògiques individuals.

Factor Intel·ligència: WISC La finalitat és l’avaluació de la capacitat intel·lectual.

El test té caràcter individual i permet la seva utilització en pràcticament tots els nivells

obligatoris de l’ensenyament.

Significació: la seva importància radica en que els resultats detecten la intel·ligència que

manifesta un alumne. Per tant aquest factor podria condicionar els aprenentatges

escolars de manera molt decisiva. Cal esmentar però les noves corrents actuals en

referència a la intel·ligència emocional.

Factor Psicopedagogia: Proves psicopedagògiques d’avaluació individual. M. Montesinos i altres. PPU. La finalitat és aconseguir dades sobre diferents factors i aspectes importants en

qualsevol dels aprenentatges escolars. Es detecten les condicions que presenta l’alumne

en els conceptes bàsics.


75

Els conceptes bàsics que s’analitzen són: Percepció visual, percepció auditiva, memòria

visual, memòria auditiva, orientació espacial, orientació temporal, motricitat, ritme.

Molt adequat la seva avaluació en edats del final d’Educació infantil i cicle inicial

d’Educació primària. Permet, també, avaluar les situacions d’aprenentatge de lectura i

escriptura així com de conceptes bàsics de matemàtiques.

Significació: l’avaluació d’aquests aspectes ens permet saber les condicions actuals de

l’alumne enfront dels aprenentatges escolars. Les competències prèvies que són

necessàries per afrontar de manera adequada qualsevol de les activitats escolars

planificades.

Factor Aptituds mentals Primàries: PMA La Finalitat és permetre una avaluació molt important, tot i que no única, de la

intel·ligència en la tasca de psicodiagnóstic. Cal esmentar que qualsevol activitat de la

conducta implica tots els trets de la personalitat.

El test avalua les següents aptituds mentals primàries: comprensió verbal (V), espacial

(E), raonament (R), càlcul (N) y fluïdesa verbal (F).

L’ aplicació pot ser individual i col·lectiva. A partir de 4t curs.

Característiques de les proves: la bateria consta de cinc proves que detecten aïlladament

cinc factors anomenats Aptituds Mentals Primàries:

Factor V: és la capacitat per a comprendre idees expressades en paraules. Es

necessita en activitats en les quals s’hagi de captar els problemes per mitjà de la

paraula escrita o parlada.

Factor E: és la capacitat per a imaginar i concebre objectes en dos o tres

dimensions.

Factor R: és la capacitat per a resoldre problemes lògics, preveure i planificar.

Factor N: és la capacitat de manejar nombres, de resoldre ràpidament i amb

encert problemes simplement quantitatius.

Factor F: és la capacitat per a parlar i escriure amb facilitat.

Significació: permet avaluar les diferències individuals en cadascun dels factors

esmentats. Es poden obtenir un resum dels resultats mitjançant els quals poder

comparar els subjectes entre si o en relació al grup. Importància molt rellevant en les

condicions prèvies d’escolarització de l’alumnat.

Factor Aptituds escolars: TEA 1, TEA 2, TEA 3 La Finalitat és l’apreciació de les aptituds fonamentals exigides en les tasques escolars.

L’aplicació pot ser individual i col·lectiva. A partir de 3r curs de primària fins a final de

secundària.


76

El test avalua les tres dimensions aptitudinals o factors següents: verbal (V), raonament

(R) i càlcul (C). La seva combinació, puntuació total, es transforma en CI o en un centil.

Existeixen tres sèries o nivells de tests. Els factors son mesurats per una o varies proves.

Significació: pot ser molt útil perquè l’educador jutgi les potencialitats de l’alumne en la

seva activitat actual (aprofitament de l’ensenyança) i en situacions futures (exàmens de

curs, estudis a seguir…). Respon a aspectes com: Quines probabilitats té aquest alumne

de tenir èxit en el següent nivell del programa escolar de l’Educació primària,

secundària...? A partir dels resultats es poden prendre decisions sobre l’escolarització, la

proposta curricular i els ajuts, reforçament personal o materials necessaris. Permet tenir

dades per l’ agrupament d’ alumnes d’ acord a les seves necessitats. Permet identificar

alumnes que estan escassament motivats.

Factor Percepció: CARAS La finalitat del test és la d’apreciar la rapidesa per percebre detalls i discriminar objectes,

és a dir la capacitat del subjecte per detectar semblances i diferències.

Edats d’ aplicació del test: de 6 a 21 anys.

Significació: avaluació de l’aptitud per percebre, ràpida i correctament, semblances i

diferències i patrons estimulants parcialment ordenats.

Factor Percepció: FROSTIG. Edats d’aplicació: 4 a 7 anys. Individual o col·lectiva.

Finalitat: avaluació dels següents aspectes de la percepció visual: coordinació

visomotora, Discriminació figura - fons, Constància de forma, Posicions a l’espai i

Relacions espacials.

Significació: L’alumnat que presenta problemes de percepció visual troba dificultats en

l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. És molt important la detecció precoç d’aquests

problemes. Es poden evitar moltes inadaptacions i fracàs escolar.

Es recomana la seva aplicació a l’últim curs de l’Educació infantil, 5 anys.

5.3. Anàlisi dels resultats

5.3.1. Fitxa tècnica núm. 1

Prova: TEA-2. Factor Verbal (V); Factor Raonament (R), Factor Càlcul (C)

Alumnat: 2n curs de secundària

Objectiu: Mesurar les aptituds fonamentals exigides en les tasques escolars

Resultats: Quadres tipificats del test.


77

A. Presentació dels resultats

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Verbal Factor R Factor C Factor TG

Superat No superat

Grau de superació de cada prova.

Els resultats globals obtinguts en aquesta prova mostren un seguit d’indicadors pel que fa a la

relació amb els factors descrits propis de l’anàlisi:

Pel que fa al factor Verbal (V) s’indica que un 40% del grup supera les puntuacions

normalitzades en el test i, per tant, la majoria (60%) obté puntuacions per sota de la

mitjana dels quadres tipificats per edat i curs de referència.

Pel que fa el factor Raonament (R) el grup d’alumnat que supera les puntuacions

normalitzades es situa al voltant del 76%. Un percentatge del 24% no supera la mitjana

pautada en el test.

Pel que fa el factor Càlcul (C) el grup d’alumnat que supera les puntuacions

normalitzades es situa en un 68%. El percentatge de no superació de la prova és del

32%.

Pel que fa al Total General (TG) del test la superació dels paràmetres tipificats es situa

en un 44%. Essent un 56% d’alumnat el que no supera la mitjana pautada per edat i

curs.

B. Interpretació de les dades En el tractament estadístic portat a terme s’observen un seguit d’elements remarcables pel que fa

a l’anàlisi envers els diferents factors. Cal especificar que els resultats sempre són en relació al

factor descrit i el percentatge d’alumnat que supera o bé no supera la prova. A partir de la

combinatòria dels resultats extrets entre els diversos factors es poden apreciar les següents

conclusions:

El grup d’alumnat (40%) que supera els estàndards del test en el factor V: també supera

(80%) el factor R; supera (60%) el factor C i supera la TG en un 60%.


78

El grup d’alumnat (60%) que no supera els estàndards del test en el factor V: tampoc

supera (27%) el factor R; no supera (27%) el factor C; i l’índex de no superació TG es

situa en un 67%.

La referència del grup d’alumnat (76%) que supera el factor R en relació al factor V el

supera en un 42%; en relació al factor C el supera en un 68% i pel que fa al TG un 47%.

La referència del grup d’alumnat (24%) que no supera el factor R en relació al factor V

tampoc el supera en un 67%; en relació al factor C no el supera un 33% i pel que fa el

TG no supera un 67%.

L’anàlisi a partir de la superació (68%) del factor C en relació al factor V indica un 35%

de superació; en relació al factor R la superació es situa en un 76% i pel que fa a la TG la

superació és del 53%.

L’anàlisi a partir de la no superació (32%) del factor C en relació al factor V indica un

50% de no superació; en relació al factor R la no superació es situa en un 25% i pel que

fa a la TG la no superació és del 75%.

Els resultats de la TG a partir del grup d’alumnat que supera la prova (44%) es

correlaciona amb la superació del factor V en un 55%; amb el factor R en un 82% i amb

el factor C en un 82%.

Els resultats de la TG a partir del grup d’alumnat que no supera la prova (56%) es

correlaciona amb la no superació del factor V en un 71%; amb el factor R en un 29% i

amb el factor C en un 43%.

La no superació del factor V és significatiu per la no superació, també, de la TG. Però no

indica una relació simètrica en els altres factors R i C. S’aprecien millores de superació

percentuals en tots els factors a partir de la superació del factor V.

La superació del factor R coincideix, també, amb un elevat índex de superació del factor

C. Al mateix temps la no superació del factor R coincideix, també, amb un elevat índex

de no superació del factor V.

La superació del TG coincideix amb elevats índexs de superació dels factors R i C.


Prova: WISC. Factor Verbal (V); Factor Manipulatiu (M), Intel·ligència (QI)

Alumnat: 2n curs i 6è curs de primària

Objectiu: Avaluar la capacitat intel·lectual.



79


50%

55%

60%

65%

70%

75%

80%

85%

90%

95%

100%

2n Verbal 2n Manipulativa 6è Verbal 6è Manipulativa

Nois Noies

Percentatge d'alumnes per gènere i curs que superen cada prova

70

75

80

85

90

95

100

105

Prova Verbalsuperada

Prova Verbal Nosuperada

Prova Manipulativasuperada

Prova ManipulativaNo superada

Nens de 2n

Nenes de 2n

Nois de 6è

Noies de 6è

Coeficient d'intel·ligència mitjà per curs i gènere, segons si s'ha superat o no cada prova.

Els resultats obtinguts en aquesta prova mostren un seguit d’indicadors pel que fa a la capacitat

intel·lectual i la relació amb els factors descrits propis de l’anàlisi i en relació al curs de primària:

Alumnat, 2n curs de primària:

El factor verbal és superat per un 83% dels nens i per un 57% de les nenes. I el factor

manipulatiu és superat per un 92% dels nens i un 71% de les nenes.

Pel que fa al QI s’obtenen els resultats de mitjana del grup d’alumnat de 92 dels nens i

de 93 per les nenes.

Alumnat de 6è de primària.


80

El factor verbal és superat per un 79% dels nois i un 69% de les noies. I el factor

manipulatiu és superat per un 64% dels nois i un 75% de les noies.

Pel que fa al QI s’obtenen els resultats de mitjana del grup d’alumnat de 97 pels nois i de

96 per les noies.

B. Interpretació de les dades En el tractament estadístic portat a terme s’observen un seguit d’elements remarcables pel que fa

a l’anàlisi envers el factor intel·ligència. Cal especificar que els resultats sempre són en relació al

factor descrit i el percentatge d’alumnat segons les taules especificades en el test. A partir de la

combinatòria dels resultats extrets entre els diversos factors i el curs de referència així com la

variable home/dona poden apreciar-se les següents conclusions:

En el grup de sisè de primària destaca la millora de les noies en manipulació. Hipòtesis a

partir del treball de tipus social i domèstic que comporta a la noia en aquesta societat; els

nois mostren diferents afeccions i un cert grau de trets típics de l’adolescència.

Els resultats més notables a 2n curs reflecteixen una millora substancial en els

programes curriculars aplicats en els darrers anys al país i que comporten augment de

les capacitats en l’alumnat.

Alumnat 2n curs:

Els resultats en el grup que supera el factor V en els nens de mitjana és de QI 95

i el grup que no el superen de mitjana és de QI 76. Indica que aquest factor és

fonamental i té conseqüència notable. Pel que fa a les nenes el grup que supera

de mitjana és de QI 102 i el grup que no supera de mitjana és de QI 82 indiquen

que el % de nenes que supera no és alt però la superació és amb més qualitat. El

mateix succeeix amb el grup que no supera el factor donat que el QI és més alt.

En relació nens - nenes.

Els resultats en el grup que supera el factor M en els nens de mitjana és de QI 92

i el grup que no el superen de mitjana és de QI 90 tot i que cal indicar que

correspon a un únic nen que no supera aquesta prova, la qual cosa implica que el

resultat no és significatiu. Pel que fa a les nenes el grup que supera de mitjana és

de QI 98 i el grup que no supera de mitjana és de QI 82, la qual cosa dona una

variació significativa en relació als resultats de la prova en quant a les possibilitats

de superar la prova. Les nenes han de mostrar una capacitat intel·lectual per

superar la prova de manipulació.

Alumnat 6è curs:

Els resultats en el grup que supera el factor V en els nois de mitjana és de QI 101

i el grup que no el superen de mitjana és de QI 80. s’indica que aquest factor és

fonamental i té conseqüència notable. Els nois que superen ho fan de manera

alta i els que no superen (representa un petit grup de 3 nois) presenten de mitjana

uns valors molt més baixos. Pel que fa a les noies el grup que supera de mitjana


81

és de QI 100 i el grup que no supera de mitjana és de QI 87 indiquen que segueix

una mateixa tendència tot i que les que no superen representen un grup més

nombrós i amb un QI de mitjana més alt. Les noies han de mostrar una capacitat

més alta intel·lectual per superar la prova.

Els resultats en el grup que supera el factor M en els nois de mitjana és de QI 103

i el grup que no el superen de mitjana és de QI 85, Pel que fa a les noies el grup

que supera de mitjana és de QI 100 i el grup que no supera de mitjana és de QI

84. podem veure que els nois necessiten un QI més alt que les noies per superar

la prova i a més, ja em vist anteriorment, que són menys nois els que superen la

prova. Les noies superen la prova en un percentatge molt més alt que els nois.

Pel que fa al grup de noies i els resultats que presenten en els diferents grups i en relació

al factor V no indiquen cap índex significatiu de millora contrastable.

En relació a la superació de la prova verbal i el grup de nois hi ha una diferència

significativa pel que fa els cursos (2n i 6è curs) amb el QI (95 enfront a 101). Els

percentatges de superació es mantenen en uns nivells semblants. La qual cosa indica

que hi ha una millora en l’aprenentatge escolar al llarg dels cursos.

En relació a la superació de la prova manipulativa i el grup de nois la conclusió és del tot

diferent en relació a la verbal: també hi ha una diferència de QI molt més significativa

però el nombre de nens que supera la prova baixa de manera molt considerable. La

lectura que se’n fa és que els nois necessiten cada vegada més un QI més alt per

superar aquesta prova.

El grup de noies que superen les proves de 2n a 6è sempre va a l’alça. A més el QI mitjà

d’aquests grups també s’ha incrementat fet que denota un increment del QI general del

grup. Les noies mostren cada vegada més facilitats a nivell manipulatiu. I mostren més

constància en aptituds escolars.

Una de les conclusions finals en relació als resultats de la prova manipulativa ens

portaria a dues possibilitats: dificultats molt importants en el sistema educatiu pel que fa a

l’aprenentatge en aquest factor. I les millores que es presenten al grup de 2n fruit de la

planificació més acurada i de qualitat del mateix sistema educatiu.

De totes aquestes dades s’extreu la conclusió següent: en relació els resultats entre els

factors descrits i els grups de referència s’observa que el sistema educatiu garanteix una

millora constatable en els resultats de l’alumnat que presenta unes certes mancances

però no succeeix el mateix amb aquell grup d’alumnes amb resultats més òptims.


Prova: TEA-1. Factor Verbal (V); Factor No Verbal (NV), Total General (TG)

Alumnat: 6è curs de primària

Objectiu: Mesurar les aptituds fonamentals exigides en les tasques escolars


82



30%

35%

40%

45%

50%

55%

60%

65%

Verbal No Verbal General

Nois Noies

Percentatge d'alumnes per gènere que superen cada prova

Els resultats obtinguts en aquesta prova parteixen dels factors de la mateixa tot i que es

consideren els valors verbal i no verbal. Cal especificar que el valor de càlcul, comprès en la

prova, apareix de manera global en el factor TG.

La superació del factor verbal es situa al voltant del 45% en els nois i del 60% en les noies. Pel

que fa el factor no verbal la superació és més alta ja que es situa en percentatges al voltant de

60% tant en nois com en noies. Pel que fa els resultats TG el percentatge de superació dels nois

es situa al voltant del 40% i les noies d’un 55%.

B. Interpretació de les dades En relació al gènere es constata que les noies superen més de la meitat la prova verbal i

en relació als nois treuen resultats molt més baixos. El mateix s’observa en el total

general. La qual cosa ens indica que la superació de la prova verbal es correlaciona de

manera molt directa amb el total general de la prova.

Els percentatges de superació de la prova no verbal es situen per sobre del 60% i no

s’observen diferències significatives entre els nens i nenes.

És significatiu constatar que el grup de nois obté resultats molt baixos en la prova verbal

i, al mateix temps, presenten uns baixos resultats en el factor general.


Prova: Proves psicopedagògiques d’avaluació individual. Factor percepció visual (PV) i

auditiva (PA); Factor memòria visual (MV) i auditiva (MA); Factor Espai (E), Factor

Temporal (T) ; Factor Psicomotricitat (PS)

Alumnat: 2n curs de primària


83

Objectiu: Aconseguir dades sobre diferents factors i aspectes importants en qualsevol

dels aprenentatges escolars. Es detecten les condicions que presenta l’alumne en els

conceptes bàsics.

Resultats: Indicadors de les proves.


40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

PV PA MV MA E T PS

Nens Nenes

Percentatge d’alumnes per gènere que superen cada prova

Els diferents factors corresponen a conceptes bàsics en l’adquisició de destreses elementals en

l’aprenentatge escolar. És convenient analitzar els resultats de les dades a partir de cadascun dels

factors i el seu global interrelacionat.

Pel que fa a la superació de conceptes en percentatge i per nens i nenes es situen al voltant del

50% en els conceptes amb més dificultat com són l’organització de l’espai i el temps. En els valors

més alts destaquen la superació pràcticament total en el concepte de percepció auditiva.

B. Interpretació de les dades En relació al gènere és constata: resultats molt semblants en tots els factors en què els

nens tenen un índex més alt de superació, els nens destaquen més en la memòria

auditiva. Però les nenes destaquen més notablement en el factor de psicomotricitat i la

percepció visual en què superen amb un percentatge molt més ampli al dels nens.

Els factors que se superen més fàcilment i un grup més generalitzat són els de percepció

auditiva i memòria auditiva.

Els factors que presenten més dificultat en la seva superació es corresponen amb

l’organització espacial i temporal.


Prova: PMA. Factor Verbal (V); Factor Espai (E); Factor Raonament (R), Factor Numèric

(C) , Factor Fluïdesa (F).

Alumnat: 6è curs de primària i 2n curs de secundària.


84

Objectiu: Permetre una avaluació global de la intel·ligència en la tasca de psicodiagnòstic

a partir de factors que en la seva activitat de la conducta implica trets de la personalitat.



0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Verbal Espai Raonament Numèric Fluidesa

6è de Primària Nois 6è de Primària Noies 2n de Secundària Nois 2n de Secundària Noies

Percentatge d'alumnes que superen cada prova, per gènere i curs. A nivell global i pel que fa els factors analitzats en els diferents cursos cal destacar els

resultats obtinguts en el factor verbal que indiquen uns percentatges de superació al

voltant d’un 20% per les noies i un 10% pels nois de 6è curs de primària. La totalitat de

l’alumnat de 2n de secundària no supera aquest factor.

Es destaca el nivell de superació del factor fluïdesa en el curs de 6è de primària que es

situa al voltant del 90% de l’alumnat. En canvi pel que fa a l’alumnat de 2n de secundària

es situa en valors percentuals molt més baixos, al voltant d’un 50%.

El factor de raonament es troba en paràmetres molt semblants en tots dos cursos i per

gènere, amb una superació al voltant percentual d’un 50%.

Pel que fa al factor espai és molt significatiu els percentatges de superació

interrelacionant els dos cursos: a 6è de primària es situen al voltant del25% de

percentatge i arriben gairebé al 60% a 2n de secundària.

Els valors percentuals en el factor numèric es situen en valors poc significatius en relació

a gènere i superació en l’alumnat de 2n de secundària, superació al voltant del 45%. Pel

que fa a l’alumnat de 6è de primària és molt significativa la superació de les noies, al

voltant d’un 75% en relació els nois del mateix curs que superen al voltant del 25%.

B. Interpretació de les dades Els resultats en aquests factors ens indiquen uns valors molt baixos en la majoria de les

proves, grups d’alumnat i per gènere. Tot i que es destaquen algunes excepcions

esmentades anteriorment. Una de les hipòtesis que es poden plantejar faria referència a

les habilitats i destreses necessàries per superar aquestes proves d’aptituds. L’alumnat


85

de la zona d’estudi presenta greus mancances en aquestes habilitats. Moltes vegades

per inexistència de material didàctic i suport en tasques acadèmiques.

Aquests fets es poden traduir en dificultats greus en la superació del test i, al mateix

temps, ens indica on incidir una vegada aquest alumnat s’incorpora de manera tardana al

sistema educatiu a Catalunya, Cal un recolzament inicial en els conceptes bàsics,

habilitats i destreses escolars per fer possible la superació de les matèries acadèmiques

que es proposen en les diferents etapes educatives.

La planificació acurada de propostes curriculars a nivell de capacitat verbal ajudaria molt

en la superació d’aquests dèficits detectats. Sobretot pel que fa al grup de secundària on

els seus nivells són nul·ls en percentatge de superació.

Pel que fa a la capacitat d’organització de l’espai i el factor numèric, important en la

superació de moltes activitats acadèmiques, calen accions directes de programació

didàctica en tots els cursos, sobretot a primària.


Prova: Caras. Frostig. Factor Percepció (P); Factor Psicomotricitat (PS),

Alumnat: 5 anys, educació infantil

Objectiu: Apreciar la rapidesa per percebre detalls i discriminar objectes.

Avaluar aspectes de la percepció visual: coordinació visomotora, Discriminació figura -

fons, Constància de forma, Posicions a l’espai i Relacions espacials.


A. Presentació dels resultats Aquesta prova és individualitzada en relació els subjectes de l’estudi. El fet de trobar se

escolaritzats als cinc anys és una dada molt significativa en la zona d’origen, on hi ha un alt índex

de no escolarització a l’educació infantil.

La dedicació de temps i disponibilitat ha estat molt alta, donat que les proves comporten una dosi

important de comprensió del que es demana en relació a l’edat. Cal assenyalar les enormes

dificultats globals en tots els factors analitzats per arribar a obtenir alguns resultats de superació.

En un percentatge més alt del 75% es detecta dificultats molt greus en tots els factors.

B. Interpretació de les dades Un dels elements a considerar en l’anàlisi dels resultats té molt a veure amb la pràctica docent a

les aules d’educació infantil en el grup d’origen. Les mancances de material didàctic adient, les

mínimes activitats d’educació psicomotriu planificades, la inexistència de suport didàctic que

comporti una praxis, almenys, semblant a les aules d’educació infantil a Catalunya distorsionen

totalment els resultats.


86

Les habilitats necessàries per superar moltes de les proves que s’han portat a terme seguint les

indicacions del test en cap cas eren producte de pràctica habitual a les aules d’infantil analitzades.

Així, l’alumnat valorat, s’enfrontava per primera vegada amb molts exercicis que es proposaven.

Els resultats indiquen greus mancances en la capacitat de discriminació ( superació al voltant d’un

20%). Pel que fa la percepció visual la superació es situa al voltant del 30%. Es detecten greus

mancances en la coordinació visomotora, la seva superació es situa només en un 20%. Pel que fa

els conceptes d’espai i temps continua la tònica de baixa superació de les proves, situant se al

voltant d’un 25%.

5.3.7. Indicacions a nivell curricular

El grup d’alumnat analitzat presenta (percentualment) mancances importants en diferents factors,

un d’ells les aptituds de caràcter verbal. Cal esmentar que l’aplicació de molts dels testos és

mitjançant l’escriptura i lectura individualitzada. La velocitat lectora i la capacitat de comprensió

lectora es troba molt per sota dels índexs apreciats a finals de cicle inicial a Catalunya.

La proposta d’atenció a l’alumnat nouvingut procedent de Llatinoamèrica en referència a les

proves esmentades indica la necessitat de millorar els elements de l’àrea verbal. Planificació de

recursos verbals que facilitin la comprensió i expressió escrita, la lectura i l’escriptura.

Pel que fa l’alumnat d’educació infantil cal esmentar el seu nivell molt insuficient en les destreses

que es treballen a les aules de Catalunya. La planificació curricular ha de contemplar aquest fet i

incorporar de manera urgent els conceptes bàsics previstos en el currículum d’educació infantil.

L’alumnat d’origen en la seva immensa majoria no els ha treballat mai a les aules.

Es proposa la planificació acurada i progressiva de raonament matemàtic i lògica. Factors tots ells

amb moltes mancances en el grup analitzat. Presenten un baix nivell de resolució producte de les

condicions mateixes d’escolarització pròpies de la zona així com, moltes vegades, de les mateixes

mancances didàctiques del professorat.

Els resultats a nivell de la capacitat intel·lectual es situen en paràmetres de normalitat a partir dels

barems del test WISC. En aquesta capacitat l’alumnat no ha de presentar dificultats. Es troba en

condicions bones per portar a terme els aprenentatges previstos.

Cal esmentar un dels trets coincidents en tot el procés de valoració a l’alumnat i que fa referència

a la velocitat en la comprensió tant oral com escrita. El temps previst de resposta per part de

l’alumnat és més alt que el que es consideraria com a normalitzat. En la planificació didàctica cal

contemplar aquest fet i donar temps per respondre, comprendre i analitzar el que se li proposi.


87

6. FITXER DE RECURSOS I ESTRATÈGIES EN L’AFRONTAMENT DE L’ESTRÈS

6.1. Estratègies en l’afrontament de l’estrès

Davant una situació estressant cada persona tendeix a desenvolupar un seguit de reaccions

inadequades que o bé poden ser fisiològiques o bé emocionals o bé la combinació de les dues.

Aquestes reaccions constitueixen els primes símptomes d’estrès. I, molt important en l’àmbit

docent, comporten interferències rellevants en tots els àmbits d’acció: alumnat, equip de

professorat, famílies... Els efectes produeixen distorsions en àrees com la cognició i la conducta.

Les respostes a l’estrès comporten tensió. Aquesta es pot controlar a partir d’incidir en les

respostes fisiològiques i modificant els efectes que el pensament i les conductes tenen sobre la

situació. Moltes de les tècniques que es presenten tenen una gran utilitat en la fase de prevenció.

L’objectiu és fer possible el fomentar la capacitat d’adaptació del docent.

Els recursos i tècniques proposats volen accentuar l’actuació davant les respostes de l’organisme

tant a nivell fisiològic com emocional. Tot i que es presenten de manera global per recursos

incideixen en diferents àmbits que interactuen entre ells:

Fisiològics (relaxació física, control de la respiració, relaxació mental, massatge,

alimentació...).

