REDACCIÓ 1 ADMINISTRACIÓ l'KEUS DE …...Pipa amb ñas, caricatura, per id. Taula, pintura antiga...

e

R E D A C C I Ó 1 A D M I N I S T R A C I Ó

CARRETERA DE G IRON A , NÜM. 27

l 'KEUS DE SUBSCKIPCIÓ

Espanya, 6 ptes. l'any; Estrangsr 6'60 pts

S U M A m Museu de Palamós (Cau de la Costa Brava)

per LI. B ,—Ci re re t a , cireró. . , (poesia) per M . ^

del Ca rme Ma re é .— Nostra literatura, per

Eduard Cu lubre t .—De l carnet esportiu (Pro An-

gela Iglesias) .—L'ovel la malalta, (poesia) per

loan Gelabert i C re sa .—Des de mon «bureau»

(Impressions d'un oficinista), per Josep Mundet .

—Pr imavera ' (Poes ia) per Rafel Vila i Barni ls .—

Els versos galants, «Isabel», (poesia) per Casi-

mir Pruneda Ba lo t .—Cròn ica Loca l .—

Registre Civi l .

Preu: 50 Cis,

LLORÉNS . Obradors 7ipogräfics . Palamós

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

ALIMENTS per a Règim Diètic i Diabètîc de la

casa Manne] Frères de Lausanne (Suïsa) i

X o c o l a t e s R i c a r d R o c a f o r t (

PURES DE CACAUf elaboradas en el Convent

de LA TRAPA pels RR, PP. CÏSTERNENSES

R i c a r d R o c a f o r t Carrer de Fernando VII, 14. — B A R C E L O N A

)

CON UN EJEMPLAR DB LA

BDÍll mmi DE CiTSL ( Bailly - Bailliòre — R ie r« )

tendrá más de trescientos mfl datos y señas

«

de cuantos se dedican al Comercio, In-dustria, Agricultura. Minería, Ganade-

ría, Profesiones, etc., en la extensa y rica región catalana

C U A T R O P R E C I O S O S M A P A S

BN COLORES • •

1 T O M O 8ÓI.II>ABISarTE ENOÜADEBITABO t

2 0 Peaetaa

Fritnoo de portea en toda Eapafl*

Annarlos Balily - Ballliére y Riera Rennldos, 8. A.

Consejo de Ciento, rnim. 340 - BAROEI iOVA

noiit I B i R I M

Allotjament per dia 9 i IO ptes.

Idem per llargues teniporadesa

preus convencionais'-:- Coberts

a 4 ptes. Es serveixeii banquets

a preus moderata i t ambé 'es

disposa Hoc per atlotjar cara-

banes d'exciirsionistes amb un

E S P L E N D I D S E R V E ! .

Comte del'Assalt

Telèfon, 4915 A.

B l R t K E D N A


A L F O M B R E S

T A P I S S E R I E S

L L E N C E R Î A

Plaça 5t. Jaume BARCELONA = ^̂ = '

TELÈFON190 ft :: ||||||||||||||||||||||||||||̂ St- Honofatj i 3

M P O R T A C I O DIRECTA DE T A P I S S O S

DE SMIRNA I PÈRSIA (ORIENT)

E S P E C I A L I T A T A M B E L S A N U S A T S A

M A D E F A B R I C A C I Ó N A C I O N A L


•ma Chr. Hostmaon ^ Steinberg^sehe Farbenfabriken "

= C E L L E ( A L E M A N I A )

:: FABRICA DE TINTAS PARA LAS ARTES GRAFICAS:*

CUCHILLAS PARA TODAS LAS INDUSTRIAS. DE LA

M E S S E R F A B R I K R E I N S H A G E N REMSCHEID - REINSHAGEN

Representante y Depositario para España

JACOB WEIL A R I B A U , 1 3 3 B A R C E L O N A TELÉF .


HOTEL i Café

S i t u a c i ó immi l lo rab ie , d a v a n t d e la m a r , d e la

Es tac ió , del p a s s e i g i al c o s t a t de l ' a d m i n i s t r a c i ó d ' a u t o m ò b i l s

htabitacions confortables £splèndid saló menjador

MAGNÍFICA SALADE B A N Y S O'AIGUA D E MAR I D O L Ç A

GARATX - TELÉFON, 36

Papereria-Llitreria

Objectes d'escriptori - Tintes Llibres ratllats - Llàpiços

Estilogràfiques de les millors marques - Plumes - Paper carbó

~ Objectes per a regal -Llibres i Novel • les de totes

classes - Material escolar.

Carrer Gerçantes, 26

ï p a EL RE! DELS ANISSATS m

R O V E U - L O , SENS OUBTE ÊS EU MILLOR

A R E ra Y â D E MU NT ( i B A f i e S L O N A )

e M i L i

noy fl nstal ' lac ions

per aigua, g a s i electricitat.

reparac ions de niaquinàr ia

Carrer TTiajor


R i

^ C E R E B R I N O

^ ^ ^ M A N D R I

^ T CURA EL DOLOR ( DE C A B E Z A ,

NEURALGIAS, DOLORÉS ^ NERVIOSOS O REUMATICOS -%YlASMOlESTinSPERiDDICASDELAMUJER

7 NUNCA PERJUDICA MARCA REG ISTRADA

'Ulan era de fornarfo

Para e! dolor de cabeza, neuralg ias diversas, (facíales, in*

(ercoslíiles, de ríñones, ciática, etc.), snolestias periódicas de la

mujer y, en general , en todo ataque agndo de dolor, una cuchara

dita disuelta en agua, una, dos o tres veces, con media hora de

intérvalo. En el reumatismo febril una cucharadita tres o cuatro

veces, repartidas durante el día, en la tnisma furma. En las afec-

ciones dolorosas crónicas se loma en ayunas ocho días de cada

mes y una o dos veces caso de presentarse el ataque de dolor

Usado en esta forma y siguietido siempre el consejo del médico

se logra vencer enfermedades dolorosas arraigadas y siempre

aliviar grandemente a los enfermos.

