Recursos tecnològics en unitats d'Informació

244
UNIVERSITAT DE BARCELONA Facultat de Biblioteconomia i Documentació Curs 2005-06 Recursos tecnològics en unitats d’informació Professor: Jordi Ardanuy Introducció

Transcript of Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Page 1: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de Biblioteconomia i DocumentacióCurs 2005-06

Recursos tecnològics en unitats d’informació

Professor: Jordi Ardanuy

Introducció

Page 2: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Edifici on s’emmagatzema l’Earth Simulator, un dels superordinadors més grans del món

ORDINADORS MULTIUSUARI

Page 3: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

ORDINADORS MULTIUSUARI

“Mare Nostrum” Situat al Centre Nacional de Supercomputació a Barcelona. Fou el quart ordinador en la llista dels T500

Estructura del Blue Gene/L, que pertany al Departament d’Energia (DOE) dels EUA.

Page 4: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Exhibició del supercomputador Mare Nostrum

Page 5: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Mainframes ideats per l'empresa Fujitsu

ORDINADORS MULTIUSUARI

Miniordinador antic

Servidor de gamma mitjana d’IBM

Arquitectura d’un mainframe

Page 6: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

El MITS Altair 8800. Creat el 1975 fou el primer microordinador fabricat en sèrie. També fou el primer a portar software de Microsoft.

El primer microordinador de Apple

Microordinadors

Page 7: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

El primer PC de IBM i un actual

El primer ordinador portàtil (l’Osborne I, de 1981) i un actual

Ordinadors personals

Page 9: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Mini PCs

Page 10: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Nom Abreviatura Igual a Equivalència Unitats (bytes)

Byte B 8 bits 1 1

Kilobyte KB 1.024 bytes 210 1.024

Megabyte MB 1.024 KB 220 1.048.576

Gigabyte GB 1.024 MB 230 1.073.741.824

Terabyte TB 1.024 GB 240 1.099.511.627.776

Petabyte PB 1.024 TB 250 1.125.899.906.842.620

Exabyte EB 1.024 PB 260 1.152.921.504.606.850.000

Escala d’unitats de mesura per designar conjunts de bits

Page 11: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

CODI ASCII

Page 12: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Representació vectorial

Representació per mapa de bits

Page 13: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Pixelització

Page 14: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Profunditat de color (nombre de colors

per bit)

Nombre màximde colors Noms alternatiu

1 bit 2 colors(blanc i negre) Monocrom

4 bits 16 colors o gammes de gris Pantalla de windows

8 bits 256 tons de gris o 256 colors

Escala de grisos o color indexat

15 bits 32.768 colors 32 K

16 bits 65.536 colors 64 K (High Color)Color d’alta densitat

24 bits 16.777.216 colors(3 canals de color)

16M (True Color) RGB (Vermell, verd, blau)

32 bits16.777.216 colors reals

(4 canals de color)4.294.967.296 codis de colors

(Color CYMK)(cian, groc,

magenta, negre)

Profunditat de color

Page 15: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

24 bits

8 bits

4 bits 1 bit

Efecte de la profunditat de color

Page 16: Recursos tecnològics en unitats d'Informació
Page 17: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Gràfic so analògic

Gràfic so digital

Page 18: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de Biblioteconomia i Documentació

Recursos tecnològics en unitats d’informació

Professor: Jordi Ardanuy

Maquinari

Page 19: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Exemple de placa base

Page 20: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Targetes d’expansió, ranures i memòria

Page 21: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Ports més comuns• USB: 400 Mb/s

• FireWire (IEEE 1394/1394b): 3.200 Mb/s

• Paral·lels (obsolets)

• PS2, joystick, teclat (obsolets o quasi; sèrie )

• Sèrie (RS232)

• PC Card

• Àudio

• SVGA

• Sense fils: IrDa (115,2 Kb/s), Bluethoth (720 Kb/s), Wi-Fi (11, 54,108 Mb/s, ...).

Page 22: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Port Firewire

Port USB

Page 23: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Perifèrics d’entrada principals

• Teclat

• Ratolí

• Escàner

• Camèra fotogràfica

• Càmera de vídeo

• Lector de codi de barres

Page 24: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Teclat:

• Tecnologia: membrana o mecànics

• Ergonomia, sense cables , numèrics, per a discapacitats,

etc.

• Disposició tecles.

• Teclat dels portàtils.

• Conector (USB, etc)

Page 25: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Ratolí:

Tecnologia: bola /òptic (externs)Port: PS2 /USB

Interns:

Boles (trackballs): S’arrossega una bolaBotons (trackpoint): Es mou el dit sobre un botó de goma.Tàctils (trackpad): S’arrossega el dit per una pantalla tàctil.

Page 26: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Escàner: • Resolució

• Colors

• Rang dinàmic o fidelitat del color

• Mida del document

• Programari

• Tipus de connexió

• Velocitat

• Sistema d’alimentació

• Tipus de suports a escanejar

•Tipus d’escàner

Page 27: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Tipus d’escàners:

• De sobretaula

• De tambor

• De diapositives

• De microfilms i pel·lícules en bobina

• De trajectòria

Page 28: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Escàner: • Resolució

• Colors

• Rang dinàmic o fidelitat del color

• Mida del document

• Programari

• Tipus de connexió

• Velocitat

• Sistema d’alimentació

• Tipus de suports a escanejar

•Tipus d’escàner

Page 29: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Càmeres fotogràfiques • Resolució

• Sistema d’emmagatzematge

• Format

• Tipus de zoom (òptic i digital)

• Batèries

• Software

• Connector

• Enregistrament de vídeo

• Visors

Page 30: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Mida aproximada

Mida imatge digital

(en megapíxels)10 x 15 1.20

13 x 18 1.60

15 x 20 2.20

20 x 25 3.90

25 x 38 4.90

30 x 40 10.60

Resolucions recomanades per Kodak

Page 31: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Càmeres de vídeo

• Resolució (sensor d’imatge)

• Sistema d’emmagatzematge

• Format

• Zoom

• Batèries

• Software

• Connector

• Enregistrament de fotos

Page 32: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Perifèrics de sortida

• Monitors

• Impressores

Page 33: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Tipus de monitors

• LCD - TFT

• CRT

• PDP

• Diodes emissors orgànics de llum

Page 34: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Monitors TFT(Thin Film Transistor) Tecnologia de LCD (Liquid Crystal Display)

Page 35: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Monitors CRT (Tub de raigs catòdics)

Page 36: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Monitors CRT

Page 37: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Monitors CRT

Page 38: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Monitors Plasma

Page 39: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Monitors: aspectes

• Mida

• Quantitat de colors

• Luminància o brillantor

• Contrast

Page 40: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Monitors: aspectes TFT

• Resolució

• Distància entre píxels

• Angle de visió

• Temps de resposta

• Connexió externa

Page 41: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Monitors: Aspectes CRT

• Freqüència de refresc

• Distància entre píxels

• No entrellaçat

• Baixa radiació (Certificat TC099)

Page 42: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Comparació monitorsCRT Plasma TFT

Visió Versàtil Molt bona en sales il·luminades

Molt bona en sales fosques

Duració mitjana Més de 50.000 hores Unes 30.000 hores Unes 50,000 hores

Consum mitjà 200 wats 250 wats 150 wats

Profunditat (equip 30-32 polsades)

55 cm Uns 11 cm Uns 11 cm

Parpelleig Sí No No

Contrast 250:1 (o més) 700:1 a 5000:1 350:1 a 700:1

Lluminositat Fins a 200 cd/m2 600 a 1000 cd/m2 200 a 450 cd/m2

Mida punts Fins 0.20 mm. Fins 0,35 mm.Normalment molt més.

Fins a 0,26 mm.

Retardament d’imatge (rastre)

No No Sí (poc important per sota de 30 polsades)

Page 43: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Impressores: aspectes

• Resolució

• Velocitat d’impressió

• Cost d'impressora i de tinta

• Suports que admet

• Colors

• Tecnologia PictBridge

• Multifunció

Page 44: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Tipus d’impressores• Matricials o d’impacte

• Injecció (xorro de tinta)

• Làser

• Sublimació

• Plotter

Impressora matricial

Page 45: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Esquema Impressora làser

Page 46: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Perifèrics d’entrada i sortida

• Equipaments multifunció

• Targetes de so

• Perifèrics de connexió a xarxa

Page 47: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

• Necessitat fax

• Tecnologia d’impressió

• Qualitat de l’escàner

• La memòria (buffer).

• Independència de l’ordinador

• Possibilitat de treballar en xarxa.