Conductuals (tècniques cognitives, entrenament assertiu, habilitats socials, resolució de

conflictes, autocontrol...).

Caràcter general (estat físic, alimentació, habilitats socials, esplai, diversió...).

Les següents anotacions fan referència al paper i funció que té en l’assessorament partir d’unes

fases d’actuació per fer possible l’ajut adreçat a l’afrontament de l’estrès. Conformen uns punts,

una guia d’ús per a l’assessor-a que intervé a partir de demandes descrites tant en un centre

docent, equip o docent.

6.1.1. Procés de detecció.

A. Relació de fases recomanables en la superació de les diverses situacions d’estrès Identificació de les circumstàncies i factors que activen alguna resposta d’estrès

Comprensió dels símptomes i senyals com a resposta a l’estrès

Coneixement dels recursos d’afrontament

Entrenament en recursos i estratègies

Disseny d’un pla de prevenció d’afrontament

Generació de canvis en la conducta i en la resposta

Continuïtat en l’aplicació del pla dissenyat


88

B. Necessitat d’assumir un seguit d’hàbits saludables en la vida quotidiana Exercici físic: moderat però continuat. Adaptat a l’edat i la condició física de cadascun.

Partir d’interessos en la pràctica física. Utilització del passeig a peu.

Alimentació: dieta equilibrada. Donar temps als àpats. Evitar aliments agressius a la

salut.

Drogues legals: evitar l’ús del tabac i l’alcohol

Son: dormir el temps necessari fent possible el descans.

Temps: organització adequada, sense precipitació i desordre. Dedicació de temps a la

persona en si mateix i als amics i família.

Vida personal: dedicar temps a les coses de caràcter privat i personal. Dedicar temps a

tasques socials, voluntàries, diferents a la feina laboral.

Comunicació: sortir amb amics, expressar els sentiments, opinions personals, temors,

alegries.

Diversió: llegir un llibre, revista pel plaer de somiar. Anar al cinema, teatre, música.

Dedicar temps a fer coses no habituals per trencar la possible monotonia.

C. Comprovar el nivell actual de simptomatologia d’estrès en les variables següents, fent especial èmfasi en les variables específiques escolars

Cansament.

Dolors generalitzats inespecífics.

Angúnia.

Alteració del son.

Manca d’il·lusió davant la vida.

Tristesa.

Pèrdua d’interès, desmotivació.

Dificultats de concentració

Sensació de frustració

Sensació de sofriment quant s’entra a la classe.

Por a enfrontar se a l’alumnat.

Relacions de confrontació .

Irritació amb companys docents.

Sentiment de soledat.

Sentir-se culpable dels esdeveniments.

D. Analitzar correctament els factors que desencadenen situacions d’estrès Hi ha factors que desencadenen respostes d’estrès que provenen de l’exterior de la persona (la

feina, les relacions, l’entorn...) i altres de l’interior d’un mateix (pensaments, sentiments...).

Esdeveniments vitals intensos i extraordinaris que ens han passat: mort, separació,

acomiadament...

Esdeveniments diaris de menor intensitat: alumnat que no ens fa cas, corregir abans d’un

dia concret, reunió de professorat amb temes difícils...

Situacions de tensió amb caràcter crònic: malalties, ambient de treball difícil, baixa

comunicació familiar...


89

Situacions noves que apareixien: canvis de centre docent, canvi de nivell, canvis de

residència d’habitatge...

Situacions inestables: circumstàncies que podrien aparèixer però no del tot probable;

tendència a pensar que passarà un fenomen negatiu...

A partir de la seva identificació com a causes possibles es poden dissenyar un seguit d’indicadors

amb propostes d’acció per al canvi.

Indicador Referència Proposta

Autocura corporal Mesures que ens facin conscients de la importància que té el patir la resposta d’estrès sobre el nostre organisme: activitat física, descansar l’organisme, dormir.

Exercicis de respiració i relaxació. Massatge.

Gestió de sentiments i emocions

Desenvolupar la presa de consciència sobre el que sentim per fer possible la reorganització que ens faciliti el canvi i la millora.

Exercicis de meditació i tècniques cognitives

Empatia Analitzar l’entorn proper que tenim i saber entendre les reaccions envers els demés.

Tècniques cognitives

Autoestima i afectivitat Entendre el significat de compartir la vida, expressar amb els demés, escoltar i recolzar.

Tècniques cognitives. Musicoteràpia

Temps Control del temps (rellotge intern) per ser més eficaç i donar resposta a vivències quotidianes de caràcter personal

Teràpies complementàries.

Pensament positiu Disminució de la parla negativa amb un mateix. Augment dels pensament positius i neutrals.

Tècniques cognitives. Meditació. Musicoteràpia

Dolor Redescobrir la importància de tallar la rutina i els símptomes de caràcter psicosomàtic

Alimentació. Teràpies complementàries. meditació

Malaltia Sempre cal orientació professional mèdica, psicològica, terapèutica. De manera prèvia a l’inici de propostes.

Consulta facultativa davant l’ús de medicació.

E. Factors de risc Cal esmentar alguns dels components nocius que poden alterar l’estat saludable de la persona en

la pràctica laboral i a l’entorn docent. Alguns dels riscos fan referència a la mateixa persona, la

seva concepció del món i de la vida i sobretot a la capacitat de relacionar-se amb els demés. I

d’altres riscos tenen molt a veure amb el nivell d’organització del mateix lloc de treball. Pel que fa

al perfil del docent cal reflexionar sobre:

Estructura de la direcció: jerarquitzada, rígida, flexible...

Burocratització de la tasca docent: com es viu aquesta feina.

Nivell participatiu en les decisions generals: capacitat de proposar efectiva.

Millora en les perspectives professionals.

Establiment de relacions conflictives, cooperatives...

Volum de treball, sobrecàrrega, sensació d’excessiva feina...

Empatia emocional i d’interacció amb la comunitat educativa.

Poc control sobre els resultats esperats de la tasca educativa.

Nivell de conflicte en les relacions amb les famílies i alumnat.


90

Relacions tenses, competitives, conflictives amb l’equip docent.

Molts d’aquests factors de risc poden desencadenar situacions de “malaltia” i absència de salut.

És possible que l’acumulació de factors de risc i el moment anímic actual comporti unes respostes

de l’organisme que es concreta en un estat d’estrès que necessita d’actuacions efectives per

reequilibrar l’estat de la persona: recursos i estratègies d’afrontament de l’estrès.

Cada persona s’enfronta de maneres diferents a les situacions estressants. La resposta personal

davant algunes de les circumstàncies quotidianes indicarà el grau de tendència a l’estrès. Algunes

de les característiques personals que poden ajudar en la superació de riscos laborals descrits,

s’assenyalen en el següent quadre.

Grau d’altruisme. Constància en l’acció Habilitats socials Autoeficàcia

Alt grau d’empatia Alt nivell d’autoestima Baix nivell d’implicació emocional Resposta positiva als canvis

tecnològics

Canvis en la tasca docent i canvis en la població i alumnat viscuts com possibilitats d’experiències i reptes professionals positius.

F. Concretar la situació personal Es parteix de l’anàlisi anterior, el coneixement de les tècniques i recursos per fer possible l’adopció

de respostes adequades per part de la persona i, així, afrontar de manera saludable la resposta de

l’organisme a l’estrès.

Situacions en l’àmbit laboral docent Punts dèbils Conseqüències Aspectes de millora

Planificació de les tasques

Nivell de comunicació personal i en equip

Reunions i claustres

Dinàmica del grup classe

Organització del temps

Atenció a la diversitat

Organització del centre docent

Programació didàctica

Treball amb famílies

Coordinació de l’equip

Direcció

6.1.2. Intervenció i assessorament

En l’assessorament de la millora de les condicions del docent en l’àmbit de la salut es fa necessari

partir d’un anàlisi acurat del que es demanda. Així quant es plantegen situacions d’estrès la

reflexió ha de tenir en compte els factors, els símptomes que es manifesten, els trets de caràcter

personal, l’apropament als recursos d’afrontament per poder dissenyar un programa saludable a

curt i mitjà termini.


91

En l’assessorament cal, també, tenir present les situacions d’estrès infantil i adolescent.

A. Factors de risc psicosocial A partir de l’organització del treball i, sobretot, les condicions que una persona té en el seu àmbit

es poden determinar un seguit de factors que poden influenciar de manera molt negativa la salut

de la persona. Qualsevol d’aquests factor o la combinació entre ells pot donar lloc a situacions

d’estrès.

Bloc I

Desproporció entre feina i temps per fer-la.

Insatisfacció en el resultat final.

Mancances d’orientació en les tasques.

Inexistència de responsabilitat directiva.

Excessiva responsabilitat en la feina.

Bloc II

Mancances en la promoció per eficàcia en la feina.

Ambigüitat en el volum de la feina i la seva qualitat.

Inestabilitat en els llocs de treball.

Baix nivell participatiu del grup.

Inexistència de sistemes de control i bonificacions.

Bloc III

Mancances en el suport institucional.

Baix nivell de cooperació en la comunitat i en l’entorn.

Poc recolzament en els companys.

Dificultats en conflictes d’interessos.

Inadequació entre valors personals i ètics i l’entorn de

feina.

B. Símptomes d’estrès Molts poden ser els símptomes que apareixen en una persona o col·lectiu producte de factors

estressants. El fer possible la detecció primerenca ajuda de manera molt considerable en el

restabliment de l’estat saludable de la persona. Cal tenir en compte que molts dels símptomes que

es descriuen comporten vertaders quadres d’inestabilitat emocional, psíquica i fisiològica.


92

Àmbit fisiològic Tensió arterial i freqüència cardíaca.

Sudoració

Tensió muscular

Elevació glucèmia

Activitat digestiva....

Àmbit cognició Ansietat i preocupacions

Concentració i decisió

Confusions i oblits

Autoestima

Cansament, Irritabilitat...

Àmbit motòric Parla

Son

Tremolor

Alimentació

Consum drogues toves...

Àmbit emocional Canvis respostes emotives i d’humor

Tristesa sense motiu aparent

Estat de preocupació i inestabilitat constant

Algunes de les conseqüències que es poden manifestar a partir de diferents factors de qualsevol

àmbit en l’adaptació de la persona:

Inestabilitat en la productivitat i l’activitat laboral.

Aparició de malalties de caràcter crònic.

Augment d’exposició als factors d’estrès a partir del temps laboral.

Dificultats greus per fer front a les situacions laborals i personals.

Alteracions físiques, mentals, psicosomàtiques: cardiovasculars, endocrines, psicosomàtiques,

gastrointestinals, dermatològiques, neurològiques, musculoesquelètiques, sexuals...

Alteracions en el col·lectiu: absentisme, canvis en els llocs de treball, rendiment físic i mental,

qualitat en la feina...

C. Trets personals És molt important i bàsic partir de la situació personal que manifesta la persona però també partir

dels elements bàsics que cadascú té associats en el seu interior. Així cal descriure dos grans trets

a nivell personal i col·lectiu.

Trets de caràcter personal Solidaritat, altruisme, empatia

Idealisme

Nivell d’acció i grau de perfecció

Autoestima

Habilitats socials

Trets de caràcter col·lectiu Concepció del treball en grup

Competició

Nivell d’acceptació tecnològic

Canvis en el servei

Habilitats productives

L’anàlisi efectiu i combinat de tots els elements ens portarà a determinar el grau d’afecció de la

persona, els factors predominants i a establir les mesures més adients a l seu estat actual. Tot per

fer possible el restabliment de la salut personal, la superació de l’estrès i, molt més rellevant,

l’establiment de mesures d’afrontament adequades.


93

D. Recursos d’afrontament En tota situació d’alteració personal i/o col·lectiva es fa necessari la determinació dels factors i

trets més usuals que desencadenen els símptomes d’estrès que pateix la persona. Fer possible

aquests anàlisi comporta molts avantatges en la planificació del recurs i estratègia més eficient.

Els recursos els podem agrupar a partir de l’ús de tècniques:

Cognitives Modificació de conducta

Aprenentatge de pensament positiu

Silenciar el pensament negatiu

Control de les reaccions d’ansietat

Afrontament del pensament

Dinàmica de grups

Fisiològiques Relaxació física

Control de la respiració

Relaxació mental

Anàlisi personal i reacció immediata

Conductuals Entrenament en assertivitat

Habilitats socials

Resolució i mediació en els conflictes

Autocontrol i percepció pacífica

Estil de vida saludable Alimentació

Activitat física

Relacions socials i en grup

Diversió

A partir d’aquests estaments cal procurar l’establiment de l’entrenament de la persona i del grup

afectat en recursos d’afrontament de l’estrès. L’entrenament personal i en grup esdevé element

essencial en la superació de la simptomatologia i en el reequilibri. Per fer front a possibles

situacions de recaiguda.

E. Estrès infantil i adolescent L’estrès com a resposta i reacció davant alguns fets comporta l’aparició de la diversitat en els fets

que manifesten els infants. Un dels condicionants en la resposta es dona en la interacció de

l’infant amb el seu entorn. S’introdueixen, per tant, diferències que poden ser molt significatives.

Els factors que poden incidir en una conducta d’estrès en l’infant són variables i no tots ells tenen

el mateix potencial i càrrega estressora. Aquests factors es poden agrupar en els següents àmbits.

Àmbit Trets essencials

Cercle familiar La mateixa estabilitat en el si de la família pot augmentar les possibilitats d’estrès. Casuística: separació, divorci, abusos, maltractaments, dol...

L’escola El seguiment normalitzat de les orientacions escolars dels mestres per part de l’infant. Casuística: baralles, rendiment diferent en el temps, absentisme, arribar tard, canvis en els deures escolars...

Social L’entorn més proper a l’infant o bé aquell que es llunyà però implica uns fets estressors. Casuística: qualsevol esdeveniment negatiu, actes en situació de víctima, accidents...

Personal Té molt a veure amb els trets emocionals i psíquics de l’infant. Casuística: autoestima, socialització, habilitats socials, estil de vida...

Davant una possible situació d’estrès infantil cal partir del següent anàlisi i reflexió posterior:

Recerca sobre els esdeveniments que afecten a l’infant, àmbit d’acció.


94

Anàlisi acurat sobre la percepció que té el mateix infant davant els fets que l’estressant i

les possibilitats de controlar la situació.

Nivell d’impacte que els fets tenen en el funcionament quotidià de l’infant, escola,

relacions socials, família, salut.

Observació sobre la conducta que manifesta l’infant en situacions que poden generar

l’estrès.

L’infant, com qualsevol adult, adopta diferents mecanismes de defensa davant els efectes que

genera l’ansietat. Entre els més rellevants cal esmentar els següents:

Negació: aparta l’atenció dels estímuls nocius i nega la seva existència. L’infant

manifesta amb fets que “el fet estressant no existeix”. Evidentment és una conducta

immadura i un mecanisme de defensa molt primari, propi de la infantesa.

Projecció: l’infant és capaç d’analitzar el que succeeix al seu entorn i escoltar el seu jo a

partir de les normes socials que va aprenent. Els fets indiquen una certa implicació en els

demés. És l’atribució als altres de certs fets propis i personals.

Identificació: davant els fenòmens que es donen l’infant s’apropia de trets i qualitats

d’altres persones fent les seves. Obté un benefici de millora de la seva seguretat

personal.

L’infant adopta pautes de conducta molt diferents davant els fets estressants. Són intents

d’adaptació a les reaccions que pateix de poc ajustament a les situacions de l’entorn. Algunes de

les conductes que manifesta i que poden ser objecte d’estudi i observació per part de l’assessor-a

es poden agrupar en:

Respostes que denoten un cert grau d’agressivitat davant les tasques escolars i el baix

rendiment que manifesta sobretot en relació a altres moments i cursos.

Respostes que denoten molta dependència a altres persones i acceptació molt baixa de

les opinions dels demés, baixa participació de tipus social.

Respostes de precipitació davant els símptomes mostrant diferents formes d’exigència i

impulsivitat, sovint presenten situacions de conflictivitat amb els companys.

Respostes que eviten la situació estressant tot negant el fet mostrant poca confiança en

si mateix.

Davant algunes d’aquestes manifestacions cal portar a terme una intervenció més acurada tot

intentant desvetllar els vertaders motius de l’acció que manifesta l’infant. I, sobretot, fent possible

l’adopció d’una conducta que ajudi normalitzar tant l’estat anímic com les relacions amb el grup i

l’entorn:

Ajudar a anticipar els esdeveniments estressants siguin de l’àmbit que sigui. Cal una

identificació positiva del fet i un tractament ben natural i, si es pot, espontani.

Utilitzar materials i eines de dramatització i d’expressió visual i plàstica.

Practicar estratègies òptimes en les accions al voltant de les habilitats socials.


95

Exercitar en els conceptes i elements de la intel·ligència emocional.

Ensenyar tècniques senzilles i eficaces de relaxació i respiració.

Fer èmfasi en les respostes a partir de les tècniques cognitives i del pensament positiu.

Facilitar l’assumpció dels hàbits i rutines quotidianes.

Ben segur que posar en pràctica aquests elements contribuirà a augmentar la salut dels infants tot

reduint els factors d’estrès. I, farà possible un enfrontament més viable en les relacions socials i

familiars.

Pel que fa a l’etapa de l’adolescència, si bé molts dels elements anteriors són totalment validats

per aconseguir la millora de la salut i uns estils de vida saludables caldrà que l’assessor tingui molt

en compte els factors propis de l’adolescència:

Canvis en el cos. Possible acceptació i rebuig.

Dificultats amb el grup d’amics.

Situació de relacions tenses en la família.

Situació de possibles frustracions en diferents àmbits

Anàlisi de l’entorn pel que fa a possibles factors de risc social

Canvis d’escola, rendiment escolar

L’adolescent es troba molt desbordat en diferents esferes de caràcter personal. Aquests fets

poden augmentar considerablement el nivell d’estrès que pateix. La manca de maneig adequat de

les situacions comporta un augment de l’ansietat i la visibilitat de conductes que tenen poc a veure

amb les habilitats socials.

Augmenten de manera alarmant les respostes poc clares en quant a l’estil de vida saludable que

es descriu com a normalitzat. Aquests fets juntament amb les dificultats per comptar amb recursos

i estratègies adequades per afrontar el fet pot comportar l’adopció de conductes de risc molt greu.

Algunes orientacions que poden utilitzar se davant l’edat de l’adolescència fan referència a:

Escolta activa de l’adolescent en el moment que es troba disposat. Sovint no coincideix

amb el moment de la família o l’educador.

Anàlisis de la situació de salut, possibles afeccions i comportament disruptius.

Participació en activitats esportives i de caràcter social.

Cal fer exercici i menjar regularment. Adopció de dietes sanes i equilibrades.

Evitar el consum de cafeïna i drogues toves (tabac, alcohol).

Aprenent exercicis de relaxació, ús de la musicoteràpia.

Practicar habilitats socials i entrenament en tècniques cognitives.

Protagonisme en resolució de conflictes i mediació.

Aprendre a sentir-se bé amb un mateix, potenciació del pensament positiu.

Planificant estones d’esbarjo, de descans, tècniques visuals, plàstiques.

Saber estar amb la colla d’amics.


96

6.2. Guia d’utilització dels recursos

6.2.1. Indicacions prèvies

L’objectiu del fitxer de recursos és posar a l’abast un seguit de tècniques que poden facilitar

l’afrontament de l’estrès en aquelles situacions més quotidianes i a partir de demandes

d’assessorament. La intervenció en qualsevol dels casos que es plantegin ha de partir de manera

sistemàtica d’una anàlisi acurat tant pel que fa els factors que es poden sospitar com a

desencadenats de l’estrès com l’estat actual de la persona.

Tots els recursos i tècniques i els exercicis que es deriven d’ells han estat plantejats a partir de

considerar la prevenció en salut com un dels factors prioritaris de l’atenció al docent. Cal estimular

els estats d’ànims i les possibilitats psíquiques que les persones ja tenen. En la perspectiva

d’entendre la salut com a un factor d’incidència individual i col·lectiva.

Moltes de les situacions descrites presenten interrelacions importants entre els fets. El llistat

situacional es corresponen amb les principals situacions explicitades en les entrevistes i

qüestionaris. Aquestes situacions representen els principals “problemes” i “alteracions” que

preocupen als docents.

Cal assenyalar de manera molt important que la proposta de recursos i estratègies és indicativa i

no excloent. En la proposta de recursos enfront els símptomes s’indica la recomanació de més

adequat, però no l’únic possible. És molt important individualitzar la situació d’afrontament a

l’estrès que pateix o manifesta una persona.

És molt necessari una pràctica prèvia en qualsevol dels recursos proposats i un període de prova.

Les indicacions s’han de recomanar a partir de la valoració en concret de la persona assessora

que intervé. Així és del tot imprescindible un domini, preparació i experimentació en totes i

cadascuna de les tècniques.

Es poden proposar mesures d’indicació personal a partir del coneixement “terapèutic” de la

persona afectada, és important facilitar l’espai per conèixer més properament el recurs i

l’estratègia a utilitzar. La valoració, suggeriment, apreciació de la persona afectada per l’estrès

enfront alguna de les tècniques és un dels pilars a partir dels quals cal construir el programa

d’afrontament de l’estrès.

Cal una valoració inicial i l’avaluació de l’aplicació del recurs. Al mateix temps es fa necessari un

cert seguiment de l’aplicació. És molt interessant contemplar la possibilitat de portar a terme

algunes d’aquestes tècniques a partir de parelles o petit grup i no solament en situació individual.

La comunicació i acostament de tipus social és un dels primers elements que ajuden a reequilibrar

la salut.


97

6.2.2. Orientacions per a l’aplicació en grup

És molt important comprendre que l’assessorament en grup sobre maneres d’afrontar l’estrès

docent comporta potenciar i millorar el sentiment de pertinença a un grup; ajuda a la incorporació

saludable en grup; millora l’autoestima de cadascun dels components del grup.

Cal una reflexió prèvia sobre les condicions materials i d’espai on es portarà a terme la pràctica

del recurs: espai reservat, mobiliari correcta, nombre de persones en relació a l’espai; possibilitat

de silenci continuat durant la pràctica; temps suficient per entendre i practicar les fases de cada

tècnica.

En totes les tècniques i recursos, a més a més del coneixement intrínsec de la mateixa tècnica,

calen fonaments de la dinàmica de grups, l’estructura, les possibles dificultats, les possibilitats que

ofereixen. És fonamental procurar la implicació de cadascun dels membres del grup. Els quals

s’han de sentir part activa de la pràctica i allunyar - se de sentiments secundaris en rol.

L’assessor que dirigeix la dinàmica d’aprenentatge del recurs ha de fer possible l’escolta

comprensiva davant qualsevol indicació d’un dels components del grup. El seu paper ha de

comportar el despertar actituds positives i favorables a la interacció social. Es parteix de tècniques

i recursos individualitzats que s’aprenen en grup de manera activa i es fonamenten en les pròpies

vivències personals.

Suggeriments per l’assessorament: de manera prèvia a la posada en pràctica del recurs en grup

caldria una reflexió sobre els elements següents:

Objectius que volem aconseguir.

Estat i condicions del grup.

Individualitzacions dels components del grup.

Escollir les tècniques i recursos més adequats.

Condicions de l’espai físic.

Limitacions de l’entorn extern al grup.

6.2.3. Conceptes que conformen el recurs

En cadascun dels recursos s’ha procurat explicitar de la manera més gràfica possible la seva

utilització en la intervenció directa. Així en la “Fitxa tècnica” es presenten diferents apartats per

facilitar la formació i l’estudi abans d’experimentar amb algun d’ells. Apareixen elements suficients

per una formació personal i temàtica.

Apartats de la Fitxa tècnica:

DESCRIPCIÓ: De manera concisa es defineix el recurs i l’àmbit d’acció. Elements que el conformen. Efectes que comporta la seva pràctica en les situacions d’estrès i el seu afrontament.


98

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES: Indicacions adreçades a la persona que assessora i es troba davant una demanda, individual o grupal, d’intervenció. S’analitza la utilització del recurs en situacions diverses.

EXEMPLIFICACIÓ: Exercicis per valorar la utilitat del recurs enfront la simptomatologia que apareix. Visió sobre la pràctica i la metodologia que cal emprar.

APLICACIONS: Anàlisi sobre les situacions més adequades per utilitzar i escollir un recurs. Efectes en l’organisme i en la salut. Normes d’ús i funcionament.

OBSERVACIONS: Elements que cal tenir presents en la planificació de l’afrontament a l’estrès. Aspectes d’indicació i contraindicació.

FONTS D’INFORMACIÓ: S’hi faciliten referències tant per analitzar el recurs, com per ampliar el coneixement com per introduir-se en la seva aplicació. Bibliografia bàsica i mínima de consulta prèvia.

MATERIAL DE SUPORT: La seva funció és la de ser un document d’inici. Comporta l’aproximació prèvia a la formació necessària per afrontar les situacions d’estrès a partir de les tècniques proposades.

6.2.4. Quadre de simptomatologies

De manera orientativa es proposa la utilització d’un recurs associat als símptomes que la persona

presenta. Cal tenir present les indicacions explicitades al principi i que comporten la necessària

individualització en l’afrontament de l’estrès.

S’hi troben dos grans blocs de símptomes:

De caràcter general: poden afectar a la població en general i a persones de la comunitat educativa sense necessàriament ser docent.

De caràcter educatiu: afecten a les persones docents dels diversos nivells i etapes educatives.

En tots dos casos estan explicitats en termes de simptomatologia no patològica. Davant qualsevol

sospita de trastorn greu, alteracions de la conducta, patologies, malalties...cal iniciar els protocols

previstos en salut i el tractament que es deriva a nivell facultatiu.

Davant un quadre en que la persona dona unes respostes no adequades a l’estat de salut

necessari és pot proposar la utilització de les tècniques ressenyades. Al mateix temps cal recordar

la importància que té el concepte de prevenció en salut. Davant la situació docent que comporta

l’anàlisi constant del grup-classe, el preveure respostes el més adequades possibles a les

necessitats educatives que presenta l’alumnat, el facilitar atenció a les famílies, les relacions entre

els mateixos docents...poder conformar un espai personal de reflexió interior ajuda de manera

considerable a afrontar l’estrès.

Sobretot actualment que les condicions socials de la comunitat a on s’adrecen les actuacions

didàctiques ha anat canviat de manera molt considerable al llarg dels darrers anys. Ben segur que

l’acolliment d’alumnat molt divers en el seu origen implica una dedicació major al docent que es

tradueix en un risc laboral molt superior per l’estat de la persona i calen mesures adequades per

combatre i afrontar l’estrès.