Preparado por Francisco Mandr í , Médico y Químico

F a r m a c é u t i c o e n su L a b o r a t o r i o , Calle de Provenza, 203 • Barcelona

ñi


PALAMÓS, MAIO DT 1930 NÚM. 197

MARINADA

MUSEU DE P A L A M O S CAU DE LA COSTA BRAVA

V

|a hem vist per les notes anteriors que al M u s e u s 'hi recullen objectes di-versos de molt escàs valor iiiírínsec; cal solament per a tenir-hi cabuda que tinguin un valor documental de cosa antiga, que a voltes ês més gran que la gent no ' s creu.

Con i podn'em estudiar i donar-nos coinple de com eren moites eines i u-tensilis dels temps passats si no fossin els Mu seu5 que les guarden curosa-ment com una joia?.

C o m es donarien compte les jo-ventuts d'ara, de la manera que 's pro-duïa el fil 60 o 100 anys enrera si no fossin alguna filosa i fus que s 'han po-

gut salvar de la destrucció general; així com les agulles i el canonet defer mitja que ja no s 'en veu cap enlioc de molts anys ein;à?

Totes aquelles persones que pos-seeixen algun ubjecte d'aquells que ja son fora d 'ús corrent, farien una bo-na obra d'oferir-los al Mu seu . Al i i hi estarien exposats per a tothom a la coníemplació dels curiosos, i serien una base d'estudi per a qui en tingués necessitat.

M 0 B I L Í A R 1 A N T I C

Vitrina montada sobre una caixa de núvia, on se guarden els Vidres i part de Mar iscos,


258 M A R I N A D A

! I

Vitrina de ferro forjat, projecte de J.

011er, obrada i cedida per J. Ra-

mio, on es guarden les conquilles

i caragois de mar.

2 Caixes de núvia, i una de niés nio-

tlerna, cedides per H Sanner.

2 Calaixeres velles.

1 Ast de ferro, molt antic, amb sos

peus, cedit per E. Cateara.

1 Barguenyo, sense peu cedit per H.

Sanner.

1 Caixa de mariner, i 6 tapes soltes,

pintades, cedides per H. Sanner.

1 Di t florejat, daurat, cedit per la fa-

milia Capellà.

1 Llit daurat i pintat, cedit per H. San-

ner.

2 Laques japoneses, per id.

6 escalfadors de coure, per id.

4 Xocolateres de coure, per id.

4 Escálfeles de llautó, per id,

3 Liumanerts de llautó, per id.

1 Gerro gros de coure.

2 Candeleros, i i espalmatoria de

llautó, per id.

1 Llàntia de Pautó platejada, per id.

1 Copó de llautó, per id.

1 Rellotge de butxaca príniitiu, cedit

per M. Albalat.

2 Clepsidres. (rellotges d'arena), cedit

per H. Sanner.

1 Rosaris i Sant Crisl amb incrusta-

cions de nacre.

5 Imatges de fusta, (2 saiits i ,3 santes)

cedits per H. Sanner.

2 Aiigeis daurats, per id.

Mare de Déu amb campana de vidre,

per id.

Santa Cecilia, p«r id.

1 Bacina de coure amb Mare de Déu

deis Dolors, per id.

1 Escaparata daurada, amb la Purissi-

ma, cedida per LI. Sais Agusíí.

Grup de dos sants màrtirs (Sants Met-

ges), cedit per H. Sanner.

Estatueta de fusta, antiga, Sant Marti,

per id.

Sant Pere, sota dosser, per id.

Reliquiari petit, cedit per D . Sàbat .

Veler, (barco rodó) cedit per Mossèn

Tomás Aumallé.

Veler dins campana de vidre, cedit

per Santiago Mauri.

Pailebot sense vergues, cedit per H.

Sanner.

Brúixola, amb el seu estoig, cedida

per Marull.

Bastó amb puny esculpturat, cedit per

H. Sanner.

Un pareli de pantufles de carmesí, bro-

dades, cedides per A. Plaja.

Pipes de terra, antiga fabricació de

Palamós, amb un motilo, cedides

per laume Mas.

Pedra amb escut heraldic de Cruilles

procedent de la casa del carrer de

Notaries que fou de M . Roca.

Pendentif de pedra Ilicorella, forma d'

ametlla, trobat al dòlmen del Puig

de ses Porqués, davant Sant Da-

niel, per Ll. Barceló i Bou.

Paielleta amb el seu peu, cedida per

H. Sanner.

Saler de fusta, per id,

Tisores moca-llums, per id.

Pipa amb ñas, caricatura, per id.

Taula, pintura antiga (4 sanís)

3 Candeleros de fusta, daurats, per id.

Ullera de llarga vista, montada en per-


MARINADA 259

gami i baiiya, cedida per A. Or-riois.

1 Escopeta i 2 Pistoles de pedra fo-guera (pedrenyals) cedides per H. Sanner.

1 Revolver lEibar» amb baioiieta, ce-di! per H. Sanner.

Puntes de fletxa, de coure, per iti., 1 Pistola Fouché, cedida per F. de A.

Marull. ('arrabina d'un voluntari del teinps d'

Espartero, fill de Palamós, cedida per josep Roure.

Carrabiiia, peón cann'nero, provincia ' de Tarragona, cedida per M : Ro-

ger i Crosa.

2 pspases antigües i 1 Sabre gros ce-dit per H. Sanner.

Qumia ài abe, cedida pet H. Rafael de Colombo.

2 Destrals primitives de pedra basàlti-ca, cedides per Mestre Rocarol.

Bomba de ferro (baia) trobada a Ro-queta per J. Bach, i cedida per M. Arana.

Bomba de ferro grossa, cedida per R. Reig.

Varis fragments de bombes, Irobats a! Castell (pedrera).

Bomba de pedra trobada prop l'aiitic cami de Palafrugell.

Llit de campanya que pertangué a 1' exèrcit francés que sitia Girona en 18C8, cedit per A. Franquet.

Garlopa primitiva, cedida per H. San-ner.

