Un periodista i un fotògraf:(els capitans Diari), van anar en una selva inexplorada, van anar-hi amb una mena d’avioneta, i es van deixar caure amb un paracaigudes. Van fer fotos i fotos. Quan ja era de nit, van muntar la tenda de campanya i van anar a dormir aviat, per demà aixecar-se aviat de ben d’hora. Van deixar la càmera al costat de la tenda de campanya. L’endemà, van anar per començar a recollir les coses i portar les fotos, i publicar-les al diari, però quan se’n van donar comte no hi havia la càmera en lloc ! Buscaven per tota la selva però, res de res... El periodista es va entrebancar amb un mapa... ficava que havia un tresor amagat en la selva, però havien de seguir les coordenades, hi així van fer: - 2 a la dreta, - 4 a l’esquerra, - Toca l’arbre més proper, i fes 10 passes endavant... Quan van arribar, van veure un tresor, el van obrir i,... hi havia la càmera a dintre ! i moltes joies més,... Amb l’avioneta van anar fins a New York, i van publicar el millor diari, però, el misteri de com va acabar la càmera en el gran cubell del tresor ! ... misteri, espero que ara endavant no deixeu les coses així com així ! ☺ Marc Cardona Soler 5éB

EL PERIODISTA DESAPAREGUT

El periodista català "Oriol" , sempre estava viatjant a diferents països per saber fenòmens o coses insòlites. Aquest cop havia d'anar a una selva de l'Àfrica,perquè hi havia un atac d'animals salvatges que raptaven als habitants de la selva.

Ell volia investigar, però va pensar que ell sol no podia,va trucar a un amic seu ,que era fotògraf, i així va començar tot. Van veure com un "goril.la" raptava a un nen d'uns set o vuit anys. El fotògraf ràpidament va fer - li una foto, la van mirar i van veure que el goril.la al darrere de l'esquena portava una cremallera. L'Oriol

li va dir : -seguim-lo!

El fotògraf va respondre : -d'acord. El van seguir i van anar a parar a una cova, que allà van veure tots els desapareguts.

El goril.la dormia i l'Oriol i en David, que era el fotògraf, van rescatar els desapareguts, i van baixar-li la cremallera, i era una disfressa ! , l'hi varen treure i era un altre periodista, i va dir:

-Ara que m'heu descobert, us ho explicaré:

jo vaig venir a veure un fenomen, però em va agradar i em vaig quedar aquí. No sabía com guanyar diners, així que vaig raptar els habitants, i els obligava a que fessin el que jo volia-, perdò,- va dir amb una cara trista,- l'Oriol i en David, van dir que el portarien a la Policia, i així va acabar el día...

PAU PLANA

Experiència a l’illa perduda Fa tres anys que sóc periodista,i quan arriba un any diferent,em porten a un lloc inexplorable per quan arribi un altre cop a casa meva escriure detalladamente el que succedeix.Fa dos anys em van portar al desert,el segon any em van portar a una muntanya inexplorada i aquest any m’han portat a una illa perduda en l’oceà. A l’arribar a l’illa,vaig anar a buscar aliment pel cap de setmana que vaig passar allà.Al passar pel costat d’una roca per veure-hi si hi havia menjar,hi havia una noia,boja com una cabra,que buscava a un familiar. Mentre un fotògraf passejava per un cantó de l’illa fent fotos ,en una d’ aquestes fotos va veure com una persona es veia al mar que no sabia nedar. El fotògraf em va ensenyar la imatge,i com que jo sabia que la noia buscava un familiar,li vaig ensenyar la imatge,ella va dir que sí era ell.Jo vaig anar a rescatar-la i la vaig portar a l’illa. -Mira el teu helicópter ve pe allà,i el meu per aquí! Va dir el fotògraf.