99

En cadascun dels recursos i tècniques d’afrontament de l’estrès hi ha un apartat d’ús bibliogràfic.

Molt important per conèixer la tècnica en si mateixa però també per poder orientar al docent. La

recomanació sobre l’ús del material descrit ha de partir de la reflexió de les variables: situació

actual i docent individual.

6.2.5. Fases en la intervenció

Recull de demandes en el marc d’àmbits i sectors

Planificació de respostes d’afrontament de l’estrès

Formació acurada en la temàtica

Anàlisi dels recursos i tècniques disponibles

Exercitar i proposar elements de prevenció

Decidir conjuntament amb el docent/nts la proposta

Assessorar sobre avantatges i inconvenients dels recursos

Explicitar de manera pràctica el recurs-recursos a emprar

Sessions de coneixement i autoconeixement de les possibilitats que ofereix un recurs

Escollir la manera més adequada d’afrontar la situació objecte de la demanda

Planificar temporalment el programa d’afrontament

Seguiment del procés i reprogramació si s’escau

Valoració dels resultats aconseguits

Pla de prevenció a curt termini

Re – alimentació conjunta


100

6.2.6. Quadre de recursos i simptomatologia

SÍMPTOMES DE CARÀCTER GENERAL Respiració i relaxació Meditació Tècniques

cognitives Alimentació Musicoteràpia Massatge Teràpies complementàries

Baixa autoestima, desesperació, impotència

Ansietat davant situacions i relacions personals de caràcter familiar

Cansament generalitzat

Ansietat davant situacions concretes i precises

Alteracions del son

Estat d’ansietat general sense concreció del fet

Mal humor, irritabilitat, agressivitat verbal

Estat general físic dèbil

Pors, tendència a possibles fòbies

Pensaments negatius, obsessions

Tensió física i muscular

Augment de la tensió arterial

Mal de cap, d’esquena, cervicals

Indigestió, restrenyiment

Tics, tremolors


101

SÍMPTOMES DE CARÀCTER ESPECÍFIC Respiració i relaxació Meditació Tècniques



Angúnia davant les reunions amb docents i l’escola

Desmotivació davant la feina docent

Por, intranquil·litat per enfrontar-se amb el grup-classe

Temor davant les situacions amb agents educatius, famílies

Intranquil·litat davant el fet directiu

Dificultats per expressar el missatge verbal

Dificultat generalitzada davant el fet educatiu NOTES:

Es reitera la necessitat d’individualització de qualsevol tècnica.

Importància de la formació prèvia i coneixement ampli de la tècnica.

El quadre planteja unes indicacions del tot orientatives que calen contrastar amb la persona afectada.

Es recomana, abans de decidir l’opció més adequada, portar a terme un estudi previ de cadascuna d’elles i practicar alguns exercicis

indicats.


102

6.3. Fitxer de recursos

Poder disposar d’un seguit de recursos per a fer front l’estrès tant en la seva vessant de prevenció

com en la de terapèutica és l’objectiu primordial del fitxer que es presenta. Són tècniques efectives

per ordenar les tensions de la vida quotidiana i aconseguir un bon funcionament del nostre

organisme: ajuda a mantenir el nivell de salut i els estils de vida saludables.

Cadascun dels recursos incorpora una descripció concreta i unes orientacions didàctiques per fer

possible la seva aplicació. Així mateix s’especifiquen algunes pràctiques per tal d’exemplificar el

procés d’ús de cadascun dels recursos del fitxer. El fet de disposar d’observacions envers cada

tècnica facilita la seva utilització.

El recull de diverses fonts d’informació comporta la possibilitat d’augmentar els coneixements i

facilitar la reflexió dels components de cada recurs com a pas previ a la intervenció i

assessorament al professorat. El material de suport que s’indiqui en cada un dels recursos

representa la possibilitat d’emprar un document mínim com a font de pensament a partir del saber

més ampli en el conjunt de la bibliografia indicada.

La presentació, en forma esquemàtica, de tots els apartats de cada recurs té com a objectiu el

dotar d’eines i estratègies als professionals dels serveis educatius en la seva tasca assessora.

Aquest fet facilitarà la intervenció envers els docents i els centres docents en les situacions i

demandes al voltant de l’estrès.

6.3.1. Respiració i relaxació

Tècnica efectiva per ordenar les tensions de la vida quotidiana i aconseguir un bon funcionament

del nostre organisme, ajuda a mantenir el nivell de salut i els estils de vida saludables.

A. Descripció La relaxació presenta un estat que es manifesta com a contrari a les situacions de tensió

quotidianes. La inadaptació a l’entorn, les dificultats per adaptar-se a situacions

permanents tant a nivell personal com laboral comporta un alt estat d’estrès la qual cosa

es pot millorar practicant la respiració i la relaxació.

La relaxació no només ajuda a eliminar les tensions de tipus muscular sinó que genera

estats de benestar a nivell emocional i físic. Les tècniques de relaxació són considerades

com a estratègies per a controlar l’estrès. Cal una dosi d’entrenament en la tècnica.

En la pràctica de la relaxació el fet de practicar una adequada respiració ajuda de

manera considerable a disminuir els estats de tensió i beneficia el cos i la ment de la

persona que practica la tècnica. Comporta un estat de clama.

La tensió usual que pot derivar en estrès, moltes vegades, és ignorada per la persona.

La tensió segueix afectant les diferents parts del cos i la ment. Es tracta de percebre i


103

conèixer les parts del cos que tenim tensió i aprendre tècniques que ens ajudin a relaxar-

nos.

B. Orientacions didàctiques Es fa necessari una motivació i interès per gaudir dels beneficis de la relaxació i la

respiració. Cal disponibilitat horària i constància durant un període de temps concret.

L’entrenament en respiració profunda diafragmàtica constitueix el primer pas per

l’entrenament en la relaxació. Cal que la persona aprengui a respirar de manera

profunda, estable i amb espais que permetin la introducció de tècniques de relaxació

mental i visual.

Els diferents exercicis de respiració s’han de practicar de manera prèvia als exercicis de

relaxació. La importància de la respiració és vital per aconseguir els beneficis de la

relaxació.

Cal individualitzar els exercicis de la relaxació, tot i que es poden ensenyar de manera

col·lectiva; cada persona ha de poder escollir la música que s’acosti més a l seu nivell de

relaxació efectiu.

Es pot aplicar a professorat de qualsevol etapa educativa. Individualment o en petit

equip.

També és possible l’ús en joves motivats i amb interès.

És necessari establir un període de formació inicial. Assessorament del professional en

vàries sessions. Introducció a les tècniques de respiració i relaxació visual i mental.

Necessitat d’aprofundir la tècnica a partir de bibliografia adequada.

C. Exemplificació

Exercicis de respiració: Condicions prèvies: sala tranquil·la, sense fresses ni interrupcions; llum tènue; utilització de roba molt còmode, sense cap tipus de peça que oprimeixi; mitjons gruixuts per evitar el fred; posició tombat a terra al cim d’una manta o màrfega; lleugera separació de cames i braços; coixí petit al cap

Entrenament de la inspiració i expiració, posició de mans a l’abdomen; prendre consciència de les parts del cos que utilitzem en la respiració. Respiració pel nas. Aprenentatge de la respiració abdominal.

Entrenament de respiració complerta, profunda, inspiració, expiració i retenció. Vivenciació de la pràctica.

Reflexió sobre la respiració, individualment, comunicació del pensament i les impressions que es tenen. Posada en comú si és en petit equip.


104

Exercicis de relaxació: Posició còmode, estirat o assegut. Cames i braços lleugerament separats. Ulls tancats. Respiració suau i profunda.

Relaxació progressiva del cos: es mantenen els músculs en tensió durant un breu període de temps ( més o menys 4-5 segons) i després s’afluixen immediatament.

El guia indica les parts del cos que es va relaxant a partir del moment de tensió i afluixament del múscul.

Es deixa que tot el cos es relaxi. Cal percebre la sensació de millora en la tensió. Cal tenir el sentiment de relaxació.

Es passa a la fase de moviment gradual del cos, a percebre la millora evident de l’exercici. Lentament s’obren els ulls i es mou el cos.

Exercicis de visualització: Es pot començar amb els exercicis de respiració, primer, i a continuació els de relaxació de tipus físic de tensió i distensió dels músculs.

S’incrementa la sensació de que cada vegada que es respiri es fa amb entusiasme. Quant s’expulsa l’aire també s’expulsen totes les inquietuds, tensions i preocupacions que la persona tingui.

El guia cal que orienti a la persona amb un escenari concret on fa participar la persona visualitzant l’escena. Exercicis de relaxació a partir dels esglaons que baixen. I anem relaxant cada vegada més el cos.

Es visualitza, cada persona, el lloc ideal de descans. Cal romandre en aquesta posició de visualització un temps concret que pot anar augmentant a mesura que un mateix tingui la pràctica per a fer-ho.

Es prepara la ment i el cos per sortir d’aquest estat de visualització i relaxació. Un cop s’obren els ulls es mou lentament el cos. Es recorda que sempre es pot tornar a aquest estat de relaxació i els beneficis evidents que comporta per la persona en l’afrontament de l’estrès.

D. Aplicacions Els exercicis i tècniques de respiració i relaxació es poden practicar sense cap mena de

material necessari.

Són d’utilitat en situacions d’afrontament de l’estrès per causes de tipus laboral i personal

per acumulació de tasques.

Comporta un descans de la ment i el cos en la seva aplicació. La persona percep una

sensació de millora i un control progressiu del seu estat d’estrès

En situacions que l’estrès arriba a tenir conseqüències en el cos de la persona, en

situacions de dolor, en dificultats per millorar els estats d’ànim de la persona i la seva

autoestima.

Comporta la prevenció de situacions d’estrès que poden generar en alteracions i

possibles trastorns.

Ajuda de manera considerable a evitar els estats d’insomni i comporta una millora en el

cicle del son, moltes vegades alterat per l’estrès més habitual.


105

Beneficis molt positius en els estats d’intranquil·litat, tendència al nerviosisme, manca

d’assertivitat i en la seva prevenció.

Individualment i de manera molt positiva també fa possible l’aplicació en petit grup a

partir de pràctiques de temps lliure i en situació de desinhibició.

E. Observacions Tot i que comptem amb molts estudis i propostes que ressalten el paper actiu de la respiració i la

relaxació en l’afrontament de l’estrès cal tenir molt present que aquesta tècnica serà útil a partir

del grau de motivació de la persona.

La pràctica regular i continuada d’aquesta tècnica i, sobretot, el canvi en la respiració de forma

regular ajuda de manera molt considerable a l’afrontament de l’estrès.

Cada persona ha d’individualitzar els exercicis de respiració, relaxació dels músculs i de

visualització. Al mateix temps cal que cadascú incorpori la música més adequada al seu estat

d’ànim.

F. Fonts d’informació Llocs d’informació molt àmplia sobre conceptes relacionats amb el recurs; aspectes relacionals

amb els estats d’ànim i d’ajut en determinades situacions; aprendre diferents tècniques i exercicis

sobre respiració i relaxació; lectures recomanades; marc teòric del recurs; enllaços i bibliografia

sobre relaxació i respiració.

www.psicologia-online.com/autoayuda/relaxs www.cop.es http://cdeporte.rediris.es/psicosocial/tecnicas.htm www.enbuenasmanos.com www.isabelsalamana.com/tecnicas_de_control_emocional.htm www.ejerciciosderelajacion.com www.larelajacion.com www.psicopedagogia.com

Relació de documents escrits sobre el recurs; ampliació i aprofundiment de la temàtica al mateix

temps que es pot utilitzar per tenir una visió global sobre el recurs; aproximació a la tècnica i

relació amb l’afrontament de l’estrès.

Abozzi,P.: La relajación creativa. Ed. Martínez Roca,SA, Madrid 1997

Amador, I.: Guía práctica de relajación. Ed. Edaf, Madrid 1989

Benson, H.: La relajación: la terapia imprescindible para mejorar su salud. Ed. Grijalbo,

Barcelona 1997

Binete, A. Boucher, F.: Conozca y controle su estrés. Ed. Lídium, Buenos Aires 1999.

Calvo, R. I Ruiz, A.: Técnicas de relajación. Relajación muscular. UNED, Madrid, 1993

Escudero, M.: Curso práctico de técnicas de relajación y control emocional TEA

ediciones 1998

Lodes, H. : Aprende a respirar: ejercicios prácticos para respirar bien y vivir a pleno

pulmón. Ed. Integra, Barcelona, 2002


106

Weller, S.: Respirar bien para vivir mejor: aprenda a combatir definitivamente el estrès,

ansiedad y cansancio. Ed. Onino, Barcelona, 2000

G. Material de suport Carlos Peña i Carla Casals. “Entrenamiento en respiración y relajación” Estudi Hospitalari: Teràpia

cognitiva conductual. 2006.

Apunts:

De manera molt precisa s’especifiquen les fases de la respiració per a portar a terme una

adequada relaxació.

Vocabulari tècnic explicatiu dels elements de caràcter cognitiu i conductual.

Article que s’engloba en un estudi hospitalari molt ampla a nivell de l’estat espanyol i amb

professionals de diferents branques de la salut.

Aporta dades per a practicar una respiració a nivell individualitzat.

6.3.2. La meditació



A. Descripció Aquesta tècnica consisteix en canviar l’atenció a estímuls identificables per un estat

d’atenció no focalitzat. Per tant la podríem englobar dins les pràctiques de dissuasió del

pensament repetitiu o de reorientació cognitiva.

Aplicada a les situacions de prevenció de l’estrès produeix un entrenament en

l’afrontament d’esdeveniments del fet estressant donat que consisteix en desproveir

aquests esdeveniments del fet estressant, a la vegada que incideix directament sobre els

nivells de control en sang, indicador d’estrès (Jevning R. et al., 1978)

Efectes relacionats amb l’estrès:

Disminució de la tendència a patir situacions de depressió (Carlin i Lee, 1997)

Millora en els símptomes d’insomni (Jacobs, Rosenberg, et al., 1993)

Millora en la salut psicològica de la persona (Ferguson, 1980)

Disminueix els estats d’ansietat (Barnes et al. , 2001)

Modifica l’efecte de l’estrès sobre el sistema inmunològic (Solberg et al., 1995)

Disminueix els estats de tensió generalitzada (Carrington, 1987)

Contribueix a la prevenció en les recaigudes en els trastorns de tipus afectiu (Austin,

1997)


107

B. Orientacions didàctiques L’entrenament en meditació inclou multitud de tècniques, escoles, versions... a més

implica un llarg entrenament en el temps. Cal una certa dosi de disponibilitat horària i

constància.

Per això es recomanen tècniques abreviades com la Resposta de Relaxació de Benson

(comprimeix al màxim l’essència de la pràctica de la meditació ) o la Meditació

Transcendental (TM) . Consisteix en el desig d’entrar en un estat de consciència que

ajudi a un mateix a trobar respostes a preguntes essencials. Es porta a terme a través de

l’ús d’un mantra. Possiblement l’elecció d’una paraula que evoqui sensacions de calma i

relaxació augmenta el benefici en la prevenció de l’estrès.


equip.



vàries sessions.


C. Exemplificació

Resposta de Relaxació de Benson

1. Cal posar- se en una posició còmode, que evita al màxim qualsevol tensió en el cos que pugui comportar alteració de l’estat d’atenció i concentració.

2. Les primeres pràctiques s’han de fer en un lloc al màxim de tranquil, sense cap mena d’interrupció possible tant sonora com personal. Un cop es tingui una certa pràctica aquesta tècnica es podrà realitzar en altres entorns més normalitzats, o simplement en qualsevol desplaçament de la persona (p.e. a l’autobús).

3. Elecció d’una paraula i repetició incessant de la mateixa, cal trobar un ritme adequat a cada persona, el to de la veu ha de ser suau. Més endavant, a partir de la pràctica, aquest so podrà ser del tipus de xiuxiueig i, més endavant sense cap so pronunciat.

4. La persona cal que adopti una actitud com de passivitat en l’exercici, com si es fes tot sol, que anés succeint, el so que repeteix cal que s’interioritzi i estigui present en l’interior de la persona. Tot i així cal esmentar que és un estat d’atenció en vigília.

5. El temps de duració de la tècnica pot anar entre 5 i 20 minuts, dependrà de l’estat de fatiga que pugui comportar, de l’ànim de possible desatenció i tendència a l’avorriment que podria comportar. En definitiva el temps d’aplicació de la tècnica vindrà condicionat per la situació de plaer que comporta.


108

Meditació Transcendental 1. Elecció de la paraula mantra per part de l’instructor entre els que han servit per aprendre la

tècnica.

2. Adaptació molt individualitzada en la utilització de la tècnica. Reflexió prèvia sobre les condicions de cadascú abans de proposar l’exercici.

3. Repetició de la paraula en una situació molt còmode.

4. Duració de la tècnica entre 10 i 20 minuts, dues vegades cada dia.

5. El so interior que utilitzem NO es pronuncia, només es percep interiorment.

6. Cal estar molt atent a les percepcions interiors que la persona senti.

7. El so, la paraula, el mantra utilitzat, encara que sigui sempre el mateix, va canviant les sensacions i percepcions de la persona.

D. Aplicacions Des de l’any 1996, el National Institute of Health dels EUA la recomanen en el tractament

de: dolor crònic, ansietat, crisis de pànic, insomni, síndrome pre menstrual i infertilitat.

Molt útil en situacions de normalització de la tensió arterial.

Descans de la ment i el cos. Estableix confiança en els processos interns de la persona i

permet que funcionin sense intromissió indirecta.

Es genera descans muscular que permet que el cos disminueixi el seu consum d’oxigen

en situacions d’activitat semblant donat que les tensions innecessàries van disminuint.

Equilibració del ritme respiratori alterat i el ritme cardíac. Aplicació en patologies

cròniques de caràcter respiratori.

Situacions de dificultats en el somni, normalització del cicle aconseguint més capacitat en

el son.

Beneficis molt positius en els estats d’estrès i en la seva prevenció.

Individualment, amb ajut inicial del terapeuta i progressivament sense ajut directa.

Possible aplicació en petit grup a partir de pràctiques contrastades i guiades.

E. Observacions La tècnica de meditació inclou gran varietat de conceptes, corrents filosòfiques i culturals. Per això

a l’hora d’escollir com es vol practicar, cal assessorar-se, guiar-se en professionals, bibliografia

científica per tal de no caure en una pràctica errònia que portés a l’adopció d’exercicis amb

desviacions.


amb els estats d’ànim i d’ajut en determinades situacions; aprendre meditació per mitjà de

tècniques de relaxament; lectures recomanades; marc teòric del recurs; enllaços i arxius de so de

relaxació.

www.editorialmedica.com www.larelajación.com


109

www.learningmeditation.com www.ucn.bc.ca




Bellak, L. (1987) Psicologia de las enfermedades orgánicas. Buenos Aires: E. Paidós

Carrington P. (1987): Mannaging meditation in clinical practice en : The Psycology of

Meditation. Oxford: Clarendon Press,

Jacobs GD, Rosenberg PA, et al. (1993): Multifactor behavioral treatment of chronic

sleep-onset insomnia using stímulus control and the relaxation response: a preliminary

study. Behavior Modification

Haring, C. (1992): El entrenamiento autógeno. Barcelona: Ed. Herder

Labrador, F. Crespo, M. (1993): Trastornos psicofisiológicos. Madrid: Ed. Eudema

Morganett, RS. (1995): Técnicas de intervención psicológica en adolescentes. Barcelona:

Ed. Martínez Roca.

Solberg EE, Halvorsen R et al. (1995): Meditation: a modulator of the immune response

to physical stress? A brief report. Br J Sports Med.

G. Material de suport Lectura i reflexió de l’article:

D.M. Campagne. Teoría y fisiología de la meditación. Cuadernos de Medicina Psicosomática y

psiquiatría de enlace. N. 69/70. 2004.

Apunts:

Molt bona introducció al terme, concepte i justificació sobre la utilització de la tècnica de

Meditació.

Aproximació cultural i històrica de la meditació: les arrels i presentació d’algunes variants

en la meditació.

Enllaça molt adequadament la meditació amb la investigació científica i la investigació

experimental.

Anàlisi acurat dels efectes atribuïts a la meditació en la millora de la salut de la persona.

Exposició dels efectes de la meditació en la millora fisiològica de cada persona: la

respiració, el metabolisme, l’activitat cerebral.

Presenta unes conclusions molt rellevants sobre l’ús clínic de la meditació.

6.3.3. Tècniques cognitives




110

A. Descripció Simptomatologia sobre la que pot actuar aquest recurs: reducció de l’ansietat

generalitzada; tractament de possible tendència a patiment tipus fòbic; control de

situacions de caràcter emocional amb patologies de relació a la hipertensió.

Les idees irracionals: partim de que en molts moments de la vida conscient mantenim

una conversa amb nosaltres mateixos: és el nostre llenguatge intern del pensament, el

qual comporta la descripció que fem sobre el món i la interpretació que en fem dels fets i

successos. Si aquest llenguatge intern és del tot precís i s’ajusta a la realitat, no és font

de problemes. Però si és absurd, poc exacte en relació a la realitat, pot comportar estrès

i altres trastorns de tipus emocional.

La velocitat i invisibilitat dels pensaments dificulten moltes vegades la percepció correcta

del pensament interior de les persones. El diàleg interior té més un caràcter reflexiu i

automàtic, apareix de manera inconscient. Els pensaments moltes vegades comporten

influències poc positives.


La utilització d’aquestes tècniques permet aprendre a relaxar l’ansietat i les reaccions

psicosomàtiques davant l’estrès.

Proporciona una major capacitat d’autocontrol en les situacions quotidianes generadores

d’estrès.

Permeten generar resposta d’afrontament positiu: relaxació muscular progressiva,

racionalitzar les situacions que podrien provocar l’estrès, relativitzar i alliberar la tensió.

Permet la creació d’un seguit de vocabulari emocional d’afrontament d’estrès.

Fa possible el desenvolupar representacions mentals quotidianes que en altres moments

poden distorsionar les reaccions.

B. Orientacions didàctiques Cal entendre que les decisions que un mateix pren que no resulten encertades creen

frustració, estrès i comporten una disminució de l’autoestima.

Un dels objectius de la tècnica és fer possible: establir prioritats que posin èmfasi en les

tasques prioritàries i més rellevants; aconseguir la racionalització del temps personal

eliminant tasques poc prioritàries; prendre decisions bàsiques.

Es pot aplicar a professorat de qualsevol etapa educativa. Individualment o en situació de

parella i en petit equip. Cal un entorn de confiança i tranquil·litat per portar a terme les

pràctiques prèvies. De manera intensiva es pot aprendre la utilització de la tècnica en un

temps curt.

També és possible l’ús en infants i joves tot i que cal orientar molt el procés de

coneixement del recurs.


111

Utilitzar algunes tècniques concretes comporta un període d’aprenentatge i

coneixements. Es fa necessari partir d’una formació inicial en aquesta tècnica.

L’aprenentatge es pot portar a terme en equips de formació.

Necessitat d’aprofundir la tècnica a partir de bibliografia adequada. Cal reconvertir les

orientacions de la tècnica en un hàbit d’ús quotidià en totes les situacions de vida.

C. Exemplificació

Suscitar el pensament racional : Avaluar les opinions a partir de les guies de pensament descrites per David Goodman 1. No m’afecta: Les situacions de la vida no em fan sentir ansietat. Sóc jo que quant parlo amb mi

mateix dic coses que em produeixen aquesta sensació.

2. Tot és exactament com hauria de ser: les coses i les persones són com són per un seguit de fets casuals, interpretacions personals, respostes individuals. Dir que les coses haurien de ser d’una altre manera és creure que la successió de fets que la conformen es veu influenciada per elements màgics.

3. Tota persona s’equivoca: cal fixar uns marges d’errors raonables per a un mateix i pels demés és molt probable caure en la decepció i la infelicitat de manera molt ràpida.

Exercicis d’afrontament de l’estrès

1. Utilització prèvia de les tècniques de relaxació física i mental.

2. Relaxació a partir de jerarquitzar els fets més relaxants presents en la vida quotidiana de cadascú. Llistat de fets. Llistat de pensaments per a poder afrontar l’estrès.

3. Aplicació de la resposta emocional: fet que provoca estrès - resposta física que genera -resposta conductal que provoca - pensament que origina.

4. Utilitzar els pensaments per alliberar les tensions: cal informar a l’organisme que no hi ha motiu pel patiment ni per les conseqüències negatives. Utilitzar els pensaments positius. Reforçament de l’èxit.

Entrenament assertiu 1. Identificació dels estils bàsics en qualsevol conducta interpersonal: estil agressiu, estil passiu,

estil assertiu.

2. Identificació d’aquelles situacions en les que es desitja augmentar l’efectivitat. Davant de situacions de caràcter conflictiu s’analitza les possibles respostes.

3. Descripció de les situacions problemàtiques per a cadascú. Elecció i anàlisi de les situacions incòmodes per cadascú. Cal ser concret i explícit.

4. Escriure sobre com aconseguir el canvi de conducta en aquelles situacions personals descrites com a problemàtiques. Definir l’objectiu i adaptar , limitar i millorar la resposta.

5. Utilització d’un llenguatge corporal adequat: contacte visual, posició del cos còmode, llenguatge verbal clar i segur, gesticulació i expressió del rostre.

6. Aprendre a no caure en situacions de manipulació ni enganys tendint a l’agressivitat interpersonal. Utilització d’exercicis que ajudin a la tranquil·litat i a evitar els aspectes irrellevants en les relacions.


112

Saber administrar el temps efectiu

1. Anàlisi de la distribució del temps que cadascú utilitza a partir de tres franges horàries. Inventari personal. Registre del temps personal i professional.

2. Establir prioritats en el temps de cadascú: tasques importants; dedicació horària satisfactòria i frustrant. Llistat d’objectius immediats i a curt i llarg termini.

3. Exercicis per aprendre a guanyar temps: aprendre a dir no; ignorar els objectius no prioritaris establerts; incloure temps per imprevistos en l’horari personal; planificar moments de descans.

4. Prendre decisions a partir dels objectius establerts i analitzar periòdicament el seu compliment.

D. Aplicacions La manera d’interaccionar amb els demés es pot convertir en una font considerable

d’estrès a la vida personal i professional. L’entrenament assertiu permet la reducció de

l’estrès a partir d’un aprenentatge efectiu.

La millora en els estats d’estrès parteix de l’aplicació de la tècnica de manera

progressiva. És necessari experimentar a partir de les propostes d’exercicis concrets. És

molt important sentir-se segur en el diàleg interior.

És molt útil i efectiu l’ús d’aquesta tècnica en el tractament d’alteracions emocionals i

ansietat derivada de les relacions interpersonals.