2 Càntirs plans, de coure, per id. 1 IJiim tie ferro de quatre brocs, id.

1 Llum de ferro (gresol) procèdent del Monestir de Veruela, cedit per Salvador Oliver.

1 Llum de llautó força especial. 2 Ventalls de palma, d'anar a la pro-

cesso, cedits per H. Sanner. 2 pots negres, de coco, curosament

treballats, i un de petit, cedits per H. Saimer.

Motilo de fer caretes, de terra cuita, cedit pei' H. Sanner.

Piata gran, i Perolet, de coure repujat cedit per M. Camprubi.

Estatueta de nin dormint, d'aMabastre cedit per H. Sanner.

2 Candeleros d'alabastre, amb un o-cell i un raini, cedits per H. San-ner.

Verge de Lourdes («Boia de neu>) ce-dida per-N. Guerra.

Filosa i Fus, amb el cànem correspo-nent EI Fus és procèdent de cân Bou de EIs Metges. E! cànem és cedit per Salvador Oliver, de Bar-celona.

Aspi, per a fer les niadeixes del fi l, i Retorciniiiny, per a fer, de dos fils de llana, un sol fi l, procèdent de cal Regidor de Els Metges.

Coi leccio d'objectes dels indis de Bo-livia, segons descripció detallada, cedida per A. Caniós.

Col'leccio d'objectes dels indis sud-aniericans,' segons descripció de-tallada, cedits per H. Sanner.

LI. B.

(Segni ni)


260 MARINADA

Cirereía, círeró.... Cirereta. cireró...

de la boca de l'amlga la robava amb un petó ben curulla de dolçô!

Em mostrava ses mans blanques totes plenes de robins fins el fullam de les branques li besava els seus dits fins;

ella reia joganera amb l'esguard brillant com mai I la besada primera tremolava per l'espai.

Tot seguit una cirera empresonava amb les dents i em deia ben riallera —Aquesta... no me la prens.

La magnífica bellesa de l'amíga del meu cor, i sa boca rosa encesa com la flama de Tamor,

a la meva gosadia follament esperonà, i amb el fruit que no oferia un petó li vaig robâ...

Cirereta, cireró.,. Tainic meu quan m'ho contava al cor duia una il ' lusió. Oh dolcesa d'un petó...!

M . ' DEL C A R M E MARCE


MARINADA 261

Nostra literatura La literatura és , sens dubte, la ma-

nifestaciü més pregona i sincera del geni del poblé que poseïnt un idioma, és a dir, una forma exclussivament propia d ' expressa r eis seus senti-ments, el seu pensar , les s eves creen-ees, aconsegueix polir-lo, amotllar-lo perfectament a la seva estructura es-piritual,i donar-li les formes clàssiques que riiistòria d'ella mateixa, junt amb el seu desenvolupament artistic re-quereix, a fí i e fecte de fer-li assolir aquella elevació, puresa i perfecció, assequibles tant solanient per a les llen^ües pu ixan tes , fo r t e s i v ives productores, gairebé sempre , de les, obres li teràries predes t inades a Tini-mortalitat.

A més , a més , pel fet de constituir el conjunt de totes ¡es formes i parti-cularitats personal íss imes d 'una con-trada, regló, nació, o del que sigui, l'art literari és el destinât a perpetuar a t ravers de les edats i de les varia-cions constants de l 'espècie humana, Tesperií i caire antic de la raça, la se-va Individualität intel lectual i potència artística; puix, malgrat una nació— diem-ne nació—sigui extingida com a tal, malgrat no es conservin ja ves-tigis de la seva antiga personalitat política, si la seva literatura ha copçat aquell grau de perfecció de que havem parhit, ella r e s t a d e ternament viva en l'ànim de les noves generacions , que retran degut homenaíge al seu passat esplendorós, malhauradament extín-git.

Grècia n 'és una latent demostra-ció. Sabut és que el segle IX abans de J . C. , la literatura grega prenguè un formidable impuls amb l'aparició de La Iliada i La Odisea. avans s 'ha-vien destacat com a propulsors de l'art hel ' lènic, alguns poetes com Lino i Orfeo ; mes , en donar a Hum Homer els seus poemes , productes d 'una imaginació incomparable i d'una inspi-ració que en podrfem dir ultraterrenal, quedaren aquells esvanits , i començà per a Grècia una època d 'exuberant f loreixement artistic, ja mai vist enlloc des d 'a leshores .

Safo , Anacreonte , Alceo, Corino, Simònides, com a cultivadors de la poesia lírica, assoliren també rera Ho-mer una notable influència; floriren les arts totes i en manera especial la literatura, que dona un nombre increí-ble de valiosos hístoríadors, poe tes , novel listes, etc. Això fou fins ais prin-cipis del segle 111, època en que arribà al màximun l'espiritualitat de l ' a r t grec; però, com diueii per allá Cas te -lla, «zzo hay bien que mil años diire>, í a Grècia li arribà t ambé el seu dia.

Les Iluites i disturbís politics, que continuadament estremien les dife-rents parts integrants d'aquella Ian elevada nació, coniençaren a donar la senyal de la seva decadencia in te l lec -tual. Anaren minvant amb una rapide-sa extraordinària les Metres he l l én i -ques , que tan enlairades havien estât , f ins a arribar a un estât vergonyôs d 'adulteració i depravació art is t iques;


262 M A R I N A D A

s ' implantaren poc més tard d o g m e s cristians (régnât de Justicia), que des-truint el p a g a n i s m e , font essencia l d 'aquella merave i losa poes ía des-truyen, a r rancaven , millor dit, les arrels de l'art poètic, donant l'última i defini-tiva empenta extintora a la que havia sigut magníf ica l iteratura. . .

Curt temps d e s p r é s , la mort de l 'antiga potència era un fet .

G r è c i a és avui un no res ; aquella gran acaparadora del geni ja no ex is -te ix . . . però resten, com a etern recor-datori, els treballs admirables d'Ho-mer, S ó f o c l e s , Píndar. Eur íp ides , Esqui lo , Herodoto, Tuc id ides , Potibi, Hipócrates . . . que jamai poden è s s e r oblidats, i que faran descobrir d'adnii-ració a la Humanitat mentres hi ex is -teixi un cor noble, sens ib le , capaç d'aimar i concebre la Be l lesa .

