Quadern

de pistes

GF 3

Alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Frederic Mompou

2

Quadern de pistes de l’inspector X especialitzat en conflictes veïnals

Avui m’han trucat uns veïns que estan desesperats perquè els han desaparegut tots els diners

que havien estat estalviant per a poder posar una ascensor al bloc de pisos.

Tot i que alguns veïns no hi acabaven d’estar d’acord es va anar guardant una part de les

mensualitats en un compte corrent, que es gestionava per internet, amb la finalitat d’anar

fent guardiola i poder-ne pagar la instal·lació. Aquest compte corrent va a nom del president

de la comunitat però fa tant de temps que el tenen obert que tots els veïns en algun moment o

altre hi han estat al capdavant (el president canvia anualment) així que no hi ha cap sospitós

clar.

Entre ells hi ha acusacions creuades i ningú queda exempt de culpa. La situació comença a

ser insostenible fins i tot s’ha arribat a acusar als nens i als animals! L’única dada fiable

que tenim és que el diumenge els diners hi eren i que el dimarts, quan el president actual va

voler comprovar la quantitat exacte per fer-la saber als veïns a la reunió de dimecres es va

trobar amb la sorpresa que no n’hi havia ni cinc!

Això és urgent així que no puc perdre temps... he d’esbrinar què ha passat.

Comencem!

3

ESQUEMA DE L’EDIFICI

LLUÏSME

4

FITXES

DELS PERSONATGES

5

L'inquilí del 1r 1a porta turbant. És el que portava al seu

país d'origen. Quan viatjava pel desert del Sàhara amb el

seu dromedari li era molt útil per tapar-se de les

tempestes de sorra i ara no se'l vol treure.

El seu cap és bastant gros. Té diverses arrugues al front.

Les seves celles són fines però peludes, i els seus ulls són

d'un blau molt intens. El seu nas és més aviat gros i

llargarut. Els seus llavis són gairebé del mateix color que la

resta de la cara. Es deixa molta barba. La seva barba és

d'un negre lluent i s'uneix amb el bigoti i les patilles. Es

tapa amb el vestit típic del seu país, que és blanc, igual

que el turbant. Duu unes sabates negres lleugerament

acabades en punta.

Pel què fa al caràcter, és molt difícil d'enganyar. Com la

majoria dels àrabs, és molt bon negociant, tot i que ara viu

de lloguer i a més està una mica pobre. No suporta la

canalla i està enfadat perquè al seu barri no hi ha cap mesquita.

6

1r 2a

En Lino era un noi una mica especial, li agradaven molt els porros i sempre anava una mica despistat, ja que en anar emporrat no s’enterava de res no era gaire alt i sempre tenia els ulls vermells,sempre però sempre portava gorra era una mica brut i li agradava molt anar varis dies amb la mateixa roba i dient varis em refereixo a molts .

Li agradava molt veure la TV sobretot sèries com shin-shan o Dragon ball Z ja que era una mica “friki” també feia uns grafits flipants sobretot quan anava fumat però era molt humil i servicial i en el fons tenia un gran cor.

7

Descripció Inky (1r 2a )

L’Inky és un noi amb el cabell arrissat, alt, gras i molt lleig. Té 15 anys. Es dedica a ser delinqüent menor, pintador professional de parets de l’autopista, assassí en sèrie, té la ESO i el batxillerat, ja que té bon nivell d’estudi, però es dedica a ballar en una sala d’estrips. Li agraden les senyores grasses i molt lletges i velles molt velles rodant els 85 anys.

8

Sheldon Cooper (1r 3ª)

Físic que treballa i conviu amb en un pis dedicant-se a la Física. De petit, va

realitzar diversos experiments prodigiosos per la seva edat, alguns perjudicials

per la salut de la seva pròpia família. Amb onze anys ja anava a l'institut i es va

graduar ben aviat, amb quinze anys va anar a treballar a Alemanya com a

professor, i finalment, va aconseguir un Màster i dos doctorats en física. Amb

catorze anys va rebre el premi Stevenson. El seu caràcter és molt diferent. Està

plenament orgullós de ser un geni (té un QI de 187) i totalment dedicat a la

ciència, però presenta un desordre mental. No té sentit de l'humor i no entén

els sarcasmes.

9

L'inquilí del 1r 3a és un informàtic de 24 anys que es diu Brandon i viu amb el

seu amic Shelton. En Brandon és alt, guapo, moreno, li interessa la informàtica

i treballa en un centre d'investigació periodística, també és un aficionat del

futbol. El seu treball consisteix en entrar a qualsevol tipus de pàgines web i

esbrinar coses que li interessin al diari. No treballa sol, sinó que són unes 20

persones que hi treballen. En Brandon se'n va anar de casa seva quan tenia 16

anys perquè els seus pares es van separar i ell no va voler quedar-se en aquella

casa, es va emportar 1000 euros i se'n va a anar a una altra ciutat i va anar a

parar a aquesta comunitat de veïns, on va conèixer al Shelton quan es va

instal·lar en el seu apartament i gràcies a ell ara treballa d'informàtic. De

vagades truca als seus pares i tot li va bé.

10

Emilio 1r 4a: És una persona castanya

d’estatura mitjana i pèl més o menys

llarg.

Bastant nerviós segons la situació

Fade porter de la comunitat. Porta

nomalment texans i camisa blanca. Li

agrada anar als bars quan no té res a

fer.

Vol tenir una vida tranquil·la i tenir

una relació sentimental.

Viu en una porteria. Té uns 30 o 35

anys.

11

L’inquilí del 2n 1a és peixater, es diu Josep Màrquez. Té 53 anys, té un fill homosexual

i està casat amb la Berta, una dona molt religiosa. És baixet , grasset i no té gaire

cabell. És molt impacient i sempre va armat i l’únic amic que tenia es va morir fa un

any. Té un problema posttraumàtic, ja que va perdre al seus pares als 5 anys. Va ser

adoptat per una família mexicana i va adoptar el seu cognom, Màrquez. Treballa a

l’empresa Marisco Recio, que va heretar de la seva mare abans que ella morís i és el

cap suprem de l’empresa. A ell no li agrada treballar de peixater, però ho ha de fer. No

té estudis, ja que la família sudamericana no s’ho podia permetre. Contracta

immigrants per pagar-los la meitat, però igualment té persones ‘’legals’’ al seu servei.

L’últim va ser en Parrales, un noi cubà que necessitava alimentar a la família. Ara viu

en un pis amb la Berta, i el seu fill Francesc viu a les Illes Canàries amb el seu novio. A

més a més és el president de la comunitat i porta els comptes del pis molt malament,

però ningú vol ser president

12

VILMA

Ella és Vilma Castillo, i viu al 2n2a amb la seva amiga Ainhoa Hernandez. Té vint anys, i estudia a l’Estrella Polar. És molt treballadora, insegura i sobretot molt desconfiada, sembla que mai oblida. No li agrada gens la injustícia.

