Redacció: Actium, patrimoni cultural,...

À R E A D E C U L T U R A

Memòria mapa de patrimoni cultural

de Caldes de Montbui

Desembre 2010

Redacció: Actium, patrimoni cultural, SL

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf 1 22/06/10 11:49

barbadomp

Texto escrito a máquina

barbadomp

Sello

Comte d’Urgell, 187Edi�ci del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 566Fax 934 022 [email protected]/opc

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K


Memòria

Mapa del Patrimoni Cultural i Natural de Caldes de Montbui

Caldes de Montbui, Vallès Oriental

Setembre de 2008 – maig de 2009

Laura Bosch Martínez

Mataró, 30 de juny de 2009

Mapa del patrimoni cultural i natural Caldes de Montbui, Vallès oriental

Memòria tècnica [p. 2]

SUMARI

1. PRESENTACIÓ.......................................................................................................................4

2. AGRAÏMENTS ........................................................................................................................5

3. MARC TERRITORIAL..............................................................................................................6 3.1. EL MEDI FÍSIC ........................................................................................................................6 3.2. LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT...................................................................................7 3.3. EVOLUCIÓ HISTÒRICA.......................................................................................................12

4. METODOLOGIA..................................................................................................................18 4.1. MARC TEÒRIC ....................................................................................................................18 4.2. PROCESSOS DE TREBALL ...................................................................................................20 4.2.1. FASE PRÈVIA DE DOCUMENTACIÓ..............................................................................20 4.2.2. TREBALL DE CAMP .........................................................................................................20 4.2.3. TREBALL DE GABINET......................................................................................................24

5. RESULTATS DE L’ESTUDI ......................................................................................................25 5.1. ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS......................................................................25 5.2. PATRIMONI IMMOBLE........................................................................................................27 5.3. PATRIMONI MOBLE ............................................................................................................38 5.4. PATRIMONI DOCUMENTAL ...............................................................................................39 5.5. PATRIMONI IMMATERIAL ...................................................................................................40 5.6. PATRIMONI NATURAL ........................................................................................................42 5.7. ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS ...........................................................................43

6. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA....................................................................................................55

ANNEX 1. ÍNDEX ALFABÈTIC

ANNEX 2. ÍNDEX NUMÈRIC

ANNEX 3. ÍNDEX TIPOLÒGIC

ANNEX 4. ÍNDEX D’ELEMENTS NO FITXATS



FITXA TÈCNICA

Nom del projecte Mapa del Patrimoni Cultural i Natural

Població i comarca Caldes de Montbui, Vallès Oriental

Promoció Oficina del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona)

Ajuntament de Caldes de Montbui

Execució intervenció Actium Patrimoni Cultural, SL

Coordinador Marc Bosch de Doria

Equip de treball Laura Bosch Martínez

Jordi Montlló i Bolart

Dates d’execució Setembre de 2008 – maig de 2009



1. PRESENTACIÓ

L’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona és un servei especialitzat en la cooperació i promoció del patrimoni cultural local. Dins del seu Programa d’Interpretació del Patrimoni Cultural, l’OPC promou l’elaboració de Mapes del patrimoni cultural, amb col·laboració dels municipis interessats, seguint els següents objectius:

• Captació exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d’un munici-pi.

• Valorització dels elements reconeguts.

• Adopció de mesures per a la seva protecció i conservació.

• Planificació de les accions de rendibilització social i cultural.

Aquesta memòria tècnica reflecteix el resultat dels treballs de recerca i elaboració del Mapa del Patrimoni Cultural i Natural del municipi de Caldes de Montbui (Vallès oriental). L’estudi ha estat encarregat a l’empresa de serveis culturals ACTIUM PATRIMONI CULTURAL, SL, a partir de la sol·licitud efectuada per l’Ajuntament de Caldes de Montbui.

La realització del treball ha estat executada per Laura Bosch Martínez, sota la coordinació de Marc Bosch de Doria, entre els mesos de setembre de l’any 2008 i maig de l’any 2009.



2. AGRAÏMENTS

Aquest treball no s’hauria pogut realitzar sense l’inestimable ajut d’un seguit de persones a qui volem agrair enèrgicament.

En primer lloc volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Caldes de Montbui pel seu interès i les gestions facilitades. Però d’una manera molt específica al personal dels diferents departaments consultats. També volem agrair el seu ajut a l’arxivera municipal, i al personal de THERMÀLIA.

Quan hem necessitat fer una consulta en un arxiu, biblioteca o centre oficial o privat, ens hem trobat una sèrie de persones que ens han atès molt professionalment. Volem agrair les atencions rebudes dels tècnics del Servei d’Arqueologia i l’Àrea de coneixement i recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El nostre agraïment també és per totes les persones que ens han obert amablement les portes de casa seva.



3. MARC TERRITORIAL

3.1. EL MEDI FÍSIC

Caldes de Montbui forma part d’un dels quaranta tres municipis situats a la comarca del Vallès Oriental. Geològicament es troba situat a cavall de dues unitats geològiques estructurals: per una banda, la Serralada Prelitoral Catalana, amb materials provinents del Paleozoic al Trias, i la Depressió del Vallès – Penedès, amb materials del Miocè. Des del punt de vista tectònic, el Vallès – Penedès constitueix una fossa tectònica formada en la fase de distensió dels processos compressius a la que va estar sotmesa la Cadena Costanera Catalana durant l’orogènia alpina. Justament la falla que limita la unitat del Vallès – Penedès de la serralada Prelitoral passa per Caldes de Montbui.

Els materials litològics que es troben al municipi són molt diversos i pertanyen a totes les eres geològiques, essent els materials més antics les pissarres paleozoiques. També cal destacar la granodiorita que aflora a la zona central de Caldes de Montbui així com les argiles i els gresos vermells predominants al nord del terme municipal.

El municipi creix en part sobre la serralada septentrional que delimita la comarca vers el nord amb el Pic del Vent, Sant Sebastià de Montmajor, la muntanya del Farell i la població de Sant Feliu de Codines; la plana que delimita pel sud amb Palau – Solità i Plegamans; a l’est amb Bigues i Santa Eulàlia de Ronçana i a l’oest amb Sentmenat. El municipi està format per la vila de Caldes de Montbui i el barri disseminat de Sant Sebastià de Montmajor, situat entre les muntanyes de Gallifa i del Farell. Té una superfície de 37,5 Km2 i una població de 16.159 habitants (2007), per tant la seva densitat demogràfica és de 430,91 hab./Km2.

L’orografia calderina està formada pel massís muntanyenc del Farell, situat a ponent del municipi. El punt més alt d’aquesta muntanya és el Pic del Vent, amb 815,7 metres sobre el nivell del mar. Al vessant esquerre de la riera de Caldes trobem el Turó de Solanes, el Fonoll, el Turó del Prat de Dalt, el Turó i el Pla de Ferles, els Saulons, l’obac de la Bardissa, el bosc del Senglar i el bosc del Pascol. Al vessant dret de la riera hi ha el paratge de Sant Sebastià de Montmajor, el Farell, el Morro del Porc, el Pic del Vent, la Bassa Roja, la Serra Llisa, la Pedrera d’en Pascol, el Pla del Senosa i el Gorg d’en Pèlags.

Cal esmentar també les masses boscoses situades a banda i banda de la riera; a la dreta tindríem el bosc de can Pujol, el bosquet i el bosc de can Llobet. A la banda esquerra hi hauria el bosc del Negrell, el bosc de Regassol, el bosc de can Vilar i el bosc de can Camp, el turó del Mig i el turó de can Camp, entre d’altres. Finalment, a ambdós costats de la riera, hi ha la plana, on s’hi desenvolupen les explotacions agrícoles i ramaderes, com és el cas del Mas Palet, el Maset, la Torre Marimon per una banda i can Camp i can Sever per l’altra.



La particularitat d’aquestes terres es posa de manifest amb la seva hidrologia caracteritzada per afloraments d’aigües minerals i termals, que han estat condicionats per les fractures i els plegaments de la geologia d’aquesta comarca. La riera de Caldes, de règim variable, travessa de nord a sud el terme municipal i es constitueix en un dels sis tributaris del riu Besòs, juntament amb els rius Sec, Ripoll, Tenes, Congost i Mogent. Al mateix temps la riera de Caldes rep l’aigua d’altres torrents originats a la Serralada Prelitoral: la riera de Codonys, la riera de Sant Sebastià, el torrent de Coscurell, el torrent del Prat de Baix, el torrent de can Camps i el torrent sec de les Arenes. Per altra banda, les aigües que es generen a ponent del Pic del Vent, van a parar a la riera de Sentmenat a través del torrent de la Guanta.

L’origen de les aigües termals, prové de la infiltració de la pluja caiguda sobre la serralada Prelitoral i la Depressió del Vallès – Penedès que després de restar dins d’un aqüífer profund durant més de mil anys on s’escalfa, surt a la superfície brollant a una temperatura de 74º C. Aquestes aigües estan composades bàsicament de clorurat sòdic, degut a que l’aigua calenta durant el seu pas per les granodiorites, desfà els minerals.

Caldes de Montbui no ha estat mai directament comunicada amb grans poblacions. No obstant això sabem que en època romana, la via Hercúlea va ser un eix vertebrador entre Roma i Cadis. Aquesta via entrava al Vallès per Gualba, seguia per Praetorium (Llinars) i Semproniana (Granollers), i passava prop de Palau – Solità, en direcció a Arragone (Sabadell), abandonant el Vallès per Ad-fines (Martorell). La descoberta d’un mil·liari trobat a can Vendrell, va permetre el coneixement de les distàncies entre el creuament de camins de la creu de Baduell i la costa del litoral maresmenc, per on passava la Via Augusta.

També se sap que en època medieval, Caldes era una etapa de parada en el trajecte que es feia de Barcelona a Vic.

La línia ferroviària que enllaçaria Mollet – Caldes no arribà fins el 14 d’abril de 1880. Però, la demanda per part dels viatgers no va ser prou rentable i es va tancar després d’un període ben curt d’existència.

Actualment la xarxa viària està formada per quatre eixos d’accés a Caldes: l’accés per Santa Eulàlia de Ronçana (C1415b), que és la carretera que enllaça amb Granollers; l’accés per Sentmenat (C1413a) que comunica també amb Sabadell i Terrassa; l’accés per Palau – Solità i Plegamans (C-59) i l’accés per Sant Feliu de Codines (C-59).

3.2. LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT

El topònim de Caldes de Montbui confirma l’establiment d’un centre termal en època romana. Aquest municipi sempre ha estat identificat amb Aquae Calidae, esmentat en el segle I dC per Plini el Vell en el seu llibre Naturalis Historia i al segle II dC per Claudi Ptolomeu en la seva obra Geographia. Val a dir que Aquae Calidae va ser un topònim comú de tots els indrets on brollava aigua calenta, i tot apunta a que l’Aquae Calidae que es troba esmentat en les fonts clàssiques abans citades, farien referència a Caldes de Malavella. Fins ara, les troballes arqueològiques no han permès trobar cap indici que pugui demostrar que Caldes de Montbui fos l’antiga Aquae Calidae.



Fins el segle XII, les dades sobre el poblament de Caldes de Montbui no són gaire concretes, però es coneix un document de l’any 906 on es parla de l’Alou Comtal de Montbui, format pels feus del Senyor Gondevald de Besora, la parròquia de Sant Pere de Bigues, i la parròquia de Sant Esteve de Palaudàries amb els seus termes respectius. També en formaven part el feu Comtal de les parròquies i termes de Sant Mateu de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Feliu de Codines, Sant Genís d’Amígdala, Sant Andreu de Samalucio i , finalment, Santa Maria de Caldes.

Les primeres dades sobre la població són de mitjans del segle XIV, a partir d’un cens o fogatge verificat l’any 1359. Segons aquest document els focs del terme que comprenia la Baronia de Montbui eren els següents:

• Sant Feliu de Codines, 35 focs.

• Palaudàries, 13 focs.

• Sant Sebastià de Montmajor, 5 focs.

• Santa Eulàlia de Ronçana, 38 focs.

• Sant Genís de Samuela i sant Bartomeu de Mont–ràs, 27 focs.

• Sant Pere de Bigues, 31 focs.

La guerra civil i les pestes del segle XV delmaren la població de tal manera que el nombre de focs el 1497 era de 138. La recuperació durant els segles XVI i XVII fou lenta. Els fogatges de 1515 i 1553 enregistren, respectivament, 157 i 197 focs.

Durant el segle XVIII, hi hagué un augment espectacular de la població: l’any 1718 hi havia 1.391 habitants, que a l’any 1787 s’assolí, xifra de 1.694 h. Val a dir que el creixement de la Baronia de Montbui va ser força lent, i segurament una de les causes fos degut a que es trobava fora de les vies principals de comunicació. Ara bé, s’ha pogut comprovar documentalment que l’any 1718 és el moment que es realitza un veritable cens. Així, totes les parròquies que formaven la Baronia van experimentar un augment considerable de la població.

Al llarg dels segles XIX i XX l’evolució demogràfica té un signe clarament positiu. Hi ha un document datat de l’any 1825 on es fa una declaració detallada de la situació demogràfica del moment a la Baronia de Montbui. Aquest especifica per grups la composició de la població; és a dir, de 2.908 habitants, repartits en 518 famílies, detallava els habitants de cada poble, essent el més habitat Santa Eulàlia amb 747 hab., i Palaudàries amb 97 habitants. Després, passava a detallar els diversos grups que la componien; per exemple, se sap que a partir d’aquest llistat, hi havia 2 mestres per 70 alumnes, i que només hi havia un metge, un apotecari i un veterinari; en canvi de la població esmentada, 396 persones eren jornalers, 66 arrendataris i 40 propietaris. També es té coneixement de que hi havia 4 capellans, i 3 ferrers. Finalment fa esment de 2 tavernes i 122 voluntaris reialistes.



La xifra de la població total de la Baronia, malgrat que Catalunya va conèixer un període de guerres, la manca de continuïtat en el treball, les males collites, etc. va anar creixent progressivament. Segurament, el seu aïllament, apartat dels principals camins i situat en mig d’un triangle format pels nuclis de Caldes, Granollers i Vic, havia fet que els efectes de la guerra i revoltes no es fessin sentir amb tanta força i violència.

Durant el segle XX, el creixement de població de Caldes de Montbui s’ha de relacionar amb el rellançament industrial de la dècada dels anys 1960 i principalment deguda a l’afluència d’immigrants procedents d’altres zones menys industrialitzades de la Península, com Andalusia i Extremadura. Si bé la indústria no ha tingut les repercussions que en molts dels pobles veïns, cal destacar els dos polígons industrials que actualment té la vila: el polígon del Pinatar i el polígon de La Borda. El creixement demogràfic associat a tot aquest procés industrial afegit a la llunyania d’eixos importants de comunicació viària va comportar que la creació de segones residències en el municipi no es disparés tant ràpid ni fos tant intensa com en altres municipis. Amb tot i això, actualment Caldes té diverses urbanitzacions, entre elles, la del Farell, la Font dels Enamorats, can Camp, els Lledoners, els Saulons, la Torre Negrell, can Valls, can Maspons i can Regassol.

L’economia de Caldes de Montbui està intensament vinculada amb el turisme termal; un bon exemple és tota l’economia generada a partir del món balneari entre la segona meitat del segle XIX i la Guerra Civil de 1936-1939: la fabricació artesanal de pastes de sopa de Can Sanmartí, fàbriques de farina, sabó, una destil·leria, cistells, espardenyes, fàbriques tèxtils, adoberies i baldufes, sense oblidar l’aigua termal envasada “Thermion”.

Actualment, la població activa es troba repartida en els diversos sectors. Les dades de l’any 2001 són les següents: un 2,1% de la població ocupada treballava en el sector primari, el 36,9% en la indústria, el 10,6% en la construcció i el 50,5% en els serveis.

Evolució població

02000400060008000

1000012000140001600018000

1717

1787

1857

1877

1887

1900

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1981

1990

2000

2008

Nº

habi

tant

s



Sectors d'ocupació 2001

36,6%2,1%

50,5%

10,6%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Si en un primer moment la indústria s’orientà cap a les activitats derivades de l'agricultura i el termalisme, actualment l’estructura industrial és força variada. El progressiu creixement industrial és una conseqüència de les millores en la xarxa viària, amb unes distàncies relativament curtes a les àrees industrials de proveïment i consum de Barcelona.

De tot el territori que comprèn actualment Caldes de Montbui, i segons dades proporcionades per l’Idescat l’any 1999, l’agricultura hauria quedat concentrada al sud del municipi i ocuparia unes 706 ha. de terres llaurades, destacant el conreu i els arbres fruiters de regadiu; la resta de conreus estaria basat en el conreu i els fruiters de secà. L’estructura de producció de l’agricultura de Caldes fa que els ingressos per hectàrea siguin entre un 40 i un 60% més alts que a la resta de poblacions del Vallès.

Pel que fa la resta de terres, un 20% serien pastures permanents i unes 684 ha. aproximadament serien terrenys forestals, on s’hauria d’afegir un 74% de terres ermes. En el cas de Caldes, cal destacar la importància dels terrenys formats per les terres al·luvials i inundables destinades a la producció intensiva d’hortalisses. Molts d’aquests erms i una bona part dels boscos actuals del municipi, són el resultat de l’abandonament progressiu d’antics conreus de vinyes i oliveres, com així quedà palès en la gran quantitat de barraques de vinya i marges endinsades dins de la vegetació boscosa. L’activitat forestal, no cal dir que, segueix la línia d’abandonament d’aquest tipus d’activitats íntimament lligada amb el treball de la terra i l’aprofitament dels recursos del bosc.

La ramaderia es centraria bàsicament en el porc, tot i que queden encara algunes explotacions de bestiar oví, boví i caprí.

Degut a la seva diversitat geològica, i la relativa proximitat amb l’àrea metropolitana de Barcelona, des del segle XIX, a Caldes han proliferat les activitats extractives centrades en l’obtenció de pedra calcària i de granit. Actualment només queden a Caldes dues pedreres en funcionament.

Pel que fa al nombre d'empreses, correspon al metall, sector dedicat principalment a la transformació, on es troba representat amb un 31,2%. Segueixen en importància les empreses del ram del tèxtil i confecció amb un 17%, i també algunes d’edició de mobles amb un 21%. A més, hi ha empreses relacionades amb la química i metall, l’energia i l’aigua i els productes alimentaris.



El sector terciari va augmentar considerablement entre els anys 1970 i el 2000. L’activitat comercial és palesa en tots els rams: exportadors, majoristes i detallistes. L’estructura comercial interna és força tradicional, amb predomini dels establiments petits, localitzats al centre de la ciutat. Destaquen els dedicats a l’alimentació, però també són importants el metall i el tèxtil. El mercat setmanal de Caldes té també una gran importància. En ell s’hi poden trobar productes comestibles derivats de l’horta o artesanals com els formatges, pans i xarcuteria. Aquest mercat es fa pels carrers de la vila cada dimarts al matí. Els productes comestibles es troben al carrer Montserrat i a la plaça Moreu.

També, cada any se celebra la fira de Nadal, ben implantada al municipi, amb un mercat important d’artesans, on es poden trobar productes variats com les neules, el pa de figa o les confitures i melmelades al costat d’oficis antics com el boter, el cistellaire o el terrisser i el culleraire. Al més de març, hi ha el mercat de l’olla i la caldera acompanyat pel tradicional mercat d’artesans tradicionals i ofici; és en aquest mercat on es couen les llenties que ja són tota una tradició al municipi, i es troben representats molts dels productors formatgers d’arreu de Catalunya així com del municipi. A l’octubre hi ha l’Aplec del Remei, també conegut com Capvuitada, on a més a més del tradicional aplec, es troben representats un seguit de productes típics de Caldes com són els carquinyolis, el licor de taronja i les flors del Remei i el mató, al costat de la coneguda mostra de carros, balls de bastons, castellers, etc.

La presència econòmica en els tres sectors es fa però, cada vegada més minsa tendint a la terciarització professional, amb un abandonament sistemàtic del treball agrícola i ramader. S’observa una revitalització del sector turístic lligat al termalisme de la vila,; així, el museu Thermalia n’és un bon exemple, juntament amb el balnearis de les Termes Victòria, el balneari Broquetas, i el balneari l’Hotel Vila de Caldes.



3.3. EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Quan es parla de la història de Caldes de Montbui hom tendeix a pensar en l’època romana, ja que com indica el seu topònim, l’aigua és segurament l’element més característic i destacable d’aquest important centre termal. L’edifici balneari bastit pels romans està profundament relacionat amb l’origen directe de la ciutat; però molts segles enrere ja trobem poblament en aquesta zona, testimoniat per diversos jaciments arqueològics.

La dada més antiga sobre poblament a l’àrea de Caldes de Montbui ens la proporciona la ceràmica cardial trobada al jaciment del Turó Gros de can Camp, que ens indica l’existència d’un possible hàbitat del neolític antic entre el 6000 i el 4500 aC. D’etapes anteriors no en queda constància arqueològica, si més no fins ara, tot i que de manera esporàdica s’han anat trobant trossos de sílex sense context, en llocs com el Gorg d’en Pèlags, el Pla de l’Aguilar o Les Cremades. Es fa difícil pensar que l’home caçador recol·lector del paleolític no es fes present per aquestes contrades amb campaments estacionals o similars. Però la dificultat de trobar restes en una àrea tan poblada al llarg dels segles i la fragilitat d’aquest tipus de restes en dificulten la perdurabilitat.

De l’ocupació humana plena al territori de Caldes de Montbui, en època neolítica tenim indicis ceràmics al Turó Gros de can Camp (144), com s’ha dit supra. Però no serà fins al neolític mitjà que les comunitats de població quedaran definitivament establertes. D’aquesta època, es tenen evidències clares de l’ocupació humana com el jaciment situat a la finca de can Catafau (131), on es van localitzar les restes d’un sepulcre de fossa amb bona part d’un esquelet, de sexe masculí, acompanyat d’aixovar. Pel que fa a la ceràmica trobada, es tractava d'un vas bicònic de grans dimensions amb una petita base plana, i una sola nansa de cinta que arrenca just per sota del punt d’inflexió de la carena, amb superfície externa porosa i amb taques més fosques degut a la cocció. El vas estava realitzat amb espàtula, amb aparença gairebé brunyida. Altres jaciments els trobem representats a la bòbila Busquets (135), amb la descoberta de catorze sepulcres de fossa, que foren destruïts, el camí de Can Pujades i la bòvila Negrell (120).

De l’edat del Bronze, tenim l’exemple més clar en l’anomenada Cova Solanes (125), situada al límit entre els municipis de Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines, la qual sembla ser que fou excavada fa molts anys pels membres del Museu de Sant Feliu i on



haurien aparegut materials que es podrien datar del bronze antic i mitjà. Aparegueren varis esquelets amb aixovar, destacant un crani infantil trepanat.

Pel que fa al món iber, Caldes de Montbui té varis jaciments, el més important dels quals és l’assentament de la Torre Roja (127). Un altre jaciment conegut és el que es troba parcialment destruït al Turó Gros de Can Camp (144) per la instal·lació, en aquest turó, d’una pedrera d’extracció de quars. No obstant això, a partir de l’estudi realitzat dels materials trobats pel doctor Joan Sanmartí, catedràtic de la Universitat de Barcelona, ha permès situar l’existència d’aquest assentament entre la primera edat del ferro i l’ibèric antic; aquest hauria tingut una ocupació tardana fins a inicis del segle III aC. Altres jaciments serien el de Les Cremades - bosc de la Xarona (122). Pel que fa al jaciment de la Torre Roja, aquest es troba situat entre Caldes de Montbui i Sentmenat, amb un control visual i estratègic del territori extraordinari. L’ocupació d’aquest turó aniria des del segle VI aC fins a principis del segle I dC, època en que el nucli romà de Caldes ja estarà ben establert. D’aquest establiment cal destacar tot un seguit d’àmbits, adossats a un carrer que discorreria en direcció nord-oest, sud-est. Per sobre de la fase ibèrica, es documentaria el moment en què aquesta cultura entra en contacte amb la cultura romana, convertint els indígenes en hispanoromans. D’aquesta època es documenten tres canalitzacions que haurien estat utilitzades com a desguàs de les aigües pluvials. Cal destacar també una habitació de grans dimensions, amb dues banquetes corregudes de cinc metres de llargada adossades als murs que delimiten aquest espai i situades una enfront de l’altra juntament amb dos enterraments perinatals, segurament rituals de fertilitat o de pertinença al grup. Finalment també es pot parlar d’un altra habitació on es localitzaren quatre dolia, corroborant així l’existència d’espais destinats a un ús determinat, en aquest cas, a l’emmagatzematge. Aquesta potser es podria considerar la fase més important, estructuralment parlant, del jaciment.

L’arribada dels romans a la península Ibèrica l’any 218 aC tenia un objectiu dins el context de la Segona Guerra Púnica: frenar els subministres destinats a Aníbal a través dels Pirineus. Després de vèncer als cartaginesos, els romans van decidir establir-se per tot el territori seguint el mateix model organitzatiu que ells ja tenien implantat. A Caldes sembla ser que el procés de romanització fou gradual.

Abans d’esmentar les restes localitzades que han deixat la seva empremta a la vila, cal parlar de la toponímia. Tradicionalment, el nom d’ Aquae Calidae i els seus habitants “Aquicaldenses” que s’han trobat esmentats a les fonts clàssiques com Plini el Vell i Claudi Ptolomeu, havien estat identificades amb el nom de Caldes. No obstant això, tot i que Caldes deriva del llatí Calidae, les troballes efectuades en el món de l’epigrafia han demostrat que es tractava de Caldes de Malavella i no de l’actual Caldes de Montbui. Caldrà doncs, esperar realitzar altres troballes que puguin aclarir aquest tema.

El que sí es pot afirmar amb certesa gràcies a l’epigrafia és que Caldes va obtenir el rang de municipium en època Flàvia. Malgrat l’estatus obtingut, no s’ha pogut localitzar mai una xarxa viària o de clavegueram, fòrum, o altra resta que podrien testimoniar un traçat urbà.

