El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva (composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta) com l’arbòria (formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva (composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta) com l’arbòria (formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva (composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta) com l’arbòria (formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva (composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta) com l’arbòria (formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva (composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta) com l’arbòria (formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva (composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta) com l’arbòria (formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva (composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta) com l’arbòria (formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva (composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta) com l’arbòria (formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva (composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta) com l’arbòria (formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.

El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant com pel relleu, pels tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de l’home.

Com a característiques generals, podem observar que la vegetació natural, tant l’arbustiva (composta per arbustos o espècies vegetals de soca prima i alta) com l’arbòria (formada per arbres o espècies vegetals amb troncs alts i desenvolupats), està formada per espècies de fulla perenne, és a dir, que mantenen fulles durant tot l’any, per a adaptar-se a les condicions climàtiques.

Les dues formacions vegetals predominants a les diverses comarques són el bosc de tipus mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està format per pins, distints segons l’altura i el sòl en què apareixen, i per la carrasca i la surera.

La garriga ocupa més extensió que no el bosc. Abunda, sobretot, a les serres costaneres, a les zones baixes i rocoses, i a les comarques del sud, més càlides i seques. Les espècies principals d’aquesta formació vegetal són els arbustos llenyosos, de fulles dures i aromàtiques, com ara el romaní, el llentiscle, el bruc, la xara, les argelagues, el coscoll, el margalló i l’ullastre.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i també per l’acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies.

1 Vegetació natural: la que creix sense la intervenció de l’home.