Està embarassada, per això té por a tornar-se a enamorar, i tornar a patir per amor, però encara vol que Piti segueixi sent el pare del seu nadó,segueix estant enamorada d’ ell.

Fa 1,63 m, té els cabells rossos, i llargs. Els ulls marrons i no gaire grans. Li encanta el color blanc, quasi sempre porta alguna peça al cos d’aquest color.

13

L’ inquilí del 2n 2a és una noia que es diu Ainhoa i té 20 anys. Té el cabell llarg

i una mica ondulat, de color castany. Els seus ulls són marrons; té pírcings a

l’orella i el nas fi. Les dents són blanques. És alta i prima, amb les cames

llargues.

És molt intel·ligent, encara que una mica ingènua i és fàcil prendre-li el pèl. És

responsable i compleix sempre les seves obligacions. No suporta les mentides.

S’esforça molt per aconseguir el que vol i no es rendeix ràpidament.

Viu amb la seva amiga Vilma. La seva mare va morir i no manté gaire relació

amb el seu pare.

Estudia en la universitat Estrella Polar, on va conèixer la seva companya de pis.

14

En el 2n 3a hi viu l’Enric. Diu que té uns veïns bons i uns altres molt pesats. Va néixer als barris baixos del rabal.

Té 45 anys, treballa a l'ajuntament de regidor de joventut i temps lliure, i sovint va a córrer al llarg de la ciutat. És baixet i de físic està bé. És una mica calb, té els ulls marrons i el nas llarg i amb la punta rodoneta, porta bigoti i barba.

Té els braços llargs i el pit una mica gras i el cos estret. Les cames les té fortes i grans. Al genoll hi té una cicatriu. Un dia quan anava a córrer va caure a sobre una ampolla de vidre i es va trencar i es va fer una profunda ferida. Els peus els té petits i grassonets.

Li agrada anar en bicicleta i jugar al futbol. És del barça. Els seus programes favorits són els simpsons, spartacus i deportes cuatro.

15

Descripció Lluïsme (2n 4a)

Lluïsme és un noi jove, amb cabells arrissats i una mica llarg, alt i d’ulls blaus. És un toxicòman recuperat que ha perdut durant el procés les poques llums que tenia abans de caure en el món de les drogues. A la sortida del centre de rehabilitació va anar a viure a casa de les seves germanes Aida i Soraya, amb la seva mare, i els tres nebots. De totes les idees del món ell sempre agafarà la pitjor per sortir amb la seva, sense importar-li tots els principis lògics que siguin trepitjats per dur a terme el seu pla.

Malgrat tot, té bon fons i sol aturar quan alguna de les seves malifetes està a punt d’afectar a algun dels que l’envolten.

Està enamorat des de sempre de la seva veïna Pau, suposada hostessa de congressos però que té doble vida. Quan Lluïsme s’assabenta del seu veritable ofici ( és un dels pocs del barri que ho coneix ) no sols ho respecta i comprèn, sinó que el considera un pas positiu per tenir una relació.

En aquest camí s’interposa Macu, la neboda del propietari del bar del barri, que van compartir una nit de borratxera.

Però en Lluïsme segueix enamorat de la Pau.

16

L’inquilí del pis 3r 1a, és la Kristine, una noia que porta els cabells llargs i castanys, una pell

pàlida i uns ulls molt blaus grisos i uns llavis fins, la seva cara és molt prima i té una mirada

freda, i un nas petit.

Viu amb la Marina, en un pis a la ciutat de Barcelona, té 18 anys i està estudiant a la universitat

la carrera de medicina. Estudia de dilluns a divendres de 6 a 20 i els dissabtes queda amb els

amics i els diumenges descansa. A la seva associació hi ha hagut molts problemes i ella no té

temps per a solucionar-los, i amb la carrera que s’està fent no pot tenir temps per les queixes

dels seus pesats veïns.

17

L’ inquilina del 3r 1a es diu Marina té els cabells de color ros castany i són

ondulats, ulls blaus i unes pestanyes molt llargues, i una cara molt prima, té un

nas petit, unes galtes acolorides, té uns llavis prims i molt vermells, el seu cos

és prim i té 18 anys.

Viu a un pis amb la seva amiga kristine que va a la universitat.

És una persona molt divertida, i no acostuma a guardar rancor, es posa

nerviosa de vegades però al final sempre es posa feliç, li és fàcil fer amics, ara

mateix està estudiant una carrera de doctora però mentrestant està treballant

d’auxiliar d’infermeria, només amb 6 hores al dia en té prou per poder pagar la

seva part del pis.

Té un xicot alt i prim es diu Jesús, molta gent creu que és molt guapo però això

a ella no li importa gens, el que li importa és que ell és bona persona, molt

amable i sobretot sincer i no li amaga res de res, si té algun problema li diu o

alguna angoixa encara que li preocupi que s’enfadi amb ell.

18

3r 2a

Va néixer a Barcelona, però l'equip que més li agrada és el real

madrid un dels millors equips del món, junt amb el barça són els

millors equips d'Espanya.

El seu nom és Bernard viu a un pis, amb un company, en sergio.

Té 39 anys i té el cabell llarg, el ulls castanys i una mica negres, i

les orelles grans, també té un bigoti fi i llarguet que li tapa el nas.

És un home no gaire corpulent però es defensa tot sol per això

treballa al quartell general de la policia, porta 20 anys sent

policia i ha atrapat a molts delinqüents i té molt caràcter per això

a l'hora d'agafar a un lladre és molt estricte, i no el deixa escapar.

19

Joseph

L’ inquilí del 3r 3a és diu Joseph. És un noi d’uns 20 anys, alt i prim. Sempre va

vestit formal, normalment amb vestit i corbata. És molt solitari, poc sociable, i

també bastant fred; és seriós i responsable, massa potser, i això li dóna una

mala imatge respecte als veïns.

Se sap molt poc d’ell, només que va comprar la petita casa on vivia feia 8

mesos, que venia d’Anglaterra i que parlava molt poc català, només castellà, i

amb una mica de dificultat. Va venir al país per una universitat molt bona i amb

molt bona reputació, on es parlava en anglès, ja que assistien persones de tot

el món. A en Joseph només se’l veu quan marxa a les 7 del matí i quan torna a

les tantes de la nit. Es passa tot el dia a la universitat i a les seves hores lliures

va a estudiar a la biblioteca. No té cap mena de tracte amb cap veí, que se

sàpiga. A l’estiu marxa un mes o dos a Anglaterra, a la seva ciutat, amb els

seus pares i amics, i quan comença el curs torna. Està aquí només per treure’s

una carrera, que per cert tampoc se sap quina és (mai ho vol rebel·lar, diu que

ho sabran quan surti d’allà amb el títol), i que quan acabi els tres anys que li

queden tornarà a Anglaterra.

20

L’inquili del 3r 4a es diu Joan Laporta, té 33 anys i és solter.

El Joan té poc cabell, i aquest el té negre. Aparenta més anys dels que té, tot i que és un home fi; sempre li agrada anar elegant, ben vestit i amb rellotges cars.