L’element segurament més característic que defineix l’ocupació romana són les termes situades al bell mig de la plaça de la vila, coneguda amb el nom de Font del Lleó.



Actualment, les restes del conjunt termal (1) mostren una imatge molt fragmentada del que hauria estat originàriament. No obstant això, la part més ben conservada de les termes romanes es troba situada a la part occidental de la plaça, amb una piscina de forma rectangular, i envoltada per una galeria perimètrica pavimentada amb opus signinum. Aquesta galeria està formada per sis arcades sostingudes sobre pilars de planta quadrada construïts amb blocs de pedra sorrenca.

Per les restes arqueològiques localitzades fins al moment es podria pensar en l’existència d’un assentament romà que hauria girat entorn del centre termal, amb un seguit de villae disseminades per tot el territori de Caldes. Les villae eren unitats d’explotació separades en dues parts: “la pars rustica”, que no era res més que la zona de la villae destinada a l’explotació comercial i agrícola, i “la pars urbana”, que era la zona residencial i amb més luxe. Algunes d’aquestes villae més representatives les trobaríem representades al Remei (140), el Mas Manolo (143), Sant Miquel de Martres (126), Can Viladevall (124), Sant Salvador (132), Mas Pujades (141) i Can Carerac (128). Pel que fa al Mas Manolo, és potser una de les villae més ben documentades. Durant els anys 1970, amb l’obertura de la variant, hom va adonar-se de la importància del jaciment. Però no fou fins als anys 1990 que es va dur a terme una campanya seriosa que va permetre documentar una ocupació de la villae des del segle I dC fins al segle VI dC. Les restes trobades pertanyen a la pars rustica. Una bona mostra d’aquest tipus d’activitat és la localització de sis forns amb cronologies diferents, i on s’hi produïa vaixella de cuina i de taula. També es van poder localitzar dos magatzems de dolia amb més de dos-cents contenidors, destinats a contenir els excedents procedents del treball del camp.

Pel que fa a l’antiguitat tardana i l’època visigòtica, ens trobem davant l’escassetat tant de documents escrits així com d’una manca de restes arqueològiques. Però el que sí es pot afirmar és que aquest període fou una època de grans canvis i transformacions a tots els nivells, els resultats dels quals deixaren establertes les bases de la societat medieval i moderna. El canvi polític més important va ser la pèrdua del control administratiu. També es va veure afectat el poder militar com a causa de la pressió per part dels pobles bàrbars. A la península Ibèrica, es va recórrer als visigots per tal de mantenir a ratlla les invasions de pobles vàndals o alans. Això va fer que a partir del 415 aquests s’instal·lessin al territori, prenent Barcelona com a capital. Al 476 dC, després de la caiguda de Roma, els visigots aprofitaran del buit polític per formar el seu regne.

En el marc social, un dels fets més impactants va manifestar-se en la consolidació d’una nova elit social: la jerarquia eclesiàstica cristiana. Aquesta no només va anar guanyant poder en l’àmbit econòmic gràcies a les donacions, sinó també va anar adquirint una gran influència en l’àmbit polític. Així, la possessió i organització de part del territori passà a mans de les seus episcopals. A Caldes, una mostra de la repercussió d’aquest canvi el trobem en el desplaçament d’una àrea privilegiada de la ciutat cap al voltant de la zona eclesiàstica; els diners, es destinaran a la construcció de noves esglésies com Sant Pere, Sant Martí i Santa Maria. Es tenen referències documentades on es parla de la creació, per part del bisbe Nundiari de Barcelona, del bisbat d’Egara (Terrassa) a mitjan del segle V. Els canvis produïts durant aquest període van tenir una important repercussió en l’organització de la població de Caldes, amb la conseqüent modificació del paisatge urbà i agrícola. Pel que fa a les villae, es convertiran en centres de producció per assegurar una economia més sostenible, i per tant, molts dels habitants de la ciutat es desplaçaran cap aquests grans masos.



Des del punt de vista arqueològic, les esglésies de Sant Pere, Sant Martí i Santa Maria, actualment desaparegudes, serien visigòtiques, ja que estaven consagrades a sants coneguts ja en aquesta època. A dia d’avui no hi ha però cap estudi arqueològic realitzat sobre aquest tema.

L’època medieval de Caldes ve determinada per la figura de la Baronia de Montbui, concedida l’any 1059 pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer I el vell, a Mir Geribert. Però el primer document escrit que fa referència a Caldes data de l’any 937, on es parla què Ègica i Stucia donen al bisbe de Barcelona un mas situat a la vila. A partir d’aquest moment, aniran apareixent documents on serà esmentat el nom de la vila.

Aquesta baronia comprenia les parròquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries , Sant Feliu de Codines, Sant Mateu de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l’Ametlla, Sant Andreu de Samalús, Sant Julià de Lliçà i Santa Maria de Caldes. El castell i l’església de Sant Mateu en són els principals testimonis d’aquesta època.

En aquest període ja s’havien produït una sèrie de canvis socials que afavoririen que el mas es convertís, com a unitat d’explotació, en la base econòmica del territori. Al mateix temps que la vila creixia, augmentà paulatinament la pressió fiscal sobre els pagesos aloers de manera que moltes de les propietats van passar a mans del senyor, que tant podia ser laic com clergue.

En definitiva, dins d’aquest context, l’àmbit feudal quedà articulat al voltant de quatre eixos: la parròquia, la sagrera, la senyoria i el mercat. L’estructura econòmica en aquell moment segurament consistí en la combinació de l’agricultura amb la ramaderia juntament amb l’aprofitament dels recursos que proporcionava el bosc (carboneig, fusta, etc.).

Els segles XII, XIII i XIV seran segles de prosperitat per la vila de Caldes. Així, durant el segle XIII, s’observa un creixement econòmic i demogràfic, amb les conseqüents millores pel que fa a l’estructura urbana ja existent que s’havia desenvolupat a redós de l’establiment termal d’època romana. Des de l’any 1102 es té documentada la muralla que hauria protegit la vila, segurament motivada per la seva situació estratègica, ja que comunicava les terres de l’interior amb la ciutat de Barcelona. A més a més, la població dins de Caldes es va anar situant al voltant de l’església de Santa Maria i del mercat. Aquest fet va condicionar l’urbanisme futur de la vila. Les cases, d’una sola planta, estança i amb una petita cort adossada a l’exterior, van començar a construir-se amb materials més ferms, com la pedra i la calç, bigues de fusta,teules i en molts dels casos desguassos per les aigües pluvials. També es construirà un nou hospital i s’ampliarà el call jueu. En aquesta època, els habitants de la vila podien sortir de l’interior a través de quatre portals amb una capella a cadascun d’ells, que coincidien amb els punts cardinals: el portal situat al nord, conegut com el portal de Vic, amb la capella de Sant Bartomeu; el portal de Santa Susanna, vers l’oest; el portal de Santa Esperança al sud, prop de les esglésies de Sant Martí i Sant Pere; finalment cap a l’est, el portal del Salze.

Sembla ser que la producció d’oli i la vinya tenien un gran pes en l’economia, i així queda demostrat per un document on a principis del segle XII, Ramon Berenguer III va fer construir una bassa d’oli a la plaça del poble. En el mercat també es podien aconseguir algunes espècies. Una activitat artesana força important fou la draperia



basada en la confecció d’un cert tipus de tela vermella que va adquirir molta importància i es va arribar a exportar a altres indrets d’Europa. Al segle XII Caldes començà a sentir la importància del mercat com a motor de la seva economia on hi confluïen totes els sectors socials. Amb l’augment de la població es van desenvolupar els horts, destinats a subministrat aliments a tots els vilatans. Els horts de dalt “Orta superior” i de baix “Orta subtus vilam” (321) i els molins (86,106,107, 203, 256, 273, 333, 343) dels quals encara queden varis exemples en llarg de la riera de Caldes, són testimonis d’aquesta època.

Mentre Caldes restà sota la jurisdicció reial, el dinamisme econòmic, urbanístic i social es va veure afavorit. Però, a finals del segle XIV i principis del segle XV, la vila passarà a mans de diversos propietaris. L’any 1377 Pere III ven la seva jurisdicció a l’Infant Martí, juntament amb Granollers i Caldes deixa de ser patrimoni reial. Però al 1380 les dues viles tornen a ser venudes a Guillem Ramon de Montcada, que dos anys després, concretament al 1382 les va permutar amb Pere, comte d’Urgell. Aquest, l’any 1410 tornà a vendre les dues viles als Torrelles.

La crisi general que patirà Catalunya culminarà amb una guerra civil enfrontant per una banda Joan II, els remences i Lluís XI de França i per altra les Corts Catalanes, format per nobles i terratinents. L’any 1472 finalitzà una guerra en la que Caldes va participar-hi activament.

No va ser fins l’any 1444 que els calderins van poder incorporar-se al nou domini reial. Alfons el Magnànim va honorar-los amb el títol de “braç, membre i carrer de Barcelona”, la qual cosa permetia gaudir als habitats de Caldes dels mateixos privilegis i drets que els barcelonins.

No obstant això, durant els segles XIV i XV, la persistència de les dificultats agrícoles afegida a un seguit d’epidèmies, seran un dels factors més importants que incidirà de manera directa en la recuperació demogràfica. Per tant, les zones rurals coneixeran un abandonament per parts dels seus habitants per instal·lar-se a la ciutat, atrets per la mà d’obra creixent. A Caldes es tenen les primeres referències de manufactures de caire tèxtil, amb el treball de la llana i la fabricació de drap vermell, molt apreciat en aquest moment a Sicília.

A l’edat Moderna, l’agricultura experimentà un creixement important, en part gràcies a la Sentència Arbitral de Guadalupe, que va resoldre el conflicte remença.

S’establiren les bases d’una nova estructura social agrària que ha perdurat fins els nostres dies, consistent en el predomini de la petita i mitjana explotació agrícola.

Els conreus majoritaris durant els segles XVI i XVII foren els mateixos que els de l’edat Mitjana; predomini dels cereals i les lleguminoses i els productes de l’horta en segon terme. També eren importants els tradicionals conreus de la vinya i el vi. Els complements alimentaris s’aconseguien amb els animals de corral i productes del bosc. Per altra banda, com a conseqüència del creixement demogràfic que va patir Caldes durant el segle XVI, es va iniciar la construcció de la nova església de Santa Maria, ja que l’antiga estava en estat de ruïna. Les obres no quedaran finalitzades fins el primer quart del segle XVIII. És per aquesta raó que actualment es poden observar gran varietat d’estils en els elements constructius que la composen. Malgrat haver estat saquejada i haver patit un incendi, al seu interior hi ha obres d’artistes coneguts com Antoni Vila i Arrufat, Badia i Joan Vila-Grau.



Durant el segle XVII també es van patir importants dificultats a nivell econòmic i polític. A Catalunya les conseqüències foren desastroses. Per fer front a un conflicte a escala europea, el comte – duc d’Olivares, va fer augmentar els impostos i reclutà més homes del compte al Principat. L’any 1640 doncs, esclatà la revolta pagesa. Llavors, el consell de Caldes va anomenar un síndic per tal que representés la vila a la Junta de Braços de Barcelona al mateix temps que feia una crida demanant voluntaris per anar al front. La dècada de 1650 van ser anys de patiments on mancava el menjar, la població queia a conseqüència de la pesta i on alguns dels homes que quedaven a la vila van morir a la batalla de Mollet del Vallès.

Tot i que a finals del segle XVII sembla que l’economia es tornava a recuperar, els problemes generats per la successió de la monarquia espanyola van tornar a submergir Catalunya en un conflicte bèl·lic a nivell europeu.

Caldes va participar en el conflicte de la Guerra de Successió l’any 1713, i el gener de 1714 la vila va viure un dels episodis més violents de la seva història, on malgrat la resistència, les tropes ocupants incendiaren bona part de les cases, arxius, pillant i saquejant tot el que trobaven al seu pas. Arrel de tots aquests fets, la recuperació de la vila va ser lenta. No podent seguir l’expansió industrial com altres ciutats veïnes, l’economia es va anar aixecant paulatinament a partir del treball del camp. Gràcies a una descripció de Francisco de Zamora, se sap que a finals del segle XVIII, l’activitat econòmica de Caldes estava basada en una agricultura on predominaven les vinyes, l’olivera, el cànem i el blat, juntament amb diversos tipus d’arbres fruiters, el més important potser, el cirerer. També es té constància del funcionament de les hortes de dalt regades amb aigua freda i de les hores de baix, regades amb aigua calenta. Paral·lelament descriu una activitat artesanal, basada en el treball del cànem, la producció de llana, l’oli i l’espardenyeria.

Tot i que el segle XIX serà un segle de grans transformacions i progrés, no cal oblidar el conflicte de guerra civil que va viure Catalunya durant els anys 1833 i 1874 més conegut com “les guerres carlines”. D’aquest episodi bèl·lic, Caldes té un exemple del que va patir la vila al carrer del Raval núm. 14, coneguda amb el nom de “Casa de les Trabucades” (81).

Malgrat tot Catalunya s’iniciarà un període de modernització a nivell industrial, provocant un canvi profund en la mentalitat de la societat catalana amb l’aparició de dues classes socials: la burgesia i el proletariat. La primera meitat de segle vindrà marcada per l’aparició de petits tallers de llana o cotó, així com del treball a domicili. Durant la segona meitat del segle, es dóna impuls a la creació de petites fàbriques de producció tèxtil, on el cotó serà el teixit predominant de la vila. A part del camp tèxtil, també es desenvoluparan altres activitats com els tallers de cànem o de fabricació d’espardenyes i de cistells. També hi haurà altres oficis com sabaters, terrissaires, calderers, fusters, etc. També aquest segle coneixerà una gran prosperitat amb el desenvolupament de l’activitat termal com en són exemple el balneari Rius (12), l’Antic Balneari Solà - Hotel Vila de Caldes (164), i el Balneari Broquetas (10). L’impuls econòmic culminarà amb la creació de la línia ferroviària entre Mollet i Caldes per part de la Companyia de Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França.



A finals de segle XIX i inicis del XX, l’economia de Caldes es va desenvolupar al voltant de la indústria de les pedreres. Malgrat tot, aquest desenvolupament no adquirí la importància d’altres municipis del Vallès com Terrassa, Mollet o Sabadell. Aquest fet va permetre que Caldes de Montbui es convertís, juntament amb una important estació termal, en lloc de segona residència per molts habitants de Barcelona.

Els anys de la Guerra Civil Espanyola foren nefastos per la població de Caldes, que va perdre molts dels seus ciutadans. A Mitjans de segle, passada la guerra coneixerà una expansió demogràfica promoguda per una onada migratòria provinent de regions del sud i sud-est de la península Ibèrica.

L’activitat balneària sofrí una davallada amb la Guerra Civil. Anys després d’aquesta, alguns d’ells van anar desapareixent com el del Remei, i el balneari Rius, o les Termes “La Salud”.

Actualment Caldes és un municipi on el termalisme continua essent el l’eix vertebrador de la vila, que juntament als comerços i la indústria tèxtil i de la construcció o l’escola destinada al món agrícola i ramader de la Torre Marimon (60), seu de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), conviu amb les manifestacions festives i culturals, que fan d’aquest indret un lloc molt atractiu.

4. METODOLOGIA

4.1. MARC TEÒRIC

La finalitat d’aquest tipus de treball és la recopilació exhaustiva dels elements del patrimoni cultural i natural d’un municipi. L’eix bàsic de treball és l’inventari de tots els elements susceptibles d’ésser reconeguts com a rellevants o singulars d’aquella població pels seus valors històrics, artístics, simbòlics o identitaris, a partir d’una tipologia concreta que permet englobar-hi totes les accepcions reconegudes. De cada element es fa una fitxa amb totes les dades que s’hagin pogut recopilar d’aquell bé cultural, ja sigui a través de la documentació bibliogràfica (veure apartat corresponent), a través d’arxius o d’informació oral. Amb l’inventari fet i les dades recollides es poden fer les pertinents classificacions, anàlisi i estudis estadístics, a fi i efecte de fer-ne una valoració, tant a nivell individual de cada bé com global.

Es tracta de facilitar a l’ajuntament i a tots els ciutadans i ciutadanes d’aquest municipi una eina de coneixement de la globalitat del seu patrimoni. Un instrument que permeti l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació i faciliti el seu accés públic; així com la planificació de la seva rendibilització social; l’elaboració de programes de difusió (rutes didàctiques i/o turístiques, publicacions, jornades de debat, conferències,...); la presa de decisions en el planejament urbanístic, la planificació de la senyalització ....

Però es tracta d’un element viu, un instrument que pot créixer o disminuir. S’hi poden afegir nous béns perquè es consideri oportú o apareguin elements desconeguts en el moment de la realització del treball (nous jaciments arqueològics, donacions de



col·leccions, ....), o se’n poden haver de treure per motius diversos com el robatori, la seva destrucció (natural o antròpica) o els canvis de criteris,.... Amb aquestes premisses, cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinàmica i activa.

S’ha de tenir present, però, que no es tracta d’un treball de recerca pura i estricta. No s’ha pretès fer una història de Caldes de Montbui, ni fer una anàlisi de l’evolució del municipi, ni un estudi estadístic. No hi ha el plantejament d’una hipòtesi, ni s’han fixat uns objectius científics. Per tant no hi ha unes conclusions, ja que no es tracta d’un element clos, sinó viu, com hem dit supra. Tampoc és un catàleg del patrimoni de Caldes de Montbui, amb una normativa associada de protecció. És una base de dades, al servei dels ciutadans i ciutadanes, que recull tot el patrimoni existent en el municipi. A partir d’aquest treball es poden gestionar futures recerques d’investigació o plans de protecció urbanístic; però sempre com un punt d’inici. Per tant, no té capacitat legal ni normativa.

Els diversos elements patrimonials inclosos en els Mapes del patrimoni local corresponen a la següent tipologia:

1.-Patrimoni immoble 1.1- Edificis

1.2- Conjunts arquitectònics

1.3- Elements arquitectònics

1.4- Jaciments arqueològics

1.5- Obra civil

2.-Patrimoni moble 2.1- Elements urbans

2.2- Objectes

2.3- Col·leccions

3.- Patrimoni documental 3.1- Fons d’imatges

3.2- Fons documental

3.3- Fons bibliogràfic

4.-Patrimoni immaterial 4.1- Manifestacions festives

4.2- Tècniques artesanals

4.3- Tradició oral

4.4- Música i dansa

4.5. Costumari

5.-Patrimoni natural 5.1- Zones d’interès natural

5.2- Espècimens botànics singulars



S’ha utilitzat el model de fitxa establert per l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que comprèn els següents camps d’informació: Número de Fitxa; Codi; Àmbit; Denominació; Lloc/Adreça; Titularitat; Nom del propietari; Tipologia; Ús Actual; Descripció; Observacions; Estat de conservació; Autor; Estil/Època; Any; Segle; Emplaçament; Longitud; Latitud; Altitud; Accés; Número de negatiu; Altres; Historia; Bibliografia; Protecció; Inventari; Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificació; i fins a un màxim de tres fotografies.

4.2. PROCESSOS DE TREBALL

4.2.1. FASE PRÈVIA DE DOCUMENTACIÓ

La primera tasca que ens vàrem plantejar fou la recerca documental en arxius, biblioteques i serveis oficials on hi hagués la possibilitat de l’existència d’informació referent al municipi de Caldes de Montbui. Es consultà in situ, la documentació pertinent a les fitxes corresponents a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA) i a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic (CCAA). També es va sol·licitar informació de l’Inventari de patrimoni industrial de Catalunya (IPIC) i a l’inventari de patrimoni etnològic de Catalunya (IPEC).

També consultàrem l’Arxiu Diocesà de Barcelona, on hi ha documentació de la parròquia de Santa Maria de Caldes de Montbui; així com l’Arxiu històric municipal de Caldes de Montbui i l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i l’arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

S’han consultat una sèrie d’obres bibliogràfiques, algunes de caràcter general com la Catalunya Romànica, però d’altres ben concretes, com ara la monografia d’Enric Moreu-Rey (1962) o la de la història termal de Caldes de Montbui (AA.VV: 2002). Els temes han estat d’allò més variats, sempre que tinguessin referència amb el que buscàvem. Podeu consultar aquesta bibliografia en l’apartat setè d’aquesta memòria.

Un altre document bàsic de treball ha estat el Pla Especial del Centre Històric. Catàleg del patrimoni arquitectònic de Caldes de Montbui (1992).

4.2.2. TREBALL DE CAMP

La tasca més ingent d’aquesta fase ha estat la de visitar els edificis, les fonts, els jaciments arqueològics, els molins, les masies i altres indrets de la zona.

Hem comptat amb la col·laboració d’alguns veïns que han facilitat la nostra feina i ens han obert les portes d’algunes finques particulars. En alguns casos, però, no ha estat possible entrar, ni a dins les cases ni, en algunes ocasions, dins la finca.

Durant el treball de camp s’han fotografiat en format digital els elements que han estat localitzats. Excepcionalment no s’ha pogut obtenir fotografies d’alguns elements



per problemes amb l’accés o per tractar-se d’esdeveniments organitzats durant el curs de l’any i s’han utilitzat les fotografies cedides pels propietaris o per l’Ajuntament

El treball de camp s’ha recolzat amb una sèrie d’entrevistes a persones relacionades amb entitats socials i culturals del municipi que poguessin tenir alguna vinculació amb elements del patrimoni cultural de Caldes de Montbui o amb propietaris o masovers de finques. La vida associativa del municipi és molt rica i diversa. Aquesta riquesa no sempre queda reflectida en aquest tipus de treball, per les pròpies característiques d’aquest. Ens trobem amb entitats de tipus cultural (folklòric, històric, musical, etc), associatiu, juvenil o excursionista. La relació d’aquestes entrevistes és la següent:

Nom: Entitat, institució o particular:

Busquets i Xambó, Joan Ajuntament

Caberó, Xavier Ajuntament

Freixax, Marc Ajuntament

Gaspar i Blancafort, Josep Ajuntament

Magrassó, Goriz, Eduard Ajuntament

Morales Hernández, Carme Ajuntament

Moreno Rodríguez, Anna Ajuntament

Ruiz, Francisco Ajuntament

Gimeno Glòria Arxiu Històric Municipal

Monleón, Anna Thermàlia

Moreno Garcia, Juan Manuel Biblioteca Municipal

Velasco Torres, Josep Policia Local

Adillon, Joaquim IRTA. Generalitat de Catalunya

Mossèn Fluriach Domingo, Josep Església de Santa Maria

Barceló Oliver, Marta Memòria històrica

Canyameres Casals, Montserrat Memòria històrica

Garcia Carrera, Raimundo Memòria històrica

Manadé, Maria Memòria històrica

Olondriz de Moragas, Pau Memòria històrica



Ricard, Mònica Memòria històrica

Serra Serracant, Jaume Memòria històrica

Codina, Salvador Fons Fundació Codina

Poch Montserrat, Josep Fons fotogràfic

Ros, Assumpció Arxiu Santa Susanna

Sagalès Sala, Francesc Col·lecció Sagalès

Serra Poch, Maria Carme Fons fotogràfic

Vergès, Camilla (Mimi) - masovers Arxiu Moreu-Rey

Xalabarder Miramanda, Xavier Fons documental Família Xalabarder

Baldo Garcia, Jesús Colla de Geganters

Ramiro, Ramon Gegants

Creus Ragassol, Magda Gegants de Caldes

Bellavista, Joan Associació Facultad Sant Antoni Abad

Puigdomènech Ambrós, Joan Associació Facultad Sant Antoni Abad

Butjosa, Pilar Associació sardanista calderina

Labró Siurans, Meritxell Agrupació sardanista calderina

Serra, Mª Àngels Ball de plaça, sardanes

Siurans, Mª Rosa Agrupació sardanista calderina; catifes

Desans, Iu Ball de diables – festa d l’Escaldarium

Fernández Miró, Josep Lluís Dansa i altres

Ayguasenosa Graugés, Josep Oli d’oliva

Casabayó Carquinyolis

Fontcoberta Lícor de taronja

Martínez, Aureli. Can Orjussà Mató i formatges

Merino, Maribel Llegums. Festa del calderí

Artigas, Alba Varis

Artegas Garriga, Salvador Torre Jordana



Ayora, Guillem Can Campdepadrós; varis

Badia, Joan Calciners, Mas Manolo, varis.

Berenguer, Sanhelly Can Campdepadrós

Camín, Pedro Espeleologia

Caparrós, Josep Antoni Luthier

Codina Oller, Miquel Mas Fonoll

Coll i Tort, Josep Sant Sebastià de Montmajor

Coll, Josep Sant Sebastià de Montmajor

Cornella, Anna Bugadera

Cortada Masclans, Jaume Bòvila Cortada

Cortada, Francesc Bòvila Cortada

Del Amo, Jonatan Masies

De Sans Figueres, Amat Balneari Rius

Descamps, Christine (Vídua Vives) Sant Sebastià de Montmajor

Margarida, Sara Bugadera

Masat, Albert Sardanes

Ollar, Francisco Prat de Dalt

Ollar, Francesc Prat de Dalt

Om, Marc Pedrera del Remei, embassament

Pallarés Personat, Joan Molins, pedreres i llambordes

Pallarès, Vicenta Casino de Caldes

Picañol Carrera, Joan Festa carlina. Varis

Pla, Aleix Can Solè

Poble Tura, Josep Cistells

Quiñones Marín, Antonia Bugadera

Rabassó, Pepi Can Pujol

Riu Busquets, Josep Hortes, varis



Riu Falguera, Pere Can Valls Nou

Roger Escribà, Laura Balneari Broquetas

Samsó Casas, Pepeta Sant Salvador

Samsó Casas, Teresa Sant Salvador

Sanmartí Joan Pastes Sanmartí

Administració Termes Victòria

Administració Hotel Vila de Caldes

Torras Sales, Salvador Les Elies

Ventura, Josep Maria Molí d’en Selles; varis

Vilà, Josep Sant Sebastià de Montmajor

Vilà, Joaquim Can Roca

4.2.3. TREBALL DE GABINET

La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memòria, amb totes les da-des obtingudes i fetes les pertinents valoracions. Amb la informació documental i la informació obtinguda del treball de camp, tant gràfica com escrita o oral, s’han pogut elaborar les corresponents fitxes de cada element i fer-ne una anàlisi i un diagnòstic concret sobre la rellevància, tipologia, potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Caldes de Montbui.