Es pot practicar a partir de petit grup i, també, un mateix. Tot i que l’aprenentatge es pot

iniciar en grup de formació és important assenyalar que la pràctica i utilització és de

caràcter individual.

Cal ser capaç de dedicar un temps només per la persona, de dedicació al seu estat físic i

anímic. La qual cosa és molt favorable en la reducció de les situacions d’estrès habituals

i en situacions quotidianes.

E. Observacions Aquesta tècnica parteix de la necessitat d’un aprenentatge intensiu en els exercicis. Cal fer

possible el diàleg interior i ser conscient que el pensament positiu actua a partir del convenciment

de la persona.

És bàsic l’augment de la diversitat d’exercicis que facilitin les respostes previstes assertives i la

disminució de les que comporten agressivitat en les relacions. Així es fa possible una relaxació en

les relacions interpersonals.

En tots els exercicis cal una bona dosi de convenciment personal, insistència en les decisions i

revaluació de la pràctica.

F. Fons d’informació Llocs d’informació molt àmplia sobre conceptes relacionats amb el recurs; aspectes relacionals

amb els estats d’ànim i d’ajut en determinades situacions; aprendre exercicis d’assertivitat;

lectures recomanades; marc teòric del recurs; enllaços.

www.gobiernodecanarias.org/educacion/


113

http://ugt-aena.galeon.com/cognitivas.html www.psicoterapeutas.com/pacientes/asertividad.htm www.csalto.net/ansiedad_social/asertividad.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Asertividad http://usuarios.lycos.es/doliresa/index-3.html




Lazarus, R.S. : Estrés y emoción. Manejo e implicaciones en nuestra salud. Ed. Desclée

de Brower, Bilbao 2000

Mckay, M i altres.: Técnicas cognitivas para el tratamiento del estrés. Ed. Martínez Roca,

Barcelona 2000

Goldstein, A. I altres.: Habilidades sociales y autocontrol en la adolescencia. Ed.

Martínez Roca, Barcelona 1993

Mendez, F.X. i altres. : Técnicas de reestructuración cognitiva. Técnicas de modificación

de conducta. Ed. Biblioteca nueva, Madrid, 2004

Pérez Álvarez, M. : Guía de tratamientos psicológicos eficaces (vol. II) Ed. Pirámide,

Madrid 2003

Wilson, K.G. i altres.: Terapia de aceptación y compromiso. Ed. Pirámide, Madrid 2002

G. Material de suport Lectura i reflexió de l’article :

“Taller de habilidades sociales” www.psicologia-online.com/autoayuda/

Apunts:

De manera molt esquemàtica ens presenta una visió de molta qualitat sobre els

processos d’assertivitat i d’ajuda cognitiva.

Cal esmentar el llenguatge proper i partir d’exemples quotidians.

Anàlisi adequat sobre diferents maneres de portar a terme l’entrenament assertiu.

És important començar per aquesta lectura abans de consultar altre bibliografia i

assessorar sobre les tècniques cognitives.

6.3.4. Alimentació



A. Descripció L’alimentació com a un dels elements presents en la vida quotidiana amb múltiples

representacions en la vida social i de relació entre les persones. Comporta interaccions

de diferents tipologies.


114

Hi ha factors de l’alimentació que ajuden a potenciar el control de l’ansietat: dietes

equilibrades i riques en hidrats de carboni, vitamines i minerals, control i ordre en els

àpats, control de la ingesta d’estimulants (cafeïna, teïna, guaranà...)

Per poder combatre les situacions d’estrès és imprescindible, des del punt de vista

nutricional, garantir una bona alimentació al cervell per tal d’obtenir un bon funcionament

del sistema nerviós. Les vitamines del grup B, la vitamina E, les sals minerals, els

oligoelements i els àcids grassos essencials contribueixen a uns bons nivells de

concentració, memòria, rendiment intel·lectual, estat d’ànim i son, factors que es veuen

alterats amb l’estrès.

B. Orientacions didàctiques Es fa necessari una motivació i interès per gaudir d’alimentació sana i equilibrada. Cal

una certa dosi de disponibilitat horària i constància.

La visió central d’aquesta tècnica és l’equilibri en l’alimentació i NO la dieta de reducció

de pes. Si es dona aquesta situació cal la presència de professionals especialitzats en la

temàtica.

La confecció d’una dieta equilibrada ajuda de manera important a gaudir d’uns resultats

sans. Implantació d’àpats regulars. Començar el dia amb un esmorzar complert. Fer

ingesta d’àpats lleugers a l’hora del sopar per tal de facilitar el son.

Aconseguir la introducció i manteniment d’infusions de tipus relaxant davant d’alguns

símptomes de nerviosisme. Evitar begudes energètiques o estimulants de manera

regular.


equip.



vàries sessions. Introducció a la simptomatologia d’alteracions de caràcter alimentari en

edats de crisis.


C. Exemplificació

Elements d’introducció a la dieta sana 1. Reducció de la ingesta de greixos a partir de consum a la planxa de carns i peixos.

2. Augmentar el consum d’amanides, verdures i fruita.

3. Facilitar la combinació de llegums i cereals.

4. Disminució dels nivells de consum de cafè, té, begudes alcohòliques, tabac, sal i sucre.

5. Mantenir una hidratació de l’organisme adequada (2l./dia).

6. Preparar la dieta sana a partir de la planificació de 5 àpats al dia: esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar.


115

Aplicació didàctica 1. Exercicis i propostes d’alimentació sana.

2. Exemples d’unitats de programació: Els Vegetals m’alimenten, cicle inicial d’educació primària

3. Exemples d’unitats de programació: Equilibri nutritiu, Primer cicle, d’educació secundària.

4. Activitats d’aprenentatge, cicle inicial, cicle mitjà, cicle superior de l’educació primària; primer i segon cicle d’educació secundària. Alimentació i Nutrició, propostes didàctiques del Departament d’Educació.

5. Material didàctic: Canvis a l’adolescència, Valoració personal, Nutrició i Publicitat: Activitat d’aprenentatge; Informació per al professorat; Fitxes per l’alumnat; idees claus.

D. Aplicacions Des de fa temps hi ha professionals del camp sanitari que recomanen la dieta sana i

equilibrada com a forma de millorar estats d’ànim alterats.

Molt útil en situacions de normalització dels hàbits d’ingesta i en les relacions de tipus

socials.

Descans de la ment i el cos en l’aplicació de la confecció de menús i la seva ingesta.

Estableix confiança en els processos interns de la persona i permet que funcionin

abandonant les situacions d’estrès.

Es genera un augment en tots els òrgans del cos la qual cosa facilita un major nivell

d’atenció envers les funcions de vida quotidiana i en les relacions socials i professionals.

Equilibració del cos en tots els seus àmbits, reducció de possibles patologies i trastorns.

Normalització del cicle del son i augment del cicle i disminució dels estats de tendència al

nerviosisme.

Beneficis molt positius en els estats d’estrès i en la seva prevenció.

Individualment i de manera molt positiva també fa possible l’aplicació en petit grup a

partir de pràctiques de temps lliure i en situació de desinhibició.

E. Observacions Hem de tenir en compte que l’alimentació equilibrada ajuda a combatre l’estrès, però que usada

com a tècnica única no obté uns resultats rellevants.

La pràctica d’exercici físic, dormir el número d’hores adequades de forma regular ajuda de manera

molt considerable a la millora de la tècnica.

Alguns exemples d’ aliments disponibles com el plàtan, l’ametlla, les panses, el bròquil i les

espinaques, el germen de blat, les llavors de gira-sol i la llet calenta amb mel, són alguns dels

aliments que cal incloure en una dieta equilibrada i antiestrès.


amb els estats d’ànim i d’ajut en determinades situacions; aprendre aspectes d’alimentació sana i


116

equilibrada per mitjà de l’elaboració de dietes; lectures recomanades; marc teòric del recurs;

enllaços i bibliografia sobre l’alimentació.

www.editorialmedica.com www.asesorianutricional.com.ar www.mailxmail.com www.seedo.es www.nutrition.org.uk




Ajuntament de Manresa, Departament de Salut, Centre de Recursos Pedagògics del

Bages, Hospital General de Manresa.: Recull de materials d’educació per a la salut i el

consum. Manresa, 1991

Albert I, Arques X, Jiménez S i Quadra M. : Com mengem, com ens veiem. Reus,

Ajuntament de Reus, 1998

Ayuntamiento de Alcobendas. Vida y salud. 100 consejos para mantener y mejorar la

salud. Alcobendas, 1993

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Barcelona, 1998.

a. Hàbits alimentaris i consum d’aliments a Catalunya.

b. Manual de requeriments i recomanacions nutricionals.

c. Orientacions i Programes d’educació per a la salut a l’escola.

d. L’alimentació i el menjador escolar.

Generalitat de Catalunya, Departament d’educació. Quaderns d’educació per a la salut.

Alimentació i nutrició. Barcelona, 1995

Grande Covian, F.: Nutrición y salud. Ed. Temas de Hoy, Madrid, 1988

Juárez, O.; Díez, E.: Canvis a l’adolescència, nutrició, valoració personal, imatge i salut.

Institut Municipal de salut pública. Ajuntament de Barcelona, 2002.

Miralpeix, A. Quer,J.: Gastronomia i dietètica per a col·lectivitats. Ed. Eumo, Vic, 1999

Thoulon-Page

a. Nutrientes, alimento y tecnologias alimentarias.

b. Alimentación cotideana de las personas sanas.

Cuadernos de dietètica 1

Toro J. El cuerpo como delito. Anorexia, bulimia y sociedad. Arien Ciencia, 1996.

G. Material de suport “Estrès i alimentació”

“Nutrició, alimentació i estrès”

Escrits online, llocs web esmentats anteriorment.

Apunts:


117

Molt bona introducció al terme, concepte i justificació dels símptomes i les fases d’estrès

en relació a l’alimentació.

Indicacions molt adequades pel que fa als aliments recomanats i la resposta mèdica

davant algunes alteracions funcionals.

Enllaça molt adequadament l’ús de determinats aliments amb les ressenyes a nivell de

dietètica i estrès.

Anàlisi acurat dels efectes atribuïts als canvis planificats en l’alimentació i els hàbits

alimentaris en la millora de la salut de la persona.

Exposició dels efectes de millora personal en cada persona a partir de l’equilibri en

l’alimentació sana.

Presenta conclusions relacionades amb l’ús de dietes sanes en la millora del benestar

global de la persona.

Proposta didàctica per a l’educació secundària:

Explicar conceptes bàsics de nutrició i valorar hàbits d’alimentació.

6.3.5. Musicoteràpia



A. Descripció Podem definir la musicoteràpia com el camp de la medicina que estudia el complex so –

humà – so amb l’objectiu d’obrir canals de comunicació en les persones per tal de produir

diferents efectes.

Entre els diferents efectes, trobem el terapèutic, el profilàctic, el rehabilitador i el de

socialitzar. A la vegada, trobem que la musicoteràpia es pot portar a terme a partir de

diferents objectius. Entre ells hi trobem els que faciliten i ajuden a aconseguir els estats

de benestar mental i físic.

La musicoteràpia es basa amb els complements sonors. Aquests podríem dir que són

tots els fenòmens acústics i vibracionals que rodegen els exercicis i les pràctiques. Així el

terapeuta intenta comunicar-se amb els pacients a partir del record que proporcionen

aquests complements sonors.

Cal tenir en compte, però, que aquests canals de comunicació s’intenten establir en un

context no verbal format per moviments, sons i música. Els fonaments biològics s’han

estudiat en diferents investigacions i s’ha establert que la música i els sons produeixen

diferents efectes de caràcter biològic en els éssers humans. Aquests efectes es

produeixen en algunes àrees: to muscular, ritme cardíac, activitat voluntària i processos

elèctrics i enzimàtics del cos.


118

Pel que fa als efectes psicològics, aquests s’han estudiat a través de diferents grups

experimentals per tal de veure l’efecte de sons com els batecs del cor en els pacients. A

la vegada s’han utilitzat altres sons per tal de simular diversos estats d’ànim. Els resultats

han apuntat a un efecte tranquil·litzador i de relaxació pel que fa a aquests tipus de sons.

És bàsic el poder fer una selecció acurada de músiques i sons agradables a la persona

per tal d’aconseguir un estat de relaxació i millora en els components que comporten uns

símptomes d’estrès.

B. Orientacions didàctiques És important assenyalar que s’ha comprovat a través de diferents estudis que l’ús

indiscriminat i sense coneixement de la música com a mitjà terapèutic pot provocar

alguns efectes negatius per la salut.

Importància de l’estat emocional. En aquest cas, la musicoteràpia no està contraindicada

sempre i quan els estímuls sonors que es practiquen en casos de situacions de manca

de salut estiguin sota control.

Pel que fa a diferents estils musicals cal tenir en compte:

1. Música Funcional: La forma més coneguda serien els fils musicals. S’ha comprovat

que cal tenir en compte el ritme, el tempo, la instrumentació i la dimensió de la

orquestra per tal de no provocar més efectes contraproduents com nerviosisme,

augment de l’estrès, somnolència...

2. Epilèpsies musiocògenes: Consisteixen en l’aparició d’una possible crisi epilèptica a

partir d’un fenomen musical. Un estímul sonor poc controlat pot comportar la

tendència a crisi.

3. Música Electrònica: cal esmentar que actualment es desconeixen, de forma certa,

els seus efectes en la utilització d’aquest recurs.

Pel que fa a les sessions grupals, cal que no hi hagi més de sis persones i és

aconsellable que hi hagi un/a co-terapeuta. Per finalitzar un tractament cal anar introduint

verbalitzacions al llarg de les sessions (cal recordar que sempre es porten a terme en un

context no verbal), fer més directives les sessions i introduir instruments més complicats i

estructurats.

Es pot aplicar a professorat de qualsevol etapa educativa. Individualment; en situació de

parella o bé petit grup. L’entorn de l’escolta i la seva ubicació són essencials per

aconseguir uns bons resultats en l’afrontament de l’estrès.








119

C. Exemplificació

Utilització en situació diagnòstica En la part diagnòstica, l’objectiu és descobrir la situació i la interrelació de la persona o del grup, l’objecte intermediari i l’objecte integrador a partir dels quals es treballarà. Aquest objectiu es pot portar a terme a partir de l’elaboració d’una fitxa musicoterapèutica i d’una testificació de l’enquadrament no verbal. A través de la fitxa musicoterapèutica obtenim la història sonor musical del pacient i la seva herència. A partir de la testificació de l’enquadrament no verbal obtenim el repertori conductual –musical del pacient.

Utilització en situació terapèutica La part terapèutica està formada per les sessions en sí. Aquestes pretenen obrir canals de comunicació a través de l’ISO del pacient i obrir nous canals de comunicació per garantir una bona integració en grups de teràpia diferents. Les sessions poden ser actives i terapèutiques. Generalment, una sessió consta de les següents parts:

Escalfament, catarsis (descàrrega d’energia o tensió).

Percepció i observació de l’enquadrament no verbal.

Diàleg sonor: ús d’instruments, sons...

Exercicis de musicoteràpia

1. Espai agradable, tranquil, poca llum, posició còmode, disponibilitat de temps, no interrupcions, ulls tancats...

2. A partir de que la música sona ( Beethoven, simfonia n. 6, 2 moviment) es verbalitza al grup que es transportin a un prat. És la vostra època preferida de l’any. Deixeu que la música, com una suau brisa, us porti al prat i us ajudi a notar els detalls importants: el color de les flors, la humitat del terra, la textura aspre de l’escorça dels arbres, el sentit de les branques...

3. Deixeu que la música evoqui les vostres sensacions mentre gaudiu de l’escena. Potser sortiran imatges i sentiments que per vosaltres són importants i satisfactoris. Entreteniu-vos en aquestes imatges que la música us mostra i descobriu el significat que tenen per vosaltres. No us forceu de cap manera.

4. Deixeu que la música us suggereixi què fer i què pensar o sentir. Quan sentiu que la vostra experiència ja està completada, senzillament compteu del tres a l’un i obriu els ulls i us trobareu de tornada en el vostre entorn normal de cada dia.

5. Si es dirigeix o bé és un grup es pot verbalitzar la situació de manera tranquil·la i no forçada.

D. Aplicacions Un dels objectius bàsics en la utilització d’aquesta tècnica és el fet d’induir estats alterats

de consciència a la persona o persones del grup.

La tècnica de musicoteràpia s’ha de practicar en espais molt controlats i agradables. Cal

un lloc tranquil, sense interrupcions, millor en condicions molt suaus de llum.


progressiva. És necessari experimentar a partir de l’escolta de músiques i sons que

indueixen a estats de relaxació. I a l’anàlisi de l’estat d’ànim de la persona. Possibilitat

d’ús de productes d’aromateràpia durant la sessió.


120

Comporta una forta sensació de descans del cos i de relaxació. S’afegeix la reducció de

la tensió mental. Equilibra les emocions.

Es pot practicar de manera individual per un mateix.

Es garanteixen uns moments d’atenció centrada en la persona, de dedicació al seu estat

físic i anímic. La qual cosa és molt favorable en la reducció de les situacions d’estrès

habituals i en situacions quotidianes.

E. Observacions Per tal de que una sessió de musicoteràpia doni bons resultats i es porti a terme de forma

correcta, cal tenir en compte diferents aspectes pel que fa al medi, instruments, formació del

musicoterapeuta i tipus de persones.

El medi concret on apliquem la tècnica cal que contingui en situació òptima: una sala aïllada, de

5x5m. aproximadament, amb terra de fusta (per tal de que es notin les vibracions) i sense

decoració. També cal garantir una bona ventilació d’aquesta sala. Si la sessió es porta a terme a

la naturalesa, a part dels sons propis, ens permetrà crear instruments i sons.

Pel que fa a la formació del musicoterapeuta cal assenyalar que no existeix ni un rol ni un perfil

definit, ja que és molt difícil establir una delimitació degut al gran nombre de teràpies que treballen

en un camp no verbal. El que sí que cal tenir en compte és que el o la musicoterapeuta requereix

una formació específica que li aporti un coneixement teòric i pràctic de la utilització del complex

sonor, musical i de moviment.

A part d’aquesta formació específica, es requereix que el musicoterapeuta sàpiga treballar dins

d’un camp multidisciplinar, sigui receptiu i reconegui el seu propi cos com a instrument.

Finalment, pel que fa a la persona que utilitza la tècnica, cal dir que qualsevol pot participar en una

sessió de musicoteràpia sempre i quan sigui informada prèviament i vulgui participar-hi.

És important analitzar acuradament la possibilitat d’utilitzar aquest recurs en persones amb

formació musical donat que, algunes vegades aquests coneixements poden comportar l’aparició

de barreres en el context no verbal de la sessió.


amb els estats d’ànim i d’ajut en determinades situacions; aprendre exercicis de musicoteràpia;

lectures recomanades; marc teòric del recurs; enllaços.

www.musicoterapia.com www.xarxabcn.net/acmt/ www.musicoterapia-autorrealizadora.net





121

Bennezon, R. Manual de musicoterapia. Ed. Piadós, Barcelona, 1981

Benenzon, R. Aplicaciones clínicas de la musicoterapia. Ed. Lumen, Buenos Aires, 2000

Bonny,H.L i altres. La música y su mente. Ed. EDAF Nueva era, Madrid 1999

Del Campo, P. La música como proceso humano. Ed. Agruparte, Salamanca, 1997

Greenberg, L.S. i Paivio, S.C. Trabajar con las emociones en psicoterapia. Ed. Paidços,

Barcelona 2000

Mateos, L.A. Actividades musicales para atender la diversidad. Ed. ICCE, Madrid 2004

Moreno, J.J. Activa tu música interior. Musicoterapia y Psicodrama. Ed. Herder,

Barcelona, 2004

Rodrigo, M.S. Musicoterapia: Terapia de música y sonido. Ed. Musicalis, Madrid: 2000

G. Material de suport Escolta i reflexiona amb les suggerències musicals:

Bach, Concerts de Brandemburg

Beethoven, Concert per piano n.5, l’Emperador, Adàgio.

Brahms, simfonia n.1, tercer moviment

Debussy, Nocturns, Sirenes

Debussy, Preludi a la migdiada d’un fauno

Debussy, El mar, primera part

La missa criolla

Ravel. Dafnis i Cloe, n. 2

Rodrigo, Concert d’Aranjuez, Adàgio

Vivaldi, Concert en re, Andante

Música suggerida per experiències d’estat d’ànim alterat:

Estat tipus espiritual: Albinoni, Adagio en sol menor

Estat de tristesa: Brahms, simfonia n.3, poco allegreto

Estat somiador: Vivaldi, Concert per guitarra i orquestra en re, largo

Estat líric: Bach, Concert per dos violins, largo ma non tanto

Estat enjogassat: Tchaikovski, cascanueces, suite, Vals de les flors

Estat d’alegrança: Berlioz, Simfonia fantàstica, Un ball

Estat d’excitació: Beethoven, Concert per violí en re menor, larghetto.

Estat vigorós: Bach, Tocata, adàgio i fuga en do major.

Tots els estats d’ànim: Holst, Els planetes.

Apunts:

L’escolta de les obres facilita la posterior pràctica i, sobretot, l’assessorament en casos

concrets.

L’anàlisi dels estats d’ànims es pot portar a terme a partir de les obres que es

suggereixen.


122

Actitud d’obertura mental en l’escolta.

Situació i temps de disponibilitat

Molt recomanable l’escolta de les obres suggerides.

6.3.6. Massatge terapèutic



A. Descripció Tècnica molt antiga històricament, coneguda i utilitzada des de l’antiguitat. Presenta molts

beneficis tant en situacions d’estrès com en d’altres situacions. Utilització terapèutica i en

patologies. Eina de molta utilitat en processos de tendència a patiment per estrès i acumulació

d’ansietat tant a nivell laboral com personal.

El cos percep abans que la ment l’estrès, així apareix la tensió muscular com a indicador de que

l’organisme presenta una situació d’estrès (teràpia de la Gestalt de Fritz Pearls i la teràpia

bioenergètica d’Alexandre Lowen). Aportació molt important dels exercicis de la Gestalt per a

reconèixer, localitzar i explorar les tensions de l’organisme.

Aplicada a les situacions de prevenció de l’estrès produeix un entrenament en l’afrontament

d’esdeveniments del fet estressant amb resultat evident i efectiu de millora general de l’estat tant

físic com emocional. Es presenten moltes tècniques de teràpia, algunes d’automassatge i altres a

partir del terapeuta.


Amplia la capacitat respiratòria.

Reeduca la postura, evitant la tensió corporal, aplicacions en tensió muscular.

Equilibra el sistema nerviós de manera dinàmica.

Reducció de la sensació d’estrès quotidià i acumulat.

Reducció de les tensions, les causes del dolor tant mecànic com emocional.

Augment de la vitalitat i del to vital.

Millora de la circulació i alleugeriment de la tensió, reducció de la pressió arterial.

Millora del son i del cicle de cadascú.

B. Orientacions didàctiques

Els beneficis del massatge augmenten a partir de la pràctica continuada. És important

assenyalar la voluntat positiva de la persona per rebre el massatge. Cal establir un bon

nivell de confiança amb els efectes terapèutics.

Es recomanen tècniques que augmentin el benefici en la prevenció de l’estrès tant en

l’aplicació per una mateixa persona com amb guiatge.


123


parella. L’entorn del massatge i la seva ubicació són essencials per aconseguir uns bons

resultats en l’afrontament de l’estrès.







C. Exemplificació

Exercicis d’automassatge 1. Cal posar- se en una posició còmode, que evita al màxim qualsevol tensió en el cos que pugui

comportar alteració de l’estat d’atenció i concentració.

2. Es poden fer lleugers massatges de tipus circulars amb pressions diverses amb els dits a la part del cap, començant des de la base i lliscant lentament cap a endavant.

3. Continuar fent un massatge suau al teu front, estira la pell des del centre cap a les orelles. Dibuixa petits moviments circulars amb la punta dels dits sobre el front, al voltant dels teus ulls i per sobre de les celles.

4. Fes-te massatge a la barbeta, des del centre fins a la mandíbula; després a les orelles. Utilitza el polze i l’índex.

Exercicis de massatge manual: 1. Cal posar- se en una posició còmode, que evita al màxim qualsevol tensió en el cos que pugui

comportar alteració de l’estat d’atenció i concentració. Aquest massatge es fa en parelles.

2. Un enfront de l’altre. Cal anar informant a l’altre sobre la sensació i percepció que es va sentint. Al mateix temps cal expressar si la pressió del massatge és l’adequada. És important que les dues persones estiguin còmodes i tranquil·les.

3. Es pot parlar abans del massatge de les zones que es vol aplicar el massatge. Molt important el treball a l’esquena, cervicals i lumbars.

4. Les pressions sobre el cos han de ser fermes però suaus, calen diferents passades sobre cada múscul. És necessari repetir diferents vegades cadascuna de les seqüències d’aplicació.

D. Aplicacions La tècnica de massatge es pot practicar en qualsevol situació. Cal un lloc tranquil, sense

interrupcions, millor en condicions molt suaus de llum.


progressiva. És necessari experimentar a partir de la utilització d’algun tipus de olis

terapèutics i la possibilitat d’ús de productes d’aromateràpia durant la sessió.




124

Millora contrastable de les situacions d’alteració del son per causes d’estrès així com del

cicle del son.

En les situacions de dolor postural, muscular, lumbar, esquena...comporta un augment

molt considerable dels beneficis en l’afrontament de l’estrès.

Es pot practicar a partir de parelles i, també, un mateix.

Es garanteixen uns moments d’atenció centrada en la persona, de dedicació al seu estat

físic i anímic. La qual cosa és molt favorable en la reducció de les situacions d’estrès

habituals i en situacions quotidianes.

E. Observacions La tècnica del massatge comporta l’aprenentatge previ dels recursos adients en les

manipulacions. S’inclouen nombroses posicions i exercicis. Cal escollir les més adequades tant en

la situació d’automassatge com en situació de parella. Per això a l’hora d’escollir com es vol

practicar, cal assessorar-se, guiar-se en professionals, bibliografia científica per tal de no caure en

una pràctica errònia que portés a l’adopció d’exercicis contraindicats o bé que comportessin una

praxis amb alteracions.


amb els estats d’ànim i d’ajut en determinades situacions; aprendre exercicis i posicions de

massatge; lectures recomanades; marc teòric del recurs; enllaços.

www.editorialmedica.com www.sanacionysalud.com/medicina_alternativa.htm www.enbuenasmanos.com/articulos http://ideasana.fundacioneroski http://healthlibrary.epnet.com www.estirate.com/masaje www.esencialia.com




Artigas, J.: Manual práctico de masaje. Ed. Cedel, Barcelona 1998

Ballesteros, S.: El esquema corporal. Ed. TEA SA, Barcelona, 2001

Davis, F.: La comunicación no verbal. Ed. Alianza, Madrid 1995

Equipo revista integral. Masaje para la salud. Integral, Barcelona, 2002

Escrig, J.: Técnica y nuevas técnicas de masaje. Ed. Arimany, Barcelona 2003

Fritz, S.: Fundamentos del masaje terapèutico.