• La velocitat dels perifèrics integrats

• Connectivitat

Equips multifunció

Page 48: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Targeta de so

•Sistema de connexió

•Tecnologia de sintetitzador

•Quantitat d’instruments

•Memòria

•Tipus de connectors de entrada/sortida

•Tecnologia 3D, Sourround, etc

Page 49: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Perifèrics de connexió a xarxes

• Mòdem

Intern (Port RJ11)

Extern: connexió

• Targeta de xarxa

LAN Ethernet 10/100/1000 (Port RJ45 / RJ21

Page 50: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Cable i connectors RJ11

Page 51: Recursos tecnològics en unitats d'Informació
Page 52: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Targeta Ethernet

Page 53: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Router (hub) Ethernet

Page 54: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Xarxa a partir d’un concentrador (Hub)

Page 55: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de Biblioteconomia i Documentació

Recursos tecnològics en unitats d’informació

Professor: Jordi Ardanuy

Memòries auxiliars

Page 56: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Parts d’un dispositiu d’emmagatzematge

• Aparell lector (reproductor)/enregistrador (gravador)

• Suport

• Programa controlador (driver)

Page 57: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Aspectes a considerar

• Temps mitjà d’accés

• Velocitat de transferència

• Capacitat

• Mètode d’accés a les dades

• Forma de connexió amb el sistema central

• Portabilitat i estandarització

• Vulnerabilitat

• Cost per unitat d’informació emmagatzemada

• Reutilització

Page 58: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Unitats analògiques

• Microformes

Microfitxes

Microfilms

• Targetes perforades

Page 59: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Lector de microfitxes

Page 60: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Scànner de microfilms

Page 61: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Impressora de microformes

Page 62: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Targeta perforada

Page 63: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Targeta perforada

Page 64: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Unitats digitals

• Suports magnètics

Cintes

Discs

• Suports òptics

CDs

DVDs

• Memòries electròniques i altres

Page 65: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Suports magnètics

Característiques genèriques:

• És la tecnologia més consolidada

• Alta capacitat d’emmagatzematge

• Relació qualitat /preu és bona.

• Més alta fiabilitat (seguretat de les dades)

• La portabilitat és variable.

• Sensibilitat als camps magnètics

Page 66: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Cintes: Característiques principals

• Accés seqüencial

• Dispositiu de lectura/escriptura

• Reutilitzable

• Portabilitat

• S’utilitzen per a de seguretat o informació històrica

• Gran capacitat d’emmagatzematge a un cost reduït

• Moderada vulnerabilitat

• Cost elevat de l’aparell lector/enregistrador

• Hi ha unitats externes o internes

Page 67: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

LTO (Linear Tape Open)

• Màxima capacitat del mercat: 400 GB, el doble

comprimits

• 8 mm d’amplada

•Velocitat de transferència de 15 a 80 MB/s

• Una cinta de 400 GB pot costar de 40 € a 100 €

Page 68: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

LTO: exemple

Velocitat de la cinta, lectura/escriptura 5,33 m/sVelocitat de la cinta, rebobinada: 8 m/sVelocitat de la cinta, cerca lineal: 8 m/sTemps mitjà de rebobinat: 60 sTemps màxim de rebobinat: 80 sTemps mitjà d’accés (des de el principi de la cinta): 49 sCarregar des del principi de la cinta (registre prèvia): 15 sDescarregar des de principi de la cinta: 15 s

PV110T 400GB LTO3-LC extern. SCSI. 4300 €Cintes:100 €Pes: 6,5 kg. Duració: 30 anysPassades: 1.000.000Reutilització: 60 cops

Page 69: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

LTO Tape

Page 70: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

• Capacitat fins a uns 200 GB, el doble si es comprimeix.• 8mm d’amplada• Velocitat de transferència de 5 a 15 MB/s• Una cinta de 40 GB pot costar uns 25 €.

DLT (Digital Linear Tape)

Page 71: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

DLT PowerVault 110T SDLTextern. SCSI. 2.700 €Cintes:40 €

DLT V4 160 GB de capacitat nativa y 10 MB/s de velocitat de transferència nativa.

Page 72: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

DAT (Digital Audio Tape)

• Són les més usades en servidors mitjans

• Capacitat entre 2 i 40 GB, el doble amb compressió.

• Normalment de 4mm d’amplada

• Menor velocitat de transferència que les DLT

• Més econòmiques que les DLT (una cinta de 20 GB pot

costar de 4 a 10 €.) i el lector al voltant dels 1000 €

• Utilitzada també per a enregistrament de so i reproducció.

Page 73: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

DAT

Compaq/HP

Carregador extern de 8 cintes DAT de 20 GB

Page 74: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Biblioteca de cintes

Page 75: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Discs magnètics Característiques principals

• Accés directe

• Dispositiu de lectura/escriptura

• Alguns són portables i altres no

• Capacita d’emmagatzematge variable

• Hi ha unitats externes o internes

Page 76: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Disc durCaracterístiques principals

• Gran capacitat d’emmagatzematge mesurada en GB.

• Temps d’accés molt reduït (de 7 a 9 mil·lisegons o

menys de 4 ms com les SCASI a 15.000 rpm).

• Velocitat de transferència molt alta.

• Gran rapidesa en l’accés i enregistrament de dades

en comparació a les unitats òptiques

Page 77: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Tipus de disc dur

• Interns, fixos a la capsa de l’ordinador

• Externs: Que es connecten al port USB o FireWire

Page 78: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Disc dur no extraïble

Page 79: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Disc dur extraïble

Page 80: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Paràmetres del disc dur

• Velocitat de rotació. Número de revolucions per minut (rpm). Normalment 7.200 rpm.

• Temps mig de cerca (average seek time). Temps que tarda el braç en buscar un determinat sector i col·locar-hi el capçal. Es mesura en ms.

• Velocitat de transferència (vt). velocitat amb què es transfereixen dades del disc a la memòria.

• Memòria cau: Memòria intermèdia de transferència

• Connexió: Controladora

Page 81: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Controladores HD interns

• EIDE (Enhanced Integrated Drive Electronics):

Ultra DMA/ATA-133, (PATA, paral·lel ATA) 133 MB/s.

SATA (serial ATA)150 MB/s /300 MB/s.

• SCSI (Small Computer System Interface): 320/640 MB/s.

Page 82: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Disc durs externs

• Connexió USB o Firewire.

• El disc tancat dins d’una capsa metàl·lica.

• Són més lents que els discos durs interns

• Capacitats similars (300 GB).

• La velocitat de rotació al voltant de les 7200 rpm

• Velocitat de transferència al voltant de 50 MBps.

Page 83: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Exemple de comparativa de discos durs de capacitat semblant

INTERFICIE IDE SCASI HD Extern

Marca i model HITACHI DESKSTAR 7K80

80GB ATA133

FUJITSU Enterprise

MAT3073NP 73.5 GB

Porsche Design 80 Gb FireWire

Velocitat de rotació(rpm)

7.200 10.000 7.200

Temps mig de cerca (ms)

8,8 4.5 Menys de 10

Velocitat de transferència (MB/s)

133 320 40

Preu € 44,28 € 226,20 158,00

Page 84: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Interior de HPSSHigh Performance Storage System

Page 85: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Disquet

Page 86: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Conceptes sobre discs

• Pista: circumferències concèntriques del disc

• Cilindre: conjunt de pistes alineades dels diferents plats

• Sector: cadascuna de les subdivisions de les pistes amb

què venen els discs formatats de fàbrica.

• Clúster: conjunt de sectors contigus d’una mateixa pista.

• Partició: Espai del disc dur reservat per a utilitzar-se amb

un sistema operatiu.

• Fragmentació: Disposició dispersa del arxius en el disc

Page 87: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Sectors i pistes

Page 88: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Suports òptics

Característiques genèriques:

• Fiabilitat de les dades: gran seguretat pel que fa a la qualitat i integritat de les dades un cop gravades (quasi no hi ha errors).• Perdurabilitat del suport: esperança de vida força llarga (no són sensibles als camps magnètics). • Capacitat d’emmagatzematge variable• Portabilitat excel·lent.•Lentitud de lectura/escriptura, sobretot d’escriptura. • El temps d’accés molt elevat Necessiten un aparell lector/gravador específic, a diferència del que passa amb disc dur. • Nivell d’estandardització en desenvolupament

Page 89: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

CDs/DVDs

Cal diferenciar entre:

• Suports

• Lector/gravadors

Page 90: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Suports CD

• CD-ROM

• CD-R

• CR-RW

Page 91: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

CD-ROM

• Es realitzen per procés d’estampació.

• L’esperança de vida es calcula entre 30 anys i 80 o

100 anys.

• Capacitat d’emmagatzematge: al voltant dels 650-

800 MB

Utilitzats per a:

Productes multimèdia (imatges i so). Grans bases de dades bibliogràfiques i catàlegs col·lectius com REBIUN. (En desús per Internet) Programes i drivers de perifèrics.

Page 92: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

CD-ROM Formats més habituals:

• CD-A (o CD-Àudio). • CD de dades (CD-ROM)• CD extra (Audio i dades)• CD+G (CD+Graphics) per a Karaoke• Photo-CD, • Video CD (VCD) • Super Viceo CD (SVCD). • El CD-TEXT (Àudio i text)• CD-I (CD Interactiu)• Jocs de consola Play Station et al.

