Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

76
i

Transcript of Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Page 1: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

i

Page 2: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Un recurs natural és qualsevol component del medi natural, tant matèria com energia, que és interessant per a l’ús de les persones

Poden ser

RENOVABLES

NO RENOVABLES

Formen part d’un cicle natural pel qual es regeneren després d’utilitzar-los .

Ús il·limitat.

Sense possible regeneració .S’exhaureixen amb l’ús.

Poden ser

Els recursos naturals

ENERGÈTICS

NO ENERGÈTICS

Se n’aprofita l’energia.

Se n’aprofita una altra qualitat.

(segons si n’obtenim

energia o no)

(segons la taxa de renovació)

POTENCIALMENT RENOVABLES

Regeneració natural mitjançant un cicle.Capacitat de recàrrega del recurs.La sobreexplotació porta a l'exhauriment.

Page 3: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Els residus

L’ús de recursos genera residus.

RESIDUS DOMÈSTICS RESIDUS INDUSTRIALS

Page 4: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Els residus

Per disminuir la quantitat de residus que generem i minimitzar el nostre impacte ambiental sobre el planeta, és important seguir la regla de les 3 erres:

REDUIRREUTILITZARRECICLAR

L’organització Greenpeace va reinventar aquestes 3 erres per transformar-les en:

REPENSARREESTRUCTURARREDISTRIBUIR

plantejant que hem de repensar la nostra manera de vida, les nostres necessitats bàsiques per a diferenciar-les de les prescindibles. També reestructurar el sistema econòmic perquè, en lloc de produir béns superflus, es concentri en la satisfacció de les necessitats de tots, i redistribuir per repartir els béns entre tots els habitants del planeta.

Page 5: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

L’impacte ambiental

Un impacte ambiental és la modificació, directa o indirecta que qualsevol activitat humana provoca sobre el medi que l’envolta.

Si els impactes ambientals constitueixen agressions al medi és quan parlem de PROBLEMA AMBIENTAL.

• Quan es produeixen?

- Quan intentem obtenir recursos per

satisfer les nostres necessitats

- Quan intentem eliminar residus derivats

de l’obtenció i la utilització dels recursos

• Com s’agreugen?

- Degut al creixement exponencial de la

població humana

- Degut a la concentració de la població

en determinades zones

Page 6: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

El desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves necessitats, i es basa en la capacitat de sustentació del medi natural.

La sobreexplotació dels recursos s’oposa a la sostenibilitat, i sovint va molt lligada a la contaminació.

Explotació sostenible dels recursos Ús il·limitat dels mateixos.

La contaminació és l’alteració de les propietats d'un medi per incorporació, generalment deguda a l'acció directa o indirecta de l'home, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura i la funció dels ecosistemes afectats.

Un contaminant és qualsevol substància o soroll que, per la seva interacció amb la natura deteriora les condicions normals que imperen en ella.

La sostenibilitat

Page 7: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

ELS COMBUSTIBLES

FÒSSILS

I ELS SEUS

IMPACTES

AMBIENTALS

Page 8: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

El carbó

El carbó o carbó mineral és una roca sedimentària de color negre, molt rica en carboni, utilitzada com a combustible fòssil gràcies al seu gran poder calorífic.

Formació:

S’origina per la descomposició de vegetals terrestres, fulles, fustes, escorces, i espores, que s'acumulen en zones pantanoses, lacustres o marines, de poca profunditat. Després d’una lenta transformació, mitjançant la qual s’anirà produint un progressiu enriquiment en carboni, es formarà el carbó.

Extracció:

Explotació a cel obert: Es duu a terme quan el jaciment es troba en la superfície o a escassa profunditat. Les excavadores remouen fins a 100 m de terra. El seu principal inconvenient radica en el greu impacte paisatgístic i mediambiental que genera el moviment de terres. El carbó obtingut és de baixa qualitat.

Explotacions subterrànies: S'utilitza quan el carbó es troba a gran profunditat. Es perforen pous fins a arribar a la veta i a continuació s'excaven galeries per procedir a l'extracció del mineral.

Page 9: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

El petroli

El petroli és un líquid de color fosc (marró fosc – negre), d’aspecte oliós i normalment de viscositat elevada.

Està constituït per una barreja d’hidrocarburs en proporcions molt variables. Conté també petites quantitats d’oxigen, sofre i nitrogen.

El petroli brut no té aplicació directa; se n’han de separar els components per destil·lació en les refineries.

Formació:

El petroli va iniciar la seva formació fa 600 anys per l’acumulació de microorganismes que constituïen el plàncton marí. En ser arrossegats pels corrents cap a la costa, morien, es dipositaven al fons i quedaven coberts per successives capes de sorra, argila i fang.