Hansmann, B.: Las dificultades de sentir placer. Revista de medicinas complementarias.

Medicina Holística n. 45

G. Material de suport Lectura i reflexió dels articles:


125

“Trabajando con la energia vital” Jacqueline Young, Ediciones Obelisco, Buenos Aires, Argentina,

1999.

Apunts:

Presenta una visió d’exercicis que es poden practicar a nivell individual i per un mateix en

qualsevol situació de la vida quotidiana.

Aproximació a les anomenades tècniques orientals de relaxació a partir d’exercicis

manuals.

Incorpora diferents tècniques de relaxació davant d’estat d’estrès, les unifica i proposa un

seguit d’exercicis vivencials per a la persona.

Tot i que no és exclusiu de massatge terapèutic si que dóna una molt bona visió de la

importància que té el fet d’incorporar recursos i estratègies a la vida quotidiana per

afrontar de manera positiva les situacions d’estrès.

6.3.7. Teràpies complementàries: Aromateràpia, Hidroteràpia, i Fitoteràpia

Tècniques efectives per ordenar les tensions de la vida quotidiana i aconseguir un bon

funcionament del nostre organisme. Ajuden a mantenir el nivell de salut i els estils de vida

saludables.

A. Descripció Les teràpies complementàries parteixen d’un enfocament holístic de la malaltia, del trastorn i les

dificultats que la persona manifesta i el seu possible tractament. Totes les teràpies

complementàries es basen en els principis de prevenció i en l’enfortiment dels mecanismes

d’autodefensa de l’organisme.

Molts d’aquests recursos parteixen de la importància que tenen els elements de sol, aire, terra i

aigua en la revitalització del nostre organisme.

L’aromateràpia parteix de coneixements de medicina alternativa que utilitza alguns olis essencials

com a mètode per promoure i prevenir la salut en els processos de caràcter físic i psíquics.

Els olis essencials utilitzats provenen del món vegetal amb una composició química molt variada i

complexa però presenten un alt valor terapèutic. Els efectes s’aconsegueixen per la inhalació,

gàrgares o l’aplicació directa al cos de la persona (massatge).

En la utilització de l’aigua com a font de benestar i relaxació cal tenir en compte sempre el tipus

d’aigua que s’utilitza, les estacions termals, les aigües mineromedicinals o bé l’aigua com a

propietat relaxant.

Els centres anomenats SPA es centren en els canvis de temperatura i en l’acció de l’aigua a

pressió sobre el cos a partir de propostes de circuits combinats.


126

Els banys d’aigua comporten propietats de micromassatge sedant i una millora de l’aparell

muscular. Tonificació del cos.

La fitoteràpia és la pràctica terapèutica que utilitza les plantes medicinals per prevenir o guarir un

petit trastorn, malaltia, problema que la persona pateix.

Cada planta conté uns principis actius que actuen sobre un determinat aspecte. Així aquests

principis actius i els seus preparats determinen la millora en unes circumstàncies concretes que la

persona presenta.

Hi ha un seguit de plantes medicinals capaces de millorar diferents estats d’estrès i l’ansietat

manifesta aportant relaxació i equilibri al sistema nerviós.


Millora considerable de la circulació.

Aporta millores en les situacions de mal d’esquena

Adequades per estats d’ànims decaiguts.

Augmenta la sensació de benestar en situacions de cansament generalitzat.

B. Orientacions didàctiques Els beneficis de l’aplicació de les teràpies complementàries augmenten a partir de la

pràctica combinada amb altres recursos i de manera continuada.

Es recomanen tècniques que augmentin el benefici en la prevenció de l’estrès tant en

l’aplicació per una mateixa persona com amb guiatge.


parella, petit grup. El moment adient per aplicar-les és del tot essencial.


coneixement i ús del recurs. Cal consulta a experts.

Es fa necessari partir d’una formació inicial en aquesta tècnica. L’aprenentatge es pot

portar a terme en equips de formació.



127

C. Exemplificació

Pràctica de Fitoteràpia 1. Procés de preparació de les plantes.

Maceració: es deixen les plantes en aigua, oli o vinagre durant unes 12h a 15 dies en funció de la planta.

Infusió: la planta es cobreix d’aigua calenta o tèbia i es deixa reposar

Decocció: Es deixen les plantes en aigua freda i després es posen a bullir.

2. Propostes de plantes medicinals Avena sativa (avena): s’utilitza la palla i els grans de la planta. Aporta moltes vitamines B, minerals i oligoelements. Molt útil en estats molt decaiguts, esgotament físic i mental, nerviosisme, insomni.

Crataegus monogyna (espino blanco): efectes sedants del sistema nerviós. Molt útil davant situacions de nerviosisme, angúnia, insomni.

Tilia cordata i Platyphyllos (Til·la): s’utilitza la flor del til·ler davant situacions d’inquietud, ansietat, nerviosisme i insomni. Els efectes són a mitjà termini. Indicada també davant el mal de cap.

Valeriana officinalis (Valeriana): s’utilitza l’arrel. Produeix efectes de relaxació del sistema nerviós i disminueix l’ansietat.

3. Utilització de preparats tipus càpsules. Cal esmentar la necessitat de llegir de manera prèvia i, consultar si s’escau, la seva utilització.

Pràctica d’Hidroteràpia

1. Fregues i rentats que estimulen l’organisme, la circulació i la respiració.

2. Aplicació de compreses, embenatges i cataplasmes. Si són freds relaxen el sistema nerviós, si són calents milloren els dolors.

3. Banys aplicats en diferent pressió sobre algunes parts del cos. Ajuden a la millora general de la sensació del benestar físic i mental.

4. Vapor i calor. Utilització de banys tipus sauna. Millora del benestar general de la persona.

Pràctica d’Aromateràpia

1. Aplicació d’oli relaxant en el bany d’aigua tèbia durant uns 15 minuts. Inhalació de l’oli essencial i penetració al cos per la pell.

2. Aplicació en la utilització del recurs de massatge a partir d’olis essencials que facilitenl’activació del benestar general del cos i la ment.

3. Inhalació d’olors, encens... en el moment de la pràctica de recursos com la meditació.

D. Aplicacions Es poden utilitzar de manera freqüent tot i que si els símptomes milloren calen períodes

de descans de la seva aplicació.

En la utilització dels olis, tant en la seva vessant d’inhalació com d’aplicació al cos, cal

anar en precaució i comprovar que la persona no presenta una sensibilitat que compota

efectes contraris als desitjats.


128

En la utilització de l’aromateràpia cal utilitzar alguna peça de roba per tapar el lloc

d’aplicació, així aconseguim l’augment de la seva absorció.

En centres especialitzats d’aigua es proposen circuits d’unes dues hores de duració amb

diferents corrents, temperatures i pressions de l’aigua sobre el cos.

És important la conservació adequada de les plantes medicinals, mantenir-les lluny de la

llum, de la humitat i de l’escalfor.

Es recomana la utilització de tractaments depuratius de l’organisme de manera paral·lela

a la utilització de les plantes. S’afavoreix, així, l’eliminació de residus metabòlics generats

durant l’estrès.


progressiva. És necessari experimentar a partir de la utilització d’algun tipus d’olis

terapèutics i la possibilitat d’ús de productes d’aromateràpia durant la sessió.



Es pot practicar a partir de parelles i, també, un mateix.

Els efectes que comporten a l’organisme provoquen un seguit de respostes sobre el

nostre organisme que poden ser aprofitades amb finalitats preventives i terapèutiques.

E. Observacions Cal esmentar que a més dels efectes descrits en simptomatologia d’estrès, les plantes presenten

altres efectes. Es recomana un estudi previ a la seva utilització.

(s’utilitza el nom científic per evitar confusions comercials).

Cal consultar en els casos d’alteracions de la pressió arterial.

No aplicar fred si el cos està fred. Al finalitzar amb aigua freda cal assecar- se completament i

abrigar se.

Mai s’han d’aplicar abans o després dels àpats.

Si s’observen alteracions de l’organisme (mareig, palpitació, intens fred) després de la utilització

d’aquests recursos, cal deixar d’utilitzar lo.

F. Fonts d’informació Llocs d’informació molt àmplia sobre conceptes relacionats amb els recursos; aspectes relacionals

amb els estats d’ànim i d’ajut en determinades situacions; aprendre exercicis i pràctiques; lectures

recomanades; marc teòric del recurs; enllaços.

www.fitoterapia.net www.naturamedic.com www.botanical-online.com/medicinals www.farmaceuticonline.com www.mantra.com.ar/frame-aroma.html www.flissbis.com/aroma/aromaterapia.html www.saludparati.com/aromaterapia.html


129




Claire, T. Masajes terapeuticos. Ed, Pirámide, 1997

Huey,L. Y Foster,R. Manual completo de ejercicios hidrodinámicos. Ed. Paidotribo,

Barcelona, 2003

Jardí Pinyol, C. Movernos en el agua. Ed. Paidotribo, Barcelona, 2000

Vanaclotxa, B et al. Fitoterapia. Vademecum de prescripción. Asociación española de

médicos naturistas. Ed. C. Bilbao, 1992

Muñoz López, F. Plantas medicinales y aromáticas. Ed. Mundi-Prensa. Madrid, 1997.

G. Material de suport Lectura i reflexió dels articles:

“Remeis casolans dels Països Catalans”. Dr. Xavier Uriarte, Icària, Barcelona, 2006.

Apunts:

Llibre molt útil pel que fa al coneixement de teràpies complementàries a l’abast de qualsevol

persona que vulgui gaudir de remeis saludables.


131

TERCERA PART


132

1. BIBLIOGRAFIA La consulta i recerca de documentació adient ha estat un dels elements cabdals en tot el procés

de l’estudi. Cal una visió actual dels coneixements existents sobre la temàtica a partir de diversos

formats bibliogràfics i, també, a partir de les tecnologies de la informació.

L’assessorament rebut per part de la supervisió de l’estudi és fonamental a l’hora de desgranar

aquells estudis publicats que ajudin a la consecució dels objectius proposats. El fet de fer possible

la consulta de molts materials i experts en la temàtica, moltes vegades, comporta el risc

d’augmentar considerablement la informació disponible i pot dificultar la tria d’aquella

documentació més pròpia i adient.

En aquest context l’ajut de la supervisió ha estat excel·lent per evitar la sobredimensió dels

materials disponibles i per a portar a terme una valoració i reflexió sobre aquells que

vertaderament són essencials per comprendre millor aquesta temàtica i per poder proposar als

professionals a qui va adreçat l’estudi aquells que els seran de més utilitat en la seva tasca diària

d’assessorament i orientació psicopedagògica.

La documentació es divideix en dos grans blocs: la possibilitat de consulta de bibliografia i la

recerca d’enllaços. Pel que fa a la bibliografia i els enllaços és subdivideixen cadascun d’ells en

dos apartats: consulta genèrica i consulta específica. Al mateix temps s’especifiquen els materials

propis adreçats als serveis educatius d’ús en aquest estudi en l’apartat de metodologia

quantitativa.

1.1. Obres de consulta genèrica

Es proposen un seguit d’obres que facilitin la reflexió de la temàtica els eixos dels quals es poden

assenyalar en els següents indicadors:

A. Dimensió personal El professorat com a persona

L’ansietat en el professorat

Aspectes fonamentals en l’actitud personal i les relacions

Resolució i mediació de conflictes

B. Salut i estrès Condicions bàsiques per a la salut

Riscos laborals en la salut

Conceptes a l’entorn de l’estrès

La prevenció i el control de l’estrès

Síndrome de burnout

Trastorns i simptomatologia


133

L’estrès en la infància i l’adolescència

Tècniques d’afrontament de l’estrès

C. Entorn diferenciat Igualtat i diversitat cultural

La immigració i l’acció educativa

ABRAHAM, A. (1986) El enseñante también es una persona. Barcelona: Gedisa.

ARRIETA, L. I MORESCO, M. (1992) Educar desde el conflicto. Madrid, Ed. CCS.

AVIA, M. D. Y VÁZQUEZ, C. (1999) Optimismo Inteligente. Madrid: Alianza.

BACH, E; DARDER, P. (2002): Sedueix-te per seduir. Barcelona. Ed. 62.

BLASCO, T. (1994) Actividad física y salud. Barcelona: Ed. Martínez Roca.

BRANDEN, n (1995) Los seis pilares de la autoestima. Barcelona, Paidós.

BRONFENBRENNER, U. (1987) La ecologia del desarrollo humano. Barcelona: Paidós.

BUCETA, J.M.; BUENO, A. (1995) Control del estrés y trastornos asociados. Madrid: Ed

Dykinson.

CALVO, R.; RUIZ , A. (1993) Técnicas de relajación. Relajación muscular. Madrid:

UNED.

CANO VINDEL, A. (2004) Estrés laboral. Sociedad Española para el estudio de la

ansiedad y el estrés.

CARPENA, Anna; GONZÁLEZ, M Pau (2006) Seguritat i Salut dels i les docents.

Prevenció i Afrontament de l’estrès. Departament d’Educació.

CASTANYER,O. (1996) : La asertividad. Expresión de una sana autoestima. Bilbao: Ed.

Desclée de Brouwer.

CONSELLERIA DE CULTURA EDUCACIÓ I ESPORTS (2000) prevenció de l’estrés

professional docent,. Valencia: Ed. Generalitat Valenciana.

DAVROU, Y. (2007) Aprendemos a relajarnos. Madrid: Ed. Narcea.

DE LA GANDARA, J., (1998) Estrés y trabajo: el síndrome de burnout. Pinar del Rio, Ed.

Cauce editorial.

ESTEVE, J.M. (1994) El malestar docente Barcelona: Paidós.

FERNÁNDEZ, I. (1998) Prevención de la violencia y resolución de ocnflictos. El clima

escolar como factor de calidad. Madrid,: Ed. Narcea.

GARCÍA JIMÉNEZ, S. (2001). Síndrome de burnout o el infierno de la ESO. Institut

Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert. Alacant.

GIL-MONTE,P.R., PEIRO,J.M.. (1997) Desgaste psíquico en el trabajo: el síndrome de

quemarse. Madrid, Ed. Síntesis.

GIROUX, A. FLECHA, R, (1994): Igualdad educativa y diferencia cultural. Barcelona, Ed.

El Roure.


134

GOLDSTEIN, a.p. AL. (1986) Habilidades sociales y autocontrol en la adolescencia,

Barcelona Martínez Roca.

GOLEMAN, D. (1996) La inteligencia emocional, Barcelona , Kairós.

KYRIACOU,C. (2003). Antiestrés para profesores. Col. Recursos 52, Barcelona: Ed.

Octaedro, S.L.

LABRADOR, F., CRESPO, M. (1993) Trastornos psicofisiológicos. Madrid: Eudema

LABRADOR, F. (1992) El estrés . Nuevas técnicas para su control. Madrid: Ed. Temas

hoy.

LODES, H. (2002) Aprende a respirar: ejercicios prácticos para respirar bien y vivir a

pleno pulmón. Barcelona: RBA integral.

LUJAN SUREDA, MARIA ISABEL (2005) Cantabou, N. 18,Centre de professorat Inca

McKAY, M., DAVIS, M (1985) Técnicas cognitivas para el tratamiento del estrés.

Barcelona: Ed. Martinez Roca.

MEC. Consejo Escolar Estado.

MELGAREJO, X. I AL. (2000) Manual de prevenció de l’estrés laboral als centres

d’ensenyament secundari.Institut Municipal de Salut Pública. Ajuntament de Barcelona.

MORGANETT, R. S. (1995) Técnicas de intervención psicológica para adolescentes.

Barcelona: Ed.Martínez Roca.

OBSERVATORIO PERMANENTE DE LA IMMIGRACION (opi) Indicadores de la

immigración y el asilo en España, IMSERSO, Madrid.

ORTIZ ORIA, V.M. (1995): Los riesgos de enseñar: la ansiedad en los profesores,

Salamanca, Ed. Amarue.

PEIRO, LUQUE (1991) El estrés de enseñar Sevilla : Ed. Alfar.

PEIRO, J. M. (1993) Control del estrés laboral. Madrid: Ed. Eudema.

PEIRO, J.M. (2000) Desendadenantes del estrés laboral. Editorial Pirámide. Madrid.

POLAINO-LORENTE, A. (1982) El estrés de los profesores: estratègias psiocològicas de

intervención. Revista Española de Pedagogia, 40, 157, pp 17-45.

POPE, A. W. (1996) Técnicas para niños y adolescentes. Barcelona: Martínez Roca.

SIGUAN, M., (1998) La escuela y los immigrantes, Barcelona: Ed. Paidós.

SINGER, L.R. (1996): Resolución de conflictos. Barcelona: Paidós.

TEIXIDO, J. (1998) Estratègies de resolució de conflictes organitzatius a escoles i

instituts. Barcelona: Ed. UOC.

TEIXIDÓ SABALLS, J.; CAPELL CASTAÑER, D. (2006) La Millora de la convivència als

centres educatius, què poden fer els equips directius?Grups de recerca Bitàcola i GROC,

Universitat de Girona.

TRAVERS, CH. J. (1997) El estrés de los profesores. La presión de la actividad docente.

Barcelona: Paidós.


135

TRINAES, MV. (1999) Estrés en la infancia. Su prevención y tratamiento. Madrid:

Gedisa.

VALDES, M., DE FLORES, T. (1990) Psicobiologia de l’estrés. Barcelona: Martínez

Roca.

VINYAMATA, E. I al. (2003) Aprender del conflicto. Conflictología y educación.

Barcelona: Ed. Graó.

1.2. Obres de consulta específica

Es proposen un seguit d’obres a l’entorn dels recursos i estratègies que es proposen per fer

possible un afrontament de l’estrès adequat, adreçat a les diverses casuístiques i amb la finalitat

d’incidir en la necessària reflexió i valoració prèvia. Els indicadors d’aquest apartat s’assenyalen a

partir dels elements constitutius de l’estudi: alimentació, massatge terapèutic, meditació,

musicoteràpia, relaxació i respiració, teràpies complementàries, i tècniques cognitives.

1.2.1. Alimentació

Ajuntament de Manresa, Departament de Salut, Centre de Recursos Pedagògics del

Bages, Hospital General de Manresa. (1991): Recull de materials d’educació per a la

salut i el consum. Manresa.

Albert I, Arques X, Jiménez S i Quadra M. (1998) : Com mengem, com ens veiem. Reus,

Ajuntament de Reus.

Ayuntamiento de Alcobendas. Vida y salud. 100 consejos para mantener y mejorar la

salud. (1993) Alcobendas.

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Barcelona, (1998)

Hàbits alimentaris i consum d’aliments a Catalunya.

Manual de requeriments i recomanacions nutricionals.

Orientacions i Programes d’educació per a la salut a l’escola.

L’alimentació i el menjador escolar.

Generalitat de Catalunya, Departament d’educació. (1995) Quaderns d’educació per a la

salut. Alimentació i nutrició. Barcelona.

Grande Covian, F. (1988) : Nutrición y salud. Madrid: Ed. Temas de Hoy.

Juárez, O.; Díez, E. (2002): Canvis a l’adolescència, nutrició, valoració personal, imatge i

salut. Institut Municipal de salut pública. Ajuntament de Barcelona,.

Miralpeix, A. Quer,J. (1999): Gastronomia i dietètica per a col·lectivitats. Vic: Ed. Eumo

Thoulon-Page. Cuadernos de dietètica 1.

Nutrientes, alimento y tecnologias alimentarias

Alimentación cotodoana de las personas sanas.

Toro J. (1996): El cuerpo como delito. Anorexia, bulimia y sociedad. Arien Ciencia,.


136

1.2.2. Massatge

Artigas, J. (1998): Manual práctico de masaje. Barcelona: Ed. Cedel.

Ballesteros, S. (2001): El esquema corporal. Barcelona :Ed. TEA SA.

Davis, F. (1995): La comunicación no verbal. Ed. Alianza, Madrid.

Equipo revista integral. (2002): Masaje para la salud. Barcelona :Integral.

Escrig, J. (2003): Técnica y nuevas técnicas de masaje. Barcelona: Ed. Arimany.

Fritz, S.: Fundamentos del masaje terapèutico.

Hansmann, B.(2002): Las dificultades de sentir placer. Revista de medicinas

complementarias.

Medicina Holística n. 45

1.2.3. Musicoterapia

Bennezon, R. (1981) : Manual de musicoterapia. Barcelona: Ed. Paidos.

Benenzon, R. (2000): Aplicaciones clínicas de la musicoterapia. Buenos Aires: Ed.

Lumen.

Bonny,H.L i altres. (1999): La música y su mente. Madrid: Ed. EDAF Nueva era.

Del Campo, P. (1997):La música como proceso humano. Salamanca:Ed. Agruparte.

Greenberg, L.S. i Paivio, S.C. (2000): Trabajar con las emociones en psicoterapia.

Barcelona: Ed. Paidços.

Mateos, L.A. (2004) : Actividades musicales para atender la diversidad. Madrid: Ed.

ICCE.

Moreno, J.J. (2004): Activa tu música interior. Musicoterapia y Psicodrama. Barcelona:

Ed. Herder.

Rodrigo, M.S. (2000) : Musicoterapia: Terapia de música y sonido. Madrid: Ed. Musicalis.

1.2.4. Terapies complementaries

Claire, T. (1997): Masajes terapeuticos. Madrid: Ed. Pirámide,.

Huey,L. Y Foster,R. (2003): Manual completo de ejercicios hidrodinámicos. Barcelona:

Ed. Paidotribo.

Jardí Pinyol, C. (2000): Movernos en el agua. Barcelona: Ed. Paidotribo.

Uriarte, X. (2006): “Remeis casolans dels Països Catalans”. Barcelona, Icària.

Vanaclotxa, B et al. (1992): Fitoterapia. Vademecum de prescripción. Asociación

española de médicos naturistas. Ed. C. Bilbao.

Muñoz López, F. (1997): Plantas medicinales y aromáticas. Madrid: Ed. Mundi-Prensa.


Lazarus, R.S. (2000) : Estrés y emoción. Manejo e implicaciones en nuestra salud.

Bilbao: Ed. Desclée de Brower.


137

Mckay, M i altres. (2000): Técnicas cognitivas para el tratamiento del estrés. Barcelona:

Ed. Martínez Roca.

Goldstein, A. I altres. (1993): Habilidades sociales y autocontrol en la adolescencia.

Barcelona: Ed. Martínez Roca.

Mendez, F.X. i altres. (2004): Técnicas de reestructuración cognitiva. Técnicas de

modificación de conducta. Madrid: Ed. Biblioteca nueva.

Pérez Álvarez, M. (2003): Guía de tratamientos psicológicos eficaces (vol. II) Madrid: Ed.

Pirámide.

Wilson, K.G. i altres.(2002): Terapia de aceptación y compromiso. Madrid: Ed. Pirámide.

1.2.6. Meditació

Bellak, L. (1987) Psicologia de las enfermedades orgánicas. Buenos Aires: E. Paidós.

Carrington P. (1987): Mannaging meditation in clinical practice en : The Psycology of

Meditation. Oxford: Clarendon Press.

Jacobs GD, Rosenberg PA, et al. (1993): Multifactor behavioral treatment of chronic

sleep-onset insomnia using stímulus control and the relaxation response: a preliminary

study. Behavior Modification.

Haring, C. (1992): El entrenamiento autógeno. Barcelona: Ed. Herder.

Labrador, F. Crespo, M. (1993): Trastornos psicofisiológicos. Madrid: Ed. Eudema.

Morganett, RS. (1995): Técnicas de intervención psicológica en adolescentes. Barcelona:

Ed. Martínez Roca.

Solberg EE, Halvorsen R et al. (1995): Meditation: a modulator of the immune response

to physical stress? A brief report. Br J Sports Med.

1.2.7. Relaxació

Abozzi,P. (1997): La relajación creativa. Madrid: Ed. Martínez Roca, SA.

Amador, I. (1989): Guía práctica de relajación. Madrid: Ed. Edaf.

Benson, H. (1997): La relajación: la terapia imprescindible para mejorar su salud.

Barcelona: Ed. Grijalbo.

Binete, A. Boucher, F. (1999): Conozca y controle su estrés. Buenos Aires: Ed. Lídium.

Calvo, R. I Ruiz, A. (1993): Técnicas de relajación. Relajación muscular. Madrid: E.

UNED.

Escudero, M. (1998): Curso práctico de técnicas de relajación y control emocional TEA

ediciones.

Lodes, H. (2002) : Aprende a respirar: ejercicios prácticos para respirar bien y vivir a

pleno pulmón. Barcelona: Ed. Integra.

Weller, S. (2000): Respirar bien para vivir mejor: aprenda a combatir definitivamente el

estrès, ansiedad y cansancio. Barcelona: Ed. Onino.


138

1.3. Obres de consulta específica pels serveis educatius

En aquest apartat s’assenyalen els instruments estandarditzats que s’han utilitzat en la valoració

psicopedagògica de les condicions psicoeducatives de l’alumnat immigrant a partir de la hipòtesi

sorgida de la metodologia qualitativa.

Relació de tests bàsics:

WISC Escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens. D. Wechsler. TEA ediciones.

PMA Aptitudes Mentales Primarias. L.L. Thurstone. TEA ediciones.

TEA 1- TEA 2- TEA 3 Test de Aptitudes escolares. (niveles 1,2,3). L.L. Thurstone –

TH.G.Thurstone. TEA ediciones.

CARAS- Evaluación de las aptitudes perceptivas y la atención. L.L. Thurstone – M. Yela.

TEA ediciones

FROSTIG- Evaluación del grado de madurez de la percepción visual. M. Frostig. TEA

ediciones

M. Montesinos i altres. Proves psicopedagògiques d’avaluació individual. Edicions PPU.


139

2. ENLLAÇOS

2.1. Enllaços genèrics

www.aacap.org Com es pot ajudar als adolescents amb estrès. American academy of child & adolescent psychiatry www.cult.gva.orientados Tècniques, recursos, dinàmiques d’aula, tutoria www.cdc.gov/spanish Salut i serveis humans. Control i prevenció de malalties www.saludparati.com Nivell d’estrès, factors, efectes, estratègies www.teachhealth.com/spanish.html Bases mèdiques de l’estrès El tractament del sobre estrès www.educaweb.com Estrès laboral i docent www.psicopedagogia.com Estrès infantil i adolescent www.tupediatra.com Estrès infantil, adolescent, malalties, afeccions www.monografies.com El estrès, metodologia de la investigació www.ericdigests.org/espanol. L’ estrès i els nens petits http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/Tesis/Salud/Mori_S_P/indice.htm Personalitat, autoconcepte i percepció del compromís parental: les seves relacions amb el rendiment acadèmic en alumnes de sisè nivell.