La literatura, pero, pt;i' è s s e r véri-tablement est imable, necessita tenir una constiíució u'intim acord amb les nécess i ta is i caríicter dei pöble que hi cultiva, li precisa esUv compeiietriida Hns deis mès petits delalls LW la vida i aspiracions d'aquell , de tal f a l sò , que. fins el clima, dolç o r igoros , luxuriant o suau, hi ha d'influir don^nt-li el fons poètic de la s e v a greu niajestat, belle-sa inapreciable, però incomprensible per a un estraiiy que no n'estigui ja saturat.

Per a ixò ,—i aneni a la finalitat de l 'art ic le—veiem com Cata lunya , d 'es-perit totalment diferent a la resta d ' E s p a n y a , ha tingut necess i tat d'una també diferenta Mengua, d'una lite-ratura que s ' av ingués mès amb el

seu modo d ' é s s e r , que no la formosH parla del gran C e r v a n t e s , a la qual, malgrat les s e v e s be l l e ses , li manca la f ranquesa , l 'esperit de llibertat i

l 'encisadora senci l iesa que caracterit-za al pöble català i al seu I D I O M A , no dialecte com alguns inconscients, per no dir ignorants, pretenen.

AIgú ha dit que el problema català és un problema de cultura.Tfil cosa és molt certa, i ningú que possee ix i una mica de clarividència ho negará . Nos-altres, abans que res més,necess i teni e sco les , esco les i Ilibres. Ll ibres es crits en català, e s c o l e s on es parli i

s ' enseny i el català.

L a nostra nacionalitat no pot ès-ser mai politica exc iuss iv i s ta . Això, que de bon antuvi sembla f a i s , é s una pura Verität, una realitat innegable , i malgrat s é que en arribar aquí,la boca d'algún apass ionat l legidor s 'obrirà per a de ixar pas a un ironie somriure, no retrocedeixo en la m e v a afirma-ció.

E s que,a Cata lunya , en aquest po-blé generós i aimant de la germarior, pot exist ir , per ventura, aigú que abans que la l lengua, abans que la cultura, abans que la civilització, posi un ridícol e g o i s m e personal?

Pot haver-hi ningú, ni aquí ni en-lioc, que, a menys de tenir instints de fera , pretengui un exc luss iv i sme bar-bar i dénigrant, una llibertat que, no essent llibertat, puix deixa oprimit més encara peis mateixos sentiments v e r g o n y o s o s , el .condueixi a l 'aisla-ment. é s a dir a la mort?. . .

El ser m é s obtùs, veurà y com-prendra que això és impossible. Eis pobles , com eis individus, necessiten, sense que en puguin prescindir, de la


MARINADA 263

coriaboració i ajuda dels altres, d'una íederació afennada, incondicional pe-ro, que deixant'els-hi el més ampie camp d'accio per a l 'exercici de la se-va ll ibertat personal, eis obligui al ma-teix temps, a respectar els diets dels consemblants.

Per això, dones, pue dir quasi sens por de equivocar-me, que Catalunya no necessita polit ica individuai, al menys per ara.

Eis catalans devem exigir llibertat per a la nostra l i teratura, ll ibertat per a la nostra ensenyança, segurs de qué, obtinguda aqueixa, será ja el nostre un pöble Iliure, potent, que es posará, treballant auib la constància que li és peculiar, molt niés amunt d'altres països que avui estem ben Iluny d'igualar. Eis joves que intentein escriure en la Mengua que un dia em-pleià el malaguanyat Victor Balaguer, i ho aconseguim maldant fortainent, havem estât eiiseiiyats en llengua ofi-ciáis \ malgrat això, forces n'hi ha que valen la pena.

Què passarà, dones, quan aquesta florida de voluntariosos escriptors, es vegi sustituida per un planter de lite-rats vertadsrs, pujats en el cultiu de la nostra llenguci?... El més versem-blant és que creixi considérablement el periodisme, evolucioni la literatura catalana, sorgeixin Ilibres i genis i, com a natural conseqüéncia, es de-senrotiíin considérablement tota me-na d'arts i artistes. Que el Renaixe-nient cata'à, avui insignificant malgrat els grans esforços que fan els nostres

de l ' idioma, arribi a èsser pro-

digios; que la poesia catalana, aquella dolcissima poesia catalana, torni a Iluir, i la intel ' lectualitat de Catalunya assoleixi davant el nión una principal importancia.

Quan això sigui una realitat, i no vul l dubtar que será aviat, t indrem ja la nacionalitat catalana declaradament autonomista, puix no hi ha qui gosi negar que aparellada amb el progrès dels pobles va la llur l l ibertat.

Un pöble culte per petit que sigui sempre sera l l iure, sempre serà el capdavanter de la Humanitat; mentres que la nació que vegeti en l ' ignoràn-cia, en l 'apatia, no podrà èsser mai res més que una càrrega que el mon haurà d'arrossegar en la seva camina-ta envers uns sempre nous horitzons, malgrat que l 'extensió d'aquella sigui immensa.

Lluitar per la l iteratura catalana és, dones, la tasca que tots ens devem imposar. No és presumir unn bande-ra perqué està de moda—ni cridar fent el valent, el qué més pot ajudar a avançar Catalunya envers la seva completa ll ibertat moral i material, sinó en silenci, sense escàndoi ni fan-farroneries, ireballar amb seny i cons-tancia, segons nostres forces ens per-metin, per a aconseguir que la que per dret és nostra ainiada pàtria, pu-gui èsser un dia, si no una Grècia, si no una Roma, almetiys un pöble fort i viu, noble i culte, productor de Ilibres i de genis, més que de xerraires poli-tics, o de cacics i bugaderes.

KDUARí) C U L U B R E T


264 M A R I N A D A

DE N T •JU- CARN ESPORTIU

P R O A N G E L A I G L £ S I E S

U n s m o m e n t s â m l » A n g e l a I g l e s l e s

Per fi liti pügut celebrar-se aqiiest partit que els esportitis palamosins de-dicaven la simpàtica Aligúela Iglé-sies, la quai, com tothom recorda, amb niotii i del tragic accident ferro-viari, li seccionaren totes dues cames.