La matèria orgànica, en quedar atrapada, va experimentar una descomposició aeròbia i després una descomposició anaeròbia. Aquestes, juntament amb els factors de pressió i temperatura, van originar diferents hidrocarburs que constitueixen el petroli.

El seu estat líquid en va permetre el desplaçament cap a l’interior de les roques poroses, fins arribar a roques impermeables que el deixaven atrapat formant dipòsits o bosses de petroli.

Infografia interactiva

Page 10: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Extracció:

Per saber si hi ha petroli en un indret s’estudien les estructures tectòniques i els estrats del terreny. No obstant, sense perforar és impossible afirmar si hi haurà petroli o no.

Per perforar es construeix una torre de perforació i s’obre un pou de prova. Una sonda perfora i si troba petroli s’obren més pous per determinar la quantitat i la qualitat del cru. Si l’avaluació és positiva es procedeix a l’extracció.

L’extracció natural es produeix quan el petroli es troba pressionat i puja espontàniament pel tub de sondeig.

En l’extracció artificial s’injecta aigua a través de tubs de la sonda, que obliga el petroli a pujar a la superfície, o s’utilitzen bombes aspirants per fer-ho.

A la superfície se separen el gas i l’aigua que acompanyen al cru i s’emmagatzema per transportar-lo a la refineria.

El petroli

Page 12: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Central tèrmica

Page 13: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

El gas natural

El gas natural, tal com es troba a la natura, està format bàsicament per metà (70%) barrejat amb età, propà i butà. Es troba formant bosses, sol o associat a petroli, cobertes per capes impermeables que n’impedeixen la propagació.

Formació:

Seria com la del petroli però el gas, més lleuger, ocupa la part superior de la cavitat on s’hauria acumulat la matèria orgànica (el petroli ocuparia la part inferior).

Amb gran freqüència es forma una massa de gas tancada entre el petroli líquid i les capes rocoses de tancament o segell en una borsa petrolífera. A grans pressions el gas es barreja amb el petroli o es dissol en ell.

En conclusió, el gas natural es troba en roques poroses de l'escorça terrestre. Se sol trobar conjuntament amb jaciments de petroli o a prop d'ells. Donat el seu estat (gasós) pot presentar-se també sol (en borses a part de les de petroli): es tracta llavors d'un jaciment de gas natural.

Page 14: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

El gas natural

Extracció:

El gas natural s’extreu realitzant una perforació, de manera similar a com es fa l’extracció de petroli.

Transport:

Es pot dur a terme mitjançant gasoductes o vaixells metaners.

Si es fa mitjançant vaixells metaners es sotmet el gas a una transformació que consisteix en canviar l’estat físic del gas per convertir-lo en líquid (d’aquest procés se’n diu liqüefacció i consisteix en disminuir la temperatura del gas fins a -163ºC). Del gas en aquest estat se’n diu GNL: gas natural liquat.

D’aquesta manera el gas ocupa 600 vegades menys volum i és més econòmic transportar-lo d’un lloc a l’altra. Un cop a prop de les fonts de consum el gas es regasifica i recupera el seu estat gasós.

Infografia interactiva

Page 15: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Central de tractament de gas natural

Page 16: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Els impactes ambientals dels combustibles fòssils

Influència sobre el sòl:

La pluja àcida produeix la alteració de la capa superficial. A més, deteriora el patrimoni arquitectònic. Està causada pels òxids de sofre i de nitrogen. Afecta principalment a la vegetació.

Destrucció del mantell fèrtil del sòl i de gran part dels boscos.

Influència sobre la hidrosfera:

La central tèrmica necessita un circuit de refrigeració que recull aigua d'un riu o del mar i que sol retornar al mateix a elevada temperatura, la qual cosa ocasiona la destrucció de la vida animal i vegetal del riu en qüestió. Encara que això s'evita amb les torres de refrigeració i aprofitant la calor residual per a altres usos. D'altra banda, l'aigua emprada en el rentat del carbó arrossega partícules als rius i al mar, amb la contaminació de l'ecosistema proper.

Page 17: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Els impactes ambientals dels combustibles fòssils

Influència sobre l'atmosfera:

En la combustió s'originen una sèrie de productes i residus volàtils que passen a l'atmosfera (CO2, vapor d'aigua, SOx, NOx, hidrocarburs, partícules sòlides) i són la causa d'efectes perjudicials com:

Efecte hivernacle: El responsable és el CO2. A més és la causa del temible canvi climàtic.

Smog fotoquímic: Es forma quan els hidrocarburs, els òxids de nitrogen i l’oxigen reaccionen amb l’energia de la radiació uv provinent del sol, donant lloc a substàncies oxidants com l’ozó o els PAN (nitroperòxids d’acil).