Quan vaig arribar a casa vaig escriure detalladamente tot el que va passar. Al cap de tres dies ho van publicar al diari. Laura Hernández

Dos marineres que es diuen Laura i Maria, condueixen un vaixell. Després de navegar tres dies es troben en una illa perduda en l’oceà on han decidit quedar-se uns dies. Aquesta illa era petita però hi ha totes les coses que puguis imaginar. Un cop instal·lades han anat a prendre el sol i a banyar-se, però allà hi ha un fotògraf, fent un reportatge del mar, ell era l’únic que hi havia en aquella illa i ha decidit quedar-s´hi . Estan la part del dia ,visitant l` illa, es presenten i després sopen tots junts. Ara ja han sopat i van a dormir. Quan s´han despertat, s´han adonat que la càmera del fotògraf ha desaparegut. Tothom la busca, però ningú la troba. Fa un parell d’hores que la busquen, però al final la Laura la troba a la branca d’un arbre, ningú sap com ha anat a parar allà però ja estan cansats i decideixen agafar el vaixell i tornar a casa.

QUERALT

L’ ILLA PERDUDA

L'explorador en una illa perduda en l'oceà

Avui el meu pare va a explorar una illa que està perduda en l'oceà, pel seu treball. Jo i la meva mare, li hem preparat l'esmorzar, el dinar i el sopar a dintre d'una motxilla perquè es quedava a la illa una setmana. Es va aixecar, va agafar les coses, va anar caminant i va pujar a un vaixell del seu amic. Quan el seu amic el va deixar a l'illa, ell va començar a explorar l'illa per veure si estaven bé els animals i les fruites que menjaven els animals. Ho va investigar fins que va trobar el problema, el problema era que uns nois dolents havien enverinat les fruites i els animals no ho sabien i se les menjaven. Quan ja havia curat els animals es va ficar a saltar i de tan content que estava, es va entrebancar amb un pal molt gordo, una serp venenosa el va mossegar i es va desmaiar. Un senyor, el va veure al terra i el va portar a casa seva.

La meva germana, va trucar als policies perquè l'anessin a buscar. Van passar dos setmanes i encara no havia tornat. La meva germana va dir que era una desaparició però en veritat no era això. Els policies i la meva germana el van anar a buscar, van veure una casa amb llum i van tocar el timbre. Com que ell ja estava a dintre, es van posar molt contents.

Marta

LA BUSQUEDA DE LA CAÇADORA I L'EXPLORADOR En una selva s'hi trovaba un explorador. L'explorador estava endinsat en una recerca d'un objecte perdut. Pel camí, l'explorador és va topar amb una caçadora anomenada Laura. Aquesta caçadora estava en una recerca d'un ànec cul pelat. En els 3 anys d’ anar buscant no va trobar res de res però tot arriba en el seu moment. El dia que es van trobar van quedar pel dia següent per continuar . Al dia seqüent, van anar a una cova anomenada Sakycawi. A la cova hi van trobar un munt d'óssos d'animals raros, la caçadora va trobar un esquelet d'un ànec de cul pelat, però la caçadora no és va posar gaire contenta perquè la caçadora en volia veure'n un però viu, no mort, resulta que l'explorador desprès de dos hores buscant ,va començar a cançar. Desprès li va passar un miracle davant dels seus ulls. Va trobar un objecte mai vist, era un ratpenat amb uns ulls blaus que eren diamants. L'explorador i la caçadora van tornar cap a casa seva, per donar la notícia als seus familiàrs. JÚLIA