Uns moments de conversa amb ella és una cosa deliciosa; a la seva boca el somriurehi és permanent, i una fíamela que li brilla en els ulls US encomana un optimisme que és di-fícil definir.

Sobre els aparells ortopèdics ca-mina força bé, està feiit Vaprenentai-ge de caminar, com ella diu, i, agafa-da del braç del seu promès, et mostra valenta i resoluda. Féu acte de pre-sencia en aquest partii que els vete-rans i el primer equip del - Palamós.-. 1/ dedicaren.

Parleni amb ella.

— . . . ?

—Molt issimi No tan sois per l'acte d'avui, sino perqué en aitres ocasions han demostrat els seus sentiments hu-manitaris.

— . . . ?

-Sí, penso passar unes quantes setmanes entre els faiilil iars en aques-ta vila que m'ha vist néixer, i que ara .m'acuii amb els braços oberts...

—Valenta? j a l io crecí I.a vida és bella...

I en dir aixô, tenia entre les seves mans les d'un niitiyó que amorosit 1' çsguardava, i nosaltres peusàrem en la banalltat de la pregunta que li férem. puix que quan es té vint-i-un anys i im promès al costat. al qua! s' estima, la vida lia d'ésser bella, enca-ra que la fatalitat ens posi a prova de tant en tant.

—Acabat l'aprenentatge de cami-nar; a treballar alíra vegada; cal que trebaliem, els pobres...

- - . . .?

— Doneu les més expressives gra-cies a totes aquelles persones i eníi-taís palamosines que, fent gala d'uns sentiments alfruistes que els honoren molt, m'han prestat l'ajut necesari per poder caminar... Digueu que a tots els' faig una abraçada q ue durará tota la vida.

LL. B O T A VILI .À

£ 1 p a r t i t b e n è f i c

E! diumenge dia 11 de Maig es ce-lebré, amb exiraordinària concurrèn-cia, el tant esperai partit en homenat-ge d'Angela Iglésies. Més de 800


MARINADA 265

Els entuslasles l ugado rs p a l amos l n s q u e d ispu taren el par i l i sx benef ic i d 'Ange la Iglesles

persones preseiiciareirl'encontre que

es dispuíaven la Selecció de Veterans

dei Palamós S. C . I el primer equip

local. Guanyaren els blau-grocs (pri-

mer equip) per dos gols a cap. Val a

dir, però, que els veterans no es

mereixien aquest resultai, puix que en

innombrables ocasions que el gol sem-

blava imminent, per una causa o altre

es malmetia la jugada.

En mig de gran espectació la se*

nyoreta Angela Iglésies llangà e'

kik-off. Els capitans ¡'obsequiaren

amb magnifies ramells de flors amb

lla^ades catalanes. Fou molt aplaudi-

da.

L'orquestra La Principal d'aquesta

localitat iocà dues bellisimes sardanes.

Els equips, sota les ordres de Go-

day foren;

Selecció Veterans. — Mayor, Di-

mas, Miró, Barber 1, Gou , Ventura,

Aliu, Vails, Forner, Arques i Barber II.

Palamós S-. C . — Barti, Ribera,

Colomer, Garcia, Company, Vilata,

Boluda, Pagès, Passarrius, Ribes i

Napoleó.

Festes com aqüestes honoren tot

un pöble i deixen entreveure eis ge-

nerosos sentiments dels esportius i

dels no esportius.

A. C. M.

De La Rambla de Cataluni/a I2de Maigde 1930.


266 M A R I N A D A

o v e i i a m e i i e L i i e i

J a el sol riu dait les muntai iyes,

i els ocells, eixmt del iiiu,

el festegen i anuncien

el matí , dnib llur cent jolíu.

El pastor obre les portes

del corral, de bat a bnt ,

i el raniat. que ja es dal ia ,

quín belar de ll ibertat!

Una ovella esià mala l ta ;

al corral s'ha de quei lar;

seca, trista i nialferlda,

fa l làsi ima de mirar!

Ella prou que el seguirla

el ramal , carni del prat;

mes , el mal la lé atuYda

i en el seu jag l'ha posirat .

Pobra ove l la ! Tota sola ,

fl.is apar que voi plorà;

quan tornarnn s^-s companyes ,

qui sap si les sent irà! . , .

La ramada ja s'allunya'

i no para de be lar . . .

La pobra ovella nialalta,

fa l làstmia de mirar!

JOAN G E L A B E R T i C R O S A


M A R I N A D A 267

Coliaboraciô de la " Penya Paiamós „

Des de mon «bureau» Impressions d'un oficinista

Els corredors formen també una

de les masses nombroses de la capital.

N'hi han com a empleáis i d'altres in-

dependents; bastants d'aquests ûltims

entren a la categoria de représentants.

Avui, tota casa particular o de co-

merç, és abordable pels corredors, ja

sigui per a mongetes i sucre o per a

l làpiçosi tinta, apart de les diverses

materies addients a les industries esta-

blertes.

En la niissió del corredor hi té una

part ben important la psicologia, si és

que I'interessat la coneix i sap apli-

car-la degudament. Fins ara, els ele-

ments d'aquest ram (corredors, viat-

jans, représentants i en fi, tot agent

venedor) suposaven persones parla-

dores amb excès, d'una simpatia fin-

gida tocant a lo alegre, disposades a

ier sentada a tot arreu per a després,

M Tacomiadar-les, qualificar de cllau-

na» la conversa que llargament havien

donat. Avui, els que encara usen d'a-

quest sistema, s'els considera arcaics

ja que no coneixen la valor del temps

que perden ni la del que fan perdre.

Amb el correr dels dies, ha sortit

una denominació que suposa, en el

que Tempra, una persona coneixedora

dels sistemes de venda modems, quina

conversa, per lo agradable i profitosa

alhora, a més de lo mesurada, no us

donará mai la sensació de que perdeu

el temps. 1 aquesta denominació que

és «agent de vendes> quants no l'ex-

ploten immerescudament i amb tota

r nconsciéncia de l'ignorància més pa-

lesa!