Ell pensa que sempre té la raó, no es pot debatre amb ell. Li agraden les dones i pensa que viure sol és de gent amargada. És molt alegre, i de vegades li agrada massa l’alcohol i sortir de festa. És el gerent d’una discoteca , i sempre és l’ànima de la festa.

21

L’inquilí del 4rt 1a

Sergi viu en un pis sol, és un noi a qui li agrada estar en forma, té 22 anys, no porta roba gaire cara, li agrada dutxar-se una vegada al dia,juga en un equip de futbol de 2B el Santboià. Busca noies però no té novia, és fill únic els seus pares viuen en un apartament a Sant Vicenç dels Horts i no li agrada passejar gaire.

És un noi a qui no li agrada barallar-se, no fuma és contra tabac, és un noi molt ordenat, li agrada que la casa estigui ordenada, mai va begut i és un noi molt simpàtic.

22

L’ inquilí del quart segona és una persona amb un caràcter difícil, és a dir, no accepta les normes de convivència amb la societat, no es relaciona amb ningú, té moltes manies i les relacions de parella i familiars mai arriben a bon fi pel seu propi egoisme, és una persona que s’estima a si mateix per sobre de tot.

Tot el contrari és el seu físic, és alt i prim, el seu aspecte és atlètic, té el cabell curt de color castany, té els ulls blaus i la pell fina de color morè. Té les mans i els peus molt grans, els músculs molts desenvolupats , que li permeten fer tot tipus d’activitats físiques i tindre per la seva imatge un bon treball en el món de la publicitat.

23

És l’inquilina del 4rt 3a. Es diu

Paula i té 20 anys. Té els cabells

rossos, no són ni gaire llargs ni

massa curts. Els seus ulls són

marrons com la terra. El seu nas

és normal i els seus llavis també

ho són, però el seu coll és

bastant llarg. Té una alçada

normal.

Amb els seus amics té un

caràcter bo, però amb qui no són

els seus amics potser una mica pitjor, no és tolerant no li agrada gens esperar.

També trobo que és extravertida, sempre liagrada conèixer gent i parlar amb

ella, de fet és molt xerraire.

Viu amb la seva millor amiga, es diu Clara, la coneix de fa molt de temps quan

eren molt petites. Porten menys d’un any juntes. Són bones estudiants i van a

la universitat més bona de Catalunya (és a Barcelona), i van decidir de llogar un

pis.

Mai havia estat a Barcelona, troba que és un lloc molt bonic. Depèn al barri que

vas sempre hi ha ambient, està ple de bars i botigues. Però si va a l’altre barri

potser hi ha menys gent i cap botiga.

Amb la Clara s’ho passa molt bé, sempre l’ajuda en tot. Estudien juntes, van a

comprar juntes..., quasi tot ho fan les dues plegades.

Hi ha gent que està esperant a que arribin les vacances, però la Clara i ella no

volen que arribin, perquè hauran de tornar al seu poble que és a prop de

Madrid. Al seu poble hi ha tots els seus altres amics i la seva família però ja

parla amb ells per telèfon, aquí amb la Clara s’ho estan passant d’allò més bé,

espera no marxar mai d’aquí.

24

Es diu Clara i té 19 anys. És prima, i d’estatura normal. Té el cabell de color castany clar i una mica llarg, i els ulls marrons. Té la pell blanca.

És molt simpàtica i bastant intel·ligent. Les mates no li van gaire bé. El seu color preferit és el blau turquesa. Li agraden els animals, les pel·lícules de comèdia romàntica i llegir. Té una germana més gran que té 22 anys i es diu Anna.

Viu amb la seva millor amiga, la Paula. Van a una universitat de Barcelona. Es coneixen des de petites. S’ho passen molt bé juntes i el que més els agrada és anar de compres. Porten vivint en aquest pis des de fa 6 mesos o així.

Té el

clar, el nas petit ,la boca petita i les o

espatlles amples, els braços lla

Normalment porta l’uniforme de l’institut. Que està composat per una camisa de color

un mocador vermell penjat del coll, una armilla negra i una americana blanca amb butxaques

als costat i l’escut de l’institut. Els pantalons s

És molt llest, treu molt bones notes, és vergonyós i de poqu

seus pares i a les persones adultes. De vegades

manera en que contesta, però quan el coneixes de veritat é

Viu sol des de fa 2 mesos en un pis acaba

mare és pianista, i el seu pare é

per ser un bon violinista com el seu pare, i arribar a ser el més bo de tots.

25

L’inquilí del pis 5è A de l’edifici

cabell de color blau, té els ulls d’un groc molt

petit ,la boca petita i les orelles d’una mida mitjana. Té el coll llarg i prim. T

espatlles amples, els braços llargs i també les cames. Té els peus prims i llargs.

Normalment porta l’uniforme de l’institut. Que està composat per una camisa de color

un mocador vermell penjat del coll, una armilla negra i una americana blanca amb butxaques

als costat i l’escut de l’institut. Els pantalons són negres llargs i les sabates d’un blau fort.

És molt llest, treu molt bones notes, és vergonyós i de poques paraules. Té mo

seus pares i a les persones adultes. De vegades és avorrit, a simple vista sembla antipàtic per la

que contesta, però quan el coneixes de veritat és molt bona persona.

Viu sol des de fa 2 mesos en un pis acabat de construir. Els seus pares són famosos, la seva

sta, i el seu pare és violinista. Ell, que encara va a l’institut està estudiant músic

per ser un bon violinista com el seu pare, i arribar a ser el més bo de tots.

de l’edifici, és alt i prim.

ls ulls d’un groc molt

l coll llarg i prim. Té les

ls peus prims i llargs.

Normalment porta l’uniforme de l’institut. Que està composat per una camisa de color crema,

un mocador vermell penjat del coll, una armilla negra i una americana blanca amb butxaques

egres llargs i les sabates d’un blau fort.

Té molt de respecte als

vorrit, a simple vista sembla antipàtic per la

s molt bona persona.

ares són famosos, la seva

s violinista. Ell, que encara va a l’institut està estudiant música

26

L’inquilina del 5è 2a, és una adolescent de 18 anys. Té uns cabells rossos

preciosos, ulls blaus molt clars, un nas molt petitó, i una boca perfecta, és una

nena massa prima i alta, i també és molt blanca.

És una nena molt simpàtica, i sempre està alegre per això cau tan bé als veïns.

Té un bon treball, és actriu. Quan era petita sempre li havia agradat fer interpretació, va estudiar molt i fa dos anys o tres es va apuntar a l’escola de teatre, després li van fer un “book” li van trucar per fer un anunci, després d’uns mesos li van trucar per fer la sèrie “las rubias no són tontas!”