Page 93: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

CD-R/CD-RW

Característiques comunes

• Quantitat màxima d’errors, especialment a la velocitat

màxima de enregistrament.

•Indicació de la velocitat màxima d’enregistrament, que no

és la mateixa a la qual pot gravar l’aparell gravador.

• Enregistrament per canvi d’estat del CD i no per

estampació.

• Duració molt menor que la d’un CD-ROM

Page 94: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

CD-R (Recordable) o CD-WORM (Write Once Read Many)

• Suport verge que es pot gravar una sola vegada. • Sistema d’enregistrament basat en una modificació d’un colorant orgànic col·locat en la superfície del disc que canvia les propietats de reflexió. • Capacitat de 650, 700 o 800 MB.• Velocitat d’enregistrament: fins a 54x.• Es necessari escollir en quin format volem gravar. Els més habituals són CD-A (per a crear compact discs), CD-ROM o CD de dades i Video-CD

Page 95: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

CD-RW (Rewritable)

• Suport verge que es pot gravar més d’una vegada.• També conegut com CD-E utilitza la tecnologia anomenada de “canvi de fase”, basada en l’alternança de estats (amorf/cristal·lí) del material que forma la capa gravable del disc.• Velocitat d’enregistrament: fins a 32x.• Pot donar problemes de compatibilitat entre aparells.• Es necessari escollir en quin format volem gravar. Els més habituals són CD-A (per a crear compact discs), CD-ROM o CD de dades i Video-CD

Page 96: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Dispositius de lectura-escriptura (I)Lector:

• Dispositiu de només lectura, no permet gravar, encara que utilitzem un suport que permeti l’enregistrament.• No tots els lectors poden llegir absolutament tots els formats, (antics o bé incompatibles)• Temps d’accés lent, habitual: entre 150 i 200ms • Velocitat de transferència de dades: s’expressa en relació a la velocitat dels primers CD-ROM (150 KB/s) i podem trobar-nos amb velocitats 4x, 8x, 32x, 52x, on la x és igual a 150 KB/s. Pot estar al voltant de 48-54x.• Connexió interna EIDE/SCASI o externa USB/SCASI

Page 97: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Dispositius de lectura-escriptura (II)Lector/gravador:

• Permet llegir altres suports òptics com ara el CD-ROM però no DVD.• Diferents velocitats de lectura, d’enregistrament i de reenregistrament i s’expressen habitualment, però no sempre, en aquest ordre enregistrament/ reenregistrament/lectura (així: 24x/10x/40x). La velocitat més lenta és la de reenregistrament i la més ràpida la de lectura. Hi ha aparells en el mercat amb prestacions 54x/32x/54x.• Temps d’accés: 120 ms. • Connexió interna EIDE/SCASI o externa USB/SCASI

Page 98: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

DVD

• DVDs (Digital Versatile Disk abans coneguts com a Digital

Video Disk)

• Gran capacitat d’emmagatzematge del suport (fins a 17

GB) comparat amb els 800 MB màxims del CD.

• Major densitat deguda a una millora en la tecnologia làser,

• El diàmetre dels discs DVD és el mateix que el dels CD-

ROM 120mm/80 mm.

• La velocitat es dóna en múltiples de 1.350 KB/s

Page 99: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

CaresCapes

1 2

1 cara DVD-5(4,7 GB)

DVD-9(8,5 GB)

2 cares DVD-10(9,4 GB)

DVD-18(17 GB)

Formats físics dels suports DVD

Page 100: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

DVD-ROM • Es realitzen per procés d’estampació.

• L’esperança de vida es calcula entre 30 anys i 80 o 100 anys.• Capacitat d’emmagatzematge: al voltant fins a 17 GB.

Usos habituals

• DVD-A • El DVD-ROM (de dades) • El DVD-Video s'està usant principalment per a la distribució comercial de vídeos seguint l’estàndard MPEG-2, que permet imatges de gran qualitat, inclusió fins a 8 bandes sonores i capacitat per 130 aproximadament.

Page 101: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

1: EUA, Canadà i territoris d’ultramar dels EUA 2: Japó, Europa, Sudàfrica i el proper orient (inclòs Egipte)3: Sud-est i Est d'Àsia (inclòs Hong Kong)4: Austràlia, Nova Zelanda, Illes del Pacífic, Amèrica Central i Carib i Amèrica del Sud. 5: Europa de l’Est, tota l’antiga Unió Soviètica, subcontinent Indi, Àfrica, Corea del Nord i Mongòlia6: La Xina7: Reservat 8: Llocs internacionals especials (avions, creuers en vaixell, etc.)

Vídeo-regions de DVD

Page 102: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Digital Versatile Disc Regions

Page 103: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

• Enregistrables només una vegada.

• Dos formats rivals: els DVD+R i els DVD-R

• D’una capa 4,7 GB o o de dues 8’5 GB (duals o DL) que

permeten emmagatzemar fins a 8.5 G.

• Els lectors que poden llegir tots dos formats (cada vegada

més) porten incorporada la llegenda DVD±R (amb DL si és

el cas)

DVD R (Recordable)

Page 104: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

DVD RW (Rewritable)

• Dos formats rivals: els DVD+RW i els DVD-RW

• El màxim que poden gravar són 4,7 GB (DVD-5 o una

capa).

Page 105: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Tipus de lector i reproductors• Reproductors domèstics de DVD, connectats directament al televisor• Reproductors/gravadors domèstics de DVD, connectats també al televisor. Volen substituir els aparells de vídeo tradicionals. • Unitats lectores de DVD que no permeten gravar. Van incorporades als PC multimèdia actuals. • Unitats lectores de DVD i gravadores de CD. S’anomenen combos. • Unitats lectores/gravadores de DVD. També incorporades als PC multimèdia actuals i als denominats mini PC.

Page 106: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

• No tots els lectors poden llegir tots els formats físics de CD / DVD. Cal assegurar els formats de CD/DVD que interessa llegir.

Lectors antics de DVD no llegeixen alguns CD+RW i o CD-RW. Lectors moderns poden no suportar formats físics obsolets com el CD-I.

• Problemes amb els formats de vídeo com Dvix, Xvid. Per a que es pugui llegir es necessita que incorpori software anomenat de forma genèrica codec. En reproductors de PC es soluciona incorporant-lo, però no en els reproductors de saló que cal que estiguin inclosos de fàbrica.

Compatibilitat

Page 107: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Quadre de velocitats de DVD

CD Rom CD R CD RW DVD Rom

DVD -R DVD +R DVD -RW

DVD +RW

DVD -R DL

DVD RW DL

Velocitat lectura 48x 48x 48x 16x 16x 16x 16x 16x 16x 16x

Velocitat escriptura 48x 32x 16x 6x 8x 6x 8x 4x

Page 108: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Noves propostes de DVD

• Blu-ray Disc Proposta des de 25 GB(1 capa, 1 cara) fins

a 50 GB (1 cara, 2 capes).

• HD-DVD[((High Definition)]. Proposta de 15 GB (1 capa,

1 cara) , 30 GB (1 cara, 2 capes) i 45 GB (1 cara, 3 capes).

Successor oficial del DVD – R. Suport escollit per els

principals estudis Paramount Pictures, Universal Studios I

Warner Bros.

Page 109: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Memòries electròniques

• Xips de memòria permanent (memòries flaix)

• Sense cap component mecànic totalment electròniques.

• S’usen per a: targes d’expansió de mòdems i portàtils, en placa base (Flash-BIOS) bandes magnètiques (targetes telefòniques, targetes moneder bancàries. PDAs càmeres fotogràfiques digitals reproductors de MP3 memòries portables USB

Page 110: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Llapis de memòria

• Pen drives, memòries USB.

• Capacitat que va des dels 128 MB (uns 20 €) fins als 5 GB (uns 300 €).

• Velocitat de transferència en lectura de 6 i a 20 MB/s i el d’escriptura en la de 3 a 15 aproximadament.

• Temps d’accés es menor de 2 ms.

Page 111: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de Biblioteconomia i Documentació

Recursos tecnològics en unitats d’informació

Professor: Jordi Ardanuy

Programari

Page 112: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Programa Conjunt ordenat d’instruccions per tal de realitzar

una tasca. ENTRADA

(INPUT)SORTIDA(OUTPUT)

INSTRUCCIONS(PROCESSAMENT

)

Termes bàsics relacionats amb programes:

• Paràmetres: dades que es necessiten d’entrada• Variables: espais de memòria on es guarden dades de forma temporal. Hi ha variables de diversos tipus.• Instruccions: operacions que cal fer amb les dades• Algorisme: Conjunt ordenat d'instruccions per a resoldre un problema.