“Forat” de la capa d’ozó: la concentració d’ozó estratosfèric disminueix degut a compostos com els CFC (clorofluorocarbonats), el metà i els òxids de nitrogen, ja que aquests reaccionen amb l’ozó i el destrueixen.

Page 18: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Pluja àcida•

Page 19: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Mecanisme simplificat de la formació de la pluja àcida

Page 20: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Les pluges àcides tenen efectes perjudicials sobre la vegetació, els llacs i rius, la salut de persones i animals i sobre els edificis i monuments.

La contaminació àcida no és un problema local, es tracta d'un problema global. La major part de les substàncies químiques que produeixen

la pluja àcida es generen a les zones molt industrialitzades, però el vent s'encarrega de

transportar els núvols àcids a tot arreu.

Les solucions en les nostres mans

Page 21: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

• El problema de la pluja àcida pot tenir solucions si prenem mesures com:

• Establir l'obligatorietat d'instal·lar filtres i mecanismes de correcció a les indústries contaminants, especialment a les centrals energètiques.

• Reduir el consum de combustibles fòssils, especialment els carbons de baixa qualitat amb alt contingut de sofre.

• Eliminar la contaminació dels tubs d'escapament dels cotxes. Alguns països utilitzen catalitzadors de tres vies, fabricats especialment per als tubs d'escapament, que filtren el 90% dels òxids de nitrogen (i també altres elements contaminants).

• Restringir l'ús dels vehicles amb motor. Utilitzar preferentment els transports públics o altres alternatives, com per exemple la bicicleta.

• Utilitzar l'energia solar o combustibles poc contaminants per proveir les cases d'aigua calenta i de calefacció.

• Reduir les despeses d'energia i utilitzar-la de manera eficient a les fàbriques i a les cases.

• Fomentar la investigació i la introducció d'energies alternatives, com la solar o l'eòlica.

• Augmentar les lleis que regulin la producció de contaminació i insistir en l'aplicació d'aquestes normes.

Page 22: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

• La temperatura de la Terra és perfecta per a la vida. Ni massa freda, com a Mart, ni massa calenta com a Venus. Gràcies a aquestes condicions la vida s'estén per tot el nostre planeta.

• L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tingui una temperatura idònia per a la vida: l'energia del Sol travessa l'atmosfera i escalfa la Terra, però alguns gasos de l'atmosfera (CO2 i vapor d'aigua) impedeixen que la radiació procedent de la Terra escapi a l'espai. Gràcies a aquest fenomen, l'escalfor queda retinguda a l'atmosfera i el planeta manté constant la seva temperatura global.

• Avui dia l'efecte hivernacle s'ha incrementat molt a causa de la contaminació de l'atmosfera, que provoca que alguns gasos retinguin massa calor a prop de la superfície de la Terra. És per aquest motiu que les temperatures del planeta han augmentat en l'últim segle.

Page 23: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Efecte hivernacle

Page 24: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Efecte hivernacle

Page 25: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

D'on procedeixen els gasos de l'efecte hivernacle?

El CO2 procedeix de la combustió de carbó, petroli i gas natural.

Els incendis també alliberen CO2.

Els gasos CFC provenents dels aerosols, dels sistemes de refrigeració i d'alguns tipus de plàstics i suros sintètics.

L'ozó de superfície és un gas

hivernacle.Els fertilitzants químics alliberen òxid de nitrogen.

Els fems alliberen metà.

Per desgràcia, els elements químics anomenats hidrocarburs que últimament substitueixen els CFC en els aerosols, no perjudiquen la capa d'ozó però són gasos hivernacle.

Page 26: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Conseqüències de l'efecte hivernacle

Els casquets polars es fondrien i

augmentaria molt el nivell del mar.Es produirien inundacions més intenses.Un canvi climàtic global provocaria intenses

sequeres

Volem escalfar la terra i patir els efectes d'un canvi climàtic o volem lluitar per salvar el planeta?

Page 27: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Les solucions en les nostres mans

Per reduir els indexs de diòxid de carboni hem d’utilitzar menys combustibles fòssils.

Cal estalviar energia perquè si el consum domèstic i industrial d'energia es redueix, les calderes i les centrals energètiques hauran de cremar menys combustibles fòssils.

Cal fer servir energies alternatives: eòlica,solar, mareomotriu, geotèrmica, hidroelèctrica. Evitem com`par aerosols.

Els agricultors haurien d’evitar lús excessiu de fertilitzants químics.Cal deixar de talar i cremar boscos.

Hem de manifestar-nos i protestar contra la destrucció de ñesselves tropicals.

No comprem mai productes elaborats amb fusta procedent d’arbres de les selves tropicals.