He dit que la psicologia és ben im-

portant a tot agent i considero que la

millor práctica que es pot tenir, en ei

cas dei venedor, per a treure'n profit,

és haver estât corredor i haver rebut

corredors, simultàniament. El fer vi-

sites com a venedoi, porta l'envistar-

se amb persones quins caràcters son a

voltes ben incompatibles amb el del

visitant, i l'habilitat d'aquest està en

sorteiar-los per a obtenir el maxim

fruit sense incomodar ni fer-se pesât.

Aleshores, si amb avenç ha estudiat

la seva actuació davant del client, es-

tarà beji preparat a observar Tetecte

que el seu estudi produeix, servint-li

per a peifeccionar-se en lo successiu.

El rebre corredors situa ei futur

venedor en el camp contrari, portant-

lo a analitzar els arguments que li ex-

posen, com també Tefecte queen ell,

en la posició de comprador, li pro-

dneixen; li facilita Testudi de les pos-

sibles respostes per a rebatre'ls com

també, de les derivacions a que po-

den portar les insisténcies de! corre

dor.

l a primera màxima a tenir en

compte per tot agent venedor, més si

és novell, és que «a I home s'el reb

segons el tnijo i se l'acomiada segons

el talent demostratï. Salvada la pre-

sentació per la favorable impressio


M A R I N A D À

exterior, aleshores li cal interessar la venda en els seus (liferents ^raus. Ha de posar en joc quants ¡irguments cregui adéquats per a cridar l'atenció, desvetllar l'interès, fer sentir el desig de posseir i dominar la voiuiit'it a l'ad-quisició, sense donar moliti ;il client que pensi II ha tret diners per l'objecte vennt. sino que li ha fet un bon ser-vei proporcionant-li Partirle que ne-cessitava, deixant-lo aixis en bona disposició per a una nova visita.

Malgrat que, des dels primers mo-ments, l'èxit Tacompanyi, el corredor ha de tenir vera afició en millorar-se, pensant que el que l'ha de rebre esià versât en el tracte dels agents i que molts es complanen en desvirtuar els arguments que els oîerrixen, pel goig interior de posar a prova l'alcanç del venedor i fer-lo caure e.i un compro-mis.

Hi han venedors de m^jquines d'escriure, amb dos ja m'hi he trobat, que apoien la venda en el bonic as-pecte de la máquina, l'excerient pre-sentado i l'ornament que seria pel despatx la máquina de la seva marca sobre la taula adequada. Els pregun-teu qualque cosa del tabulador o del marginador i us diuen que hnn de consultar la casa, però que no els po-den negar que els colors iliguen molt bé i que el niqueiat és impecable. Creuen que vendre és senzillíssim i que esmentant sols la máquina, sense demostrado, ja n'hi ha prou i, en canvi, no sols cada art ele, sino cada venda que es projecta fins i tot del niateix article, son casos especia's que requereixen una preparado ben diferent.

En el ram del suro niateix, he tin-gut ocHsio de rebre varis venedors, fa-

bricants de diferents pobles. Particular-ment un d'ells, es mostra molt insistent en les s e ves ex pi a nación s, posant-se la paraula «intel ligència> de l'indús tria, a la boca,"un reguitzell de vega-des, que semblava era sois eli el. mor-tal favorescut de tal privilegi. A més, a fi de cridar I atenció i confirmar que era «intelligent», va treure's l'insepa-rabie «pié> i començàa prendre mides de quants carrats i taps estaven al seu abast, fent rodar aquests últims amb la lleugeresa propia deis de l'ofici. No en tingué prou de demostrar aqüestes ac-tivitats, quin intent era enlluernar, que, encara, agafant el cordili que subjecta-va el «pié», feu donar a aquest voltes i més voltes mentre de la seva boca n'anava sortint tot un tractat de la fa-bricació dels taps, naturaiment, a la seva manera i conveniència.

El vaig deixar dir amb tota llibertat i amb posai de complascent, i quan va esgot^r la llarga retòrica, que no servi de res per no haver-la enfocat degu-danient, sense estudiar abans la posi-ció del Client, ni saber les seves nece-sitáis, ni permetre que les hi explique-sm pel seu fervent desig d enraonar, que priva també les hi digués després, em pregunta:

— I qué? Que li sembla? Qué m'hi diu vosté?

— Qu • no m'ha explicat res de nou,—va ig contestar.

— Carat! Com és aíxc! Si aqui Barcelona no ho tenen, no es veu...

— Però he estât catorze anys a Pa -lamós .

Ño em deixà dir res més El cèle bre «p'é> cessa de voltar, el torna a la buíxaca de l armilla i, escorregnt, el senyor «intelligent» dona la visita per acabada.

JosRP MUNDET i PERPINYÁ Barcelona, Maig de 1930.


M A R I N A D A 269

P R I M A V E R A La nit és morta; ja l'alba apunta; la Ilum soiiiorta pel cel s'ajtinta;

la vesta regra

dels ulls s'amaga;

l 'oceil alegre

xiscla en t'aubaga;

Ja el gos no crida;

el gal i ja cnnla;

rep l 'heiba húmida

la Ilum bri l lanta.

La porla es bada

de la masía.

]a és piena albada!

Ja som de dia!

Per la f n e s t r a que el Sol amara, piena de festa surt una cara:

és la pubil la,

bon ca mossa

to ia senzil la,

polida i rossa.

De sobte escolta

repics d'esquelles

i desinvolta,

vers les ovelles

corrent s'escorra perqué és raimada del noi que corre per la ramada.

Prop d'eli arriba

ja la donzella

j, amb ànsia viva

tot fent parella,

vers la boscúria

tots dos se n'enlren:

quina canturía,

quin go lg que senten!

I allí, dessota

d'un ample roure

que el vent assota,

que el vent fa moure,

tasten sos Mavis una besada dolila, sens glavis, l laiga i pausada.

I, mentre? viuen

l'ansia riallera,

les f lors somriuen...

Es Primavera!

RAFEL V I L Á I BARNILS


270 M A R I N A D A

Els Versos Galants I s c f c b e l

M'apcirs una gentil seiiyora prinimirada

del temps aquell del inirinyac I les perruqueí-,

del temps galant que tots eis hoines s 'empolvaven

es baral laven per l 'honor d'honesta dama.