En el cas d’elements catalogats, sempre que ha estat possible, els noms utilitzats a les fitxes són els que surten en el Pla Especial del Centre Històric. Catàleg del patrimoni ar-quitectònic de Caldes de Montbui (1992). Quan es coneix un altre nom d’un mateix element a través d’una altra documentació consultada (IPA o bibliografia), es posa en l’apartat corresponent (camp d’observacions).



5. RESULTATS DE L’ESTUDI

5.1. ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS

S’han fitxat un total de 373 elements del patrimoni cultural i natural de Caldes de Montbui. En destaquen, per la quantitat de fitxes, els elements de patrimoni immoble, especialment els edificis, però també els elements arquitectònics i els jaciments arqueològics. El patrimoni natural és un altre element molt destacat representat molt especialment per les seves zones d’interès que tenen una importància superior a l’estadística en relació a d’altres municipis.

Àmbits / Tipologies Codi Nombre % Nombre % Àmbits Tipologies

PATRIMONI IMMOBLE 283 72% 100% Edificis 1.1 163 59%

Conjunts arquitectònics 1.2 9 8% Elements arquitectònics 1.3 46 8% Jaciments arqueològics 1.4 54 24%

Obra civil 1.5 11 1% PATRIMONI MOBLE 29 15% 100%

Elements urbans 2.1 15 60% Objectes 2.2 10 28%

Col·leccions 2.3 4 12% PATRIMONI DOCUMENTAL 5 3% 100%

Fons d’imatges 3.1 1 20% Fons documentals 3.2 4 70%

Fons bibliogràfics 3.3 0 10% PATRIMONI IMMATERIAL 29 8% 100%

Manifestacions festives 4.1 7 31% Tècniques artesanals 4.2 11 3%

Tradició oral 4.3 5 9% Música i dansa 4.4 7 47%

Costumari 4.5 0 9% PATRIMONI NATURAL 27 2% 100%

Zones d’interès 5.1 21 67% Espècimens botànics 5.2 6 33%

TOTALS 373 100% 373



D’altra banda, en la realització del Mapa s’ha descartat fer la fitxa d’aquells elements de patrimoni poc representatius dels valors originals d’un estil o una època concreta; bé per formar part d’un conjunt indeterminat dins del volum construït, bé perquè ha perdut en el decurs de la història aquells trets característics que el feien rellevant o bé perquè s’han destruït. Són els casos de l’antic edifici de l’Ajuntament de Caldes de Montbui, situat a la plaça de la Font del Lleó; les cases enderrocades del carrer Barcelona situades en els números 23 i 25; les cases núm. 10, 12 i 14 del carrer Nou; el núm. 124 del carrer Major, o les Termes de La Salut, ubicades al carrer Samsó, núm. 3. Aquests edificis estaven inclosos en el catàleg del Patrimoni Arquitectònic, dins del Pla Especial de Protecció del Centre Històric de l’any 1992.

Dins dels elements no fitxats (veure annex 4), també hi hem inclòs la font dels Enamorats i el molí del Prat de Dalt, del qual es coneix la seva existència però que malgrat varis intents, no es va poder localitzar, segurament degut a la gran quantitat de vegetació existent. Tot i així, és possible que en un futur puguin formar part del patrimoni calderí.

ÀMBITS

8,04%

1,34%

7,24%

7,51%

75,87%

Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni documental

Patrimoni immaterial Patrimoni natural

Pel que fa a les fonts, s’han inventariat per una banda les més monumentals, incloses en el Pla Especial i Catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Caldes de Montbui, com la Font del Lleó (07), la font – fanal de la Plaça de l’Àngel (08) o la font Xica de la Plaça Bartomeu 09), però també les que formen part del paisatge urbà calderí per les quals brolla aigua calenta, com és el cas de la font de la Canaleta (171, o la font de la Plaça de l’Església ((234) i les de tradició arrelada, com la font del carrer de Sant Damià (170)tot i que estèticament siguin més modestes. També s’han inclòs en aquest inventari fonts situades en paratges naturals, com és el cas de la Font de les Escales (225), la font de la Borda (226), la font del Dimoni (227), la font del Fonoll (218), o la font del Pascol (224), i de les Elies ( (254), entre altres.

La gràfica següent ens serveix per mostrar la titularitat dels béns fitxats, que d’una manera força majoritària es decanta per la titularitat privada. En tot cas, aquí caldria discernir entre propietaris individuals, cas dels propietaris del seu propi habitatge, i els propietaris institucionals, com ara el bisbat o arxius d’entitats culturals.



Tot i que el percentatge és menor, la quantitat de béns públics és prou elevada. Per un costat, ens trobem amb edificis singulars recuperats per la ciutadania i dotant-los de noves funcionalitats, com pot ser el cas de l’antic Molí d’en Ral (107) o els safareigs públics com el de Santa Esperança (14), el safareig de La Portalera (15), o el de la Canaleta (88), els quals van ser restaurats i museïtzats, i on encara s’hi poden veure bugaderes. Però també veiem com des de fa uns anys, l’administració pública ha endegat nous projectes edilicis que poden ser referents arquitectònics d’una època; es tracta del Museu Thermalia (47) o la capella dessacralitzada de Santa Susanna (06).

També entren en aquest apartat les fitxes que contemplen conjunts de béns públics, com per exemple l’Arxiu Històric Municipal (188), les col·leccions de Thermalia (207, 208), el fons local de la biblioteca (261), etc.

Titularitat

66%

34%

Pública Privada

5.2. PATRIMONI IMMOBLE

En la selecció dels elements fitxats de patrimoni immoble, s’ha partit bàsicament del Pla especial de protecció del Centre històric. Catàleg del patrimoni arquitectònic de l’Ajuntament de Caldes de Montbui redactat per l’estudi A&T Arquitectes. També s’ha utilitzat l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat i el Pla d’ordenació urbanística municipal de Caldes de Montbui 2002, amb els elements inventariats en el terme municipal. Un altra eina complementària utilitzada per la descripció dels elements, és l’obra de síntesi Història termal de Caldes de Montbui, editat per l’Ajuntament de Caldes de Montbui (TATJER, Mercè et alii: 2002). També, s’ha emprat el llibre La Rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona, d’Enric Moreu-Rey, publicat l’any 1962. Aquests llistats preexistents s’han confrontat amb el treball de camp, incorporant o descartant elements segons el cas.

En el cas de Caldes de Montbui, el patrimoni immoble és un clar reflex de la seva evolució històrica, des dels inicis més pretèrits de la ciutat a l’època medieval, fins els nostres dies, en el sentit més estricte i literal de l’expressió.



PATRIMONI IMMOBLE

19,08%16,25%

3,89%

57,60%

3,18%

Conjunt arquitectònic Edifici Element arquitectònic

Jaciment Obra civil

A l’hora de presentar i analitzar els resultats de la recerca, dins l’àmbit de patrimoni immoble hem establert cinc tipologies:

Edifici: tipologia entesa com a construcció unitària, tant formalment com volu-mètrica.

Conjunt arquitectònic: format per l’agrupació física de diferents edificis i ele-ments arquitectònics, que es poden entendre solidàriament pels seus valors formals i volumètrics.

Element arquitectònic: part d’un conjunt o d’un edifici que per sí mateix té prou valors com per destacar-lo.

Jaciments: restes o vestigis del passat de qualsevol tipus i cronologia. Inclou es-tructures en estat de ruïna.

Obra civil: obres d’enginyeria de caràcter públic o comunal.

EDIFICIS

Dins d’aquesta tipologia, s’han inventariat cent seixanta-tres elements. Probablement, l’edifici més antic que es conserva dins el terme municipal de Caldes de Montbui siguin les termes romanes (01) del segle I aC. situades a la plaça de la Font del Lleó.



Arquitectura medieval

D’aquest període a Caldes es hi ha gran nombre de construccions, que no és res més que una mostra dels canvis i transformacions que es van produir als volants de l’any 1000, procés que es consolidà amb l’aparició d’un nou model de societat: el feudalisme. En aquest període, una bona part de la parròquia es trobava dins del feu de Montbui, juntament amb altres pobles veïns. La vila de Caldes dins d’aquest context s’articularà al voltant de quatre fites que condicionaran la construcció del municipi: la parròquia, la sagrera, la senyoria i la vila-mercat. Per tant, la població s’instal·là al voltant de la primera església de Santa Maria (l’actual és obra de l’any 1589) i del mercat. Una mostra d’aquesta transformació la tenim en la construcció de varis edificis de culte tant a l’interior de la vila com a l’exterior: és el cas de l’església de Sant Sebastià de Montmajor (57) del segle XI, documentada l’any 1065; de l’ermita de Sant Martí de Rovinyó (59) del segle XI, l’antiga ermita de Sant Thomàs (119) construïda entre els segles XI i XII, l’ermita de Sant Miquel de l’Arn o dels Arços (242) datada també entre els segles XI i XII, l’ermita de Sant Miquel de Martres (58) del segle XII, l’ermita de Sant Julià (279), de la Torre Marimon del segle XII i la capella de Santa Susanna (06) del segle XII. De mitjans del segle XIII hi ha referències documentals del call jueu, del qual actualment només es coneix el lloc on estava ubicat: concretament on conflueixen els carrers de Barcelona, de la Lleonarda, de la Sinagoga i de la Muralla, que comunica amb la riera. Sembla ser que fins a la seva destrucció, l’any 1391, va tenir un paper primordial en el desenvolupament econòmic de Caldes de Montbui.

Durant la baixa edat mitjana, les termes foren un dels elements característics de la vila que també van col·laborar en el desenvolupament de l’economia. Sembla ser que en aquest moment, l’ús de les aigües termals estava repartida en tres usos: l’ús privat, el públic i el de l’hospital dels pobres.

La configuració urbana a l’època moderna

Durant la segona meitat del segle XIV i gran part del segle XV, Caldes es ressentirà de la crisi general que coneixerà Catalunya i que esclatarà en una guerra civil en la qual la vila hi participarà activament. Afegit a aquesta crisi, Caldes anirà perdent el paper important en el món polític i econòmic que havia gaudit fins ara, a favor de viles com Sabadell i Granollers. Al segle XVI però, el municipi coneixerà una certa estabilitat econòmica que es traduirà en un augment de la població per una banda, i en el creixement i desenvolupament econòmic per l’altra, que es manifestarà en noves construccions.

En aquest període, la trama edificatòria i les noves construccions encara queden circumscrites dins el perímetre de la ciutat, format per la muralla. D’aquesta època cal



senyalar la construcció de l’Antic Hospital, que l’any 1979 passarà a acollir el museu municipal, actualment conegut amb el nom de Thermalia (47).

Un testimoni important pel que fa a arquitectura religiosa és l’església de Santa Maria (04), ja que l’antic temple romànic amenaçava ruïna. Aquesta es va construir damunt del Palau Reial, enderrocat per tal ocasió. Tot i que es començà a parlar de la seva construcció l’any 1570, no va ser fins l’any 1589 que es van iniciar les obres, finalitzant a inicis del segle XVIII, concretament l’any 1714. L’edifici va ser iniciat per l’absis i el presbiteri. Destaca l’escut de Caldes de l’any 1589 que es troba a la porta de la sagristia. Degut al llarg període de construcció, en aquest temple s’hi poden observar gran varietat d’estils; per exemple, la porta de la sagristia i la capella de la Santa Majestat són d’estil renaixentista. De la portalada, considerada com una obra mestre del barroc català, destaquen sis columnes salomòniques amb una decoració a base de raïms i ocells i un frontó corb i partit.

L’any 1549 s’inicia la construcció de l’ermita de la Mare de Déu del Remei (55), de la qual la tradició oral explica que la gent que passava per aquell indret tenia estranyes visions. Per acabar amb allò, els calderins decidiren posar una imatge que havia estat trobada en una cova propera, però llavors la gent continuà anant-hi en pelegrinatge. A conseqüència d’aquest fet, decidiren construir una capella, posant-hi la imatge trobada. La capella actual és el resultat d’una reforma duta a terme per l’arquitecte Adrià Casademunt, l’any 1893. Des de llavors ha sofert vàries remodelacions, essent la última l’efectuada l’any 1998, amb motiu del 450è aniversari.

L’arquitectura més notable d’aquest moment es correspon amb les grans cases senyorials construïdes a finals del segle XVII i durant el segle XVIII. Aquest fenomen es reflecteix en el mapa amb cal Bisbe (087), ca l’Andreu (294), can Curró – Mas Viaplana (046), cal Doctor, cal Botons (025), etc. Alguns d’aquests exemples, com cal Codina (305), s’edifiquen sobre construccions medievals, mantenint alguns dels seus elements constructius.

Paral·lelament ens trobem amb una arquitectura més modesta, de caràcter popular. Es tracta de construccions entre mitgeres, sobre parcel·lari medieval. Alguns exemples els podem localitzar als carrers de Barcelona (082), de Vic (fitxes núm. 51, 52, 84, 53, 66, etc.) o el carrer del Pont (fitxes núm. 73, 74, etc.)

Al Vallès, és freqüent la masia originada a partir d’una torre de planta rectangular, d’un sol cos, de dues o tres plantes d’alçada. Aquí a Caldes de Montbui, en trobem un exemple molt clar: can Carerac (058), amb la torre situada en un dels extrems de la façana principal.

A mitjans del segle XVII, amb l’aparició del bandolerisme, moltes masies aïllades construeixen un barri al voltant de les seves edificacions: can Campdepedrós (098), i



can Pujol (105) entre altres. Tot i que la majoria de les grans masies van tenir el seu inici abans del segle XVIII, la major part d’elles es van ampliar i reformar en aquest segle, tal i com ho mostren les llindes de pedra escairada amb les dates gravades. D’aquesta època són els esgrafiats i motius decoratius en l’arrebossat de les façanes principals, així com els primers rellotges de sol. (Veure El Farell (118), la Torre Nova (100), el Prat de Dalt (095)).

Finalment, cal destacar un seguit d’edificis de caire popular que es van construir arran de la riera de Caldes aprofitant l’energia motriu de l’aigua: els molins d’esmolet, fariners, etc, que tenien al costat de l’edifici una o vàries basses d’aigua, la qual era recollida per una resclosa i conduïda a través d’un rec fins a una bassa que permetia augmentar la capacitat i el temps útil de mòlta. Alguns d’ells són: el molí d’esmolet d’en Selles (273), el molí de les Elies (256), el molí de l’Esclop (86), el molí del Pasqualet (343), el molí de Castellvell (203), el molí Nou (333), o el molí fariner d’en Selles (106) i el d’en Ral (107).

Un altre tipus d’arquitectura popular el trobem representat amb la construcció de les barraques de vinya, els forns de calç, els trulls d’oli dels quals en queda encara una bona mostra repartida pel municipi. Pel que fa a la construcció de les barraques de vinya, val a dir que es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Caldes de Montbui, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX. Segons la tipologia constructiva, poden ser de planta circular o quadrangular; en construccions aïllades o estar adossades en un marge o altra construcció. Alguns dels exemples els tenim representats amb la barraca de la Resclosa (245), la barraca de l’hort d’en Baió (246), la barraca del camí de les Elies (247), la barraca de les Oliveres (250), la barraca de l’hort d’en Joan (251) i la barraca del Rec (252).

Pel que fa als forns de calç, se’n troben repartits arreu del territori de Caldes, degut a la importància que va adquirir aquest material en la construcció de parets, per arrebossar façanes i emblanquinar les cases, impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar ensulfatar les plantes contra les plagues. Alguns dels exemples més representatius els tenim amb el forn de calç del mas Curró (341), el forn de calç d’en Selles (212), el forn de calç III del Prat de Dalt (264), el forn de calç I i II del Prat de Dalt 262) i el forn de calç I i II del Pascol (219).



Els trulls d’oli són un altre element constructiu destacable i del qual en queden algunes restes al trull de la Torre Nova (206), el trull de les Elies (253), el trull del Serrat Baix (306) i el trull d’oli de can Pujol (332).

El creixement urbà del segle XIX

Es tracta d’un període ple de canvis i transformacions a tots els nivells que tindran una important repercussió en la configuració de la vila, que alhora afectaran de manera decisiva en el seu desenvolupament econòmic. L’any 1848, la Junta de Carreteres de Catalunya, estableix una xarxa de carreteres radial amb el centre a Barcelona, que anirà deixant progressivament fora de joc el paper estratègic que havia jugat fins ara Caldes. A la segona meitat del segle XIX el municipi coneix una expansió industrial i de creixement demogràfic, la qual cosa repercutirà en les reformes del traçat urbanístic de la vila. És en aquest moment quan el concepte de balneari pròpiament dit sorgeix i amb ell, la necessitat de transformar l’aspecte general de l’interior de la vila, que coincidia amb l’entramat de la vila medieval. Arrel d’això, l’any 1863 s’encarrega un projecte d’alineació i rectificació dels principals carrers del nucli urbà. Aquest serà dut a terme per Josep Arola i Tatger. Però fins ben bé entrat el segle XX aquests problemes de rectificació no es resoldran. A més a més, no serà fins a finals del segle XIX que s’iniciarà la urbanització de les terres del Marquès, coneguda com l’eixample. Aquest anirà creixent a partir del portal de l’Àngel en direcció sud, amb carrers com els de Montserrat, Sant Fèlix o Sentmenat. Seguint un pla urbanístic, sorgeix el projecte de l’eixample, iniciant-se a l’altra banda del carrer Major en direcció al raval de Sant Salvador i seguint la carretera de Barcelona. La rectificació del camí antic de Granollers data de l’any 1897. És a l’eixample on s’instal·laran la majoria de fàbriques de les quals no ens en han quedat mostres si no és algun element arquitectònic dels quals parlarem més endavant. Pel que fa a l’arquitectura pública, l’any 1861 es va encarregar a l’arquitecte Francisco Daniel Molina el projecte de les noves escoles, que no es duran a terme fins l’any 1879 sota la direcció de l’arquitecte A. Casademunt. També l’any 1883 es construirà un nou cementiri (20), traslladant el que es trobava al costat de l’església de Santa Maria i finalment es duria a terme la restauració del pont romànic (16), l’any 1892 per part de l’enginyer Pedro García Faria.

L’arquitectura neoclàssica

El sistema compositiu simple, basat en les fórmules del neoclassicisme, serà la base compositiva de tots els corrents estilístics del segle XIX fins el Modernisme. Aquesta base neoclàssica afectà tant a la burgesia com a pagesos i menestrals, però mentre les construccions dels primers evolucionaren seguint els diferents corrents estilístics, les cases més humils mantindran els mateixos patrons durant molt de temps.



Els dos exemples que s’ajusten d’una forma més evident al programa arquitectònic neoclàssic són la casa al carrer del Forn, 12-14 (28), construïda l’any 1892, i la casa Avinguda de Pi i Margall, 25 (93), de l’any 1894, que pertanyen al neoclassicisme vuitcentista caracteritzat per l’absència d’ornamentació, que s’hi va incorporant a mesura que avança el segle, sense influències del romanticisme. L’edifici d’habitatges a la Plaça de l' Àngel, 1 (18) reprodueix els mateixos esquemes en un tipus constructiu propi de principis de segle XX, com són les cases de pisos, però compartint el gust per la simetria i d’altres elements propis de finals de segle XIX.

L’eclecticisme

L’arquitectura eclèctica permet la combinació de diferents estils i concepcions arquitectòniques passades o presents, fins i tot en un mateix edifici. Les principals característiques s’han de buscar en el programa ornamental: decoració de cartel·les, cornises, coronaments, ràfecs, obertures, llindes, balcons, etc. La casa al passeig del Remei, núm. 17, (82) construïda l’any 1882, i la casa al passeig del Remei, núm. 63, (44) construïda l’any 1887, en són un clar exemple.

El període modernista

El llenguatge modernista es caracteritza per l’ús de la decoració com a valor propi i diferenciador, però també amb la voluntat d’obtenir un disseny global entre espai arquitectònic, ornamentació i mobiliari; a més de la incorporació dels oficis o arts decoratives en aquest procés. Una altra característica és la persistència de llenguatges historicistes, com el medievalisme.

A Caldes de Montbui destaquen algunes de les obres realitzades per l’arquitecte municipal Manuel Raspall, com l’antic quiosc de la plaça de l’Àngel (17) i l’edifici del carrer de Barcelona, 28 (19) atribuïda també a aquest autor. Les construccions més representatives d’aquest període les tenim a cal Sr. Enric (339), can Canals, can Mussenya (39) de l’any 1912, la casa del carrer Major, núm. 64 (319), la casa al passeig del Remei, núm. 49 (42), la casa Masana (43) i la decoració de la galeria de banys del balneari Broquetas (10).



El noucentisme

Es tracta d’un projecte més ideològic que visual i, tot i que neix en contraposició al Modernisme, és difícil situar una arquitectura netament noucentista, enmig d’una barreja d’estils en projectes bastant híbrids. On va tenir més repercussió fou en petites cases unifamiliars com cal Cerdà (45), construïda l’any 1928, cal Torrents - cal Manyà (32), can Berenguer (22), construïda l’any 1870 i la casa Delger al carrer del Forn (27), construïda l’any 1930. També destaquen dues construccions més monumentals com és l’edifici del Castellvell (90) i el balneari Broquetas (10).

L’historicisme

És una arquitectura que es va desenvolupar durant el segle XIX, l’objectiu de la qual era la recuperació de l’arquitectura de temps passats. Exemples d’aquest tipus constructiu són els casos de l’ermita de Sant Julià (279), que es troba en els terrenys de la Torre Marimon. Se sap que aquesta ermita ja existia al segle XII, però que malmesa pel pas del temps, fou reconstruïda l’any 1928 per la Diputació de Barcelona. També n’és un exemple clar, l’actual Museu Thermàlia (47).

L’arquitectura industrial

El desenvolupament industrial i econòmic del país durant el segle XIX, també es reflecteix a la vila de Caldes de Montbui, així com les noves necessitats que sorgeixen de les transformacions socials i econòmiques. Aquest fenomen es pot veure en la creació d’uns espais dedicats a serveis per un costat, i construccions relacionades amb l’economia.

Per una banda entre els anys 1850 i 1870 apareixen al menys quatre fàbriques de teixits, tot i que la seva vida sigui de curta durada. Ja entrat l’any 1870, se sap que es van crear dues fàbriques més, la vida de les quals arribarà fins a principis del segle XX. Però malgrat els intents de tenir una indústria tèxtil important, la productivitat serà en gran part realitzada a nivell domèstic, mentre que l’altra part de la població es dedicarà al treball de la terra. També, destacarà la cistelleria i l’espardenyeria i el



comerç de tramús, juntament amb empreses de caire familiar que utilitzaran l’aigua calenta per a l’elaboració dels seus productes, com les dedicades a la producció de sabó o de pasta, com és el cas de la casa Sanmartí (196), productora de pastes des de l’any 1700.

L’arquitectura de l’aigua

Es tracta d’una arquitectura molt peculiar relacionada amb l’aigua calenta. Les antigues cases de banys, coneixeran any darrera any prosperitat, que es traduirà en l’ampliació dels serveis, o les dotacions de noves i més modernes instal·lacions. Els primers balnearis amb grans salons serà el balneari Rius i Garau (012), que durant el segle XIX ampliarà les habitacions. A la dècada dels anys 1980, altres balnearis com el Broquetas (010) o el Victòria (011) seguiran la mateixa iniciativa. En general, aquest tipus d’edificis ocupen parcel·les molts grans dins del mateix nucli urbà. Per la gran quantitat de serveis que proposen tenen una gran complexitat constructiva, resultat de les successives reformes i ampliacions. L’espai principal del balneari comunica sempre amb el jardí del balneari, que acostuma a estar envoltat per un gran mur que el separa de l’exterior, a excepció dels balnearis que tenen vistes cap a la riera de Caldes. Tots aquests edificis tenen un element comú, que es manifesta en la zona dedicada als banys, alineats a un passadís. La decoració interior dels edificis acostuma a ser molt rica en elements arquitectònics.

CONJUNTS ARQUITECTÒNICS

Dins d’aquesta tipologia, s’han inventariat dotze elements, que podem diferenciar en tres categories, segons les seves característiques. Per un costat, tenim edificis amb més d’una construcció, com el conjunt de can Alrich (33), el conjunt del Raval del Remei, 1-3 (34), o conjunts seriats d’una mateixa tipologia que es troben seguits, com les cases del carrer Padrós, núm. 37 a 55 (353). Aquests, han estat comentats dins l’evolució arquitectònica de la ciutat que hem presentat en l’apartat anterior.



La segona tipologia, és la que fa més referència a l’urbanisme de la ciutat, aquells espais públics com ara places i carrers que per uns motius o altres configuren el paisatge urbà a través de l’arquitectura. Són els casos del carrer del Forn (61), el carrer de Vic (62), el carrer del Pont (69), el carrer de Barcelona (82), o el carrer de Samsó (213) o la plaça de la Font del Lleó (83).

El nucli urbà (365), de Caldes de Montbui que neix a l’entorn del Conjunt termal de Caldes (123) a partir del qual es va anar expansionant i que inclou els carrers al seu vol-tant, alguns dels quals s’han inventariat igualment com a conjunts arquitectònics. Es pot delimitar seguint el perímetre de la muralla, que recorria els actuals carrers d’Escanyacans, del Corredossos de dalt, dels Abeuradors, dels Corredossos de Baix del Pont juntament amb els portals de l'Àngel, de Santa Susanna, del Pont, de Vic i el por-tal de les Neus.