El director del diari “Increïbles animals” m’ha suggerit fer una feina, una feina que mai havia fet: que anés a la misteriosa selva a fer un reportatge sobre els animals d’aquell indret. Jo, com si res, li he respòs: -Sí, m’encantaria!-. Ell, m’ha presentat un fotògraf professional, en James. El dia següent, estava més nerviós com un gos si li ensenyés un bistec. Anava a volar amb un avió privat cap... a l’Àfrica! Al cap de sis hores aproximadament vam començar a veure aquelles terres. Vam començar a disminuir l’altitud i la velocitat. Havent apagat motors vam agafar els nostres estris i vam baixar les escales metàl·liques d’aquell vehicle volador. Feixa una xàfagor impressionant, estàvem a 45 graus. Vam començar a fer passes junt amb un mapa i una brúixola. Jo anava guiant el fotògraf amb el mapa i la brúixola, i ell amb la seva càmera fotografiava, aquells animals extraordinaris. Ens vam incorporar enmig d’uns arbres per fotografiar uns simis. Entre els arbres i els matolls va aparèixer una persona, no gaire visible, que capturava els micos. Ens hi vam acostar a poc a poc i en James el va fotografiar un munt de vegades. L’home misteriós ens va veure, i, ens va treure la càmera. Al cap de dos segons l’home misteriós va desaparèixer, havia desaparegut en un obrir i tancar d’ulls! Sense la càmera, no podíem donar les fotos a la policia, i tancar-lo a la presó! Van estar buscant-lo tres dies i finalment el van trobar. Era dins una cova, fent experiments. Vam anar-hi per darrere i li vam fer un cop al cap. Vam trucar a la policia i van arribar extraordinàriament amb helicòpter. David Beurnio

En la ciutat de HOLLYBOOD, uns alumnes a la seva escola, van anunciar que qui volqués anar de viatge que s’apuntés a la llista, però només podien anar-hi els que tenien més de 25 anys. Quan es va acabar el termini per apuntar-se, la guia turística els esperava al costat de la porta de l’entrada. Ara us explicaré a on anirem , anirem a una illa perduda a l’oceà. Anirem amb avió des de HOLLYBOOD fins MANHATAN. I per últim anirem de MANHATAN a HAWAI. Ara comencem el viatge !!! Quan van arribar a l’aeroport, els avions no sortien fins d’aquí 1 hora. Quan va passar una hora, van entrar a l’avió i la guia turística va veure un savi despistat.. La guia turística li va dir si volia anar a fer un viatge a una illa perduda. El savi despistat ,va dir que si, i van agafar l’avió fins a MANHATAN. Quan van arribar a MANHATAN vam pujar all vaixell, la guia turística els i va endenyar les habitacions. Però quan els hi va tocar anar a dinar el vaixell es va girar i el savi despistat i uns altres viatgeres es van ofegar. Per fi, vam arribar, la guia turística i els viatgers es van posar molt contents. Però l’endemà el vaixell no va venir i la guia turística i els viatgers tenien que marxar. La guia va fer una proposta fer un naufragi fins a MANHATAN. Els viatgers li van fer cas però a mig camí ,la barca es va enfonsar ,i els viatgers també així que van desaparèixer.

FI!!!!

MARIA VERDÚ Aventures a Madagascar Jo la periodista, Nelly, estava en la meva oficina mirant fotos de l’últim viatge que vaig fer, que va ser a l’Àfrica. La història va començar així: Jo estava a l’avió dirigint-me a Madagascar a l’illa perduda de l’oceà Índic, que és així com ho diuen els africans. Vaig aterrar a Madagascar just a temps. Vaig mirar per tot buscant una notícia, aleshores vaig escoltar un soroll, el soroll venia d’un arbust, vaig veure darrere ell a un cadell de tigre espantat i acurrucat per la por, el vaig acariciar i li vaig fer una foto, vaig decidir que seria el meu company de viatge. Quan estava a sota d’un arbre ,vaig escoltar una veu familiar, era la meva enemiga la caçadora Sam em va dir “hola” amb un somriure de descarada i li vaig tornar el salut. El meu company de viatge, en Toby, que aquest és el nom que li he posat al petit cadell, es va espantar, i la Sam li va fer un somriure de descarada. Quan vam ser les 20:00 de la nit ens vam anar jo i en Toby cap a casa no molt contents per la trobada amb la Sam. Maria Franco