Cal participar en iniciatives, campanyes internacionals o associacions que promoguin un estil de vida sostenible per tal de combatre problemàtiques com ara el canvi climàtic.

Page 28: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Smog fotoquímic

Page 29: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

La capa d'ozó es troba a l'estratosfera. Forma un escut al voltant de la Terra que filtra les radiacions ultraviolades nocives.

Cada molècula d'ozó (O3) està formada per tres àtoms d'oxigen. A l'atmosfera l'ozó es forma a partir de l'oxigen per acció de la llum ultraviolada.

Page 30: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Esquema simplificat del mecanisme de destrucció de l'ozó

 

Page 31: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Des que s'ha descobert que els CFC destrueixen la capa d'ozó, molts països han prohibit ús dels aerosols que emeten aquests gasos. Però els CFC es continuen utilitzant en l'aire condicionat, el suro sintètic, els refrigeradors i els envasos de plàstic.

Els CFC duren moltíssim i poden voltar per l'estratosfera fins a 100 anys; per tant, el gas que ja hi és pot anar destruint l'ozó fins d'aquí a un segle.

Page 32: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

• Si es produís un fort afebliment de la capa d'ozó, s'incrementaria molt la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la Terra i patiríem els efectes següents:

– Danys en els ulls de les persones i dels animals. Augmentarien els problemes de cataractes i de ceguesa.

– Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als bacteris i virus.– Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al·lèrgiques.– Augment del risc de cremades greus per exposició al Sol.– Es produirien més casos de malalties infeccioses.– Es farien malbé molts material de construcció que es troben a l'aire lliure.– Les plantes reduirien el seu creixement. Baixaria el rendiment dels conreus.– La radiació ultraviolada afectaria la vida submarina i provocaria danys fins a 20 metres de

profunditat.– Es reduiria el rendiment de la indústria pesquera.– El fitoplancton marí disminuiria dràsticament i tot el diòxid de carboni que absorbeix quedaria lliure

en l'atmosfera. L'augment de CO2 incrementaria l'efecte hivernacle i es podria produir un escalfament global del planeta, provocant un canvi climàtic que posaria la vida en perill.

Page 33: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Volem viure sota la protecció de la capa d'ozó o volem veure com la vida desapareix sota els efectes de la radiació ultraviolada?

El futur de la capa d'ozó depèn de nosaltres!

Page 34: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

• Per evitar que la capa d'ozó s'aprimi encara més, podem posar en pràctica aquests consells:

• Si comprem un frigorífic, un aparell d'aire condicionat o un cotxe amb aire condicionat, hem d'assegurar-nos que no contingui gasos CFC.

• Quan comprem un esprai (desodorant, fixador, colònia, productes de neteja...) cal comprovar llegint l'etiqueta que no tingui CFC. De totes maneres, es millor no comprar cap aerosol perquè tots contenen gasos hivernacle.

• Evitar comprar extintors amb gasos CFC.

• Cal rebutjar els envasos de plàstic fabricats amb CFC, com ara les safates fetes amb espuma plàstica, el vasos i plats de plàstic, etc.

• Els agricultors haurien d'evitar l'ús de pesticides o plaguicides que contenen gasos CFC.

• Cal exigir als governs dels diferents països que aprovin lleis per controlar els nivells de CFC i que les facin complir

Page 35: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

La contaminació de l’atmosfera

Actualment,- Majors nivells de contaminació als centres urbano-industrials.- Majors nivells d’emissions als països rics (sobretot EUA) i cada cop més a les potències emergents (sobretot Xina)

En el futur, es preveu un augment dels nivells de contaminació, baixant així la qualitat de l’aire.- S’estabilitzaran les emissions als països rics.-Augmentaran les emissions als països pobres.

Cal sempre considerar que les emissions contaminants són locals, tot i que els efectes poden ser també regionals o globals.

Page 36: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Altres

Minerals

Energètics

Page 37: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Com es produeix l’energia nuclear

• Tots els organismes estan formats per àtoms, unes partícules extraordinàriament petites -en un punt n'hi cabrien 100.000 milions-. Els mateixos àtoms estan integrats per unes altres partícules més petites -electons, protons i neutrons- que es mantenen unides per l'acció de forces molt poderoses.

• Quan els àtoms es divideixen s'allibera una gran quantitat d'energia.

• A les centrals nuclears s'aprofita aquesta energia per a produir electricitat mitjançant uns dispositius anomenats reactors nuclears.

Esquema del procés de fissió nuclear

Page 38: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

L’urani

L'urani és l’element radioactiu més utilitzat en les centrals nuclears: mitjançant reaccions de fissió nuclear, se n'obté energia que es fa servir per produir electricitat. L'urani natural s'extreu majoritàriament del mineral anomenat uraninita (UO2).