Page 113: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Càlcul_descompte (entrada: preu,descompte: números; sortida: preu_final: número;entrada/sortida: nom: paraula;)variables calcul_parcial: númerofi variablesllegir “preu ?” preullegir “descompte ?”descomptellegir “com et dius ?”nomcalcul_parcial:=preu / 100 * descomptepreu_final:=preu - calcul_parcialmostrar “Hola “;nommostrar “ el preu final és de: ” ;preu_finalFi càlcul_Descompte

Execució

preu? 200descompte? 10com et dius? JoanaHola JoanaEl preu final és de: 180

Exemple de programa

Page 114: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Tipologia de programari

• Programari bàsic o de sistema

• Programari d’aplicacions

El sistema operatiu –i els altres programes de sistema– (nivell 2) està condicionat pel maquinari (nivell 1) i, a l’hora, condiciona les aplicacions (nivell 3) que es poden executar.

APLICACIONS

SISTEMAOPERATIU

MAQUINARI

Nivell 3

Nivell 2

Nivell 1

Page 115: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Llenguatges de programació• Llenguatge de baix nivell (o màquina)

• Llenguatge de nivell mig (Assemblador)

• Llenguatges d’alt nivell.

Segons l’estil de programació, es poden classificar en:• Llenguatges imperatius: el problema es divideix en tasques que es resolen una després de l’altra (p. ex.: C). • Llenguatges declaratius: no tenen un procés determinat per resoldre una tasca, sinó que es preparen respostes a diferents esdeveniments que es poden produir (p. ex.: PROLOG).• Llenguatges orientats a objectes: l’algorisme perd importància i els tipus de dades en guanyen. Cada tipus té uns valors i uns procediments (p. ex.: JAVA).

Page 116: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

1. Es desenvolupa la lògica del programa per tal de solucionar un problema determinat

2. Usant un editor de textos el programador escriu el programa en un llenguatge de programació determinat (codificació del programa)

3. L’assemblador o compilador tradueix el llenguatge font al llenguatge màquina

4. El llenguatge màquina es carrega a l'ordenador per a comprovar i eliminar els errors

5. Després de completar la comprovació, es prepara el programa i la documentació

 

Creació d'un programa d'ordinador 

Page 117: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Interfície d’usuari

• Interfície textual

• Interfície gràfica

• Interfície web

Page 118: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Programari de programació

Consta de:

• Editor amb eines ortogràfiques, de sintaxi, gràfiques i de codi preprogramat.

• Programa traductor

• Eines per a documentar

Page 119: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Programes traductors

• Compiladors

• Intèrprets

Page 120: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Programari de sistema

• Tenen una gran interacció amb el maquinari i són de gestió complexa.• Habitualment, no els hem d’executar sinó que s’activen de forma automàtica quan arrenca l’ordinador, al connectar un perifèric, etc.•Exemples : sistemes operatius, utilitats de gestió de bases de dades, programes de gestió de comunicacions, utilitats de diagnòstic i manteniment, maneig de perifèrics...

Page 121: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

EL SISTEMA OPERATIU (SO)

• Conjunt de programes encarregats de coordinar el funcionament del maquinari, • El sistema operatiu permet i coordina l’ús dels altres programes.• Realitza tasques bàsiques com: copiar i esborrar fitxers, organitzar les memòries auxiliars i la central, etc., (sistema de gestió de fitxers).

Funcions principals es resumeixen en:a) Control del maquinarib) Gestió de la informació

Page 122: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Tipologia de SO

•Multitasca / monotasca

•Multiprocés

•Monousuari / multiusuari

•Xarxa

•Distribuïts

• De temps reals

Page 123: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Fitxers i sistema de gestió de fitxers

• La informació es disposa en fitxers.

• Hi ha fitxers de sistema, aplicacions, arxius de dades,

etc.

• Els fitxers s’organitzen en directoris a partir del

directori arrel (root). També son fitxers.

• En l’entorn Windows s’anomenen carpetes.

Page 124: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Característiques bàsiques d’un fitxer

• Nom i ubicació

• Format

• Extensió

• Atributs

• Altres: mida, data de creació o modificació

Page 125: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Format Ubicació en el sistema de fitxers

Altres

Atributs

ExtensióNom

Finestra de característiques (propietats) d’un fitxer

Page 126: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Noms de carpetes “àlies”

Page 127: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Famílies de sistemes més coneguts

• MS-DOS• Windows• Windows NT • Windows CE• Palm OS

• UNIX• Mac OS• Linux

Page 128: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Família de S.O. Windows

Estació de treball ServidorNomés FAT

Windows Treball en grupWindows 95Windows 98Windows Me

TambéNTFS

Windows NTWindows 2000 ProWindows XP Home/ProWindows Vista

Windows NT ServerWindows 2000 ServerWindows Server 2003

Page 129: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Sistemes operatiusVersions clients o workstation Versions servidores

CP/MMSDOSMSDOS + Windows 3.x

Windows NT Server (3, 4, 5)Windows 2000 ServerWindows 2003 ServerMacOSMacOS XVaxBSDFreeBSDOpenBSDNetBSDSolarisAIXAltosDECHP UnixInteractiveSCOSGISUNXenixWindows (versions clients) + Novell NetwareLINUX + programari servidor

MSDOS + Windows 3.x + Novell NetwareWindows 95Windows 98/Windows 98SEWindows NT WorkstationWimdows 2000 ProWindows MeWindows XP Home/proLINUX (Múltipes distribucions)

Page 130: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Altres programes de sistema

• Gestors de bases de dades

• Drivers o controladors de perifèrics

Page 131: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Aplicacions

• Generals

• Específiques Paquets integrats de gestió de bibliotques (VTLS, Inmagic, Absys,

Adlyb, Aleph, CDS/ISIS, Digibib, ...)

Gestor de bibliografies: EndNote, ProCite, Reference Manager,

Biblioscape, Refworks

Gestió de museus (Adlyb, Digimus, Museos Sys...)

Gestió d’arxius (Digiarch, Siam IRS...)

Page 132: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Distribució de programari

• «Prêt à porter»

• Programari fet a mida

Page 133: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Codi públic (codi obert) Codi no públic

Totalment gratuït Programari lliure (Freesoftware)

Programari de llicència gratuïta (Freeware).

No gratuït (totalment o parcial)

Programari de codi obert(Open SourceSoftware)

Programari de llicència de pagament (Feeware)

• Shareware/Demo

Distribució de programari (II)

Page 134: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

VIRUS I PROGRAMES MALICIOSOS (MALWARE)(I)

• Programes que danyen el sistema informàtic Virus

Fitxers Boot Multiparts

Cucs Troians

• Programes per a treure algun profit il·lícit Dailers Spywares

Keylogger Adwares

Page 135: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

VIRUS I PROGRAMES MALICIOSOS (MALWARE)(II)

• Bromes, alertes falses i d’altres

Fraus (hoax)

Falsos virus (jokes)

Correu no desitjat (spam)

pesca cibernètica (phishing)

Page 136: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Forma d’entrada• Internet

Correu electrònic

Pàgines web :

Xats i serveis de missatgeria instantània

• Xarxes d’ordinadors

• Discos portables.

• Programari instal·lat.

• Spyware o Adwares (troians)

Page 137: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Símptomes • Reducció de l’espai lliure al disc o a la memòria• Aparició de missatges d’error poc comuns• Falles en l’execució de programes• Lentitud en el funcionament• Errors en la visualització de programes, en la pulsació de tecles o en la visualització de sons• Disc dur amb sectors en mal estat quan comprovem l’estat del disc o compactem.• Canvis de mida en fitxers executables o fets amb Word, Excel, etc.• Presència de software desconegut a “Afegeix / Suprimeix Programes”• Aparició de múltiples finestretes publicitàries• Canvi de la pàgina d’inici quan obrim el navegador• Aparició d’icones desconegudes procedents de programes no autoritzats

Page 138: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

• Instal·lació d’ antivirus i tallafocs amb actualització periòdica

•Realització de còpies de seguretat

• Actualitzacions de seguretat.

• Ús de programari alternatiu a MSOutlook

• Anàlisis en línia de l’ordinador.

• Rebuig de tot allò que es vulgui autoinstal·lar.

• Revisió periòdica dels programes instal·lats a l’ordinador (consulta a "Afegeix/Suprimeix Programes " del Tauler de Control de Windows).

Prevenció de l’ordinador

Page 139: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Pirateria informàticaLa pirateria informàtica pot definir-se com

la còpia, distribució i manipulació il·legal de maquinari, programari i dades

Pel·lícules, música, programes, ordinadors, perifèrics

• Dins d’una organització• Entre persones o grups • Per a la seva revenda comercial

Page 140: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Activitats de manipulació

• Pirates (Crackers)

• Furons (Hackers)

Page 141: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Intel·ligència artificialS’entén per intel·ligència artificial, el conjunt d’eines i

aplicacions que simulen el comportament i/o intel·ligència

humana en algun sentit.