M a d a m e Pompadour l 'hermosa cortisana,

apar que t 'hagl dat la seva picardía

i mes tard de M im i Pinsón talment diria

que t inguis el cor i la bona genti lesa.

Avu i Isabeleta eí veig d'aquesta forma

sentada en aqueix banc deis jorns de Tantigalla

qu'el sol amolxa cada tarda en aquesta hora.

La rosa deis teus llavis s'obre petonera

i no puc pas compendre si és menys bonicoia

que la roseta gerda que íens a la falda.

CASIMIR P R U N E D A i B A L Ü T

Crònica local

La llar de nostre bon amie N'Aíito-

ni Plaja s'ha visi enjoiada amb ¡'arri-

bada d'un xamós nen. Enhorabona .

Els distingits joves En Lluis Pagés

] En losep M.® Alvarez han retornat a

nostra vila, finit el cui s oficial univer-

sitari, havent aprovat el primer altre

curs d 'Abogacia , i el segón Llicencial

en Ciències naturals, ambdós després

d'uns exàniens bríllantíssims.

En Josep M.® Alvarez ha estât ele-

git , aixinmteix, Secretan de la Institu-

ció Cata lana d 'H is tor i a Natura i , de

Barcelona.

A ambdós nostra coral felicitació.

A rei de la clausura de l 'Exposició

de Barcelona han estât extingits des

del dia 16 de juliol corrent, els bitllets

dits «d'Exposició» que amb aitai motiu

es venien experient. Hi haurà, en sus-

titució, altres bitllets de preus reduì'ts,

valeders per dos dies, o hasta, el se-


MARINADA 271

J U B E R T JBT C O N S U L T O R I ^

M E D I C - Q U I R U R G I C

MALALTIES DE LES CRIAI 'URES

M ^ L A L T I E S DE LA PELL

CIRURGIA INFANTIL - CIRURGIA DELS Ó S S O S

D IAGNOSTICS

T n ^ s I J I-» i d A . T :

PlâÇâ Çon&lIlucI<>« 7, pral». G i r o n s i

güent al dia festiu - en cas d'haver-n"

hi dos de consecutius—poguent-se u-

íilitzar els tiens expresses següens:

Barcelona S . 8.50 14.03 17 54

Flassà A. 10 56 16 — 20.02

Flassà S. 11.02 16 13 20 10

Palamós A. 12 58 18.11 2 2 . -

Palamós S. 3.15 7.30 14 50

Flassà A. 5.18 9.21 16 41

Flassà S. 5.37 9.35 17 02

Barcelona A. 7.53 11.44 19.18

Aquesís bitllets podran pendre's

des de Palamós i Barcelona, indistin-

ta ment.

Valdran, añada i tornada, en terce-

ra classe, 17'30 pessetes.

Magatzem gran Raó: Miiiit, 23.

í espaiós, peí' ii Hogar.

La «Companyia d'Aigiies potables

de Palamós S . A. i per tal d'aconse-

guir una millora en els seus serveis i

fer que l'aigua arribi perfectament a

certs indrets de la part alta de 11 vila.

que fins ara, per la poca diferència de

nivell.amb el dipòsit principal hi arri-

bava defei tuosament, està montant

una instai iació de dipòsits en un solar

veí de la Placeta de! Patró. A jutjar

per Tactix itat de les obres, sembla po-

drá posar se en servei dintre curt

temps.

I ara que soni a parlar d'aquesta

Placeta de' Padró, honi parla amb in-

sistència ([ue sera magnificament ur-

banitzHdii amb la construcció d'un a-

inurallat tnt linat que arrancará des de

la roca viva com a fonament, i, fent

barana, coniençarà al costat del solar

deis dipôsits d'aigua en consirucció

fins a enilaçar amb l a j a f e t a . d e dar-

rera el Convent. El cami de Les Pites

seria aiximateix urbanitzat i enilaçarla

amb la nova carretera de La Fosca.

Una acera cobrirà el perímetre de la

plaça aixi formada, s'instal'larà a més,

una font per a lis public, i alguns bancs

completaran l'urbanitzacio.

D ess.er aixô cert. no hi ha dubte

que aquell indret devindrà un esplèn-

dit Hoc d osbarjo amb el magnifie mi-

rador que )a per e!l niateix constitueix.

Tôt a vora de la carretera del far

coinençani a la Plaça de la Catifa,

honi pot veure-hi instal'lades les co-

lumnes d'enilunienat que fins fa poc

estaven emplaçades en el Passeig del


272 MARINADA

Mar. Era una millora que feia falta

temps ha, dones eslava aquella via

quasi a les fosqnes. Actualment el seu

aspecte convida a allargarles passeja-

des fins a) far en les nits fresques

d'estiu. i constitueix un atractiu per a

molts piilamosins i estiuejants que en-

tre nosaltres sojornen.

AUTO en perfecte estai, i en dis-

posició de marxa, i aiitb

cinc rodes amb neuniàtics completament

nous. Per 700 Ptes. Faci l i ta is de pagament

amb petit augment.

Raó : Carretera a G í rona , 27.

En aquest mes de Juliol, ha quedat

col locada a la venerado dels fidels en

l'aitar del Carme de nostre Temple pa-

rroquial, i en un magnifie dosser cons-

truit exprofés per uns importants ta

Ilers de Barcelona, la bella imatge del

Sant Crist que presideix la processo

del Divendres Sant.

Han quedat totalmeiit acabades les

obres de millorament i ornamentació

del Passeig del Mar. La barana monu-

mentai i les graonades a la platja do-

nen al cpnjunt un aspccie senyorivol.

La conducció subterrània de les línies

d'enllumenat elèctric és altra niillora

que s'hi fa remarcar. Darrerameiit, i

en eis dies de la festa major, queda

inaugurat el brollador lluminós. Amb

aquest últim detall han quedat acaba-

des provisíonalment les obres, fins

que es pugui enderrocar i trasladar 1'

edifici d Obres publiques a un altre

Hoc. Una volta això aconseguit, sem-

bla que hi ha ci projecte de fer-hi unes

parcelles de jardi, i a aquest efecte,

el brollador no ha estât construit en el

Hoc actualment central de la plaça, si-

no en el que hoserà una volta enderro-

caí l'edifici esmentat, buscant així

la millor estètica.