Ella volia viure amb la seva millor amiga, la Maria, però el pares de la Maria no : ho van voler, potser d’aquí dos anys provarà d’anar a viure amb una altra noia , la Leyre

27

L’ inquilina del 5è 2a és una noia d’uns 19 anys té el cabell fosc amb metxes

rosses, llarg i amb serrell. És d’esquena ampla quasi sempre porta tirants amb

una rebeca sobre, porta una faldilla blau fosc amb flors roses, té les cames ben

musculades i depilades, té unes botes d’estiu descobertes.

És una noia simpàtica però tímida quan agafa confiança és molt divertida i rius

molt amb ella, quan s’enfada té mal humor però després perdona molt

ràpidament. És una bona universitària, molt estudiantil i molt llesta, estudia a la

universitat de Barcelona i li van recomanar que estudiés dret i va acceptar. Ara

es l’època dels exàmens tots els adolescents estan al carrer menys ella que està

fent els deures, resums, esquemes... Per aprovar. Encara li queden 10 anys

d’universitat. Al principi quan va entrar tots els de la seva classe li van donar la

benvinguda ella tota feliç es va asseure amb tothom. El professor al principi li

semblava agradable... però al cap d’uns dies va anar veient que era com tots

els professors. Quan acabava la universitat, a les tres, anava al seu bloc de pis

per fer-se el menjar i estudiar, i així cada dia menys els dissabtes i diumenges

que no anava a la universitat i tenia més temps per ella.

28

Jimena Castillo L’ inquilina del 5è 3a

És una dona jove, d’uns trenta-sis

anys.

El seu cabell és arrissat i de color

castany clar. Té la cara fina i

allargada, amb els ulls petits i de

color marró, el seu nas és allargat i

la boca és gran i ample, i sempre té

un preciós somriure on hi destaquen

es seves dents blanques i rectes. És alta i prima, amb els braços i les cames

llargues. Li agrada portar roba discreta, vestits, pantalons o jerseis, per no

cridar l’atenció. És una dona de caràcter fort, que no es deixa vèncer i és molt

segura de si mateixa, li agrada tenir-ho tot controlat fins al mínim detall. Té

moltes manies i no les admet amb facilitat. La seva casa sempre ha d’estar

neta, tot ben col·locat, i cap cosa no pot estar en diferent ordre. És molt

tranquil·la i flexible i es pren tot amb molta calma, és alegre i simpàtica, amb

molt sentit de l’humor i la seva família sempre va per davant, li agrada molt

anar de passeig i pasar-s’ho bé . Viu amb els seus dos fills, Lucia i Carlitos, el

seu marit va marxar de casa i ella sola s’ha d’enfrontar a les dificultats de la

vida: cuidar els nens, netejar la casa, treballar... i per aquesta causa no arriba a

final de mes.

29

Es diu Lucia i té 8 anys. És més o menys alta per la seva edat i és prima. Té la

cara allargada i els ulls rodons i castanys. Té el nas fi i un somriure molt

simpàtic. Té el cabell castany i llis, encara que gairebé sempre el porta recollit

amb trenes.

És molt simpàtica i divertida. Li agrada molt llegir, igual que el seu germà,

Carlitos. I li agrada molt ajudar als demés.

Té un poder que pot llegir el pensament i sempre porta uns auriculars per no

escoltar tot el dia els pensaments de la gent. Viu amb

la seva mare la Jimena i el seu germà Carlitos i amb

els dos té molt bona relació.

30

Es diu Carlitos i és un nen petit de 9 anys que viu amb la seva mare i la seva germana . La seva

mare és la Jimena i la seva germana és la Lucia. És un nen baixet amb ulleres rodones i el pèl

una mica llarg i castany. Vesteix d’uniforme per al col·legi i té un pijama molt infantil. És molt

afectuós i té poders màgics: pot aixecar objectes, persones... amb la ment. Té molta pena per

dins del seu cos perquè el seu pare es va morir i quan s’enrabia perd els papers amb els seus

poders. La seva germana també té poders.

31

Patty Selma

DESCRIPCIÓ FISICA

Una de les inquilines del dúplex del 5è 4a es diu Selma té el cabell arrissat en forma de dues muntanyes, és de color groc, ulls mitjans i llavis fins. Porta unes arracades de color rosa en forma de cercle i un collar a conjunt en forma d’obal. Un vestit de tirants blau cel que li arriba fins els genolls i unes sabates a conjunt, unes dents afilades.

DESCRIPCIÓ

Té quaranta anys, és rondinaire, antipàtica, desagradable, té una altura mitjana, és xarona (de mal gust), té sobrepès, és estúpida i maleducada.

L’altra inquilina del dúplex es diu Pati, té el cabell lila i arrissat en forma

de cercle, té la pell de color groc, ulls petits i llavis gruixuts, porta unes

arracades en forma de triangle de color taronja i un collar a conjunt en

forma de cercle, porta un vestit de màniga curta rosa que li arriba pels

genolls, pèls a les cames i unes sabatilles roses.

Té uns quaranta anys, fuma, és antipàtica, rondinaire, grossera, seca,

brusca, odiosa i té una altura mitjana

32

Coartades

dels inquilins

33

Coartada de l’inquilí del 1r 1a “És impossible que jo sigui el culpable, ja que durant tota la setmanàh havia estat malalt i no havia sortit del llit. A més, jo era partidari que es posés l'ascensor, ja que sóc bastant gran i tinc la columna vertebral una mica corbadàh. Com jah he dit abans, durant gairebé tota la setmanàh vaig estar amb un refredat i només rebiàh visites d'els meus amics, en Joan Laportàh del 3r 4a i en Sergi del 4rt 1a. I jo que sóc tant musulmàh, no creu que faig cas a la meva religió, que diu que no s'ha de robar? Conclusió, sóc inocent.”

34

Coartada del Lino, 1r 2a

Aquell dia jo com sempre estava fumat , molt fumat i no

recordo gairebé res però n’Inqui el meu company de pis

diu que jo era fora de casa que vaig anar a comprar llet i

ous. El que sí que recordo és que em vaig creuar amb el

president que portava un sobre blanc a la mà, també

recordo que li vaig demanar tabac i que em va dir que no

en tenia, com que el banc estava a prop del supermercat

em va acompanyar. Quan va entrar al banc jo vaig marxar

al supermercat.

Òstia! Déu n’hi do tot el que recordo!

35

Coartada dels inquilins del 1r 3a

Aquell dia jo i el meu amic Shelton estàvem treballant amb l'ordinador en

un nou programa que teníem pensat. Ens vam despertar a les deu i mitja

vam esmorzar. A les dotze ja estàvem treballant. Cap a les dues de la

tarda el meu amic i jo vam dinar. A les tres del migdia vam sentir un soroll

que venia de l'habitació del president de l'edifici. Ens vam estranyar molt a

aquelles hores, en teoria, tothom estava menjant. Però estàvem tan

ocupats dinant que vam passar de tot. Va passar mitja hora i vam sentir un

crit que venia de l'habitació del president de l'edifici. Nosaltres vam tornar

a l'habitació per continuar treballant, però en posar-nos amb els

ordinadors ens vam adonar que el nostre programa en proves estava

tancat i esborrat. Vam utilitzar el Prey ( un programa que s'activa quan

engegues l'ordinador i grava tot el que fas) per veure si algú havia utilitzat

l'ordinador però també van esborrar el Prey. Qui va fer allò era molt llest.