Això inclou:

• sistemes experts,

• agents intel·ligents

• reconeixement de patrons

• llenguatges naturals / traducció

• reconeixement de patrons i visió per ordinador

Page 142: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de Biblioteconomia i Documentació

Recursos tecnològics en unitats d’informació

Professor: Jordi Ardanuy

Formats digitals

Page 143: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

INFORMACIÓ DIGITALProcedència:

• Origen digital

• Origen analògic

Morfologies:

• Text

• So

• Imatge

Page 144: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Text• Fitxers de text

• Text etiquetat

• Text en documents ofimàtics

• Text en documents en formats d’impressió

• Text com a imatge

• Per a evitar manca de fonts (Internet)

• Mapa de bits

Page 145: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Manca de fonts

La manca de la font Beekness ITC en el PC fa que es substitueixi.

Page 146: Recursos tecnològics en unitats d'Informació
Page 147: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Imatge lineal. Format vectorial.

Page 148: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Característiques del format imatge

• Resolució

• Profunditat de color i mode de color

Profunditat de color Nombre màxim de colors Mode

1 bit 2 colors(blanc i negre) Monocrom o bitmap

8 bits256 tons de gris Escala de grisos

256 colors Color indexat

24 bits 16.777.216 colors(3 canals de color)

16M (True Color) RGB (Vermell, verd, blau)

32 bits16.777.216 colors reals

(4 canals de color)4.294.967.296 codis de colors

(Color CYMK)(cian, groc,

magenta, negre)

Page 149: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

La imatge de l’esquerra té 72 dpi i l’ampliació s’ha augmentat un 200 %. La de la dreta té una resolució original de 300 dpi (ara està comprimida i té menys qualitat) i l’ampliació és també del 200 %.

Page 150: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Compressió d'imatges

• Sense compressió

• Amb compressió

• Sense pèrdues

• Perceptual (amb pèrdua)

Page 151: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Formats d’imatge

• TIFF (Tagged Image File Format )

• GIF (Graphics Interchange Format)

• JPEG (Joint Photograph Experts Group)

• PNG (Portable Network Graphics)

Page 152: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

• RLE (Run Length Encoding)

• LZW (Lemple-Zif-Welch)

• JPEG

• ZIP

Compressions d’imatge més importants

Page 153: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Formats d’imatge encapsulats

PDFPortable Document Format

Creat per Adobe Software.Evolució de l’EPS (Encapsulated PostScript).Admet qualsevol tipus de gràfic vectorial i mapes de bits incrustats.Conserva al informació de les tipografies.Necessita un lector especial. Es visualitza independentment de la pàgina HTML.Habitual per a textos amb imatges fitxes mantenint una estructura com la impresa.

SWFShockwave Flash

Creat per Macromedia Inc.Admet gràfics vectorials, mapes de bits incrustats, animacions i elements interactius.Requereix un connector per a visualitzar-se que es distribueix conjuntament amb els principals navegadors (MS-IExplorer, Netscape/Mozilla).Es visualitza integrat en les pàgines HTML.Estàndard de facto per a imatges animades.

SVGScalable Vector Graphics

Format de codi obert impulsat pel W3 Consortium.Basat en XMLNo necessita connector sobre XML, però si mentre els navegadors no ho suportin.És un format estàndard i podria ser el que s’imposés en el futur.

Page 154: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

WAVAIFFSNDAUCD-A

MP3WMAVQFAACOGG-VorvisAC3

Formats de sons més importantSintetitzat

Format d’ona

Sense compressió

Amb compressió

MIDI

Page 155: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Streaming

• Tassa de transferència (bit-rates)

• Formats més habituals:

WMA

QuickTime

Real Audio

Page 156: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Temps de codificació Temps de decodificació Mida (MB) % de qualitat

MP3        

96 kbps 1 min. 34 sec. 11 sec. 3.57 30 %

112 kbps 1 min. 30 sec. 15 sec. 4.16 45 %

128 kbps 1 min. 32 sec. 15 sec. 4.75 80 %

WMA        

48 kbps 49 sec. 15 sec. 1.80 25 %

64 kbps 49 sec. 16 sec. 2.40 45 %

96 kbps 49 sec. 17 sec. 3.59 80 %

128 kbps 50 sec. 18 sec. 4.78 95 %

OGG-Vorvis        

96 kbps 4 min. 46 sec. 22 sec. 4.03 90 %

128 kbps 5 min. 4 sec. 24 sec. 4.72 95 %

VQF        

80 kbps 8 min. 55 sec. 27 sec. 2.97 70 %

96 kbps 9 min. 52 sec. 29 sec. 3.57 80 %

mp3PRO        

64 kbps 1 min. 38 sec. 2 min. 2.38 75 %

Page 157: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

a) Ripper: s’encarrega d’extreure les pistes de so d’un CD-A i les passa a .wav a l’ordinador. b) Codificador (sampler): converteix els fitxers wav a Mp3 (o qualsevol altre sistema codificat). Són molt utilitzats: Lame i Blade.c) Suites: fan el procés seguit (extreu les pistes d’un CD-A i les passa a Mp3), no directament. Ex. AudioCrusher, MusicMatch JukeBox, AudioCatalyst, etc.d) Còdec: compressor/descompressor. Rep aquest nom tota la tecnologia (soft i hard) que s’utilitza per comprimir i descomprimir dades. Cada format de compressió està generat i traduït per un codec que utilitza un algoritme de compressió diferent.e) Editor: programa que permet l’edició d’una ona de so (eliminació de soroll, incorporació de silencis, creació d’efectes, modificació del volum, etc.)d) Reproductor (Player): programa que permet sentir determinats formats de música. Els més habituals són Real One Player, Winamp, Windows Media Player, QuickTime i BsPlayer.

Tipus de programes de gestió d’àudio (vídeo)

Page 158: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Multiformat contenidor

Page 159: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Tipus distribució Tipus de compressió Distribució local Distribució streaming

Distribució PC(MPEG 4)

Formats de vídeo contenidors(Compressió MPEG 1, MPEG2, MPEG 4).

AVIOGMMP4OGGMetroska

ASFQuick TimeHelix

Còdecs MPEG 4 DivX (+audio)XviD3ivX (MPEG-4 àudio)

WMV (Windows Media Video) (+ l’àudio wma dins ASF)Real Video (.rm + audio dins helix)MOV (Quicktime)

Distribució CD/DVD Player (MPEG 1/2)

Còdec MPEG 1 (+ àudio MP2)

Vídeo CD

   

Còdec MPEG 1 (+ àudio MP2)

SupervídeoCD

Còdec MPEG 2 (+ àudio AC3 o altres)

Vídeo-DVD

Principals tipus de formats de vídeo

Page 160: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Hipertex i HipermèdiaOrganització no lineal.

1. Primer2. Segon 2.1. Apartat 1

Enllaç 2.2. Apartat 23. Tercer

a) Diab) Mesc) Any

Ex: http://news.bbc.co.uk

Page 161: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

• Node

• Enllaç

• Ancoratge

Element bàsics d’un hipertext

Page 162: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Estructures hipertextuals

Page 163: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Llenguatges d’etiquetatge o de marques

• SGML (Standard Generalized Markup Language)

DTD (Document Type Definition)

HTML (HyperText Markup Language)

MathML

• XML

Page 164: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

<body topmargin="0" leftmargin="0" marginwidth="0" marginheight="0" bgcolor="#000000" text="#FFFFFF"><center> <table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" width="620"> <tr> <td width="310" valign="top"><img border="0" src="home.gif" width="310" height="125"></td> <td width="306" valign="middle"> <p align="center"><font size=“24"><b><i>La primera plana sobre les meravelles del professorat de la UB</i></b></font> <p align="center"><b><font size=“18“ color=“red”>L’alumne pilota</font></b> </td>

Exemple de codi HTML

I el que es veuria

Page 165: Recursos tecnològics en unitats d'Informació
Page 166: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de Biblioteconomia i Documentació

Recursos tecnològics en unitats d’informació

Professor: Jordi Ardanuy

Xarxes

Page 167: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Funcionalitats i avantatges de les xarxes

L’objectiu bàsic d’una xarxa és el de compartir recursos per tal d’estalviar costos

• Comunicació• Compartir recursos• Gestió compartida• Seguretat compartida

Page 168: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Conceptes bàsics

de telecomunicacions

Page 169: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Dispositius• Node• Dispositius de connexió a xarxa

Targetes de xarxa (adreça MAC) Mòdems

Page 170: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

La transmissió de dadesTipus de comunicació

• Segons la relació emissor – receptor: Comunicació punt a punt Comunicació multipunt

• Segons el destinatari de la informació: Unicast Multicast Broadcast

• Segons el sentit de la transmissió: Simplex Duplex (half duplex, full duplex)

Page 171: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

La transmissió de dadesSenyal

• Informació• Dades• Senyal electromagnètic

Page 172: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

La transmissió de dades

Velocitat de transmissió

•Velocitat de dispositiu •Amplada de banda

Page 173: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

La transmissió de dadesProtocol de transmissió

Un protocol és un conjunt ben definit de

procediments que, en el cas dels referits a xarxes de

comunicacions, especifiquen la forma en què els

sistemes informàtics estableixen comunicació i

intercanvien informació

• TCP/IP

• Novell Netware Exemples

Page 174: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

La transmissió de dades

Sistemes de commutació

• Commutació de circuits • Commutació de paquets

Page 175: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

La transmissió de dadesMitjans de transmissió

• Mitjans guiats Parell trenat Cable coaxial Fibra òptica

• Mitjans no guiats

Page 176: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

• Instal·lació típica última milla

• Molt econòmic i de baixa qualitat

• Ampliació cada 2 a 4 km.