2.2. Enllaços específics

2.2.1. Relaxació

www.psicologia-online.com/autoayuda/relaxs

www.cop.es

http://cdeporte.rediris.es/psicosocial/tecnicas.htm

www.enbuenasmanos.com

www.isabelsalamana.com/tecnicas_de_control_emocional.htm

www.ejerciciosderelajacion.com

www.larelajacion.com

www.psicopedagogia.com


140

2.2.2. Meditació

www.editorialmedica.com

www.larelajación.com

www.learningmeditation.com

www.ucn.bc.ca

2.2.3. Tècniques Cognitives

www.gobiernodecanarias.org/educacion/

http://ugt-aena.galeon.com/cognitivas.html

www.psicoterapeutas.com/pacientes/asertividad.htm

www.csalto.net/ansiedad_social/asertividad.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Asertividad

http://usuarios.lycos.es/doliresa/index-3.html

2.2.4. Teràpies Complementàries

www.fitoterapia.net

www.naturamedic.com

www.botanical-online.com/medicinals

www.farmaceuticonline.com

www.mantra.com.ar/frame-aroma.html

www.flissbis.com/aroma/aromaterapia.html

www.saludparati.com/aromaterapia.html


www.musicoterapia.com

www.xarxabcn.net/acmt/

www.musicoterapia-autorrealizadora.net

2.2.6. Massatge


www.sanacionysalud.com/medicina_alternativa.htm

www.enbuenasmanos.com/articulos

http://ideasana.fundacioneroski

http://healthlibrary.epnet.com

www.estirate.com/masaje

www.esencialia.com

2.2.7. Alimentació


www.asesorianutricional.com.ar


141

www.mailxmail.com

www.seedo.es

www.nutrition.org.uk


142

QUARTA PART


143

1. MATERIALS

1.1. Instruments estandarditzats de mesura del nivell d’estrès

Material per fer possible l’avaluació i diagnòstic en les situacions d’estrès en docents.

Instrument Orientacions

EAE Escala de apreciación de estrés J.L Fernández Seara

Avaluació a partir de les situacions que generen estrès, de la incidència i la intensitat que afecten la vida.

• Escala general d’estrès • Escales d’estrès socio-laboral • Aplicació individual i col·lectiva

EBP Escala Bienestar psicológico J. Sánchez Cánovas

Avaluació del grau en què una persona percebeix la seva pròpia satisfacció: benestar subjectiu, material, laboral i relació parella.

• Aplicació individual i col·lectiva • Adults i adolescents

ISRA Inventario Situaciones Respuestas Ansiedad J.J. Miguel Tobal

Avaluació des de la perspectiva neo conductual i interactiva. S’adjunten situacions i respostes possibles. Anàlisi individual sobre la freqüència de manifestacions d’ansietat.

• Individual • Adults i adolescents

TST Test de salud total T.S. Langer

Identifica possibles alteracions psicofisiològiques. Permet conèixer l’estat general de salut , sobretot aspectes psicosomàtics i relacionats amb l’estrès i les possibles interaccions amb el medi laboral.


JAS Inventari d’activitat de Jenkins (forma c) C.D. Jenkins

Mesura el patró de conducta. Mesura d’escales que valoren comportaments: rapidesa i impaciència; implicació i conducta competitiva. Risc i conseqüències de l’estrès


Escala de estrés psicosocial Holmes i Rahe

Determina les possibilitats reals que la persona presenta per patir estrès. Utilitat alta per la facilitat en què apareixen dades considerables.

• Individual • Adults

EFEP Escala de fuentes de estrés en profesores Instituto nacional Higiene y Seguridad en el trabajo

Aspectes que poden constituir fonts d’estrès en la persona. S’obté informació sobre els aspectes relacionats amb el desenvolupament del treball que són font d’estrès en els docents.

• Individual • Adults, professorat


144

1.2. Models de qüestionaris i entrevistes a professionals

Material per analitzar conjuntament amb el professorat aquells fets que poden comportar estrès.

Detecció de necessitats i establiment de prioritat en la intervenció.

Pràctica docent quotidiana: en les relacions que s’estableixen en el marc escolar i en el procés d’ensenyament - aprenentatge entre els docents i l’alumnat.

f. Moments en les relacions docent - alumnat que comporten un més alt grau de preocupació:

g. Moments en les relacions entre l’alumnat que comporten un més alt grau de preocupació:

h. Assenyala incidències en la pràctica diària que impliquin un important desgast emocional i físic per part del docent:

i. Assenyala elements pel que fa al procés d’aprenentatge i en relació al currículum: a. Matèries, àrees que poden suposar un més alt grau de dificultats personals en el docent:

b. Situacions de concreció del currículum a l’alumnat:

c. Continguts i estils d’aprenentatge:

j. Quins serien els símptomes o indicadors que, al teu entendre, poden mostrar una situació d’estrès en el docent:


145

Situacions d’accidents d’impacte social: accident imprevist, situacions difícils que demanen una actuació ràpida, succés imprevist amb danys i alteracions en les persones o bens, emergències.

f. Assenyala algunes situacions conegudes o viscudes al centre educatiu:

g. Descriu elements que consideres bàsics en la prevenció d’aquestes situacions i que ajudin a la millora de l’actuació docent:

h. Concreta si en el centre educatiu hi ha algun protocol d’actuació en aquestes situacions (accidents, rescat, crisis...):

a. Informació del que han de fer els docents:

b. Assistència pràctica, sanitària, emocional:

c. Coordinació amb altres serveis de la zona:

i. Serveis, ajuts, elements que consideres essencials per a recolzar al docent que viu aquestes situacions:

j. Pel que fa els afectats directes quin ajut, assessorament, intervenció directa creus que seria necessària de disposar:


146

Interrelacions en els docents: en les relacions que s’estableixen entre els docents del centre educatiu tant en situacions d’ensenyament com de caire més personal.

f. Assenyala algunes situacions presents en el centre que comporten moments de tensió i/o confrontació en els mecanismes de pràctica participativa:

Reunions de cicle/equip docent: Claustre de Professorat: Reunions de Pares i Mares: Comissions, Departaments...: Planificació / Avaluació del curs escolar: Altres:

g. Indica algunes repercussions educatives fruit d’aquests moments: Entre els mateixos docents: Docents i equip directiu: Repercussions en l’alumnat: A nivell de currículum i aprenentatge: Altres:

h. Moments de caire personal entre docents que esmentaria amb més repercussions positives per la

pràctica educativa: Estones d’esbarjo, pati: Sopars, dinars fora del centre: Celebracions de festes, aniversaris...: En coordinació d’àrees, cicles, cursos...: Altres moments:

i. Elements que ajudarien en la prevenció de tensions i millora de les relacions personals: Assessorament i orientació externa en el mateix centre Formació i Cursos Tècniques adreçades a l’equip directiu Formació inicial Altres:

j. Ajuts, serveis, recolzament que creus convenient per poder equilibrar situacions de possible tensió:


147

Comunitat educativa: referència a la participació i implicacions que provenen d’altres sectors de l’entorn, interns com la família i administració o bé més externs com el medi.

f. Interaccions dels components de la comunitat educativa que poden comportar situacions estressants pel docent:

• Famílies molt alt alt baix molt baix • Administració molt alt alt baix molt baix • Municipi molt alt alt baix molt baix • Serveis socials molt alt alt baix molt baix • Barri, Poble molt alt alt baix molt baix • Immigració molt alt alt baix molt baix • Altres:

g. Accions de mediació practicades en la interacció d’aquests components, per part de la Direcció: • Famílies habitualment molt sovint algunes vegades • Administració habitualment molt sovint algunes vegades • Municipi habitualment molt sovint algunes vegades • Serveis socials habitualment molt sovint algunes vegades • Barri, Poble habitualment molt sovint algunes vegades • Immigració habitualment molt sovint algunes vegades • Altres:

h. Elements de l’entorn que possibiliten accions d’equilibri personal: • Coordinació amb serveis Sempre Algunes Poques vegades • Pla d’entorn Sempre Algunes vegades Poques vegades • Comissions de matriculació Sempre Algunes vegades Poques • Burocràcia Sempre Algunes vegades Poques vegades • Formació al centre Sempre Algunes vegades Poques vegades • Altres:

i. Aspectes més rellevants pel que fa a la direcció com a dinamitzadora d’estratègies de prevenció en situacions d’estrès:

Formació adient i específica Assessorament i orientació Seguiment i supervisió Marc normatiu de competències més definit Major nombre de recursos i materials Dedicació horària Altres:

j. Aportacions, pel que fa a la prevenció de les situacions d’estrès, que ajudin a la millora de la pràctica educativa:


148

1.3. Exploració de dades d’immigració

Material d’ajut en la percepció i anàlisi de la incorporació d’alumnat immigrant als centres

educatius.

Evolució de la població i nacionalitat sudamericana

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

4,5%

5,0%

2006200520042003200220012000

Catalunya Girona Barcelona Lleida Tarragona

Font: IDESCAT

Evolució de la distribució de la nacionalitat immigrant.

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

2006200520042003200220012000

Unió Europea Resta d'Europa

Àfrica Amèrica del Nord i Central

Amèrica del Sud Oceania

Font: IDESCAT


149

Distribució de la nacionalitat de la immigració a Catalunya. 2006

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Catalunya

Resta UEResta EuropaÀfricaAmèrica del nord i centralAmèrica del sudOceania

Font: IDESCAT

Catalunya 2000 2006 índex de creixement

6.261.999 7.134.697 2,32% Població total

181.590 913.757 67,20% Població immigrada

2,90% 12,81%

26.930 292.784 164,53% Població sud-americana

14,83% 32,04% Font: IDESCAT


Àfrica 25,42 %

Comunitat Europea 24,24 %

Altres Països Europeus 10,10 %

Àsia 7,12 €


Font: Ministerio del Interior.


Magreb 27,2 %


Unió Europea 6 %


Àfrica Subsahariana 4,1 %

Font: Departament d’Educació.


150

Total estrangers Amèrica llatina Infantil 22.297 7.701 34,6 %

Primària 47.020 21.229 45,15 %

Secundària 23.532 10.887 46,27 % Font: Departament d’Educació


Àfrica 18,9 %




Font: Ministerio de Educación


151

1.4. Bateria de proves psicopedagògiques

Material proposat en la valoració psicopedagògica de l’alumnat per fer possible la detecció de les

necessitats educatives que presenta.

WISC Escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens. D. Wechsler. TEA ediciones. PMA Aptitudes Mentales Primarias. L.L. Thurstone. TEA ediciones.

TEA 1- TEA 2- TEA 3 Test de Aptitudes escolares. (niveles 1,2,3). L.L. Thurstone –

TH.G.Thurstone. TEA ediciones.

CARAS- Evaluación de las aptitudes perceptivas y la atención. L.L. Thurstone – M. Yela. TEA ediciones.

FROSTIG- Evaluación del grado de madurez de la percepción visual. M. Frostig. TEA

ediciones.

M. Montesinos i altres. Proves psicopedagògiques d’avaluació individual. Edicions PPU.


152

1.5. Indicadors del nivell d’estrès

Material de reflexió en l’assessorament davant diverses situacions d’estrès en la perspectiva de

facilitar elements d’afrontament de l’estrès.

Dades persona/col·lectiu:

Data i centre educatiu:

Concreció de la demanda:

Indicador Referència Dades Diagnosi* Proposta

Autocura corporal Mesures que ens facin conscients de la importància que té el patir la resposta d’estrès sobre el nostre organisme: activitat física, descansar l’organisme, dormir.

Gestió de sentiments i emocions

Desenvolupar la presa de consciència sobre el que sentim per fer possible la reorganització que ens faciliti el canvi i la millora.

Empatia Analitzar l’entorn proper que tenim i saber entendre les reaccions envers els demés.

Autoestima i afectivitat

Entendre el significat de compartir la vida, expressar amb els demés, escoltar i recolzar.

Temps Control del temps (rellotge intern) per ser més eficaç i donar resposta a vivències quotidianes de caràcter personal

Pensament positiu Disminució de la parla negativa amb un mateix. Augment dels pensament positius i neutrals.

Dolor Redescobrir la importància de tallar la rutina i els símptomes de caràcter psicosomàtic

Malaltia Sempre cal orientació professional mèdica, psicològica, terapèutica. De manera prèvia a l’inici de propostes.

* Alt – Baix – No rellevant.


153

1.6. Concreció, anàlisi i diagnòstic de situacions laborals

Material d’anàlisi previ en la detecció de necessitats del professorat en l’àmbit de l’afectació de

l’estrès.

Dades persona/col·lectiu:

Data i centre educatiu:

Concreció de la Demanda:

Situacions en l’àmbit laboral docent Punts dèbils Conseqüències Aspectes de millora

Planificació de les tasques

Nivell de comunicació personal i en equip

Reunions i claustres

Dinàmica del grup classe

Organització del temps

Atenció a la diversitat

Organització del centre docent

Programació didàctica

Treball amb famílies

Coordinació de l’equip

Direcció


154

1.7. Fitxa tècnica de conceptes del recurs

Material per a facilitar la comprensió de propostes i recursos individuals i col·lectius en la tasca

d’orientació al professorat.

DESCRIPCIÓ: De manera concisa es defineix el recurs i l’àmbit d’acció. Elements que el conformen. Efectes que comporta la seva pràctica en les situacions d’estrès i el seu afrontament.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES: Indicacions adreçades a la persona que assessora i es troba davant una demanda, individual o grupal, d’intervenció. S’analitza la utilització del recurs en situacions diverses.

EXEMPLIFICACIÓ: Exercicis per valorar la utilitat del recurs enfront la simptomatologia que apareix. Visió sobre la pràctica i la metodologia que cal emprar.

APLICACIONS: Anàlisi sobre les situacions més adequades per utilitzar i escollir un recurs. Efectes en l’organisme i en la salut. Normes d’ús i funcionament.

OBSERVACIONS: Elements que cal tenir presents en la planificació de l’afrontament a l’estrès. Aspectes d’indicació i contraindicació.

FONTS D’INFORMACIÓ: S’hi faciliten referències tant per analitzar el recurs, com per ampliar el coneixement com per introduir-se en la seva aplicació. Bibliografia bàsica i mínima de consulta prèvia.

MATERIAL DE SUPORT: La seva funció és la de ser un document d’inici. Comporta l’aproximació prèvia a la formació necessària per afrontar les situacions d’estrès a partir de les tècniques proposades.


155

1.8. Fases de la intervenció

Material d’ajut en el procés d’intervenció psicopedagògica dels serveis educatius davant les

demandes a l’entorn de l’estrès. Facilita l’anàlisi i temporització de les actuacions.

Recull de demandes en el marc d’àmbits i sectors

Planificació de respostes d’afrontament de l’estrès

Formació acurada en la temàtica

Anàlisi dels recursos i tècniques disponibles

Exercitar i proposar elements de prevenció

Decidir conjuntament amb el docent/nts la proposta

Assessorar sobre avantatges i inconvenients dels recursos

Explicitar de manera pràctica el recurs-recursos a emprar

Sessions de coneixement i autoconeixement de les possibilitats que ofereix un recurs

Escollir la manera més adequada d’afrontar la situació objecte de la demanda

Planificar temporalment el programa d’afrontament

Seguiment del procés i reprogramació si s’escau

Valoració dels resultats aconseguits

Pla de prevenció a curt termini

Re – alimentació conjunta


156

1.9. Simptomatologia de l’estrès

Material per fer possible l’assumpció de propostes d’afrontament de l’estrès a partir de l’anàlisi i detecció de simptomatologia recurrent.

SÍMPTOMES DE CARÀCTER GENERAL Respiració i relaxació Meditació Tècniques


Baixa autoestima, desesperació, impotència

Ansietat davant situacions i relacions personals de caràcter familiar


Ansietat davant situacions concretes i precises

Alteracions del son

Estat d’ansietat general sense concreció del fet

Mal humor, irritabilitat, agressivitat verbal

Estat general físic dèbil

Pors, tendència a possibles fòbies

Pensaments negatius, obsessions

Tensió física i muscular

Augment de la tensió arterial

Mal de cap, d’esquena, cervicals

Indigestió, restrenyiment

Tics, tremolors


157

SÍMPTOMES DE CARÀCTER ESPECÍFIC Respiració i relaxació Meditació Tècniques



Angúnia davant les reunions amb docents i l’escola

Desmotivació davant la feina docent

Por, intranquil·litat per enfrontar-se amb el grup-classe

Temor davant les situacions amb agents educatius, famílies

Intranquil·litat davant el fet directiu

Dificultats per expressar el missatge verbal

Dificultat generalitzada davant el fet educatiu


158

1.10. Fitxer de recursos

Material de recursos diversos per a l’afrontament de l’estrès en la seva aplicació i ús als centres

educatius. Facilita la reflexió prèvia en l’assessorament.

1.10.1. Respiració i relaxació

Respiració i relaxació Tècnica efectiva per ordenar les tensions de la vida quotidiana i aconseguir un bon funcionament del nostre organisme, ajuda a mantenir el nivell de salut i els estils de vida saludables.

Fitxa tècnica DESCRIPCIÓ

La relaxació presenta un estat que es manifesta com a contrari a les situacions de tensió quotidianes. La inadaptació a l’entorn, les dificultats per adaptar-se a situacions permanents tant a nivell personal com laboral comporta un alt estat d’estrès la qual cosa es pot millorar practicant la respiració i la relaxació.

La relaxació no només ajuda a eliminar les tensions de tipus muscular sinó que genera estats de benestar a nivell emocional i físic. Les tècniques de relaxació són considerades com a estratègies per a controlar l’estrès. Cal una dosi d’entrenament en la tècnica.

En la pràctica de la relaxació el fet de practicar una adequada respiració ajuda de manera considerable a disminuir els estats de tensió i beneficia el cos i la ment de la persona que practica la tècnica. Comporta un estat de clama.

La tensió usual que pot derivar en estrès, moltes vegades, és ignorada per la persona. La tensió segueix afectant les diferents parts del cos i la ment. Es tracta de percebre i conèixer les parts del cos que tenim tensió i aprendre tècniques que ens ajudin a relaxar-nos. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES Es fa necessari una motivació i interès per gaudir dels beneficis de la relaxació i la respiració. Cal

disponibilitat horària i constància durant un període de temps concret. L’entrenament en respiració profunda diafragmàtica constitueix el primer pas per l’entrenament en la

relaxació. Cal que la persona aprengui a respirar de manera profunda, estable i amb espais que permetin la introducció de tècniques de relaxació mental i visual. Els diferents exercicis de respiració s’han de practicar de manera prèvia als exercicis de relaxació. La

importància de la respiració és vital per aconseguir els beneficis de la relaxació. Cal individualitzar els exercicis de la relaxació, tot i que es poden ensenyar de manera col·lectiva;

cada persona ha de poder escollir la música que s’acosti més a l seu nivell de relaxació efectiu. Es pot aplicar a professorat de qualsevol etapa educativa. Individualment o en petit equip.



159

És necessari establir un període de formació inicial. Assessorament del professional en vàries sessions. Introducció a les tècniques de respiració i relaxació visual i mental. Necessitat d’aprofundir la tècnica a partir de bibliografia adequada.

EXEMPLIFICACIÓ

Exercicis de respiració: 1. Condicions prèvies: sala tranquil·la, sense fresses ni interrupcions; llum tènue; utilització de

roba molt còmode, sense cap tipus de peça que oprimeixi; mitjons gruixuts per evitar el fred; posició tombat a terra al cim d’una manta o màrfega; lleugera separació de cames i braços; coixí petit al cap

2. Entrenament de la inspiració i expiració, posició de mans a l’abdomen; prendre consciència de les parts del cos que utilitzem en la respiració. Respiració pel nas. Aprenentatge de la respiració abdominal.

3. Entrenament de respiració complerta, profunda, inspiració, expiració i retenció. Vivenciació de la pràctica.

4. Reflexió sobre la respiració, individualment, comunicació del pensament i les impressions que es tenen. Posada en comú si és en petit equip.

Exercicis de relaxació:

1. Posició còmode, estirat o assegut. Cames i braços lleugerament separats. Ulls tancats. Respiració suau i profunda.

2. Relaxació progressiva del cos: es mantenen els músculs en tensió durant un breu període de temps ( més o menys 4-5 segons) i després s’afluixen immediatament.

3. El guia indica les parts del cos que es va relaxant a partir del moment de tensió i afluixament del múscul.

4. Es deixa que tot el cos es relaxi. Cal percebre la sensació de millora en la tensió. Cal tenir el sentiment de relaxació.

5. Es passa a la fase de moviment gradual del cos, a percebre la millora evident de l’exercici. Lentament s’obren els ulls i es mou el cos.

Exercicis de visualització:

1. Es pot començar amb els exercicis de respiració, primer, i a continuació els de relaxació de tipus físic de tensió i distensió dels músculs.

2. S’incrementa la sensació de que cada vegada que es respiri es fa amb entusiasme. Quant s’expulsa l’aire també s’expulsen totes les inquietuds, tensions i preocupacions que la persona tingui.

3. El guia cal que orienti a la persona amb un escenari concret on fa participar la persona visualitzant l’escena. Exercicis de relaxació a partir dels esglaons que baixen. I anem relaxant cada vegada més el cos.

4. Es visualitza, cada persona, el lloc ideal de descans. Cal romandre en aquesta posició de visualització un temps concret que pot anar augmentant a mesura que un mateix tingui la pràctica per a fer-ho.

5. Es prepara la ment i el cos per sortir d’aquest estat de visualització i relaxació. Un cop s’obren els ulls es mou lentament el cos. Es recorda que sempre es pot tornar a aquest estat de relaxació i els beneficis evidents que comporta per la persona en l’afrontament de l’estrès.

APLICACIONS

• Els exercicis i tècniques de respiració i relaxació es poden practicar sense cap mena de material necessari.

• Són d’utilitat en situacions d’afrontament de l’estrès per causes de tipus laboral i personal per acumulació de tasques.

• Comporta un descans de la ment i el cos en la seva aplicació. La persona percep una sensació de millora i un control progressiu del seu estat d’estrès

• En situacions que l’estrès arriba a tenir conseqüències en el cos de la persona, en situacions de dolor, en dificultats per millorar els estats d’ànim de la persona i la seva autoestima.

• Comporta la prevenció de situacions d’estrès que poden generar en alteracions i possibles trastorns.


160

• Ajuda de manera considerable a evitar els estats d’insomni i comporta una millora en el cicle del son, moltes vegades alterat per l’estrès més habitual.

• Beneficis molt positius en els estats d’intranquil·litat, tendència al nerviosisme, manca d’assertivitat i en la seva prevenció.

• Individualment i de manera molt positiva també fa possible l’aplicació en petit grup a partir de pràctiques de temps lliure i en situació de desinhibició.

OBSERVACIONS: Tot i que comptem amb molts estudis i propostes que ressalten el paper actiu de la respiració i la relaxació en l’afrontament de l’estrès cal tenir molt present que aquesta tècnica serà útil a partir del grau de motivació de la persona. La pràctica regular i continuada d’aquesta tècnica i, sobretot, el canvi en la respiració de forma regular ajuda de manera molt considerable a l’afrontament de l’estrès. Cada persona ha d’individualitzar els exercicis de respiració, relaxació dels músculs i de visualització. Al mateix temps cal que cadascú incorpora la música més adequada al seu estat d’ànim. FONTS D’INFORMACIÓ:

www.psicologia-online.com/autoayuda/relaxs www.cop.es http://cdeporte.rediris.es/psicosocial/tecnicas.htm www.enbuenasmanos.com www.isabelsalamana.com/tecnicas_de_control_emocional.htm www.ejerciciosderelajacion.com www.larelajacion.com www.psicopedagogia.com Llocs d’informació molt àmplia sobre conceptes relacionats amb el recurs; aspectes relacionals amb els estats d’ànim i d’ajut en determinades situacions; aprendre diferents tècniques i exercicis sobre respiració i relaxació; lectures recomanades; marc teòric del recurs; enllaços i bibliografia sobre relaxació i respiració.

Relació de documents escrits sobre el recurs; ampliació i aprofundiment de la temàtica al mateix temps que es pot utilitzar per tenir una visió global sobre el recurs; aproximació a la tècnica i relació amb l’afrontament de l’estrès. - Abozzi,P.: La relajación creativa. Ed. Martínez Roca,SA, Madrid 1997 - Amador, I.: Guía práctica de relajación. Ed. Edaf, Madrid 1989 - Benson, H.: La relajación: la terapia imprescindible para mejorar su salud. Ed. Grijalbo, Barcelona 1997 - Binete, A. Boucher, F.: Conozca y controle su estrés. Ed. Lídium, Buenos Aires 1999. - Calvo, R. I Ruiz, A.: Técnicas de relajación. Relajación muscular. UNED, Madrid, 1993 - Escudero, M.: Curso práctico de técnicas de relajación y control emocional TEA ediciones 1998 - Lodes, H. : Aprende a respirar: ejercicios prácticos para respirar bien y vivir a pleno pulmón. Ed. Integra, Barcelona, 2002 - Weller, S.: Respirar bien para vivir mejor: aprenda a combatir definitivamente el estrès, ansiedad y cansancio. Ed. Onino, Barcelona, 2000

Material de suport:

“Entrenamiento en respiración y relajación” Carlos Peña i Carla Casals. Estudi Hospitalari: Terapia cognitiva conductual. 2006.


161

Apunts: De manera molt precisa s’especifiquen les fases de la respiració per a portar a terme una

adequada relaxació. Vocabulari tècnic explicatiu dels elements de caràcter cognitiu i conductual. Article que s’engloba en un estudi hospitalari molt ampla a nivell de l’estat espanyol i amb

professionals de diferents branques de la salut. Aporta dades per a practicar una respiració a nivell individualitzat.


162

1.10.2. La meditació

La meditació Tècnica efectiva per ordenar les tensions de la vida quotidiana i aconseguir un bon funcionament del nostre organisme, ajuda a mantenir el nivell de salut i els estils de vida saludables.


Aquesta tècnica consisteix en canviar l’atenció a estímuls identificables per un estat d’atenció no focalitzat. Per tant la podríem englobar dins les pràctiques de dissuasió del pensament repetitiu o de reorientació cognitiva.