A les centrals nuclears, els àtoms d'urani es bombardegen amb neutrons. El nucli dels àtoms d'urani els absorbeix; això determina que els àtoms d'urani es trenquin i alliberin energia i més neutrons, els quals bombardegen més àtoms d'urani, i així successivament. Aquest procés continuat s'anomena reacció en cadena.

El mineral d'urani té tres isòtops: 238U (99,28% de l’urani), 235U (0,71%) i 234U (0,01%). L'urani que s'utilitza com a combustible primari a les centrals nuclears és 235U i, com que la seva proporció és escassa, cal un procés d’enriquiment (purificat i refinat) per augmentar-ne la concentració fins al 3 %. L'urani que s’utilitzarà en el reactor es prepara en petites pastilles que es posen en barres. Moltes d‘elles, juntament amb un moderador i barres de control, constitueixen el reactor.

L’electricitat es genera amb la calor produïda en la fissió, la qual escalfa un circuit d'aigua que es transforma en vapor i que fa funcionar una turbina connectada a un generador.

Page 39: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Central nuclear

Page 40: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

• L'energia obtinguda així és un milió de vegades superior a la que es produeix en cremar un fragment de carbó de la mateixa massa.

• A més, l'energia nuclear ha estat elogiada com a energia neta, ja que no produeix gasos contaminants com els que desprenen els combustibles fòssils (carbó, petroli, gas).

• L'ús de l'energia nuclear, però, presenta inconvenients fins ara sense solució. • Les reaccions nuclears generen un tipus de contaminació anomenada radioactivitat.• Per això cal mantenir un control exhaustiu dels nivells de radioactivitat que es generen a les

centrals nuclears. A més, les substàncies radioactives es mantenen actives durant segles i poden contaminar altres materials que hi entrin en contacte.

• Les centrals energètiques que utilitzen energia nuclear produeixen residus extremadament radioactius, perillosos i de llarga vida, que no sabem com eliminar.

• Les radiacions que emeten aquests residus són nocives per als éssers vius, perquè alteren la informació genètica que rep la seva descendència.

• Encara no s'ha trobat una forma segura de transportar, emmagatzemar i eliminar els materials i els residus radioactius.

• L'energia nuclear no és barata. Les despeses de construcció i manteniment de les centrals nuclears són molt elevades.

• D'altra banda, la vida d'una central nuclear és només de 30 a 40 anys. Després cal tancar-la hermèticament.

• Un reactor nuclear no pot esclatar de la mateixa manera que una bomba atòmica, però sempre hi ha la possibilitat d'un accident que produeixi una alliberació catastròfica de radioactivitat, que pot contaminar milers de quilòmetres quadrats i afectar a milions de persones.

Page 41: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

No tota la radiactivitat procedeix de les centrals nuclears

• Tot i que les barres de combustió d'urani exhaurides contenen el residu més perillós, són també residus perillosos:

• La roba dels treballadors que

manipulen material radioactiu.

• L’aire i l’aigua de refrigeració d’una central nuclear.

• En les extraccions d'urani es produeixen escòries radioactives (petites làmines de roca) que solen contaminar la zona del voltant de la mina.

• Les peces de les armes nuclears desactivades són radioactives.

• Les proves nuclears efectuades pels governs d'alguns països generen molta radioactivitat.

• Alguns residus mèdics.

Page 42: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Què es fa amb els residus radioactius?

• En els primers anys d'aplicació de l'energia nuclear, els residus de nivell baix i intermedi es col·locaven en contenidors especials i s'abocaven al fons del mar, però tot i que es va assegurar l'hermeticitat d'aquests contenidors per a un període de 200 anys, molts d'ells es van deteriorar ràpidament i van contaminar l'oceà.

• Ara el sistema més habitual d'eliminar els residus és enterrar-los.

• Cal evitar soterrar-los en indrets on siguin probables els terratrèmols o en llocs on hi hagi aigües subterrànies.

• Alguns països han construït magatzems per a residus de nivell baix i intermedi.

Page 43: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Els impactes ambientals de l’energia nuclear

Influència sobre el sòl i els éssers vius:

Causa problemes d’emmagatzematge de residus radioactius, ja que aquests tenen una persistència molt gran i una perillositat molt elevada.

El material radioactiu pot provocar mutacions, malalties, etc. a curt i llarg termini. A més, els efectes de la radioactivitat poden ser hereditaris.

Contaminació visual i paisatgística.

Influència sobre la hidrosfera:

Escalfament localitzat de rius i llacs per l’ús de l’aigua com a refrigerant, que provoca la mort d’espècies i la proliferació d’algues.

Page 44: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

El panorama nuclear a Espanya

Page 45: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Les solucions en les nostres mans

• Cal fer servir les fonts alternatives d'energia que no tenen els mateixos inconvenients que les que utilitzem actualment.