Vam anar a parlar amb l'inspector i ens va preguntar què era aquell

programa.

- Aquell programa era un encàrrec de la companyia d’assegurances NEKE,

ens van pagar molt bé! Encara que ja funcionava estava en proves. Volíem

veure si estava en ple rendiment i els defectes que tenia, si és que n'hi

havien.

- Però què feia allò?

- Aquell programa es deia UDK i podia desbloquejar qualsevol codi o

36

contrasenya si el conectaves amb un USB a la màquina codificada

desitjada, només feia falta enjegar-lo, dir el temps que tenia i el tipus de

màquina connectada. El UDK era capaç d’obrir qualsevol contrasenya o

codi.

- Com la contrasenya d'una caixa forta plena de diners dels inquilins o

propietaris?

- Sí, per exemple.

- Doncs ho portem més cru que els caníbals la carn!

Li vam dir adéu i ens vam anar a l'habitació, però allà no va acabar la

història. En arribar als ordinadors vam trobar un missatge que deia

"gràcies per l'UDK, ja us el tornaré quan pugui, però és que ara essent ric,

tinc coses a fer". Després de llegir la nota la vam enviar a l'inspector i vam

continuar fent burrades amb l'ordinador, allà es va acabar tot.

37

Coartada de l’inquilí del 2n 4a

És impossible que hagi sigut jo el causant del robatori dels diners ja que el dissabte vaig estar amb la meva neboda al parc d’atraccions de la ciutat pujant-nos a les atraccions més arriscades i divertides durant tot el dia fins a les 8 de la tarda. Quan vaig arribar a casa meva sobre les 9 vam anar a sopar jo i el meu amic el Barajas a un bar del barri. Una hora després vaig anar a casa a dormir fins el dia següent perquè estava esgotat d’haver estat tot el dia cap a munt i cap a baix i al dia següent havia d’estar en forma pel que m’esperava. Em vaig llevar a les 7 del matí perquè em pogués tenir temps de dutxar-me, vestir-me, anar a la perruqueria, arribar-hi a l’hora... però al sortir de casa sobre les 8 menys quart vaig veure a un ratolí sortir del pis del robatori amb paper a la boca, o era el que semblava , havia grunyit, vaig obrir la porta de casa meva per agafar el mata ratolins però quan vaig tornar a sortir el ratolí havia desaparegut. Estic segur que el culpable del que ha succeït a estat aquest animal que sempre està voltant per tot el nostre bloc. Tot seguit vaig anar a l’església per celebrar la boda de la meva amiga Pau que va acabar a les 12 i seguidament vam anar a celebrar-ho.

38

Coartada de les inquilines del 3r 1a

La Marina el dia que van passar els fets va estar amb la kristine

fent un picnic des de les 12:00 fins a les 20:00.

“Després vam tornar juntes a casa. kristine va anar a dormir

però jo em vaig quedar veient la televisió al saló fins tard

perquè al dia següent tenia festa a l’hospital on treballo.

Al matí vaig estar a casa de la meva germana Yara fins a les

15:00 de la tarda.

Després vaig anar a prendre alguna cosa al bar de davant del

nostre bloc de pisos amb unes amigues fins a les 5:00 perquè

havia de fer les tasques de casa i en tenia per una bona estona.”

Quan va arribar la kristine va rebre una trucada i va haver de

marxar a comprar menjar.

Mentrestant jo estava fent els comptes del sou que havia rebut

el dia anterior per assegurar-me que estava tot bé.

Després vaig anar a dormir fins que van trucar a la porta

preguntant si havia robat els diners recaptats per arreglar

l’ascensor.

39

Coartada de l’inquilí del 3r 3a

- Un dia qualsevol a aquella hora, el més probable seria que fos a la biblioteca estudiant, però aquell dia no hi era. Últimament, els problemes econòmics m’afecten molt, ja que la universitat cada dia és més cara i els meus pares estan patint la crisi europea. Així que vaig decidir donar-me a conèixer per fi als veïns. Portava ja massa temps vivint en aquell pis i a causa dels meus estudis no volia fer gaire vida social, pensava que el millor seria no perdre el temps i concentrar-lo en els estudis. Però ara ho necessitava. Vaig pensar que algú m’ajudaria a trobar treball. I així va ser. Em va costar una mica expressar-me en castellà, però al final vaig conèixer a un home... un tal Josep Márquez. Em va dir que portava una empresa de marisc a domicili, i que mai estava de més un treballador nou, i que a més deia que tenia cara de ser simpàtic i que això als clients els agrada, i que si en un mes aconseguia apujar els beneficis per a l’empresa, em faria fix. Òbviament, vaig acceptar.

- Però aquesta necessitat de diners el fa molt sospitós. - M’imaginava que pensaria això de mi. Però seria incapaç de robar. Sí, té

raó, necessitava diners, però no podria aconseguir-los d’aquesta manera. Miri, estic estudiant una carrera de policia, i fer això seria el menys intel·ligent que se’m pogués ocórrer. A més, aquell dia estava treballant, li ho pot confirmar el meu cap. Estàvem tots dos repartint, m’estava ensenyant com funcionava el negoci. Vam estar treballant unes quantes hores, així que nosaltres no vam poder fer res.

- Molt bé. Aniré a parlar amb el tal Josep, a veure quina versió m’explica.

40

Coartada de l’inquilí del 3r 4a

“Jo, a les deu del matí sortia a treballar com cada dia de la meva discoteca. Vaig estar allà ben bé des de les onze del matí a les dues de la tarda. Després vaig anar a menjar a un restaurant que tinc al costat de la discoteca, que per cert, està molt bé de preu, i allà em vaig trobar amb un amic, que el pobre em va haver de pagar el menjar. En acabar vaig marxar per anar a mirar uns locals que vull comprar, i quan vaig acabar, cap allà les set de la tarda, vaig anar a animar al Barça al camp nou. Quan va acabar el partit, vaig agafar el bus, que té la seva parada just davant de la discoteca, i des d’allà vaig agafar el cotxe i vaig vindre fins aquí, al pis. Això vaig fer el diumenge. És evident que jo no vaig ser, perquè a mi em sobren els euros.”

41

Coartada de l’inquilí del 4rt 1ª

“Jo estava tan tranquil dormint a les 8 del matí quan vaig sentir la porta, em vaig aixecar i vaig veure que era una persona llavors vaig obrir la porta i em va preguntar:

-Han robats el diners de la comunitat, què feia vostè ahir?

-Bé primer em vaig aixecar a les 10, vaig anar a córrer una estoneta ,després vaig a arribar a casa sobre les 11, em vaig dutxar i després vaig berenar uns cereals, després vaig anar a treballar de 12 a les 18 de la tarda després vaig anar al gimnàs de 18 i mitja a les 20. Després quan vaig arribar a casa vaig jeure al sofà a veure la tele fins les 23 de la nit.