Finalment tenim un últim conjunt tipològic que s’ha considerat de gran rellevància a l’hora de realitzar aquest Mapa del Patrimoni i és el conjunt arquitectònic de Sant Se-bastià de Montmajor (312), documentat des de l’any 1065. Aquest conjunt està format per varis grups de cases, una ermita dedicada a Sant Sebastià i un cementiri, agrupa-des en tres serrats: Serrat de Dalt, Serrat del Mig i Serrat de Baix, situats tots tres entre les muntanyes de Gallifa i del Farell

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS

Dins d’aquesta tipologia, s’han inventariat quaranta-sis elements que es podrien classificar en quatre grups segons els usos a què anaven destinats: elements destinats a usos de caràcter econòmic, ja sigui agrícola com industrial, elements destinats a usos relacionats amb l’obtenció i distribució de l’aigua, elements destinats a usos de caràcter devocional, i elements que formen o han format part d’un altre element més gran i que tenen una funcionalitat clarament decorativa i estètica.

Dins la primera categoria d’aquesta classificació s’inclouen elements arquitectònics que testimoniïn d’una activitat industrial passada, com la xemeneia de l’antiga bòvila de la Borda (114), la xemeneia de la Llana (89) o de la bòvila del mas Manolo (200).

Pel que fa als elements destinats a usos relacionats amb l’obtenció i distribució de l’aigua, hem destacat la mina del Pascol (230) o la mina I del molí d’en Sellés (266), les fonts de Can Sever (210), de la Borda (226), de Sant Sebastià (301), o la font de l’era del molí d’en Sellés (270), les basses del Prat de Dalt (265) o la bassa i el pou del molí fariner d’en Sellés (268), el pou d’aigua de can Pujol (331) i els safareigs públics de la Canaleta (88), de la Portalera (15), el de Santa Esperança 814) o el dels Calciners (366).

Dins d’aquesta tipologia s’inclouen elements de caràcter devocional com ara creus. Aquestes són un element molt significatiu i rellevants del municipi, amb una llarga tradició. Són els casos de la creu de Baduell (355) o la creu del Farell (351).



Alguns elements arquitectònics formen part d’un altre element o edifici, però s’han volgut individualitzar per la seva rellevància patrimonial i la seva funcionalitat estètica i decorativa. Són els casos dels rellotges de sol de Can Targa (311), de can Valls Nou (324), de la Rectoria (310), de l’església de Santa Maria (372), del Farell (342), o els de l’església de la Mare de Déu del Remei (336).

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

Dins d’aquesta tipologia, s’han inventariat cinquanta quatre elements. Per documentar el patrimoni arqueològic de Caldes de Montbui s’ha partit de l’Inventari de Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat, que l’Ajuntament havia adjuntat al Pla d’ordenació urbanística municipal de 2002, com annex.

Els únics canvis que cal explicar és la unificació de tots els jaciments documentats com a parts de la muralla medieval de la vila (002). S’ha optat per fer una única fitxa amb tota la informació de les diferents excavacions.

La seva construcció data a partir del segle XI. La muralla es va detectant a mida que es van remodelant les cases construïdes per damunt de l’antiga muralles. Aquests trams, acostumen a ser petites porcions del mur ja que el conjunt de la muralla ha variat molt a causa del creixement de la ciutat i aquest fet ha anat fent que avui, tot i que es coneix el seu traçat aproximat, no es pugui excavar i recuperar gran part del seu tram. El que queda de la muralla es situa principalment a la part de la riera, en el carrer Major, el carrer del Pont, a Can Rius, el Museu Thermàlia, les Termes Victòria, i el carrer d'Escanyacans.

Al peu del Turó Gros de can Camp (144) es va localitzar un tros de ceràmica que feria pensar en l’existència d’un jaciment del Neolític Antic. També hi ha un percentatge elevat de jaciments del neolític mitjà, com els detectats a la bòvila del Negrell (120), la bòvila Busquets (135), o la finca Catafau (131). Ja del Neolític final, tenim la cova de les Solanes (125) que cronològicament el jaciment va des del neolític final fins el bronze final

Com podem observar, la presència humana a Caldes ve de lluny. Hi ha una continuïtat en el poblament, ja sigui més estacional o més sedentària, segons la conjuntura. Durant el període ibèric es manté aquesta ocupació, testimoniada per jaciments com el del Turó Gros de Can Camp (144), la Torre Roja (127), amb una cronologia dins l’època de la romanització o el jaciment de les Cremades (122). D’època plenament romana trobem les termes romanes (001) de les quals en resta una piscina i la galeria que l’envolta. També d’aquesta època tenim restes de vàries



villae dispersades pel territori de Caldes, com can Viladevall (124), el Remei (140), can Pujades (141), can Carerac (128), mas Manolo (143), etc.

OBRA CIVIL

Dins d’aquesta tipologia, s’han inventariat onze elements. Destaca el pont romànic (16) del segle XIII, tot i que amb restauracions fetes durant els segles XVI, XVII, XIX i XX, que permetia el pas salvant el desnivell de la riera cap a l'antic camí que conduïa a Ègara; a més a més era una de les entrades a la ciutat emmurallada medieval. Del treball amb la pedra extreta de les pedreres del municipi cal esmentar el camí de Castellvell o del Foment (80), fet de llambordes i del qual encara en queda un bon traçat ben conservat. També cal esmentar el Passeig del Remei (237). Finalment cal fer referència a una tipologia civil relacionada amb l’aprofitament de l’aigua de la riera de Caldes i, molt important, per al funcionament dels molins, com són els regs i les rescloses que eren construïdes transversalment en el curs d'aigua de la riera de Caldes amb l’objectiu d’elevar el nivell de l'aigua i desviar-la per aprofitar-la per al rec, mitjançant una canalització. En són exemples el rec del Molí (243), la resclosa de les Elies (222), la resclosa del Pasqualet (243) la resclosa del Sant Pare (258)

5.3. PATRIMONI MOBLE

Dins d’aquest àmbit hem pogut classificar vint-i-vuit elements del patrimoni de Caldes de Montbui que s’adapten a les tres tipologies de patrimoni moble: elements urbans, objectes o col·leccions.

PATRIMONI MOBLE

32,14%

53,57%14,29%

Col.lecció Element urbà Objecte



Hi ha setze elements urbans inventariats en aquest treball. Alguns d’ells, corresponen a monuments ubicats a la via pública: Monument a Lluís Companys (232), Monument a La Deesa Ceres (318), Escultura de la Història calderina (233), Monument a Pau Surell (317), Monument a Ramon Martí (231), Monument al 70è aniversari de la IIa República (315), i el Monument de la vila de Caldes als seus ancians (316).

D’altres formen part d’un programa de serveis públics relacionats amb la distribució de l’aigua mitjançant les seves fonts o elements de l’enllumenat públic com la font – fanal de la Plaça de l’Àngel (008)). S’han inventariat cinc fonts urbanes; unes més monumentals que d’altres: la font de la Canaleta (171), la font de la Plaça de l'Església (234), la font del Cargol (314), la font del carrer Sant Damià (170) i la font Xica de la Plaça Bartomeu (009).

Un darrer grup està format per un panteó i un monument funerari del cementiri. Es tracta del panteó Manolo Hugué (228) i la làpida commemorativa de la Carlinada (241).

Pel que fa a l’apartat d’objectes, se n’han documentat nou, de tipologia ben diversa. Es poden agrupar en dos conjunts: els relacionats amb elements festius i els relacionats amb activitats de culte. Del primer grup, hi tenim els gegants (179 i 183), el Lleó (178), la Quimera (111) i els Cap Grossos (180). L’orgue de Sant Sebastià (292) i la Santa Majestat de l’església Santa Maria (211), formarien part dels objectes vinculats amb el culte. També és el cas del el retaule gòtic de l’església de Sant Sebastià de Montmajor (290) i la talla de fusta de Sant Silvestre (291)de l’església de Sant Sebastià o la talla de fusta de Sant Tomàs Becket (215) situada l’ermita del Prat de Dalt.

Pel que fa a les col·leccions documentades a Caldes de Montbui, se n’han documentat quatre: tres d’elles de titularitat pública i una de privada. El fons de Thermàlia és el més important quantitativament i qualitativa. Per aquest motiu l’hem subdividit en dues col·leccions temàtiques: la col·lecció d’art (207) i la col·lecció arqueològica (208). Una altra mostra de col·lecció pública és la del Museu Delger (209) i finalment la col·lecció privada de la fundació Codina-Ribó (214).

5.4. PATRIMONI DOCUMENTAL

Dins d’aquest àmbit, s’han inventariat cinc elements. Aquest tipus de documentació resulta summament delicada de tractar ja que, en la seva majoria, parlem de fons particulars i els seus titulars no volen publicitat.



Fons documental

20%

80%

Fons d'imatges Fons documentals

Es poden agrupar les cinc fitxes de patrimoni documental en dues tipologies: fons d’imatges i fons documentals. Del primer cas, s’ha inventariat l’arxiu fotogràfic Josep Salvany i Blach (319), dipositat a la Biblioteca de Catalunya.

Dels fons documentals, es poden dividir en dos tipus, segons la titularitat i el seu origen: fons públic i fons privats. Dins dels fons privats s’hi troben els fons religiosos.

Fons públics: Arxiu Històric Municipal de Caldes de Montbui (188), i la col·lecció lo-cal ubicada a la biblioteca municipal (261).

Fons privats: els fons religiosos com l’Arxiu Parroquial (197) o la biblioteca Jaume Balmes (223). Podríem afirmar, sense por a equivocar-nos gaire, que trobaríem molts més arxius, de major o menor importància, però per desconfiança, temença o no donar-los importància pels seus propietaris resten en l’anonimat.

5.5. PATRIMONI IMMATERIAL

El patrimoni immaterial inventariat es pot quantificar en vint-i-nou béns patrimonials classificats en manifestacions festives, tècniques artesanals, tradició oral, música i dansa i costumari. De cada una d’aquestes tipologies, s’ha documentat algun element.

Dins el conjunt, destaquen els béns relacionats amb el cicle festiu. L’element més identitari d’aquest apartat és, sens cap mena de dubte, la Festa Major de Caldes (182), que és el punt central del curs tradicional de l’any al voltant del qual s’agrupen altres manifestacions que el configuren i l’omplen de contingut. Aquests altres elements relacionats amb la Festa Major són bàsicament els balls, que s’han documentat individualment sota una altra denominació tipològica, ja que es tracta de manifestacions de música i dansa, com veurem tot seguit.



Si parlem d’elements identitaris cal destacar per força la festa de l’Escaldarium (191), que es reflecteix en aquest Mapa del Patrimoni amb una fitxa genèrica. Totes aquestes manifestacions contribueixen a teixir l’entramat social i establir relacions pròpies en el món local i comarcal.

Una de les manifestacions festives amb més tradició és l’Aplec del Remei (186) i l’Aplec de Sant Sebastià (184) tot i que l’èxit de participació ha fluctuat històricament segons la conjuntura social del moment.

Les altres manifestacions festives inventariades són les Catifes florals (362), i les Festes de Sant Antoni Abat més conegudes pels Tres Tombs (181).

També s’han inventariat deu tècniques artesanals; algunes d’elles tenen relació amb antics oficis com la cistelleria (363), la fabricació d’instruments musicals com els que fa el luthier de Sant Sebastià de Montmajor (287), o el taller d’artesania pessebrística Deulofeu (352). D’altres tenen relació amb la gastronomia com són els carquinyolis Casabayó (192), l’escudella de llenties Parellada (371), l’anís de Taronja (194), el mató de Can Orjussà (193), l’oli d'oliva de Caldes (328), i les pastes de can Sanmartí (196).

Pel que fa al llegendari i la tradició oral, s’han documentat tres llegendes pròpies del municipi: Llegenda de La Fada del Campanar (190), la llegenda de La Torre Roja o les lligacames de les sis donzelles (189), la llegenda del gegant Farellàs - el Gegant del Pi (198), i la llegenda del Mas de les Serps (323). També s’ha documentat oralment el ball de gitanes a través del ball de gitanes de Sant Vicenç de Castellet - Bages que perdura des de principis de segle XX.

Patrimoni immaterial

23%

37%

17%

23%

Manifestacions festives Tècniques artesanals Tradicions orals Música i dansa

El repertori de música i dansa de Caldes de Montbui s’ha mostrat molt important. Com ja hem explicat al parlar de la Festa Major, hi ha una sèrie de balls d’arrel tradicional i popular que han estat decisius en seva configuració. Es tracta del ball de diables (240), la dansa de Sant Antoni - Ball de Plaça (185) i el ball de pastorets (187).



5.6. PATRIMONI NATURAL

Vint-i-set són els elements inventariats dins del Patrimoni Natural. En diferenciem dues categories: els espècimens botànics i les zones d’interès natural. El primer grup engloba qualsevol individu o espècie vegetal que destaqui per les seves singularitats, ja sigui raresa o àrea de distribució, vulnerabilitat o fragilitat, singularitat o port general de l’individu; mentre que les àrees d’interès són zones d’alt valor ecològic, paisatgístic o cultural.

Patrimoni natural

78%

22%

Zones d'interès Espècimens botànics

ESPAIS D’INTERÈS NATURAL

El Pla d’ordenació urbanística municipal de 2002 assenyala una sèrie de zones a protegir pel seu interès medi ambiental, paisatgístic o agrícola. Correspon a unes zones importants des d’una perspectiva del paisatge i de la biodiversitat, catalogades com a espais d’interès natural: el gorg de les Elies (221), el gorg d’en Pèlags (220), la font de les Escales (225), la font del Dimoni (227), la font de la Borda (226) i els paratges de la Torre Roja, el Turó Gros de can Camp o el de Sant Sebastià de Montmajor.

Durant el treball de camp, també s’han detectat altres zones de gran interès natural com són la vall de les Elies (257), la pedrera del Remei (202), els jardins de can Rius (013), les hortes de la riera de Caldes (321), la Riera de Caldes (204), l’ Espai Natural de la Torre Marimon 238), les coves de la pedrera de calç (280), on a més de les coves formades per la mà de l’home resultat de l’extracció de calç, s’hi ha detectat entre les escletxes, vàries zones d’hàbitat de rat-penat, els Cingles del Morro del Porc (205). També hi ha fonts situades en paratges naturals que s’han inclòs dins d’aquesta categoria com la font del Mas Farell (285), la font del Gorg d'en Pèlags



(327), la font del Fonoll (218), la font del Cussonell (263), la font de Sant Sebastià (282) i la font de les Elies.

ESPÈCIMENS BOTÀNICS

Dins d’aquesta tipologia es pot fer una segona classificació amb criteris de gestió i conservació, atenent si el tipus d’element fitxat és un espècimen (o individu) o si per al contrari és una espècie (parlant llavors a nivell de població d’individus).

No existeix cap espècimen catalogat dins els arbres d’interès local i comarcal i tampoc existeix cap declaració d’arbre monumental per la Generalitat. S’han inventariat l’alzina de la Torre Marimon (275), l’alzina de l’Abei (215), la comunitat de degotall calcari amb presència de capil·lera (217), l’eucaliptus d’en Senosa (340), el fraret Arisarum vulgare ssp. Simorrhinum (199) i els lledoners de la Torre Marimon (276).

5.7. ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS

PROTECCIÓ LEGAL

La situació dels 373 elements fitxats és molt heterogènia. El marc legal per a la protecció del patrimoni cultural de Caldes de Montbui és:

el Pla Especial i Catàleg de protecció del Centre Històric. Catàleg del patrimoni arquitectònic.

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Caldes de Montbui (POUM) de 2002.

L’any 1992, l’Ajuntament de Caldes de Montbui va redactar un Pla Especial de Protecció del Centre Històric amb un catàleg de patrimoni arquitectònic. El context normatiu vigent de quan es va fer el Pla Especial (1992) era la llei 13/85 de 25 de juny sobre Patrimoni Històric Espanyol. L’any 1993 va entrar en vigor la llei catalana (Llei 91/1993 de 30 de setembre) del patrimoni cultural català.

Per tant, en funció de la disposició addicional primera d’aquesta llei (DOGC núm. 1807 d’11.10.1993), tots els elements catalogats en el Pla Especial, es converteixen automàticament en béns culturals d’interès local (BCIL):



“Els béns immobles que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei estiguin inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans urbanístics passen a tenir, llevat que siguin béns culturals d’interès nacional, la consideració de béns culturals d’interès local i queden inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català”.

L’any 2002 es redacta un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Caldes de Montbui (POUM) que inclou la normativa referent al patrimoni històric - arquitectònic de Caldes a través del seu capítol VIIè (articles 343 a 351). En el seu article 343 defineix que el patrimoni de Caldes està integrat pels béns (mobles i immobles) que pel seu valor històric, artístic, arquitectònic i arqueològic mereixen una protecció i defensa especial.

Classifica aquest patrimoni establint tres categories seguint la regulació de la llei 9/1993 de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.

Béns culturals d’interès nacional (BCIN)

Béns culturals d’interès local (BCIL)

La resta de bens integrats en un ampli concepte de patrimoni cultural.

Aquells elements que tinguin un especial valor patrimonial per la població de Caldes de Montbui, que no estiguin inclosos en cap de les categories anteriors, tindran la consideració d’espais i elements de protecció patrimonial (EEPP).

El Patrimoni arquitectònic de Caldes està integrat per tres elements catalogats amb la màxima categoria de protecció: Béns Culturals d’Interès Nacional (BCINs) segons la llei catalana (1993), equiparables als Béns d’Interès Cultural (BIC) de la legislació estatal (1985), són:

Termes Romanes (001), en la categoria de Monument, (R-I-51-0446).

Torre de la Presó (177), en la categoria de Monument, (R-I-51-5224).

La Torre Roja (127), en la categoria de Monument (R-I-51-5225).

Segons aquest mateix article 343, la resta d’elements catalogats en l’actualitat en el municipi, pel catàleg del Patrimoni Arquitectònic del Centre Històric de Caldes de Montbui són de Béns d’Interès Local (BCIL’s). A l’article 349 fa un llistat d’aquests elements, que són els mateixos que hi havia en el cataleg del Pla Especial de Protecció del Centre Històric de l’any 1992 amb canvis produïts per motius varis. El prime és la desaparició per destrucció dels següents elements:

Ajuntament de Caldes de Montbui.

Casa del carrer Nou, 10-12-14.

Termes La Salut.

Aquests elements s’han incorporat en el llistat final d’elements no fitxats (Annex 4).Tampoc s’exclouen en el llistat del POUM de 2002 els següents elements:



Safareig públic Santa Esperança del carrer Marquès (14).

Carrer Joan Samsó (213).

Els elements catalogats de l’àmbit del centre històric i inclosos en el Catàleg vigent del Patrimoni Arquitectònic del Centre Històric de Caldes de Montbui, amb la incorporació de les modificacions posteriors d’aquest Catàleg són:

3 Muralla 4 Església parroquial de Santa Maria 5 Casa Delger o de les Graus - Museu Romàntic 6 Capella de Santa Susanna 7 Font del Lleó 8 Font - fanal de la Plaça de l'Àngel 9 Font Xica de la Plaça Bartomeu

10 Balneari Broquetas 11 Termes Victòria 12 Can Rius 13 Jardins de can Rius 15 Safareig públic de La Portalera 16 Pont romànic 17 Antic quiosc de la Plaça de l'Àngel 18 Edifici d’habitatges a la Plaça de l' Àngel, 1 19 Edifici del carrer de Barcelona, 28 21 Can Sanmartí 22 Can Berenguer 23 Cal Moreu. 24 Col·legi del Carme 25 Cal Doctor - Cal Botons 26 Edifici del carrer del Forn, 5-7 27 Casa Delger al carrer del Forn 28 Casa al carrer del Forn, 12-14 29 Casa Poch - Can Figuls 30 Casa Sagrera 31 Antigament Can Fontcoberta 32 Cal Torrents - Cal Manyà 33 Conjunt de Can Alrich 34 Conjunt Raval del Remei 1- 3 35 Can Costeria 36 Casa al Raval del Remei, 5 37 Casa al Raval del Remei, 6 38 Casa al Raval del Remei, 17 39 Can Canals - Can Mussenya 40 Casa al Passeig del Remei, 16 41 Casa al Passeig del Remei, 17 42 Casa al Passeig del Remei, 49 43 Casa Masana 44 Casa al Passeig del Remei, 63 45 Cal Cerdà



46 Can Curró - Mas Viaplana 47 Museu Thermàlia 48 Can Sentmenat 49 Casa al Carrer de Vic, 3 50 Casa al Carrer de Vic, 7 51 Casa al carrer de Vic, 10 52 Casa al carrer de Vic, 11 53 Casa al carrer de Vic, 14 54 Casa al carrer de Vic, 24 61 Conjunt del carrer del Forn 62 Conjunt del carrer de Vic 63 Casa al carrer de Vic, 40 64 Casa al carrer de Vic, 38 65 Hotel Vila de Caldes - Antic Balneari Solà 66 Casa al carrer de Vic, 20 67 Casa al carrer Hostalrich, 8 68 Casa al carrer Bellit, 30 69 Conjunt del carrer del Pont 70 Casa al carrer de Vic, 22 71 Casa al carrer de Vic, 15 72 Cal Baldiri 73 Casa al carrer del Pont, 13 74 Casa al carrer del Pont,15 75 Casa al carrer del Pont, 29 76 Cal Morró 77 Casa al carrer Barcelona, 38 78 Casa al carrer Barcelona, 7 79 Casa al carrer de Vic, 6 81 Casa de les Trabucades 82 Conjunt carrer Barcelona 83 Conjunt de la Plaça Font del Lleó 84 Casa al carrer de Vic, 12 85 Edifici al carrer del Forn, 17 86 Molí de l'Esclop 87 Cal Bisbe - Cal Barneda

211 Majestat de Caldes

D’aquests elements, n’hi ha dos que es van enderrocar amb posterioritat tot i ser BCIL’s i, per tant, s’han incorporat en el llistat d’elements no fitxats (Annex 4):

Casa al carrer Barcelona, 23-25.

Casa al carrer Major, 124.

A l’article 151 d’aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Caldes de Montbui (POUM) del 2002, afegeix la protecció d’àrees arqueològiques. Es tracta dels següents jaciments arqueològics:



127 Torre Roja 125 Cova de les Solanes 122 Les Cremades 140 El Remei 155 Plaça de la Font del Lleó

Can Rossell 143 Mas Manolo 120 Can Pujades

Sot del Cameló 126 Pla de l'Aguilar 130 Can Camp

Can Vendrell 335 Creu de Baduell 120 El Negrell 105 Can Pujol 281 Torre Vella 153 Paratge El Remei 123 Àmbit Centre Històric

121,138

Àmbit comprès entre els carrers Pi i Margall, G. Apari-ci, Torras Sayol, Corts Catalanes, P. Picasso, Jj. Mum-bró, Balmes, Torrent Salzer i Major.

132, 166 Àmbit P.P. Sant Salvador 127 Àmbit P.P. Can Rossell

126,134, 128, 144, 132

Àmbit P.P. Torrent de l'Escaiola (Sant Sebastià de Montmajor, Sant Miquel de l’Arn, Sant Miquel de Mar-tres, Sant Salvador, Pla de les ànimes, Bòvila Busquets, Bòvila Cortada, la Vall, can Carerac, carrer Estació, Plaça Església, Plaça Pau Surell)

Salt de les Bruixes

A l’anterior llistat, s’observen varis jaciments sense numeració. Alguns d’aquests estan considerats com a àrees d’expectativa arqueològica, ja que per alguns d’ells s’ha tingut informació, recent o de fa molts anys, d’alguna troballa realitzada en superfície, sense que s’hi hagi realitzat cap intervenció arqueològica. En altres àmbits, com és el cas del nucli urbà, degut a les modificacions de traçat urbà, obres de carrers (gas, electricitat, clavegueram, etc...) i construcció d’edificis nous, s’ha anat realitzant els seguiments de les obres. És per això que en realitzar el Mapa de Patrimoni de Caldes de Montbui, es va decidir inventariar tots els jaciments localitzats en aquests àmbits desglossant-los en un total de 46 jaciments. Alguns d’ells són per exemple:

Carrer Major – entre carrer Raval del Remei i carrer del Pont (121), carrer Espartero (136), carrer Bellit (137), torrent Salzer (138), El Remei (140), Mas Manolo – Mas Vicari (143), carrer Balmes – carrer Santa Eulàlia (145), carrer de Buenos Aires, 14 – carrer de Santa Eulàlia ( 146), antic Institut Manolo Hugué (147), carrer del Pont (149), carrer Delger (150, Plaça de l’Església i carrers dels voltants (151), carrer Raval del Remei, núm. 29 (153), carrer d’Agulló i Corredossos de Baix (154), carrer Joan Samsó – Plaça de la Font del Lleó (155), carrer d’Escanyacans (6-8), carrer de Vic, 21 – 23 (157), carrer de Vic, 27-29 (158), carrer Escanyacans, núm. 3 (159), carrer del Pont, 30/carrer



Escanyacans, 12 (160), carrer Escoles Pies, núm. 38 (161), carrers Madella i Corredossos de Baix (162), carrer Corredossos de Baix (163), carrer Escanyacans, 2 / Vic, 41 (165), carrer Jaume I, núm. 10 (166), carrer Major, 13-15 (167), carrer Major, 54 (168) o carrer Escoles Pies – carrer Buenos Aires – carrer Torras i Sayol (169).

Tots aquests elements arqueològics estan regulats pel Decret 78/2002, del 5 de març, que és el Reglament de protecció de patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Aquest llistat no és en detriment de les noves troballes que es puguin anar realitzant, que han de passar, segons la legislació actual, a l’inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya.