• És necessari potenciar la investigació i el desenvolupament de les energies alternatives.

• Hem d'estalviar energia.

• Cal exigir als governs dels diferents països que aprovin lleis que controlin i regulin el risc nuclear, que facin una bona gestió dels residus radioactius i que substitueixin les energies actuals per energies alternatives.

Page 46: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

RECURSOS

NATURALS

POTENCIALMENT

RENOVABLES

Page 47: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Biomassa

És la matèria orgànica (vegetal o animal) originada en un procés biològic, espontani o provocat, utilitzable com a font d’energia.

Es refereix a la biomassa útil en termes energètics: les plantes transformen l’energia radiant del sol en energia a travès de la fotosíntesi, i part d’aquesta energia química queda emmagatzemada en forma de matèria orgànica. L’energia química de la biomassa pot ser recuperada cremant-la directament o transformant-la en biocombustibles.

Bioetanol:És un alcohol que es fabrica a partir d’una fermentació similar al de les begudes alcohòliques. Un cop obtingut l’etanol, aquest és destilat en la seva forma final.Es produeix principalment a partir de canya de sucre o blat de moro.

Biodièsel:A partir de llavors oleaginoses com la soja o el girasol o de greixos animals es produeix, gràcies a una transesterificació dels glicèrids, un éster que s’anomena biodièsel.

Biogas:És el gas creat mitjançant la fermentació bacteriana de la matèria orgànica en condicions anaeròbiques. El producto obtingut es troba format per metà, diòxid i monòxid de carboni i altres gasos en menor proporció.

Page 48: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Biomassa

Page 49: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Central de cogeneració de biomassa

Page 50: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Aire net

L'aire net és fonamental, indispensable, però a la vegada poc valorat.

La qualitat de l’aire depèn de la concentració de determinades substàncies. Si arriben a un determinat punt, esdevenen perilloses.

Les causes i contaminants atmosfèrics més freqüents són:

Contaminació natural

Contaminació antròpica(molt més important)

Els impactes de la contaminació atmosfèrica els vam veure amb anterioritat.

Volcans SOX, partícules

Vegetals Hidrocarburs, CH4

Bestiar CH4

Incendis forestals CO, CO2, NOX, partícules

Indústria SOX, NOX, clorofluorocarbonats

Combustió vehicles CO, CO2, NOX, hidrocarburs, plom

Centrals tèrmiques SOX, NOX, CO2, metalls pesants

Calefaccions domèstiques SOX, NOX, hidrocarburs, metalls pesants

Page 51: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Aigua

L’aigua dolça és un recurs vital per els éssers humans, tant per l’ús domèstic (beure, higiene, ...) com per activitats com l’agricultura i la indústria.

És un recurs potencialment renovable perquè es regenera i es purifica gràcies al cicle hidrològic, però si es contamina l’aigua a una taxa més alta de la que aquesta es pot depurar, no hi haurà aigua disponible pels diferents usos.

Problemes associats a l’aigua com a recurs:

Distribució poc uniforme en el planeta.

Hi ha zones on l’aigua és un recurs molt escàs.

La demanda augmenta contínuament.

S’extreu aigua i es contamina a una velocitat més alta que la dels processos de reciclatge i purificació naturals.

Page 52: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

El cicle de l’aigua

Infografia interactiva

Page 53: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Gestió de l’aigua

Només una bona gestió permetrà respondre tant a les demandes actuals com a les futures.

• Evitar les pèrdues d’aigua que es produeixen en els sistemes de transport i distribució

• Canviar els sistemes de reg tradicionals per altres de més eficients reg per degoteig

• Disminuir la despesa d’aigua reduint-ne el consum i utilitzant sistemes que permetin reciclar i reutilitzar tant com es pugui les aigües ja utilitzades

18%

9%

71%

2%

Domèstic Industrial Agricultura Ramaderia

Ús de l’aigua a Catalunya

Page 54: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Estalvi domèstic d’aigua

Page 55: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

El cicle urbà de l’aigua

Infografia interactiva

Page 56: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Sòl fèrtil

El sòl fèrtil és el suport activitat agrícola i ramadera (només 22% de la terra emergida és adequada per l'agricultura moderna). Malauradament, pateix de:

Desertització i desertificacióEs dóna quan un territori esdevé erm.Si és un procés natural parlem de desertització, però si és resultat de l'acció antròpica, aleshores l'anomenem desertificació.Normalment és el resultat final d'una intensa desforestació seguida d'una gran erosió.

ErosióL'erosió destrueix el sòl fèrtil (el principal agent erosiu és l'aigua). Es veu afavorida, per exemple, per tècniques agrícoles deficients (monoconreus intensius) i tècniques ramaderes incorrectes (sobrepastura).