-D’acord, molt bé, ja parlarem un altre dia, déu!

-Déu!”

42

Coartada de l’inquilí del Coartada de l’inquilí del Coartada de l’inquilí del Coartada de l’inquilí del 4rt 2a4rt 2a4rt 2a4rt 2a

“Jo no he pogut ser primer, mai robaria a ningú, segon, tinc un molt bon

treball i mai em faltaran els diners i per últim, jo no hi era, estava visitant

a la meva germana, vaig sortir a les 10:30 i no vaig tornar fins les 19:05,

espero que es trobin els diners i que culpin al culpable.

43

Coartada del 4rt 3a

CLARA i PAULA:

Es van despertar a les onze del matí, van estar arreglant-se i esmorzant durant una hora.

A les dotze van anar de compres.

Van comprar roba molt cara i van menjar en un restaurant xinès, amb dues amigues més que es van trobar, van estar totes quatre fins a les nou de la nit i les dues amigues van tornar cap a casa, després la veïna de dalt va anar a parlar amb elles de “cotilleos” i van estar durant una hora mentre els fills de la veïna dormien.

Després van anar a veure una pel·lícula “3 metros sobre el cielo” els va agrada molt però van trobar que el final era una mica convencional i van veure la segona pel·lícula.

Finalment van anar a dormir.

44

Coartada de l’inquilí del 5è 1a

Jo l’inquilí de l’àtic, porta 1rª. Nego la meva implicació

en el robatori del passat dimarts 12 de maig.

No puc demostrar correctament la meva innocència

perquè estava fora d’excursió sol. Repeteixo que no

ho puc demostrar correctament, perquè visc sol i aquell dia vaig sortir molt aviat.

Però deixant aquest tema…

Quan vaig sortir a fora hi havia uns homes sospitosos diria que estaven buscant o

vigilant alguna cosa, no anaven camuflats, però cada un d’ells portava ulleres de sol.

Si us puc ajudar en alguna cosa només cal que em visiteu.

45

Coartada del 5è 2a

Quan el detectiu va trucar a la porta la Leyre i

l’Arantxa estaven jugant a la Wii, va interrompre un moment íntim, i sobretot

divertit.

Quan li van oferir d’entrar va començar a parlar com un boig, i no va ni saludar.

Va començar a fer preguntes sobre el dia que van desaparèixer els diners.

Detectiu: -No es per molestar-les senyoretes, però em podríeu dir on éreu el dia

que van desaparèixer el diners de l’edifici?

Leyre: -Com que han desaparegut els diners? Quan? Com? Qui? Quin horror

no?

Arantxa: -És una broma no?

Detectiu: - Sou una mica curtetes no noies? Vosaltres no us assabenteu de les

coses que passen al vostre edifici?

Arantxa: -No, per què? Mentre sàpiga què passa a les rebaixes ja en tinc prou,

no creu vostè?

Leyre: -Arantxa no siguis tonta, el que importa és el que passa a la perruqueria,

els nous pentinats, són genials!

Detectiu: -puf! Senyoretes, deixeu-ho estar, això és un cas perdut. Moltes

gràcies per la seva atenció, i disculpin les molèsties.

46

Coartada dels inquilins del 5è

3a

Lucia: Es va aixecar a les

08:00h, es va vestir, es va

preparar la motxilla de l’escola i

va baixar a esmorzar, però va

veure al seu germà sense

calçotets veient porno,així que

després d’això va anar amb la

seva mare i el seu germà a

esmorzar. A les 09:00h va entrar a l’escola i a les 13:00h

va anar al menjador escolar, però allà no va trobar al seu

germà, i a les 15:00h va tornar a entrar a la classe. A les

17:00h va sortir i la seva mare la va portar a classes

d’anglès, que li agradaven molt. Després a les 18:30h va

tornar cap a casa va fer els deures, es va dutxar, va sopar i

es va quedar veient la tele amb la seva mare. A les 22:00h

va anar a dormir.

47

Carlitos: Es va aixecar a les

07:00h, va anar a la cuina i es va

posar a esmorzar , després es va

posar a veure la tele, el canal

“Cuatro” perquè aquelles hores

feien porno. Quan estava al sofà

va venir la seva germana i es va

quedar de pedra en trobar-se al

seu germà sense calçotets, se’ls va posar i es va vestir, va

preparar la motxilla i a les 09:00h va entrar a l’escola, a

les 13:00h es va escapar del menjador es va amagar al

terrari de l’escola i a les 15:00 va tornar a classe sense

que ningú el veiés. A les 17:00h el va pasar a recollir la

mare , va anar a casa i després de fer els deures la seva

mare se’l va emportar a les classes de motocrós a les

19:30h. En sortir a les 20:30h la seva mare el va portar a

casa, la va ajudar a fer el menjar, van sopar a les21:00h a

les 21:30 va anar a la seva habitació a veure la tele i

arreglar un cotxe que estava trencat ja que li agrada molt

la mecànica i arreglava els cotxes de joguina i després es

va adormir.

48

Jimena: Es va aixecar a les

7:30h, es va dutxar, vestir i

va anar a despertar als nens,

com sempre només estava

la Lucia dormint i

segurament el seu fill estaria

veient la tele. Va baixar a preparar l’esmorzar, i a les

9:00h els va deixar a l’escola. Va anar a treballar a

l’oficina i a les 16:00h va sortir de la feina i va anar a

comprar. Després de deixar la compra a casa va anar al

col·legi a recollir-los. Va deixar la Lucia a anglès només

sortir de l’escola. Ella juntament amb el Carlitos van

tornar a casa, el va ajudar als deures, va recollir la Lucia

d’anglès a les 18:30h i va deixar al Carlitos a motocròs a

les 19:30h.Va ajudar als deures a la Lucia i després de

dutxar-la, li fa por que es dutxin sols,a les 20:30h va

recollir al Carlitos. Ell la va ajudar a fer el sopar, i a les

21:00h van sopar tots tres junts. A les 21:30h el seu fill

se’n va anar a la seva habitació i ella i la Lucia es van

quedar veient la tele i xerrant. A les 22:00h va posar a

dormir a la Lucia i va baixar al pis de les universitàries per

xerrar. A les 23:00h va tornar a casa seva i es va adormir.

49

Coartada de les inquilines del 5è

4a

“Quan va sonar el timbre ens vam espantar, vam obrir la porta i en obrir-la vam veure un home d’uns 40 anys amb un aspecte extravagant, fred, amb la cara pàl·lida. Era alt sobre 1,80m. Tenia els ulls castanys foscos, un nas ple de punts negres i un gra a la punta. Anava amb un vestit molt elegant de color gris, a conjunt amb el barret, i un corbatí negre a conjunt amb els mocassins. No era gaire habitual veure un home vestit així, es dirigia cap a nosaltres i ens va saludar, vam sentir un calfred i el

vam invitar a passar.