Aplicada a les situacions de prevenció de l’estrès produeix un entrenament en l’afrontament d’esdeveniments del fet estressant donat que consisteix en desproveir aquests esdeveniments del fet estressant, a la vegada que incideix directament sobre els nivells de control en sang, indicador d’estrès (Jevning R. et al., 1978)

Efectes relacionats amb l’estrès: _ Disminució de la tendència a patir situacions de depressió (Carlin i Lee, 1997) _ Millora en els símptomes d’insomni (Jacobs, Rosenberg, et al., 1993) _ Millora en la salut psicològica de la persona (Ferguson, 1980) _ Disminueix els estats d’ansietat (Barnes et al. , 2001) _ Modifica l’efecte de l’estrès sobre el sistema inmunològic (Solberg et al., 1995) _ Disminueix els estats de tensió generalitzada (Carrington, 1987) _ Contribueix a la prevenció en les recaigudes en els trastorns de tipus afectiu (Austin, 1997) ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES L’entrenament en meditació inclou multitud de tècniques, escoles, versions... a més implica un llarg

entrenament en el temps. Cal una certa dosi de disponibilitat horària i constància. Per això es recomanen tècniques abreviades com la Resposta de Relaxació de Benson (comprimeix

al màxim l’essència de la pràctica de la meditació ) o la Meditació Transcendental (TM) . Consisteix en el desig d’entrar en un estat de consciència que ajudi a un mateix a trobar respostes a preguntes essencials. Es porta a terme a través de l’ús d’un mantra. Possiblement l’elecció d’una paraula que evoqui sensacions de calma i relaxació augmenta el benefici en la prevenció de l’estrès. Es pot aplicar a professorat de qualsevol etapa educativa. Individualment o en petit equip. També és possible l’ús en joves motivats i amb interès.

És necessari establir un període de formació inicial. Assessorament del professional en vàries

sessions. Necessitat d’aprofundir la tècnica a partir de bibliografia adequada.

EXEMPLIFICACIÓ

Resposta de Relaxació de Benson: 1. Cal posar- se en una posició còmode, que evita al màxim qualsevol tensió en el cos que pugui

comportar alteració de l’estat d’atenció i concentració. 2. Les primeres pràctiques s’han de fer en un lloc al màxim de tranquil, sense cap mena

d’interrupció possible tant sonora com personal. Un cop es tingui una certa pràctica aquesta tècnica es podrà realitzar en altres entorns més normalitzats, o simplement en qualsevol desplaçament de la persona (p.e. a l’autobús).


163

3. Elecció d’una paraula i repetició incessant de la mateixa, cal trobar un ritme adequat a cada persona, el to de la veu ha de ser suau. Més endavant, a partir de la pràctica, aquest so podrà ser del tipus de xiuxiueig i, més endavant sense cap so pronunciat.

4. La persona cal que adopti una actitud com de passivitat en l’exercici, com si es fes tot sol, que anés succeint, el so que repeteix cal que s’interioritzi i estigui present en l’interior de la persona. Tot i així cal esmentar que és un estat d’atenció en vigília.

5. El temps de duració de la tècnica pot anar entre 5 i 20 minuts, dependrà de l’estat de fatiga que pugui comportar, de l’ànim de possible desatenció i tendència a l’avorriment que podria comportar. En definitiva el temps d’aplicació de la tècnica vindrà condicionat per la situació de plaer que comporta.

Meditació Transcendental:

2. Elecció de la paraula mantra per part de l’instructor entre els que han servit per aprendre la tècnica.

3. Adaptació molt individualitzada en la utilització de la tècnica. Reflexió prèvia sobre les condicions de cadascú abans de proposar l’exercici.

4. Repetició de la paraula en una situació molt còmode. 5. Duració de la tècnica entre 10 i 20 minuts, dues vegades cada dia. 6. El so interior que utilitzem NO es pronuncia, només es percibeix interiorment. 7. Cal estar molt atent a les percepcions interiors que la persona senti. 8. El so, la paraula, el mantra utilitzat, encara que sigui sempre el mateix, va canviant les

sensacions i percepcions de la persona. APLICACIONS

• Des de l’any 1996, el National Institute of Health dels EUA la recomanen en el tractament de: dolor crònic, ansietat, crisis de pànic, insomni, síndrome pre menstrual i infertilitat.

• Molt útil en situacions de normalització de la tensió arterial. • Descans de la ment i el cos. Estableix confiança en els processos interns de la

persona i permet que funcionin sense intromissió indirecta. • Es genera descans muscular que permet que el cos disminueixi el seu consum

d’oxigen en situacions d’activitat semblant donat que les tensions innecessàries van disminuint.

• Equilibració del ritme respiratori alterat i el ritme cardíac. Aplicació en patologies cròniques de caràcter respiratori.

• Situacions de dificultats en el somni, normalització del cicle aconseguint més capacitat en el son.

• Beneficis molt positius en els estats d’estrès i en la seva prevenció. • Individualment, amb ajut inicial del terapeuta i progressivament sense ajut directa.

Possible aplicació en petit grup a partir de pràctiques contrastades i guiades. OBSERVACIONS: La tècnica de meditació inclou gran varietat de conceptes, corrents filosòfiques i culturals. Per això a l’hora d’escollir com es vol practicar, cal assessorar-se, guiar-se en professionals, bibliografia científica per tal de no caure en una pràctica errònia que portés a l’adopció d’exercicis amb desviacions. FONTS D’INFORMACIÓ:

www.editorialmedica.com www.larelajación.com www.learningmeditation.com www.ucn.bc.ca Llocs d’informació molt àmplia sobre conceptes relacionats amb el recurs; aspectes relacionals amb els estats d’ànim i d’ajut en determinades situacions; aprendre meditació per mitjà de tècniques de relaxament; lectures recomanades; marc teòric del recurs; enllaços i arxius de so de relaxació.


164

Relació de documents escrits sobre el recurs; ampliació i aprofundiment de la temàtica al mateix temps que es pot utilitzar per tenir una visió global sobre el recurs; aproximació a la tècnica i relació amb l’afrontament de l’estrès. - Bellak, L. (1987) Psicologia de las enfermedades orgánicas. Buenos Aires: E. Paidós - Carrington P. (1987): Mannaging meditation in clinical practice en : The Psycology of Meditation. Oxford: Clarendon Press, - Jacobs GD, Rosenberg PA, et al. (1993): Multifactor behavioral treatment of chronic sleep-onset insomnia using stímulus control and the relaxation response: a preliminary study. Behavior Modification - Haring, C. (1992): El entrenamiento autógeno. Barcelona: Ed. Herder - Labrador, F. Crespo, M. (1993): Trastornos psicofisiológicos. Madrid: Ed. Eudema - Morganett, RS. (1995): Técnicas de intervención psicológica en adolescentes. Barcelona: Ed. Martínez Roca. - Solberg EE, Halvorsen R et al. (1995): Meditation: a modulator of the immune response to physical stress? A brief report. Br J Sports Med.

Material de suport:

Lectura i reflexió de l’article: Teoría y fisiología de la meditación. Autor: D.M. Campagne Cuadernos de Medicina Psicosomática y psiquiatría de enlace. N. 69/70 Any 2004

Apunts: Molt bona introducció al terme, concepte i justificació sobre la utilització de la tècnica de

Meditació. Aproximació cultural i històrica de la meditació: les arrels i presentació d’algunes variants en

la meditació. Enllaça molt adequadament la meditació amb la investigació científica i la investigació

experimental. Anàlisi acurat dels efectes atribuïts a la meditació en la millora de la salut de la persona. Exposició dels efectes de la meditació en la millora fisiològica de cada persona: la respiració,

el metabolisme, l’activitat cerebral. Presenta unes conclusions molt rellevants sobre l’ús clínic de la meditació.


165


Tècniques cognitives Tècnica efectiva per ordenar les tensions de la vida quotidiana i aconseguir un bon funcionament del nostre organisme, ajuda a mantenir el nivell de salut i els estils de vida saludables.


Símptomatologia sobre la que pot actuar aquest recurs: reducció de l’ansietat generalitzada; tractament de possible tendència a patiment tipus fòbic; control de situacions de caràcter emocional amb patologies de relació a la hipertensió

Les idees irracionals: partim de que en molts moments de la vida conscient mantenim una conversa amb nosaltres mateixos: és el nostre llenguatge intern del pensament, el qual comporta la descripció que fem sobre el món i la interpretació que en fem dels fets i successos. Si aquest llenguatge intern és del tot precís i s’ajusta a la realitat, no és font de problemes. Però si és absurd, poc exacte en relació a la realitat, pot comportar estrès i altres trastorns de tipus emocional.

La velocitat i invisibilitat dels pensaments dificulten moltes vegades la percepció correcta del pensament interior de les persones. El diàleg interior té més un caràcter reflexiu i automàtic, apareix de manera inconscient. Els pensaments moltes vegades comporten influencies poc positives.

Efectes relacionats amb l’estrès: - La utilització d’aquestes tècniques permet aprendre a relaxar l’ansietat i les reaccions

psicosomàtiques davant l’estrès. - Proporciona una major capacitat d’autocontrol en les situacions quotidianes generadores

d’estrès. - Permeten generar resposta d’afrontament positiu: relaxació muscular progressiva,

racionalitzar les situacions que podrien provocar l’estrès, relativitzar i alliberar la tensió. - Permet la creació d’un seguit de vocabulari emocional d’afrontament d’estrès. - Fa possible el desenvolupar representacions mentals quotidianes que en altres moments

poden distorsionar les reaccions. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES Cal entendre que les decisions que un mateix pren que no resulten encertades creen frustració,

estrès i comporten una disminució de l’autoestima. Un dels objectius de la tècnica es fer possible: establir prioritats que posin èmfasi en les tasques

prioritàries i més rellevants; aconseguir la racionalització del temps personal eliminant tasques poc prioritàries; prendre decisions bàsiques. Es pot aplicar a professorat de qualsevol etapa educativa. Individualment o en situació de parella i

en petit equip. Cal un entorn de confiança i tranquil·litat per portar a terme les pràctiques prèvies. De manera intensiva es pot aprendre la utilització de la tècnica en un temps curt. També és possible l’ús en infants i joves tot i que cal orientar molt el procés de coneixement del

recurs. Utilitzar algunes tècniques concretes comporta un període d’aprenentatge i coneixements. Es fa

necessari partir d’una formació inicial en aquesta tècnica. L’aprenentatge es pot portar a terme en equips de formació.


166

Necessitat d’aprofundir la tècnica a partir de bibliografia adequada. Cal reconvertir les orientacions

de la tècnica en un hàbit d’ús quotidià en totes les situacions de vida. EXEMPLIFICACIÓ

Suscitar el pensament racional : Avaluar les opinions a partir de les guies de pensament descrites per David Goodman

6. No m’afecta: Les situacions de la vida no em fan sentir ansietat. Sóc jo que quant parlo amb mi mateix dic coses que em produeixen aquesta sensació

7. Tot és exactament com hauria de ser: les coses i les persones són com són per un seguit de fets casuals, interpretacions personals, respostes individuals. Dir que les coses haurien de ser d’una altre manera és creure que la successió de fets que la conformen es veu influenciada per elements màgics.

8. Tota persona s’equivoca: cal fixar uns marges d’errors raonables per a un mateix i pels demés és molt probable caure en la decepció i la infelicitat de manera molt ràpida.

Exercicis d’afrontament de l’estrès:

9. Utilització prèvia de les tècniques de relaxació física i mental. 10. Relaxació a partir de jerarquitzar els fets més relaxants presents en la vida quotidiana de

cadascú. Llistat de fets. Llistat de pensaments per a poder afrontar l’estrès. 11. Aplicació de la resposta emocional: fet que provoca estrès - resposta física que genera -

resposta conductal que provoca- pensament que origina. 12. Utilitzar els pensaments per alliberar les tensions: cal informar a l’organisme que no hi ha

motiu pel patiment ni per les conseqüències negatives. Utilitzar els pensaments positius. Reforçament de l’èxit.

Entrenament assertiu:

1. Identificació dels estils bàsics en qualsevol conducta interpersonal: estil agressiu, estil passiu,

estil assertiu. 2. Identificació d’aquelles situacions en les que es desitja augmentar l’efectivitat. Davant de

situacions de caràcter conflictiu s’analitza les possibles respostes. 3. Descripció de les situacions problemàtiques per a cadascú. Elecció i anàlisi de les situacions

incòmodes per cadascú. Cal ser concret i explícit. 4. Escriure sobre com aconseguir el canvi de conducta en aquelles situacions personals descrites

com a problemàtiques. Definir l’objectiu i adaptar , limitar i millorar la resposta. 5. Utilització d’un llenguatge corporal adequat: contacte visual, posició del cos còmode,

llenguatge verbal clar i segur, gesticulació i expressió del rostre. 6. Aprendre a no caure en situacions de manipulació ni enganys tendents a l’agressivitat

interpersonal. Utilització d’exercicis que ajudin a la tranquil·litat i a evitar els aspectes irrellevants en les relacions.

Saber administrar el temps efectiu:

1. Anàlisi de la distribució del temps que cadascú utilitza a partir de tres franges horàries.

Inventari personal. Registre del temps personal i professional. 2. Establir prioritats en el temps de cadascú: tasques importants; dedicació horària satisfactòria i

frustrant. Llistat d’objectius immediats i a curt i llarg termini. 3. Exercicis per aprendre a guanyar temps: aprendre a dir no; ignorar els objectius no prioritaris

establerts; incloure temps per imprevistos en l’horari personal; planificar moments de descans.

4. Prendre decisions a partir dels objectius establerts i analitzar periòdicament el seu compliment.

APLICACIONS


167

• La manera d’interaccionar amb els demés es pot convertir en una font considerable d’estrès a la vida personal i professional. L’entrenament assertiu permet la reducció de l’estrès a partir d’un aprenentatge efectiu.

• La millora en els estats d’estrès parteix de l’aplicació de la tècnica de manera progressiva. És necessari experimentar a partir de les propostes d’exercicis concrets. És molt important sentir-se segur en el diàleg interior.

• És molt útil i efectiu l’ús d’aquesta tècnica en el tractament d’alteracions emocionals i ansietat derivada de les relacions interpersonals.

• Es pot practicar a partir de petit grup i, també, un mateix. Tot i que l’aprenentatge es pot iniciar en grup de formació és important assenyalar que la pràctica i utilització és de caràcter individual.

• Cal ser capaç de dedicar un temps només per la persona, de dedicació al seu estat físic i anímic. La qual cosa és molt favorable en la reducció de les situacions d’estrès habituals i en situacions quotidianes.

OBSERVACIONS: Aquesta tècnica parteix de la necessitat d’un aprenentatge intensiu en els exercicis. Cal fer possible el diàleg interior i ser conscient que el pensament positiu actua a partir del convenciment de la persona. És bàsic l’augment de la diversitat d’exercicis que facilitin les respostes previstes assertives i la disminució de les que comporten agressivitat en les relacions. Així es fa possible una relaxació en les relacions interpersonals. En tots els exercicis cal una bona dosi de convenciment personal, insistència en les decisions i revaluació de la pràctica. FONTS D’INFORMACIÓ:

www.gobiernodecanarias.org/educacion/ http://ugt-aena.galeon.com/cognitivas.html www.psicoterapeutas.com/pacientes/asertividad.htm www.csalto.net/ansiedad_social/asertividad.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Asertividad http://usuarios.lycos.es/doliresa/index-3.html Llocs d’informació molt àmplia sobre conceptes relacionats amb el recurs; aspectes relacionals amb els estats d’ànim i d’ajut en determinades situacions; aprendre exercicis d’assertivitat; lectures recomanades; marc teòric del recurs; enllaços.

Relació de documents escrits sobre el recurs; ampliació i aprofundiment de la temàtica al mateix temps que es pot utilitzar per tenir una visió global sobre el recurs; aproximació a la tècnica i relació amb l’afrontament de l’estrès.

- Lazarus, R.S. : Estrés y emoción. Manejo e implicaciones en nuestra salud. Ed. Desclée de Brower, Bilbao 2000

- Mckay, M i altres.: Técnicas cognitivas para el tratamiento del estrés. Ed. Martínez Roca, Barcelona 2000

- Goldstein, A. I altres.: Habilidades sociales y autocontrol en la adolescencia. Ed. Martínez Roca, Barcelona 1993

- Mendez, F.X. i altres. : Técnicas de reestructuración cognitiva. Técnicas de modificación de conducta. Ed. Biblioteca nueva, Madrid, 2004

- Pérez Álvarez, M. : Guía de tratamientos psicológicos eficaces (vol. II) Ed. Pirámide, Madrid 2003

- Wilson, K.G. i altres.: Terapia de aceptación y compromiso. Ed. Pirámide, Madrid 2002


168

Material de suport:

Lectura i reflexió de l’article : “Taller de habilidades sociales” www.psicologia-online.com/autoayuda/ Apunts: De manera molt esquemàtica ens presenta una visió de molta qualitat sobre els processos

d’assertivitat i d’ajuda cognitiva. Cal esmentar el llenguatge proper i partir d’exemples quotidians. Anàlisi adequat sobre diferents maneres de portar a terme l’entrenament assertiu. És important començar per aquesta lectura abans de consultar altre bibliografia i assessorar

sobre les tècniques cognitives.


169

1.10.4. L’alimentació

L’alimentació Tècnica efectiva per ordenar les tensions de la vida quotidiana i aconseguir un bon funcionament del nostre organisme, ajuda a mantenir el nivell de salut i els estils de vida saludables.


L’alimentació com a un dels elements presents en la vida quotidiana amb múltiples representacions en la vida social i de relació entre les persones. Comporta interaccions de diferents tipologies.

Hi ha factors de l’alimentació que ajuden a potenciar el control de l’ansietat: dietes equilibrades i riques en hidrats de carboni, vitamines i minerals, control i ordre en els àpats, control de la ingesta d’estimulants (cafeïna, teïna, guaranà...)

Per poder combatre les situacions d’estrès és imprescindible, des del punt de vista nutricional, garantir una bona alimentació al cervell per tal d’obtenir un bon funcionament del sistema nerviós. Les vitamines del grup B, la vitamina E, les sals minerals, els oligoelements i els àcids grassos essencials contribueixen a uns bons nivells de concentració, memòria, rendiment intel·lectual, estat d’ànim i son, factors que es veuen alterats amb l’estrès. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES Es fa necessari una motivació i interès per gaudir d’alimentació sana i equilibrada. Cal una certa dosi

de disponibilitat horària i constància. La visió central d’aquesta tècnica és l’equilibri en l’alimentació i NO la dieta de reducció de pes. Si es

dona aquesta situació cal la presència de professionals especialitzats en la temàtica. La confecció d’una dieta equilibrada ajuda de manera important a gaudir d’uns resultats sans.

Implantació d’àpats regulars. Començar el dia amb un esmorzar complert. Fer ingesta d’àpats lleugers a l’hora del sopar per tal de facilitar el son. Aconseguir la introducció i manteniment d’infusions de tipus relaxant davant d’alguns símptomes de

nerviosisme. Evitar begudes energètiques o estimulants de manera regular. Es pot aplicar a professorat de qualsevol etapa educativa. Individualment o en petit equip.


És necessari establir un període de formació inicial. Assessorament del professional en vàries

sessions. Introducció a la simptomatologia d’alteracions de caràcter alimentari en edats de crisis. Necessitat d’aprofundir la tècnica a partir de bibliografia adequada.

EXEMPLIFICACIÓ

Elements d’introducció a la dieta sana: 9. Reducció de la ingesta de greixos a partir de consum a la planxa de carns i peixos. 10. Augmentar el consum d’amanides, verdures i fruita. 11. Facilitar la combinació de llegums i cereals. 12. Disminució dels nivells de consum de cafè, té, begudes alcohòliques, tabac, sal i sucre.


170

13. Mantenir una hidratació de l’organisme adequada (2l./dia) 14. Preparar la dieta sana a partir de la planificació de 5 àpats al dia: esmorzar, mig matí, dinar,

berenar i sopar.

Aplicació didàctica: 13. Exercicis i propostes d’alimentació sana. 14. Exemples d’unitats de programació: Els Vegetals m’alimenten, cicle inicial d’educació primària 15. Exemples d’unitats de programació: Equilibri nutritiu, Primer cicle, d’educació secundària. 16. Activitats d’aprenentatge, cicle inicial, cicle mitjà, cicle superior de l’educació primària; primer i

segon cicle d’educació secundària. Alimentació i Nutrició, propostes didàctiques del Departament d’Educació.

17. Material didàctic: Canvis a l’adolescència, Valoració personal, Nutrició i Publicitat: Activitat d’aprenentatge; Informació per al professorat; Fitxes per l’alumnat; idees claus

APLICACIONS

• Des de fa temps hi ha professionals del camp sanitari que recomanen la dieta sana i equilibrada com a forma de millorar estats d’ànim alterats.

• Molt útil en situacions de normalització dels hàbits d’ingesta i en les relacions de tipus socials.

• Descans de la ment i el cos en l’aplicació de la confecció de menús i la seva ingesta. Estableix confiança en els processos interns de la persona i permet que funcionin abandonant les situacions d’estrès.

• Es genera un augment en tots els òrgans del cos la qual cosa facilita un major nivell d’atenció envers les funcions de vida quotidiana i en les relacions socials i professionals.

• Equilibració del cos en tots els seus àmbits, reducció de possibles patologies i trastorns.

• Normalització del cicle del son i augment del cicle i disminució dels estats de tendència al nerviosisme.

• Beneficis molt positius en els estats d’estrès i en la seva prevenció. • Individualment i de manera molt positiva també fa possible l’aplicació en petit grup a

partir de pràctiques de temps lliure i en situació de desinhibició. OBSERVACIONS: Hem de tenir en compte que l’alimentació equilibrada ajuda a combatre l’estrès, però que usada com a tècnica única no obté uns resultats rellevants. La pràctica d’exercici físic, dormir el número d’hores adequades de forma regular ajuda de manera molt considerable a la millora de la tècnica. Alguns exemples d’ aliments disponibles com el plàtan, l’ametlla, les panses, el bròquil i les espinaques, el germen de blat, les llavors de gira-sol i la llet calenta amb mel, són alguns dels aliments que cal incloure en una dieta equilibrada i antiestrès. FONTS D’INFORMACIÓ:

www.editorialmedica.com www.asesorianutricional.com.ar www.mailxmail.com www.seedo.es www.nutrition.org.uk Llocs d’informació molt àmplia sobre conceptes relacionats amb el recurs; aspectes relacionals amb els estats d’ànim i d’ajut en determinades situacions; aprendre aspectes d’alimentació sana i equilibrada per mitjà de l’elaboració de dietes; lectures recomanades; marc teòric del recurs; enllaços i bibliografia sobre l’alimentació.


171

Relació de documents escrits sobre el recurs; ampliació i aprofundiment de la temàtica al mateix temps que es pot utilitzar per tenir una visió global sobre el recurs; aproximació a la tècnica i relació amb l’afrontament de l’estrès. - Ajuntament de Manresa, Departament de Salut, Centre de Recursos Pedagògics del Bages, Hospital General de Manresa.: Recull de materials d’educació per a la salut i el consum. Manresa, 1991 - Albert I, Arques X, Jiménez S i Quadra M. : Com mengem, com ens veiem. Reus, Ajuntament de Reus, 1998 - Ayuntamiento de Alcobendas. Vida y salud. 100 consejos para mantener y mejorar la salud. Alcobendas, 1993 - Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Barcelona, 1998.

a. Hàbits alimentaris i consum d’aliments a Catalunya. b. Manual de requeriments i recomanacions nutricionals. c. Orientacions i Programes d’educació per a la salut a l’escola. d. L’alimentació i el menjador escolar.

- Generalitat de Catalunya, Departament d’educació. Quaderns d’educació per a la salut. Alimentació i nutrició. Barcelona, 1995 - Grande Covian, F.: Nutrición y salud. Ed. Temas de Hoy, Madrid, 1988 - Juárez, O.; Díez, E.: Canvis a l’adolescència, nutrició, valoració personal, imatge i salut. Institut Municipal de salut pública. Ajuntament de Barcelona, 2002. - Miralpeix, A. Quer,J.: Gastronomia i dietètica per a col·lectivitats. Ed. Eumo, Vic, 1999 - Thoulon-Page

a. Nutrientes, alimento y tecnologias alimentarias b. Alimentación cotodoana d elas personas sanas.

Cuadernos de dietètica 1 - Toro J.: El cuerpo como delito. Anorexia, bulimia y sociedad. Arien Ciencia, 1996.

Material de suport:

Estrès i alimentació Nutrició, alimentació i estrès Escrits on line, llocs esmentats anteriorment Apunts: Molt bona introducció al terme, concepte i justificació dels símptomes i les fases d’estrès en

relació a l’alimentació. Indicacions molt adequades pel que fa als aliments recomanats i la resposta mèdica davant

algunes alteracions funcionals. Enllaça molt adequadament l’ús de determinats aliments amb les ressenyes a nivell de

dietètica i estrès. Anàlisi acurat dels efectes atribuïts als canvis planificats en l’alimentació i els hàbits

alimentaris en la millora de la salut de la persona. Exposició dels efectes de millora personal en cada persona a partir de l’equilibri en

l’alimentació sana. Presenta conclusions relacionades amb l’ús de dietes sanes en la millora del benestar global

de la persona.

Proposta didàctica per a l’educació secundària Explicar conceptes bàsics de nutrició i valorar hàbits d’alimentació.


172


Musicoteràpia Tècnica efectiva per ordenar les tensions de la vida quotidiana i aconseguir un bon funcionament del nostre organisme, ajuda a mantenir el nivell de salut i els estils de vida saludables.


Podem definir la musicoteràpia com el camp de la medicina que estudia el complex so – humà - so amb l’objectiu d’obrir canals de comunicació en les persones per tal de produir diferents efectes.

Entre els diferents efectes, trobem el terapèutic, el profilàctic, el rehabilitador i el de socialitzar. A la vegada, trobem que la musicoteràpia es pot portar a terme a partir de diferents objectius. Entre ells hi trobem els que faciliten i ajuden a aconseguir els estats de benestar mental i físic.

La musicoteràpia es basa en els complements sonors. Aquests podríem dir que són tots els fenòmens acústics i vibracionals que rodegen els exercicis i les pràctiques. Així el terapeuta intenta comunicar-se amb els pacients a partir del record que proporcionen aquests complements sonors.

Cal tenir en compte, però, que aquests canals de comunicació s’intenten establir en un context no verbal format per moviments, sons i música. Els fonaments biològics s’han estudiat en diferents investigacions i s’ha establert que la música i els sons produeixen diferents efectes de caràcter biològic en els éssers humans. Aquests efectes es produeixen en algunes àrees: to muscular, ritme cardíac, activitat voluntària i processos elèctrics i enzimàtics del cos.

Pel que fa als efectes psicològics, aquests s’han estudiat a través de diferents grups experimentals per tal de veure l’efecte de sons com els batecs del cor en els pacients. A la vegada s’han utilitzat altres sons per tal de simular diversos estats d’ànim. Els resultats han apuntat a un efecte tranquil·litzador i de relaxació pel que fa a aquests tipus de sons.