• Fins a 8 Mbps amb ADSL / 20 Mbps ADSL 2.

Page 177: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

• Protegit contra interferències

• Car i massa rígid

• Ampliació de 1 a 10 km

• Fins a 1 Gbps a 1 Km.

Page 178: Recursos tecnològics en unitats d'Informació
Page 179: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Fibra òptica. Característiques

• Molt resistent i immune a les interferències.

• Molt econòmic

• Arriba fins a 100 Gbps.

• Necessita amplificació entre 2 i 10 Km.

Page 180: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Mitjans no guiats o sense cable

• Radiofreqüència

• Microones

• Infraroig

Page 181: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

La transmissió de dadesElements actius d’interconnexió de xarxes

• Dispositius d’extensió de xarxes Repetidors i amplificadors Concentradors (hubs)

• Dispositius d’interconnexió de xarxes Pont (bridge) Commutador (switch) Encaminador (router) Passarel·la (gateway)

Page 182: Recursos tecnològics en unitats d'Informació
Page 183: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Classificació de les xarxesSegons la topologia

Page 184: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Classificació de les xarxesSegons l’abast

•Xarxes d’àrea local (LAN) PAN

• Xarxes d'àrea metropolitana (MAN)

•Xarxes d’àrea àmplia (WAN)

Page 185: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Classificació de les xarxesSegons la relació entre nodes

• Ordinador únic central

• Client - servidor

• D'igual a igual (peer-to-peer)

Page 186: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Classificació de les xarxes

Segons la funció de la xarxa

• Xarxa troncal (backbone)

• Xarxa de distribució

• Xarxa d’accés

Page 187: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Classificació de les xarxes

Segons la disponibilitat de la xarxa

• Xarxa pública

• Xarxa privada

Page 188: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Xarxes d’àrea localBeneficis d’una XAL

• Compartició de maquinari, programari i/o dades.• Treball local o amb xarxa• Possibilitat de connectar xarxes mitjançant un únic punt de sortida • Velocitat de transmissió molt elevada.• Groupware. (Software, intranet)

Correu electrònic Pàgines Web Fòrums de discussió de temes d'interès en el grup Automatització de fluxos de treball (workflow). Eemple: la cadena documental que es porta a terme en la biblioteca (adquisicions – catalogació – préstec).

Page 189: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Elements d’una XAL

• Nodes:

Servidors

Estacions de treball

Perifèrics

• Targetes de xarxa

• Relació entre nodes: d’igual a igual o client - servidor

• Topologia: Bus, estrella o anell.

Page 190: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Elements d’una XAL

• Accés per detecció (CSMA/CD ) Protocol Ethernet (norma IEEE 802.3) i les variants Fast

Ethernet i Gigabit Ethernet (Internet)

Xarxes amb tràfic esporàdic o de gran ampla de banda, ja

que amb molts nodes i molt tràfic, el nombre de col·lisions és

massa elevat.

Se sol usar en xarxes amb topologia de bus.

Page 191: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Elements d’una XAL

• Accés controlat per testimoni (Token Passing ) Protocol Token Ring (norma IEEE 802.5). Sistema útil en topologies de bus i en anell, més usat en les

d’anell, i de vegades també en les d’estrella.

Adequat per a xarxes amb gran volum de tràfic,

Page 192: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Mitjans físics de transmissió

• Per cable

cable coaxial

PLC

• Sense cable:

WI-FI

Bluetooth

HomeRF ZigBee

Page 193: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

• L’estàndard 802.11b (1999) Permet la fins a 11 Mbps fins a 100 m encara que el seu rendiment baixa força més enllà de 30 metres.• El 802.11g (2003) que doble la velocitat i fins i tot permet arribar fins a 54 Mbaudis o 108 Mbaudis.

WI-FI (Wireless Fidelity)

Page 194: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

• (1998) que funciona en les anomenades WPAN (Wireless Personal Area Network) desenvolupada especialment per Ericsson i Nokia. • Pot transferir fins a 1 Mbps amb un abast teòric de fins a 100 m. Però més enllà de 10 m. no s’acostuma a utilitzar ja que el consum elèctric es dispara enormement per la necessitat de major potència de transmissió.• Hi ha un estàndard IEEE 802.15 que fa compatible la tecnologia amb la WI-FI.

Bluetooth

Page 195: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

• Pensada per a interconnectar tot tipus de productes electrònics a casa, principalment el PC amb vídeos, electrodomèstic, centraletes telefòniques... •. Permet transmetre entre 1 i 2 Mbps fins a distàncies màximes de 50 metres.

HomeRF (Home Radio Frequency)

Page 196: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

• Combinació de HomeRF i de l’especificació 802.15.4• Pot connectar fins a 255 dispositius en xarxa. • La velocitat nominal màxima és de 250 Kbps i abasta fins uns 25 o 30 m. La velocitat és inferior a la del WiFi i Bluethooth, però el seu consum energètic és força inferior.

ZigBee

Page 197: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Elements d’una XAL

• El programari de les XAL

Sistema operatiu de xarxa

Software de XAL

Page 198: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Internet

Page 199: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Internet es defineix com una xarxa de xarxes.

No és més que el resultat de la interconnexió de xarxes d’àrea local i d’altres MAN i WAN.

Page 200: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Intranet: xarxa privada de treball entre ordinadors basada en els estàndards de comunicació de dades de la Internet pública (TCP/IP).

Extranet: extensió parcial d’una intranet a membres externs d’una organització.

Page 201: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Característiques d’Internet

• És una xarxa de xarxes i no una xarxa en si mateixa. Es forma per la unió de diverses xarxes d’àmbit públic i privat.• Conseqüència: Internet es una xarxa oberta, no pertany a ningú, sinó que és cadascun dels propietaris el que gestiona i controla la seva part de la xarxa. Només hi ha uns organismes reguladors que marquen les pautes per al desenvolupament d’Internet.• Utilitza el conjunt de protocols TCP/IP • La relació més habitual és client-servidor.• La topologia resultat és híbrida, com una malla.

Page 202: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Organismes reguladors i promotors

• ISOC (Internet Society): associacions, empreses i associats individuals. Normalitza les activitats relacionades amb Internet, el seu entorn de protocols i les aplicacions associades a aquests protocols. • ICANN[2] (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers): Assigna els noms de domini i d’adreces IP, necessàries per a identificar-se dins la xarxa quan s’estableix una connexió. • World-Wide Web Consortium, conegut com a W3C: en col·laboració amb l’ ISOC, desenvolupa estàndards comuns de llenguatges (com HTML) i aplicacions per al Web que responguin a les necessitats. El seu líder és Tim Berners Lee, creador del WWW.

Page 203: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Estructura i funcionament bàsic

Protocols TCP/IP:

Aplicació

Transport

Internet

Subxarxa

Page 204: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Sistema de noms i adreces

Estructura i funcionament bàsic

Esquema nombre d’IP

161.116.100.97

Page 205: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

.

Esquema nombre d’IP

192.168.39.8

Xarxa Domini

Subxarxa Ordinador

Page 206: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Nombres d’IP e una xarxa local

Xarxa local

192.168.3.1

192.168.3.2192.168.3.3

192.168.3.4

192.168.3.5192.168.3.6

192.168.3.7

172.16.0.0, 172.31.0.0

192.168.0.0, 192.168.255.0.

Page 207: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Noms i dominisDomain Name System

http:// 161.116.100.97http://www.bib.ub.es

Page 208: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Dominis de primer nivell

• ccTLD (country code top-level domain). Ex .es. Es basen en els ja existents en la llista estàndard (ISO 3166). Recentment s’ha inclòs .eu http://userpage.chemie.fu-berlin.de/diverse/doc/ISO_3166.html

• gTLD (generic top-level domain). Ex. .com

Page 209: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Dominis genèrics

Ús totalment o parcial restringit

Ús totalment obert Ús especial

Inicials

.mil

.gov

.edu

.com

.org

.net

.arpa

Posteriors

.aero .mobi

.cop .job

.int .travel

.museum .cat

.biz

.info

.name

.pro

Pendents.sex (?)