Ens vam asseure al sofà i ens va començar a explicar perquè havia vingut, i que ens havia de fer unes preguntes sobre la nit del robatori ens

va preguntar coses com

- On éreu aquella nit? - Amb qui estàveu?

- Sabeu alguna cosa?

Nosaltres vam respondre a totes les preguntes una mica neguitoses perquè teníem por, es va fer tard, i era l’hora que havia de marxar, li vam notar a la cara que no ens havia cregut del tot i abans que marxés sense que s’adonés li vam posar un xip amb micròfon per saber què

deia i on anava.

Al dia següent el vam seguir am el xip i ens vam adonar que havia entrat a casa dels Simpson, primera raó que no ens havia cregut i des del cotxe ho vam sentir tot i es va adonar que la nostra coartada era certa perquè ells van admetre que estàvem amb ells i era la pura veritat, més tard va anar al bar de Mou es veu que tenia algun dubte encara i li va preguntar al Moe, i va admetre que li havíem dit la veritat però ens vam quedar amb la por al cor, i ens donava la impressió que li

quedava algun dubte.

50

“Aquesta és la informació que he anat recopilant durant aquests dies. Un cop llegida i analitzada veig que

tothom pot ser sospitós, tu qui creus que és el culpable?”

51

Si vols que el culpable sigui l’inquilí del 1r 1a llegeix la pàgina ......................................52.

Si vols que els culpables siguin les inquilines del 2n 2a llegeix la pàgina........................53.

Si vols que el culpable sigui l’inquilí del 2n 4a (LLuïsma) llegeix la pàgina......................54.

Si vols que el culpable sigui l’inquilí del 3r 2a llegeix la pàgina .....................................52.

Si vols que el culpable sigui l’inquilí del 3r 3a llegeix la pàgina .....................................55.

Si vols que el culpable sigui l’inquilí del 3r 4a llegeix la pàgina .....................................52.

Si vols que el culpable sigui l’inquilí del 4rt 2a llegeix la pàgina .....................................56.

Si vols que els culpables siguin les inquilines del 4rt 3a llegeix la pàgina .......................57.

Si vols que les culpables siguin les inquilínes del 5è 2a llegeix la pàgina ........................58.

Si vols que els culpable siguin els inquilíns del 5è 3a llegeix la pàgina ............................59.

Si vols que les culpables siguin les inquilínes del 5è 4a llegeix la pàgina ........................60.

52

“Sí, ho reconeixem. Nosaltres, el Laporta, el Sergi i el meu amic moro(que vivim al 3r 4a,al 3r 2a i al 1r 1a)vam ser els lladres dels diners desapareguts.

Va ser molt fàcil robar els diners, i ho vam fer per gust. El moro volia anar-se’n al seu país, Egipte, però no teníem prou diners. Al Sergi se li va vindre al cap robar perquè estava fins als nassos del moro,i el Laporta també estava cabrejat amb el seu amic.

El robatori es va dur a terme al dilluns al matí,quan el president estava dormint. Vam entrar a la seva casa,i vam robar els diners sigil·losament. A més d’això, li vam treure la contrasenya del seu compte del banc particular, del que vam treure uns 500 euros.

Finalment no vam poder utilitzar aquests diners per enviar al moro al seu país, perquè els diners de la comunitat van resultar ser falsos.

En definitiva, nosaltres, el Laporta, el Sergi i el moro vam ser els lladres dels diners desapareguts.”

53

El desenllaç

Nosaltres (2n 2ª), culpables

En realitat, el dimarts, mentre “netejàvem” la casa, vam entrar en el compte corrent on guardaven els diners els veïns. La contrasenya la vam robar al president amb un virus que li vam enviar per Internet, i quan va accedir al compte per veure quants diners teníem estalviats, la vam esbrinar. Diumenge vam pensar la manera per aconseguir la contrasenya, i al final vam decidir un pla. I el dilluns li vam demanar a un amic nostre que ens creés un virus informàtic per entrar a l’ordinador del president i agafar-li la contrasenya. Després d’esbrinar-la, vam transferir tots els diners al nostre compte. Al principi ens va saber greu, però no podíem fer volta enrere. N’hem gastat la majoria, però encara en queden uns quants... Ens penedim molt del que hem fet, i voldríem retornar-los tots, fins l’ últim cèntim.

54

Confessió (Lluïsme)

Tot va passar en el parc d’atraccions quan estava amb la meva

neboda.

Com feia molt de temps que no quedàvem per estar la tarda o una estona junts dons vaig decidir anar-hi tot el dia allà per pasar-ho bé. Una vegada estant allà vam començar a muntar-nos a tot lloc, vaig comprar cotó de sucre, ens van fer tatuatges amb pintura que durava una setmana, vaig comprar les fotos que feien en els troncs i en la muntanya russa... per tant de que la meva neboda tingues un dels

millors dies mes divertit de la seva vida.

Al arribar a casa em vaig a donar de que no hem quedaven res de diners, i com sabia que al pis del costat meu n’hi havia tant vaig

planejar anar a les sis del matí i robar-ho.

De cor, de veritat que ho sento, però ho necessitava per donar-los als casats de la boda que m’havien convidat el mateix dia, però prometo

que el donaré al seu amo.

55

(Joseph-inquilí 3r 3a)

- Inspector, no puc més, he de parlar amb vostè... Entri, sisplau... - Expliqui’s. - Des que vaig parlar amb vostè tinc un remordiment que no em deixa en

pau... Miri, l’altre dia no vaig ser del tot sincer, i... - Va home, no tinc tot el dia. - Perdoni. Aquell dia no vaig estar precisament treballant tantes hores. En

Josep no era tan bona persona com semblava. Després de donar-me treball, em va a obligar a fer una cosa si volia conservar-lo. Miri, la carrera que estic estudiant és de policia, però no de policia normal. Estic estudiant per a informàtic especialitzat per a l’ NCIS. Quan em va fer l’entrevista de treball, li vaig haver de dir. Aquell dia em va obligar a entrar al compte del banc i robar tots els diners. Si no ho feia em despatxaria i parlaria malament de mi a tots els veïns, faria tot el que pogués per fer-me fora. Jo no em puc permetre això... I a més, em va dir que em podria quedar un 30% dels diners, i això m’aniria millor per pagar els estudis que treballar i no poder estudiar tant. No em creurà, però, de veritat ho sento...

- M’haurà d’acompanyar a comissaria, i anirem a buscar el senyor Márquez. Si el que diu és veritat, podria testificar en contra seva per extorsionar-lo, i podríem intentar que no ho sabessin a la teva universitat.

- Gràcies inspector... suposo...

56

Inquilí del 4rt 2a

Ho sento, vaig ser jo, no tenia diners per comprar menjar, ni roba... ho

necessitava , però ara em disculpo i juro que ho tornaré tan prompte

pugui, ja no tinc treball em van despatxar i no arribava a final de mes.

Ara estic a punt que m’agafin en un treball , no és que ens portem gaire

bé però tots cometem errors, jo em disculpo i prometo que tornaré tot el

que he robat.