A més a més, en aquest mateix article 151 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Caldes de Montbui (POUM) del 2002, es contempla la protecció d’una sèrie d’elements no inclosos en els llistats anteriors. Es tracta dels següents béns:

Masies: 91 Can Solanes 95 Prat de Dalt 96 Can Llobet 58 Can Carerac 98 Can Campdepedrós 97 Can Orjussà 98 Can Camp

105 Can Pujol 100 Torre Nova 101 El Fonoll 102 Les Elies Velles 103 El Pascol 203 Masia i molí de Castellvell 90 El Castellvell 46 Mas Corró

106 Masia i molí d'en Sellés 107 Masia i molí d'en Ral 109 El Maset 112 Can Valls Nou 115 Can Queraltó 116 Can Solà 117 Can Sever 118 El Farell 110 Can Valls

Edificis religiosos: 55 Santuari del Remei 57 Església Sant Sebastià de Montmajor 59 Ermita de Sant Martí de Rovinyó

242 Ermita de Sant Miquel de l'Arn 56 Ermita de Sant Miquel de Martres 92 Ermita de Sant Tomàs del Prat de Dalt

Conjunts – Torres – Cases: 60 Torre Marimon



93 Casa Avinguda de Pi i Margall, 25 312 Conjunt de Sant Sebastià de Montmajor

Safareig: 88 Safareig públic La Canaleta

Naus industrials: 89 Can Cornet

Xemeneies i pous: 114 Xemeneia de l'antiga bòvila de la Borda 89 Xemeneia de la Llana 94 Pou de Glaç del Prat de Dalt

Carrers: 3 Muralla

La normativa que afecta al patrimoni natural és variada, tant pel que fa als elements al qual és aplicable com pel rang i institució de la que emana. En el Títol VII, de Patri-moni Històric – Arquitectònic – Paisatgístic i Mediambiental, capítol 3 sobre els béns d’interès paisatgístic o mediambiental, l’article 352 i 353 fan referència a varis parat-ges naturals i itineraris d’interès:

Paratges naturals: 127 Torre Roja 144 Turó Gros de Can Camp 312 Sant Sebastià de Montmajor 221 Gorg de les Elies 220 Gorg d'en Pèlags 225 font de les Escales 227 Font del dimoni 257 La Borda

Itineraris d’interès: 257 Camí de Sant Sebastià per les Elíes 220 Camí del Gorg d’en Pèlegs 335 Camí de la Creu de Baduell a Palaudàries 127 Camí de la Torre Roja 221 Itineraris – C9 204 Itineraris –C 9.1 238 Itineraris GR – 97 225 Itineraris GR – 97.2

L’article 354 del pla d’ordenació urbanística municipal de Caldes de Montbui 2002, defineix com a protecció del medi ambient el conjunt de mesures adreçades a la conservació del medi, segons la definició de l’Estratègia Mundial per a la Conservació, així com la gestió de la utilització de la biosfera per l’ésser humà, de tal manera que produeixi el major i sostingut benefici per a les generacions actuals, però que mantingui la potencialitat per satisfer les necessitats i aspiracions de les generacions futures. Per tant, la conservació és positiva i inclou la preservació, el manteniment, la utilització sostinguda, la restauració i millora de l’entorn.

L’objectiu del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Caldes de Montbui (POUM) del 2002, és el d’establir un marc de regulació dels usos i activitats que influeixen sobre



els béns i recursos ambientals i que són susceptibles de ser gestionats en l’àmbit de les competències de l’ajuntament. Aquests criteris es basen en la declaració d’Alborg sobre les ciutats i els pobles sostenibles, i la definició de mesures de conservació per a assolir els objectius de protecció del medi ambient establerts ala Declaració de Rio, a la Guia Europea de l’Agenda 21 local i al Vè programa de la Unió europea de protecció del medi ambient.

L’article 356, de desenvolupament de les mesures de protecció del medi ambient, marca com objectiu d’aquest pla, la regulació de les mesures de protecció del medi ambient aplicables als usos i les activitats que es desenvolupin o afectin al terme municipal.

Una de les propostes de protecció del medi ambient definides en aquest pla, és l’establiment d’una normativa bàsica de protecció mediambiental que, a més a més, actuarà com a directiu bàsica per a l’elaboració d’unes ordenances municipals de protecció mediambiental. També i dins d’aquestes mesures de protecció, el POUM definirà unes zones i àmbits de protecció natural per a la conservació d’espais d’interès natural municipal així com definirà una xarxa bàsica de connectors ambientals que permeti el desplaçament de les poblacions biològiques pel territori.

Pel que fa a la protecció dels hàbitats naturals, la biodiversitat i els elements naturals singulars, el pla d’ordenació urbanística municipal de Caldes de Montbui, 2002, estableix que, les mesures de protecció dels espais naturals del municipi de les actuacions que actualment els degraden o condicionen la seva supervivència, s’hauran de definir amb l’objectiu de conservar els hàbitats naturals, la biodiversitat i els elements naturals singulars.

A més a més, les mesures pel manteniment i la restauració dels hàbitats naturals d’espècies, de la fauna i la flora salvatges, impliquen que tots aquells espais del municipi que s’incloguin a la xarxa Natura 2000, que estableix la Unió Europea per a la protecció de la diversitat i els hàbitats naturals, segons la directiva 92/43 CUU relativa a la conservació dels hàbitats naturals i la flora i la fauna silvestres, tindran la mateixa consideració urbanística que els espais protegits d’aquest Pla.

Es vetllarà per la protecció de la flora i la fauna autòctona, amb la prohibició de caça, la captura, la venda, la importació, l’exportació i l’exhibició pública de les espècies protegides per la llei 3/88 de protecció dels animals i legislació concordant.

Per a la protecció dels exemplars vegetals singulars del municipi, aquests s’inventariaran en un catàleg on s’indicarà les característiques que els fan singulars, la seva localització exacta, el règim de propietat i l’estat fitosanitari. Qualsevol actuació que afecti als arbres de catàleg requerirà llicència municipal.

Pel que fa als recursos hídrics, les actuacions municipals estaran dirigides a aconseguir millorar la qualitat ecològica de les aigües superficials, la reducció de la contaminació d’aigües subterrànies provinents de focus concrets, la contaminació d’origen difús i el tractament de les aigües subterrànies contaminades per tal que recuperin la seva qualitat. A més a més, totes les activitats del terme municipal, siguin de els característiques que siguin, hauran de tenir resolt el sistema d’abocament de les aigües residuals per a no afectar negativament el medi natural. En matèria de gestió de residus, l’ajuntament afavorirà mesures de prevenció i generació de residus amb iniciatives que tinguin per objecte la reducció de la producció, la recuperació, la



reutilització i la valorització dels materials utilitzats. Per tant, es prohibeix l’eliminació mitjançant la deposició dels residus en els terrenys que no hagin etat prèviament autoritzats per l’ajuntament, així com la descàrrega en dipòsits o abocadors particulars de qualsevol tipus de residus, diferents a aquells que hagin estat el motiu de l’autorització.

L’article 357 del mateix capítol posa de manifest que les activitats d’extracció d’àrids, lloses o qualsevol altre element del subsòl no són permeses en tot el terme municipal, tal i com es determina i s’especifica en cada una de les qualificacions del sòl no urbanitzable. Tampoc permet l’activitat d’abocament de residus fora dels llocs autoritzats en el present Pla, que són els dipòsits controlats de can Carerac i el Pla de l’Aguilar.

En resum, del total d’elements inventariats en el Mapa del patrimoni Cultural de Caldes, només un 36 % no tenen cap tipus de protecció. Aquest percentatge resulta prou baix, tot i que es pot veure en l’apartat de recomanacions ,encara pot ser inferior. Visualment, la següent gràfica ho mostra més clarament:

Tipus de protecció

8%

56%0%

36%

Física Legal Física i legal Inexistent

ESTAT DE CONSERVACIÓ

Pel que fa a l’estat de conservació dels elements inventariats, cal dir que és força homogeni. Dins l’àmbit de patrimoni immoble, la tipologia amb un estat de conservació més precari és la dels jaciments arqueològics. La majoria han estat excavats i tornats a tapar. Això sense tenir en compte les troballes casuals o fortuïtes, algunes de les quals no es van poder documentar amb el rigor necessari. Dels pocs jaciments que poden ser visitats, com és el cas del jaciment ibèric de la Torre Roja (127), només s’han museïtzat les Termes Romanes (001), ja que és el conjunt termal d’època romana més ben conservat de la península.

L’estat de conservació dels edificis es força bo, exceptuant els elements que estan abandonats. L’ús continuat d’un edifici, ja sigui com habitatge, espai laboral o lúdic, n’és la seva principal salvaguarda. Per contra, quan un edifici s’abandona, comença el seu deteriorament, fins a portar-lo a la situació de ruïna o, fins i tot, a desaparèixer. Un cas que cal seguir de ben a prop és el de l’ermita de Sant Miquel de l'Arn (242), l’ermita de Sant Miquel de Martres (056) o l’ermita de Sant Martí de Rovinyó (059).



Aquesta última es tracta d’una capella d’origen romànic que li manca la campana, té alguna esquerda, la porta ha estat forçada en més d’una ocasió i actualment es fa servir de magatzem. La seva desprotecció malgrat estar inclosa en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Caldes de Montbui (POUM) del 2002, ve motivada per la seva situació i la manca d’ús.

El patrimoni moble es troba en un bon estat de conservació a nivell general, exceptuant la làpida commemorativa de la Carlinada (241) que es troba al Cementiri Municipal. Aquesta presenta esquerdes importants, una de les quals ha provocat una ruptura parcial de la làpida.

El patrimoni documental també té un bon estatus de conservació, si més no en el present, tot i que caldria, en el cas d’algun arxiu, adoptar mesures de catalogació, ubicació i conservació preventiva.

Pel que fa al patrimoni immaterial gaudeix d’una bona salut, ja que és un element viu i dinàmic i molt participatiu, sobretot les manifestacions festives. Es tracta d’un conjunt d’elements que configuren un dels senyals identitaris més forts, que té en la Festa Major el punt més àlgid.

0

50

100

150

200

250

300

Patrimoniimmoble

Patrimonimoble

Patrimonidocumental

Patrimoniimmaterial

Patrimoninatural

Total

Bo

Regular

Dolent

El patrimoni natural es troba en bon estat de conservació, tot i que algun element estigui una mica deteriorat, com la muntanya del Farell on hi ha una urbanització que ha crescut sense massa control o algun tram de la riera de Caldes (204) sobretot la part que travessa el nucli urbà.



UBICACIÓ

Pel que fa a la ubicació, podem observar que la majoria dels elements arquitectònics inventariats es concentren en el nucli urbà. Això ve motivat pel tipus d’urbanisme i de poblament de Caldes de Montbui, extremadament compacte, fruit d’aquelles ciutats medievals que s’han anat desenvolupant al voltant de les antigues muralles i que han sabut mantenir aquella concentració d’edificis fins avui en dia. Aquest nucli està envoltat de paisatge treballat, antropitzat, destinat a ser el motor econòmic de la ciutat durant molts anys i que ha caracteritzat d’una manera molt pròpia el paisatge global del municipi. Val a dir que el Pla Especial de Protecció del Centre Històric - Catàleg del Patrimoni arquitectònic, realitzat l’any 1992 ha contribuït en gran manera a la protecció i conservació de molts dels edificis situats dins del nucli urbà. No obstant això, també tenim una gran part d’elements inventariats que es troben fora del nucli urbà, i que són representatius de l’arquitectura popular com les masies, una d’elles amb una torre, coneguda com a can Carerac (058). També cal assenyalar totes aquelles construccions relacionades amb el món rural com poden ser les barraques de vinya, els molins fariners o d’esmolet, els trulls d’oli, i els pous de glaç, mostra de la riquesa patrimonial d’aquest municipi.

CRONOLOGIA

Pel que fa a la cronologia dels elements podem observar com la major part corresponen al període contemporani, des de la segona meitat del segle XVIII fins als nostres dies. Es tracta d’una estadística molt usual ja que els elements acostumen a arribar en més bones condicions i també quan, a nivell urbanístic es produeix un creixement més espectacular de la ciutat, associat al creixement demogràfic i econòmic.

El període modern però es troba molt ben representat i el medieval té una importància menor estadísticament parlant, però també cal considerar que en alguns casos es dóna una cronologia compartida. Un mateix element pot tenir elements medievals i moderns, o moderns i contemporanis o dels tres períodes. A més, a Caldes és en aquest període quan es configura l’urbanisme que s’ha mantingut inalterat durant segles i que tot i no ser l’element més visible, n’ha deixat una empremta ben ferma.



Època

6%

37%

37%

8%

9%1%2%

Prehistòria Ibèrica Romana Medieval Moderna Contemporània Indeterminada

Si parlem d’etapes més llunyanes observem com la prehistòria suma la mateixa estadística que el període protohistòric i clàssic. Aquí també ens trobem amb jaciments que comparteixen cronologies, sobretot del que hi ha restes ibèriques i restes romanes, sovint amb una continuïtat de poblament però no sempre. També hi ha algun jaciment amb restes prehistòriques i ibèriques o romanes.

Con formato: Numeración yviñetas



6. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

AA.VV (1922). Especial Torre Marimon. La Tortuga, pàg.32. Caldes de Montbui.

AA.VV (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona.

AA.VV (1982). Caldes de Montbui. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. VI. GEC. Barcelona.

AA.VV (1981-1982). Els Picassos del Mas Manolo a Caldes de Montbui. Centenari de Pablo R. Picasso. Ed. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Caldes de Montbui. Patronat "Mas Manolo".

AA.VV (1988). Manolo. Ajuntament de Caldes de Montbui. Diputació de Barcelona. Ed. Winihard Gràfics.

AA.VV (1991). El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Catalunya Romànica. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

AA.VV (1994). Els gegants de Caldes de Montbui. 30è aniversari. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui.

AA.VV (1998). Diccionari de Geologia. Institut d'Estudis Catalans.

AA.VV (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient. Entorn. Enginyeria i serveis.

AA.VV (2001). Diccionari visual de la construcció. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

AA.VV (2008). Setmanari Montbui. Festa Major 2008. III època. Any XXX. Núm. 1.402. Ed. Associació de Promoció Informativa Cultural.

AA.VV (2008). Pedra Seca. Full informatiu de la revista Pedra Seca. Any VII- Núm. 58. Ed. Patronat de Sant Galderic. Maig.

AA.VV (2008). Acaben les tasques d’adequació del safareig de la Portalera. Revista Tot Caldes de Montbui, núm. 1056, del 25 de juliol al 8 d’agost, pàg. 12. Ed. Gràfiques Lloreda.

ADELL I GISBERT, Joan - Albert. (1986). L’arquitectura romànica. Col·lecció: coneguem Catalunya. Pàgs.75. Els llibres de la frontera, 16. Barcelona.

AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1865). Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy. Plànol núm. 9.



AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Pla Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui.

AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI. (2004). Caldes de Montbui, 2004 – 2020. El futur de la vila segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. POUM. Ajuntament de Caldes de Montbui amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945.

AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya. Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona.

AMADES, J. (1979). Mitologia. Llibre dels somnis. Geografia fabulosa.

AMADES, J. (1986). Les millors llegendes populars. Editorial Selecta, S.A. Barcelona.

AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I, pàgs. 61, 213, 539. Salvat editores. Barcelona.

AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volum II, pàgs. 127, 305, 656, 710, 845. Salvat editores. Barcelona.

AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volum III, pàgs. 127, 637, 799. Salvat editores. Barcelona.

AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volum IV, pàgs. 82, 969. Salvat editores. Barcelona.

AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volum V, pàgs. 151, 263, 535, 537, 754. Salvat editores. Barcelona.

ANÒNIM. (2004). “Empreses amb història”, pàg. 11. Revista el 9 Nou. Divendres 12 de març.

AUSIÓ, J.; MONTOLIU, C.; BURGADA, R. (1975). Exemplars de fauna i flora de la vila de Caldes de Montbui. Patronat de museus de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui.

BADIA i MORET, J. (1968). La Baronia de Montbui. Notes històriques. L’Ametlla del Vallès. Impremta Galobart. Santa Eulàlia de Ronçana.

BADIA i MORET, J. (1989). L’Ametlla del Vallès. Notícia històrica. Notícia geogràfica. La Garriga.

BADIA i MORET, J. (1991). La Torre Roja. El Vallès Occidental, i el Vallès Oriental, vol. XVIII, pp. 317-319. Catalunya Romànica. Ed. Fundació Enciclopèdia Catalana.

BALLART, J. i VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la història de Caldes de Montbui. 2ª edició. Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui.



BARRAL I ALTET, Xavier. (1984a). Sant Cugat Salou (o del Racó), dins Catalunya Romànica. Fundació Enciclopèdia Catalana; volum XI, pàg. 345. Barcelona.

BARRASETAS, E. i MONLEÓN, A. (1994).Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment Mas Manolo. Caldes de Montbui, 1994. Memòria d’excavació inèdita dipositada al servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

BARRASETAS, E. i MONLEÓN, A. (1995). Intervenció al jaciment romà del Mas Manolo. Caldes de Montbui, Vallès Oriental. Tribuna d’Arqueologia, 1993 – 1994. Barcelona.

BARRASETAS, E. i MONLEÓN, A. (1995). Intervenció al jaciment romà del Mas Manolo. Caldes de Montbui, Vallès Oriental. Tribuna d’Arqueologia, 1993 – 1994. Barcelona.

BASTER, A. (1928). La sculpture moderne en France. Ed. G. Grès. Paris.

BECH, J.; CODINA, S. (1922). L'Amic del Turista de Caldes de Montbuy . Ed. Sabadell.

BENET, RAFAEL. (1942). El escultor Manolo Hugué. Ed. Argos. Barcelona.

BIRDLIFE INTERNATIONAL. (2004). Phalacrocorax carbo. Llista Vermella d’espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006.

BLANCH, M. (1972). Manolo. Ed. Polígrafa. Barcelona.

BLANCH, M. (1973). Manolo, de Ceret a Caldes de Montbui. Diputació de Barcelona. Maig de 1973.

BLANCH, M. (1980). Manolo. Homenatge a Rosa. Dau al Set. Abril de 1980.

BLANCH, M. (1984). Manolo i el retrat. Dau al Set.

BLANCH, M.; CORREDOR, J. (1972). Poesias Manolo Hugué. Ed. Saturno. Barcelona.

BOIXAREU, Ramon (1973). Francisco de Zamora (1785-1790). Diario de los viajes hechos en Cataluña, seguit de la resposta del corregiment de Barcelona al seu qüestionari feta per Josep Albert Navarro - Mas i Marquet. Barcelona. Ed. Curial.

BOLÓS, Jordi (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Cap.15, pàgs. 363-389. Textos i estudis de cultura catalana. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M. i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui.

BRUGADA, M. (2003). Sant Sebastià, ardit i lluminós. Col·lecció Sants i Santes n. 75. Centre de Pastoral Litúrgica. Barcelona.



CANALS, Andreu (1986). Vida i afeccions del nostre poble. La festa de Sant Antoni Abat. La Tortuga, 13. Caldes de Montbui.

CANALS, Andreu (1977). Calderins honorables. Josep Fontcuberta Rogés (1890-1977). La Tortuga, 13. Caldes de Montbui.

CANELA BALSEBRE, Rosa M.; MARTÍNEZ, Manel; VIVANCOS, Iolanda. (2006). Els Safareigs públics de la conca del Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Revista d’etnologia de Catalunya, Nº. 28, pp. 110-111. Ed. Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya.

CANYAMERES, M. (1997): Caldes cara a cara. A l’encontre de tot un poble. Caldes de Montbui, pàgs. 126-128.

CASTELLS MANENT, T i GARCIA CARRERA, R. (1989). Els primers agricultors del neolític, a Caldes de Montbui, Palau de Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 10. Ed. Ègara. Terrassa.

CODINA, J. M. (1982). Torre Marimon, una mica d’història. La Tortuga, pàgs. 69-70. Caldes de Montbui.

COLOMINES, J. (1982). Mas sepulcros de fosa en el Vallés. pàgs. 201-203. Revista Ampurias.

COQUIOT, G. (1914). Cubistes, futuristes, passeistes. Essai sur la jeune peinture et la jaumme sculpture. Librairie Ollendorf. Paris.

CORNET i MAS, G. (1867). Guia del viajero en Caldas de Montbuy y Sant Miquel del Fai. Impremta Trullàs. Barcelona.

CORTADELLAS i VALLÈS, A. (1998). Repertori de llegendes historiogràfiques de la Corona d'Aragó. Textos de la cultural Catalana. Curial, edicions catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona.

COSTA, R.; MONLEÓN, A. i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui.

CUSPINERA, Climent (1873): Guia Cicerone del viajero o bañista en Caldes de Montbuy. Impremta Casa Provincial de la Caritat. Barcelona.

DABADIE, S. (1971). Ceret et les artistes espagnols au début du Xxé siecle. Université de Paris.

D’ABADAL i CALDERÓ, Raimon. (?). Dietari de la guerra, exili i retorn (1936 - 1940). Biblioteca Abat Oliba. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia.



DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Setmanari de Montbui.

ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona.

DE ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Catalunya (1784). Ed. Curial. Barcelona.

FABRE, G.; MAYER, M. i RODA, I. (1984). Inscriptions romaines de Catalogne. Paris. Vol.I, Barcelone (sauf Barcino).

FERNÀNDEZ, Magda (1996). Quaderns del Mnatec. Número Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Terrassa.

FOLCH, J.; MIRÓ, C.; MENÉNDEZ, X i REVILLA, E. (1988). El poblat ibèric de la Torre Roja i el conjunt termal de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Tribuna d’Arqueologia. 1987-1988. Barcelona.

FOLCH, J.; MIRÓ, C.; MENÉNDEZ, X i REVILLA, E. (1995). Memòria d’excavació del poblat ibèric de la Torre Roja. Caldes de Montbui. Vallès Oriental. 1984-1987. Memòria d’excavació inèdita dipositada al servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

FOLCH, J.; MONLEÓN, A.; SAULA, O. (1990). Memòria de l’excavació d’urgència: antic Institut Manolo Hugué, (Memòria d’excavació inèdita dipositada al Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya).

FORTÓ, Abel (2008). “L’associació d’arqueòlegs FIDES presenta els resultats de les campanyes d’excavació de la Torre Roja”. Revista Tot Caldes de Montbui, núm. 1056, del 25 de juliol al 8 d’agost, pàg. 11. Ed. Gràfiques Lloreda.

FULLANA, Miquel (1999). Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció. Els treballs i els dies, núm. 11. Editorial Moll. Mallorca.

GAYA, J.A. (1957). Escultura española contemporanea. Madrid.

GARCIA i CARRERA, R. (1984). Incendi a l’Església Parroquial de Montbui l’any 1907. Caldes de Montbui.

GARCIA i CARRERA, R. (1984). El Calderí. Història del ferrocarril Mollet – Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui.

GARCIA i CARRERA, R. (1985). Les bruixes de Caldes de Montbui. Ed. Creus Cal·lígraf, S.L.

GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col•lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa.



GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col•lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa.

GARCIA i CARRERA, R. (1993). La Bolera. Història d’un Barri. Exemplar núm. 406. Ed. Associació de Veïns La Bolera. Caldes de Montbui.

GARCIA i CARRERA, R. (1993). Llibre de Privilegis de Caldes de Montbui. Ed. Creus Cal·lígraf, S.L.

GARCIA I PIÑOL, R. (1972). L’art de bizanci a Sant Sebastià de Montmajor, “Muntanya”, núm. 660. Butlletí del CEC. Barcelona.

GARCIA TARGA, J.M. (2003). Termes romanes. Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Memòria d’excavació arqueològica duta a terme l’any 2003. Memòria d’excavació inèdita dipositada al servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

GARCIA, M. R. i BARBANY, C. (1991). La Vila de Caldes de Montbui. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XVIII. El Vallès Occidental - El Vallès Oriental.

GARRIGA I ROCA, Miquel, (1853). Planimetria original del Balneari de Can Rius.

GENERALITAT DE CATALUNYA, (1994). Departament de Medi Ambient: "Les construccions en pedra seca" (full divulgatiu), Barcelona, desembre de 1994.

GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.

GIRALT SERRÀ, Francisco. (1900). Guia industrial.

GIRONÈS i DESCARREGA, Josep. (1999). L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona. Diputació de Tarragona.

GOLPE, J.Mª. (1971). Suiformes del Terciario espanyol y sus yacimientos. Barcelona.

GRAUGÉS I CODINA, Antoni (1983). Vertebrats fòssils del Vallès. Caldes de Montbui, Festa Major. 1982. Ed. Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui.

HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. Pàgs. 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Museu Thermàlia.

INFIESTA, José - María. (1974). Un siglo de escultura catalana. Ed. Aura. Barcelona.

JACINTE, Elies. (1921). Alçament de la serralada pirinenca i l’esfondrament del Vallès. Vol. XXI, núm. 2. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural.

LLOBET i VALL-LLOSERA, J.A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, ms.



LLOBET i VALL-LLOSERA, J.A.(1853). Planol de la Plaça de la Font del Lleó i els seus voltants. Arxiu Municipal Caldes de Montbui. Caldes de Montbui.

LLORENTE, Gustavo (1988). Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 80. Barcelona.

MARCET BARBÉ, R. (1982). Dos nous jaciments neolítics a Caldes de Montbui. Revista Arrahona, núm. 13. Sabadell.

MARQUÈS, Ignasi (2004). Sant Tomàs Becket. Arquebisbe de Canterbury. Col·lecció Sants i Santes, núm. 92. Ed. Centre Pastoral de Litúrgica. Barcelona.

MARTÍN, A. (1985). De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza en el Vallés. Estudios de la Antigüedad, núm. 2. Bellaterra.

MAS I DOMÈNECH, J. (1906-1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Volum XIII. Establiment tipogràfich “La Renaixensa”. 1ª edició. Barcelona 1908.

MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). La romanització del Vallès segons l’epigrafia. Museu d'Història de Sabadell. Sabadell.

MAYER, M. i RODÀ, I. (1985). La qüestió d’Aquae Calidae. Fonaments, núm. 5. Barcelona.

MAYER, M. i RODÀ, I. (1985). L’epigrafia romana a Catalunya. Estat de la qüestió i darreres novetats. Fonaments, núm. 5. Barcelona.

MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona.

MIRÓ, C. (1992). Les termes romanes de Caldes de Montbui. Revista Arrahona, núm. 10. Sabadell.

MIRÓ, C.; FOLCH, J. i MENÉNDEZ, F.X. (1984). Informe sobre la primera campanya d’excavacions duta a terme al poblat ibèric de la Torre Roja. Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Juliol - Agost de 1984. Informe d’Intervenció. Caldes de Montbui.

MIRÓ, C.; FOLCH, J. i MENÉNDEZ, F.X. (1987). El procés de romanització al curs mig de la riera de Caldes (Vallès Occidental). Estat de la qüestió. Actes de les I Jornades Internacionals d’Arqueologia romana. Granollers.

MIRÓ, C.; MONLEÓN, A. i REVILLA, E. (1993). El nucli romà de Caldes de Montbui. Estat de la qüestió. La ciutat en el món romà. XIV congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica. Tarragona.

MIRÓ i ALAIX, C. (1984). Les excavacions a la vil·la romana de Can Viladevall (Caldes de Montbui). Memòria d’excavació inèdita dipositada al Servei d’Arqueologia de la direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

MIRÓ i ALAIX, C. (1986). Les excavacions a la plaça de la Font del Lleó (Caldes de Montbui). (Memòria d’excavació inèdita dipositada al Servei d’Arqueologia de la direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya).



MIRÓ i ALAIX, C. (1987). El nucli romà de Caldes de Montbui. Tesi de llicenciatura inèdita de la Universitat de Barcelona.

MIRÓ i ALAIX, C. (1988). El poblat ibèric de la Torre Roja i el conjunt termal de Caldes de Montbui (Vallès Occidental). Tribuna d’Arqueologia. 1987-1988. pp 153-162.

MIRÓ i ALAIX, C. (1992). La arquitectura termal medicinal de época romana en Catalunya: las termas de Caldes de Montbui como ejemplo. Espacio, Tiempo y Forma. Serie II. Historia Antigua, 5. Pàgs. 255-275.

MIRÓ i ALAIX, C. (1992). Les termes romanes de Caldes de Montbui. Revista Arrahona, núm. 10. Sabadell.

MIRÓ i ALAIX, C i REVILLA, E. (1989). Memòria de la cinquena campanya d’excavacions al poblat ibèric de la Torre Roja (Caldes de Montbui, Vallès Oriental). Estiu 1988. Memòria d’intervenció. Memòria d’excavació inèdita dipositada al Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

MIRÓ i ALAIX, C.; FOLCH, J.; i MENÉNDEZ, X. (1984). Informe sobre la primera campanya d’excavacions duta a terme al poblat ibèric de la Torre Roja (Caldes de Montbui, Vallès Oriental). Juliol – Agost de 1984. Informe d’Intervenció. Caldes de Montbui.

MIRÓ i ALAIX, C.; FOLCH, J.; i MENÉNDEZ, X. (1986). “El procés de romanització al curs mig de la Riera de Caldes (Vallès Occidental): estat de la qüestió”, a Documents de treball: Jornades internacionals d’arqueologia romana. Museu de Granollers. Granollers, pàgs. 59 – 67.

MIRÓ i ALAIX, C.; MONLEÓN, A. i REVILLA, E. (1993). “El nucli romà de Caldes de Montbui: estat de la qüestió”, a Pre-actes del Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica. Tarragona, pàgs. 59-67.

MONLEÓN, A.; REVILLA, E. i SAULA, O. (1991). Memòria d’excavació al poblat ibèric de la Torre Roja. Caldes de Montbui, Vallès Oriental. Estiu 1989, 1990 i 1991. Memòria d’excavació inèdita dipositada al Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

MONLEÓN, A. i SAULA, O. (1992). Memòria d’excavació al poblat ibèric de la Torre Roja. Caldes de Montbui, Vallès Oriental. Estiu 1992. Memòria d’excavació inèdita dipositada al Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

MORA VERGÉS, Antonio (2005): Setmanari La Forja de Castellar del Vallès. Relats en català. Castellar del Vallès.

MOREU-REY, E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.

MOREU-REY, E. (1964). Caldes de Montbui, capital degana del Vallès. Rafael Dalmau Editor. Barelona.

MOREU-REY, E. (1964). Sant Sebastià de Montmajor. Impremta Joan Sallent. Sabadell.



MOREU REY,E. (1969). La Torre Roja. Els castells catalans, vol. 2, pàg. 169. Barcelona.

MUÑOZ, A. Mª. (1965). La cultura neolítica catalana de los Sepulcros de Fosa. Barcelona.

PALLARÉS PERSONAT, Joan (1973). Presència del "Dinotherium giganteum" Kaup a proximitat del Mas Curró. Caldes de Montbui. Extraordinari de la Festa Major, 1973. Setmanari de Montbui.

PALLARÉS-PERSONAT, J. (1993). “Repàs d’història. Fires, mercats, fets i festa major a Caldes. Setmanari Montbui, 734. Caldes de Montbui.

PALLARÉS-PERSONAT, J.; AYMAMÍ, G. (1994). Els molins hidràulics del moianès i de la riera de Caldes. Arxiu bibliogràfic excursionista de la unió excursionista de Catalunya de Barcelona. 90 anys d’activitats - 1904-1994. XXVI Premi "Sant Bernat". Ed. Rafael Dalmau. Barcelona.

PASCUAL, R. (1977). Las ánforas de la Laietania. Méthodes classiques et méthodes formelles dans l’étude des amphores. Actes du Colloque de Rome. 27, 29 mai 1974. Rome.

PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.

PLA, JOSEP (?). Tres artistes (Manolo, Rusiñol i Mir). Ed. Destino. Barcelona.

PLA, Josep (1947). Vida de Manolo. Editorial Destino. Barcelona

PLANS i MAESTRA,Jaume. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca de Bages. Centre Excursionista de la Comarca de Bages.

POCH, J. (1957a). “Mas excavaciones en Caldas de Montbuy: en la plaza de la Font del Lleó”. Setmanari Montbui, 663 i 664. Caldes de Montbui.

POCH, J. (1957b). “Revalorización de nuestro pasado histórico: estas termas romanas”. Setmanari Montbui, 669, 670, 674, 675, 681 i 690.. Caldes de Montbui.

POCH, J. (1978). “Sis troballes de cultura caldenca (Segles XVII-XVIII). Setmanari Montbi, 51. Caldes de Montbui.

POCH, J. (1980). Fites cabdals de la parròquia actual de Santa Maria de Caldes. Setmanari de Montbui, 145. Caldes de Montbui.

RAMON, A.; VALLCORBA, J. (2005). Àlbum Manolo Hugué. Quaderns Crema. Barcelona.

RIPOLL, E. i LLONGUERAS, M. (1963). La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Catalunya. Revista Ampurias, vol. XXV. Barcelona.



RIUS I SERRA, J. (1945). El cartulario de “Sant Cugat” del Vallès. III volums. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pàg. 290. doc. 343. Barcelona.

RODRÍGUEZ, R; GUARDIOLA, M et aliï. (2005). El futur dels frarets, a les nostres mans? Pàgs. 12-13. Revista Alocs. Projecte d’estudi i conservació dels alocars del Maresme. Anuari 2005.

SALA, Ll. (1964). El miliario de Can Vendrell: una vía romana del s.II aC enlazaba Caldas y Roma. Núm. 1.029. Setmanari Montbui. Caldes de Montbui.

SALA, Ll. (1965a). Prehistoria en Caldas de Montbuy. Núm. extra d’octubre. Setmanari Montbui. Caldes de Montbui.

SALA, Ll. (1965b). Los celtas en Caldas de Montbuy. Núm. 1.085. Setmanari Montbui.

SALA, Ll. (1972c). Importante hayazgo arqueológico en “Les Cremades”, siglos III-II aC. Núm. 1.396. Setmanari Montbui. Caldes de Montbui.

SALA, Ll. (1972d). Caldas de Montbuy preromana. Núm. 1.401. Setmanari Montbui. Caldes de Montbui.

SALA, Ll. (1972). La vil•la romana republicana del Remei. Núm. 1382. 1 de gener de 1972. Setmanari Montbui. Caldes de Montbui.

SALA, Ll. (1972). Hallazgo arqueológico en la villa romana de Mas Manolo. Siglos I-II d.C. Núm. 1.396. Setmanari de Montbui. Caldes de Montbui.

SALA, Ll. (1972). La vil·la romana republicana del Remei. Núm. 1.382. Setmanari Montbui. 1 de gener de 1972. Caldes de Montbui.

SALA, Ll. (1973b). La cova de Solanes. Núm. 1.464. Setmanari Montbui. Caldes de Montbui.

SALA, Ll. (1973c). Las ánforas de la calle Espartero y el horno de Salt de les Bruixes. Núm. 1.474. Setmanari Montbui. Caldes de Montbui.

SALA, Ll. (1974). Las ánforas romanas de Caldes en el Coloquio Internacional de Roma. Núm. extra d’octubre. Setmanari Montbui. Caldes de Montbui.

SALAS ET ALII. (2001). El nostre Esdevenidor Climàtic. Ed. Ariel. Barcelona.

SANMARTÍ, J. (1986). Laietania ibèrica. Estudi d’Arqueologia i Història. Barcelona.

SANMARTÍ, J. (1993). Els jaciments ibèrics de la vall mitjana de la riera de Caldes. Gala, 2, pàgs. 159 – 206. Sant Feliu de Codines.

SERRA RÀFOLS, J. (1956). Las Termas de Caldas de Montbui. Madrid.



SOLÀ, F. (1936). La Mare de Déu del Remei. Monografia històrica. Impremta La Bona Parla. Barcelona.

SOLÀ, F. (1934). La Santa Majestat de Caldes de Montbui. Impremta La Bona Parla. Barcelona.

SOLÈ, Mercè (1998). Festa de Sant Antoni Abat. 125 anys de tradició. De 1873 a 1998. Servei de Publicacions Thermàlia. Museu de Caldes de Montbui. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Ed. Mirador.

SOLÉ I SABARÍS, Ll. (1936). Presència del "Dinotherium giganteum Kaup " a Caldes de Montbui. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural núm. 36, pàg. 83-84.

SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). "Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)"; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43.

SOLER i BONET, Josep M.(1987). "Barraques i tines, construccions per a la vinya"; dins Dovella, núm. 24. Manresa.

SOLER i BONET, Josep M.(1988). "La tècnica de la pedra seca. La construcció popular"; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52.

SOLER i BONET, Josep Maria (2000). "La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició"; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.

SUBIRATS i VILLALBÍ, M. (1992). "El paisaje de la comarca del Monsià y las construccions de piedra en seco". Article publicat a la revista NARRIA, Edita Museo de Artes y Tradiciones Populares, Madrid 1992.

TEN, R.; GARCIA, J. i GRAUGÉS, A. (1982). “Camí de Can Pujades”, dins Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Pàgs. 78-79. Col•lecció Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm. 1.

TORRAS I CASALS, L (1998). El Santuari de Caldes de Montbui. Recull històric. Caldes de Montbui.

TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L’Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.

VALL-MASVIDAL, Ramon. (1983). El romànic del Vallès, pàg. 168. Ed. Ausa. Sabadell.

VALL RIMBLAS, R. (1977). L’Església pre-romànica de St. Martí de Rovinyó. Sabadell. Butlletí de l’UES, núm. 43, gener febrer.

VALLÈS ALTÉS, Joan (?). Ramon Rogent i el seu entorn. Biblioteca Serra d'Or, pàg. 61-62. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

VENTALLÓ, J. (1904). Història de la industria lanera catalana. Barcelona.

VICENÇ PERPINYÀ, Jordi. (2008). L’empremta geològica de les Gavarres. Terra, calç i llécol. Fundació Territori i Paisatge. Caixa Catalunya. Consorci de les Gavarres.



VIVES, E. i altres (19 ?). Can Catafau. Estudi de les restes òssies humanes. Revista Arrahona, núm. 13. Sabadell.

WHITEHILL, Walter Muir. (1974). L’art romànic a Catalunya, segle XI, pàg. 48-49. Edicions 62 (primera edició 1941). Barcelona.

XALABARDER, A. (1914). Reseña histórica del Hospital de la villa de Caldas de Montbuy desde su fundación, principales actos de administración y recopilación cronológica de las disposiciones legislativas de caràcter general y particular relativas al mismo y reglamentos vigentes. Impremta de Domingo Casanovas. Barcelona.

XALABARDER, A. (1935). Caldes antic i modern: apunts per a la història de la vila de Caldes de Montbui. Centre Excursionista Calderí. Caldes de Montbui.

http://www.coac.net

http://xsb-articles.blogspot.com

http://xsb-blogspot.com

http://nuriavila.blogspot.com

www.caldesdemontbui.cat

www.diablescat.org

www.labanya.cat

www.wikipedia.org

www.gnomonica.cat

www.idescat.cat

www.gencat.cat/mediambient

http://ca.wikipedia.org/wiki/Portal:Geografia

http://cultura.gencat.net/invarque/index.asp

http://www.diba.cat/

http://idescat.cat

http://www.coac.net/�

http://xsb-articles.blogspot.com/�

http://xsb-blogspot.com/�

http://nuriavila.blogspot.com/�

http://www.caldesdemontbui.cat/�

http://www.diablescat.org/�

http://www.labanya.cat/�

http://www.wikipedia.org/�

http://www.gnomonica.cat/�

http://www.idescat.cat/�

http://www.gencat.cat/mediambient�

http://ca.wikipedia.org/wiki/Portal:Geografia�

http://cultura.gencat.net/invarque/index.asp�

http://www.diba.cat/�

http://idescat.cat/�



ANNEX 1. ÍNDEX ALFABÈTIC



ÍNDEX ALFABÈTIC

Núm. Denominació Codi Àmbit Tipologia 186 Aplec del Remei 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 275 Alzina de la Torre Marimon 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 216 Alzina de l'Abei 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 164 Antic Balneari Solà - Hotel Vila de Caldes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 147 Antic Institut Manolo Hugué 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 17 Antic quiosc de la Plaça de l'Àngel 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 119 Antiga ermita de Sant Tomàs 1.1 Patrimoni immoble Edifici 31 Antigament Can Fontcoberta 1.1 Patrimoni immoble Edifici 184 Aplec de Sant Sebastià 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 235 Arbrat de la Plaça 11 de Setembre 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 172 Arcs del carrer Canal 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 188 Arxiu Històric Municipal 3.2 Patrimoni documental Fons documental 197 Arxiu parroquial 3.2 Patrimoni documental Fons documental 240 Ball de diables 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 104 Ball de gitanes 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 187 Ball de Pastorets 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 10 Balneari Broquetas 1.1 Patrimoni immoble Edifici 248 Barraca 1del bosc de Les Elies 1.1 Patrimoni immoble Edifici 249 Barraca 2 del bosc de Les Elies 1.1 Patrimoni immoble Edifici 245 Barraca de La Resclosa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 250 Barraca de les Oliveres 1.1 Patrimoni immoble Edifici 246 Barraca de l'Hort del Baió 1.1 Patrimoni immoble Edifici 251 Barraca de l'Hort d'en Joan 1.1 Patrimoni immoble Edifici 329 Barraca de vinya de Sant Miquel de Baduell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 247 Barraca del Camí de Les Elies 1.1 Patrimoni immoble Edifici 252 Barraca del Rec 1.1 Patrimoni immoble Edifici 350 Barraques de vinya del Remei 1.1 Patrimoni immoble Edifici 201 Bàscula del Castellvell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 274 Bascula i pou de la Torre Marimon 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 267 Bassa de mina del Molí d'en Sellés 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 265 Bassa del Prat de Dalt 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 268 Bassa i pou del Molí fariner d'en Sellés 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 223 Biblioteca Jaume Balmes 3.3 Patrimoni documental Fons bibliogràfic 120 Bòbila Negrell - Camí de Can Pujades 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 163 C. Corredossos de Baix, 26 (Muralla Medieval) - C. Major, 33-35 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 169 C/ Escoles Pies - C/ Buenos Aires - C/Torres i Sayol 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 357 Ca la Vicaria 1.1 Patrimoni immoble Edifici 355 Ca l'Alzina 1.1 Patrimoni immoble Edifici 294 Ca l'Andreu 1.1 Patrimoni immoble Edifici 72 Cal Baldiri 1.1 Patrimoni immoble Edifici 87 Cal Bisbe - Cal Barneda 1.1 Patrimoni immoble Edifici 45 Cal Cerdà 1.1 Patrimoni immoble Edifici 305 Cal Codina, núm. 19 1.1 Patrimoni immoble Edifici 25 Cal Doctor - Cal Botons 1.1 Patrimoni immoble Edifici 358 Cal Gil 1.1 Patrimoni immoble Edifici 23 Cal Moreu. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 76 Cal Morró 1.1 Patrimoni immoble Edifici



302 Cal Pastor, núm. 17 1.1 Patrimoni immoble Edifici 339 Cal Senyor Enric 1.1 Patrimoni immoble Edifici 304 Cal Ton, núm. 18 1.1 Patrimoni immoble Edifici 32 Cal Torrents - Cal Manyà 1.1 Patrimoni immoble Edifici 80 Camí de Castellvell 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 295 Can Basté 1.1 Patrimoni immoble Edifici 22 Can Berenguer 1.1 Patrimoni immoble Edifici 130 Can Camp 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 98 Can Camp o Can Campdepedrós 1.1 Patrimoni immoble Edifici 325 Can Camproca 1.1 Patrimoni immoble Edifici 39 Can Canals - Can Mussenya 1.1 Patrimoni immoble Edifici 128 Can Carerac -Torre Jordana - Font dels Enamorats 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 35 Can Costeria 1.1 Patrimoni immoble Edifici 298 Can Cuixa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 297 Can Cuixeta 1.1 Patrimoni immoble Edifici 46 Can Curró - Mas Viaplana 1.1 Patrimoni immoble Edifici 356 Can Miqueló 1.1 Patrimoni immoble Edifici 361 Can Motis 1.1 Patrimoni immoble Edifici 308 Can Motis del Serrat de Baix 1.1 Patrimoni immoble Edifici 97 Can Orjusà 1.1 Patrimoni immoble Edifici 345 Can Pasqualet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 348 Can Poixench 1.1 Patrimoni immoble Edifici 299 Can Prat 1.1 Patrimoni immoble Edifici 278 Can Prat de les Déus 1.1 Patrimoni immoble Edifici 105 Can Pujol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 115 Can Queraltó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 300 Can Rei 1.1 Patrimoni immoble Edifici 12 Can Rius 1.1 Patrimoni immoble Edifici 21 Can Sanmartí 1.1 Patrimoni immoble Edifici 296 Can Segarreta 1.1 Patrimoni immoble Edifici 48 Can Sentmenat 1.1 Patrimoni immoble Edifici 117 Can Sever 1.1 Patrimoni immoble Edifici 116 Can Solà 1.1 Patrimoni immoble Edifici 313 Can Targa, núm. 15 1.1 Patrimoni immoble Edifici 110 Can Valls de Viella 1.1 Patrimoni immoble Edifici 112 Can Valls Nou 1.1 Patrimoni immoble Edifici 124 Can Viladevall - Can Vall 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 309 Can Vives 1.1 Patrimoni immoble Edifici

6 Capella de Santa Susanna 1.1 Patrimoni immoble Edifici 180 Capgrossos 2.2 Patrimoni moble Objecte 192 Carquinyolis Casabayó 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 145 Carrer Balmes - Carrer Santa Eulàlia 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 137 Carrer Bellit 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 156 Carrer d' Escanyacans, 6-8 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 154 Carrer d'Agulló i Corredossos de Baix 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 146 Carrer de Buenos Aires , 14 - Carrer de Santa Eulàlia. 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 157 Carrer de Vic, 21-23 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 174 Carrer de Vic, núm. 19 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 149 Carrer del Pont 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 160 Carrer del Pont, 30 / Carrer Escanyacans, 12 (Muralla Carlina) 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 150 Carrer Delger 1.4 Patrimoni immoble Jaciment



165 Carrer Escanyacans, 2 / Vic, 41 (Muralla Medieval) 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 159 Carrer Escanyacans, núm.3 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 161 Carrer Escoles Pies, núm. 38 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 136 Carrer Espartero 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 166 Carrer Jaume I, núm. 10 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 155 Carrer Joan Samsó - Plaça de la Font del Lleó 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 121 Carrer Major - Entre carrer Raval del Remei i carrer del Pont 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 167 Carrer Major, 13-15 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 168 Carrer Major, 54 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 153 Carrer Raval del Remei, núm. 29 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 158 Carrer Vic, 27-29 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 162 Carrers Madella i Corredossos de Baix (Muralla Medieval) 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 77 Casa al carrer Barcelona, 38 1.1 Patrimoni immoble Edifici 78 Casa al carrer Barcelona, 7 1.1 Patrimoni immoble Edifici 68 Casa al carrer Bellit, 30 1.1 Patrimoni immoble Edifici 322 Casa al carrer de Barcelona, núm. 37 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 51 Casa al carrer de Vic, 10 1.1 Patrimoni immoble Edifici 52 Casa al carrer de Vic, 11 1.1 Patrimoni immoble Edifici 84 Casa al carrer de Vic, 12 1.1 Patrimoni immoble Edifici 53 Casa al carrer de Vic, 14 1.1 Patrimoni immoble Edifici 71 Casa al carrer de Vic, 15 1.1 Patrimoni immoble Edifici 66 Casa al carrer de Vic, 20 1.1 Patrimoni immoble Edifici 70 Casa al carrer de Vic, 22 1.1 Patrimoni immoble Edifici 54 Casa al carrer de Vic, 24 1.1 Patrimoni immoble Edifici 49 Casa al Carrer de Vic, 3 1.1 Patrimoni immoble Edifici 64 Casa al carrer de Vic, 38 1.1 Patrimoni immoble Edifici 63 Casa al carrer de Vic, 40 1.1 Patrimoni immoble Edifici 79 Casa al carrer de Vic, 6 1.1 Patrimoni immoble Edifici 50 Casa al Carrer de Vic, 7 1.1 Patrimoni immoble Edifici 28 Casa al carrer del Forn, 12-14 1.1 Patrimoni immoble Edifici 73 Casa al carrer del Pont, 13 1.1 Patrimoni immoble Edifici 75 Casa al carrer del Pont, 29 1.1 Patrimoni immoble Edifici 74 Casa al carrer del Pont,15 1.1 Patrimoni immoble Edifici 67 Casa al carrer Hostalrich, 8 1.1 Patrimoni immoble Edifici 319 Casa al carrer Major, núm. 64 1.1 Patrimoni immoble Edifici 320 Casa al carrer Pi i Margall, núm. 66 1.1 Patrimoni immoble Edifici 40 Casa al Passeig del Remei, 16 1.1 Patrimoni immoble Edifici 41 Casa al Passeig del Remei, 17 1.1 Patrimoni immoble Edifici 42 Casa al Passeig del Remei, 49 1.1 Patrimoni immoble Edifici 44 Casa al Passeig del Remei, 63 1.1 Patrimoni immoble Edifici 38 Casa al Raval del Remei, 17 1.1 Patrimoni immoble Edifici 36 Casa al Raval del Remei, 5 1.1 Patrimoni immoble Edifici 37 Casa al Raval del Remei, 6 1.1 Patrimoni immoble Edifici 93 Casa Avinguda de Pi i Margall, 25 1.1 Patrimoni immoble Edifici 81 Casa de les Trabucades 1.1 Patrimoni immoble Edifici 359 Casa del carrer de Santa Margarida, núm. 5 1.1 Patrimoni immoble Edifici 27 Casa Delger al carrer del Forn 1.1 Patrimoni immoble Edifici 5 Casa Delger o de les Graus - Museu Romàntic 1.1 Patrimoni immoble Edifici

373 Casa dels mestres 1.1 Patrimoni immoble Edifici 43 Casa Masana 1.1 Patrimoni immoble Edifici 173 Casa Pairal de Can Sanmartí 1.1 Patrimoni immoble Edifici



29 Casa Poch - Can Figuls 1.1 Patrimoni immoble Edifici 30 Casa Sagrera 1.1 Patrimoni immoble Edifici 277 Caseta de pou de la Torre Marimon 1.1 Patrimoni immoble Edifici 259 Caseta de pou del Prat de Dalt 1.1 Patrimoni immoble Edifici 362 Catifes florals 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 360 Celler de Sant Sebastià 1.1 Patrimoni immoble Edifici 284 Cementiri de Sant Sebastià de Montmajor 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 20 Cementiri Municipal 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 205 Cingles del Morro del Porc 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 363 cistelleria 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 207 Col·lecció d'art del Museu Thermalia 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 209 Col·lecció de la Casa Delger - Museu Romàntic 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 214 Col·lecció Fundació Codina - Ribó 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 261 Col·lecció local 3.2 Patrimoni documental Fons documental 208 Col·leció arqueològica del Museu Thermàlia 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 24 Col·legi del Carme 1.1 Patrimoni immoble Edifici 217 Comunitat de degotall calcari amb presència de capil·lera 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 34 Conjunt Raval del Remei 1- 3 1.1 Patrimoni immoble Edifici 365 Conjunt arquitectònic del nucli urbà 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 82 Conjunt carrer Barcelona 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 33 Conjunt de Can Alrich 1.1 Patrimoni immoble Edifici 353 Conjunt de cases del carrer del General Padrós, núm. 37 a 55 1.1 Patrimoni immoble Edifici 83 Conjunt de la Plaça Font del Lleó 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 312 Conjunt de Sant Sebastià de Montmajor 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 62 Conjunt del carrer de Vic 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 61 Conjunt del carrer del Forn 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 69 Conjunt del carrer del Pont 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 213 Conjunt del carrer Samsó 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 123 Conjunt Termal de Caldes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 338 Cova de l'Ermità 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 125 Cova Solanes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 280 Coves de la pedrera de calç 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 335 Creu de Baduell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 351 Creu del Farell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 185 Dansa de Sant Antoni - Ball de Plaça 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 318 Dehesa Ceres 2.1 Patrimoni moble Element urbà 262 Despoblat del Prat de Dalt 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 85 Edifici al carrer del Forn, 17 1.1 Patrimoni immoble Edifici 19 Edifici del carrer de Barcelona, 28 1.1 Patrimoni immoble Edifici 26 Edifici del carrer del Forn, 5-7 1.1 Patrimoni immoble Edifici 244 Edifici del carrer Pi i Margall, 51 1.1 Patrimoni immoble Edifici 18 Edifici d’habitatges a la Plaça de l' Àngel, 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici 90 El Castellvell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 118 El Farell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 101 El Fonoll 1.1 Patrimoni immoble Edifici 109 El Maset 1.1 Patrimoni immoble Edifici 103 El Pascol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 346 El Pasqualet de Dalt 1.1 Patrimoni immoble Edifici 140 El Remei 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 279 Ermita de Sant Julià 1.1 Patrimoni immoble Edifici 99 Ermita de Can Campdepedrós 1.1 Patrimoni immoble Edifici