És bàsic el poder fer una selecció acurada de músiques i sons agradables a la persona per tal d’aconseguir un estat de relaxació i millora en els components que comporten uns símptomes d’estrès. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES És important assenyalar que s’ha comprovat a través de diferents estudis que l’ús indiscriminat i

sense coneixement de la música com a mitjà terapèutic pot provocar alguns efectes negatius per la salut. Importància de l’estat emocional. En aquest cas, la musicoteràpia no està contraindicada sempre i

quan els estímuls sonors que es practiquen en casos de situacions de manca de salut estiguin sota control. Pel que fa a diferents estils musicals cal tenir en compte:

1. Música Funcional: La forma més coneguda serien els fils musicals. S’ha comprovat que cal tenir en compte el ritme, el tempo, la instrumentació i la dimensió de la orquestra per tal de no provocar més efectes contraproduents com nerviosisme, augment de l’estrès, somnolència...

2. Epilèpsies musiocògenes: Consisteixen en l’aparició d’una possible crisi epilèptica a

partir d’un fenomen musical. Un estímul sonor poc controlat pot comportar la tendència a crisi.


173

3. Música Electrònica: cal esmentar que actualment es desconeixen, de forma certa, els

seus efectes en la utilització d’aquest recurs. Pel que fa a les sessions grupals, cal que no hi hagi més de sis persones i és aconsellable que hi hagi

un/a co-terapeuta. Per finalitzar un tractament cal anar introduint verbalitzacions al llarg de les sessions (cal recordar que sempre es porten a terme en un context no verbal), fer més directives les sessions i introduir instruments més complicats i estructurats. Es pot aplicar a professorat de qualsevol etapa educativa. Individualment; en situació de parella o bé

petit grup. L’entorn de l’escolta i la seva ubicació són essencials per aconseguir uns bons resultats en l’afrontament de l’estrès. També és possible l’ús en infants i joves tot i que cal orientar molt el procés de coneixement del


necessari partir d’una formació inicial en aquesta tècnica. L’aprenentatge es pot portar a terme en equips de formació. Necessitat d’aprofundir la tècnica a partir de bibliografia adequada.

EXEMPLIFICACIÓ

Utilització en situació diagnòstica. En la part diagnòstica, l’objectiu és descobrir la situació i la interrelació de la persona o del grup, l’objecte intermediari i l’objecte integrador a partir dels quals es treballarà. Aquest objectiu es pot portar a terme a partir de l’elaboració d’una fitxa musicoterapèutica i d’una testificació de l’enquadrament no verbal. A través de la fitxa musicoterapèutica obtenim la història sonor musical del pacient i la seva herència. A partir de la testificació de l’enquadrament no verbal obtenim el repertori conductual –musical del pacient.

Utilització en situació terapèutica La part terapèutica està formada per les sessions en sí. Aquestes pretenen obrir canals de comunicació a través de l’ISO del pacient i obrir nous canals de comunicació per garantir una bona integració en grups de teràpia diferents. Les sessions poden ser actives i terapèutiques. Generalment, una sessió consta de les següents parts:

- Escalfament, catarsis (descàrrega d’energia o tensió). - Percepció i observació de l’enquadrament no verbal. - Diàleg sonor: ús d’instruments, sons...

Exercicis de musicoteràpia:

18. Espai agradable, tranquil, poca llum, posició còmode, disponibilitat de temps, no interrupcions, ulls tancats...

19. A partir de que la música sona ( p.e. Beethoven, simfonia n. 6, 2 moviment) es verbalitza al grup que es transportin a un prat. És la vostra època preferida de l’any. Deixeu que la música, com una suau brisa, us porti al prat i us ajudi a notar els detalls importants: el color de les flors, la humitat del terra, la textura aspre de l’escorça dels arbres, el sentit de les branques...

20. Deixeu que la música evoqui les vostres sensacions mentre gaudiu de l’escena. Potser sortiran imatges i sentiments que per vosaltres són importants i satisfactoris. Entreteniu-vos en aquestes imatges que la música us mostra i descobriu el significat que tenen per vosaltres. No us forceu de cap manera.

21. Deixeu que la música us suggereixi què fer i què pensar o sentir. Quan sentiu que la vostra experiència ja està completada, senzillament compteu del tres a l’un i obriu els ulls i us trobareu de tornada en el vostre entorn normal de cada dia.

22. Si es dirigeix o bé és un grup es pot verbalitzar la situació de manera tranquil·la i no forçada. APLICACIONS


174

• Un dels objectius bàsics en la utilització d’aquesta tècnica és el fet d’induir estats

alterats de consciència a la persona o persones del grup. • La tècnica de musicoteràpia s’ha de practicar en espais molt controlats i agradables.

Cal un lloc tranquil, sense interrupcions, millor en condicions molt suaus de llum. • La millora en els estats d’estrès parteix de l’aplicació de la tècnica de manera

progressiva. És necessari experimentar a partir de l’escolta de músiques i sons que indueixen a estats de relaxació. I a l’anàlisi de l’estat d’ànim de la persona. Possibilitat d’ús de productes d’aromateràpia durant la sessió.

• Comporta una forta sensació de descans del cos i de relaxació. S’afegeix la reducció de la tensió mental. Equilibra les emocions.

• Es pot practicar de manera individual per un mateix. • Es garanteixen uns moments d’atenció centrada en la persona, de dedicació al seu

estat físic i anímic. La qual cosa és molt favorable en la reducció de les situacions d’estrès habituals i en situacions quotidianes.

OBSERVACIONS: Per tal de que una sessió de musicoteràpia doni bons resultats i es porti a terme de forma correcta, cal tenir en compte diferents aspectes pel que fa al medi, instruments, formació del musicoterapeuta i tipus de persones. El medi concret on apliquem la tècnica cal que contingui en situació òptima: una sala aïllada, de 5x5m. aproximadament, amb terra de fusta (per tal de que es notin les vibracions) i sense decoració. També cal garantir una bona ventilació d’aquesta sala. Si la sessió es porta a terme a la naturalesa, a part dels sons propis, ens permetrà crear instruments i sons. Pel que fa a la formació del musicoterapeuta cal assenyalar que no existeix ni un rol ni un perfil definit, ja que és molt difícil establir una delimitació degut al gran nombre de teràpies que treballen en un camp no verbal. El que sí que cal tenir en compte és que el o la musicoterapeuta requereix una formació específica que li aporti un coneixement teòric i pràctic de la utilització del complex sonor, musical i de moviment. A part d’aquesta formació específica, es requereix que el musicoterapeuta sàpiga treballar dins d’un camp multidisciplinar, sigui receptiu i reconegui el seu propi cos com a instrument. Finalment, pel que fa a la persona que utilitza la tècnica, cal dir que qualsevol pot participar en una sessió de musicoteràpia sempre i quan sigui informada prèviament i vulgui participar-hi. És important analitzar acuradament la possibilitat d’utilitzar aquest recurs en persones amb formació musical donat que, algunes vegades aquests coneixements poden comportar l’aparició de barreres en el context no verbal de la sessió. FONTS D’INFORMACIÓ:

www.musicoterapia.com www.xarxabcn.net/acmt/ www.musicoterapia-autorrealizadora.net Llocs d’informació molt àmplia sobre conceptes relacionats amb el recurs; aspectes relacionals amb els estats d’ànim i d’ajut en determinades situacions; aprendre exercicis de musicoteràpia; lectures recomanades; marc teòric del recurs; enllaços.



175

- Bennezon, R. : Manual de musicoterapia. Ed. Paidos, Barcelona, 1981 - Benenzon, R.: Aplicaciones clínicas de la musicoterapia. Ed. Lumen, Buenos Aires, 2000 - Bonny,H.L i altres.: La música y su mente. Ed. EDAF Nueva era, Madrid 1999 - Del Campo, P.:La música como proceso humano. Ed. Agruparte, Salamanca, 1997 - Greenberg, L.S. i Paivio, S.C.: Trabajar con las emociones en psicoterapia. Ed. Paidços, Barcelona 2000 - Mateos, L.A. : Actividades musicales para atender la diversidad. Ed. ICCE, Madrid 2004 - Moreno, J.J. Activa tu música interior. Musicoterapia y Psicodrama. Ed. Herder, Barcelona, 2004 - Rodrigo, M.S. : Musicoterapia: Terapia de música y sonido. Ed. Musicalis, Madrid: 2000 Material de suport:

Escolta i reflexió de les suggerències musicals:

- Bach, Concerts de Brandemburgo - Beethoven, Concert per piano n.5, l’Emperador, Adàgio. - Brahms, simfonia n.1, tercer moviment - Debussy, Nocturns, Sirenes - Debussy, Preludi a la migdiada d’un fauno - Debussy, El mar, primera part - La missa criolla - Ravel. Dafnis i Cloe, n. 2 - Rodrigo, Concert d’Aranjuez, Adagio - Vivaldi, Concert en re, Andante

Música suggerida per experiències d’estat d’ànim alterat:

1. Estat tipus espiritual: Albinoni, Adagio en sol menor 2. Estat de tristesa: Brahms, simfonia n.3, poco allegreto 3. Estat somiador: Vivaldi, Concert per guitarra i orquestra en re, largo 4. Estat líric: Bach, Concert per dos violins, largo ma non tanto 5. Estat enjogassat: Tchaikovski, cascanueces, suite, Vals de les flors 6. Estat d’alegrança: Berlioz, Simfonia fantàstica, Un ball 7. Estat d’excitació: Beethoven, Concert per violí en re menor, larghetto. 8. Estat vigorós: Bach, Tocata, adàgio i fuga en do major

Holst, Els planetes: tots els estats d’ànim.

Apunts: L’escolta de les obres facilita la posterior pràctica i, sobretot, l’assessorament en casos

concrets. L’anàlisi dels estats d’ànims es pot portar a terme a partir de les obres que es suggereixen. Actitud d’obertura mental en l’escolta. Situació i temps de disponibilitat Molt recomanable l’escolta de les obres suggerides.


176

1.10.6. Massatge terapèutic

Massatge terapèutic Tècnica efectiva per ordenar les tensions de la vida quotidiana i aconseguir un bon funcionament del nostre organisme, ajuda a mantenir el nivell de salut i els estils de vida saludables.


Tècnica molt antiga històricament, coneguda i utilitzada des de l’antiguitat. Presenta molts beneficis tant en situacions d’estrès com en d’altres situacions. Utilització terapèutica i en patologies. Eina de molta utilitat en processos de tendència a patiment per estrès i acumulació d’ansietat tant a nivell laboral com personal.

El cos percep abans que la ment l’estrès, així apareix la tensió muscular com a indicador de que l’organisme presenta una situació d’estrès (teràpia de la Gestalt de Fritz Pearls i la teràpia bioenergètica d’Alexandre Lowen). Aportació molt important dels exercicis de la Gestalt per a reconèixer, localitzar i explorar les tensions de l’organisme.

Aplicada a les situacions de prevenció de l’estrès produeix un entrenament en l’afrontament d’esdeveniments del fet estressant amb resultat evident i efectiu de millora general de l’estat tant físic com emocional. Es presenten moltes tècniques de teràpia, algunes d’automassatge i altres a partir del terapeuta.

Efectes relacionats amb l’estrès: _ Amplia la capacitat respiratòria. _ Re-educa la postura, evitant la tensió corporal, aplicacions en tensió muscular. _ Equilibra el sistema nerviós de manera dinàmica _ Reducció de la sensació d’estrès quotidià i acumulat _ Reducció de les tensions, les causes del dolor tant mecànic com emocional. _ Augment de la vitalitat i del to vital _ Millora de la circulació i alleugeriment de la tensió, reducció de la pressió arterial _ Millora del son i del cicle de cadascú ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES Els beneficis del massatge augmenten a partir de la pràctica continuada. És important assenyalar la

voluntat positiva de la persona per rebre el massatge. Cal establir un bon nivell de confiança amb els efectes terapèutics. Es recomanen tècniques que augmentin el benefici en la prevenció de l’estrès tant en l’aplicació per

una mateixa persona com amb guiatge. Es pot aplicar a professorat de qualsevol etapa educativa. Individualment o en situació de parella.

L’entorn del massatge i la seva ubicació són essencials per aconseguir uns bons resultats en l’afrontament de l’estrès. També és possible l’ús en infants i joves tot i que cal orientar molt el procés de coneixement del


necessari partir d’una formació inicial en aquesta tècnica. L’aprenentatge es pot portar a terme en


177

equips de formació. Necessitat d’aprofundir la tècnica a partir de bibliografia adequada.

EXEMPLIFICACIÓ

Exercicis d’automassatge: : 15. Cal posar- se en una posició còmode, que evita al màxim qualsevol tensió en el cos que pugui

comportar alteració de l’estat d’atenció i concentració. 16. Es poden fer lleugers massatges de tipus circulars amb pressions diverses amb els dits a la

part del cap, començant des de la base i lliscant lentament cap a endavant. 17. Continuar fent un massatge suau al teu front, estira la pell des del centre cap a les orelles.

Dibuixa petits moviments circulars amb la punta dels dits sobre el front, al voltant dels teus ulls i per sobre de les celles.

18. Fes te massatge a la barbeta, des del centre fins a la mandíbula; després a les orelles. Utilitza el polze i l’índex.

19. Explora totes les zones on hagis fet massatge, sent el tipus de tacte que et fa sentir bé. Pren-te temps per examinar la teva cara.

Exercicis de massatge manual:

23. Cal posar- se en una posició còmode, que evita al màxim qualsevol tensió en el cos que pugui comportar alteració de l’estat d’atenció i concentració. Aquest massatge es fa en parelles.

24. Un enfront de l’altre. Cal anar informant a l’altre sobre la sensació i percepció que es va sentint. Al mateix temps cal expressar si la pressió del massatge és l’adequada. És important que les dues persones estiguin còmodes i tranquil·les.

25. Es pot parlar abans del massatge de les zones que es vol aplicar el massatge. Molt important el treball a l’esquena, cervicals i lumbars.

26. Les pressions sobre el cos han de ser fermes però suaus, calen diferents passades sobre cada múscul. És necessari repetir diferents vegades cadascuna de les seqüències d’aplicació.

APLICACIONS

• La tècnica de massatge es pot practicar en qualsevol situació. Cal un lloc tranquil, sense interrupcions, millor en condicions molt suaus de llum.

• La millora en els estats d’estrès parteix de l’aplicació de la tècnica de manera progressiva. És necessari experimentar a partir de la utilització d’algun tipus de olis terapèutics i la possibilitat d’ús de productes d’aromateràpia durant la sessió.


• Millora contrastable de les situacions d’alteració del son per causes d’estrès així com del cicle del son.

• En les situacions de dolor postural, muscular, lumbar, esquena...comporta un augment molt considerable dels beneficis en l’afrontament de l’estrès.

• Es pot practicar a partir de parelles i, també, un mateix. • Es garanteixen uns moments d’atenció centrada en la persona, de dedicació al seu

estat físic i anímic. La qual cosa és molt favorable en la reducció de les situacions d’estrès habituals i en situacions quotidianes.

OBSERVACIONS: La tècnica del massatge comporta l’aprenentatge previ dels recursos adients en les manipulacions. S’inclouen nombroses posicions i exercicis. Cal escollir les més adequades tant en la situació d’automassatge com en situació de parella. Per això a l’hora d’escollir com es vol practicar, cal assessorar-se, guiar-se en professionals, bibliografia científica per tal de no caure en una pràctica errònia que portés a l’adopció d’exercicis contraindicats o bé que comportessin una praxis amb alteracions. FONTS D’INFORMACIÓ:


178

www.editorialmedica.com www.sanacionysalud.com/medicina_alternativa.htm www.enbuenasmanos.com/articulos http://ideasana.fundacioneroski http://healthlibrary.epnet.com www.estirate.com/masaje www.esencialia.com Llocs d’informació molt àmplia sobre conceptes relacionats amb el recurs; aspectes relacionals amb els estats d’ànim i d’ajut en determinades situacions; aprendre exercicis i posicions de massatge; lectures recomanades; marc teòric del recurs; enllaços.

Relació de documents escrits sobre el recurs; ampliació i aprofundiment de la temàtica al mateix temps que es pot utilitzar per tenir una visió global sobre el recurs; aproximació a la tècnica i relació amb l’afrontament de l’estrès. - Artigas, J.: Manual práctico de masaje. Ed. Cedel, Barcelona 1998 - Ballesteros, S.: El esquema corporal. Ed. TEA SA, Barcelona, 2001 - Davis, F.: La comunicación no verbal. Ed. Alianza, Madrid 1995 - Equipo revista integral. Masaje para la salud. Integral, Barcelona, 2002 - Escrig, J.: Técnica y nuevas técnicas de masaje. Ed. Arimany, Barcelona 2003 - Fritz, S.: Fundamentos del masaje terapèutico. - Hansmann, B.: Las dificultades de sentir placer. Revista de medicinas complementarias. Medicina Holística n. 45

Material de suport:

Lectura i reflexió dels articles: “Trabajando con la energia vital” Jacqueline Young, Ediciones Obelisco, Buenos Aires, Argentina, 1999 Apunts: Presenta una visió d’exercicis que es poden practicar a nivell individual i per un mateix en

qualsevol situació de la vida quotidiana. Aproximació a les anomenades tècniques orientals de relaxació a partir d’exercicis manuals. Incorpora diferents tècniques de relaxació davant d’estat d’estrès, les unifica i proposa un

seguit d’exercicis vivencials per a la persona. Tot i que no és exclusiu de massatge terapèutic si que dóna una molt bona visió de la

importància que té el fet d’incorporar recursos i estratègies a la vida quotidiana per afrontar de manera positiva les situacions d’estrès.


179

1.10.7. Teràpies complementàries

Teràpies complementàries Aromateràpia – Hidroteràpia - Fitoteràpia

Tècniques efectives per ordenar les tensions de la vida quotidiana i aconseguir un bon funcionament del nostre organisme, ajuden a mantenir el nivell de salut i els estils de vida saludables.


Les teràpies complementàries parteixen d’un enfocament holístic de la malaltia, del trastorn i les dificultats que la persona manifesta i el seu possible tractament. Totes les teràpies complementàries es basen en els principis de prevenció i en l’enfortiment dels mecanismes d’autodefensa de l’organisme. Molts d’aquests recursos parteixen de la importància que tenen els elements de sol, aire, terra i aigua en la revitalització del nostre organisme.

L’aromateràpia parteix de coneixements de medicina alternativa que utilitza alguns olis essencials com a mètode per promoure i prevenir la salut en els processos de caràcter físic i psíquics. Els olis essencials utilitzats provenen del món vegetal amb una composició química molt variada i complexa però presenten un alt valor terapèutic. Els efectes s’aconsegueixen per la inhalació, gàrgares o l’aplicació directa al cos de la persona (massatge).

En la utilització de l’aigua com a font de benestar i relaxació cal tenir en compte sempre el tipus d’aigua que s’utilitza, les estacions termals, les aigües mineromedicinals o bé l’aigua com a propietat relaxant. Els centres anomenats SPA es centren en els canvis de temperatura i en l’acció de l’aigua a pressió sobre el cos a partir de propostes de circuits combinats. Els banys d’aigua comporten propietats de micromassatge sedant i una millora de l’aparell muscular. Tonificació del cos

La fitoteràpia és la pràctica terapèutica que utilitza les plantes medicinals per prevenir o guarir un petit trastorn, malaltia, problema que la persona pateix. Cada planta conté uns principis actius que actuen sobre un determinat aspecte. Així aquests principis actius i els seus preparats determinen la millora en unes circumstàncies concretes que la persona presenta. Hi ha un seguit de plantes medicinals capaces de millorar diferents estats d’estrès i l’ansietat manifesta aportant relaxació i equilibri al sistema nerviós. Efectes relacionats amb l’estrès:

- Millora considerable de la circulació. - Aporta millores en les situacions de mal d’esquena - Adequades per estats d’ànims decaiguts - Augmenta la sensació de benestar en situacions de cansament generalitzat

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES Els beneficis de l’aplicació de les teràpies complementàries augmenten a partir de la pràctica


180

combinada amb altres recursos i de manera continuada. Es recomanen tècniques que augmentin el benefici en la prevenció de l’estrès tant en l’aplicació per

una mateixa persona com amb guiatge. Es pot aplicar a professorat de qualsevol etapa educativa. Individualment o en situació de parella,

petit grup. El moment adient per aplicar-les és del tot essencial. També és possible l’ús en infants i joves tot i que cal orientar molt el procés de coneixement i ús del

recurs. Cal consulta a experts. Es fa necessari partir d’una formació inicial en aquesta tècnica. L’aprenentatge es pot portar a terme

en equips de formació. Necessitat d’aprofundir la tècnica a partir de bibliografia adequada.

EXEMPLIFICACIÓ

Pràctica de Fitoteràpia 4. Procés de preparació de les plantes. - Maceració: es deixen les plantes en aigua, oli o vinagre durant unes 12h a 15 dies en funció

de la planta. - Infusió: la planta es cobreix d’aigua calenta o tèbia i es deixa reposar - Decocció: Es deixen les plantes en aigua freda i després es posen a bullir.

5. Propostes de plantes medicinals Avena sativa (avena): s’utilitza la palla i els grans de la

planta. Aporta moltes vitamines B, minerals i oligoelements. Molt útil en estats molt decaiguts, esgotament físic i mental, nerviosisme, insomni.

- Crataegus monogyna (espino blanco): efectes sedants del sistema nerviós. Molt útil davant situacions de nerviosisme, angúnia, insomni.

- Tilia cordata i Platyphyllos (Til·la): s’utilitza la flor del til·ler davant situacions d’inquietud, ansietat, nerviosisme i insomni. Els efectes són a mitjà termini. Indicada també davant el mal de cap.

- Valeriana officinalis (Valeriana): s’utilitza l’arrel. Produeix efectes de relaxació del sistema nerviós i disminueix l’ansietat.

6. Utilització de preparats tipus càpsules. Cal esmentar la necessitat de llegir de manera prèvia i,

consultar si s’escau, la seva utilització.

Pràctica d’hidroteràpia: 1. Fregues i rentats que estimulen l’organisme, la circulació i la respiració. 2. Aplicació de compreses, embenatges i cataplasmes. Si són freds relaxen el sistema nerviós, si

són calents milloren els dolors. 3. Banys aplicats en diferent pressió sobre algunes parts del cos. Ajuden a la millora general d

ela sensació del benestar físic i mental. 4. Vapor i calor. Utilització de banys tipus sauna. Millora del benestar general de la persona.

Pràctica d’aromateràpia: 1. Aplicació d’oli relaxant en el bany d’aigua tèbia durant uns 15 minuts. Inhalació de l’oli

essencial i penetració al cos per la pell. 2. Aplicació en la utilització del recurs de massatge a partir d’olis essencials que faciliten

l’activació del benestar general del cos i la ment. 3. Inhalació d’olors, encens... en el moment de la pràctica de recursos com la meditació.

APLICACIONS

• Es poden utilitzar de manera freqüent tot i que si els símptomes milloren calen períodes de descans de la seva aplicació.

• En la utilització dels olis, tant en la seva vessant d’inhalació com d’aplicació al cos, cal anar en precaució i comprovar que la persona no presenta una sensibilitat que


181

compota efectes contraris als desitjats. • En la utilització de l’aromateràpia cal utilitzar alguna peça de roba per tapar el lloc

d’aplicació, així aconseguim l’augment de la seva absorció. • En centres especialitzats d’aigua es proposen circuits d’unes dues hores de duració

amb diferents corrents, temperatures i pressions de l’aigua sobre el cos. • És important la conservació adequada de les plantes medicinals, mantenir-les lluny de

la llum, de la humitat i de l’escalfor. • Es recomana la utilització de tractaments depuratius de l’organisme de manera

paral·lela a la utilització de les plantes. S’afavoreix, així, l’eliminació de residus metabòlics generats durant l’estrès.

• La millora en els estats d’estrès parteix de l’aplicació de la tècnica de manera progressiva. És necessari experimentar a partir de la utilització d’algun tipus d’olis terapèutics i la possibilitat d’ús de productes d’aromateràpia durant la sessió.


• Es pot practicar a partir de parelles i, també, un mateix. • Els efectes que comporten a l’organisme provoquen un seguit de respostes sobre el

nostre organisme que poden ser aprofitades amb finalitats preventives i terapèutiques.

OBSERVACIONS: Cal esmentar que a més dels efectes descrits en simptomatologia d’estrès, les plantes presenten altres efectes. Es recomana un estudi previ a la seva utilització. (s’utilitza el nom científic per evitar confusions comercials). Cal consultar en els casos d’alteracions de la pressió arterial. No aplicar fred si el cos està fred. Al finalitzar amb aigua freda cal assecar- se completament i abrigar se. Mai s’han d’aplicar abans o després dels àpats. Si s’observen alteracions de l’organisme (mareig, palpitació, intens fred) després de la utilització d’aquests recursos, cal deixar d’utilitzar lo. FONTS D’INFORMACIÓ:

www.fitoterapia.net www.naturamedic.com www.botanical-online.com/medicinals www.farmaceuticonline.com www.mantra.com.ar/frame-aroma.html www.flissbis.com/aroma/aromaterapia.html www.saludparati.com/aromaterapia.html Llocs d’informació molt àmplia sobre conceptes relacionats amb els recursos; aspectes relacionals amb els estats d’ànim i d’ajut en determinades situacions; aprendre exercicis i pràctiques; lectures recomanades; marc teòric del recurs; enllaços.



182

- Claire, t.: Masajes terapeuticos. Ed, Pirámide, 1997 - Huey,L. Y Foster,R.: Manual completo de ejercicios hidrodinámicos. Ed. Paidotribo, Barcelona,

2003 - Jardí Pinyol, C.: Movernos en el agua. Ed. Paidotribo, Barcelona, 2000 - Muñoz López, F.: Plantas medicinales y aromáticas. Ed. Mundi-Prensa. Madrid, 1997 - Vanaclotxa, B et al.: Fitoterapia. Vademecum de prescripción. Asociación española de médicos

naturistas. Ed. C. Bilbao, 1992

Material de suport:

Uriarte, Xavier, Remeis casolans dels Països Catalans, Icària, Barcelona, 2006

Apunts: Llibre molt útil pel que fa al coneixement de teràpies complementàries a l’abast de qualsevol

persona que vulgui gaudir de remeis saludables.

Recursos en la prevenció de l'estrès. - xtec.cat · Recursos en la prevenció de l'estrès docent...

Documents

Transcript of Recursos en la prevenció de l'estrès. - xtec.cat · Recursos en la prevenció de l'estrès docent...