Page 210: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Serveis i aplicacions • World Wide Web• Correu electrònic • Transferència de fitxers • Emulació de terminal • Conversa electrònica • Grups de notícies • Llistes de distribució i de discussió • Sindicació de serveis• Altres

Page 211: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

World Wide Web (I)

• Servei rei de la xarxa i disparador de la seva gran divulgació, igual que les interfícies gràfiques van afavorir l’expansió de l’ús dels PC. • S’anomena www o web, i es tradueix com a teranyina d’abast mundial.• Servidor web: “pàgines web” i altres fitxers • Es necessita un programa client: navegador. Ex: IE, Firefox i SeaMonkey de Mozilla, Netscape, Opera, Safari. • El protocol usat és HTTP (HyperText Transfer Protocol), que permet la transmissió de fitxers amb hipervincles.

Page 212: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

• Identificació URL (Uniform Resource Locator). Una URL consta de diferents parts:

el protocol : http, ftp, telnet, etc. el separador :// el nom o adreça IP de l’ordinador servidor el camí complet del recurs el nom del recurs al qual volem accedir

World Wide Web (II)

Page 213: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

• Protocol WAP (Wireless Application Protocol), alternativa prèvia a l’HTTP sobre tecnologia UMTS per a accedir a recursos web des d’un dispositiu mòbil (telèfon, PDA, etc.) Les pàgines han d’estar escrites en el llenguatge WML (Wireless Markup Language

• Blocs Weblogs, o bitàcores, són webs dinàmics d’actualització senzilla.

• Wiki (del hawaià wiki wiki ràpid). Col·lecció de pàgines d’hipertext, que poden ser visitades i editades per qualsevol. De vegades s’anomenen WikiWikiWeb (WWW).

World Wide Web (III)

Page 214: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Correu electrònic

• El correu electrònic és el servei més utilitzat d’Internet.

• Comunicació asíncrona.

• El servidor té un espai reservat per a cada usuari, una bústia de correu amb capacitat limitada (compte de correu).

• Estructura de les adreces de correu: [email protected]

Nom de l’usuari

Símbol @ (que vol dir at)

Nom de l’ordinador servidor on aquest usuari té la bústia

• Un correu té dues parts: capçalera i cos

Page 215: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Opcions d’ús:

• Webmail, accés a la bústia través de web, com és el cas de las gratuïtes Yahoo Mail, Hotmail, o Google Mail.

• Ús de programa client per baixar-nos el correu al nostre ordinador: MSOutlook, Messenger de Netscape, Thunderbird de Mozilla, l’Eudora, Pegasus Mail.

Protocol de sortida: SMTP (Simple Mail Transfer Protocol).

Protocols d’entrada: POP (Post Office Protocol) i IMAP (Internet Message Access Protocol).

Correu electrònic II

Page 216: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Transferència de fitxers

• FTP (File Transfer Protocol)

• Software FTP: (servidor, client, client simplex)

• Gestió via web

Page 217: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Llistes o fòrums

• Funciona a partir del correu electrònic

• Es poden dividir en:

Obertes i restringides

Discussió i distribució (newsletters)

• Software servidor que gestiona l’enviament de correus, altes i baixes, etc.

Page 218: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Són força coneguts els serveis gratuïts:

www.elistas.net groups.yahoo.com

Llistes sobre documentació:

Països catalans

BIBCAT Infomesures

Comunitat hispana

IWETEL

Llistes o fòrums II

Page 219: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Conversa electrònica

• Comunicació síncrona

•El servei es coneix pel nom de xat (català) que es pren del protocol usat, l’IRC (Internet Relay Chat).

• Cal connectar-se a un servidor IRC i seleccionar el canal obert (el tema) que interessi.

• Cal una identificació (nick)

• Software: servidor, client (navegadors)

• Versions més modernes incorporen veu i imatge. Cal minicàmeres de vídeo (webcam), micròfons i targes de so.

Page 220: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Sindicació de serveis

• Sindicació de serveis: recepció d’avisos automàtics dels canvis que es produexien en el contingut d’un web.

• Protocols RSS (Really Simple Syndication), Atom o RDF

• Molt utilitzat en els blocs i també en webs d’informació dinàmica.

• Cal instal·lar-se un lector que de forma automàtica o bé quan se li indiqui, vagi a comprovar canvis.

Page 221: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Grups de notícies

• Servei conegut com a Newsgroup o News.• Comunicació asíncrona.• És com una mena de tauler on els usuaris poden penjar les seves aportacions. • Protocol NNTP (Network News Transfer Protocol).• El client que cal és el lector de notícies o newsreader i sol estar incorporat als navegadors.• En desús.

Page 222: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Emulació de terminal• Protocol TELNET en desús substituït per serveis web • Connexió a un ordinador remot. El nostre teclat i pantalla es converteixen en un terminal del servidor. Tot s’executa en el servidor. • És el primer sistema que es va donar per a consultar els catàlegs de les biblioteques a través d’Internet, • Cal utilitzar comandes per comunicar-nos amb el servidor, no tenim interfície gràfica.•Aquest servei també es pot usar a partir d’un navegador actualment. Ex: d’URL: telnet://biblio.ub.es/

Page 223: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Altres serveis

• Telefonia sobre IP

• Ping (Packet Internet Groupes ). Comprova si un node

destí està disponible, si ho permet el tallafocs.

• Totalment obsolets: gopher, wais, archie, veronica

Page 224: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Connexió a InternetActors principals

• Indústria de terminals i equips: associació Aetic (Asociación de Empresas de Electrónica, Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones de España).• Institucions reguladores: Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones, que concedeix la llicència als operadors de xarxa i en regula les condicions.

• Operadors de xarxa (Network Service Provider, NSP) Ex: Telefònica.• Proveïdors de serveis (Internet Service Provider, ISP) . Ex: Terra• Punts neutres (NAP): ESPANIX, CATNIX, EuskoNIX, galNIX i MAD-IX.• Altres proveïdors relacionats amb les TI.• Usuaris

Page 225: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Opcions de connexió

a Internet

Page 226: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

XTC Xarxa Telefònica Commutada

• Xarxa de cable de parell trenat que connecta els usuaris finals amb les centraletes (bucle d’abonat). • Els senyals són analògics.• Permet transmissió de veu o de dades amb mòdem, però no alhora (Dial-Up).• Velocitat nominal màxima: 56 Kbps.• La línia funciona per commutació de circuits.

Page 227: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line)

• Variant de tecnologia DSL. • Asimètrica pel fet que l'ample de banda de la centraleta a l'usuari –descendent – és superior a l'ample de banda de l'usuari a la centraleta –ascendent –.• Utilitza un espectre de freqüències desaprofitades tradicionalment• La velocitat màxima depèn de la distància a la centraleta, el tipus d’aquesta i de l’estat de les característiques de la línia. • Velocitats nominals: Fins a 8Mbps. Ara nova tecnologia de Jazztel: 20 Mbps.• La connexió és amb el protocol Point-to-Point-over-Ethernet (PPPoE) que és molt ràpid i dóna la impressió que la connexió és contínua, encara que no ho sigui. • Hi ha línies amb IP fix i d’altres de IP dinàmic

Page 228: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line)

Page 229: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

XDSI (Xarxa digital de serveis integrats)

• Xarxa digital. Cal disposar d’una instal·lació especial.• Al contrari del que fa el mòdem per a transmetre a través de la línia analògica, l'adaptador XDSI converteix en senyal digital la veu i el senyal de fax.• La tecnologia XDSI divideix la línia en canals de diferents capacitats:

Canal B - 64 Kbps Canal D - 16 Kbps habitualment, en alguns casos 64 Kbps

• Modalitats bàsiques de contractació Servei bàsic: 2 canals B de 64 Kbps i un canal D de 16 Kbps. Els dos B es poden usar conjuntament com un de sol de 128 Kbps. Servei primari: a Europa 30 canals B i un canal D de 64 Kbps; a Estats Units 23 canals B i 1 canal D de 64 Kbps.

• Permet connexió ADSL.

Page 230: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Comparació de característiques XDSI/ADSL (Preus d’operador dominant, abril 2006)

Atributs XDSI (Bàsic) ADSL* ADSL tenint XDSI

Velocitat de transferència de dades

64 o 128 Kbps 512/128 Kbps 512/128 Kbps

Trucades de veu i connexió a Internet alhora

Sí Sí Sí

Dues conversacions telefòniques simultànies

Sí No Sí

Quota d’alta 168,28 € 38,10 € 77,17

Quota mensual 26,24 € 39,07 € 39,07

Cost de trucada de veu metropolitana

0,0650 € mínim més 0,013 €/min

0,0650 € mínim més 0,013 €/min

0,0650 € mínim més 0,013 €/min

Cost de l’accés a Internet Depèn del tipus d’accés Inclòs a quota mensual Inclòs a la quota mensual

Cobertura territorial a Espanya 95% 92 % 92 %

Tipus de transferència Simètrica Asimètrica Asimètrica

Connexió permanent a Internet No Sí Sí

Temps d’establiment de trucada 1-4 seg. 0 seg., Molt ràpida. 0 seg., Molt ràpida.