Ho vaig fer gràcies al meu germà bessó, es va fer passar per mi,i jo

perquè fos més creïble me’n vaig anar a visitar a la meva germana

perquè tothom pensés que havia marxat.

57

Al final resulta que les persones que han robat els diners estalviats per l’ascensor són la Clara i la Paula les del pis 4rt 3a. Tot va començar quan les van invitar a un casament, llavors van planejar anar-se’n de compres. La Clara va veure un vestit preciós de color turquesa, llarg i sense mànigues, li quedava a la mida, després va veure unes sabates del mateix color del vestit, eren de taló i finalment un collar de plata amb diamants i un bolso negre de D&G. El vestit costava 8.800 euros, les sabates 4.550, el penjoll 3.000 i el bolso 4.000. La Paula va veure un vestit rosa curt i sense mànigues, unes sabates amb taló de color blanc, un penjoll d’or i unes polseres a conjunt. El vestit costava 7.700 euros, les sabates 5.000, el collar 12.000 i les polseres 2.000. En total costava tot 47.050 euros, no tenien ni per començar! Així que van decidir agafar els diners que havien estalviat tots els veïns i van pensar que ja els tornarien, però abans de tornar-los els veïns es van adonar de la seva desaparició.

58

5è2a

Les noies després que el detectiu marxés van

tindre una xerrada.

Arantxa: -Leyre, com l'hem enganyat al detectiu jajaja.

Leyre: -Ja veus, d'alguna cosa m’ha servit anar a l'institut de teatre.

Arantxa: -Per sort no m’he rigut. Però quasi no podia.

Layre:-Que bé que improvisem. I allò de las rebaixes, a què venia?

Arantxa:-I allò de la perruqueria, què?

Leyre:- Què fem amb els diners? Roba, viatges, perruqueria...?

Arantxa:- Millor les rebaixes.

Leyre:-Nena, jo pensava que allò de les rebaixes era broma.

Arantxa:-Sembla mentida que visquem juntes.

Leyre:-Millor anem al centre comercial i ja veurem què farem.

Arantxa: - Anem-hi!

Quan van passar 4 hores les noies van arribar al seu pis, i tots els veïns les

estaven esperant.

Van començar a interrogar-les: com era que havien anat a comprar tanta roba?

D’on havien tret els diners?...

Elles tan nervioses, que no sabien ni com reaccionar, les van fer una pillada

impressionant.

I van haver de donar tots els diners que havien agafat, més una multa i si

volien quedar-se a l'edifici havien d’estar tot un any netejant el pis sencer.

59

5è 3a

Portàvem dies planejant-ho. Ho teníem tot preparat. El Carlitos es va

aixecar a les 7:00h, va anar a veure la tele i jo vaig a anar a despertar a la

Lucia. Després d’esmorzar i de deixar-los a l’escola, vaig anar a treballar.

Després de sortir de la feina vaig anar a comprar i vaig treure els diners del

caixer automàtic. Vaig tornar a casa i després de fer totes les feines, i

extraescolars, vam sopar i després a les 22:00h la Lucia es va adormir.

Vaig a anar a parlar amb les universitàries per explicar-los el meu dia,

excepte allò dels diners, perquè s’adonessin que jo no havia parat ni un

moment i que per tant no havia pogut agafar els diners. El dia següent els

vaig aixecar a les 9:00h, es van saltar el col·legi i vam anar de compres.

Després de pagar la hipoteca, el cotxe i tot el demés vam anar a comprar

pintura, mobles nous, electrodomèstics, i tot per poder remodelar la casa,

després van comprar roba nova, una moto pel Carlitos, nines i una casa

per les nines per la Lucia i a més un viatge: un creuer pel Carib.

Però és clar, vam enganyar als veïns dient-los que m’havien pujat el sou i

que gràcies als diners estalviats ens ho podíem permetre. Ara que ens han

descobert marxarem a un nou país.

Dia del robatori. (Jimena, Lucia i Carlitos)

60

5è 4a

Estàvem en el bar de MOE amb la família dels Simpson menjant i els adults bevien. Eren les 00:05 minuts i tots nosaltres estàvem tranquil·lament allà, i vam pensar que ja era l’hora de fer el cop i seguidament vam anar un moment al lavabo, vam saltar per la finestra, i ens va costar perquè ens havíem engreixat, i uns metres mes enllà ens esperaven unes motos. Ens vam canviar de roba i ens vam dirigir al banc, vam entrar pel sostre baixant per un cable, esquivant els guardes, els làsers els vam veure bufant el maquillatge, vam aconseguir arribar a la caixa forta i la vam obrir (gràcies als nostres coneixements, i als contactes que ens van presentar la Leyre i la rebeca ) vam agafar els diners i de la mateixa manera que vam entrar vam sortir . Ens vam tornar a canviar i vam anar al bar i com els beguts perden la noció del temps

no es van adonar que havíem marxat

Quan vam arribar amb el diners a la bossa després d’anar al bar de Moe el primer que vam fer va ser pensar què faríem amb els diners, eren les 03:15 de la nit i encara no sabíem què fer amb els diners era massa tard ens vam anar a dormir. Al dia següent encara no teníem idea on guardar els diners. Per exemple si anàvem a un hotel i pegàvem en efectiu era molt estrany, els dependents de l’hotel pensarien coses entranyes, teníem clar que havíem d’amagar els diners i a poc a poc anar-los gastant o posant a la targeta de crèdit. I per això els havíem

d’amagar , però no sabíem on.

Mentre pensàvem i pensàvem vam trobar una solució, se’ns havia acudit on amagar els diners! Bé, amagar si es pot dir amagar... No era un lloc exactament… ens havíem d’aliar amb algun veí i passar-li els diners. Havia de ser un veí que estigués a prop nostre però nosaltres no seríem tan ximpletes de donar-li la bossa amb tots els diners a dins, només li donaríem una part dels diners i si la policia ens els trobava els diríem que era una recaptació de diners de tot el món i que els donaríem a una ONG per als nens sense lloc on viure, per als nens necessitats. El que no sabíem era a quin veí li podríem dir alguna cosa així, que havíem robat uns diners i que no sabíem on amargar-los, que havíem infringit la llei, teníem dos veïns a qui els hi podríem explicar però

61

al final ens vam decidir per la Leyre i la Rebeca, vivien al costat nostre i

també tenien un àtic.

Així que per fer-los la pilota i per explicar-los què havíem fet i si ens podien ajudar les vam convidar a dinar. Els vam explicar que necessitàvem que algú que visqués a prop nostre es quedés amb una part dels diners per si venia la policia que no ens enxampessin, com eren de confiança sabíem que no dirien res però a canvi de fer això volien alguna cosa a canvi, un 50% dels diners. Nosaltres no estàvem d’acord amb aquesta oferta, així que vam estar parlant tota la tarda amb quina quantitat els donàvem; van començar amb un 50% i l’acord va acabar

en un 30% dels diners.