A càrrec d'Eii Josep Iglésies, con-

serge del casino cLa UnÌon> està bas-

tint-se en el Passeig del Mar, prop

del (ancat de TEsiaciò, un quiosc on

s'hi serveixen tota classe de begudes,

que es ven niolt concorregut.

R e g i i s t r e C i v i l

M e s d e M a i g

N A I X E M E N T S

Maria dels Uolors Roca Soler, Pa-

quita Nuell Corominas. Antonia Foxà

Boíet, Jaume Llach Marimont, Maria

Rosa Gómez Casanovas, Alfons Cu-

got Espart, Josepa Pijaume Gafarot,

Maria Lluisa Gubert Sanner, Lluis

SaynerPu ig , in. Pagés Sanner. To-

tal: 10.

M A T R I M O N I S

Ferran Torroella Batallé amb Llui-

sa Costa Mauri, Klicolau Fernández

Garcia amb Francisca Sutizà Sala,

Fritz Raehse amb Monserrat Alvarez

Cabrer, Josep Rovira Figueras amb

Francisca Figueras Massoni, Mateu

Casadevall Boiugas amb josepa Iglé-

sias Tomás, Camilo Barceló Funalle-

ras amb Elisenda Sagas Estrada. To-

tal: 6.

D E F U N C i O N S

Micaela Sola Lloret, casada; Jose-

fina Gubert Sanner, soltera; Alfons

Pérez Navarro, casat; Anna Prats Sa-

a. vidua; Lloréns Ullastres Masferrer,

vidu. Total: 5.

Perqué no anuncieii a M A K J N A D A ?

M A R I N A D A és la publicació local

més Ilegida.


J. Cabarrocas-Llucii Trafic Internacional

Agent de Duanes Col-legiat

C a s e s a :

P o r t - B o u - 4 CARRER TEATRE

C e r b è r e - AVENUE [OFFRE.

î r ù n - 3 PLAÇA PI MARGALL 3

H e n d a y e - AVENUE DE LA G A R E

r a s a c e n t r a l :

Via Layetana, 28

BARCELONA

Telèfon 18767

T E L E Q R A M E S

C a b a r r o c a s l l u c h

Clave A BC6.®edic ió

C o r r e s p o n s a l s a P a r i s :

transports infernafionaux Schenker &

39 boulevard de s^^osbOurg - Paris. ^


3 ^ S D3 03 ,

B o> 00

crq 03

to 05 I ro

00

o o ^ a> o 3 CO P2


CICLES-MOTOS-ESPORTS Adcesoris - Recanvis - Reparacions Demani el catàleg corresponent a:

fi. SfiJVROMfi BAL1TÌE5, 62 - Selegrames: CICL05ANR0MA

Telèfon 12303

BARCELON A


^ N N R F R c i r CAFE i L ICORS : Begudes

i W j y a O j J U i L-Ua l de iesmülors marques.

Carrer Eixamplis : : PALAMOS

M a q u i n e s d ' E s c r i u r e ì d ' O f i c i n a

Bons I m p r e s o s

0. LLORENS CASTELLO - PALAMOS T e l è f o n 68 - C a r r e t e r a a G i r o n a , 23 al 29

FUNDICIÓ i Tallers mecànics i elèctrics

T o m a s , S o l é s i C i a . , e n C t a . CARRETERA DE BARCELONA, 39 BIS :: G I R O N A WP

W Telèfon Urbà 242 Telèfon interurbà per a con i n.'* 6 w


f.S.., MARÍA ARTIACH

la exquisita galleta, dulce y sabrosa

amiga de paladares refinados.

Qdílton Tea BÍ5CUÍt

Desayuno ideal, postre exquisito, complemento indispensable de una buena comida, la auténtica

MARÍA A R T I A C H la galleta por excelencia, está en todas las mesas, a todas horas.

y ^xxjzí&Ue para ¿é MARIA^RTIACM


erna ESCOLA DE P R O F E S S O R : R, C A S A S

Plan d^estudis de r acadèmia Granados de Barcelona. Nova

tècnica del Pedal segons el malaguanyat mestre.

C O N F E R È N C i E S D E T E O R I A E H I S T O R I A D E L A M Ù S I C A

X « l l 9 0 Z ) L e i f>AZ-t loT; i . l c%x 's 1 A. c a o a a a l o i l l .

On parle français Sngfis spoí^en

C a s a f ' n i i d a d a en

Sastrería Prat S. A. ^ x a p s M i a n g l i Ô 0 S

T e i é î o n 11267

R o n ó a óe Sf. Eere, 7, eni. Barcelona

M a p i n à r i a i a r t i c l e s P E R L E S A R T S

D E L L L I B R E

Tipus d'impremta.— Filets de coure.—Papers JOHANNOT — Fiistatge per a impremía. — Imposidons de ferro i de metail d'impremta. — Numeradora de ma i de platina — Mà quines de cosir amb corsets i fil-ferro rodó i plà sistema G E B L E R per impremtes. Eiicuadernacions i Fabriques de Caixes de cartró — Les millors Maquines de cosir amb fil textil sistema EQGER . — Instal'Iacions completes d'imprem-tes,—Màquines noves i RECONSTRUIDES per IMPREM-

TA, L ITOGRAFIA I ENQUADERNACÍO .

R a m b l a de C a t a l u n y a , 91 - Te l è f on 3275 A .

m i ^ ^ m m m ^ ^ m m Te l e g r ames " A r t e l i b r o " .

Casa C, Gorchs i Esteve # Barcelona


REDACCIÓ 1 ADMINISTRACIÓ l'KEUS DE …...Pipa amb ñas, caricatura, per id. Taula, pintura antiga...

Documents

Transcript of REDACCIÓ 1 ADMINISTRACIÓ l'KEUS DE …...Pipa amb ñas, caricatura, per id. Taula, pintura antiga...