* Cal disposar d’una línia convencional XTC. L’alta costa 33,06 € i la quota mensual 17,87 €. Cost de la trucada de veu metropolitana: 0,0685 € mínim més 0,0024 €/min.

Page 231: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Xarxes ATM (Mode de Transmissió Asíncrona)

• Protocol de transmissió que utilitza paquets de mida fixa anomenats cel·les. El fet de saber la mida dels paquets i de que tots siguin iguals, permet preveure l’espai que necessiten i el temps que trigarà el missatge a rebre’s complet. Això assegura un flux continu de dades sense retards, cosa molt important en transmissió de veu i vídeo.• Degut al seu preu les línies ATM se solen utilitzar només a la part de xarxa troncal dels mateixos operadors de xarxa i per a interconnectar xarxes locals de grans corporacions. • La principal característica és la seva qualitat, especialment útil per a transmissions de veu i vídeo. S’aconsegueixen transmissions normals a 150 Mbps.• En el cas de l’operador dominant es connecten a la RedUno.

Page 232: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Cable de fibra òptica

• La fibra òptica s’utilitza en la distribució i cable coaxial a l’accés. • És molt robust. •Un operador a Espanya: Ono.• A finals del 2005 hi havia instal·lades a Espanya 3.918.000 línies ADSL en front d’unes 1.052.000 de cable que signifiquen menys d’un 22 % del mercat.• Encara que el mitja permet connexions sense problemes de 50 Mbit/s les ofertes més habituals en el nostre entorn estan molt lluny d’aquesta velocitat. Per exemple, Ono ofereix per a particulars 2 Mbps (2048/300 Kbps) per 35,90 € mensuals

Page 233: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Telefonia mòbil• La tecnologia a actual es la UMTS (Universal Mobile Telecomunicacions System, 3G), però encara conviu amb la GPRS (General Packet Radio Service). • Les velocitats que es poden assolir són: 2 Mbps en interiors d'edificis; 384 Kbps en l'extraradi o vehicles a baixes velocitats; 144/64 Kbps en vehicles a alta velocitat (AVE...), 9,6 Kbps via satèl·lit. • Actualment els operadors ofereixen 384 kbps. Si s'utilitza GPRS: 53 kpbs.• S’acostuma a pagar per de dades transmeses amb un màxim mensual.

e-mail 4 KB (32 kbits) pàgina WAP 3 KB pàgina web: Entre 50 i 200 KB.

Exemple (Vodafone): Quota mensual 39 € Consum inclòs 1 GB Quota mensual 59 € Consum inclòs 5 GB

0,5€ por cada MB addicional. Per temps: 35 € . 5 hores.Estona addicional: 0,25 €/min

• A Espanya s'ha donat llicència per a instal·lar aquest sistema a 4 operadors: Telefònica, Vodafone, Amena i Xfera.

Page 234: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

LMDS (Local Multipoint Distribution System)

• Connexió fixa via ràdio punt-multipunt per a zones densament poblades. Ofereix via ràdio senyals (26 Mhz) fins a una velocitat simètrica aproximada de 4 Mbps per uns 300 €. Necessita que les antenes tinguin visió directa. • També és una de les opcions tecnològiques escollides a l’Espanya per a la telefonia rural (Iberbanda, Neo Sky i Broadnet.) per a substituir l’antiga d’accés cel·lular (TRAC) que no permetia l’accés a Internet en els llocs on no arriba el cable de coure i la cobertura de mòbil (Telefónica Móviles) és inexistent o deficient.

Page 235: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Satèl·lit• Velocitat de transmissió per a l'usuari asimètrica, més ràpida en recepció de dades que en enviament. • Hi ha diversos satèl·lits que ofereixen connexió a Internet (Intersky, Eutelsat, Astra, Hispasat) amb aquesta modalitat, però no és una opció habitual per a la connexió domèstica. Tanmateix és la única solució en zones molt aïllades i on les condicions climàtiques impedeixen la instal·lació de cables. • Hispasat és l’opció triada pel govern espanyol com per a donar servei d’accés universal d’Internet en zones rurals o no arriba ni tan sols la tecnologia LMDS. • Màxim habitual 8 Mbps. • Neo Sky Podem ofereix la connexió a 512/2058 Kbps a uns 970 €. • L’accés pot ser unidireccional o bidireccional.

Page 236: Recursos tecnològics en unitats d'Informació
Page 237: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Xarxa elèctrica (PLC, Power Line Communication)• La tecnologia PLC utilitza una gamma molt més alta de freqüències (1,6 a 30 MHz) per a transportar dades, veu i vídeo sobre IP.• La xarxa d’accés de baixa tensió (220-380 V) substitueix el bucle d’abonat telefònic fins a la central, mentre que la xarxa de distribució entre subestacions i centres de distribució de mitja tensió (20-50 Kv) transporten i bescanvien les dades. Finalment hi ha un o diversos enllaços a la xarxa clàssica de transport IP. • L’usuari connecta el seu mòdem PLC a un endoll elèctric. El senyals del mòdem van a parar a un repetidor situat en la sala de comptadors del bloc de pisos o d’una illa de cases. Aquesta és una diferència important amb la tecnologia telefònica ja que a partir d’aquí s’envien el senyals de tots els abonats conjuntament a les capçaleres (Head End) situades en els centres de transformació de les companyies elèctriques que connecten amb la resta de la xarxa.• La tecnologia permet fins a uns 10 Mbps, però depèn molt del nombre d’usuaris connectats al repetidor. • Actualment Iberdrola segueix donat informació en el seu web, Les ofertes comercials actuals ofereixen velocitats simètriques de 2000 Kps al preu d’uns 40 € mensuals.

Page 238: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Wimax (Worldwide Interopeasbility for Microwave Access)

• Tecnologia que es basa amb la norma 802.16 (2003) i que permet l’accés de banda ampla a la xarxa sense fils a tots els abonats fins a un radi d’uns 50 Km de l’estació base (xarxes WMAN, Wireless Metropolitan Area Network).

• Al març de 2004 es van presentar els primers productes que prometen velocitats fins a 70 Mbits/s. El sistema està concebut tant com a servei professional d’altes prestacions per a àrees densament poblades com per a portar accés de banda ample a zones rurals o regions en desenvolupament, on no es rendible establir una connexió per cada abonat.

Page 239: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Línies punt a punt o línies dedicades• En aquest sistema un punt d’origen i un de destí estan permanentment comunicats amb una línia dedicada, utilitzada exclusivament per aquests dos punts.

• El camí o la línia es contractada a un operador de xarxa. La tecnologia i mitjà de transmissió i l’ample de banda disponible depenen de l’operador de xarxa.

• Resulta un sistema molt car però molt segur.

• És el sistema que utilitzen grans empreses fonamentalment per a connectar les seves subxarxes o diferents xarxes locals entre elles i per a la connexió a Internet en alguns casos.

• Un exemple són les entitats bancàries, a través de la xarxa de Telefònica RED UNO.

Page 240: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Exemples de comparació de preus

                  Companyia Tecnologia Velocitat Preu alta Mensualitat Tarifa plana Tarificació

             

             

Telefónica RTB 56 Kbps Sense alta 21 € Si  

Ibercom RDSI 64 Kbps Sense alta 36,95 € NO 0.06 € mínim

Vodafone Tel. Mòbil 384 Mbps Sense alta 39 € No 0,50 €/Mb a partir d'1 GB

Iberdrola PLC 2 Mbps Sense alta 39 € Si  

Ono Cable 4 Mbps 40,90€ alta + 60,90 instal·lació 47,85 € Si  

Telefónica ADSL 4 Mbps 38,10 € 120 € Si  

Iberbanda LMDS 2 Mbps 185 € 150 € Si  

Stbnet Wimax 2 Mbps 100 € 220 € Si  

Neo Sky Satel.lit 2 Mbps/256 Mbps 625 € 325 € Si  

 

Page 241: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Seguretat

• Accés

Passwords

Targetes

Marques digitals

Page 242: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Seguretat• Tallafocs (Firewall)

Filtrador de paquets

Passarel·la d’aplicacions (Application gateway)

Passarel·la a nivell de circuit (Circuit-level gateway):

Servidor proxy: Intercepta tots els missatges que entren o surten de la xarxa. El servidor proxy amaga de forma efectiva les autèntiques adreces de la xarxa

Page 243: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Seguretat• Xifrat

simètric: el xifrat i desxifrat es realitzen amb la mateixa clau, coneguda per emissor i receptor

asimètric: usa dues claus, una privada que usa l’emissor per xifrar, i una pública, que pot usar qualsevol receptor, per a desxifrar-la. Aquest mètode és l'habitual quan es vol garantir l'autenticitat.

Page 244: Recursos tecnològics en unitats d'Informació

Seguretat• Duplicació de la informació

Còpies de seguretat

Espills (mirrors)