DeforestacióLa pèrdua de superfície vegetal (ja sigui natural o antròpica) afavoreix l’erosió del terreny, ja que l’aigua o les partícules del vent no són retingudes per la vegetació.Pot ésser deguda a incendis, a tales d’arbres, etc.

Ocupació del territori i sobreexplotacióExtensions de sòl fèrtil poden ser eliminades per l’ocupació de ciutats, polígons industrials, etc.A més, la plantació d’espècies que empobreixen el sòl per part de la indústria (biodièsel, paper, biomassa, ...) fa que amb posterioritat no s’hi pugui cultivar res.

Page 57: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Aridesa

Page 58: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

El sòl fèrtil es regenera molt lentament (només 0,2mm/any). Per tant, és important intentar evitar la desertització i la desertificació.

Com evitar-ho?

• Repoblar (terres marginals) amb espècies autòctones• Protegir els vessants amb petits murs• Conservar vegetació, sobretot a:

- Capçaleres dels rius

- Zones amb fort pendent• Evitar sobrepastura• Evitar agricultura intensiva en zones àrides• Millorar les tècniques de regadiu

Com evitar la pèrdua de sòl fèrtil

Page 59: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Aliments

Els aliments són recursos naturals, però existeixen problemes globals respecte aquest tema:

La problemàtica sobre la gana i l'alimentació al món és una qüestió crucial a tot el planeta. Als països pobres es presenta fonamentalment relacionada amb la gana i la desnutrició, mentre que als països rics està més associada a la mala alimentació i als problemes de salut derivats del model de producció industrial d'aliments i a un model de consum alimentari determinat.

També cal destacar que hi ha un desequilibri entre la distribució de la riquesa entre productors primaris i distribuïdors finals d’aliments, així com la qüestió dels aliments transgènics que es produeixen en molts països.

La sobirania alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l'objectiu d'aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.

Page 60: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Biodiversitat

Gran quantitat d’espècies extingides o amenaçades, per diverses raons

Contaminació La contaminació atmosfèrica, de l’aigua, dels sòls, etc. afecta a la biodiversitat del planeta fins el punt que hi ha un gran nombre d’espècies amenaçades (amb diferents graus de vulnerabilitat) per aquest motiu.

Destrucció d’hàbitatsMoltes espècies veuen reduït el seu hàbitat degut a causes com la deforestació i la contaminació, de manera que la seva població desdendeix, en alguns casos, dràsticament.

Variacions dels patrons climàticsA causa del canvi climàtic els cicles vitals d’algunes espècies es veuen alterats, de manera que les espècies de la xarxa tròfica que hi estan relacionades també es veuen afectades.

Espècies exòtiquesLa introducció d’espècies exòtiques suposa un greu problema, ja que representen una competència per les espècies autòctones que no existiria de manera natural. Així, les espècies al·lòctones poden arribar a desplaçar les espècies autòctones d’un indret.

La pèrdua de biodiversistat provoca que els ecosistemes es tornin més vulnerables i tinguin menys capacitat d’adaptació. A més, l’home perd recursos biològics.

Per evitar-ho cal una legislació global per tal de protegir els hàbitats en perill i les espècies que en depenen.

Page 61: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

RECURSOS

NATURALS

RENOVABLES

Page 62: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

L’energia solar

L'energia solar és l'energia produïda pel sol i que pot ésser convertida en energia útil per l'ésser humà.

La intensitat d'energia disponible en un punt determinat de la terra depèn, del dia de l'any, de l'hora i de la latitud. A més, la quantitat d'energia que pot recollir-se depèn de l'orientació del dispositiu receptor.

Aquesta energia renovable té principalment dos usos (encara que n’hi ha més):

1. Per escalfar (energia solar tèrmica) per escalfar aliments, biiiaigua, etc.2. Per generar electricitat (energia solar fotovoltaica).

Els principals aparells que s'usen en l'energia solar tèrmica són els escalfadors d'aigua i les estufes solars.

Per generar l'electricitat s'usen les cèl·lules solars, les quals són l’element principal del que es coneix com panells o plaques solars, que s’encarreguen de transformar l’energia solar en energia elèctrica.

Refrigeracio solar

Page 63: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

L’energia solar tèrmica

Page 64: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Les plaques termosolars

Page 65: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

L’energia solar fotovoltaica

Page 66: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

L’energia eòlica

L’energia eòlica és l‘energia obtinguda del vent, és a dir, l‘energia cinètica generada per l'efecte dels corrents d'aire, i que és transformada en d'altres formes útils per a les activitats humanes.