59 Ermita de Sant Martí de Rovinyó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 242 Ermita de Sant Miquel de l'Arn (o dels Arços) 1.1 Patrimoni immoble Edifici 56 Ermita de Sant Miquel de Martres 1.1 Patrimoni immoble Edifici 92 Ermita de Sant Tomàs del Prat de Dalt 1.1 Patrimoni immoble Edifici 371 Escudella de llenties Parellada 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 233 Escultura de la Història calderina 2.1 Patrimoni moble Element urbà 55 Església de la Mare de Déu del Remei 1.1 Patrimoni immoble Edifici 57 Església de Sant Sebastià de Montmajor 1.1 Patrimoni immoble Edifici 4 Església parroquial de Santa Maria 1.1 Patrimoni immoble Edifici

238 Espai Natural de la Torre Marimon 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 340 Eucaliptus d'en Senosa 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 135 Fàbrica Cortès - Bòbila Busquets 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 191 Festa de l' Escaldarium 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 182 Festa Major 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 181 Festes de Sant Antoni 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 131 Finca Catafau - Carrer Sant Fèlix 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 195 Flors del Remei 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 349 Fons Fotogràfic Josep Salvany i Blach 3.1 Patrimoni documental Fons imatges

8 Font - fanal de la Plaça de l'Àngel 2.1 Patrimoni moble Element urbà 210 Font de Can Sever 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 226 Font de la Borda 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 257 Font de la Borda 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 171 Font de la Canaleta 2.1 Patrimoni moble Element urbà 234 Font de la Plaça de l'Església 2.1 Patrimoni moble Element urbà 270 Font de l'era del Molí d'en Sellés 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 254 Font de les Elies 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 225 Font de les Escales 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 282 Font de Sant Sebastià 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 301 Font de Sant Sebastià del Serrat de Baix 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 314 Font del Cargol 2.1 Patrimoni moble Element urbà 170 Font del carrer Sant Damià 2.1 Patrimoni moble Element urbà 263 Font del Cussonell 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 227 Font del Dimoni 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 218 Font del Fonoll 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 327 Font del Gorg d'en Pèlags 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

7 Font del Lleó 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 285 Font del Mas Farell 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 334 Font del Molí Nou 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 224 Font del Pascol 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 255 Font del Rei 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 229 Font del Remei 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 307 Font del Trull del Serrat de Baix 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 271 Font ferruginosa d'en Sellés 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

9 Font Xica de la Plaça Bartomeu 2.1 Patrimoni moble Element urbà 341 Forn de calç del Mas Curró 1.1 Patrimoni immoble Edifici 212 Forn de calç d'en Selles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 264 Forn de calç III del Prat de Dalt 1.1 Patrimoni immoble Edifici 330 Forn de pinyes de Can Pujol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 337 Forns de calç del Morro del Porc 1.1 Patrimoni immoble Edifici 219 Forns de calç I i II del Pascol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 236 Forns de calç I i II del Prat de Dalt 1.1 Patrimoni immoble Edifici



199 Fraret (Arisarum vulgare ssp. simorrhinum) 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 179 Gegants de Caldes 2.2 Patrimoni moble Objecte 183 Gegants romans 2.2 Patrimoni moble Objecte 220 Gorg d’en Pèlags 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 221 Gorg de les Elies 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 321 Hortes de la riera de Caldes 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 65 Hotel Vila de Caldes - Antic Balneari Solà 1.1 Patrimoni immoble Edifici 148 Jaciment de la Torre Roja 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 176 Jaciment Paleontològic de la Torre Marimon 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 175 Jaciment Paleontològic del Mas d'en Corró 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 13 Jardins de Can Rius 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 289 La Rectoria. Restaurant 1.1 Patrimoni immoble Edifici 344 La Resclosa del Pasqualet 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

3 La Torre Roja 1.1 Patrimoni immoble Edifici 281 La Torre Vella 1.1 Patrimoni immoble Edifici 194 L’anís de Tajonja 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 241 Làpida commemorativa de la Carlinada 2.1 Patrimoni moble Element urbà 368 L'Aplec 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 122 Les Cremades - Bosc de la Xarona 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 102 Les Elies 1.1 Patrimoni immoble Edifici 91 Les Solanes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 276 Lledoners de la Torre Marimon 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 190 Llegenda de La Fada del Campanar 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 189 Llegenda de La Torre Roja o les lligacames de les sis donzelles 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 198 Llegenda del gegant Farellàs - el Gegant del Pi 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 323 Llegenda del Mas de les Serps 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 178 Lleó 2.2 Patrimoni moble Objecte 287 Luthier 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 369 Mainada Calderina 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 211 Majestat de Caldes. Església de Santa Maria 2.2 Patrimoni moble Objecte 260 Marges de la Vall de les Elies 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 142 Mas Curró 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 108 Mas d'en Curró 1.1 Patrimoni immoble Edifici 96 Mas Llobet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 143 Mas Manolo - Mas Vicari 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 141 Mas Pujades 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 193 Mató de Can Orjusà 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 370 Mercat de l'olla i la caldera 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 230 Mina del Pascol 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 266 Mina I del Molí d'en Sellés 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 272 Mina II del Molí d'en Selles 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 273 Molí d’esmolet d'en Selles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 256 Molí de les Elies 1.1 Patrimoni immoble Edifici 86 Molí de l'Esclop 1.1 Patrimoni immoble Edifici 203 Molí del Castellvell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 343 Molí del Pasqualet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 107 Molí d'en Ral 1.1 Patrimoni immoble Edifici 106 Molí fariner d'en Selles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 333 Molí Nou 1.1 Patrimoni immoble Edifici 317 Monument a Pau Surell 2.1 Patrimoni moble Element urbà 231 Monument a Ramon Martí 2.1 Patrimoni moble Element urbà



315 Monument al 70è aniversari de la IIa República 2.1 Patrimoni moble Element urbà 316 Monument de la vila de Caldes als seus ancians 2.1 Patrimoni moble Element urbà

2 Muralla 1.1 Patrimoni immoble Edifici 47 Museu Thermàlia 1.1 Patrimoni immoble Edifici 328 Oli d'oliva de Caldes 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 292 Orgue de l’església de Sant Sebastià de Montmajor 2.2 Patrimoni moble Objecte 228 Panteó Manolo Hugué 2.1 Patrimoni moble Element urbà 237 Passeig del Remei 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 196 Pastes Can Sanmartí 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 202 Pedrera del Remei 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 133 Pla de Palou 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 232 Placa commemorativa Lluís Companys 2.1 Patrimoni moble Element urbà 151 Plaça de l'Església i carrers dels voltants 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 127 Poblat ibèric de la Torre Roja 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 152 Polígon Industrial La Borda 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 347 Pont del Pasqualet 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 16 Pont romànic 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 331 Pou d'aigua de Can Pujol 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 269 Pou d'aigua del Molí d'en Sellés 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 94 Pou de Glaç del Prat de Dalt 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 95 Prat de Dalt 1.1 Patrimoni immoble Edifici 111 Quimera Godra 2.2 Patrimoni moble Objecte 243 Rec del Molí 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 288 Rectoria de Sant Sebastià de Montmajor 1.1 Patrimoni immoble Edifici 354 Rellotge de sol de Ca l'Alzina 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 326 Rellotge de sol de Can Camproca 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 303 Rellotge de sol de Can Masprat 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 311 Rellotge de sol de Can Targa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 324 Rellotge de sol de Can Valls Nou 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 310 Rellotge de sol de la Rectoria 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 372 Rellotge de sol de l’església Santa Maria de Caldes 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 342 Rellotge de sol del Farell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 336 Rellotges de sol de l'Ermita de la Mare de Déu del Remei 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 222 Resclosa de les Elies 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 258 Resclosa del Sant Pare 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 290 Retaule gòtic de Sant Sebastià de Montmajor 2.2 Patrimoni moble Objecte 204 Riera de Caldes 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 283 Safareig de Sant Sebastià 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 366 Safareig dels calciners 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 113 Safareig i bassa d'en Pascol 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 88 Safareig públic de la Canaleta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 15 Safareig públic de La Portalera 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 14 Safareig públic Santa Esperança 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 129 Sant Miquel de l'Arn 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 126 Sant Miquel de Martres 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 132 Sant Salvador 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 134 Sant Sebastià de Montmajor 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 367 Sardana del Parc de Caldes de Montbui 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 364 Sardana L'Aplec de Caldes 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 291 Talla de fusta de Sant Silvestre 2.2 Patrimoni moble Objecte 215 Talla de fusta de Sant Tomàs del Prat de Dalt 2.2 Patrimoni moble Objecte



352 Taller d’artesania pessebrística Deulofeu 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 1 Termes romanes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

11 Termes Victòria 1.1 Patrimoni immoble Edifici 58 Torre de Carerac 1.1 Patrimoni immoble Edifici 177 Torre de la Presó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 293 Torre del Rellotge 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 239 Torre Jordana 1.1 Patrimoni immoble Edifici 139 Torre Marimon 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 60 Torre Marimon - Mas Coromines 1.1 Patrimoni immoble Edifici 100 Torre Nova 1.1 Patrimoni immoble Edifici 138 Torrent Salzer 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 332 Trull d’oli de Can Pujol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 206 Trull de la Torre Nova 1.1 Patrimoni immoble Edifici 253 Trull de les Elies 1.1 Patrimoni immoble Edifici 306 Trull del Serrat de Baix 1.1 Patrimoni immoble Edifici 286 Turó de la Tomba dels Moros 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 144 Turó Gros de Can Camp 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 200 Xemeneia de la bòvila Mas Manolo 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 89 Xemeneia de la Llana 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 114 Xemeneia de l’antiga bòvila de la Borda 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic



ANNEX 2. ÍNDEX NUMÈRIC



ÍNDEX NUMÈRIC

Núm. Denominació Codi Àmbit Tipologia 1 Termes romanes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 2 Muralla 1.1 Patrimoni immoble Edifici 3 La Torre Roja 1.1 Patrimoni immoble Edifici 4 Església parroquial de Santa Maria 1.1 Patrimoni immoble Edifici 5 Casa Delger o de les Graus - Museu Romàntic 1.1 Patrimoni immoble Edifici 6 Capella de Santa Susanna 1.1 Patrimoni immoble Edifici 7 Font del Lleó 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 8 Font - fanal de la Plaça de l'Àngel 2.1 Patrimoni moble Element urbà 9 Font Xica de la Plaça Bartomeu 2.1 Patrimoni moble Element urbà 10 Balneari Broquetas 1.1 Patrimoni immoble Edifici 11 Termes Victòria 1.1 Patrimoni immoble Edifici 12 Can Rius 1.1 Patrimoni immoble Edifici 13 Jardins de Can Rius 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 14 Safareig públic Santa Esperança 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 15 Safareig públic de La Portalera 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 16 Pont romànic 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 17 Antic quiosc de la Plaça de l'Àngel 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 18 Edifici d'habitatges a la Plaça de l' Àngel, 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici 19 Edifici del carrer de Barcelona, 28 1.1 Patrimoni immoble Edifici 20 Cementiri Municipal 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 21 Can Sanmartí 1.1 Patrimoni immoble Edifici 22 Can Berenguer 1.1 Patrimoni immoble Edifici 23 Cal Moreu. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 24 Col·legi del Carme 1.1 Patrimoni immoble Edifici 25 Cal Doctor - Cal Botons 1.1 Patrimoni immoble Edifici 26 Edifici del carrer del Forn, 5-7 1.1 Patrimoni immoble Edifici 27 Casa Delger al carrer del Forn 1.1 Patrimoni immoble Edifici 28 Casa al carrer del Forn, 12-14 1.1 Patrimoni immoble Edifici 29 Casa Poch - Can Figuls 1.1 Patrimoni immoble Edifici 30 Casa Sagrera 1.1 Patrimoni immoble Edifici 31 Antigament Can Fontcoberta 1.1 Patrimoni immoble Edifici 32 Cal Torrents - Cal Manyà 1.1 Patrimoni immoble Edifici 33 Conjunt de Can Alrich 1.1 Patrimoni immoble Edifici 34 Conjunt Raval del Remei 1- 3 1.1 Patrimoni immoble Edifici 35 Can Costeria 1.1 Patrimoni immoble Edifici 36 Casa al Raval del Remei, 5 1.1 Patrimoni immoble Edifici 37 Casa al Raval del Remei, 6 1.1 Patrimoni immoble Edifici 38 Casa al Raval del Remei, 17 1.1 Patrimoni immoble Edifici 39 Can Canals - Can Mussenya 1.1 Patrimoni immoble Edifici 40 Casa al Passeig del Remei, 16 1.1 Patrimoni immoble Edifici 41 Casa al Passeig del Remei, 17 1.1 Patrimoni immoble Edifici 42 Casa al Passeig del Remei, 49 1.1 Patrimoni immoble Edifici 43 Casa Masana 1.1 Patrimoni immoble Edifici 44 Casa al Passeig del Remei, 63 1.1 Patrimoni immoble Edifici 45 Cal Cerdà 1.1 Patrimoni immoble Edifici 46 Can Curró - Mas Viaplana 1.1 Patrimoni immoble Edifici 47 Museu Thermàlia 1.1 Patrimoni immoble Edifici 48 Can Sentmenat 1.1 Patrimoni immoble Edifici



49 Casa al Carrer de Vic, 3 1.1 Patrimoni immoble Edifici 50 Casa al Carrer de Vic, 7 1.1 Patrimoni immoble Edifici 51 Casa al carrer de Vic, 10 1.1 Patrimoni immoble Edifici 52 Casa al carrer de Vic, 11 1.1 Patrimoni immoble Edifici 53 Casa al carrer de Vic, 14 1.1 Patrimoni immoble Edifici 54 Casa al carrer de Vic, 24 1.1 Patrimoni immoble Edifici 55 Església de la Mare de Déu del Remei 1.1 Patrimoni immoble Edifici 56 Ermita de Sant Miquel de Martres 1.1 Patrimoni immoble Edifici 57 Església de Sant Sebastià de Montmajor 1.1 Patrimoni immoble Edifici 58 Torre de Carerac 1.1 Patrimoni immoble Edifici 59 Ermita de Sant Martí de Rovinyó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 60 Torre Marimon - Mas Coromines 1.1 Patrimoni immoble Edifici 61 Conjunt del carrer del Forn 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 62 Conjunt del carrer de Vic 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 63 Casa al carrer de Vic, 40 1.1 Patrimoni immoble Edifici 64 Casa al carrer de Vic, 38 1.1 Patrimoni immoble Edifici 65 Hotel Vila de Caldes - Antic Balneari Solà 1.1 Patrimoni immoble Edifici 66 Casa al carrer de Vic, 20 1.1 Patrimoni immoble Edifici 67 Casa al carrer Hostalrich, 8 1.1 Patrimoni immoble Edifici 68 Casa al carrer Bellit, 30 1.1 Patrimoni immoble Edifici 69 Conjunt del carrer del Pont 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 70 Casa al carrer de Vic, 22 1.1 Patrimoni immoble Edifici 71 Casa al carrer de Vic, 15 1.1 Patrimoni immoble Edifici 72 Cal Baldiri 1.1 Patrimoni immoble Edifici 73 Casa al carrer del Pont, 13 1.1 Patrimoni immoble Edifici 74 Casa al carrer del Pont,15 1.1 Patrimoni immoble Edifici 75 Casa al carrer del Pont, 29 1.1 Patrimoni immoble Edifici 76 Cal Morró 1.1 Patrimoni immoble Edifici 77 Casa al carrer Barcelona, 38 1.1 Patrimoni immoble Edifici 78 Casa al carrer Barcelona, 7 1.1 Patrimoni immoble Edifici 79 Casa al carrer de Vic, 6 1.1 Patrimoni immoble Edifici 80 Camí de Castellvell 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 81 Casa de les Trabucades 1.1 Patrimoni immoble Edifici 82 Conjunt carrer Barcelona 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 83 Conjunt de la Plaça Font del Lleó 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 84 Casa al carrer de Vic, 12 1.1 Patrimoni immoble Edifici 85 Edifici al carrer del Forn, 17 1.1 Patrimoni immoble Edifici 86 Molí de l'Esclop 1.1 Patrimoni immoble Edifici 87 Cal Bisbe - Cal Barneda 1.1 Patrimoni immoble Edifici 88 Safareig públic de la Canaleta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 89 Xemeneia de la Llana 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 90 El Castellvell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 91 Les Solanes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 92 Ermita de Sant Tomàs del Prat de Dalt 1.1 Patrimoni immoble Edifici 93 Casa Avinguda de Pi i Margall, 25 1.1 Patrimoni immoble Edifici 94 Pou de Glaç del Prat de Dalt 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 95 Prat de Dalt 1.1 Patrimoni immoble Edifici 96 Mas Llobet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 97 Can Orjusà 1.1 Patrimoni immoble Edifici 98 Can Camp o Can Campdepedrós 1.1 Patrimoni immoble Edifici 99 Ermita de Can Campdepedrós 1.1 Patrimoni immoble Edifici 100 Torre Nova 1.1 Patrimoni immoble Edifici 101 El Fonoll 1.1 Patrimoni immoble Edifici 102 Les Elies 1.1 Patrimoni immoble Edifici



103 El Pascol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 104 Ball de gitanes 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 105 Can Pujol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 106 Molí fariner d'en Selles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 107 Molí d'en Ral 1.1 Patrimoni immoble Edifici 108 Mas d'en Curró 1.1 Patrimoni immoble Edifici 109 El Maset 1.1 Patrimoni immoble Edifici 110 Can Valls de Viella 1.1 Patrimoni immoble Edifici 111 Quimera Godra 2.2 Patrimoni moble Objecte 112 Can Valls Nou 1.1 Patrimoni immoble Edifici 113 Safareig i bassa d'en Pascol 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 114 Xemeneia de l’antiga bòvila de la Borda 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 115 Can Queraltó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 116 Can Solà 1.1 Patrimoni immoble Edifici 117 Can Sever 1.1 Patrimoni immoble Edifici 118 El Farell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 119 Antiga ermita de Sant Tomàs 1.1 Patrimoni immoble Edifici 120 Bòbila Negrell - Camí de Can Pujades 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 121 Carrer Major - Entre carrer Raval del Remei i carrer del Pont 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 122 Les Cremades - Bosc de la Xarona 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 123 Conjunt Termal de Caldes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 124 Can Viladevall - Can Vall 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 125 Cova Solanes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 126 Sant Miquel de Martres 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 127 Poblat ibèric de la Torre Roja 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 128 Can Carerac -Torre Jordana - Font dels Enamorats 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 129 Sant Miquel de l'Arn 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 130 Can Camp 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 131 Finca Catafau - Carrer Sant Fèlix 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 132 Sant Salvador 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 133 Pla de Palou 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 134 Sant Sebastià de Montmajor 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 135 Fàbrica Cortès - Bòbila Busquets 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 136 Carrer Espartero 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 137 Carrer Bellit 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 138 Torrent Salzer 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 139 Torre Marimon 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 140 El Remei 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 141 Mas Pujades 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 142 Mas Curró 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 143 Mas Manolo - Mas Vicari 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 144 Turó Gros de Can Camp 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 145 Carrer Balmes - Carrer Santa Eulàlia 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 146 Carrer de Buenos Aires , 14 - Carrer de Santa Eulàlia. 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 147 Antic Institut Manolo Hugué 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 148 Jaciment de la Torre Roja 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 149 Carrer del Pont 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 150 Carrer Delger 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 151 Plaça de l'Església i carrers dels voltants 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 152 Polígon Industrial La Borda 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 153 Carrer Raval del Remei, núm. 29 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 154 Carrer d'Agulló i Corredossos de Baix 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 155 Carrer Joan Samsó - Plaça de la Font del Lleó 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 156 Carrer d' Escanyacans, 6-8 1.4 Patrimoni immoble Jaciment



157 Carrer de Vic, 21-23 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 158 Carrer Vic, 27-29 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 159 Carrer Escanyacans, núm.3 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 160 Carrer del Pont, 30 / Carrer Escanyacans, 12 (Muralla Carlina) 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 161 Carrer Escoles Pies, núm. 38 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 162 Carrers Madella i Corredossos de Baix (Muralla Medieval) 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 163 C. Corredossos de Baix, 26 (Muralla Medieval) - C. Major, 33-35 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 164 Antic Balneari Solà - Hotel Vila de Caldes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 165 Carrer Escanyacans, 2 / Vic, 41 (Muralla Medieval) 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 166 Carrer Jaume I, núm. 10 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 167 Carrer Major, 13-15 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 168 Carrer Major, 54 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 169 C/ Escoles Pies - C/ Buenos Aires - C/Torres i Sayol 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 170 Font del carrer Sant Damià 2.1 Patrimoni moble Element urbà 171 Font de la Canaleta 2.1 Patrimoni moble Element urbà 172 Arcs del carrer Canal 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 173 Casa Pairal de Can Sanmartí 1.1 Patrimoni immoble Edifici 174 Carrer de Vic, núm. 19 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 175 Jaciment Paleontològic del Mas d'en Corró 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 176 Jaciment Paleontològic de la Torre Marimon 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 177 Torre de la Presó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 178 Lleó 2.2 Patrimoni moble Objecte 179 Gegants de Caldes 2.2 Patrimoni moble Objecte 180 Capgrossos 2.2 Patrimoni moble Objecte 181 Festes de Sant Antoni 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 182 Festa Major 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 183 Gegants romans 2.2 Patrimoni moble Objecte 184 Aplec de Sant Sebastià 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 185 Dansa de Sant Antoni - Ball de Plaça 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 186 Aplec del Remei 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 187 Ball de Pastorets 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 188 Arxiu Històric Municipal 3.2 Patrimoni documental Fons documental 189 Llegenda de La Torre Roja o les lligacames de les sis donzelles 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 190 Llegenda de La Fada del Campanar 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 191 Festa de l' Escaldarium 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 192 Carquinyolis Casabayó 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 193 Mató de Can Orjusà 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 194 L'anís de Tajonja 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 195 Flors del Remei 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 196 Pastes Can Sanmartí 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 197 Arxiu parroquial 3.2 Patrimoni documental Fons documental 198 Llegenda del gegant Farellàs - el Gegant del Pi 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 199 Fraret (Arisarum vulgare ssp. simorrhinum) 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 200 Xemeneia de la bòvila Mas Manolo 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 201 Bàscula del Castellvell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 202 Pedrera del Remei 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 203 Molí del Castellvell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 204 Riera de Caldes 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 205 Cingles del Morro del Porc 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 206 Trull de la Torre Nova 1.1 Patrimoni immoble Edifici 207 Col·lecció d'art del Museu Thermalia 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 208 Col·leció arqueològica del Museu Thermàlia 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 209 Col·lecció de la Casa Delger - Museu Romàntic 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 210 Font de Can Sever 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic



211 Majestat de Caldes. Església de Santa Maria 2.2 Patrimoni moble Objecte 212 Forn de calç d'en Selles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 213 Conjunt del carrer Samsó 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 214 Col·lecció Fundació Codina - Ribó 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 215 Talla de fusta de Sant Tomàs del Prat de Dalt 2.2 Patrimoni moble Objecte 216 Alzina de l'Abei 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 217 Comunitat de degotall calcari amb presència de capil·lera 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 218 Font del Fonoll 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 219 Forns de calç I i II del Pascol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 220 Gorg d’en Pèlags 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 221 Gorg de les Elies 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 222 Resclosa de les Elies 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 223 Biblioteca Jaume Balmes 3.3 Patrimoni documental Fons bibliogràfic 224 Font del Pascol 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 225 Font de les Escales 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 226 Font de la Borda 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 227 Font del Dimoni 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 228 Panteó Manolo Hugué 2.1 Patrimoni moble Element urbà 229 Font del Remei 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 230 Mina del Pascol 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 231 Monument a Ramon Martí 2.1 Patrimoni moble Element urbà 232 Placa commemorativa Lluís Companys 2.1 Patrimoni moble Element urbà 233 Escultura de la Història calderina 2.1 Patrimoni moble Element urbà 234 Font de la Plaça de l'Església 2.1 Patrimoni moble Element urbà 235 Arbrat de la Plaça 11 de Setembre 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 236 Forns de calç I i II del Prat de Dalt 1.1 Patrimoni immoble Edifici 237 Passeig del Remei 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 238 Espai Natural de la Torre Marimon 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 239 Torre Jordana 1.1 Patrimoni immoble Edifici 240 Ball de diables 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 241 Làpida commemorativa de la Carlinada 2.1 Patrimoni moble Element urbà 242 Ermita de Sant Miquel de l'Arn (o dels Arços) 1.1 Patrimoni immoble Edifici 243 Rec del Molí 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 244 Edifici del carrer Pi i Margall, 51 1.1 Patrimoni immoble Edifici 245 Barraca de La Resclosa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 246 Barraca de l'Hort del Baió 1.1 Patrimoni immoble Edifici 247 Barraca del Camí de Les Elies 1.1 Patrimoni immoble Edifici 248 Barraca 1del bosc de Les Elies 1.1 Patrimoni immoble Edifici 249 Barraca 2 del bosc de Les Elies 1.1 Patrimoni immoble Edifici 250 Barraca de les Oliveres 1.1 Patrimoni immoble Edifici 251 Barraca de l'hort d'en Joan 1.1 Patrimoni immoble Edifici 252 Barraca del Rec 1.1 Patrimoni immoble Edifici 253 Trull de les Elies 1.1 Patrimoni immoble Edifici 254 Font de les Elies 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 255 Font del Rei 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 256 Molí de les Elies 1.1 Patrimoni immoble Edifici 257 Font de la Borda 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 258 Resclosa del Sant Pare 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 259 Caseta de pou del Prat de Dalt 1.1 Patrimoni immoble Edifici 260 Marges de la Vall de les Elies 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 261 Col·lecció local 3.2 Patrimoni documental Fons documental 262 Despoblat del Prat de Dalt 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 263 Font del Cussonell 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 264 Forn de calç III del Prat de Dalt 1.1 Patrimoni immoble Edifici



265 Bassa del Prat de Dalt 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 266 Mina I del Molí d'en Sellés 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 267 Bassa de mina del Molí d'en Sellés 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 268 Bassa i pou del Molí fariner d'en Sellés 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 269 Pou d'aigua del Molí d'en Sellés 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 270 Font de l'era del Molí d'en Sellés 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 271 Font ferruginosa d'en Sellés 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 272 Mina II del Molí d'en Selles 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 273 Molí d’esmolet d'en Selles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 274 Bascula i pou de la Torre Marimon 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 275 Alzina de la Torre Marimon 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 276 Lledoners de la Torre Marimon 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 277 Caseta de pou de la Torre Marimon 1.1 Patrimoni immoble Edifici 278 Can Prat de les Déus 1.1 Patrimoni immoble Edifici 279 Ermita de Sant Julià 1.1 Patrimoni immoble Edifici 280 Coves de la pedrera de calç 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 281 La Torre Vella 1.1 Patrimoni immoble Edifici 282 Font de Sant Sebastià 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 283 Safareig de Sant Sebastià 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 284 Cementiri de Sant Sebastià de Montmajor 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 285 Font del Mas Farell 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 286 Turó de la Tomba dels Moros 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 287 Luthier 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 288 Rectoria de Sant Sebastià de Montmajor 1.1 Patrimoni immoble Edifici 289 La Rectoria. Restaurant 1.1 Patrimoni immoble Edifici 290 Retaule gòtic de Sant Sebastià de Montmajor 2.2 Patrimoni moble Objecte 291 Talla de fusta de Sant Silvestre 2.2 Patrimoni moble Objecte 292 Orgue de l’església de Sant Sebastià de Montmajor 2.2 Patrimoni moble Objecte 293 Torre del Rellotge 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 294 Ca l'Andreu 1.1 Patrimoni immoble Edifici 295 Can Basté 1.1 Patrimoni immoble Edifici 296 Can Segarreta 1.1 Patrimoni immoble Edifici 297 Can Cuixeta 1.1 Patrimoni immoble Edifici 298 Can Cuixa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 299 Can Prat 1.1 Patrimoni immoble Edifici 300 Can Rei 1.1 Patrimoni immoble Edifici 301 Font de Sant Sebastià del Serrat de Baix 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 302 Cal Pastor, núm. 17 1.1 Patrimoni immoble Edifici 303 Rellotge de sol de Can Masprat 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 304 Cal Ton, núm. 18 1.1 Patrimoni immoble Edifici 305 Cal Codina, núm. 19 1.1 Patrimoni immoble Edifici 306 Trull del Serrat de Baix 1.1 Patrimoni immoble Edifici 307 Font del Trull del Serrat de Baix 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 308 Can Motis del Serrat de Baix 1.1 Patrimoni immoble Edifici 309 Can Vives 1.1 Patrimoni immoble Edifici 310 Rellotge de sol de la Rectoria 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 311 Rellotge de sol de Can Targa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 312 Conjunt de Sant Sebastià de Montmajor 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 313 Can Targa, núm. 15 1.1 Patrimoni immoble Edifici 314 Font del Cargol 2.1 Patrimoni moble Element urbà 315 Monument al 70è aniversari de la IIa República 2.1 Patrimoni moble Element urbà 316 Monument de la vila de Caldes als seus ancians 2.1 Patrimoni moble Element urbà 317 Monument a Pau Surell 2.1 Patrimoni moble Element urbà 318 Deesa Ceres 2.1 Patrimoni moble Element urbà



319 Casa al carrer Major, núm. 64 1.1 Patrimoni immoble Edifici 320 Casa al carrer Pi i Margall, núm. 66 1.1 Patrimoni immoble Edifici 321 Hortes de la riera de Caldes 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 322 Casa al carrer de Barcelona, núm. 37 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 323 Llegenda del Mas de les Serps 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 324 Rellotge de sol de Can Valls Nou 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 325 Can Camproca 1.1 Patrimoni immoble Edifici 326 Rellotge de sol de Can Camproca 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 327 Font del Gorg d'en Pèlags 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 328 Oli d'oliva de Caldes 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 329 Barraca de vinya de Sant Miquel de Baduell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 330 Forn de pinyes de Can Pujol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 331 Pou d'aigua de Can Pujol 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 332 Trull d’oli de Can Pujol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 333 Molí Nou 1.1 Patrimoni immoble Edifici 334 Font del Molí Nou 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 335 Creu de Baduell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 336 Rellotges de sol de l'Ermita de la Mare de Déu del Remei 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 337 Forns de calç del Morro del Porc 1.1 Patrimoni immoble Edifici 338 Cova de l'Ermità 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 339 Cal Senyor Enric 1.1 Patrimoni immoble Edifici 340 Eucaliptus d'en Senosa 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 341 Forn de calç del Mas Curró 1.1 Patrimoni immoble Edifici 342 Rellotge de sol del Farell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 343 Molí del Pasqualet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 344 La Resclosa del Pasqualet 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 345 Can Pasqualet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 346 El Pasqualet de Dalt 1.1 Patrimoni immoble Edifici 347 Pont del Pasqualet 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 348 Can Poixench 1.1 Patrimoni immoble Edifici 349 Fons Fotogràfic Josep Salvany i Blach 3.1 Patrimoni documental Fons imatges 350 Barraques de vinya del Remei 1.1 Patrimoni immoble Edifici 351 Creu del Farell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 352 Taller d'artesania pessebrística Deulofeu 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 353 Conjunt de cases del carrer del General Padrós, núm. 37 a 55 1.1 Patrimoni immoble Edifici 354 Rellotge de sol de Ca l'Alzina 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 355 Ca l'Alzina 1.1 Patrimoni immoble Edifici 356 Can Miqueló 1.1 Patrimoni immoble Edifici 357 Ca la Vicaria 1.1 Patrimoni immoble Edifici 358 Cal Gil 1.1 Patrimoni immoble Edifici 359 Casa del carrer de Santa Margarida, núm. 5 1.1 Patrimoni immoble Edifici 360 Celler de Sant Sebastià 1.1 Patrimoni immoble Edifici 361 Can Motis 1.1 Patrimoni immoble Edifici 362 Catifes florals 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 363 cistelleria 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 364 Sardana L'Aplec de Caldes 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 365 Conjunt arquitectònic del nucli urbà 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 366 Safareig dels calciners 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 367 Sardana del Parc de Caldes de Montbui 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 368 L'Aplec 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 369 Mainada Calderina 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 370 Mercat de l'olla i la caldera 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 371 Escudella de llenties Parellada 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 372 Rellotge de sol de l'església Santa Maria de Caldes 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic



373 Casa dels mestres 1.1 Patrimoni immoble Edifici



ANNEX 3. ÍNDEX TIPOLÒGIC



ÍNDEX TIPOLÒGIC

Núm. Codi Àmbit Tipologia Denominació 58 1.1 Patrimoni immoble Edifici Torre de Carerac 64 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer de Vic, 38 63 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer de Vic, 40 66 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer de Vic, 20 67 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer Hostalrich, 8 59 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ermita de Sant Martí de Rovinyó 37 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al Raval del Remei, 6 75 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer del Pont, 29 78 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer Barcelona, 7 77 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer Barcelona, 38 173 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Pairal de Can Sanmartí 65 1.1 Patrimoni immoble Edifici Hotel Vila de Caldes - Antic Balneari Solà 76 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Morró 57 1.1 Patrimoni immoble Edifici Església de Sant Sebastià de Montmajor 74 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer del Pont,15 73 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer del Pont, 13 72 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Baldiri 71 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer de Vic, 15 70 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer de Vic, 22 68 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer Bellit, 30 43 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Masana 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Curró - Mas Viaplana 45 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Cerdà 44 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al Passeig del Remei, 63 48 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Sentmenat 98 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Camp o Can Campdepedrós 41 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al Passeig del Remei, 17 236 1.1 Patrimoni immoble Edifici Forns de calç I i II del Prat de Dalt 39 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Canals - Can Mussenya 38 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al Raval del Remei, 17 239 1.1 Patrimoni immoble Edifici Torre Jordana 206 1.1 Patrimoni immoble Edifici Trull de la Torre Nova 54 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer de Vic, 24 212 1.1 Patrimoni immoble Edifici Forn de calç d'en Selles 52 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer de Vic, 11 51 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer de Vic, 10 50 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al Carrer de Vic, 7 49 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al Carrer de Vic, 3 53 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer de Vic, 14 92 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ermita de Sant Tomàs del Prat de Dalt 79 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer de Vic, 6 116 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Solà 117 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Sever 118 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Farell 119 1.1 Patrimoni immoble Edifici Antiga ermita de Sant Tomàs 93 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Avinguda de Pi i Margall, 25 91 1.1 Patrimoni immoble Edifici Les Solanes 106 1.1 Patrimoni immoble Edifici Molí fariner d'en Selles



99 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ermita de Can Campdepedrós 100 1.1 Patrimoni immoble Edifici Torre Nova 101 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Fonoll 102 1.1 Patrimoni immoble Edifici Les Elies 103 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Pascol 115 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Queraltó 105 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Pujol 96 1.1 Patrimoni immoble Edifici Mas Llobet 108 1.1 Patrimoni immoble Edifici Mas d'en Curró 109 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Maset 110 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Valls de Viella 95 1.1 Patrimoni immoble Edifici Prat de Dalt 112 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Valls Nou 97 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Orjusà 81 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa de les Trabucades 85 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici al carrer del Forn, 17 40 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al Passeig del Remei, 16 90 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Castellvell 84 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer de Vic, 12 87 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Bisbe - Cal Barneda 296 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Segarreta 325 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Camproca 18 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici d'habitatges a la Plaça de l' Àngel, 1 320 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer Pi i Margall, núm. 66 319 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer Major, núm. 64 19 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del carrer de Barcelona, 28 21 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Sanmartí 22 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Berenguer 23 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Moreu. 313 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Targa, núm. 15 329 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de vinya de Sant Miquel de Baduell 36 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al Raval del Remei, 5 297 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Cuixeta 298 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Cuixa 299 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Prat 300 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Rei 24 1.1 Patrimoni immoble Edifici Col·legi del Carme 305 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Codina, núm. 19 42 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al Passeig del Remei, 49 308 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Motis del Serrat de Baix 309 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Vives 330 1.1 Patrimoni immoble Edifici Forn de pinyes de Can Pujol 302 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pastor, núm. 17 348 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Poixench 3 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre Roja 4 1.1 Patrimoni immoble Edifici Església parroquial de Santa Maria

361 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Motis 360 1.1 Patrimoni immoble Edifici Celler de Sant Sebastià 359 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa del carrer de Santa Margarida, núm. 5 358 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Gil 357 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca la Vicaria 356 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Miqueló 355 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Alzina 353 1.1 Patrimoni immoble Edifici Conjunt de cases del carrer del General Padrós, núm. 37 a 55



10 1.1 Patrimoni immoble Edifici Balneari Broquetas 332 1.1 Patrimoni immoble Edifici Trull d’oli de Can Pujol 333 1.1 Patrimoni immoble Edifici Molí Nou 350 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraques de vinya del Remei 339 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Senyor Enric 11 1.1 Patrimoni immoble Edifici Termes Victòria 341 1.1 Patrimoni immoble Edifici Forn de calç del Mas Curró 343 1.1 Patrimoni immoble Edifici Molí del Pasqualet 345 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Pasqualet 346 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Pasqualet de Dalt 304 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Ton, núm. 18 337 1.1 Patrimoni immoble Edifici Forns de calç del Morro del Porc 259 1.1 Patrimoni immoble Edifici Caseta de pou del Prat de Dalt 34 1.1 Patrimoni immoble Edifici Conjunt Raval del Remei 1- 3 256 1.1 Patrimoni immoble Edifici Molí de les Elies 306 1.1 Patrimoni immoble Edifici Trull del Serrat de Baix 295 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Basté 264 1.1 Patrimoni immoble Edifici Forn de calç III del Prat de Dalt 250 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de les Oliveres 35 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Costeria 244 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del carrer Pi i Margall, 51 245 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de La Resclosa 246 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de l'Hort del Baió 247 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Camí de Les Elies 249 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 2 del bosc de Les Elies 251 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de l'hort d'en Joan 252 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Rec 253 1.1 Patrimoni immoble Edifici Trull de les Elies 248 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca 1del bosc de Les Elies 26 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del carrer del Forn, 5-7 288 1.1 Patrimoni immoble Edifici Rectoria de Sant Sebastià de Montmajor 289 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Rectoria. Restaurant 281 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre Vella 29 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Poch - Can Figuls 278 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Prat de les Déus 28 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa al carrer del Forn, 12-14 33 1.1 Patrimoni immoble Edifici Conjunt de Can Alrich 30 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Sagrera 31 1.1 Patrimoni immoble Edifici Antigament Can Fontcoberta 32 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Torrents - Cal Manyà 294 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Andreu 25 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Doctor - Cal Botons 273 1.1 Patrimoni immoble Edifici Molí d’esmolet d'en Selles 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici Muralla 5 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Delger o de les Graus - Museu Romàntic 6 1.1 Patrimoni immoble Edifici Capella de Santa Susanna 56 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ermita de Sant Miquel de Martres 55 1.1 Patrimoni immoble Edifici Església de la Mare de Déu del Remei 373 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa dels mestres 12 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Rius 60 1.1 Patrimoni immoble Edifici Torre Marimon - Mas Coromines 86 1.1 Patrimoni immoble Edifici Molí de l'Esclop 27 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Delger al carrer del Forn 47 1.1 Patrimoni immoble Edifici Museu Thermàlia



279 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ermita de Sant Julià 277 1.1 Patrimoni immoble Edifici Caseta de pou de la Torre Marimon 242 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ermita de Sant Miquel de l'Arn (o dels Arços) 219 1.1 Patrimoni immoble Edifici Forns de calç I i II del Pascol 177 1.1 Patrimoni immoble Edifici Torre de la Presó 107 1.1 Patrimoni immoble Edifici Molí d'en Ral 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici Termes romanes 69 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Conjunt del carrer del Pont 62 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Conjunt del carrer de Vic 83 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Conjunt de la Plaça Font del Lleó 82 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Conjunt carrer Barcelona 20 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cementiri Municipal 61 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Conjunt del carrer del Forn 284 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cementiri de Sant Sebastià de Montmajor 365 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic del nucli urbà 312 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Conjunt de Sant Sebastià de Montmajor 213 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Conjunt del carrer Samsó 200 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Xemeneia de la bòvila Mas Manolo 201 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Bàscula del Castellvell 174 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Carrer de Vic, núm. 19 203 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Molí del Castellvell 229 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font del Remei 230 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Mina del Pascol 210 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Can Sever 94 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Glaç del Prat de Dalt 113 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Safareig i bassa d'en Pascol 372 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de l’església Santa Maria de Caldes 89 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Xemeneia de la Llana 310 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de la Rectoria 326 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Can Camproca 324 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Can Valls Nou 322 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Casa al carrer de Barcelona, núm. 37 301 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Sant Sebastià del Serrat de Baix 303 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Can Masprat 311 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Can Targa 307 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font del Trull del Serrat de Baix 354 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Ca l'Alzina 331 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou d'aigua de Can Pujol 334 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font del Molí Nou 336 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotges de sol de l'Ermita de la Mare de Déu del Remei 342 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol del Farell 260 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Marges de la Vall de les Elies 265 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Bassa del Prat de Dalt 267 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Bassa de mina del Molí d'en Sellés 268 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Bassa i pou del Molí fariner d'en Sellés 270 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de l'era del Molí d'en Sellés 271 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font ferruginosa d'en Sellés 269 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou d'aigua del Molí d'en Sellés 7 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font del Lleó 14 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Safareig públic Santa Esperança 17 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Antic quiosc de la Plaça de l'Àngel 88 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Safareig públic de la Canaleta 15 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Safareig públic de La Portalera 274 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Bascula i pou de la Torre Marimon



293 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Torre del Rellotge 226 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de la Borda 225 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de les Escales 366 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Safareig dels calciners 351 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu del Farell 335 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de Baduell 114 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Xemeneia de l’antiga bòvila de la Borda 172 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Arcs del carrer Canal 175 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment Paleontològic del Mas d'en Corró 167 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer Major, 13-15 124 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Can Viladevall - Can Vall 125 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cova Solanes 126 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Miquel de Martres 127 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Poblat ibèric de la Torre Roja 128 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Can Carerac -Torre Jordana - Font dels Enamorats 120 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Bòbila Negrell - Camí de Can Pujades 131 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Finca Catafau - Carrer Sant Fèlix 160 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer del Pont, 30 / Carrer Escanyacans, 12 (Muralla Carlina) 153 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer Raval del Remei, núm. 29 157 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer de Vic, 21-23 129 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Miquel de l'Arn 159 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer Escanyacans, núm.3 161 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer Escoles Pies, núm. 38 163 1.4 Patrimoni immoble Jaciment C. Corredossos de Baix, 26 (Muralla Medieval) - C. Major, 33-35 164 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Antic Balneari Solà - Hotel Vila de Caldes 165 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer Escanyacans, 2 / Vic, 41 (Muralla Medieval) 166 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer Jaume I, núm. 10 158 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer Vic, 27-29 140 1.4 Patrimoni immoble Jaciment El Remei 168 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer Major, 54 132 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Salvador 133 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Pla de Palou 134 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Sebastià de Montmajor 135 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Fàbrica Cortès - Bòbila Busquets 148 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de la Torre Roja 141 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Mas Pujades 142 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Mas Curró 143 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Mas Manolo - Mas Vicari 144 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Turó Gros de Can Camp 130 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Can Camp 137 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer Bellit 262 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Despoblat del Prat de Dalt 286 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Turó de la Tomba dels Moros 146 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer de Buenos Aires , 14 - Carrer de Santa Eulàlia. 169 1.4 Patrimoni immoble Jaciment C/ Escoles Pies - C/ Buenos Aires - C/Torres i Sayol 162 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrers Madella i Corredossos de Baix (Muralla Medieval) 156 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer d' Escanyacans, 6-8 155 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer Joan Samsó - Plaça de la Font del Lleó 154 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer d'Agulló i Corredossos de Baix 152 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Polígon Industrial La Borda 151 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Plaça de l'Església i carrers dels voltants 150 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer Delger 176 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment Paleontològic de la Torre Marimon 147 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Antic Institut Manolo Hugué



145 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer Balmes - Carrer Santa Eulàlia 139 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Torre Marimon 138 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Torrent Salzer 136 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer Espartero 123 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Conjunt Termal de Caldes 122 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Cremades - Bosc de la Xarona 121 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer Major - Entre carrer Raval del Remei i carrer del Pont 149 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Carrer del Pont 266 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Mina I del Molí d'en Sellés 272 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Mina II del Molí d'en Selles 243 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Rec del Molí 258 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa del Sant Pare 16 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont romànic 80 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí de Castellvell 237 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Passeig del Remei 222 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa de les Elies 283 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Safareig de Sant Sebastià 344 1.5 Patrimoni immoble Obra civil La Resclosa del Pasqualet 347 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont del Pasqualet 170 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font del carrer Sant Damià 228 2.1 Patrimoni moble Element urbà Panteó Manolo Hugué 9 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font Xica de la Plaça Bartomeu 8 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font - fanal de la Plaça de l'Àngel

241 2.1 Patrimoni moble Element urbà Làpida commemorativa de la Carlinada 234 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font de la Plaça de l'Església 233 2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura de la Història calderina 232 2.1 Patrimoni moble Element urbà Placa commemorativa Lluís Companys 231 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument a Ramon Martí 318 2.1 Patrimoni moble Element urbà Deesa Ceres 317 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument a Pau Surell 316 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument de la vila de Caldes als seus ancians 315 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument al 70è aniversari de la IIa República 314 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font del Cargol 171 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font de la Canaleta 215 2.2 Patrimoni moble Objecte Talla de fusta de Sant Tomàs del Prat de Dalt 211 2.2 Patrimoni moble Objecte Majestat de Caldes. Església de Santa Maria 292 2.2 Patrimoni moble Objecte Orgue de l’església de Sant Sebastià de Montmajor 290 2.2 Patrimoni moble Objecte Retaule gòtic de Sant Sebastià de Montmajor 291 2.2 Patrimoni moble Objecte Talla de fusta de Sant Silvestre 183 2.2 Patrimoni moble Objecte Gegants romans 111 2.2 Patrimoni moble Objecte Quimera Godra 180 2.2 Patrimoni moble Objecte Capgrossos 179 2.2 Patrimoni moble Objecte Gegants de Caldes 178 2.2 Patrimoni moble Objecte Lleó 214 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció Fundació Codina - Ribó 209 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de la Casa Delger - Museu Romàntic 208 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció arqueològica del Museu Thermàlia 207 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d’art del Museu Thermalia 349 3.1 Patrimoni documental Fons imatges Fons Fotogràfic Josep Salvany i Blach 197 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu parroquial 261 3.2 Patrimoni documental Fons documental Col·lecció local 188 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu Històric Municipal 223 3.3 Patrimoni documental Fons bibliogràfic Biblioteca Jaume Balmes 362 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Catifes florals



191 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa de l' Escaldarium 186 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Aplec del Remei 184 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Aplec de Sant Sebastià 182 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major 181 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festes de Sant Antoni 196 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Pastes Can Sanmartí 192 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Carquinyolis Casabayó 193 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Mató de Can Orjusà 195 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Flors del Remei 194 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals L'anís de Tajonja 371 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Escudella de llenties Parellada 352 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Taller d’artesania pessebrística Deulofeu 328 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Oli d'oliva de Caldes 287 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Luthier 363 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals cistelleria 370 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Mercat de l’olla i la caldera 323 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda del Mas de les Serps 198 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda del gegant Farellàs - el Gegant del Pi 189 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda de La Torre Roja o les lligacames de les sis donzelles 104 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Ball de gitanes 190 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda de La Fada del Campanar 185 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Dansa de Sant Antoni - Ball de Plaça 240 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de diables 369 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Mainada Calderina 368 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa L'Aplec 367 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Sardana del Parc de Caldes de Montbui 364 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Sardana L'Aplec de Caldes 187 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Pastorets 202 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Pedrera del Remei 224 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Font del Pascol 218 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Font del Fonoll 263 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Font del Cussonell 257 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Font de la Borda 254 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Font de les Elies 255 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Font del Rei 285 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Font del Mas Farell 280 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Coves de la pedrera de calç 13 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Jardins de Can Rius 220 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Gorg d’en Pèlags 282 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Font de Sant Sebastià 238 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Espai Natural de la Torre Marimon 235 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Arbrat de la Plaça 11 de Setembre 227 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Font del Dimoni 338 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Cova de l'Ermità 327 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Font del Gorg d'en Pèlags 321 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Hortes de la riera de Caldes 221 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Gorg de les Elies 205 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Cingles del Morro del Porc 204 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Riera de Caldes 216 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Alzina de l'Abei 340 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Eucaliptus d'en Senosa 276 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Lledoners de la Torre Marimon 275 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Alzina de la Torre Marimon 217 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Comunitat de degotall calcari amb presència de capil·lera



199 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Fraret (Arisarum vulgare ssp. simorrhinum)



ANNEX 4. ÍNDEX D’ELEMENTS NO FITXATS



ÍNDEX D’ELEMENTS NO FITXATS

Denominació Codi Àmbit Tipologia Motiu Forn de calç de les Elies 1.1 Edifici Patrimoni immoble Insuficient interès patrimonial

Mas enderrocat de Les Elies 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocada

Casa Nova de Les Elies 1.1 Edifici Patrimoni immoble Insuficient interès patrimonial

Molí del Prat de Dalt 1.1 Edifici Patrimoni immoble No localitzat

Rec Rimonar 1.1 Edifici Patrimoni immoble No localitzat

Antic Ajuntament de Caldes de Montbui 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocat

Carrer de Barcelona, núm. 23 - 25 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocat

Carrer Nou, núm. 10-12-14 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocat

Carrer Mjaor, núm. 124 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocat

Termes La Salut 1.1 Edifici Patrimoni immoble Enderrocat

Col·lecció Sagalés 2.3 Col·lecció Patrimoni moble Accés no permès

Col·lecció Sebastià Badia 2.3 Col·lecció Patrimoni moble Accés no permès

Arxiu fotogràfic Poch 3.1 Fons d’imatges Patrimoni documental Accés no permès

Arxiu Xalabarder 3.2 Fons documental Patrimoni documental Accés no permès

Arxiu del Casino de Caldes 3.2 Fons documental Patrimoni documental Accés no accessible

"Els Rigodons" 4.4 Música i dansa Patrimoni immaterial Accés no permès

Alzina de l’amistat 5.2 Espècimens botànics Patrimoni natural Insuficient interès patrimonial

Comte d’Urgell, 187Edi�ci del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 566Fax 934 022 [email protected]/opc

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K


Redacció: Actium, patrimoni cultural,...

Documents

Transcript of Redacció: Actium, patrimoni cultural,...