Ha estat aprofitada des de l'antiguitat per a moure els vaixells impulsats per veles o fer funcionar la maquinària de molins al moure les seves pales. Actualment, però, l'energia eòlica és utilitzada principalment per a produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors. A finals de 2007, la capacitat mundial dels generadors eòlics va ésser de 94,1 gigawatts. Mentre que l'eòlica genera al voltant de l'1% del consum elèctric mundial, representa al voltant del 19% de la producció elèctrica a Dinamarca, 9% a Espanya i Portugal, i un 6% a Alemanya i Irlanda (Dades del 2007).

L'energia eòlica és un recurs abundant, renovable, net i que ajuda a disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) reemplaçant centrals termoelèctriques que funcionen amb combustibles fòssils, la qual cosa la converteix en un tipus d’energia verda. Tot i així, el seu principal inconvenient és la seva intermitència.

Page 67: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Els aerogeneradors

Page 68: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Mapa de l’energia eòlica

Page 69: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

L’energia hidràulica

Es denomina energia hidràulica o energia hídrica a aquella que s'obté de l'aprofitament de les energies cinètica i potencial del moviment de l’aigua: corrents d'aigua, salts d'aigua, …

Es pot transformar a diferents escales, existeixen des de fa segles petites explotacions en les quals el corrent d'un riu mou un rotor de pales i genera un moviment aplicat, per exemple, en molins rurals. No obstant això, la utilització més significativa la constitueixen les centrals hidroelèctriques de represes.

Quan el sol escalfa la terra, a més de generar corrents d'aire, fa que l'aigua dels mars, principalment, s'evapori i ascendeixi per l'aire i es mogui cap a les regions muntanyenques, per després caure en forma de pluja. Aquesta aigua es pot recollir i emmagatzemar en embassaments i retenir mitjançant preses. Part de l'aigua emmagatzemada es deixa sortir perquè es mogui una turbina engranada amb un generador d'energia elèctrica.

Page 70: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Central hidroelèctrica

Page 71: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

L’energia mareomotriu

L’energia mareomotriu és la que resulta d'aprofitar les marees, és a dir, la diferència d'altura mitjana dels mars segons la posició relativa de la Terra i la Lluna, i que resulta de l‘atracció gravitatòria d'aquesta última i del Sol sobre les masses d'aigua dels mars.

Aquesta diferència d'altures es pot aprofitar interposant parts mòbils al moviment natural d'ascens o de descens de les aigües, juntament amb mecanismes de canalització i dipòsit, per obtenir moviment en un eix.

Mitjançant el seu acoblament a un alternador es pot utilitzar el sistema per a la generació d’electricitat, transformant així l'energia mareomotriu a energia elèctrica, una forma energètica més útil i aprofitable.

L'energia mareomotriu té la qualitat de ser renovable, en tant que la font d'energia primària no s'esgota per la seva explotació, i és neta, ja que en la transformació energètica no es produeixen subproductes contaminants gasosos, líquids o sòlids. Tanmateix, la relació entre la quantitat d'energia que es pot obtenir amb els mitjans actuals i el cost econòmic i ambiental d'instal·lar els dispositius per al seu procés han impedit una proliferació notable d'aquest tipus d'energia.

Altres formes d'extreure energia del mar són: les onades; de la diferència de temperatura entre la superfície i les aigües profundes de l'oceà, el gradient tèrmic oceànic; de la salinitat; dels corrents submarins o l’eòlica marina.

Page 72: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Energia geotèrmica

L'energia geotèrmica és una energia renovable obtinguda de la calor produïda a l'interior de la Terra com a resultat de la desintegració d'elements radioactius i de la calor que es va originar en les primers moments de formació del planeta i de l'energia solar absorbida per la capa terrestre. Aquesta energia renovable es manifesta per mitjà de processos geològics com ara volcans, guèisers que expulsen aigua calenta i aigües termals.

Per a poder obtenir aquesta energia és necessària la presència de jaciments d‘aigua calenta prop d'aquestes zones. Es perfora el sòl i s'extrau el líquid, el qual sortirà en forma de vapor si la seva temperatura és suficientment alta i es podrà aprofitar per accionar una turbina que amb la seva rotació mou un generador que produeix energia elèctrica

L'energia geotèrmica a Catalunya s'obté simplement foradant el fons del terra i instal·lant una sèrie de circuits d'aigua, que a l'estiu traslladen la calor de la llar a l'interior i a l'hivern transporta la calor interna cap a la llar. Es basa en el principi que les capes més superficials de l'escorça es refreden i escalfen més ràpidament que les que estan una mica més profundes.

Page 73: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Central geotèrmica

Page 74: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

L’ELECTRICITAT

Page 75: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

L’electricitat

Ús de l’electricitat en una llar:

Page 76: Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

Mesures per estalviar electricitat